IMPULS A LA COMPRA DE PROXIMITAT DE MATÈRIA PRIMERA PER A LA

MILLORA DE LA COMPETITIVITAT DEL SECTOR SURER CATALA

Palafrugell, 2 de maig de 2016

Amb el suport de:

• Antecedents i objectius del projecte

• Resultats de l’anàlisi físic, químic i sensorial de taps de suro fabricats a partir de suro procedent de suredes de Catalunya, rendiments i qualitats

• Guia de recomanacions per a la valorització del suro català

• Altres iniciatives:

- Projecte ‘Taps de finca’

- Passos endavant pel control del corc del suro

• Debat i torn obert de paraula entre tots els assistents

1. ANTECEDENTS I OBJECTIUS

Amb el suport de:

• Superficie forestal en Cataluña: 1.542.000 ha.

• Superfície forestal de suredes: 68.233 ha (Font: MCSC v4)

• Superfície forestal amb presència d’alzina surera (masses mixtes): 100.000 ha.

• 5% de la superfície forestal de Catalunya

• En producció: <50% de la superfície de sureda

• Superfície de suredes planificada (2014): 35.834 ha / 53% de la superfície de suredes.

Les suredes a Catalunya

54%

2%

24%

6%

5%4%

3%

2%

Portugal

Cataluña

Resto España

Argelia

Italia

Marruecos

Túnez

Francia

Boscos amb més pendent, amb major densitat d’arbrat i en un clima més extrem suro de major densitat (pel seu creixement més lent).

Suro menys homogeni, amb un percentatge major de merma, però les pannes que són realment bones donen uns taps d’una qualitat superior, que poden ser molt apreciats per a tapar els grans vins de guarda.

Els boscos de Catalunya produeixen un 2% del suro mundial en unes 68.000 ha de suredes concentrades a la província de Girona i nord de Barcelona.

Característiques del suro de Catalunya

Lleva molt per sota del seu potencial

• Elevats costos d’explotació Pela entre els 12 i 16 anys

(normalment 14) Alta densitat de peus

Menors diàmetres Menor alçada de pela

Dificultat de mecanització de la pela del producte al camí

Pendents importants• Percentatge molt alt de merma provocat

sobretot pel corc del suro

• Estadística dels aprofitaments de suro: disminució constant de l’oferta de producte

• Preus del suro en funció de la qualitat que no compensen els costos de pela i transport a indústria

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Any

kgDAAM

Sector

Indústria capdavantera a nivell mundial

Indústria centrada majoritàriament en la segona transformació i també en la finalització i comercialitzacióde producte ja elaborat.

Pèrdua de compradors intermedis

La major part del suro es compra a Extremadura i Andalusia.

S’estima que la producció forestal potencial de suro a Catalunya pot representar el 30% de les necessitats de matèria primera de la indústria surera catalana.

• Increment dels danys causats pel corc del suro que afecta la surera produint danys (galeries) molt importants que danyen la capa generatriu i la panna de suro.

• Cicle biològic complex (2 anys de durada) i desconegut. Dificultat de captura i control.

• Les tendències climàtiques actuals presenten un escenari d’increment de plaga increment de la pèrdua de qualitat

• Silvicultura per millorar la qualitat d’estació?

El corc del suro(Coraebus undatus)

• Actualment i a Catalunya, l’impacte sobre la collita és superior al 50% del seu valor (pèrdues directes xifrades en més de 5 M € anuals).

– En base als volums de pela màximes actuals (3.500 tones) es perden: 3,5 MM € pel suro que passa de bo a rebuig + 1,5 MM € degut a l’afectació que també té el suro bo limitant el seupreu a 1,8 € /kg.

• La pèrdua de qualitat provoca:

– Pèrdua de la rendibilitat de la gestió de la sureda (preus baixos) i abandonament de suredes

• Pèrdua de recursos i de llocs de treball amb un impacte anual superior als 10 M d’€

– Increment de grans incendis forestals i pèrdua de les funcions ambientals

% en qualitats del suro

Primera; 23%

Corc; 53%

Pelegrí, cremat; 8%

Taca groga, formiga, verd/fluix i defectes

de gra; 18%

Estudis i projectes pel control del corc– Conveni Ministeri-CSIC (2005-2008)– Seguiment DAAM (2003-...)– Captures massives propietaris (2012-2013-2014)

Projecte ‘Impuls a la compra de proximitat per a la millora de la competitivitat del sector surer català

• Motivació del projecte:– Recessió en l’extracció del suro autòcton

• Potencial molt superior a l’actual– Manca d’informació de les propietats que pot aportar aquesta matèria al

producte final.• Suro de creixement més lent característiques fisico-quimes diferents

– Sector industrial surer molt potent a Catalunya, que compra suro d’altres regions

• Projecte coordinat per:

• Amb la col·laboració de:

• Amb el suport de:

Finalitat del projecte

• DEFINIR les característiques fisicoquímiques dels taps de suro natural elaborats a partir de suro català i avaluar el seu potencial tècnic.

• ESTABLIR I MILLORAR el processat del suro català amb la finalitat d’extreure’n tot el seu potencial i valoritzar-lo.

• PROPICIAR les relacions entre proveïdors de suro català i fabricants de taps de suro natural.

• CONTRIBUIR a la millora de les suredes de Catalunya, gràcies a l’aprofitament del suro i la gestió forestal sostenible

Actuacions i metodologia

1. Caracterització tècnica del suro català a partir de l’anàlisi i control de qualitat dels taps de suro

TASQUES

Preparació de suro, corresponent a la campanya 2013, triat segons

diferents qualitats (Imperial/Mitja marca i Bo/Flac).

Subministrament de les pannes a empreses dedicades a la fabricació de

taps de suro natural (410 kg)

Fabricació dels taps seguint les operacions aplicades usualment.

Recull de mostres de taps per a

l’anàlisi de: dimensions, densitat,

humitat, recuperació diametral,

organolèptic i haloanisols (ICSuro)

Anàlisi de 200 taps.

Actuacions i metodologia

2. Establiment de convenis amb 4 indústries fabricants de taps per a vi tranquil per proves de rendiment i de qualitat del suro català ja triat i preparat

– J. Vigas, SA– Llenas Naturcork– Parramon Exportap– Manuel Serra

3. Definició i establiment de les operacions necessàries dins el procés de preparació del suro català per tal que aquest sigui apte per als fabricants de taps de suro- Entrevistes a 6 indústries (indústries anteriors + Parramon Salvi + Costa Quer)

Suro utilitzat: suro triat de la campanya 2013 (mateix suro que l’utilitzat per

l’anàlisi físic, químic i sensorial dels taps de suro)

Elaboració d’un informe amb els resultats i les conclusions

Actuacions i metodologia

4. Jornada de treball amb tots els participants del projecte

5. Divulgació del projecte

TASQUES

Celebració de la jornada de treball

Elaboració d’una guia on es recullin les conclusions:

Propostes de millora en el procés de preparació del suro català

Millorar la competitivitat del material

Pautes de treball

Celebració de la jornada final de projecte

Divulgació

2. RESULTATS DE LES ANALÍTIQUES

Amb el suport de:

CATEGORIA SUBCATEGORIA

13-15

Bo

Flac

Verd

15-18

Bo

Flac

Verd

Les mostres es van rebre en bosses de 200 taps codificades en funció de la categoria

i la subcategoria de les planxes.

•Categories i subcategories de les planxes de suro català.

Categories analitzades

Les tres categories de suro (bo, flac i verd) compleixen amb la especificació

de la densitat establert en la norma UNE 56921.

La categoria i subcategoria del suro no ha afectat la densitat del tap.

DENSITAT

HUMITAT

Les tres categories de suro (bo, flac i verd) compleixen amb la especificació

humitat establert en la norma UNE 56921.

La categoria “suro verd” ha presentat un valor humitat inferior a les resta de

categories.

5 segons 5min 1h

ESPECIFICACIÓUNE 56921

≥ 88% ≥ 93% ≥ 95%

13-15_BO 90,1 94,0 95,0

15-18_BO 89,8 93,7 95,0

13-15_FLAC 90,0 93,9 94,8

15-18_FLAC 90,1 93,8 95,0

RECUPERACIÓ DIAMETRAL

Les categories de suro: bo i verd) compleixen amb la especificació en relació a

la recuperació diametral després de 1 hora establert en la norma UNE 56921.

En el cas del flac i el baix percentatge de recuperació diametral, pot ser degut

a l’alta incidència de corc en els taps. La presencia d’aquest insecte i dels canals

que genera en el suro implica una menor recuperació diametral.

ANÀLISI SENSORIAL

L’anàlisi organolèptic ha evidenciat que els taps de les diferents

categories i subcategories presenten aromes i gustos a fusta a

intensitats 2.

HALOANISOLS EXTRAÏBLES

Totes les mostres han

presentat unes concentracions

de TCA inferiors a 2 ppt

(Systecode) i de la resta

d’haloanisols inferiors al límit de

detecció.

El 44.4% de les mostres han

presentat una concentració de

TCA inferior a 0.8 ng L-1 i un

55.6% inferior o igual a 2 ng L-1.

Conclusions de les analítiques

• En el cas de categories BO i FLAC els valors dels paràmetres de humitat, anàlisi sensorial i haloanisols són semblants als obtinguts per al suro de fora de Catalunya.

• Les densitats de suro català serien més elevades si no hi hagués incidència de corc.

• La incidència de corc afecta la recuperació diametral tot i mantenir-se dins les especificacions.

3. RESULTATS DE LES ENQUESTES

Amb el suport de:

•Dimensions dels taps fabricats44x 24 mm i 49 x 24 mm

•S’ha utilitzat tot el material? Si es que no, quina quantitat s’ha rebutjat?Les empreses han descartat d’un 25 a un 68.2% del material de partida.Generalment per la presencia de corc però també per taca groga i formiga.

•Opinió sobre la rebuda de la matèria primera.S’ha de seleccionar més i treure els extrems.S’han fet dos bullides perquè el suro era massa sec.Molta incidència de corc.Problemes amb la utilització del trepant donat que genera més taps no aptes.

• Quins aspectes milloraries de la preparació de la matèria primera?Necessitat de traçabilitat de les finques: s’ha de relacionar la planxa amb la finca sobretot degut a la incidència de corc.S’hauria de fer una 1 era selecció abans de la 1 era bullida més acurada.Separació segons calibre donat que per incrementar l’eficiència de la picada dels taps.Evitar la utilització del trepant.S’han de preparar fardos amb bo i flac separat.

•Quines conclusions en pots treure després de l’ús del suro català?En general, el suro català és un material amb un rendiment baix donat que aproximadament el 30-40% de suro que arriba de bosc es rebutja: entre culasses, petits fragments, corc i taca groga. Millorar la preparació de la matèria prima: no apurar tant i treure els extrems de les planxes Disminuir d’incidència de corcVigilar amb la presencia d’esquerdes a les esquenes. El suro català presenta esquerdes més profundes a les esquenes i es per aquest motiu que no es pot ajustar al màxim.

4. GUIA DE RECOMANACIONS PER A LA VALORITZACIÓ DEL SURO

CATALÀ

PRÀCTIQUES I TRACTAMENTS ESPECÍFICS PER A LA PREPARACIÓ DEL SURO

1. Recepció del suro Mantenir la traçabilitat i poder relacionar les pannes amb les

finques.

El suro no ha d’estar en rusquer al bosc, sinó que s’ha d’entrar de seguida al pati per evitar que estigui en contacte amb el terra.

Un cop entra el suro de bosc, s’ha de fer, el més aviat possible, una primera selecció per treure les culasses i les pannes amb defectes (corc, taca groga ...). La classificació del suro es basa en el seu aspecte visual.

La presència de corc té una relació directe amb la incidència de desviacions organolèptiques i vessaments, per això no es tolera la seva presència.

Cal descartar les pannes que tenen alta presència de molsa ja que es considera que hi pot haver una correlació entre la presència de molses i la presència de taca groga manquen estudis en profunditat per corraborar-ho.

2. Emmagatzematge de les pannes i fase de repòs

Emmagatzemar el suro en un terreny en pendent i/o drenat per talde facilitar la sortida de l’aigua.

La fase de repòs ha de ser com a mínim de 6 mesos (Systecode), abans de sotmetre’s al primer bullit. Cal més temps que el suro de fora de Catalunya.

Les pannes amb verd es poden separar per un assecatge més llarg.

3. Primera bullida Habitualment el suro es bull poc

abans de treballar-lo.

El procés ha de durar com a mínim 1 hora i la temperatura de l’aigua ha de ser pròxima als 100ºC.

L’aigua de cocció s’ha de canviar regularment en funció de l’activitat, però com a mínim un cop per setmana en funcionament continu i després de cada parada de dos dies.

La caldera s’ha de netejar després de cada canvi d’aigua de bullida.

L’aigua de bullida ha de complir la Directiva Europea 98/83.

4. Estabilització després de la bullida

En aquesta fase es procedeix al retallat del suro, que consisteix en retallar les rebaves per aconseguir unes pannes més planes, a la vegada que també cal deixar al descobert un tall llis i net de les vores per poder-lo examinar i diferenciar per qualitat. Després d’això cal posar el suro sota una premsa per acabar-lo d’aplanar.

Mantenir les pannes bullides en un lloc cobert, net i airejat, especialment si es treballen als pocs dies Molt costós

En el cas del suro verd, després de la primera bullida és preferible deixar madurar en un espai sota cobert i airejat.

Col·locar el suro sobre sòls compactes que impedeixin la presència de terra (ciment, formigó, empedrat, ...).

Evitar un procés de secat ràpid i la utilització immediata del suro.

5. Classificació, enfardat i emmagatzematge

Separació de les pannes per calibres i qualitats.

Els feixos cal fer-los quan les pannes estiguin seques per tal d’evitar que es contaminin.

Les pannes de la mateixa classe (calibre i qualitat) s’agrupen en feixos o fardells per facilitar el seu emmagatzematge i comercialització. Quan s’han de guardar fardells bullits un període superior als 1 ó 2 mesos, es recomana fer-los de manera que es puguin apilar de costat (‘de costella’) per facilitar l'airejament.

Separar immediatament el suro amb taca groga que no s’hagi detectat prèviament.

Col·locar el suro sobre sòls compactes que impedeixin la presència de terra (ciment, formigó, empedrat, ...).

5. ALTRES INICIATIVES

• Projecte ‘Taps de finca’

• Passos endavant pel control del corc del suro

Control biorracional del corc del suroObjectiu: síntesi de feromones específiques per a la captura de Coraebus

undatus mitjançant la captura de 1000 adults

Instal·lació trampes: abril 2016

Localització: zona Guilleries

Captura individus: temporada 2016 i 2017 (maig-juny-juliol)

Metodologia:- Establiment de zones òptimes (intensitat de l’atac i facilitat d'instal·lació i

seguiment)

- Seguiment diari de les trampes

- Enviament diari dels adults capturats a laboratori

- Tractament a laboratori - Extractes dels animals

- Estudis d’identificació de les estructures dels compostos

- Síntesi de productes (feromones)

- Assajos de funcionament i especificitat

Característiques de les trampes-malla

• Materials:– Tela mosquitera d’alumini– Espumes– Brides– Grapes

Participants

• Consorci Forestal de Catalunya• Grup Amorim• Forestal Catalana• Direcció General de Forests – DARP• CSIC• Col·laborador freelance: Josep M. Riba

1. Discussió resultats projecte

2. Propostes de millora de les operacions per a la preparació del suro

3. Necessitats en quan a classificació del producte

4. Possibilitats de comercialització del suro català

5. Característiques diferencials del suro català i mercat potencial

6. TORN OBERT DE PARAULA