INFORMATICA PRELIMINAR

CFA Lloret Competic Inicial

http://www.xtec.net/fadults/competic/materials/m1/index.htm 1

Informàtica

Preliminar

CFA Lloret



MÒDUL 1: INFORMÀTICA PRELIMINAR

PRESENTACIÓ

En aquest mòdul s'ofereixen recursos i propostes d'activitats a fi de treballar les destreses necessàries per fer funcionar l'ordinador i poder iniciar l'aprenentatge de les competències bàsiques en TIC: manipulació del ratolí i utilització de les funcions bàsiques del teclat, principalment.

L’objectiu d'aquest mòdul és tenir a l'abast prou recursos per utilitzar-los quan sigui convenient i amb aquelles persones que ho necessitin. Cadascuna de les unitats que es presenten s'haurà d'adaptar a les circumstàncies del grup-aula o de persones concretes. Com que l'evolució de l'alumnat pot ser molt diferent, cal orientar el treball personal perquè cadascú pugui planificar les seves pràctiques d'una manera autònoma.

Encara que cadascuna de les unitats es consagra a un dispositiu concret (ratolí o teclat), és millor combinar les activitats. També cal tenir en compte que segurament la majoria de l'alumnat no ho haurà de fer tot, ja que només haurà d'incidir en les habilitats o els coneixements que necessitin.

La utilització d'aquest material, doncs, pot ser molt diversa.

ICONES I ELEMENTS DE NAVEGACIÓ

Les icones utilitzades són aquestes:

Objectius.

Continguts. Documentació sobre el contingut de què s'està tractant als mòduls i les pràctiques.

Resum de la unitat / Idees clau.



Exercici. Aquesta icona ens indica que ens trobem davant d'un dels exercicis de final de mòdul.

Pràctiques. Treball que l'alumnat ha d'elaborar tot seguint les propostes guiades.

Informació. Informació complementària a la documentació i les pràctiques de cada mòdul.

Atenció. Aquesta icona indica suggeriments i comentaris complementaris a la documentació i les pràctiques.

Imatges en moviment. Aquesta icona ens indica que ens trobem davant d'una animació en format vídeo, pel�lícula Flash...

Pren bona nota...

Programació de l'activitat. Proposta de programació didàctica de la pràctica per treballar amb els alumnes.

Imprimir.

Navega per la xarxa.

Guia didàctica.

Activitats d'avaluació.

ELS ELEMENTS DE NAVEGACIÓ SÓN:

Permet el retorn a l'inici de la pàgina consultada.

Permet el retorn a l'inici del mòdul.

Permet el retorn a la pàgina anterior.

Permet el retorn a la pàgina següent.

Permet el retorn a l'inici dels materials.



Mòdul 1: Informàtica preliminar

Unitats del mòdul

1. L’entorn de l’ordinador 2. El maquinari 3. El ratolí (A) 4. Els menús 5. El teclat (A) 6. El teclat (B) 7. El ratolí (B) 8. Ajustar l’ordinador a les necessitats personals 9. La salut i l’ordinador




UNITAT 1: L'ENTORN DE L'ORDINADOR (I)

TEORIA DE LA UNITAT

L'ORDINADOR

Fig. 1 - Ordinador personal

Quan veiem la televisió, quan passegem pel carrer, quan escoltem la ràdio, quan som al treball... tenim o rebem una gran quantitat d'informació. Tot aquest conjunt d'informació o "dades", una vegada processat per nosaltres, ens ha de proporcionar coneixement. Per fer-ho, hem de dur a terme un procés de tractament de la informació.

La informàtica neix amb la intenció d'automatitzar aquest procés i, per tant, d'ajudar-nos en el tractament i la gestió de la informació.

Un ordinador o computadora (Personal Computer o PC en anglès), és un aparell electrònic que serveix per processar informació seguint-hi uns procediments determinats.

També es pot dir que un ordinador és una eina de treball que ens permet realitzar diverses tasques específiques. Amb l’ordinador podem escriure una carta, dibuixar, calcular, comunicar-nos, jugar, escoltar música, aprendre...

Si totes aquestes feines ja les podíem fer sense l’ordinador, quins avantatges tenim de fer-les amb l’ordinador?



• Amb els ordinadors les feines es poden fer molt més ràpidament i amb precisió. • Els ordinadors ens permeten corregir o modificar un treball d'una manera molt

senzilla i sense haver de començar-lo de nou. • Els ordinadors ens poden desar els treballs (els emmagatzemem a la memòria) per,

més endavant, poder-los veure o modificar.

Un ordinador fa allò que nosaltres li diem: obeeix les nostres ordres.

Generalment, s'hi succeeixen tres etapes:

• nosaltres diem a l’ordinador què volem fer; • l’ordinador ho fa; • l’ordinador ens en mostra el resultat.

Un ordinador o sistema informàtic consta de diversos components que es poden agrupar en dos blocs:

El maquinari o hardware. És la part física de l’ordinador, allò que “es pot tocar". L’ordinador, entès com a màquina, està constituït pel ratolí, el teclat, la pantalla, la impressora, la unitat central...

El programari o software. Són els programes o les instruccions que ens permeten portar a terme les tasques concretes i que controlen el treball del maquinari.

Amb un programa de TRACTAMENT DE TEXTOS podem escriure, amb un FULL DE CÀLCUL podem portar les factures de l’empresa, amb una BASE DE DADES podem portar el registre de socis de l’associació. També hi ha programes específics per fer retocs fotogràfics, per dibuixar, per connectar-nos i navegar per Internet... Cada tasca que realitzem amb l’ordinador és “guiada” per un programa.

El programari són les eines lògiques (no físiques) que utilitzem per tractar la informació, és la part que “no es pot tocar” d’un sistema informàtic.

EL MAQUINARI

Vegem els diferents components que formen el maquinari d’un equip informàtic d’ús personal (un PC). En la majoria d’equips, hi podem trobar:

• La unitat central, on es troben els elements principals de l’ordinador i que s'acostumen a situar a l'interior de la caixa de l'ordinador mateix:



Fig. 2 - Unitat central

• A l'interior de la unitat central hi ha el "cervell de l'ordinador" o CPU, els dispositius de memòria que permeten emmagatzemar les dades i els programes amb què treballa l'ordinador, el disc dur o dispositiu d'emmagatzematge de dades d'una manera permanent, i altres dispositius com ara la targeta gràfica, la targeta de so, la targeta de xarxa, la font d'alimentació...

• Els perifèrics o conjunt de dispositius connectats a la unitat central, que permeten la comunicació d'un equip informàtic amb l'exterior. A través dels perifèrics donem les ordres i les dades a l'ordinador, però també rebem la informació de l'ordinador (la visualitzem per la pantalla del monitor, la imprimim...)

Els perifèrics es classifiquen en tres grups, d'acord amb el sentit del flux de les dades que gestionem:

- Perifèrics d'entrada d'informació. - Perifèrics de sortida d'informació. - Perifèrics d'entrada/sortida d'informació.

Perifèrics d'entrada: són aquells que utilitzem per introduir la informació (so, text, imatges...) a l'ordinador. Els més usuals són.

el teclat el ratolí el micròfon



l'escànner la webcam la càmera digital

Perifèrics de sortida: són els aparells que ens permeten extreure informació des de l'ordinador fins a l'exterior. Els més usuals són:

la impressora el monitor els altaveus

Perifèrics d'entrada/sortida: són els dispositius que ens permeten efectuar tant la introducció d'informació a l'ordinador com la recollida d'aquesta des de la màquina. Els més coneguts són aquests:

el CD Rom o DVD el disquet la memòria USB



el mòdem o router

Els components indispensables per poder començar a treballar amb l'ordinador són la unitat central, el monitor, el teclat i el ratolí.

La incorporació dels altres dispositius a l'equip informàtic depèn de l'ús que en fem.

TIPUS D'ORDINADORS

Hi ha molts tipus d' ordinadors, d'acord ambla seva funcionalitat i les seves característiques tècniques. Per exemple, podem diferenciar entre els ordinadors d'una gran corporació d'empreses, els de les entitats bàncàries o dels ens públics de caire governamental, que solen ser molt grans i potents; els que controlen una determinada màquinaria o processos industrials, o els que anomenem PC o ordinador personal.

L'ordinador personal sol estar equipat per poder realitzar les tasques comunes de la informàtica moderna: permet navegar per Internet, escriure texts i realitzar altres treballs d'oficina, escoltar música, veure vídeos, jugar...

D'ordinadors personals, en trobem en diferents formats:

• de sobretaula • portàtil • de butxaca



Un ordinador portàtil és un ordinador personal compacte, més petit i lleuger que els de sobretaula, i que inclou en un mateix objecte la unitat central, el teclat, la pantalla. El gran avantatge dels ordinadors portàtils es la seva mobilitat, ja que el podem transportar

fàcilment allà on ens calgui.

Fig. 3 - Ordinador portàtil

Un PDA, o organitzador personal, és un petit ordinador de butxaca que s'utilitza per gestionar tasques personals (agenda, notes...) i de comunicació. Generalment, les dades s'entren amb un llapis electrònic, escrivint directament sobre la pantalla.

Fig. 4 - PDA o organitzador personal




UNITAT 1: L'ENTORN DE L'ORDINADOR (II)

PRÀCTIQUES (1)

Per treballar els continguts de la unitat 1 us proposem ferles pràctiques següents...

• Pràctica 1: Els components de l'ordinador • Pràctica 2: Engegar l'ordinador • Pràctica 3: Tancar l'ordinador • Pràctica 4: L'escriptori • Pràctica 5: Reinicialitzar l'ordinador i Pausa en espera

PRÀCTICA 1: ELS COMPONENTS DE L'ORDINADOR

En aquesta pràctica, hi identificareu els principals components que conformen el vostre equip informàtic. Si desconeixeu per a què serveixen podeu demanar ajuda al vostre formador o formadora.

• Imprimiu-vos el document Components. Podeu demanar ajuda al vostre formador o formadora.

• Observeu el maquinari amb què esteu treballant. • Ompliu els espais buits de la taula amb "sí" o "no".

PRÀCTICA 2: ENGEGAR L'ORDINADOR

Ara coneixereu com s'engega el vostre equip. Si cal demaneu ajuda i informació per realitzar el procés correctament.

Aquí teniu la imatge d'un equip informàtic, on hi ha assenyalats els principals elements que us cal conèixer i identificar en el vostre equip:



• Comproveu que la torre i el monitor estan endollats correctament a la xarxa elèctrica i entre si.

• Localitzeu on es troba el botó d'engegar del monitor i l'indicador lluminós que us mostra el seu estat. Si cal, premeu-lo.

• Premeu el botó que posa en marxa l'ordinador. • Observeu els indicadors lluminosos de la torre i els del teclat. • Observeu, també, el que es va veient per la pantalla del monitor.

• El procés d'engegada pot trigar més o menys, en funció de les

característiques de l'ordinador. Mentrestant, heu de romandre a l'espera. • En el cas que l'ordinador us demani un nom d'usuari i una paraula de pas o

contrassenya, caldrà que s'introdueixin d'una manera exacta. És important que respecteu el format de majúscules/minúscules.

• Quan els indicadors lluminosos de la torre s'estabilitzen (només queda encès l'indicador d'alimentació), el procés d'engegada ha finalitzat. L'ordinador està a punt per a rebre les vostres ordres i/o dades. En aquest moment a la pantalla hi podreu veure l'escriptori.

L'escriptori és com la nostra taula de treball, on col�loquem els materials que necessitem més sovint quan treballem amb l'ordinador.



Moveu lentament el ratolí per sobre de la taula i observeu com el punter es desplaça per l'escriptori.

L'escriptori és el que veiem per la pantalla del monitor un cop hem posat en marxa l'ordinador. Distribuïdes per l'escriptori hi trobem les icones i, a la part inferior, hi tenim la barra de tasques.

Una icona és un dibuix associat a un programa, carpeta o arxiu. Per mitjà de les icones també podem accedir a les diverses utilitats i components de l'ordinador.

Pràctica 3: Tancar l'ordinador

En aquesta activitat coneixereu com es tanca l'ordinador. Si cal, demaneu ajuda per realitzar el procés correctament .

Teniu l'ordinador encès? Si no és així torneu a realitzar la Pràctica 2.

La imatge següent us mostra els passos que heu de seguir per apagar l'ordinador:



(1) Desplaceu lentament el ratolí i situeu el punter sobre el botó Inicia de la barra de tasques de l'escriptori.

Sense moure el ratolí premeu breument el botó esquerre. Us apareix un menú o llista de tasques.

(2) Moveu el ratolí fins que el punter se situï sobre l'opció Tanca, i torneu a prémer breument el botó esquerre del ratolí.

Us apareix aquesta finestra:



Ara cal que confirmeu que voleu tancar l'ordinador. Situeu el punter del ratolí sobre el botó D'acord i cliqueu-hi.

Abans d'acabar és important que comproveu que el monitor s'ha desconnectat automàticament. Si no és així cal que l'apagueu.

Observeu també com han quedat els indicadors lluminosos de la torre i del monitor.

Per assegurar una llarga vida a l'ordinador és important apagar-lo o tancar-lo adequadament.

A l'interior de l'ordinador hi ha molts components electrònics sensibles a les variacions del corrent elèctric. És recomanable desendollar la torre i la resta de components de l'ordinador de la xarxa elèctrica en cas de tempesta o durant absències prolongades.


UNITAT 1: L'ENTORN DE L'ORDINADOR (I III)

PRÀCTIQUES (2)

Per treballar els continguts de la unitat 1 us proposem continuar treballant les pràctiques següents...

• Pràctica 4: L'escriptori • Pràctica 5: Reinicialitzar l'ordinador i Pausa en espera



PRÀCTICA 4: L'ESCRIPTORI En aquesta pràctica coneixereu alguns elements de l'escriptori i com, per mitjà del ratolí, podem seleccionar una icona i moure-la per l'escriptori.

• Teniu l'ordinador encès? Si no és així torneu a realitzar la Pràctica 2.

• Llegiu el nom associat a cada una de les icones del vostre escriptori. El vostre formador o formadora pot indicar-vos per a què serveix cada una.

• Moveu lentament el ratolí per sobre de la taula seguint sempre una linea horitzontal o vertical, de manera que la mà mantingui la mateixa posició. És molt important que no gireu el canell.

• Col�loqueu el punter del ratolí sobre la icona de la paperera de reciclatge. Sense moure el

ratolí premeu breument el botó esquerre. La icona ha quedat seleccionada.

icona no seleccionada

icona seleccionada



• Feu això mateix sobre la icona El meu ordinador. Quines icones teniu seleccionades ara? Podeu tenir-ne dues de seleccionades?

• Torneu a seleccionar la paperera de reciclatge i sense deixar de prémer el botó del ratolí moveu-lo lentament per sobre de la taula. Què passa si deixeu de prémer el botó?

• Desplaceu totes les icones a l'extrem oposat de l'escriptori.

Nota: si les icones no es desplacen pot ser que "estiguin blocats els elements de l'escriptori". En aquest cas, demaneu ajuda al vostre formador o formadora.

PRÀCTICA 5: REINICIALITZAR L'ORDINADOR I PAUSA EN ESPERA

• A la Pràctica 3 heu après què cal fer per Tancar l'ordinador.

Torneu, doncs, a tancar-lo, però atureu-vos quan us aparegui aquesta imatge:

• Col�loqueu el punter del ratolí en el lloc assenyalt i feu clic.

• Al moment se us obrirà una llista amb diverses possibilitats:

FER CLIC O CLICAR és l'acció combinada d'assenyalar amb el punter un element

de la pantalla i, després, prémer i alliberar ràpidament el botó (generalment

l'esquerre) del ratolí.



Què vol dir cada opció?

Tanca l'ordinador:

finalitza la vostra sessió de treball, i tanca l'ordinador.

Reinicia: finalitza la vostra sessió de treball, tanca l'ordinador i el torna a engegar.

Pausa en espera:

manté la vostra sessió de treball amb l'ordinador en baix consum.

Tanca la sessió:

finalitza la vostra sessió de treball i deixa l'ordinador funcionant.

• Amb el punter del ratolí situeu-vos sobre l'opció Reinicia i premeu breument el botó esquerre del ratolí. L'opció Reinicia us ha quedat seleccionada. Després feu clic sobre el botó D'acord.

• Espereu, observeu la pantalla i comproveu com l'ordinador es tanca i seguidament es torna

a engegar.

• Repetiu els pasos anteriors, però ara seleccioneu l'opció Pausa en espera. Observeu com l'ordinador sembla que es tanca: la pantalla del monitor queda fosca, si bé els indicadors lluminosos de la torre i el teclat queden encesos. Feu un clic amb el ratolí i observeu com la pantalla us torna a mostrar el que hi teníeu i podeu continuar treballant-hi.

• L'opció Reinicia ens permet tancar i engegar de nou l'ordinador en una sola

operació.



Això ens pot ser útil si volem deixar engegat l'ordinador però volem assegurar-nos que la nostra sessió de treball queda tancada del tot. Si l'ordinador ens comença a fer "coses rares" o no respon a les ordres que li donem, l'opció Reinicia també ens pot ser molt útil.

• L'opció Pausa en espera ens permet tenir l'ordinador engegat, en un estat de baix consum mentre no l'utilitzem, i reemprendre ràpidament la nostra sessió de treball quan ens calgui.

RECURSOS

Selecció de recursos disponibles a la xarxa:

• edu365 -> Sistema Informàtic: maquinari

http://www.edu365.com/eso/muds/tecnologia/maquinari/index.htm

• Descobreix el teu PC!

http://www.xarxa-omnia.org/ccbc/manuals/mi pc/index.htm

• Els Jocs de l'Òmnia

http://www.xarxa-omnia.org/ccbc/wiki/pmwiki.php?n=Flash.




UNITAT 2: EL MAQUINARI (I)

TEORIA DE LA UNITAT

EL RATOLÍ

El ratolí (o mouse) és el perifèric de l'ordinador que s'utilitza més . És el dispositiu que ens permet interactuar amb els objectes que veiem per la pantalla, donar ordres a l'ordinador o controlar altres dispositius.

El seu funcionament consisteix a bellugar un punter, generalment en forma de fletxa, que permet moure'ns per la pantalla i visualitzar la seva posició concreta. El punter és com el nostre dit virtual.

Fig 1 - Imatge del punter

El ratolí sol tenir dos o tres botons de pulsació que permeten realitzar diferents accions en funció del botó que es polsa (esquerre, central, dret) i de l'àrea o zona en la qual es troba el punter. Actualment, la majoria de ratolins tenen una roda central que substitueix el botó central i que ens ofereix més comoditat en algunes aplicacions.

Fig. 2 - Els botons d'un ratolí



Com s'agafa i es mou el ratolí?

• Col�loqueu el ratolí sobre l'estoreta, amb el cablatge cap endarrere.

• Recolzeu el canell sobre l'estoreta del ratolí o sobre la taula. Procureu que el palmell de la mà descansi sobre el ratolí.

• També és recomanable que la part inferior de l'avantbraç descansi sobre la taula.

• Subjecteu lateralment el ratolí amb el dit gros i els altres dos oposats.

• L'índex i el dit del mig han de descansar lleugerament sobre els botons esquerre i dret, respectivament.

• Desplaceu el ratolí per l'estoreta, cap endavant i cap endarrere i cap a la dreta i cap a l'esquerra. D'aquesta manera el punter es mou per la pantalla en sentit vertical i horitzontal, respectivament.

• No gireu el ratolí ni el canell de la mà.

• Si us fa falta espai per moure el ratolí, podeu aixecar-lo de l'estoreta i col�locar-lo allà on us convingui.

• Si el moviment del ratolí és lent, el desplaçament del ratolí per l'estoreta i per la pantalla coincidiran. Contràriament, si el moviment del ratolí per l'estoreta és ràpid, el seu desplaçament per la pantalla s'accelerarà i serà més gran.

• Prémer el botó esquerre del ratolí és l'acció que fem més habitualment. D'això en diem fer un clic o clicar.Per clicar premeu lleugerament el botó esquerre del ratolí amb el dit índex i tot seguit deixeu-lo anar.

• S'ha de tenir molta cura de no moure el ratolí mentre feu la pulsació.



TIPUS DE PUNTERS

El punter és el rastre del ratolí que es veu en la pantalla de l'ordinador i que obeeix els seus moviments.

El punter del ratolí ajuda els usuaris a guiar-se per la pantalla sabent en cada moment on es troben.

En general, el punter té forma de fletxa, però pot tenir altres formes d'acord amb el tipus de treball que es faci amb l'ordinador o el programa que s'utilitzi.

Els tipus de punter que podem trobar més sovint són aquests:

És el punter habitual de l'escriptori de Windows

És el punter que ens indica que podem introduir text amb el teclat.

Aquest punter ens indica que estem passant per un enllaç o vincle.

El seu ús generalitzat es troba en la navegació per .pàgines web

Ens indica que el sistema està treballant.

Ens indica que el sistema està realitzant una operació interna i que hem d'esperar.

Ens facilita informació o ajuda de l'element que seleccionem.

EL TECLAT

El teclat és el perifèric que, a més de controlar l'ordinador, ens permet introduir dades en forma de text, xifres o símbols. És, potser, el dispositiu d'entrada de dades més important d'un ordinador.

El seu disseny i la seva estructura provenen de les antigues màquines d'escriure. Hi ha diferents disposicions de teclat. El tipus estàndard de teclat anglès es coneix com QWERTY, i és el que s'utilitza habitualment en els països occidentals, amb l'alfabet "llatí". Les sigles QWERTY corresponen a les primeres lletres del teclat, començant per l'esquerra en la fila superior.



El teclat de l'ordinador conté totes les tecles d'una màquina d'escriure i algunes més que permeten realitzar funcions específiques, com ara el desplaçament del cursor, inserir caràcters, esborrar, retrocedir i avançar una pàgina... Normalment, a cada lletra o caràcter li correspon una tecla, però si mireu el teclat trobareu que algunes tecles tenen dos o tres signes. En un teclat estàndard les tecles estan distribuïdes en distintes àrees:

Fig 3 - El teclat: distribució de les tecles

• el teclat principal o tecles alfanumèriques, similar al teclat d'una màquina d'escriure. Hi trobem totes les lletres de l'alfabet, els deu dígits numèrics (0, 1, 2... 9) i tots els signes de puntuació i accentuació, a més de la barra espaiadora.

• el teclat numèric, similar al d'una calculadora. Hi trobem els deu dígits numèrics (0, 1, 2... 9) i els símbols de les quatre operacions matemàtiques bàsiques (suma, sostracció, multiplicació i divisió). La tecla BloqNum activa o desactiva aquesta àrea del teclat, ja que aquestes tecles també poden utilitzar-se per desplaçar el cursor per la pantalla.

• les tecles de funció, situades a la part superior del teclat principal. Van de l'F1 a l'F12, i són tecles que sovint representen dreceres per realitzar una acció concreta. Les seves funcions depenen del programa amb què s'utilitzin. Alguns teclats moderns inclouen un altre conjunt de tecles, a la part superior de les tecles de funció, que permeten accedir a Internet, obrir el correu electrònic o controlar la reproducció d'arxius de so o de vídeo. Aquestes tecles no tenen un caràcter universal i depenen de cada fabricant.

• les tecles de navegació, situades entre el teclat principal i el teclat numèric, ens faciliten desplaçar-nos per menús o per diversos arxius i documents. No en modifiquen el contingut però sí que permeten desplaçar el cursor.



• També hi ha una sèrie de tecles de control de l'ordinador distribuïdes al voltant del teclat principal:

• la tecla d'alternativa o Alt, • la tecla d'alternativa gràfica o AltGr, • la tecla de control o Ctrl, • la tecla d'escapada o Esc...

Aquestes tecles permeten controlar el Windows i actuar amb els diferents programes. De fet, la seva funció pot variar d'acord amb el treball que es faci amb l'ordinador i l'aplicació que s'utilitzi.


UNITAT 2: EL MAQUINARI (II)

PRÀCTIQUES (1)

Per treballar els continguts de la unitat 2 us proposem les pràctiques següents:

• Pràctica 1: Moure el punter ratolí per la pantalla • Pràctica 2: Seleccionar i arrossegar objectes amb el ratolí • Pràctica 3: El mapa de les Comunitats Autònomes • Pràctica 4: Trencaclosques • Pràctica 5: El teclat (a) • Pràctica 6: El teclat (b) • Pràctica 7: El teclat (c) • Pràctica 8: El teclat (d)

PRÀCTICA 1: MOURE EL PUNTER DEL RATOLÍ PER LA PANTALLA

En aquesta activitat practicareu com s'ha de lliscar el ratolí per sobre de la taula i observareu com es desplaça el punter per la pantalla.

Per realitzar aquesta activitat necessitareu tenir a l'escriptori la icona del programa Atrapa'm. Obrireu l'aplicació i practicareu el desplaçament del ratolí per la pantalla. Cada vegada que col�loqueu un ratolí sobre l'altre, sumareu un punt. A veure si aconseguiu sumar-ne 30!



• Aneu a l'escriptori i localitzeu la icona. Demaneu ajuda al vostre formador o formadora si no la trobeu.

• Per executar o obrir l'aplicació:

• primer seleccioneu la icona (feu clic amb el botó esquerre del ratolí);

• i després polseu la tecla Intro • Practiqueu el desplaçament del ratolí. Intenteu col�locar un ratolí sobre l'altre. Practiqueu

fins que us resulti fàcil desplaçar.

• Per acabar la pràctica, col�loqueu el punter sobre el botó de la finestra i feu clic.

Per adquirir un bon maneig i domini del ratolí:

Feu moviments lents.

Per l'estoreta desplaceu el ratolí amunt i avall, i cap a la dreta i cap a

l'esquerra.

No gireu el ratolí ni el canell de la mà.



PRÀCTICA 2: SELECCIONAR I ARROSSEGAR OBJECTES AMB EL RATOLÍ

En aquesta activitat practicareu dues accions bàsiques que sovint necessitem fer amb el ratolí: seleccionar un objecte i arrossegar-lo.

• Obriu l'aplicació Ratolí-1 (feu un clic sobre la paraula que està en blau).

• Llegiu atentament les instruccions. Nota: si els cercles es troben amagats a la part inferior de la finestra, podeu polsar la tecla AvPàg per visualitzar-los o bé ampliar la finestra amb la tecla F11.

• Practiqueu les vegades que us faci falta.

• Per acabar la pràctica feu clic sobre el botó de la part superior dreta de la finestra.

Recordeu la Pràctica 4 del mòdul 1? En aquella pràctica vàreu seleccionar i arrossegar les icones de l'escriptori.

PRÀCTICA 3: EL MAPA DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES

En aquesta activitat col�locareu les peces de les diferents Comunitats Autònomes en un mapa de l'estat espanyol.

• Obriu l'aplicació de les Comunitats Autònomes en una nova finestra (feu clic sobre la paraula escrita en blau).

• Col�loqueu en el mapa de l'estat espanyol les peces de les diferents Comunitats Autònomes: - feu clic per a triar una Comunitat Autònoma;



- sense deixar de prémer el botó del ratolí desplaceu la peça fins al seu lloc, encaixeu la peça, i feu clic per alliberar-la.

• Un cop hagueu acabat l'activitat feu clic sobre el botó

PRÀCTICA 4: TRENCACLOSQUES

En aquesta activitat practicareu el moviment i les accions del ratolí tot resolent uns trencaclosques.

Algunes orientacions que s'han de tenir en compte: feu clic amb el botó esquerre per triar una peça del trencaclosques, desplaceu el punter sense prémer el botó del ratolí i torneu a fer clic per alliberar la peça al seu lloc.

• Obriu l'aplicació Trencaclosques (feu un clic sobre la paraula que està en blau).

• Si us apareix una finestra d'avís, feu clic al botó Run, com es pot veure en la imatge

següent , i espereu que acabi el procés d'obertura:

• Observeu la nova pantalla i preneu nota dels botons que hi ha a la part superior. Feu clic als botons de la part superior de la pantalla per canviar d'activitat (anar a l'anterior o a la següent), tornar-la a fer o demanar ajuda. La imatge següent us ho explica d'una manera gràfica:



Per començar la pràctica feu clic al botó Activitat següent.

Per acabar la pràctica feu clic sobre el botó de la part superior dreta de la finestra.


UNITAT 2: EL MAQUINARI (III)

PRÀCTIQUES (2)

Per familiaritzar-vos amb la funcionalitat d'algunes tecles us proposem continuar fent les pràctiques següents:

• Pràctica 5: El teclat (a) • Pràctica 6: El teclat (b) • Pràctica 7: El teclat (c) • Pràctica 8: El teclat (d)

PRÀCTICA 5: EL TECLAT (A)

En aquesta pràctica treballareu: les lletres i el números, les majúscules, els accents, la barra espiadora i la tecla d'esborrar.



Com ho fem?

• Per començar a escriure cal tenir el cursor en un punt concret del document. Per situar el cursor fem clic amb el botó esquerre del ratolí. El cursor és una petita barra vertical que parpalleja.

Fig. 1 - El cursor

• La barra espaiadora serveix per posar espais en blanc entre les paraules.

• Per escriure una lletra en majúscules cal prémer la tecla de majúscules o Maj i, sense deixar-la anar, prémer la tecla de la lletra. Trobareu una tecla de majúscules a cada banda del teclat i podeu usar la que us vagi millor ja que necessitareu utilitzar totes dues mans.

Fig. 2 - Tecla de majúscules o Maj

• Per accentuar una lletra primer cal prémer la tecla de l'accent i després la de la lletra.

• Per esborrar una lletra, un nombre o un espai en blanc, utilitzem la tecla de retrocés. En prémer la tecla de retrocés s'esborra el caràcter (lletra, nombre, signe...) situat a l'esquerra del cursor.

Fig. 3 - Tecla de retrocés

• Per fer PUNT I APART o una línea en blanc utilitzem la tecla de retorn o Enter.

Fig.4 - Tecla de retorn o Enter

• Abans d'imprimir qualsevol text o document comproveu que la impressora connectada al vostre ordinador està engegada.

• Abans de començar podeu imprimir-vos el full Ajuda1. Si cal, demaneu ajuda al vostre formador o formadora.

• Obriu el fitxer Teclat-1 (feu clic sobre la paraula en blau).



• Ompliu el formulari seguint les orientacions i indicacions. Utilitzeu les tecles de navegació AvPàg i RePàg o la "rodeta" del ratolí per desplaçar-vos amunt o avall del formulari.

• Abans d'acabar feu clic al botó que trobareu a la part superior de la pantalla per imprimir el treball.

Per acabar i tancar el formulari feu clic sobre el botó Si us apareix el següent avís, podeu fer clic al botó Descartar datos y cerrar formulario

PRÀCTICA 6: EL TECLAT (B)

En aquesta pràctica també treballareu: les lletres i el nombres, les majúscules, els accents, la barra espaiadora, la tecla d'esborrar i el canvi de línia.




Per acabar i tancar el formulari feu clic sobre el botó



PRÀCTICA 7: EL TECLAT (C)

En aquesta pràctica, a més de les tecles anteriors, treballareu bàsicament com podem escriure un text en majúscules.

Com ho fem per escriure un text en majúscules?

• Si volem escriure un text en majúscules cal prémer la tecla de fixació de majúscules o BloqMaj un sol cop per activar-la. L'indicador lluminós CapsLock, que es troba a la part superior dreta del teclat, ens indica que la tecla està activada. Si tornem a prémer la tecla BloqMaj l'indicador lluminós s'apaga i es desactiva la fixació de les majúscules.

Fig. 5 - Tecla de fixació de majúscules o BloqMaj

• Quan l'indicador lluminós CapsLock està encès totes les lletres són en majúscules.




• Per acabar i tancar el formulari feu clic sobre el botó

PRÀCTICA 8: EL TECLAT (D)



En aquesta activitat practicareu alguns signes de puntuació (parèntesis, interrogació, punts, comes) i els signes matemàtics de les quatre operacions bàsiques, a més de les tecles que ja heu treballat en les pràctiques anteriors.

• Quan el signe que volem escriure, de puntuació o matemàtic, es troba a la part superior de la tecla cal prémer primer la tecla de majúscules o Maj i, sense deixar-la anar, prémer la tecla del signe. Trobareu una tecla de majúscules a cada banda del teclat i podeu usar la que us vagi millor ja que necessitareu utilitzar totes dues mans.

Fig. 6 - Algunes tecles amb signes a la part superior

Fig. 7 - Tecla de majúscules o Maj

• Abans d'imprimir qualsevol text o document comproveu que la impressora connectada al vostre ordinador està encesa.


• Ompliu el formulari seguint les indicacions. Utilitzeu les tecles de navegació AvPàg i RePàg o la "rodeta" del ratolí per desplaçar-vos amunt o avall del formulari.

• Abans d'acabar feu clic al botó que us permet imprimir el treball.

• Per acabar i tancar el formulari feu clic sobre el botó


UNITAT 2: EL MAQUINARI ( I IV)

ACTIVITATS D'AMPLIACIÓ / REFORÇ



Tot seguit trobareu algunes activitats per treballar i reforçar el maneig del ratolí i per familiaritzar-vos més amb la disposició de les lletres al teclat.

• Activitat 1: Formes • Activitat 2: El Tangram en flash • Activitat 3: Tecles test • Activitat 4: Mecano mestre • Activitat 5: Typing tutorial

ACTIVITAT 1: FORMES

Aquesta activitat en línea us permet practicar la selecció i l'arrossegament d'objectes amb el ratolí.

• Feu clic sobre la paraula (en blau) Formes i us apareixerà una finestra nova amb la imatge següent:

• Per començar trieu un Joc.

• Seleccioneu les peces que més us convinguin i arrossegueu-les al seu lloc. Si cal utilitzeu els botons per girar les peces cap a la dreta o cap a l'esquerra. Per seleccionar un altre Joc premeu el botó Finalitzar.

• Per acabar l'activitat feu clic sobre el botó .

ACTIVITAT 2: EL TANGRAM EN FLASH



Aquesta activitat en línia també us permet practicar la selecció i l'arrossegament d'objectes amb el ratolí.

• Feu clic sobre la paraula (en blau) Tangram i us apareixerà una finestra nova amb la imatge següent:

• Per començar feu clic sobre la fletxa blava.

• Trieu un nivell. Escolliu una figura. Introduiu el vostre nom.

• La imatge següent us ajudarà a continuar jugant:

• Per acabar la pràctica feu clic sobre el botó .

ACTIVITAT 3: TECLES TEST Amb aquesta activitat en línia practicareu la localització de les lletres en el teclat.

• Feu clic sobre la paraula (en blau) Tecles test. Us apareixerà una finestra nova amb la imatge següent. Per començar feu clic a INICI:



• Llegiu les instruccions que us apareixen i feu clic a COMENCEM. Teniu 30 segons per fer l'activitat. Podeu repetir-la les vegades que vulgueu.

• Per acabar l'exercici feu clic sobre el botó .

ACTIVITAT 4: MECANO MESTRE Aquesta és una activitat en línia. És tracta d'escriure al més ràpid possible i sense equivocar-se les 10 frases que us proposen.

• Feu clic sobre la paraula (en blau) Mecano mestre i us apareixerà una finestra nova amb la imatge següent:



• Feu clic per començar i ja podeu escriure la primera frase.

• Algunes orientacions:

• Tingueu en compte les majúscules. • Mireu la pantalla a mida que aneu escrivint. • Si us equivoqueu de tecla no cal esborrar, no queda escrita.

• Quantes pulsacions per minut (ppm) heu aconseguit? Si practiqueu podeu millorar la velocitat.


ACTIVITAT 5: TYPING TUTORIAL

Es tracta d'una aplicació en línia, en anglès però amb un contingut textual mínim, de funcionament senzill i intuïtiu amb exercicis per familiaritzar-se amb el teclat i practicar la utilització correcta dels dits.

• Per començar feu clic sobre la paraula (en blau) Typing Tutorial i us apareixerà una finestra nova amb la imatge següent:

Nota: si es la primera vegada que s'accedeix a la pàgina web pot ser triga una mica a carregar-se. Espereu a

que la barra vermella arribi al 100%.

• Feu clic sobre el grup de lletres voleu practicar i us apareixerà una nova pantalla on veureu de color groc la lletra que heu de teclejar i el dit amb què correspon fer-ho.



• Si voleu repetir el grup de tecles feu clic a REPLAY. Si voleu triar-ne un altre feu clic a MAIN.


RECURSOS


• Els Jocs de l'Òmnia: Jocs amb el Ratolí

• http://www.xarxa-omnia.org/ccbc/wiki/pmwiki.php?n=Flash.Flash1

• Els Jocs de l'Òmnia: Jocs amb el Teclat • http://www.xarxa-omnia.org/ccbc/wiki/pmwiki.php?n=Flash.Flash2

• Els Jocs de l'Òmnia: Jocs Avançats • http://www.xarxa-omnia.org/ccbc/wiki/pmwiki.php?n=Flash.Flash4

• Ratoneando

• http://www.pbclibrary.org/raton/mousercise.htm




UNITAT 3: EL RATOLÍ (A) (I)

TEORIA DE LA UNITAT

Les principals accions amb el ratolí

Les principals accions que podem realitzar amb el ratolí són:

• Fer un clic amb el botó esquerre. Fer un clic vol dir prémer el botó esquerre i deixar-lo anar ràpidament, sense que el ratolí es mogui. Aquesta acció ens permet seleccionar un objecte o escollir una opció d'un menú (llista).

• Fer un doble clic amb el botó esquerre. Per fer el doble clic primer situem el punter sobre un objecte, per exemple una icona de l'escriptori, i polsem dues vegades el botó esquerre al més ràpid possible, sense moure el ratolí. El doble clic és l'equivalent a donar una ordre a l'ordinador.

• Arrossegar un objecte. Per arrossegar un objecte fem un clic, amb el botó esquerre, sobre l'objecte (una icona o la barra de desplaçament lateral, per exemple) i, sense deixar de prémer el botó, desplacem el ratolí. L'objecte queda enganxat al punter del ratolí i segueix el seu desplaçament.

• Fer un clic amb el botó dret. Aquesta acció ens serveix per obrir menús (o llistes) contextuals o emergents. El menú o llista que se'ns mostra és diferent d'acord amb la zona de la pantalla on està situat el punter.




UNITAT 3: EL RATOLÍ (A) (II)

PRÀCTIQUES

Per treballar els continguts d'aquesta unitat sobre l'ús del ratolí us proposem fer les pràctiques següents:

• Pràctica 1: Les accions del ratolí • Pràctica 2: El doble clic • Pràctica 3: La calculadora • Pràctica 4: I a l'escriptori, què?

PRÀCTICA 1: LES ACCIONS DEL RATOLÍ

En aquesta pràctica veureu quines són les principals accions del ratolí. Per poder fer-la cal que tingueu l'aplicació Ratón Pràctico instal�lada en el vostre ordinador. Si no és així, demaneu ajuda al vostre formador o formadora.



• Aneu a l'escriptori i localitzeu la icona.

• Per executar l'aplicació:

• primer seleccioneu la icona

• i després polseu la tecla Intro • Llegiu atentament les indicacions de la pantalla i aneu fent el que se us indica.

PRÀCTICA 2: EL DOBLE CLIC En aquesta pràctica podreu practicar el doble clic.

• Obriu l'aplicació Ratolí-2 en una nova finestra (feu un clic sobre la paraula en blau).

• Llegiu atentament les instruccions i feu el que se us indica. • Practiqueu les vegades que faci falta.

• Per acabar la pràctica i tancar la finestra feu clic sobre el botó .

PRÀCTICA 3: LA CALCULADORA

Amb l'aplicació Calculadora podeu realitzar les mateixes operacions que normalment feu amb una calculadora de mà. El punter del ratolí és el vostre dit virtual.

• Els càlculs que heu de fer els trobareu en el document Càlculs. Per accedir-hi i imprimir-vos el document feu clic a la paraula en blau.

• Localitzeu la icona de la Calculadora a l'escriptori i feu un doble clic per obrir l'aplicació. Si no hi és demaneu ajuda al vostre formador o formadora.


• Feu moviments lents, en sentits horitzontal i vertical.




• Se us obrirà una finestra amb la calculadora activada que tindrà aquesta aparença.

• Realitzeu els càlculs del document que teniu imprès i a mida que n'obtingueu els resultats anoteu-los. Quan acabeu podeu comprovar els vostres resultats amb els dels companys i companyes del grup.

• Per acabar la pràctica feu clic sobre el botó de la finestra de la Calculadora.

PRÀCTICA 4: I A L'ESCRIPTORI, QUÈ?

Ara podreu practicar en el vostre Escriptori les accions del ratolí que heu vist en la Pràctica 1.

• Recordeu la Pràctica 4 del mòdul 1? En aquella pràctica vau seleccionar i arrossegar les icones de l'escriptori. Ho torneu a provar? Es tracta de canviar la disposició de les icones de l'escriptori: podeu desplaçar-les totes a la dreta de la pantalla, o a la part superior... o fins i tot, amb una mica d'imaginació, podeu fer el dibuix d'un cursor enmig de l'escriptori!



• Practiqueu el doble clic sobre algunes icones de l'escriptori. En la majoria de casos se us obrirà una nova finestra a l'escriptori (la dimensió pot ocupar tota la pantalla o només una part).

Per tancar la finestra feu clic sobre el botó .

• Què succeeix si feu un clic amb el botó esquerre del ratolí sobre una icona de l'escriptori? I si ho feu sobre una altra icona?

• I si feu un clic amb el botó dret? Com recordareu, el botó dret serveix per obrir menús i la llista d'opcions que se'ns desplega depèn de la zona on cliquem. Comproveu com els menús que emergeixen són diferents si cliqueu:

� sobre la icona de la calculadora; � sobre la icona del meu ordinador; � sobre la paperera de reciclatge; � sobre el fons de l'escriptori; � sobre la barra de tasques; � sobre el botó Inicia; � ...

• Si col�loqueu el punter del ratolí, sense prémer o polsar cap botó, sobre una icona de l'escriptori, se us mostra una etiqueta groga amb una breu informació de què representa.


• Feu moviments lents, en sentits horitzontal i vertical.


• Utilitzeu sempre el dit índex per polsar el botó

esquerre i el dit del mig per polsar el botó dret (si la

persona usuària és esquerrana el dit índex l'utilitzarà

per all botó dret i el dit del mig per al botó esquerre)

.




UNITAT 3: EL RATOLÍ (A) (I III)


Tot seguit trobareu una activitat per treballar i reforçar el maneig del ratolí.

ACTIVITAT 1: EL SOLITARI

El Solitari és un joc de Windows que podeu trobar al vostre ordinador.

• Feu doble clic sobre la icona que trobareu a l'escriptori i se us obrirà el joc en una nova finestra. Si no teniu la icona del joc a l'escriptori demaneu ajuda al vostre formador o formadora.

• L' objectiu del Solitari es utilitzar totes les cartes de la baralla per construir quatre piles amb les cartes classificades per pals i en ordre ascendent, començant pels asos.



• Com s'hi juga? Algunes indicacions:

� Per remenar les cartes i distribuir-les polseu la tecla F2 .

� La taula de joc està dividida en tres zones:

� zona 1: les cartes de la baralla que anem destapant, � zona 2: la pila de files, on es col�loquen les cartes en ordre descendent i de

colors alterns (vermell, negre...) � zona 3: la pila de pals, on es col�loquen les cartes per pals en ordre

ascendent, començant per l'as o carta A.

• Per obrir les cartes de la baralla fem un clic amb el botó esquerre sobre el piló.

• Les cartes les podem passar: � de (1) a (2) -> de la baralla a la pila de files arrossegant-les amb el ratolí; � de (1) a (3) -> de la baralla a la pila de pals amb un doble clic; � de (2) a (3) -> de la pila de files a la pila de pals amb un doble clic; � de (2) a (2) -> d'una pila de fila a una pila de fila arrossegant-les. En aquest

cas podem moure només una o diverses cartes alhora. � Si volem que totes les cartes que tenim en joc a la pila de files passin a la

pila de pals podem fer un clic amb el botó dret del ratolí a qualsevol lloc de la taula de joc.

• Les cartes obertes de la baralla o de les piles de fila sempre estan disponibles.

• Només un rei o una carta K pot iniciar una pila de fila.

• Quan s'acaben les cartes de la baralla podem reinicialitzar-la fent un clic damunt del cercle verd.

• Es guanya quan es col�loquen totes les cartes a la pila de pals.

• En qualsevol moment es pot reinicialitzar el joc polsant la tecla F2.

Per acabar l'activitat i tancar la finestra del Solitari feu clic sobre el botó .

RECURSOS



A més dels recursos assenyalats a la Unitat 2 podeu trobar més activitats i jocs per practicar amb el ratolí a:

• Recursos per a l'educació bàsica de persones adultes: Activitats en línia

• Trencaclosques i activitats de Vocabulari: http://www.xtec.cat/~ivilater/enlinia/enlinia.htm

• Formació d'adults. Recursos en línia • Jocs didàctics: http://www.xtec.net/~figlesi2/

• Zona Clic: Biblioteca d'activitats. A la Biblioteca d'activitats de la Zona Clic s'hi poden trobar diversos paquets d'activitats que tenen com a base el maneig del ratolí. Aquí en teniu una selecció:

� L'alfabet 2

� Diccionem

� Quadrats de 10 i triangles de 15

� Activitats d'observació, lògica i raonament

� Gaudí: dracs




UNITAT 4: ELS MENÚS (I)

TEORIA DE LA UNITAT

ELS MENÚS

En termes culinaris un menú és una llista dels plats que se serveixen en un àpat.

Però, i si parlem d'informàtica?

En aquest cas també es tracta d'una llista: una llista de funcions i d'opcions ofertes per un programa informàtic que l'usuari pot seleccionar i d'aquesta manera gestionar les diverses accions que realitza el programa.

Per seleccionar una opció d'un menú habitualment utilitzem el ratolí.

Podem diferenciar diferents tipus de menús:

Menú d'Inici Menú que apareix després de fer clic amb el botó esquerre ratolí

sobre el botó de la barra de tasques.

Menú principal Menú situat generalment a la part superior de la finestra d'un programa o aplicació, que presenta d'una manera permanent les funcions i les opcions bàsiques que l'usuari pot seleccionar.

Menú desplegable Menú que s'estén des de la part superior finsa la part inferior de la pantalla, en general després de fer clic amb el botó esquerre del ratolí en una opció del menú principal.



Menú emergent

o contextual

Menú que apareix al lloc de la pantalla on està situat el cursor, en general després de fer clic amb el botó dret del ratolí.

Submenú Menú d'un programa informàtic que es desplega quan s'activa una opció d'un menú desplegable.

Veiem-ne algunes imatges:

Fig. 1- Menú Inici i alguns submenús



Fig. 2 - La part assenyalada correspon al menú principal del programa WordPad

Fig. 3 - La part assenyalada correspont al menú desplegable de l'opció Fitxer del menú principal del programa WordPad



Fig. 4 - Menú contextual que emergeix de la icona Els meus documents

Fig. 5 - Diferents menús en el programa Paint



Fig. 6- Quan el submenú no mostra totes les opcions ens cal clicar sobre el senyal per desplegar-lo completament


UNITAT 4: ELS MENÚS (II)

PRÀCTIQUES

Per treballar els continguts de la unitat 4 i aprendre a moure-us per menús us proposem fer les pràctiques següents:

• Pràctica 1: Mireu què fan els artistes! • Pràctica 2: Comencem pel Menú d'inici • Pràctica 3: Obrim programes!



PRÀCTICA 1: MIREU QUÈ FAN ELS ARTISTES!

Amb aquesta activitat en línia podreu practicar, amb el ratolí, el desplaçament per menús desplegables, alhora que coneixereu algunes obres d'artistes importants.

• Feu clic sobre la paraula (en blau) Artistes i us apareixerà la pantalla següent en una nova finestra:

• Utilitzeu els menús i localitzeu les imatges següents:

• l'escultura El peine de los vientos d'Eduardo Chillida; • la pintura La Mona Lisa de Leonardo da Vinci; • l'escultura L'home del nas trencat d'Auguste Rodin; • el Mercat de Santa Caterina de Barcelona, de l'arquitecte Enric Miralles; • l'obra Desguàs sec del fotògraf Chema Madoz; • el quadre Dona, ocell i estrella de Joan Miró.

També podeu passejar-vos pels diferents menús i recomanar als vostres companys alguna obra que us hagi agradat especialment, a veure si la localitzen i si també els agrada!

Per acabar la pràctica i tancar la finestra feu clic sobre el botó .

Pràctica 2: Comencem pel Menú d'inici

Fins ara quan heu necessitat obrir un programa, la Calculadora o el Solitari, ho heu fet clicant sobre la icona que trobàveu a l'escriptori. La localització dels programes que teniu instal�lats en el vostre ordinador també es pot fer a partir del Menú d'Inici.



Com ho fem?

• Situeu-vos a l'Escriptori i feu clic sobre el botó de la barra de tasques. Us apareixerà el Menú d'inici. menú d'Inici Fig. 1 - Imatge del Menú d'Inici

• Amb el ratolí podeu desplaçar-vos per les diferents opcions, us quedaran remarcades en

blau. Si us situeu en una opció que té el senyal se us desplegarà

un altre menú, un Submenú: Fig. 2 - Image de un Submenú del Menú d'Inici

• Per desplaçar-vos al Submenú i triar una opció de la nova llista:

� cal que llisqueu horitzontalment el ratolí, seguint la línia assenyalada en blau, i que situeu el punter del ratolí damunt d'una opció del submenú;

El Menú d'Inici és la llista que apareix després de fer clic amb el

botó esquerre del ratolí sobre el botó de la barra de tasques.



� desplaçeu en vertical el ratolí i podeu fer clic damunt l'opció del submenú que necessiteu.

• Aneu a obrir la Calculadora:

• Obriu el Menú d'Inici; • Desplaceu el punter del ratolí verticalment fins a l'opció Programes; • Desplaceu el punter horitzontalment per passar al submenú; • Desplaceu el punter verticalment fins a l'opció Accessoris; • Desplaceu el punter horitzontalment per passar al submenú; • Desplaceu el punter verticalment fins a l'opció Calculadora; • Feu clic amb el botó esquerre i se us obrirà una finestra amb la Calculadora. • Tanqueu la finestra i torneu-ho a provar.

PRÀCTICA 3: OBRIM PROGRAMES!

Amb aquesta activitat practicareu obrir programes utilitzant-hi el Menú d'Inici | Programes. Només us cal seguir, amb el ratolí, el camí indicat de menús i submenús. Feu clic només quan arribeu al final, al progrma que voleu executar.

• Accediu al programa Solitari. Seguiu el camí: Menú d'Inici | Programes | Jocs | Solitari

• Accediu al programa Llibreta. Seguiu el camí: Menú d'Inici | Programes | Accessoris | Llibreta

• Accediu al programa Paint. Seguiu el camí: Menú d'Inici | Programes | Accessoris | Paint

• Accediu al programa WordPad. Seguiu el camí: Menú d'Inici | Programes | Accessoris | WordPad

Per acabar la pràctica tanqueu totes les finestres que tingueu obertes a l'escriptori.

El camí que hem seguit des del Menú d'Inici fins a la Calculadora es

representa així:

Menú d'Inici | Programes | Accessoris | Calculadora




UNITAT 4: ELS MENÚS (I III)


Tot seguit trobareu algunes activitats per treballar i reforçar el desplaçament per menús.

• Activitat 1: El Semàfor • Activitat 2: Ciutats del món a la carta

ACTIVITAT 1: EL SEMÀFOR

Amb aquesta activitat en línia podeu practicar el desplegament de menús.

• Feu clic sobre la paraula Semàfor i accedireu a l'activitat. Abans de començar l'exercici llegiu-vos les orientacions que trobareu a la pantalla mateixa:

Per acabar l'exercici i tancar la finestra feu clic sobre el botó .

ACTIVITAT 2: CIUTATS DEL MÓN A LA CARTA

Amb aquesta activitat, alhora que practiqueu amb els menús , coneixereu diverses ciutats del món.



• Feu clic sobre la paraula Ciutats del món i accedireu a l'activitat. Abans de començar l'exercici llegiu les orientacions que trobareu a la pantalla mateixa:

Podeu buscar la informació de les ciutats següents:

• del continent europeu: Nàpols (Itàlia), Londres (Regne Unit) , Lisboa (Portugal)... • del continent africà: Memfis (Egipte), Pretòria (Àfrica del Sud), Dakar (Senegal)... • del continent asiàtic: Pequín (Xina), Bombai (Índia), Tel Aviv (Israel)... • del continent americà: Sao Paulo (Brasil), Valparaiso (Xile), Nova York (Estats Units)... • de Oceania: Apia (Samoa), Melbourne (Austràlia), Suva (Fiji)...

Per acabar l'exercici i tancar la finestra feu clic sobre el botó .




UNITAT 5: EL TECLAT (A) (I)

TEORIA DE LA UNITAT

Com disposar les mans sobre el teclat

És important, ja des dels inicis, acostumar-se a utilitzar les dues mans i diferenciar la zona dreta i esquerra del teclat, encara que no s'usin tots els dits.

En la imatge següent podeu veure la divisió, en vermell, de l'àrea alfanumèrica o principal d'un teclat que determina quines tecles es polsen amb els dits de la mà esquerra i quines tecles es polsen amb els dits de la mà dreta:

Fig. 1 - Imatge extreta de l'aplicació "Taca-Taca para aprender a teclear" - www.Hayqueverlo.com

Relaxeu els braços i les espatlles i, per començar, col�loqueu el dit índex de la mà esquerra sobre la tecla F i l'índex de la mà dreta sobre la tecla J. D'aquesta manera teniu distribuïdes les tecles entre totes dues mans.



Estireu els dits, d'una manera suau, per buscar la tecla a polsar.

Quan necessiteu teclejar a les files superior o inferiors desplaceu els canells amunt o avall d'una manera relaxada, per facilitar que els dits no s'hagin d'estirar o contreure massa.

Per escriure majúscules: la tecla de majúscules o Maj es polsa sempre amb la mà contrària a la tecla de la lletra. Per exemple, per escriure "A" la mà dreta polsa la tecla de majúscula i l'esquerra polsa la tecla A. I per escriure M, la mà esquerra polsa la tecla de majúscula i la mà dreta la tecla M.

La barra espaiadora, que permet col·locar espais entre paraules, sempre es polsa amb la mà contrària a la que s'usa per teclejar la darrera lletra de la paraula. Per exemple, per escriure "dilluns dimarts..." la barra espaiadora la polsarem amb la mà dreta (hem utilitzat l'esquerra per a la "s"). Però si voleu escriure "col i patates", els espais els fareu amb la mà esquerra, ja que heu utilitzat la dreta per escriure la "l".

Si noteu algun tipus de cansament o pessigolleig als dits és important abaixar els braços, al costat del cos, per reactivar la circulació de la sang als dits.

És important acostumar-se a col�locar correctament les mans de bon començament, ja que després és més difícil poder corregir-ho.

EL TRACTAMENT DE TEXT

Un tractament de text és un programa informàtic per crear, compondre, donar format, modificar o imprimir documents. És el substitut de les màquines d'escriure, si be amb més potencialitats ja que permeten incloure imatges i altres tipus de dades a més del text. També són coneguts com a processadors de text.

Hi ha una gran varietat d'aquests programes: uns molt senzills i fàcils d'utilitzar, i altres de més especialitzats.

Alguns que potser us són familiars i que s'utilitzen a nivell d'usuari són:

- el WordPad, que ve inclòs en Windows,

- el Writer, del paquet OpenOffice, - l'Abiword, o

- el Word, del paquet Microsoft Office .



Fig. 2 - Icones, a l'escriptori, de programes de tractament de text


UNITAT 5: EL TECLAT (A) (II)

PRÀCTIQUES (1)


• Pràctica 1: Taca-taca • Pràctica 2: Tres textos sobre salut, medi ambient i poesia • Pràctica 3: El tractament de textos (a) • Pràctica 4: El tractament de textos (b)

Pràctica 1: Taca-taca

En aquesta activitat podreu iniciar-vos en la bona disposició dels dits sobre el teclat. Ho fareu amb l'aplicació Taca-Taca que heu de tenir a l'escriptori. Si no localitzeu la icona demaneu ajuda al vostre formador o formadora.

• Per obrir l'aplicació feu doble clic sobre la icona Taca-taca. • Feu clic a Empezar i després un altre clic a Aprende a teclear mejor. • A continuació teniu 5 opcions:



Seleccioneu 1. Posición amb un clic del ratolí.

• Aquesta pantalla us dóna informació sobre aspectes relacionats amb la posició dels dits, però també una sèrie de consells sobre la relació del teclat i el nostre cos (els ulls, l'esquena, les mans, els peus).

Seleccioneu l'opció Posición de los dedos del submenú. Llegiu-ho atentament i preneu-ne bona nota. És interessant que també llegiu les informacions i els consells de les altres opcions del submenú.

• Practiqueu la posició de les mans. Seleccioneu primer l'opció 2. Teclas i, després, l'opció 3. Palabras del menú principal.

• Per acabar la pràctica i tancar la finestra de l'aplicació feu clic al botó .

PRÀCTICA 2: TRES TEXTOS: SALUT, MEDI AMBIENT I POESIA

En aquesta activitat practicareu l'escriptura de petits textos.




• Copieu els textos. Observeu com es produeix el canvi de línea d'una manera "automàtica" en els dos primers textos i com necessiteu prémer la tecla de retorn en el tercer text. Utilitzeu les tecles de navegació AvPàg i RePàg o la "rodeta" del ratolí per desplaçar-vos amunt o avall del document.


• Per tancar la finestra i acabar la pràctica feu clic sobre el botó .


UNITAT 5: EL TECLAT (A) (III)

PRÀCTIQUES (2)

Per treballar els continguts de la unitat 5 us proposem continuar fent les pràctiques següents:

• Pràctica 3: El tractament de text (a): l'autobiografia • Pràctica 4: El tractament de text (b): una recepta de cuina

A diferència de l'escriptura amb màquina d'escriure, quan escrivim amb un

tractament de text generalment no cal "marcar" el canvi de línia amb

cap tecla.

El programa distribueix les paraules d'una manera "automàtica" i les envia a

la línia següent quan ja no hi caben.

Només s'utilitza la tecla de retorn o Enter en un "punt i apart", quan es

necessita fer un canvi de línia i no s'ha arribat al final, o quan es volen deixar

línies en blanc.

Fig. 1 - Tecla de retorn o Enter



PRÀCTICA 3: L'AUTOBIOGRAFIA

En aquesta pràctica utilitzareu el tractament de text WordPad. WordPad és un senzill programa que permet a l’usuari crear, editar, corregir i imprimir documents d’una manera senzilla i eficaç. En general forma part de la llista d'accessoris de Windows. El trobareu a: Inici | Programes | Accessoris | WordPad

Fig. 1 - Imatge de la finestra del WordPad

• Obriu el programa WordPad. Des del Menú d'inici seguiu el camí: Inici | Programes | Accessoris | WordPad

• Observeu on està situat el cursor i ja podeu començar a escriure. Feu alguna prova d'escriptura i valoreu si la mida de la lletra és adequada. Si necessiteu una mida de lletra més gran feu clic al triangle invertit de la casella LA MIDA DE LA LLETRA de la barra de format i seleccioneu del menu desplegable un valor més gran (per exemple 14 o 16)



Fig. 2 - Casella on s'indica la mida de la lletra

• Feu un petit escrit amb algunes dades de la vostra biografia.

• Un cop finalitzat l'escrit traieu-ne una còpia en paper: feu clic al botó Imprimeix de la

barra d'eines .

• Per acabar la pràctica i tancar el programa feu clic al botó . Si us apareix la pregunta de la imatge trieu l'opció que us convingui més:

• si feu clic al botó No el vostre escrit no quedarà desat a l'ordinador; • si feu clic al botó Sí, el vostre escrit es pot desar a l'ordinador. En aquest cas demaneu

ajuda al vostre formador o formadora. • si feu clic al botó Cancel�la, la finestra no es tancarà.

PRÀCTICA 4: UNA RECEPTA

En aquesta pràctica utilitzareu el WordPad per escriure una recepta de cuina.



A la imatge teniu la recepta d'"el tumbet", un acompanyament típic de Mallorca.



• Obriu el WordPad.

• Escriviu la recepta d'un plat que vosaltres conegueu. Pot ser una recepta molt senzilla, com ara la truita de patates amb ceba. Tingueu cura de seguir el model de la recepta d'"el tumbet":

• escriviu en negreta el nom de la recepta, les paraules "Ingredients" i "Preparació" i tots els noms dels aliments;

• assenyaleu cada ingredient i els diferents pasos de la preparació amb un pic.

• Un cop finalitzat l'escrit traieu-ne una còpia en paper: feu clic al botó Imprimeix de la

barra d'eines .

• Per acabar la pràctica i tancar el programa feu clic al botó . Si us apareix la pregunta de la imatge trieu l'opció que us convingui més:

• Per escriure en negreta feu clic al botó de negreta de la barra d'eines i

després escriviu la paraula. Per desactivar la negreta torneu a fer clic al

mateix botó.

Observeu que quan la negreta està activada, el botó sembla enfonsat.

Quan la negreta no està activada, el botó surt enfora.

• Per escriure els pics feu clic al botó de pics de la barra d'eines. Quan ja

no us faci falta desactiveu-lo: torneu a fer clic al mateix botó.

Fig. 1 - Botons activats de la barra d'eines

Fig. 2 - Botons desactivats de la barra d'eines




UNITAT 5: EL TECLAT (A)(I IV)


Tot seguit trobareu algunes activitats per treballar i reforçar alguns dels aspectes més importants d'aquesta unitat:

• Activitat 1: Practica més amb el Taca-taca • Activitat 2: Tecladit • Activitat 3: Aprendre tot jugant

ACTIVITAT 1: PRACTICA MÉS AMB EL TACA-TACA

Per tal d'assolir uns bons hàbits en la disposició de les mans sobre el teclat i optimar millor l'ús d'aquest dispositiu, en aquesta activitat podeu practicar més amb l'aplicació Taca-taca.



• Obriu l'aplicació amb un doble clic sobre la icona de l'escriptori. • Feu clic a Empezar i després un altre clic a Aprende a teclear mejor. • A continuació teniu la pantalla amb les 5 opcions:

A la pràctica 1 d'aquesta unitat ja heu treballat les opcions 1, 2 i 3; en aquesta activitat d'ampliació i reforç podeu treballar les opcions 4 i 5.

ACTIVITAT 2: TECLADIT

Tecladit és una aplicació de mecanografia, realitzada amb el JClic, que ensenya progressivament a l'estudiant a fer servir tots els dits de les dues mans, que cada dit "memoritzi" les tecles que li corresponen i que pugui escriure sense mirar-les.

Per realitzar aquesta activitat heu de tenir present quin dit li correspon a cada tecla, com es veu en aquest esquema:



Fig. 1 - Esquema de les tecles que corresponen a cada mà i a cada dit

(font: www.eduteka.org/Teclado2.php)

Tecladit és una activitat en línia. Per accedir-hi feu clic a la paraula, Tecladit. Espereu fins que s'hagi carregat totalment l'aplicació i pugueu veure la pantalla d'inici:

Com funciona?

• Amb les fletxes blaves aneu passant les lliçons (endavant o endarrere).



• Després d'escriure cada grup de lletres, premeu la tecla de retorn o Enter per validar-ho.

ACTIVITAT 3: APRENDRE TOT JUGANT

TuxType2 és un joc que pretén servir de tutorial de mecanografia. El programa inclou tres opcions de joc: Caiguda de peixos, Caiguda de meteòrits i Practicar.

• L'objectiu del joc Caiguda de peixos es guiar en Tux, el pingüí protagonista, cap als peixos que cauen des de la part superior de la pantalla per menjar-los. Per aconseguir que en Tux pugui menjar, cal prémer les tecles de la lletra o les paraules associades al peix o el grup de peixos. En aquesta opció hi ha tres nivells de dificultat: fàcil, mitjà i difícil, i dins de cada nivell es poden triar des de lletres soltes fins a paraules de 6 o més lletres.

• L'objectiu del joc Caiguda de meteòrits és evitar que caiguin els meteòrits a la Terra. Cada vegada que es prem la tecla correcta el meteòrit és destruït.



Hi ha quatre nivells de dificultat: cadet, pilot, as i comandant i, també per a cada nivell, es pot triar el nombre de lletres de les paraules que entren en joc.

• En l'opció de Practicar hi trobem una ajuda visual que assenyala els dits que s'han d'utilitzar per a cada lletra que surt en pantalla. D'aquesta manera es pot memoritzar la correspondència tecla-dit.

• Per començar a jugar cal que localitzeu a l'escriptori la icona i feu doble clic per obrir el programa. Si no trobeu la icona demaneu ajuda al vostre formador o formadora.

• Comenceu pel joc Caiguda de peixos i el nivell fàcil. A mida que aneu practicant podeu anar augmentant el nombre de lletres per paraula i el nivell de dificultat.

• Per acabar heu de fer clic a l'opció Sortir.

RECURSOS


• Curs de mecanografia gratuït per Internet.

• http://www.mecanografia.cat

(Nota: aquesta aplicació funciona en línia i només cal que cada usuari s'hi enregistri)




UNITAT 6: EL TECLAT (B) (I)

TEORIA DE LA UNITAT

EL TECLAT NUMÈRIC

El teclat numèric és similiar al d'una màquina de calcular i ens permet escriure una llarga sèrie de nombres d'una manera ràpida i eficaç.

S'utilitza amb la mà dreta i la posició de partida és:

• el dit índex sobre el 4 • el dit del mig sobre el 5 • el dit anular sobre el 6, i • el dit gros sobre el 0

Per poder funcionar el teclat numèric com a tal, l'indicador lluminós NumLock ha d'estar encès. L'indicador s'encén i s'apaga amb la tecla BloqNum o tecla de fixació de teclat numèric.

Si la tecla BloqNum no està activada i per tan l'indicador lluminós està apagat, aquesta zona del teclat funciona com les tecles de navegació.




UNITAT 6: EL TECLAT (B) (II)

PRÀCTIQUES (1)

Per treballar els continguts de la unitat 6 us proposem que feu les pràctiques següents:

• Pràctica 1: Les parts del teclat (el Teclat pràctic) • Pràctica 2: Tecles amb dos o tres caràcters • Pràctica 3: El teclat numèric • Pràctica 4: El tractament de text (c)

PRÀCTICA 1: LES PARTS DEL TECLAT (EL TECLAT PRÀCTIC)

Ja hem dit que en un teclat d'ordinador les diverses tecles tenen diferents utilitats i estan distribuïdes en distintes àrees o zones: tecles d'escriptura, tecles de funció, tecles de l'ordinador, tecles de navegació, teclat numèric i tecles de Windows.

Algunes d'aquestes tecles ja s'han treballat en unitats anteriors i s'ha vist quines eren les seves funcions específiques. En aquesta pràctica les veureu totes.



Per poder realitzar la pràctica heu de tenir a l'escriptori la icona de l'aplicació Teclado práctico (Teclat pràctic). Si no és així demaneu ajuda al vostre formador o formadora.

• Feu doble clic sobre la icona i s'obrirà l'aplicació en una nova finestra.

• Llegiu atentament la informació que surt a cada pantalla i seguiu-ne les indicacions. Per avançar per les diferents pantalles heu de fer clic al senyal d'endavant o prémer la tecla W.

• Per acabar la pràctica feu clic al senyal de sortir.

Pràctica 2: Tecles amb dos o tres caràcters

Ja hem vist que una mateixa tecla pot servir per a un, dos i, fins i tot, tres signes o caràcters. En aquesta activitat practicareu l'escriptura del segon i tercer caràcter d'una mateixa tecla.




• Copieu els textos en el requadre corresponent. Utilitzeu la "rodeta" del ratolí o les tecles RePàg i AvPàg per desplaçar-vos amunt o avall del formulari.


• Per tancar la finestra i acabar la pràctica feu clic sobre el botó .


UNITAT 6: EL TECLAT (B) (III)

Fig. 1 - Diferents tecles amb un, dos o tres caràcters

• Per escriure el segon caracter d'una tecla cal prémer

simultàniament la tecla de majúscules o Maj i la tecla corresponent al

caràcter.

• Per escriure el tercer caràcter d'una tecla cal prémer

simultàniament la tecla de AltGr i la tecla corresponent al caràcter.

• Exemples:

% s'escriu amb les tecles

= s'escriu amb les tecles

€ s'escriu amb les tecles

@ s'escriu amb les tecles

\ s'escriu amb les tecles



PRÀCTIQUES (2)

Per treballar els continguts d'aquesta unitat us proposem continuar amb les pràctiques següents:

• Pràctica 3: El teclat numèric • Pràctica 4: El tractament de text (c)

PRÀCTICA 3: EL TECLAT NUMÈRIC

En aquesta activitat utilitzareu preferentment la zona del teclat numèric. Utilitzeu d'una manera avienent els diferents dits de la mà dreta.


• Copieu els textos i els nombres en el requadre corresponent. Utilitzeu la "rodeta" del ratolí o les tecles RePàg i AvPàg per desplaçar-vos amunt o avall del formulari.

• Abans d'acabar feu clic al botó d'imprimir que trobareu a la part superior de la pantalla.

• Per tancar la finestra i acabar la pràctica feu clic al botó .

PRÀCTICA 4: EL TRACTAMENT DE TEXT (C)

En aquesta activitat practicareu les tecles de navegació per desplaçar-vos per un text i les tecles de retrocés i de supressió (Supr) per esborrar. També podreu comprovar l'ús de la tecla d'escapada o Esc per sortir dels menús desplegables.

Abans de començar la pràctica verifiqueu que a l'escriptori hi teniu la icona del fitxer anomenat JosepPla. Si no el localitzeu demaneu ajuda al vostre formador o formadora.

• Per començar obriu el tractament de text WordPad. Recordeu el camí?: Inici | Programes | Accessoris | WordPad



• Feu clic a Fitxer de la barra de menús, i trieu l'opció Obre...

• Se us obrirà una finestra com la de la imatge des d'on podreu triar l'arxiu que voleu obrir,

en el nostre cas Josep_Pla. Seguiu els passos 1, 2, i 3.

• A la finestra del WordPad heu de tenir el text d'en Josep Pla.

• Ara es tracta de visualitzar el funcionament de les tecles de navegació. El primer que heu de fer es buscar on és el cursor. El teniu localitzat?

• Comproveu on es desplaça el cursor quan polseu cada una de les tecles següents: AvPàg ~ RePàg ~ Inici ~ Fi ~ Ctrl+Inici ~ Ctrl+Fi



• Comproveu també el moviment del cursor amb les tecles de fletxa amunt, fletxa avall, fletxa dreta i fletxa esquerra.

• Ara que ja sabeu com podeu desplaçar el cursor aneu fins a les paraules assenyalades en vermell i corregiu-ne els errors. Per esborrar un caràcter recordeu que teniu dues tecles: - la tecla de retrocés, que esborra cap a l'esquerra. - la tecla de supressió o Supr que esborra cap a la dreta. Podeu utilitzar la que us vagi millor en funció d'on estigui el cursor.

• Abans d'acabar podeu desar el document corregit. A la barra de menús feu clic a Fitxer i, del menú desplegable, seleccioneu Anomena i desa... Se us obrirà una finestra. Primer triareu on desar el nou document corregit (a l'Escriptori) i després en modificareu el nom (JosepPla-corregit). Seguiu els passos 1, 2, i 3 assenyalats en la imatge:

• Per acabar la pràctica i tancar el programa feu clic al botó .

• Comproveu que a l'escriptori hi hagi el document JosepPla-corregit.




UNITAT 6: EL TECLAT (B) (I IV)


Tot seguit trobareu una activitat per reforçar alguns dels aspectes d'aquesta unitat.

• Activitat 1: Practica amb el tractament de text (1)

ACTIVITAT 1: PRACTICA AMB EL TRACTAMENT DE TEXT (1)

Dominar la disposició de les tecles i les seves funcions demana paciència i constància. A mesura que utilitzeu el tractament de text us anireu familiaritzant més amb el teclat i agafareu més rapidesa en l'escriptura.

Alguns exercicis escrits que podeu fer amb el WordPad:

• fer la llista de la compra de la setmana; • fer un escrit amb la descripció física i del caràcter vostre o d'alguna persona coneguda

(familiar, company de classe...); • triar una foto (antiga, d'unes vacances, d'un aniversari..) i fer-ne una descripció o una

explicació dels fets; • triar una pintura que us agradi especialment i escriure els sentiments que teniu en

contemplar-la o els records que us suggereix; • escriure què vàu fer ahir o el cap de setmana o bé quina és la vostra "rutina" diària; • ...

Un cop finalitzat cada escrit traieu-ne una còpia en paper: feu clic al botó Imprimeix de la barra

d'eines .

Recordeu que cal acostumar-se a utilitzar totes dues mans i si és possible, tots els dits.




UNITAT 7: EL RATOLÍ (B) (I)

TEORIA DE LA UNITAT

EL PROGRAMA PAINT

Paint és una eina de dibuix que pot utilitzar-se per crear imatges. El programa Paint de Windows ens permet dibuixar, construir figures geomètriques, omplir objectes de color, afegir-hi algun text...

Amb el Paint també podem modificar algunes imatges o fotografies digitals. Aquestes imatges les podem enganxar en un altre document (un cartell, una targeta de felicitació...) o les podem fer servir com a fons de l'escriptori de Windows.

On és troba Paint?

Normalment el programa Paint es troba a: Menú d'inici | Programes | Accessoris |Paint

Principals elements de Paint

La imatge següent mostra els diferents elements que ens cal coneixer de Paint per poder triar les distintes opcions de treball.

Fig. 1 - Elements de la pantalla de Paint



El quadre d'eines

El quadre d'eines, situat generalment a la banda dreta de la pantalla, ens posa a l'abast diverses eines de dibuix.

Per dibuixar una línia o una figura geomètrica, per omplir de color algun objecte, per esborrar o afegir-hi un petit text..., en cada cas utilitzarem una eina diferent.

Fent clic amb el botó esquerre del ratolí sobre un botó d'eina, aquesta queda seleccionada i llesta perquè la utilitzem.

Fig. 2 - El quadre d'eines de Paint

La paleta de colors

Paint ens deixa triar amb quin color volem dibuixar o emplenar un objecte.

Com si tinguéssim a cada mà un pot de pintura diferent, el Paint ens dona l'opció de triar dos colors:

• color de primer pla, amb el botó esquerre del ratolí. • color de fons, amb el botó dret del ratolí.

Els colors que en cada moment tenim seleccionats apareixen a l'esquerra de la paleta o quadre de colors:

• El quadrat superior representa el color de primer pla que controlem amb el botó esquerre del ratolí.

• El quadrat inferior representa el color de fons i que controlem amb el botó dret del ratolí.



Fig. 3 - La paleta o quadre de colors de Paint


UNITAT 7: EL RATOLÍ (B) (II)

PRÀCTIQUES (1)

Per treballar els continguts de la unitat 7 us proposem que feu les pràctiques següents:

• Pràctica 1: Experimentant amb Paint (1) • Pràctica 2: Experimentant amb Paint (2) • Pràctica 3: Experimentant amb Paint (3) • Pràctica 4: Experimentant amb Paint (4) • Pràctica 5: Configuració dels botons del ratolí • Pràctica 6: Modificar les opcions del Punter

PRÀCTICA 1: EXPERIMENTANT AMB PAINT (1)

En aquesta pràctica experimentareu lliurement l'ús d'algunes eines del Paint.

• Obriu el Paint: Menú d'inici | Programes | Accessoris |Paint

• Seleccioneu amb un clic del botó esquerre del ratolí l'eina llapis.

• Situeu el punter del ratolí sobre la zona de treball i dibuixeu lliurement per la zona de treball. Per dibuixar heu de tenir polsat el botó esquerre del ratolí i sense deixar-lo anar moure el punter per la zona de treball. Si moveu el ratolí sense polsar el botó, el llapis no dibuixa.

• Per esborrar tota la imatge o dibuix i deixar-lo en blanc, utilitzeu el Menú principal: Imatge | Esborra la imatge



• Intenteu fer un dibuix utilitzant-hi colors diferents. • També podeu provar de dibuixar amb l'eina Pinzell i amb l'eina Línia .

• Per acabar la pràctica i tancar la finestra de Paint feu clic sobre el botó .


En aquesta pràctica utilitzareu les eines rectangle i el�lipsi per fer cercles i quadrats.


• Seleccioneu amb un clic del botó esquerre del ratolí una d'aquestes eines:

• Situeu el punter del ratolí sobre la zona de treball i dibuixeu lliurement amb l'eina seleccionada. Per dibuixar heu de tenir polsat el botó esquerre del ratolí i sense deixar de préme'l moure el punter en sentit horitzontal i vertical fins que la figura adopti la forma i la mida



desitjada. Deixeu de prémer el boto del ratolí i situeu-vos en un altre punt de la zona de treball per dibuixar una altra figura.

• Per Desfer una figura (desfer la última acció) utilitzeu el Menú principal: Edita | Desfés

• Per dibuixar quadrats i cercles amb les eines rectangle i el�lipse, heu de mantenir la tecla

de Majúscules polsada alhora que arrossegueu el punter del ratolí.

• Per dibuixar un polígon: - Seleccioneu l'eina Polígon; - Col�loqueu el punter del ratolí en un punt de la zona de treball, feu clic i arrossegueu el punter per dibuixar una recta. - Deixeu de polsar el botó del ratolí i tindreu un costat del polígon.

- Feu clic a un punt proper a la recta i es dibuixarà un altre costat del polígon.

- Repetiu els clics tantes vegades com costats voleu dibuixar.



- Per tancar el polígon feu clic a l'inici de la primera línia dibuixada.

• Abans d'acabar la pràctica Deseu el vostre treball a l'Escriptori:

• Per Desar utilitzeu el Menú principal: Fitxer | Desa

• S'obre una nova finestra. Feu clic: - 1r. al botó Escriptori, d'aquesta manera se'ns guardarà l'arxiu o fitxer del treball a l'escriptori. - 2n. al botó Desa.



• Fixeu-vos que deixem com a nom del fitxer el que se'ns proposa: dibuix. Si voleu també podeu canviar-lo.

• Per acabar la pràctica i tancar la finestra de Paint feu clic a .

• Comproveu que a l'escriptori teniu el fitxer Dibuix.

Feu doble clic sobre la icona per veure'l.

Nota: el fitxer Dibuix, d'aquesta pràctica, el necessitareu per a la pràctica 3 d'aquesta unitat, assegureu-vos que el podreu recuperar. Si cal demaneu-ne la confirmació al vostre formador o formadora.


UNITAT 7: EL RATOLÍ (B) (III)

PRÀCTIQUES (2)

Per treballar els continguts d'aquesta unitat us proposem continuar les pràctiques següents:



• Pràctica 3: Experimentant amb Paint (3) • Pràctica 4: Experimentant amb Paint (4)

Pràctica 3: Experimentant amb Paint (3)

Amb aquest exercici modificareu el fitxer de la pràctica anterior i que heu desat a l'escriptori: emplenareu de colors diferents les figures del dibuix.

Abans de començar assegureu-vos que teniu el fitxer Dibuix a l'Escriptori. Si no el teniu localitzable us caldrà tornar a fer la Pràctica 2.


• Obriu l'arxiu de la pràctica anterior amb el Menú principal: Fitxer | Obre...

• S'obrirà una nova finestra. Feu clic:

• al botó Escriptori, lloc on teniu l'arxiu del vostre treball; • a la icona del vostre treball; • al botó Obre.

• Ja teniu el vostre dibuix a la pantalla.

Seleccioneu amb un clic del botó esquerre del ratolí l'eina emplena d'un color .

• Cliqueu sobre un color de la paleta o quadre de colors.

• Situeu el punter a l'interior d'una figura i feu clic. La figura us quedarà acolorida.

• Trieu un altre color de la paleta i empleneu de color una altra figura.



• Repetiu el procés fins que tingueu totes les figures plenes de color.

• Deseu el vostre dibuix modificat: Fitxer | Desa


• Comproveu que a l'escriptori teniu l'arxiu dibuix modificat.



En aquesta pràctica pintareu línies verticals i horitzontals de diferent tipus i gruix.


• Seleccioneu amb un clic del botó esquerre del ratolí l'eina Pinzell . • Trieu del quadre opcions d'eines el pinzell que tingui el traç més gruixut:

• Traceu línies horitzontals i verticals de manera que us quedi un dibuix semblant al de la

imatge:



• Guardeu el vostre treball: Fitxer | Desa

• A la finestra emergent: - esborreu el nom del fitxer i escriviu quadrats (aquest serà el nom del fitxer amb aquest nou treball); - cliqueu sobre Escriptori; - i feu clic al botó Desa.


• Comproveu que a l'escriptori teniu el fitxer quadrats.



UNITAT 7: EL RATOLÍ (B) (IV)

PRÀCTIQUES (3)



Per treballar els continguts d'aquesta unitat us proposem continuar les pràctiques següents:

• Pràctica 5: Configuració dels botons del ratolí • Pràctica 6: Modificar les opcions del Punter

PRÀCTICA 5: CONFIGURACIÓ DELS BOTONS DEL RATOLÍ

Per defecte el botó esquerre del ratolí és el que realitza les funcions de selecció i l'arrossegament, però per a les persones esquerranes és possible que això no els sigui gens còmode. Windows ens permet canviar aquesta configuració, de manera que sigui el botó dret el que realitzi aquestes funcions.

En aquesta pràctica veureu com s'inverteixen les funcions del botó dret i l'esquerre, i com podem adaptar la velocitat del doble clic o modificar l'arrossegament.

• Des del Menú d'Inici obriu el Tauler de control: Menú d'inici | Configuració | Tauler de control

• Feu doble clic sobre la icona Ratolí i s'obrirà la finestra Propietats de Ratolí. A la pestanya Botons, hi teniu els paràmetres que afecten la configuració dels botons del ratolí:



- Per invertir les funcions del botó dret i esquerre feu clic al quadrat de la secció Configuració del botó.

- Podeu configurar també la Velocitat del doble clic tot desplaçant la fletxa cap a l'esquerra per fer que el doble clic no hagi de ser tan ràpid i a la dreta per al contrari. Podeu provar les diferents opcions fent doble clic sobre la icona de la carpeta de la dreta. - Si voleu que per arrossegar un objecte no calgui mantenir premut el botó del ratolí feu clic al quadrat de

la secció Blocatge del clic.

• Un cop heu configurat els paràmetres a les vostres necessitats feu clic als botons

o per tancar la finestra.

PRÀCTICA 6: MODIFICAR LES OPCIONS DEL PUNTER

En aquesta pràctica podreu modificar la velocitat del punter del ratolí, perquè a les persones poc expertes els sigui més fàcil el seu maneig i l'acció de seleccionar un objecte i fer clic a sobre.



• Des del Menú d'Inici obriu el Tauler de control: Menú d'inici | Configuració | Tauler de control

• Feu doble clic sobre la icona Ratolí i s'obrirà la finestra Propietats de Ratolí. A la pestanya Opcions del punter podreu ajustar la velocitat del punter a les vostres necessitats:

- Desplaceu la fletxa de la zona 1 cap a la dreta o cap a l'esquerra. - Moveu el ratolí per veure l'efecte i modifiqueu-ne una altra vegada la velocitat. - Deixeu-la allà on la velocitat del punter us sigui més còmode i feu clic sobre el botó Aplica.

• A la zona 2 teniu altres opcions que també podeu explorar: - Marqueu amb un clic l'opció Mostra el deixant del punter del ratolí. Moveu el ratolí per veure'n l'efecte.

- Marqueu amb un clic l'opció Mostra la ubicació del punter del ratolí en prémer Control. Situeu el punter en una zona de la pantalla i premeu la tecla Ctrl per veure'n l'efecte.



• Un cop heu configurat les Opcions del punter a les vostres necessitats feu clic als botons

o per tancar la finestra.


UNITAT 7: EL RATOLÍ (B) (I V)


Tot seguit trobareu una activitat per reforçar i ampliar alguns aspectes de la unitat:

ACTIVITAT 1: PRACTICANT AMB PAINT

Activitat 1: Practicant amb Paint

• Amb les eines que coneixeu del Paint intenteu fer uns dibuixos semblants als d'aquestes imatges:



Fig 1- Catifa de colors

Fig 2 - Globus de colors




UNITAT 8: AJUSTAR L'ORDINADOR A LES NECESSITATS PERSONALS (I)

TEORIA DE LA UNITAT

ELS MONITORS

En informàtica, un monitor és un perifèric de l'ordinador, consistent en una pantalla que mostra l'activitat que du a terme la computadora a què està connectada.

Habitualment, s'utilitza per visualitzar el procés d'introducció de dades a través del ratolí o del teclat i el processament que en fa l'ordinador, d'acord amb les pautes marcades pel sistema operatiu i els programes que hi hagi instal�lats.

Fig. 1 Monitor CRT Fig. 2 - Monitor TFT

La tecnologia usada per fabricar monitors evoluciona constantment. Els primers eren monocroms (generalment en blanc i negre), i després es van fabricar amb pantalla a color. Els canvis també van afectar una major superfície de pantalla, alhora que se'n reduïa la curvatura. Actualment s'estan imposant els monitors plans, amb tecnologia TFT, que pesen menys i ocupen menys espai.

El monitor es connecta a l'ordinador a través d'una targeta gràfica o targeta de vídeo que està instal�lada a l'interior de la torre.



Una targeta gràfica o targeta de vídeo és una targeta de circuit imprès encarregada de transformar els senyals elèctrics que li arriben des del microprocesador en informació visualment comprensible per a l'usuari a la pantalla de l'ordinador.

Fig 3 - Targeta gràfica

Font: Viquipèdia

AJUSTAR EL MONITOR A LES NECESSITATS PERSONALS

Per poder treballar amb l'ordinador al més còmodament possible cal tenir-lo ajustat a les nostres necessitats visuals, auditives o motrius.

En el cas dels monitors, la pantalla ha d'estar ben configurada, i els textos o imatges que s'hi visualitzen han d'estar ben definits i adaptats a les nostres capacitats visuals.

Per configurar adequadament la pantalla del monitor disposem de diversos elements:

• els botons de control del monitor, que solen ser a la superfície del monitor. Amb ells podem ajustar característiques com ara el contrast, la lluminositat, l'alineació vertical i horitzontal de la imatge, la gamma de colors... El funcionament d'aquests botons, però, no és estandard, i varia d'acord amb el model i el fabricant del monitor.

• les opcions Pantalla i Opcions d'Accessibilitat que trobem al Tauler de Control de Windows: Inicia | Configuració | Tauler de Control

� Accedint a Pantalla podem triar la resolució de la pantalla, el format de les finestres (colors, botons, grandària de les lletres), el fons de l'escriptori...



� Accedint a Opcions d'Accessibilitat podem ajustar i personalitzar aspectes relacionats amb la visualització, però també amb el teclat, el so o el ratolí.

• el menú Accessibilitat, de Windows, a què arribem des de Inici | Programes | Accessoris. Per mitjà d'aquest submenú podem incorporar una Lupa, un Teclat en pantalla o utilitzar l'Auxiliar d'accessibilitat per ajudar-nos en el procés de seleccionar les opcions més addients a les nostres necessitats visuals, auditives i de mobilitat.


UNITAT 8: AJUSTAR L'ORDINADOR A LES NECESSITATS PERSONALS (II)

PRÀCTIQUES (1)

Per treballar els continguts de la unitat 8 us proposem fer les pràctiques següents:

• Pràctica 1: El control de la lluminositat i el contrast • Pràctica 2: La resolució de pantalla • Pràctica 3: Teclat en pantalla • Pràctica 4: La Lupa

PRÀCTICA 1: EL CONTROL DE LA LLUMINOSITAT I EL CONTRAST

La pràctica consisteix a explorar els botons de control del monitor i ajustar especialment els controls de contrast i lluminositat d'acord amb les característiques de llum de la sala on s'està treballant. Aquests controls, però, varien en funció del model i el fabricant del monitor.

• Amb l'ordinador engegat, localitzeu els botons de control i ajustament del monitor. De quin tipus són: manuals o digitals?

Fig. 4 - Icones del Tauler de control de Windows



• En el cas que l'ajustament sigui manual localitzeu el botó del contrast i el botó de la lluminositat, manipuleu-los i ajusteu-los de manera que pogueu diferenciar el major nombre possible dels 17 matisos de grisos en la imatge següent:

Si l'ajustament de la pantalla és digital, moveu-vos pel menú emergent, localitzeu les opcions de contrast i lluminositat, i ajusteu-les a la imatge de grisos.

PRÀCTICA 2: LA RESOLUCIÓ DE PANTALLA

En aquesta pràctica canviareu la resolució de pantalla. Podreu comprovar que a major resolució les imatges, icones i textos es veuen més "definits" però petits, i que a menys resolució augmenta la mida dels elements de la pantalla, les icones i els textos de les finestres, però la seva "definició" és menor. Consegüentment, en una pantalla de resolució gran hi caben més elements en pantalla que no en una pantalla de menor resolució. Això sí, els elements es visualitzen a una mida més reduïda.

• En informàtica, el píxel o pícsel és la unitat mínima que forma una imatge gràfica i que pot

ser mostrada i interpretada per l'ordinador.

• Totes les imatges digitals estan formades per una disposició de píxels a mode de matriu, amb les seves corresponents files i columnes, que ens donaran la localització de cada element de la composició. El conjunt total de píxels d’una imatge es calcula amb el producte del les files per les columnes de la imatge, això ens donarà la resolució, per exemple 1.024 x 768 píxels, aproximadament uns 800.000 píxels.

Els píxels no es toquen els uns amb els altres, però el gran nombre de píxels continguts en una imatge donen aquesta sensació visual.

Fig. 1 - Imatges de 16 x 16 píxels

• La resolució de pantalla és el nombre de píxels que pot mostrar-se en la pantalla de l'ordinador. També s'expressa pel producte del nombre de píxels de les columnes pel de les files. Així, es parla d'una resolució de pantalla de 800 x 600 píxels o de 1.024 x 768 pixels, per exemple.



• Cliqueu, amb el botó dret del ratolí, damunt de la pantalla de l'escriptori de Windows.

• Seleccioneu, del menú emergent, l'opció Propietats i us apareixerà la finestra Propietats de pantalla.

• Seleccioneu la pestanya Configuració i en l'apartat de Resolució de pantalla trobareu la vostra resolució de pantalla. Quina és?

• Per canviar-la podeu arrossegar el botonet cap a la dreta o cap a l'esquerra, en funció de si voleu obtenir una major o menor resolució. Si inicialment teníeu una resolució de 800 per 600 podeu canviar-la a 1.024 per 768, o a l'inrevés.

• Cliqueu sobre el botó Aplicar i Acceptar perquè es produeixi el canvi.

Fig. 2 - Passos que cal seguir per canviar la resolució de pantalla

en la finestra Propietats de Pantalla

Nota: També podeu accedir a la finestra Propietats de pantalla a través d'Inicia | Configuració | Tauler de control | Pantalla


UNITAT 8: AJUSTAR L'ORDINADOR A LES NECESSITATS PERSONALS (III)



PRÀCTIQUES (2)

PRÀCTICA 3: EL TECLAT EN PANTALLA

El Teclat en pantalla és una utilitat que mostra un teclat virtual en la pantalla que permet als usuaris amb dificultats de mobilitat escriure dades mitjançant el ratolí o un altre dispositiu assenyalador o joystick.

Amb aquesta pràctica podreu conèixer com accedir al Teclat en pantalla i quin és el seu funcionament.

• Per accedir al Teclat en pantalla aneu a: Inici | Programes | Accessoris | Accessibilitat | Teclat en pantalla

Us apareix un teclat virtual enmig de la pantalla.

• Per veure'n el funcionament obriu el programa de tractament de text WordPad. Recordeu el camí? Inici | Programes | Accessoris |WordPad

• Podeu començar a escriure el vostre nom i cognoms. Utilitzeu el ratolí per fer clic a les tecles del teclat virtual i veureu com s'introdueixen les dades en el document de WordPad.

• Practiqueu els diferents grups de tecles: l'alfanumèric, les de navegació, el teclat numèric, les majúscules...

• Per acabar la pràctica feu clic al botó de la finestra del Teclat i al de la finestra del WordPad. No cal que deseu el document.



Fig. 1 - Utilització del Teclat en pantalla per escriure un text

PRÀCTICA 4: LA LUPA

La Lupa o Ampliador és una eina de Windows que crea una finestra independent que mostra augmentats el text i altres elements de la pantalla per facilitar-ne la visualització. Està pensat per oferir un nivell de funcionalitat mínim per als usuaris amb lleus dificultats visuals.

Amb aquesta pràctica coneixereu com utilitzar i configurar la Lupa.

• Per accedir a la Lupa aneu a: Inici | Programes | Accessoris | Accessibilitat | Lupa

• Us apareixen dues finestres: la de la Lupa i la de Configuració de la Lupa.

• Moveu el ratolí per la pantalla i experimenteu si us resulta una eina útil.

• Ajusteu les opcions de configuració a les de la imatge següent i proveu diferents nivells d'ampliació.



Si no teniu la finestra de Configuració en pantalla podeu accedir-hi fent clic al botó Configuració de la Lupa que es troba a la barra de tasques:

• Per acabar la pràctica i tancar totes les finestres feu clic a .


UNITAT 8: AJUSTAR L'ORDINADOR A LES NECESSITATS PERSONALS (I IV)


Tot seguit trobareu alguna activitat per reforçar i ampliar alguns aspectes d'aquesta unitat:

• Activitat 1: L'Auxiliar d'accessibilitat

ACTIVITAT 1:



L'Auxiliar d'accessibilitat permet que les persones amb algun tipus de discapacitat -visual, auditiva o de mobilitat- pugui utilitzar l'ordinador d'una manera més fàcil.

Algunes de les opcions -com les tecles permanents, la descripció de sons i les tecles del ratolí- estan dissenyades per ajudar els usuaris amb discapacitats concretes a fer ple ús de l'ordinador. Altres opcions, com les tecles del ratolí o la mida del text i altres elements de la pantalla, poden ser interessants per a qualsevol usuari.

Per iniciar l'Auxiliar d'accessibilitat heu d'obrir el Menú d'Inici i seguir aquest camí: Inici | Programes | Accessoris | Accessibilitat | Auxiliar d'accesibilitat

Us apareix una nova finestra amb una pantalla de Benvinguda.

Si cliqueu sobre el botó continuareu amb l'Auxiliar.

Successivament, us apareixeran diverses pantalles. Llegiu-ne les explicacions i trieu les opcions que s'ajusten més a les vostres necessitats.

Podeu demanar al vostre formador o formadora que us expliqui els diferents conceptes i les millors opcions de cada pantalla.

Si voleu rectificar les opcions triades en alguna pantalla anterior, premeu el botó .

Si premeu el botó abandonareu l'Auxiliar.

Quan arribeu a la darrera pantalla, l'Auxiliar us avisa dels canvis que heu realitzat i si hi esteu

d'acord heu de prémer el botó .

D'aquesta manera també es tancarà l'Auxiliar d'accessibilitat.



RECURSOS


• Proxecto "Software Senior" Es tracta d'un cercador de programari per millorar l'accessibilitat informàtica de les persones grans amb algun tipus de discapacitat física i sensorial (dificultats visuals, auditives i motrius)

• http://softsenior.cesga.es/index.php • Programas y recursos gratis para discapacitados

• http://www.cuervoblanco.com/descargas_discapacidad.html




UNITAT 9: LA SALUT I L'ORDINADOR (I)

TEORIA DE LA UNITAT

ELS RISCOS DE TREBALLAR DAVANT D'UNA PANTALLA

El fet de treballar davant d'un ordinador durant moltes hores pot comportar riscos per a la salut, com ara l'aparició de fatiga visual (picor d'ulls, augment del parpelleig, llagrimeig, pesadesa en les parpelles o els ulls), la fatiga física (dolor habitual en la regió cervical, dorsal o lumbar, tensió en les espatlles, el coll o l'esquena i molèsties en les cames) i la fatiga mental tant sensorial com cognitiva relacionada amb les característiques de les tasques (estrès, sobrecàrrega de treball, monotonia). També és comuna l'aparició de microtraumatismes en els dits o en els canells per una col�locació incorrecta de la mà.

Per tal de reduir aquests riscos és important que:

• el lloc de treball tingui unes dimensions adequades, que facilitin la mobilitat de la persona. • l'ambient físic, és a dir, la temperatura, el so ambient i la il�luminació, no ha de generar

situacions de disconfort. • les cadires tinguin una base estable i la seva alçada es pugui regular. El respatller lumbar

també haurà de ser ajustable en inclinació i en alçada.

Per evitar la fatiga visual:

• És convenient que la pantalla, el teclat i els documents escrits es trobin a una distància similar dels ulls (entre 45 i 55 cm).

• La pantalla també s'ha de trobar en un angle d'entre 10º i 60º per sota de l'horitzontal dels ulls i, si fem servir faristol, l'hem de col�locar en una alçada similar a la de la pantalla per evitar moviments perjudicials del coll.

• És aconsellable evitar col�locar el monitor davant de finestres i evitar reflexos lluminosos i enlluernaments.



Abans de començar a treballar amb l'ordinador:

• És convenient adequar el lloc de treball a les nostres característiques personals: ajustar el seient, orientar i graduar el monitor evitant que ens obligui a mirar cap a una font de llum, eliminar reflexos sobre la pantalla, situar la part superior de la pantalla per sota de la línia horitzontal de visió, graduar-ne el contrast i la brillantor i evitar oscil�lacions de caràcters o fons de pantalla.

• És recomanable col�locar el monitor a un costat si hem d'introduir dades.

Durant la feina:

• Cal evitar girs bruscos o mantinguts del tronc i del cap, mantenir l'avantbraç i la mà alineats (fins i tot, si escau, pot ser útil la utilització d'un recolzacanells).

• L'angle entre el braç i l'avantbraç hauria de ser superior a 90º. • També és convenient treballar en un entorn ordenat i disposar d'espai per col�locar el

teclat, el ratolí i els documents de manera que ens sigui còmode treballar-hi. • Per reduir la fatiga visual, també és aconsellable no copiar documents que es troben a dins

d'una funda de plàstic, realitzar aturades quan estem treballant durant moltes hores davant del monitor i netejar periòdicament la superfície de visió (pantalla o filtre).

• En cas de fatiga muscular, o durant les pauses, és molt útil realitzar alguns exercicis de relaxació que consisteixen a moure i girar el cap lateralment.

Altres normes que cal tenir en compte per evitar riscos són vigilar periòdicament l'estat de salut, obtenir informació i formació dels programes amb què es treballa, dissenyar les tasques d'una manera adequada i lògica, mantenir cables fora de les zones de pas o protegits amb canaletes, desendollar els equips sense estirar dels cables i, per evitar contactes elèctrics, no manipular l'interior dels equips ni desmuntar-los, encara que estiguin desendollats.

. . . . . . . . .

Adaptació de l'article: Els riscos de treballar davant d'una pantalla. URL: http://www.gencat.net/ics/germanstrias/revista/num37/prevencio.htm


UNITAT 9: LA SALUT I L'ORDINADOR (I II)

PRÀCTIQUES




• Pràctica 1: Riscos i prevencions • Pràctica 2: I per la meva salut, què faig?

PRÀCTICA 1: RISCOS I PREVENCIONS

A través d'aquesta animació podreu veure quins són els principals riscos i quines són les mesures preventives que hem de tenir en compte quan treballem amb l'ordinador.

• Per començar feu clic sobre el dibuix de l'equip de taula.

• La primera pantalla fa referència als riscs. Llisqueu el punter del ratolí per sobre del dibuix i detectareu les zones de risc (assenyalades amb un cercle). En cada una d'elles hi trobareu una petita explicació. Llegiu-ho atentament i preneu-ne nota.

• Per coneixer les mesures preventives, cliqueu sobre els signes d'avançar >> que es troben sobre l'etiqueta sobretaula. Llisqueu el punter per les zones marcades amb un cercle, llegiu atentament què cal fer en cada cas i preneu-ne nota.

• Cliqueu sobre l'etiqueta exercicis i practiqueu-los .

PRÀCTICA 2: I PER LA MEVA SALUT, QUÈ FAIG?



Ara que ja coneixeu els principals riscos i prevencions quan es treballa amb l'ordinador, és adequat que analitzeu el vostre entorn de treball i definiu quines mesures us cal adoptar o millorar per tal d'evitar possibles accidents o problemes de salut.

• Parleu amb els vostres companys i companyes de les mesures preventives que s'haurien d'adoptar o millorar en el vostre entorn de treball.

• Feu-ne una llista comuna.

• Obriu el programa WordPad. Us en recordeu?: Menú d'inici | Programes | Accessoris | WordPad Feu un document amb la llista de mesures preventives que caldria incorporar al vostre entorn de treball.

• Abans d'acabar podeu fer-ne una còpia en paper.

Feu clic al botó .

• Per acabar la pràctica i tancar la finestra del WordPad feu clic al botó .

RECURSOS


• Salut i ergonomia

• http://www.xtec.net/~jjubany1/salut.htm

• Consells per a llocs de treball amb ordinadors. Universitat Jaume I de Castelló • http://www.uji.es/serveis/prev/prodserv/consellt.thtml

• Taula d'exercicis... Universitat de Barcelona • http://www.ub.es/ossma/ergo/ergo_taula.htm

• Test sobre l'Ordinador. Universitat de Barcelona • http://www.ub.es/ossma/ergo/test.htm

• Eco-consells: Ordinadors. Universitat de Barcelona

• http://www.ub.es/ossma/mediambient/cons_ord.htm

INFORMATICA PRELIMINAR

Documents

Transcript of INFORMATICA PRELIMINAR