GESTIÓ DEL RESIDUS LA FISCALITAT EN LA · gestió dels residus ambientalment més correcta. •...

La fiscalitat en la gestió dels residus/19Sabadell, 2-5-05

Ignasi Puig Ventosa

Sabadell, 2 de maig de 2005

LA FISCALITAT EN LA GESTIÓ DEL RESIDUS

Ignasi Puig VentosaENT Medi Ambient i Gestió


Ignasi Puig Ventosa

Tant cap a la reducció com cap al reciclatge dels residus municipals (RM) només s’hi pot avançar sensiblement com a conseqüència de la intervenció pública.

La REDUCCIÓ qüestiona algunes formes clau de consum:• Disminució de la producció d’alguns productes• Absència de recolzament de (nous) sectors econòmics• Elevada dificultat (relació PIB-RM)

El RECICLATGE qüestiona la lògica lineal:• Sense intervenció pública preventiva/correctora d’impactes

ambientals reciclar és més car que tractar de forma finalista• Reciclar és més complicat que no fer-ho

PREMISA

1


Ignasi Puig Ventosa

EXISTEIXEN DIFERENTS NIVELLS ADMINISTRATIUS PER AL DESENVOLUPAMENT DE LES POLÍTIQUES VERS LA REDUCCIÓ I EL RECICLATGE.

ELS EIXOS PRINCIPALS DE LA INTERVENCIÓ PÚBLICA EN RESIDUS:

2

• REGLAMENTACIÓ• COMUNICACIÓ

• INCENTIU• DESPESA PÚBLICA


Ignasi Puig Ventosa3

INSTRUMENTS ECONÒMICS PER A LA GESTIÓDELS RESIDUS

UE

Regions

Associacionsde municipis

Municipis

Llars icomerços

Estats Productors

2Impostos sobreabocament i incineració

4Taxes deresidus

3Impostos ambientals

sobre productes

5 Sistemes b/p i similars

1



• Directiva 94/62 de Envases y Residuos de Envases, revisada per la Directiva 2004/12

• Directiva 2000/53 relativa a los Automóviles Fuera de Uso

• Directiva 2002/96 relativa a los Residuos de Aparatos Eléctricos y Electrónicos

...

1 Directives europees que suposen un avenç en l’aplicació del principi de responsabilitat del fabricant

Tornar



2 IMPOSTOS SOBREABOCAMENT

País Tipus [€/Tn] (any)Àustria 43,6 – 101,6 (2002)República Txeca 5,87 (2002)Dinamarca 50 (2002)França 9,15 (1999)Finlàndia 15 (2002)Irlanda 19 (2002)Holanda 65,44 (2002)Noruega 39,74 (2002)Suècia 31,43 (2002)Suïssa 13,24 (2002)Regne Unit 24 (2004)

Regió Tipus [€/Tn] (any)Flandes (Bèlgica) 52 – 55 (2002)Totes les regions d’Itàlia 10 – 50 (2002)New Jersey (EUA) 1,16 (2002)Catalunya 10 (2004)

- Instruments molt eficaços- Falta d’harmonització



CÀNON DE DEPOSICIÓ DE RESIDUS (Catalunya)

• Llei 16/2003 de finançament de les infrastructures de tractament de residus i del cànon sobre la deposició de residus

• Entrada en vigor 1/1/2004• Tipus impositiu: 10 €/Tn• Revisable anualment• Subjecte passiu: Usuaris dels abocadors (Entitats Locals...)• Substitut del contribuent: Gestors dels abocadors• Destinació de la recaptació: Fons de Gestió de Residus• Impost finalista• Al menys el 50% destinat al tractament de la fracció orgànica

dels residus municipals• Els retorns unitaris per la FORM depenen del nivell d’impropis• També existeixen retorns per PC i deixalleria



CÀNON DE DEPOSICIÓ DE RESIDUS (cont) 2005

Tipus Població Coef

Rural < 5.000 1,50

Semi-rural 5.000 – 49.999 1,28

Urbà > 50.000 1,00

Concepte Import (05)

1.1 Tractament FORM 32,5 €/tn

2. Separació en origen i recollida FORM 11,7 €/tn

3. Separació en origen i recollida P/C 27,0 €/tn

4. Existència de deixalleria en el municipi (fix) 0,45 €/hab

5. Tractaments per a reduir la quantitat i millorar la qualitat del residu abocat

3,0 €/tn

2-4

2

Qui rep?

Titulars de plantes

Titulars recollida

Titulars recollida

Titulars deixalleria

Titulars de plantes

1.2 Reposició infrastructures FORM 9,25 €/tn Titulars de plantes

Impropis Coef

15-20% 1,0

20-25% 0,7

25-30% 0,5

Impropis Coef

0-5% 2,0

5-10% 1,5

10-15% 1,2

>30% 0,3Existeix un retorn per Tn entrada a deixalleria d’electrodomèstics ambCFC, piles i fluorescents, olis vegetals, poda, fusta i vidre pla, RAEE, pneumàtics i REPQ



Impostos sobre laincineració de residus

País Tipus impositiu i any de referència

Dinamarca 44,3 € (2003)

Noruega 9,94 - 29,81 € (2003)

Bèlgica 6 - 20 € (2002)

Impostos sobre abocament de residus de la construcció


Àustria 5,8 - 9,3 € (2003)

França 9,15-18,29 € (2003)

Regne Unit 3,22 € (2002)

Dinamarca 50 € (2002)

Holanda 12,61 € (2002)

El cas de Madrid

El cas d’Andalusia

Impostos sobreresidus industrials


Finlàndia 270 € (2002)

República Txeca 32,32 - 58,76 € (2003)

Àustria 43,6 - 101,6€ (2003)

França 9,15 - 18,29 € (2003)



IMPUESTO SOBRE DEPÓSITO DE RESIDUOS (Madrid)

• Ley 6/2003, de 20 de marzo, del Impuesto sobre depósito de Residuos

• Entrada en vigor 1/4/2003• Fet imposable: dipòsit de residus en abocaments públics i privats• Exempcions: residus urbans i abocaments de residus procedents

de la valorització energètica (cendres i escòries d’incineració de residus)

• Subjecte passiu: Usuaris dels abocaments• Substitut del contribuent: Gestors dels abocadors• Tipus impositiu: - Residus perillosos, 10 €/tn

- Residus no perillosos, 7 €/tn- Residus de la construcció i demolició, 3 €/m3

• Impost no finalista

Tornar



• Ley 18/2003 por la que se aprueban medidas fiscales y administrativas

• Entrada en vigor 1/1/2004• Fet imposable: dipòsit de residus perillosos en abocadors públics

i privats• Subjecte passiu: Usuaris dels abocaments• Substitut del contribuent: Gestors dels abocadors• Tipus impositiu: - Residus no valoritzables, 15 €/tn

- Residus valoritzables, 35 €/tn• Impost finalista però molt genèric: actuacions ambientals de la

Junta de Andalucía

IMPUESTO SOBRE DEPÓSITO DE RESIDUOS PELIGROSOS (Andalucía)

Tornar



3 IMPOSTOS AMBIENTALSSOBRE PRODUCTES

Tornar

Impostos sobre:Envasos de begudes

PaperBosses de plàsticUtensilis de cuina d’un sol úsPesticidesFertilitzantsPilesPneumàticsFulles d’afaitar d’un úsCàmeres de fotosBombetes

País/regióBèlgica, algunes regions de Canadà, Dinamarca, Suècia, Noruega

Bèlgica, FrançaIrlanda, Islàndia, SudàfricaDinamarca

DinamarcaSuèciaSuècia, BèlgicaVàries províncies de CanadàBèlgicaBèlgicaDinamarca



4 TAXES D’ESCOMBRARIES (domiciliàries):

MÚLTIPLES BASES IMPOSABLES POSSIBLES:

A. PlanaB. m2

C. aiguaD. nº personesE. Valor cadastralPROS I CONTRES:

Correlació positiva amb el nivell de renda: B, C, ECorrelació positiva amb la generació de RM: B, C, D, EIncapacitat de generar incentiu cap a les 3R: A, B, C, D, E

Una altra opció: NO establir taxa

Insostenible econòmicament en el c/p


Ignasi Puig Ventosa

LES TAXES MÉS JUSTES I LES ÚNIQUES AMB CAPACITAT PER A GENERAR INCENTIU VERS LA REDUCCIÓ I EL RECICLATGE SÓN LES QUE VINCULEN EL PAGAMENT A LA QUANTITAT I TIPUS DE RESIDU:

BASES IMPOSABLE: generats per llar

SISTEMES DE PAGAMENT PER GENERACIÓ(Pay-as-you-throw PAYT, unit pricing, user fees)

kglitres

… fa falta un comptador…

13


Ignasi Puig Ventosa

I. PAGAMENT PER VOLUM

- Pagament per bujol

- Pagament per adhesiu

- Pagament per bossa

II. PAGAMENT PER PES- Pagament per bujol

14

PROS I CONTRESEn el curt termini es podria plantejar sense problemes per a residus comercial i en els municipis amb urbanisme poc dens.


Ignasi Puig Ventosa

El PROGREMIC i la Llei 15/2003:

• El residu comercial passa a ser responsabilitat del comerç: gestió pròpia, mitjançant gestor autoritzat o a través de l’Ajuntament.

• Liberalitza la recollida comercial• Taxa / preu públic

Taxes (o preus públics) d’escombraries per a comerços a Catalunya:

Els sistemes de pagament per generaciócom a única opció a mig termini

15


Ignasi Puig Ventosa

EXEMPCIONS I BONIFICACIONS A LA TAXA

PER MOTIVACIONS: SOCIALS (renda)AMBIENTALS

- compostatge casolà- ús de la deixalleria- per barris segons el % de

reciclatge- xarxa de comerços “ecològics”

16

Tornar



5 Sistemes de bonificació-penalització i similars

LES ECONOMIES D’ESCALA EN LA GESTIÓ DE RSU PORTEN ALS MUNICIPIS A AGRUPAR-SE

FORMES HABITUALS DE REPARTIMENT DE COSTOS:- Segons població- D’acord a la distribució percentual en que posseeixen les

instal·lacions de tractament- Traslladant el cost a taxes directament cobrades per

l’entitat municipal sobre els ciutadans (fent servir una estimació indirecta de la generació)

- D’acord a la quantitat de residus aportats

Aquests procediments en general no incentiven la reducció ni el reciclatge

TANMATEIX ELS MUNICIPS RESPONDRIENA INCENTIUS ECONÒMICS...



MODULACIÓ ATENENT AL COMPORTAMENT MIG MUNICIPAL

A) ESTABLIR UN LÍMIT DE GENERACIÓ- per persona o absolut (Regió Valona, Bèlgica)- possible retorn finalista del cobrat per excés

B) DIFERENTS PREUS PER A DIFERENTS TRACTAMENTS

C) PREMIS PER A LA MILLOR GESTIÓ MUNICIPALD) SISTEMA DE BONIFICACIÓ-PENALITZACIÓ ENTRE

AJUNTAMENTS


Ignasi Puig Ventosa

CONCLUSIONS• Els incentius tenen capacitat per a canviar conductes de

manera que la seva implementació és recomanable per avançar cap a una gestió més sostenible dels residus.

• Els instruments econòmics més potents són supralocals(impostos, sistemes de dipòsit...), però l’administraciólocal també té instruments econòmics per incentivar una gestió dels residus ambientalment més correcta.

• Els incentius funcionen millor si s’aproven amb temps, amb una àmplia discussió i amb una previsió de la seva evolució.

• Una bona fiscalitat (i gestió!) dels residus comercials facilita la fiscalitat (i gestió) dels residus domiciliaris.

19


Ignasi Puig Ventosa

GRÀCIES PER L’ATENCIÓ!

Correu electrònic: [email protected]és informació: www.ent-consulting.com

GESTIÓ DEL RESIDUS LA FISCALITAT EN LA · gestió dels residus ambientalment més correcta. •...

Documents

Transcript of GESTIÓ DEL RESIDUS LA FISCALITAT EN LA · gestió dels residus ambientalment més correcta. •...