1

SOLUCIÓ DEMOCRÀTICA FRACASSADA

LA SEGONA REPÚBLICA

HISTÒRIA D'ESPANYA

FRONT POPULAR

BIENNI CONSERVADOR

BIENNI REFORMISTA

IMPORTÀNCIA I CARACTERÍSTIQUESI

II

III

IV

2

IIMPORTÀNCIA I CARACTERÍSTIQUES

ESPERANÇA FRUSTRADA

PROJECTE MODERNITZADOR

UNA SOLUCIÓ DEMOCRÀTICA

CRISI MUNDIAL

La Segona República coincideix amb una època de depressió i crisi econòmica mundial:

Fase de crisi econòmica capitalista (crisi de 1929): “la gran depressió dels anys trenta”

La conjuntura perjudica l'economia espanyola:Actitud de desconfiança de la patronal

Descens de les exportacions Augment de l'atur i retorn d'emigrants: malestar social

La Segona República coincideix amb el reformisme de l'Estat de Benestar a EUA :

Política d'inversions públiques per a incentivar l'economia i eixir de la depressió (New Deal de Roosevelt)

Política de reformes socials per a augmentar el nivell de vida (incrementar la demanda econòmica)

CRISI MUNDIAL

3

La Segona República coincideix amb la consolidacióde l'estalinisme

Consolidació de la Dictadura de Stalin a la URSS

Augment de l'afiliació als partits comunistes al món

La Segona República coincideix amb l'ascens del feixisme:

Règim feixista a la Itàlia de Mussolini

Arribada al poder del nazisme a l'Alemanya de Hitler (1933)

CRISI MUNDIAL

UNA SOLUCIÓ DEMOCRÀTICA

La Segona República és un intent democràtic de resolució dels problemes i contradiccions anteriors:

PROBLEMA POLÍTICPROBLEMA SOCIAL

PROBLEMA “REGIONAL”PROBLEMA EDUCATIUPROBLEMA MILITAR

4

PROJECTE MODERNITZADOR

La Segona República és la primera experiència democràtica en la història d'Espanya:

Durant la Transició Democràtica, segona experiència, es prengueren com a referència moltes de les reformes republicanes

També, durant la Transició es tingueren en compte les dificultats i problemes de la vida democràtica d'aquesta època

La Segona República és l'etapa de reformes més intenses de la història d'Espanya:

Modernitzar l'Exèrcit i les forces de seguretat

Estendre la cultura i limitar el control de l'Església

Reordenació territorial de l'Estat

Modernitzar l'economia i la societat

Establir un Estat democràtic

BIENNI CONSERVADOR

BIENNI REFORMISTA

GOVERN PROVISONAL

1936 (Juliol)

1933

(novembre)

1931

(juny)

1931

(abril)

1936

(febrer)

FRONT POPULAR

ETAPES DE LA REPÚBLICA

5

ESPERANÇA FRUSTRADA

La Segona República fou aniquilada amb un colp d'Estat que no triomfà a tot el territori:

Uns historiadors es pregunten: ¿què passà?

Altres historiadors es pregunten: ¿per què fracassà el colp d'Estat en Juliol de 1936?

Per a explicar i comprendre de forma adequada la Segona República caldrà considerar i relacionar:

Les conseqüències

(efectes, resultats,

reaccions …)

LES ACCIONS(mesures, lleis, intervencions …)

Les intencions(raons, motius, factors

…)

BIENNI REFORMISTA

O D'ESQUERRES

CONSEQÜÈNCIES DEL BIENNI

REFORMES DEMOCRÀTIQUES

PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA

II

6

1. Proclamació de la República en una festa popular:El 14 de abril de 1931, els ajuntaments d'Eibar, Barcelona, València … proclamen la república

El comité republicà proclama la Segona República a la Puerta del Sol de Madrid i assumeix el Govern

2. El Govern Provisional inicia les reformes segons el pacte de Sant Sebastià:

Projectes de reforma agrària, militar i educativaNegociació amb nacionalistes catalans i bascos

Convocatòria d'eleccions a Corts constituents

3. Victòria electoral de la coalició republicanosocialistaen juny de 1931: Govern d'Azaña

PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA

REFORMES DEMOCRÀTIQUES

REFORMA MILITAR

REFORMA EDUCATIVA I RELIGIOSA

REFORMA TERRITORIAL

REFORMA SOCIAL

REFORMA POLÍTICA

7

REFORMA POLÍTICA

Necessitat de

formar aliances

per a obtindre

majoria parlamentària

Formació i reordenació de

partits polítics

A) NOU SISTEMA ELECTORAL:•Districte electoral: província i capital

•Repartiment d'escons majoritari corregit•Candidatures obertes

•Sufragi universal ple (1932: sufragi femení)

B) SISTEMA DE PARTITS DE MASSES•Partits estatals i regionals•Partits d'esquerra i dreta

•Partits republicans i contraris a la República

Acabar amb

el

caciquisme

Mobilitzar les masses:

major

participació

política

�Derecha Regional Valenciana

�Acció Popular Catalana

�Acción Popular, CEDA

�Agrario

�Renovación Española�Tradicionalistas (carlins)

�F. E. / JONS

DRETA

�Lliga Catalanista

�PNB

�PURA

�Republicano Radical

�Derecha liberal RepublicanaCENTRE

�Esquerra Republicana de Catalunya

�ORGA

�Izquierda Republicana

�Radical Socialista

�PSOE

�PCE

ESQUERRA

RegionalsEstatals

PARTITS POLÍTICS

8

REFORMA POLÍTICA

El Congrés

centre de la

vida política

amb amplis debats

Politització de

l'opinió pública

Mobilització

conservadora

contra la

Constitució

C) CONSTITUCIÓ DE 1931

1. Estat democràticDivisió de poders, però el legislatiu

controla els altres dos

El President de la República elegit pel Congrés de Diputats

2. Estat integralEstat unitari

Possibilitat d'autonomia regional

3. Estat social de dretLegislació social i laboral

Dret a l'educació i propietatImpostos progressius reals

4. Estat aconfessional

Assentar un

règim polític

democràtic

Constitució de 1931

Sufragi universal. Majoria d'edat als 23 anysSistema electoral

Llibertat d'associació, expressió y manifestacióHabeas corpus

Ensenyament gratuït i laic

La riquesa subordinada als interessos de l'economia nacional : expropiació amb indemnització

L'Estat assegura la dignitat en les condicions laborals

Estat aconfessional, llibertat religiosa

Servici militar obligatori (no quintes)

Drets

i deures

Jutges i jurat popular: poder judicial

Govern i President de la República: poder executiuDivisió depoders

Sobirania popularSobirania

Congrés de Diputats: poder legislatiu

9

REFORMA SOCIAL

Millora en el nivell

de vida dels

camperols:

▲ 40% dels

salaris

Obstrucció

parlamentària dels

partits de la dreta

Lentitud en

l'aplicació

Radicalització dels

camperols:

Insurreccions de

1932 i 1933

A) LEGISLACIÓ LABORAL (Decrets de Largo Caballero):•Jurats mixtes per a negociar patrons i treballadors

•Creació de Seguros Sociales i extensióde l'assegurança d'accidents•Obligació d'emprar els camperols del municipi, jornada de 8 hores

B) LLEI DE REFORMA AGRÀRIA•Expropiació amb indemnització de latifundis mal cultivats, assentant camperols sense terra

•Creació de l'Institut de Reforma Agrària per a dirigir i gestionar la reforma

Limitar la

desigualtat

Posar en cultiu més

terres

Convertir en

propietaris a

jornalers

REFORMA TERRITORIAL

Oposició dels

partits de la

dreta

Mobilitzaciócontra el

“separatisme”

Intent de colp militar del

general

Sanjurjo. Agost

1932

A) ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA

Estatut de Núria aprovat en referèndum a Catalunya amb un 99% dels vots

Aprovat pel Congrés (sep. 32): Govern de la Generalitat

Cooficialitat del català

Poders en matèria educativa i cultural, social i ordre públic

B) ALTRES PROJECTES País Basc: projecte d'Estella no

aprovat per tots els ajuntaments

Galícia, arriba a redactar un esborrany

València, cap projecte

Unir als

espanyols en

la diversitat:

Estat no centralista

Satisfer la demanda

d'autogovern

o d'algunes

regions

10

REFORMA EDUCATIVA I RELIGIOSA

Oposició de

l'Església

Mobilització en

defensa de la religió

Reacció

anticlerical: crema de

convents

Guerra escolar

A) LAICITZACIÓ DE LA SOCIETATDret al divorci, cementeris civils

Supressió del pressupost de l'Estat al manteniment del culte i clergatProhibició d'exercir l'ensenyament als

ordes religiosos, dissolució de jesuïtes

B) REFORMA EDUCATIVAConstrucció de 10.000 escoles

7.000 nous mestres funcionaris: Escoles gratuïtes de l'Estat

Programes de difusió cultural: Missions Pedagògiques

Teatre la Barraca, Universitat d'estiu de Santander

Acabar amb

el control

ideològic de

l'Església

Noves

relacions

Església -Estat

Estendre la

cultura i

l'educació

REFORMA MILITAR

Enfrontament

entre els militars

a favor i en

contra

Militars

agreujats:

Sanjurjo, Franco, Mola, etc.

Intent fracassat

de colp militar de

Sanjurjo en 1932

A) CREACIÓ D'UN COS DE SEGURETAT

Creació de Guàrdies d'Assalt responsables de l'ordre públic

Llei de Defensa de la República

B) MODERNITZACIÓ DE L'EXÈRCIT

Reducció d'oficials: passe a la reserva, retirs per antiguitat

Nou reglament sobre ascensos

Tancament de l'Acadèmia Militar de Saragossa (dirigida per Franco)

Desapareixen els Tribunals de Honor de Justícia Militar

Despolititzar

l'exèrcit:

obediència al

poder civil

Acabar amb

les rivalitats

internes

Millorar la

dotació i

formació

11

CONSEQÜÈNCIES DEL BIENNI

REAGRUPAMENT DE LA DRETA

DESUNIÓ DE L'ESQUERRA

VICTÒRIA ELECTORAL DE LA DRETA

A) ENFRONTAMENT ENTRE ELS SOCIALISTESEntre moderats (Prieto, Besteiro) i radicals ( Largo Caballero)Entre els socialistes (demanen més reformes) i els republicans (moderar les reformes)

B) ENFRONTAMENT DE LA CNT AMB ELS GOVERNS REPUBLICANOSOCIALISTES Per la lentitud de la reforma agràriaPor la repressió de les insurreccions camperoles: Castilblanco, Casas Viejas, etc.

B) ENFRONTAMENT ENTRE ELS REPUBLICANSRepublicans de centre esquerra (Azaña) amb republicans de centre dreta (Lerroux) per les reformes

DESUNIÓ DE L'ESQUERRA

12

A) CREACIÓ DE LA CEDA ( CONFEDERACIÓN ESPAÑOLA DE DERECHAS AUTÓNOMAS)Aliança dels partits conservadors estatals i regionals ( liderats per Acción Popular de Gil Robles) Coalició contra les reformes (agrària, territorial, religiosa, militar)

B) ENFORTIMENT DELS PARTITS MONÀRQUICSReagrupament dels monàrquics: Calvo SoteloMilitarització dels carlins (requetès)

C) APARICIÓ DE GRUPUSCLES FEIXISTESFalange Española, dirigida per José Antonio Primo de RiveraJuntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS)

REAGRUPAMENT DE LA DRETA

A) LES ELECCIONS LEGISLATIVES DE NOVEMBRE DE 1933 DONEN LA VICTÒRIA A LA COALICIÓ DE LA DRETALa llei electoral afavorí la coalició de la CEDA que obtingué115 diputats de 450Els resultats electorals foren complexos:

Cap partit ni coalició té majoria absoluta per a formar un govern estable Els partits de centre dreta (Lerroux) amb 156 diputats componen els diversos governs

B) INESTABILITAT DELS GOVERNSEls governs del centre dreta depenen del suport de la CEDACanvis constants de ministres i governs

VICTÒRIA ELECTORAL DE LA DRETA

13

INSURRECCIÓ D'ASTÚRIES

CRISI DEL BIENNI

PARALITZACIÓ DE LES REFORMES

BIENNI CONSERVADORIII

PARALITZACIÓ DE LES REFORMES

Conservar la

República

però eliminar

el seu reformisme

Abolir la

legislaciósocial i la

reforma

agrària

A) CONTRAREFORMA AGRÀRIA

Derogació dels decrets de Largo Caballero

Fre a la reforma agràriaDevolució de terres als antics

propietaris latifundistes

B) DETINDRE LA REFORMA TERRITORIAL

Retard en la transferència de poders a la Generalitat

Cancel·lació del projecte d'estatut d'autonomia del País Basc

Empitjoren les

condicions

laborals

Ambient de revenja al camp

Radicalització

dels partits nacionalistes

catalans

Rebuig del PNB

14

PARALITZACIÓ DE LES REFORMES

Millorar les

relacions

Església-

Estat

Acontentar els militars

agreujats per

la reforma

militar

C) FRE A LA REFORMA RELIGIOSA i EDUCATIVA

Dotació d'un pressupost per a l'Església

Prohibició de la coeducació

D) RECUPERACIÓ DE L'INTERVENCIONISME MILITAR

“Estat d'excepció” permanent

Militars africanistes a llocs clau de l'administració: Franco, cap de l'Estat Major de l'Exèrcit

El Vaticà

segueix sense

reconéixer

l'Estat espanyol republicà

Increment de la repressió

Augment de la

rivalitat dins de

l'Exèrcit

CRISI DEL BIENNI

1. Escàndols de corrupció dels partits de centre dreta (“estraperlo”)

2. Feixistització de la CEDAProposta de Gil Robles de modificar la Constitució de 1931

Gil Robles “dóna suport” de forma “accidental”als governs republicans de centre dreta

Atracció per les mesures repressives i autoritàries del model nazi (Nuremberg)

3. Negativa de l'esquerra a la participació en el govern de ministres de la CEDA: “Abans Viena que Berlín”

15

INSURRECCIÓ D'ASTÚRIES

A) Etapes de la insurrecció d'octubre de 1934:

Vaga general a algunes ciutats (convocada per la UGT i la CNT) en protesta per les contrareformes i contra un futur govern de la CEDA

El Govern declara l'“estat de guerra”

Revolució d'Astúries:Els comités obrers governen Astúries (dirigeixen els transports, la sanitat, l'educació i administració)

Els sindicats obrers formen un exèrcit popular, suprimeixen els diners i regulen l'abastiment d'aliments

Proclamació de la República Catalana

INSURRECCIÓ D'ASTÚRIES

B) Repressió de la insurrecció: El Govern envia l'Exèrcit (tropes legionàries) per

acabar amb la insurrecció, enfrontament durant dues setmanes

L'Exèrcit vencedor fa presoners 30.000 revolucionaris, alguns són torturats i afusellats

1.200 obrers i 450 militars moren, quasi tres mil ferits

El Govern de la Generalitat de Catalunya és empresonat. Suspensió de l'EstatutLíders polítics d'esquerra són confinats en un vaixell a Barcelona, altres són empresonats per impulsar la insurrecció

16

INSURRECCIÓ D'ASTÚRIES

C) Conseqüències de la repressió i les contrareformes:

Els successos d'Astúries divideixen més la dreta

La por a la dreta feixista provoca una major unitat de l'esquerra a tot Europa

La repressió d'Astúries impulsa una aliança dels partits reformistes d'esquerra

D) Victòria del Front Popular:Formació del FRONT POPULAR, coalició electoral dels partits republicans (centre esquerra), PSOE, PCE, UGT i el suport de la CNT

16 de Febrer de 1936, eleccions legislatives

Victòria electoral del Front Popular

CONSPIRACIÓ MILITAR

REANUDACIÓ DE LES REFORMES

FRONT POPULARIV

17

REANUDACIÓ DE LES REFORMES

Reafirmar i

restablir les

reformes

A) AMNISTIA PER A LS PRESOS D'ASTÚRIES

B) REORGANITZACIÓ POLÍTICAAzaña, president de la República;

Casares Quiroga, president del Govern

Govern format sols per republicans d'esquerra

C) CONTINUACIÓ DE LA REFORMA AGRÀRIANoves lleis restablint les del primer

bienni

Brusca acceleració del repartiment de terra en aplicació de la Llei de Bases

Radicalització

dels partits de

la dreta:

“quan pitjor millor”

REANUDACIÓ DE LES REFORMES

Consolidar el

règim

democràtic

D) REANUDACIÓ DE LA REFORMA EDUCATIVARestabliment de la coeducació

5.000 nous mestres

E) IMPULS A LA REFORMA TERRITORIALRestabliment de l'Estatut

Inici de negociacions per a l'estatut basc i gallec

F) NEUTRALITZAR LES AMENACES COLPISTESFranco traslladat a Canàries

Mola enviat a Navarra

Augment dels

afiliats a la

Falange:

“ dialéctica de los puños y las

pistolas”

Espiral de violència

18

CONSPIRACIÓ MILITAR

1. MALESTAR ENTRE ELS MILITARS ANTIREPUBLICANS

3. CONSPIRACIÓ MILITAR Mola prepara des de Febrer el colp militar a través d'instruccions reservades” als colpistes

Negocia la ajuda d'Itàlia i Alemanya Les fases a seguir devien ser:

1. Sublevació de totes les casernes a juliol de 1936

2. Execució d'opositors, suports civils

3. Sanjurjo president de la Dictadura Militar

3. FRACÀS PARCIAL DEL COLP MILITAR: COMENÇA LA GUERRA CIVIL