SORTIDA A LA COSTA SORTIDA A LA COSTA BRAVABRAVA

AIGUABLAVA I PALS-SA AIGUABLAVA I PALS-SA RIERARIERA

CIÈNCIES DE LA TERRA I EL MEDI AMBIENT

INSTITUT VICENS VIVES DE GIRONA I INSTITUT DE LLAGOSTERA

16 DE DESEMBRE DE 2010

Aiguablava és una cala resguardada del vent de garbí. La mar hi és calma. Això

sembla augmentar la solitud, la llunyania del paratge. … La tarda consisteix en una lenta agonia de la llum sobre la sorra fina de la menuda platja. L’aigua immòbil de la

badiola, blava i verda amb els reflexos interns de la sorra i de les ictínies i la

projecció dels carmins del granit rosat del litoral palpitants, com una carnació sobre la superfície, és una meravella somniada.

A plena llum, Aiguablava és una cala incandescent, clara, transparent, d’una

sorra rosada. “El Quadern gris”. Josep Pla, 28 d’agost de

1918.

Primera parada: mirador del Primera parada: mirador del parador d’Aiguablavaparador d’Aiguablava

Des de dalt el mirador tenim una visió panoràmica

del paisatge granític típic d’aquesta part de la Costa Brava. Els leucogranits que ens envolten corresponen a les darreres fases intrusives

dels magmes àcids relacionats amb l’orogènia

herciniana.S’observen nombroses diàclasi per

descompressió del batòlit.

Baixem del mirador per anar just a sota, a Baixem del mirador per anar just a sota, a una plataforma on podem observar les una plataforma on podem observar les intrusions verticals (filons) i horitzontals intrusions verticals (filons) i horitzontals

(sills) de lampròfirs. Els lampròfirs provenen (sills) de lampròfirs. Els lampròfirs provenen de magmes bàsics i originen una roca més de magmes bàsics i originen una roca més fosca, de textura porfírica i vesicular. Els fosca, de textura porfírica i vesicular. Els granits encaixants són leucogranits de granits encaixants són leucogranits de

textura granular i pegmatítica.textura granular i pegmatítica.

Segona parada: Sa Planassa

• cronologia relativa, esbrinar la història geològica del lloc i determinar quina roca és més antiga que l’altra• cronologia absoluta, agafar mostres

de roca i aplicar-los mètodes radiomètrics per determinar-ne l’edat

absoluta. • A la Planassa s’observen dues

generacions d’emplaçament de dics de lampròfir: una calcoalcalina de 253 +- 5 Ma (Permià) i una alcalina d’edat

propera a 85 Ma (Cretaci), mentre que l’encaixant granític ha donat una

edat de 288 +- 2 Ma (Autunià).

Datació de roques a Sa Planassa

Eixam de dics de lampròfirEixam de dics de lampròfir

Baixant pel camí del parador d’Aiguablava fins a la platja podem observar els magnífics filons de lampròfirs foscos encaixats en el granit rosat.

En aquest ambient mediterrani, amb uns estius eixuts, amb un

predomini de vents del nord, tramuntana i

gregal, i amb un sòl escàs i àcid, els pins pinyoners

aprofiten la manca de competència per arrelar i crèixer, ni que sigui d’una

manera tortuosa.

Un Geòtop i un biòtopUn Geòtop i un biòtop

Les diàclasis de descompressió són superfícies més febles

aprofitades pels agents geològics per a meteoritzar la roca.

L’embat de les onades és constant sobre els penyasegats

de granits i lampròfirs a nivell de base, de manera que finalment es produeixen desprendiments de grans blocs prismàtics. El resultat és una plataforma

d’abrasió a la base del penyasegat

L’acció geològica del marL’acció geològica del mar

A Aiguablava es poden observar els materials

sedimentaris que procedeixen de l’erosió

dels penyasegats de granit. Alguns

sediments també poden haver arribat aquí

arrossegats per la riera. A la sorra s’hi troben

grans de quars, ortosa i mica moscovita.

La platja: forma de La platja: forma de sedimentaciósedimentació

Aprofitant ll’espadat natural de Begur, origen

de l’erosió diferencial que preserva els

marbres més durs, en front del sòcol de fil.lites

més toves, a l’època medieval es va construir

una fortificació, de la qual només en resten

traces.

El castell de BegurEl castell de Begur

Platja del Racó a PalsPlatja del Racó a PalsA la zona de Pals ens

trobem roques sedimentàries d’edat

cenozoica, trobem estrats de

conglomerats, roques carbonatades i

passades de gresos i argiles.

S’aprecia cert cabussament.

Dunes a la Platja del RacóDunes a la Platja del Racó

A la platja trobem formes de sedimentació, típiques dunes originades per l’acció del vent

dominant, que diposita materials sorrencs on troba un

obstacle. Les dunes estan fixades per

vegetació, gramínies molt adaptades a un sòl molt poròs,

amb poca retenció d’aigua i molt inestable.

Les brises suaus, marinada i terral, originen els ripple-marks

L’illa RojaL’illa Roja

Tot i el seu nom local, l’illa roja és un promontori de

granit unit a la platja per un cordó de sorra,

geològicament rep el nom de tòmbol. L’illa forma part d’un filó vertical de granòfir de color rosat, situat entre

les cornianes. que es prolonga cap a l’interior.

La cobertora paleògenaLa cobertora paleògenaS’observa un trànsit continental-marí en els

conglomerats de la cobertora. Els materials

vermells, d’edat paleocena i eocena

inferior, estan formats per bretxes i

conglomerats amb una matriu de gresos i

limolites. Els estrats vermells, del lutecià inferior (eocè), són

recoberts per conglomerats amb

matriu carbonàtica de color gris blavós que contenen els primers

restes de fauna marina.

Els conglomerats i les Els conglomerats i les bretxesbretxes

Els conglomerats i les bretxes són roques

sedimentàries detrítiques de gra gros,

amb una matriu de materials més fins, però

en el primer cas els grans són molt

arrodonits i en el segon cas, són angulosos

El camí de rondaEl camí de ronda

A la platja de l’Illa Roja comença el camí de ronda que ens condueix a Sa Riera

La discordançaLa discordança

La barana del camí ressegueix el

contacte entre sòcol i cobertora.

Els sediments paleocens–eocens

estan dipositats sobre el sòcol paleozoic que en aquest punt està

constituït per marbres dolomítics

massissos

L’impacte humàL’impacte humà

•La intervenció humana, en aquest cas els fonaments

de la casa en la roca directament al costat del penyasegat, ocasionen un

impacte visual i també augmenta el risc de

desprendiments.

•Fustes sobrants de la construcció del camí de ronda. Cal ser tan brut?

Contacte intrusiuContacte intrusiu

Encara a la platja de l’illa Roja podem veure el contacte intrusiu del leucogranit amb les fil·lites paleozoiques encaixants

CornianesCornianesDeixant enrera l’illa Roja ens trobem unes roques més

fosques, les cornianes. Són típiques roques de les aureoles metamòrfiques afectades per les altes

temperatures d’un magma que intrueix en una roca. encaixant.

MicroplegamentsMicroplegaments

Durant tot el recorregut podem observar microplegaments en les fil·lites, alguns amb

xarnera en angle recte s’anomenen “xevron”, altres plecs petits i asimètrics s’anomenen bandes “kink”.

DesprendimentsDesprendiments

Pel camí de ronda cap a Sa Riera

podem observar petits

desprendiments, tot i que la paret

està protegida per una malla.

Els geotèxtilsEls geotèxtilsPel camí trobem un geotèxtil col·locat damunt la roca, probablement amb funció de fixació per evitar desprendiments o per ajudar a l’arrelament de les plantes. Presenten molts avantatges: •Són més econòmics que mètodes tradicionals•Són flexibles i resistents•S’adapten a les irregularitats de les superfícies on es col·loquen•Es manipulen de forma ràpida i senzilla.

Sa RieraSa Riera

Arribem a Sa Riera i ens trobem una sorra diferent a les dues anteriors, donat que la platja és envoltada de cornianes i granits rosats.

Espècies invasores a Sa Espècies invasores a Sa RieraRiera

En el ltioral català trobem una nova problemàtica ambiental, la proliferació d’espècies invasores, que tenen un impacte negatiu sobre la flora autòctona. El principal focus d’introducció és la jardineria privada i la utilització d’espècies al·lòctones en enjardinaments públicsCal fer-ne una prevenció i un control.

Marbres i fil·lites, materials de Marbres i fil·lites, materials de construccióconstrucció

Ja de tornada, camí cap a la urbanització, podem adonar-nos que hom sol construir amb

els materials que té més a mà, en el cas de Begur i Sa Riera, els marbres i les fil·lites

satinades

FIFI

Ben esventats per la tramuntana, ens disposem a fer un

bon àpat, per recuperar-nos del

fred i de la caminada.

Un dia magnífic!

BIBLIOGRAFIABIBLIOGRAFIA

http://www.diba.cat/parcsn/parcs/fitxers/pdf/p00d081.pdf

http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventari_interes_geologic/descriptiva/352_descrip.pdf

http://www.membranasecologicas.com/textil.htm

BIBLIOGRAFIABIBLIOGRAFIA

Aquesta sortida ha estat organitzada per Xevi Sàbat i Mir, professor de l’institut Vicens Vives de Girona.

Han realitzat la sortida eles alumnes de 1r i 2n de Batxillerat de la matèria de Ciències de la Terra i del Medi Ambient, acompantats de Xevi Sábat i Pilar Escritxe i els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat de CTMA de l’institut de Llagostera, acompanyats de la seva professora, Xon Vilahur i Godoy.

El powerpoint ha estat realitzat per Xon Vilahur i Godoy

Llagostera, desembre de 2010