Gremio Floristes Nº3

1

FEDERACIÓCATALANAD’EMPRESARISFLORISTESRevista del Gremi de Floristes de Catalunya - Nº 3 juny 2013

3

El dia 6 de juny el Gremi de Floristes de Catalunya ha tingut una reunió amb la di-recció de Mercabarna-Flor per tractar temes referents als serveis que dona al sector professional de la flor i la planta. Per part de Mercabarna-Flor Sr. Ros, Sr. Esteve i Sr. Mateu

Per part del gremi Sr. Vilagran Sr. Gui-llem I Sr. Segura

Uns dels temes que creiem molt im-portant és la proposta que ha fet el Gremi del control i venda a profes-sionals. Després de analitzar totes las solucions per poder controlar i donar les garanties de que Mercabarna-Flor vol ser un mercat només per a pro-fessionals , es va acordar que tots els clients anessin amb un distintiu que els acrediti autoritzats per l’accés i compra de productes al mercat. Creiem que és una oportunitat molt bona per poder dir, que ara si, és el nostre mercat. Per part del Gremi, que s’implica amb aquest projecte, es responsabilitzarà de que tots els agre-miats tinguin una identificació per tindre accés al mercat i que tots tenim la obligació de portar-la en un lloc visible, la resta de floristes podran tenir la identificació de dues maneres: donar-se d’alta al Gremi o fer la sol·licitud a Mercabarna-Flor presen-tant la documentació que es sol·liciti .

Reunióde treball amb Mercabarna-Flor

“Mercabarna-Flor vol ser un mercat només per a professionals I es va acordar que tots els clients anessin amb un distintiu que els acrediti autoritzats per l’accés i compra de productes al mercat”

Lluis Vilagran Llopis President Gremi Floristes de Catalunya

4

• Carta President............................................................................... 3

• Miguel Segura .................................................................................. 5

• Girona Temps de flors ................................................................... 6

• Curiositats Carlos Herrera ........................................................ 14

• Santoral........................................................................................... 16

• Jaume Esteve.................................................................................. 18

• Entrevista Vilaplana ....................................................................... 19

• Entrevista Gras ............................................................................. 20

• Entrevista Flors Jumel .................................................................. 21

• Entrevista Anthurium ................................................................... 22

• Entrevista Myosotis ...................................................................... 23

• Flors que parlen ............................................................................ 24

• Escrit Mercabarna ........................................................................ 26

• 200 anys d’història ....................................................................... 28 Joan Rossell Fl. I. Batlle

• Dia de la Mare ............................................................................... 30

Sum

ari

5

MOLT INTERESSANT

PER FLORISTES PROFESSIONALS

La Generalitat de Catalunya, reconeix dintre del ca-tàleg d’oficis artesans al “florista” en la classificació de “comerç al detall de flors i plantes”. Es diferen-cia a sí del jardiner o del arboricultor, que també es considera activitat artesana però que s’inclouen en la família de l’Agricultura i serveis afins.

Aquesta distinció s’agrupa en cinc modalitats: l’empresa artesana, l’artesà, el mestre artesà, el producte artesà de qualitat (PAQ) i la zona d’interès artesanal.

Per el florista son d’aplicació les tres primeres, si be la primera, la classifi-cació com empresa artesana, solament és valida per la floristeria que desen-volupi preferentment i de forma ma-nual e individualitzada els seus treballs comercials sempre que al front de la mateixa, el responsable de la produc-ció es realitzi per un “artesà”.

La segona, es denomina “artesà floris-ta” la persona que hagi exercit durant més de dos anys el seu ofici de florista, estar donat d’alta en el IAE. i disposar de local amb instal·lacions idònies per exercir la seva professió.

Es classifica com “mestre artesà” al florista que pugui acreditar llarga tra-jectòria professional i reconeguda, amb un domini tècnic del seu ofici, amb experiència i mèrits adqui-rits demostrables.

S’ entén per “producte artesanal de qualitat” el que s’ha elaborat de forma manual e individual en petites

“si ensinteressa obtenir alguna d’aquestes distincions, deurem acreditardocumentalment cada una d’elles”

series, en taller o establiment artesanal del que sigui titular un “artesà”.

A la vista d’aquest esquema, si ens interessa obtenir alguna d’aquestes distincions, deurem acreditar do-cumentalment cada una d’elles, doncs si tenim ex-periència en la professió, a més d’aportar els docu-ments que ho acreditin, com un currículum detallat, cursos de formació i de reciclatge realitzats, expe-riència en ornamentació floral, que es pugui acreditar amb l’aportació de fotografies de diferents treballs

realitzats, deurem també aportar altres fotogra-fies que aportin al detall el procés d’ elaboració dels nostres treballs i finalment un certificat del Gremi que acrediti la seva condició de pro-fessional florista.

És un esforç convenient el preparar aquesta documentació doncs la Generalitat, mit-jançant el Departament d’Indústria, Comerç i Turisme, vol potenciar el manteniment de les ac-tivitats artesanes, conce-dint anyalment una línea

d’ajudes i subvencions per les empreses o persones que ho sol·licitin.

Si esteu interessat en sol.licitar aquest títol, truqueu al Gremi que a tots el floristes que estiguin agremiats se li farà gratuitament.

¿És la floristeria una activitat artesana?

Miguel SeguraAssessor Gremi Floristes de Catlaunya

És plena primavera i, com cada any per aquestes dates, la ciutat, i especialment el seu Barri Vell, multiplica la seva bellesa i capaci-tat de seducció amb motiu de la mostra “Girona, Temps de Flors”.

El llenguatge amable de les flors i les imaginatives instal·lacions florals que porten a terme cen-tenars de participants, professio-nals i aficionats sense distinció, transformen la ciutat en un subtil espectacle d’aromes, textures i colors. Els monuments, les cases i els seus patis interiors, els carrers, els jardins i els paratges naturals emergeixen revestits amb l’elegància de sorprenents elements vegetals, i tot aquest ri-quíssim conjunt patrimonial apa-reix com una inoblidable recrea-ció artística. És alhora la ciutat sencera que s’obre al visitant per oferir-li els poderosos atractius de què disposa. Així, al costat de les flors i el patrimoni, també hi ha una interessant oferta cultural, turística, gastronòmica i social que converteixen Girona en un reclam internacional.

GIRONA TEMPS

DE FLORS

Escala Sant Marti, JF Rovalino, M.Cano, A.Pi, MC Rueda, VM. Zamora, M.Sabariego

6

t

Banys Àrabs Smilax

Banys Àrabs Smilax

t

t

Sant Nicolau

Plaça Jurats Actua! I La Colectiva

Riu Galligans Jordi Pascual i Mariona Muñoz

Casal dels perruquers X.LloverasSant Nicolau Torre

Gironella

t

t

t

tt

t

8

Cor de Maria Familia Folch

Riu Galligans

Detall entrebancs

Detall

Sarraïnes Mercè Martí

t

t t

t

t

9

Detall escales catedral

Detall Esglesia Sant Marti

Mercè Martí

tt

t

10

Els colors representen les diverses etapes de la vida de les persones: wEl color blanc, la infància; wEl rosa, la joventut; wEl vermell, la maduresa;

I, en l’últim tram, els colors barrejats representen la vellesa, el record que un mateix té de la seva vida.

Els entrebancs simbolitzen els moments que comporten grans canvis vitals, desafiaments, dificultats. Hi trobem pedres, branques seques i elements vegetats que fan que el camí sigui més estret. Gairebé sempre, però, existeix una escletxa que ens permet tirar endavant, continuar dibuixant el camí de la nostra vida.

El camíde la vida

t

Escales Catedral

12

La vista queda enlluernada per la capritxosa forma de l’orquídia (l’origen grec del seu nom vol dir literalment “testicle”). Tenim referències d’aquest tipus de flor ja en cultures antigues com els asteques, els mateixos grecs i la Xina antiga. És a dir, que el seu aspecte ja ens té captivats des de fa molt de temps.

L’olfacte no pot evitar percebre l’olor de les pomes. I desperta el record de tantes històries lligades a aquesta fruita: recordem que la poma bíblica-ment simbolitza la temptació i que, en tastar-la de l’arbre del coneixement, l’espècie humana va ser desterrada del Paradís o com aquesta mateixa fruita, en la cultura clàssica, va sembrar el caos entre les deesses Hera, Atenea i Afrodita, ja que només la més bella podia obtenir la poma daurada o poma de la discòrdia.

Els sentits de la vista i l’olfacte ens aporten sensacions, records, vivències i coneixements i, en aquest cas, l’esclat de la natura de les pomes i les orquídies ens ajuden a mantenir-ho present.

t

El fruitde la natura ens atrapa mitjançant els sentits

Esglesia del Carme. Asunció Plana

13

Fires, mostres, exposicions florals amb èxit de públic total i a la capçalera “ Girona Temps de Flors “ amb una aposta clara de l’Ajuntament de la ciutat per internacionalitzar l’exposició i apro-fitar els 35 minuts de AVE d’ençà Barcelona, i a més no oblidant la cuina.Girona un 10!!!!!!!La idea està molt clara:Flors=Públic=Comerç=Riquesa ciutat.Una fórmula que no falla i realment s’aplica molt poc, per això convidem a altres ciutats de Catalunya a emprendre iniciatives i gaudir d’aquests beneficis.Podeu comptar amb el suport de la Federació Catalana d’Empresaris Floristes.

Joan M. GuillénSecretari FCEE.

t

Inauguració Girona Temps de Flors 2013

MES DE MAIG

14

CURIOSITATSFont: “Plantas de exterior: 250 trucos” de Carlos Herrera

1 2

3 4u L’aigua de l’aquariSi tens aquari a casa, cada vegada que canviïs l’aigua no la llencis pel desguàs. Prova a regar amb ella i comprovaràs quant benefi-cia les teves plantes, ja que constitueix un excel·lent adob.

u L’aigua del gerroNo llencis l’aigua del ge-

rro de les flors, ja que és un excel·lent adob

per a les plantes.

u Una copa d’anísUna copa al mes per arbre fruiter farà que els fruits siguin molt més dolços. Prova-ho i assaboriràs el resultat.

u ViAfavoreix el creixement de les plantes afegint a l’aigua del reg una mica de vi. És fantàstic.

15

u Posa a dieta a les teves plantesNo llencis l’aigua on han romàs en remull els components de l’amanida (enciam, escarola, pastanaga, ceba,

etc.), rega amb ella les plantes. D’aquesta manera les alimen-

taràs, fent guardar la línia, i creixeran més sanes,

esveltes i amb una bri-llantor especial.

5

9

7

6

8

u Atenció a l’adobNo utilitzis mai adob

durant el mes següent al trasplantament d’una planta, perquè correries el risc de indigestar-la. Primer

dóna-li temps a que s’instal.li bé. Trobarà

aliment suficient en el nou substrat. Ja li

donaràs l’adob apropiat més endavant.

u Sopa per a les plantes

L’aigua de coure sense sal dels llegums és rica en elements

nutritius útils

u Claus i claus vellesoSi tens claus o claus rovellades, no els llencis. Enterra’ls al voltant de les teves plantes, ja que l’òxid que desprenenés molt beneficiósper a elles.

u El té, un formidable adobNo llencis les bossetes de te un

cop consumides. Almenys un cop l’any escampa el contingut d’una bosseta- per

planta mitjana- per sobre de la terra. A part dels nutrients que conté, la planta també

surt beneficiada per l’aportació de matèria orgànica que re-

presenta el contingut de cada bosseta.

u Piles usadesNo llencis les piles usades, enterra-les voltant les teves plantes. El líquid que desprenen és molt

beneficiós, sobretot si són plantes de necessitats

àcides com les gardènies, les hortènsies o les camèlies.

u Vermut per a la teva

gardèniaUn cop al mes

una copeta de vermut sec a la teva gardènia i obtindràs una floració es-plèndida Aboca’l després de regar

perquè el seu efecte arribi a totes les arrels.

u Adobar, només després

de regarLes aportacions d’

adob en solució s’han de fer sempre després d’un bon reg. Si ho fas sobre terra seca, corres el risc de cremar les arrels i la planta ja no es recuperaria.

11

12 10

16

Julio 2013

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge

1AaronEster

2Ot

Bernardí

3 TomàsLleó

4IsabelBerta

5Miquel dels

6Maria Goretti

Isaïes

7FermíGermà

8Adrià

Edgard

9Agustí

Verònica

10AmàliaCristòfol

11OlgaBenet

12EpifaniaSara

13EnricSara

14Adela

15Bonaventura

16Mare de Deu del

Carmel

17Aleix

Mercel.lina

18MarinaFrederic

19Just

Àurea

20Margarida

Elies

21 DanielLlorenç

22Maria Magdalena

23Maria Gràcia

24CristinaVictor

25Jaume

Valentina

26Anna

Joaquim

27Marta

Llàtzer Aureli

28Victor

Caterina

29Àlvar

30Pius i Sofia

31Calimeri

Agost 2013


1Alfons

Esperança

2Mare de Deu dels

Àngels

3Lidia

Gustau4

Violeta

5NeusRemei

6Salvador

Just

7GaietàSixt

8Domènec

Ciriac

9Romà

Marcell.ina

10LlorençPaula

11Susanna

Clara

12GerardHilària

13HelenaFelip

14EusebiCalixte

15L’Assumpció

16EsteveRoc

17BeatriuIsaac

18Flor

Agapit

19 Lluis d’Anjou

Marià

20BernatSamuel

21Fidel

Victòria

22Maria Reina

Timoteu

23Rosa de Lima

Felip

24Emília

Bartomeu

25GenísLluís

26CésarVictor

27Mònica

Margarida

28AgustíJulià

29SabinaAdelf

30RosaFèlix

SANTORAL

17

Setembre 2013


1ArturCinta

2RaquelIngrid

3GregoriDorotea

4ConsolCàndida

5Bertí

Ròmul

6Eva

Zacaries

7Judit

Regina

8MeritxellAdela

9AratzazuFrederic

10Nicolau

Domènec

11La Diada

12Lluc

Dolça de Maria

13FelipEulogi

14RòsulaSalústia

15DolorsAlbí

16RaquelIngrid

17GregoriDorotea

18SofiaIrene

19Constància

Genari

20CàndidaEustaqui

21MateuJonàs

22MauriciFèlix

23TeclaPius

24La Mercè

25AurèliaSergi

26Cosme Damià

27Adolf

Florentí

28Simó

Salomó

29Miquel Rafael Gabriel

30Jeroni

SANTORAL

18

Primer de tot vull agrair al Gremi de Floristes de

Catalunya la oportunitat d’utilitzar aquesta nova i

tant encertada revista com el canal on expressar

els meus pensaments.

Tot just és la tercera edició d’aquesta publicació,

i encara no havia tingut temps de dir-hi res.

I ara, el que us he de dir és que plego.

El proper 8 d’agost deixo Mercabarna-Flor.

Em jubilo.

M’hauria agradat fer-ho en un moment en què les

coses haguessin anat més bé, però malauradament aquest és el

dia que em vaig marcar com a data límit per dir adéu.

He estat al Mercat de les Flors del carrer Lleida; al Mercat Central de Mer-

cabarna i ara a Mercabarna-Flor. Per tant, puc dir que he viscut moments,

anècdotes i situacions de tot tipus.

Mercabarna-Flor té totes les condicions per ser un Mercat de futur; només

cal que el futur millori.

No cal que ens digui el Govern que el moment és complicat, ja ho sabem

i ho patim tots plegats !! però permeteu-me que us digui que estem en un

sector on encara està tot per fer. De cotxes, rentadores, televisors... s’ha

tocat sostre. Tothom en té. De flors i plantes, encara no tothom en consu-

meix. Se’n poden vendre moltes més !!!

Pels qui em coneixeu, sóc en Jaume Esteve i Archs. Des de 1980 fins ara he

estat al capdavant del Mercat.

Pels qui no em coneixeu, poca cosa us puc dir, només desitjar-vos molta

sort a tots.

El més fàcil és dir HOLA. El més difícil és dir ADÉU.

Jaume Esteve i Archs

Hola i Adéu!

Jaume Esteve, durant les primeres Mercademostracions celebrades al nou Mercabarna-flor, el novembre de 2008

19

1. Des de quan es dedica a la floristeria?

Estic a la botiga fa 17 anys, és pot dir que sóc la quarta generació de floristes que treballem a Flors Vilaplana, ja que és floristeria amb més de 100 anys d’antiguitat.

2. Que és lo que més li agrada de la seva feina?

El tracte amb la gent, el contacte continu que tenim amb la natura, la creativitat de la feina, i la satisfacció que et dona que la clientela et reconegui la feina i el tracte tant personal i ben fet.

3. Per què va escollir aquesta professió?

Doncs, quan tenia 18 anys, no tenia clar el que volia fer o estudiar, el meu pare Fernando, em va proposar que i provés de treballar a la botiga, i si no m’agradava doncs que em dediques a una altra cosa, però el resultat ja és veu després de tants anys, encara tinc la mateixa il·lusió per la

feina que el primer dia.

4. Quin significat té per vostè treballar amb flors?

Per mi significa tindre un contacte molt directe amb la natura, que cada dia et sorprèn amb noves flors , nous colors, i noves formes de treballar-les.

5. Quina son les seves flors preferides?

M’agraden totes però si tingués que escollir unes, serien els liliums, les orquídies, i les hortènsies.

6. Principals reptes futurs com empresari?

NOM FLORISTERIA: Floristeria VilaplanaSOCI GREMI: Gran via Corts Catalanes, 489CIUTAT: Barcelona

Intentar ampliar el negoci, fer reformes a la botiga per adaptar la a les noves demandes del públic i seguir creixen com a persona i com florista.

7. Creu necessari que les persones del mon de la floristeria estiguin preparades?

Avui en dia es primordial, hi ha molta competència i em d’estar ven formats, per qualsevol repte que ens pugui esdevenir.

8. Quina opinió té del comerç electrònic? És una nova eina, per donar-nos a conèixer i també per

a fer negoci, cada vegada la gent fa més compres per Internet i ens em d’adaptar a les noves tecnologies.

9. Té botiga Online? Si, farà, 5 anys que tenim botiga Online i en els últims dos

anys em vist que la demanda de flors i de arreglos florals per la web, s’ha incrementat considerablement.

10. Creu interessant estar adherit a les associacions del sector floral?

Es important, tenir gremis i associacions fortes, ja que la unió fa la força, i cuan més units estem més podrem lluitar amb tot allò que ens fa mal a les nostres botigues o negocis, cm pot ser la venda in discriminada de roses el dia de Sant Jordi o la venda de plantes en establiments de multi venda de origen xinés, per posar uns exemples.

11. Quina promoció creu que necessita el sector?

Crec que necessita una promoció a nivell nacional amb campanyes publicitàries per que la gent ens vegi i ens tingui molt pressent i sobretot que no ens vegin com un luxe, sinó com un capritx assequible a tothom.

ENTREVISTA

20

1. Des de quan es dedica a la floristeria? L’activitat comercial de la firma “Gras” va començar l’any

1904 amb el nostre besavi Josep Gras.

2. Què és lo que més li agrada de la seva feina?

Els colors, les olors, el que transmeten, la il·lusió que donen a les persones, la frescor de la botiga, la alegria que les flors fan sentir, i com ens alleugen en els moments de tristor. Es una feina plena de sentiments.

3. Per què va escollir aquesta professió? Ho hem viscut, ho portem a la sang, forma part de la

nostra família.


Ens fan esmerçar-nos, ens fan ser sensibles, ens fan voler saber més cada dia, crear, els floristes som grans creadors, cada dia en cada ram, en cada composició, intentem imitar la naturalesa, intentem superar-nos.

5. Quines són les seves flors preferides? Totes! Lo difícil es dir quina es la flor que no t’agrada.

Totes tenen el seu encant, la seva personalitat, unes pel seu aroma, altres pel seu color, altres per les seves textures, unes per la seva raresa i unes altres per la seva senzillesa.


Saber transmetre que les flors no només és un article de luxe sinó que forma part de quelcom necessari. Hi ha un proverbi japonès que diu: “si en el món et queden dues monedes, amb

NOM FLORISTERIA: Carme de las Heras Gras I Josep de las Heras Gras NOM FLORISTERIA: Gras FloristesCIUTAT: C/ Gavatxons,14 • Plaça Salvador Espriu, 1Av Jaume I , 317 • Roca i Roca, 40Terrassa

una compra una barra de pa i amb l’altre un lliri.” No només hem d’alimentar el cos sinó que també hem d’alimentar l’esperit. Voldríem saber transmetre aquesta idea: les flors són molt importants en la nostra vida quotidiana i, ara més que mai, ens alleugeren la carga que tots portem a sobre.

7. Creu necessari que les persones del món de la floristeria estiguin preparades?

Si. És molt important que tots estiguem preparats per fer la feina que volem fer. Com més preparats estem, més podrem sortir-nos-en.

8. Quina opinió té del comerç electrònic? És una eina més, ens hem d’adaptar, estem en una època

de noves tecnologies i nosaltres hem d’estar d’acord amb les tendències.

9. Té botiga Online? Si. Ja fa temps que en tenim i estem molt contents.


Si. Tot el que ens fa unint-se ens fa més forts.


Estem passant uns anys difícils, és costós tirar endavant dia a dia, però no podem perdre la il·lusió ni deixar de lluitar. S’han de trobar maneres de poder oferir qualitat i bon preu, però no perdre l’esperit de superant-se cada dia i aprendre per oferir al client una feina curada i especialitzada. Aquesta és la nostra eina: especialitzar-nos, ser mestres.

ENTREVISTA

21


Em dedico a la floristeria des de fa 20 anys, però la meva mare ja és florista des de fa 41.


El tracte amb la gent, el poder crear i aconsellar en cada cas. Sigui una festa o en cas contrari un acte més trist.


Realment jo ho havia viscut sempre a casa i ho havia vist, però sincerament no m’agradava gens, pot ser era el fet que ho tenia a casa. Quan va ser el moment de decidir el meu futur, a casa em van dir que encara que no m’agradés havia d’anar a estudiar Art Floral per donar un cop de mà quan fes falta. Quan vaig veure a on es podia arribar amb les flors, es va obrir un mom. Vaig quedar fascinada.


Per a mi el meu treball és també el meu hobby

5. Quina son les seves flors preferides? La peònia i la Freesia


Mantenir la floristeria 40 anys més. I seguir gaudint com ara.

NOM: Olga PolNOM FLORISTERIA: Flors JumelCIUTAT: C/.Creu 42 • Girona


Si però, si hi ha voluntat i ganes d’aprendre és fàcil.

8. Quina opinió té del comerç electrònic?

De moment no estic massa d’acord, ja que encara soc de les que penso que un florista és un artista i vendre flors és quelcom més que un negoci.

9. Té botiga Online? No, però si tinc pàgina web i Facebook. I s’ha de dir

que he rebut molts encàrrecs de gent que m’ha trobar via Internet, però sempre han de trucar i parlen per saber el tipus d’encàrrec i servei que volen. Crec que és molt important el contacte, encara que sigui telefònic, amb el client.


Si, sempre et pot ajudar i et poses al dia.


La promoció no la sé, però crec que dia a dia el client va adquirint més de cultura de flor. Ara ja no es compren flors només quan es tenen convidats. Ara ja es compren per un mateix.

ENTREVISTA

22


Fa 23 anys que vam inaugurar la nostra botiga


Crear noves composicions i donar alegria i color a la vida


Va ser casi per casualitat, vaig treballar un temps a una floristería i amb va agradar i el meu somni era treballar

per mi així doncs em vaig tirar a la piscina


Es un article molt creatiu, i pots fer amb mateixa flor diverses coses , combinacions,i donar-li l efecte que vols

5. Quina son les seves flors preferides? Els anthuriums, les orquídies … hi han moltes, cada una te

el seu encant


Els principals reptes,es sobreviure, doncs esta complicat intentar vèncer aquest període que ens toca viure i seguir creant

NOM: Imma NaranjoNOM FLORISTERIA: L’AnthuriumCIUTAT: Manlleu · Av.Roma, 121


Si hem d’estar preparats, doncs hem de fer valorar les nostres mans, hi ha molta competència i nomes fent diferent i ben feta la nostra feina ens en sortirem


Bé,es el futur , el dia a dia però a mi personalment m’agrada el tracte de tu a tu i la proximitat client florista

9. Té botiga Online? No, no ens acabem de decidir

10. Creu interessant estar adherit a les associacions del sector floral?ç

Si, perquè entre tots podem tirar endavant nous projectes, fer cursos, lluitar per defensar els nostres drets, que a títol individual es molt més difícil


Per desgracia estem en un país amb poca cultura de flors, nomes per segons quins esdeveniments ,treure l ‘etiqueta que les flors son un luxe, hauria d’ésser una cosa mes quotidiana, del dia a dia posar flors a la nostra vida , hauria de ser més fàcil.

ENTREVISTA

23


Fa més de 30 anys


El poder esta envoltada de plantes i flors i poder oferir-les al meus clients, amics..


Per negoci familiar


Es el mitja per el qual puc expressar i transmetre la meva creativitat

5. Quina son les seves flors preferides? M´ agraden totes en general però les silvestres

especialment


Proporcionar contínuament als meus clients nous productes que siguin del seu interès, motivant així la compra al meu establiment.

NOM: Cesca Camí Mur NOM FLORISTERIA: Art Floral MyosotisCIUTAT: Reus General Moragues, 74


Sí, com en qualsevol professió.


Crec que es una molt bona opció per apropar-se a més clients

9.Té botiga Online? No


Si, estan units poden proporcionar assessorament dins el nostre sector, oferir promocions donar a conèixer novetats, tendències, aportar idees per afrontar l’actual situació econòmica...


Incentivar la compra de plantes i flors com a cosa quotidiana no tan sols com un regal ocasional o diades concretes. El comprar per que t ‘ agraden i estan a l´ abast de tothom

ENTREVISTA

24

ALEGRIA RAÏM BLANC

AMISTAT SINCERA FLOR DE MAGRANER SENZILL

AMOR A LA VIDA FALGUERA

BELLESA FRANCESILLA

BONA EDUCACIÓ CIRERER

BRAVURA CASTANYER

CASTEDAT FLOR DE TARONGER

COMPLEIX LA TEVA PROMETENÇA PRUNER

CONSTÀNCIA JACINT BLAU

CORATGE VERBASCUM

DESCONFIANÇA ESPÍGOL

DESDENY RUDA

DIGNITAT DÀLIA

DESIG CITRONELLA

DEVOCIÓ ALSTROEMERIA

DECLARACIÓ D’AMOR TULIPA

EGOISME NARCÍS

ELEGÀNCIA ACÀCIA BLANCA

ELEGÀNCIA MADURA MAGRANER EN FLOR

ENTUSIASME LLIMONA

FALSES RIQUESES GIRA-SOL

FIDELITAT IRIS BLANC

FORÇA FONOLL

FORTUNA AVET

GRATITUD CAMPÀNULA DE JARDÍ

GELOSIA ROSA GROGA

GENEROSITAT FULLES DE TARONGER

GLÒRIA I ÈXIT LLORER

HOSPITALITAT GINEBRE

IMMORTALITAT AMARANT

INDISCRECIÓ FLOR D’AMETLLER

JOVENTUT PASSIONERA

LLIBERTAT FULLES DE PI. GLANER. ROURE. SALZE. VIMENERA

MALENCONIA CALÈNDULA

MODÈSTIA LLIRI D’AIGUA

MORT XIPRER

NO HO PUC RESISTIR ROSA SENSE ESPINES

OBEDIÈNCIA FREIXE

ORGULL AMARIL·LIS

PERFECCIÓ PINYA

PRESUMPCIÓ BOCA DE DRAC

PRIMER AMOR LILA COMUNA

PROTECCIÓ EUCALIPTUS

RESISTÈNCIA CEDRE

REBUIG CLAVELL ESTRIAT

REVOLUCIÓ PI

RECONCILIACIÓ AVELLANER

SATISFACCIÓ MIRRA

SIMPATIA ARMÈRIA

SOSPITA BOLETS

SUPERSTICIÓ HERBA DE SANT JOAN

T’ESTIMO ROSA VERMELLA

TEMPTACIÓ CODONYER

TRADICIÓ VESC BLANC

UN ENCANTERI HAMAMELIS

VERGONYA PEÒNIA

VERITAT CRISANTEM

VIRTUT MENTA

VICTÒRIA ESPÍREA

XIMPLERIA MAGRANER

FLORS QUE PARLEN

26

Mercabarna-flor va convocar una roda de premsa amb motiu de la diada de Sant Jordi, el passat 19 d’abril, per donar a conèixer les previsions de venda de roses de cara a la diada d’enguany, i per posar de relleu la im-portància de la feina dels floristes a l’hora de preparar una rosa de Sant Jordi de qualitat.

Una quinzena de mitjans de comunica-ció –entre televisions nacionals i estatals, ràdios i premsa escrita- van assistir a la roda de premsa, que va estar presidida per la Tinent d’Alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona i Presidenta de Mercabarna, Sònia Reca-sens, el director general de Mercabarna, Josep Tejedo, el president de l’Associació d’Empresaris Majoristes de Mercabarna-flor, Jaume Mateu, i el president del Gremi de Floristes de Catalunya, Lluís Vilagran.

La presidenta de Mercabarna i tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Sònia Recasens, va obrir la trobada amb els periodistes destacant les bones perspec-tives de comercialització i la importància d’una jornada com la de Sant Jordi per a l’economia de la ciutat, ja que “és un dia de generació de riquesa i que demostra la vitalitat del nostre comerç”.

La importància de la feina del florista

Mercabarna-flor volia posar en valor la feina que fan els floristes a l’hora de prepa-rar i decorar les roses de forma creativa i especial per aquesta diada. Per això, la roda

de premsa es va centrar en destacar la impor-tància del valor afegit. “Aquest Sant Jordi volem realçar les roses arranjades de manera diferent, única i personalitzada i que es converteixen en re-gals exclusius”, va assegurar el director general de Mercabarna, Josep Tejedo. Per reforçar aquest mis-satge, durant l’acte els tres primers classificats de la Copa d’Espanya d’Art Floral Interflora van pre-

Mercabarna-flor destaca la importància dels floristes per crear roses de Sant Jordi de qualitat

Mercabarna_Bofill. Algunes de les roses

arranjades pels floris-tes que van realitzar la demostració de roses

de Sant Jordi. t

27

sentar diferents treballs de gran originalitat amb roses. Així, Eduard Maynegra, Francesc Porres i Sergi González van mostrar, en directe, el procés creatiu mitjançant el qual una rosa vermella es converteix en una rosa de Sant Jordi especial per la persona a qui estimes.

La roda de premsa va concloure amb les intervencions del president de l’Associació d’Empresaris Majoristes de Mercabarna-flor, Jaume Mateu, i del president del Gremi de Floristes de Catalunya, Lluis Vilagran. Els representants de majoristes i detallistes van incidir especialment en el gran esforç que farien els professionals del sector per assumir la pujada de l’IVA, del 8 al 21%, perquè no repercutís en un increment del preu de venda de les roses al carrer.

Mercabarna_Bofill. D’esquerra dreta, Jaume Mateu, president de l’Associació de Majoristes de Mercabarna-flor (AEM); Sònia Recasens, Tinent d’Alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona i Presidenta de Mercabarna; Josep Tejedo, director general de Mercabarna; i Lluís Vilagran, president del Gremi de Floristes de Catalunya. Al fons, els floristes que van realitzar la demostració de roses de Sant Jordi.

Mercabarna_Bofill. Algunes de les roses arranjades pels floristes que van realitzar la demostració de roses de Sant Jordi.

t

t

28

Parada de mostra a la Diagonal de Barcelona. Posteriorment es varen fer seguint aquest model, juntament amb parcs i jardins i l’Ajuntament de Barcelona

Flors Maria, proveïa de flors moltes entitats de Barcelona com ara el Palau de la Música, el Liceu, l’Ajuntament de Barcelona, etc.

L’AIGUA de les fonts

Hi havia dues persones que es cuidaven d’omplir tots els pots d’aigua de totes les parades de la Rambla a canvi d’uns dinerons.Agafaven l’aigua de la font de Portaferrissa i de la font de la Boqueria.

L’AMBIENT ROMÀNTIC DE MATINADA

Els pintors, artistes, bohemis i atractives senyoretes sortien del paral·lel cap al carrer nou i fins la rambla. Aquest mosaic de gent plural inauguraven un nou dia en els bars prop del mercat entre flors i plantes que perfumaven la humitat.

FAMOSOS I FAMOSES

En aquell moment no hi havia turistes, però en canvi passejaven per la rambla artistes i famosos com la Lola Flores, Manolo Caracol, La Chunga, Carmen Amaya.

La proximitat del Liceu va propiciar una relació fluida amb personatges del món de la Lírica i del Bel Canto com ara: Jaume Aragall, Josep Carreras, Alfredo Kraus, Montserrat Caballé, Mirella Freni, Bianca Bellini, Renata Tebaldi, Luciano Pavarotti, Victòria dels Àngels i molts altres personatges de Barcelona.

Joan Rossell Roca

FLORS MARIA LA PARADA MÉS ANTIGA DE LA RAMBLARambla de les Flors núm. 7 Barcelona

Premi de la Generalitat de Catalunya 150 anys de reconeixement a la parada més antiga de la rambla.

Ramblista d’Honor

octubre 2011

FLORES MARIA (abans) / FLORS MARIA (actualment)

Els cultivadors de l’àrea metropoli-tana de Barcelona i el Baix Llobre-gat anaven a vendre a la rambla. El mercat de les flors es feia a terra amb cistells i paneres. Anava des del carrer Hospital al carrer del Carme.Arribaven a les quatre del matí i cap a les set o les vuit ja no quedava cap venedor i aleshores és quan arriba-ven les floristes.

El dia que plovia es feia el mercat sota les voltes del SEPU (magatzems de roba) un espai molt reduït que havien d’estar els uns sobre els altres.

EL TREBALL

Era una època que es feien moltes corones. Hi havia més sensibilitat per les flors. Es celebraven els sants ila gent tenia criteri (demanava colors blancs, roses, grocs etc..). El florista demanava a qui anava dirigit el ram i aleshores es feia el treball sense mosi, sense càmeres frigorífiques, ho guardaven en fresc als pous, tot sense les tecnologies actuals.Abans hi havia menys gènere que ara, es collien els clavells fins i tot tancats.

t

t

t

t

En Joan Rossell somrient a la seva parada.

Hi havia una vegada, un lloc al bell mig de Barcelona, una professió tan bonica i arrelada a la ciutat, com la venda de flors i “quin millor lloc que la rambla de les flors” entre el carrer Hospital i el carrer del Carme es posicionaven els venedors de flors a partir de les dues o les tres de la matinada. Vinguts dels vol-tants de Barcelona, del Baix Llobregat, del Barcelonès i del Maresme.

Posaven el seu producte a vendre. Començaven a comprar aquells senyors que sortien del teatre o d’una visita a les atractives senyoretes, per portar unes flors a casa o a l’amant. Després, més tard, arribaven els floristes amb els seus cistells per emportar-se la oferta que els hi convingués, per després anar a vendre a altres indrets de la ciutat, o bé a l’àrea metropolitana de Barcelona .

ANÈCDOTES

Tot el que succeïa en aquesta rambla tan estimada per tots.

Les atractives senyoretes, explicaven les seves vivències, com havien arribat a fer aquesta feina. Algunes noies arribaven a la ciutat a fer de minyones i a cuidar marrecs, però, la burgesia catalana de l’època incloïa també, algun que altre servei al senyor de la casa.

D’altra banda senyors que anaven a buscar el que no trobaven a casa, o tan sols per parlar una estoneta, sentir-se estimats i escoltats.

Hi havia un crit que feia córrer algunes d’aquestes atractives senyoretes ”que ve en Grabat”, un policia que els hi feia la vida impossible (pobres dones).

En aquell temps, els diumenges també hi havia mercat, començava una mica més tard als voltants de les quatre de la matinada, la mare explicava que el meu germà amb quatre anys no el podia deixar en lloc i a les hores el portava al mercat i el deixava en el quiosc d’en Rafa qui amb molt de carinyo li donava un TBO per entretenir-lo.

La gent d’aquella època era dura i valenta. Una de les anècdotes que la mare m’explica, fou una que succeir el dissabte abans de la gran nevada del 62. Explica, que, un client de Sabadell, volia comprar clavell a un preu molt barat, però, el pare no va baixar del burro i es va tornar emportar el clavell cap a casa.Aquella mateixa nit va caure la gran nevada del 62. El meu pare, convençut de que podria ser un bon Mercat, aquella matinada amb penes i treballs va arribar a les Rambles amb els seus

clavells i la gran sorpresa va ser trobar-se amb aquell mateix client de Sabadell que tan sols veure’l li va dir ..... Ismael, demana’m el preu que vulguis que aquests clavells són per mi.

Tot aquest esforç, també tenia la seva recompensa. Al acabar la venda anaven esmorzar al bar Les Flors del carrer Hospital, on feien un esmorzar de for-quilla. Cigrons amb cansalada, botifarra amb seques i més delicatesen de l’època. Acompanyat d’un bon porró de vi.

També hi havien les parts dures, tots sabem, i més els que si troben, que ven-dre al carrer amb les inclemències del temps sempre és dur i que quan plovia tots buscaven una mica d’aixopluc sota de les voltes del SEPU.També eren moments on les re-presàlies a la nostra estimada llengua estaven a l’odre del dia. On demanar un cafè amb llet semblava ser un delic-te (sembla ser, que ara, no estem gaire lluny d’aquells temps).

Segurament en podríem escriure un llibre farcit d’anècdotes d’aquesta gent, de la qual n’estic molt orgullós, doncs m’han ensenyat el que ser i m’han transmès l’estimació d’aquesta feina tan florida. Gràcies a tots i cada un dels que han fet possible que seguim aguantant tants anys (amb llàgrimes als ulls i el cor encongit) tot i que ara la cosa està molt difícil, doncs hi ha poca cultura de la flor, esperem torni amb força per poder seguir aquí.

LA FLOR ES VENIA

PER GROSSES,

ESPECIALMENT EL

CLAVELL

Una grossa eren 12 dotzenes, 144 unitats, es venien pomats en paquets de tres dotzenes, per tant, 4 paquets era un grossa.

El preu de la grossa oscil·lava al voltant de les 150 pessetes quan anava barat i 450 quan anava car. La dotzena anava a 12 pessetes, quan anava barat i 38 pesse-tes quan anava car.

29

Maria GarrigaVídua d’Ismael Batlle

MiquelBatlleFLORISTERIA I. BATLLEPREMIA DE MARPer Miquel Batlle Garriga· Majorista de flor

Alguns Ajuntaments i Districtes de la ciutat de Barcelona també donen permisos per ocupar la via pública aquest dia, per que? Moda de paradetes, desídia admi-nistrativa... no sé, amb el valor que té l’espai públic es una frivolitat donar aquests permisos, a més amb poca consistència si mirem les ordenances municipals, però sí son una realitat en augment i un nou atac al nostre sector professional.

Nosaltres com Gremi de Floristes de Catalunya, que estem treballant per poder solucionar les dos diades Sant Jordi i la Mare, us demanem l’ajut a tots els floris-tes agremiats per detectar aquestes situacions i dialogar amb l’Ajuntament per aturar aquesta situació que ens perjudica novament.

Explicaré un cas. A Barcelona el regidor de Comerç de la ciutat, Sr. Raimon Blasi, està en contra d’aquests permisos i ho fet saber als districtes de la ciutat, però a varis districtes els han donat. I vull mencionar l’actuació del Districte d’Horta-Guinardó, contactant amb la Consellera de comerç, Sra. Lina Huélamo, i després la decisió de la Regidora del Districte, Sra. Francina Vila, de no donar cap permís. Resultat: reducció quasi total de parades, només les il·legals que són qüestió de la Guardia Urbana.

Evidentment gràcies ales dues per aquest diàleg i aquesta sensibilitat de compren-dre al comerç ( i també la resta del equip directiu ) i per damunt de tot per obrir la porta a resoldre aquest problema a tota Catalunya.

Joan M. GuillénSecretari Gremi Floristes de Catalunya

30

DIA DE LA MARE…SEGONA PART DE

SANT JORDI?NO!!!!!!!!!!!

Gremio Floristes Nº3

Documents

Transcript of Gremio Floristes Nº3