Hi havia una vegada un conillet, era tot Hi havia una vegada un conillet, era tot rodanxrodanxóó, totalment una bola de cot, totalment una bola de cotóó fluix de fluix de color beix. La seva mare es deia Marieta color beix. La seva mare es deia Marieta Cuacurta i ell es deia LlorigCuacurta i ell es deia Llorigóó. Vivien en un cau . Vivien en un cau ple dple d’’herba olorosa, seca i calentona.herba olorosa, seca i calentona.Cada dia, la seva mare sortia a buscar menjar, Cada dia, la seva mare sortia a buscar menjar, sempre li deia que no sortsempre li deia que no sortíís del cau per res del s del cau per res del mmóón. n.

Ell es quedava sol i sEll es quedava sol i s’’avorria davorria d’’allò mallò méés. De tant s. De tant en tant, treia una mica el caparren tant, treia una mica el caparróó i ho i ho contemplava tot. Quan era mcontemplava tot. Quan era méés grandet s grandet ss’’atipava datipava d’’herbes; tornava cap a dins del cau i herbes; tornava cap a dins del cau i feia la becaina amb la panxa ben plena. Però feia la becaina amb la panxa ben plena. Però un dia, un soroll molt fort el va despertar. un dia, un soroll molt fort el va despertar.

Era un ocellot molt gros, que sEra un ocellot molt gros, que s’’havia posat en havia posat en una branca duna branca d’’un arbre que hi havia prop del un arbre que hi havia prop del cau. Tenia la veu rogallosa i era molt lleig. En cau. Tenia la veu rogallosa i era molt lleig. En LlorigLlorigóó es va espantar molt, però no es va moure es va espantar molt, però no es va moure gens ni mica. gens ni mica.

Va recordar el que la mare li havia dit. Va entrar Va recordar el que la mare li havia dit. Va entrar dins del cau. Al cap ddins del cau. Al cap d’’una estona va sentir una una estona va sentir una altra vegada aquell ocellot. Passat el rebombori, altra vegada aquell ocellot. Passat el rebombori, el conillet es va dedicar a observar totes les el conillet es va dedicar a observar totes les coses que lcoses que l’’envoltaven. Des denvoltaven. Des d’’allallàà veia una tija veia una tija llarga i esvelta que sllarga i esvelta que s’’anava tombant. El conillet, anava tombant. El conillet, es preguntava que ques preguntava que quèè hi devia passar. Va hi devia passar. Va treure el cap i, aleshores va veure que hi havia treure el cap i, aleshores va veure que hi havia una marieta que anava pujant tija amunt. una marieta que anava pujant tija amunt.

I, de cop i volta XAP! La marieta va caure i en I, de cop i volta XAP! La marieta va caure i en LlorigLlorigóó va entrar dins del cau petantva entrar dins del cau petant--se de riure, se de riure, però la gresca no li va durar gaire. Un cop dins però la gresca no li va durar gaire. Un cop dins del cau, va sentir un xiulet misteridel cau, va sentir un xiulet misterióós que provenia s que provenia des de fora. Va recordar les paraules de la des de fora. Va recordar les paraules de la mare, però tenia tanta curiositat per saber qui mare, però tenia tanta curiositat per saber qui feia el xiulet que va acabar sortint del cau. De feia el xiulet que va acabar sortint del cau. De cop dos ulls verds com de foc secop dos ulls verds com de foc se’’l miraven: era l miraven: era una serp!!!!! una serp!!!!!

En Llorigó va començar a cridar a la seva mare. La mare el va sentir, va començar a empaitar la serp perquè deixés el seu fill. La Marieta Cuacurta i en Llorigó es van fer un nou cau ben lluny on no hi havia serps.I per sempre més van ser feliços.

JORNADES CULTURALS 2012:JORNADES CULTURALS 2012:

ADAPTACIADAPTACIÓÓ DEL CONTE:DEL CONTE:TÍTOL DEL CONTE: Rondalla d’un conillet.AUTOR/A: Enriqueta Capellade

TREBALL:TREBALL:IlIl··lustracionslustracionsDibuixades per: Laura Estrany i Laura Muñoz

Pintades per:Gisela Busquets i Cèlia Rabella

PowerpointPowerpoint perper: : Gerard Blanes, Cèlia Rabella, Gisela Busquets, Laura Estrany i Laura Muñoz.