Informació sobre la llengua catalana per a l'alumnat de fora de l ...
81
Transcript of Informació sobre la llengua catalana per a l'alumnat de fora de l ...
INTRODUCCIÓA ALGUNS ASPECTES ACTUALS
DE LA LLENGUA CATALANA
L’índex de continguts del document, present al marge superior esquerre de totes les diapositives, permet l’accés directe als diferents apartats del Lingcat. D’altra banda, tots els elements consultables a Internet (per exemple, els canals de TV, les emissores de ràdio, les webs d’universitats, els recursos lingüístics, etc.) tenen un enllaç extern que permet accedir en línia a la informació, amb diferents nivells de profunditat. Per accedir als continguts en línia i als diferents apartats del Lingcat, situeu el cursor sobre l’enllaç i cliqueu-hi amb el botó esquerre del ratolí.
Per tancar la presentació, premeu <Escapar> o cliqueu amb el botó dret del ratolí sobre qualsevol punt de la pantalla i seleccioneu l’opció Fi de la presentació.
Per avançar a la diapositiva següent:–Premeu <Intro>–Utilitzeu les tecles <Fletxa dreta> o <Fletxa avall>–Premeu <Avançar pàgina>
Per retrocedir a la diapositiva anterior:–Utilitzeu les tecles <Fletxa esquerra> o <Fletxa
amunt>–Premeu <Retrocedir pàgina>
INSTRUCCIONS
La navegació per tota la presentació està assistida per un sistema de notes que fa possible interpretar la informació que va apareixent a les diapositives. La manera recomanada de consultar aquesta presentació sobre la llengua catalana és la lectura lineal, ja que el Lingcat és més una presentació seqüencial, que no pas un producte hipertextual. Aquest fet, però, no implica que es renunciï als avantatges que ofereix la utilització de tècniques hipertextuals a l’hora d’estructurar la informació.
La bibliografia i la taula d’il·lustracions que trobareu referenciades recullen les obres impreses i els recursos electrònics d'on s'han extret tant les dades estadístiques que s’ofereixen al llarg del document com les imatges que acompanyen el text del Lingcat.
PRESENTACIÓ
El Lingcat és una presentació sobre la llengua catalana que té com a objectiu resoldre els principals dubtes que els participants en programes d’intercanvi universitaris puguin tenir sobre la realitat sociolingüística de Catalunya –i de l’àrea de parla catalana en general– i sobre com aquesta realitat es reflecteix en la vida universitària. La consulta del Lingcat també pot ser útil per a totes aquelles persones que abans de la seva arribada a Catalunya, o tot just quan acaben d’arribar, es vulguin informar de manera ràpida sobre la situació actual del català.
Els materials que han donat com a resultat el Lingcat s’utilitzen des de fa anys en les sessions informatives que la Universitat de Barcelona ofereix als seus estudiants d’estada temporal. El Lingcat també forma part del programa conjunt d’acolliment lingüístic (Intercat) que les universitats catalanes ofereixen a aquest tipus d’alumnat.
Aquest producte és diferent a altres recursos multimèdia (hipertextuals) que hi ha sobre la llengua catalana. D’una banda, perquè només s’han seleccionat els aspectes lingüístics que poden ser més útils per als estudiants d’intercanvi per entendre el context social en què duran a terme la seva estada. D’altra banda, perquè els continguts es presenten seqüencialment i s’exposen sintèticament; l’objectiu és fer una introducció breu de la situació sociolingüística del català.
PRESENTACIÓ
El Lingcat està estructurat en vuit apartats: “Introducció general”, “Català i Europa”, “Situació sociolingüística”, “Competència lingüística”, “El català en els mass media”, “El català a les universitats”, “Altres recursos d’informació” i “Possibilitats d’aprenentatge”. Entre els continguts que es tracten en aquests apartats es poden destacar els següents:
–Una revisió crítica dels principis que regeixen el bilingüisme a Catalunya, basada en l’anàlisi de la no plena competència lingüística dels catalans (en català i en castellà) i en la no plena disponibilitat de la llengua catalana en alguns àmbits (per exemple, en els mitjans de comunicació de massa).
–Una revisió del concepte de llengua minoritària per equiparar el català a altres llengües europees (per exemple, el danès, el finès, etc.).
–Una descripció succinta d’alguns aspectes del català, com ara el territori, la demografia, els dialectes, la història de la llengua, l’ús i l’estatus actuals, etc.
–Finalment, la descripció de les disposicions que en matèria lingüística han adoptat les universitats i dels recursos informatius i formatius que aquestes institucions posen a l’abast dels estudiants d’intercanvi perquè se sentin integrats en la vida universitària i en la seva situació sociolingüística.
CRÈDITS
AutorDavid Casals Andreu
Coordinació del projecteConxa Planas Planas
Col·laboracionsAnna GrauNúria CastellsFrancesc GonzálezSílvia CatasúsMeritxell Planas
DissenyCASS
FotografiaGiles Plowden
Edició webEduard Sosa
Assessorament PowerPointGenís Pérez
Aquest producte ha rebut un ajut específic del Comissionat per a Universitatsi Recerca, del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa,
de la Generalitat de Catalunya.
Queda rigorosament prohibida, sense l’autorització expressadels titulars dels drets d’autor, la reproducció total o parcial
d’aquesta obra per qualsevol mitjà.
© Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona.
Aquest recurs electrònic forma part del projecte Interc@t, en el marc del programa d'acolliment lingüístic dels participants
en programes d'intercanvi universitaris i dels estudiants d'altres districtes.
Coordinació institucional del projecte Interc@t:Oficina de Política Lingüística d’Universitats i Recerca.
Comissionat per a Universitats i Recerca
Aquest projecte és una iniciativa dels organismes següents: Comissionat per a Universitats i Recerca, Serveis Lingüístics (UB),
Servei de Llengües (UAB), Servei de Llengües i Terminologia (UPC), Gabinet Lingüístic (UPF), Servei de Llengües
Modernes (UdG), Servei de Llengua i Terminologia (UdL),Servei Lingüístic (URV), Unitat de Llengua (UOC), Universitat Ramon Llull.
INTRODUCCIÓ GENERAL 1
EL CATALÀ I EUROPA 2
COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA 4
EL CATALÀ EN ELS MASS MEDIA 5
EL CATALÀ A LES UNIVERSITATS 6
ALTRES RECURSOS D’INFORMACIÓ 7
POSSIBILITATS D’APRENENTATGE 8
SOCIOLINGÜÍSTICA 3
1
INTRODUCCIÓ GENERAL
Alguns aspectes d’històriai de la situació actual de la llengua catalana
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPAEl català, una llengua d’Europa
Territori: 68.000 km² Població: 13,5 M d’habitants
L’entenen: 11 M (81.4%) Parlants: 9,1 M (67.5%)
INTRODUCCIÓ 1
La llengua catalana es parla a quatre estats europeus: Espanya, França, Andorra i Itàlia.
La població europea que resideix en l’àrea on es parla el català es distribueix de la manera següent: un 95,8% viu a Espanya; un 3,2%, a França; un 0,6%, a Andorra i un 0,4%, a Itàlia.
L’àrea de parla catalana a Europa ocupa uns 68.000 km2, amb una població d’13.500.000 habitants, dels quals uns 11.000.000 (81,4%) entenen el català i uns 9.100.000 (67,5%) poden parlar-lo.
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPA
INTRODUCCIÓ 1 Territoris on es parla el català
Catalunya
Estat espanyol: 4 comunitats autònomes
Illes Balears
Comunitat Valenciana Franja de Ponent (Aragó)
A l’Estat espanyol, el català es parla a quatre comunitats autònomes. Els parlants del català constitueixen el segon grup demolingüístic d’Espanya.
S’estima que un de cada sis habitants de l’Estat espanyol és parlant de la llengua catalana i un de cada quatre viu en algun territori de parla catalana (el 27,5% del total de la població espanyola).
Catalunya (Espanya. Població: 7.134.000 h.): entén el català un 97,4% i el parla un 84,7%.
Vall d’Aran (Catalunya, Espanya. Població: 7.130 h.): la llengua pròpia d’aquesta comarca catalana és l’aranès, un dialecte de l’occità. S’hi parla també el català i hi són llengües oficials: l’aranès, el català i el castellà.
Illes Balears (Espanya. Població: 1.001.000 h.): l’entén un 93,1% i el parla un 74,6%.
Comunitat Valenciana (Espanya. Població: 4.806.000 h.): l’entén un 75,9,1% i el parla un 53,0%.
Franja de Ponent (Comunitat d’Aragó, Espanya. Població: 45.000 h.): només el sector est d’aquesta comunitat és catalanoparlant. Un 98,5% l’entén i un 88,8% el parla.
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPA
INTRODUCCIÓ 1 Territoris on es parla el catalàAltres estats europeus i resta del món
Catalunya del Nord (França) Andorra
L’Alguer (Itàlia)
Catalunya Nord (França. Població: 422.000 h.): l’entén un 65,3% i el parla un 37,1%.
Andorra (Població: 78.000 h.): un 96,0% l’entén i un 78,9% el parla.
L’Alguer (Sardenya, Itàlia. Població: 40.000 h.): l’entén un 90,1% i el parla un 61,3%. El català va arribar a la ciutat de l’Alguer durant el segle XIV, amb el procés d’expansió de la Corona Catalanoaragonesa per la Mediterrània.
Cal també esmentar l’existència de comunitats catalanes a l’exterior. Una part important d’aquestes comunitats estan relacionades amb les desenes de milers de catalanes i catalans que van haver de fugir cap a l'exili arran de la Guerra Civil.
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPA
La llengua catalana és una llengua romànica, és a dir, pertany al grup de llengües que tenen com a origen comú el llatí; concretament pertany a la branca occidental d’aquest grup lingüístic.
El grup de llengües romàniques està compost per llengües de gran difusió internacional com ara el castellà, el portuguès, el francès i l’italià.
També formen part d’aquesta família lingüística altres llengües com ara l’occità, l’aragonès, el francoprovençal i el cors, que estan immerses en un procés de substitució lingüística o alguna d’elles, fins i tot, en perill de desaparició.
Aquestes llengües presenten una variació considerable en els seus paradigmes, que és el resultat de diferents factors: de l’efecte de les llengües preromàniques existents a tots els territoris abans de la romanització, de la influència d’altres llengües amb què han tingut contacte al llarg de la seva història i de l’evolució intralingüística que han sofert.
En la taula inferior es poden observar les diferències en la solució fonètica que ha adoptat cadascuna d’aquestes llengües a partir d’un mot comú del llatí.
Però, el fet que totes les llengües neollatines tinguin el mateix origen també fa que tinguin moltes coincidències en el lèxic, en la morfologia, en la sintaxi i, fins i tot, en la fonètica.
Això possibilita uns nivells molt importants d’intercomprensió entre els parlants d’aquestes llengües i els facilita aprendre una llengua nova de la mateixa família lingüística.
RomanèsFriülàLadíItaliàSardCorsFrancèsFrancoprovençalOccitàCatalàCastellàAragonèsAsturiàGallecPortuguès
El català, una llengua romànica més
Llatí AURIC[u]LA FLORE[m] LAC[te] LOCUS TEMPUS Francès oreille fleur lait lieu temps Italià orecchio fiore latte luogo tempo Català orella flor llet lloc temps Portuguès orelha flor leite lugar tempo Romanès ureche floare lapte loc timp Castellà oreja flor leche lugar tiempo
INTRODUCCIÓ 1 Les llengües romàniques (evolució a partir d’un origen comú)
Proximitat entre les llengües romàniques
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPA
El català, una de les llengües romàniques de la península Ibèrica
INTRODUCCIÓ 1
El català és una de les llengües romàniques de la península Ibèrica. El gallec, el portuguès i el castellà són les altres llengües neollatines peninsulars.
Del basc, que és una llengua que no està emparentada amb les altres de la Península, encara es desconeix si pot tenir alguna relació de parentiu amb altres llengües europees.
SegleXIII
La Reconquesta
A la Península, en termes històrics, hi ha només tres àrees lingüístiques d’origen llatí: la castellana, la galaicoportuguesa, i la catalana.
Totes les llengües d’origen romànic de la península Ibèrica estan disposades de nord a sud.
Aquest fet s’explica pel procés històric de la Reconquesta. Pels efectes d’aquest procés, per exemple, el català, que s’havia consolidat a l’extrem nord de l’actual àrea de parla catalana, es va expandir durant el segle XIII fins als territoris actuals de les Illes Balears i la Comunitat Valenciana.
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPAEl català, orígens de la llenguaINTRODUCCIÓ 1
El català es va formar entre els segles VIII i X com a resultat de l’evolució del llatí vulgar que es parlava en els territoris del sector nord de l’actual àrea de parla catalana.
Concretament, es va originar en els comtats de la Marca Hispànica que formaven part de l’Imperi carolingi. Va ser en el segle XIV quan van quedar definitivament fixats els límits territorials actuals de la llengua catalana.
Els primers textos que es coneixen escrits íntegrament en català són del final del segle XII. Es tracta de la traducció d’un fragment d’un codi de lleis visigòtic, el Liber iudiciorum (1), i de les Homilies d’Organyà (2), el primer text conservat escrit originàriament en llengua catalana.
Posteriorment, en el segle XIII i començament del XIV, Ramon Llull (3) va escriure la seva obra, que és una síntesi de tot el saber filosòfic i científic de l’època. A finals del segle XV, Joanot Martorell va escriure Tirant lo Blanc (4), considerada pels crítics literaris la primera novel·la moderna de la literatura universal.
1
2
3
3
4
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPA
El territori on es parla el català està dividit en set àrees administratives diferents.
La llengua catalana està composta per diferents varietats dialectals. No existeix, però, una correspondència unívoca entre cadascuna de les àrees on es parla el català i un dialecte de la llengua catalana.
Valencià és la denominació oficial que la Comunitat Valenciana dóna a la llengua catalana.
(1) La llengua pròpia de la Vall d’Aran (comarca de Catalunya) és l’aranès, un dialecte de l’occità.
INTRODUCCIÓ 1 Els dialectes del català
En aquest mapa es pot observar clarament que la línia divisòria entre els dos grans grups dialectals de la llengua catalana (català occidental i català oriental) no està relacionada ni amb les divisions territorials entre els diferents estats europeus on es parla, ni amb les divisions autonòmiques d’Espanya.
Les diferències entre els diferents dialectes del català no són gaire importants i en cap cas impedeixen la intercomprensió entre els seus parlants.
Un dels aspectes lingüístics que més varia entre les dues principals varietats dialectats de la llengua catalana és el tractament diferenciat que fan en la pronunciació d’algunes vocals no accentuades.
El territori on es parla el catalàestà dividit en set àrees diferentsLínia divisòria entre les dues principals varietats dialectals
de la llengua catalana: català occidental i català oriental
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPA
El fet que una llengua es parli en un territori o, fins i tot, que sigui la llengua primera de la majoria de la seva població no és garantia suficient perquè sigui reconeguda com a la seva llengua oficial. Per tant, depenent de les diverses legislacions lingüístiques, els estatus oficials del català en els estats europeus on es parla són diferents:
Català, llengua oficial: quan el català és l’única llengua oficial d’un territori.
Doble oficialitat lingüística: quan el català és oficial en un territori on una altra llengua també hi és oficial.
No oficialitat: quan la llengua oficial és una altra diferent del català.
Català, única llengua oficial: Andorra.
Doble oficialitat lingüística (català i castellà): Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears i Franja de Ponent (en procés d’aprovació).
La situació de bilingüisme oficial, doncs, es produeix en tots els territoris de parla catalana que formen part d’Espanya.
En aquests casos, el fet que el català sigui considerat, a més de llengua oficial, la llengua pròpia d’aquests territoris indica que hi està arrelada històricament i culturalment.
No oficialitat (la llengua oficial és una altra diferent del català): Catalunya Nord (el francès) i l’Alguer (l’italià).
Estatus oficial del català segonsla legislació dels diferents territoris
INTRODUCCIÓ 1
Hi ha tres tipus diferents d’estatus oficial del català segons la legislació de cada territori
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPA
L’estatus jurídic del multilingüisme de l’Estat espanyol es va establir en la Constitució espanyola de 1978, en els diferents estatuts d’autonomia de les comunitats autònomes on es parla més d’una llengua i en les lleis de política lingüística que les comunitats han aprovat (a Catalunya el 1983 i el 1998).
Cal destacar que un 41% dels habitants de l’Estat espanyol viu en territoris amb dues llengües oficials. Un de cada quatre (un 27,5%) viu en una comunitat autònoma on el català és llengua oficial.
A Galícia i al País Basc (on es parla el gallec i l’èuscar, respectivament) hi són oficials la llengua del territori i el castellà.
A més, hi ha dues altres comunitats autònomes on es reconeix oficialment el bilingüisme en algun sector del seu territori:
A Aragó, perquè a la part oriental es parla català i al nord, aragonès.
A Navarra, perquè en una àrea del seu territori es parla basc.
Finalment, a Astúries, on es parla l’asturià, també hi ha un cert grau de cooficialitat entre l’asturià i el castellà.
La resta de comunitats autònomes oficialment són considerades com a territori monolingüe.
Espanya, un dels estats més plurilingües de la UEEl 41% de la població viu en comunitats
autònomes amb més d’una llengua oficial
INTRODUCCIÓ 1
CATALÀ I EUROPA
2Perspectives de futur del català
en el marc de la construcció europea
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPAEl procés de construcció europea
i les llengües d’àmbit restringit
CATALÀ I EUROPA 2
Europa és un conjunt de països, que tenen una o més llengües. De fet, un dels trets constitutius del continent europeu és el mosaic de llengües i cultures que el formen, moltes més que les oficials dels estats europeus.
En aquest apartat també s’estudiarà la incidència que el procés de construcció europea pot tenir en el reconeixement oficial en el futur del que s’anomenen llengües minoritàries, llengües d’àmbit restringit o, simplement, llengües sense estat i, consegüentment, les implicacions que aquest reconeixement podria tenir en la viabilitat futura d’aquestes llengües.
En aquest apartat, s’introduiran, doncs, elements de reflexió sobre l’oportunitat històrica que suposa el procés d’integració europea per dissenyar un nou model de plurilingüisme, que vagi més enllà de les llengües oficials dels estats europeus.
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPA
Els estats membre de la Unió Europea (UE), tot i estar plenament implicats en la construcció europea, defensen la seva identitat, sense que això s’interpreti com un posicionament “nacionalista” en el sentit pejoratiu d’aquest terme.
La defensa d’identitats estatals diferenciades, doncs, no sembla que hagi de suposar cap obstacle per buscar les arrels comunes de tots els europeus i l’herència cultural compartida.
És obvi que si la defensa d’una identitat, una llengua, una cultura, etc., es fa des de posicionaments democràtics, és un dret que haurien de tenir tots els pobles d’Europa i del món.
Contràriament a aquest raonament, des d’alguns governs centrals o federals dels estats europeus es mostra preocupació pel fet que el reconeixement de les identitats lingüístiques i culturals d’àmbit subestatal pugui posar en perill el procés de construcció europea.
No sembla que aquesta anàlisi de la realitat tingui gaires fonaments. Tot al contrari, s’hauria d’interpretar el reconeixement de les llengües i les cultures que no tenen un estat propi com un indicador clar que l’Europa unida s’està construint realment des de la tolerància i el respecte a la diversitat.
CATALÀ I EUROPA 2El model de plurilingüisme
de la Unió EuropeaLa Unió Europea és plurilingüeNo tots els estats membres de la UE reconeixen la diversitat lingüística interna
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPA
Actualment 27 estats europeus formen part de la Unió Europea. Les llengües oficials de la UE són vint-i-tres, les llengües oficials de tots els seus estats membre.
Des de 2005 el català, que és la catorzena llengua més parlada a la UE, hi té reconeixement semioficial. La semioficialitat es concreta amb mesures com ara la traducció al català dels tractats i dels textos bàsics que genera la UE i el dret d’adreçar-se per escrit, i en alguns casos també oralment, a les institucions de la UE en llengua catalana i ser atès en aquesta llengua. El català, però, no gaudeix del mateix estatus que les llengües estatals que, a més de ser realment llengües oficials de la UE, també en són llengües de treball.
El model de plurilingüismede la Unió EuropeaCATALÀ I EUROPA 2
1. Alemany 90.200.0002. Francès 62.700.0003. Anglès 62.200.0004. Italià 57.400.0005. Castellà 39.800.0006. Polonès 38.700.000
8. Neerlandès 21.200.0009. Grec 10.600.00010. Hongarès 10.500.00011. Txec 10.300.00012. Portuguès 9.800.00013. Suec 9.300.000
Català 9.100.000
15. Eslovac 5.400.00016. Danès 5.200.00017. Finès 5.100.00018. Lituà 3.700.00019. Letó 2.400.00020. Eslovè 2.000.00021. Estonià 1.400.00022. Irlandès 1.240.000
El català i les llengües oficials de la Unió Europea (gener de 2007)
La Unió Europea és plurilingüe
23. Maltès 400.000
7. Romanès 23.430.000
14. Búlgar 8.950.000
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPA
Com es pot veure en el mapa i en la taula, la concepció del multilingüisme oficial vigent no reflecteix la realitat lingüística i cultural de molts estats que formen part de la UE.
A la Unió Europea dels 27 es parlen al voltant de 45 llengües regionals o minoritàries. A la UE hi ha gairebé 50 milions d’habitants que tenen com a llengua primera una llengua diferent de la llengua oficial del seu estat.
A més, algunes d’aquestes llengües, per exemple el català, difícilment poden considerar-se llengües minoritàries perquè són parlades per més ciutadans europeus que algunes de les llengües que són oficials a la UE.
Català 9.100.000 Gallec 2.420.000 Occità 2.100.000 Sard 1.300.000 Basc 683.000 Gal·lès 508.000 Frisó 400.000 Friülà 400.000 Luxemburguès 350.000 Bretó 180.000 Cors 125.000 ... ... Total UE (EBLUL)
49.000.000 ~ 10 % UE
Nombre de parlants d’algunes llengües regionals de la UE
La majoria d’estats membres de la Unió Europea també són plurilingües
CATALÀ I EUROPA 2El model de plurilingüisme
de la Unió Europea
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPACATALÀ I EUROPA 2Necessitat de canvis en la concepció
i en la gestió del multilingüisme
El plantejament de construcció europea que defensen els estats, basat en la tolerància i el respecte a la diversitat, també hauria de ser aplicable quan es parla de realitats subestatals.
Seria convenient, doncs, donar també estatus d’oficialitat europea a qualsevol llengua que es parli en algun territori dels estats membre i, especialment, a les llengües que ja gaudeixin d’aquest estatus (oficialitat) en el territori on es parlen.
Com a complement de les actuacions a favor del reconeixement de la diversitat lingüística i cultural, s’haurien de desenvolupar programes que tinguin com a objectiu potenciar tot allò que els europeus tenim en comú.
Per exemple, caldria implementar programes d’aprenentatge de llengües dissenyats per facilitar la intercomprensió entre parlants de la mateixa família lingüística: parlants de llengües romàniques, anglogermàniques, eslaves, etc.
Una altra actuació molt necessària és la introducció d’una dimensió europea en el sistema educatiu de tots els països per difondre els valors comuns dels europeus i eliminar els estereotips que poden suposar malentesos interculturals.
La focalització en aquesta dimensió europea de l’educació hauria de tenir com a objectiu futur la creació d’una consciència de ciutadania europea entre els habitants de la UE, a partir de les arrels comunes que compartim tots els europeus.
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPA
Fins ara s’ha fet referència a la diversitat lingüística per parlar del conjunt de llengües històricament relacionades amb algun territori de la UE.
Però, a més, en la Unió Europea actual, i sobretot en la del futur, també hi seran molt importants llengües que no són originals del continent europeu: les llengües dels immigrants. La immigració és un dels trets més característics de les societats globalitzades. Per tant, també caldrà trobar mecanismes per protegir i fomentar les llengües de les comunitats d’immigrants més nombroses.
En aquest sentit, per exemple, només cal pensar en els 2 milions d’alemanys d’origen turc o kurd i en els més de 4 milions de magribins i subsaharians que viuen a França.
A més, s’ha de tenir en compte la linguodiversitat dels nous ciutadans europeus
CATALÀ I EUROPA 2
Llengua i immigració
Necessitat de canvis en la concepció i en la gestió del multilingüisme
Catalunya i la resta de territoris de parla catalana que formen part d’Espanya no són una excepció a aquesta nova realitat i actualment estan rebent molta immigració d’origen extracomunitari. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística del 2006, un 12,2% de la població actual de Catalunya és d’origen estranger.
Cal no oblidar els profunds lligams històrics i culturals de la península Ibèrica amb els territoris de la ribera sud del Mediterrani i amb l’Amèrica Llatina.
MarroquinsEquatoriansColombians
BoliviansArgentins
XinesosPakistanesos
Caldrà introduir, doncs, conceptes com linguodiversitat, multilingüisme, interculturalitat, etc., que representen un nou enfocament en la descripció de la realitat lingüística europea.
En resum, les llengües i les cultures d’Europa són les del conjunt dels ciutadans europeus.
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPA
El futur de les llengües sense estat a la UECATALÀ I EUROPA 2
En aquest apartat s’han presentat algunes de les possibles implicacions que el procés de construcció europea pot tenir en la viabilitat futura de les llengües i cultures europees d’àmbit subestatal.
Com a síntesi, doncs, es poden fer les observacions següents:
Quins són els possibles escenaris futurs de llengües com el català a la UE?
Si cada estat membre no reconeix com a llengües oficials pròpies totes les llengües que es parlen a l’interior del seu territori, la UE continuarà reconeixent només una llengua oficial per a cada estat membre, com ha passat fins ara, amb l’excepció de Bèlgica, Finlàndia, Irlanda Luxemburg i Malta.
Si es continua amb aquesta dinàmica, aleshores les possibilitats de supervivència en el futur de llengües sense estat com ara el català són dubtoses.
En canvi, si el procés de construcció europea en lloc de suposar una amenaça per a la supervivència de cap d’aquestes llengües, signifiqués la possibilitat d’intentar corregir la situació de minorització, i fins i tot de substitució, que pateixen algunes llengües europees com a conseqüència de les polítiques aplicades en els darrers segles per alguns estats nació europeus...
… aleshores, la continuïtat futura del català, i d’altres llengües d’àmbit restringit, és totalment viable. Sobretot, si el procés de construcció europea es basa en la tolerància i en el respecte cap a la diversitat inherent a aquest continent i, per tant, la UE reconeix com a llengües oficials, perquè així li ho proposen els diferents estats, totes les llengües que es parlen en algun dels seus estats membre, encara que aquestes llengües no les parli la totalitat de la població d’un determinat estat.
Alemany Francès Anglès Italià Castellà Polonès Romanès Neerlandès Grec Hongarès Txec Portuguès Suec Búlgar Eslovac Danès Finès Lituà Letó Eslovè Estonià Irlandès Maltès
CatalàGallecOccità
SardBasc
Gal·lèsFrisóFriülàBretóCors
Luxemburguès
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPACATALÀ I EUROPA 2
Com a conclusió, hem vist que el mosaic lingüístic de la Unió és molt més complex que el que s’obté a partir de la suma dels estats membres. En el futur no sembla que hi hagi d’haver cap problema perquè totes les llengües puguin ser oficials a la Unió Europea,
El model de plurilingüismede la Unió Europea
Però, probablement, s’haurà de limitar el nombre de llengües de treball. És a dir, el nombre de llengües que s’utilitzen en la documentació interna que genera la UE i també, directament o en traducció simultània, en les sessions d’alguns dels seus òrgans.
En resum, sembla que aviat s’haurà de redefinir necessàriament el model de multilingüisme vigent avui a la UE.
SITUACIÓ SOCIOLINGÜÍSTICA
El contacte de llengüesa Catalunya
3
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPA
SOCIOLINGÜÍSTICA 3
L’objectiu d’aquest apartat i del següent, sobre la competència lingüística, és presentar la situació sociolingüística actual de Catalunya. El nivell de coneixement de la llengua catalana que tenen els ciutadans dels tres territoris principals d’Espanya on es parla català no és uniforme.
Com es pot observar en les dades de la part inferior de la diapositiva, en algunes habilitats, com ara la comprensió oral, els índexs de les comunitats autònomes són força semblants (el 75% o més de la població). En la competència global de la llengua, en canvi, es produeixen diferències significatives: els habitants que tenen un domini complet de la llengua són un 41% a Catalunya, un 22% a les Illes Balears i un 12% a la Comunitat Valenciana.
Diferències de competènciaen els tres territoris principals
Comprensió oral:
Expressió oral:
(dades segons les habilitats lingüístiques)
97,4%
84,7% 53,0%
75,9%
74,6%
93,1%
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPA
SOCIOLINGÜÍSTICA 3
Com que el coneixement de la llengua (la competència en les diferents habilitats lingüístiques) que tenen els habitants de cada territori de l’àrea on es parla el català varia de manera significativa, a partir d’ara aquesta presentació sobre la llengua catalana tindrà com a àmbit de referència només el territori de Catalunya.
Catalunya és la comunitat de tota l’àrea de parla catalana amb el pes demogràfic més important: més de 6 milions d’habitants.
De fet, amb l’arribada a partir de 1990 d’aproximadament un milió d’immigrants de procedència extracomunitària,a principi de l’any 2006 ja s’havia superat la xifra dels 7 milions.
Més que la xifra concreta sobre el nombre de catalans, però, l’objectiu d’aquest apartat és intentar descriure com són els catalans lingüísticament parlant.
Concretament, sobre si la societat catalana es pot considerar com una societat bilingüe, o no.
Per exemplificar el model de bilingüisme present a la societat catalana utilitzarem l’anunci publicitari sobre la sortida a la venda de la versió catalana del diari El Periódico de Catalunya. Aquest diari, que es publica des de 1978, es comercialitzava només en versió castellana fins al 28 d’octubre de 1997. A partir d’aquesta data, existeix també una edició en català.
Com som?Som bilingües?
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPA
SOCIOLINGÜÍSTICA 3
Un sol diari i dos idiomes
“La societat catalana és bilingüe.”
“Una sola societat i dos idiomes.”
Tal com som
Tota la societat és bilingüe?
“Som bilingües”
La llengua pròpia de Catalunya és el català. Oficialment té aquest estatus perquè és la llengua històrica d’aquest territori.
Però, una de les característiques de la societat catalana actual és que s’hi produeix de manera generalitzada el contacte entre dues llengües: el català i el castellà.
Aquesta és l’idea que intenta sintetitzar l’eslògan de la campanya publicitària: “Tal com som”.
Concretament, la idea en què es basa la campanya publicitària és que El Periódico, un diari de Catalunya, s’adapta a la realitat sociolingüística de la qual forma part, ja que aquest diari a partir de 1997 també es pot adquirir en català i, per tant, els lectors poden elegir la llengua en què prefereixen llegir-lo.
Aquesta adaptació a la realitat lingüística, però, no produeix cap alteració en les característiques del producte.
El concepte de bilingüisme que ens presenta el publicista en aquest anunci es basa en la hipòtesi següent:
Tots els catalans, els 6-7 milions, són competents en les dues llengües oficials de Catalunya: català i castellà.
Quan es defineix la societat catalana actual com una societat bilingüe es fa més amb referència a les capacitats lingüístiques individuals dels ciutadans que en formen part (i, per extensió, del conjunt de la població) que no pas en relació amb qüestions territorials de la comunitat lingüística, com és el cas del model de plurilingüisme existent a països com Bèlgica o Suïssa.
En teoria, doncs, tots els ciutadans de Catalunya, independentment de la seva llengua primera, estan capacitats per entendre, parlar, llegir i escriure en les dues llengües.
En l’apartat següent sobre la competència lingüística dels habitants actuals de Catalunya es podrà comprovar que no tota la societat catalana té coneixements generalitzats de les dues llengües oficials de Catalunya.
D’altra banda, el fet de presentar la situació sociolingüística de Catalunya com una situació de contacte només entre dues llengües és una simplificació de la realitat.
L’any 2005 el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona va organitzar una exposició on s’afirmava que a Catalunya actualment es parlen entre 250 i 300 llengües diferents.
4
COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA
Coneixements de català i castellà a Catalunya
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPA
Las dades sobre el coneixement del català i del castellà que tenen els habitants de Catalunya es presentaran a partir de les quatre habilitats lingüístiques: comprensió oral (entendre), comprensió escrita (llegir), expressió oral (parlar) i expressió escrita (escriure).
Tot model teòric sempre implica una simplificació de la realitat. Així, doncs, les dades que es presentaran s’han d’interpretar més com una tendència general o majoritària del conjunt de la societat catalana, o d’algun subgrup, que com una fotografia exacta de la competència lingüística de cadascun dels catalans.
La societat catalana actualés bilingüe?
COMPETÈNCIA 4
L’exposició sobre les llengües a Catalunya va constatar que a la societat catalana es parlen moltes llengües diferents.
Per tant, a la societat catalana actual hi conviuen més de dues llengües i, consegüentment, hi ha més d’una llengua en contacte.
Malgrat aquestes consideracions, per qüestions de simplificació expositiva, en aquesta presentació només es farà la comparació entre els coneixements de castellà i de català que tenen els ciutadans de Catalunya.
Les dades sobre el coneixement de català i castellà provenen del cens de població d’Espanya de l’any 2001.
Des d’aquesta data s’ha doblat, i en algunes zones triplicat, el nombre de ciutadans estrangers que viu a Catalunya, que actualment supera el 12 % de la població catalana.
No es disposa encara de dades estadístiques exhaustives sobre els coneixements lingüístics d’aquest sector de la població.
La majoria d’immigrants extracomunitaris que ha arribat recentment prové del Marroc. A continuació, a una distància percentual considerable, hi ha els equatorians, els colombians, els bolivians, els argentins, els xinesos i els pakistanesos.
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPA
Segons les dades del cens de població de l’Estat espanyol de 2001, gairebé tots els habitants d’Espanya (i, per extensió, de Catalunya), independentment de la seva llengua primera, són competents en castellà, és a dir, poden entendre, parlar, llegir i escriure en aquesta llengua.
El coneixement del castellà ha estat garantit per a tota la població espanyola. Els espanyols de totes les generacions han après el castellà a l’escola. De fet, segons aquestes dades, només un 3% del conjunt de la població no pot escriure ni llegir en castellà. Aquest percentatge es correspon amb les dades oficials d’analfabetisme reflectides en el cens de població de 2001.
Quan es publiquin les dades d’aquí a deu anys, segurament els percentatges de les diferents habilitats variaran sensiblement pels efectes de la immigració recent: molts immigrants actuals en arribar a l’Estat espanyol desconeixen el castellà.
no3%
sí97%
sí100%
Coneixement del castellàDades del cens de població d’Espanya de l’any 2001
Comprensió escrita Expressió escrita
Comprensió oral Expressió oral
sí100%
no3%
sí97%
COMPETÈNCIA 4
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPA
Comprensió oral Expressió oral
sí94,5%
no5,5%
no25,5%
sí74,5%
COMPETÈNCIA 4
Les dades de què es disposa per al català són del cens de població de Catalunya de l’any 2001.
Segons les respostes de tots els catalans de més de 2 anys, un 94,5% de la població catalana diu que entén el català i un 74,5% afirma que pot parlar en aquesta llengua.
Coneixement del catalàDades del cens de població de Catalunya de l’any 2001
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPAConeixement del català
no25,6%
sí74,4%
no50,2%
sí49,8%
Comprensió escrita
Expressió escrita
COMPETÈNCIA 4
En canvi, en les habilitats que s’adquireixen principalment a l’escola (la comprensió i l’expressió escrites) els percentatges que s’obtenen són molt inferiors, sobretot en l’escriptura.
Un 49,8% de la població afirma que no és competent en aquesta habilitat lingüística.
Dades del cens de població de Catalunya de l’any 2001
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPA
Si s’observen conjuntament les dades per al català es poden concloure bàsicament dues coses.
La primera és que la competència que els ciutadans de Catalunya, en conjunt, tenen en llengua catalana és força inferior a la que tenen en llengua castellana.
L’altra consideració és que el nivell de coneixement del català és molt diferent segons les habilitats lingüístiques.
Mentre que gairebé la totalitat de la població catalana entén el català, un de cada quatre catalans diu que no pot parlar aquesta llengua i la meitat de la població no se sent capacitada per escriure-hi.
Per explicar la distribució irregular dels índexs de coneixement de la llengua catalana en les quatre habilitats lingüístiques s’ha utilitzat un sistema d’anàlisi que té en compte diferents subgrups de la població catalana.
Aquests subgrups s’han establert a partir de dues grans variables: l’edat i la llengua primera dels individus estudiats.
Començarem per les persones més joves, concretament pels ciutadans de Catalunya que l’any 2001 tenien menys de 40 anys.
Coneixement del catalàResum per al conjunt de la població catalana
Comprensió escrita Expressió escrita
Comprensió oral Expressió oralno
5,5%
sí94,5%
no25,5%
sí74,5%
no50,2%
sí49,8%
no25,6%
sí74,4%
COMPETÈNCIA 4
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPA
Tots els catalans menors de 40 anys, independentment de la seva llengua primera, poden entendre, parlar, llegir i escriure en català.
La competència en llengua catalana dels membres de les generacions més joves s’explica perquè han estat escolaritzats quan el règim dictatorial del general Franco ja havia acabat. Durant la dictadura militar el català estava prohibit i perseguit políticament. Consegüentment, la llengua catalana no s’ensenyava a les escoles i tampoc s’utilitzava com a llengua vehicular de la docència. Amb la restauració de la democràcia a Espanya (1976), a Catalunya es va tornar a introduir el català com a assignatura obligatòria en l’educació primària i secundària.
Actualment a Catalunya el català és la llengua d’instrucció principal en l’educació obligatòria. Segons dades del curs 1999-2000, un 88,9% de les escoles d’educació primària i un 51,2% de les de secundària impartien totes les classes en català (tret de les assignatures de llengua i literatura castellanes i els idiomes).
Durant els primers anys del cicle educatiu, hi ha alumnes que són més competents en català i n’hi ha d’altres que dominen més el castellà (és sabut que en edats primerenques la llengua primera és sempre predominant). En canvi, és impossible que després de l’ensenyament obligatori (acaba als 16 anys) algun estudiant pugui al·legar el desconeixement d’aquestes llengües.
Coneixement del català
Comprensió
escrita
Expressió
escrita
Comprensió
oral
Expressió
oral
Els de menys de 40 anys
COMPETÈNCIA 4 (sobretot els joves entre 16 i 40 anys)
=
Tots els membres del subgrup són competents en l’habilitat lingüística
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPA
Les dades de la població més gran de 40 anys es presenten en dos subgrups, segons la llengua primera dels ciutadans. Tots els catalanoparlants (de llengua primera catalana) de més de 40 anys poden entendre el català i parlar-lo perquè és la primera llengua que van aprendre. En canvi, no tots els membres d’aquest subgrup estan habituats a llegir en català i una part considerable no és competent en l’escriptura d’aquesta llengua.
De fet, només solen escriure en català les persones que han estudiat voluntàriament la llengua catalana a les escoles per a adults, ja que l’educació obligatòria no els va oferir la possibilitat d’aprendre-la.
COMPETÈNCIA
Comprensió
escrita
Expressió
escrita
Comprensió
oral
Expressió
oral
Els de més de 40 anys
Coneixement del català
Catalanoparlants
=
No tots els membres del subgrup són competents en l’habilitat lingüística
4
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPA
Comprensió
escrita
Expressió
escrita
Comprensió
oral
COMPETÈNCIA
Coneixement del català
COMPETÈNCIA
Expressió
oral
Una part considerable dels catalans de més de 40 anys i castellanoparlants (de llengua primera castellana) no han nascut a Catalunya —ells o bé els seus pares.
Entre 1950 i 1970, més d’un milió d’immigrants provinents d’altres zones d’Espanya va arribar a Catalunya. Les migracions que es van produir durant aquestes dues dècades van tenir una magnitud demogràfica molt important.
Per exemple, l’any 1975, un 38% de la població catalana era originària d’altres llocs de l’Estat espanyol. L’any 1996, els immigrants més els seus fills nascuts a Catalunya suposaven un 41% del total de la població catalana.
Els castellanoparlants de les generacions més grans majoritàriament no poden escriure ni llegir en català perquè, com els altres ciutadans de Catalunya, tampoc no van tenir la possibilitat d’aprendre la llengua catalana a l’escola.
En canvi, el 2001 (any en què es van obtenir les dades d’aquest estudi) tots els membres d’aquest subgrup afirmen que entenen el català perquè o bé ja han nascut a Catalunya, o bé fa més de trenta o quaranta anys que hi resideixen.
A més, s’ha de recordar que les semblances entre català i castellà faciliten molt a les persones que coneixen una llengua l’entesa de l’altra.
La gran diferència en el coneixement de la llengua catalana dels castellanoparlants respecte als catalanoparlants es produeix en l’habilitat d’expressió oral. La majoria de membres d’aquest subgrup d’immigrants quan va arribar a Catalunya no va fer l’esforç extra que implica aprendre a parlar una nova llengua, encara que sigui de la mateixa família lingüística que la seva, perquè cal recordar que va ser en ple franquisme, quan l’ús del català estava perseguit.
En definitiva, per causes principalment històriques, els immigrants no van aprendre a parlar català perquè no estaven motivats per fer-ho: no era necessari i, fins i tot, era perillós parlar una llengua prohibida.
CatalanoparlantsCastellanoparlantsEls de més de 40 anys
4
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPA
Tots els sectors de la poblacióde Catalunya són bilingües?
Població -40 anys ?SÍ
CAT
CASTPoblació +40 anyscatalanoparlants
?NO
CAT
CAST
CAT
CASTPoblació +40 anyscastellanoparlants
?
CAT
CAST
CAT
CAST
NO
COMPETÈNCIA 4
Pel que fa als coneixements lingüístics de la població, es pot considerar la realitat lingüística de Catalunya com una situació de bilingüisme real?
Sembla que actualment encara no.
Si ens referim a la població de més de 40 anys, sembla que seria més adequat parlar d’una situació de bilingüisme asimètric.
D’una banda, es podria considerar que els catalanoparlants gairebé són completament bilingües; si no ho són, curiosament, és perquè no tots poden llegir i escriure en la seva llengua primera.
D’altra banda, es podria considerar que els castellanoparlants són gairebé monolingües perquè tenen mancances força o molt importants en el coneixement de tres habilitats lingüístiques del català: llegir, escriure i parlar.
Pel que fa a la població de menys de 40, gràcies al sistema educatiu actual, aquest segment de la població catalana té un coneixement generalitzat de les dues llengües.
Si a l’escola es continua, com ara, ensenyant obligatòriament català i castellà, i tenint en compte que en la societat actual hi ha constantment oportunitats d’utilitzar les dues llengües, només cal fer una projecció de la piràmide d’escala d’edats dels catalans per suposar que en el futur tota la població de Catalunya serà competent en llengua catalana i castellana.
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPA Llibertat d’ús lingüístic
Població -40 anysSÍ
Població +40 anyscatalanoparlants
NO
Població +40 anyscastellanoparlants
CAT
CAST
COMPETÈNCIA 4
SÍ
SÍ
SÍ
El que sí que garanteix la situació sociolingüística de la Catalunya actual és la llibertat d’ús lingüístic dels seus ciutadans, és a dir, que cadascú pot fer servir lliurement qualsevol de les dues llengües que hi són oficials.
Aquesta pràctica és possible perquè tots els catalans, independentment de la seva llengua primera, com a mínim poden entendre tant el català com el castellà.
5
EL CATALÀ EN ELS MASS MEDIA
Disponibilitat lingüística en els mitjansde comunicació de massa i en les indústries culturals
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPA
En apartats anteriors s’ha constatat que una de les condicions necessàries perquè es pogués considerar la societat catalana bilingüe seria que tots els catalans fossin competents en les dues llengües oficials de Catalunya.
Perquè vostè triï lliurement
Tal com som
MASS MEDIA 5
“Es pot elegir la llenguasempre?”
“La llengua catalana està sempre disponible?”
La segona idea per formular l’hipotètic bilingüisme de la societat catalana és que a Catalunya hauria d’estar garantida la possibilitat d’elegir les dues llengües en qualsevol situació comunicativa. Aquesta és la segona condició que, en teoria, ha de permetre que els ciutadans de Catalunya puguin triar la llengua que prefereixen.
En aquest apartat, però, es podrà comprovar que aquest objectiu encara no ha estat assolit.
Per exemple, la presència encara minoritària del català en la majoria dels mitjans de comunicació de massa es pot explicar com a resultat de les prohibicions d’ús del català en aquest àmbit i, en general, per la persecució política de la llengua catalana duta a terme per règims autoritaris durant diferents períodes de la història de Catalunya, que es remunten més enllà de 250 anys
Un dels aspectes, però, que pot explicar millor la no-disponibilitat plena del català en alguns àmbits, especialment en els mitjans de comunicació de massa, és l’efecte del que s’anomena mundialització.
Les llengües dites minoritàries, d’entrada, tenen poques possibilitats en les interrelacions a escala mundial. A més, el procés d’internacionalització dels intercanvis de tot tipus (polítics, econòmics, socials, culturals) fa que les llengües com el català tinguin cada vegada més dificultats per trobar àmbits d’ús lingüístic en què siguin predominants, fins i tot en aquelles situacions comunicatives que es produeixen a l’interior del territori on aquestes llengües es parlen.
Per exemple, el català, fins i tot en el seu mercat natural, ha de competir constantment amb una llengua amb un gran potencial demogràfic i de mercat a escala mundial com és el castellà.
Tot i les dificultats del català per poder ser la llengua predominant en els mitjans de comunicació de massa de Catalunya, cal destacar els casos en què la presència de la llengua catalana en aquest àmbit i en el de les indústries culturals en general, iguala, o fins i tot supera, l’oferta en castellà.
En les diapositives següents es facilita el percentatge d’ús del català per a cada tipus de mitjà de comunicació, el web dels quals es pot visitar clicant sobre els diferents logotips.
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPAÚs del català a la premsa
MASS MEDIA 5
36%
La presència del català en els diaris de pagament d’informació general, esportiva i econòmica significa el 19,2% de la premsa diària.
Tres diaris d’informació general (l’Avui, El Periódico i El Punt), un diari esportiu (El 9 Esportiu de Catalunya) i un setmanari d’actualitat (El Temps) es poden adquirir a la majoria de zones de l’àrea de parla catalana.
Les edicions restants en llengua catalana són publicacions de tipus local. El tiratge de premsa en català significa el 36% del volum total de diaris i revistes d’actualitat a Catalunya.
Dades de l’Informe de política lingüística
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPA
La presència del català en la programació televisiva que s’emet a Catalunya és del 30,1%.
Actualment, en el conjunt del territori de l’àrea de parla catalana (exceptuant l’oferta de televisió per cable o via satèl·lit) es reben uns deu canals de televisió.
D’aquestes emissores, n’hi ha de púbiques i de privades. Aquesta característica, però, no és la que determina que les emissions siguin en català o en castellà.
Utilitzen totalment o majoritàriament el català els canals que emeten a l’àrea de parla catalana: TV3, Canal 33-K3 i 3-24 (del Govern de Catalunya), Canal 9 i Punt Dos (del Govern valencià), IB3 (del Govern balear), BTV, Td8 i CanalCatalàTV (canals locals).
Les emissores d’abast estatal utilitzen gairebé exclusivament el castellà: TVE1 i TVE2 (del Govern de l’Estat) i Antena 3, Tele 5, Cuatro i La Sexta (privades).
Ús del català a la televisió
MASS MEDIA 5
30%
Dades de l’Informe de política lingüística
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPAÚs del català a la ràdio
MASS MEDIA 5
+50%A la ràdio, més d’un 50% de les emissions són en català. Les quatre emissores que pertanyen a la Generalitat de Catalunya (Catalunya Ràdio, iCat fm, Catalunya Música i Catalunya Informació) emeten íntegrament en català. Hi ha dues emissores més de gestió pública que també emeten en català: COM Ràdio i Ràdio 4.
Les emissores locals o municipals utilitzen majoritàriament la llengua catalana, que també s’utilitza aproximadament en la meitat de les emissores privades: Ona Catalana, RAC1, Flaix FM, etc., en són exemples.
Dades de l’Informe de política lingüística
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPALes llengües
més utilitzadesa Internet
Font: Softcatalà (octubre de 2005)
Nombre de pàgines web en cada llengua
MASS MEDIA 5
L’anglès és clarament la llengua hegemònica a Internet.
El català és una llengua minoritària en aquest mitjà, però el fet que hi hagi més de set milions de pàgines en català a Internet és prou destacable si tenim el compte el pes relatiu dels parlants d’aquesta llengua a escala mundial i, també, si comparem la presència del català a la Xarxa amb les dades que obtenen altres llengües amb un pes demogràfic molt important a l’àmbit mundial com ara el francès, el castellà, el xinès, el rus i el portuguès.
Llengua Pàgines l'octubre 2005
Pàgines per parlant Llengua Pàgines
l'octubre 2005 Pàgines
per parlant Anglès 9.200.000.000 26,98 Hongarès 15.100.000 1,04 Francès 202.000.000 2,81 Àrab 12.600.000 0,06 Alemany 184.000.000 1,84 Turc 11.200.000 0,18 Japonès 150.000.000 1,19 Hebreu 10.100.000 1,96 Castellà 133.000.000 0,41 Grec 9.230.000 0,77 Xinès 74.700.000 0,08 Indonesi 8.660.000 0,37 Italià 68.400.000 1,1 Croat 7.950.000 0,38 Holandès 54.300.000 2,72 Romanès 7.250.000 0,28 Portuguès 44.000.000 0,25 Català 7.140.000 1,09 Rus 43.200.000 0,26 Eslovè 6.950.000 3,48 Suec 42.100.000 4,68 Estonià 6.510.000 5,92 Noruec 28.700.000 5,74 Eslovac 6.130.000 1,09 Txec 26.700.000 2,23 Letó 5.750.000 3,72 Finès 26.200.000 4,37 Lituà 5.720.000 1,83 Coreà 24.400.000 0,31 Islandès 5.250.000 21 Polonès 23.800.000 0,54 Búlgar 3.810.000 0,43 Danès 22.200.000 4,17 Serbi 3.340.000 0,3
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPAÚs del català al cinema
MASS MEDIA 5
2%
L’oferta cinematogràfica de l’Estat espanyol (tant a la televisió com als cinemes) s’ofereix gairebé sempre en versió doblada. En la majoria de casos les pel·lícules només es poden veure en castellà. Només a grans ciutats, com ara Barcelona, existeix una oferta considerable de cinema en versió original.
La possibilitat de veure pel·lícules en català (subtitulades o doblades) és gairebé inexistent: la presència del català en el conjunt de l’exhibició cinematogràfica de Catalunya és d’un 2%.
Per tant, el dret dels catalans a elegir la llengua en què volen veure les pel·lícules, actualment, només existeix en la teoria.
Per obtenir més informació, cliqueu sobre: Actualització!
Dades de l’Informe de política lingüística
Actualització d’aquesta pàgina!
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPA
La Fura dels Baus
Els Comediants El Tricicle
Ús del català al teatre
MASS MEDIA 5
63%El teatre és l’únic àmbit cultural en què l’ús de la llengua catalana és predominant. Un 62,6% de les representacions teatrals que es fan a la ciutat de Barcelona són en aquesta llengua.
Es representen en català les obres de teatre de la literatura catalana i, normalment, les de la literatura universal també es posen en escena traduïdes al català.
Del teatre que es representa en castellà a Catalunya, el grup més significatiu és el de les obres que originalment han estat escrites en aquesta llengua, que sempre se solen representar en la versió original.
Dades de l’Informe de política lingüística
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPA
Producció literària en català
MASS MEDIA 5
El català és la 15a llengua del món en volum d’edició (UNESCO)
30%
El percentatge de publicacions en català encara és minoritari: l’any 2003, el 30,2% dels títols editats, el 18% dels exemplars produïts i el 17% de la facturació total. En xifres absolutes les dades són prou engrescadores: l’any 2003 es van editar 8.386 nous títols en català (d’originals en aquesta llengua o de traduccions d’altres llengües).
La tirada mitjana és d’uns 2.000 exemplars, tot i que en alguns casos s’ha arribat als 100.000. Aquests indicadors són prou significatius si tenim en compte que el català és una llengua amb un potencial demogràfic (i, per tant, de mercat) més aviat limitat. Segons dades de la UNESCO, el català és la quinzena llengua del món en volum d’edició.
Nombre de llibres publicats cada any
1989 4.3271990 4.8381991 4.9651992 5.8061993 5.9051994 5.2811995 5.7931996 6.0611997 6.8441998 7.3061999 7.2612000 7.7952001 8.0152002 8.1832003 8.386
Dades de l’Informe de política lingüística
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPATraduccions del català
a altres llengües
MASS MEDIA 5
D’altra banda, també segons dades de la UNESCO, el català és la vint-i-dosena llengua més traduïda del món. En aquesta diapositiva es poden observar alguns exemples de traduccions a altres llengües d’obres d’alguns dels autors més rellevants de la literatura catalana: el poeta Salvador Espriu, la novel·lista Mercè Rodoreda autora de La plaça del Diamant, obra traduïda a setze llengües, i autors més contemporanis com ara Sergi Pàmies, Carme Riera i Quim Monzó. Cal recordar que existeix literatura en català des de fa molts segles: a finals del segle XV, Joanot Martorell va escriure Tirant lo Blanc, que és considerada la primera novel·la moderna de la literatura universal. El català és la 22a llengua del món més traduïda (UNESCO)Informació sobre traduccions del català: www.llull.cat/llull/biblioteca/trac.jsp
6
EL CATALÀ A LES UNIVERSITATS
La llengua catalana a les universitats de Catalunya
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPA
Ús del català en la docènciaa les universitats de Catalunya
Universitat Autònoma de Barcelona 66,6%
Universitat de Barcelona 66,4%
Universitat de Girona 80,0%
Universitat de Lleida 53,1%
Universitat de Vic 84,0%
Universitat Internacional de Catalunya 44,0%
Universitat Politècnica de Catalunya 59,4%
Universitat Pompeu Fabra 65,5%
Universitat Ramon Llull 75,8%
Universitat Rovira i Virgili 64,9%
UNIVERSITATS 6
Les universitats de Catalunya tenen com a llengua pròpia el català, que també n’és la llengua oficial, juntament amb el castellà. Actualment, les dades per a la majoria d’universitats són del curs 2004-2005, dues terceres parts de la docència universitària (més del 60% de mitjana) s’imparteix en català.
Les polítiques lingüístiques de les universitats catalanes es basen en el principi general de no discriminar l’alumnat en grups diferents segons la llengua. Aquest principi és vàlid també per als estudiants de programes d’intercanvi que, per tant, comparteixen les aules amb els estudiants locals.
A la majoria d’universitats, no existeixen dues línies -una en català i l’altra en castellà- per als estudiants de mobilitat, sinó que conviuen estudiants catalans amb els que vénen de fora, la qual cosa representa un enriquiment per a tots plegats. No s’ha d’oblidar que un dels objectius dels programes de mobilitat és transmetre i difondre la diversitat lingüística i cultural.
Per als estudiants de fora de l’àmbit lingüístic català, l’aprenentatge de la llengua catalana és molt més senzill amb el coneixement previ d’alguna altra llengua romànica.
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPA
UNIVERSITATS 6
Les diferències en el percentatge de classes en català no només es produeixen entre les diferents universitats sinó també entre diferents facultats de la mateixa universitat.
A les universitats, cada professor escull quina llengua oficial vol emprar per desenvolupar la seva tasca docent. La llengua en què es fa cada assignatura és una informació pública que sol aparèixer en les guies docents.
Clicant sobre el logotip de cada universitat es pot obtenir informació sobre l’índex de docència en català de cada una de les facultats.
Ús del català en la docència de les facultats
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPASistema multimèdia
per a l’acolliment d’estudiants
UNIVERSITATS
Per facilitar la integració dels estudiants d’intercanvi a la societat i a les institucions acadèmiques catalanes, les universitats de Catalunya s’han posat d’acord per dur a terme un programa d’acollida lingüística.
Aquest programa té com a objectiu fer compatible l’estada d’aquest alumnat a les universitats catalanes amb el fet que el català és la llengua més utilitzada en la docència que s’hi imparteix.
L’instrument d’acollida lingüística d’estudiants d’intercanvi compartit per totes les universitats catalanes és un portal d’Internet: l’Intercat.
Aquest sistema multimèdia, elaborat pel conjunt de serveis lingüístics universitaris, amb la coordinació del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, va ser dissenyat amb la idea d’informar sobre la realitat lingüística de Catalunya els estudiants d’intercanvi en el seu país o universitat d’origen, donar-los l’oportunitat de familiaritzar-se amb el català abans de venir i oferir-los diferents possibilitats d’aprendre la llengua catalana a distància.
6
www.intercat.gencat.net
ALTRES RECURSOS D’INFORMACIÓ
Enllaços a la web sobre la llengua catalana
7
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPA
MÉS INFORMACIÓ 7
Informació de les universitats
La majoria d’universitats tenen documents explicatius sobre la seva realitat sociolingüística a Internet. En les pàgines web que segueixen —cliqueu sobre les imatges per entrar-hi— es pot trobar informació sobre les disposicions lingüístiques que han adoptat les universitats, sobre la llengua de les classes i sobre diverses possibilitats d’aprendre català. Són útils les PMF (preguntes més freqüents) formulades per altres estudiants d’intercanvi abans de l’arribada i també les bústies de consultes.
Barcelona Centre Universitari (BCU) i el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) també ofereixen informació sobre aspectes lingüístics.
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPAResum dels webs
d’informació de les universitats
MÉS INFORMACIÓ 7
Barcelona Centre Universitari. Generalitat de Catalunya; Ajuntament de Barcelona; universitats catalanes de l’àrea de Barcelona
Estudiar a les universitats de Catalunya. Generalitat de Catalunya
El català a la Universitat de Barcelona. Universitat de Barcelona
Información para estudiantes procedentes de fuera de Cataluña. Universitat Autònoma de Barcelona
Where are you from? Universitat Politècnica de Catalunya
Discovering Catalonia & Barcelona. Universitat Pompeu Fabra
El catalán en la Universidad Rovira i Virgili. Universitat Rovira i Virgili
El català a la Universitat de Lleida. Universitat de Lleida
El català a la Universitat de Girona. Universitat de Girona
Aquesta selecció d’enllaços és un resum dels webs informatius universitaris que s’acaben de presentar. D’aquesta manera, en una única diapositiva, es recullen tots aquells recursos que ben segur que us seran útils.
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPAInformació general
sobre la llengua catalana
MÉS INFORMACIÓ 7
Clicant sobre la imatge es pot accedir a webs que contenen informació general sobre la llengua catalana.
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPA
MÉS INFORMACIÓ 7
Materials per a l’acolliment cultural
Els Itineraris culturals d’acollida i la guia de butxaca 30 pistes són materials que tenen com a objectiu donar a conèixer a les persones que vénen a una universitat de Catalunya a fer-hi una estada, diversos aspectes sobre els hàbits i el funcionament de la societat catalana.
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPA
MÉS INFORMACIÓ 7
Coneixes Barcelona? i bcn.jove són guies sobre Barcelona i sobre la “cultura catalana”, i s’adrecen de manera especial a la gent procedent de diferents llocs que acaba d’arribar a la ciutat o que preveu fer-ho en un futur proper.
Guies sobre Barcelonai sobre la cultura catalana
8
POSSIBILITATS D’APRENENTATGE
Recursos d’aprenentatge de la llengua catalana
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPACursos impartits a les universitats
de Catalunya
A totes les universitats s’ofereix una formació gratuïta o subvencionada, que possibilita que es pugui entendre la llengua de les classes, de la universitat i en definitiva, de la ciutat. L’objectiu dels cursos és garantir una bona comunicació entre professors i estudiants.
Entre les possibilitats d’aprendre català hi ha els cursos de català de nivell inicial i els centres d’autoaprenentatge de llengües. Els diferents serveis lingüístics universitaris ofereixen aquestes dues opcions d’aprenentatge com a elements més importants de la formació lingüística presencial.
Clicant sobre el logotip de cada universitat es pot aconseguir informació actualitzada sobre les diferents modalitats de cursos de llengua catalana que ofereixen.
APRENENTATGE 8
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPA
La formació es fa sovint abans del començament del període acadèmic Seria molt interessant, però, que aquests estudiants poguessin fer els cursos intensius de català en el marc l’acció Erasmus Intensive Language Courses (EILC), dins del programa Sòcrates-ERASMUS, tal com es fa per a altres llengües europees d’àmbit restringit.
L’objectiu d’aquesta acció europea és fer possible que els estudiants d’intercanvi arribin a la universitat de destinació unes setmanes abans de l’inici del curs acadèmic per poder estudiar una llengua que tenen poques possibilitats d’aprendre si no és en el país on es parla. El català, incomprensiblement, encara no forma part d’aquesta acció europea.
APRENENTATGE 8
Programa d’aprenentatge intensiu
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPAProgrames d’intercanvi lingüístic
APRENENTATGE
Per completar la formació lingüística, una altra línia que potencien gairebé totes les universitats són els programes d’intercanvi de conversa. Aquests programes tenen com a objectiu que els estudiants d’intercanvi puguin practicar la llengua que estudien. Per dur a terme aquests programes és molt important la contribució de l’alumnat local i del voluntariat lingüístic.
A més dels programes d’intercanvi lingüístic algunes universitats també organitzen activitats d’acollida lingúística complementàries com ara: trobades setmanals, festes de benvinguda, visites turístiques guiades, anades al teatre o al cinema, sortides de cap de setmana, cinefòrums, etc.
8
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPAResum dels programes d’intercanvi lingüístic
Amb aquesta selecció d’enllaços dels programes d’intercanvi lingüístic, en una única diapositiva, es recullen tots aquells recursos d’acollida que de ben segur que us seran útils.
Val la pena aprofitar els programes d’acollida que hi ha a totes les universitats. Si no us voleu perdre la vida social i cultural de les nostres ciutats, us anirà bé aprendre català, perquè de seguida us sentireu que formeu part de la comunitat, i podreu participar en les nombroses activitats que es programen. Un cop hàgiu après una mica de català, tindreu nombroses oportunitats de practicar-lo, a dins i a fora de la Universitat. A més, les activitats per aprendre català també són una bona manera de conèixer altres estudiants!
APRENENTATGE 8
Mentor. Association des États Généraux des Étudiants de l’Europe
Borsa d’intercanvi lingüístic. Universitat de Barcelona
Ajuda’m. Programa d’acollida cultural i lingüística per als estudiants de mobilitat de la UAB. Universitat Autònoma de Barcelona
Ajuda’m. Programa d’acollida cultural per als estudiants de fora de Catalunya de la UPC. Universitat Politècnica de Catalunya
Intercanvis lingüístics. Universitat de Girona
Borsa d’intercanvi de conversa. Universitat Pompeu Fabra
Gràcies, iniciació al català. Universitat Rovira i Virgili
Borsa d’intercanvi lingüístic. Universitat de Lleida
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPA
Una altra possibilitat d’aprendre català que els estudiants d’intercanvi tenen a l’abast des del seu país o universitat d’origen són els cursos de català impartits fora de Catalunya.
Abans de venir a Catalunya, l’estudiant d’intercanvi es pot posar en contacte amb el lector de llengua i literatura catalanes per obtenir informació i materials d’aprenentatge de la llengua catalana.
Clicant sobre cadascun dels països es pot saber quines universitats o altres entitats d’aquest país ofereixen cursos de llengua catalana i, fins i tot, es pot arribar a obtenir el correu electrònic del professor que els imparteix.
Cursos de català impartits fora de Catalunya
APRENENTATGE 8
Alemanya
Andorra
Argentina
Austràlia
Àustria
Bèlgica
Brasil
Camerun
Canadà
Costa Rica
Croàcia
Cuba
Dinamarca
Equador
Eslovènia
Espanya
Estats Units
Finlàndia
França
Gran Bretanya
Guatemala
Holanda
Hongria
Irlanda
Israel
Itàlia
Luxemburg
Marroc
Mèxic
Paraguai
Polònia
Portugal
República Txeca
Romania
Rússia
Sèrbia
Suècia
Suïssa
Uruguai
Xile
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPA
APRENENTATGE 8
La llengua catalana, pel seu caràcter minoritari, no és gaire ensenyada fora de l’àmbit lingüístic propi.
En aquest sentit, l’ús d’Internet com a mitjà per aprendre català és especialment adequat pel fet que molts estudiants d’intercanvi tenen poques possibilitats d’aprendre aquesta llengua de manera presencial en el seu país d’origen.
Clicant en la imatge es mostren diverses possibilitats d’aprendre català a distància.
A més de diferents materials didàctics organitzats per nivell de dificultat, també hi podeu trobar el lloc web de diferents mitjans de comunicació de massa en català.
Recursos per aprendre català per Internet
http://www.parla.cat
Una de les possibilitats d’aprendre català a distància és el curs en línia Parla.cat, impulsat per la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, l’Institut Ramon Llull i el Consorci per a la Normalització Lingüística.
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPASpeakc@t
Curs de català de supervivència (per a estudiants d’intercanvi)
APRENENTATGE 8
Entre les diferents possibilitats d’aprenentatge de la llengua catalana que els estudiants d’intercanvi tenen al seu abast abans d’arribar a Catalunya destaquen els recursos de formació lingüística que formen part d’Intercat.
Tots els recursos d’aquest sistema multimèdia han estat dissenyats pensant en les necessitats lingüístiques i les situacions comunicatives pròpies dels estudiants d’intercanvi i, a més, estan implementats en suports propis de les noves tecnologies, amb tots els avantatges didàctics que aquest fet comporta.
L’Intercat conté el curs de català de supervivència: Speakc@t.
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPAGuia de conversa universitària
APRENENTATGE 8
A l’Intercat també es pot trobar la Guia de conversa universitària.
Aquesta guia conté el vocabulari bàsic i un recull de fraseologia per a les situacions comunicatives habituals que es produeixen quan un estudiant d’intercanvi fa una estada d’estudis en una universitat que no és la seva.
La pàgina web d’aquesta guia incorpora fitxers de veu perquè que es pugui escoltar com es pronuncien les frases i les paraules de cada capítol.
La Guia de conversa universitària està disponible en versions diferents:
anglès-catalàalemany-catalààrab-catalàcastellà-catalàfrancès-catalàitalià-catalàjaponès-catalàportuguès-catalàxinès-català
Per poder accedir a cadascuna d’aquestes versions només cal clicar sobre la imatge.
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPA
APRENENTATGE 8
El Sisplau és un recull d'exercicis de llengua catalana de nivell inicial, adreçat especialment a estudiants de programes d'intercanvi que fan una estada a les universitats catalanes, o que hi comencen algun ensenyament.
Les activitats de Sisplau funcionen com a material auxiliar d'altres mètodes comunicatius més complets: d'una banda, refermen el coneixement elemental de la llengua i, de l'altra, proposen exercicis, principalment orals, pròxims a les necessitats lingüístiques dels estudiants en l'àmbit universitari.
Exercicis per practicar el català oral
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPADiccionaris de llengua general,
bilingües i de llenguatge d’especialitat
APRENENTATGE 8
Altres recursos útils per a l’aprenentatge del català són els diccionaris monolingües i els diccionaris bilingües.
Clicant sobre les icones dels diccionaris que apareixen en aquesta diapositiva, en alguns casos es poden consultar en línia i, en altres casos, es poden obtenir les referències bibliogràfiques per adquirir-los.
P R E S E N T A C I Ó
SOCIOLINGÜÍSTICA
MASS MEDIA
UNIVERSITATS
MÉS INFORMACIÓ
APRENENTATGE
INTRODUCCIÓ
COMPETÈNCIA
CATALÀ I EUROPATraductors i assessorament
lingüístic en línia
APRENENTATGE 8
Un altre recurs molt útil són els traductors en línia, la majoria dels quals permeten la traducció del castellà al català.
Alguns dels que hi ha en aquesta diapositiva també ofereixen la traducció en altres llengües com ara l’anglès, el portuguès, etc.
També hi ha en el mercat correctors ortogràfics, gramaticals i d’estil de català.
BIBLIOGRAFIA
“Acollida lingüística”. A: Argumenta. Vols millorar les competències lingüístiques i comunicatives en l’àmbit acadèmic i professional? Serveis lingüístics de les universitats catalanes, 2006.
<http://antalya.uab.es/gab-llengua-catalana/web_argumenta_obert/unit_17/tot_t17.html>
“Acolliment lingüístic a les universitats”. A: Kesse. Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. núm 38, 2005. <http://www.ub.es/slc/socio/kesse.pdf>
CASALS, David. “L’acolliment lingüístic dels participants en programes d’intercanvi universitaris”. A: Llengua i ús. Revista tècnica de política lingüística. 2002, núm. 24, pàg. 43. [També disponible a: <http://www.ub.edu/slc/socio/acolliment.pdf>].
Censo de población 1991 [en línia]. [Madrid]: Instituto Nacional de Estadística, [Consulta: 26.06.07]. <http://www.ine.es/inebase/cgi/um?L=0#4>.
Coneixement del català 1996 [en línia]. [Barcelona]: Institut d’Estadística de Catalunya, [Consulta: 26.06.07]. <http://www.idescat.net/cat/poblacio/poblcensling.html>.
“El català a la universitat. Anàlisi i propostes per a la normalització social de la llengua catalana a la universitat”. A: Butlletí virtual del Cercle XXI. Núm. 4, 2006. <http://www.cercle21.org/butlleti/04/index.html>
El català, llengua d’Europa [en línia]. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura; Govern de les Illes Balears, Conselleria d’Educació i Cultura, [Consulta: 26.06.07]. <http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/cle/index.htm>.
El català, llengua d’Europa. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura; Govern de les Illes Balears, Conselleria d’Educació i Cultura, 2001.
BIBLIOGRAFIA
ESTELLA, M. et al. “Espai europeu d’educació superior: llengua catalana i multilingüisme”. A: Llengua i ús. Revista tècnica de política lingüística. 2005, núm. 33, pàg 12. [També disponible a: <http://www.ub.es/slc/socio/bolonya.pdf>].
Europa y las lenguas. [en línia]. [Brussels]: Comisión Europea. [Consulta: 26.06.07]. <http://europa.eu/languages/>.
European Bureau for Lesser Used Languages [en línia]. [Brussels]: [Consulta: 24.03.04]. <http://www.eblul.org>.
Guia pràctica d’acollida lingüística. Guia de recursos per a l’acollida en llengua catalana destinada als agents educatius i socials. Barcelona: Plataforma per la Llengua, 2007 <http://www.plataforma-llengua.cat/doc/guia_acollida.pdf>
HALL, Jacqueline. Convivència in Catalonia: languages living together. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 2001.
Informe sobre política lingüística [en línia]. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Direcció General de Política Lingüística, [Consulta: 26.06.07]. <http://www6.gencat.net/llengcat/informe/index.htm>.
Krzaklewska, E. Et al. “The experience of studying abroad for exchange students in Europe”. Survey and Research Report. Erasmus Student Network, 2005.
<http://www.esn.org/documents/files/ESNSurvey2005Report.pdf>.
Language Policy Division. [en línia]. Council of Europe. [Consulta: 26.06.07]. <http://www.coe.int/t/dg4/linguistic/default_EN.asp>.
Les universitats davant els reptes del multilingüisme. Actes de la XI Trobada de Serveis Lingüístics Universitaris. Valencia: Universitat de València Estudi General, 1999. [També disponible a: <http://www.ub.edu/slc/socio/valencia.doc>].
BIBLIOGRAFIA
Lingua+ [cd-rom]. [Barcelona]: Eusko Jaurlaritza, Hizkuntza Politikarako Sailordetza; Nafarroako Gobernua, Hizkuntza Politikarako Zuzendaritza Nagusia; Xunta de Galicia, Dirección Xeral de Política Lingüística; Generalitat de Catalunya, Direcció General de Política Lingüística; University of Wales Bangor; Office Régional du Bilinguisme-Alsace, [1999].
Lingu@netEuropa. [en línia]. Lingua-Socrates Programme. European Commission. [Consulta: 26.06.07]. <http://www.linguanet-europa.org/plus/welcome.htm>.
MAS, Jordi. La salut del català a Internet [en línia]. [Barcelona]: Softcatalà, [Consulta: 24.03.04]. <http://www.softcatala.org/articles/article26.htm>.
MELCHOR, Vicent de; BRANCHADELL, Albert. El catalán. Una lengua de Europa para compartir. Bellaterra:Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions, 2002.
Nancy Declaration. Multilingual Universities for a Multilingual Europe Open to the World. Berlin: European Language Council. European Network for the Promotion of Language Learning Among All Undergraduates. 2006 <http://www.celelc.org/matrix_engine/content.php?page_id=1144>
PEREZ VIDAL, A. “La identidad del español en la Unión Europea: multilingüismo, políticas lingüísticas y traducción”. <http://www.esletra.org/Alejandro_Perez.pdf>
PUIGJANER, Josep-Maria. Perfil de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència, 1997.
QUEROL PUIG, E. El coneixement del català 2001. Mapa sociolingüístic de Catalunya. Anàlisi sociolingüística del cens de població 2001. Barcelona: Secretaria de Política Lingüística. Departament de Vicepresidència. Generalitat de Catalunya, 2006.
Residents estrangers per país de procedència 2001 [en línia]. [Barcelona]: Institut d’Estadística de Catalunya, [Consulta: 24.03.04]. <http://www.idescat.net/dequavi/?TC=444&V0=1&V1=11>.
IL·LUSTRACIONS
A close look at Catalonia [cd-rom]. Barcelona: Generalitat de Catalunya, [1995].
Barcelona University Center. Barcelona: Barcelona Centre Universitari; Generalitat de Catalunya; Ajuntament de Barcelona; Universitats catalanes, 2000.
Comediants [línia]. [Barcelona]: Comediants, [Consulta: 24.03.04]. <http://www.comediants.com>.
Comunitats Catalanes de l’Exterior [en línia]. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya, Direcció General de Relacions Exteriors, [Consulta: 26.06.07]. <http://www.gencat.cat/cooperacioexterior/cce/>.
Construint Europa des de la diversitat. [en línia]. [Barcelona]: Europa Diversa. [Consulta: 26.06.07]. <http://www.europadiversa.org/cat/v6/observatori.html>.
Descobreix Catalunya des del Palau Robert [en línia]. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya, Centre d’Informació de Catalunya, [Consulta: 24.03.04]. <http://www10.gencat.net/probert/>.
El català diari: curs de llengua catalana [cd-rom]. [Barcelona]: El Periódico de Catalunya, 2001.
El català, llengua d’Europa. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura; Govern de les Illes Balears, Conselleria d’Educació i Cultura, 2001.
El Periódico de Catalunya [en línia]. [Barcelona]: El Periódico de Catalunya, [Consulta: 26.06.07]. <http://www.elperiodico.cat>.
Euromosaic [en línia]. [Barcelona]: Universitat Oberta de Catalunya; Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, [Consulta: 08.07.02]. <www.uoc.es/euromosaic/>.
IL·LUSTRACIONS
Europa Audiovisual Library [en línia]. [Brussels]: European Union, [Consulta: 26.06.07]. <http://ec.europa.eu/avservices/home/index_en.cfm>.
Institut Europeu de la Mediterrània [en línia]. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya, [Consulta: 08.07.02]. <http://www.iemed.org/>.
Joc de les llengües d’Europa [cd-rom]. Barcelona: CIEMEN, [2002].
Key Data on Teaching Languages at School in Europe. Brussels: Eurydice, the information network on education in Europe, 2005. <http://www.eurydice.org >.
La Fura dels Baus [en línia]. [Barcelona]: La Fura dels Baus, [Consulta: 24.03.04]. <http://www.lafura.com>.
Les llengües a Catalunya [en línia]. [Barcelona]: Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades. Universitat de Barcelona <http://www.ub.edu/ling/expollengues/> [Consulta: 26.06.07].
Lingua+ [cd-rom]. [Barcelona]: Eusko Jaurlaritza, Hizkuntza Politikarako Sailordetza; Nafarroako Gobernua, Hizkuntza Politikarako Zuzendaritza Nagusia; Xunta de Galicia, Dirección Xeral de Política Lingüística; Generalitat de Catalunya, Direcció General de Política Lingüística; University of Wales Bangor; Office Régional du Bilinguisme-Alsace, [1999].
Mostra Internacional de Cinema Europeu Contemporani 2007. [en línia]. Barcelona: MICEC. [Consulta: 26.06.07]. <http://www.micec-barcelona.com/>.
Parlem! Materials de llengua catalana per a estudiants d’intercanvi [cd-rom]. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, sense data.
PERPINYÀ, Carles. Eixample cultura web. Dialectes catalans [en línia]. [Barcelona]: Geocities, [Consulta: 26.06.07]. <http://personal.auna.com/1277509/mapaplc2.html/>.
IL·LUSTRACIONS
PUIGJANER, J. M. Conocer Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència, 1991.
PUIGJANER, Josep-Maria. Perfil de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència, 1997.
RITUERTO, Ricardo M. De. “El español, contra las cuerdas en la UE”. A: El País, 27 de febrero de 2005. <http://www.elpais.com/articuloCompleto/internacional/espanol/cuerdas/UE/elpepiint/20050227elpepiint_16/Tes>
Tricicle [en línia]. [Barcelona]: El Tricicle, [Consulta: 24.03.04]. <http://www.tricicle.com>.
