informe 3 2010 V4 2 -...

INFORME núm. 3 setembre 2010

INTRODUCCIÓ

1. CONSUM DE VI

2. COMERÇ EXTERIOR

3. COMERCIALITZACIÓ DE LES DO CATALANES

4. EVOLUCIÓ DE PREUS AL CONSUM

5. DISTRIBUCIÓ DE LES PESADES DE RAÏM A LA CAMPANYA 2009-10

Observatori de la Vinya, el Vi i el Cava

Informe 3: SETEMBRE 2010

Informe sobre el sector vitivinícola a Catalunya; Setembre 2010 Autors: Cristina Escobar (CREDA – UPC – IRTA) ([email protected]) Lluc Mercadé (CREDA – UPC – IRTA) ([email protected]) José M Gil (CREDA – UPC – IRTA) ([email protected]) Coordinador: Xoán Elorduy (INCAVI) ([email protected]) Amb la col·laboració de: Cristina Fumanal (DAR) ([email protected]) Francesc Reguant (DAR) ([email protected]) ÍNDEX DE CONTINGUTS I: CONSUM DE VI II: COMERÇ EXTERIOR

Comerç exterior a Catalunya i a Espanya pel global de vi Comerç exterior a Catalunya segons tipologia de vi Índex d’avantatge comparatiu revelat

III: COMERCIALITZACIÓ DE LES DO CATALANES Comercialització al Mercat Estatal Comercialització al Mercat Exterior: quantitats

comercialitzades i destinacions IV: EVOLUCIÓ DE PREUS AL CONSUM

Preus en Establiments Comercials d’Alimentació V: DISTRIBUCIÓ DE LES PESADES DE RAÏM A LA CAMPANYA 2009-10

Primer destí del raïm i varietats. Varietats segons primer destí del raïm i distribució territorial.


Informe 3: SETEMBRE 2010

Introducció

Aquest informe és la dotzena publicació de l’Observatori de la Vinya, el Vi i el Cava de Catalunya. En aquesta ocasió, es realitza una actualització de part de la informació publicada a l’informe 3 del 2009, que ocupa els blocs I, II i III, de consum, comerç exterior i comercialització de les denominacions d’origen. La informació graficonumèrica continguda es representa en sèries temporals, en les quals s’afegeixen els darrers anys disponibles. No obstant això, en el text explicatiu que acompanya, es fa esment de l’evolució de la sèrie respecte al darrer o darrers anys afegits, ja que l’evolució de la sèrie temporal queda expressada en informes previs, corresponent el darrer, a l’informe 3/2009. Com a novetat respecte a publicacions prèvies de comerç exterior, s’han ampliat els blocs II i III, desglossant les importacions i exportacions de vi segons tipologia, així com identificant el destí del vi amb DO comercialitzat al mercat exterior. A la vegada, s’ha calculat l’índex d’avantatge comparatiu revelat sobre el comerç exterior de cada tipologia de vi. Al bloc IV, es realitza l’observació de preus en establiments comercials, a partir de la selecció d’uns vins i caves de referència. Com és habitual, aquesta informació es publica successivament en tots els informes, amb l’objectiu d’oferir una continuïtat. En el bloc V, es defineix la distribució de les pesades de raïm de la campanya 2009-10, desglossant segons primer destí del raïm (VQPRD, vi de taula i/o destil·lació), varietats de raïm per a cada destí i per comarca. Xoán Elorduy Vidal Responsable tècnic de l’Observatori de la Vinya, el Vi i el Cava


Informe 3: SETEMBRE 2010 4

BLOC I: CONSUM DE VI

El consum de vi a les llars catalanes en el període 2001-2009 es va situar de mitjana entorn als 16 litres per càpita, molt per sobre de la mitjana espanyola, d’11,2 litres per càpita (MARM) (figures 1 i 2).

A Catalunya, el consum de vi total a la llar l’any 2009 experimenta un canvi de tendència, trencant amb la disminució continuada observada en els anys anteriors.

Tanmateix, l’increment experimentat respecte al 2008 és reduït (3,7%). S’haurà d’observar que succeeix properament, per tal de determinar si es tracta d’un canvi de tendència o d’un increment puntual en el consum.

Paral·lelament, a Espanya, el consum de vi a la llar torna a reduir-se (-4,1%), després d’haver experimentat un molt lleuger increment l’any 2008.

L’increment més important en el consum de vi a la llar a Catalunya correspon a la categoria d’altres vins (16,8%), seguida de la categoria de VQPRD (5,1%), que reprèn la tendència creixent després d’una aturada el 2008. El vi de taula continua amb la tendència decreixent, fins i tot més acusada en el darrer any (-14,2%).

Pel que fa al consum de vi a la llar a Espanya, la reducció experimentada pel total de vins es recolza en una disminució en totes les categories de vi representades, amb l’excepció del VQPRD, que manté el seu consum (0,7%). La reducció més important es dóna en la categoria d’altres vins (-17,1%).

Fig.1 Demanda de vins a la llar a Catalunya (litres per càpita) Font: MARM

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20

2001 2002 2003 2.004 2.005 2.006 2.007 2.008 2.009

LITRES/CAPITA

TOTAL VINS V.Q.P.R.D

V.TAULA V. ESCUMOSOS, XAMPANY I CAVA

ALTRES VINS



El consum extradomèstic de vi total a Catalunya s’estima a partir del de l’Estat espanyol, donat que per a Catalunya aquesta informació no està disponible (MARM)1. A partir del 2007 s’observa una suavització de la tendència a la baixa del consum total de vi, que creix lleugerament en l’any 2009 (figura 3).

El consum a Catalunya (total, extradomèstic i a la llar) apareix expressat en volum (figura 3), a l’igual que la producció de vi catalana. D’aquesta manera, es pot generar una comparativa entre producció i consum, destacant com, per a Catalunya, les exportacions de vi són fonamentals per tal d’absorbir les nostres produccions.

Fig.3 Producció i consum de vi a Catalunya (hectolitres) Font: Elaboració pròpia a partir de dades del MARM i DAR

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

3.000.000

3.500.000

4.000.000

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Hl

producció vi consum vi llars consum estimat vi restauració consum estimat vi total

1 En el 2007 es realitza un canvi metodològic i la informació apareix detallada en any mòbil del mes de juny (2007, 2008 i 2009).

Fig.2 Demanda de vins a la llar a l’Estat Espanyol (Litres per càpita) Font: MARM

0

2

4

6

8

10

12

14

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

LITRES/CAPITA

TOTAL VINS V.Q.P.R.D

V.TAULA V. ESCUMOSOS, XAMPANY I CAVA ALTRES VINS



BLOC II: COMERÇ EXTERIOR

Comerç Exterior de vi total. A Catalunya i a Espanya.

El comerç exterior a Catalunya i a Espanya experimenta, el 2009, un canvi de tendència considerable, trencant amb el creixement observat en els darrers anys. Les importacions de vi a Catalunya experimenten un decrement interanual del 47,2%. Paral·lelament, les exportacions de vi catalanes també es redueixen, tot i que la reducció no és tan dràstica com en el cas de les importacions (19,2%).

A l’Estat espanyol s’experimenten unes tendències similars, amb decrements interanuals, l’any 2009, del 43,1% i del 13,5%, pel que fa a importacions i exportacions, respectivament (figura 4).

Fig.4 Evolució del comerç exterior vinícola a Catalunya i a Espanya. Període 2002-2009. (dades en euros constants base 2006) Font: Datacomex

a) Importacions

0

50.000.000

100.000.000

150.000.000

200.000.000

250.000.000

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Eur

os

cons

tant

s

Catalunya Espanya

b) Exportacions

0

200.000.000

400.000.000

600.000.000

800.000.000

1.000.000.000

1.200.000.000

1.400.000.000

1.600.000.000

1.800.000.000

2.000.000.000

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Eur

os

cons

tant

s

Catalunya Espanya



Conseqüentment, el 2009, les balances comercials a Catalunya i Espanya experimenten una petita reducció respecte al 2008, al voltant del -9%, en els dos casos (figura 5). El decrement no és gaire acusat, si considerem la reducció de les exportacions experimentada, ja que ha estat esmorteït per la gran davallada de les importacions de vi. Precisament, aquesta gran reducció de les importacions genera un increment de la taxa de cobertura2, sobretot a Espanya, on ha augmentat en 433 punts percentuals (figura 6). A Catalunya, l’augment ha estat de 179 punts percentuals. Aquestes xifres mostren un canvi de tendència en la taxa de cobertura, tant catalana com del conjunt de l’Estat. Aquest increment de la taxa de cobertura, que s’intuïa tímidament l’any 2008, es confirma el 2009.

2 Percentatge d’importacions que poden pagar-se amb les exportacions realitzades durant un mateix període de temps.

Fig.5 Evolució de la balança comercial pel sector vitivinícola a Catalunya i a Espanya. Període 2002-2009. (dades en euros constants base 2006) Font: Datacomex

0

200.000.000

400.000.000

600.000.000

800.000.000

1.000.000.000

1.200.000.000

1.400.000.000

1.600.000.000

1.800.000.000

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Eur

os

cons

tant

s

Catalunya Espanya

Fig.6 Evolució de la taxa de cobertura a Catalunya i a Espanya. Període 2002-2009. Font: Datacomex

0%

200%

400%

600%

800%

1000%

1200%

1400%

1600%

1800%

2000%

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Catalunya Espanya



L’origen de les importacions catalanes és principalment europeu. Més concretament, francès i italià. Aquests dos països concentren, el 2009, el 79,4% de les importacions catalanes (figura 7).

Les importacions italianes, que varen prendre força a partir del 2006, assoleixen el seu màxim en el 2008, contraient-se el 2009. Aquesta reducció les situa en segon lloc, per darrera de França.

El vi francès representa el 2009 el 54,0% respecte al total de les importacions catalanes.

El tercer país en importància és el Regne Unit. Aquest país, amb una tendència creixent des del 2006, redueix la seva quota de mercat d’un 13,0% a un 6,9% (anys 2008 i 2009). Al vi procedent del Regne Unit se li assumeix l’entrada de vins del nou món, actuant com a distribuïdor internacional, ja que es tracta d’un país no productor.

Portugal, quart país en importància, el 2009 augmenta la seva quota de mercat a Catalunya, situant-se en un 6,1%.

Pel que fa a les importacions de vi espanyoles, els països que hi intervenen segueixen una distribució similar a l’observada a Catalunya, essent també els principals proveïdors França i Itàlia (45,0% i 33,2%, en el 2009, respectivament) (figura 8).

Igual que a Catalunya, el tercer país en importància és el Regne Unit, que augmenta la seva quota de mercat fins al 7,3%, després de la davallada experimentada el 2008.

Portugal és el quart país en importància, tot i que redueix la seva quota fins al 5,2%, després del creixement experimentat el 2007 i el 2008.



Fig.7 Importacions catalanes. Distribució per països segons valor monetari. Anys 2002 al 2009. Font: Datacomex

9,7%

9,4%

10,4

%

9,5%

5,6%

6,1%

11,4

%

13,0

%

6,9%

14,8

%

16,8

%

18,9

%

18,6

% 29,4

% 38,2

%

42,6

%

26,3

%

64,6

%

63,3

%

61,0

%

63,1

% 52,2

% 41,4

%

36,8

%

54,0

%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2.002 2.003 2.004 2.005 2.006 2.007 2.008 2.009

França

Itàlia

R. Unit

Portugal

Alemanya

Xile

R. Món

Fig.8 Importacions espanyoles. Distribució per països segons valor monetari. Anys 2002 al 2009. Font: Datacomex

7,1%

6,5%

4,6%

5,8%

4,7%

3,7%

3,2% 5,3%

8,8% 12

,8%

5,2%

15,6

%

15,5

%

21,5

%

11,0

%

11,0

%

7,9% 5,

7%

7,3%

18,1

%

22,0

% 25,3

%

28,3

% 33,6

%

37,6

%

40,7

%

33,2

%

52,3

%

49,8

% 42,6

%

50,1

% 42,9

%

38,8

%

34,1

%

45,0

%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2.002 2.003 2.004 2.005 2.006 2.007 2.008 2.009

França

Itàlia

R. Unit

Portugal

Alemanya

Xile

R. Món



Les exportacions de vi, tant catalanes com espanyoles, es distribueixen entre un major nombre de països que les importacions.

El principal mercat per a les exportacions catalanes és Alemanya, malgrat haver reduït la proporció de compres de vi a Catalunya en els anys observats (figura 9).

En l’any 2009, la seva proporció de compres es redueix en 1,4 punts percentuals, respecte al 2008, i en un 24,5% del valor econòmic, situant-se en 111.647 milers d’euros.

Segueixen en ordre d’importància el Regne Unit i els Estats Units, que absorbeixen l’any 2009, un 13,3% i un 11,9% de les exportacions catalanes, respectivament.

El quart país en importància és Bèlgica, que augmenta anualment la seva proporció de compres, experimentant un increment del 35,4% del valor econòmic del 2008 al 2009.

En cinquè lloc es posiciona el Japó, que incrementa les seves importacions en valor econòmic a partir del 2006.

La distribució geogràfica de les exportacions espanyoles és similar a l’observada a Catalunya, sobretot pel que fa als principals països (figura 10).

Alemanya és el principal país importador, amb una quota que es manté en els darrers anys al voltant del 17%. Molt de prop segueix el Regne Unit, amb una quota del 15,0% el 2009.

A continuació es situen els Estats Units (10,5%), seguits de França (7,4%).



Fig.9 Exportacions catalanes. Distribució per països segons valor monetari. Anys 2002 al 2009. Font: Datacomex

17,5

%

16,2

%

15,9

%

16,8

%

18,7

% 28,4

%

30,2

%

20,4

%9,

4%

12,2

%

11,6

%

11,2

%

11,6

% 10,9

%

10,8

%

9,5%

11,9

%

12,3

%

13,3

%

15,1

%

13,3

% 14,9

%

13,8

%

11,1

%

13,3

%

36,3

%

36,0

%

34,5

%

34,3

%

29,3

%

22,7

%

24,6

%

23,2

%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2.002 2.003 2.004 2.005 2.006 2.007 2.008 2.009

Alemanya

R. Unit

EUA

Bèlgica

Japó

Suïssa

França

P. Baixos

Suècia

Canadà

Finlàndia

R. Món

Fig.10 Exportacions espanyoles. Distribució per països segons valor monetari. Anys 2002 al 2009. Font: Datacomex

22,1

%

22,2

%

21,5

%

22,9

%

25,3

%

27,9

%

29,0

%

23,2

%

5,1%

6,7%

8,1% 7,5% 6,

0% 6,1% 7,

2%

7,4%9,

8%

9,2%

9,5%

10,3

%

11,1

%

10,8

%

9,5%

10,5

%

18,1

%

17,2

%

17,9

%

16,9

%

17,2

%

16,6

%

14,2

%

15,0

%

20,0

%

20,6

%

20,0

%

19,5

%

17,1

%

16,0

%

17,0

%

17,0

%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Alemanya

R. Unit

EUA

França

Suïssa

Bèlgica

Portugal

P. Baixos

Suècia

Japó

Canadà

R. món



Comerç exterior a Catalunya segons tipologia de vi

Les exportacions de vi catalanes majoritàries són les de vi escumós i cava, que concentren un 61,9% de les exportacions de vi total (mitjana 2002-09) (figura 11). La seva tendència és creixent, i ha augmentat un 9,1% del seu valor en els darrers anys (taula 1, exportacions catalanes de vi en valor). La següent categoria de vi exportat és el VQPRD negre i rosat, que presenta una tendència creixent, i concentra, el 2009, un 19,7% de les exportacions de vi. Respecte al VQPRD, el valor de les exportacions, així com la seva proporció, s’han mantingut força constants en els darrer anys, concentrant, de mitjana, un 25,7% de les exportacions (2002-09). D’aquesta manera, el creixement en les exportacions VQPRD negre i rosat ha anat en detriment del VQPRD blanc. La resta de vins tenen una representació minoritària, essent el principal el vi de taula que, en total, concentra un 8,2% de les exportacions catalanes de vi (any 2009). D’altra banda, pel vi aromatitzat, tot i que la seva proporció exportada és petita, s’observa una tendència lleugerament creixent (taula 1).

Pel que fa a les importacions, el principal vi importat és l’escumós i el cava, que concentra un 61,7% de les importacions de vi (mitjana 2002-09), havent assolit un pic d’un 76,0% i un 78,8%, els anys 2007 i 2008, respectivament, i amb una tendència creixent en valor absolut (figura 12 i taula 2). L’any 2009, la següent categoria de vi importat a Catalunya va ser el vi d’agulla, amb un 10,2% de les importacions. Les importacions de vi d’agulla han experimentat proporcions diferents segons l’any, assolint un màxim del 18,3% l’any 2006. Tanmateix, malgrat la davallada respecte el pic del 2006, la tendència de les importacions de vi d’agulla és creixent (taula 2, importacions catalanes de vi en valor).

Fig.11 Exportacions catalanes segons tipologia de vi. Percentatge en funció del valor monetari. Anys 2002 al 2009. Font: Datacomex

63,3

%

62,2

%

61,4

%

60,5

%

58,4

%

62,3

%

66,5

%

60,9

%

14,3% 13,8% 14,4%7,4% 8,1%

6,8%5,7%

6,4%

12,3% 11,8% 11,1%18,5% 20,7% 18,4% 16,5%

19,7%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009Escumosos i cava VQPRD Blanc VQPRD Negre i Rosat Taula blancTaula negre i rosat Vins aromatitzats Vins d'agulla Vins de licor



La següent categoria de vi importada és el vi de taula negre i rosat que, el 2009, va representar un 8,8% de les importacions de vi. Per a aquest producte, s’observa una marcada tendència creixent (taula 2), el contrari del que succeeix per a les importacions de vi de taula blanc.

Si analitzem la balança comercial del vi (figura 13), s’observa com la categoria de vi escumós i cava és la que aporta més al saldo positiu de Catalunya. En segon lloc, i presentant una tendència creixent, segueix el VQPRD negre i rosat. Destaquen els saldos negatius, especialment del 2006, dels vins de licor i, sobretot, dels vins d’agulla. A l’annex I s’expressen les balances comercials i les taxes de cobertura per a cada producte, en euros constants i en percentatge, respectivament (sèrie 2002-09).

Fig.12 Importacions catalanes segons tipologia de vi. Percentatge en funció del valor monetari. Anys 2002 al 2009. Font: Datacomex

54,1

%

57,3

%

53,9

%

56,6

%

54,1

%

76,0

%

78,8

%

62,3

%

7,2% 5,9%6,7% 6,4%

7,4%

5,0%

8,5%

11,8% 9,4% 10,2% 13,3%7,3%

3,6%6,8%

3,3% 5,7% 7,6% 7,3%18,3%

6,0% 10,2%5,9% 4,8% 5,2% 4,2% 3,3% 1,9%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009Escumosos i cava VQPRD Blanc VQPRD Negre i Rosat Taula blancTaula Negre i Rosat Vins aromatitzats Vins d'agulla Vins de licor

Fig.13 Balança comercial del vi segons tipologia de vi. Expressat en milers d’euros constants. Anys 2002 al 2009. Font: Datacomex

-50.000

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

400.000

450.000

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Mile

rs €

cons

tant

s

Escumosos i cava VQPRD Blanc VQPRD negre i rosat Taula blanc

Taula negre i rosat Vins aromatitzats Vins d'agulla Vins de licor



Taula 1 Exportacions catalanes de vi desagregades per tipus de vi en milers d’Euros constants. Anys 2002 al 2009. Font: DATACOMEX

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Total vi amb DO 105.196,54 104.483,04 107.951,34 118.615,06 127.062,47 133.385,02 123.993,21 116.789,63

Blanc 56.713,37 56.435,26 60.957,81 33.928,19 35.868,18 36.203,72 31.743,86 28.507,00

Envasat 54.441,30 54.578,73 60.318,61 33.430,53 35.716,13 35.952,51 31.487,04 28.350,60

A doll 2.272,07 1.856,53 639,20 497,66 152,05 251,20 256,82 156,40

Negre i rosat 48.483,17 48.047,78 46.993,53 84.686,87 91.194,29 97.181,30 92.249,36 88.282,63

Envasat 47.103,23 47.335,34 45.628,46 81.896,30 88.815,05 94.327,98 90.389,17 86.704,44

A doll 1.379,94 712,45 1.365,07 2.790,58 2.379,24 2.853,31 1.860,18 1.578,19

Total vi de taula 26.476,47 38.188,49 42.581,05 41.012,96 35.999,32 39.743,81 40.352,79 35.949,73

Blanc 8.454,27 14.657,31 15.674,46 13.877,58 13.314,21 12.295,76 13.123,96 11.218,62

Envasat 5.554,32 4.607,27 4.700,87 5.813,30 7.896,19 7.549,71 6.572,15 6.033,08

A doll 2.899,94 10.050,05 10.973,60 8.064,28 5.418,02 4.746,05 6.551,80 5.185,54

Negre i rosat 18.022,21 23.531,18 26.906,59 27.135,39 22.685,11 27.448,06 27.228,83 24.731,11

Envasat 14.260,78 18.057,45 20.002,47 21.752,67 17.518,87 22.552,48 20.704,78 21.303,44

A doll 3.761,43 5.473,73 6.904,12 5.382,72 5.166,24 4.895,58 6.524,05 3.427,68

Escumosos i cava 250.304,89 253.533,77 260.214,47 276.653,92 257.161,49 329.476,47 372.439,02 273.081,04

Vins de licor 1.158,79 932,39 1.181,52 935,38 675,36 1.093,60 1.172,65 1.109,41

Vins d'agulla 450,12 424,53 437,21 4.280,08 3.162,95 3.417,55 3.687,14 3.216,05

Vins aromatitzats 12.098,68 10.330,79 11.153,28 15.474,82 16.479,38 21.875,41 18.574,19 18.269,28

TOTAL VINS 395.685,51 407.893,01 423.518,86 456.972,22 440.540,97 528.991,86 560.219,00 448.415,15



Taula 2 Importacions catalanes de vi desagregades per tipus de vi en milers d’Euros constants. Anys 2002 al 2009. Font: DATACOMEX

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Total vi amb DO 6.255,38 7.406,57 7.339,52 7.186,07 7.637,87 8.146,07 8.052,67 6.637,12

Blanc 2.333,31 2.531,83 3.067,03 2.853,66 2.894,48 3.134,73 3.538,48 3.056,47

Envasat 2.329,41 2.531,68 3.061,93 2.808,04 2.857,19 3.044,54 3.406,92 3.021,42

A doll 3,90 0,15 5,10 45,61 37,30 90,20 131,56 35,05

Negre i rosat 3.922,07 4.874,74 4.272,49 4.332,42 4.743,39 5.011,33 4.514,19 3.580,65

Envasat 3.908,53 4.849,06 4.262,90 4.324,86 4.702,91 4.984,19 4.422,21 3.566,80

A doll 13,54 25,68 9,59 7,56 40,48 27,14 91,97 13,85

Total vi de taula 6.460,01 5.592,75 6.344,74 7.555,36 9.824,90 12.159,44 10.637,81 8.936,42

Blanc 2.778,97 2.238,18 2.377,57 2.440,75 2.193,44 4.051,22 2.153,77 1.714,07

Envasat 1.822,30 2.237,82 2.376,44 1.955,57 1.723,35 3.315,01 1.541,62 1.447,19

A doll 956,68 0,36 1,13 485,17 470,09 736,22 612,15 266,88

Negre i rosat 3.681,04 3.354,57 3.967,17 5.114,61 7.631,46 8.108,22 8.484,04 7.222,35

Envasat 3.552,31 3.289,47 3.952,66 5.040,22 7.270,41 7.585,57 7.974,37 6.803,72

A doll 128,73 65,10 14,51 74,39 361,05 522,64 509,66 418,63

Escumosos i cava 27.612,04 32.683,54 31.910,60 44.953,07 55.420,52 123.704,77 127.415,40 53.146,48

Vins de licor 3.007,16 2.758,07 3.069,04 3.353,74 3.347,42 3.024,26 2.476,06 2.020,04

Vins d'agulla 1.705,01 3.236,91 4.495,07 5.800,23 18.713,02 9.796,33 8.164,10 8.695,74


TOTAL VINS 51.075,33 57.029,21 59.173,16 79.387,54 102.475,61 162.722,61 161.596,32 85.240,82



Índex de l’avantatge comparatiu revelat

Per al present informe es calcula l’índex de l’avantatge comparatiu revelat, que representa la situació relativa de la balança comercial de cada tipologia de vi en relació amb el seu comerç total. Es pot considerar com una aproximació als avantatges comercials existents sota el supòsit que les importacions es corresponen amb sectors no competitius comparativament i les exportacions amb sectors d’avantatge en els mercats internacionals. L’índex de l’avantatge comparatiu revelat es calcula de la manera següent:

On,

IACRi: índex de l’avantatge comparatiu del tipus de vi i Xi: exportacions del tipus de vi i Mi: importacions del tipus de vi i

L’IACR pot ser negatiu o positiu. els valors positius s’interpreten com a un avantatge comparatiu, en tant que superior quan més elevat sigui l’índex, mentre que els valors negatius reflecteixen un desavantatge comparatiu en relació a la balança comercial catalana de vi. Els resultats mostren (taula 3) com el vi amb DO és la categoria de vi que presenta un major avantatge competitiu, especialment el negre i rosat, que incrementa anualment la seva competitivitat. Per darrere dels VQPRD, es situen competitivament els escumosos i el cava, malgrat que el seu índex d’avantatge competitiu ha fluctuat força en els darrers anys. A nivells similars es situa el vi de taula. Per al vi de taula, s’observa com el vi blanc és majorment competitiu, per sobre del vi negre i rosat. Les tipologies de vi menys competitives, i amb índexs negatius, són els vins de licor i, en darrer lloc, els vins d’agulla.

Taula 3 Índex d’avantatge comparatiu revelat per tipus de vi en percentatge. Anys 2002 al 2009. Font: elaboració pròpia a partir de dades de DATACOMEX 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009Total vi DO 88,8% 86,8% 87,3% 88,6% 88,7% 88,5% 87,8% 89,2%Blanc 92,1% 91,4% 90,4% 84,5% 85,1% 84,1% 79,9% 80,6%Envasat 91,8% 91,1% 90,3% 84,5% 85,2% 84,4% 80,5% 80,7%A doll 99,7% 100,0% 98,4% 83,2% 60,6% 47,2% 32,3% 63,4%Negre i rosat 85,0% 81,6% 83,3% 90,3% 90,1% 90,2% 90,7% 92,2%Envasat 84,7% 81,4% 82,9% 90,0% 89,9% 90,0% 90,7% 92,1%A doll 98,1% 93,0% 98,6% 99,5% 96,7% 98,1% 90,6% 98,3%Total vi taula 60,8% 74,5% 74,1% 68,9% 57,1% 53,1% 58,3% 60,2%Blanc 50,5% 73,5% 73,7% 70,1% 71,7% 50,4% 71,8% 73,5%Envasat 50,6% 34,6% 32,8% 49,7% 64,2% 39,0% 62,0% 61,3%A doll 50,4% 100,0% 100,0% 88,7% 84,0% 73,1% 82,9% 90,2%Negre i rosat 66,1% 75,0% 74,3% 68,3% 49,7% 54,4% 52,5% 54,8%Envasat 60,1% 69,2% 67,0% 62,4% 41,3% 49,7% 44,4% 51,6%A doll 93,4% 97,6% 99,6% 97,3% 86,9% 80,7% 85,5% 78,2%Escum. i cava 80,1% 77,2% 78,2% 72,0% 64,5% 45,4% 49,0% 67,4%V. de licor -44,4% -49,5% -44,4% -56,4% -66,4% -46,9% -35,7% -29,1%V. d'agulla -58,2% -76,8% -82,3% -15,1% -71,1% -48,3% -37,8% -46,0%V. aromatitzats 33,4% 31,8% 29,9% 19,0% 37,3% 57,6% 58,6% 51,8%TOTAL VINS 77,1% 75,5% 75,5% 70,4% 62,3% 53,0% 55,2% 68,1%



BLOC III: COMERCIALITZACIÓ DE LES DENOMINACIONS D’ORIGEN CATALANES

En aquest apartat s’analitza quina ha estat la participació de les denominacions d’origen catalanes en la comercialització de vins, tant pel que fa al mercat estatal com pel que fa al mercat exterior.

Comercialització al mercat estatal

A la taula 4 es mostra quina ha estat la participació de les denominacions d’origen catalanes en el mercat estatal de vi tranquil l’any 2009. Com a novetat, aquesta vegada no es presenten les dades de vi comercialitzat a doll, donat que la normativa dels Consells Reguladors de les Denominacions d’Origen en relació a la qualificació de vi només permet qualificar partides de vi just abans d’embotellar. Sí que es diferencia entre vins blancs, negres i/o rosats. Comparant les quantitats totals comercialitzades de vi tranquil embotellat l’any 2008 i 2009 (les dades del 2008 es publicaren a l’informe 3 del 2009), s’observa com aquestes han disminuït en un 19,3%. El 2009, la DO Catalunya es manté en primera posició pel que fa a les quantitats de vi tranquil comercialitzades al mercat estatal, concentrant un 38,8% dels hectolitres comercialitzats. Tal i com es va observar el 2008, aquesta DO es manté per sobre de la resta de DO. Tanmateix, la DO Penedès segueix molt de prop, amb un 32,3% del volum comercialitzat al mercat estatal. A continuació segueix la DO Terra Alta. Molt a prop d’aquesta es situa la DO Costers del Segre. Aquestes DO concentren el 6,8% i el 6,5% del volum comercialitzat al mercat estatal, respectivament. La reducció de les quantitats comercialitzades en el mercat estatal ha estat prou generalitzada entre les DO. Tanmateix, algunes DO han experimentat increments, com la DO Terra Alta, ja esmentada, i la DO Empordà, amb un increment del 44%. Altres DO, com Alella i el Pla de Bages, es mantenen força constants.

Quant a la comercialització de vi especial en el mercat estatal (taula 5), les xifres generals es mantenen respecte el 2008. Destaca la DO Cava com la principal comercialitzadora, que concentra un 97,3% del total de vi especial català comercialitzat al mercat estatal. Les produccions de la resta de DO són minoritàries, encara que per a algunes el vi especial suposa una proporció rellevant de la seva comercialització, com és el cas de la DO Alella, per a la qual el vi especial té una major importància que el vi tranquil. L’any 2009, la DO Penedès, que el 2008 no va comercialitzar en aquesta categoria, torna a ser present (principalment amb vi d’agulla), tot i que amb quantitats inferiors a les del 2007.



Taula 4

Comercialització de vi tranquil embotellat al mercat estatal per part de les diferents DO (hectolitres, 2009) Font: INCAVI

Blanc Rosat Negre Total Alella 2.913 278 679 3.870Catalunya 73.461 23.551 81.088 178.100Conca de Barberà 1.687 552 3.370 5.609Costers del Segre 8.224 1.587 20.084 29.895Empordà 5.896 12.070 2.901 20.867Montsant 746 718 10.384 11.848Penedès 76.947 18.104 53.286 148.337Pla de Bages 850 347 4.498 5.695Priorat 448 47 7.977 8.472Tarragona 2.754 0 12.078 14.832Terra alta 3.105 705 27.517 31.327Total 177.031 57.959 223.862 458.852

Taula 5

Comercialització de vi especial embotellat al mercat estatal per part de les diferents DO (hectolitres, 2009) Font: INCAVI i MARM

De licor Escumosos D’agulla Total Alella 79 6.734 33 6.846Catalunya 0 0 640 640Conca de Barberà 2 0 196 198Costers del Segre 0 2.356 0 2.356Empordà 589 0 0 589Montsant 110 0 0 110Penedès 0 684 5.044 5.728Pla de Bages 0 530 0 530Priorat 0 0 0 0Tarragona 1.037 44 0 1.081Terra alta 116 0 0 116Cava 0 665.165 0 665.165Total 1.933 675.513 5.913 683.359

A la figura 14 es presenta la distribució percentual de la comercialització de vi total (vi tranquil més vi especial) al mercat estatal, sense incloure la DO Cava. Aquesta s’ha eliminat per poder realitzar una millor comparativa entre les altres DO. Cal esmentar que la DO Cava representa un 58,2% del total de vi tranquil i especial català comercialitzat al mercat estatal.



Pel que fa al vi tranquil segons la seva tipologia (blanc, rosat o negre), s’observa que el vi negre obté una major representació global (48,8%), seguit del vi blanc (38,6%) i del rosat (12,6%) (figura 15). Les proporcions es mantenen respecte a les del 2008. Si analitzem la distribució de tipus de vi en funció de la seva producció total per denominacions d’origen, destaquen com a productores de vi negre, en primer lloc, la DOQ Priorat. Aquesta DO comercialitza gairebé la totalitzat del seu vi tranquil en aquesta categoria (94,2%). En segon lloc, i molt especialitzades en vi negre, destaquen les DO Terra Alta, Montsant i Tarragona, en les quals el vi negre representa més del 80%, i la DO Pla de Bages amb un 79% de vi negre. Com a productora de vi blanc destaca la DO Alella, amb un 75,3% de vi blanc, que recupera proporcions de vi blanc experimentades en anys anteriors. La següent DO més especialitzada en vi blanc, és la DO Penedès, amb més del 50% de la seva comercialització en aquesta categoria. Els principals canvis, respecte al 2008, els presenten les DO Empordà i Tarragona. Pel que fa a la DO Empordà, experimenta un increment en la proporció de vi rosat, concentrant en el 2009 el 57,8% del seu vi tranquil comercialitzat al mercat estatal. Comparativament, l’any 2008, el vi rosat de la DO Empordà va representar únicament un 14,2%. Pel que fa a la DO Tarragona, incrementa la proporció de vi negre, en detriment del vi blanc i el rosat. La proporció de vi negre el 2009 concentra el 81,4% del vi tranquil d’aquesta DO, mentre que el 2008 la seva proporció va ser del 48,4%.

Fig.14 Distribució de la comercialització de vi total embotellat (tranquil i especial) al mercat estatal. Any 2009. Font: INCAVI

2,2%

37,5%

1,2%

6,8%4,5%

2,5%32,3%

1,3% 1,8%

3,3% 6,6%

Alella Catalunya Conca de Barberà

Costers del Segre Empordà Montsant

Penedès Pla de Bages Priorat

Tarragona Terra Alta



Comercialització al mercat exterior

Quantitats comercialitzades A la taula 6 es mostra quina ha estat la participació de les denominacions d’origen catalanes en el mercat exterior de vi tranquil l’any 2009. Com en l’apartat anterior, es presenten les dades de vi embotellat comercialitzat, diferenciant si es tracta de vins blancs, negres i/o rosats. Comparant les quantitats totals de vi tranquil comercialitzades l’any 2008 i 2009 (les dades del 2008 es publicaren a l’informe 3 del 2009), s’observa com aquestes han disminuït en un 6,8%. Aquesta disminució ha estat força generalitzada entre les DO, tot i que hi ha variabilitat entre elles. Les davallades més fortes en les quantitats de vi tranquil exportades les han experimentat les DO Montsant (-40,0%), Alella (-39,8%) i Conca de Barberà (-34,0%). En sentit contrari, destaca la DO Tarragona, amb un augment de les seves exportacions del 56,7%. D’altra banda, la DO Catalunya es manté força estable respecte a l’any anterior. Aquesta DO representa la major quota d’exportació (57,0%), guanyant cada vegada més terreny a la DO Penedès (15,5%). Pel que fa a la comercialització de vi especial (taula 7), queda palès com és la DO Cava la principal exportadora: gairebé representa la

Fig.15 Distribució de la comercialització del vi tranquil embotellat al mercat estatal segons color. Any 2009. Font: INCAVI

17,5

%

45,5

% 60,1

%

67,2

%

13,9

%

87,6

%

35,9

%

79,0

% 94,2

%

81,4

%

87,8

%

48,8

%

75,3

%

41,2

% 30,1

% 27,5

%

28,3

%

6,3%

51,9

%

14,9

%

5,3%

18,6

%

9,9%

38,6

%

7,2%

13,2

%

9,8% 5,3%

57,8

%

6,1%

12,2

%

6,1%

12,6

%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Ale

lla

Cat

alun

ya

Co

nca

de

Bar

ber

à

Co

ster

s d

el S

egre

Em

po

rdà

Mo

ntsa

nt

Pen

edès

Pla

de

Bag

es

Prio

rat

Tarr

ago

na

Terr

a al

ta

Tota

l

Negre Blanc Rosat



totalitat de vi especial comercialitzat al mercat exterior. La comercialització de la resta de DO, que mantenen en global les quantitats del 2008, és, doncs, minoritària. Aquesta es concentra entre les DO Penedès, Alella, Tarragona i Costers del Segre (en aquest ordre).

A la figura 16 es presenta la distribució de la comercialització de vi total al mercat exterior (tranquil i especial), sense incloure la DO Cava. Aquesta s’ha eliminat per poder realitzar un millor comparativa entre les altres DO. Cal esmentar que la DO Cava representa un 73,0% del total de vi i cava català comercialitzat al mercat exterior.

Fig.16 Distribució de la comercialització de vi embotellat (tranquil i especial) al mercat exterior. Any 2009 Font: INCAVI

0,7%

56,7%

0,9% 5,9% 0,8% 6,1%

15,5%

0,3%

2,0%

6,3% 4,9%

Alella Catalunya Conca de Barberà

Costers del Segre Empordà Montsant

Penedès Pla de Bages Priorat

Tarragona Terra Alta



Taula 6

Comercialització de vi tranquil embotellat al mercat exterior per part de les diferents DO (hectolitres, 2009) Font: INCAVI

Blanc Rosat Negre Total Alella 929 40 1.115 2.084Catalunya 81.152 10.188 114.904 206.244Conca de Barberà 1.200 168 1.796 3.164Costers del Segre 4.271 151 16.920 21.342Empordà 300 197 2.288 2.785Montsant 196 282 21.591 22.069Penedès 19.210 3.265 33.513 55.988Pla de Bages 184 17 731 932Priorat 234 39 6.983 7.256Tarragona 1.142 521 20.660 22.323Terra alta 1.495 134 16.076 17.705Total 110.313 15.002 236.577 361.892

Taula 7

Comercialització de vi especial embotellat al mercat exterior per part de les diferents DO (hectolitres, 2009) Font: INCAVI i MARM

De licor Escumosos D’agulla Total EmbotellatAlella 24 436 0 460Catalunya 0 0 0 0Conca de Barberà 0 0 58 58Costers del Segre 0 224 0 224Empordà 32 0 0 32Montsant 46 0 0 46Penedès 0 149 401 550Pla de Bages 0 20 0 20Priorat 0 0 0 0Tarragona 217 11 0 228Terra alta 26 0 0 26Cava 0 980.621 0 980.621Total 345 981.461 459 982.265

Pel que fa al vi tranquil segons la seva tipologia (blanc, rosat o negre), s’observa que el vi negre domina respecte als altres, amb una representació global del 65,4%, seguit del vi blanc (30,5%) i del rosat (4,1%) (figura 17). Si analitzem la distribució de tipus de vi en funció de la seva producció total per denominacions d’origen, destaquen com a comercialitzadores de vi negre les DO Montsant, Priorat, Tarragona i Terra Alta, en les quals el vi negre representa més del 90% de la seva producció, en alguns casos gairebé assolint la totalitat. Com a DO productora de vi blanc, no en destacaria cap



especialment per una orientació molt marcada. En tot cas, la DO que presenta una major proporció de vi blanc és la DO Alella, amb un 44,6%.

Si es compara la comercialització total (vi tranquil i vi especial) al mercat estatal (taules 4 i 5) i al mercat exterior (taules 6 i 7), s’observa com, pel que fa al vi tranquil, un 56% es comercialitza en el mercat estatal, i un 44% en el mercat exterior, mantenint les proporcions respecte a l’any anterior. La suma de tots dos destins equival a un total de 821.014 hectolitres. No obstant això, l’orientació vers al mercat estatal o exterior varia segons la denominació d’origen. La majoria de les DO s’orienten entre un 35 i un 55% vers al mercat exterior (percentatges sobre volum comercialitzat). Fora d’aquest interval, però, destaquen les DO Empordà i Pla de Bages per la seva menor orientació exportadora (únicament amb un 12% i un 14% del volum comercialitzat, respectivament), així com la DO Penedès, per a la qual, en el 2009, l’exportació de vi tranquil representa un 27% sobre el total comercialitzat. Respecte al vi especial, un 59% es comercialitza en el mercat exterior i un 41% en el mercat estatal. La suma de tots dos destins equival a un total de 1.665.624 hectolitres. Com en l’any 2008, descartant la DO Cava, el comerç de vi especial

Fig.17 Distribució la comercialització de vi embotellat al mercat exterior. Any 2009. Font: INCAVI

53,5

%

55,7

%

56,8

%

79,3

%

82,2

% 97,8

%

59,9

%

78,4

%

96,2

%

92,6

%

90,8

%

65,4

%

44,6

%

39,3

%

37,9

%

20,0

%

10,8

%

34,3

%

19,7

%

5,1%

8,4%

30,5

%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Ale

lla

Cat

alun

ya

Con

ca d

e B

arbe

rà

Cos

ters

del

Seg

re

Em

pord

à

Mon

tsan

t

Pen

edès

Pla

de

Bag

es

Prio

rat

Tarra

gona

Terra

alta

Tota

l

Negre Blanc Rosat



es centra més en el mercat estatal. En aquest sentit, destaquen amb més d’un 90% de vi especial comercialitzat al mercat estatal les DO Empordà, Alella, Penedès i Costers del Segre.

Destins de comercialització de les denominacions d’origen En aquest apartat es diferencien quins són els principals destins al mercat exterior del vi amb denominació d’origen, ja sigui tranquil o especial, segons el seu volum exportat. S’observa com la UE és el principal destí del vi amb DO català, segons declaren els consells reguladors de les DO, concentrant el 73,6% de les exportacions de vi total, que representa el 69,0% del vi tranquil i el 75,4% del vi especial (figura 18). Com s’observa a la figura, i tal i com s’ha anat posant de manifest anteriorment, el pes vi especial és superior al pes del vi tranquil. Concretament, el vi especial representa el 73,2% del vi comercialitzat per les DO. Així, la distribució de països importadors de vi especial català és comparable a l’observada per al vi total: Alemanya, el Regne Unit, Bèlgica, els Estats Units i el Japó –en aquest ordre segons les DO i per al vi especial. D’altra banda, la DO Cava concentra el 99,8% del volum de vi especial exportat. D’aquesta manera, la distribució de destins del vi especial es correspon, gairebé en la seva totalitat, a la distribució corresponent a la DO Cava. Respecte als tipus de vi tranquil exportats, el majoritari és el vi negre, concentrant un màxim del 83,5% (respecte al vi tranquil total) quan la destinació és l’Europa no comunitària (taula 8).

Taula 8 Distribució del vi tranquil (blanc, negre i rosat) segons la comercialització al mercat exterior. Any 2009. Font: INCAVI

Vi tranquil UE Europa No UE Amèrica Àsia Oceania

Altres (bàsicament

continent africà)

Total

Blanc 33,3% 12,9% 28,6% 23,4% 13,5% 38,5% 30,5%

Negre 62,0% 83,5% 68,9% 74,7% 74,1% 54,7% 65,3%Rosat 4,8% 3,5% 2,5% 1,9% 12,4% 6,8% 4,1%



Fig.18 Mercats exteriors de destí del vi amb DO catalana – Vi tranquil i vi especial –. Distribució segons volum. Any 2009. Font: INCAVI i CR CAVA

0 200.000 400.000 600.000 800.000 1.000.0001.200.000

Vi exportat per les DO catalanes (VT + VE): 1.347.334 hl (100%)

Vi Tranquil (VT) (26,8%) Vi Especial (VE) (73,2%)

UE (69,0%) (18,5%) UE (75,4%) (55,1%)

Amèrica (15,1%) (11,1%)

Alemanya (35,3%) (19,5%)

Alemanya (35%) (6,5%)

R. Unit (33,2%) (18,3%)

R. Unit (15,7%)

(2,9%)

Bèlgica (15,8%) (8,7%)

Holanda (9,6%) (1,8%)

[1]

[2]

[3]

[4] [5]

EUA (74,5%) (8,2%)

Japó (78,9%) (2,7%)

[1]: VT a Europa no UE (7,1%) (1,9%)[2]: VT a Amèrica (17,6%) (4,7%)[3]: VT a Àsia (5,3%) (1,4%)

[4]: VE a Europa no UE (4,1%) (3,0%)[5]: VE a Àsia (4,7%) (3,4%)



Les destinacions del vi tranquil són molt diferents segons la DO que es tracti. Així, per a la DO Catalunya, que concentra el 2009 la major part de vi tranquil amb DO comercialitzat al mercat exterior (el 56,9%), la distribució de països obtinguda és semblant a l’obtinguda per al conjunt de vi tranquil, essent el principal destí Alemanya, seguida del Regne Unit i d’Holanda (taula 9). Tanmateix, per a algunes DO, els destins de venda són força diferents dels esmentats anteriorment per al total de vi tranquil. A les taules 9 a 19 s’expressen els destins per a cadascuna de les DO catalanes. Les taules estan ordenades segons la rellevància en vendes al mercat exterior el 2009 de cada DO (expressada en hectolitres). A continuació s’especifiquen els trets més diferenciadors dels mercats que composen les vendes de vi tranquil de les DO catalanes. Per a la DO Penedès, tot i que el seu principal comprador és Alemanya, destaquen unes vendes elevades al continent americà, que concentren un 27,0% d’aquestes. El principal país de destí d’aquest continent és el Canadà (6,6%), tot i que la principal categoria és l’agrupació resta d’Amèrica (12,7%), que fa referència a països del continent americà, exceptuant l’Argentina, el Brasil, el Canadà, els Estats Units, Mèxic i Veneçuela3. La DO Costers del Segre destaca per una diferent composició de les seves vendes. Les seves vendes estan més orientades vers als mercats nord-europeus, especialment els escandinaus, i, en segon lloc, els nord-americans. El seu principal mercat és el suec (34,3%), seguit dels Estats Units (16,3%) i Finlàndia (13,0%). La DOQ Priorat també destaca per una orientació de vendes diferent, dirigint-les vers als Estats Units i Suïssa, que concentren cadascun, més del 20% de les vendes de la DOQ. Altres DO destaquen per vendes en proporcions elevades a alguns països no observats, o observats en proporcions molt inferiors, per al conjunt de les DO. En aquest sentit, destaca la DO Conca de Barberà, amb un 8,9% de les seves vendes a la Xina, la DO Empordà, amb un 27,1% de les seves vendes a Finlàndia, com a segon mercat, i la DO Pla de Bages, per a la qual Bèlgica és el seu primer mercat (34,6%). Destaca especialment la DO Alella, ja que l’agrupació Resta d’Amèrica recull un 84,4% de les seves vendes al mercat exterior.



Taules 9 – 19 Destinacions principals del vi tranquil de les denominacions d’origen catalanes. Dades expressades en hectolitres exportats i percentatge respecte el total. Any 2009. Font: INCAVI Taula 9

DO CATALUNYA

TOTAL VT 206.244 100,0%

Alemanya 52.458 25,4%

Regne Unit 29.892 14,5%

Holanda 16.962 8,2%

EUA 16.070 7,8%

Irlanda 9.585 4,6%

Suècia 8.458 4,1%

Noruega 7.019 3,4%

Suïssa 6.909 3,3%

Japó 6.796 3,3%Resta d'Amèrica 6.503 3,2%

Bèlgica 5.756 2,8%

Dinamarca 5.545 2,7%

Canadà 5.194 2,5%

Finlàndia 4.972 2,4%

Mèxic 4.531 2,2%

Resta del món 19.594 9,5%

Taula 10

DO PENEDÈS

TOTAL VT 55.989 100,0%

Alemanya 9.692 17,3%

Resta d'Amèrica 7.127 12,7%

Dinamarca 3.950 7,1%

Suècia 3.737 6,7%

Canadà 3.704 6,6%

EUA 2.741 4,9%

Holanda 2.504 4,5%

Resta d'Àsia 2.291 4,1%

Altres països 2.099 3,7%

Bèlgica 2.020 3,6%

Suïssa 1.896 3,4%

Mèxic 1.576 2,8%

Finlàndia 1.568 2,8%

Lituània 1.288 2,3%

Japó 1.156 2,1%

Regne Unit 1.124 2,0%

Resta del món 7.517 13,4%

Taula 11 DO TARRAGONA TOTAL VT 22.324 100,0%Alemanya 6.407 28,7%França 4.557 20,4%Regne Unit 3.816 17,1%Irlanda 1.325 5,9%Bèlgica 1.270 5,7%Japó 892 4,0%Canadà 526 2,4%Lituània 450 2,0%Holanda 448 2,0%Àustria 441 2,0%Resta del món 2.192 9,8%

Taula 12 DO MONTSANT TOTAL VT 22.070 100,0%Alemanya 8.173 37,0%França 4.305 19,5%EUA 2.468 11,2%Regne Unit 1.960 8,9%Holanda 1.383 6,3%Bèlgica 689 3,1%Irlanda 574 2,6%Dinamarca 470 2,1%Suïssa 467 2,1%Resta del món 1.581 7,2%



Taula 13

DO COSTERS DEL

SEGRE TOTAL VT 21.342 100,0%Suècia 7.311 34,3%EUA 3.484 16,3%Finlàndia 2.780 13,0%Suïssa 1.627 7,6%Dinamarca 1.067 5,0%Canadà 994 4,7%Alemanya 936 4,4%Regne Unit 921 4,3%Holanda 600 2,8%Resta del món 1.620 7,6%

Taula 14 DO TERRA ALTA TOTAL VT 17.705 100,0%Alemanya 7.375 41,7%França 2.503 14,1%EUA 1.440 8,1%Holanda 1.429 8,1%Bèlgica 1.004 5,7%Dinamarca 568 3,2%Regne Unit 528 3,0%Itàlia 517 2,9%Suïssa 501 2,8%Japó 453 2,6%Resta del món 1.387 7,8%

Taula 15 DOQ PRIORAT TOTAL VT 7.061 100,0%EUA 1.585 22,5%Suïssa 1.546 21,9%Alemanya 758 10,7%Regne Unit 405 5,7%Dinamarca 393 5,6%Canadà 355 5,0%França 336 4,8%Bèlgica 334 4,7%Suècia 251 3,6%Mèxic 210 3,0%Holanda 157 2,2%Resta del món 730 10,3%

Taula 16 DO CONCA DE BARBERÀTOTAL VT 3.164 100,0%Regne Unit 492 15,5%Alemanya 369 11,7%Xina 283 8,9%Resta d'Amèrica 281 8,9%Bèlgica 247 7,8%Holanda 228 7,2%Brasil 191 6,0%Mèxic 142 4,5%Japó 136 4,3%Resta d'Europa No UE 131 4,1%Canadà 84 2,7%Polònia 83 2,6%Veneçuela 83 2,6%Suïssa 73 2,3%Noruega 69 2,2%Resta del món 272 8,6%



Taula 17 DO EMPORDÀ TOTAL VT 2.716 100,0%Alemanya 999 36,8%Finlàndia 736 27,1%Holanda 252 9,3%Bèlgica 167 6,2%Altres països 129 4,7%Regne Unit 112 4,1%Dinamarca 88 3,2%França 80 3,0%Polònia 56 2,0%Resta del món 97 3,6%

Taula 18 DO ALELLA TOTAL VT 2.084 100,0% Resta d'Amèrica 1.758 84,4% Alemanya 68 3,3% EUA 62 3,0% Regne Unit 55 2,6% Suècia 47 2,3% Resta del món 94 4,5%

Taula 19 DO PLA DE BAGES TOTAL VT 913 100,0%Bèlgica 316 34,6%Alemanya 159 17,4%Dinamarca 100 11,0%Suïssa 89 9,7%EUA 74 8,1%Holanda 62 6,8%Brasil 33 3,6%Itàlia 31 3,4%Suècia 18 2,0%Resta del món 31 3,4%



BLOC IV: EVOLUCIÓ DE PREUS AL CONSUM

Preus en Establiments Comercials d’Alimentació

Seguint la metodologia establerta en el butlletí número 24, es determinen els preus de determinats vins i caves catalans (vins de referència) en diversos establiments comercials d’alimentació (supermercats i hipermercats). Els preus al consum es recullen trimestralment i coincidint amb la publicació dels informes de l’Observatori de la Vinya, el Vi i el Cava (els mesos de març, juny, setembre i desembre). Els preus al consum que es presenten han estat obtinguts el mes de setembre del 2010 (taula 20). S’observa que els vins blancs i els caves de referència estan molt ben representats en la totalitat del establiments. Pel que fa als vins negres, la representació és més baixa, sobretot pel que fa als vins de criança.

Taula 20

Preus al consum. Setembre 2010. Resultats obtinguts classificant els establiments d’alimentació en funció de la seva gamma comercial (àrea metropolitana de Barcelona)

Font: Observatori de la Vinya, el Vi i el Cava

Tipus d’establiment Supermercat

Producte HipermercatGamma

Alta-Mitja Gamma

Mitja-Baixa Mitjana Jove 4,66 4,80 4,32 4,59 Vi

blanc Agulla 3,25 3,43 3,42 3,36 Jove 1 2,87 3,18 3,24 3,09 Jove 2 8,49 11,28 9,39 9,72 Criança 1 2,23 2,60 2,60 2,47 Criança 2 7,05 5,71 6,38

Vi negre

Criança 3 4,47 5,53 4,95 4,98 Brut 8,20 8,16 8,56 8,30 Brut Nature 7,77 8,21 8,28 8,09 Cava

Reserva 13,25 13,73 13,80 13,59

Per a la majoria de productes, no hi ha grans diferències de preu en funció de l’establiment de venda. No obstant això, el preu mitjà global en els hipermercats és un 9,8% inferior al dels supermercats de gamma alta–mitjana.

Aquestes diferències s’aprecien més en els vins negres (figura 19), per als quals les variacions en el preu repercuteix en més de 2 Euros per ampolla.



Fig. 19

Comparativa de preus al consum segons tipus d’establiment. Setembre del 2009.

Font: Observatori de la Vinya, el Vi i el Cava

02468

10121416

Jove

Agu

lla

Jove

1

Jove

2

Jove

3

Cria

nça

1

Cria

nça

2

Bru

t

Bru

t Nat

ure

Res

erva

Vi blanc Vi negre Cava

€/ a

mpo

lla 7

5 cl

Hipermercat Alta - mitja Mitja - Baixa

Si efectuem una comparativa de preus interanual, s’observa com els preus s’han mantingut estables per a la majoria de productes (figura 20). Globalment, l’evolució de preus respecte a l’any anterior (setembre del 2009) posa de manifest aquesta estabilitat en els preus (-0,1%). Les variacions per categoria han estat més negatives en el cas dels caves (-0,9%). D’altra banda, per als vins negres s’observa un lleuger increment interanual en el preu (1,0%).

Figura 20 Evolució dels preus al consum: desembre del 2009 i abril, juny i setembre del 2010 Font: Observatori de la Vinya, el Vi i el Cava

0

2

4

6

8

10

12

14

16

Jove

Ag

ulla

Jove

1

Jove

2

Jove

3

Cria

nça

1

Cria

nça

2

Bru

t

Bru

t Nat

ure

Res

erva

Vi blanc Vi negre Cava

€/

amp

olla

75

cl

Desembre'09 Març'10 Juny' 10 Setembre'10



BLOC V: DISTRIBUCIÓ DE LES PESADES DE RAÏM A LA CAMPANYA 2009-10.

Les pesades de raïm de la campanya 2009-10 varen ascendir a un total de 423,8 milions de quilograms (font: RVC). En aquest bloc es presenta com es varen distribuir aquestes. En primer lloc, es presenta la distribució de raïm en funció del seu primer destí: VQPRD, vi de taula i/o destil·lació. Per al vi destinat a VQPRD, a més a més, es detallen les denominacions d’origen a les quals es va destinar el raïm en primer lloc. Aquestes adjudicacions, però, són modificables. En segon lloc, es detallen les varietats de raïm collides a Catalunya a la campanya 2009-10, a nivell global i, segons destí. En el cas del raïm destinat a VQPRD, a més a més, s’especifica la distribució de varietats per a cada DO. A continuació, es presenta la distribució de les pesades de raïm segons la comarca en què es va efectuar la pesada.

Distribució de les pesades segons primer destí del raïm

El principal destí del raïm produït a Catalunya és la producció de VQPRD, que concentra un 99,3% de les pesades de la campanya 2009-10. La resta de destinacions presenten proporcions molt reduïdes. Concretament, un 0,5% de les pesades es destinen per a vi de taula i un 0,2% per a destil·lacions(figura 21). Tanmateix, cal tenir en compte que la primera destinació del raïm no és definitiva, ja que posteriorment, per conveniència o necessitat del celler, el raïm es pot desviar cap a altres destinacions d’inferior qualitat. D’aquesta manera, raïm que prèviament s’hagués destinat a VQPRD podria ser reassignat cap a vi de taula i/o destil·lacions. El mateix succeeix amb la DO assignada en primer destí, que també podria modificar-se. Les modificacions de destí, en aquest cas, serien vers a una DO territorial, quan el raïm provingués de la DO Cava o Catalunya, o bé, en sentit contrari.

Fig. 21

Distribució del raïm segons primera destinació sobre un total de 423.797 tones.

Campanya 2009-10.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del RVC

99,3%

0,5% 0,2%

VQPRD

Vi de Taula

Destil·lació



Pel que fa a la distribució del raïm destinat a VQPRD, la DO que recull una major quantitat de raïm és la DO Penedès (44,2% del raïm destinat a VQPRD). En segon lloc, però amb xifres força inferiors a l’anterior, segueix la DO Cava (23,2%). El tercer lloc l’ocupa la DO Terra Alta (8,2%), seguida, finalment, de la DO Catalunya (7,5%) (figura 22). Com es pot observar aquestes proporcions no coincideixen amb la producció de vi resultant de Catalunya. La principal diferència rau en el pes de la DO Cava. Aquesta DO, que el 2009 va qualificar el 69,4% del vi produït a Catalunya (informe 2/2010), només recull el 23,2% del raïm com a primera destinació. Les principal migracions posteriors es donen, doncs, vers a la DO Cava, provinents de les DO territorials, però, sobretot, provinents de la DO Penedès, que recull el 44,2% del raïm, quan qualifica (el 2009) el 9,4% del vi de Catalunya. La DO Catalunya també rep part d’aquestes migracions, però en proporcions molt més discretes que la DO Cava.

Fig. 22

Distribució del raïm de primera destinació VQPRD sobre un total de 420.841 tones.

Campanya 2009-10.


44,2%

23,2%

8,2%

7,5%

4,9%

3,8% 2,3%

2,2%2,1%

1,2%

0,3%

0,2%

Penedès Cava Terra Alta

Catalunya Tarragona Conca de Barberà

Costers del Segre Montsant Empordà

Priorat Pla de Bages Alella



Distribució de les pesades segons varietat i primer destí del raïm

Distribució de les varietats de raïm a Catalunya Pel que fa a les varietats de raïm produïdes a Catalunya, s’observa com hi ha tres de blanques molt importants, que concentren més del 60% de les produccions de vinya catalanes: Macabeu, Xarel·lo i Parellada (taula 21 i figura 23). Tanmateix, d’altres varietats més minoritàries també estan força representades, essent les més importants les varietats Merlot, Garnatxa negre, Ull de llebre, Chardonnay i Cabernet sauvignon. La distribució de les pesades de raïm per varietat a Catalunya es correspon amb la distribució de la superfície vitícola per varietat, tot i que les tres principals varietats produïdes, concentren una major proporció de les pesades que de superfície. Aquest fet es relaciona amb un major rendiment productiu d’aquestes varietats en front d’altres, sobretot les negres.

Fig. 23

Distribució varietal de les pesades de raïm a Catalunya corresponents a la campanya 2009-10


26,6%

18,4%

16,1%

5,6%

5,5%

5,5%4,7%

4,1%2,5%

2,3%2,0% 1,8%

4,8%

MacabeuXarel·loParelladaMerlotGarnatxa negraUll de llebreChardonnayCabernet sauvignonSamsó, CariñenaSyrahGarnatxa blancaTrepat Altres



Taula 21

Distribució varietal de les pesades de raïm a Catalunya corresponents a la campanya 2009-10

Font: RVC, juny del 2010

Varietat Tones % Macabeu 112.771,7 26,6%Xarel·lo 77.800,6 18,4%Parellada 68.266,3 16,1%Merlot 23.810,5 5,6%Garnatxa negra 23.506,3 5,5%Ull de llebre (Tempranillo) 23.222,2 5,5%Chardonnay 19.869,6 4,7%Cabernet sauvignon 17.470,9 4,1%Samsó, Cariñena 10.802,5 2,5%Syrah 9.593,3 2,3%Garnatxa blanca 8.450,3 2,0%Trepat 7.767,8 1,8%Moscatell d'Alexandria, Moscatell Romà 5.970,5 1,4%Pinot noir 5.285,7 1,2%Sauvignon blanc 1.602,1 0,4%Moscatell de gra petit 1.255,0 0,3%Cabernet franc 1.148,0 0,3%Ugni blanc 696,7 0,2%Gewurztraimer 601,0 0,1%Chenin 538,1 0,1%Garnatxa tintorera 509,6 0,1%Monastrell, Garrut 496,9 0,1%Riesling 486,7 0,1%Sumoll negre 469,7 0,1%Subirat Parent 350,7 0,1%Garnatxa peluda 230,6 0,1%Altres varietats 196,1 0,0%Albarinyo 141,8 0,0%Picapoll blanc 111,7 0,0%Garnatxa roja 74,8 0,0%Pedro Ximénez 58,8 0,0%Viognier 36,1 0,0%Malvasia de Sitges 33,9 0,0%Malbec 24,3 0,0%Folle blanche 19,7 0,0%Calagraño, Jaen blanc, Pardina 19,4 0,0%Varietats no identificades 15,1 0,0%Marselan 12,7 0,0%Petit verdot 11,6 0,0%Sumoll blanc 11,3 0,0%Loureiro blanc, Loureira, Marqués 9,1 0,0%Morenillo 7,8 0,0%Verdejo 7,8 0,0%Exquitsagos, Merseguera 6,8 0,0%Moscatell de Màlaga 5,0 0,0%Airen 4,9 0,0%Graciano, Morrastrell 3,9 0,0%Xarel·lo rosat 3,5 0,0%Mollar cano 3,4 0,0%Vinyater 2,5 0,0%Roussanne 1,4 0,0%Picapoll negre 0,7 0,0%TOTAL 423.797 100,0%



Distribució de les varietats a Catalunya segons primera destinació (VQPRD, vi de taula i destil·lació) A continuació, es detalla la distribució varietal segons la primera destinació, així com la denominació d’origen, en cas d’anar destinat a la producció de VQPRD. En primer lloc, es presenta la distribució per varietats de la DO Penedès, ja que és la que concentra majors quantitats de raïm com a primera destinació. Posteriorment, es presenten la resta de DO, en ordre descendent segons les quantitats de raïm de primer destí. Per finalitzar, es presenta la distribució varietal del raïm destinat a vi de taula i a destil·lació.

La distribució de varietats de la DO Penedès de la campanya 2009-10, coincideix força amb l’observada al total de Catalunya. Aquest fet ve determinat per l’elevat pes de l’aquesta DO en el global català (el 44% del total de raïm).

Les seves varietats varen ser predominantment blanques (80,4%), essent les més rellevants Xarel·lo, Macabeu i Parellada –en aquest ordre–, que concentraren conjuntament un 72,8% del seu raïm (figura 24).

Fig. 24

Distribució varietal de les pesades de raïm de primera destinació DO Penedès sobre un total de 185.988 tones. Campanya 2009-10.


30,6% 25,6% 16,6% 4,9%

2,5%

7,8%4,8%

3,9%

3,0%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90%

Negre 19,6%

Blanc 80,4%

Xarel·lo Macabeu Parellada

Chardonnay Altres Blanques Merlot

Ull de llebre Cabernet sauvignon Altres Negres



Les varietats de la DO Cava són predominantment blanques. A la campanya 2009-10, la varietat Macabeu va ser la més rellevant, amb un 40,6% del raïm. A continuació, les varietats Parellada i Xarel·lo varen concentrar majors proporcions (un 26,2% i un 20,0% del raïm, respectivament). Chardonnay va ser la quarta varietat en importància, concentrant un 6,8% del raïm de la DO (figura 25).

Fig. 25

Distribució varietal de les pesades de raïm de primera destinació DO Cava sobre un total de 97.481 tones. Campanya 2009-10.


40,6% 26,2% 20,0% 6,8%

0,1%

3,2%

2,9%

0,1%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Negre 6,2%

Blanc 93,8%

Macabeu Parellada Xarel·lo Chardonnay

Altres Blanques Trepat Pinot noir Altres Negres



En el cas de la DO Terra Alta, el raïm negre va concentrar majors proporcions, tot i que aquest no va superar el 60% sobre el total. De les seves varietats negres, la varietat Garnatxa negra va ser la més produïda (un 30,5% sobre el raïm total), seguida de Syrah, Samsó i Ull de llebre, tot i que en proporcions molt inferiors.

Pel que fa a les seves varietats blanques, la distribució es va donar, pràcticament en la seva totalitat, entre les varietats Macabeu i Garnatxa blanca (figura 26).

Fig. 26

Distribució varietal de les pesades de raïm de primera destinació DO Terra Alta sobre un total de 34.533 tones. Campanya 2009-10.


22,6% 15,5% 3,1%

30,5% 8,5% 7,8% 5,9%2,6%

2,2%

1,2%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%

Negre 58,8%

Blanc 41,2%

Macabeu Garnatxa blanca Altres Blanques Garnatxa negra

Syrah Samsó, Cariñena Ull de llebre Merlot

Cabernet sauvignon Altres Negres



En el cas de la DO Catalunya, les proporcions entre raïm blanc i negre varen ser del 42,1% i del 57,9%, respectivament.

La distribució entre varietats va estar molt repartida, concentrant la més rellevant, la varietat Ull de llebre, el 14,8% de la producció. A continuació, i en aquest ordre, varen seguir les varietats Garnatxa negra, Parellada, Moscatell d’Alexandria, Syrah, Merlot, Cabernet sauvignon i Garnatxa blanca (figura 27).

Fig. 27

Distribució varietal de les pesades de raïm de primera destinació DO Catalunya sobre un total de 31.586 tones. Campanya 2009-10.


13,0% 10,5% 6,6% 3,8%3,3%

4,9%

14,8% 13,2% 8,6% 8,3% 7,9% 5,0%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%

Negre 57,9%

Blanc 42,1%

Parellada Moscatell d'Alexandria Garnatxa blanca Macabeu

Chardonnay Altres Blanques Ull de llebre Garnatxa negra

Syrah Merlot Cabernet sauvignon Altres Negres



Per a la DO Tarragona, les varietats blanques varen ser més rellevants, concentrant el 74,2% del raïm. Les seves principals varietats varen ser, en primer lloc, i molt per sobre de la resta, la varietat Macabeu, amb un 46,9% del raïm, seguida de les varietats Parellada i Ull de llebre, que recolliren un 20,3% i un 13,4%, respectivament (figura 28).

Fig. 28

Distribució varietal de les pesades de raïm de primera destinació DO Tarragona sobre un total de 20.450 tones. Campanya 2009-10.


46,9% 20,3%2,5%

2,6%

2,0%

13,4% 6,1%

2,0%

4,3%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80%

Negre 25,8%

Blanc 74,2%

Macabeu Parellada Moscatell d'Alexandria

Xarel·lo Altres Blanques Ull de llebre

Xarel·lo Cabernet sauvignon Altres Negres



La DO Conca de Barberà va distribuir la producció entre raïm blanc i negre de manera força equitativa. La principal varietat va ser la varietat Macabeu (28,4%), seguida molt de prop per Trepat (28,1%). Pel que fa a la resta de varietats, en el cas de les blanques, va predominar la varietat Parellada (17,3%), mentre que per les negres, les pesades es varen repartir principalment entre les varietats Ull de llebre, Cabernet sauvignon i Merlot (figura 29).

Fig. 29

Distribució varietal de les pesades de raïm de primera destinació DO Conca de Barberà sobre un total de 15.929 tones. Campanya 2009-10.


28,4% 17,3% 2,5%0,3%

28,1% 7,2% 7,0% 5,2% 2,7% 1,3%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%

No identificat 0,1%

Negre 51,5%

Blanc 48,4%

Macabeu Parellada Chardonnay Altres Blanques

Trepat Ull de llebre Cabernet sauvignon Merlot

Pinot noir Altres Negres Altres varietats



En el cas de la DO Costers del Segre, la concentració major va ser de varietats negres (67,5%). Entre les principals varietats, destaquen Cabernet sauvignon (25,7%), Ull de llebre (21,2%) i Chardonnay (20,2%). Altres varietats destacables varen ser Merlot (11,8%), Macabeu (6,6%) i Syrah (5,0%) (figura 30).

Fig. 30

Distribució varietal de les pesades de raïm de primera destinació DO Costers del Segre sobre un total de 9.771 tones. Campanya 2009-10.


20,2% 6,6%2,2%

3,4%

25,7% 21,2% 11,8% 5,0%2,9%

1,0%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70%

No identificat 0,1%

Negre 67,5%

Blanc 32,4%

Chardonnay Macabeu Sauvignon blanc Altres Blanques

Cabernet sauvignon Ull de llebre Merlot Syrah

Garnatxa negra Altres Negres Altres varietats



La DO Montsant va presentar una distribució de varietats predominantment negres, que concentraren gairebé la totalitat de les seves produccions (95,5%). Les principals varietats produïdes varen ser Garnatxa negra (32,3%) i Samsó (28,0%). Altres varietats destacables varen ser Ull de llebre (11,7%), Syrah (8,2%), Merlot (7,7%) i Cabernet sauvignon (7,2%) (figura 31).

Fig. 31

Distribució varietal de les pesades de raïm de primera destinació DO Montsant sobre un total de 9.080 tones. Campanya 2009-10.


2,9%

1,6%

32,3% 28,0% 11,7% 8,2% 7,7% 7,2%

0,4%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

No identificat 0,1%

Negre 95,5%

Blanc 4,5%

Macabeu Altres Blanques Garnatxa negra Samsó, Cariñena

Ull de llebre Syrah Merlot Cabernet sauvignon

Altres Negres Altres varietats



La DO Empordà també va presentar una distribució de varietats predominantment negres, concentrant gairebé més del 80% de les seves produccions. Les principals varietats varen ser Samsó (27,0%) i Garnatxa negra (23,5%). Altres varietats destacables varen ser Cabernet sauvignon (11,2%), Merlot (8,4%) i Syrah (5,3%) i, entre les varietats blanques, Macabeu (9,1%) i Garnatxa blanca (4,8%) (figura 32).

Fig. 32

Distribució varietal de les pesades de raïm de primera destinació DO Empordà sobre un total de 8.796 tones. Campanya 2009-10.


9,1% 4,8%1,6%

3,3%

27,0% 23,5% 11,2% 8,4%5,3%

2,5%

2,5%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90%

No identificat 1,1%

Negre 80,3%

Blanc 18,8%

Macabeu Garnatxa blanca Chardonnay Altres Blanques

Samsó, Cariñena Garnatxa negra Cabernet sauvignon Merlot

Syrah Ull de llebre Altres Negres Altres varietats



En el cas de la DOQ Priorat, les varietats produïdes varen ser predominantment negres, concentrant gairebé el 95% de les seves produccions. La seva principal varietat va ser Garnatxa negra (40,0%). Amb proporcions força inferiors es situaren, en aquest ordre, les varietats Samsó (21,2%), Cabernet sauvignon (14,5%), Syrah (9,7%) i Merlot (7,5%) (figura 33).

Fig. 33

Distribució varietal de les pesades de raïm de primera destinació DOQ Priorat sobre un total de 5.022 tones. Campanya 2009-10.


2,4% 2,3%

40,0% 21,2% 14,5% 9,7% 7,5%

2,1%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

No identificat 0,3%

Negre 95,0%

Blanc 4,7%

Garnatxa blanca Altres Blanques Garnatxa negra

Samsó, Cariñena Cabernet sauvignon Syrah

Merlot Altres Negres Altres varietats



La DO Pla de Bages també va presentar una distribució predominant de varietats negres, que concentraren més del 80% de les seves produccions. Les seves principals varietats varen ser Merlot (33,1%) i Cabernet sauvignon (27,0%). Altres varietats a destacar són Cabernet franc (8,8%) i Syrah (7,0%) i, entre les blanques, la varietat Picapoll blanc (7,6%), força específica d’aquesta DO (figura 34).

Fig. 34

Distribució varietal de les pesades de raïm de primera destinació DO Pla de Bages sobre un total de 1.264 tones. Campanya 2009-10.


7,6%3,7%

3,2%

2,6%

0,5%

33,1% 27,0% 8,8% 7,0% 4,6% 1,8%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90%

Negre 82,4%

Blanc 17,6%

Picapoll blanc Sauvignon blanc Chardonnay Macabeu

Altres Blanques Merlot Cabernet sauvignon Cabernet franc

Syrah Ull de llebre Altres Negres



La DO Alella va concentrar una major proporció de varietats blanques (68,4%). La seva principal varietat, i amb diferència va ser Xarel·lo (60,4%). Entre les varietats negres destacaren Merlot (10,0%), Garnatxa negra (6,8%) i Syrah (6,4%). (figura 35).

Fig. 35

Distribució varietal de les pesades de raïm de primera destinació DO Alella sobre un total de 939 tones. Campanya 2009-10.


60,4%3,3%

2,1%

2,6%

10,0% 6,8% 6,4%3,7%

3,1%

1,5%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70%

Negre 31,6%

Blanc 68,4%

Xarel·lo Chardonnay Sauvignon blanc Altres Blanques

Merlot Garnatxa negra Syrah Cabernet sauvignon

Pinot noir Altres Negres



El raïm que destinat a vi de taula va recollir en major grau varietats negres (58,9%). Tanmateix, la varietat de major pes va ser Macabeu (25,6%), seguida de Garnatxa negra (16,1%), Samsó (11,1%), Garnatxa blanca (9,0%), Merlot (7,6%), Ull de llebre (7,1%), Monastrell (6,7%) i Cabernet sauvignon (5,4%) (figura 36).

Fig. 36

Distribució varietal de les pesades de raïm de primera destinació vi de taula sobre un total de 2.309 tones. Campanya 2009-10.


25,6% 9,0% 1,5% 2,4%

16,1% 11,1% 7,6% 7,1% 6,7% 5,4% 2,7%

2,3%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%

No identificat 2,6%

Negre 58,9%

Blanc 38,5%

Macabeu Garnatxa blanca Parellada Altres Blanques

Garnatxa negra Samsó, Cariñena Merlot Ull de llebre

Monastrell Cabernet sauvignon Syrah Altres negres

Altres varietats



Pel que fa al raïm destinat a destil·lació, el 100% va provenir de varietats blanques, essent la principal la varietat Ugni blanc (96,5%) (figura 34).

Fig. 37

Distribució varietal de les pesades de raïm per a destil·lació com a primera destinació sobre un total de 648 tones. Campanya 2009-10.


96,5% 3,5%Blanc 100%

Ugni blanc Folle blanche

Distribució territorial de les pesades de raïm

La distribució per comarques, com és d’esperar, està molt relacionada amb la superfície de vinya5. No obstant això, s’observa com la superfície de la comarca de l’Alt Penedès, principal productora a Catalunya, concentra un 30,2% de la superfície de total vinya, mentre que recull un 39,9% de les pesades (figura 38 i taula 22).

La distribució per comarques i varietats apareix desglossada en l’annex II.

Fig. 38

Distribució del raïm a Catalunya per comarca. Campanya 2009-10.


39,9%

10,6%9,4%

9,0%

6,8%

4,8%

3,2%2,9%2,3%

2,1% 2,1%6,9%

Alt Penedès

Alt Camp

Terra Alta

Baix Penedès

Conca de Barberà

Anoia

Priorat

Segrià

Tarragonès

Alt Empordà

Ribera d'Ebre

Altres



Taula 22.

Distribució comarcal de les pesades de raïm a Catalunya corresponents a la campanya 2009-10

Font: RVC, juny del 2010

Comarca Tones pesades PercentatgeAlt Penedès 168.974,4 39,9%Alt Camp 44.851,2 10,6%Terra Alta 39.649,9 9,4%Baix Penedès 38.324,9 9,0%Conca de Barberà 29.029,5 6,8%Anoia 20.387,5 4,8%Priorat 13.472,9 3,2%Segrià 12.496,5 2,9%Tarragonès 9.829,6 2,3%Alt Empordà 8.882,8 2,1%Ribera d'Ebre 8.867,6 2,1%Urgell 8.382,5 2,0%Garraf 5.095,4 1,2%Garrigues 3.853,7 0,9%Garrotxa 2.051,7 0,5%Noguera 1.807,5 0,4%Baix Llobregat 1.635,1 0,4%Bages 1.340,2 0,3%Baix Camp 1.328,0 0,3%Pallars Jussà 725,7 0,2%Vallès Oriental 686,7 0,2%Maresme 649,2 0,2%Segarra 446,9 0,1%Baix Empordà 336,9 0,1%Barcelonès 149,4 0,0%Baix Ebre 115,3 0,0%Berguedà 110,9 0,0%Osona 49,9 0,0%Vallès Occidental 45,5 0,0%Pla d'Urgell 30,7 0,0%Selva 20,1 0,0%Montsià 5,1 0,0%Cellers de l'Aragó 164,3 0,0%TOTAL 423.797,4 100,0%



ANNEX I BALANÇA COMERCIAL I TAXA DE COBERTURA PER PRODUCTE VINÍCOLA

Taula A Balança comercial catalana de vi desagregada per tipus de vi en milers d’Euros constants. Anys 2002 al 2009. Font: DATACOMEX

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Total vi amb DO 98.941,16 97.076,48 100.611,82 111.428,99 119.424,59 125.238,95 115.940,55 110.152,51

Blanc 54.380,06 53.903,43 57.890,78 31.074,53 32.973,70 33.068,98 28.205,38 25.450,53

Envasat 52.111,89 52.047,05 57.256,68 30.622,49 32.858,94 32.907,97 28.080,12 25.329,18

A doll 2.268,17 1.856,38 634,10 452,04 114,76 161,01 125,26 121,34

Negre i rosat 44.561,10 43.173,05 42.721,04 80.354,46 86.450,90 92.169,97 87.735,17 84.701,98

Envasat 43.194,69 42.486,28 41.365,56 77.571,44 84.112,15 89.343,80 85.966,96 83.137,64

A doll 1.366,41 686,77 1.355,48 2.783,02 2.338,75 2.826,17 1.768,21 1.564,34

Total vi de taula 20.016,46 32.595,74 36.236,31 33.457,61 26.174,42 27.584,37 29.714,98 27.013,31

Blanc 5.675,29 12.419,13 13.296,89 11.436,83 11.120,77 8.244,53 10.970,19 9.504,55

Envasat 3.732,03 2.369,45 2.324,43 3.857,72 6.172,83 4.234,70 5.030,53 4.585,89

A doll 1.943,27 10.049,68 10.972,46 7.579,11 4.947,94 4.009,83 5.939,66 4.918,66

Negre i rosat 14.341,17 20.176,61 22.939,42 22.020,78 15.053,65 19.339,84 18.744,79 17.508,76

Envasat 10.708,47 14.767,98 16.049,81 16.712,45 10.248,47 14.966,90 12.730,41 14.499,72

A doll 3.632,70 5.408,63 6.889,61 5.308,33 4.805,18 4.372,94 6.014,39 3.009,05

Escumosos i cava 222.692,85 220.850,23 228.303,87 231.700,85 201.740,97 205.771,70 245.023,63 219.934,56

Vins de licor -1.848,37 -1.825,68 -1.887,53 -2.418,37 -2.672,06 -1.930,66 -1.303,41 -910,62

Vins d'agulla -1.254,89 -2.812,38 -4.057,86 -1.520,15 -15.550,07 -6.378,78 -4.476,96 -5.479,68


TOTAL VINS 344.610,17 350.863,80 364.345,70 377.584,68 338.065,36 366.269,25 398.622,69 363.174,32



Taula B Taxa de cobertura catalana per tipus de vi en percentatge. Anys 2002 al 2009. Font: DATACOMEX

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Total vi amb DO 1681,7% 1410,7% 1470,8% 1650,6% 1663,6% 1637,4% 1539,8% 1759,6%

Blanc 2430,6% 2229,0% 1987,5% 1188,9% 1239,2% 1154,9% 897,1% 932,7%

Envasat 2337,1% 2155,8% 1970,0% 1190,5% 1250,0% 1180,9% 924,2% 938,3%

A doll 58283,0% 1276673,8% 12528,9% 1091,1% 407,7% 278,5% 195,2% 446,2%

Negre i rosat 1236,2% 985,6% 1099,9% 1954,7% 1922,6% 1939,2% 2043,5% 2465,5%

Envasat 1205,1% 976,2% 1070,4% 1893,6% 1888,5% 1892,5% 2044,0% 2430,9%

A doll 10193,9% 2774,4% 14238,5% 36935,4% 5877,0% 10512,3% 2022,5% 11397,6%

Total vi de taula 409,9% 682,8% 671,1% 542,8% 366,4% 326,9% 379,3% 402,3%

Blanc 304,2% 654,9% 659,3% 568,6% 607,0% 303,5% 609,3% 654,5%

Envasat 304,8% 205,9% 197,8% 297,3% 458,2% 227,7% 426,3% 416,9%

A doll 303,1% 2779954,0% 969226,3% 1662,1% 1152,6% 644,7% 1070,3% 1943,0%

Negre i rosat 489,6% 701,5% 678,2% 530,5% 297,3% 338,5% 320,9% 342,4%

Envasat 401,5% 548,9% 506,1% 431,6% 241,0% 297,3% 259,6% 313,1%

A doll 2922,0% 8408,6% 47567,6% 7235,6% 1430,9% 936,7% 1280,1% 818,8%

Escumosos i cava 906,5% 775,7% 815,4% 615,4% 464,0% 266,3% 292,3% 513,8%

Vins de licor 38,5% 33,8% 38,5% 27,9% 20,2% 36,2% 47,4% 54,9%

Vins d'agulla 26,4% 13,1% 9,7% 73,8% 16,9% 34,9% 45,2% 37,0%

Vins aromatitzats 200,5% 193,0% 185,4% 146,8% 218,8% 371,3% 383,0% 314,7%

TOTAL VINS 774,7% 715,2% 715,7% 575,6% 429,9% 325,1% 346,7% 526,1%



ANNEX II DISTRIBUCIÓ DE VARIETATS DE RAÏM PER COMARCA*.

Font: RVC, juny 2010. *s’hi inclouen únicament les comarques productores

Comarca Varietat Pesades (kg) (%) Varietat per comarcaAlt Camp 44.851.166 100,00%

Macabeu 17.165.511 38,27%

Parellada 16.538.368 36,87%

Ull de llebre 3.881.562 8,65%

Merlot 1.579.341 3,52%

Chardonnay 1.257.636 2,80%

Moscatell d'Alexandria 1.173.523 2,62%

Xarel·lo 1.072.153 2,39%

Cabernet sauvignon 673.879 1,50%

Gewurztraimer 306.929 0,68%

Garnatxa blanca 235.050 0,52%

Syrah 149.016 0,33%

Sumoll negre 126.466 0,28%

Cabernet franc 103.920 0,23%

Subirat parent 100.470 0,22%

Chenin 88.052 0,20%

Moscatell de gra petit 87.277 0,19%

Ugni blanc 64.140 0,14%

Garnatxa negra 54.164 0,12%

Pinot noir 40.060 0,09%

Albarinyo 39.870 0,09%

Monastrell 31.120 0,07%

Trepat 23.680 0,05%

Sauvignon blanc 23.265 0,05%

No identificades 9.990 0,02%

Loureiro blanc 8.930 0,02%

Samsó 6.084 0,01%

Airen 4.820 0,01%

Mollar cano 3.420 0,01%

Vinyater 2.470 0,01%

Alt Empordà 8.882.769 100,00%

Samsó 2.456.194 27,65%

Garnatxa negra 2.135.370 24,04%


Macabeu 808.321 9,10%

Merlot 737.491 8,30%

Syrah 440.400 4,96%


Ull de llebre 216.831 2,44%

Chardonnay 141.854 1,60%

Moscatell d'Alexandria 115.660 1,30%

Altres varietats 77.582 0,87%



Alt Empordà (cont.) 8.882.769 100,00% Sauvignon blanc 70.331 0,79%

Garnatxa roja 69.479 0,78%

Garnatxa peluda 54.766 0,62%


Xarel·lo 49.635 0,56%




Garnatxa tintorera 6.855 0,08%

Picapoll blanc 5.950 0,07%

Malbec 5.578 0,06%

Moscatell de Màlaga 5.049 0,06%

Chenin 1.953 0,02%

Alt Penedès 168.974.359 100,00%

Xarel·lo 55.835.775 33,04%

Macabeu 47.950.215 28,38%

Parellada 30.818.659 18,24%

Merlot 10.490.765 6,21%

Chardonnay 6.321.524 3,74%

Cabernet sauvignon 5.298.739 3,14%

Ull de llebre 4.654.128 2,75%

Moscatell d'Alexandria 2.214.330 1,31%

Pinot noir 1.392.601 0,82%

Syrah 808.666 0,48%




Ugni blanc 409.360 0,24%



Samsó 193.640 0,11%


Chenin 127.968 0,08%




Riesling 44.298 0,03%

Folle blanche 19.720 0,01%

Malvasia de Sitges 14.500 0,01%


Anoia 20.387.528 100,00%

Macabeu 3.692.501 18,11%

Parellada 3.527.730 17,30%

Chardonnay 2.957.271 14,51%

Xarel·lo 2.874.368 14,10%



Anoia (cont.) 20.387.528 100,00% Ull de llebre 1.726.837 8,47%

Merlot 1.377.852 6,76%


Pinot noir 917.983 4,50%



Syrah 266.298 1,31%

Riesling 242.102 1,19%



Chenin 103.750 0,51%




Samsó 35.140 0,17%



Ugni blanc 17.920 0,09%


Marselan 1.310 0,01%

Bages 1.340.157 100,00%

Merlot 485.287 36,21%




Syrah 88.765 6,62%



Chenin 40.188 3,00%

Macabeu 32.492 2,42%




Parellada 2.160 0,16%

Baix Camp 1.327.991 100,00%


Syrah 327.630 24,67%




Macabeu 35.094 2,64%

Merlot 28.620 2,16%

Samsó 23.790 1,79%





Baix Camp (cont.) 1.327.991 100,00% Cabernet franc 831 0,06%

Monastrell 802 0,06%

Baix Ebre 115.294 100,00%

Syrah 36.100 31,31%

Merlot 35.840 31,09%



Baix Empordà 336.924 100,00%



Syrah 46.121 13,69%

Merlot 34.952 10,37%


Samsó 29.822 8,85%





Viognier 4.650 1,38%

Petit verdot 4.599 1,36%




Xarel·lo 3.300 0,98%

Macabeu 2.531 0,75%

Xarel·lo 2.428 0,72%


Chardonnay 466 0,14%

No identificades 250 0,07%

Baix Llobregat 1.635.124 100,00%

Xarel·lo 751.873 45,98%

Macabeu 234.392 14,33%

Merlot 177.140 10,83%





Syrah 26.865 1,64%

Pinot noir 16.020 0,98%

Ugni blanc 9.880 0,60%


Chenin 4.060 0,25%


Garnatxa negra

1.755 0,11%



Baix Penedès 38.324.856 100,00%

Xarel·lo 12.700.915 33,14%

Macabeu 10.230.657 26,69%

Parellada 6.911.191 18,03%

Merlot 2.136.333 5,57%

Ull de llebre 1.855.120 4,84%

Chardonnay 1.138.070 2,97%



Samsó 275.688 0,72%


Syrah 219.786 0,57%




Ugni blanc 120.640 0,31%




Chenin 88.490 0,23%

Pinot noir 86.620 0,23%


Riesling 20.300 0,05%


Trepat 10.100 0,03%



Barcelonès 149.362 100,00%


Macabeu 26.394 17,67%

Xarel·lo 23.244 15,56%

Parellada 19.528 13,07%

Samsó 9.404 6,30%


Syrah 1.840 1,23%


Berguedà 110.860 100,00%

Parellada 46.160 41,64%


Merlot 17.700 15,97%

Macabeu 8.220 7,41%

Xarel·lo 7.920 7,14%

Conca de Barberà 29.029.474 100,00%

Macabeu 8.614.704 29,68%

Trepat 7.669.568 26,42%

Parellada 4.971.232 17,12%



Conca de Barberà (cont.) 29.029.474 100,00%


Ull de llebre 1.512.278 5,21%


Merlot 1.010.378 3,48%


Pinot noir 622.798 2,15%

Syrah 573.402 1,98%




Samsó 43.612 0,15%




Chenin 5.850 0,02%


Garraf 5.095.421 100,00%

Xarel·lo 1.957.480 38,42%

Merlot 679.839 13,34%

Samsó 574.458 11,27%






Ugni blanc 74.800 1,47%


Macabeu 59.501 1,17%


Syrah 37.905 0,74%





Garnatxa blanca 980 0,02%

Garrigues 3.853.694 100,00%

Macabeu 1.308.207 33,95%





Merlot 204.550 5,31%

Parellada 185.111 4,80%

Pinot noir 139.535 3,62%

Syrah 122.157 3,17%



Garrigues (cont.) 3.853.694 100,00% Samsó 21.956 0,57%

Xarel·lo 8.896 0,23%








Riesling 1.000 0,03%

Garrotxa 2.051.670 100,00%

Parellada 986.360 48,08%

Macabeu 453.010 22,08%


Xarel·lo 96.120 4,68%



Pinot noir 20.330 0,99%

Maresme 649.201 100,00%

Xarel·lo 222.673 34,30%

Merlot 112.785 17,37%


Syrah 58.474 9,01%




Pinot noir 31.700 4,88%





Viognier 3.941 0,61%



Macabeu 812 0,13%

Montsià 5.084 100,00%



Macabeu 1.004 19,75%

Noguera 1.807.546 100,00%

Merlot 603.815 33,41%


Ull de llebre 248.230 13,73%

Syrah 166.231 9,20%




Noguera (cont.) 1.807.546 100,00%

Macabeu 72.770 4,03%

Riesling 51.000 2,82%



Malbec 18.746 1,04%

Pinot noir 16.040 0,89%



Verdejo 7.760 0,43%


Osona 49.880 100,00%


Xarel·lo 19.880 39,86%

Macabeu 3.300 6,62%

Merlot 2.000 4,01%

Parellada 420 0,84%

Pallars Jussà 725.712 100,00%

Merlot 246.335 33,94%


Riesling 122.929 16,94%


Pinot noir 43.466 5,99%




Syrah 7.057 0,97%

Macabeu 5.907 0,81%



Pla d'Urgell 30.745 100,00%

Syrah 30.745 100,00%

Priorat 13.472.930 100,00%


Samsó 2.737.581 20,32%


Syrah 1.178.848 8,75%

Ull de llebre 1.172.314 8,70%

Merlot 1.147.160 8,51%

Macabeu 428.732 3,18%



Pedro Ximénez 32.626 0,24%





Priorat (cont.) 13.472.930 100,00% Altres varietats 15.174 0,11%



Xarel·lo 11.886 0,09%

Viognier 10.152 0,08%



Garnatxa roja 5.340 0,04%

No identificades 4.866 0,04%

Chenin 3.017 0,02%

Pinot noir 2.009 0,01%



Roussanne 1.366 0,01%

Trepat 253 0,00%

Airen 80 0,00%

Ribera d'Ebre 8.867.585 100,00%

Macabeu 3.757.791 42,38%

Samsó 1.542.821 17,40%



Syrah 668.990 7,54%

Merlot 470.882 5,31%








Xarel·lo 4.900 0,06%






Picapoll negre 700 0,01%

Segarra 446.930 100,00%

Ull de llebre 186.970 41,83%

Macabeu 118.870 26,60%


Syrah 9.140 2,05%


Merlot 5.840 1,31%




Segarra (cont.) 446.930 100,00% Sumoll negre 4.300 0,96%

Trepat 1.900 0,43%

Segrià 12.496.530 100,00%

Chardonnay 5.729.570 45,85%

Pinot noir 1.916.740 15,34%


Ull de llebre 1.097.160 8,78%

Macabeu 586.640 4,69%

Merlot 578.820 4,63%

Xarel·lo 173.560 1,39%

Syrah 165.930 1,33%

Parellada 146.160 1,17%





Calagraño, Jaen blanc 19.400 0,16%


Riesling 4.800 0,04%

Selva 20.130 100,00%

Pinot noir 7.900 39,24%




Riesling 320 1,59%

Loureiro blanc 200 0,99%

Moscatell d'Alexandria 80 0,40%

Tarragonès 9.829.614 100,00%

Macabeu 5.442.803 55,37%

Xarel·lo 1.354.332 13,78%

Parellada 1.298.688 13,21%

Merlot 568.933 5,79%






Pinot noir 22.812 0,23%

Syrah 16.190 0,16%




Xarel·lo rosat 3.500 0,04%





Tarragonès (cont.) 9.829.614 100,00% Trepat 2.300 0,02%



Sauvignon blanc 840 0,01%

Chenin 700 0,01%

Garnatxa blanca 700 0,01%

Terra Alta 39.649.884 100,00%


Macabeu 8.188.803 20,65%

Garnatxa blanca 7.225.198 18,22%

Syrah 3.533.805 8,91%

Samsó 2.843.352 7,17%

Ull de llebre 2.291.720 5,78%

Merlot 963.109 2,43%


Parellada 637.506 1,61%





Chenin 114.232 0,29%




Viognier 17.351 0,04%

Trepat 9.900 0,02%

Morenillo 7.800 0,02%

Exquitsagos, Merseguera 6.780 0,02%






Urgell 8.382.481 100,00%

Macabeu 3.386.173 40,40%

Parellada 2.012.830 24,01%

Ull de llebre 1.858.491 22,17%

Syrah 607.222 7,24%


Merlot 82.253 0,98%

Trepat 50.051 0,60%


Xarel·lo 15.252 0,18%





Urgell (cont.) 8.382.481 100,00% Moscatell de gra petit 3.660 0,04%

Samsó 1.600 0,02%

Vallès Occidental 45.476 100,00%

Merlot 26.120 57,44%

Xarel·lo 7.714 16,96%


Syrah 4.179 9,19%


Vallès Oriental 686.704 100,00%

Xarel·lo 593.947 86,49%


Macabeu 34.697 5,05%

Pinot noir 9.083 1,32%

Merlot 6.310 0,92%


Syrah 1.566 0,23%


informe 3 2010 V4 2 -...

Documents

Transcript of informe 3 2010 V4 2 -...