- GASETA IJE LES. ARTS15 JUNY 1924 DIRECTOR: JOAQULII FOLCII I TORRES Any 1. —1^ úni. 3

ITa quedat instal •lada en llocd'honor, en la sala primera de la'.pintura gòtica del Museu de la Ciu-tadella, la taula de Sant Jordi atri

-:buïda a Jaume Huguet, que formàpart un temps de la Col • lecció Miquel

-i Badia, passant després a la Col.lec-ció Cabot i des d'allí al Museu de laCiutat.

La taula . de. Sant Jordi, creiem'que pot considerat:-se com uña de-les obres cabdals ' de • la pintura ca-talana del quatrecents. Sense laforça pictòrica que aportaren aquíels mestres dits cordobesos, seguintla manera simple dels rrimitius, l'o

--bra de Jaume Huguet té una fon-dària de sentiment i una quantitat

cl'ex.pressió humana, en poques obresigualat.

En Cabot tenia aquest retaule feiaqui sap els anys, com una de lesmés preuades joies de la seva col-lecció famosa. Mig any abans demorir, aparegué en el mercat d'an-tiguitats de Barcelona un vidrecatalà esmaltat del segle xvi-xvii,del tipus dels que en Cabot justa-ment col • leccionava. El vidre pro-cedia de la venda efectuada a Parísd'una col • lecció francesa, a la qual

dcudiren alguns intel • lgents anti-quaris -de Barcelona, als quals hemd'agrair l'havèr repatriat tots elsexemplars de vidres catalans que espresentaren. Arribats a Barcelona,la majoria dels exemplars forenimmediatament venuts, ingressant.i les col • leccions del, Srs. Comtesde la Vall de Canet, Plandiura,Amatller, Cabot, 12acaya i altres;lierò quedava el mellor exemplar,pel qual el seu pess2ïdor demanavaun preu molt crescut.

Ben aviat, però, entorn de l'exem-plar s'establí una noble competènciaentre els primers col•leccionistes,contribuint potser això al mante-nirnent del alt preu. Indecisa lalluita, quedà el vidre en mans del

. liosseïdor, que era M. Paul Tachard,durant un temps. Finalment, laJunta de Museus intervingué, i obte-nint de part de M. Tacharcl, una im-

p

portant rebaixa en el preu demanat,feta en atenció al Museu; el vidreassà a ésser propietat de la Junta

referida.Una amistosa proposició fou pre-

sentada aleshores a la Junta, segonsla qual el vidre passaria a la Col-lec-ció Cabot, garantint dit senyor que,cas d'haver-se'n de despendre, el Mu-seu tindria la primacia d'adquisició,pel preu de cost, i que cediria encanvi al 1Iuseu, el retaurle de SantJordi, per un preu determinat decomú acord en el pagament del qualcomptava l'import de compra del vi-dre. La Junta acceptà la proposiciócomptant no ja amb la fórmulad'assegurança de la possessió delvidre en definitiva, sinó amb la con-fiança de que tots els vidres de laCol • lecció Cabot anirien un dia oaltre al Museu. Efectivament: perdissort, avui hi han al Museu elsvidres d'en Cabot i amb ells l'exem-plar que fou base d'aquesta combi-nació amistosa. Malauradament,això ha vingut, més aviat del que

tots els components de la Juntapodien creure, i desitjaven.

Així el retaule • de Sant Jordi in-gressà al iVluseu.

D'on ve aquest retaule? Les inda-gacions fetes fins ara no han donatresposta a n'aquesta qüestió inte-ressant i per tal cal prosseguir-les.El conèixer el lloc de procedènciad'una pessa d'aquesta categoria, ésde tot interès. En Cabot (a. e. s.)no en sabia res: l'havia adquirit an'en Miquel : i Badia a base d'uncanvi, però no li havia demanataquestes dades.

En 1904, fou venuda a Berlín perl'antiquari Lepke la col • lecció for-mada a Barcelona per D. P. Añés, iamb ella dues taules, l'una ambSant Joan i un cavaller orant alsseus peus i l'altre amb Sant Lluísde Tolosa i una dama orant als seuspeus, que eren els probables ba-tents d'un tríptic. L'historiador ale-many de la pintura espanyola, vonLoga, s'ocupà d'elles, i en una con-versa tinguda amb l'hispanòfil Emile

minat el retaule de can Cabot ambla detenció que nosaltres ho hempogut fer, i suposava que el retaulenostre havia sigut també tallat ver-ticalment. La suposició es fundavaen el fet d'ésser incompleta la figurade la Princesa que aguanta l'elm il'escut al sant cavaller. Completant:idealment el que manca a la figura,suposava que la taula central seriaaproximadament la mitat més am-pla que les laterals, de manera queaquestes es podrien cloure sobreaquella. Corroborava aquesta ideaencara el fet de veure's rastres demitges figures de sants, pintades idaurades en el dors de les tauleslaterals de, -Berlín.

Un. examen atent de la taula deSant Jordi, no obstant, mostra cla-rament que la taula és sencera enquan a la seva amplada. Tant en lapintura del elevant, com en la de labanda del darrera, es veu just onarriba el preparat de la taula, cleixatel tros sense pintar destinat a entre-gar-se en el galze de l'antic enquadra

-ment. S'observa encara que aquestpreparat, en el seu límit, fa una re-baba produïda pel gruix de pasta quevenia a tapar el junt, entre la taulai el dit enquadrament antic. El fetde que el revers de les taules lateralsfos pintat, no prova que aquestesfossin plegables sobre la central, nipot dur a la conseqüència queaquesta fos doble ampla que aque-lles, per quan el revers de la ditataula central és també pintat, ambun escut, i aquest ocupa gairebétota l'amplada, i resta ben centrat,de manera que si s'hagués tallatd'una banda, com suposa la teoriad'en Bertaux, el dit escut no seriaen el centre.

Pel camí de los dues taules deBerlín hem mirat si trobàvem laprocedència i hem interrogat al nos-tre amic en G. Añés, fill del quiformà la col • lecció venuda a Berlín,el qual no ens ha pogut donar in-formes de cap mena sobre el par-ticular.

Bertaux, qui tant ha treballat enl'estudi dels nostres primitius, mos-trà a n'aquest, les fotografies deles dites taules. M. Bertaux, ambqui havíem passat bones estones acan Cabot, coneixia el retaule eleSant Jordi i l'havia estudiat ambdetenció. En veure les dues taulesdels donants, apreciar. les 'seves mi-des, examinar la pintura, ara per-duda un xic per una restauració malguiada, hi reconegué la mà de l'Hu-guet i constata la possibilitat deque fossin els batents d'un trípticel centre del qual seria la taula deSant Jordi. Corroborava aquestaimpressió el fet de que les finestreso obertures del fons' de les duestaules de Berlín i de la de Barce-lona, eren exactes, i demanades lesmides del Sant Jordi i comprovatque aquest havia sigut tallat a lapart baixa, es pogué tantejar unareconstrucció ideal del tríptic queaquí hem intentat gràficament perprimer cop, reunint les tres fotogra-fies, amb les quals es pot precisarexactament 1'importància del trostallat de la- taula central.

En Bertaux, però, no havia exa-

El retaule ele Sant Jor-

di de Jatime Huguet,

al ltiuseu ple la Ciutadella.

Taula de Sant Jordi de Jaume.Iluguet. (Museu de la Ciutadella.) .(Fol. Laboratori del Museu) Es de Jaume Huguet el retaule de.

Sant Jordi?... Heusaquí una altreqüestió. Tots els entesos en pinturagòtica catalana ho diuen d'impres-sió. En Bertaux ho creia, en Casellastambé (en Sanpere i Miquel no esva ocupar d'aquesta obra.) Per com

-parança amb el retaule dels SantsMetges de Terrassa, oli sabem docu-mentalment que l'Huguet hi va tre-ballar, podem dir cine és del mateixautor que féu les figures de SantAbdon i San Senen. Per comparançaamb el Sant Jordi del retaule deSant Antoni Abad, malauradamentcremat els dies de la setmana tràgica,

. podem dir que el pintor que féuaquell Sant Jordi, féu el del vostreretaule. En Sanpere però que feia deVergós el retaule de Sant Antoni, escreia que els Vergós havien inter-vingut poc o molt en el de Terrassa...

I-Ieusaquí la qüestió Vergós-Hu-guet plantejada. En Sanpere queajudà a crear-la, l'anunciava, aquestaqüestió, i sense desbroçar-la no éspossible, o és molt exposat l'avençaren el terreny de les atribucions, enuna gran part, i potser la mellor, delsretaules gòtics catalans de la segonameitat del , segle xv.

JE,S osaltres hem treballat, per rahons

del nostre ofici,'modestameut, però llarga i de-tingudament en l'estudi de la qüestió Vergós-Huguet, i hem arribat a resultats objectius que

creiem que la decideixen. No tenim aquí espai

per a exposar els antecedents i els resultats ob-

tinguts, la qual cosa pensem fer pròximament,però, deixant les probes de la nostra afirmació aulteriori, creiem poder afirmar que el retaule

'de Sant Jordi del Museu és de Jaume Huguet.Creiem que en Sanpere i Miquel, compartiria

-avui aquesta opinió nostra, car d'ençà que ellinicià amb els seus «Cuatrocentistas» l'estudi de

conjunt de la pintura medieval cata- lana, líansortit documents que no coneixia i que afecten

a algunes de les seves conclusions. Demés, el sis-tema empleat per nosaltres, a base d'una com

-paració material de maneres de pintar i de di-buixar, ens ha dut a probes objectives, quepermeten distingir clarament ço que és l'estil

de Jaume Huguet i ço que és l'estil dels Vergósi ço que distingeix l'un de l'altre.

L'historiador alemany de la pintura espanyola,Von Loga, en estudiar el tríptic de Sant Jordi

i les taules dels donants, sobre tot, assajà ambpoc encert la identificació del cavaller i la damaque est, n agenollats als peus del Sant Patró,respectivament, en una i altra taula. Es difícil,no partint d'altres dades que les de la dataprobable del retaule, resoldre un problema comaquest. Certament, poden ésser molts -els matri-monis nobles que es fessin retratar per JaumeHuguet, devotament agenollats als peus delssants que els presenten a Sant Jordi. Von Loga,així i tot, embestí el problema, i proposà duessolucions que transcrivim adjuntes:

«Aquests personatges són gent molt distingida,prínceps probablement, i vestits amb tota riquesa.El vestit és de la primera mitat del segle xv.

El donant porta guarniments de pell damunt del

Taula que formava part del tríptie de Sant Jordi.

(Berlín. Col. particular.) (Fol. Vergen)

Taula que formava part (tel iríl)lic de Sani Jordi.

(Berlín. Col. particular.) (Fol. Z'ergen)

GASETA DE LES ARTS 1. a

-«La' formació de la part inferioT de la caracorrespon al quadro que del rei Joan de Castellai Lleó ens ha tramés la història.»

«També la forma en qué estan presentades lesfigures dels donants en les ales, segons el neuentendre, demostra que anava destinat a Castella,segons costum conegut de donatius dels ReisCatòlics, als altars de Sant Tomàs d'Avila,actualment al Museu del Prado, i Sant Joan delsReis de Granada, atribuïts a Antoni del Rincon,del retaúle Luna de la Capella de Sant Yagoa la catedral de Toledo, i que s'ha conservattambé en l'altar de Felip en la Capella Reial eleGranada, i en cert sentit també en els monu-ments dels reis a l'Escorial.»

«No menys ricament c l uc el seu espòs amantdel luxe, va Maria, habillada de brocat. Damuiiidel seu trajo de vellut vermell, l'estola de lesprinceses navarro-aragoneses, en la qual s'hi veuuna coluinneta entortolligada amb uiia cinta (aon tal volta hi ha un lema escrit), cosa que a l'èpocade les divises haurà tingut una significació sim-bòlica anàloga a les célebres saetes del seu neboti al joc de la seva fillastra. El Sant que la pro-tegeix no és la Verge Maria, el nom de la qualporta, sinó un sant venerat en els cercles distin

-gits degut al seu origen principesc.»«L'edat dels representats a les ales permet

concordar-la amb els anys que visqueren aquestsreis fixant l'origen del tríptic l'any de la mort deMaria, 1445. El vestit també resulta del'època.»

Cal dir que Von Loga no havia examinat «devisu» el retaule de can Cabot i que en el momentque escrivia les ratlles precedents no tenia potsernotícia de la relació que amb les dites taules deBerlín podia tenir el retaule de can Cabot. EnBertaux, qui havia examinat la taula de SantJordi, transcrigué les teories de Loga sobre la

ric brocat i el mateix pentinat que porta el Can- identificació d'aquests personatges, bé que no

ciller Rollin, amb l'orella a lo Van Eyck. També fent-les seves, cosa que no hauria fet segurament,

el capell de la dama agenollada s'assembla al si en alguna de les visites que féu a can Cabot

guarniment de cap de la núvia del quadre d'Ell- hagués despenjat la taula i l'hagués mirat del

gius pintat per Petrus Cristus l'any 1449. Per laforma de les mànegues (sense les espatlles estu-fades com es troben en els retrats de Fouquetfets més tard), trobem certa analogia amb nom

-brosos quadres d'abans de 1450.»«Les monedes espanyoles no ens serveixen per

dades iconogràfiques d'aquell temps. Els capsccronats dels Reis d'Aragó, Navarra i Castellasón tan sols siluetes fins l'època de Carles V,

i anés tard i tot. Dos prínceps solament, la bio-grafia dels quals concorda amb el personatged'una de les ales, portaven el nom de Joan. ElRei de Navarra, amb el qual pensàrem en primerterme, després de la mort del seu germà Alfonsregnà també a Aragó, Barcelona i València,nasqué l'any 1397. La seva llarga existencia(dones morí als 84 anys, en 1479) ens pot donarmolt joc per fixar la data d'origen dels nostresquadres. Després de la mort de Blanca, hereua(le Navarra, la seva esposa, 1 any 1441, va con-traure . matrimoni amb la filla de l'Almirall deCastella, qui el precedí onze anys en la mort.Que jo sàpiga, les seves faccions no han_ siguttransmeses, dones el retrat que ofereix Cardederaiconogràficament és d'una. valor dubtosa. Laseva tomba al Monastir de Poblet fou destruïdadurant la guerra civil de 1835.»

«El segon príncep d'aquest període, el patródel qual també és Sant Joan, és el Rei de Castellai Leon, nascut l'any 1405, pare d'Isabel, qui moríen 1454. Quan Isabel la Catòlica encarregà aGil de Siloe la tomba dels seus pares, 1'ossamentadel pare ja estava corrompuda pel temps. Çoque el temps i la desgràcia destruiren, fou re-construït pel gran artista a petició d'Isabel isegons l'esperit enlairat d'aquella. El llit demort dels orgullosos Reis de Castella es trans-figurà per l'apacible somriure de l'Eternitat.Encara que Gil de Siloe idealitzà als seus per-sonatges, és evident que transmetia quelcom deses fesomies i la semblança entre les faccions dela figura ajeguda de la tomba amb la figuraagenollada del nostre donant, me sembla quel-co m convincent. El color castany del pèl, els ullsblau-verds i les boniques mans i petits peus delRei Joan, que elogia el contemporani Pérez deGuzman, amb un xic de bona voluntat tambépoden trobar-se en el nostre quadro. - Tampocdeuen estranyar-nos els vestits burgonyesos queen aquell temps tant cridaren l'atenció a Espa-nya, tan més tractant-se de prínceps- moltamants del luxe i que rebien a Jan Van Eycka la seva cort.» .

Testa del Sant Jordi de Jaume Huguet.

( Museu de la Ciutadella.) (Fol. Laboralori del Museo)

Retrat del Príncep ele Viana.(D'una miniatur a de la B. N. de Madrid.) (Fol. Vidal)

m

Àmfora amb esmalts verd, blanc, blau-i groc.Incitació . Veneciana.-

Fàb. de Mataró: Alt. O'265 mu:

\.n 3 GASETA DE. LES ARTS .1

darrera, on hi ha un escut de la família Cabrera,que no deixa lloc a dubtes sobre el desencert deles teories proposades per. -Loga.

Donada la presència de l'escut deis Cabrera enel dors -de la taula de Sant -Jordi, cal cercar enla genealogia d'aquesta família. els personatgesals qui pugui correspondre una dada dins la se-gona meitat del segle xv, que és l'època a quécreiem que pertany el retaule, segons l'assaig decronologia de l'obra de Jaume Huguet, que hemiiitentat en altre lloc, malgrat i les afirmacionsde Von Loge sobre la indumentària, que, en .elcas de Catalunya; no són segures ni iguals a lesque donen els traj-os en la pintura flamenca.

Brindem el tema de la identificació d'aquestspersonatges als historiadors de -les nostres famí-lies senyorials. Llàstima que. no els poguem brin-dar també la nota de procedència del retaule,que ajudaria molt a la tasca d'identificació deles dues nobles figures deis cavallers donants deles taules de Berlín.

A un eminent bibliòfil amic•nostre, en examinarfa pocs. dies el . bell retaule de Sant Jordi en elMuseu, el colpí la idea de si aquesta noble figuramelancòlica i fina del SantCavaller pintat per.Jaume Huguet, podria ésser un retrat del Prín-cep de Viana: Retreia aposta les paraules ambqué el pinta l'historiador contemporani GonçalGarcía de Santa Maria, qui en la seva Històriade Joan II diu: «Fou d'estatura inés que mitjana,de rostre prim, d'expressió modesta i greu»; i ensrecordava la )miniatura retrat seu, d'un còdicede la Nacional (le Madrid, que reprodueix Car

-dedera i que donem aquí també. Evidentment,el tipus fondament melancòlic del príncep de laminiatura no desdiu del cavaller . del retaule.L'angulositat deis pòn)uls és, en una i altra testa,ben característica; en el retaule, com cn la mi-niatura, el cabell del personatge és castany i enuna i altre revela el mateix sentiment personal.Podria la imatge de Sant Jorcli de l'Huguetésser .un. retrat del Príncep de Viana?... Natural-r ént. que si;. però és cert. també. que els fona

-ments no són prou per a decidir la cosa.: Demés,aquesta suposició s'ha fet en altres casos i nomanquen retaules on es veu una figura de cava-ller, :als què.. s'ha. atribuït també aquesta repre-sentació.. (En recordem un de Sant Sebastià,vestit a la moda del 1460, del.que s'ha dit tambési .era. un retrat. del Príncep.)

Res niés natural, però, •que alguns dels nostrespintors prenguessin com a model de ses imatgesla del Príncep dissortat, a la dissort del qual elscatalans prengueren una part molt viva. Lallegenda de la marastra gelosa que el desposseídel regne de Navarra, el seu acatament a Joau 1Ison pare, fet obeint consell d'Alfons el Magnànim),la: seva presó a Lleyda, quan les paus entre parei fill .eren fetes, un xic potser per la coacció dela simpatia popular per al Príncep, que esclataen revoltes; la seva mort misteriosa • a la fi, .ferencl'ell.'un personatge popularíssim, estimat i vene-rat potser per sa dissort mateixa, per tot unpóble.

Fruitera cwib esmalt Verd, blanc, !groc, meare 1 blau.Fàb. de \laiaró: O'085 dini.

' • . Inst. C. de València D. Juan: Madrid.. .

que és de creure poc1 'an . ésser complides, restantaixi segurament en el predit Museu, a on elspreuats exelllplars podran ésser vistos i estudiats,més, si lli cap, que no ho havien sigut fins alpresent.

L'ocasió de parlar de l'aplega de vidres delssegles xvi i xvii, feta pel senyor Cabot, posadavant dels ulls la qüestió de sapiguer si sónmolts els atuells per l'estil que han arribat finsa nostres dies i avui hi lla escampats ací i allàde tot el món. La v^iIua excepcional del recullfet pel difunt col •leccionista, creiem que res laindicaria millor que la comparació anib eis altresexemplars que avui són la 1101' de col•leccionsi museus de Barcelona, Vicll, Madrid, ParísiLondres, Berlín, Venècia, Nova York, Hamburg,Amsterdam... Si fos possible reunir en un instantels vidres classificats com a catalans i avaloratsper l'esmalt policrom, és ben possible que no arri-barien pàs a formar un conjunt, . i diguem-netresor, que pogués afrontar-se amb el que, ambpaciència insistent i sobre tot activitat incansable,havien anat a formar série, dins de la vitrinaespecial que els havia destinat el refinat col'lec-cionador.

Per - això pensem que , fól;a . bo tenir notícia,• i sobre tot posseir bolles' reproduccions fotogrà-fiques dels exemplars que encar existeixen, al'efecte de constituir el corpus d'una ' próducciiíque és honor. per a Catalunya, tota vegada quepot dir-se que totes les persones enteses conside-ren conc a sortits dels forns de nostra terra tais itan formosos vidres. Avui s'és imposat classiílcar.cons a catalans molts exemplars (loe havien sigutconsiderats cona a venecians. La identitat de bor-mes, tècnica decorativa i colors, han imposada la:restitució' a nostres antics artifexs de ço que eis:havia sigut injustament arrabassat. 1

Els vasos esmaltats catalans es distingeixen per:La fama de les seves virtuts, creixent: en la son colorit, en el qual hi domina un verd especia-

desventura, féu que en la simpatia popular hi líssim, que serveix, sobre tot, per originar els:creixés la idea de la seva santedat, i la seva 1iiar motius vegetals . que abunden en aquells. Alcoronant aquesta d'un real o suposat martiri, li costat de tal .color s'hi troben el blanc i el groc;

vingué a donar una categoria supersticiosa de i, amh menys .pro.digalitat, el vermell, blavencsant veritable, tal com ens el mostren algunes i negre. l ls - temes ;decoratius' de. ,la llora.. són

imatges de l'època, amb la testa auriolada de unes garlandes o brots ele fullatges estilitzats,.resplandors i exercint la miraculosa virtut que que les inés de les vegades. fati D'efecte d avellanes,

se lI atribuïa de curar els llamparons i altres tendres, anib la , seva éapsula. ben formada. ,També,

)malures. s'hi troben xiprers ai arbres de diferent es.liécieD'aquesta suposada santedat del príncep i de

la seva esperada canonització, en dóna idea claraun testament del Comte de Cifuentes a l'Aragó,en el qual s'ordena que sien enviats a Santa Mariade Montserrat i a la sepultura del Príncep «sen-das figuras de cera, y si dicho príncipe fueracanonizado, de le facer un altar con su figuraen la Iglesia de Cifuentes»...

Si aquesta devoció al Príncep fou tan viva,qué tindria d'estrany que Jaume Huguet, soncontemliorani, que jpotser l'havia aclamat a saarribada a Barcelona, , volgués pintar sa imatgeen fer el retaule de Sant Jordi patró dels cata-lans? Què tindria de fer que en escollir el tipusjovenívol del Sant Cavaller de Capadòccia, associés a la idea del seu patronatge i de la sevacavallerositat el patronatge i la cavallerositat delPríncep dissortat?... Qui sap? Certament, la bellafigura del Sant Jordi del retaule de Jaume Hu-guet té una calça fondària d'humanitat pensa-tiva i melancòlica, que fa pensar en un retratmés que en una imatge.

JOAQUIM FOLCH I TORRES

Dos vidres esmaltats

La mort del sortós i molt intel • ligent. col . l.ec-cionista D. Emili Cabot i Rovira (q: a. c: s.),féu estremir a alguns deis amaleurs catalans sobreel destí que tindrien els vidres esmaltai-s que haviaarribat a recollir dit expert arqueòleg. Sapigut ésper tothom que l'aplega d'atuells de vidre deco-rats amb coloracions en esmalt, que actualmenteren de propietat del Sr. Cabot, constituïen unconjunt unic al món, que, hauria sigut una verta-dera llàstima que es desencoblés i, més encara,cine. hagués anat a parar fora de Çatalunya.

Els periòdics han tramés •la molt agradablenoticia de que aquell conjunt de vidres esmaltatscatalans anava a entrar al Museu d'Art i Arqueo-logia de Barceloiia,--mitjançant certes condicions

X. NocuÉs.— Menjador de Can Cullaretas. Plafó de ceràmica. (Fol. Serra)

X. NocuÉs.— Menjador de Can Cullaretas. Plafó de ceràmica. (Fol. Serra)

X. NOGUÉS.-- Menjador de Can Cullaretas. Plafó de ceràmica. (Fot. Serra)

11 GASETA DE LES ARTS No 3

els quals alternen amb la fauna, prò-diga d'aucells, de gossos i de cèrvols,havent-hi algun cas que s'hi reco

-neixen peixos i també representa-cions humanes.

La circumstància d'haver siguttrobats - en nostre país varis deisatuells avui tan 'estimats, és raó peratribuir-los a fabricació nostrada, laqual cosa corroboren les llegendesamb el nom del possessor, de redac-ció i mot gentilici ben catalans, itambé els escuts d'armes, símbolsi monogrames que fan venir a lamemòria institucions i. .famílies deltot .vinculades amb nostra pàtria.

Serveixi .tot lo dit com a prece-dent per donara coñèixer dos atuellsde vidre esmaltats, que avui figurenen les superbes col •leccions del'Institut de València de Don Juan,fundat a Madrid pel qui fou inte-1 . ligentíssim col • leccionador d'ob-jectes sumpluaris, D. Guillem J. deOsma, qui posseí i augmentà con-siderablement les riques apleguespel qui fou un dels homes més savisantiquaris i coneixedors d'art delseu temps, en memòria del quales donà nom al predit Institut.

Un dels vasos és una ampolletaque farà uns 265 mil-límetres d'al-tura, oferint ventre quasi esfèric,sostingut per un peu cònic, mit-jançan t un nu aixafat, elevant-sesobre el dipòsit un coll estret queremata en brocal, envasat com unapetita conca. Dues ansetes, anibbanyot inferior i brot superior,acaben de donar aspecte gentil alpitxer, que per cert en son conjuntes pot dir quasi igual a altres jaben coneguts. El material de quèés feta l'ampolla és vidre transpa-rent i de tonalitat lleugeríssimamentoliosa. La seva decoració és enverd, blanc, blau i groc, mostrantbrots serpentejants en èls frisosque rodegen sa boca i la part su-perior i inferior del vas, anant elcoll enjoiat per una mena d'escateso plomes de pagó, i el ventre profu-sament . ocupat per branques d'arbustgarbosament dissenyades, entre lesquals, al davant i al darrera, s'hiveu un bust de dama. La part in-ferior queda enriquida per senzillsfullatges i rínxols.

L'altre atuell de la mateixa col-lecció és una fruitera que farà uns215 mil •límetres de diàmetre i 85d'alçada. La seva conca, que és depoca profunditat, presenta un me-dalló circular al centre, en el quals'hi llegeix : el monograma Jesi s, idel qual surten, dos a dos quatrebrots, donant elegants volutes en

espirals vorejades . .per abundànciade petites fulles, vennl.ti tot :tancatper una sanefa de sen ill dibuix imi-tant un cordó. Les coloracions de

l'esmalt són verda, blava, groga,negra i blanca,

Aquests dos formosos vidres del'Institut de València de Don Juansemblen entre sí germans presen-tant característiques per atribuir-los a finals de la setzena centúriao principis de la següent.

Dec agrair a 1'entés oficial del'al-ludida institució madrilenya, donJosep Ferrándiz, les fotografies inotícies que donen algun interés alpresent escrit.

J. GuDuoL, Pvre.

NOTICIARIL'Exposició Universal de les Arts

Decoratives a Paris. —1925. .

L'any vinent es celebrará a Parísla grandiosa Exposició Universal deles Arts Decoratives. Els governs detots els estats hi han sigut invitats,i la majoria de les nacions tenen ja elseu delegat a París i treballen en lesiniciacions de la construcció deisrespectius pabellons.

El govern d'Espanya hi ha sigutinvitat, com corresponia, però segonsels nostres informes, el govern fran-cés no ha rebut encara resposta a la

invitació, que , tant. pot, afavorir - lesnostres indústries d'art decòratiu,quesens - dubte hi farien un paperbrillant. —

Demés de la producció . dels nos-tres industrials, Espanya comptaamb una sèrie magnífica d'indústriespopulars, que serien una veritablerevelació, si . fossin convenientmentexhibides i estimulades per a con-córrer- al gran concurs que es pre-para a la capital de França. - -

Cridem l'atenció del nostre . Fo .ment de les Arts Decoratives i .delnostre . Gremi d'Artífex en ebanis-teria i altres corporacions interessa-des de Catalunya, i així mateix alnostre estimat amic D. Rafel Domè-nech, Director del • Museu - de - lesArts Decoratives de Madrid,.qui..pelsseus coneixements i per les recerquesque ha practicat en el camp de lesindústries populars, seria un elementindispensable a la concurrència d'Es-panya a l'Exposició francesa.

Un llibre inèdit del pintor. Caries .

El pintor Carles, és alhora que ünpintor i un gentleman' un . escriptorfogós, de coses d'art. Recordem lèsseves cròniques a La Esfera i els seus

bells i picants articles a la PáginaArtística de La Veu. Retret del píI-

blic, la seva ploma gentil i clara, i unxic fogosa com el seu pinzell, no hapas estat en vaga. Un bon amic, li hadescobert un diari on l'home apunta

(Segueix a la pág. 7)

La Col -lecció Deeringde "31aricel"

al Museu de Chicago

El nostre estimat amic en JosepPijoan, professor d'història de l'artal Col • legi d'Arts de l'Uniyersitat deCalifòrnia, ens envia una lletra, onse'ns dóna noticia de haver-se ins-tal . lat en dipòsit anònim al Museude Chicago, la Col • lecció Deering deMaricel de Sitges.

Autoritzats per en Pijoan apublicar la lletra, i respectada laseva personal opinió sobre les obresd'aquella col • lecció, la reproduimadjunta, segurs de que els nostreslectors ens en seran grats;

UNIVERSITY OF SOUTHERN CALIFORNIALOS ANGELES

COLLrGE OF LIBERAL ARTS

20 de maig 1927.Estimat Folch:

He rebut el prospecte de la GA-SETA DE LES ARTS, y m'ha portatuna alegria al llegir la notícia delregalo que ha fet en Picasso, d'unquadro seu al Museu de Barcelona.Vetaquí un altre home que no vàremsaber absorbir; jo'm recordo encaradel poc cas que se'n feia quan estavacomençant entre nosaltres. Es com.el Nestor, l'Anglada, el mateix Sert,i ara en Bertran, pintors que Barce-lona no va conseguir atraure defini-tivament.

L'altre dia anant a New Yorkper a arreglar els tractes -de la tra-.ducció anglesa de la meva Històriade l'Art, vaig aturar-me vàries horesa Chicago. Al Museu de Belles Arts,va sorprendre'm una col • lecció depintures espanyoles, que no hi erenfa dos anys. Cobrien les parets d'unagran sala al replà de l'escalinataprincipal, on fins ara no hi tenienmés que l'Assumpta del Greco,. quevaren comprar . de l'Hospital de.Afuera de Toledo. Acostumat. aveure sola la gran pintura del Grecó,em va fer _ una certa estranyesa.tots aquells quadros i retaules quehavien vingut a fer'li companyia,treient la majestat solemne de .lasala abans no més amb les figuresgrans i lluminoses del quadro mag

-nífic del greco. Allò sí que és unapintura! Per fer coses així val lapena de pintar! Quan el Greco vapintar aquell quadro acababa d'arri-bar d'Itàlia; es recorda encara del'Assumpta del Tizià a Santa Mariadei Frati, i de l'Assumpta del Tinto-

r ^,

lt

«Bl Cavaller en el Bosch,). Obra de•Corot descoberta darrerament 1 ingressada a la,Galeria Nacional de Londres en celebrarse ara el Centenari del dit Museu.

(Fot. Nalional Gallery Londres)

N.° 3

GASETA DE LES ARTS

retto: però què gran i original és jael Greco en la seva Assumpta... 1allí a Chicago l'hi havien fet totl'honor amb una sala immensa,blanca, tota per ell, com si tingues

-sin por de profanar-lo amb menysnoble companyia.

I vetaquí que ara me'l trobo acom-panyat d un centenar de pintures -uns Goyes, altres Greco-minore, unZurbaran, un Velázquez jove, i unadotzena de retaules catalans entreells el Sant Jordi (atribuït a B. Mar-torell per en Sanpere). Aquest SantJordi és l'únic que em va sorpendrefavorablement; no l'havia vist may.Per fotografies, tant al llibre d'enSanpere, com altres reproduccions.a l'Il • lustració catalana, m'haviasemblat una pintura interessantís-:ima, però mai havia pogut veure-la;fins tenia una idea de que era unfragment de retaule i molt restau-rat. Quina llàstima! La pèrdua d'a-.quéll quadro, irreparable per Cata-lunya, és de doldre més que res...Quina parella hauria fet al Sant.Jordi d'en Cabot que varen com-prar fa pocs mesos al Museu. Jono sé si el coneixes aquest SantJordi de Maricel. Es d'uns tonsgrisos y blancs harmonitzats ambtocs d'or molt discrets; quin brio téel cavall, quin noble gest el cava-Jler! No ens queda res d'igual aCatalunya, això és ben cert. AChicago l'han catalogat com obra.d'en Benet Martorell; qui sab! jo jahe perdut una mica l'ull clínic quediriem; però em sembla més aviatdels Vergós. Els altres retaules ca-talans, d'aquest nou grupu de pin-tures de Chicago tant de bé ens ha:fet Déu emportant-se-les de Cata-lunya.

El reste de la colecció tenia pessesinteresants per mi. Hi havien els•dos grans plafons al • legòrics de Goya.que cus va proposar el Navas quanjo era de la Junta de Museus. Envolia 20,000 duros aleshores; nosal-tres no vàrem tenir mai 20,000 per a.comprar un quadro (del que en vàrempagar més és del de Mestre Alfons deSant Cugat: ne vàrem donar 8,000);però és interessant recordar queja començaren a oferir-nos peces depreu ,' nosaltres no desconfiàvem depoder arribar a comprar-les. Aques-tes dos al • legories d'en Goya, devienhaver sigut dos pintures meravello

-ses del temps i istil dels frescos deSant Antoni de la Florida, però•estan molt putinejats, repintats,mellor dit; empastifats —no em dolgens que hagin vingut a Chicago. Re-cordo ja que en Casellas y en Cabot.no s'entusiasmaven gaire pels Goyasd'en Navas i tenien raó.

Lo millor de tota aquesta col-lecció és el Velázquez: un Sant Joan.amb l'anyell. Abans no m'agrada-ven els quadres de Vèlázquez jove, ni,crec_ que agradessin . a ningú. Aram'agraden immensament:. l'home.amb la gerra de vi de la col•leccióVellington, el Crist repartint el pa.als peregrins d'Emmaus de l'Alt

-man, i ara aquest Sant Joan deChicago... Quins colors!... quantallum en tanta fosca!...

Com us die, aquestes pintures,totes espanyoles, omplint la sala del'Assumpta del Greco al Museu de-Chicago, em varen capficar. D'onvenia tot allò?—i a més els lletreros.deien que era un dipòsit — no pro-pietat del Museu. Desseguida vaig.sospitar que eren la col • lecció Dee-ring; i encara que els empleats delJVluseu de .Chicago no m'ho van.saber declarar, a New-York vaig'confirmar la meva suposició. La.manera corn a New York parlaven.d 'aquells quadres era significativa:

Masses! N'hi havia masses . i capobra mestra. Valia més per en Dee-ring, com a negoci, haver compratun sol quadro d'un milló de dòlarsque cent de deu mil. I tenien raó.Descomptant el nostre. Sant Jordi—que per a nosaltres no té preu, —joli dono a tot la benedicció i deixo ques'ho carregui en el primer barco quesurti.

Es clar que el Velázquez és interes-sant, però és una obra de la joventuty de semblants en tenim a Madrid;lo mateix el Zurbaran, ni de Llunyes pot comparar amb els de Gua-dalupe; els Goyas d'en Navas, bonvent...

Tot plegat, y pensant amb la gran

Bibliografia

Los Goigs» a Catalunya. Breus con-sideracions sobre son origen i sain jluència en la poesia místicapopular, per Joan Bta. Batlle.—Barcelona, Llibreria «L'Arxiu »,1924.

El conegut llibreter i erudit bibliò-fil en Joan Bta. Batlle acaba de pu-blicar aquest interessantíssim reculide «Goigs » estampats en el segle xvii,precedit d'unes consideracions moltaturades sobre l'origen d'aquestaforma de la pietat a Catalunya, queha donat lloc al desenrotllamentd'una branca importantíssima del'art del gravat i de la imatgeriareligiosa popular.

Les reproduccions_ en facsímil sóncent, i van precedides d'uñ exemplarnotable de la Col-lecció del , nostrelïIuseu, essent els restants, en samajoria, de la magnífica col-lecció de

xafarderia que es va fer quan enDeering se'n va emportar la col•lec=ció, cree que si ens hagués aconten-tat .deixant-nos el Sant Jordi, hau-ríem fet santament de deixar-li em=portar tot el fato de la col•lecció..Jono sé bé els detalls de l'assumpte per-què no m'arriben diaris i rebo lesnoticies tard i malament; però sí séper en Huntington (que s'hi va tenirque ficar) que hi va haver bufetades...quan en Deering volia emportar-se'nla col-lecció i no l'en deixaven.Potser no n'hi havía per tant!

Adéu, Folch. Molta sort us desitjaen la vostra empresa en

PIJOAN

«Goigs» de D. Salvador Roca iBallvé, i alguns altres de la Col•leccióBabra, de la Biblioteca de Catalu-nya, de la de l'autor Sr. Batlle; i dela de D. Lluís Casanovas.

L'obra del Sr. Batlle correspon aun moviment d'interès cada diacreixent per aquesta branca de lapoesia, i del gravat popular. Sia ben-vinguda.

Bulllelí ele l'Associació Catalana d'An-tropologia, Etnologia i Prehistòria.Volum primer, 1923. — Barcelona,Editorial Catalana.

La novella associació nascuda al'escalf dels seminaris d'Antropolo-gia i de Prehistòria de la Universitatde Barcelona, ha donat amb aquestprimer volum del seu butlletí unaprova de hl seva vitalitat i,del graninterés que les seves tasques tenendins la nostra cultura renaixent.

Aquest primer volum forma untona de 226 pàgines, elegantment

imprès, contenint la : sèrie. importantde treballs que es desprèn de lasegüent taula:'

L'Associació Catalana d'Antropo-logia, Etnologia i Prehistòria. —Obermaier (Hugo): »Escultura qua-ternària de la cueva del Rascaf o»(Santander). — Bosch Gimpera (Pe-re): «Notes de Prehistòria aragonesa».—Serra Ràfols (J. de C.): «Explora-ció arqueològica del Pallars». '-Pericot García (Lluís): «La Galeria:coberta de Santa Cristina d'Aro ». —,Colominas Roca (Josep): «Els bron-.zes de la cultura dels talaiots a la

-illa de Mallorca». — Duran i Sam-pere (Agustí): «Un vas ibèric pintatal Museu de Santa Agueda de Bar-celona». — Batista i Roca (JosepMaria): «Contribució a l'estudi antro=pològic dels pobles prehistòrics deCatalunya ». — Aranzadi (Telesforode): «Estudio antropólógico de réstos humanos de la Naveta de Biiniach (Menorca) explorada per donAntonio Vives». — Serra Pagès (Ros-send): «Petites notes sobre els ritesde construcció». — Millás Vallicrosa(J.): «Textes màgics del Nord d'A-.frica». — Bibliografia.

ERNEST KUNEL: Maurische Kunst.De la col • lecció «Dic kunst desOstens». Manuals publicats: «Dicplastik der aegypter»; «Indischeplastik»; «Aegyptische Klein plá-stik»; «Die kunst Ostasiens»; «Dickunst des Alten Persien ». — Edi-tor Bruno Cassiver, Berlín.

Una de les figures de l'arqueologiaoriental d'Alemanya, el Prof. Er-nest Kuliel, ha pi blicat suara, dinsla sèrie de manuals d'art orientalque publica l'editor Cassiver, unmagnífic Manual d'Art Moro.

El tallat d'aquesta obra és el d'unresum inetòdicament exposat, i enel qual la part gràfica pren una im-portància extraordinària, de maneraque el lector, amb un cop d'ull, 'esforma una idea clara i precisa de lesdiverses escoles occidentals d'aquestart, que es formà al llarg d'unarápida carrera a través dels pobleson romanien les velles cultures del'orient i de la civilització hel•lenís-tica, i que absorbí per la força dela seva adaptació i el dissolvent dela seva sensibilitat, tot el que trobàal pas, fent-ne l'art únic i exquisitdels musulmans.

El Dr. Kunel, dominant les qües-tions que avui hi ha plantejades enel camp de l'arqueologia musulmana,sense oblidar-les, ha fet una obra dedivulgació esplèndida, on es precisenclarament els termes de l'evolució idesenrotllament de l'art moresc. Unprimer capítol, il • lustrat de 24 plan-xes, tracta de l'estil omeiada, do-nant a conèixer els seus grans mo-numents, tals com la Mezquida deSidi-Obka, a Kairouan, i la de Còr-dova a Espanya, així com els restesmonumentals del període a l'Alja-feria de Saragossa i al Museu de ladita ciutat.

Un segon capítol estudia l'estilmoresc en les seves extensions alNord d'Africa des de Granada, talcom els monuments de Marrakesc,Fes i Tlemsén ens indiquen. Il . lus-tren el capítol 37 planxes.

Un tercer capítol és dedicat al'estil mudéjar, en exemplars queens el mostren des dels segles XIIIal xvi, en les mellors cases de To-ledo, Còrdova, Sevilla, Alcalà, etc.,i, finalment, en altre capítol, estudial'art berberesc del segle xvi al xixen els seus monuments i restes del'Algèria, Tunísia i Kairouan.

Un capítol final estudia les artsindustrials corresponents a aquesta

G.ASETÀ 1)L LES ARTS X.

formes del réiiement "italià i ëpecialment en aquelles peces d'artis-ta, fetes a mà i sense ús de motlles,els quals i cona succeeix sovint en laorfebreria religiosa, perpetuen al llargde tot el segle xvi i en alguns casosfins al xvii, les formes de l'art gòtic.

La nostra peça d'orfebreria, és unaobra pura de cisell, i això, apart deaugmentar el seu valor i interès artís-tic, permet mantenir aquesta datació,malgrat i que aparentment, puguisemblar excessivament endarrerida.

Verament l'obra fa honor als mes-tres orfebres barcelonins de la època,tal com fa honor a la vitrina del col-leccionista parisenc, que la té exhi-bida amb tots els honors, entre lesjoies de la seva col • lecció. F.

branca frondosa' de l'art niusúlmà,reproduint peces .importants d'evori,metall, ceràmica, tapisseria, teixits;armes, etc., i entre ells, alguns delmillors exemplars de les col•leccionshispanes, posant en lloc preferent,entre l'art moresc espanyol, algunsdeis més típics exemplars de la,Ceràmica de Paterna del Museu deBarcelona.

La part important que l'art moro-hispà ocupa en aquest llibre, el fautilíssim, i creiem que una traduccióseria de gran utilitat per al nostrepúblic.

Felicitem al Dr; Kunel per la sevanova obra.

FOLCH.

Una obra d'orfebreriabarcelonina en lira

coFlecci ó francesa

n una col • lecció - particular pari.-.senca hem tingut ocasió de veuredarrerament l'adjunta peça d'orfe-breria, que porta la marca de Bar-celona. Es tracta d'un gerro d'ar-gent repujat, per al servei de renta-mans, d'uns 30 cm. d'altura. Eltipus ens porta a comparar-lo ambuna sèrie de projectes d'aiguamansque es troben en els «Llibres de Pas

-santia» del Gremi d'Argenters deBarcelona, corresponents als exerci-cis de mestratge de finals del seglexvi i tot el xvii, i especialment ambels dibuixos dels Ros, famosos ar-genters d'aquella època, deis qualstenim algunes obres conegudes.

Seria infundada una atribució ala familia dels Ros, feta a base de.l'estil de l'obra (estil, d'altra part,comú en l'orfebreria d'aquella època),bé que les semblances amb algunsdibuixos deis Ros sien marcades.L'únic que pot afirmar-se és que ésuna bellíssima peça d'orfebreria civildeis obradors barcelonins, i raríssima,com totes les peces d'orfebreria i deargenteria civil cl'alguna. antiguitat.

Quant a la seva datació veiemque pot fixar-se dins la xvia centú-ria. En cl nostre país, l'argenteriamostra, en quant a l'estil, un avençmolt assenyalat en l'adopció de les

Orfebreria barcelonina

NOTICIARI

(Continuació ele la pd,q. 3)

belles consideracions i sensacions delseu ofici de pintor. Per a oferir-losals lectors de la GASETA DE LES ARTS,

n'hi han demanat les primícies iamable com és les ha cedides. A sondia, dones, els nostres lectors, podranllegir-lo.

Es interessant que els nostres pin-tors parlin. Potser a casa nostra pa-tim de que ells han parlat poe i lacrítica ha parlat massa, i és evident,que una crítica que sols mira lesobres i desconeix sovint el pensamentcine les ha produïdes, és difícil quesia justa, i és impossible que sia in-teressant.

Naturalment, que no és indispen-sable, al coneixement del pensamentd'un artista, el que ell l'expliqui (ge-neralment, aquest es reflexa prouclarament en l'obra pel qui la sabveure); però sí qué és d'una gran uti-litat 1'observar que en general l'ordrede preocupacions del pintor és moltdistint de l'ordre de preocupacionsdel crític, i és bo que els pintors par-lin, perquè la crítica aprengui a si-tuar-se en el lloc des d'on ells actuen.

L'Exposició Mallot.

Es d'interès constatar, com elnostre públic d'amateurs de pinturamoderna, cada dia més nombrós,correspon a l'esforç de4s artistes, enles seves exposicions particulars.Darrerament, én Mallol ha aconse-guit, 'en la seva exposició en «ElCamaríli», un èxit dé venda extra-ordinari, havent estat adquiridesgairebé totes les teles exhibides, enla forma següent: «Març»: LluísPlandiura; «La Deu »: Lluís Plan-diura; «Hivern »: Ròmi l Partagàs;«Olot»: R. Partagàs; «L'Hostal »:J. Sala; «El Molí de l'Aubert»:Salvi Iborra; «Pomeres de Vern

-tallat»: J. Espona; «Prat de Torto-nell»: M. Bosch; «La Plana»: FerranBenet; «Les nogueres de Tortonell»:Jascinte Rifà; «La Plana (Hivern)»:Josep Maten; «La Carreta»: R. Par-tagàs; «La Mata»: Ròmul Bosch.

L'Exposíció d'en Rafel Benet

. El pintor i escriptor d'art, en Ra-fel Benet, ha obtingut en la seva ex-posició celebrada darrerament a <¿El

Orfebrería barcelonina

Camarín», un succés extraordinari i.mereseut, així de premsi com depúblic. , ,., . . ...._ ,

La quasi totalitat de les obres exhi-bides, han sigut adquirides per col-leccionistes barcelonins, obrint-se al'artista les portes de les més impor-tants col • leccions de pintura mo-derna de la nostra ciutat. Les adqui-sicions fetes són les seguents: «Tai

-don», col• lecció Bonaventura For-nells; «La Riera», col • lecció AntoniAurell; «Dia clar », col • lecció JoanDuran; «La Deu », col • lecció RossendPartagàs; «El Mill» i «Inicis de Tar-dor», col• lecció Francesc Salvans;«Mas Ventós », col • lecció Josep Bar-bey; «Prat de les Mores», col•leccióJosep Sala; «Sant Martí del Corb,ccl• lecció Lluís Girona; «Noia cosint»,col • lécció Romero de Terrassa.

El col • leccionista D. Lluís Plan-diura, ademés, ha adquirit per a laseva col• lecció les obres «Ratet», «ElPont», «La Coromina», «Dia gris».

Felicitem al nostre amic i col. la-borador pel seu triomf.

Les pintures murals roiii <iiiques alMuseu.

• Han quedat definitivament instal-lades i ja visibles per ál públic, alMuseu de la Ciutadella, les pinturesmurals romàniques catalanes, pro-cedents del nostre Pirineu. Els tre,balls d'arrencament, trasllat al Mu-seu i instal •lació, s'iniciaren el mesd'octubre. de 1919, i han acabat ara.

La premsa diària ha donat compte

(París. Col lecciói l>ni'licular)

de la visita que el día 12 . del correntvaren fer a la instal • lació de - lesPintures romàniques els Reis d'Ità-lia i el Príncep del= Piamont, ambmotiu de 1a_ seva estada a Barcelona,sortint del Museu altament sorpresosdel nucli de pintura romànica "- allíreunit, i que forma, en son éonjtuit,l'únic Museu de pintura romànicad'Europa.

La Col •lecció romànica dei Museuté dins els estudis d'història del'art una importància grandíssima,i alguns homes eminents que hanvisitat de poe les nostres col•leccions,com són' el Professor Venturi de.Roma, Mr. Quingsley Porter de laUniversitat d'Harward, M. CamileEnlárt del 1\'Iuseu del Trocadero,M. Dihel, professor d'art bizantí ala Sorbona, etc., afirmen el fet d'ésserindispensable el coneixement delMuseu nostre, per tots els qui vul-guin treballar a l'estudi de la pin-tura medieval a Europa.

L'obra de salvació d'aquestes pía-Lunes ha sigut lenta ' i laboriosa.Situades a indrets apartats, d'accésdifícil, ha calgut traslladar-se en ellsdurant llargues temporades. La feinad'arrencament — començada, comhem dit, l'octubre de l Sil 9 i acabadala tardor de 1923 — dóna idea de•com aquests han sigut llargs i difi-cultosos.

Certament, la cosa s'ho valia, iCatalunya pot estar orgullosa d'ha-ver salvat definitivament aqueststresors de la pi11 ura medieval, po-sant-los a l'abast del món estudiósen les belles galeries del nostreMuseu del Parc. Per l'obra feta,mereixen gratitud totes les Juntesde Museus que des de 1919 ençàhan posat el coll a la gran obra, queserà Honor de la nostra Barcelona.

En un dels nostres números vi-nents publicarem una informacióil •lustrada a propòsit dels- treballs .i

a de les instal •lacions a què aquestes,pintures. han donat .11oc.. 1

GASETA DE LES ARTSPetritxo1, 8 : ' EDITORIAL POLIGLOTA

Subscrip^•ió Barcelona.... 3 pessetes al mesId. fora ......... 2. 75 íd. íd. J£z

Número solt ............. 1'25'APAIII ;Ix QUINZENALI 1N

(París. Col • lecció pcu•licular) c

Necròpoli de. Tarragona. —Llosa sepulcral en mosaic de vidre. (Fol. F.)

Necròpoli de Tarragona. —Delall d • uu sarcòfag romà-cristià en marbre. (l'ol F.)

. Necròpoli de Tarragona. — Sarcòfag romá-cristià cu marbre. (Fol. F.)

ZT,O GASETA DE LES %I(TS • 7

La Necròpoli Ronwano-Cristianade Tarragona

L 'estiu passat es començaren apracticar els treballs de cimentacióde la nova Fàbrica de Tabacs deTarragona, en una parcel • la de ter-reny propera al riu Francolí i a lacarretera d'Alcolea del Pinar.

En: fer pous per assentar -els pi-lans de ciment armat que deuensostenir l'edifici, començaren benaviat de sortir sepulcres fets ambteules o sarcòfags de pedra- grollera,així com restes de parets. De mo-ment no semblaven tals troballestenir cap especial importància, peròen sortir una cripta de proporcionsja monumentals amb una volta moltben cònservada, els enginyers di-rectors de les obres comprenguerenque aquell Iloc podia tenir reservadessorpreses. Immediatament es dona-

ren ordres terminants perquè es con-servés tot ço que sortís i es vigilàespecialment els nivells del terrenyen qué solien aparèixer els sepul-cres.

Des d'allavors es curà de l'exca-vació metòdica del lloc, i per haver-sepogut fer, malgrat els treballs de lafàbrica, mereixen tota mena d'elogistant el Director de la CompanyiaArrendatària de Tabacs D. Fran-cisco Bastos, qui d'una manera es-pecial s'interessà per l'excavació ila conservació i estudi de les troba

-lles,.con1 els enginyers D. Miquel deQuesada i D. Salvador Tulla, elsquals dirigiren personalment els tre-balls, .en els quals foren assistits perla col • hiboració tècnica de D. JosepColominas, del Servei d'Excavacionsde l'Institut d'Estudis Catalans.

El lloc fou ocupat llarg temps du-rant l'època romana, i a més de la ne-cròpolis degué contenir algun tempsconstruccions d'altre caràcter.

Han sigut trobats fonaments d'ha-bitacions, entre ells un hipocausteque escalfava l'aigua per a nodrir unapiscina anexa que també fou tro

-bada, havent-hi prop, i en relacióamb I'Ilipocauste, un recinte rec

-tangular ámb columnes en un delsseus costats. Altres habitacions amb

restes de columnes in-silo han sortiten diferents indrets.

Si bé totes aquestes restes deconstrucció semblen pertànyer amoments bastant avençats de l'èpocaromana, certs materials de- construc-ció (un bell capitell corinti, ares ambinscripcions en lletres de bony época),aprofitats sovint en construccionstardanes, així com monedes d'Adriài .altres emperadors dels primers pe-ríodes de l'imperi semblen establirque en aquests temps fou començatd'ocupar el lloc.

Cal suposar que durant molttemps hi hagué allí conjunts d'ha-bitacions que caurien fora de lesmuralles de la ciutat, properes peraltra part a la via de la costa, quepassava per un lloc immediat.

Però també en aquests primerstemps de l'imperi hi havien, pròxi-ms a les habitacions, sepulcres, algundels quals degueren ésser Importants.

Malauradament les inscripcions fu-neràries paganes de l'època s'hantrobat quasi sempre remogudes perl'ocupació posterior, i sols en algunscasos s'han trobat els fonaments desepulcres monumentals, molt des-truïts, un d'ells que degué ésserdels de tipus de torre. Potser tambéla cimentació i una part dels mursde la cripta trobada primerament ique s'ha esmentat pertany a aquestaprimera època del lloc.

Un estudi de la cronologia delsdiferents tipus epigràfics donarà se-gurament llum sobre la continuïtatd'ocupació tant de. les habitacionscom de la necròpolis. Entre les ins-cripcions paganes n'hi ha una grega.

El conjunt niés important de tro-balles és el de la última época en

què el lloc degué ésser utilitzat pre-ferentment com a cementiri, cristiá.

Allavors es remenaren moltes se-pultures anteriors, es ficaren sepul-eres dintre d'habitacions anàloga

-ment a ço que s'ha observat a Em-píiries, i fins es degueren reaprofitarsepultures més .velles. Potser alla-voI's .es : reconstruí la cripta esmen-

tada que rebé la forma actual ambuna habitació quadrada a peu plede la qual sols en resta el paviment iel començ de les parets i una criptaa la qual s'arriba per una escalaque acaba jinit a una porta rectan-gular que dóna accés a aquella queté planta quadrada amb tres espaislaterals més profunds que contenienun sarcòfag tose de pedra cada una,cobert l'espai quadrangular per unavolta d'arestes.

La major part dels sepulcres noguarden cap ordre i emplenen lescambres i els espais lliures, a dife-rents nivells, envoltant-se de vega-des determinats grups de sepulcres,amb murs.

Els tipus més usuals són lasepultura en un sarcòfag de pedra,tapat per lloses planes, o l'esqueletprotegit per dos rengles de teulesapoiades per la part superior.

Els sarcòfags constitueixen la sè-rie niés important de troballes, essentalguns de vertader mèrit artístic,com el que té al mig la part superiord'una figura femenina de curosa exe-cució i semblant un ver retrat, i aambdós extrems un lleó en actitudde devorar un petit cèrvol. Altresrevelen un art més provincià o unaqualitat molt inferior.

Tant les d'alguns dels sarcòfagscom les inscripcions cristianes tro

-bades in-silu o soltes constitueixenun valuós material epigràfic, indub-tablement el contingent major ques'hagi trobat de l'època cristiana aEspanya, i entre les inscripcions n'hifia alguna que per la menció depersonatges coneguts pot datar-seexactament, estant d'acord aquestadata amb la cronologia de les mone-des de Constantí, Maximià, Galienus,etc., que abunden a la necròpolis.

Especial esment mereixen unasepultura en la qual el cadàver deguéestar revestit amb una túnica deporpra i de teixit d'or, dels qualss'han trobat moltes restes de fils,i dos sarcòfags que estaven cobertsper dos formosos mosaics fets ambdauets de vidre verd-blau alternantamb els de marbre de diferentescolors. Ambdós són cristians, es-tant l'un molt ben conservat i ve-ient-s'hi dintre d'una orla la inscrip-ció donant el nom del difunt, unanyell i un vas, mentre que del'altre sols es trobaren intactes partele l'orla dintre la qual Iii havia la

inscripció de la que sols restenqualques lletres, a la capçalera dela qual lli ha tina creu inscrita enun doble circo!.

Un altre interès de la necròpolisrecentment excavada és la seva pro-•ximitat a la finca del Sr. Puig iValls, en la qual fa anys s'hi troba

-ren també importants sepulcres.La publicació d'aquestes troballes,

després del previ estudi, marcaràuna etapa de l'arqueologia romanaa la Península, a on sols la necrópolisele Carmona lla pogut oferir un con-juut de sepulcres més ric i variati que en la necròpolis de - Bonònia(excavada pels Srs. P. París i Bon

-sor), del Coto de Doñana (recent-ment excavada pels Srs. Schulten

i Bonsor) i en la cristiana d'Empú-ries, trobarà interessants paral-lels.

I qui sap si l'excavació de lanecròpolis tarragonina, que pel de-més convindria continuar en la partque no lean d'atacar els treballs dela Fábrica ele Tabacs, podria ésser.l'inici -de l'excavació metòdica .de lanostra capital de • la Tarraconensis,que és un dels deures que la nostra,generació encara no ha complert ique segurainent permetria fer elMuseu Romà de Catalunya, el qualseria un dels més importants delmón provincial romà. B.

Exposiei4 d'edicionsen bronze

de la, casa BechiniA les Galeries Dalmau ha -tingut

Lloc darrerament una exposició deles edicions en bronze d'escultures-originals de Llimona, Borrell Nico-lau, i altres.

La fidelitat i la cura çoncienciosade la .casa Bechini. en les reproduc-cions d'art, així en-el marbre conaen la fosa ens bronze, posa en evi-dència. la merescuda anomenada d'a-quests obradors, on l'artista,. mésque un reproductor,' lli troba unfidel intèrpret.

Les . Galeries. Dalinau,.• acollintaquesta manifestació, ha fet honora la , casa Bechini, - la qual coIlsti-tueix un . element- del tot- indispen-sable -en una- ciutat que, , com lanostra, -.ha arribat _a un terme deproducció artística important.

GALERIES PALMAU

PASSEIG DE GRACIA, 62 - TEL. 1172 G.

III I I! IiI I I I II IL:! I! I! I I I! I III II II II II II!HI II!I II II!I I I II II IIII IIIIIIIIIIIIIIIIIIIII II II II II I! IIII IIIIIIII II II IIII II III!II II II IIII

BELLES ARTS

x VOS 1(10 N5

SECCIONS DE: MATERIAL PER ARTISTESMARCS, MOTLLURESOBJECTES D'ARTLLIBRERIAANTIGUITATS

B GASETA DE LES .ARTS

.o

IDAH o U5Q E7Casa fundada l'any 1840

MOBLES ARTÏSTICS.' DECORACIÓ

OBJECTES PER' A PRESENT

Exposició, Despatx i Tallers:

Passeig de Gràcia, 36 '= Tel. 5314 A = Barcelona

LLIBRES D'RRTPER LES ARTS DECORATIVES,

ARQUITECTU RA • PiNTU RA

ESCULTURA • MOBLES

FERRCS, ETC., ETC.

Llibreria FABRERambla Catalunya. 52 • Barcelona

JOIER

TEL. 813-S. P. GRANVI A, 643

BARCELONA

CASA FUNDADA L'ANY 1835

J. MORAGASANTIGUITATS

Plassa Catedral, 2 BARCELONA

kEì é 1 1 I ^'

6d ^

I 1 II .^ , 7 ^^^' ^ tr

ÚIDRIERIJS4 VI CRISTALL.

YGR\BATS ' áyVcDRESDART,s3.'

n0^0000004<>OC

ANTIGA CASA A. OLIVA

FUNDAD\ EN 1885

T. Prítá MarineTaller de daurats • Altars • Imatges

Decoració i reproducció en pastad'obiectes d'art antic i modern .Casa especial per a la restauració

de retaules antics

. Consell de Cent, 368—Barcelona(entro. Bruc L 1 GicoIIa)

MOBLES D'ART • OE008AGI0

M. PALLAROLS'

EXPOSICIO: PASSEIG OC GRACIP. 44

TALLERS: PORVENIR, 22, 5. G.

E POSICIó

Compra i Penda d'Anfiguitafs

J. Jalenci1,12o

IIIIIIIIIIIIIIII:I'', III......IIII I:.. i IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII

Cornibia, 2, pral. (Cant. Pl. Nova)

Ba.RCELONA

MA RCA .EGIS'r5 V•-

LONES, LONETES, LLANETES

I ALTRES TEIXITS

TOLDOS, VELAM, BANDERES

I S1.IILARS

TENDES DE CAMPANYA

DE DIFERENTS DIODELS

CONFECCIÓ DE TOTA CLASSE

DE TREBALLS DEL RAM

G. E STAPÉ

PASSEIG DE SANT JOAN, 8

TELLFON 203-S. P.

BARCELONA

CATALONIA

LLIBRES DE TOTA MENA, LITERATURA

NACIONAL I ESTRANGERA, LLIBRES

D'ART, TÈCNICS, PER A NOIS, ETC.

OBJECTES D'ESCRIPTORI. • ESPECIA-

LITAT EN TREBALLS D'IMPREMTA.

Pl, Catalunya, 17. - Telèf. 4789 A.

BARCELONA

per J.• P 1 J OqI`[ (segona edició)

AQUESTA OBRA,' QUE ES;POT..DIR LA MILLOR I MÉS COMPLETA DINTRE DEL

SEU' ESTIL,. INCLOU , TOTS , ELS :DESCOBRIMENTS MODERNS EN HISTÒRIA,

ARQUEOLOGIA I'CRÍTICA; rTÉ'TRES,VOLUMS, QUE TRACTEN, RESPECTIVA-

MENT, DELS POBLES'PRIMITIUS,-DE, L'EDAT MITJANA, DEL RENAIXEMENT

I FINS A L'ART MODERN. ES UNA , OBRA. MOLT PROFITOSA PER ATOTS

AQUELLS QUÉ DL• SI'I':,IN AMPLIAR SACULTCR.1 aRTÍETICA.

54LV4T EDITORES ' C• 4 .41, Carrer de TLatiorca, 42

1^ J ^ò• ['lBARCELONA

REVESTIMENTSDECORATIUS

UI li ilnliii lnlnlnulll lllnnnll 1111111111111 lO

D E RRIII IIIIii 111111111111 l 11111111 111111111 lllllllll1 1III

Novissima aplicacióde la URALITA a les

Arts Decoratives

REPRODUCCIÓ EN RESI'ATLLL• RS I

ARTESONATS DE LES TALLES ANTIGUES

DE FUSTA EN LLURS TONS NATURALS

URALITA, S. A.

BARCELONA. PL. AETONI LóiEZ, I5

TELÈFONS 1644 A. - S4.S A.

LLOC D'EXPOSICIÓ 1 VENDA:

PASSEIG DE GRÀCIA, (O - SUCUI SAL

TELÈFON 53 G.

111[UBlEU COlTRI IIICElIISELS VOSTRES MOBILIARIS QUE AMB ELSOBJECTES D'ART, ANTICS 1 MODERNS,

QUE FORMEN PART DEL MATEIX,ESTAN EN CONTINU PERI LI.

D'ÉSSER DESTRUÏTS

DIRIGIRSE 'PER TSCRIT O PER TELÈFON A LA

Oficina Técnica d'Assegurances

• RONDA UNIVERSITAT, G, ir, 2.

TELÈFON 4443 A. BARCELONA

•CONSULTES 1 DADES EXCLUSIVAMENTA 1.'ESTATGE DEL SOL LI CITANT

illibrerintiga i moderna

Canuda, 45. Barcelona

Pròxim Aparició de -

"EtS TRESCE^ITISTES"

del Rnl. mn. 3. GUDIO1

Uf 1UTO de

calilaf pzr a gent distingida

11

r

11

^IIIII'%I'I?ill!I!I.!4!I!I!I:IIRII JIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII

paraula que simbolitza el luxe, la

seyuretal, economia en lo consum

i marxa silenciosa d'un cotxe.

c6Fls5Is

15 i 20 iP. 4 cilindres

20 i 30 iSP, 6 cilindres

Carrosseries de tots estils

RUTOmOVIG 51lbOIl

TRflFFIEG11R, 52

BFIRCEbonFI

XASYANSA

Y C

^T iRAmI R-DOS -

3CXES

La a.1 Pi-rA

ANTIGUITATS

D'ART

Cali

Z$PRAL.

( CA

RRER FERNANDO

IIIIttIIIIIIIIItIItlllll \PLAÇA ST. JAUME)

BARCELONA

5256. —ARTS GRÀFIQUES, S. A., SUCCESSORS D'HENRICH 1 C' — BARCELONA

^s 1222