programa formatiu de medicina interna

PROGRAMA FORMATIU DE

MEDICINA INTERNA

PROGRAMA FORMATIU DE MEDICINA INTERNA

2

ndex

1. Introducci 3

2. Camp d'acci 3

3. Programa de rotacions dels residents de Medicina Interna 5

4. Primer perode R1 6

5. Segon perode R2-R3 8

6. Tercer perode R2-R3-R4 12

7. Quart perode R5 13

8. Gurdies 14

9. Grau de competncies i responsabilitats dels residents 16

10. Objectius especfics de les rotacions 17

11. Avaluacions 62

12. Annexos 65

3


1. Introducci

La Medicina Interna ofereix una atenci global al pacient adult bsicament en lambient hospitalari. Cap malaltia o problema clnic de ladult sn aliens a lInternista.

LInternista no pot abastar amb profunditat tots els coneixements i tcniques dels que disposa la Medicina. Aix mateix s molt difcil que pugui dur a terme a la vegada i amb profunditat tasques assistencials, investigadores i docents. Per aix, ha de saber treballar en equip i adquirir els coneixements i les habilitats per a tenir una visi global, complerta i integradora dels problemes del pacient i de les necessitats sanitries de la societat.

Per tant ha de ser format en les diferents rees i especialitats de la clnica. Aix mateix ha dadquirir uns coneixements bsics en investigaci i estimular les seves capacitats docents per tal que les pugui desenvolupar posteriorment segons la seva natural pre-disposici. A ms, ha de seguir mantenint-se com a referent i conixer a fons diverses malalties i sndromes clniques especfiques i orfes que afecten al conjunt de lorganisme o a diferents aparells al mateix o en successius temps de la seva evoluci. Finalment, ha de ser capa doferir nous serveis o respostes innovadores a noves necessitats de la societat de la que forma part.

La Medicina Interna aborda la prevenci, diagnstic, tractament i seguiment de les malalties de ladult incloent la rehabilitaci i aspectes palliatius. Linternista s el referent mdic, guia i defensor del pacient en la seva trajectria hospitalria. Ha daportar la seva polivalncia a les rees dUrgncies, hospitalitzaci daguts i crnics essent un eix vertebrador en lHospital. Tamb ha de poder exercir funcions de consultoria en atenci primria i oferir solucions innovadores com formes alternatives dhospitalitzaci (hospitals de 24 hores, unitats de diagnstic rpid, rees de curta estada i, en menor mesura en associaci amb la primria, hospi-

talitzaci a domicili). Per tant, ha de tenir una gran capacitat dadaptaci.

2. Camp d'acci

1. ASSISTENCIAL

1.1. Pacient sense diagnstic precs.

1.2. Pacient pluripatolgic.

1.3. Processos ms prevalents en lentorn hospitalari.

1.4. Persones dedat avanada en situaci de malaltia aguda o aguditzada.

1.5. Pacient que pateix una emergncia o precisa atenci urgent.


4

1.6. Atenci mdica als pacients quirrgics.

1.7. Pacients amb malalties rares, sense especialitat ben definida.

2. DOCENT

2.1. Adquirir habilitats de transmetre els coneixements apresos

2.2. Adquirir capacitat de transmetre valors clnics, tics i datenci global

3. INVESTIGACI

3.1. Conixer la metodologia observacional i experimental

3.2. Capacitat de dissenyar, desenvolupar i analitzar un estudi

3.3. Avaluaci crtica de la literatura cientfica

4. ACTITUDS i VALORS

4.1. Facilitar missatges preventius als pacients

4.2. Respectar la persona malalta

4.3. Empatia

4.4. Treball en equip

4.5. Adaptaci a lentorn

4.6. Reconixer les prpies limitacions

4.7. Autoaprenentatge

5


3. Programa de rotacions dels residents de Medicina interna

La formaci del Resident es basa en un programa de rotacions per diferents Serveis i Unitats de les especialitats que tracten de la patologia mdica i pel propi Servei de Medicina Interna.

Seguint les recomanacions del Programa Oficial de lEspecialitat (Orden SCO/227/2007 publicada al BOE n 33 del 7/FEB/2007 i de la Sociedad Espaola de Medicina Interna (SEMI).

ANY DE RESIDNCIA ROTACI DURADA DURADA GLOBAL

R1Medicina Interna 9 12Urgncies 3

R2- R3

Cardiologia 2

27

Pneumologia 2Neurologia 2Nefrologia 2

Endocrinologia 2Digestiu 2

Oncologia 2Hematologia 2

Radiologia 2UCI 2

Malalties sistmiques 2Recerca 1

Atenci Primria 2Suport quirrgic 2

R3-R4

Malalties infeccioses 3

9Hospital comarcal 3

Anestsia 1Medicina Interna Planta 2

R5Medicina Interna Planta i Consultes extrenes 6

12Rotacions optatives 6


6

4. Primer perode (12 mesos) any de residncia: R1 Incorporaci al servei de medicina interna: Adquisici de bases

OBJECTIUS a assolir

Coneixements

Realitzar la Histria Clnica. Entrevistes clniques de qualitat.

Interpretar les dades obtingudes.

Indicar exploracions complementries bsiques: Analtica, Radiologia, ECG.

Interpretaci dels resultats de les exploracions complementries bsiques.

Orientaci diagnstica.

Orientaci teraputica.

Habilitats tcniques

Indicaci de puncions.

Iniciaci en la realitzaci de toracocentesi, paracentesi, punci lumbar, articulars.

Fons dull.

Tacte rectal.

Peak-flow i Pulsioximetria.

Habilitats comunicatives

Donar informaci clara i concisa al pacient.

Informar als familiars.

Presentaci de casos clnics en sessions del Servei.

Sollicitud de consentiment informat.

7


Desenvolupament personal i professional

Elaboraci de currculum.

Maneig bibliogrfic.

Ofimtica.

Angls.

Rotacions del perode

Medicina Interna. 9 mesos.

Urgncies. 3 mesos.

Metodologia de tutoritzaci

Reuni amb el tutor abans de cada rotaci amb revisi dels objectius del perode.

Coneixements i habilitats tcniques: Reuni al final de la rotaci.

o Revisi de 6 histries clniques i cursos clnics de cada rotaci mitjanant el full davaluaci.

o Revisi de cursos clnics amb tcniques registrades: mnim un per rotaci.

o Assistncia ocasional del tutor al procs assistencial.

o Autocrtica del resident amb detecci de punts forts i altres a millorar.

o Planificar mesures de millora.

o Seguiment dels punts pactats que cal millorar.


o Presentar 1-2 sessions per rotaci.

o Assistncia ocasional del Tutor en actes de informaci al pacient i familiars.

o Comentari del tutor.

o Autocrtica del resident.


8

o Detecci punts a millorar. Portafolis

Registre de tota lactivitat tutoritzada.

Registre dactivitats complementries en que ha participat el resident.

o Sessions generals hospitalries.

o Reunions, congressos externs.

o Cursos externs mdics.

o Cursos externs extra-mdics: idiomes, ofimtica

Objectius secundaris:

- Distingir entre histologia normal i patolgica dels rgans.

- Realitzar fotografies macroscpiques i microscpiques.

- Iniciar-se en la tcnica dinclusi de bipsies i estudi histopatolgic.

5. Segon perode (21 mesos). Any de residncia: R2-R3. Rotaci per les especialitats

OBJECTIUS a assolir

Coneixements

Diagnstic de les malalties del pacient.

Indicar i interpretar exploracions complementries ms complexes.

Elaborar un judici clnic racional de les situacions.

Prioritzar les opcions teraputiques.

9


Maneig bsic de les malalties ms prevalents.

CARDIOVASCULARS:

Hipertensi arterial.

Cardiopatia isqumica.

Insuficincia cardaca.

Malaltia tromboemblica venosa.

Artmies.

Valvulopaties.

Malalties del pericardi.

RESPIRATRIES:

Malaltia Pulmonar Obstructiva Crnica.

Asma.

Malalties pleurals.

Nduls i masses pulmonars i mediast.

Malalties intersticials.

Patologia del son.

NEUROLGIQUES:

Malaltia cerebrovascular.

Epilpsia.

Demncia.

Neuropaties.

Parkinson.


10

NEFROUROLGIQUES:

Insuficincia renal.

Glomerulonefritis.

Uropatia obstructiva i litisica.

Trastorns hidroelectroltics.

ENDOCRINOLGIQUES:

Diabetis mellitus.

Tiropaties.

Trastorns suprarenals i Gonadals.

GASTROENTEROLGIQUES:

Malaltia ulcerosa gastroduodenal.

Malaltia inflamatria intestinal.

Diarrees i malabsorci.

Malalties biliars i pancretiques.

HEMATOLGIQUES:

Anmies.

Trastorns de la coagulaci i pautes anticoagulants.

Sndrome Mielo i limfoproliferatius.

Aplsies.

Mielodisplsies.

DERMATOLGIQUES:

Principals sndromes.

11


ONCOLGIQUES:

Diagnstic.

Indicaci teraputica general.

Maneig palliatiu.

INTENSIUS/URGNCIES GREUS:

Maneig del pacient greu.

Estat de Xoc.

Fallida multiorgnica.


Situacions de final de la vida.

Presentacions a reunions cientfiques internes i externes.

Habilitats tcniques

Interpretaci ecografies.

Interpretaci decocardiogrames.

Interpretaci TC torcica, abdominal i cranial.

Interpretaci RM.

Indicaci i interpretaci de proves funcionals respiratries.

Indicaci i interpretaci de proves funcionals cardaques.

Indicaci endoscpies respiratries i digestives.

Practicar PAAF dadenopaties i tumoracions superficials.

Practicar bipsia cutnia amb Punch.

Indicaci punci moll de los.


12


Maneig de bases de dades.

Recerca de levidncia.

Presentaci de comunicacions i publicacions.

Participar en alguna activitat formativa complementria.

6. Tercer perode (15 mesos). Any de residncia: R3-R4-R5. Formaci en Medicina Interna

OBJECTIUS a assolir

Coneixements

Maneig avanat dels processos ms propis de Medicina Interna.

Malalties infeccioses.

Envelliment.

Malalties autoimmunes i sistmiques.

Medicina en rees de pacients crtics.

Maneig de pacients en rees alternatives a lhospitalitzaci.

Domini protocols dactuaci de les patologies ms prevalents en lrea mdica:

o Factors de risc cardiovascular: Diabetis, HTA, dislipmia.

o Insuficincia cardaca.

o MPOC.

o Cardiopatia isqumica.

o Infecci pel VIH.

o Pneumnia.

13


o Infecci urinria.

o Meningitis.

o Malaltia tromboemblica venosa.

o Infecci osteoarticular i parts toves.

Habilitats comunicatives:

o Establir comunicaci amb familiars en situacions difcils: males notcies, sollicitud necrpsies, pacients violents i de-sorientats.

o Bona comunicaci amb collegues dins i fora de lhospital.

o Presentacions de qualitat a congressos i jornades nacionals.

Habilitats tcniques:

o Intubaci orotraqueal.

o Reanimaci cardiopulmonar avanada.

o Inserci vies venoses perifriques i centrals.

o Desenvolupament personal i professional.

o Promoure, iniciar i participar en recerca.

o Metodologia de la recerca.

Docncia a residents danys inferiors.

7. Quart perode (12 mesos). Any de residncia: R5. Desenvolupament personal dins de la Medicina interna

OBJECTIUS a assolir

Coneixements

Aplicaci de tots els coneixements adquirits.


14

Reforar rees deficitries.


ptim contacte amb pacients i familiars.

Presentacions delevada qualitat: congressos internacionals.

Habilitats tcniques

Aplicar totes les adquirides.

Reforar les deficitries.


Planificaci de la trajectria professional: futura dedicaci a rees concretes de la medicina interna.

Participaci activa en projectes de investigaci.

Participaci activa en grups de treball de lespecialitat.

8. Gurdies

El resident de Medicina Interna far entre 4 i 6 gurdies al mes. El Resident est alliberat de les tasques prpies de la seva rotaci el dia segent de la Gurdia.

Les rees dactuaci seran les segents:

1. RESIDENTS DE PRIMER ANY: GURDIES DEL SERVEI DURGNCIES

(Portes).

a. Estaran tutoritzats pels tutors de residents daquell servei i pel seu propi tutor.

b. Durant aquest perode donaran lassistncia a tots aquells pacients propis de lrea dUrgncies general, bsicament

15


aquells de nivell II a IV.

Eventualment assistiran a pacients de nivell V (banals) i participaran en els de nivell I (crtics).

c. En tot moment estaran supervisats pels facultatius de plantilla del Servei dUrgncies (que haur de validar els seus infor-mes clnics) i/o residents amb experincia (4rt o 5 any).

d. Aquestes gurdies es duran a terme amb horari de les 15 h. a les 9 h. del dia segent.

2. RESIDENTS DE SEGON i TERCER ANY

a. Estaran tutoritzats pel seu propi tutor.

b. Durant aquest perode donaran assistncia als pacients que acudeixin a Urgncies amb patologia mdica de nivells II a IV i participaran en els de nivell I (crtics).

c. Durant lhorari nocturn assistiran a pacients de planta dhospitalitzaci tal i com sacordi i amb la supervisi del metge adjunt de gurdia.

d. En tot moment estaran supervisats pel metge adjunt de Medicina Interna que estigui de gurdia o, en la seva absncia, pels facultatius de plantilla del Servei dUrgncies que hauran de validar els seus informes clnics.

e. Aquestes gurdies es duran a terme amb horari de les 15 h. a les 9 h. del dia segent.

3. RESIDENTS DE QUART i CINQU ANY

a. Estaran tutoritzats pel seu propi tutor.

b. Durant aquest perode donaran assistncia als pacients que acudeixin a Urgncies amb patologia mdica de nivells I (cr-tics) a IV.

c. Durant lhorari nocturn assistiran a pacients de planta dhospitalitzaci.

d. En tot moment estaran supervisats pel metge adjunt de Medicina Interna que estigui de gurdia o, en la seva absncia, pels facultatius de plantilla del Servei dUrgncies.

e. Aquestes gurdies es duran a terme amb horari de les 15 h. a les 9h. del dia segent.

4. GURDIES ESPECIALS

a. Durant els perodes de rotaci per determinats serveis mdics, el resident podr fer gurdies daquella especialitat. Aquest


16

pot ser el cas de Cardiologia i Cures Intensives.

b. Prvia autoritzaci per la Comissi de Docncia, el resident podr fer gurdies en altres unitats alienes com poden ser el Sistema dEmergncies Mdiques (SEM) i hospitals comarcals a on estiguin fent la seva rotaci.

c. En tots aquests casos sempre estaran supervisats pels facultatius de plantilla daquests serveis que hauran de fer-ne una avaluaci al final del perode en que shagin fet aquestes gurdies.

9. Grau de competncies i responsabilitats dels residents

Nivells de competncia:

Nivell 1: Les habilitats adquirides permeten al resident dur a terme les actuacions de forma INDEPENDENT, sense necessitat de tutoritzaci directa. El resident executa i desprs informa.

Nivell 2: El resident t un extens coneixement per no la suficient experincia per fe un tractament complert de forma indepen-dent pel que aquestes activitats ha de fer-les SOTA SUPERVISI del tutor o altre personal sanitari competent.

Nivell 3: El resident ha vist o assistit a les actuacions de les que noms en t coneixement teric pel que aquestes activitats sn dutes a terme per altre personal competent i OBSERVADES pel resident.

CONEIXEMENTS I HABILITATS CLNIQUES R1 R2 R3 R4R1 R2-R3 R3-R4-R5 R5

Coneixements terics de lepidemiologia, patognia, fisiopatologia, presentaci clnica, diagnstic, tractament, rehabilitaci i prevenci. 1 1 1 1Anamnesi i exploraci fsica complerta 1 1 1 1Fons dull, tacte rectal 1 1 1 1Indicaci de proves complementries bsiques (laboratori, Rx, ECG) 1 1 1 1Indicaci de proves complementries ms complexes (PFR, proves funcionals cardaques, endoscpies digestives, endoscpies respiratries) 2 1 1 1Interpretaci de lanamnesi i semiologia, laboratori, Rx i ECG 1 1 1 1Identificar i llistar els problemes 1 1 1 1Orientaci diagnstica 1 1 1 1Desenvolupar un pla diagnstic 2 1 1 1Desenvolupar un pla teraputic 2 1 1 1Interpretaci exploracions complementries ms complexes (Ecocardiograma, Ecografia, TC, RM) 3 2 1 1Habilitats TcniquesPuncions bsiques (Toracocentesi, Paracentesi, Punci lumbar) 2 1 1 1PAAF dadenopaties i tumoracions superficials 3 2 1 1Bipsia cutnia-Punch 3 1 1 1Reanimaci Cardiorespiratria Avanada 2 2 1 1Intubaci orotraqueal 3 2 1 1

17


Inserci vies venoses perifriques 2 1 1 1Inserci vies venoses centrals 3 2 1 1Punci arterial 3 2 1 1Habilitats ComunicativesInformaci al pacient 2 1 1 1Informaci als familiars 2 1 1 1Situacions del final de la vida 3 2 1 1Comunicaci en situacions difcils (males notcies, sollicitud de necrpsies, pacients desorientats, pacients violents) 3 2 1 1Comunicaci amb collegues 1 1 1 1Sollicitud de Consentiment Informat 1 1 1 1Presentaci de casos clnics en el Servei 2 1 1 1Presentacions a altres serveis i sessions generals hospitalries 3 2 1 1Presentaci de comunicacions a congressos locals i nacionals 3 2 1 1Presentaci de comunicacions a congressos internacionals 3 3 2 1Publicacions: casos i cartes 3 2 2 1Publicacions: originals 3 3 2 2Desenvolupament Personal i ProfessionalProgrames assistencials (SAP i SILICON) 1 1 1 1Elaboraci dun currculum 3 2 1 1Maneig bibliogrfic 2 2 1 1Recerca de l'evidncia cientfica 3 3 2 1Ofimtica (Windows, Correu, Office) 1 1 1 1Llengua anglesa 2 1 1 1Bases de dades 3 2 2 1Recerca, metodologia 3 2 1 1Recerca (promoure, iniciar i participar) 3 2 2 1Recerca (desenvolupament dun projecte) 3 3 2 2Docncia a residents danys inferiors 3 3 2 1Avaluaci: autoavaluaci, daltres residents i staff 1 1 1 1Planificaci duna trajectria personal (futura dedicaci a rees concretes de la medicina interna) 3 3 2 1Participaci en grups de treball 2 2 1 1

10. Objectius especfics de les rotacions 10.1. Rotaci per Cardiologia

Segons el programa, la rotaci per lrea de malalties cardiovasculars tindr una durada de dos mesos.

1. Objectius generals:

El resident, al final de la seva rotaci per aquesta unitat, haur de:


18

Conixer i saber realitzar les activitats preventives en pacients amb:

- Factors de risc cardiovascular.

- Cardiopatia isqumica.

- Insuficincia cardaca.

- Risc endocarditis bacteriana.

Reconixer les malalties cardaques del pacient:

- Anamnesi.

- Exploraci fsica.

Saber indicar i interpretar les exploracions complementries especfiques:

- ECG.

- Ecocardiograma.

- Prova desfor.

- Cateterisme.

- Ressonncia magntica.

- Holter.

Saber elaborar un judici clnic raonat.

Saber prioritzar les opcions teraputiques.

2. El resident, al final de la seva rotaci per aquesta unitat, haur de conixer el maneig diagnstic dels segents problemes:

- Dispnea.

- Dolor torcic.

- Cianosi.

- Palpitacions.

- Sncop.

- Buf cardac.

- Edemes.

19


3. El resident, al final de la seva rotaci per aquesta unitat, haur de saber el procs diagnstic i elaborar el pla teraputic de les segents patologies:



Indicacions tcniques revascularitzaci.

- Artmies.

Indicacions marcapassos.

- Miocardiopaties.

- Malalties del pericardi.

- Valvulopaties.

Indicacions cirurgia.

- Sncop.

4. El resident, al final de la seva rotaci per aquesta unitat, haur de saber actuar enfront de les segents situacions urgents:

- Sndrome coronria aguda.

- Aturada cardiorespiratria.

- Insuficincia cardaca aguda.

- Artmies.

- Pericarditis aguda.

- Dissecci artica.

5. Estructuraci:

La rotaci del resident de Medicina Interna pel Servei de Cardiologia durar dos mesos. Aquesta rotaci es distribuir de la segent forma:

_ Sessions:

o Dimarts sessi clnica a les 8:15 h.

o Cada 2 divendres sessi bibliogrfica a les 8:15 h.

o Resta de dies sessi de passi de gurdia a les 8:15 h.

o Preparar i presentar la sessi a Medicina Interna segons calendari a les 8:30 h.


20

_ Matins:

o 1 mes: Unitat coronria

o 1 mes: Planta dhospitalitzaci

_ Tardes a consultes externes:

o Dilluns: Dr. Manel Morales al CAP Gell

o Dimarts: Dra. Jlia Roure

o Dimecres: Dr. Xavier Albert

6. Eines formatives: Guies de Prctica Clnica (http://www.secardiologia.es)

Les guies aporten els coneixements que ha dadquirir el resident durant la seva rotaci.

Es recomana que el resident revisi aquestes guies davant de la situaci clnica real que plantegen els pacients que coneix al Servei de Cardiologia.

Aquests coneixements es reforaran al llarg de la resta de la seva formaci amb els pacients que conegui al Servei de Medicina Interna.

7. Avaluaci: el procs ser bsicament formatiu

Elaborar resum de les segents guies:



Avaluaci estructurada de la prctica clnica (mini-CEX) (Annex 1) que es basar en la comunicaci amb el pacient coronari. 1er al finalitzar el primer mes de la rotaci.

Self-Audit i feedback (Annexos 2 i 3). Histria clnica cardiolgica i cursos clnics basats en la orientaci i pla teraputic del pa-cient coronari i amb insuficincia cardaca. El resident tindr cura de registrar els nmeros de histria clinica dels pacients que vegi amb aquestes patologies per tal de poder fer posteriorment aquest Self-Audit.

Portafolis (Annex 4). Especficament haur de redactar tot el que hagi viscut al voltant dun cas clnic tpic de lespecialitat que podr triar lliurement (Descripci del cas en tots els seus apartats, bibliografia consultada, dubtes que li hagi originat, punts forts i febles del seu aprenentatge en aquest cas, presentaci en sessi, imatges...).

21


10.2. Rotaci per Neurologia

Segons el programa, la rotaci per lrea de Neurolgiques tindr una durada de dos mesos.

1. Objectius generals

El resident, al final de la seva rotaci per aquesta unitat, haur de:

Reconixer les malalties neurolgiques del pacient:

- Anamnesi

- Exploraci fsica especfica de Neurologia

Saber indicar i interpretar la informaci bsica de les exploracions complementries especfiques:

- Tomografia computadoritzada

- Ressonncia magntica

- Ecografia-Doppler

- Estudi neurofisiolgic (EMG/EEG/ENG)

- Ecocardiograma

Saber elaborar un judici clnic raonat.

Saber realitzar una Punci Lumbar i interpretar els seus resultats.

Saber prioritzar les opcions teraputiques.

2. El resident, al final de la seva rotaci per aquesta unitat, haur de conixer el maneig diagnstic i saber elaborar un pla tera-putic de les segents patologies:

a. Malaltia cerebrovascular

- Epilpsia

- Demncia i malalties degeneratives cerebrals

- Malaltia de Parkinson

- Neuropaties i malalties de la uni neuromuscular


22

- Mielopaties

- Cefalees

3. Eines formatives: guies de la SEN: Es recomana que el resident revisi aquestes guies davant de la situaci clnic real que plan-tegen els pacients que coneix al Servei de Neurologia. Aquests coneixements es reforaran al llarg de la resta de la seva formaci amb els pacients que conegui al Servei de Medicina Interna.

4. Avaluaci. El procs ser bsicament formatiu

Elaborar resum de les segents Guies: Ictus.

Avaluaci Estructurada de la Prctica Clnica (mini-CEX) (Annex 1) al finalitzar el 1er mes de la rotaci. Centrat en lexploraci neurolgica.

Self-Audit (Annexos 2 i 3):

- Histria clnica neurolgica i cursos clnics. El resident dur un registre del nombre de les histries clniques que ha realitzat durant la seva rotaci. Aquest registre servir pel Self-Audit i sincorporar al seu portafolis.

Portafolis (Annex 4).

Especficament haur de redactar tot el que hagi viscut al voltant dun incident crtic que hagi viscut durant la rotaci per lespecialitat (descripci del cas en tots els seus apartats, bibliografia consultada, dubtes que li hagi originat, punts forts i febles del seu aprenentatge en aquest cas, presentaci en sessi, imatges...).

5. Estructuraci:

Rotaci de dos mesos en total:

2 setmanes per la Unitat dIctus (6 llits de vigilncia semiintensiva + 4 llits de planta convencionals).

6 setmanes per planta convencional.

Complementat amb consultes externes unitats especfiques per les tardes.

Activitat assistencial durant la rotaci per lHospital Trueta:

- Primera hora del mat (8:30 9 h. aprox.):

o sessi de gurdia

- Segona hora del mat (9 12 h. aprox.):

o vista als pacients ingressats amb el resident de neurologia i ladjunt corresponent.

- Tercera hora del mat (12 14 h. aprox.):

23


o realitzar exploracions neurolgiques complementries si sescau: punci lumbar i fons dull.

o histries clniques i altes dels pacients (a repartir juntament amb el resident de neurologia i altres residents externs) que han destar supervisades per ladjunt responsable.

- Migdia (14 15 h. aprox.):

o dinar i sessions

- Tarda (de 16 h. a 17 h.):

o histries clniques i altes dels pacients (a repartir juntament amb el resident de neurologia i altres residents externs) que han destar supervisades per ladjunt responsable.

o CCEE per unitats especfiques

Dilluns de 15 a 17 h.: CCEE Epilpsia (durant 4 setmanes)

Dilluns de 15 a 17 h.: CCEE Cefalees (durant 4 setmanes)

Dimecres de 15 a 17 h.: CCEE Patologia neurodegenerativa

Dijous de 9 a 13 h.: CCEE Neuromuscular (durant 4 setmanes)

_ Si durant el dia hi ha a urgncies pacients susceptibles de rebre tractament tromboltic (rTPA) saconsella acudir-hi amb el resi-dent o adjunt de gurdia, prvia autoritzaci per part de ladjunt responsable.

Activitat docent:

- Assistir a les sessions de canvi de gurdia dels matins (8:30 9 h. aprox.)

- Assistir a les sessions que sorganitzen al servei al migdia.

o Dilluns 14-15 h. : sessi neuroradiologia-neurocirugia-neurologia. Sala sessions Radiologia.

o Dimarts 14:15 -15 h.: Sessi de patologia vascular, epilpsia, neuromuscular o neurodegeneratives (solrium neurologia)

o Dimecres 14:15 -15 h.: sessi temtica. Solrium.

o Divendres 13:30-14:30 h.: sessions extraordinries de neurocincies (sanunciar el dia i lloc).

- Assistir a les sessions de medicina interna (dijous cada 15 dies a les 8:30h a la sala sessions de Medicina Interna)

- Realitzar com a mnim una sessi a Medicina Interna

_ Es demana que sinformi al tutor de residents i al cap assistencial al principi de la rotaci dels dies que est previst que el resident de Medicina Interna no estar al servei (dies de gurdia de la prpia especialitat, dies de lliurana postgurdia, dies docents, dies de vacances, dies de lleure, dies de congrs, cursos, etc.).


24

10.3. Rotaci per Endocrinologia

1. Objectius generals

Al finalitzar la seva rotaci pel Servei dEndocrinologia el resident de medicina interna ha de saber:

Respecte a la Diabetis Mellitus.

a. Definici i criteris diagnstics de la Diabetis Mellitus.

b. Diagnstic diferencial de la Diabetis Mellitus tipus 1, 2 i altres.

c. Significat del concepte de reserva pancretica.

d. Hipoglucemiants orals, mecanisme dacci, biodisponibilitat i contraindicacions.

e. Eficcia de les diferents Insulines i pautes de insulinitzaci.

f. Estudi de les complicacions crniques.

g. Estudi del risc cardiovascular en el pacient diabtic.

h. Conceptes sobre dieta equilibrada i educaci diabetolgica.

i. Maneig de les descompensacions agudes.

Respecte a la patologia hipofisria i suprarenal

a. Panhipopitutarisme.

b. Significaci del Megatest.

c. Diagnstic i maneig de lapoplexia hipofisria.

d. Cushing primari i secundari.

e. Insuficincia suprarenal primria i secundria. Diagnstic i tractament.

f. Hiperaldosteronisme primari.

Respecte a la patologia de tiroides:

a. Screening bioqumic de la funci tirodal i anticossos.

b. Palpaci de la glndula tirodal.

c. Indicacions de lecografia, gammagrafia i PAAF tiroides.

25


d. Tractament i seguiment de dhipotirodisme.

e. Estudi inicial de lhipertirodisme i del ndul tirodal.

Nutrici

a. Problemtica associada a lobesitat, classificaci i tractament.

b. Valoraci nutricional bsica del pacient ingressat i suport nutricional.

5. Altres patologies endocrinolgiques.

a. Estudi de la Hipertensi Arterial secundria a patologia endocrinolgica.

b. Patologia de paratiroides i metabolisme del cal (hipercalcmia).

c. Tumors cromafins.

d. Incidentalomes tirodals, suprarenals i hipofisaris.

2. Estructuraci:

La rotaci pel Servei dEndocrinologia tindr dos mesos de durada que es distribuiran entre lHospital de Dia i les diferents con-sultes externes temtiques.

El resident participar en la sessi clnica/revisi de pacients de forma diria de les 8 h. a les 9 h. del mat.

Preparar i presentar la sessi al Servei de Medicina Interna segons calendari.

Durant 1 mes subicar a lHospital de Dia dEndocrinologia.

o Mat: segons activitat.

o Tarda: Cribatges i urgncies.

Durant un mes subicar a Consultes Externes segons la segent distribuci:

o Dilluns: Consulta especfica de patologia tirodal.

o Dimarts: Consulta especfica de patologia hipofisria.

o Dimecres: Hospital de Dia dEndocrinologia.

o Dijous: Hospital de Dia dEndocrinologia.

o Divendres:

Consultes externes de patologia adrenal durant un mes.


26

Consultes externes dobesitat durant un mes.

o Durant les tardes realitzar les Consultes Intrahospitalries amb la supervisi de lendocrinleg responsable, la resta del temps segons lactivitat de lHospital de Dia dEndocrinologia.

o Divendres, si la seva rotaci coincideix entre els mesos doctubre a maig, assistir a la sessi de formaci continuada

3. Avaluaci

Presentaci d'un mnim d'una sessi de residents de Medicina Interna de temtica endocrinolgica.

Avaluaci estructurada de la prctica clnica (mini-CEX) (Annex 1) al finalitzar el primer mes de la rotaci. Es basar en la Diabetis Mellitus.

Self-Audit (Annexos 2 i 3)

Histria clnica endocrinolgica i cursos clnics entorn a la patologia tirodal. El Resident tindr cura de registrar els nmeros d'histries clniques dels pacients que vegi amb aquesta patologia per tal de poder fer posteriorment aquest Self-Audit.

Portafolis (Annex 4)

Especficament haur de redactar tot el que hagi viscut al voltant dun cas clnic tpic de lespecialitat que podr triar lliure-ment (descripci del cas en tots els seus apartats, bibliografia consultada, dubtes que li hagi originat, punts forts i febles del seu aprenentatge en aquest cas, presentaci en sessi, imatges...).

Bibliografia. Es recomana la consulta de:

_ http://www.aace.com/pub/guidelines/

_ http://www.diabetes.org

10.4. Rotaci per Pneumologia

Unitats estructurals disponibles per la docncia MIR de medicina interna en el Servei de Pneumologia:

1. rea dhospitalitzaci

- lestudi de la malaltia del son.

- rea especfica convencional

2. Unitats de proves funcionals:

- Espirometria

27


- Test de difusi de gasos

- Test de provocaci amb metacolina

- Gasometria

3. Unitat dendoscpies.

4. Consultes extrenes.

- Seguiment del pacient amb MPOC crnica en fase molt avanada (Unitat PISA).

- Unitat de diagnstic rpid, amb especial atenci respecte al cncer de pulm.

- Miscellnia.

5. Comit de tumors de la cavitat torcica, integrat per Pneumologia, Anatomia patolgica, Radiologia, Oncologia i Cirurgia Tor-cica.

1. Objectius especfics

1. Importncia de lanamnesi i exploraci com a pas previ i imprescindible pel diagnstic en general i de laparell respiratori en particular.

2. Coneixement dels factors de risc i desencadenants de la patologia respiratria, fent especial atenci en la seva prevenci. Uns de naturalesa ambiental i altres de carcter hereditari.

3. Valor diagnstic de les segents proves funcionals respiratries: lespirometria, el test de difusi de gasos, el destimulaci amb metacolina, les pulsoximetries, en reps desprs de lesfor i durant el son, la polisomnografia i el test de resposta als broncodila-tadors.

4. Interpretaci i valor diagnstic de les segents proves dimatge, amb especial mfasi respecte la radiologia simple de trax; dels TAC torcics; simple, dalta resoluci i del helicodal; de lecografia de trax; de la imatge virtual tridimensional de larbre bronquial; de la gammagrafia ventilaci/perfusi.

5. Valor diagnstic de: hemograma, nomograma, duna mostra seriada desput o del obtingut mitjanant la seva inducci, de las-pirat i netejat bronquioalveolars, de la pulsoximetria basal i durant loxigenoterpia convencional, del nivell de immunoglobulines en sang i de la detecci de bandes monoclonals, de la presncia de lamfgena de legionella en orina (i en menor mesura el Pneu-mocccic), del sediment dorina (pel despistatge de patologia glomerular renal), de les anques i altres parmetres de malalties


28

autoimmunes, dels tests serolgics davant la sospita de processos pneumnics atpics (incls lamfigen criptoccic en sang i el Ac. Anti HIV ), del nivell serolgic del I.E.C.A i del rellevant estudi de laspirat i netejat bronquioalveolars, aix com del lquid pleural (inclosa la PCR).

6. Indicaci i valor diagnstic anatomopatolgic: de lesput seriat; del de la bipsia trasbronquial; de laspirat i netejat bronquio-alveolars (sense oblidar les transformacions citoptiques prpies de les pneumopaties virals com lHerpes Zoster i el CMV); de la P.A.A.F guiada per TAC ; de la bipsia pleural a cegues o mitjanant toracoscpia; de les lesions cutnies associades a patologia pulmonar de difcil diagnstic (aix com vasculitis i sarcodosis).

7. Proves cutnies: revesteix especial importncia el maneig i interpretaci del PPD, aix com lutilitat de les proves allergolgiques.

8. Indicaci, valor diagnstic i complicacions dexploracions que revesteixen cer risc i per les quals es requereix consentiment infor-mat com: endoscpia traqueobronquial (amb bipsia trasbronquial, aspirat i netejat bronquioalveolars); toracocentesis diagns-tica per lobtenci del lquid pleural o bipsia pleural a cegues; toracocentesis evacuadora; toracoscpia amb bipsia dirigida; mediastinoscpia; P.A.A.F Guiada per T.A.C.

9. Algunes referncies respecte a certes mesures teraputiques com: maneig del broncodilatadors, aix com els corticoides inha-lats, no noms durant la fase aguda de la malaltia sin tamb com a tractament de sosteniment; fisioterpia respiratria i la seva variant el drenatge postural; indicaci del drenatge pleural; oxigenoterpia convencional en planta dhospitalitzaci, i la seva indi-caci domiciliria; significat teraputic de loxigenoterpia amb pressi positiva; cmera hiperbrica; tromblisis en el TEP massiu en les seves fases inicials.

10. Coneixement dalgunes sndromes i entitats nosolgiques despecial rellevncia: dolor torcic dorigen pleuropulmonar o me-diastnic; asma; BNCO i a ms a ms sndromes de hipo ventilaci; emfisema pulmonar; pneumnies adquirides a la comunitat amb especial atenci sobre les de transcendncia epidemiolgica; TBC; infeccions broncopulmonars en immunodeprimits; pneum-nies nosocomials; fibrosis pulmonar idioptica com paradigma de las neuropaties intersticials i en general dels patrons funcionals de tipus predominantment restrictiu; pleuropaties associades o no a patologia parenquimatosa; mediastinopaties amb especial mfasi en les de naturalesa tumoral de ladult; apnea del sono; distrs respiratori de ladult i la seva distinci de ledema agut de pulm; sndrome preco i tard de descomprensi rpida; afogament.

2. Bibliografia:

http://www.goldcopd.com. En lapartat GUIDELINES trobareu guies fonamentals en quant a MPOC aix com una interessant pre-sentaci en Powerpoint. En la mateixa web hi ha una traducci al castell del sumari de les guies.

3. Avaluaci

_ Presentaci d'un mnim un sessi de residents de Medicina Interna de temtica pneumolgica.

29


_ Avaluaci estructurada de la prctica clnica (mini-CEX) (Annex 1)

o 1er al finalitzar el primer mes de la rotaci

_ Self-Audit (Annexos 2 i 3)

o Histria clnica pneumolgica i cursos clnics

_ Presentar al tutor un resum de les guies de MPOC

_ Portafolis (Annex 4)

o Especficament haur de redactar tot el que hagi viscut al voltant dun cas clnic tpic de lespecialitat que podr triar lliu-rement (descripci del cas en tots els seus apartats, bibliografia consultada, dubtes que li hagi originat, punts forts i febles del seu aprenentatge en aquest cas, presentaci en sessi, imatges...)

Consideraci general: Cap de les anteriors indicacions ser dutilitat en absncia dinters, esfor personal i treball en equip.

10.5. Rotaci per Digestologia

Unitats estructurals disponibles per la docncia MIR de medicina interna en el Servei de Digestiu:

1. rea dhospitalitzaci:

- Unitat dhemorrgia digestiva.

- rea dhospitalitzaci convencional.

- Hospital de dia: per la realitzaci de toracocentesi i paracentesi evacuadores i bipsies heptiques.

2. Proves funcionals relatives a la dinmica i pH esofgics.

3. CCEE:

- Miscellnia.

- Tumors heptics.

- Malaltia Inflamatria Intestinal.

4. Comit de tumors de laparell digestiu, integrat per Digestiu, Anatomia patolgica, Radiologia, Oncologia i Cirurgia abdominal.


30

1. Objectius especfics:

1. Importncia de lanamnesi i exploraci com a pas previ i imprescindible pel diagnstic en general i de laparell digestiu en par-ticular.

2. Consideraci general: Donada la complexitat temtica de lespecialitat dAparell Digestiu i per una millor guia didctica hem pro-cedit a individualitzar cada una de les seves patologies en el que fa referncia a les seves causes i factors de risc, el seu diagnstic aix com algunes referncies sobre el seu tractament.

Malaltia ulcerosa pptica.

- Factors de risc i causes: H.pylori, antiinflamatoris no estirodals, hiperclorhdria associada al gastrinoma, factors hereditaris, tabaquisme, hipercalcmia, grup sanguini O (en associaci amb el H.pylori) i altres de dubtosa importncia com lestrs, caf i alcohol.

- Complicacions: hemorrgia, obstrucci, lcera penetrant causant de pancreatitis crnica, perforaci i resistncia al tracta-ment.

- Diagnstic: Endoscpia alta i bipsia, estudi radiolgic amb bari, detecci de H.pylori (anticossos en srum, prova rpida de la ureasa sobre una mostra de bipsia i prova de determinaci de lurea a lal).

- Tractament: eradicaci de H.pylori, bloquejadors dels receptors H2, sucralfat i anticids. Indicacions de la cirurgia preser-vada per les complicacions.

Gastropaties erosives.

- Causes: les ms freqents sn els AINES, lestrs i la ingesti de custics.

- Diagnstic: habitualment mitjanant endoscpia.

- Tractament: segons pauta per cada cas.

Gastritis crniques:

-De tipus A i la seva relaci amb lanmia perniciosa i el cncer gstric.

-De tipus B i la seva relaci amb H.pylori i els limfomes de cllules B gstriques de baixa malignitat.

Sndrome de Zollinger-Ellison, secundari al gastrnoma:

- Diagnstic: Endoscpia; test de secreci cida basal o desprs de la seva estimulaci amb secretina; nivells de gastrina srica; valor de la gammagrafia amb octetrit radioactiu; ecografia endoscpica.

31


Malalties inflamatries intestinals:

- Causes i factors de risc: factors hereditaris tals com la presncia de HLA-DR2 (colitis ulcerosa) i el gen NOD2 del cromoso-ma 16 (malaltia de Crohn); la seva relaci amb la presncia de: ANQUES en srum, vasculitis granulomatosa (malaltia de Crohn), infeccions, AINES i estrs.

- Complicacions de la colitis ulcerosa: megaclon txic, perforaci de clon i cncer.

- Complicacions de la Malaltia de Crohn: obstrucci intestinal, megaclon txic o perforaci, fstules intestinals, mala absor-ci de sales biliars, cncer i amilodosi.

- Diagnstic: mitjanant esofagogastroscpia i simoidocolonoscpia amb estudi bipsia, enena opac, trnsit intestinal i TAC abdominal.

- Tractament: Valor teraputic de la sulfasalazina i aminosalicilats glucocorticoides, immunosupressores, metronidazole, ciclosporina i altres.

- Indicacions de la cirurgia.

Sndrome de lintest irritable i les seves diferents formes clniques.

- Causes: Relaci amb inestabilitats de tipus emocional, intolerncies alimentries especfiques i mala absorci dcids bili-ars a causa de patologia de lili terminal.

- Diagnstic: Es tractaria dun diagnstic dexclusi desprs de la realitzaci de sigmoidoscpia, radiografia amb bari i, en ltim terme, TAC abdominal.

Malaltia diverticular.

- Causes: Relaci amb la dieta pobre en fibra i en aigua.

- Complicacions ms freqents: com la diverticulitis i lhemorrgia.

- Indicaci del tractament quirrgic.

H. Pseudoobstrucci intestinal.

- Causes i factores de risc:

Primries. De tipus familiar.

Secundries: frmacs, desequilibri hidroelectroltic, esclerodrmia, amilodosi, diabetis mellitus, malaltia celaca i Parkin-son.


32

Patologia vascular dintest prim i gruixut.

- Causes i factors de risc: cardiopatia embolgena, arteriosclerosi, trombosi venosa, (relaci amb tromboflia), vasculitis, inesta-bilitat hemodinmica i insuficincia cardaca.

- Diagnstic: radiografia simple dabdomen; arteriografia celaca i/o mesentrica; valor diagnstic de la sigmoidoscpia a la colitis sistmica.

- Tractament: indicaci de lanticoagulaci i/o tractament quirrgic.

Angiodisplsia de clon.

- Causes: Relaci amb ledat.

- Diagnstic: arteriografia i colonoscpia.

- Tractament: Associaci de la colonoscpia amb tcniques especfiques com electrocoagulaci o laserterpia, i collocaci de bandes; embolitzaci arteriogrfica; hemicolectomia dreta.

Malalties anorectals:

- Hemorroides i les seves complicacions com trombosi, hemorrgies i spsis. Indicaci teraputica de la lligadura amb banda, escleroterpia i hemorroidectomia.

- Fissura anal: Utilitat teraputica de la toxina botulnica i indicaci de lesfinterotomia anal interna.

- Condiloma anal i la seva relaci amb el virus del papilloma hum, adquirit a travs de transmissi sexual. Utilitat de linterfer alfa intralesional.

Colelitiasis.

- Causes i factors de risc: demografia i/o herncia, obesitat, prdua de pes mitjanant tcniques quirrgiques sobre el tub di-gestiu, diabetis, malaltia ileal com labsorci dcids biliars, embars, anticonceptius orals, hiperlipidmia tipus IV, cirrosis i anmia hemoltica crnica.

- Diagnstic: Radiografia simple dabdomen i ecografia abdominal.

- Complicacions: colecistitis, pancreatitis, colangitis i carcinoma vesicular.

- Tractament: indicaci dels frmacs litoltics i de la colecistectomia laparoscpica, combinada amb ERCP.

Colecistitis aguda.

2 tipus:

33


Litisica.

Litisica: Relaci daquesta amb malaltia aguda perllongada, dejuni, hiperalimentaci per via parenteral, vasculitis, carcino-ma de la via biliar i de causa desconeguda.

- Complicacions: a valorar empiema vesicular, gangrena, perforaci, fistulitzaci, ili biliar i vescula en porcellana.

- Diagnstic: radiografia simple dabdomen, ecografia i TAC de labdomen i gammagrafia amb leucocits marcats.

- Tractament: antibitic i quirrgic.

Coledocolitiasis.

- En pacients amb litiasis vesicular. Ocasionalment en colecistectomitzats amb clculs residuals no detectats.

- Complicacions: colangitis aguda, pancreatitis induda per litiasis biliar i cirrosis biliar secundria.

- Diagnstic: valor de la bilirubina, fosfatasa alcalina i aminotransferases. Rellevncia diagnstica de lecografia abdominal, TAC abdominal i ERCP (colangiopancreatografia retrgrada endoscpica), o en el seu defecte la colangiorressonncia mag-ntica nuclear i lecografia endoscpica.

- Tractament: importncia de lERCP amb drenatge de la via biliar, en combinaci amb colecistectomia laparoscpica.

Colangitis esclerosant primria.

- Associada a malaltia inflamatria intestinal, amb signes de colstasis.

- Diagnstic: s despecial valor la colangiografia endoscpica retrgrada.

Pancreatitis aguda.

- Causes i factors de risc: Alcoholisme, colelitiasis, traumatisme abdominal, ERCP, trastorns metablics (hipertriglicerinmia i hipercalcmia), infeccions (com la parotiditis i el citomegalovirus), vasculitis, lcera gstrica penetrant, obstrucci de lam-polla de Vater i pncrees divisum.

- Diagnstic: a valorar lamilasa srica, la lipasa, la hipocalcmia, la hipertrigliceridmia i la LDH. Proves dimatge diagnstiques: rajos X simple abdomen i TAC abdominal.

- Complicacions: necrosis pancretica, pseudoquiste pancretic i abscs pancretic.

- Tractament: a valorar criteris de gravetat que justifiquen lingrs del pacient a la unitat de cures intensives.


34

Pancreatitis crnica.

- Causes i factors de risc: alcoholisme crnic, hipertrigiceridmia, hipercalcmia i fibrosis qustica en nens.

- Diagnstic: rajos X simple dabdomen, TAC abdominal, ERCP i ecografia endoscpica.

Hepatitis aguda.

- Causes i factors de risc:

Infeccioses: virus de lhepatitis A, B, C, D i E, CTMV, Epstein-Barr, herpes i HIV (valor dels tests serolgics i crregues virals), rickttsies, bactries.

Txics en funci de la dosi, com lalcohol, el tetraclorur de carboni, derivats del benz, paracetamol, amanita phaloides, tetraciclines i cid alproic (amb patr histolgic desteatosi microvascular); i aquells dependents de la idiosincrsia del pacient, com la isoniazida, la fenitona, carbamazepina i alguns AINES. .

- Complicacions: insuficincia heptica massiva i cirrosis heptica postnecrtica.

- Diagnstic: dades de laboratori propis de la necrosi hepatocellular i de la disfunci heptica. Marcadors virals i determinaci del nmero de cpies. Ecografia abdominal. Bipsia heptica, actualment descassa actualitat.

Insuficincia heptica aguda.

- Causes i factors de risc: Diferncies respecte a les causes de lhepatitis aguda (de naturalesa isqumica, sndrome de Boudd- Chiaria, invasi metasttica massiva etc.)

- Diagnstic i signes de mal pronstic: Importncia de ledat, durada de la ictercia i de la encefalopatia, severitat daquesta, alteracions del temps de protrombina, nivell del factor V, grau dacidosis (paracetamol i creatinina srica).

Hepatitis crnica.

- Causes: Paper del HBV, HCV, HDV, Frmacs, alcohol, hepatitis autoimmunitria, malaltia de Wilson, hemocromatosis, dficit dalfa 1 antitripsina.

- Diagnstic: Importncia de la bipsia heptica en lavaluaci del grau de fibrosis. Serologies i determinaci de crrega viral, anomalies autoimmunitries, parmetres relatius al coure, ferro i nivells dalfa 1 globulina.

Cirrosis heptica.

- Causes: Importncia de lalcohol, hepatitis vrica B, C, D, cirrosis biliar primria, o secundria, hemocromatosis, malaltia de Wilson, dficit dalfa 1 antitripsina, sndrome de budd-chiari, ICC, frmacs i toxina, esquistosomiasis i criptognica.

35


- Diagnstic: Parmetres analtics ja mencionats amb anterioritat i nivell de la fosfatasa alcalina, de la bilirubina, del colesterol i de la IgM, valor de la ecografia abdominal amb Doppler, del TAC abdominal o de la RNM, de la pressi denclavatge de la vena supraheptica i de la bipsia heptica. Associaci amb manifestacions clniques com nivell de conscincia, asterixis, manifestacions cutnies (pigmentaci aranyes vasculars, Dupuytren, eritema palmar, pruja, xantelasmes, xantomes) signes dhipertensi portal, esteatorrea, sndrome de Sjogren, connectivopaties, tiroditis, glomerulonefritis, anmia perniciosa, etc.

-Criteris de classificaci segons Chile i Turcotte. Indicacions de la esofagogastroscpia.

- Indicacions de transplantament heptic.

Hipertensi portal.

- Causes: Trombosi portal o esplnica, cirrosis, hepatitis, sndrome de Budd- Chiaria, i malaltia venooclusiva, classificaci se-gons la seva fisiopatologia.

- Diagnstic: Valor de lesofagogastroscpia. Indicaci de larteriografia de tronc celac i mesentrica. Eco-Doppler.

10.6. Rotaci per Nefrologia

Unitats estructurals disponibles per la docncia MIR de medicina interna en el Servei de Nefrologia

1. rea dhospitalitzaci:

- Unitats de dilisi peritoneal i hemodilisi.

- rea dhospitalitzaci especfica convencional, en la que se inclou la dels pacients trasplantats.

2. CCEE:

- General

- Especfica, per lestudi i tractament de la hipertensi.


1. Importncia de la anamnesis i exploraci com a pas previ i imprescindible pel diagnstic en general i nefrourolgic en particular.

2. Troballes clniques i dexploraci fsica orientatives de patologia nefrourolgica: presncia de febre, cefalea, vmits, coloraci mucocutnia, fetor urmic, dolor lumbar (espontani o a la percussi, de tipus clic, irradiat o no), palpaci bimanual de buit i foses lumbars, auscultaci abdominal amb especial atenci a lexistncia de bufs, disria amb o sense molsties miccionals, estat he-


36

modinmic, edemes i la seva localitzaci, diresis i la seva distribuci quantitativa al llarg de les 24 hores, aspecte macroscpic de lorina, clnica suggestiva dafecci sistmica (infecciosa, autoimmune, txica, allrgica, traumatolgica, arteriosclertica, o meta-blica, entre altres), i medicaci prvia (amb especial incidncia respecte dagents hipotensors, dirtics antiinflamatoris, antibi-tics com els aminoglicsids, immunomoduladors, o citotxics).

3. Anomalies analtiques respecte de: Hemograma, morfologia eritroxitria (esquizfits, drepancits, etc.), proves de coagulaci (amb especial atenci al despistatge duna C.I.D.), haptoglobinmia, azotmia, creatininmia, aclariment de creatinina, equilibri cid-bsic en sang, determinaci del ani gap y lactacidmia, electrolitmia comparada amb els seus respectius nivells en orina, relaci entre la calimia i el Ph sanguinis, osmolalitat ( o en el seu defecte osmolaritat) en sang comparada amb lurinria. Valor di-agnstic de determinats parmetres immunolgics (complementmia, immunocomplexes circulants, FR, antiRNA, antiDNA natiu, antiRNP, antiRo i antiLa, pi c ANCAs, antiSCL. Protenes totals, protenograma, albuminmia, i immunoelectroforesis, colesterol-mia. pH, densitat i osmolaritat en orina, presncia o no de nitrits en ella, el seu sediment, urinocultiu, Determinaci qualitativa i/o quantitativa de determinats components la presncia dels quals en orina sha de contemplar com anmala; aix hematria amb o sense cilindres granulosos, piria amb o sense positivitat del urocultiu, eosinofilria, cllules neoplsiques, protenria, microal-buminria i protenria selectiva, cossos lipdics, cadenes lleugeres de Ig i immunoelectroforesis, aminocids, cetocids, glucosa, hemoglobinria i mioglobinria.

4. Proves dimatge, com Rx de trax i simple dabdomen, ecografia, T.C i RMN abdominals, angioRMN o arteriografia renal, i reno-grama isotpic. Pielografies

5. Indicaci de P.A.A.F, i de bipsia renal percutnia.

6. Entitats nosolgiques de major prevalena.

- Insuficincia renal aguda: Prerrenal, renal o intrnseca, i postrenal.

- Insuficincia renal crnica: Sndrome urmica

- Glomerulonefritis aguda

- Glomerulonefritis rpidament evolutiva

- Gloerulonefritis crnica

- Sndrome nefrtica

- Sndrome nefrtica

- Anomalies urinries asintomtiques: Hematria amb o sense protenria, protenria allada de tipus no nefrtic, piria estril.

- Nefritis intersticial aguda allrgica

- Malaltia renal poliqustica

- Acidosis tubular renal

- Pielonefritis aguda i crnica

37


- Necrosis papillar aguda.

- Patologia vasculorrenal, per estenosis o trombosis dartries o venes renals

- Isqumia renal aguda

- Necrosis tubular aguda

- Nefrosclerosis

- Sndrome urmica hemoltica

- Toxmia gravdica

- Nefropatia associada a la drepanocitosis

- Hipertensi arterial, primria i secundria

- Hipernefroma

- Indicacions de la dilisis peritoneal, de la hemodilisis i del trasplantament renal

- Maneig del tractament dirtic, antihipertensiu, citotxic i/o immunomodulador (malalties amb afecci renal)

- Trastorns del balan hidroelectroltic i de lequilibri, cid-bsic, el seu diagnstic i maneig

- Frmacs amb efecte nefrotxic ms freqents

Consideracions generales:

- Res de lexposat anteriorment servir de res sense comptar amb la collaboraci i inters necessaris per part dels MIR, inters que sels suposa donada lopci escollida lliurement de la seva formaci postgrau.

-En segon lloc, cap de les matries exposades en el llistat relatiu a les entitats nosolgiques de major inters han de ser contem-plades amb un enfocament academicista; la seva relaci, probablement exhaustiva, t com nica finalitat la de profunditzar en el seu coneixement quan la prctica diria aix ho requereixi, sesdevingui o no en el Servei de Nefrologia. No obstant aix, certs coneixement han de ser coneguts i manejats amb soltesa. Subratllar-los s responsabilitat duna anlisis prvia i compartida per part dels Tutors de Medicina Interna i Nefrologia i del propi MIR.

10.7. Rotaci per malalties infeccioses

1. Objectius generals.

Adquirir coneixements sobre:

- Microbiologia i parasitologia.


38

- Infeccions comunitries.

- Infeccions nosocomials.

- Infecci per VIH (veure rotaci).

- Control dels contactes de TBC.

- Control de linfecci nosocomial (veure rotaci PROA).

- Poltica dantibitics.

- Conixer les malalties infeccioses de declaraci obligatria (MDO).

Els coneixements i habilitats es descriuen en cada punt.

Microbiologia:

Els objectius daquesta part serien:

-Adquirir conceptes bsics de microbiologia per a la millor comprensi de les malalties infeccioses

-Conixer laplicabilitat clnica dels procediments i interpretar els resultats.

-Conixer el paper del microbileg en el procs de la malaltia infecciosa

-Conixer limportncia de laportaci dinformaci clnica al microbileg per un millor aprofitament de les tcniques microbi-olgiques.

Els procediments en que participar i haur de conixer el resident seran:

-Processament de les mostres:

1. Mitjans de cultiu

2. Tincions

3. Atmosferes

4. Temps dincubaci

-Tcniques didentificaci dels microorganismes

-Estudis de sensibilitat (antibiograma):

1. Sistema Kirbi Bauer (tcnica disc-difusi o discplata)

2. Sistema de microdiluci (CMI)

39


-Tcniques de detecci dantgens

-Tcniques de PCR.

Infeccions adquirides a la comunitat

El resident ha de saber actuar front un cas dinfecci comunitria, realitzant:

- Histria clnica, exploraci fsica,

- Diagnstic diferencial i orientaci diagnstica

- Sollicitar les exploracions adients i saber interpretar-les,

- Proposar el tractament antibitic empric i saber modificar el tractament

antibitic en funci dels resultats microbiolgics en cas de que siguin positius.

Les sndromes clniques ms importants que ha de conixer serien:

1. Sndrome febril detiologia no filiada.

2. Spsia i bacterimia.

3. Endocarditis infecciosa i altres endovasculars.

4. Pneumnies.

5. TBC pulmonar i extrapulmonar.

6. Infeccions de vies biliars.

7. Infeccions urinries complicades.

8. Infeccions osteoarticulars.

9. Infeccions de pell i parts toves.

10. Meningitis i encefalitis.

Les infeccions comunitries solen ser un motiu dingrs al Servei de Medicina Interna i per tant el resident adquirir coneixements i formaci durant les rotacions prpies en el servei.

No obstant amb la rotaci especifica de malalties infeccioses poden ampliar coneixements per:

-Infeccions comunitries que ingressen a altres serveis depenent de lrgan afectat (ex: infeccions de vies biliars a digestiu o cirur-gia, endocarditis que ingressen a cardiologia, infeccions de parts toves i/o osteoarticulars en pacients amb patologia isqumica arterial, infeccions en pacients immunodeprimits oncolgics, etc).


40

Aquest seguiment es realitza a partir dinterconsultes i del seguiment dhemocultius positius.

Infeccions nosocomials

El resident ha de saber actuar front un cas dinfecci nosocomial, realitzant:

1. Histria clnica, exploraci fsica.

2. Diagnstic diferencial i orientaci diagnstica.

3. Sollicitar les exploracions adients i saber interpretar-les.

4. Proposar el tractament antibitic empric i saber modificar el tractament antibitic en funci dels resultats microbiolgics en cas de que siguin positius.

Les principals tipus dinfecci nosocomial que ha de conixer sn:

1. -Infecci urinria.

2. -Infecci quirrgica.

3. -Pneumnia nosocomial.

4. -Infecci associada a catter.

5. -Infecci osteoarticular protsica i material dosteosntesi.

6. -Infecci endovascular:

- Endocarditis nosocomial. Infecci de marcaps.

- Infecci de prtesi vascular.

7. -Infecci del SNC: infecci de derivacions ventriculars.

8. -Principals brots nosocomials.

9. -Principals microorganismes multiresistents.

Infecci pel VIH/SIDA

Respecte a linfecci per VIH el resident ha de conixer els aspectes de:

1. Educaci sanitria.

2. Diagnstic, tractament i profilaxi de les infeccions i tumors oportunistes.

3. Diagnstic, tractament i profilaxi de les coinfeccions (virus de les hepatitis).

41


4. Tractament antiretroviral.

5. Efectes secundaris del tractament i de la cronicitat de linfecci per VIH.

Control dels contactes de TBC (Estudi de contactes)

El resident ha de conixer i adquirir habilitats sobre lactuaci a seguir en lestudi dels contactes dun cas de TBC.

1. Diagnstic dels infectats i els malalts entre les persones relacionades amb un malalt tuberculs conegut.

2. A partir dun malalt o un infectat, buscar i trobar el cas font dinfecci.

Control de la infecci nosocomial

El resident ha de conixer:

1. Conixer les mesures de prevenci dels principals tipus dinfecci nosocomial

2. Conixer les mesures de prevenci de transmissi de les infeccions a lhospital: mesures dallament i altres.

3. Conixer lorganitzaci del control de linfecci a lhospital.

Poltica dantibitics

El resident ha de conixer:

1. Limportncia de ls adequat dels antimicrobians.

2. Les repercussions de ls dels antimicrobians en lecosistema (influncia de ls dels antimicrobians en laparici de resistn-cies)

Malalties de Declaraci Obligatria. (MDO).

Els residents han de conixer quines malalties infeccioses sn de declaraci obligatria a Sanitat, entenen que es tracta duna qes-ti de Salut Pblica.

Altres opcionals:

1. Malalties tropicals

2. Malalties de transmissi sexual

3. Altres

Ladquisici de coneixements i habilitats en altres temes monogrfics donada la limitaci de temps de la rotaci i la no disponibi-


42

litat dunitats especifiques en el nostre centre, es valorar en cas de que algun resident tingui un inters especfic en el tema de malalties infeccioses.

Es podria contemplar com a rotaci externa.

Altres activitats a realitzar:

- Durant el perode de la rotaci assistiran a les reunions de:

1. Equip dinfecci nosocomial.

2. Comissi dinfeccions.

3. Comit de poltica dantibitics.

2-Presentaran un mnim de dues sessions de malalties infeccioses durant el perode de rotaci.

Actualment aquesta rotaci es realitza a la unitat de malaties infeccioses de lhospital Vall dHebron, amb rotacions dun mes a cada subespecialitat (nosocomial, oncohematolgics...) amb una durada total de 3 mesos.

Durant el perode de rotaci, les guardies es realitzen al serve de Medicina Interma de l'Hospital Dr. Josep Trueta.

- la rotaci per VIH es relitza a l'Hospital Dr. Josep Trueta (vegeu programa especfic).

- la rotaci per PROA es realitza a l'Hospital Dr. Josep Trueta (vegeu programa especific).

2. Avaluaci:

Avaluaci estructurada de la prctica clnica (mini-CEX)

Test:

1. cas dinfecci comunitria.

2. cas dinfecci nosocomial.

Memria de la rotaci.

- Activitats realitzades.

- Punts a millorar.

- Propostes de millora.

Self-audit de casos clnics.

3. Eines formatives:

Bibliografia bsica recomanada per consulta:

43


1. Mandell. Benet. Enfermedades infecciosas. Principios y prcticas

2. Guia clnica de lHIV. Generalitat de Catalunya

3. Gatell, JM, Clotet, B. Guia prctica del SIDA.

4. Mensa, J. Guia de teraputica antimicrobiana

5. David N. Gilbert. Guia de teraputica antimicrobiana (Guia Sanford)

6. The Sandorf guide to HIV/AIDS therapy

7. Programa de la tuberculosi. Generalitat de Catalunya. Servei Catal de la Salut.

8. Revistes:Clinical Infectious diseases (CID)

Official Journal of the International AIDS Society (AIDS)

Enfermedades Infecciosas y Microbiologia Clnica (EIMC)

Enllaos dinters:

1-Sociedad Espaola de Enfermedades Infecciosas y Microbiologia Clnica

(SEIMC). http//www.seimc.org

2-Center for diseases control and prevention (CDC). http//www.cdc.gov

3-Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. http//www.gencat.net

10.8. Rotaci per Oncologia


Els objectius que considerem necessaris dassolir per un resident de Medicina Interna en la seva rotaci per Oncologia serien:

Coneixement de lhistoria natural dels tumors ms freqents.

Adquirir coneixements sobre lindicaci i prescripci dalguns dels citosttics ms habituals.

Conixer el maneig mdic de les complicacions ms freqents en malalts oncolgics.

Conixer el maneig dels pacients palliatius.

Actualment lactivitat oncolgica a ICO Girona es fa fonamentalment en dues rees:


44

Lrea dhospital de dia i consulta externa, on es prescrivien citosttics i es visiten les pacientsen seguiment o en curs de trac-tament oncolgic ambulatori. En aquesta area hi ha la majoria donclegs.

Lrea dhospitalitzaci, on ingressen pacients amb complicacions de tractaments oncolgics,pacients palliatius per ajust simptomtic (alguns daquests son desprs derivats a les diferents Unitats de Cures Palliatives dels hospitals comarcals) i, tot i que en menor nombre, pacients que ingressen per fer quimioterpia. En la zona dhospitalitzaci hi treballen un adjunt don-cologia, un internista i els residents de segon any.

Durada de dos mesos.

10.9. Rotaci per Hematologia

La rotaci es realitza durant el segon perode de formaci, a l'etapa corresponent al 3r any de formaci (R3).

1-Objectius generals:

Temes generals dels que el resident haur dadquirir coneixements:

1. Estudi general danmies.

2. Sndrome de mielo i limfoproliferatius.

3. Aplsies i mielodisplsies.

4. Neoplsies hematolgiques.

5. Trastorns de la coagulaci.


1-Avaluaci clnica del pacient hematolgic:

Realitzaci de lhistria clnica (anamnesi, exploraci fsica)

Procs diagnstic

Tcniques generals i especfiques dexploraci.

2-Conixer les manifestacions clniques i classificaci dels trastorns hematolgics.

3-Coneixements generals sobre tcniques de laboratori.

4-Coneixements sobre principis generals de teraputica:

Agents antineoplstics. Toxicitat

45


Transplantament. Indicacions

Tractament de les infeccions en el pacient hematolgic

Altres tractaments.

3. Programa i mbit dactuaci.

Durada de la rotaci: Un mes.

Horari: 08.30h a 17h

mbit dactuaci: Planta dhospitalitzaci: 1 setmana.

Consultes externes: 3 setmanes (optatiu 2 i 2)

Assistncia a les sessions del servei dHematologia

4. Avaluaci

1-Avaluaci estructurada de la prctica clnica

2-Presentaci de la memria de la rotaci:

-Activitats realitzades.

-Punts a millorar.

-Propostes de millora.

5. Eines formatives

Manuals i guies/protocols de referncia utilitzats pel servei

10.10. Rotaci per Medicina Intensiva

La rotaci es realitza en el tercer any del perode formatiu (R3).

1. Objectiu general:

Adquirir coneixements sobre trastorns severs del funcionalisme orgnic/multiorgnic cardiovascular, respiratori, renal, heptic,


46

neurolgic o metablic que requereixen un maneig intensiu.


Coneixement i maneig del pacients que requereixen vigilncia intensiva pel maneig de les complicacions orgniques i meta-bliques.

- Politraumtic.

- Postoperat.

- Spsia/xoc sptic.

Coneixement de les infeccions associades a la UMI: Pneumnia associada a la ventilaci mecnica Infeccions associades a cate-teritzaci (catter, urinria).

Adquirir habilitats tcniques:

- Intubaci orotraqueal.

- Collocaci de catters venosos

- s de laparell de ventilaci mecnica

Assistncia a les sessions clniques del servei de Medicina intensiva

3. Programa i mbit dactuaci:

Durada: 2 mesos.

Horari: 08.30 fins a 17 h.

mbit: Unitat de Medicina Intensiva.

4. Avaluaci

1-Presentaci de la memria de la rotaci:

- Activitats realitzades.

- Punts a millorar.

- Propostes de millora.

2-Avaluaci de la rotaci.

47


3-Avaluaci estructurada de la prctica clnica.

4-Presentaci d0'una sessi clnica en el servei de Medicina intensiva.

5. Eines formatives

Guies i manuals de referncia utilitzats al Servei de Medicina Intensiva.

10.11. Rotaci per Anestesiologia i Reanimaci

La rotaci pel Servei dAnestesiologia i Reanimaci s una rotaci proposada a la nostra Unitat docent que no consta en el progra-ma oficial de l'especialitat de medicina interna (BOE n 33, 7 de febrer del 2007).

Es va incloure a petici dels residents i per les caracterstiques del nostre centre en que el lloc ms adequat per aprendre el maneig de certes tcniques i tractaments, especialment la intubaci orotraqueal i el tractament del dolor, entre daltres, es va considerar el ms adequat.

s tamb important que el resident de medicina interna aprengui a valorar el risc i/o contraindicacions duna intervenci quirrgi-ca des del punt de vista mdic.

1. Objectius:

Durant la rotaci el resident t com a objectius:

Aprendre a valorar el risc quirrgic. Realitzaci de preoperatoris:

Inclou:

-valoraci del risc preoperatori per ASA.

-valoraci de la dificultat per la intubaci orotraqueal

Coneixements a adquirir durant la preparaci quirrgica immediata, intervenci quirrgica i en el postoperatori immediat (re-animaci):

-Inducci anestsica.

Aplicaci a pacients durgncies/emergncies o de cirurgia programada.

-Tcniques dintubaci de la via aria.

Coneixement de tubs endotraqueals. Intercanviadors de tubs i guies.


48

-Tcniques de ventilaci:

1. Ventilaci manual amb mascareta

2. Ventilaci mecnica. Respiradors.

-Sedaci durant la intervenci (pacient intubat). Coneixement dels frmacs.

-Tcniques de canalitzaci endovascular: vies venoses perifriques i centrals, vies arterials.

-Monitoritzaci del pacient.

Postoperatori immediat: reanimaci.

- Tcnica de despertar. Extubaci.

-Monitoritzaci. Control del pacient.

Control del dolor:

- En el postoperatori. Pautes danalgsia.

- Unitat del dolor. Tractament del dolor crnic.

2. Estructuraci:

La durada de la rotaci ser dun mes, durant el tercer perode de formaci (R3-R4).

Lactivitat assistencial es realitzar a CCEE danestsia o planta (pacients ingressats) per preoperatoris, rea de quirfan i reanima-ci i a CCEE de la Unitat del dolor.

El resident assistir a les sessions del servei.

3. Avaluaci:

-Observaci dels coneixements adquirits en casos reals.

-Assistncia a la rotaci superior a un 80%.

4. Eines formatives

-Guies de referncia utilitzades pel Servei dAnestesiologia i Reanimaci.

49


La rotaci es realitza a hospitals comarcals (Parc Hospitalari Mart Juli-Hospital Sta Caterina).

10.12. Rotaci per Urgncies

Segons el Programa oficial de formaci de l'especialitat de Medicina interna, el camp dacci del internista engloba diferents rees assistencials.

Una delles, s:

Atenci al pacient que presenta una emergncia o requereix atenci urgent. La formaci com generalista i la seva experincia en la cura contnua del pacient durant tot lingrs hospitalari, fan que linternista sense perjudici de la participaci daltres professio-nals, estigui ben capacitat per latenci demergncies i soluci de problemes urgents en els diferents nivells durgncia hospital-ria. Aquestes capacitats inclouen el maneig clnic dels pacients atesos en les noves rees conegudes com alternatives a la hospita-litzaci convencional: curta estada, hospital de dia, hospitalitzaci domiciliria, unitats dalta resoluci, etc.

La rotaci per urgncies en la nostra unitat docent es realitza durant el primer any de formaci del resident (R1).

Estan tutoritzats pels adjunts durgncies.


Realitzaci adequada de lanamnesi i exploraci bsica i especfica de la patologia urgent.

Enfocament i maneig inicial adequat de les patologies urgents i emergncies ms freqents.

El resident ha de fer la valoraci inicial amb la tutoritzaci de ladjunt del servei durgncies o de linternista de gurdia, i ha daprendre quines patologies requereixen la derivaci o consulta a un altre especialista a urgncies.

rea mdica:

Sndrome febril, dolor torcic, aturada cardiorespiratria, cardiopatia isqumica, edema agut de pulm, insuficincia cardaca, artmies cardaques, crisi hipertensiva, sncop i lipotmia, insuficincia respiratria, crisi asmtica, pneumotrax, hemoptisi, tromboembolisme pulmonar, trombosi venosa profunda, anafilaxi, dolor abdominal, pancreatitis, clic renal i heptic, hemor-rgia digestiva, xoc, accident vascular cerebral, crisi comicial, coma, meningitis i encefalitis, sndrome vertiginosa, mareig, sn-drome confusional agut, psicosi aguda, intoxicacions medicamentoses, sndrome dabstinncia, intent dautlisi, dolor ocular agut i altres patologies urgents de menor gravetat: otitis, conjuntivitis, lesions cutnies, malalties de transmissi sexual.

rea quirrgica:

Abdomen agut, retenci aguda dorina, cremades, abscessos que requereixen drenatge, traumatisme cranial, politraumatis-me, isqumia arterial aguda, epistaxi, obstrucci de vies respiratries agudes.


50

Maneig adequat dels mtodes diagnstics ds habitual a urgncies.

Determinades proves diagnstiques no estan disponibles als serveis durgncies. El resident ha daprendre quines sn les proves que es requereixen a urgncies i quines es poden realitzar de forma diferida durant lingrs hospitalari (en cas que ingressi el pacient) o b de forma ambulatria en cas del pacient que pugui ser donat dalta durgncies per seguiment a consulta externa.

Els mtodes diagnstics ds habitual a urgncies sn:

Anamnesi, exploraci fsica, electrocardiograma, radiografia de trax, abdomen i ssies, proves de laboratori (hemograma, coagulaci, bioqumica bsica, gasometria arterial, sediment dorina).

Altres: oftalmoscopi, otoscopi.

Maneig adequat de les teraputiques ds habitual a urgncies. Aprendre les indicacions i s de teraputiques a urgncies

2. Estructuraci:

Perode del programa formatiu en que es realitza:

Durant el primer any (R1).

Durada de la rotaci: Tres mesos.

Horari: 8.30 fins a 17 h.

3. Activitats:

Incorporaci a l'equip de treball durgncies realitzant lactivitat assistencial amb el nivell de responsabilitat que correspon pel seu nivell de formaci i amb tutoritzaci pels adjunts durgncies.

Assistncia a les sessions clniques del servei durgncies.

Presentaci duna sessi al servei durgncies durant la rotaci.

4. Avaluaci:

- Avaluaci estructurada de la practica clnica (mini-CEX)

- Self-audit de casos clnics

- Memria de la rotaci:

Activitats realitzades.

51


Punts a millorar.

Propostes de millora.


1-Llibres de consulta:

Manual del 12 de octubre

2-Protocols:

-Del servei durgncies.

-Daltres serveis amb aplicaci a urgncies.

10.13. Rotaci per Radiologia


Al final del seu perode de rotaci pel Servei de Radiologia, el resident de medicina interna ha de saber:

La funci del radileg en el conjunt dels professionals de la medicina i la relaci del radiodiagnstic amb la resta de disciplines.

La necessitat que t el radileg de disposar duna correcta informaci clnica.

Conixer les indicacions de les proves d'imatge.

Conixer les contraindicacions i possibles efectes adversos de les proves d'imatge.

Seleccionar apropiadament els examens radiolgics ms adequats per a cada situaci clnica establint un ordre lgic en la se-qncia dexploracions radiolgiques.

Utilitzar les troballes radiolgiques per a establir un diagnstic diferencial i emetre un judici diagnstic.

Estar familiaritzat amb la terminologia radiolgica.

2. Estructuraci:

La rotaci del resident de medicina interna pel Servei de Radiologia ser de dos mesos.

Lhorari ser el propi del Servei, de 8 a 17 h.

La ubicaci en el Servei de Radiologia ser la que programi el tutor daquell Servei, en general es procurar rotar per les segents


52

Unitats:

1. TC trax

2. TC abdomen

3. TC crani

4. Ecografia

5. RM sistema nervis central

6. RM mscul-esqueltica

El resident assistir a les sessions:

-Sessi del Servei de Radiologia a les 8 h. cada dia

-Radiologia Torcica

-Neuroradiologia

El Resident assistir als Comits doncologia segents

- Pulm (dilluns a les 13 h.)

- Digestiu (dilluns a les 15 h.)

3. Avaluaci:

Al final del primer mes i al final de la rotaci, el Resident entregar al seu tutor i al tutor de radiologia una memria que inclour:

1. Activitats-Rotacions realitzades.

2. Tcniques a les que ha assistit.

3. Coneixements adquirits.

4. Es pot resumir en les patologies que ha observat al llarg de la rotaci i la descripci del procs de diagnstic per la imatge dalgunes delles.

5. Presentar almenys una sessi (cas clnic, revisi dun tema...).

6. Valoraci de la rotaci.

53


Desprs dentregar la memria del primer mes, es programar una sessi de feedback amb el seu tutor.


1. http://www.radiologiacat.org/ En aquesta web es pot accedir a lapartat Programa de Formaci Continuada en Radiodiagns-tic i dins daquest a Curs Bsic: Resums/Bibliografia recomanada on trobareu idees bsiques i bibliografia per consultar.

2. RADIOLOGY. Diagnosis-Imaging-Intervention. Taveras JM, Ferrucci JT eds. Lippincott Company 1990. Consultable a la Biblioteca de lHospital.

3. RADIOLOGIA TORCICA. Reed JC ed. Doyma 1993. Bsic i entenedor. Consultable al Servei de Radiologia

4. Srie RADIOLOGA CLNICA. Elsevier. Diferents volums de butxaca per les diferents tcniques-localitzacions anatmiques. Con-sultable al Servei de Radiologia.

5. BODY TC. Lee JKT, Stanley RJ et al eds. Marban 1999. Consultable al Servei de Radiologia.

10.14. Rotaci per atenci primria

El 15 de juny del 2006, a la Resolucin General de Recursos Humanos y servicios Econmico Presupuestarios del Ministerio de Sanidad y Consumo, es decideix que en el programa formatiu de la especialitat de Medicina Interna sha dincloure la rotaci per atenci primria.

En el programa formatiu de Medicina interna publicat al BOE n33 el dimecres 7 de Febrer del 2007 es comentava que a travs de la secretaria del Consejo Nacional de Especialidades en Ciencias de la Salud es rebria la notificaci per part de la Comisin Nacional de Medicina Interna.

Al novembre del 2008 es va rebre el document de la Rotacin de residentes de Medicina Interna en Atencin Primaria aprovat per la Comisin Nacional de Medicina Interna.

La SEMI considera que el metge internista ha de ser el punt de referncia a l'hospital pel metge de famlia i un coordinador i con-sultor en el centre de salut.


Conixer les caracterstiques especials de lactivitat dels especialistes de medicina familiar i comunitria a l'atenci primria.

Conixer al pacient i la malaltia, en les etapes anteriors a l'hospitalitzaci i en les posteriors a lalta. En definitiva, entendre la malaltia com un procs longitudinal i no transversal.

Familiaritzar-se amb latenci de la poblaci per la promoci de la salut i en la prevenci de les malalties ms prevalents res-


54

ponsables dingrs hospitalari en cas de reaguditzaci o agreujament i la capacitat de latenci primria en la detecci preco, maneig i atenci, tant en les fases prvies a lingrs com en les posteriors a lalta.

Adquirir coneixements i habilitats que facilitin la continutat assistencial i ajudin a crear un entorn favorable entre els residents per comprendre i assumir la coordinaci entre nivells datenci.

Contribuir a ladquisici de competncies que sexposen a continuaci:

-Estructura organitzativa i funcional de la organitzaci (rea sanitria).

-Capacitat de integraci entre rees i mbits de treball.

-Longitudinal: seguiment continuat del procs pel professional.

-Coneixement bsic sobre el seguiment dels processos assistencials.

-Aspectes preventius i de detecci preco.

-Competncies en l'entrevista clnica

-Presa de decisions en un mbit amb alta freqentaci i incertesa.

- Educaci del pacient en el maneig de la seva malaltia i promoci de lautocura.

-Facilitar i promoure el comproms familiar.


Conixer la prevalena de la demanda datenci en general i de la relacionada amb la seva especialitat, aix com les formes de presentaci inicial i el maneig del malalt crnic.

Apreciar la diferent utilitat de les proves diagnstiques en els diferents nivells assistencials i la seva aplicaci en el raonament clnic.

Identificar els processos assistencials implantats i els protocols de maneig de les patologies ms freqents aix com els criteris de derivaci, especialment els relacionats amb l'especialitat.

Conixer i adquirir habilitats en l'entrevista clnica i la relaci metge-pacient a la medicina familiar i comunitria.

Analitzar la prescripci farmacutica, adherncia al tractament i s racional del medicament.

Conixer el funcionament i la cartera de serveis del centre de salut i de lrea bsica de salut.

Conixer els aspectes generals dels sistemes de informaci i suport a l'atenci primria: histria clnica informatitzada, prescrip-ci electrnica...

Conixer les lnees d'investigaci i docncia en els centres de salut, iniciant les bases per facilitar posteriors collaboracions en treballs d'investigaci.

Explorar les dificultats de coordinaci assistencial entre els diferents nivells: hospital, centre de salut, centres de especialitats i

55


altres dispositius.

3. Estructuraci:

La rotaci constar de dos perodes de un mes o de dos mesos consecutius.

Preferentment:

1- El primer en el primer semestre del segon any.

2- El segon mes, entre el 4t i 5 any de residncia.

4. Avaluaci:

1-Full davaluaci de la rotaci del resident per part del responsable de la rotaci.

2-El resident avaluar la rotaci amb el qestionari de satisfacci.

3-La Comissi de Docncia del centre analitzar les avaluacions i enquestes de satisfacci amb els tutors de Medicina Interna.

10.15. Rotaci per recerca

La medicina s una cincia probabilstica en la que els judicis no es basen en veritats contrastades sin en un cmul de fets obser-vats susceptibles de canviar a lampliar-se els coneixements disponibles. Lobtenci daquests es basa en el mtode cientfic que s lestudi empric, controlat, crtic i sistemtic de les hiptesis que es generen per intentar explicar les suposades relacions entre fenmens ja observats i coneguts prviament. La medicina t una vessant dhumanitarisme i una altra de pensament crtic que s lorigen de la necessitat de fer recerca. Diferents estudis, autors i intutivament per lexperincia prvia, la recerca millora la qualitat en lassistncia dels pacients. Sembla desitjable que els especialistes en formaci en medicina interna, dediquin un temps especfic a la formaci en la recerca. No tots els residents completaran un cicle de recerca per tots han de tenir-hi contacte i un mnim de coneixements. A sovint les tasques de recerca es consideren un afegit secundari i es deixen pel final de la residncia o durant el temps restant desprs de lassistncia o simplement en horari extralaboral. Parlant en termes generals, aix provoca la manca de inters dels residents per la recerca. El fet de disposar dun temps, una rotaci, dedicat exclusivament a la recerca intenta millorar aquest panorama i estimular-los-hi aquesta vessant de la medicina. El propsit no s dur a terme tot un projecte en aquest temps tan limitat, un mes, sin adjudicar-li un temps i espai fsic exclusius durant la residncia. Aquest temps es pot utilitzar per completar alguna de les diferents fases de la recerca.

La recerca que ha de dur a terme el resident de medicina interna ha de ser, bsicament, clnica.

1. Estructuraci:


56

El programa de la rotaci inclou:

1. Lectura i accs a material relacionat (mxim 1a setmana),

a. Hamann KL, Fancher TL, Saint S, Henderson MC. Clinical Research During Internal Medicine Residency: A Practical Guide. Am J Med 2006; 119(3): 277-283.

b. Morell F. Recerca: utilitat i generositat versus competici i emmagatzemament. Annals de Medicina 2004; 87: 179-182

c. http://www.fisterra.com/mbe/investiga/index.asp

2. Revisi del Document Modelos, mtodos y tcnicas de investigacin evaluativa en Atencin Primaria de Salud. OMC Formacin (mxim 1a setmana).

3. Desenvolupar alguna de les fases dun projecte de recerca (3 setmanes).

a. Preparatria.

i. Triar un tema.

ii. Triar una qesti especfica.

iii. Disseny de lestudi (bsicament seran estudis observacionals, b transversals b de casos-controls malgrat qualsevol altre disseny s acceptable si s realista).

iv. Consultar amb tutor, unitat destadstica-epidemiologia, comit dtica...

b. Investigadora.

i. Marcar objectius realistes per aquesta fase.

ii. Recollida de dades.

iii. Detecci i soluci problemes.

c. Sntesi.

i. Anlisi estadstica.

ii. Presentaci al servei.

iii. Presentaci en congrs.

iv. Article.

57


4. Autoaprenentatge en bioestadstica utilitzant el programa i bases de dades Eines estadstiques en la recerca biomdica (ICO)

5. Assistir a cursos en relaci a la recerca (molt probablement no coincidiran en el temps amb la rotaci per es consideren part de la mateixa).

Els projectes de recerca en que es basa la rotaci poden ser:

1. Anlisi crtica dun tema amb revisi de la literatura.

2. Anlisi retrospectiva duna malaltia o tractament.

3. Recerca basada en una hiptesi.

4. Nova iniciativa educativa o clnica dins del Servei.

2. Avaluaci:

El responsable de la rotaci ser el Dr. Anoni Castro independentment de que el resident sintegri en un projecte ja actiu al servei (en aquest cas es coordinar amb els seus responsables). Hi haur, si ms no, una trobada personal el primer dia de la rotaci per explicar-ne els continguts, objectius i entrega del material, posteriorment un mnim duna trobada setmanal i tan sovint com sigui necessari mitjanant el correu electrnic ([email protected]).

Per ser avaluat el resident t diferents opcions que haur de presentar abans del termini de la rotaci:

1. Redactar una proposta de recerca amb el segent esquema:

a. Fonaments (1-2 pargrafs)

b. Hiptesi (1 frase)

c. Objectiu especfic (1-3 frases)

d. Mtodes (2-4 pargrafs)

e. Resultats esperats (1 pargraf )

f. Cronograma

2. Presentar lesborrany

a. Article de revisi

b. Abstracte o comunicaci dun cas (case report)

c. Proposta de comunicaci o pster a un congrs.

Sanima al resident que, un cop finalitzada aquesta rotaci, segueixi desenvolupant el projecte treballat durant aquesta amb lob-jectiu final desitjable de publicar o presentar una tesi doctoral donat el cas.


58

10.16. Rotaci a unitat de suport quirugic

Aquesta rotaci de carcter obligatori, i es realitza en el tercer any de residncia (R3), a l'Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta. T una durada d'entre dos i tres mesos.


Avaluaci integral del pacient quirrgic.

Tractament de problemes/complicacions mdiques.

Reduir limpacte de l

programa formatiu de medicina interna

Documents

Transcript of programa formatiu de medicina interna

Medicina Interna - Borundel3

EPOC MEDICINA INTERNA

Pancreatitis Medicina Interna

Itinerari formatiu medicina interna 2015 2016

ITINERARI FORMATIU FSE MEDICINA INTERNA...MEDICINA INTERNA A L’HOSPITAL DE VILADECANS 10 Activitat Assistencial 12 Àrees d’Expertesa 12 ITINERARI DE ROTACIONS 13 PERÍODE RESIDÈNCIA

Medicina interna 2015A

PROGRAMA FORMATIU DE MEDICINA INTERNA€¦ · o Malaltia tromboembòlica venosa. o Infecció osteoarticular i parts toves. • Habilitats comunicatives: o Establir comunicació amb

ITINERARI FORMATIU Medicina Familiar i Comunitària UDMAFIC ...udclinic-maternitat.cat/files/doc298/itinerari-formatiu-mir-2019-catala.pdf · ITINERARI FORMATIU UDM CLÍNIC-MATERNITAT

Itinerari formatiu de Medicina Interna V7...resident de Medicina Interna, en funció de l’any de residència, té programades accions docents que es recullen en les entrevistes que

Preguntas MEDICINA INTERNA

Modulo Medicina Interna

Medicina Interna 2013

Dossier - Medicina Interna

UNITAT DOCENT DE MEDICINA INTERNA ITINERARI FORMATIU … · gastroenterologia com a la hepatologia. • Aprendre les indicacions de les exploracions complementàries pel diagnòstic

Congreso Medicina Interna

Medicina Interna: Obesidad

Ictus Medicina Interna

Apuntes Medicina Interna

Irc medicina interna

MENINGITIS Medicina Interna