El sector primari comprèn les activitats que proporcionen productesdirectament de la natura: l’agricultura, la ramaderia, la pesca

i l’explotació forestal. Són activitats molt importants, ja que constitueixen la base de la nostra alimentació, entre altres coses. També són les activitats econòmiques mésantigues, ja que l’obtenció d’aliments sempre ha estat la preocupació primera de l’ésser humà.

La geografia agrària és la part de la geografia que analitza les activitats del sector primari i les repercussions que té a l’espai.

A les unitats 10, 11 i 12 estudiaràs les característiques que presenten avui dia aquestes activitats a les diferents regions

del planeta, els factors que les condicionen i els problemes que plantegen.

Què aprendràs1. Quins factors condicionen les activitats primàries.2. Els elements que conformen els paisatges agraris.3. La diferent situació del sector als països

desenvolupats i als subdesenvolupats.4. Quins són els problemes i els beneficis

de les diferents tècniques agropecuàries.5. Els tipus de pesca i on hi ha els principals

caladors.6. Les característiques més rellevants

del sector primari a la Unió Europea, a l’Estat espanyol i a Catalunya.

Què faràs7. Identificar fotografies de paisatges agraris.8. Llegir mapes d’usos de sòl agrari.9. Interpretar i elaborar un croquis.

10. Analitzar situacions reals relacionades amb el sector.

11. Completar la informació del llibre de text amb apunts presos a l’aula.

12. Seleccionar fonts d’informació adequades i fiables per fer un treball.

13. Analitzar tres problemes actuals.

136

El sector primari

BLOC

PLA DE TREBALL

Hi haurà aliments per a tothom?

Segons la FAO, l’any 2030 continuarem produintprou quantitat d’aliments per cobrir les necessitatsde tota la població. El gran repte és aconseguir que els pagesos dels països més pobres tinguin terra per conrear i accés a la tecnologia que els permeti augmentar la producció i, així,reduir la fam.

1

Són segurs els aliments?

La seguretat alimentària s’ha convertit en una qüestió d’interès mundial. La producciód’aliments segurs i de qualitat exigeix un estrictecontrol en cada una de les baules de la cadenaalimentària, des del lloc on es conreen o crien les espècies, fins que arriben als punts de venda.

2

Perilla el futur del planeta?

L’agricultura constitueix l’activitat econòmica més contaminant. La sobreexplotació pesquera i la tala de boscos posen en perill la supervivènciad’algunes espècies. Si destruïm el medi natural,comprometem la nostra supervivència en el futur.

3

831213 _ 0136-0171.qxd 15/3/07 17:31 Página 136

137

Nou brot de grip aviària a la Xina, el cinquè en un mes

Un nou brot de grip aviària a la Xina, el novè de l’any i el cinquè en un mes, ha mort 1.100 aus a la província nord-oriental xinesa de Liaoning i ha obligat a sacrificar-ne 500.000 més per evitar que s’expansioni, ha informat avui l’Organització Mundial de la Salut Animal, a la qual el govern xinès comunica els casos.L’ informe també indica que s’han vacunat 198 milions d’ausdomèstiques en aquesta província, on ja se’n va detectar un altre brot fa una setmana. Aquesta vegada han estat localitats del voltant de ciutats com ara Fuxin i Jinzhou les que han resultat infectades amb el virusletal H5N1.Fins avui no hi ha a la Xina cap cas confirmat de transmissió del virus a l’home, que des que va reaparèixer el 2003 ja haprovocat 63 morts humanes al Vietnam, Tailàndia, Indonèsia i Cambotja, a més a més de la pèrdua de milions d’aus a tot l’Àsia,on la malaltia és endèmica. Els experts adverteixen que una mutació del virus que faciliti que es propagui entre humans causaria una pandèmia de dimensions globals, de greus conseqüències i unes pèrdueseconòmiques multimilionàries.

El País, 10 de novembre de 2005

• A què fa referència la notícia?

• Amb quin sector econòmic estàrelacionada? Què en saps?

• On i quan va sorgir el nou brot de grip aviària?

• Quins altres països estan afectats? A quina regió del món es localitzen?

• Saps com es contagia la gripaviària?

• Quines conseqüències tindrà el sacrifici d’aus per a les famíliescamperoles xineses?

• Per què es va considerar que es podria crear una situacióproblemàtica per a la salut mundial?

• Podries explicar què ha passat pel que fa a aquest tema des del final de 2005 fins avui?

• Saps si s’ha detectat algun cas de grip aviària a l’Estat espanyol?

PUNT DE PARTIDA

831213 _ 0136-0171.qxd 15/3/07 17:31 Página 137

138

1. La història de l’agricultura

L’agricultura és el conreu de la terra amb la finalitat d’obtenir ali-ments per al consum humà i animal, i primeres matèries per a la in-dústria. L’agricultura va aparèixer en el neolític, fa uns 10.000 anys.Fins fa relativament poc, la major part de la població es dedicava ales feines agrícoles.

Tot va començar a canviar fa uns 200 anys. Al final del segle XVIII, ala Gran Bretanya, es va iniciar una revolució agrícola, és a dir, un can-vi molt ràpid en les formes de propietat i de treball de la terra. Aquestscanvis van fer possible augmentar la producció, la qual cosa va tenirdues conseqüències: d’una banda, no feia falta tanta mà d’obra page-sa; d’altra banda, va millorar l’alimentació i, conseqüentment, va dis-minuir la mortalitat i va augmentar la població (doc. 1).

Molts pagesos van marxar a les ciutats per buscar-hi feina; es co-mençava així un lent procés de despoblament del camp, que es vaintensificar entre mitjan segles XIX i XX.

Des de la Gran Bretanya, les innovacions es van estendre a la restad’Europa occidental i a altres països, com ara els Estats Units. Peròla major part de l’Àfrica, l’Àsia i Iberoamèrica va quedar fora delprocés de modernització.

2. L’agricultura en l’actualitat

En l’actualitat, la població dedicada a l’agricultura continua dismi-nuint a la majoria de països a favor de la indústria i, sobretot, dels ser-veis. També en disminueix el pes econòmic. L’any 2004, l’agriculturarepresentava el 4% del valor total de la producció mundial, davantdel 32 % de la indústria i del 64 % dels serveis. Això no obstant, hiha diferències notables entre uns llocs i altres.

Als països desenvolupats, aquesta activitat tan sols ocupa menysd’un 5 % de la població activa (doc. 3). Amb tot, l’agricultura téuna alta productivitat a causa dels avenços tècnics. Per això, s’ha du-plicat la producció els últims 30 anys (doc. 4). A més a més, l’espairural s’ha revitalitzat perquè ha assumit altres funcions diferents deles pròpiament agrícoles i ramaderes. Als països desenvolupats, elcamp és lloc de residència, de localització d’indústries i un espai tu-rístic, comercial, d’oci...

Als països subdesenvolupats, hi viuen gairebé el 80 % dels treba-lladors dedicats a les feines agrícoles. Malgrat que s’observa una pèrdua de mà d’obra en aquesta activitat, als estats més pobres l’a-gricultura ocupa la majoria de la població i aporta més del 20 %de la riquesa nacional (doc. 3). L’ús de tècniques de conreu tradi-cionals fa que la productivitat sigui baixa, la qual cosa impedeix co-brir les necessitats alimentàries de tota la població (doc. 5).

U N I TAT

10 L’activitat agrícola

Rotaciódels conreus

i abandódel guaret

Generariquesa

Augment de laproducció agrícola

Mecanitzacióde les feines

agrícoles

Extensióde l’úsd’adobs

Necessitatde menys

treballadorsal camp

Millorade la dieta

Formaciód’empresesagrícoles

Disminucióde la

mortalitat

Èxoderural

Compra deproductesindustrials

Augment dela població

Doc. 1 La revolució agrícola.

Doc. 2 La producció i la població activa en el sector primari a les diferents regions del món.

Agricultura

Mitjana mundial42%

Font: FAO 2004

60

70

0

10

Àsia iel Pacífic

20

30

40

50

Iberoamèrica PròximOrient

i Àfrica del Nord

ÀfricaSubsahariana

Païsosdesenvolupats

Païsosen transició

5

15

25

35

45

55

65

Mitjana mundial6,2%

Producció(en % sobre el total del PIB)

Població ocupada(en % sobre el total)

831213 _ 0136-0171.qxd 15/3/07 17:31 Página 138

139

O C E À

P A C Í F I C

O C E À

P A C Í F I C

O C E À

Í N D I C

O C E À G L A C I A L À R T I C

O C E À

A T L À N T I C

Més del 60%

POBLACIÓ OCUPADAEN EL SECTOR PRIMARI

Del 30% al 60%

Del 10% al 30%

Menys del 10%

Sense dades

1. ● Agricultura en un país subdesenvolupat.• Com definiries l’agricultura? Per què constitueix

una activitat econòmica?• Quan es pot parlar de revolució agrícola?

S’ha produït a tots els països?• Explica la diferència entre una productivitat alta

i una productivitat baixa.

2. ● Busca les idees principals• Indica quines dades del text reflecteixen

les diferències entre l’agricultura dels païsosdesenvolupats i la dels subdesenvolupats.

3. ●● Interpreta el text.• Què vol dir que als països desenvolupats

«l’espai rural s’ha revitalitzat en assumir altres funcions»?

4. ●● Interpreta els documents.• Document 1.Què va representar la revolució

agrícola pel que fa a la producció, la població i el poblament?

• Document 3. A quins continents es localitzen els països amb un percentatge més elevat de població ocupada en el sector primari? I els quepresenten un percentatge més baix? Aquestadistribució, et sembla que té unes arrels històriques?

5. ●●● Reflexiona.• Per què creus que als països pobres l’agricultura

té tant de pes?

ACTIVITATS

Doc. 3 Població ocupada en el sector primari.

Doc. 4 Agricultura en un país desenvolupat.

Doc. 5 Agricultura en un país subdesenvolupat.

Maquinària

Força humana

Aixada

831213 _ 0136-0171.qxd 15/3/07 17:31 Página 139

140

Doc. 7 Els sòls de gra molt fi i compacte,com ara els argilosos, són rics en nutrients, però s’entollen fàcilment. Per això necessiten un bon sistema de drenatge per evitar que les plantes es podreixin.

Doc. 8 Els sòls sorrencs són de gragruixut i molt solt. No retenen l’aiguani els nutrients que moltes plantesnecessiten. Per això els conreus en aquests sòls necessiten un regfreqüent i adob.

Doc. 9 Els sòls llimosos són de gra mitjài poc compactes. Aquest tipus de sòl,propi de les planes fèrtils dels rius, és òptim per a l’agricultura, ja que retél’aigua i els nutrients que les plantesnecessiten, sense que s’entollin.

6. ●● Respon.• On estan situades les illes

Filipines? Localitza-les en un mapa.• Quin factor físic és determinant

per al conreu d’arròs a Banaue?• Com s’ha aconseguit conrear-lo

allà?

PATRIMONI

Doc. 6 Terrasses d’arròs a Banaue, les Filipines. Aquest paisatge agrari tan bonic ha estat declarat PatrimoniCultural de la Humanitat per la UNESCO.L’arròs, que es va començar a conrear en aquest país fa 5.000 anys, és l’alimentbàsic de la població. Cada estiu, les plugesque provoquen els vents monsons inundenels camps. Així es creen unes condicionsidònies per al conreu de l’arròs.

3. Els factors que condicionen l’aprofitament agrícola

L’agricultura es practica a gairebé tots els llocs de la Terra que sónhabitats per l’ésser humà. Tot i això, està condicionada per uns fac-tors físics i humans que afavoreixen, dificulten o, fins i tot, podenimpedir un aprofitament agrícola determinat.

En temps passats, els factors físics eren més determinants per a l’a-gricultura que actualment, ja que els avenços tecnològics hanpermès vèncer alguns obstacles. Però els factors físics continuensent decisius per a les societats poc tecnificades.

Els factors físics de l’agricultura

Els principals factors físics que influeixen en l’activitat agrícola sóntres: el clima, el relleu i el sòl.

• El clima. Cada planta necessita unes condicions de temperatura ihumitat determinades per poder créixer. Per això, a cada zonaclimàtica hi prosperen millor uns conreus que uns altres.

• A més a més, hi ha factors climàtics que impedeixen practicar l’agri-cultura. Les plantes no es desenvolupen a llocs amb temperatures moltaltes (per sobre dels 45 ºC), amb temperatures baixes (generalment,per sota dels 10 ºC), a zones amb pluges molt escasses o excessives.

• El relleu. L’altitud i el pendent del terreny condicionen l’activitatagrària. Les temperatures baixen a mesura que augmenta l’altitud,la qual cosa limita el desenvolupament de les espècies a partird’una certa altura. També és impossible conrear terres amb unainclinació superior als 10 º. Per això, l’agricultura s’estén general-ment per planes i valls.

• Però, de vegades, és necessari conrear els vessants de les munta-nyes, tot i que costi molt més. Per fer-ho, es creen terrasses ofeixes (doc. 6).

• El sòl.Cada planta necessita un terreny amb unes característiquesadequades. La mida i la porositat dels grans de terra condicionenla quantitat d’oxigen del sòl i la capacitat per retenir l’aigua. Amés a més, cada sòl té una composició química i biològica que endetermina el grau d’acidesa i la riquesa en nutrients minerals imatèria orgànica (docs. 7, 8 i 9).

831213 _ 0136-0171.qxd 15/3/07 17:31 Página 140

141

Els factors humans de l’agricultura

Entre els factors humans que condicionen l’aprofitament agrícolapodem destacar el volum de població, les tècniques de treball, ladestinació de la producció i les polítiques agràries.

• El volum de població. La necessitat d’alimentar una població ca-da vegada més nombrosa ha fet que s’estengui la superfície conre-ada i que es facin servir mitjans que millorin el rendiment* de lesterres.

• Les tècniques agrícoles. L’ús d’unes tècniques agrícoles o unesaltres determina el rendiment de les terres conreades. Als païsosdesenvolupats, les tècniques agrícoles modernes han fet que aug-menti la producció. Als països subdesenvolupats es continuenfent servir tècniques tradicionals, per això les collites són menysabundants.

• La destinació final de la producció. En el que s’anomena agri-cultura de subsistència, la producció es destina al consum de lafamília pagesa, que conrea els productes que pot.Per contra, l’agricultura de mercat s’especialitza en un producteo en un nombre reduït de productes perquè la producció es desti-na a la venda. Com que l’objectiu dels agricultors és obtenir elmàxim benefici, sempre que sigui possible optaran per conrearles espècies que els resultin més avantatjoses.

• Les polítiques agràries. Els governs influeixen decisivament enles característiques i l’evolució de l’agricultura mitjançant dife-rents mesures: lleis de reforma agrària, plans hidrològics que per-meten regar noves terres, ajuts econòmics als agricultors o la fixa-ció de quotes* a una producció determinada (doc. 10).De vegades, els governs protegeixen els agricultors del seu paísrestringint les importacions* d’alguns productes que pot ser quecompeteixin en millors condicions amb els nacionals.

GLOSSARI

Quota. Quantitat màxima permesa de producció d’un bé.

Importacions. Productes procedents de l’estranger que entren en un país. Per contra, els productes d’un país que aquest ven a altres païsosconstitueixen les seves exportacions.

Rendiment. Benefici que dóna unacosa. De vegades, també s’utilitza aquestterme com a sinònim de productivitat.

La «revolució verda»

El concepte de «revolució verda» vanéixer durant la dècada de 1960. Estractava d’introduir als païsossubdesenvolupats tècniques agrícolesmodernes que permetessin augmentar la producció agrària i, així, millorarl’alimentació i acabar amb la pobresa.

Entre 1970 i 1990, aquesta política va tenirèxit a la Xina. A la resta dels països,durant aquests anys, el nombre depersones que passaven fam va créixer un 11 %, ja que, tot i que realment vaaugmentar la producció agrícola, tambého van fer els costos per assolir aquestaugment. Els preus dels productes es van apujar i molta gent pobre no teniacapacitat per comprar aliments.

11. ●●● Pensa i respon.• Només canviant la tecnologia

es millora l’alimentació?

A FONS

Doc. 10 Agricultor de Tanzània durant la «revolució verda».

07. ● Comprèn els conceptes.• Què entens per sistema de drenatge?• Digues un sinònim de rendiment i un altre d’adob.• Explica la diferència entre l’agricultura de subsistència

i l’agricultura de mercat.• Explica el significat d’aquesta frase: «La UE estableix quotes

a la producció de tabac al nostre país».

8. ● Busca les idees principals.• Enumera els factors físics i humans que condicionen més

l’activitat agrícola.

9. ●● Interpreta el text.• Explica amb un exemple com els factors anteriors afecten

el desenvolupament de l’agricultura.

10. ●●● Reflexiona.• La fam és un problema greu a l’Àfrica subsahariana.

Fes una llista amb els factors físics i humans que creus que influeixen en aquesta situació.

ACTIVITATS

831213 _ 0136-0171.qxd 15/3/07 17:31 Página 141

142

4. Els elements que conformen els paisatges agraris

Quan conreem la terra, transformem el paisatge natural de maneraque dóna lloc a una diversitat de paisatges agraris. Aquesta diver-sitat és fruit de la combinació de diversos elements i de com aquestses manifesten en l’espai: les parcel·les i el grau d’aprofitament quese’n fa, els sistemes de reg que s’utilitzen, les espècies que es conre-en i la disposició de l’hàbitat.

Les parcel·les

Una parcel·la és cada una de les parts en què es divideix l’espaiagrari. Les parcel·les poden estar o no delimitades per tanques d’ar-bustos, murs de pedra seca o tancats de filferro.

• Quan les parcel·les no estan tancades donen lloc a un paisatge decamps oberts o openfield (doc. 11).

• Quan ens trobem amb un paisatge dominat per parcel·les amb tan-ques, parlem de paisatge de camps closos o bocage (doc. 12).

Les parcel·les tenen diferents formes i mides. Quan les parcel·lessón petites, parlem de minifundi, i si ocupen una gran superfície, delatifundi.

El grau d’aprofitament de les parcel·les

Quan l’agricultor busca aprofitar al màxim la terra, es diu que prac-tica una agricultura intensiva. Als països desenvolupats, la produc-tivitat de l’agricultura intensiva és molt alta, gràcies a l’ús de tècni-ques de conreu modernes (doc. 13). Als països subdesenvolupats,la productivitat és més baixa: com que els recursos tècnics són es-cassos, l’aprofitament intensiu exigeix fer servir una mà d’obraabundant.

En l’agricultura extensiva les parcel·les no s’exploten totalment, si-nó que se’n deixa una part en guaret, és a dir, sense sembrar, per fa-cilitar la recuperació de la fertilitat de la terra. L’agricultura extensivaés característica de dos tipus de països:

• Països desenvolupats on hi ha grans superfícies de terra, com araels Estats Units, l’Argentina o Austràlia. La utilització de màqui-nes permet obtenir uns rendiments elevats amb molt poca màd’obra (doc. 14).

• Països subdesenvolupats poc poblats on les feines agrícoles es fanfonamentalment de manera manual, la qual cosa dóna com a re-sultat una baixa productivitat.

Els sistemes de reg

La presència o no de canals, sèquies, aspersors, etc. en un paisatgeagrari ens indica si ens trobem davant d’una agricultura de secà, onels conreus només reben l’aigua procedent de les pluges, o davant d’una agricultura de regadiu, en la qual l’agricultor aporta l’aigua queles plantes necessiten a través de diferents sistemes artificials de reg,com ara l’aspersió, el gota a gota, la inundació... (docs. 13 i 14).

Doc. 11 A Europa, el paisatge de camps obertsés característic d’algunes zones mediterrànies i de la plana central.

Doc. 12 A l’Europa atlàntica hi predomina el paisatge de camps closos.

Doc. 13 Agricultura intensiva de regadiu.

Mur de pedra seca

Aspersors

831213 _ 0136-0171.qxd 15/3/07 17:31 Página 142

143

L’espècie conreada

Existeix una gran varietat de conreus. A escala mundial, els princi-pals productes que es conreen són: els cereals (arròs, blat, blat demoro, ordi...), algunes plantes que es processen a nivell industrial(canya de sucre, remolatxa...), les fruites, les patates i altres hortalis-ses (tomàquet, enciam, pastanaga, bleda, ceba...).

• Si en un mateix espai es conreen espècies vegetals diferents, parlemde policultura. La policultura es dóna en parcel·les petites, la pro-ducció de les quals es destina fonamentalment al consum de la fa-mília pagesa, i a les zones d’horta (doc. 15).

• Però si en una explotació agrícola es conrea un sol producte, diremque es tracta de monocultura. La monocultura simplifica l’ús demaquinària i té com a objectiu obtenir la màxima producció al mí-nim cost per fer-la competitiva, ja que es destina principalment a lavenda (doc. 14).

L’hàbitat i la xarxa viària

El paisatge agrari també varia segons la manera com la població hu-mana s’ha assentat en el territori (assentament concentrat o assen-tament dispers), i de la disposició dels camins rurals que fan servirels agricultors i d’altres vies destinades al trànsit de bestiar (doc. 16).

Doc. 14 Agricultura extensiva de secà als Estats Units; monocultura de cereal.

Doc. 15 Policultura a l’horta valenciana.

Doc. 16 Paisatge agrari d’Alboraia (València).

12. ● Comprèn els conceptes.• Explica les diferències entre:

a) Minifundi i latifundi.b) Openfield i bocage.c) Agricultura intensiva i extensiva.d) Monocultura i policultura.e) Agricultura de secà i agricultura de regadiu.

• Què vol dir que una terra està en guaret?

13. ● Busca les idees principals.• Enumera els elements que caracteritzen un paisatge agrari.

14. ●● Interpreta els documents.• Documents 11-16. Descriu els diferents paisatges agraris

de les imatges.

15. ●●● Organitza la informació.• Fes un esquema que resumeixi com poden ser els paisatges

agraris en funció dels elements que has estudiat.

16. ●●● Reflexiona.• Quin tipus d’agricultura creus que és més perjudicial

per al medi ambient, la intensiva o l’extensiva? Per què?• Imagina’t que en un país la major part del terreny es dedica

a la monocultura del cafè. Com s’obtindrà la resta d’alimentsque necessita la seva població? Què passarà si el preu del cafè baixa molt?

• En quins llocs on es passa fam es podria millorar la situacióamb regs artificials? Per què no ho fan?

ACTIVITATS

831213 _ 0136-0171.qxd 15/3/07 17:31 Página 143

144

5. Països desenvolupats: una agricultura de mercat

versions de diners, però els costos són compensats ambl’augment de la productivitat, que permetrà obtenir mésbeneficis.

Els efectes de l’agricultura de mercat

L’agricultura de mercat té unes conseqüències força im-portants sobre els preus, el comerç i la distribució delsproductes.

• L’alta productivitat permet abaixar els preus delsproductes, que d’aquesta manera competiran milloren el mercat.

• Com que es localitzen grans quantitats de producteen uns llocs determinats, se n’agilitza la comercialit-zació, ja que els majoristes no s’han de dirigir a moltsllocs diferents per proveir-se de tots els productesque necessiten.

• Com que es produeixen grans quantitats d’un pro-ducte, es poden fer servir transports especialitzatsper distribuir-los i millors tècniques per conservar-los (congelació, conserves, etc.).

Però aquesta agricultura també té efectes negatius. Perexemple, els fertilitzants contaminen el sòl i les aigües,i poden afectar els aliments que consumim i, en conse-qüència, la nostra salut.

D’altra banda, les subvencions que els governs dels es-tats rics concedeixen als seus agricultors col·loquen enuna situació de desavantatge els productes dels paï-sos pobres que intenten competir-hi (doc. 17).

Als països desenvolupats, la revolució agrícola que vacomençar al final del segle XVIII a la Gran Bretanya varepresentar el pas d’una agricultura de subsistència,destinada a alimentar les famílies camperoles, a unaagricultura orientada a la venda. Per això es diu que ésuna agricultura de mercat.

Com és l’agricultura de mercat?

L’agricultura de mercat té com a objectiu principal obte-nir el màxim benefici. Això s’aconsegueix de diferentsmaneres:• L’especialització de la producció. Normalment es

conrea un sol producte a cada explotació agrícola, laqual cosa simplifica la feina i l’ús de maquinària, i mi-llora els rendiments.

• La mecanització de les feines del camp. Gran partdel treball humà se substitueix per màquines, cosaque permet contractar menys mà d’obra i fer les fei-nes agrícoles en menys temps.

• L’aplicació de tècniques de conreu modernes, comara fertilitzants i adobs, que milloren la capacitat delsòl i permeten obtenir diverses collites anuals; llavorsd’elevat rendiment; en llocs amb climes molt secs i ambsòls molt pobres es conrea en hivernacles, en sòls ar-tificials, amb nous sistemes de reg, etc. (docs. 18-21).A més a més, l’aplicació dels avenços de la biotecno-logia a l’agricultura ha donat lloc a noves varietats deconreus modificats genèticament: els transgènics.

Tot aquest seguit de procediments requereix grans in-

Cas A. El govern no concedeix subvencions

• Cost total de la producció .................................... 28.000 €(combustible de la maquinària, llavors, fertilitzants, pesticides, salaris, etc.)

• Quilos de tomàquets produïts ............................... 140.000• Preu per quilo de tomàquet nacional .................... 0,20 €• Preu per quilo de tomàquet importat ..................... 0,18 €

Resultat: el consumidor comprarà el tomàquet importat,que és més barat, i l’agricultor nacional no podrà vendrela seva producció.

Cas B. El govern concedeix subvencions

• Cost total de la producció ..................................... 28.000 €• Subvenció ............................................................... 7.000 €• Cost final .................................. 28.000 � 7.000 � 21.000 €• Quilos de tomàquets produïts ............................... 140.000• Preu per quilo de tomàquet nacional amb subvenció ...

..................................................................................... 0,15 €• Preu per quilo de tomàquet importat ...................... 0,18 €

Resultat: el consumidor comprarà el tomàquet nacionali l’importat no es vendrà.

Tomàquet marroquí0,18 euros/kg

Tomàquet nacional0,15 euros/kg

Tomàquet marroquí0,18 euros/kg

Tomàquet nacional0,20 euros/kg

Doc. 17 Com influeixen les subvencions en els preus dels productes agrícoles?

831213 _ 0136-0171.qxd 15/3/07 17:31 Página 144

17. � Comprèn els conceptes.• Quins significats coneixes del terme mercat?

Quin hi aplicaries al terme agricultura de mercat?

• Explica què és un hivernacle i com pot ajudarl’agricultura.

18. � Busca les idees principals.• Enumera els trets que defineixen l’agricultura

de mercat. De quins països és característica?

19. �� Interpreta el text.• Explica com influeix l’agricultura de mercat

sobre els costos de producció i sobre el preu del producte.

20. ��� Organitza la informació.• Elabora una taula sobre l’agricultura de mercat

amb dos camps. En un hi anotes els aspectespositius, i en l’altre, els negatius.

21. ��� Reflexiona.• Quines tècniques modernes de conreu aplicaries

al sud-est peninsular espanyol? Per què? Penses que són tècniques agressives per al medi?

• Als països rics, els impostos amb què els governsgraven els productes agrícoles estrangers podenincrementar-ne el preu un 40 %. Quinesconseqüències deu tenir això per als agricultors i els consumidors dels països rics? I per als agricultors dels països pobres?

ACTIVITATS

145

Algunes tècniques de conreu modernes A FONS

Doc. 18 Conreus d’hivernacle. Els hivernacles sónsuperfícies de conreu cobertes normalment amb plàstics, que es recolzen sobre una estructura de fusta o de metall.Dins de l’hivernacle és possible modificar les condicions de temperatura i humitat, i per això es pot conrear en llocs difícils per a l’agricultura.

Als hivernacles s’obtenen fruites i verdures fora de temporada i en menys temps que a l’aire lliure, ja que el control de la temperatura i la humitat permet escurçar elscicles naturals de les plantes; s’estalvia aigua ja que es redueix al mínim l’evaporació, i es protegeixen millor elsconreus de possibles inclemències del temps, ara bé, calposar-hi més plaguicides per evitar malures.

Doc. 19 Conreus en sòlsartificials: l’arenament.Aquesta tècnica consisteix aescampar una fina capa defems (d’uns 8 mm de gruix)sobre el sòl i, al damunt, unacapa de sorra més gruixuda(d’uns 10 cm). D’aquestamanera es milloren lescondicions de temperatura i humitat del sòl i les plantesabsorbeixen millor els adobs.

Doc. 20 Conreushidropònics o sense sòl.Aquesta tècnica permetconrear les plantes sobre un substrat artificial compostper pellofa d’arròs, sorra,grava, serradures, etc. L’aiguaper al reg conté dissolts totsels nutrients que necessita la planta.

Doc. 21 El regatge gota a gota. Amb aquest tècnica de reg,l’aigua es porta a través de conductes tancats fins a la planta,on es col·loquen uns degotadors que permeten regar-la. Amb aquest sistema la planta augmenta el rendiment, ja que no gasta energia per obtenir l’aigua i els nutrientsdissolts, i se li escurça el cicle natural de creixement.

Sorra

Fems

Sòl

831213p136a171.qxd 29/3/07 00:15 Página 145

146

6. Països subdesenvolupats: la convivènciade plantacions i agricultura tradicional

Als països subdesenvolupats l’agricultura hi té un pes molt important.És, fonamentalment, una agricultura tradicional, que ocupa page-sos amb pocs recursos que conreen les terres per obtenir aliments pera ells. Al costat de les modestes propietats familiars apareixen les gransplantacions, lligades als interessos de potents empreses multinacio-nals i destinades als conreus d’exportació (doc. 22).

Com és l’agricultura de plantació?

La plantació és una explotació agrícola situada normalment a paï-sos tropicals subdesenvolupats, sobretot a l’Àfrica, Amèrica Cen-tral i del Sud, l’Índia i el sud-est asiàtic.

L’origen de les plantacions és molt antic. Entre els segles XVI i XIX, al-guns països europeus van conquistar territoris de fora d’Europa i hivan crear explotacions per obtenir-ne els productes que no es culti-vaven als seus països.

Avui dia, l’agricultura de plantació té aquestes característiques:

• És una agricultura de mercat, destinada a l’exportació. Així doncs,les plantacions se situen en zones ben comunicades, com ara lescostes, que faciliten el transport dels productes a l’estranger.

• Generalment, es practica en grans propietats, controlades princi-palment per multinacionals europees i nord-americanes.

• Exigeix una gran inversió de capital per comprar el terreny i ex-plotar-lo, i per transportar, conservar i comercialitzar els produc-tes a llargues distàncies.

• Hi predomina la monocultura.• Ocupa mà d’obra abundant, que cobra salaris baixos i que es con-

tracta, moltes vegades, de manera temporal.• La productivitat és alta i s’hi apliquen tots els mitjans tècnics

possibles.

Els exemples més coneguts són les plantacions de cafè al Brasil i Etiò-pia, de canya de sucre a Cuba, de te a l’Índia i de cautxú a Indonè-sia i Malàisia.

Aquest tipus d’agricultura planteja diversos problemes:

• Els beneficis econòmics són per a les empreses estrangeres, men-tre que els treballadors locals tenen un nivell de vida molt baix.

• Molts petits pagesos s’han vist obligats a abandonar les seves terresi a treballar a les plantacions, contra les quals no poden competir.Com a conseqüència, alguns països han d’importar aliments pera la seva població, ja que els conreus de les plantacions s’exporten.

• Com que les empreses intenten aconseguir el màxim rendiment,l’explotació és molt intensiva. Per això moltes terres s’han tornatermes.

• Les decisions es prenen tenint en compte els preus de venda delsproductes. Si els preus baixen, pot ser que s’arribi a tancar l’ex-plotació, de manera que es condemnen els treballadors a l’atur ia la misèria.

Doc. 22 Diferents paisatges en un paíssubdesenvolupat.

1. Sabanes i grans latifundis ramaders.2. Propietats dels peons agrícoles

dels latifundis.3. Gran plantació de canya de sucre.4. Terreny que ha esdevingut erm a causa

de l’agricultura intensiva.5. Explotacions agrícoles mitjanes.6. Centre administratiu de la plantació.7. Poble.8. Cases dels pagesos pobres sense terra.9. Fàbrica sucrera.

10. Gran hisenda ramadera.11. Parcel·les tancades amb pastures

millorades.12. Terreny empobrit pel pasturatge excessiu. 13. Plantació de cafè.14. Conreus dels pagesos pobres en sòls

desgastats.15. Cases dels treballadors de la plantació.16. Pantans i aiguamolls.

1

7

6

13

12

11

2

831213 _ 0136-0171.qxd 15/3/07 17:31 Página 146

147

Com és l’agricultura tradicional?

Generalment, l’agricultura tradicional té les característi-ques següents:

• L’objectiu principal és obtenir l’aliment necessari per ala família pagesa. Es tracta, per tant, d’una agricultu-ra de subsistència, que es practica en petites pro-pietats.

• En aquestes propietats, hi predomina la policultura, jaque, per assegurar-se l’aliment durant tot l’any, els pa-gesos conreen diversos productes alhora. Els van co-llint al llarg de l’any en funció del temps de maduració,que és diferent per a cada tipus de planta.

• Les feines agrícoles es fan amb molt d’esforç, manual-ment, amb tècniques i eines de conreu molt primi-tives, com ara l’aixada o l’arada estirada amb animals.Aquesta és la raó per la qual la productivitat és baixa.

• Com que aquests pagesos no tenen accés als avençostecnològics, depenen enormement dels factors fí-sics. Els anys amb un clima adequat, les collites sónabundants. Però si les temperatures i les precipitacionsno són les apropiades, la collita disminueix i, conse-qüentment, apareix la fam.

22. ●●● Busca les idees principals.• Completa una fitxa sobre l’agricultura

de plantació i una altra sobre l’agriculturatradicional.

23. ●●● Reflexiona.• Per què creus que molts pagesos del Tercer

Món estan en contra de les plantacions?• Penses que l’agricultura tradicional és capaç

de proporcionar els aliments que la poblaciónecessita? I d’impulsar el desenvolupamenteconòmic dels països pobres?

ACTIVITATS

TÍTOL: .........................................................................

Objectiu de la producció: ..........................................

Propietari de les terres: ..............................................

Mida de les explotacions: ...........................................

Monocultura o policultura: .........................................

Nivell tècnic: ................................................................

Productivitat: ...............................................................

Problemes: ...................................................................

8

6

9

16

14

15

10

13

2

3

4 5

831213 _ 0136-0171.qxd 15/3/07 17:31 Página 147

148

L’agricultura itinerant

També s’anomena agricultura d’artiga i és el sistema de conreu més arcaic (doc. 23). Consisteix a tallar i després cremar la zona boscosa que es vol conrear. Avuiencara es practica a la zona intertropical, fonamentalmenta les conques dels rius Congo (Àfrica) i Amazones(Amèrica del Sud), a l’Amèrica Central i en punts aïllats de l’Àsia. Es du a terme tant a la sabana com a la selva, en sòls poc fèrtils.

L’agricultura d’artiga té com a finalitat la subsistència dels pagesos i la seva família, per això conreen tots els productes que poden. A la sabana, els conreus mésestesos són els cereals, sobretot el mill i la melca, i a la selva, els tubercles, com ara el nyam, el taro i la mandioca.

És una agricultura extensiva i poc productiva, que nopermet alimentar una població gaire gran. Però el creixement demogràfic de les últimes dècades ha fetnecessari augmentar la producció d’aliments a costa de desforestar més superfície i de reduir el temps de descans de les terres. Això provoca que la fertilitat del sòl s’esgoti més ràpidament, i posa en perill la subsistència d’aquestes poblacions en el futur.

L’agricultura de la sabana

Aquest tipus d’agricultura es practica a països de climatropical de l’Àfrica subsahariana i a zones d’Amèrica i l’Àsia.

Generalment, és una agricultura de subsistència,extensiva, de secà, poc productiva i caracteritzada per la policultura. També és una agricultura sedentària: la població es concentra en petits poblats al voltant dels quals s’estenen les terres conreades, que sónpropietat de la comunitat (doc. 24).

Normalment, al voltant dels poblats hi ha unacircumferència d’horts i camps que sempre estan conreatsi que s’adoben amb les deixalles domèstiques i els fems del bestiar. La resta del terreny es divideix en diverses parts o llenques. En cada una, de seguida que cauen les primeres pluges, s’hi planta un productediferent cada any i, sovint, es deixa una llenca en guaret, és a dir, sense conrear, perquè el sòl recuperi la fertilitat.Per tant, hi ha una rotació de conreus (doc. 25).

Gràcies a l’ús d’adobs naturals, aquesta agricultura permet mantenir més població que l’agricultura itinerant.Però, també en aquest cas, la necessitat d’augmentar la producció per alimentar una població creixent comportael fet que, amb freqüència, no es respecti el guaret. Com a resultat, la fertilitat de les terres s’esgota molt més aviat.

La tècnica de conreu és molt simple.

1. Al final de l’estació seca, es tala una zona de selva o de sabana fins que es creauna clariana. Els arbres i els matolls tallats es cremen.

2. Les cendres serveixen d’adoba la terra, i s’hi barregen amb les aixades. Així es potsembrar sense haver de llaurar.

3. Amb les primeres pluges esplanten els conreus amb eines rudimentàries, comara aixades i pals cavadors.

4. La terra es conrea fins que es torna erma. Aleshores, els pagesos abandonen les terres perquè esrecuperin i tornen a començar el procés en un altre lloc. Per això esdiu que és una agricultura«itinerant».

Doc. 23 Tècnica de conreu d’artiga.

Doc. 24 Poblat de la sabana (Kenya).

Doc. 25 Rotació de conreus a la sabana.

La varietat de l’agricultura tradicional

terres conreades

831213 _ 0136-0171.qxd 15/3/07 17:31 Página 148

24. ●● Compara els tres tipus d’agricultura tradicional. Analitza què tenen en comú i què de diferent.

ACTIVITATS

149

L’agricultura irrigada monsònica

Aquest sistema de conreu es practica a l’est de la Xina, al sud-est asiàtic i a la costa oriental de l’Índia. Els ventsmonsons d’estiu provoquen pluges abundants entre els mesos d’abril i octubre. Els camps s’inunden i esconverteixen en terrenys de conreu ideals per a l’arròs, queconstitueix l’aliment principal de la població a l’Àsiamonsònica.

Els arrossars ocupen les valls i les planures que s’estenen alcostat dels rius (com ara el Ganges, a l’Índia; el Mekong, al Vietnam, i el Iang-Tsé i el Huang He, a la Xina), o al nordde l’illa de Java, a Indonèsia.

Però l’elevada densitat de població d’aquestes regions haobligat a aprofitar al màxim les terres disponibles. Per aixòl’arròs també es conrea en terrasses o feixes construïdes als vessants de les muntanyes. (doc. 26).

El paisatge agrari està constituït per una munió de petitesparcel·les separades per dics i sèquies per regar, que també es fan servir com a camins.

Les parcel·les són de propietat individual i es conreen a màamb un gran nombre de treballadors, sense deixardescansar la terra. S’arriben a obtenir dues o tres collitesl’any. Per tant, és una agricultura tradicional i intensiva. La producció s’orienta fonamentalment a alimentar la població de la regió.

El conreu de l’arròs inundat implica moltíssima feina, i el calendari agrícola s’organitza segons les pluges.

Doc. 26 Conreu d’arròs en feixes a Guangxi Zhuangzu (Xina).

A FONS

1. Al començament de l’estació humida els pagesos preparen la terra. Unes setmanesabans han sembrat l’arròs en un planter.

2. Durant el monsó d’estiu,les dones arrenquen les plantes d’arròs del planter i les trasplanten a l’arrossar.

3. Un cop l’arròs està plantat,cal mantenir el nivelld’aigua. La inundació es fa per gravetat.

4. Amb l’arribada del monsósec a l’hivern, quan el color groc de l’arròsindica que està madur, es fa la collita. La sega es fa de maneramanual, amb una falç.Després, es trilla amb bous o búfals.

LocalitzacióSubsistència o de mercat

Intensiva o extensiva

Regadiu o secà

Monocultura o policultura

Productivitat

Itinerante

D’artiga

Rotació a la sabana

Irrigada monsònica

831213 _ 0136-0171.qxd 15/3/07 17:31 Página 149

150

ActivitatsLlegir un mapa d’usos de sòl agrícola

25. ●●● Observa el mapa i respon.

• Descriu com és l’agricultura a Europa. Quinsconreus predominen a la planura central europea? Quins són característics de la regiómediterrània?

• Explica els trets principals dels tipus d’agriculturaque es practiquen als països iberoamericans. Cita alguns dels conreus comercials mésrepresentatius de la regió.

• Assenyala els tipus d’agricultura que conviuen al continent africà. Per què a la regió septentrionalamb prou feines es practica l’agricultura?

• Com és l’agricultura pròpia del sud-est asiàtic?Quin producte s’hi conrea fonamentalment?

• Assenyala en el mapa les zones que consideres que formen part del món desenvolupat i les que pertanyen al món subdesenvolupat.

• Quin tipus d’agricultura predomina a les àreesdesenvolupades? I a les subdesenvolupades?

En aquest mapa sobre usos de sòl agrícola et mostrem la distribució mundial dels principals tipusd’agricultura i conreus que has estudiat en la unitat 10.Per representar la informació, hem fet servir un tipus de mapa anomenat corocromàtic. En un mapa corocromàtic es delimiten diverses àrees amb unes característiques diferents fent servir diferents colors o trames.Observa la llegenda amb detall i podràs saber a quines zones de la Terra predomina l’agricultura de mercat i a quines l’agricultura de subsistència, i també hi veuràs els conreus principals. Tingues en compte que el mapa mostra només el tipusd’agricultura dominant a cada una de les zonescobertes per una taca de color, la qual cosa significa que en aquell lloc també pot ser que es practiqui un altre tipus d’agricultura i que esconreïn unes altres espècies diferents, però que no són les majoritàries.

cercle polar antàrtic

equador

tròpic de Capricorn

O C E À

P A C Í F I C

tròpic de Càncer

cercle polar àrtic

O C E À G L A C I A L A N T À R T I C

mer

idià

de

Gre

enw

ich

O C E À

P A C Í F I C

O C E À

Í N D I C

O C E À G L A C I A L À R T I C

O C E À

A T L À N T I C

Agricultura tradicional(sedentària i itinerant)

USOS DEL SÒL

Pasturatge itinerant

Agricultura intensiva de subsistència(arròs no predominant)

Agricultura intensiva de subsistència(predomini de l’arròs)

Agricultura de plantació

Agricultura mediterrània(blat, vinya i olivera)

Agricultura cerealista comerciali granges

Ramaderia extensiva comercial(ranxos)

Granges lleteres

Horticultura

Zona poc aptao inadequadaper a l’agricultura

831213 _ 0136-0171.qxd 15/3/07 17:31 Página 150

151

Un croquis és la representació esquemàtica d’un paisatge. En aquest cas, ens trobem amb un croquis d’un paisatge agrari.

Analitzar un paisatge rural en un croquis

26. ●● Observa i respon.

• Com són les parcel·les, grans o petites? Quina forma tenen, regular o irregular?

• Com definiries l’hàbitat, concentrat o dispers?

• Quin tipus de conreu penses que hi predomina?Són conreus de regadiu?

• Creus que hi ha explotacions ramaderes? En aquest cas, on se situarien?

• Seria possible un aprofitament forestal? Per què?

27. ●●● Observa el document 16 de la pàgina 143.Fes-ne un croquis que mostri com és aquestpaisatge rural. No t’oblidis d’incloure-hi la llegenda.

Sota una calor asfixiant, l’Abu Uattara passeja entre els seus brots de cotó. Per als 550.000 cotoners de Burkina Faso, el 2005 ha estat un bon any. Aquest país, un dels més pobres del planeta, encapçala els països productors de fibra blanca de l’Àfrica subsahariana.

En 10 anys, la producció del país s’ha multiplicat per cinc, cosa que confirmal’èxit del conreu, però agreuja la dependència que té el país respecte a un conreu el preu de mercat del qual ha disminuït: el 65 % dels recursos en divises de Burkina Faso procedeixen d’aquest or blanc i un terç dels 12 milions d’habitants en viu.

L’Abu Uattara viu en una cabana familiar minúscula, sense electricitat, i per aconseguir aigua ha de recórrer 3 km i emplenar uns bidons, que desprésha de carregar. Als qui li retreuen que hagi renunciat al conreu tradicional, els mostra orgullós la desena de bovins i de ruscos d’abelles que s’ha pogutcomprar gràcies als ingressos del cotó; això sense comptar l’hort modest on conrea cereals, que alimenta la seva família. Les vendes de l’any passat li vanproporcionar un benefici equivalent a 7,5 euros diaris, mentre que el 80 % dels burkinesos sobreviu amb menys d’1,5 euros al dia.

Malgrat tot, el preu del cotó no para de baixar. Si el 2004 se’n pagaven 0,32 cèntims d’euro per quilo, el 2005 en van ser 0,27 cèntims d’euro. L’Abu Uattara dóna la culpa d’aquesta situació a les subvencions que ofereixenels Estats Units i la UE: «Sense subvencions, el cotó nord-americà costaria dues vegades i mitja més que el preu mundial; i el cotó europeu,tres vegades més».

El País, 7 de juliol de 2005. Adaptat

Estudiar un cas: els cotoners de Burkina Faso

28. ●●● Llegeix la notícia i respon.

• És important el cotó per a l’economia de BurkinaFaso? En quines dades del text fonamentes la resposta?

• Descriu com creus que és la vida de l’Abu i la sevafamília, quines il·lusionstenen, amb quines dificultatsdiàries s’enfronten. Trobes atraient la seva manera de viure?

• Ell sent que és un privilegiat.Quins motius en té?

• Aquest any ha aconseguitproduir més cotó que l’anypassat. Guanyarà mésdiners? Per què?

• Els seus ingressos són cadavegada més petits. Què o quien fa responsable l’Abu? Set’acudeix alguna cosa quepugui fer per augmentar elsbeneficis?

831213 _ 0136-0171.qxd 15/3/07 17:31 Página 151

152

U N I TAT

11 Altres activitatsdel sector primari

1. La ramaderia

La ramaderia consisteix a criar animals per aprofitar-ne els produc-tes que ens donen: carn, llet, ous, cuir, llana, mel, etc. Alguns animalstambé es fan servir com a força de treball o, simplement, es desti-nen a la reproducció.

Les espècies animals que es crien majoritàriament són les que cons-titueixen el bestiar boví, oví i porcí. A més a més, en alguns llocs de-terminats són importants el bestiar cabrum i equí; la cria de conills,anomenada cunilicultura; la cria d’aviram, que es diu avicultura, ila d’abelles, que es crien per aprofitar-ne els productes que fabriquen,coneguda com a apicultura.

Tradicionalment, la ramaderia s’ha considerat un complement de l’agricultura. Per això, generalment, la cria d’animals es localitza alsllocs menys favorables per al desenvolupament dels conreus.

Hi ha granges que es dediquen exclusivament a la cria d’animals, peròn’hi ha d’altres on conviuen els conreus i el bestiar. En aquests casos,l’agricultura produeix la major part de l’aliment per als animals i aquests,al seu torn, proporcionen els fems que es fan servir per adobar la terra.

L’activitat ramadera ha experimentat un gran canvi durant el darrer se-gle. La investigació científica ha permès obtenir races selectes, queproporcionen uns rendiments molt elevats, i s’ha aconseguit també vèn-cer moltes malalties que afectaven el bestiar. I les noves tecnologies hanaconseguit augmentar considerablement la producció i desenvoluparsistemes de refrigeració i congelació que fan possible traslladar els pro-ductes ramaders a llargues distàncies en perfecte estat de conservació.

Malgrat tot, la mecanització i la tecnificació modernes no es fan ser-vir de la mateixa manera a les explotacions ramaderes. Aquest fet mar-ca la diferència entre dos tipus principals de ramaderia: l’extensiva ila intensiva.

La ramaderia extensiva

La ramaderia extensiva es practica tant als països desenvolupats comals subdesenvolupats, i presenta aquests trets que la caracteritzen:

• És pròpia de les grans explotacions, on el bestiar corre lliure pelcamp i s’alimenta de pastures naturals (doc. 1).

• Requereix unes inversions escasses en mà d’obra, instal·lacionsper als animals, aliments, etc., però té una baixa productivitat.

• Els tipus de bestiar característic són el boví i l’oví, els productesdels quals es destinen a la venda, en el cas dels països desenvolu-pats, i a l’autoconsum, als països subdesenvolupats.

Hi ha bons exemples d’aquest tipus de ramaderia al centre i l’oest delsEstats Units, a la Pampa argentina, a l’est del Brasil, al sud de Rússia,a Austràlia i a la República de Sud-àfrica, on hi ha pastures abundants.

Seguretat alimentària

La malaltia de les «vaques boges», o encefalopatia espongiforme bovina, és un exemple prou clar dels perills quecomporta la manipulació dels pinsos per al bestiar.

El 1996, es va destapar l’escàndol a Europa. Es van fer servir despullesd’ovelles amb una malaltia neurològicaper elaborar pinsos destinats a l’engreixdel bestiar boví, que en va resultarinfectat.

Quan les persones van ingerir la carn de boví amb la malaltia, també es vancontagiar i en van morir algunesdotzenes.

1. ●● Expressa la teva opinió.• Els productes d’un animal criat

en una granja, et mereixen la mateixa confiança que els que s’obtenen d’animals criats de manera natural a l’aire lliure? Per què?

MEDI AMBIENT

Doc. 1 Ramaderia extensiva.

831213 _ 0136-0171.qxd 15/3/07 17:31 Página 152

153

Doc. 2 Ramaderia intensiva.

3. ● Comprèn els conceptes.• És el mateix ramaderia i bestiar? • Relaciona amb fletxes:

a) apicultura 1) conillsb) equí 2) bous i vaquesc) avicultura 3) abellesd) cunilicultura 4) avirame) boví 5) cavalls

4. ● Busca les idees principals.• Assenyala com són la ramaderia

extensiva i la intensiva amb relacióa aquests aspectes:a) aliment del bestiarb) inversions econòmiquesc) instal·lacionsd) tecnificacióe) mida de l’explotacióf) productivitatg) destinació de la produccióh) localització

5. ●●● Organitza la informació.• Fes dues fitxes, una sobre

la ramaderia extensiva i una altrasobre la ramaderia intensiva.

6. ●●● Reflexiona.• Quins avantatges té, segons la teva

opinió, la ramaderia intensivarespecte a l’extensiva? I a l’inrevés?

ACTIVITATS

Una granja automatitzada

2. ●●● Busca informació a Internet sobre el funcionament d’una granja i explica quins aspectes et semblen positius i quins negatius.

A FONS

Cada vaca porta un petit transmissor ons’enregistra informació sobre l’animal i permet identificar-lo.

Un cop al dia, les vaques es dirigeixen a la instal·lació de munyida automàtica.Ho fan voluntàriament, ja que l’excés de llet els és incòmode. Allà, un robotmunyidor n’extreu la llet.

Un cop acabada de munyir, la vaca torna a la zona de pastura o al seucompartiment, anomenat box.

En el millor dels casos, les vaquespoden pasturar en una part de la granja. Però quan l’espai no ho permet, s’estan durant tot el dia en un box molt estret, on són alimentades. Aquestasituació els provoca molt d’estrès.

La ramaderia intensiva

La ramaderia intensiva és pròpia dels països desenvolupats i presen-ta aquestes característiques:

• Es practica en explotacions especialitzades, normalment méspetites que les de la ramaderia extensiva.

• Exigeix grans inversions en instal·lacions, tecnologia, pinsos peral bestiar, etc., però té una alta productivitat.

• És una ramaderia estabulada, la qual cosa significa que els ani-mals es crien en estables, de vegades sota unes condicions detemperatura, llum i humitat artificials per augmentar-ne la pro-ducció en el mínim temps possible (doc. 2).

De vegades, el bestiar s’alimenta tant de pastures naturals com deplantes farratgeres i pinsos a les granges, quan escasseja l’herba.En aquest cas, la ramaderia és semiestabulada.

• Els tipus de bestiar característic són el boví, el porcí i l’aviram, laproducció dels quals es destina al mercat.

Aquest tipus de ramaderia es practica sobretot a l’est dels EstatsUnits i Canadà, a l’Europa occidental, al sud-est d’Austràlia i a NovaZelanda.

831213 _ 0136-0171.qxd 15/3/07 17:31 Página 153

154

2. La pesca

La pesca és la captura al mar, els rius o els llacs, de peixos i altres ani-mals aquàtics. En l’actualitat, aproximadament el 75 % de les captu-res mundials es destinen al consum humà. Una altra part es fa ser-vir com a primera matèria per fabricar farines de peix i olis.

Segons on es practiquin les captures, es distingeix entre pesca d’au-toconsum, pesca litoral o costanera i pesca d’altura.

• La pesca d’autoconsum es practica a la vora de la costa, en peti-tes embarcacions, amb o sense motor, i fent servir mètodes arte-sans (arpons, hams, nanses, petites xarxes...). Les captures es des-tinen pràcticament a l’autoconsum i, en menys quantitat, almercat local. Aquest tipus de pesca és un recurs alimentari im-portant als països subdesenvolupats.

• La pesca litoral o costanera es du a terme a prop de la costa, enembarcacions petites o mitjanes equipades amb diferents ormeigsde pesca en funció de les espècies que es volen capturar. Normal-ment, les bodegues d’aquestes embarcacions estan condicionadesper conservar les captures amb gel o en cambres frigorífiques. Lapesca litoral es practica durant un període no superior a un dia.

• La pesca d’altura és la que es fa a alta mar, amb vaixells de grantonatge equipats amb instruments tècnics moderns, que perme-ten detectar i saber la mida dels bancs de peixos. Molts d’aquestsvaixells disposen de les instal·lacions necessàries per netejar, tros-sejar, empaquetar i emmagatzemar congelades les captures. Sónautèntics vaixells factoria, preparats per a campanyes pesqueresde diverses setmanes o, fins i tot, mesos.

La pesca marina constitueix una activitat econòmica important per amolts països. Es du a terme mitjançant diferents tècniques o arts depesca (doc. 3).

Les males arts pesqueres

L’ús de males arts pesqueres ésresponsable de la desaparició de moltesespècies marines.

Hi ha vaixells que arrosseguen xarxesamb una boca de la mida de 8 camps de futbol, capaces d’engolir 16 avionsgrans. En aquestes xarxes, juntamentamb les espècies que es volen pescar, hi queden atrapats milers d’animals no desitjats, com ara dofins, tortugues o alevins, que després es llencen, morts, al mar.

De vegades es fan servir explosius per volar esculls, on es refugien elspeixos, o verins que maten tots els animals en una àrea determinada. Els animals morts floten i la selecció dels que són útils resulta, així, una tascamés senzilla.

MEDI AMBIENT

Doc. 3 Algunes tècniques de pesca.

Palangre. Consisteix a amollardes del vaixell un cap, que pottenir més de 100 km de longitud, del qual pengenuna rastellera de ramificacions de corda més prima, proveïdesd’hams a l’extrem. El totald’hams pot superar els 20.000.

Art d’arrossegament. Fa servir una gran bossa de xarxa oberta que s’arrossega pel fons marí.

Art d’encerclament. Estracta d’envoltar un bancde peixos amb una granxarxa, d’entre 250 i 1.000 m de longitud i uns 40 m de profunditat, que es manté flotant en posició vertical. Quan hi van entrant els peixos,es tanca per la partinferior, i hi quedenatrapats.

Tremall. Consisteix a col·locar verticalment una xarxa que té 2 o 3 capes de tela, la interioramb una malla més espessa que les exteriors. Els peixos poden travessar fàcilment la mallaexterior, però no la interior, i queden atrapatsentre totes dues.

831213 _ 0136-0171.qxd 15/3/07 17:31 Página 154

155

On es pesca?

Al mar, les espècies es concentren en unes zones determinadesapropiades per a la pesca: els caladors (doc. 4). Els millors cala-dors són les plataformes continentals; és a dir, les planures subma-rines que baixen des de la costa fins a uns 200 m de profunditat.Aquí els rius hi vessen el seu cabal, ric en nutrients, i la poca fondà-ria de les aigües permet que hi arribi la llum solar. Aquests factorsafavoreixen que s’hi faci el plàncton, petits organismes dels qualss’alimenten els peixos.

Els pescadors no poden pescar allà on volen. La legislació interna-cional permet que els països costaners es reservin el dret d’explota-ció de la zona que s’estén des de les seves costes fins a 370 km marendins. Aquesta és el que s’anomena zona econòmica exclusiva. Per-què els vaixells d’un país puguin pescar a les aigües d’altres països elsgoverns respectius han d’haver signat acords pesquers.

L’aqüicultura, solució a la sobrespesca?

Des del 1950, les captures s’han gairebé multiplicat per cinc, la qualcosa ha provocat que alguns caladors s’hagin esgotat i que hagindesaparegut espècies.

Per això molts països han començat a posar en pràctica l’aqüicultu-ra, que és la cria en captivitat o en un ambient controlat d’organis-mes animals i vegetals aquàtics. Actualment, més del 30 % de la pro-ducció pesquera mundial s’obté de l’aqüicultura. La majoria delssalmons, les truites, els turbots, les orades i els musclos que com-prem provenen de les piscifactories.

L’aqüicultura permet augmentar la disponibilitat de peixos i maris-cos alhora que n’alleugera l’extinció; però, de vegades, les espèciesde piscifactoria s’alimenten amb farines de peix capturat a alta mar.

PACÍFIC

NORD-EST

ATLÀNTICSUD-OEST

PACÍFIC

SUD-EST

ATLÀNTIC

SUD-EST

ÍNDIC

ORIENTAL

PACÍFIC

CENTRE-OEST

ATLÀNTIC

CENTRE-OEST

ATLÀNTICCENTRE-

EST

ATLÀNTIC

NORD-OEST

ATLÀNTIC

NORD-EST

PACÍFIC

CENTRE-EST

ÍNDIC

OCCIDENTAL

PACÍFIC

NORD-OEST

PACÍFICSUD-OEST

PACÍFICSUD-OEST

Límit de zonespesqueres de la FAO

Àrees pesqueres

Producció pesquera mundial(en %)

Captura(6,8)

Aqüicultura(19)

Aqüicultura (12,7)

Captura(61,5)

ContinentalMarina

PRODUCCIÓ (en %)

Principals païsosproductors de pesca

18

XinaPerú

Estats UnitsIndonèsia

JapóXileÍndia

RússiaTailàndiaNoruega

1614121086420

(en milionsde tones)

Doc. 4 Principals caladors mundials.

07. ● Comprèn els conceptes.• Defineix: calador, zona econòmica

exclusiva, aqüicultura, piscifactoria.

08. ● Busca les idees principals.• Quina és la destinació

de les captures pesqueres?• Explica les característiques

de la pesca d’autoconsum, la litoral i la d’altura.

09. ●● Interpreta els documents.• Document 3. Descriu

les tècniques de pesca.• Document 4.

a) Quines són les principals zones pesqueres?

b) Quins països fan més captures? c) En el gràfic es diferencia entre

pesca marina i continental. Ones pesca en cada cas?

d) Quin percentatge de la pescatotal és continental?

10. ●●● Reflexiona.• El 50 % de les proteïnes

que ingereix la població d’algunspaïsos subdesenvolupats prové del peix. Penses que en aquestspaïsos haurien de reduir lescaptures de peixos per protegir els recursos pesquers?

ACTIVITATS

831213 _ 0136-0171.qxd 15/3/07 17:31 Página 155

156

3. L’explotació forestal

L’explotació forestal és l’aprofitament econòmic dels boscos. Delsboscos s’obté productes diversos, derivats dels arbres, com ara fusta,resina, suro, etc. El recurs forestal més important en quantitat i mésrendible economicament és la fusta, que s’utilitza sobretot per fabri-car paper, per a la construcció i la indústria del moble.

La producció de fusta està associada a les condicions climàtiquesdels països. Els rendiments més elevats s’obtenen a les selves i elsboscos tropicals humits, on les espècies frondoses creixen ràpida-ment, i als boscos temperats septentrionals, on abunden les conífe-res (pins, avets...).

Actualment, l’explotació incontrolada dels boscos està posant serio-sament en perill grans zones boscoses de la Terra. Per evitar que des-apareguin, en molts llocs es practica la silvicultura, o conreu delsboscos per explotar-los econòmicament. Per tal de fer compatible elfet d’aprofitar els boscos i alhora conservar-los, la silvicultura deter-mina la superfície que es pot explotar en funció de la capacitat deregeneració natural del bosc en aquell lloc (doc. 5). A les zones onaquesta regeneració natural és difícil o triga molt de temps, es fanrepoblacions.

11. ● Busca les idees principals.• A quines regions del món

s’obtenen els rendiments dels boscos més importants? Per què?

• Quin és el recurs forestal mésimportant? Quins altres productespodem obtenir dels boscos?

• Quins problemes planteja aquestaactivitat econòmica al món?

12. ●● Interpreta el text.• És el mateix explotació forestal

que silvicultura?• És possible obtenir importants

beneficis de l’explotació forestal i, alhora, conservar els boscos?Explica breument com hoaconsegueixen al Canadà.

ACTIVITATS

El Canadà: una explotació forestalsostenible

El model d’explotació forestal canadenc s’haconvertit per a molts en tot un exemple a seguir.Govern, empresaris, ciutadans i representantsde les comunitats indígenes locals participenactivament en la planificació i la gestió delsrecursos forestals, amb la finalitat de fer compatible l’explotació econòmica dels boscos i el fet que pervisquin. Es tracta que les generacions futures tinguin garantit el gaudi ecològic i econòmic dels boscos.

Gairebé tots els boscos del Canadà són de propietat pública. Una legislació estrictaimpedeix que cada any s’exploti més del 0,25 %d’aquests boscos amb finalitats comercials i vigila que es compleixi un programa moltambiciós de reforestació, que comporta la plantació d’uns 650 milions d’arbres l’any. A més a més, el Canadà està orgullós de tenir la superfície de boscos protegits més gran del món.

Tot i això, l’explotació forestal contribueix d’una manera important a la riquesa econòmicadel país. El Canadà és el primer exportadormundial de fusta.

MEDI AMBIENT

Doc. 5 Rais amb la fusta talada.

831213 _ 0136-0171.qxd 15/3/07 17:31 Página 156

157

Activitats

Prendre apunts no és copiar literalment tot el que diuel professor, sinó seleccionar les idees més importantsdel seu discurs. Es tracta de fer un resumd’una exposició oral mentre l’estàs escoltant.

Prendre uns bons apunts no és una feina fàcil.Requereix molta pràctica, però amb el temps, i seguintaquests consells, ho aconseguiràs.

• Et serà més fàcil si, primer, has fet un cop d’ull al tema que el professor exposarà.

• Durant l’explicació, has d’estar molt atent. Si et distreus, torna a concentrar-te.

• És molt important que entenguis l’explicació.Si hi ha alguna cosa que no entens, pregunta-ho al professor.

• Com que has de prendre els apunts amb rapidesa,crea el teu codi d’escriptura. Fes servir signes

(� en comptes de igual, � en comptes de més granque, normal_ en comptes de normalment…), sigles(com ara ONU, UE, EE.UU., etc.) i abreviatures (tb encomptes de també, pq en comptes de perquè, s. en comptes de segle o st en comptes de sobretot).

• És fonamental que els apunts siguin clars i polits.Intenta escriure amb una lletra clara i evita passarratlla contínuament. Fes servir les majúscules o el subratllat per destacar els títols dels diferentsapartats i les paraules, les dades o les idees que consideris més importants. Tot això, després et facilitarà la lectura i l’estudi del tema.

• Per acabar, confronta els apunts amb el llibre de text. Comprova que has pres bé les dades mésrellevants (com ara dates, noms, etc.). Segurament,els apunts et permetran completar alguns aspectesdels que es recullen en el llibre.

Prendre apunts

15. ��� Complementa el llibre amb els apunts.

• Llegeix les unitats 10 i 11 i els apunts de classecorresponents. Observa en quins epígrafs el professort’ha aportat informació que no surt en el llibre.

• Torna a redactar aquests epígrafs incloent-hi la informació del professor.

• Posa una nota en el llibre, perquè sàpigues que aquell epígraf l’has d’estudiar a la llibreta.

Els propietaris dels vaixells tenen interès a fer el major nombre de captures en aquests caladors, pagant el menys possible al país que els permet pescar en aigües seves.

El govern del país A té uns interessossemblants als anteriors, i també volaconseguir més ocupació en el sector.Moltes de les flotes són de poblacions queregistren una taxa d’atur molt elevada, que es reduirien si s’aconseguís l’acord pesquer i l’empresa propietària dels vaixells es comprometés a contractarmés personal.

El país B vol obtenir un benefici econòmicper permetre que els vaixells estrangerspesquin en aigües seves, però també volaprendre tècniques de pesca més eficaces i, a la llarga, disposar d’una bona flotai indústria pesquera. Aquests objectius, els pot aconseguir obligant el país sol·licitanta crear una empresa mixta. Per això volexigir als vaixells que contractin els seusmariners, perquè puguin aprendre novesarts de pesca.

13. ��� Simuleu una negociaciópesquera.

• Dividiu la classe en tres grups. L’un representarà els interessos dels armadors, els propietaris dels grans vaixells pesquers. L’altredefensarà els interessos del país A,d’on són els vaixells. El tercer gruprepresentarà un país costaner B, que té un cert endarreriment en el sector pesquer i que ha de decidir si accepta o no queembarcacions estrangeres pesquinen els seus caladors.

• Cada grup ha d’escollir un portaveu i elaborar una estratègia. Per prepararl’estratègia, cal tenir en compte les dades de la dreta.

• Heu d’arribar a un acord a través de la discussió.

14. ��� Al final, analitzeu quin equip ha aconseguit imposar les sevescondicions en més gran mesura i per què.

Simular una negociació pesquera

831213p136a171.qxd 29/3/07 00:15 Página 157

158

U N I TAT

12 El sector primari a la UE, a Espanya i a Catalunya

1. El sector primari a la UE

Europa té una llarga tradició agrícola. Més del 40 % deles terres de la Unió Europea es destinen a les activitatsagropecuàries, però tenen un escàs pes econòmic: nomésun 5 % de la població es dedica a les feines agrícoles(doc. 1), i el sector primari representa el 2 % del PIB co-munitari.

L’agricultura europea

Des que es va començar la revolució agrícola al final delsegle XVIII, les creixents inversions en maquinària i in-vestigació han donat com a resultat una agricultura mo-derna, tècnicament avançada, molt productiva i rendi-ble.

Els paisatges agrícoles característics són dos: el mediter-rani i el centreeuropeu.

• Els paisatges mediterranis combinen dos tipus d’a-gricultura: una de secà, generalment de baix rendimenti dedicada principalment al conreu de la trilogia me-diterrània tradicional (blat, vinya i olivera); i una agri-cultura de regadiu, de conreus d’horta més rendiblesque produeixen una gran varietat de fruites i horta-lisses. A aquests conreus s’hi afegeixen els cereals, des-tinats majoritàriament a l’aliment del bestiar (com aral’ordi), i les plantes industrials (remolatxa sucrera, ta-bac, cotó...).

• Els paisatges cerealistes centreeuropeus es caracte-ritzen per uns elevats rendiments gràcies a la meca-nització i a la rotació de conreus: a l’hivern s’hi fan ce-reals, com ara el blat i l’ordi, i a l’estiu, farratge per albestiar i remolatxa.

La Política Agrària Comuna

La Política Agrària Comuna (PAC) és la que determina lespolítiques agrícoles dels països membres. Es va crear fa50 anys. En aquella època, la producció comunitària nocobria les necessitats de la seva població, la qual cosa obli-gava a importar la majoria d’aliments. Per això, la PAC vanéixer amb tres objectius fonamentals:

• Modernitzar les explotacions per incrementar la pro-ductivitat.

• Aconseguir l’autoaprovisionament de productes agra-ris bàsics a uns preus assequibles per als consumidors.

• Garantir als agricultors un nivell de vida raonable.

(en% )

Altres31,1%

Exportacions agrícoles de la Unió Europea

Begudes22%

Cereals12,4%

Productes làctics7,7%

Fruites i hortalisses fresques6,2%

Carni despulles

6,0%

Greixos i olis4,5%

Preparats a basede fruites i hortalisses

4,0%

Sucre i confiteria3,4%

Florsi productesvegetals

2,7%

Doc. 2 Productes agropecuaris que la UE exporta a altres països.

OCEÀATLÀNTIC

m a r

Me d i t e r r a n i

LETÒNIA

LITUÀNIA

POLÒNIA

ESLOVÈNIA

GRÈCIA

PORTUGAL

Més del 10%

POBLACIÓ OCUPADAEN EL SECTOR PRIMARI

Entre el 5% i el 10%

Entre el 2,5% i el 5%

Menys del 2,5%

Doc. 1 Població ocupada en el sector primari als països de la UE.

GLOSSARI

Excedent. El que sobra d’allò que és necessari.

Reconversió. Procés d’adaptació d’una empresa o d’un sector econòmic a una nova tecnologia o unsector social nou.

831213p136a171.qxd 29/3/07 00:15 Página 158

159

Per aconseguir-ho, la UE va destinar gairebé el 70 % del seu pressu-post a la PAC i va decidir subvencionar la producció d’aliments bà-sics, limitar les importacions procedents de països no comunitaris icomprar productes que s’aconseguissin vendre en el mercat a unpreu raonable, amb la finalitat d’ajudar els agricultors.

En uns anys, els països van començar a produir una quantitat exces-siva de llet, carn de boví, vi, etc. Als pagesos els interessava obtenirmolts productes, encara que no es venguessin, perquè la UE els encomprava els excedents*, que després es destruïen.

Per tot això, les dues últimes dècades s’han fet canvis importants.Avui, la UE destina bastant menys de la meitat del pressupost a laPAC. S’han establert quotes de producció per a gran part dels pro-ductes, amb la finalitat d’evitar excedents. Es continuen mantenintles subvencions i altres ajuts econòmics als agricultors, però nomésper a aquells que fan servir tècniques de conreu respectuoses amb elmedi ambient i la feina dels quals afavoreix el desenvolupamentrural. I la producció d’aliments segurs i de qualitat s’ha convertiten una de les principals preocupacions.

La Política Pesquera Comuna

La UE és la tercera potència pesquera del món. Després d’una llargareconversió*, disposa d’una flota eficient i moderna.

A través de la Política Pesquera Comuna (PPC), la UE estableix quo-tes de pesca per països dins dels caladors propis, per tal d’evitar lasobrepesca i protegir l’entorn marí i les espècies amenaçades; conce-deix ajuts econòmics que afavoreixin el desenvolupament de l’aqüi-cultura, i negocia acords amb països no comunitaris per poderpescar als seus caladors.

Àrees amb conreusUSOS DEL SÒL AGRARI

Països principalsexportadorsde productes agrícoles

Zona amb explotacionsforestals

Zona ramadera

ESPANYAPORTUGAL

FRANÇA

ITÀLIA

IRLANDA

REGNEUNIT

LUXEMBURG

BÈLGICA

PAÏSOSBAIXOS

DINAMARCA

SUÈCIAFINLÀNDIA

ESTÒNIA

LETÒNIA

LITUÀNIA

POLÒNIA

REP.TXECA

ESLOVÀQUIA

HONGRIAESLOVÈNIA

ÀUSTRIA

ALEMANYA

GRÈCIA

OCEÀATLÀNTIC

m a r

M e d i t e r r a n iMALTA XIPRE

ESPANYA

Doc. 3 Els usos del sòl agrari a la UE i principals països exportadors de productes primaris.

1. ● Comprèn els conceptes.• Reescriu aquesta frase: «S’han

establert quotes de producció per a gran part dels productes pertal d’evitar els excedents».

2. ● Busca les idees principals.• Quin és el pes del sector primari

en l’economia de la UE?• Quins conreus predominen? On?

3. ●● Interpreta el text.• Explica per què els països de la UE

van passar de ser deficitarisd’aliments a generar excedents.

• Què van fer els responsables de la PAC davant d’aquella situació?

4. ●● Interpreta els documents.• Document 1. A quins països

de la UE el sector primari ocupamés població? Són els que tenenmés productivitat agrícola?

• Document 2. Quins productesconstitueixen les principalsexportacions agrícoles de la UE?

• Document 3. a) Relaciona els usos del sòl

agrari amb les característiquesdel medi físic.

b) Quins països exporten mésproductes agrícoles?

5. ●●● Reflexiona.• La PAC i la PPC aconsegueixen

que la UE produeixi prou alimentsper a la població? A quin cost?

• Com intenten les polítiquescomunitàries mantenir l’equilibrientre l’explotació econòmica i la preservació del medi ambient?

ACTIVITATS

Sabies que…Entre el 1994 i el 2003, el sector agrariespanyol va rebre 58.330 milions d’eurosde la UE, gairebé un terç del PIB agrariespanyol en aquell mateix període. Els cereals, l’oli d’oliva i l’oliva vanacaparar el 2003 la meitat dels ajuts.Andalusia i les dues Castelles van rebreigualment la meitat dels ajuts.

831213 _ 0136-0171.qxd 15/3/07 17:31 Página 159

160

2. El sector primari a Espanya

A Espanya, el sector primari ocupa poc més del 5 % dela població activa (doc. 5) i aporta només el 3,5 % delPIB. És un sector modern i orientat a la venda dels pro-ductes al mercat.

D’una agricultura tradicional a una agricultura moderna

Fa cent anys, el 70 % de la població ocupada a Espa-nya es dedicava a l’agricultura. El procés de modernit-zació va ser lent. Al camp, hi convivien explotacionsmodernes, orientades a la venda a les ciutats, ambd’altres d’associades a l’agricultura tradicional, la pro-ducció de les quals es destinava a l’alimentació fami-liar, i els escassos excedents que produïen es venien almercat local.

A mitjan segle XX, es va produir una profunda crisi del’agricultura tradicional, que des dels anys seixanta es vaanar substituint per una agricultura tecnificada. L’im-puls modernitzador es va intensificar amb la integraciód’Espanya a la Unió Europea el 1986.

L’agricultura espanyola en la Política Agrària Comuna

Per entrar a la Unió Europea, Espanya va haver de ferun gran esforç per aconseguir un sector agrari més pro-ductiu i competitiu, amb productes de més qualitat.

L’ingrés espanyol va coincidir amb les reformes de laPAC, que va començar a establir quotes a la producciódels països i a reduir el preu de certs productes, unesmesures que van perjudicar l’agricultura espanyola. Al-guns agricultors van haver d’abandonar les seves explo-tacions, ja que no els eren rendibles.

Però la incorporació a la UE també ha estat avantatjosa.Els agricultors espanyols es beneficien de les subven-cions a la producció, i d’altres ajuts econòmics; de l’ac-cés al mercat europeu, on venen les tres quartes partsdels aliments destinats a l’exportació; i dels acords esta-blerts entre l’organització i països no comunitaris pelque fa a les importacions i les exportacions de produc-tes agrícoles.

Les darreres modificacions de la PAC vinculen els ajutsa la mida dels camps de conreu i al fet que els pagesostinguin en compte el respecte al medi ambient, la segu-retat alimentària i el benestar animal a les seves explota-cions. Per això, els agricultors i els ramaders espanyolshauran de canviar algunes de les pràctiques a què estanacostumats per acoblar-se a aquestes exigències i poderrebre ajuts econòmics.

6. ● Busca les idees principals.• Assenyala quines dades del text indiquen

que l’agricultura espanyola és una agriculturadesenvolupada.

7. ●● Interpreta els documents.• Documents 4 i 5.

a) A quines comunitats autònomes té més pesel sector primari?

b) Quina ha estat l’evolució de l’ocupació en el sector? I l’aportació al PIB?

c) Com és possible que la producció augmenti i la mà d’obra disminueixi?

8. ●●● Organitza la informació.• Llegeix la pàgina dreta i completa.

ACTIVITATS

OCEÀ

ATLÀNTIC

CANÀRIES

ANDALUSIA

CASTELLA-LA MANXA

GALÍCIA

ARAGÓCATALUNYA

ILLESBALEARS

CANTÀBRIA

PRINCIPATD’ASTÚRIES

CASTELLA I LLEÓ

EXTREMADURA

PAÍSBASC

LA RIOJA

C. F. DENAVARRA

COMUNITATVALENCIANA

R. DEMURCIA

C. DEMADRID

CEUTA

MELILLA

REGIÓDE MÚRCIA

R. DEMURCIA

Més del 8%

POBLACIÓ OCUPADAEN EL SECTOR PRIMARI

Entre el 5% i el 8%

Entre el 2,5% i el 5%

Menys del 2,5%

Doc. 4Poblacióocupada en el sectorprimari.

19400

taxa d’ocupació en %

0

aportació al PIB en %50 50

40 40

30 30

20 20

10 10

1950 1960 1970 1980 1990 1995 2005

Ocupació

Aportació al PIB

Evolució de l’ocupació i del PIBen el sector primari espanyol

Doc. 5

Paisatge agrari Localització CaracterístiquesOceànicMediterrani típicMediterranicontinentalitzatCanari

831213 _ 0136-0171.qxd 15/3/07 17:31 Página 160

161

Doc. 6 Els paisatges agraris espanyols.

OCEÀ ATLÀNTIC

El nord peninsular

El bocage, el minifundi i l’hàbitatdispers constitueixen els elementstradicionals del paisatge agrari.

La humitat del clima afavoreix quecreixin prats amb pastures i boscos,per això la ramaderia i l’explotacióforestal predominen sobre l’activitatagrícola, que es localitza a les terresbaixes i les valls fluvials.

Els conreus principals són: el blat de moro, el blat, les patates i, sobretot, les plantes farratgeres,destinades a l’aliment dels animals.

El litoralmediterrani

Hi domina l’hàbitatconcentrat i la petitapropietat. A les àreeslitorals, al conreutradicional de cítrics i altres fruiters, s’hi afegeixen les hortalisses, l’arròs i les flors queproporciona una agricultura intensiva i de regadiu altamentcompetitiva. Gran part d’aquests productes es destinen a l’exportació.

L’agricultura extensiva i de secà també hi és present,principalment a Andalusia i Extremadura, dedicada a la característica trilogia mediterrània: vinya, olivera i cereals.

Planes de l’interior peninsular

Hi predomina una agricultura de secà, extensiva i de baixrendiment, dedicada a la monocultura de cereal, vinya i olivera.

Les últimes dècades, el regadiu ha experimentat un gran desenvolupament. Entre els conreus de regadiudestaquen els productes d’horta i les plantes industrials,com ara el cotó, el gira-sol, el tabac i la remolatxa sucrera.

Al nord, hi domina la petita propietat, al contrari que al sud, on es troben grans explotacions. En tots dos casos, l’hàbitat és, principalment, concentrat.

Canàries

L’espai dedicat a les activitats agrícoles ha anat retrocedint davant de l’auge del turisme. Els conreus tradicionals de secà també ho han

fet a favor del regadiu i els conreusd’hivernacle.

Els principals productescanaris són: el plàtan, el tomàquet, les flors, la vinya, les fruitessubtropicals, les patates i les hortalisses. Moltsd’aquests productes es conreen en feixes.

Espanya humida(ramadera i forestal)

PAISATGES AGRARIS D’ESPANYA

Muntanya humida(ramadera i forestal)

Interior peninsularcontinentalitzat(secans extensiusi regadius mixtos)

Espanya mediterràniacàlida (hortofrutícola)

Canàries(regadius litoralsi secans interiors)

Font: R. Méndez i F. Molinero,Geografía de España

831213 _ 0136-0171.qxd 15/3/07 17:31 Página 161

162

La ramaderia espanyola

A Espanya, l’activitat ramadera hi té un pes significatiu, ja que apor-ta el 40 % del valor de la producció del sector primari.

En temps passats, la ramaderia era extensiva i estava lligada a l’agri-cultura, ja que els fems dels animals es feien servir per adobar elscamps. El desenvolupament de la ramaderia estava condicionat pelclima, que limitava l’extensió de les pastures.

Avui dia, les explotacions ramaderes són independents dels campsde conreu. Predomina la ramadera intensiva i estabulada, ambexplotacions industrials caracteritzades per unes fortes inversions,un grau de mecanització elevat i uns alts rendiments. Aquestes ex-plotacions ja no estan situades al costat dels prats, sinó a prop de lesgrans ciutats, on venen els seus productes.

Espanya té una important cabanya ramadera. El 2004, Espanya ocu-pava el segon lloc en nombre de caps de bestiar porcí, oví i cabrumdins de la Unió Europea, i el tercer lloc en producció de carn i ous degallina. Actualment, està guanyat importància l’apicultura, dedicadaa obtenir mel, i la cria d’altres animals no tradicionals, com ara els es-truços.

Espanya, potència pesquera

Espanya és un dels principals països pesquers del món. Ocupa elprimer lloc entre els estats europeus per la mida de la flota i el segonpel volum de les captures. A més a més, és el segon país del món enconsum de peix, després del Japó.

La incorporació d’Espanya a la Unió Europea va representar un fortimpuls per a la renovació i la modernització del sector. Però aquestprocés també va comportar uns costos, i molts petits pescadors esvan quedar sense feina. Actualment, conviuen la pesca artesana ila pesca industrial, que es du a terme en grans vaixells factoria quepoden estar llargues temporades a alta mar.

La plataforma continental espanyola és estreta, per això la pesca quese n’obté és insuficient per aprovisionar el consum nacional de peix(doc. 8). Per aquest motiu els acords pesquers amb altres païsossón fonamentals.

Des de la dècada de 1990, el desenvolupament de l’aqüicultura haestat prou significatiu. El 2002, la producció va superar les 325.000tones. Les espècies de peixos que es crien més són l’orada, el lloba-rro i el turbot. A les ries gallegues aquesta activitat es dedica princi-palment a la cria d’ostres, cloïsses i, sobretot, musclos, de maneraque ha permès situar Espanya com el segon país productor de mus-clos del món, després de la Xina.

L’explotació forestal

A Espanya, l’explotació forestal no és una activitat econòmica gaireimportant a causa de la manca de boscos, que, a més a més, sónconstantment amenaçats pels incendis.

Les espècies arbòries de creixement ràpid, com ara el pi i l’eucalip-tus, s’han estès molt gràcies a les campanyes de repoblació forestal isón les que s’exploten més.

2.000

1.500

0

Producció de la cabanya ramadera a Espanya

1990 1995 2000 2005Any

500

2.500

3.500

4.000

1.000

3.000

4.500

(en milions d’euros)

Boví

Porcí Equí

Aviram

Oví i caprí

Doc. 7 Evolució de la producció ramadera.

Doc. 8 Captures espanyoles en els diversoscaladors.

Zona de l’Atlànticnord-est

Arengada, trencavits, capelí,bacallà, verat, sardina,amploia, sorell i maire.

Zona de l’Atlànticcentre-est

LLuç, cefalòpodes,besuc, crustacis i sardina.

Zona de l’Atlànticsud-oriental

Lluç del Cap, sardinai anxova.

Zona de l’Atlànticnord-oest

S’hi han establert restriccionsde pesca força importants,com ara la captura de bacallà,que constituïa la produccióprincipal.

Zona de l’Atlànticsud-oest

Canana, lluç, llobarro i congre.

Zona de l’Índicoccidental

Tonyina i bonítol.

9. ● Busca les idees principals.• Quin pes tenen la ramaderia

i la pesca en el sector primariespanyol? I a Europa?

• Quin tipus de ramaderiapredomina a Espanya? Quines en són les produccions principals?

• Quin tipus de pesca es practica?• Per què són tan importants per

a Espanya els acords pesquersamb altres països?

10. ●● Interpreta els documents.• Document 9. Quina és la primera

regió pesquera del país?

11. ●●● Per grups, escolliu unacomunitat autònoma diferentcada grup. Busqueu informacióen una enciclopèdia i al weboficial de la comunitat i redacteuun text sobre el sector primari en aquesta comunitat.

ACTIVITATS

831213 _ 0136-0171.qxd 15/3/07 17:31 Página 162

BarcelonaTarragona

Palma

Alacant

Cartagena

Almeria

Castellóde la Plana

Roses

Màlaga

CEUTAMELILLA

AlgesiresCadis

Huelva

València

GIRONA

BARCELONA

VALÈNCIA

ALACANT

MÚRCIA

ALMERIA

GRANADA

MÀLAGACADIS

HUELVA

La CorunyaLA CORUNYA

Santa EugeniaVilagarcíaCambados

VigoPONTEVEDRA

LUGO

GijónASTÚRIES CANTÀBRIA

Bermeo

Ondarroa Sant SebastiàPasaia

BISCAIA GUIPÚSCOA

TARRAGONA

CASTELLÓ

163

Zona del Cantàbric i nord-occidental

Galícia constitueix la principal regió pesquera espanyola,i Vigo, el port de pesca més gran.

Golf de Cadis

Illa Cristina (Huelva) i Cadis són els principals ports pesquersd’aquesta zona, a les aigües dels quals es capturen, sobretot,seitons, sardines i marisc.

Canàries

L’activitat pesquera sobresurt a les illes de Tenerife i la Gomera. Les espècies méscapturades són la tonyina i el bonítol de ventre ratllat.

Zona mediterrània

La notable reducció de poblacions de peixos per la sobreexplotació i la contaminació de les aigües haportat a aplicar normes pesqueres mésrestrictives en aquesta zona.

El mar, una font de riquesa extraordinària

El mar ens ofereix molts beneficis. Això ho sap prou bél’empresa espanyola Zeltia, que n’explota alguns delsrecursos més valuosos a través de les seves filialsbiofarmacèutiques PharmaMar i NeuroPharma.PharmaMar es dedica a la investigació i el desenvolupamentde fàrmacs procedents d’organismes marins per al tractamentdel càncer, i NeuroPharma per al tractament de malalties del sistema nerviós. Després de 20 anys d’activitat,PharmaMar té una col·lecció única de més de 42.000organismes marins, dels quals s’està estudiant la utilitatfarmacològica, i té 6 medicaments en desenvolupament clínicamb els quals ja s’han tractat 4.500 pacients oncològics.NeuroPharma, creada l’any 2000, té un fàrmac en estudi que s’està aplicant en pacients amb Alzheimer.

12. � Pensa i respon.• El mar i els organismes animals i vegetals

que hi viuen ens ofereixen molts beneficis. Cita tots els que se t’acudeixin.

PATRIMONI

Doc. 9 Les regions pesqueres espanyoles.

SANTA CRUZDE TENERIFE Arrecife

Las Palmasde Gran Canaria

LAS PALMASSanta Cruzde Tenerife

REGIONS PESQUERES

Mediterrània

Sud-atlàntica

Cantàbrica

Nord-oest

Principalsports pesquers

Canària

831213p136a171.qxd 29/3/07 00:15 Página 163

164

3. El sector primari a Catalunya

A Catalunya, el sector primari ocupa, en el conjunt de les activitatsproductives, un lloc semblant al que té en altres societats desenvo-lupades del nostre entorn. La importància de la producció agrícolaha disminuït en relació amb els altres sectors, i actualment aportal’1,56 % del PIB català.

L’espai rural, és a dir, el que no és urbà, representa un 70% del terri-tori català, la major part del qual està ocupat per superfícies bosco-ses o ermes, mentre que la superfície agrària utilitzada (SAU) re-presenta un 30% del total. La població ocupada directament en elsector primari representa un 2,5% del total de la població activa,tot i que el 1975 encara representava el 8%. La incorporació a la UEva incidir en la reestructuració del sector i la disminució del nom-bre de llocs de treball.

Els paisatges agrícoles catalans

Les activitats agrícoles presenten característiques diverses al llarg delterritori, i delimiten unes zones ben diferenciades:

• L’agricultura mediterrània de secà comprèn àmplies àrees delsud-oest, amb comarques com ara la Segarra, la Conca de Barberài la Terra Alta, dedicades al conreu de cereals i també a l’explota-ció de vinya, olivera i fruita seca. Es tracta d’àrees que han ha-gut d’adaptar les explotacions en funció de les noves orientacionsdel mercat, de la indústria agroalimentària i de la política agrà-ria comunitària (PAC). S’ha reduït l’extensió dels conreus de blat,mentre que d’altres cereals, com el blat de moro, se n’ha augmen-tat la producció, orientada cap a la fabricació de pinsos.

• El regadiu es concentra al voltant dels canals. La major part deles àrees de regadiu són producte de grans obres iniciades al se-gle XIX, com ara el canal d’Urgell, el canal de la Infanta, i canalsde l’Ebre i del Llobregat. Destaquen les àrees de fruiters de lescomarques de Lleida i les zones d’arrossars al delta de l’Ebre. Lacreació de nous regadius està condicionada per la rendibilitatd’una agricultura intensiva d’hivernacle, orientada a productescom ara les hortalisses i les flors.

• L’agricultura consolidada caracteritza comarques com ara Oso-na, el Bages, l’Alt Penedès o l’Alt Camp, en les quals la produccióagrícola s’ha vist fortament integrada en el desenvolupament dela indústria agroalimentària, que mostra un gran dinamismeeconòmic.

• L’agricultura periurbana ocupa espais amenaçats per la constantexpansió urbana i la construcció d’urbanitzacions al voltantdels grans nuclis de població, especialment Barcelona i la sevaàrea metropolitana.

• L’agricultura a la zona pirinenca topa amb les dificultats quepresenten el relleu i el clima per a la pràctica d’una agriculturamoderna. Comarques com ara l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà o laVall d’Aran són comparativament menys productives respected’altres àrees, i per això hi ha hagut un abandonament progressiudels conreus.

Una agricultura sotmesa a canvis constants

En el segle XIX, Catalunya va començarun procés de modernització del’agricultura estretament relacionat ambla dinàmica industrial i comercial que es donava, a diferència de la resta del’Estat, a les zones urbanes del país. La construcció de sistemes de regadiu i la mecanització progressiva van ser dosaspectes principals de la renovacióagrària. Una crisi de la vinya, quealeshores constituïa la base d’un delssectors més dinàmics del camp català,provocada per un insecte anomenatfil·loxera, va afectar, entre 1878 i 1895, la major part de la superfície dedicada a la producció de raïm (unes 385.000hectàrees). Un cop es va haverrecuperat aquest conreu, ja entrat elsegle XX, el procés de modernització esva accentuar, encara que no va ser fins a la segona meitat del segle, ambl’intens procés d’industrialització il’ingrés a la Unió Europea, que es vaproduir una reducció de les terresdedicades al conreu i una creixentinserció de l’agricultura dins de ladinàmica del sector agroalimentari.

13. ��� Reflexiona.

• Quins van ser els efectes de lafil·loxera sobre l’agriculturacatalana?

• Quins dels canvis que s’hanproduït en l’agricultura catalanadurant els darrers dos seglesconsideres més importants?

Doc. 10 Utilització de tecnologiaen una granja productora de llet.

A FONS

831213p136a171.qxd 29/3/07 00:15 Página 164

165

14. ● Comprèn els conceptes. • Quines són les principals

característiques del sector agraricatalà? Utilitza en la respostaindicadors com ara la participacióen el PIB o la població ocupada.

15. ● Busca les idees principals. • Quin paper té la ramaderia en la

dinàmica actual del sector agrari?Quina relació té amb la indústriaagroalimentària?

• Quina ha estat l’evolució recent delsector pesquer a Catalunya?

• Per què penses que creix laproducció de l’aqüicultura?

16. ●●● Organitza la informació. • Llegeix el text i completa la taula.

Les característiques del sector primari en l’actualitat

Les activitats agràries van haver d’adaptar-se als canvis econòmics ia la creixent urbanització que es va produir a partir de 1960. Laintegració a l’espai econòmic comunitari, el 1986, va provocar unapèrdua de pes del sector dins del conjunt de les activitats econòmi-ques i va consolidar el paper central de la ramaderia. D’entre les ca-racterístiques que té actualment el sector primari a Catalunya, caldestacar:

• La importància de la ramaderia amb relació a l’agricultura. • La integració de les activitats agràries dins de la indústria agroali-

mentària.• L’extensió del treball a temps parcial, en contrast amb la dedicació

de la pagesia tradicional. • Un important procés de tecnificació.

Aquesta situació fa que, actualment, el producte final agrari estiguiformat, un 65 % per la producció ramadera, que un 32 % corres-pongui als productes agrícoles i el 3 % a les explotacions forestals.

La creixent importància del sector ramader

L’increment experimentat per la producció ramadera està directa-ment relacionat amb la integració dins del cicle productiu de la in-dústria agroalimentària. D’altra banda, alguns dels subsectors cata-lans com ara el porcí i l’aviram sumen el 70% de la producció totalde l’Estat.

• El porcí, amb més de 6 milions de caps, representa el 65 % de laproducció final de tot el sector. Hi ha més de 7.000 explotacionsamb una mitjana de 800 caps de bestiar, concentrades especial-ment a les comarques de Lleida i a Osona.

• L’aviram constitueix el segon subsector pel dinamisme i la inte-gració industrial que té. S’orienta a la producció de carn i ous.

• El boví ha experimentat canvis: s’ha reduït el bestiar de produc-ció lletera i, per contra, s’ha augmentat el ramat destinat a la pro-ducció de carn, i la cria extensiva.

• L’oví i el cabrum són subsectors que experimenten una lleugeraremuntada els darrers anys, tot i que queden lluny de la im-portància que havien tingut en la ramaderia tradicional.

La pesca

S’ha centrat sobretot en la pesca costanera. Els ports de Roses, Tarra-gona i Sant Carles de la Ràpita són els més importants quant a nom-bre de captures.

La integració europea va comportar una important renovació tec-nològica, tot i que el nombre de vaixells es va reduir. La tendència ala disminució progressiva de les captures és compensada, en part,per l’increment recent de la producció de l’aqüicultura.

El sector forestal

Tot i la important superfície de boscos de Catalunya, l’explotacióde la fusta i el suro representen una part poc significativa del pro-ducte final agrari.

ACTIVITATS

agrícola1.314,44* (35,12%) ramadera

2.306,63* (61,64%)

altres produccions79,69* (2,14%)

forestal41,37* (1,1%)

* milions d’euros

Doc. 11 Producció final agrària per sectors.

Tipus depaisatge agrari

Localització Característiques

Arrossars,fruiters,

agriculturaintensiva

Agricultura de regadiu

Comarques de Lleida

Agricultura de secà

831213 _ 0136-0171.qxd 15/3/07 17:31 Página 165

166

Activitats

Per fer un treball d’investigació hauràs deconsultar diverses fonts: enciclopèdies, Internet,llibres especialitzats, diaris i revistes, mapes...Potser, en algun cas, hauràs d’obtenir tu mateix lainformació mitjançant enquestes o l’observaciódirecta d’un fet.

A Internet hi ha molta informació disponible, peròno sempre és fiable. Per això et donem aquestsconsells:

• Fixa’t en quina persona, institució o organitzacióés responsable de la informació. És preferibleque, sempre que puguis, consultis les pàgineselaborades per organismes oficials.

• Quan no sigui així, intenta contrastar unamateixa informació en diferents fonts per valorar-ne la veracitat.

• Si has de manejar dades estadístiques, mira aquin any corresponen, ja que no totes lespàgines d’Internet estan actualitzades.

Treballar amb diferents fonts

17. ��� Entra a la pàgina del Ministeri d’Agricultura,Pesca i Alimentació ( ).Clica sobre la secció «Agricultura» i, després, sobre«Fets i xifres sobre Agricultura» i «Superficies yproducciones agrícolas».

• Indica quina comunitat autonòmica té méssuperfície conreada de: a) cereals; b) hortalisses; c) fruiters; d) olivera.

• Quin percentatge de la producció agrícola de laUnió Europea representa Espanya?Quins països superen aquest percentatge?

• De quin conreu produeix Espanya més del 50 % del total comunitari?

18. ��� Busca en diferents fonts informació sobre les condicions (climàtiques, de sòl, etc.) que s’hande donar per conrear cafè, tarongers, vinya i patata.Elabora una fitxa per a cada conreu.

19. ��� Assenyala quines fonts has consultat i amb quins problemes t’has trobat.

www.mapya.es/portada_cahtm

Amb el mapa topogràfic podem esbrinar el tipus depaisatge agrari reconeixent-hi els elementssignificatius. Els passos que cal seguir són:

Identificar els elements del relleu, per saber si estracta d’un paisatge de muntanya o de plana, ireconèixer també els corrents d’aigua: rius, canalsde regadiu, basses, etc.

Determinar el tipus d’explotació del sòl. S’han dedistingir les àrees de bosc, les terres ermes i leszones de conreu. Cal saber identificar els tipus deconreus i procedir a determinar si es tracta d’unaagricultura de secà o de regadiu. Caldria identificartambé si hi ha prats que indiquin àrees depasturatge; segons l’extensió podem esbrinar si estracta de zones de ramaderia intensiva o extensiva.

Identificar el tipus d’hàbitat, si és dispers oconcentrat, la mida i l’emplaçament; i si hi haconstruccions aïllades, com ara masies o granges.Cal observar la xarxa de comunicacions, carreteres,camins i vies fèrries i els límits administratius.

20. �� Observa el mapa topogràfic, identifica-hi els elements principals i elabora un informe breu,que indiqui el tipus de paisatge i la utilitzacióagrícola del sòl.

Analitzar el paisatge agrari per mitjà d’un mapa topogràfic

Regadiu Bosc

Fruiters Erm

831213p136a171.qxd 29/3/07 00:15 Página 166

167

Analitzar els productes que consumim

23. ●●● Vés a un mercat i adreça’t a una parada de fruites. Anota el nom del país d’origen dels productes que s’hi venen: taronja, kiwi, plàtan, maduixa, meló, maracujà, mango...

• Quina és la procedència dels productes? D’entre els nacionals, de quines províncies són?

• Hi ha cap fruita que, perquè sigui estrangera,tingui un preu diferent al de la mateixa fruita perònacional? Quina té un preu més alt? A quins factorscreus que pot ser deguda, la diferència de preu?

• Pregunta als teus pares si tots els productes de la llista que has fet són de temporada. Si no és

així, com és possible que els puguem trobar ara a les botigues? Abans de contestar, fixa’t de nouen la procedència que tenen i pensa en lescaracterístiques climàtiques d’aquell lloc en aquestmoment, en les possibles tècniques de conreu, etc.

• A l’hora d’escollir un producte, què en valoresmés: el lloc d’on ve, com s’ha conreat (agricultura biològica, modificat genèticament...),l’aspecte, el preu...?

24. ●●● Vés després a una peixateria, a una carnisseria i a una pollastreria i anota tambél’origen dels aliments que s’hi exposen.

Fins a la dècada de 1970, el municipi d’El Ejido, a Almeria, va sofrir un important èxode rural. L’aridesa del clima i la pobresadel sòl amb prou feines permetien que s’hi desenvolupésl’agricultura, que pràcticament es limitava a unes petites parcel·lesdedicades al conreu de l’ordi i a uns hortets modestos.

Les últimes dècades, la introducció de noves tècniques agrícoles ha convertit aquest municipi en una de les hortes de més rendimentd’Europa. Els sistemes de reg que aprofiten els escassos recursoshídrics subterranis, la creació de sòls artificials de conreu i els hivernacles han aconseguit superar les limitacions del medi.

Aquest tomb ha frenat l’emigració i ha portat una gran quantitat de mà d’obra estrangera. El desenvolupament de l’agricultura ha produït un efecte dòmino, de manera que s’han impulsat la construcció, els transports, una indústria auxiliar i els serveis que la població i el turisme requereixen. Gràcies a l’agricultura, El Ejido és avui el municipi espanyol amb la renda per càpita més elevada.

Però aquesta agricultura tan intensiva genera cada any 450.000 tonesde residus vegetals i plàstics.

21. ●● Llegeix el text i respon.

• En temps passats, quins factorsdeterminaven l’escàs aprofitamentagrícola d’El Ejido?

• Han canviat actualment aquestsfactors? Influeixen avui de la mateixamanera en l’agricultura del municipi?Per què?

• Quines tècniques de conreu han permès multiplicar la producció? Explica en quèconsisteixen.

• Quins beneficis ha aportat al municipi la implantació d’una agricultura moderna? Quinsinconvenients?

22. ●●● Fes una proposta per eliminarels residus agrícoles contaminants d’El Ejido. Intenta que la proposta sigui respectuosa amb el medi natural.

La imatge de satèl·lit mostra el desenvolupament espectacular dels conreus en hivernacles o sota plàstics (de color blanc) a El Ejido.

Estudiar un cas: un verger al desert d’Almeria

831213 _ 0136-0171.qxd 15/3/07 17:31 Página 167

2. Llegeix el text. Defineix el paisatgeagrari i el tipus d’agricultura de l’hortd’en Juli. Justifica les respostes.

a) Minifundi o latifundi.b) Camps oberts o tancats.c) Agricultura intensiva o extensiva.d) Tècniques tradicionals o modernes.e) Tipus de conreu: cereals, hortalisses...f) Monocultura o policultura.g) Agricultura de secà o de regadiu.h) Agricultura de subsistència

o de mercat.

3. Associa els conceptes amb l’agricultura tradicional (T), amb l’agricultura de mercat (M) o amb tots dos tipus.

Països desenvolupats.Subsistència.Baixa productivitat.

Monocultura.Mecanització.Aixada.

Per a la venda.Policultura.Hivernacles.

Grans inversions.Molta mà d’obra.Petita propietat.

1. Completa l’esquema.

● Repassa

168

● Recorda

Activitats de repàs

Em dic Juli. A Gravinyà de Munt, hi tinc un petit hort. Està envoltat per una paret de pedra seca perquè les vaques no es puguin menjar els tomàquets, les cebes, les patates ni les pastanagues que hi conreo.

A l’hivern, preparo la terra amb una aixada; a la primavera, faig els solcs per al reg i sembro les llavors.

Al poble, els pagesos fem servir l’aigua del riu per torns. L’aigua, la conduïmmitjançant un regueró, que és un petit canal fet a terra, al voltant dels camps de conreu. Quan em toca a mi, obro el brocal perquè l’aigua del regueró arribi al meu hort.

A l’estiu, cullo els fruits que, tot i que no en són gaires, em permetenpreparar unes bones amanides durant la temporada.

Agricultura

Condicionada per

Es classificasegons

factors físics: ………

factors humans: ………

Aprofitament de les parcel·les

………………

Varietat de conreus

………………

Destinació de la producció

………………

Reg………………

Ramaderia

Pesca

Explotacióforestal

Per les sevescaracterístiques

Segons la distànciade la costa

d’autoconsum………………

………industrial

Segons les tècniquesque es fan servir

Explotació abusiva

Silvicultura → ………

Pèrdua del bosc→

Tipus d’agricultura Localització Tècniques Conreus típics Destinació de la producció

Itinerant d’artiga

Sedentària de sabana

Irrigada monsònica

De plantació

Centreeuropea

Europea mediterrània

4. Completa la taula.

………………

831213 _ 0136-0171.qxd 15/3/07 17:31 Página 168

6. Explica com contribueixen les pràctiques següents a la conservació del medi natural.

a) Rotació de conreus.b) Silvicultura.c) Aqüicultura.

8. Explica quines conseqüències tindria un augmentimportant de la població en un país ric i en un altre de pobre sobre:

a) La producció agrícola.b) L’aprofitament de les parcel·les.c) La superfície conreada.

7. Observa el croquis següent sobre l’agricultura d’un oasi del desert del Sàhara.

• Per què l’agricultura es concentra als oasis?• Quines limitacions imposa el medi físic?• Què és una sèquia? Per què es construeixen?• Quins són els conreus principals? És un sistema

de policultura o de monocultura, de subsistència o de mercat?

169

5. Compara les imatges. Indica d’una manera raonada a quin tipus de ramaderia o de pesca corresponen, i assenyala’n els avantatges i els inconvenients.

Unitats 10, 11 i 12

Palmera

Palmera jove

Cereal

Carbasses

Mongetes

Naps

Cebes

Paret

Sèquia

Aigua

Camí

●● Aplica

● Explica

BA

DCMalgrat la gran quantitat de problemes que té l’Àfricasubsahariana per sortir de la pobresa i de l’estancamentagrícola, hi ha raons per conservar l’esperança. La regiódisposa de terres abundants i distribuïdespredominantment en petits propietaris. Això significaque un augment de la productivitat beneficiarà els mésnecessitats. A més a més, en contra de l’opinió general,l’Àfrica subsahariana té prou recursos hídrics per augmentar la producció agrícola. L’any 2000, la quantitat d’aigua extreta per regar els conreus en percentatge sobre tots els recursos hídrics renovablesde la regió només va ser del 3 %.

Però encara cal progressar en diverses àrees. Les autoritats han d’afavorir iniciatives adequadesd’investigació i desenvolupament de la regió, que fins ara responen sobretot a necessitats del móndesenvolupat; han de fomentar mètodes de producció que exigeixin molta mà d’obra; esforçar-se per augmentar els rendiments dels conreus, i mirar d’estendre l’ús del reg i de fertilitzants; eliminar els impostos a la producció agrícola, i millorar les infraestructures rurals. Sense carreteres ni ports adequats, hi ha poques esperances que es pugui progressar més enllà de la subsistènciaagrícola.

Banc Mundial, 2004. Recollit a l’Informe sobre l’ocupació al món, 2004-2005. Adaptat

9. Llegeix el text i respon.

●● Analitza

• Com titularies aquest text?• Quines idees et semblen més importants?• Hi ha alguna dada que t’hagi sorprès?• Per què un augment de la productivitat agrícola

beneficiaria la població més necessitada?• Per què creus que a l’Àfrica les autoritats

han de vetllar perquè es desenvolupin mètodes de producció que exigeixin molta mà d’obra?

• Què vol significar l’última frase del text?• Creus que és possible que l’Àfrica subsahariana,

la regió més pobra del planeta, pugui sortir-se’n, de la situació a què està abocada? Creus que fa faltaalguna cosa més del que apunta aquest informe per aconseguir-ho?

831213 _ 0136-0171.qxd 15/3/07 17:31 Página 169

13. Respon aquests personatges amb la informació quehas après a la unitat.

●●● Opina

11. A les unitats 10, 11 i 12 has après a analitzar el sectorprimari. Fes una llista amb els aspectes que has detenir en compte a l’hora d’estudiar-lo.

12. Completa la fitxa sobre el sector primari per al dossierdel país que vas escollir al començament de curs.

●●● Crea

Per què he d’acceptar les normes

de la PAC i limitar la producció de llet?

●●● EN L’ACTUALITAT

14. Recordes quines eren les principals preocupacions actuals del sector primari? Te les presentàvem a les pàginesinicials del bloc. Després d’estudiar les unitats 10, 11 i 12, avalua si ets més capaç de comprendre aquestsproblemes i d’adoptar solucions.

Hi haurà aliments per a tothom?

• Quins països tenen problemesper alimentar la seva població?

• Com n’és l’agricultura?• Quins factors físics i humans

fan que la seva producciósigui insuficient per cobrir les necessitats dels seushabitants?

• Com podrien millorar la productivitat de les sevesterres?

• Què podrien fer els païsosdesenvolupats per ajudar-los?

• Estàs d’acord amb aquells queafirmen que la fam és fruitd’una distribució desigualdels recursos i de la indiferència?

1 Són segurs els aliments?

• Creus que alguns productesagrícoles generendesconfiança entre els consumidors? Quins? Per què?

• Quin tipus d’explotacióramadera està plantejant mésproblemes pel que fa a la seguretat alimentària, la intensiva o l’extensiva? Quin n’és el motiu?

• En quines baules de la cadenaalimentària hi pot haver un risc per a la salut humana?Contesta amb exemplesconcrets.

• Com es poden evitar?

2 Perilla el futur del planeta?

• Per què l’agricultura és moltcontaminant?

• Quan parlem de sobreexplotació dels recursos naturals, a què ens referim?

• Passa en el sector primari?Amb quines conseqüències?

• Caldria frenar aquestaexplotació, o la necessitatd’alimentar la poblaciómundial no ho permet?

• Se t’acudeixen alternativesque facin compatible cobrirtotes dues necessitats? Fes propostes per a lesdiferents activitats del sector.

3

10. Comenta les dades de la taula. Corresponen a un experiment fet a Dinamarca el 1988.

• En quina situació és més rendible el conreud’enciams?

• Explica com es du a terme i quins avantatges ofereix.• Penses que el conreu en hivernacles és una tècnica

comuna a tots els països? Per què?

Lloc de conreuEnciams

obtinguts per m2Pes dels

enciams (kg)40 8

80 12

120 18

150 22

A l’aire lliure

En hivernacle sense calefacció

En hivernacle amb calefacció

Conreu hidropònic en hivernacle

170

Per què calen tantscontrols de qualitat a la meva granja?

Puc pescar a qualsevolcalador i amb el mètode

que vulgui?

831213 _ 0136-0171.qxd 15/3/07 17:31 Página 170

171

Els conreus transgènics són plantes en les quals s’hanintroduït artificialment gens d’altres organismes. L’ob-jectiu és modificar propietats d’una planta, amb la fina-litat d’augmentar-ne la resistència a les plagues, als her-bicides, a la sequera o a l’acidesa del sòl; augmentar-neel valor nutritiu; escurçar-ne el cicle de maduració, etc.

Des que el 1996 es van començar a comercialitzar elsprimes conreus transgènics, cada any augmenta al vol-tant del 10 % la superfície conreada amb aquestes plan-tes. Però la seva producció està molt concentrada. El2002, el 99 % d’aquesta superfície estava localitzada enquatre països: els Estats Units, amb el 66 % del total, se-guit de l’Argentina (23 %), el Canadà (6 %) i la Xina(4 %). El 60 % de la superfície dedicada a aquestes plan-tes l’ocupa la soja, seguida del blat de moro i el cotó. AEspanya es van plantar 100.000 hectàrees de blat demoro transgènic l’any 2005.

El conreu de transgènics sembla que es va consolidantdia a dia enmig de la polèmica.

Els conreus transgènics

15. Hi ha una agricultura que utilitza unes tècniquesde conreu contràries a les de plantestransgèniques: l’agricultura biològica, tambéanomenada ecològica.

• Busqueu a Internet informació sobre aquesttipus d’agricultura. En trobareu, per exemple, a

i a . Feu una fitxaque en reculli les característiques principals.

16. Compareu els conreus transgènics i els biològics.Analitzeu-los des del punt de vista dels gransproblemes del sector primari que hem vist:

• Aliments per a tothom. Seguretat alimentària.• Agricultura respectuosa amb el medi ambient.

17. Opineu.

• Després de tot el que heu après sobre els conreustransgènics, quina opinió en teniu?

• Els productes procedents de l’agriculturabiològica acostumen a ser més cars. Creieu que val la pena gastar-se una mica més de dinersper comprar-ne o preferiu consumir un altretipus de productes i fer servir aquests diners per a altres coses?

www.ccpae.orgecologica.phphttp://www.delaterra.net/agricultura_

●●● QÜESTIONS PER AL DEBAT

Qualsevol producte o ingredient transgènic aprovat per la UE que aparegui en una proporció igual o superioral 0,9 % s’ha d’especificar a l’etiqueta de l’envàs. Quan es tracta de productes que es venen a granel, el comerciant té l’obligació d’indicar-ho a l’expositor.

• Augmenta la productivitat. Així, es podria alimentaruna població creixent sense haver de rompre novesterres, que en molts casos es fa a costa de boscos.

• Permetria acabar amb la baixa productivitat de l’agricultura tradicional dels païsossubdesenvolupats, i així es reduirien les importacions que han de fer actualment i també la fam.

• Són conreus més respectuosos amb el medi ambient,ja que com que són més resistents no necessitentants plaguicides, fertilitzants químics, etc.

• Se simplifiquen les feines agrícoles per tenir curade les plantacions.

• Els agricultors depenen de les poquesmultinacionals que comercialitzen les llavorstransgèniques.

• Riscos sobre la salut humana (possibles al·lèrgies,resistència a l’acció dels antibiòtics...) i el mediambient.

• Amenacen la biodiversitat agrícola. Els conreus notransgènics i les plantes silvestres que creixen a prop seu es poden contaminar per lapol·linització, a través dels insectes i l’aire, i adquiriraquestes característiques introduïdes.

• Els transgènics poden alterar la vida dels insectesque viuen al voltant seu.

LECTURA I DEBAT

Per obtenir conreus transgènics

1. S’agafa un bacteri.2. Del seu ADN, se n’agafa el gen que interessa

aprofitar.3. En algun cas, es modifica el gen extret.4. S’implanta el gen a la cèl·lula de la planta

que volem modificar.5. Es conrea la planta i se n’obtenen productes

transgènics.6. De les plantes modificades, se n’obtenen

llavors transgèniques.

Arguments a favor

Arguments en contra

Blat de moro transgènic

Blat de moro primitiu asteca

831213 _ 0136-0171.qxd 15/3/07 17:31 Página 171