Guía itinerari formatiu tipus. Especialitat RADIODIAGNÒSTIC

Guía itinerari formatiu tipus. Especialitat RADIODIAGNÒSTIC _______________________________

Aprovat per la Comissió de Docència: Febrer 2021 Pròxima Previsión: Febrer 2026

Hospital Universitari Joan XXIII. Itinerari Formatiu Especialitat Radiodiagnòstic

2

1. Marc general

2. La Direcció Territorial de Radiologia i Medicina Nuclear de Tarragona

3. Organigrama del Servei de Radiologia de l’Hospital Joan XXIII-IDI Tarragona

4. Cartera de Serveis

5. Desenvolupament del programa formatiu

6. Calendari de rotacions

7. Objectius específics de les rotacions dels residents pel Servei de Radiodiagnòstic

8. Guàrdies

9. Avaluació del resident

10. Llibre del resident

11. Activitats docents

12. Publicacions i projectes d’investigació

13. Reunió tutor-resident

14. Enquesta de residents

15. Fonts d’informació bibliogràfica

16. Revisió del programa formatiu

ÍNDEX


3

L’especialitat de Radiologia o el Radiodiagnòstic és la part de la medicina que utilitza

les emissions de radiacions ionitzants com els raigs X per al diagnòstic, terapèutica i

investigació en les diferents patologies que afecten els éssers humans. L’aparició de

diferents tècniques basades en altres fenòmens físics per tal d’obtenir imatges de valor

diagnòstic (com per exemple, els ultrasons) fa que actualment es parli l’aquesta

especialitat com a diagnòstic per la imatge.

El desenvolupament actual de la Radiologia és tal que no es pot concebre l’exercici de

la medicina sense la utilització racional de les seves tècniques. Igualment, en la

planificació del sistema sanitari i dels seus recursos, tant a nivell d’assistència primària

com hospitalària, ocupa un espai central el correcte disseny dels equipaments de

Radiologia, tant en la seva vessant tècnica com de recursos humans.

La Direcció Territorial de Radiologia i Medicina Nuclear de Tarragona (DTRMNT)

coordina el diagnòstic per la imatge de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, amb

una població aproximada d’uns 600.000 habitants assegurats (dades 2018). La

DTRMNT està formada per un equip de professionals que treballen a l'Hospital

Universitari Joan XXIII de Tarragona i al centres d’atenció primària de Bonavista,

Torreforta, Salou i Reus. Anualment es realitzen unes 200.000 proves de diagnòstic per

la imatge.

L'objectiu principal de la DTRMNT és aportar un model assistencial que doni una

resposta eficaç i de qualitat a les necessitats diagnòstiques i de tractament guiats per

la imatge de la població de referència. Altres objectius són contribuir a millorar la

capacitat docent i donar suport a la recerca en diagnòstic per la imatge.

1.MARC GENERAL

2. LA DIRECCIÓ TERRITORIAL DE RADIOLOGIA I MEDICINA NUCLEAR DEL CAMP DE TARRAGONA


4

L’organigrama del Servei s’organitza en una direcció clínica comuna pels Serveis de

Radiologia i Medicina Nuclear i caps clínics que assumeixen responsabilitats en les

diferents àrees de diagnòstic d’organ system i de medicina nuclear.

En conjunt, l’equip mèdic consta d’un total de 17 metges radiòlegs i 6 metges

especialitzats en medicina nuclear.

La cartera de serveis de la Direcció Clínica de Radiologia conté les diferents proves

diagnòstiques realitzades.

La seva descripció i codificació són les que fa servir la SERAM (Societat Española de

Radiología Médica), així com el càlcul de temps d’ocupació de la sala, temps de metge i

unitats relatives de valor.

Estan classificades en vuit grans blocs que són: radiologia simple, mama, estudis amb

contrast, ecografies, vascular, TC, RM i Medicina Nuclear

RESUM CATÀLEG GENERAL DE TÈCNIQUES I PROCEDIMENTS:

RADIOLOGIA CONVENCIONAL

3. ORGANIGRAMA DEL SERVEI DE RADIOLOGIA DE L’HOSPITAL JOAN XXIII-IDI TARRAGONA

4. CARTERA DE SERVEIS


5

Radiologia abdomen

Radiologia tòrax

Radiologia òssia

Radiologia columna

Radiologia crani

Radiologia extremitats

ECOGRAFIA

Ecografia abdominal

Ecografia de tòrax

Ecografia de coll

Ecografia amb contrast

Ecografia múscul-esquelètica

Ecografia de mama

Ecografia pediàtrica

Ecografia pèlvica-urològica

Ecografia vascular

Ecografia portàtil

Ecografia intervencionista

TAC

TC cranial i base crani

TC coll

TC toràcica-abdominal-pèlvica

TC columna vertebral

TC colonogràfica

TC vascular

TC cardíaca

TC múscul-esquelètica

TC intervencionista

Dentascan

DacrioTC

RADIOLOGIA CONVENCIONAL CONTRASTADA


6

Trànsit esofag-gastroduodenal

Trànsit intestinal

Enema òpac

Fistulografia

Urografia intravenosa

Cistografia

Retrocistografia retrògrada

Histerosalpingografia

RM

RM cardiaca-mediastínica

RM cerebral

RM de cap i coll

RM de columna

RM pediàtrica

RM múscul-esquelètica

RM abdomen-pèlvica

RM mama

RM vascular

RM perfusió-espectroscòpia

RM anestèsia

MAMOGRAFIA

Mamografia

Tomografia mama

Estereotaxia

Intervencionisme mama

RADIOLOGIA VASCULAR-INTERVENCIONISTA

Diagnòstic vascular (arteriografia selectiva i no selectiva, flebografia, extracció de

mostres)

Terapèutica vascular (angioplastia arterial i venosa, aterectomia, TIPS, endopròtesi

vascular, embolització, catèter venós central, trombectomia mecànica, fibrinolisi,

tractament de pseudoaneurisma, filtre vena cava)


7

Terapèutica i diagnòstic no vascular (drenatges biliars transparietohepàtics, biòpsia

transjugular hepàtica i renal, terapèutica urològica i ginecològica, procediments sobre

l'arbre biliar)

MEDICINA NUCLEAR

Gammagrafia convencional

SPECT/TC

PET/TC

Densitometries

PARC TECNOLÒGIC:

RADIOLOGIA CONVENCIONAL

POLYRAD PREMIUM CSAP AMB TELEMETRIA

PHILIPS DIAGNOST

FUJIFILM URG

GE PROTEUS

TOSHIBA TELECOMANDAMENT

ECOGRAFIA GENERAL/DOPPLER

SIEMENS ACUSON ANTARES

GE LOGIQ E9

ESAOTE MYLAB 70

MYLAB 30

DENSITOMETRIA/ORTOPANTOMOGRAFIA

GE PRODIGY

CARESTREAM CS9000

MAMOGRAFIA

FUJIFILM

TC

TC1 BRILLANCE 190 (Philips1423274)

TC 2 SOMATOM PERPECTIVE (Siemens 59587)


8

RM

RM SIGNA 1,5HDX 16 (G.E. MEX70902)

Concurs aprovat per instal·lació de 2ª. RM any 2020

ESTACIONS DE TREBALL DIAGNÒSTIC

PC + DUES PANTALLES VISUALITZADORES

L’itinerari formatiu desenvolupa el programa formatiu de cada especialitat elaborat

por la comissió nacional corresponent i aprovat pel Ministerio de Sanidad. Aquest

itinerari s’adaptarà a l’experiència prèvia i a les necessitats formatives de cada resident

mitjançant els plans de formació individual (PFI) anual.

La part específica de l’itinerari formatiu està composada per uns sèrie de períodes o

rotacions internes que es subdivideixen en mòduls per les àrees o seccions

assistencials que composen el Servei, o també per àrees específiques d’altres centres

quan la unitat docent no disposa i formen part del programa formatiu oficial. Aquestes

últimes es consideren igualment rotacions internes, sempre i quan estiguin

concertades prèviament i constin com a tals en l’acreditació docent de la unitat.

També poden realitzar-se períodes formatius voluntaris autoritzats formalment de

manera prèvia en centres no previstos, anomenades rotacions externes.

5.1. OBJECTIUS DE LA FORMACIÓ:

Generals

Apreciar la necessitat que el radiòleg té d’una informació clínica adient.

5. DESENVOLUPAMENT DEL PROGRAMA FORMATIU


9

Saber justificar la necessitat de les proves sol·licitades pel clínic

Conèixer els efectes somàtics i genètics de les radiacions i l’aplicació pràctica en

la protecció dels pacients i del personal exposat, d’acord amb la legislació

vigent.

Descriure esquemàticament la formació de les imatges radiològiques i de les

altres tècniques utilitzades en diagnòstic per imatge.

Saber les indicacions urgents més freqüents que requereixen estudi d’imatge.

Donada una patologia urgent, saber escollir quina és la prova d’imatge

indicada.

Seleccionar apropiada i assenyadament, els exàmens d’imatge, utilitzant

adientment els diversos mitjans d’un departament de diagnòstic per imatge,

tenint en compte els criteris d’eficàcia i i la radiació proporcionada.

Conèixer les diverses tècniques d’imatge, indicacions i contraindicacions, així

com les limitacions de cada prova.

Conèixer la farmacocinètica dels diferents contrastos utilitzats així com les

reaccions adverses als mateixos i el seu tractament.

Identificar l’anatomia normal en qualsevol de les tècniques utilitzades en

diagnòstic per imatge.

Aprendre la sistematització en la lectura de les proves d’imatge.

Identificar la semiologia bàsica de cada una de les tècniques.

Donat un patró radiològic, establir un diagnòstic diferencial. Deduir una

conclusió(orientar) de quin és el diagnòstic més probable en la situació clínica

concreta.

Saber escriure un informe radiològic ben estructurat, tot utilitzant les eines

ofimàtiques disponibles.

Saber integrar la informació procedent de les proves d’imatge en el procés

patològic.

Saber indicar, i si es pertinent, realitzar procediments terapèutics guiats per

mètodes d’imatge.

Conèixer l’organització dels departaments de radiodiagnòstic i la relació amb

l’entorn sanitari.


10

Adquirir coneixements avançats en protecció radiològica, seguint la normativa

97/43/EURATOM (curs de 40/50hores)

Habilitats

Ser capaç de realitzar personalment les tècniques d’imatge diagnòstiques o

terapèutiques que requereixen l’actuació directe del radiòleg.

Controlar i assegurar un bon resultat d’aquelles tècniques d’imatge

diagnostiques que no requereixen l’actuació directa del radiòleg.

Utilitzar de forma adequada la terminologia radiològica per descriure

correctament les observacions en un informe radiològic. Redactar-lo donant

resposta al dubte plantejat per la situació clínica del pacient. Saber tripular la

incertesa.

Recórrer a les fonts d’informació adients en els casos inhabituals, de dubte i

docents.

Seguir l’evolució clínica d’un malalt amb diagnòstic clínic o radiològic dubtós i

que del seguiment se’n pugui treure una millor aproximació diagnostica.

Comunicar-se adientment amb els pacients i amb els metges que integren les

diferents unitats de l’hospital.

Assumir la funció del radiòleg en el conjunt dels professionals de la Medicina i

les relacions existents entre el Diagnòstic per Imatge i la resta de disciplines

mèdiques.

Col·laborar en les diferents comissions clíniques i comitès de tumors en les que

el Servei hi forma part.

Saber estructurar una comunicació científica i/o publicació.

Utilitzar adientment els mètodes audiovisuals com a suport a les presentacions.

Presentar casos problemes a la sessió del servei.

Assistir a cursos de formació específics interns (PCC).

Assistir a cursos de formació específics externs, prèvia conformitat del tutor.

Assistir a Congressos de la SERAM (mínim un) i congressos internacionals (ECR,

RSNA). Tenir com a objectiu la presentació de al menys una comunicació o

pòster com a primer autor, circumstància que es considera indispensable per la

seva assistència.


11

Us d’eines ofimàtiques i telerradiologia . Us d’Internet com a font d’informació.

Adquirir formació en bioètica, metodologia de la investigació i gestió clínica.

Els objectius més concrets estan detallats en el Programa Oficial de la

Especialitat, publicat el BOE nº 60 el 10 de Març de 2008, p14334- 14341

Aquesta formació es proporcionarà a través de la comissió de Docència, en el

context del Programa Comú Complementari.

En resum, es pretén que s’assoleixin les habilitats necessàries per poder desenvolupar

la pràctica clínica habitual, sota tutorització, però amb progressiva independència i

responsabilitat.

Actituts

Posar el benestar físic, mental i social per davant d’altres consideracions.

Tenir una relació metge-pacient correcta.

Mantenir una actitud crítica envers la eficàcia i costos dels procediments que

utilitza.

Prendre les decisions en base a arguments objectius i validats.

Apreciar els valors de la medicina preventiva i del seguiment dels pacients a

curts i llarg termini.

Tenir una actitud de col·laboració en relació als altres professionals de la salut.

5.2. DURACIÓ DE LA FORMACIÓ:

El programa oficial de l’especialitat de Radiodiagnòstic es pot consultar a la pàgina web

de la Sociedad Española de Radiología Médica (SERAM), www.seram.es El nou

programa formatiu de l’especialitat de Radiodiagnòstic va ser publicat en el BOE el 15

de febrer de 2008, orden SCO/634/2008, del Ministerio de Sanidad y Consumo.

En el primer any de residència l’objectiu fonamental és l’immersió al Servei de

Radiodiagnòstic. En aquest any és fonamental l’adquisició de les habilitats bàsiques en

les diferents tècniques, la iniciació a la radiologia d’urgència i el coneixement dels


12

programes bàsics en radiologia toràcica, radiologia abdominal i neuroradiologia,

ecografia i introducció a les tècniques de TC multitall i RM. De tota manera, a l’inici

d’aquest primer any, es programa un mes pel Servei de Medicina Interna perquè el

resident adquireixi els coneixements clínics bàsics i aprengui l’importància de la clínica

en la demanda i realització dels procediments radiològics.

El segon, tercer i quart any de residència es dediquen a l’aprofundiment dels

coneixements adquirits realitzant-se rotacions per àrees i tècniques més específiques i

especialitzades com son: radiologia mamària, radiologia muscul-esquelètica, radiologia

cardio-toràcica, radiologia abdominal, neuroradiologia i cap/coll, i medicina nuclear,

així com les rotacions en radiologia vascular-intervencionista i pediàtrica.

Les majoria de rotacions es realitzen en el Servei de Radiodiagnòstic de l’Hospital Joan

XXIII, a excepció de les rotacions de radiologia pediàtrica, radiologia vascular-

intervencionista i de PET-TC que es realitzen fora de l’Hospital Joan XXIII en dispositius

docents acreditats i amb els quals existeix conveni de col·laboració signat i vigent, com

a rotació sistemàtica.

En l’últim període del quart any de residència es programen entre tres i quatre mesos

de reforç triats per consens entre tutor i resident realitzats al propi centre, i la rotació

optativa de lliure elecció. Aquesta durarà un màxim de 3 mesos i es podrà realitzar en

forma d’estada en hospitals nacionals, preferentment de l’àmbit de Catalunya, o

excepcionalment en centres estrangers, sempre i quan es considerin de valor formatiu

pel resident i amb prèvia aprovació del tutor, del director del Servei i de la comissió de

docència.

La duració de la formació de Radiodiagnòstic es de 4 anys, que es distribuiran de la

següent manera:

Any residencia rotació duració dispositiu docent

R1 MEDICINA INTERNA 1 mes Hospital Joan XXXIII

R1 RADILOGIA URGENCIES 2 mesos Hospital Joan XXXIII

R1 RADIOLOGIA ABDOMINAL I 3 mesos Hospital Joan XXXIII

R1 RADIOLOGIA CARDIO-TORÀCICA I 3 mesos Hospital Joan XXXIII

R1 NEURORADIOLOGIA I 2 mesos Hospital Joan XXXIII

R2 NEURORADIOLOGIA I 1 mes Hospital Joan XXXIII


13

R2 RADIOLOGIA ABDOMINAL II 3 mesos Hospital Joan XXXIII

R2 RADIOLOGIA MAMARIA 3 mesos Hospital Joan XXXIII

R2 RADIOLOGIA MSQ I 3 mesos Hospital Joan XXXIII

R2 RADIOLOGIA CARDIO-TORÀCICA II 2 mesos Hospital Joan XXXIII

R3 RADIOLOGIA CARDIO-TORÀCICA II 1 mes Hospital Joan XXXIII

R3 NEURORADIOLOGIA II 3 mesos Hospital Joan XXXIII

R3 RADIOLOGIA MSQ II 3 mesos Hospital Joan XXXIII

R3 RADIOLOGIA VASCULAR-INTERVENCIONISTA 3 mesos Hospital de Bellvitge

R3 PET-TC 1 mes Hospital de Bellvitge

R3 OPTATIVAI 1 mes -

R4 RADIOLOGIA PEDIÀTRICA 3 mesos Hospital St. Joan Déu

R4 OPTATIVAII 3 mesos -

R4 ROTACIÓ FINAL-REFORÇ 3 mesos Hospital Joan XXXIII

total 44 mesos

juny juliol agost setembre octubre novembre desembre gener

febrer març abril maig

R1

R2

R3

CALENDARI DE ROTACIONS


14

R4 OPTATIVA REFORÇ-FINAL

LLEGENDA

MEDICINA INTERNA

RADIOLOGIA URGÈNCIES

RADIOLOGIA ABDOMINAL

RADIOLOGIA CARDIO-TORÀCICA

NEURORADIOLOGIA

RADIOLOGIA MAMARIA

RADIOLOGIA MÚSCUL-ESQUELÈTICA

RADIOLOGIA VASCULAR-INTERVENCIONISTA

RADIOLOGIA PEDIÀTRICA

PET-TC

Aquestes rotacions es realitzen en cicles mensuals, bimensuals o trimestrals, i

serveixen per a l’aprenentatge tutelat amb responsabilitat progressiva de les diferents

tècniques i exploracions, així com el reconeixement i l’anàlisi dels signes radiològics, la

interpretació dels mateixos i la realització d’informes radiològics.

6.1. ROTACIONS DE RESIDENTS D’ALTRES SERVEIS:

Pel nostre Servei roten residents procedents d’altres Serveis de l’Hospital Joan XXIII,

de l’Hospital St. Joan de Reus i, de forma ocasional, residents procedents d’altres

Hospitals de Catalunya, España o estrangers.

Aquestes rotacions es programen intentant que no interfereixin l’activitat de rotacions

formativa dels nostres residents. S’elabora un calendari estable de rotacions amb les

altres especialitats de manera que no es superin 2 residents externs/per mes i es fixen

uns objectius docents de forma consensuada amb els tutors respectius.


15

7.1 ÀREA: MEDICINA INTERNA

PERÍODE DE ROTACIÓ: 1 MES

ANY DE RESIDENCIA: R1

Coneixements

1. Adquirir coneixements clínics bàsics relacionats amb l’especialitat.

2. Conèixer el maneig clínic integral d’un pacient.

3. Conèixer l’ importància de la relació entre la clínica i les troballes radiològiques,

4. Saber de l’ importància de l’ informació clínica per una correcta realització,

avaluació de la prova radiològica i per l’elaboració de l’ informe adequat davant d’una

situació clínica.

5. Conèixer la relació del Servei de Radiologia amb la resta de Serveis Clínics i de

l’importància d’interdependència que hi ha entre ells.

Habilitats

1. Adquirir habilitats en la realització de la Historia Clínica, exploració física i

familiaritzar-se amb alguns procediments de la pràctica clínica (paracentesis,

gasometría arterial, pulsioximetría, etc.)

Organització de la rotació:

La rotació per medicina interna és d’un període d’un mes de R1.

Durant la rotació, el resident s’adaptarà a l’horari d’assistència propi del Servei i

acudirà a les sessions, reunions i/o comitès de la pròpia Unitat. Realitzarà les guàrdies

de presència física en el Servei de Radiodiagnòstic de l’Hospital Joan XXIII.

7.2 ÀREA: RADIOLOGIA D’URGÈNCIES

7. OBJECTIUS ESPECÍFICS DE LES ROTACIONS DELS RESIDENTS EN RADIODIAGNÒSTIC


16

PERÍODE DE ROTACIÓ: 3 MESOS

ANY DE RESIDENCIA: R1

Coneixements

1. Apreciar la necessitat que té el radiòleg d’una informació clínica adequada en la

radiologia d’urgències.

2. Coneixement bàsic de les indicacions, contraindicacions i complicacions potencials

dels procediments radiològics en l’àmbit de la patologia urgent.

3. Conèixer i iniciar-se en els protocols bàsics de les exploracions radiològiques urgents

davant d’un problema clínic concret.

4. Iniciació del coneixement i de l’ integració de les troballes radiològiques amb la

situació clínica concreta per tal d’aconseguir un diagnòstic el més precís possible.

Habilitats

1. Iniciació en el maneig adequat de les diferents tècniques i dels diferents protocols

d’exploració en la patologia d’urgències.

2. Familiaritzar-se amb els informes de les diferents exploracions realitzades.

Organització de la rotació

La rotació de radiologia d’urgències es realitza durant un període de 3 mesos de R1.

És la primera rotació que el resident realitza al Servei i per tant és la primera pressa de

contacte amb l’especialitat. L’objectiu principal d’aquest període és la familiarització i

l’iniciació bàsica en formació radiològica de la patologia urgent. Aquesta àrea de

coneixement l’anirà aprenent i completant de manera progressiva al llarg de tota la

residència amb les guàrdies realitzades per així assolir el desenvolupament complert

en l’últim any de període formatiu de R4, quan comenci l’activitat d’urgències de

presència física amb adjunt localitzat.

7.3 ÀREA ABDOMEN-PELVIS

PERÍODE ROTACIÓ: 9 MESOS

ANY DE RESIDÈNCIA: R1, R2, R3

Coneixements generals:


17

1. Apreciar la necessitat que el radiòleg té d’una informació clínica adient, així com de

les indicacions i contraindicacions que han d’existir per a l’examen que se sol·licita (R1,

R2, R3).

2. Adequació de la sol·licitud radiològica al problema clínic concret (R1, R2, R3).

Coneixemens en Ecografia:

1. Conèixer la imatge de normalitat dels diferents òrgans, la seva ecoestructura

habitual (R1).

2. Aprendre i saber reconèixer en la pràctica els principals signes ecogràfics com a

indicadors de patologia (R1).

3. Distingir entre normalitat i patologia en un òrgan, iniciant un possible diagnòstic

diferencial (R1).

4. Conèixer la forma de presentació ecogràfica de les principals patologies d’urgència i

ambulatoris (R1).

5. Aprendre a realitzar exploracions ecogràfiques bàsiques (R1).

6. Aprendre a realitzar exploracions més avançades de RM ginecològica, prostàtica,

ecografia amb contrast etc. (R2-R3)

7. Aprendre a realitzar diferents procediments intervencionistes (R2, R3).

Coneixements en TC/RM

1. Identificar l’anatomia abdomino-pèlvica normal en TC i sistematitzar la lectura (R1)

2. Donada una lesió radiològica iniciar un diagnòstic diferencial i orientar de quin és el

diagnòstic més probable en la situació clínica concreta (R1, R2).

3. Supervisar i/o realitzar las diferents exploracions abdominals i pèlviques amb un

grau progressiu d’autonomia (R2).

4. Aprofundir en el coneixement de les diferents patologies abdominals i pèlviques

tant en el seu vessant clínic com en la de la seva presentació radiològica (R3).

5. Revisar les peticiones d’exploracions en l’àrea de la radiologia abdominal i pèlvica,

analitzant la seva correcta indicació i orientant sobre quina tècnica entre les possibles

és la d’elecció en cada cas. Assolir una progressiva autonomia en aquesta àrea (R3).

6. Adquirir les habilitats necessàries per a realitzar radiologia intervencionista en

l’àmbit de la radiologia abdomino-pèlvica (R2, R3)

7. Aprendre la semiologia bàsica i sistematització en la lectura de RM abdominal i

pèlvica(R3)


18

8. Donada una lesió radiològica, per RM, establir un diagnòstic diferencial. Orientar el

diagnòstic més probable en la situació clínica concreta (R3).

9. Conèixer les tècniques, indicacions, contraindicacions, preparacions, cures i requisits

de les proves diagnòstiques i terapèutiques invasives (R3)

Coneixements en Telecomandament

1. Conèixer de la tècnica, indicacions i maneig dels procediment de telecomandament

(R1)

2. Aprofundir en els coneixements de les exploracions (R2,R3)

Habilitats generals:

1. Realitzar de forma complerta ecografies abdominals i pèlviques (R1).

2. Saber manipular des del punt de vista tècnic els aparells de telecomandament i

realitzar de forma complerta estudis baritats (enemes, transits etc), estudis amb

contrast (UIV, cistouretrografies, fistulografies, etc) (R2,R3)

3. Ser capaços de programar un estudi per TC abdomino-pèlvic (R2,R3).

4. Seleccionar adientment les variables per realitzar un estudi per RM concret (R3).

5. Recórrer a les fonts d’informació adients en els casos inhabituals, de dubte i

docents (R1, R2, R3).

6. Seguir l’evolució clínica d’un malalt amb diagnòstic clínic o radiològic dubtós i que

del seguiment se’n pugui treure una millor aproximació diagnostica (R1,R2, R3).

7. Comunicar-se adientment amb els metges, infermeres i personal assistencial que

integren les diferents unitats de l’hospital (R1,R2, R3).

8. Realitzar de forma complerta procediments intervencionistes (PAAF, biòpsia,

drenatges) seleccionant la millor tècnica de guia enfront un determinat problema

diagnòstic (R2, R3).


La rotació de radiologia abdominal es divideix en tres períodes:

Tres mesos de R1.

Tres mesos de R2.

Tres mesos entre final de R3 i inici de R4.


19

Durant el primer any de residència es realitza la introducció a l’ecografia i als estudis

de TC d’abdomen-pelvis bàsics. En els dies que hi hagi programació de

telecomandament el resident hi assistirà per iniciar-se en aquest tipus d’exploracions.

Durant el segon i tercer any de residència es reforçarà l’aprenentatge en les quatre

tècniques (ecografia, TC, telecomandament, RM) per adquirir progressivament

autonomia complerta al final de la darrera rotació.

Tant la rotació de R1 com de R2 i R3, el resident ha d’estar directament implicat en el

procediment d’intervencionisme abdomino-pèlvica (BAG /PAAF/drenatges, etc).

Durant la primera rotació familiaritzant-se amb el procediment i en la segona i tervera

rotació amb objectius més concrets, com és la comprovació del consentiment

informat, participació activa en la comunicació metge-pacient abans i desprès de

realitzar la prova, implicació en les directrius als tècnics en la col·locació del malalt i de

forma progressiva, realització del procediment ell sol, sota supervisió de l’adjunt.

En aquests mesos de rotació podrà acordar-se amb els responsables assistencials la

realització de jornades de tarda amb l’adjunt corresponent en programacions

d’ecografia, TC i RM abdominal-pèlvica.

Durant els períodes de rotació cal assistir a les sessions del comitè de patologia

hepato-biliar els dilluns a les 14h, colo-rectal el dimarts a les 9h., d’urologia el dimarts

a les 15h. d’hematologia els dimecres a les 8h i de ginecologia els dimarts a les 8h.

7.4 ÀREA TÒRAX-CARDIO

PERIODE ROTACIÓ: 6 MESOS

ANY DE RESIDÈNCIA: R1, R2-R3

Coneixements


les indicacions i contraindicacions que han d’existir per a l’examen que se sol·licita (R1,

R2-R3).

2. Adequació de la sol·licitud radiològica al problema clínic concret (R1, R2-R3).

3. Reconeixement en radiologia simple de l’anatomia radiològica normal del tòrax (R1).


20

4. Reconeixement de la semiologia radiològica toràcica i la seva agrupació en patrons

que permetin la interpretació de la radiologia convencional (R1).

5. Reconeixement en tomografia computarizada (TC) de l’anatomia radiològica toràcica

normal (R1).

6. Reconeixement i interpretació de la semiologia radiològica específica de la TC

toràcica (R2-R3).

7. Reconeixement i interpretació de la ressonància magnètica (RM) toràcica, incloent la

cardíaca (R2-R3).

8. Integració de les troballes radiològiques amb la situació clínica concreta per a

aconseguint un diagnòstic diferencial el més precís possible (R1, R2-R3).

Habilitats

1. Familiarització amb la tècnica, així com amb les limitacions, de la PAAF/BAG toràcica

guiada per TC (R1).

2. Familiarització amb el maneig ecogràfic diagnòstic i terapèutic de l’àrea toràcica

(R1).


docents (R1, R2-R3).


del seguiment se’n pugui treure una millor aproximació diagnostica (R1,R2-R3) .


integren les diferents unitats de l’hospital (R1,R2-R3).

6. Ser capaços de programar un estudi per TC toràcica (R3) i seleccionar adientment les

variables per realitzar un estudi per RM concret (R3).

7. Realitzar de forma complerta ecografies toràciques i procediments

intervencionistes (R3) (PAAF, biòpsia, drenatges) seleccionant la millor tècnica de

guia enfront un determinat problema diagnòstic.


La rotació de radiologia cardio-toràcica es divideix en dos períodes:

Tres mesos de R1.

Tres mesos entre final de R2 i inici de R3.


21

Durant la primera rotació l’objectiu principal és aprendre la semiologia radiològica i

patologia de la radiografia de tòrax i iniciar-se en la semiologia radiològica i patologia

de la TC toràcica. En la segona rotació ha d’assolir els coneixements radiològics i

habilitats més avançades en radiologia simple de tòrax, ecografia, TC i RM en l’àrea

cardio-toràcica.

Tant la rotació de R1 com de R2-R3, el resident ha d’estar directament implicat en el

procediment d’intervencionisme toràcic (BAG /PAAF). Durant la primera rotació

familiaritzant-se amb el procediment i en la segona amb objectius més concrets, com

és la comprovació del consentiment informat, participació activa en la comunicació

metge-pacient abans i desprès de realitzar la prova, implicació en les directrius als

tècnics en la col·locació del malalt i de forma progressiva, realització del procediment

ell sol, sota supervisió de l’adjunt.

Durant la rotació de R3, l’horari de dimecres serà de tarda, ja que es fa la programació

de RM cardíaca. La resta de dies, l’horari és de matí.

Durant els dos períodes de rotació cal assistir al Comitè de Tumors Toràcics que es fa

els dijous a les 8h.

7.5 ÀREA NEURORADIOLOGIA-CAP I COLL


ANY DE RESIDÈNCIA: R1-R2, R3

Coneixements


les indicacions, contraindicacions que han d’existir per a l’examen que se sol·licita (R1-

R2, R3).

2. Adequació de la sol·licitud radiològica al problema clínic concret (R1-R2, R3).

3. Reconeixement i interpretació en TC i RM de l’anatomia radiològica normal i

semiologia radiològica bàsica de les exploracions de crani, columna i cap i coll (R1)


22


aconseguint un diagnòstic diferencial el més precís possible i orientar de quin és el

diagnòstic més probable en la situació clínica concreta (R1-R2, R3).

3. Supervisar i/o realitzar las diferents exploracions de neuroradiologia amb un grau

progressiu d’autonomia (R2, R3).

5. Revisar les peticiones d’exploracions en l’àrea de la neuroradiologia, analitzant la

seva correcta indicació i orientant sobre quina tècnica entre les possibles és la

d’elecció en cada cas. Assolir una progressiva autonomia en aquesta àrea (R2, R3).


l’àmbit de l’ecografia de cap i coll (R2, R3)

Habilitats

1. Supervisar, interpretar i informar les diferents exploracions neuroradiològiques

diagnòstiques amb un grau progressiu d’autonomia (R1-R2, R3).

2. Maneig adequat dels diferents protocols d’exploració, incloent tècniques d’ecografia

de cap i coll, TC, RM i tècniques avançades de TC-RM (R2, R3).


docents (R1-R2, R3).


del seguiment se’n pugui treure una millor aproximació diagnostica (R1-R2,R3).


integren les diferents unitats de l’hospital (R1-R2,R3).

6. Ser capaços de programar un estudi de TC (R1) i de RM concret (R2, R3).

7. Realitzar de forma complerta ecografies de cap i coll i procediments

intervencionistes de TC (R3)


La rotació per l’àrea de neuroradiologia es divideix en dos períodes:

Tres mesos de final R1 i inici de R2.

Tres mesos de R3.


23

Durant la primera rotació l’objectiu principal és iniciar-se en la semiologia radiològica i

patologia bàsica en TC i RM de cranial i columna. També en aquesta etapa s’inicia

l’aprenentatge bàsic d’ecografies de cap i coll i transcranials neonatals per adquirir

coneixement en anatomia ecogràfica normal i en la patologia més comú.

En la segona rotació el resident ha de profunditzar i assolir els coneixements

radiològics en àrees més especifiques (cap i coll, base de crani, òrbites, hipòfisi, facial,

etc) i adquirir habilitats en tècniques de TC i RM més avançades (angiogràfia, perfusió,

espectroscopia etc.)

Tant la rotació de R1-R2 com de R3, el resident ha d’estar directament implicat en el

procediment d’intervencionisme d’ecografia de cap i coll (BAG /PAAF). Durant la

primera rotació familiaritzant-se amb el procediment i en la segona amb objectius més

concrets, com és la comprovació del consentiment informat, participació activa en la

comunicació metge-pacient abans i desprès de realitzar la prova, implicació en les

directrius als tècnics en la col·locació del malalt i de forma progressiva, realització del

procediment ell sol, sota supervisió de l’adjunt.

Durant la rotació de R3, l’horari de dijous serà de tarda, ja que es fa la programació de

RM de cap i coll. La resta de dies, l’horari és de matí.

En els dos períodes de rotació cal assistir al comitè de tumors cerebrals que es realitza

en divendres alterns de 9-10h. al comitè de tumors hipofisaris l’últim dimecres de mes

a les 9 h., al comité Tiroides el primer divendres de mes a les 8.30h, al comité d’ORL de

dilluns a les 15h i al comité de cap i coll de dimecres de 8-11h.

7.6 ÀREA RADIOLOGIA MAMARIA


ANY DE RESIDÈNCIA: R2

Coneixements

1. Adquirir el coneixement de les diferents patologies mamàries en el seu vessant clínic

i en la seva presentació radiològica.

2. Tenir coneixements bàsics dels conceptes epidemiològics i d'avaluació dels

programes poblacionals.

3. Conèixer les indicacions, intervals exploradors i rendibilitat de les proves


24

diagnòstiques. Conèixer les tècniques, indicacions, contraindicacions i

preparacions dels estudis radiològics de mamografia, ecografia, TC i RM.

4. Conèixer les indicacions i la sistemàtica dels diferents procediments

intervencionistes patologia mamaria.

5. Identificar l’anatomia normal i semiologia radiològica en mamografia, ecogràfia,

histerosalpingografia i RM mamària.

6. Donada una lesió radiològica, establir la categoria lesional, un diagnòstic diferencial i

orientar de quin és el diagnòstic més probable i els procediments a seguir en la

situació clínica concreta.

Habilitats

1. Saber manipular des del punt de vista tècnic els equipaments de mamografia,

ecografia mamària, estereotàxia.

2. Realitzar de forma complerta procediments intervencionistes (PAAF, biòpsies,

localització amb arpó) seleccionant la millor tècnica de guia enfront un determinat

problema diagnòstic.

3. Recórrer a les fonts d’informació adients en els casos inhabituals i de dubte.


integren les diferents unitats de l’hospital.


La rotació de radiologia mamària és un sol període de tres mesos de R2.

Durant la rotació, l’horari de dilluns serà de tarda, ja que es fa la programació de RM

de mama. La resta de dies, l’horari és de matí.

En el períodes de rotació cal assistir al comitè de tumors de mama que es realitza el

dimarts de 8-9h.

7.7 ÀREA RADIOLOGIA MUSCUL-ESQUELÈTICA


ANY DE RESIDÈNCIA: R2, R3


25

Coneixements


les indicacions, contraindicacions que han d’existir per a l’examen que se sol·licita (R2,

R3).

2. Adequació de la sol·licitud radiològica al problema clínic concret (R2, R3).

3. Reconeixement i interpretació en radiologia convencional, TC i RM de l’anatomia

radiològica normal i semiologia radiològica de les exploracions de l’àrea múscul-

esquelètica bàsica (R2) i avançada (R3).



diagnòstic més probable en la situació clínica concreta (R2, R3).

3. Supervisar i/o realitzar las diferents exploracions de radiologia múscul-esquelètica

amb un grau progressiu d’autonomia (R2, R3).

5. Revisar les peticiones d’exploracions, analitzant la seva correcta indicació i orientant

sobre quina tècnica entre les possibles és la d’elecció en cada cas. Assolir una

progressiva autonomia en aquesta àrea (R2, R3).


ecografia, TC (PAFF/BAG/drenatges) (R2,R3) i RM (artroRM) (R3).



diagnòstic més probable (R2,R3)

Habilitats

1. Supervisar, interpretar i informar les diferents exploracions de múscul-esquelètic

amb un grau progressiu d’autonomia (R2, R3).

2. Maneig adequat dels diferents protocols d’exploració en Rx convencional, tècniques

d’ecografia, TC i RM (R2, R3).

3. Recórrer a les fonts d’informació adients en els casos inhabituals, de dubte (R2, R3).


del seguiment se’n pugui treure una millor aproximació diagnostica (R2,R3).


integren les diferents unitats de l’hospital (R2,R3).


26

6. Ser capaços de programar un estudi de TC i de RM concret (R2, R3).

7. Realitzar de forma complerta ecografies i exploracions RM de múscul-esquelètic

amb el procediments intervencionistes necessaris (R3).


La rotació per l’àrea de múscul-esquelètic es divideix en dos períodes:

Tres mesos de R2.

Tres mesos de R3.

Durant la primera rotació l’objectiu principal és iniciar-se en la semiologia radiològica i

patologia bàsica en radiologia convencional, TC i RM de la patologia múscul-

esquelètica. També en aquesta etapa s’inicia l’aprenentatge bàsic d’ecografies de parts

toves i extremitats per adquirir coneixements en anatomia ecogràfica normal i en la

patologia més comú.

En la segona rotació el resident ha de profunditzar i assolir els coneixements

radiològics en àrees més especifiques i adquirir habilitats en tècniques de TC i RM més

avançades (estudis rotacionals de TC, artroRM, etc.)

Tant la rotació de R2 com de R3, el resident ha d’estar directament implicat en el

procediment d’intervencionisme d’ecografia de parts toves (BAG /PAAF) i d’artroRM.

Durant la primera rotació familiaritzant-se amb el procediment i en la segona amb

objectius més concrets, com és la comprovació del consentiment informat, participació

activa en la comunicació metge-pacient abans i desprès de realitzar la prova, implicació

en les directrius als tècnics en la col·locació del malalt i de forma progressiva,

realització del procediment ell sol, sota supervisió de l’adjunt.

7.8 ÀREA RADIOLOGIA VASCULAR-INTERVENCIONISTA



Coneixements

1. Estar familiaritzat amb els aspectes clínics de les malalties objecte de tractament

per tècniques de Radiologia Vascular i Intervencionista.


27

2. Conèixer els procediments i tècniques invasives pròpies de la Radiologia Vascular i

Intervencionista, les seves indicacions, contraindicacions, limitacions i riscos.

4. Conèixer l’organització d’una unitat de radiologia vascular i intervencionista, el seu

esquema funcional i administratiu dins de l’entorn sanitari propi.

6. Conèixer els efectes somàtics i genètics de les radiacions, així com les mesures de

protecció dels pacients i del personal exposat d’acord amb la legislació vigent.

7. Coneixement del material i instruments que s’utilitzen en Radiologia

vascular i intervencionista.

Habilitats

La formació pràctica en les tècniques de Radiologia Vascular i Intervencionista s'ha

d'inspirar en el principi de responsabilitat progressiva supervisada i tutoritzada.

1. Realització de procediments terapèutics senzills.

2. Ajudar en la realització de tècniques terapèutiques vasculars i no vasculars

complexes.

3. Mantenir una actitud crítica per valorar l’eficàcia i cost dels procediments utilitzats

en Radiologia Vascular i Intervencionista.

4. Cuidar la relació amb el malalt, mantenint una informació adequada als mateixos.


La rotació de radiologia vascular intervencionista és un sol període de tres mesos de R3

que es realitza externament en l’Hospital de Bellvitge de Barcelona. El nostre Servei

disposa d’una unitat de radiologia vascular-intervencionista d’incorporació recent i

amb un volum d’activitat baix, circumstància que fa recomanable encara realitzar

aquesta rotació fora del nostre departament.

Durant la rotació, el resident s’adaptarà a l’horari d’assistència propi de la unitat de

radiologia vascular-intervencionista del centre i acudirà a les sessions, reunions i/o

comitès de la pròpia Unitat. Seguirà acudint i realitzant les guàrdies de presència física

en el Servei de Radiodiagnòstic de l’Hospital Joan XXIII.

7.9 ÀREA RADIOLOGIA PEDIÀTRICA


28



Coneixements

1. Conèixer les indicacions de proves radiològiques, ecogràfiques, de TC i RM més

freqüents a la patologia abdominal, toràcica, muscul-esquelètica i del SNC en

radiologia pediàtrica.

2. Donades les patologies urgents, saber escollir quina és la prova d’imatge indicada

3. Identificar l’anatomia i semiologia bàsica en estudis i exploracions radiològiques

simples i amb contrast, així com ECO, TAC i RM en pediatria.

4. Conèixer els protocols d'estudi (UIV, hidronefrosi prenatal, estudi

hemorràgia/isquèmia cerebral, estudi malucs, etc.)

5. Donada una lesió radiològica, establir un diagnòstic diferencial i saber orientar de

quin és el diagnòstic més probable en la situació clínica concreta.

Habilitats

1. Saber manipular des del punt de vista tècnic els aparells telecomandats i els

ecògrafs. Ser capaços de programar un estudi per TC i RM en radiologia pediàtrica.

2. Realitzar de forma completa ecografies abdominals, renals, escrotals, cerebrals,

columna, estudis baritats (enemes, trànsits,...), estudis amb contrast (U.I.V,

cistografies).

3. Ser capaç de realitzar una desinvaginació sota control ecogràfic.

4. Recórrer a les fonts d’informació adients en els casos inhabituals, de dubte.


del seguiment se’n pugui treure una millor aproximació diagnostica.


La rotació de radiologia pediàtrica és un sol període de tres mesos de R4 que es

realitza externament en l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. El nostre Servei no

disposa d’una unitat de radiologia pediàtrica, de manera que per complir el programa

formatiu de l’especialitat i donada la importància del coneixement en aquesta àrea el

resident ha de formar-se fora del nostre departament.


29


radiologia pediàtrica del centre i acudirà a les sessions, reunions i/o comitès de la

pròpia unitat. Seguirà acudint i realitzant les guàrdies de presència física en el Servei

de Radiodiagnòstic de l’Hospital Joan XXIII.

7.10 ÀREA MEDICINA NUCLEAR-PET TC

PERIODE ROTACIÓ: 1 MES


Coneixements

1. Veure la dinàmica de funcionament d'una Unitat de Medicina Nuclear, en especial

del PET-TC.

2. Conèixer les avantatges d'una exploració híbrida funcional-anatòmica i les

indicacions principals de les proves PET/TC.

3. Conèixer la sistemàtica global d'una exploració gammagràfica PET-TC

(revisió/validació de la sol·licitud, programació, injecció del radiofàrmac, realització de

l'exploració i protocol, processat d'imatges i elaboració de l'informe final).

4. Familiaritzar-se en la terminologia utilitzada en la redacció d'informes de fusió, i en

especial del lèxic propi de les proves isotòpiques PET/TC

5. Conèixer la distribució fisiològica dels radiofàrmacs PET més habituals, i aprendre a

interpretar les causes de falsos positius i falsos negatius.

Habilitats

1. Identificar les diferents sèries d'imatges que es creen en una exploració PET/TC.

2. Redacció d’informes de les exploracions de PET/TC, familiaritzant-se amb la

terminologia emprada alhora de descriure les troballes, tant funcionals com

morfofuncionals.


La rotació per MN/PET-TC és un sol període d’un mes de R4 que es realitza en la unitat

de Medicina Nuclear de l’Hospital de Bellvitge de Barcelona. El nostre departament en

l’actualitat disposa de la tècnica del PET que està tenint gran rellevància principalment

en l’estudi dels pacients oncològics, però la seva incorporació recent i un volum


30

d’activitat baix, fa recomanable encara realitzar aquesta rotació fora del departament.

Donada la estreta relació amb els radiòlegs principalment amb l’ utilització de la

tècnica combinada PET-TC creiem imprescindible adquirir coneixements sobre aquesta

tècnica.


medicina nuclear del centre i acudirà a les sessions, reunions i/o comitès de la pròpia

Unitat. Seguirà acudint i realitzant les guàrdies de presència física en el Servei de

Radiodiagnòstic de l’Hospital Joan XXIII.

Els residents realitzaran guàrdies de presència física de l’especialitat de

Radiodiagnòstic des del primer any seguint les directrius del programa de l’especialitat

i de forma adaptada a les normes laborals vigents i a les circulars que les regulen.

Les guàrdies es realitzen sempre conjuntament amb un adjunt de presència física des

de R1 a R3. El R4 realitzarà guàrdies sense la presència física del metge adjunt, aquest

passa a estar localitzat disposant d’accés a l’estació de treball clínic (ETC) via

telemàtica.

L’avaluació serà continuada amb un seguiment individualitzat per part dels diferents

responsables docents i pel tutor, que aniran analitzant per observació directa el grau

d’acompliment dels diferents objectius.

Segons la normativa vigent, en finalitzar cada rotació, el metge responsable de la

unitat funcional per on ha estat el resident i el tutor del Servei, realitzaran la valoració

8. GUÀRDIES

9. AVALUACIÓ DEL RESIDENT


31

formal que ha de contenir una valoració tant de l’adquisició de coneixements com del

desenvolupament d’habilitats i actituds necessàries per a l’exercici de la professió.

En la mesura del possible s’intentarà que els residents valorin el grau d’acompliment

dels objectius en el transcurs de la rotació, conjuntament amb el tutor o responsable

docent amb la finalitat d’introduir mesures correctores abans de la finalització de la

rotació.

El resident haurà de presentar obligatòriament cada any el Llibre del resident on es

recolliran en forma de memòria anual les seves activitats assistencials, formatives i de

recerca, segons un model estàndard proporcionat per la Comissió de Docència de

l’Hospital, que serà signada pel tutor i pel propi resident.

11.1. SESSIONS:

Pas de guàrdia: Diària de 8-8:15 h. D’obligada assistència i puntualitat.

Sessió docent formativa del Servei: Diària de 8:15-9h.

En aquestes sessions els adjunts presenten casos de guàrdia i casos tancats amb

lectura radiològica per part dels residents. També es presenten sessions

monogràfiques curtes o sessions bibliogràfiques.

Sessió clínica-radiològica del Servei de Radiodiagnòstic: Setmanal, divendres de 8-9h.

10. LLIBRE DEL RESIDENT

11. ACTIVITATS DOCENTS


32

Aquesta sessió es realitza en l’àrea de formació continuada del Hospital. És una sessió

acreditada pel Consell Català de Formació Continuada de les Professions Sanitàries de

la qual s’obté registre i document d’assistència o de ponent. S’agrupa en tres blocs:

Sessió bibliogràfica

Sessió de revisió de casos

Tema monogràfic en Radiologia

Sessió de Medicina Nuclear.

Comitès de tumors: Setmanals de 9-10h o de 15-16h

Els residents hauran d’assistir als comitès de tumors quan estiguin rotant per les àrees

específiques. Per exemple: comitè de pulmó quan realitzin rotació per radiologia

cardio-toràcica, comitè colo-rectal, hepato-biliar, intestinal, hematologia o urològic

quan rotin per Radiologia abdominal, comitè neuropatologia, ORL o màxilo-facial, quan

rotin per neuroradiologia, comitè de mama i ginecològic quan rotin per Radiologia

mamaria.

Sessions generals de l’Hospital: Mensual. D’obligada assistència

11.2. CURSOS DE FORMACIÓ PER RESIDENTS:

Programa comú de formació complementària de l’Hospital Joan XXIII: D’obligada

assistència.

S’ofereixen diferents cursos de formació complementària per a tots els residents de

l’Hospital organitzats per la Comissió de Docència de l’Hospital Joan XXIII: curs

d’urgències, curs de suport vital bàsic, epidemiologia, curs de bases de dades, curs

bioètica, metodologia de la investigació clínica i gestió clínica.

Al Servei de Radiodiagnòstic tenim l’acord de facilitar l’assistència dels residents als

Cursos del Programa comú de formació complementària, eximint-los d’obligacions

assistencials en els horaris en què s’imparteixen.

Programa teòric de formació de residents organitzat per Radiòlegs de Catalunya-

ACRAM:


33

L’Associació de Radiòlegs de Catalunya-ACRAM organitza des de l’any 2006 el

programa teòric de formació per a residents de Radiodiagnòstic, tant en la seva versió

bàsica per a R1 com en l’específica per a residents dels altres anys. Des del Servei es

facilita i potencia l’assistència a aquest programa formatiu acreditat pel Consell Català

de la Formació Continuada. L’assistència a un mínim del 80% de les sessions possibilita

l’obtenció dels crèdits de formació. La informació completa del programa es pot trobar

en el següent enllaç http://www.radiolegs.org/

Curs de formació en radioprotecció:

Segons la directiva 97/43/EURATOM del Consell Europeu es preveu un curs de nivell

avançat de formació en radioprotecció impartit pel Servei de Radiofísica Hospitalària.

L’associació Radiòlegs de Catalunya ha arribat a un acord amb l’empresa ACPRO per a

la realització del “Curs de Protecció Radiològica per a R1 de Radiodiagnòstic”, que

imparteix la formació necessària i capacita al resident per supervisar i dirigir

instal·lacions de raigs X.

11.3. CONGRESSOS, JORNADES I CURSOS DE L’ESPECIALITAT:

Es facilitarà l’assistència a diferents cursos, congressos i jornades científiques

incentivant la participació activa i el treball del resident.

Per poder assistir a congressos nacionals o internacionals és obligada l’acceptació d’un

treball com a primer autor.

En el cas dels cursos, el resident ha de fer la sol·licitud i posteriorment el tutor

conjuntament amb el Director de Servei la valoraran i decidiran si s’autoritza o no

l’assistència al curs. Segons les possibilitats del Servei es procurarà finançar totalment

o parcialment la seva assistència.

Les opcions de congressos als que es pot assistir són:

Congrés Nacional de Radiòlegs de Catalunya. Bianual.

Cursos i tallers organitzats pels Radiòlegs de Catalunya

Curs d'Ecografia per a residents de tercer any. Organitzat per la

Sociedad Española de Ultrasonidos (SEUS). Anual


34

Curso de Correlación Radio-Patológica - AFIP. Madrid. Anual.

Congreso Nacional de la Sociedad Española de Radiología Médica

(SERAM). Bianual

European Congress of Radiology (ECR). Viena. Anual.

Anual Meeting of the Radiological Society of North America (RSNA).

Chicago. Anual

La proposta per a la distribució dels congressos seria la següent:

a) R1 que entra en any que no hi ha SERAM:

R1: ACRAM, Congrés català.

R2: SERAM.

R3: ECR, Curs ecografia SEUS.

R4: RSNA (opcional).

b) R1 que entra en any que hi ha SERAM:

R1: SERAM

R2: ACRAM, Congrés català.

R3: ECR, Curs ecografia SEUS

R4: RSNA (opcional).

Aquesta proposta es troba limitada per l’acceptació de treballs, beques obtingudes pel

resident i pressupost anual del Servei. Com hem comentat, el Servei intentarà obtenir

el finançament per al resident, però no es garanteix. S’anima al resident a buscar el

finançament optant a les convocatòries de beques de la SERAM per anar als

congressos de Viena i Chicago o d’altres convocatòries que puguin existir en el futur.

Els nostres residents poden participar i col·laborar en temes d'investigació. Se'ls facilita

la realització del projecte final de residència i la possibilitat de tesis doctoral.

12. PUBLICACIONS I PROJECTES D’INVESTIGACIÓ


35

Participació en publicacions del Servei en revistes de l’especialitat tan

nacionals com internacionals.

Publicació de casos radiològics d’interès a la web de l’Agrupació de

Radiòlegs de Catalunya.

Presentació de treballs en diferents formats en cursos i congressos de

l’especialitat nacionals i internacionals.

Participació en els diferents assaigs clínics en els que participa el Servei.

Es realitzaran diferents reunions amb els residents tan conjuntes com individuals. Per a

les reunions individuals s’utilitzarà una fulla detallada que després de complimentar-la

l’han de signar tant el tutor com el resident. Aquesta es realitzarà al final de cada

trimestre.

El resident pot demanar una reunió al seu tutor en qualsevol moment per tractar

temes docents.

Les reunions de grup es faran quan els tutors o els residents vulguin tractar temes

conjunts de docència.

En finalitzar l’any, la Comissió de Docència de l’Hospital realitza una enquesta de

valoració sobre diferents qüestions relatives a la docència que s'entrega a cada un dels

residents del Servei. El resident té l’obligació de complimentar-la i entregar-la a la

Comissió de Docència, mantenint l’anonimat. Entre d’altres coses es valora el

programa de rotacions, l’activitat docent, la tutorització així com la tasca de la

Comissió de Docència.

13. REUNIONS TUTOR-RESIDENT

14. ENQUESTA DE RESIDENTS


36

Biblioteca

La Biblioteca de l’Hospital Joan XXIII col·labora i està connectada amb les biblioteques

de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, las Biblioteques de l´ Institut Català de la

Salut i amb la Biblioteca de la Facultat de Medicina de la Universitat Rovira i Virgili.

Està ubicada en la 4arta. planta del Hospital.

A la biblioteca de l’Hospital s’hi pot accedir des de qualsevol ordinador del Servei a

través de la intranet del hospital. Dirección de e.mail: [email protected]

Bibliografia recomanada

Alguns dels títols recomanats estan disponibles en les tres sales d’informes del Servei.

GENERAL

Pedrosa. Diagnóstico por imagen. Marbán (5 vols) (3ª edición). 2009.

Squire. Fundamentos de radiología. Masson. 2003.

SERAM Radiología Esencial, 2 Vols. Diciembre / 2018 2ª Edición

TÓRAX / CARDIO

Llibres bàsics:

Goodman / Felson. Principios de Radiología Torácica. Ed. Marbán, 2000.

Reed. Radiología de Tórax. Ed. Marbán, 2007.

Tardáguila. Imagen Cardiovascular Avanzada. Monografía SERAM. Ed.

Panamericana, 2004.

Meholic. Principios de Radiología Torácica. Ed. Marbán, 1999.

Llibres de consulta / avançats:

Hansell et al. Imaging of Diseases of the Chest.Ed. Elsevier – Mosby, 2005.

Webb et al. High-Resolution CT of the Lung.Ed.Lippincott Williams & Wilkins.

2001.

15. FONS D’INFORMACIÓ BIBLIOGRÀFICA

mailto:[email protected]


37

Federle et al. Diagnostic and surgical Imaging Anatomy: Chest, Abdomen,

Pelvis. Ed. Amirsys, 2006.

Fraser / Paré. Diagnosis of diseases of the Chest.4 Vols. 4ª edición.Ed.Saunders,

1999.

Gurney.Diagnostic Imaging.Chest. Ed. Amyrsis, 2006.

Lombardi et al. MRI of the Heart and Vessels. Ed. Springer. 2005.

Higgins et al. MRI and CT of the Cardiovascular System.Ed. Lippincott Williams

& Wilkins, 2006.

ABDOMEN

Llibres bàsics:

Eisenberg RL. Gastrointestinal Radiology: A Pattern Approach (4ª edición). Ed.

Lippincott Williams & Wilkins. 2002.

Rumack CM. DiagnosticUltrasound (2 vols) (3ª edición). Ed. Elsevier. 2004.

Dunnick NR. Textbook of Uroradiology (4ª edición).Ed. Lippincott Williams &

Wilkins. 2007.

Webb R. Fundamentals of Body CT (3ª edición). Ed. Elsevier. 2005.

Llibres de consulta / avançats:

Lee JKT. Computed body tomography with MRI correlation (2 vols) (4ª edición).

Ed. Lippincott Williams & Wilkins. 2005.

Skukas J. Advanced Imaging of the Abdomen. Ed. Springer-Verlag. 2006.

Di Mizio R. Small-bowel Obstruction CT Features with Plain Film and US

Correlations.Ed. Springer-Verlag. 2007.

Gore-Levine-Lawford.Textbook of gastrointestinal radiology.2º ed. 2000.

Semelka, Ascher, Reinhold. MRI of the abdomen and pelvis.Wiley-Liss. 1997.

MUSCUL-ESQUELÈTIC

Greenspan.Orthopedic radiology.A practicalapproach.Lippincott.1999.

Keats T. Atlas de variables radiológicas normales que puedan simular estados

patológicos. Harcourt. 2002.

Resnick. Internal derangement of joints. Saunders. 1997.

Resnick. Bone and joint imaging.Saunders. 1996.


38

NEURORRADIOLOGÍA, CAP I COLL

Osborn A.G. Neurorradiología diagnóstica. Mosby/Doyma. 1996.

Atlas.Magnetic Resonance imaging of the brain and spine.Lippincot, 2002.

Som, Curtin. Head and neck imaging.Mosby. 1996.

MAMA

Kopans D.B. Breast Imaging.Lippincott. 1998.

Internet. Webs d’interès

Existeixen incomptables enllaços i webs a la xarxa dedicats a la radiologia. De tots ells i

com a resum destaquem:

Biblioteca virtual de la SERAM.

RadiologyEbooks.com

Radiology Review Articles.

Radiopaedia.org

TheRadiologyAssistant

Imaios. Anatomia, imatges mèdiques i e-learning

El programa formatiu es revisarà anualment i s’actualitzarà cada cop que hagin canvis

en la guia-itinerari formatiu.

16. REVISIÓ DEL PROGRAMA FORMATIU

Guía itinerari formatiu tipus. Especialitat RADIODIAGNÒSTIC

Documents

Transcript of Guía itinerari formatiu tipus. Especialitat RADIODIAGNÒSTIC