FORMACIÓ DE FORMADORS EN EL

TRACTAMENT I LA GESTIÓ DELS ALUMNES

D’ALTES CAPACITATS EN EL MARC INCLUSIU

ICE- UNIVERSITAT DE BARCELONA

PROFESSORA: ROSA VELA

TREBALL FINAL DE CURS

Eva Ribas Roca

11-01-2016

POST PROCÉS FORMATIU – REFLEXIÓ DE LA PRÀCTICA

1.Com podem detectar un alumne/-a en altes capacitats a l’aula? Quins indicadors són

imprescindibles en aquesta detecció, tenint en compte les característiques generals dels

alumnes en altes capacitats?

Les principals característiques que defineixen els alumnes amb altes capacitats i que

per tant en són els principals indicadors són: una extrema curiositat intel·lectual i

motivació per aprendre, una bona relació entre velocitat d’aprenentatge i velocitat

d’execució, una gran creativitat, una alta sensibilitat, sentit crític i la gestió de les

emocions.

La millor manera de detectar a l’aula un alumne/-a d’altes capacitats és a través de

l’anàlisi del seu sistema d’aprenentatge (S.A.), així com la observació directa a l’aula

per part dels professors, tenint en compte les característiques de l’alumnat d’altes

capacitats.

2.Quins instruments o fonts d’informació són més estimables per a la detecció a l’aula?

L’instrument més estimable seria l’anàlisi del sistema d’aprenentatge de l’alumne, on

s’avaluen factors com la relació entre velocitat d’aprenentatge i velocitat d’execució,

la creativitat, curiositat, sensibilitat, sentit crític (ja que els alumnes d’altes capacitats

solen ser alumnes que s’ho qüestionen tot contínuament) i la gestió de les situacions

i les emocions.

Aquesta anàlisi del sistema d’aprenentatge es pot fer a partir de l’observació per part

dels professors a l’aula i a través de tests (de creativitat, intel·ligència, etc.).

També cal tenir en compte l’aproximació diagnòstica per part de l’EAP o especialista

extern o intern del centre, tot i que de vegades aquest diagnòstic es pot basar en un

únic factor (test d’intel·ligència, per exemple) que per si sol no és significatiu o

identificador d’un alumne d’altes capacitats.

3.Quan és adient utilitzar eines com un P.I. o Acceleració i de quina manera les podem

aplicar? Enumera els factors generadors i limitadors a tenir en compte a l’hora de

l’aplicació d’aquestes estratègies.

Aplicar un Pla individualitzat és molt adient per als alumnes amb altes capacitats, ja

que s’adequarà el ritme d’aprenentatge al seu propi sistema d’aprenentatge.

I quan els alumnes amb altes capacitats presenten indicadors d’evolució individual i

superació cognitiva i d’autonomia personal i estabilitat emocional, es pot plantejar

com a opció una acceleració (avançament d’un curs) tenint sempre em compte les

seves circumstàncies, coneixements, historial acadèmic i desenvolupament personal.

Pel que fa als factors generadors tant del P.I. com de l’acceleració són el fet que per

ells mateixos poden generar una bona motivació en l’alumne, que l’empenyi a

aprofundir i avançar en els seus coneixements. Aquest P.I. hauria d’anar sempre

acompanyat d’una metodologia adient a cada alumne i a les seves característiques

d’aprenentatge i de personalitat, i s’haurien d’aplicar tasques significatives per

l’esforç, per l’aprenentatge, per la gestió del temps i pel desenvolupament de les

seves capacitats i competències individuals.

Un altre factor generador és el fet de treballar l’avaluació com a eina metodològica i

referent d’oportunitats de millora i de creixement.

D’altra banda, els factors limitadors poden ser treballar a l’aula de manera repetitiva i

poc constructiva, sense tenir en compte les capacitats individuals de cada alumne. De

vegades es treballa a l’aula amb constants repeticions, limitant els interessos dels

alumnes, fragmentant el coneixement, o amb un nivell per sota de les capacitats de

l’alumnat. Tots aquests fets serien factors limitadors de l’aprenentatge.

4.Quines altres estratègies d’intervenció educativa es poden aplicar a part del P.I. i les

acceleracions?

La dificultat inicial dins de la intervenció educativa per part dels docents és atendre

tota la diversitat de l’alumnat, i amb aquest objectiu, a part del P.I. i les

acceleracions, hi ha diversos recursos i estratègies que es poden fer servir a l’aula i

que es poden convertir en factors generadors per als alumnes d’altes capacitats dins

de l’escola inclusiva.

Segons l’article “L’alumnat amb altes capacitats: resposta educativa”, algunes

d’aquestes estratègies poden ser:

-organització flexible per tractar la diversitat

-obertura a l’exterior de l’escola: utilitzant recursos interns i també externs

-agrupaments i grups flexibles

-temporalització (pot ser una compactació horària i del currículum per donar temps

als alumnes, dins de l’horari lectiu, a organitzar-se i treballar de forma autònoma)

-flexibilització horària i d’espai

-enriquiment curricular (sense afegir més càrrega acadèmica).

5.Analitzar i justificar tres eines d’intervenció educativa que poden ser d’utilitat a

l’hora de liderar i gestionar l’aula tenint en compte la diversitat de tot l’alumnat.

A l’hora de liderar i gestionar un grup és molt important que el docent exerceixi un

lideratge que potenciï accions evolutives i de desenvolupament acadèmic i de

creixement per a cada alumne del grup-classe a l’aula. És molt important que els

alumnes creguin en el seu professor sabent que és la persona amb qui poden

refermar i consolidar els seus aprenentatges segons el seu propi ritme de

processament i creixement personal.

Algunes de les eines d’intervenció educativa que el docent pot utilitzar per gestionar

l’aula serien per exemple el “dia temàtic”, la creació d’un nou racó “Aprenem més” i

i un mètode de correcció de les tasques conjuntament, “col·laborem”.

El dia temàtic consisteix en que durant un període aproximat d’uns quinze dies, tots

els alumnes de la classe fan una petita exposició davant de la resta de companys i del

professor sobre un tema de la seva elecció. Pot ser qualsevol tema que els interessi i

motivi, i d’aquesta manera, tots els alumnes, inclosos els d’altes capacitats, tenen

l’oportunitat d’aprofundir i estudiar un tema que els interessa molt i de compartir els

seus coneixements sobre aquest tema amb els companys. Considero que és una

molt bona eina que reforça la cohesió en el grup alhora que permet als alumnes

d’altes capacitats explotar tot el seu potencial en un tema en concret.

El racó “aprenem més” consisteix en crear un “racó” a la classe d’ampliació de

continguts. Els alumnes d’altes capacitats solen tenir una alta velocitat d’execució, i

per tant solen acabar les tasques proposades amb força rapidesa. Si en acabar les

tasques comuns a tots els companys tenen aquest racó on poden aprofundir en les

diferents àrees se sentiran més motivats. Es tracta d’utilitzar materials del curs

següent que el docent consideri adients per a l’ampliació de continguts. La durada

d’aquest “taller-racó” seria d’unes dues hores, una destinada a la creació i l’altra a la

presentació en un mural de la informació obtinguda. A la classe es penjaran els

diferents murals elaborats pels alumnes.

I per acabar, amb “col·laborem”, l’objectiu és que els alumnes es vagin agrupant a

mesura que van acabant les tasques, exercicis, etc. i vagin posant en comú i corregint

les seves respostes. D’aquesta manera, els qui acabin més de pressa s’agruparan

entre sí i pot ser una tasca molt enriquidora, per a tothom, però especialment per als

alumnes d’altes capacitats.

6. Quines poden ser les estratègies claus per aconseguir atendre amb excel·lència els

alumnes d’altes capacitats?

Les estratègies clau que seran d’utilitat al docent per atendre amb excel·lència els

alumnes d’altes capacitats són:

-conèixer el sistema d’aprenentatge de cada alumne, les seves habilitats i capacitats i

les seves limitacions. Això serà essencial per poder treballar adequadament amb cada

alumne, oferint-li la possibilitat de treballar i aprendre al seu ritme i segons les seves

capacitats, aptituds i motivació.

-assolir els coneixements adients de les característiques que poden presentar els

alumnes d’altes capacitats. Aquest aspecte és bàsic per al docent de cara a poder

detectar quins són els alumnes del seu grup classe amb altes capacitats i poder

treballar amb ells de la forma més adequada (decidir si cal aplicar un P.I, etc.)

-revisar el currículum per obtenir la línia de mínims i de màxims pel que fa als

continguts idonis per a cada alumne i el grup classe en general. Depenent de les

capacitats i/o interessos individuals de cada alumne, el currículum es pot adaptar,

sempre dintre d’uns mínims i uns màxims, a cada alumne i a la seva velocitat

d’aprenentatge.

-treballar cooperativament amb l’equip docent per detectar els trets d’aprenentatge

de cada alumne/-a

-aplicar les eines metodològiques adients per donar oportunitats del

desenvolupament de les competències i potencialitats de cada alumne i del grup en

general

-atenció i inclusió de les famílies respectant el rol de cadascú i amb l’objectiu de la

coresponsabilitat i d’inclusió en tot el procés

-i organització i gestió del centre segons les necessitats de cada promoció en l’escola

inclusiva.

7. Quines estratègies emocionals, de tractament curricular, eines metodològiques i

d’avaluació podem utilitzar a l’aula per atendre de manera significativa els alumnes d’A.C.

dins del marc inclusiu i segons les seves necessitats?

Considero que les diferents estratègies i eines metodològiques que es poden utilitzar

a l’aula per atendre de manera significativa els alumnes d’A.C. han quedat ben

descrites en les dues preguntes anteriors.

Potser faria èmfasi de nou en la importància del coneixement del sistema

d’aprenentatge de cada alumne, de les seves habilitats i capacitats així com de les

seves limitacions i dels punts a millorar.

En una situació escolar ideal, el primer punt seria la detecció a l’aula dels casos

d’alumnes amb altes capacitats (tot i que de vegades aquesta detecció pot venir

acompanyada d’un dictamen psicològic extern), i després d’aquesta detecció, una

posada en comú d’aquesta informació amb la direcció del centre i tot l’equip docent.

El següent pas seria establir una estratègia a seguir en cada cas (ja sigui pla

individualitzat, acceleració, etc), i portar a la pràctica aquesta estratègia a l’aula.

Tot això cal fer-ho col·laborant conjuntament amb els pares de l’alumne, deixant clar

el rol i la responsabilitat de cada part en el procés.

En el camp emocional, serà també molt important dur a terme una bona orientació

envers l’alumne per part de l’equip docent (potser fer-lo participar en la creació del

pla individualitzat, etc.), i en aquest aspecte cal remarcar la capacitat de lideratge del

professor a l’aula, ja que pot ser clau per a l’èxit de les estratègies que es vulguin

aplicar. El docent (o tutor) serà la peça fonamental en l’acompanyament i

desenvolupament de l’alumne, potenciant-ne totes les capacitats i habilitats i

ajudant-lo a créixer no només com a alumne sinó com a individu dintre de la societat.

8. Atenció a les famílies. Quines eines i estratègies són imprescindibles per poder orientar

a les famílies d’alumnes d’altes capacitats?

A l’hora d’afrontar l’educació i desenvolupament d’un alumne d’altes capacitats dins

de l’escola inclusiva és essencial la bona col·laboració entre l’escola i la família,

entenent que la família és sempre la màxima responsable de l’educació dels fills.

Un cop els pares són coneixedors que el seu fill té altes capacitats, es plantegen força

preguntes, des de voler saber si és real que el seu fill tingui altes capacitats, fins a

preguntar-se si això li comportarà problemes (si no és que aquests ja han aparegut) a

nivell escolar, emocional o de desenvolupament, i també es poden plantejar si

l’escola dels seus fills podrà atendre amb idoneïtat un alumne d’altes capacitats.

És per tot això que les famílies necessiten per part del centre una bona orientació

que els tranquil·litzi i informi de les estratègies i recursos que es podran utilitzar, en

resum, de la intervenció educativa que es durà a terme amb l’alumne.

De vegades pot ser necessària també la intervenció de l’EAP, i/o un diagnòstic extern.

Cal que la família participi i col·labori en el procés d’intervenció un cop es té el

diagnòstic d’altes capacitats. S’ha de treballar cooperativament en el

desenvolupament de l’alumne.

L’equip docent (director del centre o tutor) hauria de parlar amb la família per

exposar i acordar el pla d’acció que s’aplicarà per millorar la intervenció educativa a

l’aula i donar resposta a les necessitats de l’alumne amb altes capacitats.

Aquesta serà la principal estratègia per orientar les famílies, i a banda de la

informació sobre el “pla” que s’aplicarà també caldrà anar-ne fent un seguiment.

S’ha d’elaborar una línia contínua i progressiva de les eines de lideratge curriculars,

metodològiques i d’avaluació tenint en compte el tractament del curs vinent.

Un cop finalitzat el curs caldrà fer la devolució de tot el procés, avaluar el nivell

d’incidència, i marcar propostes de millora de cara al curs següent, establint sempre

uns períodes clars de temps (és essencial la bona gestió d’aquest).

I serà imprescindible traspassar tota la informació de les actuacions que s’han

realitzat i de la intervenció al docent del curs següent de l’alumne, perquè es

produeixi una continuïtat i un seguiment adequat.

9. A partir d’un exemple real, elaborar un Pla d’Acció d’Intervenció educativa, cooperatiu

amb el docent, centre i família o tutors legals, per atendre els alumnes d’Altes capacitats

en un termini de temps concretat per totes les estructures, tenint en compte els factors

individuals, les necessitats de l’alumne/a i l’atenció i coordinació amb totes les

estructures que l’envolten.

En el meu cas particular, gestiono una acadèmia privada d’idiomes i de reforç escolar

amb uns 235 alumnes en l’actualitat, i per respondre aquesta pregunta em basaré en

casos reals que trobem en el meu centre.

Primer caldrà fer una detecció, si és que en trobem algun cas, dels alumnes que

puguin ser “candidats” a ser d’altes capacitats, ja que cap membre de l’equip docent

tenim constància de cap cas diagnosticat.

L’aproximació que farem abans de fer cap intervenció serà dur a terme un estudi dels

sistemes d’aprenentatge dels alumnes de les classes d’anglès on creiem que hi pot

haver algun alumne amb altes capacitats, com a principal eina de detecció. Alguns

dels alumnes porten més d’un i dos anys en el nostre centre, per tant pot ser

interessant que en aquesta anàlisi hi intervinguin també els professors que els havien

tingut en cursos anteriors.

Per a l’anàlisi del sistema d’aprenentatge, tindrem en compte el següents indicadors:

motivació, curiositat, velocitat d’aprenentatge i velocitat d’execució, sensibilitat

emocional, creativitat, sentit crític i gestió de les emocions.

Un cop analitzats els estudis del sistema d’aprenentatge, podrem fer una

aproximació diagnòstica d’alumnes que puguin ser d’altes capacitats.

El següent pas seria la posada en comú entre el professor i direcció i els pares o

tutors legals de l’alumne, i elaboració conjunta d’un pla individualitzat si es veu que

és apropiat, o bé una acceleració. En aquest cas, ja que en l’ensenyament de l’anglès

estan molt ben establerts els diferents nivells, es podria fer que l’alumne avancés un

o dos cursos de nivell.

Igualment, caldrà que el professor que tingui l’alumne d’altes capacitats en el seu

grup classe tingui molt clar el pla a seguir i uns terminis de temps per anar avaluant si

el pla individualitzat que s’ha elaborat o en el seu cas, l’acceleració, respon amb

idoneïtat als objectius marcats.

A continuació incloc el quadre que hem utilitzat per a fer l’anàlisi del sistema

d’aprenentatge d’un grup classe i en especial d’una nena, a qui direm Sandra per

mantenir la seva confidencialitat, que creiem intuïtivament que podria ser d’altes

capacitats.

De fet hem fet dos quadres diferents, ja que aquesta nena la vam decidir avançar de

nivell a finals del curs passat (2014-2015), a petició dels pares, que ens deien que la

mateixa nena els deia que s’avorria a classe i que trobava que el que feien ja ho sabia

i d’acord amb el professor que la tenia a classe el curs passat, que també deia que la

nena portava un nivell per sobre de la resta del grup classe.

Així que vam proposar aquesta “acceleració”, sense parlar encara d’aquests termes,

per propi desconeixement.

En el quadre 1 es mostra el sistema d’aprenentatge segons el professor que tenia la

Sandra el curs passat, i hi consten també els seus companys del curs passat.

En el quadre 2 es mostra el sistema d’aprenentatge segons la professora d’aquest

curs però la resta de companys són diferents, i cal tenir en compte que en el quadre

1 tots els alumnes eren de la mateixa edat, mentre que en el quadre 2 la Sandra està

amb alumnes 1 o 2 anys més grans que ella.

(Per tema de privacitat, posarem números als diferents alumnes, i només apareixerà

el nom de la Sandra per diferenciar-la dels altres).

QÜESTIONARI PER A L’ANÀLISI DEL SISTEMA D’APRENENTATGE DELS ALUMNES

Avaluar amb un número de l’1 al 5 cada indicador en referència a cada alumne (1

representant el nivell més baix i 5 el més elevat).

QUADRE 1 (Curs 2014-2015. Tots són alumnes de 3er de primària)

NOM

Gra

u d

e m

oti

vaci

ó

Inte

l·lec

tual

Rel

ació

Vel

oci

tat

d’a

pre

nen

tatg

e i

d’e

xecu

ció

Cre

ativ

itat

Cu

rio

sita

t

Ges

tió

de

les

situ

acio

ns

Sen

tit

crít

ic

Sen

sib

ilita

t

Sandra 4 5 5 4 5 4 3 1 3 3 3 3 3 2 4

2 4 4 4 4 3 3 2 3 3 3 3 4 4 3 3

4 4 5 4 4 4 4 3 5 4 4 3 3 3 3 3

6 3 2 3 2 3 3 3

7 3 5 4 4 3 3 3 8 3 3 3 4 3 3 3

QUADRE 2 (Curs 2015-2016. La Sandra és alumna de 4t de primària i la resta

d’alumnes són de 5è i 6è)

NOM

Gra

u d

e m

oti

vaci

ó

Inte

l·lec

tual

Rel

ació

Vel

oci

tat

d’a

pre

nen

tatg

e i

d’e

xecu

ció

Cre

ativ

itat

Cu

rio

sita

t

Ges

tió

de

les

situ

acio

ns

Sen

tit

crít

ic

Sen

sib

ilita

t

Sandra 5 5 5 5 4 4 5

9 5 4 3 4 3 4 3 10 2 2 3 2 2 2 3

11 3 3 5 4 3 3 4 12 3 3 3 3 5 3 3

13 2 2 2 2 2 2 2 14 3 5 4 3 4 5 3

Després d’avaluar aquestes dades, considerem que seria convenient parlar

amb els pares de la Sandra per obtenir una mica més d’informació sobre l’alumna,

que ens ajudi a saber si realment ens podríem trobar davant d’una alumna amb altes

capacitats, encara que no en tinguem un diagnòstic psicològic. De totes maneres la

nostra prioritat és conèixer com aprèn aquesta alumna, i què podem fer per

potenciar la seva capacitat i habilitats dins de l’aula, és a dir, inclusivament.

De fet en la posada en comú entre els dos professors (el que la tenia a classe el curs

passat i la professora del curs actual) i amb mi mateixa com a directora del centre

hem constatat que l’acceleració que vam dur a terme ha estat molt positiva, ja que

l’alumna mostra més motivació, curiositat, etc. i té l’oportunitat de desenvolupar

molt millor les seves capacitats.

Per descomptat ni els professors de l’acadèmia ni jo no som psicòlegs ni ho pretenem

ser, però he elaborat aquest qüestionari simplement per guiar una mica la conversa

amb els pares perquè ens ajudi, a banda del sistema d’aprenentatge, a veure si ens

podríem trobar davant d’un cas d’altes capacitats.

Considero que vist el sistema d’aprenentatge de la Sandra i el seu rendiment a classe

(sempre amb notes superiors a 8,5, tant el darrer curs com l’actual, després de fer-li

l’acceleració) és convenient fer aquesta entrevista amb els pares, i comentar-los la

possibilitat que la seva filla pogués ser d’altes capacitats.

El qüestionari està basat en alguns aspectes que s’han comentat en el curs de

Formació de formadors per a tractar alumnes amb altes capacitats, en concret els

trets característics d’aquests alumnes, i complementat amb informació que he trobat

en diferents webs de contingut psicològic on apareixen bateries de preguntes

destinades als pares per orientar sobre un possible cas de nen/-a amb altes

capacitats.

QÜESTIONARI PER ORIENTAR LA CONVERSA AMB ELS PARES DE L’ALUMNE/-A

1.A quina edat va començar a parlar? A dir les primeres paraules? A construir frases?

Utilitzava/utilitza un vocabulari inusualment ampli per la seva edat?

2. A quina edat va començar a llegir? I a escriure?

3..A quina edat va començar a caminar?

4..Dormia bé de nadó? Dorm bé ara? Quantes hores dorm al dia?

5.Mostrava / mostra curiositat pels números? Li agrada resoldre problemes

numèrics, endevinalles, etc.? I per paraules difícils / desconegudes?

6.Mostrava/mostra curiositat per aprendre?

7.Fa moltes preguntes? S’ho qüestiona tot?

8. Mostra preocupació per temes socials i /o polítics?

9.Gestió emocional. És hàbil en resoldre situacions, conflictes. Etc.?

10.És altament sensible?

11.Té un elevat sentit de la justícia? (es rebel.la contra les injustícies, etc.)

12. Relaciona idees ràpidament?

13.Mostra impaciència davant la “lentitud” o dificultat dels altres?

14.Mostra interès en experimentar i resoldre les coses de manera poc habitual?

15.Té un sentit de l’humor molt desenvolupat? Utilitza jocs de paraules per crear

humor?

Després de la conversa amb la mare de la Sandra, creiem que aquesta alumna podria

respondre al perfil d’alumne amb Altes Capacitats. Del qüestionari va respondre

afirmativament a moltes de les preguntes, especialment a les que fan referència a la

curiositat i velocitat d’aprenentatge. Comenta, rellevantment, que va començar a

llegir i escriure de forma força precoç, entre els 3 i 4 anys, i que sempre ha mostrat

molta curiositat i interès pels números i la resolució de problemes matemàtics així

com endevinalles. La mare destaca un alt grau de raonament i relació d’idees per part

de la nena, i una alta sensibilitat. Considera també que és prou hàbil en resoldre

situacions i en la gestió de les emocions, i que té un sentit elevat de la justícia, no

suporta bé les injustícies (especialment preocupada pels casos d’abandonament i

maltractament d’animals), i té molt interès en tot el que sigui tecnològic (li apassiona

la nova tecnologia i descobrir com funciona tot el que hi estigui relacionat).

Amb tot això (anàlisi del sistema d’aprenentatge i conversa amb la mare), concloem

que ens podríem trobar davant d’una alumna amb Altes Capacitats.

De totes maneres, com que ja a l’inici d’aquest curs escolar vam proposar

l’acceleració i vam fer que la Sandra saltés un nivell de l’aprenentatge de l’anglès

considerem que ara mateix no cal prendre cap altra mesura d’intervenció , ja que

sembla que està donant molt bons resultats la solució que vam trobar. En la conversa

amb la mare ens comenta que ara la Sandra se sent més contenta a l’aula, i que no es

queixa com es queixava en el curs anterior, d’avorriment. I tot i que va amb

companys considerablement més grans que ella, s’ha adaptat molt bé grup-classe.

De fet la professor que la porta en l’actualitat comenta que és una de les líders del

grup, que fa que els altres es motivin i que ella es desinvolt perfectament en aquest

nou nivell (suposadament força elevat si tenim en compte la seva edat cronològica).

El que sí que acordem amb la mare és que farem un seguiment de la Sandra per

veure com evoluciona al llarg del curs, i proposem una entrevista amb els pares a

final de trimestre (març) i a final de curs (juny) per valorar l’evolució i si cal prendre

alguna altra mesura.

Vull destacar que a l’entrevista la mare manifesta que mai han fet cap diagnòstic de

la nena, tot i que de vegades alguns professors de la seva escola els han comentat

que és una nena molt intel·ligent. I la mare em diu que ella no creu que la nena sigui

d’Altes Capacitats, simplement que és molt “llesta”.

Caldria, potser, una diagnosi per veure si realment ens trobem davant d’altes

capacitats no.

CONCLUSIONS FINALS

Quines són les idees claus que podeu utilitzar individualment i com a centre per

atendre aquesta diversitat del nostre alumnat?

Com he comentat en l’estudi del cas real, en el meu cas dirigeixo una acadèmia

privada d’idiomes i de reforç escolar, i potser amb la idea clau que em quedo és amb

la importància de l’anàlisi del SISTEMA D’APRENENTATGE de tots els alumnes, ja que

ens pot aportar una informació molt valuosa de cara a la gestió dels grups-classe que

d’una altra manera no ens seria possible d’obtenir.

A partir d’ara intentaré conscienciar els docents dels diferents grups per dur a terme

aquesta anàlisi sistemàticament, i així poder detectar possibles casos d’altes

capacitats que de vegades són invisibles o cataloguem com a “alumnes problemàtics”

però no trobem ben bé la raó o l’origen d’aquesta problemàtica.

Un cop detectats aquests possibles casos d’Altes Capacitats, considero que

l’entrevista amb els pares és essencial, i ja que en el nostre cas no comptem amb EAP

com en escoles o instituts, potser sí que seria interessant adreçar als pares a l’escola

institut del seu fill per demanar reunió amb tutor/direcció per parlar d’aquest tema i

valorar la possibilitat de la intervenció de l’EAP o d’un especialista extern (psicòleg).

De totes maneres, independentment de que hi hagi o no dictamen, en el nostre cas la

preocupació principal és que tots els alumnes, tinguin altes capacitats o no, se sentin

inclosos i formin part activa de cada grup classe, i que puguin desenvolupar-hi amb

èxit les seves habilitats i capacitats individuals i distintives.

Haurem de valorar sempre, com ha estat en el cas de la Sandra descrit en la pregunta

anterior, si és positiu dur a terme una acceleració o potser un pla individualitzat

d’aquests alumnes, és a dir, mantenir-los dintre del mateix grup-classe però amb una

adaptació curricular. Considero que el fet de fer un P.I. o una Acceleració dependrà

també del grau de maduresa emocional de cada alumne.

Com a conclusió final, vull remarcar que el seguiment d’aquest curs de Formació de

formadors en el tractament dels alumnes d’Altes Capacitats m’ha enriquit

enormement a nivell personal i professional, ja que a partir d’ara la visió sobre

aquests alumnes de ben segur que serà diferent, i sempre enfocada a utilitzar les

eines i recursos que hem après per garantir la seva inclusió satisfactòria en qualsevol

grup-classe, així com la seva evolució sempre d’acord amb les seves capacitats i

habilitats.