la PalancaGENER 2013 Núm. 362 Preu 2,50c

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

Artesa es deixaseduir per lamàgia delNadal

la PalancaPUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

4

5

Artesa es deixa seduir pel Nadal

Concurs de pessebres, Concert de Nadal,Parc de Nadal, activitats infantils... Diver-ses activitats fan possible, un any més, lamàgia d’aquestes dates, la culminació deles quals és la cavacada dels Reis Mags.

Fotos: Marta Serret

27

la Palanca 3

7

18

3917

33

30

14

29

40

46

2042

23

24

37

12

19

45

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIALAny nou, seu nova

NOTICIARIArtesa aprova un pressupost de contencióL’alcalde renuncia a la paga de NadalEl Museu del Túmul de Seró obrirà a l’estiu

BALDOMARDefensa de les EMD

MUNICIPISAssociació de Dones la Coma de MeiàMontclar participa a la Marató de TV3

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECALes noves instal·lacions de la Biblioteca

LA NOGUERA

LA PÀGINA DE L’INSTITUTSolidaritat: donar és rebre

ENTREVISTAJoan Macià, exalcalde d’Artesa

MEMÒRIES DELS ANYS SENSE PRIMAVERAAl ball

TEMA DEL MESArtesa celebra les festes de Nadal

PARLEN LES ENTITATSEl pessebre del Castellot

FILATÈLIAFilatèlia fiscal o fiscatèlia

CARTES A LA REDACCIÓMolt més que muntanyes

ESPORTS15a pujada del pessebre a Sant MametEsport popular per acomiadar l’any 2012Artesa acull la trobada d’Escoles de BàsquetPartits del CE Artesa

IN MEMORIAM

PER QUÈ DIEM...... bon vent i barca nova?PARTIS POLÍTICSComencem bé

FA 25 ANYS

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

HUMORBBC

IMATGES D’AHIRArtesa, temps incòmodes. 1940-1950 (I)

4 la Palanca

Fonts: Registre Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestatd’Artesa de Segre i Ajuntaments de Foradada i deVilanova de Meià.

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Fonts: Ajuntaments d’Artesa de Segre, de Foradada i de Vilanova de Meià, i Servei Meteorològic de Catalunya.

METEOROLOGIA

L’AGENDA

DESEMBRE

DESEMBRE

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 4: Iman Miroudi, fill de El Houcine i de Naimadia 9: Izan Javier, fill de Javier i de Carolinadia 30: Nil Masana i Camats, fill de Jordi i d’Elisabet

Defuncions:dia 3: Joan March i Vilella, (87 anys), natural deBaronia de Rialbdia 12: Pilar Francesch i Cabaliusqui, natural dePalafrugell

Matrimonis:dia 8: Albert Castellà i Benabarre (veí d’Artesa deSegre)

M. Rosa Roca i Rosell (veïna d’Artesa deSegre)dia 24: Olga Mayora i Guiu (veïna de Baldomar) Ricard Zamora i Palacio (veí de Baldomar)

Fins al 31 de gener:A l’àrea d’activitats de la nova Biblioteca JoanMaluquer i Viladot (Casal Cultural d’Artesa), exposi-ció Josep Vallverdú: L’aventura de ser escriptor

9, 10 i 12 de febrer:Festes de Carnaval a Artesa. Dissabte 9, Rua deComparses. Diumenge 10, Concurs Infantil de Dis-fresses. Dimarts 12: Matança del Porc

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana: 4,8°Temperatura màxima: 15° (dies 4, 21 i 24)Temperatura mínima: -7° (dia 11)Dies amb precipitacions: 2Precipitació màxima: 4,5 mm (dia 15)Total precipitacions: 6,5 mmb) Observatori BaldomarTemperatura mitjana: 4°Temperatura màxima: 17,2° (dia 24)Temperatura mínima: -6,6° (dia 10)Dies amb precipitacions: 3Precipitació màxima: 4,8 mm (dia 14)Total precipitacions: 7,7 mm

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana: 4,5°Temperatura màxima: 19,1° (dia 24)Temperatura mínima: -6,4° (dia 1)Dies amb precipitacions: 3Precipitació màxima: 8,2 mm (dia 14)Total precipitacions: 12,8 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 2Precipitació màxima: 5 mm (dia 14)Total precipitacions: 8 mm

NOTA DE LA REDACCIÓEn l’apartat AGENDA CIUTADANA d’aquesta secció hi publiquen els naixements, els matrimonis i lesdefuncions dels municipis d’Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, Foradada i Vilanova de Meià dels quals entenim coneixement, excepte quan les persones interessades ens fan saber de manera explícita que no hovolen.

la Palanca 5

Dipòsit Legal: L-283-1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

COORDINACIÓMarta Serret i Bella

CONSELL DE REDACCIÓRamon Giribet i Boneta, Bartomeu Jové i Ser-ra, Miquel Regué i Gili

COL·LABORADORSBiblioteca Municipal d’Artesa, Nic Boliart,Ramon I. Canyelles, Antoni Español, JosepM. Espinal, Noemí Farré, David Fusté, JosepGalceran, Josep Manel Gil, Joan Giribet,Myriam Gutiérrez, Paquita Martí, IolandaMasanés, Eva Maza, Martí Regué, Josep M.Sabartés, Ferran Sánchez, Pere Serra, NoemíTorras, Albert Vidal, Anna M. Vilanova

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 3025730 Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58correu electrònic: revista@lapalanca.catwww.lapalanca.cat

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La Palanca

IMPRESSIÓImpressus Gestió Integral SL

TIRATGE825 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL (11 revistes)25 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)40 euros (Europa) i 45 euros (Amèrica)

-Premi Tasis-Torrent al millor reportatge pu-blicat a la Premsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerencde l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge lo-cal de promoció turística 2004.

Membre de l’ACPC

NOTA: La Palanca està oberta a totes lescol·laboracions, però ens reservem el dret depublicar-les. Només s’admetran els escrits sig-nats amb el nom de l’autor o autors. La revis-ta no fa seves, necessàriament, les opinionsexpressades pels seus col·laboradors.Recepció de textos per a la propera revista:

7 de febrer

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació deLleida, el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesa de Segre.

EDITORIAL

Any nou, seu novaPassa el temps i La Palanca va superant etapes. Si fa un any usanunciàvem que per fi ens disposàvem a editar la revista a coloren la seva totalitat, un any després us comuniquem que estre-nem seu nova. No sense dificultats, hem aconseguit superar el 2012. Econò-micament, ha estat possible gràcies a la fidelitat dels subscrip-tors i a l’important nombre de col·laboradors que s’anuncien a larevista, sobretot tenint en compte que les subvencions de lesadministracions han minvat sensiblement. Pel que fa al contin-gut, la nova coordinadora i l’important nombre de persones quecol·laboren amb les seves aportacions han contribuït a mantenir-nos en un nivell més que digne. En definitiva, el nostre balanç de2012 és força positiu. Les perspectives per al 2013 són similars i esperem podermantenir activa aquesta publicació que amb més de 30 anys d’his-tòria ja forma part de les nostres vides. La novetat més rellevantés el fet de disposar d’una seu nova. Durant les festes nadalen-ques ens hem traslladat a la sala que l’Ajuntament d’Artesa ensha cedit al Casal Cultural. No és molt gran, però ens hi hem instal·-lat prou bé. Almenys aquí no tindrem fred a l’hivern, calor a l’es-tiu, ni tragarem tanta pols com a la sala de les Escoles Velles (elstancaments de fusta tenen gairebé 100 anys!). A més, en aquesta nova seu estarem al costat dels companysde Ràdio Artesa, tot i que encara no han fet el trasllat. I en tancaraquesta edició hem vist amb joia com es reunia el Grup de Tea-tre a la sala del costat, ja que ells també tenen la seu aquí. Ja endeuen preparar una altra, hem pensat... De representació, és clar.Llàstima que, probablement, encara no es podrà fer al Casal. No solament hem d’agrair a l’Ajuntament la cessió de la sala,sinó també l’ajuda de dos operaris municipals durant un dels dosdies que va durar el trasllat. Gràcies també als col·laboradors i col·-laboradores de la revista que van venir a ajudar en aquesta tasca. Així doncs, la revista que teniu a les mans és la primera queha estat gestada a les instal·lacions del Casal Cultural. Aquestequipament, amb la posada en marxa de l’Escola de Música i dela Biblioteca, la incorporació de La Palanca i del Grup de Teatre,a més d’algunes activitats que s’hi va fent (Fira de Sant Bartomeui Marató de TV3), comença per fi a fer el seu servei i a tenir vida. Encoratgem a l’Ajuntament per a què acceleri tot allò que en-cara falta: instal·lació de les butaques i escenografia de la salapolivalent, trasllat de l’emissora municipal... Si no, aviat sembla-rà l’obra de la seu. O bé passarà com en aquell poema de Mn.Agustí Bernaus, sacerdot i poeta artesenc, que diu: “A Vilafantfan una font,/ però la fan tan lentament/ que, mentre fan el trosque fan,/ el tros antic ja es va desfent...”

Ctra. d’Agramunt, 39Tel. Fax. 973 40 00 61 - ARTESA DE SEGRE

la Palanca 7

NOTICIARI

Artesa aprova un pressupost de contenciól ple de l’Ajuntament d’Ar-tesa va aprovar el 27 dedesembre el pressupost per

l’any 2013, que és de 3.935.000euros i manté el caràcter auster delde l’any passat. Continua la fortacontenció pressupostària aplicadaen l’exercici anterior, quan la dava-llada va ser de més del 28% res-pecte el 2011. Als comptes d’enguany hi ha unestalvi d’uns 60.000 euros en des-peses de personal que s’aconse-gueix, bàsicament, ambl’externalització del servei de l’Es-cola de Música. La despesa totalen aquest capítol és de 632.000euros. Les inversions són de 950.580euros, uns 20.000 més que el 2012,i les obres més importants són aca-bar el Pla de Barris, en concret elcarrer Bisbe Bernaus i la zona ver-da prop de la Secla, amb una as-

signació de 439.000 euros, i con-solidar la muntanya de Clua. Enaquest cas, la inversió és de gaire-bé 239.000 euros i es podrà ferquan s’acabi de tramitar la segre-gació del terreny i arribin les sub-vencions de la Generalitat i la Di-putació. També augmenta la despesacorrent, de 1.521.617 a 1.622.909euros, per cobrir despeses energè-tiques i de manteniment, entre al-tres. L’equip de govern destaca queels comptes són austers i condici-onats per la Llei d’Estabilitat Pres-supostària, mentre que l’oposiciócreu que “no són els pressupostosque Artesa necessita”.

Crítiques de l’oposicióEl portaveu de CiU, Domènec Pa-rís denuncia que no s’ha consultatl’opinió del grup i critica que es fanobres subjectes a subvencions que

encara no estan confirmades, comla del Pla de Barris, que no caldriafer ara perquè s’ha allargat el ter-mini. També critica la previsió d’ingres-sos, que considera “irreal”. “Preveuvendre tots els nínxols del cemen-tiri, tots sabem que això és poc pro-vable”, assegura. París es mostra“conscient de les limitacions impo-sades” i demana “esforç en la re-ducció de despesa”, ja que “enaquests moments de crisi, no esveuen els ajustos”. Així mateix,insisteix que hi ha acords de l’any2008 que encara no s’han complert.Destaca la remodelació de l’accésal carrer Roc del Cudòs, “una obraper la qual només hi ha una partidaoberta amb una assignació simbò-lica, quan hi ha la resolució d’urba-nisme que diu que per donar llicèn-cia d’obres cal fer l’eixamplament ifa cinc anys que l’esperem”.

E

Ensurt per un incendi a la fàbrica Alexann incendi a la fàbrica de pin-sos Alexan, al polígon indus-trial El Pla, va causar un

ensurt la tarda del dissabte dia 12de gener. Es va declarar a les set

del vespre, en principi en una deles màquines, i va mobilitzar setdotacions dels Bombers. Les fla-mes van quedar controlades al capd’una hora aproximadament, tot i

que els efectius d’emergències hivan treballar fins més tard. L’incen-di no va provocar danys greus a lafàbrica, que el dilluns dia 14 ja vafuncionar amb normalitat.

U

NOTICIARI

8 la Palanca

L’alcalde renuncia a la paga de Nadalalcalde d’Artesa, MingoSabanés, s’ha sumat alsnombrosos càrrecs elec-

tes amb remuneració econòmicad’arreu de l’Estat que han renunci-at a la paga extra de Nadal. El gestté l’origen en el decret llei aprovatpel govern central el 13 de juliol de2012, pel qual se suprimeix la pagaextraordinària als treballadors detotes les administracions, ja siguinl’estatal, les autonòmiques o les lo-cals, per motius d’austeritat i estabi-litat pressupostària. Aquesta norma-tiva no especifica que la mesura afec-ti també els càrrecs electes, sinó queho deixa a la seva discreció. És per això que diversos alcal-des i regidors, així com alts càrrecs

i personal de confiança d’ajunta-ments de tot l’Estat han anunciatque, per estalviar recursos i solida-ritzar-se amb els funcionaris i laresta de treballadors, renunciaranvoluntàriament a la paga. A part del gest de l’alcalde, en elcas d’Artesa també s’ha intentatpal·liar la situació de la vintena detreballadors que conformen la plan-tilla municipal i, a pesar que no se’lspot pagar l’extra, perquè la llei hoimpedeix, se’ls ha proposat avan-çar al mes de gener la meitat de lapaga extra que haurien de cobraral juliol d’aquest 2013 ja que, enprincipi, la normativa anul·la la pagaextra només l’any 2012. L’import corresponent a la paga

extraordinària de Nadal de l’alcal-de es destinarà a finançar petitesdespeses al municipi. Encara s’hande concretar, però podrien ser, perexemple, la millora o adquisició demobiliari urbà.

Proposta de l’enllaç sindical Tots els treballadors de la planti-lla municipal, que inclou el perso-nal d’administració de les depen-dències de l’Ajuntament, la briga-da, el personal de neteja i les tre-balladores de la biblioteca i l’esco-la, s’han acollit a la mesura. De fet,la proposta va venir de l’enllaç sin-dical, que la va fer arribar a l’equipde govern que, després de valorar-ho, ho va tirar endavant.

L’

Homenatge per la jubilació de Joan Arjonaompanys, familiars i amicsde Joan Arjona, així com re-presentants institucionals i

membres de la comunitat educati-va, li van retre un homenatge el 12de gener amb motiu de la seva ju-bilació. Arjona ha estat responsa-ble del Servei Educatiu de la No-guera durant més de 25 anys, iabans va ser mestre en diverses lo-calitats, entre elles Artesa (1976-1982). La sala d’actes de Balaguerva quedar petita per acollir un acteemotiu en el qual tots els partici-pants van lloar la tasca d’Arjona alcapdavant del servei i van destacar-ne la capacitat d’aglutinar esforçosi d’innovar en mètodes pedagògics. Arjona, de peu, en una sala d’actes plena de gom a gom

C

la Palanca 9

NOTICIARI

El Museu del Túmul de Seró obrirà a l’estiuAjuntament d’Artesa téprevist obrir al públic elCentre d’Interpretació del

Túmul de Seró a l’estiu, possible-ment el mes de juliol. L’11 de generva signar un conveni de col-laboració amb Museu de la Nogue-ra per avançar en la posada en fun-cionament de l’edifici. El museu s’encarregarà de laconservació de les esteles i de laformació, l’assessorament i el su-port tècnic del personal del centre.També en farà promoció, coordi-nant visites programades i incloentel centre als seus canals de difu-sió, i s’encarregarà del programaeducatiu i els recursos pedagògics. L’Ajuntament encara ha de con-cretar com gestionarà el centre, toti que en cap cas contractarà méspersonal. Així, i gràcies al conveni,es valora la possibilitat que siguintreballadors municipals que ja hi haara en plantilla, o fins i tot veïnsvoluntaris del poble de Seró, els quifacin algunes de les visites guiades.En principi, el consistori preveu

L’

obrir el centre en horari molt limi-tat, per exemple en caps de setma-na, i oferir, a part, visites concerta-des. El conveni també contempla lacreació d’una comissió de segui-ment que es reunirà, com a mínim,un cop l’any. Segons ha avançat elregidor de pobles agregats, JosepMaria Mayora, la primera reunió esfarà abans de l’obertura. Mayora ha

insistit en la importància que té pelsector turístic del municipi i ha des-tacat la doble vessant del centre,per una part com a patrimoni cultu-ral, perquè allotja unes restes úni-ques a la península, i per l’altra coma atractiu turístic, ja que cal recor-dar que servirà també de punt dedifusió de tot el municipi i serà unatractiu per sí mateix, donades lesparticularitats arquitectòniques.

Els representants dels ajuntaments i del museu van visitar l’edifici

Foto de família dels assistents a la signatura Un moment de la visita, davant les esteles

Planxa - PinturaMecànica - Servei grua

Auto Taller Gardela

Tel. 973 400 198Nit 973 415 119Mòbil 630 247 659

Ctra. d’Agramunt, 9825730 Artesa de Segre

(Lleida)

FARRÉ SERÉSCoordinació i Gestió immobiliàriacompra - venda

Artesa de SegreE-mail: farreseres@terra.es

Telèfon 629 33 80 32Fax 973 40 07 56

AGUSTÍ FARRÉAdministrador

la Palanca 11

NOTICIARI

El primer lleidatà de l’any és fill d’Artesal primer nadó nascut a lesTerres de Lleida aquest2013 va ser un artesenc. És

fill de la Gladis i l’Ignasi, i es diucom el seu pare. Va néixer el ma-teix dia 1 de gener, quan passaven8 minuts de dos quarts de 12 delmatí, a l’hospital Arnau de Vilanova.De fet, de les quatre demarcacionscatalanes, a Lleida va ser on méstard va arribar aquest primer nadóde l’any. L’infant va néixer amb 4,160 qui-los i 53 centímetres, i és el tercerfill d’aquesta parella formada peruna argentina i un català. Com pas-sa cada any en aquesta data, el nai-xement del primer lleidatà va aixe-car molta expectació i la Gladis il’Ignasi van rebre la visita de diver-sos mitjans de comunicació i fins itot d’algunes autoritats. La mare va

declarar que el part no havia estatcomplicat i que tampoc s’esperavaser la primera mare de l’any, ja queel fill no havia de néixer fins a Reis.Així, la sorpresa va arribar poc des-prés de menjar-se el raïm, va ex-plicar, que va ser quan li van co-mençar els dolors. Finalment va arribar a l’hospital

E

a les sis de la matinada i el part esva allargar cinc hores. Els altres dosfills de la parella i germans gransde l’Ignasi estaven contents ambl’arribada de la criatura. Són l’Eva,de sis anys, i en David, de set. Aquestva afirmar que li havia agradat quefos un nen perquè tenia ganes d’en-senyar-li a jugar a futbol.

L’Ignasi, amb el seu pare, mare i germans, ja és a casa

12 la Palanca

BALDOMAR

Defensa de les EMDAgrupació d’Entitats Muni-cipals Descentralitzadesde Catalunya (AEMDC) va

entregar més de 6.500 signaturesper defensar la continuïtat de lesEMD catalanes. El lliurament delsavals ciutadans en favor de lesEMD de Catalunya es va fer davantla subdelegada del govern espa-nyol a Lleida, Inma Manso, per partdel president de l’Agrupació d’EMDde Catalunya, Josep Puig. Durant el transcurs d’una reunió,celebrada el divendres 14 de de-sembre i prèvia al lliurament de lessignatures, el president del’AEMDEC va exposar a la subde-legada del govern de l’estat espa-nyol la necessitat d’assegurar lacontinuïtat dels governs locals deles EMD com a garants de la pres-tació de serveis bàsics i essencialsper a poblacions que es troben, enmoltes ocasions, massa allunyadesde nuclis urbans. Finalitzada la trobada, el pre-sident Josep Puig va procedir afer el lliurament, al registre de laSubdelegació del govern espa-nyol a Lleida, de les més de 6.500signatures recollides per les 63EMD de Catalunya, des de l’anun-ci del ministre Montoro de supres-sió de la totalitat de les entitatsd’àmbit territorial inferiors a un

municipi (EATIM). El president de l’AEMDEC vaestar acompanyat durant la visitapels presidents de les EMD de

Subvenció de l’IEIL’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) dela Diputació de Lleida ha atorgatuna subvenció de 8.000 euros a

l’EMD de Baldomar per l’arranja-ment de la Sala del Ball, un delslocals culturals que tenim al poble.

El pressupost de l’obra és de gaire-bé 14.000 euros, i la diferència escobrirà amb fons propis.

L’

Baldomar, Josep Galceran; de Sucs,Guillem Boneu; d’Isil i Alòs, SofiaIsus, així com del secretari generalde l’agrupació, Juanjo Cortés.

la Palanca 13

BALDOMAR

Els Reis d’Orient a Baldomarom és habitual enaquestes dates, el pas-sat dia 5 de gener

SSMM els Reis Mags d’Orientvan arribar a Baldomar, pelcarrer de la Mesquita. Allà, in-fants i grans del poble els vanesperar amb gran il·lusió i totsjunts es van dirigir a l’esglésiaon, després d’un breu parla-ment del president de l’EMDJosep Galceran, els Reis vanagrair la rebuda dispensada ivan repartir regals entre lamainada. A hores d’ara no hatranscendit si hi va haver al-gun sac de carbó, però teninten compte que ses Majestatsestaven molt contents, calpensar que tothom va rebreels regals que desitjava i elcarbó va passar de llarg.

C

14 la Palanca

MUNICIPIS

Associació de dones la Coma de Meiàquest any passat 2012 l’as-sociació de dones va parti-cipar en dues dates molt sig-

nificatives en actes de solidaritatper la lluita contra el càncer. Una d’elles va ser la Fira de laPerdiu de Vilanova de Meià, l’11 denovembre, on mitjançant la vendade diversos productes elaborats perles mateixes sòcies, com melme-lades, ratafia, ametlles garapinya-des... I confeccions de coixins,puntes i tovalloles, entre altres, va-ren poden recaptar un total de 920euros. L’altre acte va tenir lloc el 8 dedesembre amb motiu de La Mara-tó de TV3 a la sala d’actes de l’Ajun-tament de Vilanova de Meià, onl’associació va organitzar un soparsolidari al qual hi varen assistir 67persones. Desprès de l’àpat es van vendretires de números pel sorteig de di-ferents lots d’obsequis oferts perdiversos col·laboradors. La col·lectad’aquesta venda, juntament amb laparticipació del sopar, varen ferpossible recaptar 632 euros. S’agraeix a tothom la seva gransolidaritat en la lluita contra aques-ta malaltia, tant als assistents a l’ac-te, com als que per un motiu o altre

no varen poder assistir-hi i varenfer arribar la seva aportació. Tam-bé un agraïment a tots els col·-laboradors que varen aportar obse-quis per ajudar a fer més gran la re-

captació de fons. A tots, moltíssimesgràcies!

Text: Iolanda MasanésFotos: Assumpció Novau

A

Els Reis Mags d’Orient van fer una aturada a Vilanova de Meià durant el seu periple per repartir regals entre totes les criatures. Els més petitsdel poble s’hi van poder acostar i, els més atrevits, fins i tot els van saludar.

la Palanca 15

MUNICIPIS

Montclar participa a ‘La Marató de TV3’n any més, el poble deMontclar es va bolcar en lajornada solidària organitza-

da la tarda del 8 de desembre, dia-da de la Immaculada Concepció,per cinquè any consecutiu. Les ac-tivitats van començar amb la xer-rada de sensibilització sobre el càn-cer a càrrec de la infermera MariaRosa, que es va prestar també aresoldre tots els dubtes dels assis-tents sobre la malaltia d’enguany.

Posteriorment es va projectar elreportatge divulgatiu Càncer, produïtper la Fundació La Marató de TV3.En acabat, es va fer el berenar ambxocolata desfeta i coca de sucre i,finalment, amb la panxa ben plena,un bingo amb el sorteig de produc-tes donats pels comerços col·-laboradors. L’activitat va ser un èxit, un anymés, amb una setantena de parti-cipants, i va finalitzar amb una re-

U

Reis Mags a Montclarassades les 8 de la tarda, uns forts clàxonsanunciaven l’esperada arribada de Ses Ma-jestats, que enguany arribaven a Montclar

en cotxes i escoltats com sempre per els seus pat-ges, amb unes grans torxes plenes de foc. Un anymés, la plaça de l’església estava plena de gentque van rebre els Reis Mags amb aplaudiments.Alguns més nerviosos que altres, pensant si du-rant l’any s’havien portat correctament. Les auto-ritats del poble els van rebre i els van conduir a lasala d’actes de l’Ajuntament de Montclar, on unany més van obrar la seva màgia repartint regals icaramels entre els assistents. Acabada la feina idesprés de prometre als nens i nenes de Montclarque tornarien l’any vinent, van reprendre el seullarg viatge de tornada a Orient.

P

captació de 652 euros, la més altarecaptada mai a Montclar en aques-ta jornada solidària.Un any més, els organitzadors vo-lem donar les gràcies a tots els as-sistents per la seva solidaritat, alscomerços que any rere any col·-laboren amb els productes per po-der realitzar el bingo i a l’Ajuntamentde Montclar pels ingredients neces-saris per preparar el berenar solidari.

David Hernández

Text i foto: David Hernández

EXCAVACIONS I MOVIMENTS DE TERRES

JOAN ROCA ROSELL

Mare de Déu del Pla, 36Telèfon 973 400 607 - Mòbil 655 893 72025730 Artesa de Segre (Lleida)

la Palanca 17

A

Les noves instal·lacions de la Bibliotecaquest 2013, a la bibliotecal’hem començat amb moltbon peu, hem estrenat les

noves instal·lacions, ubicades alCasal Cultural de la plaça de l’Ajun-tament. La nova biblioteca ocupa un es-pai de 582 metres quadrats repar-tits en dues plantes. A la planta bai-xa bàsicament es centralitza elpréstec, i a la primera s’hi troba elgruix de la biblioteca en si. El fonsde la biblioteca és de 18.000 docu-ments, 2.100 DVD, entre pel·lícules idocumentals, i 1.200 CD de música.Compta també amb 39 títols desubscripcions a revistes i 3 diaris. A la planta baixa, a banda degestionar els retorns de documentsi fer el préstec, s’hi troba la seccióde música, la de novetats, la con-sulta del catàleg de la biblioteca, elsdiaris i part de les revistes i l’Àread’Activitats de la Biblioteca, espaipolivalent destinat a exposicions,cursos, xerrades, presentacions,representacions… A la primera planta estrenem unaespaiosa i moderna àrea d’adults iinfantil. La zona d’adults té diferentsespais i ambients, com són la zonad’estudi, de lectura, internet iofimàtica, equipada amb 9 ordina-

dors per als usuaris. Tota la biblio-teca compta amb zona wi-fi. Elsdocuments de la biblioteca estanordenats per seccions. A l’area infantil volem destacarque hem creat dos espais nous, unde llibres en anglès i el Racó dePares, on podreu trobar tot de lli-bres que fan referència a la psico-logia, educació i formació dels vos-tres fills. També està equipada ambdos ordinadors. Una de les seccions importantsés el fons de Col·lecció Local, for-mat per totes les publicacions quefan referència, total o parcialment,

a algun tema o persona de la co-marca, així com les revistes la Pa-lanca o la Roureda, el recull depremsa des del any 1987, cartellsde publicitat, díptics, ... Entenen per Col·lecció Local totel que fa referència a Artesa deSegre i els pobles del seu munici-pi, així com dels municipis d’Alòsde Balaguer, Cubells, Foradada iVilanova de Meià. En l’obertura de la nova bibliote-ca, el Departament de Cultura hacomprat 3.800 llibres, 650 DVD i1.200 CD de música, valorats enmés de 80.000 euros.

Nota d’agraïmentVolem expressar el nostre agraïment al Sr. Josep Feixes Cas-tellana per la donació a la biblioteca dels llibrets de la FestaMajor d’Artesa de Segre des del 1944 fins a l’actualitat. Aques-ta documentació forma part ara de la Col·lecció Local de la bi-blioteca.

Nou

hor

ari

De

dillu

ns a

div

endr

es d

e 16

a 2

0h.

Dim

arts

d’1

1 a

13 h

.

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

LA NOGUERA

18 la Palanca

Canvi de mans de la gestió del COULa gestió del Centre d’Observació de l’Univers (COU)del Montsec ha canviat de mans. A partir de l’1 de ge-ner, l’ha assumit el Consell Comarcal de la Noguera iha desaparegut el Consorci del Montsec. La signatu-ra de l’acord del traspàs, que va tenir lloc el 31 dedesembre, la van realitzar el delegat del Govern aLleida i fins llavors vicepresident del consorci, RamonFarré, la directora de serveis de Presidència, TeresaProhías, i el president del Consell Comarcal, Pere Prat.El canvi en la gestió s’emmarca en la reorientació dela promoció turística de la zona, que ara supervisaràla Comissió de Seguiment del Montsec.La Generalitat va crear el consorci l’any 2001 per apli-car un projecte de desenvolupament territorial a la zonad’influència del Montsec, aprofitant-ne les aptituds ipotencialitats naturals, culturals i històriques. L’objec-tiu ha estat promoure el desenvolupament integral del’àmbit turístic, social i econòmic.A partir d’ara, amb aquests mateixos objectius, lesactivitats de desenvolupament econòmic i elsserveis que ha dut a terme seran coordinades perla Comissió de Seguiment del Montsec, encapçaladapels consells comarcals de la Noguera i el Pallars Jus-sà amb l’acompanyament de la Generalitat i la Dipu-tació de Lleida i la presència també de la FundacióJoan Oró i l’Associació Montsec Turístic.Amb aquesta reordenació es pretén atorgar més re-llevància als consells comarcals en el paper d’impul-sors de les activitats econòmiques del territori. Tambées vol guanyar en racionalització i simplificació delsector públic, amb el corresponent estalvi de despe-ses en matèria de gestió.Les línies de treball de la comissió seran seguir el fun-cionament científic de l’Observatori Astronòmic delMontsec, en col·laboració amb altres entitats com Ins-titut d’Estudis Espacials de Catalunya i la Universitatde Barcelona; impulsar el COU, ara sota la gestió delConsell Comarcal de la Noguera; redactar el projectei cercar i obtenir recursos per a la construcció del Jar-dí de l’Univers, tercer i últim equipament del Parc As-tronòmic del Montsec (PAM); aplicar el Pla Estratègicde Desenvolupament Turístic del Montsec 2012-2018,ja aprovat; i gestionar la denominació del Montsec coma Destí Turístic Starlight, vinculada a la UNESCO, enel cas que s’acabi aconseguint.Per altra banda, el 30 de desembre va arribar el visi-tant número 100.000 al COU des que va obrir ara faquatre anys. A aquest número de visitants s’hi ha d’afe-gir el reconeixement que ha obtingut per part de lacomunitat científica internacional.

Ajudes LEADEREl 28 de desembre es van publicar les bases regula-dores i la convocatòria d’ajudes LEADER 2012.Aquests ajuts tenen com a finalitat el foment i la realit-zació d’inversions en empreses a través de la milloradels processos de transformació i comercialització delsproductes agraris i agrobotigues, la creació i desen-volupament de microempreses i el foment d’activitatsturístiques. En aquesta convocatòria, la quantia delsajuts està entre un 20% i un 35% de la inversió.A la Noguera i al Segrià Nord, que inclou Vilanova dela Barca, la Portella i Alfarràs, les sol·licituds es trami-taran al Grup d’Acció Local Noguera Segrià Nord, ubi-cat al Consell Comarcal de la Noguera. (973 44 89 33- leader@noguerasegrianord.cat).

Milloren l’església de MontgaiEl 16 de desembre es va dur a terme l’acte d’inaugu-ració i benedicció de les obres de millora realitzades al’interior de l’església de Montgai. L’actuació, que haestat finançada en bona part per donacions de famíli-es del municipi, ha consistit en arranjar i enrajolar elterra de l’església, la nau central i l’altar. També s’hanrestaurat algunes de les antigues imatges de l’esglé-sia, com el Sant Crist i la Mare de Déu, entre d’altressants, i s’ha recuperat un carilló, que s’ha situat a l’al-tar.

Khamara, nou grup noguerencEl mes de desembre, el grup Khamara es va estrenardavant d’unes 200 persones al Casal de Camarasa.Aquest grup de música tradicional i popular catalana,té el seu origen en el grup de grallers d’aquesta loca-litat de la Noguera. Després de més d’un any de pre-paració, van oferir al públic una quinzena de peces,entre les quals podem destacar cançons com La pre-só de Lleida i La jota del Mercadal.

Coral Oberta de PonentAquest és el nom amb que han batejat una iniciativaengegada per la Coral Sant Joan de Penelles i la Co-ral Ramon Carnicer de Tàrrega, que han sumat esfor-ços per seguir endavant amb aquesta activitat. El 23de desembre van oferir el seu primer concert al localsocial de Penelles. Pretén ser un projecte de coralscompartit obert, que vol incorporar cantaires de dife-rents comarques i pobles de Ponent.

Anna M. Vilanova

L’ADF Sant Mamet informaA partir d’ara, en el moment de fer una sol·licitud per a tallar llenya per a ús propi, cal adjuntar una fotocòpiadel DNI del sol·licitant, que caldrà presentar en el moment de fer la sol·licitud. Es recorda que també calaportar les dades cadastrals de la parcel·la o parcel·les sol·licitades (número de polígon i de parcel·la).

la Palanca 19

La solidaritat: donar és rebren aquests moments que to-tes les notícies parlen decrisi, retallades i individua-

lisme, a l’INS Els Planells hem vis-cut moments plens d’esperança,d’ajuda i de responsabilitat enversels altres. Hem organitzat duescampanyes solidàries amb el nos-tre alumnat, que ha après que do-nar també és rebre. “Un món millor si hi ha una jo-guina al nostre interior” va ser l’es-lògan escollit per posar nom a lacampanya que l’alumnat de 1rd’ESO de religió va organitzar con-juntament amb Càritas. Durant totel mes de desembre, ells van serels encarregats de recollir joguinesusades, però en bon estat, queCàritas es va encarregar de repar-tir. Amb aquest projecte, l’alumnatva veure que, amb la força i el com-promís de tothom, es poden acon-seguir grans reptes, com donarl’oportunitat que tots els nens i ne-nes puguin jugar i fer realitat lamàgia del Nadal a moltes llars. L’altre projecte ha estat “alimentssolidaris”. Arran de les xerrades delBanc dels Aliments de Lleida, pertal de donar-nos a conèixer aques-

ta associació i la seva tasca, elsalumnes de 3r d’ESO, des de l’àreade socials, van decidir adherir-se ala proposta de fer una campanyade recollida d’aliments a l’Institut.Amb la participació i col·laboracióde tots, alumnat, professorat, PAS,famílies i fins i tot de l’escola Els

Planells, van dur a terme una grancampanya informativa que els vapermetre recollir més de 160 qui-los de menjar, que ja s’han entregatal Banc dels Aliments a través deCàritas d’Artesa.

Institut Els Planells

E

LA PÀGINA DE L’INSTITUT

ENTREVISTA

Joan Macià Solé, exalcalde d’Artesavui parlem amb JoanMacià, qui va ser al-calde d’Artesa durant

16 anys. Ha estat notícia per-què el passat 17 de gener vafer 50 anys que el Governa-dor de Lleida, SerranoMontalbo, qui va estudiar peradvocat a Saragossa, el vanomenar alcalde. Era unaèpoca en què es nomenavagent nova, hi havia moltsbons alcaldes, escollien gentde bona reputació, bà-sicament bones persones. No podem parlar amb elJoan sense fer referència alsseus orígens. Venia d’unacasa de pagès del carrer Bis-be Bernaus, Cal Xarxalé, irespectant els seus orígenssempre li ha agradat treballar la ter-ra, encara avui. Després, va co-mençar amb un petit molí d’oli, decal Boldú, i actualment, amb l’aju-da dels seus fills, ha muntat una in-dústria de producció d’oli que ultra-passa els àmbits comarcals. Peròaixò seria una altra història. Avuisols parlarem dels seus temps coma batlle. Va ser l’últim alcalde en tempsde la dictadura. No obstant, era unapersona accessible, amable detracte, que ajudava la gent a solu-cionar els problemes del dia a dia iquan hi havia una necessitat, quealgú havia de veure una autoritatprovincial, sempre acompanyavaels veïns a tot arreu. En la demo-cràcia, no sempre ha sigut així. El sistema d’elecció era, si mésno, ben curiós. A Artesa es reunien“les forces vives” del poble, el Mos-sèn Sabaté, el sergent de la Guàr-dia Civil, i el metge Ignasi Solé, aldespatx d’aquest. Entre els tresescollien el batlle entre les fitxesdels candidats que portava el ser-gent. El sergent era anterior al DePablo, per la qual cosa pensem queera un al qui deien el “Mau-Mau”.

En arribar de bell nou, com

A

va organitzar l’Ajuntament?Vaig escollir gent jove, de la mevaedat, molts que havíem anat al’Acadèmia Balmes del senyorXandri, amb alguns havíem estudi-at junts i ens coneixíem molt, éremgent jove que no havíem fet laguerra. Cada setmana ens reuní-em com si fos un ple, hi haviaentusiasme per fer coses. Tothomestava enterat de lo que passavaa l’Ajuntament. Ho decidíem totper consens, encara que estessim

en dictadura, actuàvem endemocràcia.

Quins carrers van fer?El primer carrer que vaig feren entrar va ser el carrer deles Monges, l’any que vanmatar el Kennedy. Després,el Maria Anzizu, el Maria Cla-ret, el Marcel·lí Farré o elSegre, entre molts altres. Elpoble estava endarrerit, i en-tre tots vam fer molts quilò-metres de carrers. Al mateixtemps de fer el carrer, fèieml’aigua i el desguàs, i tot esfeia a jova. Al veí que treba-llava a l’obra no li calia pagarres. En treballar a jova es feiatot per quatre rals. Recent-ment, quan es van fer vora-

vies de la carretera d’Agramunt perl’empresa, em va va costar sols lesvoravies 400.000 pessetes.

Altres obres importants?Es va inaugurar la Plaça de l’Ajun-tament, el Col·legi dels Planells i elsaccessos per anar-hi. En aquestprojecte es va haver de batallarmolt, vam haver d’anar dues o tresvegades a Madrid. Al final, ens vandonar un Col·legi-Pilot, molt mo-dern, que va ser el primer d’aquest

Posant la primera pedra a la Pista-Mirador del Senill

20 la Palanca

la Palanca 21

estil que es va fer a la província deLleida. El meu suport legal i de ges-tió durant anys va ser el SenyorSans, el secretari. També la carretera de Baldomar,no es podia transitar, el camp de fut-bol amb les piscines i la pista de ten-nis,... Tot plegat, amb intercanvis, noens va costar ni cinc. Als pobles de Colldelrat, Tudelai Seró, els vam dotar d’aigua, queno en tenien. En una altra fase, esvan fer les aigües de Montargull,Anya i Vall-llebrera. El nostreAjuntament va col·laborar en laconstrucció de l’església nova idel monument al Sagrat Cor delCastellot.

Tenia amistats a fora?En aquell temps tenia molt bonarelació amb el Governador, el Pre-sident de la Diputació, Sanitat iEducació. Podia anar a tot arreu,hi tenia les portes obertes, m’ate-nien molt bé. Eren uns temps enquè ser alcalde d’Artesa de Segretenia molt pes específic.

Com era l’ambient, llavors?Quan vaig entrar d’alcalde va plegarla Fàbrica, i la gent va recular unamica. Els fabricants baixaven ambdiner fresc, i el comerç se’n va res-sentir. Botigues de roba, algun bar,el Galceran,... Tots ho van notar. La part positiva és que en aquellsanys algunes indústries locals vantirar endavant. La Impremta No-gués, Mobles Ros, que va expan-dir la indústria, Prefabricats Oliva,que poc a poc van fer un poble, laCooperativa,...

I les vies de comunicació?L’Ajuntament, juntament amb enJoan Clua Caubet, va lluitar moltper les carreteres. Molts viatges aLleida i a Barcelona. Defensàvemla de Salou a la Pobla, la C-1313de Lleida a Puigcerdà. No sols erareivindicar les carreteres, era queel trànsit continués passant per lanostra comarca. Demanàvem quees millorés el ferm, que es senya-litzés bé el traçat i que es mantin-gués una bona qualificació de les

nostres rutes, per tal que estigues-sin ben catalogades dins els ma-pes internacionals.

Altres millores?Vam comprar un cotxe de bombers,un cotxe funerari i un cotxe d’es-combraries. Artesa va ser un delsprimers pobles que va tenir parcmòbil, es va passar de fer-ho ambanimals a motoritzar-ho tot. Poblesde fora van venir a veure com hohavíem fet.

Com eren els festius?Hi havia dos cinemes, el Coliseumi el Catalunya. Per les festes es feiaun gran ball. També per SantaLlúcia, la patrona de les Modistes,per Sant Sebastià, que s’aprofita-va per a fer socis, per Pasqua esfeien dos aplecs, la Fira de SantBartomeu i la Festa Major. Als ca-fès, als espectacles i als balls, ve-

nia molta gent al poble. Hi haviamolt ambient. Malgrat les prohibi-cions, que hi havia, les Caramellesno havien fallat mai per Pasqua. Ien un a ocasió amb el mossèn Solévam organitzar un concurs de sar-danes provincial al que van venirmés de 60 colles.

En la distància, com sent araaquella època?Que ha canviat tot molt. En aquelltemps, procurava ser amic de tot-hom. La gent ens tractàvem de tua tu i em sento molt satisfet d’ha-ver estat a l’alcaldia d’Artesa deSegre, el meu poble, i d’haver dei-xat tants amics. Honestament, pen-so, per pròpia experiència, que totsels qui hem estat alcaldes hem fettot el que hem pogut per a millorarel nostre poble.

Bartomeu Jové Serra

Inauguració de la plaça amb el Gobernador, el falangiste Martínez Val

Revisant el projecte del futur Col.legi-Pilot

ENTREVISTA

DP. Goretti Miralles VilanovaPodòloga col. nº 1046

Ungla encarnada, durícies, ulls de poll,berrugues plantars, esperons calcanis,control a diabètics, educació de l’ungla,

especialitat en nens i esportistes

PodòlogaInfermera

Reflexòloga

Tel. 676 08 33 28

HORES CONVINGUDESHORES CONVINGUDES

Av. Pere III, 10 - 13, alt. 1er - A25600 BALAGUER

Ctra. Agramunt, 15 baixos25730 ARTESA DE SEGRE

la Palanca 23

MEMÒRIES DELS ANYS SENSE PRIMAVERA

Al ballaldomar estava a la zona re-publicana i ben prop delfront.

Una tarda de diumenge del mes dejuny, un camió militar descarrega-va a la plaça Major del poble totd’instruments musicals: Saxofons, trombons de vares,trompetes, una mena de guitarragrossa que, com que no sabíem elnom, anomenàvem la berra, tam-bé violins i un munt de tambors. Los militars començaren a mun-tar tota aquella parafernàlia i quantot estigué al seu lloc, los músicses van posar a tocar acompanyantlos cantants. Per començar, tocaren músicapopular i de concert. Això va atreu-re força públic. Després, seguí lamúsica de ball trepidant, amb rit-mes americans, molts d’ellspertanyents a pel·lícules america-nes dels ballarins més famosos del’època: Fred Astaire i Ginger Ro-gers. En aquell temps, a més de les

noies del poble, n’hi havia moltesd’altres poblacions, que estavenrefugiades a casa de parents oamics. Prou miraven i es morien deganes de ballar, però cap d’ellesgosava entrar a la plaça i els mú-sics, vinga tocar. Tot d’una, arribà un camió militardel qual van baixar una munió denoies molt guapes, ben mudades,maquillades i rialleres, que qui sapd’on venien. Entraren a la plaça i no envulgueu més, de pretendents: en unmoment ballaven totes. Hagués semblat una gran festasi no fos que tots los nois vestiende color caqui. Al cap d’una estona, les noies delpoble, que no volien ser menys queles forasteres, i ja se sap que la jo-ventut pot més que la vergonya, esvan decidir i van entrar també a laplaça. No els van faltar balladors, benplantats i amb l’uniforme ple de ga-lons i gorra de plat. Tria i remena!

Als pobres soldadets rasos noels quedaven noies, i fins i tot ba-llaven entre ells. Haurien ballat amblo pal d’una escombra, si l’hagues-sin tingut. Voltaven per les vores de la pla-ça i mos deien a les nenes:- Que vols ballar, maca? Nosaltres mos sentíem orgullo-ses de semblar una mica gransmalgrat que encara érem unes ne-nes, i els responíem amb una micade vergonya:- No pot ser, tu no portes gorra deplat! I ells marxaven rient. Aquella estona del ball, a part deque cap noia gran va “pelar sarga”com dèiem abans, frase que esdeia quan cap noi et treia a ballar,ningú no recordava que estàvem enguerra i que potser molts d’aquellspobres soldats l’endemà serienmorts o ferits a les trinxeres.

Pilar Porta

B

Si vols rebre cada mes la revista a casa,truca’ns i deixa el missatge al contestador (973 40 11 58)

o bé envia’ns un correu electrònic (revista@lapalanca.cat)i nosaltres ja ens posarem en contacte.

Subscriu-te a La Palanca,la publicació d’Artesa de Segre i Comarca

24 la Palanca

TEMA DEL MES

Les festes de Nadal fa anysque mantenen el programa,però tot i això la crisi es nota

cada cop més en les dificultats perorganitzar els actes i, en menormesura, en el resultat d’algun d’ells.En són exemples el Parc de Nadal,que s’ha escurçat a dos dies, enpart també pel calendari, o les car-rosses dels Reis Mags, que fatemps que tenen una dotació eco-nòmica molt reduïda. A pesar d’aquest context, en-guany s’ha notat un l’augment ge-neralitzat de participació. Un factorclau és que la majoria d’actes sóngratuïts, però també hi contribueixel fet que cada cop més famíliespassen el Nadal a casa. Aquestespodrien ser algunes de les raonsde la massiva assistència a la mis-sa del Gall de Salgar i, en menormesura, al concert de Nadal de l’Or-feó, al Parc de Nadal o a la caval-cada dels Reis Mags. En clau econòmica també caldestacar l’esforç de les campanyesdels comerciants i l’Ajuntament perdinamitzar les compres.

Artesa celebra les festes de NadalLa varietat d’actes programats ha estat similar a la d’anys anteriors però la necessitatd’estalvi s’ha notat en els recursos que s’hi ha destinat

La màgia dels reis va rendibilitzar al màxim la dotació econòmica per decorar la carrossa

la Palanca 25

TEMA DEL MES

Missa a Salgara missa del Gall de Salgarestà més que consolidada,però no deixa de sorprendre

la massiva participació que regis-tra en ocasions com la d’aquestany. Es va omplir la nau principal iel pis superior de l’església, i dese-nes de persones la van intentarseguir des de fora o, directament,van esperar al costat del foc. Enacabar, coca i mistela per a tothom.

l Parc de Nadal es va fer al Pa-velló Poliesportiu però enllocdels tres dies habituals, es va

reduir a dos. Això va suposar un estal-vi important però, bàsicament, es vafer per motius de calendari, ja que elsdos dies després de Sant Esteve erennomés dijous i divendres. El parc, or-ganitzat per l’Ajuntament i diversesentitats, es va fer de 16 a 19 hores is’hi van oferir una desena d’activitatsd’oci, manualitats, maquillatge... A més, durant els dos dies hi havial’opció de jugar partits de bàsquet, fut-bol i tennis taula, de fer salts ambtirolina i de tirar amb arc. En total hivan passar uns 200 infants.

E

L

El parc de Nadal, de només dos dies, va oferir una dotzena d’activitats

Parc de Nadal

TEMA DEL MES

26 la Palanca

l preàmbul de les festes va serla tradicional cita amb la solida-ritat amb motiu de la Marató de

TV3. El festival va tenir lloc el 16 de de-sembre i va aconseguir recaptar 1.750euros. El van organitzar l’Ajuntament, elGimnàs Altis i altres entitats i comerçosde la població. L’espectacle es feia perprimera vegada Casal Cultural, on es vafer evident una millora en el confort tantdels artistes, de totes les edats, com delpúblic. En total es van fer 17 actuacions dediferents grups d’alumnes i professors delgimnàs. La solidaritat i el Nadal van ser elfil conductor, amb funcions sobre l’arbrede Nadal o el pessebre. El vincle amb laMarató va quedar clar amb la darrera ac-tuació, la Flashmob de la Marató.

Solidaritat contra el càncer

E

Les actuacions van anar a càrrec de grups de totes les edats

la Palanca 27

PARLEN LES ENTITATS

Funerària d’Artesa de Segre i Comarca

Fusteria Carles Pellicer 609 765 146 973 400 715

-Sala de Vetlla a Artesa-Servei a Ocaso, Sta. Lucia, etc...

-Trasllats Nacionals, Incineracions, etc...-Corones, làpides, etc...

c/ Antoni Maria Claret, 37 25730 ARTESA DE SEGRE

Tels. 24h. 609 765 146 - 973 337 285

Pessebre del Castellot

es amigues i amics del Cas-tellot volem agrair desd’aquestes ratlles la col-

laboració de totes les persones queens han ajudat per fer un any mésel Pessebre. Us volem recordar quesense vosaltres no s’hagués pogutfer aquest fantàstic Pessebre, quesembla una postal de Betlem.

Text: Amigues i amicsdel Castellot

Fotos: Jordina Fontanet, JosepMaria Espinal, Ramon Giribet

L

la Palanca 29

FILATÈLIA

Filatèlia fiscal o fiscatèliaé, abans de parlar d’aques-ta modalitat de col·-leccionisme, només dir-vos

que espero hagueu passat un moltbon Nadal i principi d’any i esperoque us hagueu animat a enviar al-guna felicitació nadalenca, com usvaig comentar en l’anterior escrit,de ben segur que haurà sigut moltdivertit. Ja és conegut per tothom quesempre, sigui quin sigui el governque hi hagués, una de les sevesprimeres preocupacions ha sigutrecaptar diners dels ciutadans, mésque res perquè els qui manen pu-guin viure de franc i els ciutadansestiguem més pelats, per molt queens diguin que és per mantenir lasocietat del benestar que diuen arao per fer escoles i carreteres, quesí, hi han de ser, però potser espassen. A Espanya, el paper segellat neixl’any 1636. Degut a la penúria quees vivia en aquells anys per les con-tínues guerres, el rei Felip IV orde-nà als consells i ministres que liassenyalessin els mitjans per aug-mentar els ingressos de l’Estat.Entre els que es van presentar hiha l’impost del paper segellat, pen-sant que als seus inicis potser nodonaria gaires beneficis, però sí ala llarga. Aquest nou impost no va ser benacollit i en els primers plecs de pa-per segellat on s’incloïa el qualifi-catiu de el “Grande”, el poble com-pletava el cognom del rei escrivint“Tributador”, de forma que queda-va “ Felipe IV el Grande Tributa-dor”.

Els primer anys van anar canvi-ant els preus segons necessitats iconveniències, i cal dir que Espa-nya va ser la primera nació del móna utilitzar el paper segellat, les al-tres nacions, al veure que l’ús del“timbre” era essencial per a l’admi-nistració publica, ho van copiard’Espanya. Per exemple, França,al 1655, o Anglaterra, al 1694. Així, des de llavors, cada any vananar sortint nous models de papersegellat, fins als nostres dies, i anyrere any els nous substituïen elsanteriors. En arribar l’any 1851,s’implantà el segell “móvil” de rein-tegrament i el 1881 s’admet el pa-gament en metàl·lic. L’arribada delsegell adhesiu trenca el concepteprimitiu de l’impost del paper sege-llat, però permet una major elasti-citat de l’impost perquè facilita l’ex-tensió a altres conceptes no gra-vats anteriorment i que tenen perbase conceptes diferents al’estrictament documentari. Així, apareixen gran quantitat de“timbres” o segells, segons neces-

sitats, per exemple: timbres per lli-bres de comerç, impost de vendes,rebuts, timbre mòbil, drets consu-lars, registradors de la propietat,impostos sobre l’alcohol, pliques,impost de guerra, timbres equiva-lents al paper segellat, etc., ambgran quantitat de tipus i valors, laqual cosa els fa un altre col·-leccionisme molt interessant que,a més, units als documents on vanenganxats, ens permet conèixercom funcionava la societat en al-tres temps ja passats. Aquest tema, en cadascun delsseus punts, donaria per molt i molt,sols us he comentat el bàsic perque sinó seria massa pesat, ja quequasi bé tot va lligat amb lleis perautoritzar l’ús, que generalment sonde mal entendre i pesades. Us adjunto un petit exemple d’al-gun dels “segells” o timbres quehan existit, alguns dels quals sónmolt semblants als de correus.

Bernardí Mota

B

30 la Palanca

CARTES A LA REDACCIÓ

Molt més que muntanyesuina gran be-llesa desprènla natura. En

ella trobem la verita-ble felicitat. Cada porció que laforma és preciosa, in-creïble i única (arbres,rius, muntanyes, co-ves, flora, fauna...).Som capaços de tan-car els ulls i destruir-la, però no ho somd’obrir-los i admirar-la? És que ens fa porsentir-nos bé? O bé,tenim por de quedar-nos meravellats i sen-tir-nos diminuts? Perquè la naturalesa té aquestaqualitat: ens fa sentir diminuts quanen formem part, però què bé sesent un al veure i al sentir que hipertany. Crec que he tingut la sort de po-der contemplar paisatges increï-bles, llocs que mai hauria esperatque podien existir i, la veritat, séque encara me’n queden molts perveure i descobrir, però això em faencara més feliç, m’aporta una vi-talitat bestial. He estat dalt de cims on les vis-tes em permetien veure muntanyesi més cims que s’allunyaven a l’ho-ritzó, fent-me sentir sensacions queno puc ni descriure, cridant-me avisitar-los, a pujar-hi, a culminar-los

i compartir les seves vistes. Vistesque, moltes vegades, tan sols elsocells tenen el privilegi d’observar.I qui no ha pensat més d’un cop quel’ocell és l’animal més lliure de tots? Doncs bé, això és només unapetita part del que se sent dalt d’uncim, i ja no parlo l’ascens i descensd’aquest. Perquè el camí fins a daltestà ple de grans moments, d’aven-tures i d’emocions que van enca-denant-se l’una rere l’altre, fent-tesentir viu. Els meus companys, amics,d’equip (Meià Runners) m’han fetviure aventures impressionants,dies que mai podré oblidar. Juntamb ells i la naturalesa, la munta-nya, he viscut part dels dies més

feliços de lameva vida! Durant lestravesses quehem fet, m’hesentit plena-ment satisfetcom a personai esportista. Elsllocs pels qualshem passat,els paisatgesque hem tingutel privilegi deveure plegats,els moments

viscuts, els recordsque ara ens queden...Felicitat extrema! Sento dir que aixòno t’ho poden propor-cionar els diners ni lescoses materials. Vo-lem estar rodejats deriquesa, de cosesque la societat, el ca-pitalisme, ens vol fercreure que ens faranmillors que la resta,que ens faran feli-ços... Jo no ho crecaixí! Penso que la ve-ritable felicitat es tro-ba compartint experi-ències amb la gent,

de viure mil i una aventures. Es tro-ba enmig de la naturalesa (en mun-tanyes, mars, oceans, glaceres, enel “món” animal...), en la naturale-sa salvatge,... No obligo pas ningú que ho pro-vi, cadascú és lliure d’escollir elcamí que vol seguir, de marcar-seun estil de vida. Tan sols exposo lameva petita, però en tot momentgratificant, experiència com amuntanyista i amant de la natura-lesa. Aquesta, té molt a aportar-nosen quant a felicitat i alegria. Gràcies a altres experiències decompanys d’aquest “estil” de vida,fotografies, vídeos, ... Queda de-mostrat que no és una tonteria niuna creença infundada, sinó que ésuna cosa veritable! Som i formempart de la natura, per això ens sen-tim així quan ens deixem guiar iendur per ella. Encara em queden moltes aven-tures per viure, molts indrets incre-ïbles i fascinants per visitar, moltsboscos per travessar, molts cimsper culminar... I, en tot, molts mo-ments per sentir-me purament fe-liç! El meu desig? Ens veiem a lesmuntanyes.

Ivan Balagueró

Q

la Palanca 33

ESPORTS

15a pujada del pessebre a Sant Mameta pujada del pessebre a Sant Mamet orga-nitzada per CUDOS ha esta aquest anyespecialment multitudinària, coincidint amb

el 15è aniversari. Hi van participar una setantenade persones que van poder escollir entre cami-nar, córrer o anar en bicicleta per fer els 15 quilò-metres i l’important desnivell que separen aquestindret d’Artesa de Segre. En arribar a dalt es vantrobar un abundant esmorzar amb torrades, bra-sa i beguda, entre altres opcions. La tradició va començar el 26 de desembre de1998. Els primers anys no s’anava fins a SantMamet sinó fins a un punt molt proper però situatencara dins el municipi d’Artesa i que n’és, de fet,l’indret més elevat. Al cap de poc, i arran de l’ofer-ta dels mateixos veïns d’Alòs, es va traslladar per-què la ubicació actual té més facilitats.

El 15è aniversari ha coincidit amb una de les edicions més multitudinàries

L

34 la Palanca

ESPORTS

a segona Cursa i Caminada de Sant Silvestreva reunir 63 persones que van voler comen-çar l’últim dia de l’any fent esport. Els recorre-

guts eren de cinc quilòmetres per la caminada i dedeu per la cursa. En qualsevol cas, el caràcter eratotalment popular, sense classificacions ni trofeus,com demostra el fet que els participants van fer totsjunts, al mateix ritme, el primer tram, que anava perdins del poble. L’assistència va acusar el fet que en-guany fos dia laborable, ja que molts dels qui hi vanser en la primera edició no van poder repetir.

L

Esport popular peracomiadar l’any 2012

Artesa acull la trobada d’escoles de bàsqueta cinquena trobada d’esco-les de bàsquet de Lleida vareunir més de 250 infants al

pavelló d’Artesa el dia 20 de ge-ner. Es van disputar més d’unavintena de partits durant tot el matíen les quatre pistes que es vanhabilitar.

La trobada es va fer simultània-ment en tres localitats, Balaguer,Artesa i Vallfogona, entre les qualses van repartir els diferents clubs iels respectius equips. En el casd’Artesa, hi van participar 15 clubsque van portar 26 equips. Els partits eren de cinc períodes

de set minuts cadascun i es juga-ven amb quatre jugadors per equip.Val a dir que aquestes trobades sónde caràcter no competitiu i es fanperquè els petits s’habituïn als par-tits amb altres equips, ja que sóncategories en què no hi ha una lli-ga regular.

L

Els partits eren amb quatre jugadors per equip i es van disputar durant tot el matí

la Palanca 35

AGRAMUNT 0 - ARTESA 2

ALINEACIÓ: Boben, Rossi (Bota), Macià, Purre, JaviGonzález, Juanjo Alias (Samarra), Codina, JoelBertran, Lamin, Pros, Nacho (Miguel Alias).Primera victoria a domicili dels artesencs al camp del’Agramunt. El partit es va iniciar amb els 2 equips benposats el camp, la qual cosa feia que les opcions d’atacdels 2 equips fossin escasses. A partir dels 15-20 mi-nuts, però, l’Artesa va començar a controlar el partit, iva aconseguir avançar-se gràcies a un gol de Nacho,que va aprofitar un refús després d’un bon xut deLamin. Es posava amb 0-1 l’equip visitant, que va serel resultat amb el que es va arribar al descans.A la represa, l’Agramunt va sortir amb energies canvi-ades, i en el primers minuts va tenir algunes ocasionsper poder empatar, però la defensa i el porter Bobenho van evitar. L’Artesa tornava a controlar el partit i atenir ocasions, de les quals una la va aprofitar Lamin,que va posar el 0-2 al marcador després d’una assis-tència de Nacho.

ARTESA 3 - L’ALBI 1

ALINEACIÓ: Boben, Joel Bertran, Jordi Macià, Félix,Juanjo Alias, Javi, Bota, Pros, Codina, Miguel Alias(Sergi Vallès), Álvaro (Samarra).Tercera victòria consecutiva dels artesencs en ungran partit disputat pels 2 equips i que va servir peracomiadar l’any 2012 de la millor manera possible.La primera part va ser molt bona per part dels dosequips i es va veure bon joc pels dos costats, peròvan ser els artesencs qui es van poder avançar enel marcador gràcies a un gol de cap de Jordi Maciàa la sortida d’un còrner poc abans del descans, alqual s’arribava 1-0.Només començar la segona part, l’Artesa va augmen-tar l’avantatge gràcies a un gol de Juanjo Alias de fal-ta, que també va comptar amb la colaboració del por-ter visitant. A partir d’aquí, semblava un partit còmodepels artesencs, però un error defensiu va propiciar el2-1 quan encara faltaven 25 minuts per acabar el par-

tit. L’Artesa, però, no es va ficar nerviós en cap mo-ment i va aconseguir la sentència en l’últim minut ambun gol de Pros que va suposar el 3-1 definitiu.

ALMACELLES 1 - ARTESA 0

ALINEACIÓ: Boben, Jordi Macià, Félix (Rossi), Bota,Lamin, Codina, Purre, Javi Gonzalez, Nacho, Álvaro,Pros.L’Artesa començava l’any amb dues baixes importants,Juanjo Alias i Joel Bertran, que per diferents causes jano són a les files de l’equip. Visitava el camp d’un delsrivals més forts de la categoria, un camp complicat.La primera part va ser de respecte mutu, la qual cosava provocar un joc molt encallat al mig del camp, ambocasions aïllades pels 2 equips, fet que ocasionavaque s’arribés amb 0-0 al descans.A l’inici de la segona part, els locals van sortir deci-dits a pel partit, fet que va ocasionar que s’avan-cessin en el marcador gràcies a un gran gol de xile-na que es va colar per l’escaire des de la frontal.Poc després, els artesencs es van quedar amb unjugador menys a causa de l’expulsió per doble amo-nestació de Rossi. A pesar de l’expulsió, l’Artesa nova abaixar els braços i va intentar empatar el partit.Va disposar d’una gran ocasió en l’últim minut permitjà de Boben, que havia pujat a rematar un còrnera la desesperada, però el porter local va poder atu-rar el cop de cap.

Partits del CE ArtesaESPORTS

la PalancaPUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

ANUNCIA’T A LA

PALANCAANUNCIA’T A LA

PALANCA

ANTONI AMIGÓ I PONSDescobriment de l’impossibleEstudis d’aigües

Ctra. d’Agramunt, 117 - Tel. 973 40 01 27 Mòbil 660 349 648

MARCOVAU - ARTESA DE SEGRE

Saurí - RadioestesistaSaurí - Radioestesista

TALLERS

VILELLAVILELLAVILELLAVILELLAVILELLAARTESA DE SEGRE

Tel. 973 40 02 95

EQUIPS DE NETEJA GIDARREPARACIONS MECÀNIQUES

la Palanca 37

IN MEMORIAM

Carme Tarragona i Gaset vol expressar el seu sincer agraïment per les nom-broses mostres de condol i afecte a tots els seus familiars i amistats, peltraspàs del seu marit Joan March i Vilella el dia 3 de desembre de 2012. També donar gràcies a la Residència per totes les seves atencions rebu-des i, especialment, a tot el personal del CAP d’Artesa de Segre. El Joan era una persona alegre, optimista, treballadora que ha fet un grancamí entre nosaltres i ara ens ha deixat les seves petjades perquè el puguemrecordar. Descansi en Pau.

Carme Tarragona i Gaset

Agraïment

Josep Riart RaichsEl dia 4 d’octubre va morir en Josep Riart Raichs. Va morir a l’hospital deBalaguer després d’haver patit una dura malaltia. El Josep va ser un hometreballador. Va estimar la seva feina de paleta, que va fer durant molts anys,fins que greus problemes en la columna vertebral li ho van impedir. Més en-davant va intentar portar la sort als habitants del poble venent-los cupons. Vanéixer a Montmagastre, però va passar la major part de la seva vida a Artesa. Es va casar amb Magdalena Calvet, de Ponts, amb qui va compartir 38anys de la seva vida. Ella el va acompanyar fins l’últim moment en la sevamalaltia. Junts van saber gaudir dels esdeveniments i festes, tan familiarscom de la comarca. Era un home apreciat al poble, que sempre feia bona cara a tothom i sem-pre et rebia amb els braços oberts a casa seva. Tenia un caràcter obert,curiós,... Radioaficionat va fer un munt d’amics, però també es va saber inte-

grar a les noves tecnologies a mesura que internet va anar guanyant protagonisme. La Magdalena, la seva esposa, agraeix a tots els veïns i amics el suport que li han donat. També està moltagraïda al personal del CAP d’Artesa de Segre i a l’Hospital de Balaguer per l’atenció humana i sanitària queva rebre el Josep. També vol expressar el seu agraïment als seus germans i cunyats, nebots i resta defamília, que sempre han estat al seu costat.

Magdalena Calvet

Ctra. d’Agramunt, 17 - Tel. 973 40 00 64ARTESA DE SEGREARTESA DE SEGREARTESA DE SEGREARTESA DE SEGREARTESA DE SEGRE

ÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓ

la Palanca 39

PARTITS POLÍTICS

Comencem bé?on any 2013 a tots els artesencsi artesenques! En primer lloc voldríem feli-citar al nostre alcalde. Pot sem-

blar estranya aquesta felicitació, peròno tots els alcaldes han fet el gest queha fet el nostre, destinant la seva pagaextra al bé de tots els artesencs. Compodeu veure, no tan sols critiquemquan es fan les coses mal fetes, sinóque també sabem reconèixer les bo-nes actuacions dels nostres gover-nants. A continuació, voldríem donar algu-nes idees de coses que es podrien ar-reglar o millorar al nostre poble i nu-clis agregats:· Al carrer Enric Prat de la Riba, propde l’encreuament amb la carretera, al’últim tram hi ha una vorera molt es-treta que no permet el pas de cotxetsinfantils i molt menys de cadires derodes. A més, hi ha un pal de senyalit-zació que dificulta encara més el pasde vianants. Aquest és un problemaque ens han comentat molts artesencs,de totes les edats, al·legant a més laperillositat amb els vehicles que circu-len en aquella zona. Creiem que s’hau-ria d’eixamplar la vorera i al mateixtemps, convertir el carrer en sentit únic.Aquest problema de voreres estretestambé succeeix en altres zones delnostre poble. Seria bo mirar de trobarsolucions entre tots per tal d’evitar malsmajors.

· També s’hauria de vigilar més quanes fan obres als carrers, perquè algunciutadà s’ha queixat d’alguna caigudao quasi caiguda en zones on hi ha elscarrers aixecats, a part de la pols i fangque la pròpia obra genera. Sabem queno es fàcil controlar els operaris, perònomés demanem que ho intentin.· Encara que sigui un problema deconsciència ciutadana, que ja hem co-mentat altres vegades, les deposicionsdels animals de companyia als nostrescarrers no han disminuït, ans al con-trari, sembla que han augmentat. Pot-ser hauríem de començar a ser mésestrictes amb el compliment de la llei, ique el Consistori actués sancionantaquests incívics que ens perjudiquena tots.· Veient que el nostre batlle ha comen-çat l’any amb una bona dinàmica, es-perem que la continuï, i sent fidel a laseva paraula, durant aquest mes degener iniciï el procés d’enderroc delsedificis en ruïna que hi ha a la carrete-ra de Ponts i al nucli de Seró, entre d’al-tres punts.· Creiem que aquest 2013 és l’any ido-ni per solucionar el conflicte que hi haa l’accés al Carrer Roc del Cudós. Al-menys voldríem que s’iniciés el procésde reforma de l’entrada d’aquest lloc,ja que si no es porta a terme, l’amplia-ció i millora d’aquesta zona no serà maiautoritzada per Urbanisme. Finalitzades les aportacions, de mo-

ment, per la millora del nostre poble iagregats, tornarem a les felicitacions. La comissió de Reis demostra anyrere any que cada cop més els ReisMags són més mags. Això ho diemperquè amb menys diners aconseguei-xen mantenir uns bons resultats. Real-ment s’ha de valorar l’esforç que hande fer cada any per portar la il·lusió alsnostres infants. Moltes gràcies a totsells. I per acabar, voldríem fer un apunteconòmic sobre el pressupost d’aquestany: sabem que la partida més granés la destinada a pagar el deute delnostre Ajuntament. Esperem que du-rant aquest any, aquesta partida quefa molt mal a les butxaques de tots, noes vegi altre cop incrementada, sinóque poc a poc es pugui anar reduint.Són moments difícils, on creiem que elciutadà valorarà més una austeritat benaplicada que una obra mal acabada. Ah! I tenim curiositat per saber quisuplirà al regidor que ha dimitit, si esque el supleix algú. De moment res més, i esperem, quealmenys ens facin cas en alguna cosa.Ens donaríem per satisfets.

Junta Local del Partit Populard’Artesa de Segre

B

PER QUÈ DIEM...

... bon vent i barca nova?questa expressió s’utilitza comcomiat a algú o a alguna cosaque no sap massa greu quedesaparegui, i també quan al-

guna cosa s’acaba i es pren amb unpunt de resignació. Així, quan algú diu, per exemple, “Ental i tal marxa del país”, hom podriacontestar “Doncs bon vent i barcanova”, o “Hem perdut el tren, però n’hiha un altre d’aquí a mitja hora”, es po-dria respondre de la mateixa manera. L’origen de la dita se situa en ambi-ents mariners, sovint després d’unaforta tempesta, durant la qual s’ha per-

dut alguna embarcació o ha quedatmolt malmesa. Quan algú forani la-menta el fet, el mariner al qual ha pas-sat la desgràcia exclama “Mentre hihagi bon vent (vol dir que sigui possi-ble navegar i treure bon peix) i barcanova (tot referint-se a la nova embar-cació que li caldrà enllestir)”. En l’ex-pressió de la dita hi ha també la mani-festació implícita que les coses es po-den resoldre mentre hi hagi salut: per-dre la barca és el menys important,mentre es pugui tenir-ne una de nova iel vent bufi de manera favorable, ja quepitjor hagués estat perdre la vida en el

naufragi. Hi ha diverses versions d’aquestadita: per exemple, a Mallorca se sol dir:“Bon vent i que no torni” o “Bon vent, ique duri” i també “Bon vent de darrerai brusca de davant, i cada passa demorros”. A Menorca, “Bon vent i orat-ge, i mar per córrer”, a l’Empordà i a laGarrotxa “Bon vent, i foc al cul”, aCastelló “Bon vent et pegue al cul, i enpopa que no s’encalle”. Expressionstotes aquestes que apareixenal Diccionari català-valencià-balear d’Alcover-Moll.

Albert Vidal

A

FA 25 ANYS

Gener de 1988

40 la Palanca

e tant en tant, i això deu anarper gustos, trobem algunarevista amb continguts més

interessants que de costum. Aquestmes, sense ser excepcional, hegaudit força rellegint els fets de fa25 anys. PORTADA. Un parell de fotos delrecordat Sisquet ens il·lustren unafestivitat de Sant Sebastià que seràrecordada en la història d’Artesapels motius que podreu llegir uneslínies més endavant i que la majorpart dels que passem dels 50 se-gurament recordem. EDITORIAL. Al mateix tempsque es fa un balanç d’allò que larevista creu que no va bé, s’utilitzaun títol amb aire d’esperança: En-cara hi som a temps. Es plantegenobjectius com la construcció d’unpolígon industrial o la creació d’unaassociació de botiguers, entre al-tres. Amb la perspectiva que ensdóna el temps, aquest objectiuss’han aconseguit, però no semblaque hàgim millorat excessivament. LOCAL. Un interessant article dela redacció, La Germandat de SantSebastià, ens recorda la polèmicaque va significar l’acord de l’Ajun-tament pel qual es canviava la fes-ta local de Sant Sebastià per la dedimarts de Carnaval. Es veu quealguns titulars de la premsa, que noreflectien exactament els fets, vancontribuir-hi. Com a fets rellevants,destaco les declaracions de quialeshores era el president de laGermandat, Jaume Llanes, segonsles quals l’Ajuntament no havia es-coltat les seues propostes. Llanestambé afirmava: “No ens semblalògic el canvi, ja que celebrem lafestivitat del sant des de fa 104anys, mentre que la tradició del di-marts de Carnaval es celebra fa tansols nou anys”. Per la seua banda,l’alcalde, Jaume Cardona, afirma-va que l’acord “es va adoptar perunanimitat dels quatre grups muni-cipals representats a l’Ajuntament”i que “Sant Sebastià és una festaminoritària”. Una de les conseqüèn-

cies d’aquells fetsva ser el cessa-ment d’un mem-bre de la junta dela Germandat quetambé era regidordel consistori. Caldestacar tambéque l’assemblead’aquell any no esva fer a l’Ajunta-ment com de cos-tum, sinó a la Dà-lia Blanca. Hi vanparticipar 110 so-cis i, entre altrestemes, es va apro-var l’admissió dedones. A més, al-guns comerços esvan solidaritzaramb la causa i vantancar. La secció esc o m p l e m e n t aamb l’AgendaCiutadana (naixe-ments, “casoris” idefuncions) i altres informacions. COMARCA. Des de Foradada,Jaume Armengol ens informa d’unarepresentació de Els Pastorets itambé es lamenta de l’abaratimentdels fruits secs. Per la seua part, els Amics deMontsonís informen de diferents ac-tuacions i tràmits, on destaca lafinalització de la primera fase derestauració de l’església romànicade Sant Urbà. ASSOCIACIONS. En un petitrequadre s’anuncia l’assembleaanual del CENG per al 12 de fe-brer. EN MEMÒRIA. La revista dedi-ca la secció, amb foto inclosa, alBrunet d’Artesa (Modest Brunet iTarragona), traspassat el 21 degener. En destaca les seues col·-laboracions en la secció “De la ve-lla Artesa”, una de les més llegides,que continuarà viva durant untemps gràcies als articles que vadeixar escrits. Serveixi de resum i

homenatge aquest fragment: “Ve-nedor com no n’hi ha d’altre, di-buixava i pintava, i escrivia articles ala nostra revista”. Per altra banda, laLlar de Jubilats li dedica un recordpòstum com a promotor “entusiasta”i “soci fundador” de l’entitat. CULTURA. La Biblioteca informaés un petit article que serveix per arespondre tres preguntes que lagent feia sovint: “Qui pot anar a laBiblioteca? Quant val fer-se soci?Què s’hi pot trobar?” Semblen pre-guntes absurdes avui dia, però no-més feia tres anys que funcionava. CREU ROJA. L’Assemblea Lo-cal de la Creu Roja d’Artesa deSegre dedica dues pàgines a infor-mar de les seues activitats. Primerexplica que Venanci Garcia Patiñoés el nou cap del destacament, ensubstitució d’Antoni Pérez Payans,retirat. A més, l’entitat presenta l’es-tat de comptes i el pressupost, ambquantitats que superen el milió depessetes. La quantitat que més

D

la Palanca 41

FA 25 ANYS

destaca de les despeses és el deu-te per la compra de l’ambulància,al voltant de mig milió cada any. Enl’apartat d’ingressos comptavenamb l’ajut de l’Ajuntament d’Artesa,les quotes dels socis, els donatiusper trasllats i les diferents activitatsper a recollir diners. També remar-co les dades corresponents alstrasllats de 1987 (308) i el nombrede socis (315), que pertanyen a di-ferents nuclis dels municipis d’Alòs,Artesa, Cubells, Foradada iVilanova.

ESCACS. Amb el títol Resum dela temporada, la revista dedica lespàgines centrals a aquest esportque en el seu moment va tenir moltsseguidors a Artesa. Es veu queaquella va ser una bona tempora-da, on destaca el juvenil RamonRegué. La resta de l’article explicadiferents estratègies per a ser unbon jugador d’escacs. Dues imat-ges, de les quals en reproduïm una,ens recorden aquelles partides simul-tànies que es feien a la plaça del Pro-grés, davant del bar del Moles. CONCERT DE NADAL. Comple-tant les pàgines centrals, una foto-grafia a mitja pàgina i sense text del’Orfeó Artesenc i la coral infantilBrots d’Il·lusió, cantant conjunta-ment, és el testimoni gràfic d’aquesttradicional concert. OPINIÓ. L’article Ja som olím-pics, signat per Cesc, no semblaparlar de les olimpíades. O potsersí. Reconec que em costa de cap-tar el sentit d’aquest text, redactaten forma de prosa poètica que co-mença dient que “l’home no comp-

ta” i que ens parla d’una vida “mésalineada”, per acabar proclamant“el nostre triomf” i dient amb certoptimisme: “No passa res... No somni un ni dos, som sis milions. Enda-vant...” POLÍTICA. Aliança Popular (par-tit antecessor del PP) fa pública lanova composició de la Junta Locald’Artesa, presidida per Lluís TrepatGarcía. REFRANYS. El mes anterior, elslectors van donar una bona acolli-da a l’article sobre un treball d’in-

vestigació de quatrejoves estudiants queva aconseguir unPremi CIRIT de laGeneralitat. Degut al’èxit, la revista publi-ca una pàgina més derefranys i les respec-tives procedències iinterpretacions. Aquíen teniu un sobre elmes actual: “Si volsconèixer el gener,mira l’ametller”. INFORMACIÓ

MUNICIPAL. De forma inusual,aquesta secció ocupa quatre pàgi-nes. L’explicació és que s’hi recullla informació de dos mesos, ja queal desembre no es va publicar res.Casualment, és el mateix que hapassat amb la revista actual. Des-taquen les adjudi-cacions de dife-rents obres: reha-bilitació de les Es-coles Velles deSeró, pavimenta-ció del carrerPoliesportiu, urba-nització de la Pl.Ball, pavimentaciódels carrers Lleidai Guimerà i sane-jament d’aigües aAnya. Per dife-rents motius, emcriden l’atencióaquests fets: lanecessitat de bus-car una ubicacióprovisional al mer-cat dominical per

la urbanització de la Pl. Ball, la com-pra d’un piano per a l’Escola de Mú-sica, l’estudi per a la viabilitat d’unaemissora municipal de ràdio, unasubvenció de 250.000 ptes. i unpréstec per igual quantitat a la Dà-lia Blanca per a la instal·lació d’uncalefactor i la contractació de Jo-sefina París Folch com a nova en-carregada de la Biblioteca. DE LA VELLA ARTESA. Com jahe dit abans, tot i la defunció de l’en-tranyable Brunet d’Artesa, L’aucadel nostre poble no va faltar en larevista del mes (ni en els mesossegüents). Són personatges i anèc-dotes d’una època que ja quedalluny en el temps, però immortalit-zats en les pàgines de La Palancagràcies al llegat del Brunet. Supo-so que sovint, quan em refereixo aaquesta secció, haureu notat lameua devoció per aquests textos,sens dubte singulars, que m’hanajudat a redescobrir el Brunet, unapersona que vaig tractar poc en lameua joventut. HUMOR. Un prolífic Pe.ese ensofereix cinc acudits, com el mesanterior, de Les converses d’enQuimet i Cosme. CONTRAPORTADA. Un muntat-ge fotogràfic deixa constància de lacavalcada dels Reis Mags a Artesa.

Ramon Giribet i Boneta

42 la Palanca

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

Mes de novembrePLE ORDINARI (5 de novembre de2012)

S’aproven, per unanimitat, les se-güents certificacions d’obra:- Certificació número 2, per un im-port net de 15.632,12 euros més3.282,75 d’IVA del 21%, amb un im-port total de 18.914,87 euros, cor-responent a l’obra Subministrament,col·locació i muntatge de l’equipa-ment i mobiliari de la Biblioteca, Salapolivalent i dependències municipalsannexes al Casal Cultural d’Artesade Segre, lot 1: Mobiliari Biblioteca,sales entitats i Bar – Senyalització –Antifurts, realitzada per l’empresaBernadí, SA. Import pendent d’exe-cutar 18.099,12 euros més 3.800,81d’IVA del 21%, amb un total de21.899,93 euros.- Certificació número 3, per un im-port net de 2.880,00 euros més604,80 d’IVA del 21%, amb un im-port total de 3.484,80 euros, corres-ponent a l’obra Subministrament,col·locació i muntatge de l’equipa-ment i mobiliari de la Biblioteca, Salapolivalent i dependències municipalsannexes al Casal Cultural d’Artesade Segre, lot 1: Mobiliari Biblioteca,sales entitats i Bar – Senyalització –Antifurts, realitzada per l’empresaBernadí, SA. Import pendent d’exe-cutar 15.219,12 euros més 3.196,01d’IVA del 21%, amb un total de18.415,13 euros.S’aprova, per unanimitat, declarar nodisponibles els crèdits previstos pera l’abonament de la paga extraordi-nària de Nadal.S’aprova desestimar l’al·legació pre-sentada pel grup municipal de Con-vergència i Unió a l’aprovació inicialde la modificació de l’ordenança fis-cal reguladora de la Taxa per la pres-tació del servei de llar d’infants mu-nicipal.Vots a favor : 6 vots (ERC)Vots en contra: 4 vots (CiU)Abstencions: 0 votsS’aprova, definitivament, la modifi-cació de l’Ordenança fiscal número23, reguladora de la Taxa per la pres-tació del servei de llar d’infants mu-nicipal.

Vots a favor: 6 vots (ERC)Vots en contra: 4 vots (CiU)Abstencions: 0 votsS’acorda, per unanimitat, concórrera la convocatòria del Servei d’Ocu-pació de Catalunya, ResolucióEMO/314/2012, de 8 d’octubre, per ala concessió de subvencions en elmarc del projecte Treball als Barris.S’aprova l’expedient de Modificacióde Crèdits núm. 1 del PressupostMunicipal del 2012, per un import de40.852,69 euros.Vots a favor: 6 vots (ERC)Vots en contra: 0 votsAbstencions: 4 vots (CIU)S’acorda, per unanimitat, ratificarl’aprovació inicial de la dissolució delConsorci del Montsec, acordada en laJunta de Govern del mateix Consorciel 18 d’octubre de 2012.

APROVACIONS FETES DURANTEL MES DE NOVEMBRE

S’aproven les següents llicènciesd’obra:- Per a canviar paviment de rajoles enterrassa exterior d’1,95 x 5 metres del’habitatge situat al carrer Camp deFutbol, 17, d’Artesa de Segre.- Per a la reconstrucció de cobertaen edifici d’habitatge unifamiliar si-tuat al carrer Balmes, 29, d’Artesade Segre.- Per a arrebossar una paret d’unahabitació, de l’immoble situat al car-rer Bisbe Bernaus, 8, d’Artesa deSegre.- Per a substituir l’actual PT. WX041,per una nova caseta prefabricada ensuperfície tipus PFU-4, mantenint elsuport de formigó actual, a efectesde mantenir la línia aèria 25 kV quehi arriba actualment i instal·lar unanova conversió aèria-subterrània alnou CT, d’on es redistribuirà la xar-xa de baixa tensió amb noves sorti-des subterrànies, al nucli d’Alentorn.- Per a condicionar una part delsbaixos com a local comercial, con-sistent en la realització d’envà divi-sori de Pladur de 30 m2, enguixarparets existents, col·locar 60 m2 deparquet sintètic, col·locar fals sos-tre amb placa decorativa, modificar

porta d’entrada existent de l’avingu-da Eduard Maluquer i rètol lluminóssobre la porta de la finca situada enel carrer Marcel·lí Farré, 20, d’Artesade Segre.- Per canviar paviment de rajoles enterrassa exterior, de l’habitatge situ-at en la carretera d’Agramunt, 96,1r 2a, d’Artesa de Segre.- Per arreglar la canalera de la façanade l’immoble situat en la carreterad’Agramunt, 26, d’Artesa de Segre.- Per netejar canalera de la façanadel carrer Sant Joan, de l’immoblesituat a la carretera de Ponts, 19,d’Artesa de Segre.- Per la instal·lació d’una grua torreal carrer del Pont, inici del camí deVall-llebrera, per a la construcciód’un edifici d’habitatges, situat en elcarrer del Fons, 2, d’Alentorn.- Per a l’adequació a la normativade benestar animal d’una explotacióporcina situada a la parcel·la 114, delpolígon 19, de Sant Marc de Batlliu.S’aprova la següent autorització pera l’ocupació de la via pública:- A La Taverneta, SCP, per un recinte de5,85 m2, situat en el carrer Prat de laRiba, 57, d’Artesa de Segre.

INFORMES D’ALCALDIA

La Diputació de Lleida ha atorgatuna subvenció de 11.369,00 eurosdins del programa Nereu, d’hàbitssaludables, que va adreçat a nens inenes, joves i població amb proble-mes d’obesitat.Es va enderrocar la paret que esta-va malmesa de la Rectoria de lapoblació de Seró. Des del Bisbatd’Urgell s’ha comentat la possibilitatde tirar l’edifici a terra, i que quediuna plaça pel poble.S’acorda atendre la petició de sub-venció de 400,00 euros per fer fronta les despeses de funcionament delGrup Els Esporrets.S’informa que no s’augmentaran niles taxes ni els impostos per l’exer-cici 2013, només les que ja s’hanaugmentat, com són la taxa de l’Es-cola de Música, de la Llar d’Infants iel cànon de l’aigua en la taxa d’abas-tament d’aigua potable.

la Palanca 43

Dates arecordar

Renovació del DNIPer renovar-vos el DNI a les dependències del’Ajuntament d’Artesa de Segre, els dies 26 de febrer(presa de dades) i 5 de març (lliurament nou DNI),podeu demanar hora a les oficines municipals perso-nalment o per telèfon (973 40 00 13) a partir de l’11 defebrer de 2013.

Recollida d’objectes voluminososPobles agregats: dissabte 16 de febrerArtesa de Segre: divendres 15 de febrer (només encasos molt justificats, que no puguin anar directamenta la deixalleria)Cal trucar per informar del lloc de recollida i delsobjectes (tel. 973 40 00 13).

Ajuntament d’Artesa de Segre

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

Mes de desembrePLE ORDINARI (3 DE DESEMBREDE 2012) I EXTRAORDINARI (27DE DESEMBRE DE 2012)Absències: ERC: Josep M. Mayora(3 de desembre) i Elisabet Camats(27 de desembre)

S’aprova, per unanimitat, l’expedientde contractació, mitjançant tramita-ció ordinària, procediment obert ambdiversos criteris d’adjudicació del’obra Bàscula Municipal, cobrimentdel dipòsit, enllumenat públic al car-rer Calvari i millores a l’església deSeró, amb un pressupost d’execu-ció per contracte (PEC) de147.990,30 euros.S’aproven, per unanimitat, les se-güents certificacions d’obra:- Certificació número 5 i última, perun import net de 12.467,02 eurosmés 2.244,07 d’IVA del 18%, ambun import total de 14.711,09 euroscorresponent a l’obra Reforma i con-dicionament interior de la Casa Con-sistorial d’Artesa de Segre, realitza-da per l’empresa ConstruccionsMontsec, SCCLda. Import pendentd’executar 0,00 euros.- Certificació número 1, per un im-port net de 24.002,59 euros més5.040,54 d’IVA del 21%, amb un im-port total de 29.043,13 euros corres-ponent a l’obra Subministrament,

col·locació i muntatge de l’equipa-ment i mobiliari de la Biblioteca, SalaPolivalent i dependències municipalsannexes del Casal Cultural d’Artesade Segre, lot 3: escenografia – alar-ma i porter electrònic – telecomuni-cacions – equipament ràdio, realit-zada per l’empresa Fresnel, SA.Import pendent d’executar229.756,15 euros més 48.248,79euros d’IVA del 21%, amb un totalde 278.004,94 euros.- Certificació número 2, per un im-port net de 10.708,08 euros més2.248,70 d’IVA del 21%, amb un im-port total de 12.956,78 euros corres-ponent a l’obra Subministrament,col·locació i muntatge de l’equipa-ment i mobiliari de la Biblioteca, SalaPolivalent i dependències municipalsannexes del Casal Cultural d’Artesade Segre, lot 3: escenografia – alar-ma i porter electrònic – telecomuni-cacions – equipament ràdio, realit-zada per l’empresa Fresnel, SA.Import pendent d’executar219.048,07 euros més 46.000,09euros d’IVA del 21%, amb un totalde 265.048,16 euros.- Certificació complementària, per unimport net de 1.890,56 euros més397,02 d’IVA del 21%, amb un im-port total de 2.287,58 euros corres-ponent a l’obra Subministrament,

col·locació i muntatge de l’equipa-ment i mobiliari de la Biblioteca, SalaPolivalent i dependències municipalsannexes del Casal Cultural d’Artesade Segre, lot 3: escenografia – alar-ma i porter electrònic – telecomuni-cacions – equipament ràdio, realit-zada per l’empresa Fresnel, SA.S’aprova, per unanimitat, desestimarl’al·legació presentada pel sr. JaumeAlàs Cantons a l’acord d’aprovacióprovisional per a la imposició de con-tribucions especials per al finança-ment de les obres de Pavimentacióde la Plaça Major i annex d’Artesade Segre.S’acorda, per unanimitat, la rectifi-cació del subjecte passiu de l’expe-dient de contribucions especials del’obra Pavimentació dels carrersSant Joan i de les Carnisseries, i larectificació de la corresponent quo-ta del titular de la finca número 2 delcarrer Sant Joan.S’acorda, per unanimitat, concórrera la convocatòria publicada pel De-partament de Governació i Relaci-ons Institucionals, de la Generalitatde Catalunya, mitjançant Ordre GRI/320/2012, de 18 d’octubre, DOGC6239, de 24 d’octubre, per operaci-ons susceptibles de cofinançamentpel FEDER, concretament en l’eix4.61 Projectes integrats per a la re-

ES VEN o ES LLOGApis nou a Artesa

amb o sense aparcament3 hab. i ascensor

Tel. 617 410 668

44 la Palanca

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

generació urbana i rural, per l’obraPavimentació del carrers BisbeBernaus, Forn, l’Església i travessiade l’Església.S’aprova, per unanimitat, l’esmenade l’acta de les operacions de deli-mitacions entre els termes munici-pals d’Artesa de Segre i Isona i Con-ca Dellà, de data 11 d’octubre de2012, lliurada pels tècnics de la Di-recció General d’Administració Lo-cal i l ’Institut Cartogràfic deCatalunya i signada pels represen-tants dels ajuntaments.S’aprova, per unanimitat, el sostrede la despesa no financera de l’Ajun-tament d’Artesa de Segre per l’exer-cici de 2013 en la quantitat de3.472.653,52 euros, i la de l’Orga-nisme Autònom del Patronat del’Emissora Municipal de Ràdio perl’exercici 2013 en la quantitat de6.385,00 euros.S’aprova, inicialment, el pressupostgeneral consolidat de l’Ajuntamentd’Artesa de Segre per a l’exercicieconòmic 2013 que integra el delPatronat de l’Emissora Municipal deRàdio, juntament amb les seves Ba-ses d’Execució, Plantilla de Personali documents que s’hi annexen, per unimport de 3.941.565,75 euros.A favor: 5 vots (ERC)En contra: 4 vots (CiU)Abstencions: 0 vots

APROVACIONS FETES DURANTEL MES DE DESEMBRE

S’aproven les relacions de factures,majors de 120,20 euros, pendentsd’aprovació, corresponents a l’exer-cici comptable 2012, que pugen laquantitat de 41.577,27 euros.S’aproven les relacions de facturesdel Patronat de l’Emissora Munici-pal de Ràdio, majors de 150,26euros, pendents d’aprovació, corres-ponents a l’any 2012, que pugen laquantitat de 721,06 euros.S’aproven les següents llicènciesd’obra:- Per la instal·lació de tres panellsfotovoltaics a la coberta de l’habitat-ge situat en el carrer Castellot, 21,d’Artesa de Segre.- Per arrebossar quatre parets inte-riors, de l’immoble situat al carrerMonges, 33 d’Artesa de Segre.- Per restaurar 1 m2 de la façana del’immoble situat en la carretera dePonts, 38, d’Artesa de Segre.- Per la instal·lació de dos tubs d’acerinoxidable en façana per la sortidade fums del bar Segre, per la faça-na del carrer Calvari, situat a la car-retera de Ponts, 30, d’Artesa deSegre.- Per canviar o reparar portes, elec-trodomèstics, instal·lació elèctrica,col·locar reixes exteriors en planta

baixa i xarxa en pati de llums, de l’im-moble situat el carrer EnricGranados, 4-6, cantonada amb elcarrer Ricard Vinyes, d’Artesa deSegre.S’aproven les següents connexionsa la xarxa d’aigua:- Per la instal·lació d’una escomesad’aigua a l’habitatge situat al carrerÚnic, 18, 1r. dreta, de la Colònia laFàbrica.- Per la instal·lació d’una escomesad’aigua potable a l’habitatge situaten el carrer Roc del Cudós, 18A,d’Artesa de Segre.S’aprova la següent autorització pera l’ocupació de la via pública:- Per dos recintes de 6,00 x 1,80 m2 ide 12,00 x 1,80 m2, situat en el carrerBalmes, 17 d’Artesa de Segre.

INFORMES D’ALCALDIA

La senyora Pilar Barril Brescó, fun-cionària d’aquest Ajuntament ambexcedència, ha demanat la sevareincorporació al lloc de treball quetenia en reserva. S’incorporarà elpròxim dia 15 de gener de 2013.El Bisbat d’Urgell donarà el terrenyde la rectoria al poble de Seró. Elsveïns es faran càrrec de l’ender-roc.

Eva Maza i Batlle

la Palanca 45

Bon Any 12+1

Hi ha bitllets de cinc, de deu, de vint... I també di-uen que n’hi ha uns de 500 euros!

J. G

alce

ran

BBC*

El passat dia 4 de gener va néixer en Noah MerlosValls. Moltes felicitats de l’avi, els tiets i els cosins.

Es ven pis nouAny 2007. 110 m2 . 1r pis

4 hab., 2 banys, 1 plaça aparca-ment, gas propà i ascensor.

Tel. 609 44 51 14

*BBC són les sigles de la secció “Bodes, batejos i altres celebracions”.Feu-nos arribar una fotografia i un text ben original i, si podem, usho publicarem

HUMOR

46 la Palanca

IMATGES D’AHIR

ls anys de postguerra, comen tota bona dictadura, elRègim va muntar una mena

d’estat policial que consistia en con-trols i peatges a les carreteres, vi-gilar qui circulava a les nits i dife-rents controls a les botigues, comexplicarem. Tot anava entre una su-pervisió més o menys estricta i l’afanyrecaptatori de l’Administració. Mentre hi havia aquest ambient,la gent d’Artesa, el jovent, voliaoblidar el trauma de la guerra, moltrecent, i la manca de productesessencials provocada per la guer-ra europea. Així, per a l’esbarjo hihavia un equip de futbol format perjoves del poble i es feia ball els fes-tius, de vegades al mig de la carre-tera, amb les dues orquestresd’Artesa, els Ritmos Modernos i elDodó Escolà y su Conjunto. El Dodó que triomfaria uns anysdesprés a Barcelona com aShowman es va comprar un cotxerubia el 1948, a mitges amb el Peretdel Flores, per anar a tocar pelspobles. Entre setmana feien un ser-vei de taxi. Hi havia el CinemaColiseum, de la Mansueta, que feiala primera sessió els diumenges ales 3 de la tarda, pels fabricants dela Colònia, i una altra a les 8, nu-merada, per la gent d’Artesa. Elprograma sempre era el mateix,una espanyola i la segona, una ame-ricana. Al començament, el cinemaespanyol era molt precari, amb his-

tòries sense massa contingut que lagent en deia “espanyolades”. Al principi, la gent menjava panegre, de pa blanc sols en menja-ven els capellans i els del“movimiento”. Et donaven pa negreamb unes cartilles de racionament.Per fer-nos una idea, el jornal deles Regions Devastades era de 20pessetes al dia, i un pa blanc envalia 15. Amb tot, als pobles ningúva passar gana, la gent tenia cor-ral i conreava horts. A les cases esmatava un porc a l’any, o mig, se-gons la gent que hi havia. El migera a partir amb algun parent o veí.Es feien unes tupines de confitat,que conservaven el llom i la llon-ganissa per l’estiu. La gent a pa-gès era autosuficient. A ciutat les passaven canutes. Hihavia qui ho passava realmentmalament. De vegades, costavatenir productes bàsics com patates,oli o carn. De la penúria, de la ne-cessitat, a Barcelona hi havia inter-mediaris especuladors que s’hi fe-ien l’arròs. Els que patien més per l’estra-perlo era la gent a ciutat. Probablement hi haurà pocagent que avui recordi queCatalunya havia tingut fronteres in-teriors, per a controlar i cobrar pelsaliments que entraven a cada mu-nicipi. La feina de controlar estavaa càrrec de funcionaris municipals,que se’n deien “els Burots”. Aques-

ta feina era desagradable, ja quefeien obrir els cistells o senalles pera comprovar que no passés resd’estranquis. Hi havia articles comles arengades i altres, que estavenexempts de tributar. La gent d’Artesa en aquells anystenia amics i parents a Barcelona iera normal enviar-los patates, can-salada o llonganisses, que als po-bles es guardaven al rebost. Cis-tells, sacs i paquets que el recaderAlemany repartia per les cases ala ciutat. A les muntanyes cargola-des del Bruc, ja que el túnel enca-ra no hi era, l’esperaven “els Bu-rots”, per registrar-lo i fer-lo pagar.Això sí, li lliuraven un document persi trobava més “Burots” a Pedralbeso a l’antiga Vila de Gràcia. No li caliatornar a pagar. A la foto de l’època, que haviafet el Janot d’Organyà el 1943, s’hipot apreciar el nucli centrald’Artesa. Destaquen el Dipòsit, laGranja i el campanar a tocar, i unaexplanada gran a l’esquerra enca-ra per edificar, propietat llavors dela Sra. Monserrat Maluquer iAnzizu. Era la Planta de la Granja.A la punta del turó s’hi veu la Torre-ta del Gras, que en estar més apar-tada, havia sobreviscut als bombar-dejos que havia patit el poble.

Bartomeu Jové SerraFoto de la col.leció del Sisco Baella

Artesa, temps incòmodes, 1940-1950 (I)

E

LA FOTO

La Germandat de Sant Sebastià va celebrar la diada d’aquest patró d’Artesa amb diverses activitats,entre elles un dinar que va reunir prop d’un centenar de persones. FOTO: La Palanca