Guia+de+Lectura+Drames+Rurals

7/31/2019 Guia+de+Lectura+Drames+Rurals

1/22

Guia de lectura

Drames rurals,

de Vctor Catal

a crrec de Pep Par


2/22

2

ndex

1 Contextualitzaci 3

1.1 La construcci duna independncia creativa 31.2 La visi singular dun context esttic 41.3 All del ruralisme 5

2 Anlisi temtica i estructural 62.1 La concreci del dualisme modernista 62.2 La multitud actuant 82.3 La negativitat de la matria que destrueix els ideals 102.4 Latzar, lanimal i lhome: executors del fat csmic 112.5 La conscincia catalptica, la famlia borda i la passi de la cobdcia 132.6 Dos drames que fugen dosques 15

2.6.1 Limperi del cosmos ombrvol 16

3 Algunes consideracions formals 18

3.1 La unitat del divers 183.2 Laspror de llengua de la terra 18

4 Gui per al comentari de lobra 204.1 Contextualitzaci 204.2 Anlisi temtica i estructural 204.3 Algunes consideracions formals 21


3/22

3Guia de lectura de Drames rurals

1 CONTEXTUALITZACI

1.1 La construcci duna independncia creativa

Vctor Catal s el pseudnim de Caterina Albert i Parads, lescriptora ms rellevant de

la narrativa modernista. Nascuda a lEscala el 1969, filla de Llus Albert, propietari rural,i Dolors Parads, creix en el context de seguretat econmica familiar i rep una forma-ci tpica per a les noies de lpoca: collegi de monges a Girona i ensinistrament en lesfeines femenines de costura. De prou joveneta demostra unes clares aficions per lesactivitats artstiques que laboquen a la prctica de les arts plstiques, rep classes par-ticulars de pintura i descultura i t tendncia a la lectura, sense directrius descola li-terria concreta. Lautodidactisme esttic s el que caracteritza el seu perode deformaci. Tamb cal buscar en aquest context familiar el seu catalanisme i la vincula-ci amb una determinada concepci de la llengua. Aix vol dir que des de la influn-cia del republicanisme del pare es passa a lafininitat del catalanisme conservador dePrat de la Riba. Si la ideologia es concreta entre aquest pols, linters i el domini de la

llengua prov de les dones de la famlia: la mare era una escriptora diletant de poesiai lvia era una font de coneixement de la llengua popular i dels seus sistemes de fa-bulaci. Un tret caracterstic de Vctor Catal, des del principi, s el seu eclecticismeesttic com a lectora (eclecticisme desenfrenat, segons confessa lautora a TomsGarcs);1 i daqu prov que, com a autora ja reconeguda, pretengui una posici inde-pendent en el conjunt descoles literries predominants a final del segle XIX. En aquestcontext tpic dels rendistes rurals del moment, a partir de la mort del seu pare s ellaqui administra els bns familiars. La nostra autora es construeix ella mateixa a partir dela concepci del mn que prov de les lectures, posteriorment tamb com a especta-dora de teatre, del marc ideolgic de classe i dels viatges que far per Europa. Ja den-trada, doncs, tenim una escriptora desperit lliure que defensar les seves apostesesttiques a ultrana.

La seva entrada en el panorama literari catal es produeix el 1898 amb el poema titu-lat El llibre nou, i amb La infanticida(monleg premiat als Jocs Florals dOlot). Poesiai teatre, per tant, sn els gneres que li atorguen el primer reconeixement pblic.Aquests dos gneres reclamaran la seva atenci al llarg de tota la seva carrera. En poe-sia conv recordar El cant dels mesos(1901) i El llibre blanc(1905); i, en teatre, elsQuatre monlegsi Teatre indit(1902), per s amb la narrativa que sencimbella enla galeria dautors illustres modernistes. En efecte, s amb Drames rurals(1902), Om-brvoles(1904) i Caires vius(1907) que esdev una pea fonamental de la narrativabreu de principi de segle i una referncia ineludible per establir el mapa del moder-nisme catal; i Solitud(1906) s un dels paradigmes ms importants de la novella mo-dernista: juntament amb Raimon Casellas, posa els fonaments literaris del gnere majordel modernisme, la novella, com a superaci del realisme positivista i de levanescn-cia simbolista, entre daltres. Vctor Catal, a ms a ms, forja una llengua literria ba-sada en lobservaci del real popular i en potencia el seu llegat simblic. Amb aquestbagatge de formaci i de consolidaci duna carrera literria es pot dir que Vctor Ca-tal t una voluntat descriptora total, dctil i predisposada a laprenentatge de les tc-niques dels diversos gneres. Aquest fet proporciona a la seva obra una solidesa enquantitat i qualitat en absolut menyspreables. Conv no oblidar, pel que fa al gruix delobra, que des de 1907 fins a 1920 no publica cap volum i que s a partir daquest anyque podem establir una segona etapa creativa2 que comena amb La mare balena(1920), Un film (3.000 metres)(1926), Marines(1928), Contrallums(1930), Vidamlta(1950) i Jubileu(1951), entre les obres ms destacades. Aquest segon perode

de producci, amb una pausa editorial que va de 1930 a 1950, es caracteritza per una

VCTOR CATAL

[TiC] C.7 P. 126

ENRIC PRAT DE LA RIBA[TiC] C.9 P. 161

TOMS GARCS[TiC] C.10 P. 186

JOCS FLORALS[TiC] C.5 P. 90 - 91

REALISME[TiC] C.4 P. 79 - 81

RAIMON CASELLAS[TiC] C.7 P. 125

1 TOMS GARCS, Cinc Converses, Barcelona: Columna, 1985.

2 NRIA NARDI, Prleg a Vctor Catal. Contes diversos, Barcelona: Editorial Laia, 1981.

MONLEG[TiP] C.1 P. 44

SIMBOLISME[TiC] C.6 P. 113 - 114


4/22

4

certa desorientaci esttica i per la resistncia als atacs del noucentisme a lestticaaspre que havia fet la narrativa modernista en general i Vctor Catal en particular.Per aix ja sn figues dun altre paner.

1.2 La visi singular dun context esttic

La divulgaci de La infanticidasomou la societat literria del moment per una temticacantelluda i incmoda, i per un punt de vista narratiu que fora la lectura simblica delscarcters i dels elements dramtics del monleg. Aix, sumat al fet que lautoria s fe-menina, provoca encara ms incomoditat entre el jurat i els lectors, i porta la seva au-tora a arrecerar-se en el pseudnim mascul que ja no abandonar. Tant en aquestmonleg com en els publicats el 1901, Vctor Catal se situa tcnicament entre el tea-tre i la narrativa: el que li interessa s la profunditat dramtica del gnere i la seva po-tencialitat per focalitzar narrativament uns carcters que manifestin el temperamentdunes nimes primitives. Aquesta perspectiva literria suposa una novetat en rela-ci amb la literatura rural anterior. Si la narrativa dambient rural de la Renaixenasinteressava pel pintoresquisme, per la fixaci duna tipologia de carcters basats en

oficis en decadncia en una societat preindustrial que sest perdent, i per una plas-maci externa duna determinada visi realista del mn, Vctor Catal irromp amb unaclara voluntat de provar nous camins que superin les escoles anteriors: pretn la cap-taci de la vita rerum(la vida interior) dels temperaments i del paisatge, i aix la pro-pulsa a una narrativa que accentua lanlisi psicolgica tot i que en un estadi primigenien relaci a la narrativa del segle XX i a la crrega simblica dels elements. El mon-legs actuen com a camp de proves per a la construcci dun volum de narracions ambvoluntat temtica i formal unitries, els Drames ruralsde 1902.

Vctor Catal, per, en el procs que hem descrit, no est sola. El context esttic i ideo-lgic de la segona etapa del modernisme (1900-1911) actua com a coix per entendrealgunes de les orientacions que influencien lobra de la nostra autora. Per una banda,

han desaparegut o shan refredat les posicions ideolgiques ms combatives del rege-neracionisme de Jaume Brossa i les posicions ms conservadores representades perJoan Maragall sn en primer terme (recordem la relaci literria de Vctor Catal ambMaragall); per laltra, les actituds, tant literries com ideolgiques, sn molt ms indi-vidualitzades. Desprs de les mximes que flirtejaven amb lanarcosindicalisme olanarcocomunisme en la primera etapa, i de les posicions evasionistes i esteticistesdel grup den Rusiol, simposa un retorn a la realitat ms tangible i aix comportaruna uni ms slida entre modernisme i catalanisme. Un emblema daquesta alianas Raimon Casellas. Lafinitat dalgunes apostes daquest autor amb la narradora delEscala no es poden obviar. Casellas decideix dabandonar la temptaci decorativistadel prerafaelitisme i atacar directament lesnobisme incipient que cenyeix el moviment.

La idea dartista sha de concretar en el tractament de problemes socials reals i la sevafunci sacosta al messianisme. Lindividu que crea ha dutilitzar lart per tal dinterve-nir en la realitat des de la sinceritat esttica i tica. Daqu neix el concepte derealisme paradxic: el creador ha devidenciar la paradoxa existent entre realitat iidealitat. Lideal de lhome collisiona contra la realitat exterior que lacaba vencent.Aquesta lluita samplifica si tenim en compte les teories que oposen el monisme al dua-lisme. Les teories i els poemes maragallians que busquen una harmonia entre el mni lhome sn contraposats a la concepci dual de lhome que no permet aquesta har-monia. La natura associada a la terrenalitat estableix una dinmica que es resol de di-versa manera segons els autors. Vctor Catal mostra una natura primitiva que sotmetles aspiracions delevaci intellectual i espiritual de lindividu, i aquest s leix de latragdia i de lestructura dramtica de les seves narracions. Al subsl daquesta opciliterria hi ha la idea del vitalisme nietzschi i totes les influncies dels autors europeusque incideixen en la potica modernista. No podem negligir la influncia de Nietzscheen la concepci del vitalisme, que entn lhome com a canalitzador de lenergia delmn per tal dimposar-shi (tot i que en Casellas i Vctor Catal aquest triomf no es

Guia de lectura de Drames rurals

JOAN MARAGALL[TiC] C.7 P. 134 - 135

SANTIAGO RUSIOL[TiC] C.7 P. 131

PRERAFAELISME

[TiC] C.6 P. 114

FRIEDRICH NIETZSCHE[TiC] C.6 P. 109

JAUME BROSSA[TiC] C.7 P. 128

RENAIXENA[TiC] C.5 P. 88 - 91

NOUCENTISME[TiC] C.9 P. 161 - 164

REGENERACIONISME[TiC] C.7 P. 122

VITALISME[TiC] C.6 P. 109


5/22

5

concreta), ni la incidncia de la teoria sobre la voluntat de domini de la massa que re-presenta la terrenalitat. Aix vol dir que el substrat de les teories sobre el superhomes present, i tamb la concepci que lacci simposa a la reflexi en el procs que lin-dividu fa per dominar el mn. Per aquesta teoria s contrabalanada per la idea deSchopenhauer que la voluntat mena a la negaci de la vida. I aquesta negativitat s im-portant en lobra de Vctor Catal. Tamb cal ressenyar que les teories de Herbert Spen-

cer fan evolucionar la mateixa idea de la realitat: el mn ja no s perceptible des de laperspectiva positivista que lanalitza duna manera objectiva, ben altrament aquest mnamaga una realitat pregona que t una natura altament misteriosa i enigmtica. Aquestaconcepci de la realitat s plenament present en la narrativa que analitzarem. Aix, sclar, no permet de relacionar lobra de Vctor Catal amb les reminiscncies literriesque provenen de Zola i el naturalisme. No hi ha en els Drames ruralscap voluntat da-nlisi cientfica, sin una plasmaci dels misteris inexplicables de la natura (el paisatgeamb implicacions simbliques) i del temperament hum. I s que, de fet, tamb po-drem arribar a citar el verisme de Giovanni Verga com a estat dopini af a aquesta nar-rativa modernista: els personatges sotmesos a la misria sn els que permeten arribaral mn interior de la humanitat i potenciar la intensitat dels carcters i la voluntat de pe-

netraci en aquesta doble cambra de lsser. Si b Vctor Catal no safilia doctrinria-ment a cap daquests autors o teories, s que mostra el pes de la influncia que en repen la seva literatura i aix permet establir connexions amb els altres narradors catalansque componen el tramat de la narrativa modernista.

1.3 All del ruralisme

Per tal de construir un artefacte que sigui coherent amb tot el que hem dit, Vctor Ca-tal segueix algunes pautes tpiques de lesttica modernista. El protagonisme del marcescenogrfic ens permet parlar de la importncia del paisatge: en lintent de potenciarall que sentendr com a literatura nacional sincorpora la idea de collectivitat vin-

culada a la catalanitat. En efecte, les nimes primitives tenen una procedncia geo-grfica i permeten de construir un imaginari collectiu del pas: la rudesa dels carcterses vincula a la natura i al paisatge contextuals per tal de caracteritzar el collectiu. Da-qu que es pugui parlar de ruralisme en prendre aquest mbit com a essncia de laterra que ens representa. Per aix emergeix el terme art mascle: el carcter catals definit per una aspror aguda que impregna els personatges i la seva veu. Vctor Ca-tal treballa aquest aspecte molt intensament des del punt de vista formal en ls de lallengua. La galeria de personatges sintegra a les caracterstiques exteriors del marc icompon un tot que imposa un perfil simblic a cada element narratiu. El paisatge rural,doncs, mai no s concebut com a recurs decorativista sin com a element transcen-dentalitzat: Joan Maragall en referir-se al prleg programtic de Caires viusafirma quetot lo que diu sobre ruralisme ha dsser evangeli de la nostra literatura. A Maragall,

les tesis de Vctor Catal lajuden a potenciar la seva teoria sobre el paisatge i el seu po-tencial regeneracionista. I s que el ruralisme de Vctor Catal supera les pintures bu-cliques de la narrativa anterior i, a ms, manifesta una reacci contra el decorativismemodernista. Per tamb s veritat que el mateix Maragall veu els riscos daquest s delmn rural enfocat des duna perspectiva trgica: acusa la nostra autora de donar unavisi massa parcial de la realitat i li molesta lomnipresncia de la fatalitat. s clar queaix s degut a les seves aspiracions dharmonia csmica. No hem doblidar, per, queaquesta fatalitat es deu a una voluntat duniversalisme que superi el temor del localismede la Renaixena: no es parla noms de lnima catalana sin que saspira al trac-tament de lnima humana. El canal per parlar de la dimensi universal dels carctershumans s la descripci de la realitat humana ms prxima treballada des de lobser-

vaci interior dels seus trets psicolgics sense una voluntat de deformaci ni de tipifi-caci. Aquesta s la ra per la qual els Drames ruralssuposen una novetat i inicien elcam que esclatar amb Solitud: Lxit de Solitudho va ser del ruralisme, diu lautoral prleg a la novella de 1906. Solitudser un drama rural ms, una amplificaci deles tcniques construdes als drames.


ARTHUR SCHOPENHAUER[TiC] C.6 P. 109

MILE ZOLA[TiC] C.4 P. 79 - 81

NATURALISME[TiC] C.4 P. 80 - 81


6/22

6

2 ANLISI TEMTICA I ESTRUCTURAL

2.1 La concreci del dualisme modernista

En Met de les Conques enceta el recull de narracions dels Drames ruralsamb la

creaci dun univers femen, el de les Conques, com si es tracts duna escena de lesbruixes de Salem. En efecte, Vctor Catal sinteressa per la creaci duna cosmogoniaparticular del mal per explicar la germinaci del protagonista. Queda clar, doncs, desdel principi, que lautora es vol allunyar de la iconografia de lempordanisme pinto-resc de la Renaixena i que vol situar el marc inicial en la categoria del smbol. Lesicones de la bellesa paisatgstica i humana i, particularment, femenina sn abolidesen virtut de la dimensi cantelluda de lexistncia, rural o no. Aix s particularment in-teressant si tenim en compte que la narraci, posteriorment, jugar amb el contrastentre aquest mn inicial i lemergncia duna iconografia decadentista i deliqescent.El cor de dones inicial s reforat per lannim cor de la gent per tal dindividualitzarla presentaci del protagonista. Aquest dualisme en la construcci dels personatgesharmonitza amb el dualisme filosfic que predomina al llarg de tot el recull. I, a ms a

ms, subratlla la dimensi dramtica, i fins i tot trgica, del context del protagonista, ala manera de les tragdies clssiques. Aquest recurs narratiu que sempelta de tcni-ques teatrals el podrem observar al llarg de totes les histries. Dentrada, doncs, tenimla insinuaci duna estructura dual i partida que caracteritza aquesta narraci i bonapart de la resta. Dualitat manifesta si tenim en compte que laparici den Met nades produeix en tornar de lesglsia. En efecte, la collisi de contraris tan estimada perles escoles simbolistes europees, i pel prerafaelitisme en particular, s un punt dar-rencada imponent: el contrast entre el sacrleg i el sagrat s a larrel de la presentacide la narraci. Per la voluntat esttica no s la dallistar-se a les files del simbolismedecadentista i autocomplaent; al contrari, es pretn de superar-lo en tots els aspectesi dimposar una visi trgica i sense palliatius de lexistncia.

La idea del maligne s presentada ben al principi amb la idea de lncubus: en Mets vist per la gent com el resultat de la relaci dun dimoni amb la conca. Aquestaidea de malignitat conv de vincular-la amb els elements que es relacionen amb elFat, el Dest, que impregnen bona part de les narracions. Si b alg podria relacio-nar aquest fet amb les teories deterministes del naturalisme de final del segle XIX, nofra sin un error flagrant: Vctor Catal vol posar en primer terme la dimensi ignota,inaprensible, de la condici humana que sotmet les conscincies fins a extrems inex-plicables; i com aquesta ombra de lsser hum t a veure amb una certa maligni-tat de la qual no se nacaba de deseixir. Aquest sentit de deshumanitzaci de lahumanitat tot i que la humanitat, segons lautora, s indestriable daquesta dimensioculta s perceptible en el fet que en Met nen sigui associat a un cuc. Lanimalitzaci

del personatge s clara i tamb la seva vinculaci estreta amb la terra; sens presentarebolcant-se al bat del sol, enmig de la pols resseca i com un animal empestat.El punt de partida del viatge del protagonista s, doncs, la terra mateixa, totalment ani-malitzada i desespiritualitzada. No cal dir que el lector notar que la imatge de la in-fantesa arcdica dorigen clssic s desterrada i que el concepte mateix dinfantesa seliminat. Aquest s, tamb, un punt important per apamar el sentit trgic que tinta lo-bra de lautora de lEscala.

Una ellipsi narrativa de catorze anys tractats en un pargraf ens serveix per plasmarla idea de lisolament social i del procs dindividualitzaci inorgnic del protagonista.La manca de coix emotiu construeix un sser allat i amb una fesomia revinguda: totsels seus trets fsics sn una negaci de la vida (s una figura despellingada per la

vida, sense una filagarsa de polpa, t el cap menut, el cabell destenyit i escs...).Els atributs de la intelligncia sn disminuts i el smbol dels ulls, com a plasmaci da-questa intelligncia, es converteixen en una mirada vagarosa que mostra un cer-vell blanc i fred com un tros de marbre. Certament, la creaci de la fesomia delpersonatge sallunya molt dels procediments costumistes del segle XIX i fora el lector


ARCDIA[TiP] C.3 P. 69

DECADENTISME (ESTETICISME)[TiC] C.7 P. 122


7/22

7

a una lectura simblica de cada detall, de cada adjectiu. En Met s, en aquest mo-ment, un individu sense vida espiritual ni emotiva, sense possibilitat de conscincia. Enaquet punt de la narraci ja podem establir les connexions oportunes amb la galeria depersonatges de Raimon Casellas a Els sots ferstecso amb el primitivisme de lnimade Solitud(considereu els caragols de qu es nodreix la seva mare). En definitiva, Vc-tor Catal s conscient que la creaci daquest personatge ha destar en sintonia amb

les teories modernistes i regeneracionistes del moment.

Fins aqu podrem establir lexpositiode la narraci. Larribada dun predicador a lacontrada enceta una altra part. Ara lespai de lacci se centra en lesglsia i el narra-dor es concentra en les paraules del predicador i en els efectes sobre en Met. El llocdel protagonista continua essent en terra, per de lesglsia. Aquest s un elementsubstancial per veure el procs que iniciar el protagonista. I s fonamental el paper iel poder de la paraula del predicador: en el discurs reportat, sota el control total del nar-rador, es crea novament un dualisme concretat en el b i el mal, el cel i linfern, el cosi lnima, el pecat i la virtut. La concepci dualista de lautora es plasma aqu amb unimaginari dhistria sagrada a ls, per que no amaga la dimensi maligna i/o ignotaque incorpora la vida mateixa. Amb tot, ms enll de la imatgeria que construeix un nou

espai virtual (via de sortida del Glgota que ha de tramuntar el protagonista), s im-portant la forma: les paraules del rector actuen com una amanyagament sensitiu sobreels feligresos (animalets feiners) i, sobretot, en la poca nima den Met. Malgrat la in-comprensi del sentit ltim de les paraules, en Met enceta un procs de conscinciaque el menar al calvari i a la mort, com si es tracts duna narraci mstica. Aquestaconscincia es produeix en la foscor de lesglsia, quan tothom s fora. I aquesta fos-cor s ella mateixa un smbol de la incomprensi del protagonista de la conscinciade la paraula. Comena, doncs, la visi den Met des de la foscor mateixa, des delombra.

Tot i la incapacitat de capir el fons espiritual de les paraules del predicador, en Met

opera un procs didentificaci amb la figura de Jess i descobreix el mn de lemo-cionalitat que li mancava per esdevenir un individu complet. Aquest descobriment eldiferencia de la resta de la gent i, en certa mesura, lhumanitza. Per la peregrina-ci es fa en un context virtual dallucinaci i aix mateix s una mostra de la poca pro-ductivitat social i intellectual del viatge. La buidor de la figura paterna s omplerta peren Met en la imatgeria de Jess i de les escenes del viacrucis. La process s la imatgecerta del smbol de la penitncia del protagonista, parallela a la de Crist. La individua-litzaci es porta a terme entre els marges de carn de la gentada. Som davant de laclssica dicotomia modernista entre lindividu i la massa. Per en Met no t prouintellecte per esdevenir lartista regeneracionista que desvetlla les multituds: el seuviatge s individual i no actua sobre la inconscincia de la massa. Aquesta s la tra-gdia de la solitud extrema que pinta Vctor Catal. De fet, queda clar que la llavor es-

piritual misteriosa [...] havia germinat, per atzar, en terrer impropi. En la narraci, laplenitud de la paraula i la imatgeria amb el corifeu del predicador contrasten volguda-ment amb la buidor de lespai desprs de Setmana Santa. En Met descobreix el psitemotiu de lenyor una sensaci que abans no tenia i el mn allucinogen i visionaride les representacions sagrades. Aquestes sensacions internes es produeixen, s clar,en el context de la nit. Una nit que t vagues ressons cosmognics, dacord amb les-ttica modernista.

Desprs de la segona part, la que permet crear lespai interior del protagonista, el nar-rador construeix el fet extern de la mort de la mare. Aquesta mort s construda est-ticament als antpodes de la dolor de les imatges sagrades: ara tornem a la iconografiadel maligne en lencarcarament diablic del cos de la mare. De fet, tot s narrat comsi noms es tracts dun cos, i aix contrasta amb lespai cndidament dol de lani-meta den Met a dins de lesglsia. La mort de la mare sense ni lacompanyament delpoble suposa un fet catrtic en el viatge del protagonista. Primer que res, augmenta elseu pauperisme orgnic la mare, malgrat tot, era una garsa que el provea i la seva



8/22

8

indigncia social i econmica ha de captar. Aquest fet catapulta la visi de la reali-tat des de la talaia de les allucinacions: les visions es produeixen, doncs, des de lin-terior de lnima i des de la necessitat del cos. El protagonista est abocat a una fugidafatal del mn tangible. I, aix, comena el seu viatge cap a la mort: la mort social, la mortfsica en virtut duna mal concebuda espiritualitat. Aquesta espiritualitat visionria esconcreta en la conversa que t el protagonista penitent amb Jess. I des del crepuscle

i les nits malaltisses, fallcia pattica constant en la narraci, senceta el viatge das-censi a la muntanya. Aquest fet s destacable en la mesura que el smbol de lascensa un punt delevaci espiritual es relaciona amb les teories nietzschianes del super-home i amb la negativitat de la matria de Schopenhauer. Aix no obstant, Vctor Ca-tal crea la paradoxa dun procs dindividualitzaci superior que no acompleix lesmximes filosfiques: el seu heroi no s regenerador sin que es perf com a vctimamateixa de lexistncia. Daqu que el final de trajecte acabi dins duna cova. El peripledascensi i caiguda, doncs, ja s intut aqu com a singular versi del que es produira Solitud.

En el fonament del procs o viatge, el narrador sesfora a crear una autntica cosmo-gonia: les visions den Met incorporen el sol (gran hstia de foc), les tempestes, el celi la lluna (un gran disc indecs, duna foscor blavosa, la nineta atnita dun gran ullmisteris), i una natura ferstega. En definitiva, es tracta de llenar la pobra animetaal desencaix de la vida universal. I aquest viatge existencial vers lesperit universalcontrasta amb la manca de clarividncia intellectual des de la qual sarrenca. Nova-ment una construcci conceptual dramtica com a eix de la matria narrativa que Vc-tor Catal confegeix. Malgrat aquesta paradoxa, en Met incorpora la idea modernista delesttica de lautodomini: pensament-voluntat-acci. Aquesta terna s fonamental peranalitzar els personatges majors de les principals novelles de Casellas i Catal, posemper cas. En efecte, en Met s arrossegat per aquella voluntat darribar a terme, sm-bol del procs dindividualitzaci modernista. Per just desprs daquesta asseveraci,el narrador el fa caure en el buit de la cova. I, novament, la concepci dual passa a pri-

mer terme. Ara ja no tenim el protagonista en terra (del poble o de lesglsia), ara eltenim a dins de la terra. El vol invertit s la constataci de la tragdia humana que noes pot desempallegar del seu propi Dest fatal. Daqu que Vctor Catal tracti el seuprotagonista amb commiseraci i que sempre el presenti amb una tendresa trista (elpobre Met, linfelicet, el pobre cervell). Des daquesta situaci infrahumana de cai-guda en la terrenalitat, en Met viu en flashbackles visions malignes de les baralles dela mare i lvia: el tremendisme del record contrasta amb les imatges cliques delsocells (el rossinyol com a emblema mxim del lirisme espiritualitzat segons la icono-grafia potica del segle XIX). Daquesta manera, des de dins de lombra de la cova sa-cara la foscor existencial del record amb la claredat celeste que beslluma alexterior. Les seves facultats sensorials propenses a lallucinaci saguditzen fins a sen-

tir munions de notes argentines que acompanyen un estol dngels que precedeixenla seva mort. I, finalment, la mort simposa, com en la majoria de les narracions (exceptea Ombres i Enveja). La mort s el terme final dun procs impossible dascensi auna nova dimensi de lexistncia humana nuada al seu dest trgic. Aquest s proba-blement el gran tema que cus totes les narracions de Drames rurals.

2.2 La multitud actuant

La imatge de les multituds ja havia captat latenci de Raimon Casellas des de 1897,any dinici del conjunt de narracions que publicar el 1906. La imatge i el tema esta-ven en dansa des de les aportacions naturalistes que pretenien destudiar les causes i

els efectes cientfics de la massa incontrolada

3

i des de lexperincia de Baude-laire. En el cas de Casellas es pretn una correcci de les tendncies evasionistes del


FLASHBACK

[TiP] C.1 P. 27

3 Vegeu JORDI CASTELLANOS, Les multituds, entre el caos i el sagrat a Entre dos mns. Visions de la literatura catalana i europea a li-

nici del segleXX. 1906-2006. Un segle de modernitat literaria, Barcelona: Instituci de les Lletres Catalanes, 2008, pg. 91-102.

CHARLES BAUDELAIRE[TiC] C.6 P. 108 - 113


9/22

9

decadentisme i es vol pintar la multitud amb una intensificaci dramtica que potenciuna idea de realitat superior a la del realisme del segle XIX. En aix subjau la teoria delrealisme paradxic encunyat pel mateix Casellas per plasmar la unificaci dart i vida,i arribar a un nou concepte de realitat. El resultat s una visi sinttica de larealitat, sense la necessitat duna anlisi naturalista. No cal dir que les teories finisecu-lars sobre la psicologia collectiva en lobservaci de la massa pesen en lobra dautors

com Casellas o Vctor Catal. LIdilli xorc s una mostra clara daquesta influncia.La narraci sinicia amb la pintura presa del natural de la multitud de captaires quecampa per un espai exterior; en una primera part sinteressa per la construcci de lafesomia collectiva i, posteriorment, per la fesomia individual daquesta massa. El di-leg dels seus integrants servir per sortir de lomniscincia narrativa i presentar la llen-gua, lesttica oral, daquesta multitud. Tot destinat a construir un nou cordinhumanitat. La multitud s accentuada en la descripci dels trets caracterolgicsque simbolitzen la idea de mort i de maligne: exrcit de misria, pellofes humanesespremudes, fulles esgroguedes, grunys de bstia inconscient. La finalitat s cons-truir la imatge de labsncia de vida que es concreta en la vellesa i lantibellesa dels in-tegrants de la multitud: la pobresa fsica i la pobresa econmica impliquen la pobresa

moral. I tot i la voluntat de plasmar una imatge collectiva, el narrador estableix una je-rarquia a dins de la massa: la Gonya s la lder duns personatges arrelats a la terra ne-gativa, la Xisca Llosca (estulta) sempre est mirant a terra a causa del seu defecte fsic,en Quel s un beneit, el Nen del Bec s una parsit social i en Pla del Juli s un cecque representa, s clar, la ceguesa de la inconscincia humana. La idea del malignes clara quan es fa saber que el nen del Bec put a sofre. La percepci de la realitatdel grup no passa per lintellecte: el mn s percebut des de la flaire animalitza-dora. I encara les ltimes de la colla, la Llcia i la Conilla, estrafan el mite de la pubillacatalana: la netedat i la productivitat sn elevades a la categoria de defecte monstrus.Vctor Catal, per tant, deforma els tpics de lesttica burgesa del segle XIX i les m-ximes incipients del noucentisme, en virtut de la sinceritat artstica de la realitat obser-

vada en la Catalunya rural, sense filtres esteticistes.El quadre tremendista i anguls de la realitat collectiva t la catarsi en la tcnica deldileg dels personatges: la brevetat i sequedat del discurs s un exemple de tot el quehem dit fins ara. I la combinaci de la veu del narrador i dels dilegs, o les rpliquesdels personatges, serveixen per presentar la Laia i en Tit, els dos protagonistes de li-dilli estril. Aquesta presentaci s la bisectriu de la segona part de la narraci. Enefecte, s des de la visi dels altres msers malignes que coneixem els protagonistes. Iel cor de veus es concreta en la passi de lenveja i la imatge del mal (la pota demosca, els escurons). El mn csmic es redueix a la microcosmogonia dels ani-mals tarats. Certament el tema del tarat, tan estimat pels modernistes s present enaquesta escena. El narrador, desprs, ens presenta des del seu focus els protagonis-

tes: la monstruositat fsica s el que predomina una presentaci a contrapl de tots elstpics esteticistes del modernisme ms evasionista: nas boterut, pls testos comles punxes dun eri, li havia passat un carro ple de grava que lhavia aixafat tot.En Tit condensa la tara fsica, i la Laia la tara intellectual (no hi era tota).

La recerca del grotesc per part de Vctor Catal es manifesta en lanimalitzaci de lamultitud i dels dos protagonistes, que s subratllada per lofici dels dos ltims: ellguarda garrins i ella cria conills. El marc temporal s una tardor que actua com afallcia pattica del temps vivencial dels nuvis. I com a colof, trobem el festeig delsdos monstres que contrav la icona buclica que tan estimaven els burgesos coetanis.De fet, la coneixena preceptiva en el festeig romntic es converteix aqu en lexhibicide les pstules respectives. El narrador accentua la carnalitat de la relaci en la plas-

maci de la malaltia: tots dos estan malalts per obra del Dest misteris que els con-verteix en vctimes humanes del Fat i en vctimes de la multitud. Queda clar que lamori la felicitat sn totalment absents i que es desfan els tpics deliqescents de lideal fe-men del segle XIX. s en aquestes escenes que Vctor Catal passa factura a tota unatradici literria i reivindica un concepte de realitat tamb oposat a lideal del


NARRADOR OMNISCIENT[TiP] C.1 P. 34


10/22

10

noucentisme emergent. Un procediment tcnic efica a aquest efecte s el de repor-tar la llengua aspre dels personatges i tot el bagatge del folklore i de limaginari popu-lar implcit. En cap moment, per, no hi ha una voluntat dexplicaci o destudi, cientfico no, de les raons daquesta existncia primitiva, ni una voluntat dartificiositat esttica.I la narraci avana lgicament en la convenci dun casament de convenincia: laidea del matrimoni s purament de subsistncia fsica i sense cap atribut emotiu o tic.

Les trames fulletonesques o costumistes de la Renaixena ara es redueixen a la ne-cessitat compartida del menjar i aquesta s la idea de la uni matrimonial. Loasi delcontracte dels dos festejadors arriba a les orelles de la multitud que no sav a deixarlliures els dos integrants de la seva infrahumanitat: aqu comena el clmax dramticde la narraci.

La viglia del casament es caracteritza, tamb, per una avidesa de menjar que supleixla pobresa emocional i labsncia de libido (aproximadament com passa amb les mo-nedes a Lescanyapobresde Narcs Oller, per sense la voluntat manifestament anal-tica del narrador naturalista). La culminaci es produeix en el pas de lespai pag delexterior, el domini de la massa, a lespai interior de lesglsia, el domini de lesperit idel rector. La confrontaci dels dos espais simblics (recordeu les misses de Case-

llas a Els sots ferstecs) es resol amb la victria de la multitud actuant que elimina enTit i guanya sobre lespai espiritual. Lacci final es resol en el mn cromtic de la nit:no es tracta de la nit totalitzadora i productiva del romanticisme, ben al contrari, s lanit implcita en les ombres de la primera narraci i de les segents (prcticament entotes les narracions apareix la imatge de les ombres). Lombra o foscor esdev el para-digma de lobagor vital que plana en tots els drames; el misteri indesxifrable del costatsalvatge de la vida humana que atreu cap al buit i cap a la mort sense explicaci o so-luci tica i balsmica. Conv anotar, tamb, la presncia del rector com a smbol dela individualitzaci impossible que, malgrat la violncia continguda, no pot subvertir delDest. Si en la narraci anterior el capell no assolia la potncia dindividu regeneradorde la massa, ara tampoc no pot evitar la violncia sostinguda per una massa victoriosa

que arrossega lesperit hum. El trop modernista de lartista confrontat amb la societatactua com a substrat de la histria i el desenlla s igualment trgic. La multitud ac-tuant sense voluntat individual imposa el seu imperi dinconscincia.

2.3 La negativitat de la matria que destrueix els ideals

Amb Parricidi entrem en la tragdia focalitzada en lmbit familiar. De les multitudsi dels grans espais passem a la dimensi domstica de la tragdia humana. La Lena(nom amb similituds sospitoses a la Nela de La infanticida(1898) i a la ManeletadOmbres daquest mateix recull) est casada amb en Felet (diminutiu que indica latendresa de lautora per un personatge que canalitza la seva innocncia) i tenen un fill,

en Titet. Aquest fra el marc harmnic de qualsevol narraci tpica del costumisme.Per la intervenci del misteris Pau (paradoxalment s lexecutor de la violncia ex-trema) crea un triangle amors del qual no interessen les motivacions. Lentramatde causes que fan possible les relacions humanes no entren dins dels esquemes delautora: els fets vnen determinats per la fatalitat contra la qual no es pot lluitar, per-qu no s explicable. Daquesta manera, Vctor Catal supera lesttica de la narrativadel segle XIX. En recull, aqu, malgrat tot, un ideal femen associat a la plenitud fsica ia la bellesa com a contrapunt a la monstruositat del mn: ella s atractvola, fresca,amb el coll blanc i gras. Som davant del smbol del vitalisme que no pot superar lasubordinaci a les lleis de la negativitat de la matria: el sexe. Dalguna manera som da-vant de la irrupci violenta de latracci sexual (recordeu la Mila de Solitudo la Finetade Ruyra, posem per cas) com a damnaci per la relaci extramatrimonial amb el co-mod del marit plaga i inconscient, que acaba pagant els plats trencats.

Lamenaa de la irrupci de lhome misteris provoca la intranquillitat i la por de laprotagonista: per aquesta por sinicia la narraci. Dentrada disposem de dos modelsmasculins acarats en evident dicotomia: la innocncia inactiva i beneita del marit, i


NOVELLA FULLET[TiC] C.4 P. 74

ROMANTICISIME[TiC] C.4 P. 68 - 76

JOAQUIM RUYRA[TiC] C.7 P. 127

TROP[TiP] C.2 P. 51


11/22

11

lhome nocturn dactivitat violenta. El vrtex del dualisme s la figura de la dona i no-vament la concepci dual de qu parlvem apareix en primer terme. El marc temporaldaquesta crulla existencial s la nit: retrobem altra vegada les ombres simbliques deles altres narracions. El narrador es preocupa per posar marques de transici tempo-ral per tal daccentuar langnia de la Lena. Daquesta manera arriba la nit en solitud.Latrezzode la primera acci s un hort productiu que est en sintonia amb la fertilitat

de la dona. I s que el fill s la demostraci de la fertilitat positiva que, per inconscin-cia, tamb acabar disposant larma del parricidi i esborrant les proves inculpatries.Si en Met era lemblema de la solitud masculina, la Lena representa la solitud femeninasense possibilitat de fugida visionria. La veu den Pau s imperativa tothora i camuflala relaci antiga amb la protagonista. Lamant estima la Lena des de la follia i la violn-cia: lamor tendre i emotiu no t cap mena de lloc en els drames. Al foll desig carnal,shi suma la gelosia i com un nou Otello estrangula la Lena. Es destrueix alhora el vi-talisme i la maternitat que configuraven la dona. El dramatisme de lescena de lassas-sinat s augmentat per la presncia tangencial del fill. De fet, el narrador compleix elsrequisits exposats al prleg del volum: Aquest s un aplec dels pedruscalls [...] deformes anguloses i endurides, invariables a travs dels segles.

A partir daquest moment la narraci es concentra en el desenvolupament narratiu deldesenlla: larribada den Felet completament ebri i la seva condemna per un crim queell no ha coms. s particularment interessant la descripci del cadver: el descripti-visme ultrat dels detalls ms cruents del cos s una nova mostra de laposta literria iesttica de lautora. El cromatisme de la narraci es concentra ara en el vermell de lasang que ho inunda tot: s el smbol clar del vitalisme venut que escampa la sevamort per tot lespai i es contraposa a la vitalitat beneita del fill que hi juga. Hi ha aqu,s clar, una clara intenci de relacionar la simbologia dels elements. El primitivismedel marit, que ser vctima de la seva manca dintelligncia i demotivitat, se suma alprimitivisme atvic del cor (una muni dssers exasperats per la vista de la sang). Is aleshores quan sapella a la justcia: la llei que no pot ordenar les passions huma-

nes s reclamada per fer venjana, una nova passi baixa que encara el lliga ms a lin-framn: en Felet baix el cap al pes del Dest. Per el context de misria total queenvolta els protagonistes i el marc escenogrfic no permet cap mena de justcia. Da-vant del Fatuminexorable, la justcia no t cap potestat.

2.4 Latzar, lanimal i lhome: executors del fat csmic

La descripci del paisatge adust encapala la narraci Daltabaix. Cal fixar-se queaquest paisatge incorpora un esvoranc (el perill i la por) i un torrent que migparteix elpoble en un Barri de Baix i un Barri de Dalt. Novament ens hem de referir al dualisme:el mateix territori fomenta la concepci dualista en un paisatge que presenta lagrestcom una caracterstica orogrfica trasplantada als seus habitants. La perillositat dels ca-rcters humans prov, tamb, del territori, i el primitivisme dambds es manifesta enla llengua que serveix per construir-los literriament. Vctor Catal sap que, davant da-quest fet, noms ha de descriure els elements dels dos mbits per tal darrencar eldrama. El salvatgisme del marc, doncs, s el mascar de proa de la narraci i permetinsinuar que en els Drames ruralshi ha el personatge tcit i constant del territori. La pro-gressi descriptiva mena el lector al cos social de les dones rentant al riu separador:contra la imatge idllica de la presncia humana que harmonitza el quadre en les nar-racions de la Renaixena, Vctor Catal drea el mn de la immundcia. El riu ja no sel tpic del locus amoenusmedieval i romntic sin una claveguera que amuntegadeixalles mundanes i humanes. Les cases no responen tampoc a cap ordre hum(estan tirades a grapats). La urbanitat, smbol preclar del noucentisme, tamb s

abolida en virtut duna natura que domina lmbit hum i les seves construccions. I lafocalitzaci acaba amb la presncia de lavi Palau: lhome s un vidu gandul que deixapassar la vida tot parant el sol i llegint les FaulesdIsop. Paradoxalment, ni la literatura,aliment de lesperit, no podr alliberar lhome, matria del seu Fat absurd. Ara el mnes concreta com una estructura patriarcal que aboleix el mn femen: el vidu viu amb


LOCUS AMOENUS

[TiP] C.3 P. 69


12/22

12

els fills. Lhereu, en Ver, i el fadristern, el petit Palau. El paper de la dona, la pobreDuleretes, la dona de lhereu, noms t la funci dengendrar un altre home, en Llom-bric, i de ser la dipositria de la tragdia masculina final. En Ver ens serveix per veureel sistema dexplotaci de la dona i la follia arrauxada. El domini esclavista de lhomeprovoca que la dona esdevingui una dolorosa malincona i que de la relaci no enpugui sortir sin un sser esmirrit i arrugat4. I lunivers mascul bascula entre la va-

gncia de lavi Palau i lacci fsica sense pensament dels dos fills. Entre aquests dospols existeix el dolor femen. La narraci daquesta no-vida es reparteix durant cincanys, quatre dels quals sn elidits. Per el pern narratiu se situa en la feina den Ver ila seva lluita amb el mn animal representat per la mula. La violncia daquesta lluitaserveix per humanitzar lanimal i per animalitzar lhome. El fruit daquesta animalitza-ci ser la catstrofe final. I la tragdia arrenca amb la reacci de la mula, de la mat-ria, que es desempallega de la voluntat de domini de lhome. El resultat s leliminacide tot el mn mascul i la pervivncia de les dones en la misria del buit existencial.Aparentment, laccident s fruit de latzar de la feina i duna determinada manera defer-la. Certament, latzar en una feina arriscada com la que es descriu s un elementactuant, per no nicament hi interv latzar; tamb una determinada actitud vital de

lhome provoca la revenja de la matria (el no-jo clssic del modernisme) que eliminala possibilitat de dominar-lo.

Per lhome pot intervenir directament per tal de provocar el dest. s el cas dEl pas-tor. Comencem per la caracteritzaci de la figura. No cal dir que el pastor de Solitudsassocia a la bondat i a una idea superior i espiritual de la humanitat; per als Dramesrurals, la figura va lligada a la destrucci diablica de lobra productiva del pags. Laconfrontaci entre aquestes dues figures s la tcnica bsica daquest drama (lnicque est estructural en parts numerades: la presentaci del pastor i tres parts ms). Elpastor i la seva presentaci inicial s la representaci del mal: destrueix la natura, sinsensible, es lliga al romiatge pag i s larma executora de la mort. El context da-quest home s una natura primitiva i salvatge que no sap res daparcellaments con-

reats. Per a ell, lhome s el seu llop i ell mateix t una extensi simblica en el gos quelacompanya. Vctor Catal ens ofereix aqu un pastor molt ms proper a lnima deSolitud. A laltra banda del quadrilter tenim la figura den Ton, un pags que ha dipo-sitat la seva nima en la terra que conrea, el Camp de les Saules. La vinculaci damoramb la terra, per, s tamb insalubre en la mesura que s superior a lestimaci perla dona i la famlia. Amb tot, la seva voluntat vital va associada a la terra amb la qual esvol fusionar en morir. Per la terra s el smbol de la productivitat econmica i motiu delenveja dels seus vens. El paganisme del pastor ara es refora amb lanticlericalismei lheretgia den Ton (conv retenir les seves orientacions republicanes concretades enla mitificaci de Pi i Margall): Du s tamb el seu adversari en permetre que els es-tranys transitin per les seves possessions. La litrgia pagana, doncs, es completa ambla suma dels dos homes. Daqu que la mort de la dona del pags no suposi una cor-recci emocional. La buidor emotiva den Ton somple amb la voluptat de la bellesa dela natura productiva del camp. El mn dobsessions samplia amb una nova substitu-ci de lamor i de la libido per la baixa passi de la possessi material. La part primerade la narraci acaba amb el sacrilegi de la destrossa del seu espai sagrat, el camp. Iamb lordit de lenverinament de les figues com a esquer de la revenja.

La segona part dEl pastor sinicia amb la concreci de la figura en el personatgeden Nasi. Ara, tota la teoria general sobre el pastor es concreta i fins i tot el gos esdevun element que simbolitza la subversi dels cnons cristians: es diu Moro. Pastor i gosactuen com un sol individu. De fet, el gos esdevindr leix de la segona part i repre-


4 Consulteu MNICA GONZLEZ, Vctor Catal: literatura femenina i universal a III Jornades destudi Vida i obra de Caterina Albert i Pa-

rads (Vctor Catal), 1869-1966, Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 2002, pg. 263-283; i. I M. L. JULI, Les

imatges de la dona en Vctor Catal a Actes de les primeres Jornades d'Estudi sobre la Vida i l'Obra de Caterina Albert i Parads Vc-

tor Catal, L'Escala, 9-11 d'abril del 1992, Barcelona: Publicacions de lAbadia de Monserrat, 1993, pg. 247-274.


13/22

13

sentar lombra del pastor. Per aix la lluita entre el gos del pastor i la gossa de laTorrentera centra linters del narrador i en fa una descripci detallada. Es tracta de lalluita animal de lenergia negativa de la matria. I la matria t una voluntat destructivaque es canalitza a travs den Nasi: quan queda venut per ladversari noms t la pen-sada de la destrucci a latzar de la terra aliena. Aquest s lenlla estructural amb laprimera part de la narraci i el que permet el desenlla de la tercera.

La tercera part sembolcalla en la nit csmica de la tragdia: lobsessi nocturna perveure el resultat de la seva trampa amb les figues enverinades el condueix a la mort amans den Nasi.

La lluita animal de la segona part, ara ho sabem, actuava com a prefaci de la lluita hu-mana, entre en Ton i en Nasi, que amplifica la violncia de la collisi de les obsessionsinconscients que defineixen lessncia de lhome ancorat en la seva terrenalitat. Final-ment, per, el primitivisme ms ultrat i menys productiu den Nasi ven sobre la labo-riositat pagesvola den Ton. El fet permet una lectura sobre la cosmicitat del salvatgismede la natura negativa que acaba per fer desaparixer el cos mateix de lhome: com elcas den Met, en Ton perd la seva identitat i aqu fins i tot la seva existncia fsica, en

ser enterrat i mai no trobat per ning.

2.5 La conscincia catalptica, la famlia borda i la passi de la cobdcia

El drama titulat La vella ens retorna a la perspectiva femenina. Ara la tcnica s ladel in medias res: des de la narraci en tercera persona sens presenta un personatgeinnominat (i, per tant, categric) que ja fa cinc anys que viu aireferida i se nexploravagament les sensacions interiors de viure immbil i sola i mirant i mirant sempreamb un cervell primitiu. El drama de ser escadusserament conscient de la inutilitatde la prpia vida t connexions amb el capell dEls sots ferstecsde Raimon Casellas:lindividu que rep el cstig de percebre la inutilitat dels seus actes sense poder-los ex-

terioritzar. Per es tracta de dues catalpsies diferenciades: la de Vctor Catal t lapretensi de representar limpediment fsic com una conseqncia lgica del lligam delsser amb el no-jo, i la de Casellas com a patiment conscient de la victria del no-joper sobre del vitalisme. Amb tot, conv establir el parallelisme del recurs narratiu.

La vella s una nosa per a la famlia, concebuda com una unitat de producci econ-mica; la seva existncia est sotmesa a la solitud estulta i a la inutilitat. Queda clar queen el context de la Catalunya de principi de segle i, particularment, rural la vellesas entesa com un problema del cos social. Un problema que ha de ser eliminat. VctorCatal ataca aqu una temtica social que encara s prou actual. La misria contextuali histrica no permetr cap sistema dacomboiament de la senilitat perqu no hi ha capsistema social ni sanitari. La precarietat de la vella s la mateixa precarietat de la so-

cietat on habita. A ms a ms, la misria moral no permet establir cap relaci afectivaentre els integrants de la famlia; per aix, la jove prefereix que la vella no sestigui alllit per evitar que li faci malb la mrfega. Davant daquest panorama, la figura de lapobra vella pren les caracterstiques expressionistes dun quadre de Munch: des-conjunci dels trets facials, ulls espantats i una ganyota sinistra a la boca. Aquesta de-formaci fsica va acompanyada duna fam desmesurada. El personatge sotms a laincomunicaci intellectual desenvolupa una fixaci pel ventrell. La clara oposici entreaquestes dues forces de lsser hum serveix al narrador per accentuar la bestialitza-ci de la dona. I, amb tot, les seves percepcions sensorials estan intactes: si ms noles olfactives (nova caracterstica animal), que li permeten adonar-se que alguna cosaes crema. s en aquest moment quan la catalpsia esdev trgica. La solitud de la

vella i la seva impossibilitat de demanar ajuda desembocaran en la seva combusti f-sica i espiritual. s remarcable que aquesta mort es produeixi amb el foc: sembla in-tuir-se una certa dimensi simblica de purificaci. Probablement el fet quelimpediment de la vella no prov duna aguditzaci de les passions baixes possibilitaque la mort impliqui la purificaci dels seus mals. Ni en aquest cas no interessen les


EDVARD MUNCH[TiC] C.11 P. 200

IN MEDIAS RES

[TiP] C.1 P. 26

PARALLELISME[TiP] C.2 P. 53


14/22

14

causes de lincendi, noms les conseqncies de la desfeta: lalliberament de lesmalures de la vella i la destrucci del mn productiu que impedeix lefusi emotiva.Per als altres integrants de la famlia, aquesta ltima destrucci suposa una prduams significativa que el de la vella. Vctor Catal, per, potencia el fet de la conscin-cia ltima de ladveniment de la mort sense poder-hi fer res.

Tal com sha pogut veure, la famlia no ser un clos de seguretat emocional ni tampocgaranteix la seguretat econmica. El trop literari del clos familiar que tants escriptorsshavien esforat a construir des duna perspectiva burgesa, ara s destrut de soca-rel.Lempelt en mostra un altre procediment: lavi Ordis, s un vidu amb un fill de dotzeanys i aix vol dir que la famlia com a tal ja est destruda en comenar la narraci. Lesnecessitats vagament corporals i la por de la solitud lempenyen a un matrimoni ambun antiideal de dona. Es casa amb una dona lletja, vella, bruta i amb una joventut tr-bola i misteriosa: la contrafigura de la Lena, de fet. Del matrimoni en surt un fill per-dulari, el petit de ca lOrdis, que s, al seu torn, la contrafigura del seu primer fill, el Noi.La nova famlia es constitueix com a resultat bord dels valors positius de la vida ante-rior i aix permet la lluita de contraris entre els dos germans. Aix s la contraposicide la humanitat laboriosa i vinculada a una visi de la terra harmnica amb la huma-

nitat parasitria. Els robatoris continuats dels bns familiars i del patrimoni de la vidanatural i positiva sn la constant des de la mort del pare. El llegat de lherncia, en ab-solut naturalista, passa a la figura trgica del germ gran. No interessen les causes pri-mignies daquest determinisme: per aix no tenim clares les motivacions de laviOrdis en casar-se amb la desferra humana que ser la seva segona dona. En la lluitafratricida final, per, no es produeix cap mort. Lhereu, representant dels valors posi-tius de les emocions pures, deixa anar la bstia que s el seu germ. Aqu veiem unamica de llum que atenua el pessimisme de Vctor Catal. Per no es tracta dun finalfeli: tornem a tenir un personatge sotms a la solitud i a lamenaa constant de latacde la matria.

Agonia acaba de reblar el clau en la destrucci del valor de la famlia. Ara tenim lahistria de la confessi in articulo mortisde la infidelitat de la Bel: en el llit de mortobliga el seu marit, en Minguet, que la perdoni del seu adulteri amb el senyor Ramoni del fet que el fill de la uni matrimonial sigui un bord, des de la perspectiva del marit.Lerosi de la vida primitiva sexpressa dentrada amb laparici dun vent monstrus queactua com a fallcia pattica de lescena. I s que aquest drama t una estructuradescena teatral; per tant, s tot el mn que esdev un motiu dincomoditat i de mons-truositat. En Minguet actua en el mateix sentit que el Noi de ca lOrdis: lestimaci elconverteix en un personatge frgil. Estima la dona ms que no pas la terra o les pos-sessions terrenals (ben al contrari que les altres figures dels drames comentats). La-mor que humanitza lsser s lestri torturador en descobrir-se el secret. Tota la narracies un ritardandode la revelaci final: la conscincia de la realitat certa produeix un

dolor insuportable. Els objectes ara sn reveladors: el llit s lespai de la tradici amo-rosa i s, per aix, que ell hi havia nascut i el seu pare i la seva via. Per aquest espais destrut per la intervenci prvia del senyor Ramon, metge de la dona i superior so-cial, que havia tingut la Bel a casa fins que es cas amb en Minguet. La presentacidaquesta escena i dels seus antecedents s dominada absolutament pel narrador, peren el moment de la revelaci del secret es dna la veu als personatges per tal de po-tenciar el dramatisme, en tots dos sentits: el teatral i lemocional. A mesura que es vadesentrellant la infidelitat, la tramuntana augmenta, i tamb els dubtes interiors denMinguet. El mn de les ombres apareix amb tot el seu poder devastador. I la dona quehavia estat lideal de bellesa exterior i interior es converteix en un monstre cadavricequivalent al vent eixordador. El mn atmosfric exterior es converteix en una tempes-

tat interior que feia estelles la seva vida com si fos un bastiment vell i mal carenat. Ila seva bondat es converteix en rbia i desig de matar. El substrat fulletonesc que t encompte lautor s polit i depurat fins a construir una pea danlisi psicolgica que su-pera de molt la pompositat dramtica de les histries truculentes del fullet. Aquestadepuraci de la tradici s una caracterstica general en lobra de Vctor Catal que



15/22

15

aqu es concreta magnficament. El resultat s que lamor clarivident que permetdestar en pau amb ladvers es converteix en intelligncia balba i iguala el personatgea les figures que ja, genticament, eren negatives. A ms a ms, com en la narraci an-terior, el segon fill, el que s prpiament de tots dos, est sotms a lerosi de la hist-ria general i mor en la guerra. Al darrere del drama, hi opera la tradici de les histriesdel segle XIX que prenen el caciquisme com a eix temtic: tamb aqu lautora supera

els lmits dels gneres. La humiliaci final dhaver de deixar entrar el seu rival emocio-nal a petici de la dona aboca lhome a la prdua de la virtut i a la incapacitat de do-mini de la seva vida. La mort de la dona implica la prdua del vitalisme de lhome ipreserva la injustcia del sistema social. La prdua de les poques traces damor, doncs,imposa una famlia borda de valors estrils i basats en la mentida. No hi ha possibilitatde sortida daquesta cambra de tortura del Dest maligne.

Si ja hem vist que Vctor Catal sescapa de les lleis positivistes del naturalisme i de latruculncia decorativa del fullet, amb Nochebuena tenim una mostra paradigm-tica de com s tractat el tema de la cobdcia, tema tan naturalsticament tractat aLescanyapobresdel seu estimat Narcs Oller. Amb loralitat prpia del costumisme, si-nicia una escena amb tota una velledat que t vagues ressons humorstics i la pro-

gressiva individualitzaci del carcter de la Mxima. Apareix el ve Pere Anton, gandulcom una estaca i jugador com un cadell, que acabar matant la dona durant la nitde Nadal (temps sagrat de comuni familiar) per poder-li prendre els diners que tamagats al llit. El ms interessant aqu s com el narrador es fixa en la descripci delmn de la vctima (mn anod de supervivncia en la velledat): sabst de construirlobsessi de lagressor i no posa atenci en el mn interior pervers que podria donaruna explicaci cientfica del crim. Aix vol dir que els procediments per tractar untema ja conreat pels naturalistes sn radicalment diferents: sevita qualsevol tempta-ci danlisi positivista del cas i es deixa el lector sense la possibilitat de projectar-seracionalment en les motivacions de lassass. Aquest lector, per tant, est subjugat ala buidor de les motivacions i sacara a la crua tragdia que el cas escenifica. Aquest

fet intensifica el drama i posa en primer terme la categoria mateixa de la fatalitat coma motor narratiu per sobre dels personatges. La dimensi ms ignota del mal senseuna causa explicada per un context (hereditari, social o histric) esdev lautntic pro-tagonista i provoca un deseiximent i una reflexi sobre la natura humana universal. Peraix mateix, per aquesta voluntat universalista en el tractament dels temes, no hi halancoratge de topnims que concretin les histries en llocs reals sin que noms esvol que aquests llocs siguin versemblants i intercanviables amb tots els del mncoetani. Les passions baixes que provoquen els drames no interessen per les sevesraons motores sin com a concreci de la tragdia vital, i aquest s el tema principali unificador de la rastellera dhistries.

2.6 Dos drames que fugen dosquesMs enll de la unitat temtica que sha exposat fins aqu, cal consignar dues histriesque se situen, per raons diferents, fora del cercle esttic i ideolgic que ha dibuixat lamateixa Vctor Catal: Explosi i Enveja. Explosi fuig dosques perqu la hist-ria es desenvolupa en un marc urb i el motor del drama parteix duna ancdota his-trica que lallunya de les teories sobre la tragdia que hem construt fins ara. La histriaden Peret que acaba matant involuntriament la seva dona, la Quimeta, necessita elcontext ideolgic del moviment radicalitzat del modernisme que festeja amb lacci di-recta proposada per lanarquisme per tal de fer canviar la societat. Aix vol dir que lesbases del regeneracionisme sn presents com a correlat ideolgic i els atemptats delsanys noranta de final del segle XIX, com a correlat histric. Tot aix atorga un conjuntde causes externes a lexplicaci del drama i relativitza el punt de vista csmic de quparlvem ms amunt. Aqu lesgrima entre els contraris s purament ideolgica: bur-gesia versusanarquia. S que podem establir punts de contacte entre en Peret i els al-tres personatges dels drames en la mesura que comparteixen una ingenutat estpida


VERSEMBLANA[TiP] C.1 P. 25


16/22

16

que els fa vctimes dels seus actes. La manca de temperament individual fa que el per-sonatge anarquista esdevingui una caricatura de lartista regenerador de la societat perobra de les idees i de lacci. La idea de la destrucci dun mn dinjustcia social planaconstantment en el drama i sescenifica en la multitud que comparteix aquesta idea.Aquesta representaci de multitud ideolgica somorta s una variant de la multitud dequ parlvem a Idilli xorc. La voluntat de lautor de connectar-se al seu temps i de

comprometres amb una realitat canviant i en conflicte explica el desplaament delmarc i el tractament de la re urbana. Per no abandona la seva dedicaci als perso-natges humils, als secundaris de la histria, com a canalitzaci de les grans forces deldrama. Tamb aqu en Peret s un subaltern de la histria, un personatge quasi an-nim, que queda atrapat per lmpetu duna fora superior que destrueix la seva possi-bilitat de redempci tica, la seva dona. La fora gegantina de la ideologia el porta a ladestrucci del seu propi mn i al manteniment de lstatus quoque es vol abolir. Enaquest sentit s que Explosi segueix les directrius generals dels altres drames.

Enveja s un cas a part. La narraci que simptomticament tanca el volum s unaafirmaci de la potncia individualitzadora de la vida. Finalment, la comuni de lamorentre dos ssers que aposten per la vida representada per lanhel dun fill, desprs de

nombroses adversitats, acaben aconseguint lobjectiu. No interessa com aquesta vidaprogressa posteriorment, noms es vol deixar constncia de lassoliment dun desig peruna voluntat individual. La narraci ja comena amb uns parmetres esttics ben di-ferenciats de la resta: la presentaci de la dona es fa en un crepuscle vespral que scontrariat per una figura que podria molt ben ser un ideal parnassi. La dona caminaserena, reposada, amb una majestat solemnial, com una deessa camperola. Son bust,rublert de saba, trontollava suaument, amb un ritme sever ple dharmonia. Ella s,davant del crepuscle, un focus de llum vital i dharmonia csmica. En el marc de la mi-sria humana concretada per lenveja, ella presenta uns atributs nobles divori, quecontrasten amb els elements foscos de la natura i dels seus habitants. La idea de la fer-tilitat della safegeix a la fertilitat de la natura representada per lhortet. I la dona esdev

la flor frtil de la terra en calma. Aix, per, s la imatge exterior que amaga lesterilitatque ha omplert les altres narracions. El desig de vncer aquesta esterilitat personal icsmica s el que crea el conflicte narratiu. I el conflicte s condut per una figura fe-menina que unifica totes les dones anteriors: la bellesa productiva dels personatgessotmesos al domini dels altres i el corsecament interior per una tara que no depn de-lla mateixa. En acabar les narracions, encara trobem un nou dualisme. Lobsessi aqus present tamb, per en el sentit positiu dobsedir-se per afirmar la vida. La impossi-bilitat daconseguir la fecundaci durant deu anys, permet que la tristesa sapoderi delmatrimoni i el faci perillar. Per lenveja prpia de les embarassades s el smbol de laconcepci i el mn solar anticipat al principi de la narraci culmina amb la materialit-zaci duna nova vida. Les magranes es presenten en un llit dOlot, ben diferenciatdel dAgonia. s curis que sigui el mateix tipus de llit que en una narraci s les-pai de mort i, en laltra, lespai de la vida futura. El ritual de presentar el marit les ma-granes s una celebraci de la comuni amb la terra. s clar que lorientaci dEnvejas molt lluny de la resta dels drames rurals. Vctor Catal acaba el volum amb lafirmaciduna possibilitat dalegria i comuni amb un individu que seleva per sobre de la ma-tria negativa a travs del mn emotiu. Per aquesta vida tamb s manifestada senseuna explicaci clara: ella mateixa s fruit del misteri que genera el mn de les ombres.

2.6.1 Limperi del cosmos ombrvol

Tot i el raig de llum que es veu a Enveja, la narraci ms clarament terica i reflexivasobre la fatalitat humana, Ombres, estableix definitivament que el mn de les ombresinexplicables s el que domina. Fixem-nos que lencapalament daquesta narraci smolt af al dEnveja: el mn clar de labril s alegre i no hi ha rastres dinestabilitat me-teorolgica, labril s el paradigma de la fertilitat de la natura, el mn animal represen-tat per les gallines s sotms a lharmonia camperola. Per, de sobte, la figura



17/22

17

espellingada de la Maneleta darrere de la vaca trenca lequilibri. La descomposici delpersonatge descomposa lharmonia del mn. Els moviments forassenyats del ball de ladona sn una representaci externa de la follia que pateix. El tema torna a ser propicial naturalisme, per el tractament shi oposar radicalment. La presentaci inicial de laprotagonista i del seu conflicte anterior provoca un joc dexpectatives en el lector persaber els motius daquella situaci. I Vctor Catal juga amb lenjlit daquestes causes

per subvertir les tcniques naturalistes i abocar el lector a lafirmaci del Dest senseexplicaci possible. En tot cas, la narraci es construeix a partir de la retrospecci enla vida de la noia. La Maneleta i la Rita eren dues cosines unides per lamor i lem-blema de dos models de bellesa. La Maneleta es troba ms prxima al tpic decaden-tista de blancor malaltissa. El trencament de la seva uni amorosa es produeix amb elmatrimoni dambdues. I a partir daqu comena el procs de degeneraci de la Ma-neleta. La bellesa esttica es destrueix, lharmonia interior desapareix, el sentiment ma-ternal saigualeix, i les causes de tot plegat queden endreades a les golfes del Fat.Sinsinua que el marit la pega i se sap que aquest home s un perdulari amb una vidamisteriosa, per tot plegat no serveix al narrador per explicitar la causa de la follia. Alcontrari, tots els recursos sn posats a fi de desdibuixar cap motiu lgic que expliqui el

procs dembogiment. I fins i tot el metge, figura naturalista per excellncia, s len-carregat destampar que no hi ha ni explicaci ni soluci possibles. El narrador agafatots els tpics que havia utilitzat Narcs Oller, a la Bogeria, posem per cas, i els capgiraen virtut duna tesi final sobre la fatalitat. I la tesi final no la posa en boca seva. La ci-taci s de Madame Sverine lescriptora liberal, defensora dels humils i propugna-dora de la justcia social, i hi exposa que els Enigmes no sn explicables racionalmenti que dominen el mn. El mn interior, segons Sverine, s inabordable i molt potenten lunivers dels humils, que no tenen prou voluntat ni recursos per portar la crregadaquest misteri. La dimensi universal daquesta mxima se subratlla amb lapellacia les Ernnies: la figura de la mitologia grega associada a la venjana, que compta ambuna llarga tradici literria que va dsquil, passant per Dante i Leconte de Lisle, fins aSartre serveix per afirmar que el Dest fatal domina el mn universal i que lEnigma

sinstalla a linterior dels homes. Vctor Catal, doncs, abandona la narraci dramticasobre el cas de la Maneleta i assumeix una tesi que serveix com a uni ideolgica i te-mtica de tots els drames. Curiosament, per, en aquesta narraci no hi ha cap mort:segurament tot el tramat narratiu s una preparaci per al clmax teric que quedariaaigualit si hagus de competir amb una catarsi narrativa amb la presncia de la mort.En tot cas, i no cal insistir-hi ms: el mn de les ombres s inabolible i indesxifrable, iperviu al subsl de qualsevol societat o individu.

CATARSI[TiP] C.1 P. 45


DANTE ALIGHIERI[TiC] C.2 P. 29

JEAN-PAUL SARTRE[TiC] C.11 P. 201


18/22

18

3 ALGUNES CONSIDERACIONS FORMALS

3.1 La unitat del divers

Els Drames ruralssn concebuts amb la idea dunitat. Aquesta unitat prov de la te-

mtica rural de les narracions (totes es desenvolupen en aquest mbit tret dExplosi,que se situa en un context urb). Tot i aquesta unitat temtica, que condiciona les-tructura del volum, podem detectar diferncies de composici entre les narracions enles tcniques narratives emprades: el pes diferent de lomniscincia narrativa, ls di-vers del discurs reportat dels personatges, lequilibri diferenciat entre la descripci de-tallada de la natura, i el protagonisme divers del mn femen i mascul, entre daltres.

Tot i les diferncies, en el prleg del llibre ja queda clar que es vol la unitat dun temaque agomboli la diversitat de les narracions: un llibre de les coses que passen amb elbuf del Dest. Certament, el pes incontrovertible del fat trgic nua totes les narracions.I es tracta dun dest csmic que aixafa tots els personatges, tots els homes i les donesdel mn. Els camins de la salvaci a travs de lamor (amb el seu profund component

emotiu), de lespiritualitzaci dolorosa, estan barrats en aquest retaule de la misriahumana que ens pinta Vctor Catal. Si la fatalitat s un nus que lliga la diversitat de lesnarracions, tamb ho s la presncia del seu desenlla: la mort. Noms Ombres iEnveja sescapen de la presncia de la mort. La mort fsica s la representaci de laimpossibilitat de superar el dest.

No cal dir que el cromatisme negrs tamb s un punt de coincidncia entre les nar-racions. La foscor s representada per les ombres que sn presents en quasi totes lesnarracions. El cant fosc de lexistncia humana t una concreci en lombra com asmbol dall inevitable que ens condueix a labisme de la mort fsica i emotiva. La sn-tesi del mn cromtic s parallela a la sntesi en la manera de narrar. Les histries es

concreten en una estratgia narrativa dominada per la sntesi: la narraci sumarial o lesellipsis temporals en serien un exemple. I tamb el recurs compartit i repartit en les his-tries de la descripci de la fesomia dels personatges. El mn cantellut i aspre que esrepresenta es reparteix en tots els drames i atorga al volum un aspecte unitari de ladiversitat.

3.2 Laspror de llengua de la terra

En el context de lart mascle en qu sinsereixen els Drames rurals la llengua msadient s la llengua mascla. No entrem en si els adjectius sn o no afortunats, pers que s clar que la llengua que ha de plasmar el mn creat per Vctor Catal s una

llengua fortament arrelada a la terra; una llengua que estigui nuada a la realitat quesobserva i a la vida que es presenta. Aquesta uni entre art i vida ens porta a parlardun cert espontaneisme en ls de la llengua per part de la nostra autora i a una vin-culaci prxima a Joan Maragall. La recerca de la tensi dramtica en les trames de lesnarracions sacompanya duna expressivitat lingstica potenciada en el lxic i en els girspopulars. Certament, tal com li van retreure els puristes, la seva llengua incorpora im-pureses, per tamb fa una aposta per una llengua literria que estticament estigui enconsonncia amb la llengua viva dels personatges que crea. La llengua s concebudacom un ens orgnic que est farcit duna cosmovisi i duna imatgeria que construeixella mateixa una realitat. s per aix que sallunya de lacademicisme que limita les po-tencialitats expressives de la llengua viva. No li preocupa massa destampar paraulesamb grafia arcaica, si pensa que aix li ofereix un mats semntic: la diferncia entre

chor i cor, diu, evita la confusi entre el conjunt i la vscera.5


5 Consulteu NRIA NARDI, Caterina Albert, Vctor Catal: la llengua prpia, la prpia llengua a Actes de les primeres Jornades d'Es-

tudi sobre la Vida i l'Obra de Caterina Albert i Parads Vctor Catal: L'Escala, 9-11 d'abril del 1992, Barcelona: Publicacions de lA-

badia de Monserrat, 1993, pg. 89-118.

JOAN MARAGALL[TiC] C.7 P. 134-135


19/22

19

La concepci orgnica de la llengua i la necessitat de lligar-la amb la vida particular icollectiva queda reflectida en una afirmaci seva: A Catalunya cada dia es moren pa-raules. Segurament daqu prov la seva atenci al lxic. Vctor Catal utilitza la paraulacom a element catalitzador dun imaginari i pretn mantenir els mots en vida per a unpas en transici social. No s estrany el seu inters pel dialectalisme. Una mostra claradaquest inters per la paraula, la tenim en les verbalitzacions com tufejava, mar-

motejar, vergassejar, batzegar i una infinitud ms. Els verbs sempre solen estarfarcits dimatges que sadiuen amb la descripci dels carcters i les escenes. Tambpara molta atenci a ladjectivaci: carminosa, folllona, encadarnada o con-trapuntats. Alguns dels adjectius impliquen la coneixena dun mn o duns gremisque tenen uns argots propis. Per al lector actual, aquest patrimoni lingstic i estilstics impagable perqu ajuda a entendre la concepci dun mn que ja ha desapareguti que aleshores era molt viu.

Fonticament es potencia tamb la rudesa sonora de lidioma i es valora la sonoritat dela llengua. Per a lautora la llengua no est acabada sense la seva prosdia i aquestaoralitat s perceptible no noms en el discurs reportat sin tamb en la narraci om-niscient. Per aquesta ra el narrador sempre s molt a prop estilsticament dels perso-

natges, fins i tot en ls dels diminutius que manifesten una actitud commiserativa capa ells. Certament, no som davant duna autora refinada i artificiosa, ni tan sols sintc-ticament, per s que tenim al davant una escriptora honesta literriament i estilstica.En un mn, avui, dominat per lartifici i les mancances lingstiques ms flagrants nofra sobrer tornar a la deu de la llengua del poble.



20/22

20

4 GUI PER AL COMENTARI DE LOBRA

4.1 Contextualitzaci

Caterina Albert i Parads neix en el context dels propietaris rurals i aix li proporciona

una educaci clssica. Des de molt jove sent inters per les manifestacions artsti-ques.

La lectura sense directrius preconcebudes i lautodidactisme caracteritzen el seu pe-rode de formaci.

La influncia paterna la vincula a un catalanisme republic que evolucionar cap alcatalanisme conservador. Lvia i la mare sn una font dinfluncia literria i lin-gstica. El contacte amb la llengua i la cultura populars s incentivada per lvia.

La lectura, el teatre i els viatges per Europa lajuden a conformar una determinadavisi del mn.

La poesia i el teatre sn els gneres que conrea en la seva estrena com a escriptora

reconeguda i no deixar de conrear-los. La narrativa, per, s el gnere literari pelqual s ms valorada. En aquest sentit s una escriptora global.

Els monlegs sn un camp de proves per treballar la intensitat dramtica que des-prs aplicar a la narrativa.

El tractament dels carcters primitius representa una novetat respecte la literaturaanterior. Supera el pintoresquisme i el costumisme.

Vctor Catal es proposa captar la vida interior dels personatges i del paisatge i po-tencia la dimensi simblica de la realitat. Els seus drames se situen en letapa es-tablerta del modernisme (1900-1911).

La seva narrativa t punts de contacte amb el realisme paradxic defensat per Rai-mon Casellas. La confrontaci de la humanitat amb una natura primitiva s leix deles tragdies que pinta lautora de lEscala.

Pensadors europeus com Nietzche, Schopenhauer, Spencer i Verga, que influen-cien el modernisme catal, tamb pesen en determinades orientacions esttiques deVctor Catal, per no en coarten la independncia literria.

Una determinada visi de la realitat rural i dels seus components permeten parlarde ruralisme en referir-nos a lobra de lautora. El marc natural mai no s decorati-vista i Vctor Catal es proposa una intervenci sobre la realitat com a reacci anti-decadentista.

La descripci del mn contingent no sinstalla en el localisme. La realitat i el seutractament literari t pretensions duniversalisme.

4.2 Anlisi temtica i estructural

En Met de les Conques proporciona una cosmogonia del mal. El dualisme s elprocediment bsic per a la concepci dels personatges i la plasmaci de la natura.

El xoc entre lelement sagrat i el sacrleg presenta contactes amb les escoles simbolis-tes europees. Es potencia la idea del fat com a regidor magnnim dels destins humans.

Les animalitzacions sn un procediment per evidenciar una situaci de deshuma-nitzaci. El parads de la infantesa s abolit.

Els personatges viuen en un allament social que prov, entre daltres motius, de lesmancances emotives. Tamb les mancances intellectuals afavoreixen una vidasense conscincia. El primitivisme s una caracterstica compartida per molts per-sonatges.



21/22

21

El contacte dels personatges amb la seva terrenalitat s un smbol de la manca devoluntat de domini de la realitat vital. I la realitat exterior es presenta com a entitatignota i misteriosa.

La nit s un espai de foscor vital que explicita el domini del maligne i la manca din-dividualitat.

La multitud serveix per simbolitzar la potncia destructora de la natura. La multitudtamb expressa el pauperisme social i espiritual de la massa. La massa representael no-jo modernista. Els trets exteriors daquesta multitud sn monstruosos.

Les tares fsiques o psicolgiques dels personatges i les seves baixes passions sntractats de manera simblica i aix representa una superaci de les aportacions na-turalistes.

La irrupci violenta del sexe s una manifestaci ms de la matria negativa queven lideal dharmonia esttica. Lideal femen burgs s abolit i, tamb, la negati-vitat de lignot. El vitalisme s venut per la fora del dest fatal.

El primitivisme dels personatges se suma al primitivisme del paisatge i aboca el mna un situaci sense sortida. I el mn tamb s una lluita entre la dimensi masculinai la femenina.

El pastor dels drames actua com una contrafigura salvatge del pastor harmnic deSolitud. La lluita entre lhome salvatge i lhome productiu s el motor narratiu. Els per-sonatges negatius solen anar acompanyats danimals que actuen com un apndix delseu carcter.

La vellesa dels personatges potencia la seva solitud i la idea de la improductivitattotal, de manera que sn una nosa per a la societat. El concepte de la famlia com arepresentaci del sistema social s destrut. Latzar, el secret i la intervenci de lhomeanihilen la possibilitat duna vida equilibrada racionalment i emotiva.

El tremendisme del fullet s propulsat a una dimensi simblica desconeguda finsal moment. Vctor Catal fa evolucionar els gneres del segle XIX.

Els dos drames que no savenen amb el conjunt, Explosi i Envenja, tamb pre-senten la visi trgica de lexistncia. El mn urb incorpora, com el mn rural, lainconscincia i el desig maternal implica dolor interior. Amb tot, Enveja ofereix unamica de llum en la concepci global duna realitat negativa.

La bogeria a Ombres s tractada de manera radicalment diferent de com ho feiael naturalisme. La convicci ideolgica de Vctor Catal sobre el domini absolut delmisteri fa que construeixi una autntica teoria sobre el mn de les ombres, delsEnigmes, que sinstallen a linterior de lhome.

4.3 Algunes consideracions formals

Els Drames ruralsparteixen duna pretensi dunitat temtica i estructural. La di-versitat entre ells prov de ls de diverses tcniques literries: lomniscincia nar-rativa, el dileg dramtic, la descripci detallada i lellipsi narrativa, entre daltres.

El cromatisme s un element que serveix per establir connexions internes entre lesnarracions.

La voluntat sinttica de lautora es reflecteix en la brevetat de les narracions i en lesdescripcions dels personatges.

Per tal de reflectir el mn exposat, el narrador utilitza una llengua cantelluda i aspraque sadiu amb el tpic de la llengua mascla.

La vinculaci entre literatura i vida explica ls duna llengua espontnia i fortamentlligada al substrat popular. La llengua mostra una concepci orgnica del mn.



22/22

22

La llengua sallunya dels purismes academicistes i es concreta en la utilitzaci dunlxic molt atent a les potencialitats semntiques. Daqu que sen valori la sonoritati les caracterstiques fontiques.

La llengua de Vctor Catal s un patrimoni impagable en el context empobrit actualdel nostre pas.


Guia+de+Lectura+Drames+Rurals

Documents

Transcript of Guia+de+Lectura+Drames+Rurals