ExpEriènciEs locals dE mobilitat

sostEniblE

1

L’Ajuntament de Granollers, amb el suport de la Diputació de Barcelona (Xarxa de municipis), va impulsar l’any 2005 la recollida d’informació de base per a l’elaboració del primer Pla de Mobi-litat Urbana a Catalunya (aprovat conforme a la Llei de mobilitat del 2003), procés que es va per-llongar fins el juny del 2009, quan va ser aprovat el document definitiu. Durant el procés, que va comptar amb la participació dels diferents agents socials i econòmics del municipi, es va consen-suar el Pacte per la Mobilitat (2006) i es va crear el Consell de la Mobilitat (2007).

Les mesures impulsades han contribuït a ampliar l’espai dedicat als vianants, calmar el trànsit i reduir la circulació de pas a l’interior del municipi.

Elaboració del Pla de Mobilitat Urbana, aprovació del Pacte per la Mobilitat i constitució del Consell de la Mobilitat.

Ampliació de l’illa de vianants al centre històric i creació d’una zona de restricció del trànsit i de prio-ritat invertida.

Reducció de l’espai d’aparcament en superfície al voltant de la zona centre i creació d’una xarxa d’aparcaments gratuïts per accedir-hi a peu.

L’aplicació del Pla de mobilitat urbana

GRANOLLERSVallès Oriental

ACTUACIONS DESCRITES

ExpEriènciEs locals dE mobilitat

sostEniblE

2

La ciutat de Granollers està situada a la plana del Vallès i ha anat creixent al voltant dels marges del riu Congost, que travessa la ciutat de nord a sud. Forma part d’un sistema urbà que inclou els seus municipis veïns (Cano-velles, Les Franqueses del Vallès i La Roca del Vallès), amb una població total de 102.000 habitants, gairebé 60.000 dels quals corresponen a Granollers.

La ciutat es distribueix en sentit nord-sud seguint l’antic camí Ral (carretera Palou - Corró d’Avall), reservant una gran extensió que es considera sòl no urbanitzable. Aquest és un tret molt significatiu del municipi, que vol conservar unes terres d’origen agrari i aconseguir una ciutat més compacta en lloc d’edificar i augmentar la trama urbana.

Per aquest motiu, el nucli urbà és compacte –3,5 km de llarg per 1 km d’ample–, cosa que permet que una per-sona sense dificultats de mobilitat pugui fer la major part dels seus desplaçaments a peu o en bicicleta.

Això no obstant, en ser la capital d’una comarca molt poblada, amb diversos municipis i urbanitzacions difu-ses, genera una elevada demanda de mobilitat. Té també set polígons industrials generadors de mobilitat, tres dels quals es troben situats a tocar del nucli urbà.

La xarxa de transport públic col·lectiu està constituïda per tres estacions de tren de rodalies (una situada en el terme de Les Franqueses del Vallès, en la frontera amb Granollers), i 5 línies d’autobusos urbans, que donen servei, a més de a la capital, als nuclis urbanitzats dels termes municipals de Canovelles, Les Franqueses del Vallès i La Roca del Vallès, que formen la conurbació urbana de Granollers. L’estació interurbana d’autobusos es troba situada al centre de la ciutat.

TERRITORI, URBANISME I

MOBILITAT

59.700 habitants14,89 km2

4.009,4 hab/km2

Mapes interactius de Granollers

ExpEriènciEs locals dE mobilitat

sostEniblE

3

Límits territorials del municipi de Granollers i municipis limítrofsFont: Institut Cartogràfic de Catalunya

Trànsit d’entrada a Granollers (en milers de vehicles diaris) Font: Pla de Mobilitat Urbana de Granollers

Total: 91.000 veh/dia

ExpEriènciEs locals dE mobilitat

sostEniblE

4

PUNT DE PARTIDA: EL PMU

L’Ajuntament de Granollers, amb el suport de la Diputació de Barcelona, va impulsar l’any 2005 els treballs del Pla de Mobilitat Urbana 2008-2014 (PMU), el primer d’aquestes carac-terístiques elaborat a Catalunya d’acord a la Llei de mobilitat del 2003. Prèviament, l’any 2003, el Serveis Tècnics de l’Ajuntament havien elaborat ja un primer Pla d’accessibilitat que marcava les normes bàsiques que afecta-ven als carrers del municipi, i definia els eixos longitudinals i transversals bàsics de connexió de la zona centre amb els barris.

Vuit àmbits d’anàlisi

Els treballs inicials del PMU van consistir en la recopilació d’informació de base respecte a vuit grans àrees d’anàlisi: els vianants, la circula-ció, l’aparcament, el transport públic col·lectiu, la bicicleta, la seguretat viària, la distribució urbana de mercaderies i les emissions i la qua-litat ambiental.

Es va realitzar també una enquesta telefònica a prop de 1.200 ciutadans amb qüestions so-bre el mitjà de transport utilitzat en dia feiner, els motius, les destinacions, etc. Aquesta enquesta va permetre identificar la distribució modal dels viatges interns i externs realitzats pels residents.

Algunes de les principals conclusions de la diagnosi van ser les següents:

- La situació del trànsit era acceptable, excepte en hora punta de matí. Tanmateix, per aconse-guir una xarxa viària amb un bon nivell de ser-vei (escenari 2011) calia traslladar 50.000 viatges a l’ecomobilitat i reduir el trànsit de pas.

- Globalment, es detectava un superàvit d’apar-cament residencial. El creixement previst del trànsit per al 2011 aconsellava mantenir l’estra-tègia d’aparcaments a deu minuts del centre i evitar la mobilitat de vehicles que busquen aparcament (trànsit d’agitació).

- L’eix de vianants oferia un bon nivell de ser-vei que convidava al viatge a peu, però diver-sos itineraris d’accés al centre no es trobaven ben adaptats.

- L’ús de la bicicleta era molt baix (una part dels que la utilitzen són captius del transport públic a polígons industrials) i mancava continuïtat en els itineraris.

- Hi havia una bona cobertura de la xarxa urbana d’autobusos, tot i que la freqüència de pas era baixa en el cas d’alguns itineraris.

ExpEriènciEs locals dE mobilitat

sostEniblE

5

Tres àmbits prioritarisA l’hora d’abordar la implementació del pla d’acció plantejat pel PMU, l’Ajuntament de Granollers va considerar prioritari actuar, d’una banda, en matèria de jerarquització de les vies de trànsit, l’aparcament de vehicles privats i la mobilitat dels vianants, en especial al centre de la ciutat.

Intervenir sobre aquests tres aspectes es va considerar clau per crear un espai urbà més confortable, on els vianants tinguessin prioritat sobre el vehicle privat i es poguessin des-plaçar de forma més còmoda i segura. Tancar determinades vies al trànsit rodat, reduir l’aparcament de franc en els carrers del centre, i crear nous espais i itineraris segurs per als vianants, es van plantejar com els principals reptes de la política municipal en matèria de mobilitat i accessibilitat.

Cal tenir en compte, a més, que les actuacions en la resta d’àmbits plantejats pel PMU –trans-port col·lectiu, bicicleta, mercaderies i seguretat viària– estaven molt condicionades per les me-sures adoptades en aquests tres, per la qual cosa es va optar per avançar en la reordenació de l’espai públic del centre i incorporar les pro-postes relatives a aquests altres quatre àmbits a mesura que sorgís la necessitat o la possibilitat de dur-les a terme. En aquest sentit, s’ha millorat la freqüència de pas i la velocitat comercial dels autobusos, i s’ha començat a plantejar una xarxa de carril bici.

ÀMBITS D’ACTUACIÓ PROPOSTES

Vianants

Millora dels eixos bàsics per a vianants

Adaptació dels itineraris escolars

Adaptació dels itineraris d’accés a les parades de bus

Vahicles privats: circulació

Mesures de reducció del trànsit de pas

Implantació dels criteris de jerarquització viària

Creació d’una zona de trànsit pacificat

Creació de zones 30 pacificades

Vehicles privats: aparcament

Consolidació dels aparcaments dissuasoris

Regulació de l’estacionament en calçada

Revisió tarifària i durada màxima permesa a la zona blava

Creació de la targeta d’aparcaments

Diversificació de la tipologia d’ofertes dels aparcaments públics

Potenciar els aparcaments de motocicletes

Revisió del pla d’aparcaments

Propostes del Pla de Mobilitat de Granollers (àmbits d’actuació prioritaris)

ExpEriènciEs locals dE mobilitat

sostEniblE

6

Altres mesures del Pla de Mobilitat Urbana de Granollers

ÀMBITS D’ACTUACIÓ PROPOSTES

Transport públic

Creació d’una oficina de la mobilitat

Pla de serveis del transport públic urbà

Millores en el transport ferroviari

Implantació de les mesures proposades en el pla de transport de viatgers

Creació de l’àrea de prestació conjunta de serveis de taxi

Bicicletes

Campanya de promoció de l’ús de la bicicleta

Revisió de l’ordenança de circulació de les bicicletes

Creació d’itineraris més segurs, senyalització i difusió

Espais segurs en els equipaments públics per guardar les bicicletes

Sistema de préstec de bicicletes públiques

Distribució de mercaderies

Regulació horària a l’interior de l’illa per a vianants

Ampliació dels espais de càrrega i descàrrega a la ciutat

Seguretat viària Elaboració del pla local de seguretat viària

Qualitat ambiental

Promoure l’ús de vehicles ecològics en el transport públic urbà

Realització d’un pla de disminució de la contaminació acústica

Potenciació del carpooling i el carsharing

ExpEriènciEs locals dE mobilitat

sostEniblE

7

El desenvolupament i l’organització del procés participatiu es va realitzar entre juny de 2006 i desembre de 2007, i va consistir en la presentació de la diagnosis tècnica, la realització de la diagnosis par-ticipativa, el plantejament del Pacte per la Mobilitat, i la creació del Consell de la Mobilitat.

L’objectiu prioritari d’aquest procés va ser fer partícips del Pla i dels nous crite-ris d’ordenació de l’espai públic i del tràn-sit a persones i col·lectius d’àmbits molt diferents de la ciutat, a més de recollir les diferents visions ciutadanes i sectorials sobre les qüestions plantejades.

El Consell de la Mobilitat és actualment un consell de tipus consultiu que es reu-neix un parell de vegades a l’any per pre-sentar les mesures portades a terme i les previstes.

Procés participatiu i consens social

recollida d’informació

anàlisi de resultats

diagnosi tècnica

diagnosi participativa

pacte per a la mobilitat

consell de la mobilitat

presentació de propostes

discussió en el consell

2005 2006 2007 2008 2009

juny-octubreredactat definitiu

informe de sostenibilitat

ambiental

aprovació inicial ple municipal

aprovació definitiva del pla

Etapes del procés d’elaboració del Pla de Mobilitat Urbana de Granollers

gener-abril

maig

juny

novembre abril novembre

novembre-desembre

maig setembre

octubre

juny

Acte de signatura del Pacte per la Mobilitat de Granollers

ExpEriènciEs locals dE mobilitat

sostEniblE

8

En sintonia amb l’estratègia impulsada des de fa uns anys per l’Ajuntament de Granollers de reconvertir alguns carrers del centre històric en zones de vianants, el PMU planteja diverses propostes que posen l’èmfasi en la necessitat de conti-nuar ampliant aquestes zones i crear una xarxa d’eixos bàsics segurs.

Calmar el centre urbàLes principals actuacions portades a terme en el quadrat central del municipi –que és el que suporta una major diversitat d’usos i, per tant, un major nombre de desplaçaments a peu–, ha permès calmar la zona centre tot donant pro-tagonisme al vianant i limitant l’accés dels vehi-cles a motor a determinats carrers, sense que això hagi afectat la mobilitat quotidiana dels veïns i comerciants.

Cal tenir en compte que, segons els resultats de la diagnosi del PMU (2008), el centre de Grano-llers concentrava la major part dels desplaça-ments a peu de la ciutat, mentre que més de la meitat de les voreres tenien una amplada infe-rior a 1,5m. Així mateix, l’eix de vianants oferia un bon nivell de servei que convidava a la mobilitat a peu, però diversos itineraris d’accés al centre no es trobaven ben adaptats.

Actualment, l’illa de vianants del nucli central i els carrers adjacents ocupen una superfície d’uns 36.230 m2 (novembre 2011), cosa que crea un espai de mobilitat segura i tranquil·la pels via-nants i potencia l’activitat dels eixos comercials del municipi. En aquest àmbit hi ha alguns dels equipaments públics amb major nombre de visi-tes com l’Ajuntament, la biblioteca, l’església o el museu, a més del centres comercials i de serveis.

Perquè els veïns amb aparcament i la resta d’usuaris amb permís puguin accedir en vehicle privat a motor a aquesta zona, s’han definit cinc portes d’entrada i/o sortida per mitjà de les quals es regula l’accés i s’evita que hi hagi cir-culació de pas. Fora dels horaris en què es pot accedir de forma lliure, hi ha flexibilitat per part de l’Ajuntament a l’hora de permetre l’entrada per realitzar gestions personals o professionals. Només cal posar-se en contacte amb els responsables de mobilitat i exposar el cas particular.

Al voltant de l’illa de vianants s’ha creat també una zona de trànsit restringit i prioritat invertida, s’ha canviat l’orientació d’alguns carrers i altres han estat convertits en zona 30, per evitar que el trànsit de les principals vies arribi fins a les por-tes d’entrada. La superfície dels vials amb trànsit restringit és de gairebé 11.000 m2.

Zones restringides i jerarquització viària

LA REORDENACIÓ DEL CENTRE

ExpEriènciEs locals dE mobilitat

sostEniblE

9

Accessos de sortida i entrada de vehicles a l’illa de vianants del centre de Granollers

Font: Pla de Mobilitat Urbana de Granollers

ExpEriènciEs locals dE mobilitat

sostEniblE

10

Illa de vianants i vials d’accés restringit

Font: Ajuntament de Granollers

Zona de vianants del centre històric

ExpEriènciEs locals dE mobilitat

sostEniblE

11

Vial d’accés restringit al centre històric Portal d’entrada a la zona 30

Portal automatitzat d’accés a l’illa de vianants

ExpEriènciEs locals dE mobilitat

sostEniblE

12

Plaça de la Corona

Exemples d’actuacions d’ampliacióde l’espai per a vianants realitzades en el municipi

Carrer Nou

Carrer Josep Umbert

ExpEriènciEs locals dE mobilitat

sostEniblE

13

APARCAMENTS DISSUASORIS

Per calmar el trànsit a la zona centre i reduir la circulació de pas en diverses vies internes, ha estat clau eliminar progressivament el nombre de places d’aparcament en super-fície tot deixant només algunes places per a motos, bicicletes, empreses de serveis i operacions de càrrega i descàrrega.

Aparcaments gratuïts dissuasorisPer compensar aquesta reducció de l’espai d’estacionament en superfície, es disposa d’una xarxa de 6 aparcaments municipals gratuïts (amb una capacitat que supera les 1.500 places) en diversos punts perifèrics al nucli urbà central, des dels quals s’hi pot accedir caminant en uns 5-10 minuts.

Tenen la funció d’actuar de llocs d’aparca-ment dissuasori per reduir el trànsit interior tot donant una opció gratuïta als conductors que accedeixen de manera habitual a la ciu-tat de Granollers. Per millorar l’accessibilitat entre algun dels aparcaments i l’illa de via-nants, s’ha construït un pont només per a vianants que permet travessar el riu còmodament.

Aquest pont va ser projectat inicialment com una via d’accés al centre compartida amb els vehicles a motor –proposta que hagués afa-vorit l’increment del trànsit en aquesta zona en cas d’haver-se dut a terme–, però arran les mesures plantejades en el Pla de Mobili-tat Urbana, es va establir que el pont donés únicament pas als vianants.

Els ciutadans que volen accedir al centre urbà per realitzar una gestió puntual disposen de 900 places d’aparcament de zona blava. El Pla de Mobilitat proposa que el cost d’ús d’aquestes places tendeixi a ser semblant o superior al dels aparcaments privats.

Així mateix, es compta amb 7 aparcaments subterranis a l’entorn del centre amb unes 1.500 places de rotació, però que també poden oferir abonaments personalitzats a residents, treballadors o visitants habituals d’aquesta zona, i que poden ser utilitzats també per la resta de conductors.

Aquesta política d’aparcaments té diversos objectius. En primer lloc, oferir als conductors de vehicles privats places d’estacionament gratuïtes en zones perifèriques del municipi (aparcaments dissuasoris). En segon, dotar d’aparcaments subterranis la zona central i disminuir el nombre de vehicles aparcats en la via pública. En tercer, limitar el nombre de places d’estacionament en superfície (zona blava), i implantar una tarifa a un preu elevat, a fi d’afavorir la rotació i l’aparcament subte-rrani o dissuasori.

Aparcaments de curta durada

ExpEriènciEs locals dE mobilitat

sostEniblE

14

Font: Pla de Mobilitat Urbana de Granollers

Proposta de regulació d’aparcament del Pla de mobilitat urbana de Granollers

Pont de vianants que comunica la zona d’aparcaments de dissuasió amb el centre històric

ExpEriènciEs locals dE mobilitat

sostEniblE

15

INDICADORS DE MOBILITAT I

SEGURETAT VIAL

Segons dades del Pla de Mobilitat de Granollers (2008), el 72% dels des-plaçaments interns es realitzen a peu o en bicicleta, el 24% en vehicle privat i el 4% en transport públic.

Índex de motorització: 642 turismes / 1.000 habitants.

Viatgers autobús urbà: 1,355 milions el 2010 (1,008 el 2005).

Superfície destinada a vianants: 36.230 m2 (illa de vianants) més 10.919 m2 (vials d’accés restringit).

Distribució dels desplaçaments dels residents a Granollers

ExpEriènciEs locals dE mobilitat

sostEniblE

16

CONTACTE

Contacte:

Ricard CaussaServei de MobilitatAjuntament de Granollers93 842 66 06rcaussa@ajuntament.granollers.cat

LA MOBILITAT A L’AJUNTAMENT

A nivell d’organització municipal, la plani-ficació i gestió de la mobilitat a Granollers és competència del Servei de Mobilitat de l’Àrea de Territori i Ciutat, si bé es coor-dina amb altres serveis de l’Ajuntament que tenen alguna tipus de competèn-cia o responsabilitat sobre l’espai públic: Urbanisme, Obres i projectes i Policia local. En aquest sentit, un caporal d’aquesta poli-cia és l’interlocutor habitual amb el Servei de Mobilitat.

El pressupost del Servei de l’any 2011 és de 2,189 milions d’euros, els quals es repar-teixen en les partides pressupostàries següents: zona blava; manteniment; estudis i treballs; aportació al transport urbà; sen-yalització vertical i semafòrica; accessibilitat a la via pública; adequació d’aparcaments; i foment de la bicicleta.

Distribució dels desplaçaments segons mode de transport