INFORME DEdades.grupnaciodigital.com/...CONJUNTURA2012.pdfMalauradament, l’any 2012 ha tornat a...

INFORME DE

CONJUNTURA

ECONÒMICA.DEL

VALLÈS ORIENTAL

Indicadors de l’any 2012 i

previsions per l’any 2013

12

2 | P á g i n a

ÍNDEX

Presentació president ................................................... 3

Introducció ................................................................. 4

Dinàmica Territorial i sectorial a la demarcació de Barcelona i el

seu àmbit metropolità ................................................... 5

El Vallès Oriental ................................................................ 10

COMPETITIVITAT TERRITORIAL .............................................................. 11

DINÀMICA DEMOGRÀFICA ..................................................................... 15

MERCAT DE TREBALL: EVOLUCIÓ DE L’OCUPACIÓ, L’ATUR I LA

CONTRACTACIÓ ...................................................................................... 18

REGULACIÓ D’OCUPACIÓ I SINISTRALITAT LABORAL ............................. 28

ESTRUCTURA EMPRESARIAL PER SECTORS ............................................ 30

La indústria vallesana ............................................................... 31

El sector serveis ..................................................................... 36

El sector de la construcció ......................................................... 39

El sector primari ..................................................................... 40

Mercat de treball i municipis al Vallès Oriental .................... 41

L’atur als municipis ............................................................................................ 47

La contractació als municipis ............................................................................. 49

Resum de la conjuntura ...................................................... 50

3 | P á g i n a

PRESENTACIÓ PRESIDENT

Un altre any em plau presentar-vos una nova edició de l’Informe de Conjuntura

Econòmica de l’Observatori-Centre d’Estudis del Vallès Oriental. Aquest informe

es va iniciar fa més de 10 anys, en concret l’any 2002, i anualment ens ha permès

conèixer l’evolució socioeconòmica de la nostra comarca. A més, l’informe

dedica un apartat a difondre les principals dades del mercat de treball de cada

un dels 43 municipis que conformen el Vallès Oriental, la qual ens permet tenir

coneixement sobre la seva evolució en conjunt i la de cada municipi en

particular.

Malauradament, l’any 2012 ha tornat a accelerar la crisi econòmica que venim

patint al nostre país des de l’any 2008. El 2011 ja va ser un molt mal any per als

principals indicadors econòmics de la comarca. El 2012 ha tornat a esdevenir un

any colpidor per a l’ocupació de la comarca; l’atur no va parar de sumar persones

als registres de les Oficines de Treball i els expedients de regulació s’han

incrementat de manera molt preocupant, afectant a més treballadors que mai.

Tot i aquests mals resultats de manera global, sí que és veritat que hi ha hagut

sectors i activitats econòmiques concretes que ens fan, encara, mantenir una

certa esperança cap a la recuperació i l’increment de la productivitat de les

empreses i els treballadors del nostre territori. Activitats com la indústria

farmacèutica o la indústria agroalimentària segueixen creixent malgrat el context

generalitzat de crisi. A part, aquests sectors són dels més importants pel que fa a

l’exportació de productes i serveis de l’economia catalana.

De nou, cal que seguim sumant esforços des de totes les administracions. Cal

definir estratègies conjuntes que ens permetin ser més eficients i destinar

recursos en aquells sectors amb una dinàmica positiva malgrat la crisi, i analitzar

com poder ajudar a reinventar d’altres que no han pogut fer front als reptes

plantejats pel context econòmic. La relació de les administracions locals amb el

teixit empresarial ha de ser més forta que mai i, pensant en global, podrem

aconseguir potenciar tot el territori que, de ben segur, acabarà aportant bons

resultats als habitants dels municipis del Vallès Oriental.

Així doncs, l’Informe de Conjuntura Econòmica que us presentem segueix

esdevenint una eina més per a la reflexió i l’anàlisi de l’estructura econòmica i el

teixit productiu de la comarca. Tots els elements d’anàlisi que ens aporta ens

serviran, de ben segur, per poder definir i potenciar les polítiques públiques de

desenvolupament local que entre tots hem de tirar endavant en els propers anys.

És tot un repte, per això cal dotar-nos d’eines que ens ajudin a aconseguir-ho.

Esperem, doncs, que pugui ser d’utilitat,

José Orive Vélez President del Consell Comarcal del Vallès Oriental Juliol de 2013

4 | P á g i n a

INTRODUCCIÓ

Aquest és el dotzè número de l’Informe de Conjuntura Econòmica del Vallès

Oriental, estudi que té com a objectiu i finalitat millorar el coneixement sobre

l’evolució de l’economia de la comarca, amb l’objectiu d’ajudar els diferents

agents econòmics en el desenvolupament de les seves funcions. Com cada any,

l’Informe analitza els principals indicadors socioeconòmics de la comarca i apunta

unes primeres previsions sobre la seva possible evolució.

Des del punt de vista metodològic, l’elaboració de l’informe es basa en la

informació estadística publicada per organismes oficials, principalment,

l’Observatori de Treball de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de

Barcelona i també no oficials, com l’Associació d’empresaris de l’Alt Penedès,

Baix Penedès i Garraf, que des del 2005 elabora l’índex ADEG i aconsegueix una

comparativa molt gràfica de la competitivitat territorial entre les comarques

catalanes.

Les dades que es comenten en aquest informe es refereixen a diversos àmbits de

l’economia i de la conjuntura, com per exemple, l’ocupació, la competitivitat

territorial, la contractació, la sinistralitat laboral o els expedients de regulació.

Com podreu comprovar a les pàgines següents, el 2012 ha accelerat la dinàmica

econòmica negativa que es va tornar a registrar l’any 2011, després que l’any

2010 representés un fre en la crisi econòmica. L’any 2012 ha suposat una

continuació als mals registres que ja es van tornar a evidenciar l’any anterior, de

manera que ha seguit la tendència negativa en la majoria d’indicadors i registres

econòmics.

Aquesta situació ha afectat de ple als municipis de la nostra comarca, els quals

tornen a viure un any on es segueixen destruint llocs de treball i les taxes d’atur

municipals no han parat de créixer.

5 | P á g i n a

DINÀMICA

TERRITORIAL I

SECTORIAL A LA

DEMARCACIÓ DE

BARCELONA I EL SEU

ÀMBIT METROPOLITÀ

1...

6 | P á g i n a

Any a any, l’Informe de Conjuntura ha anat destacant la particularitat de

l’estructura productiva del Vallès Oriental. La major contribució al PIB

comarcal la realitza el sector serveis (54,55%), molt per sota del que aquest

sector representa en el PIB català (70,80%). De fet, el fort pes i presència del

sector industrial a la comarca (36%), és el que explica que a l’estructura

productiva comarcal el pes del sector serveis sigui inferior. A la majoria de

comarques el sector serveis és el que més rellevància té en el PIB comarcal,

seguit de la indústria i la construcció, mentre que l’agricultura manté un paper

molt marginal.

Les comarques metropolitanes, en general, mantenen un pes del sector

industrial més gran que al conjunt de Catalunya, en detriment del sector

serveis. Aquesta dinàmica té la clara excepció del Barcelonès (comarca on el

seu PIB es basa en l’aportació del sector serveis) i també de les comarques del

Garraf i el Maresme.

Cal recordar que enguany no es poden obtenir les dades del PIB comarcal, ja

que el centre d’estudis de Catalunya Caixa ha deixat de realitzar aquest anàlisi.

Aquest fet no ens permet conèixer l’evolució de la contribució de cada sector al

global del PIB comarcal de l’últim any.

PES DE CADA SECTOR DINS DEL PIB COMARCAL. ANY 2010 EN %

Primari Indústria Construcció Serveis

Alt Penedès 1,64 38,33 8,78 51,26

Baix Llobregat 0,35 27,84 8,11 63,70

Barcelonès 0,02 12,23 4,28 83,46

Garraf 0,91 17,07 10,08 71,94

Maresme 1,40 18,85 8,16 71,58

Vallès Occidental 0,11 28,84 7,88 63,18

Vallès Oriental 0,81 36,00 8,65 54,55

Catalunya 1,80 19,87 7,53 70,80

Font: CatalunyaCaixa 2011

7 | P á g i n a

L’evolució de l’ocupació pels grans sectors ens pot servir d’indicatiu de la seva

evolució l’any 2012, davant la falta de les dades del PIB comarcal. La creació o

destrucció de llocs de treball per cada sector ens permet valorar els canvis

produïts.

Durant el 2012 l’ocupació, en termes d’afiliació a la Seguretat Social (persones

assalariades més autònoms) ha registrat, de nou, una evolució negativa. Des de

l’inici de la crisi la destrucció de l’ocupació ha estat constant, però aquest any

2012 s’ha viscut una acceleració i totes les comarques han obtingut pitjors

registres que els anys 2011 i 2010. Seguim lluny de la gran caiguda de

l’ocupació de l’any 2009 en relació al 2008, però l’acceleració de l’any 2012 és

una molt mala notícia per a la sortida de la crisi. Cap comarca metropolitana

registra un increment d’ocupats. Només a la comarca del Barcelonès l’ocupació

cau per sota de la mitjana de la Regió Metropolitana de Barcelona. El Vallès

Oriental és la comarca amb un descens més pronunciat (▼6,39%), seguida del

Garraf (▼5,50%) i el Baix Llobregat (▼4,19%).

CAIGUDA DE L'OCUPACIÓ A LES COMARQUES METROPOLITANTS. VARIACIÓ ANUAL.

VAR. 12/11 VAR. 11/10 VAR. 10/09 VAR. 09/08

Alt Penedès -3,68% -0,31% -1,72% -8,38%

Baix Llobregat -4,19% -1,56% -2,06% -7,22%

Barcelonès -2,03% -2,02% -1,79% -5,43%

Garraf -5,50% -2,03% -3,47% -9,76%

Maresme -3,44% 0,23% -2,12% -7,65%

Vallès Occidental -3,50% -2,65% -2,95% -8,29%

Vallès Oriental -6,39% -2,11% -2,15% -9,23%

RMB -2,86% -1,92% -2,08% -6,65%

Font: Observatori del treball. Departament d'Empresa i Ocupació. Elaboració propia

-3,68%-4,19%

-2,03%

-5,50%

-3,44% -3,50%

-6,39%

-2,86%

-7,00%

-6,00%

-5,00%

-4,00%

-3,00%

-2,00%

-1,00%

0,00%

Alt Penedès

Baix Llobregat Barcelonès Garraf Maresme

Vallès Occidental

Vallès Oriental RMB

CAIGUDA DE L'OCUPACIÓ A LES COMARQUES METROPOLITANES. VARIACIÓ 2012/2011

8 | P á g i n a

En analitzar en detall la caiguda d’ocupació a la nostra comarca per grans

sectors, observem com tots els sectors han tingut un comportament negatiu.

Destaca la construcció, que cau gairebé un 15%. La indústria, concentra la

major pèrdua de llocs de treball (-1.922) seguida del sector serveis, que en

perd 1.869.

VARIACIÓ POBLACIÓ OCUPADA AL VALLÈS ORIENTAL. OCUPATS (ASSALARIATS + AUTÒNOMS)

VALLÈS ORIENTAL

Variació 2011/2012 %

Agricultura -113 -11,12%

Indústria -1.922 -4,81%

Construcció -1.749 -14,85%

Serveis -1.869 -2,43%

Total -8.445 -6,39%

Font: Observatori del treball. Departament d'Empresa i Ocupació. Elaboració pròpia

VARIACIÓ POBLACIÓ OCUPADA RMB I VALLÈS ORIENTAL. OCUPATS (ASSALARIATS + AUTÒNOMS)

-16,00%

-14,00%

-12,00%

-10,00%

-8,00%

-6,00%

-4,00%

-2,00%

0,00%

Agricultura Indústria Construcció Serveis

9 | P á g i n a

EMPRESES SEGONS EL NOMBRE D'ASSALARIATS. PROVÍNCIA DE BARCELONA

2011 2012 VARIACIÓ

ANUAL VARIACIÓ ANUAL %

MENYS DE 10 ASSALARIATS 166.137 164.570 -1.567 -0,9%

ENTRE 10 I 99 ASSALARIATS 21.965 20.671 -1.294 -5,9%

ENTRE 100 I 999 ASSALARIATS 1.973 1.959 -14 -0,7%

DE 1.000 A 4999 ASSALARIATS 137 120 -17 -12,4%

DE 5.000 ASSALARIATS A MÉS 16 17 1 6,3%

SENSE CAP ASSALARIAT 263.257 258.810 -4.447 -1,7%

TOTAL 453.485

446.147 -7.338 -1,6%

FONT: DIRCE (INE)

Analitzant les dades del Directori Central d’Empreses (consultable a través de

l’Institut Nacional d’Estadística i que dóna les dades nacionals i provincials)

s’observa que l’1 de gener de l’any 2012 a la demarcació de Barcelona hi havia

censades 446.147 empreses, és a dir, 7.338 menys (▼1,6%) que l’any anterior.

Es repeteix la dinàmica de pèrdua d’empreses però amb major proporció que

l’any 2011, on les empreses es van reduir un 1%.

Si observem l’evolució del nombre d’empreses segons la grandària o nombre de

treballadors, s’observa com en totes les tipologies es registren pèrdues

rellevants, exceptuant les de més de 5.000 assalariats, que ha crescut però és

poc important, ja que només és 1 empresa. Les empreses més petites (la gran

majoria d’empreses de la província són de petita dimensió) són les que més

s’han reduït en nombres absoluts.

Es manté, per tant, la dinàmica on el context de crisi afecta de manera

especial les empreses més petites, doncs donada la seva dimensió i recursos,

són més vulnerables a les dificultats que planteja la situació econòmica actual.

VARIACIÓ RELATIVA DELS ASSALARIATS SEGONS DIMENSIÓ MITJANA DE L'EMPRESA ANY 2012 RESPECTE A 2011. ÀMBIT METROPOLITÀ

menys de 10

D’11 a 50

de 51 a 250 Més de 250 Total

Agricultura -14,55% -13,53% -23,07% - -16,03%

Indústria -10,47% -11,62% -10,75% -7,96% -10,13%

Construcció -19,20% -24,06% -27,48% -18,81% -22,26%

Serveis -5,12% -5,94% -5,60% -1,52% -4,14%

Total -7,17% -8,37% -7,60% -2,66% -6,07%


10 | P á g i n a

EL VALLÈS

ORIENTAL

2...

11 | P á g i n a

COMPETITIVITAT TERRITORIAL

La competitivitat és un concepte aplicable no només a les empreses o sectors

econòmics sinó que també es pot utilitzar per a l’anàlisi dels espais geogràfics.

Els determinants de la competitivitat territorial són les condicions d’accés als

factors de producció que ofereixen els territoris: oferta de sòl,

activitats/serveis de suport, ambient per al desenvolupament dels negocis,

economies d’aglomeració, qualificació del mercat de treball, capital, suport als

governs locals, etc. Per mesurar la competitivitat entre les comarques del

territori català, l’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el

Garraf, impulsa des de fa temps el projecte Índex ADEG de competitivitat

territorial. Aquest índex l’elabora des de l’any 2005 la consultora Activa

Prospect. Té periodicitat anual i fa una anàlisi de les condicions que ofereix

l’entorn comarcal per afavorir la competitivitat de les empreses i n’estableix un

rànquing comarcal. Ens permet conèixer els principals canvis en els factors de

competitivitat de totes les comarques catalanes i estableix un rànquing que

analitza quines són les que tenen més avantatges competitives.

Aquest anàlisi no només es centra en un punt de vista merament econòmic sinó

que també incorpora com avantatge competitiu de les comarques elements com

la sostenibilitat, tant social com medioambiental, del model de

desenvolupament local. L’informe es basa en el fet que les economies són cada

dia més obertes, i per això les comarques que apareixen en posicions

capdavanteres resulten les més competitives i, per tant, les que operen en un

entorn més globalitzat.

7 7 7

8

7 7 7 7

6

9

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

EVOLUCIÓ DEL VALLÈS ORIENTAL EN EL RÀNQUING DE COMPETITIVITAT TERRITORIAL. 2003-2012

12 | P á g i n a

Aquest any el Vallès Oriental obté els pitjors resultats de la sèrie d’aquest Índex

des de 2003. La comarca cedeix tres llocs, obtenint un valor de l’índex molt

inferior al d’edicions anteriors, fet que porta al Vallès Oriental a perdre tres

posicions en el rànquing i la situa en la 9a posició. L’any anterior havia

obtingut la seva millor puntuació, arribant a la sisena posició del rànquing.

Aquesta novena posició situa a la comarca, per primera vegada, darrera de la

comarca metropolitana del Maresme i de l’Alt Camp. L’altra comarca que l’ha

superat en avantatges competitius respecte l’any anterior és el Segrià.

El Vallès Oriental ha perdut competitivitat en diferents factors dels analitzats;

els més rellevants són: infraestructures de transport i comunicacions,

disponibilitat de sòl i espai per a l’activitat econòmica, esperit emprenedor i

dinamisme empresarial.

La pèrdua de competitivitat de la comarca ha vingut determinat pels mals

resultats en els indicadors d’infraestructura de transport i comunicacions, els

quals fan referència a les inversions del Departament de Política Territorial i

Obres Públiques (DPTOP), el % de llars amb banda ampla, els autobusos per km2

o el % de població amb accés a la xarxa ferroviària. En aquest àmbit la comarca

ha perdut 11 posicions respecte l’any passat.

RÀNQUING DE LES 20 COMARQUES MÉS COMPETITIVES. ÍNDEX ADEG 2007-2012

Posició Rànquing

Comarca 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Variació

2011-2010

Índex 2011

Índex 2012

1 Barcelonès 6 2 1 1 1 1 - 65,2 66,5

2 Vallès Occidental 1 1 3 3 2 2 - 47,3 47,4

3 Baix Llobregat 4 4 2 2 3 3 - 46,3 45,8

4 Tarragonès 2 3 5 4 5 4 1 42,6 45,5

5 Gironès 3 5 4 5 4 5 -1 43,2 44,8

6 Alt Camp 11 13 8 11 9 6 3 37,4 41,2

7 Segrià 5 6 6 6 7 7 - 38,4 40,3

8 Maresme 12 12 10 9 8 8 - 38,1 39,8

9 Vallès Oriental 7 7 7 7 6 9 -3 41,5 38,5

10 Baix Camp 8 8 11 10 10 10 - 36,6 37,5

11 Alt Penedès 10 10 13 14 13 11 2 35,8 37,2

12 Pla de l'Estany 19 18 9 8 11 12 -1 36,6 36,9

13 Garraf 18 16 14 12 12 13 -1 35,9 36,6

14 Osona 13 11 12 13 14 14 - 34,2 36,5

15 Selva 15 22 16 16 15 15 - 33,5 35,6

16 Alt Empordà 14 15 18 17 17 16 1 32,6 34,9

17 Bages 9 9 15 15 16 17 -1 33,2 34,6

18 Solsonès 27 28 26 25 18 18 - 32,3 34,3

19 Urgell 17 14 19 22 21 19 2 30,5 33,3

20 Garrotxa 23 19 17 18 20 20 - 30,6 32,6

Font: Informe ADEG.

13 | P á g i n a

La comarca perd competitivitat pel que respecta als indicadors de disponibilitat

de sòl i espai per a l’activitat econòmica, on es situa 5 posicions per sota

respecte 2011. Aquest factor es calcula a partir dels resultats del % de sòl

susceptible de ser transformat en urbanitzable, el % de sòl urbanitzable i el %

de superfície d’edificis no residencials iniciats.

De l’índex, també se’n desprèn la mala posició de la comarca respecte el factor

esperit emprenedor i dinamisme empresarial, on ocupa la posició 32, dos llocs

per sota de l’assolida el 2011.

A part dels factors on s’ha perdut competitivitat, destaca que el Vallès Oriental

segueix tenint un molt mal resultat en el factor de sostenibilitat social. Aquest

es calcula a partir dels indicadors de llocs de treball sobre població activa, taxa

d’atur absoluta, % d’assalariats amb contracte fix i l’índex d’incidència

d’accidents laborals. Els mals resultats dels registres d’atur i l’elevat nivell

de temporalitat en els contractes, genera una penalització molt dura en la

competitivitat del territori. Al comparar la comarca amb les seves

comarques veïnes, queda molt clar com la sostenibilitat social penalitza el

seu resultat global de competitivitat.

Com dèiem, el Vallès Oriental es situa com a 9a comarca en avantatges

competitius amb una puntuació de 38,5 (2 punts per sota de la registrada l’any

2011).

0 10 20 30 40 50 60 70

Barcelonès

Vallès …

Baix Llobregat

Tarragonès

Gironès

Alt Camp

Segrià

Maresme

Vallès Oriental

Baix Camp

Alt Penedès

Pla de l'Estany

Garraf

Osona

Selva

Alt Empordà

Bages

Solsonès

Urgell

Garrotxa

Anoia

Conca de …

Ripollès

Baix Penedès

Cerdanya

Baix Ebre

Pla d'Urgell

Baix Empordà

Segarra

Noguera

Alt Urgell

Pallars Jussà

Berguedà

Ribera d'Ebra

Garrigues

Val d'Aran

Pallars Sobirà

Montsià

Alta ribagorça

Priorat

Terra Alta

PUNTUACIÓ OBTINGUDA A L'ÍNDEX ADEG 2012

14 | P á g i n a

Respecte 2011 no hi ha canvis rellevants al capdavant del rànquing que analitza

la competitivitat de les comarques catalanes. El Barcelonès torna a ser la

comarca que presenta més avantatges competitius davant les seves seguidores

més pròximes: el Vallès Occidental i el Baix Llobregat. Si s’analitza els resultats

d’aquestes tres comarques, el Barcelonès és la comarca catalana que obté

millors registres en la majoria d’indicadors utilitzats en el model. Obté el millor

registre en 7 de les 10 (o tot en números o tot en lletres) subdimensions

analitzades.

Segons els factors analitzats, el Barcelonès segueix sent la comarca de

Catalunya amb una millor posició per competir en el mercat global de béns i

serveis d’alt valor afegit. Aquest fet, sumat a les altes posicions de la majoria

de comarques metropolitanes, dibuixen un model concèntric de competitivitat

territorial català, on el Barcelonès i la seva àrea metropolitana presenten els

principals avantatges. En segon terme, el model dibuixat per l’índex ens indica

la importància de la resta de capitals de província, les quals exerceixen un rol

rellevant en aquest model, aportant avantatges competitius per a les seves

comarques veïnes.

Si comparem el Vallès Oriental amb la comarca del Barcelonès, observem

que aquesta última és la que més avantatges competitives té per atraure

l’interès d’empreses i inversions. Per aquest motiu és la que més bon resultat

obté en la gran majoria d’indicadors. Observant el gràfic i els resultats de la

taula, el Vallès Oriental té una posició competitiva molt inferior a la del

Barcelonès. Només superem la comarca de la capital catalana en els indicadors

de sostenibilitat mediambiental.

COMPARATIVA ENTRE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL I EL BARCELONÈS Vallès Oriental Barcelonès

Dimensions Subdimensions Posició Puntuació Posició Puntuació

Factors de sostenibilitat

Sostenibilitat del model de desenvolupament

Sostenibilitat social 36 37,7 1 74,5

Sostenibilitat medi ambiental 21 65 27 57,9

Factors de competitivitat

Factors de producció

Qualificació dels recursos humans i recursos per l'educació i la formació professional

25 36,6 1 89,2

Infraestructures de transport i comunicacions

16 34,8 1 94,6

Disponibilitat de sòl i espai per l'activitat econòmica

8 30,6 3 48,9

Disponibilitat de pols de desenvolupament i infraestructures

16 12,5 1 95,4

Avantatges distributius

Accés als mercats de clients i proveïdors. Accés a la informació

8 69,4 1 90,3

Condicions de la demanda

Innovació desenvolupament tecnològic 8 43,6 1 66,2

Volum de mercat i d'activitat 7 32,3 1 78,7

Esperit emprenedor i dinamisme empresarial

32 36 15 53,2

Font: Elaboració Pròpia Informe ADEG 2012

15 | P á g i n a

Tot i els mals resultats de la nostra comarca, el fet d’estar tan a prop del pol

més important d’atracció d’activitat econòmica de tota Catalunya, ressalta la

posició estratègica del Vallès Oriental. La seva situació li permet aprofitar les

oportunitats que pot aportar la generació de noves activitats econòmiques al

Barcelonès.

DINÀMICA DEMOGRÀFICA

Segons les dades del darrer padró oficial corresponent a 2012, la població de la

comarca és de 402.632 persones, un 0,68% més respecte 2011. Com ja

destacàvem en anteriors Informes de Conjuntura, l’evolució demogràfica de la

comarca ha dibuixat una línia ascendent, tot i que s’ha moderat en els quatre

últims anys, especialment pel menor ritme d’arribada de població nouvinguda i

pel retorn als països d’origen dels immigrants procedents de l’Amèrica del Sud .

Durant el període 2007-2012, la comarca ha registrat un increment

demogràfic de més de 25.000 persones. Bona part d’aquest creixement

demogràfic s’explica per les aportacions migratòries, tant d’origen estranger

com d’origen metropolità. La població d’origen estranger a la comarca suposa

el 10,74% de la població total. Recordem que en el període 2008-2011 la

població estrangera creixia i es situava per sobre de l’11% respecte el total de

la població de la comarca.

0102030405060708090

100Sostenibilitat social

Sostenibilitat medi ambiental

Qualificació dels recursos humans i

recursos per l'educació i la formació …

Infraestructur de transport i

comunicacións

Disponibilitat de sòl i espai per l'activitat

econòmica

Disponibilitat de pols de desenvolupament i

infraestructures

Accés als mercats de clients i proveïdors.

Accés a la informació

Innovació desenvolupament

tecnològic

Volum de mercat i d'activitat

Esperit emprenedor i dinamisme empresarial

COMPARATIVA VALLÈS ORIENTAL - BARCELONÈS

Vallès Oriental

Barcelonès

16 | P á g i n a

Pel que fa a la demografia econòmica, és a dir, l’evolució del nombre

d’empreses i assalariats, podem dir que el període 2002-2007, període previ a la

crisi, va ser un període en el qual es va registrar un creixement considerable,

amb una taxa anual acumulativa per damunt del 2%, taxa que es mantenia per

sobre del conjunt metropolità o català. També entre els treballadors autònoms

es va registrar un creixement més destacat: per damunt del 3%, una xifra

superior a la registrada a altres àmbits; al conjunt metropolità, va ser del 2,12%

i pel conjunt de Catalunya, pràcticament es va situar en el 3%.

Les dades de l’any 2008 ens indicaven ja un canvi de tendència que es va

accelerar a partir del segon semestre de l’any i que durant l’any 2009 van

registrar encara una tendència a la baixa molt més accentuada.

En termes anuals, l’any 2012 ha suposat una nova acceleració en la

destrucció d’ocupació i comptes de cotització (empreses). La frenada

viscuda l’any 2010 ha acabat d’accelerar-se aquest 2012, després que l’any

2011 es va viure un retrocés més moderat. Tal i com es visualitza al gràfic,

l’any 2012 ha aportat uns resultats molt negatius, tornant a incrementar la

caiguda d’assalariats, empreses i autònoms però sense arribar a les davallades

del 2008 i 2009. Destaca que el nombre d’autònoms resisteix millor el descens.

Amb el càlcul de la població activa estimada podem disposar cada any de dades

relatives al volum de la població en edat de treballar que hi ha a la comarca.

Aquesta estimació ens permet disposar de xifres que s’acosten més a la situació

actual i superar el desfasament de les dades oficials, derivades del Cens del

2001. La població activa del Cens és l’única disponible a nivell municipal, però

la impossibilitat d’actualització d’aquesta població activa provoca increments a

vegades de més de 3 punts de la taxa d’atur real, ja que el Cens del 2001 no

recull l’increment demogràfic produït a partir d’aquest any censal. Així, des de

la Xarxa d’Observatoris de Desenvolupament Econòmic Local (XODEL) impulsada

per la Diputació de Barcelona, s’ha realitzat un càlcul per estimar, anualment,

-10,00%

-8,00%

-6,00%

-4,00%

-2,00%

0,00%

2,00%

4,00%

6,00%

Evolució de la població ocupada (desembre 2003-2012)

ASSALARIATS a 31 de desembre

AUTÒNOMS a 31 de desembre

EMPRESES. Comptes de cotització a 31 de desembre

17 | P á g i n a

la població activa (Població activa local estimada) en base al padró municipal i

a les taxes d’activitat de l’EPA provincial.

D’acord amb aquest càlcul, la Població Activa Local Estimada (PALE) l’any 2012

al Vallès Oriental suma un total de 216.178 persones (pràcticament un terç més

que les dades oficials de població activa, del Cens 2001) un 1,2% menys

respecte 2011, el que suposa 2.572 persones actives menys.

POBLACIÓ ACTIVA LOCAL ESTIMADA. MUNICIPIS DEL VALLÈS ORIENTAL. ANY 2012

Municipis Homes Dones Total Var.

Absoluta Var. %

Ametlla del Vallès (L') 2.282 2.023 4.305 4.304 0,02%

Aiguafreda 663 570 1.233 1.261 -2,27%

Bigues i Riells 2.561 2.109 4.670 4.666 0,09%

Caldes de Montbui 4.908 4.139 9.047 9.015 0,35%

Campins 153 123 276 222 19,57%

Canovelles 4.826 3.729 8.555 8.792 -2,77%

Cànoves i Samalús 833 648 1.481 1.480 0,07%

Cardedeu 4.865 4.327 9.192 9.049 1,56%

Castellcir 189 142 331 334 -0,91%

Castellterçol 637 523 1.160 1.194 -2,93%

Fogars de Montclús 119 95 214 219 -2,34%

Franqueses del Vallès (Les) 5.882 4.747 10.629 10.214 3,90%

Garriga (La) 4.192 3.865 8.057 7.917 1,74%

Granera 37 15 52 50 3,85%

Granollers 17.337 14.561 31.898 32.215 -0,99%

Gualba 402 313 715 665 6,99%

Llagosta (La) 3.817 3.251 7.068 7.330 -3,71%

Llinars del Vallès 2.657 2.306 4.963 4.873 1,81%

Lliçà d'Amunt 4.126 3.485 7.611 7.561 0,66%

Lliçà de Vall 1.795 1.531 3.326 3.359 -0,99%

Martorelles 1.407 1.160 2.567 2.589 -0,86%

Mollet del Vallès 15.268 12.937 28.205 28.874 -2,37%

Figaró-Montmany 302 239 541 540 0,18%

Montmeló 2.456 2.153 4.609 4.802 -4,19%

Montornès del Vallès 4.878 3.929 8.807 8.722 0,97%

Montseny 85 67 152 157 -3,29%

Parets del Vallès 5.513 4.605 10.118 9.798 3,16%

Roca del Vallès (La) 2.996 2.528 5.524 5.564 -0,72%

Sant Antoni de Vilamajor 1.622 1.402 3.024 2.942 2,71%

Sant Celoni 4.818 4.064 8.882 8.903 -0,24%

Sant Esteve de Palautordera 692 618 1.310 1.313 -0,23%

Sant Fost de Campsentelles 2.356 1.981 4.337 4.352 -0,35%

Sant Feliu de Codines 1.806 1.427 3.233 3.108 3,87%

Sant Pere de Vilamajor 1.214 1.032 2.246 2.193 2,36%

Sant Quirze Safaja 210 155 365 359 1,64%

Santa Eulàlia de Ronçana 1.919 1.667 3.586 3.544 1,17%

Santa Maria de Martorelles 257 212 469 463 1,28%

Santa Maria de Palautordera 2.685 2.193 4.878 4.827 1,05%

Tagamanent 103 70 173 163 5,78%

Vallgorguina 807 669 1.476 1.438 2,57%

Vallromanes 684 584 1.268 1.246 1,74%

Vilalba Sasserra 203 168 371 387 -4,31%

Vilanova del Vallès 1.432 1.250 2.682 2.585 3,62%

Vallès Oriental 115.994 97.612 213.606 213.589 0,01%

Font: Hermes. Diputació de Barcelona

18 | P á g i n a

MERCAT DE TREBALL: EVOLUCIÓ DE

L’OCUPACIÓ, L’ATUR I LA CONTRACTACIÓ

L’any 2012 també està marcat per la caiguda en la xifra d’ocupats, amb un

augment del nombre d’aturats i de la taxa d’atur, així com per una disminució

important del total de població autònoma, assalariada i de centres de

cotització. De fet, les dades no només han seguit la línia dibuixada ja l’any

anterior, sinó que han incrementat els mals resultats registrats. El nombre de

contractes efectuats és l’únic indicador que ha estat positiu, ja que s’han

incrementat molt moderadament respecte 2011.

En xifres absolutes, al gener de 2012 el Vallès Oriental comptava amb 36.107

aturats i va acabar l’any amb 37.844. Si analitzem les dades de l’atur podem

veure com durant aquest any, a diferència de l’anterior, l’evolució ha seguit

una mateixa tendència: la d’incrementar contínuament les llistes d’aturats

registrats, exceptuant els mesos de març, juny i desembre. Aquesta tendència

d’increment continuat la podem veure en el gràfic. Mentre l’any 2011 els mesos

d’estiu van provocar una caiguda continuada de 4 mesos, el 2012 no ha tingut

aquesta dinàmica estacional positiva que representa la temporada d’estiu. Cal

destacar que el mes de novembre es va registrar la taxa d’atur més elevada des

dels inicis de la crisi, amb un 17,90%. Durant tot el 2012 la taxa d’atur ha estat

per sobre de la que es va registrar durant els mesos de l’any 2011.

15,35%

15,73%15,96% 15,94% 15,84%

15,45%15,32%

15,88%16,12%

16,33% 16,23%16,29%

16,90%

17,23% 17,14% 17,25%17,31%17,09%17,11%

17,36%17,51%

17,76%17,90%

17,72%

12%

13%

14%

15%

16%

17%

18%

19%

Taxa

Mesos

EVOLUCIÓ DE LA TAXA D'ATUR AL VALLÈS ORIENTAL. ANY 2012

2011

2012

19 | P á g i n a

La contractació, en termes generals, ha seguit una evolució més favorable que

l’any anterior, especialment durant els mesos de la temporada d’estiu.

El creixement de l’atur ha estat força similar entre els homes i les dones tot i

que el col·lectiu femení ha experimentat un creixement d’un punt per sobre del

masculí. De totes maneres i tal com ja s’havia apuntat als informes anteriors, el

context de la crisi ha igualat les posicions d’ambdós col·lectius. Si enlloc

d’observar els nombres absoluts observem les taxes d’atur homes i dones,

aquesta última està molt per sobre, gairebé 3 punts de diferència sobre la dels

homes.

Per franges d’edat, observem que el grup de persones en atur més nombrós és

el de 25 a 39 anys, tant pel que fa als homes com a les dones, tot i que el grup

d’edat de 40 a 54 anys ha tingut també unes xifres similars i ha acabat l’any

amb més atur que el grup anterior

5.0005.5006.0006.5007.0007.5008.0008.5009.0009.500

10.00010.50011.00011.50012.00012.50013.00013.50014.00014.50015.000

Nú

mer

o d

e co

ntr

acte

s

Mesos

EVOLUCIÓ DE LA CONTRACTACIÓ AL VALLÈS ORIENTAL 2011-2012

Any 2011 Any 2012

20 | P á g i n a

EVOLUCIÓ DE L'ATUR PER GRUPS D'EDAT. HOMES. ANY 2012

EVOLUCIÓ DE L'ATUR PER GRUPS D'EDAT. DONES. ANY 2012

Cal destacar, com ja succeïa l’any 2011, que entre els joves de menys de 25

anys la proporció de noies a l’atur és força menor que en el cas dels nois;

això es pot relacionar amb l’allargament de l’etapa formativa. Al llarg dels

mesos hi ha grups d’edat que han reduït el seu pes respecte l’atur total: els

adults joves es mantenen com a grup més nombrós al llarg de l’any, però a

partir del primer quadrimestre de l’any la tendència és de reduir el volum

d’aturats d’aquest col·lectiu. En els adults de 40 a 54 es dóna la dinàmica

contrària. Entre els altres grups d’edat les xifres es mantenen més constants.

Si observem les dades d’atur de la comarca segons els nivells d’instrucció

veiem que el 77,2% de persones a l’atur no tenen una formació específica

sinó que són persones sense estudis o bé amb estudis primaris incomplets o

d’educació general, per tant, persones que tenen un nivell d’instrucció baix.

Per altra banda el 13% de persones aturades responen a un perfil de treballador

o treballadora amb un nivell formatiu alt, és a dir, amb estudis universitaris o

tècnics professionals superiors. Aquest grup s’ha incrementat un 1% respecte

l’any 2011. Finalment, els aturats amb nivell d’instrucció mig (programes de

formació professional) representen el 9,8%.

0 2.500 5.000 7.500 10.000 12.500 15.000 17.500 20.000

Gener

Febrer

Març

Abril

Maig

Juny

Juliol

Agost

Setembre

Octubre

Novembre

Desembre

HOMES < 25

HOMES 25-39

HOMES 40-54

HOMES > 54

0 2.500 5.000 7.500 10.000 12.500 15.000 17.500 20.000

Gener

Febrer

Març

Abril

Maig

Juny

Juliol

Agost

Setembre

Octubre

Novembre

Desembre

DONES < 25

DONES 25-39

DONES 40-54

DONES > 54

21 | P á g i n a

Aquesta situació s’ha anat repetint any a any i és ja de caràcter estructural,

doncs les dades van indicant un gruix d’atur que es concentra entre les

persones amb un nivell de formació més baix. En termes de variació relativa

destaca l’increment registrat entre les persones amb estudis universitaris de

segon i tercer cicle (21,5%), els universitaris de primer cicle (16,4%) i els

sense estudis (14,3%). A diferència d’anys anteriors, els aturats amb estudis

superiors s’incrementen de manera destacada.

ATUR PER NIVELL D'INSTRUCCIÓ I VARIACIÓ. ANYS 2011-2012

Nivell Formatiu 2011 2012 Variació relativa

Sense estudis 432 494 14,33% Baix

Estudis primaris incomplets 1.930 1.950 1,04%

Estudis primaris complets 3.174 3.235 1,94%

Educació general 21.428 22.946 7,09%

Programes formació professional 3.210 3.633 13,18% Mig

Tècnics-professionals superiors 2.043 2.330 14,00% Alt

Universitaris primer cicle 871 1.014 16,39%

Universitaris segon i tercer cicle 1.186 1.441 21,46%

Altres estudis post-secundaris 32 32 0,53%

TOTAL 34.307 37.074 8,07%

Font: Departament d'Empresa i Ocupació

El gruix de l’atur s’ha registrat pràcticament en les mateixes activitats

econòmiques que el 2011 i el 2010, és a dir, indústria manufacturera

(19,4%), construcció (13,05%), comerç a l’engròs i al detall (13,38%),

activitats professionals i científiques (7,98%) i activitats administratives

(17,12%). Val a dir que en el cas de les activitats d’indústries manufactureres i

d’activitats administratives s’ha registrat un lleuger augment relatiu.

El mateix passa amb el conjunt de persones sense ocupació anterior (SOA), fet

que està molt relacionat amb la incorporació al mercat de treball de persones

que no estaven treballant ni buscant feina, però que en l’actual context

econòmic necessiten treballar o estar disposats a fer-ho per ajudar l’economia

familiar: si l’any 2009 aquest col·lectiu representava un 3% dels aturats totals

de la comarca, l’any 2010 el percentatge vorejava el 5%, el 2011 és manté

(5,39%) i l’any 2012 es posiciona al mateix nivell que l’any 2010 (5,02%).

22 | P á g i n a

ATUR REGISTRAT SEGONS ACTIVITAT ECONÒMICA. ANY 2012

Activitats econòmiques 2012 %

Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca

441 1,19%

Indústries extractives

37 0,10%

Indústries manufactureres

7.193 19,40%

Subministrament d'energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat

42 0,11%

Subministrament d'aigua; activitats de sanejament, gestió de residus i descontaminació 251 0,68%

Construcció

4.837 13,05%

Comerç a l'engròs i al detall; reparació de vehicles de motor i motocicletes

4.965 13,39%

Transport i emmagatzematge

1.331 3,59%

Hostaleria

1.795 4,84%

Informació i comunicacions

405 1,09%

Activitats financeres i d'assegurances

247 0,67%

Activitats immobiliàries

199 0,54%

Activitats professionals, científiques i tècniques 2.959 7,98%

Activitats administratives i serveis auxiliars

6.349 17,12%

Administració pública, Defensa i Seguretat Social obligatòria

828 2,23%

Educació

711 1,92%

Activitats sanitàries i de serveis socials

1.113 3,00%

Activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment

441 1,19%

Altres serveis

999 2,69%

Act. de les llars que donen ocupació a personal domèstic ...

73 0,20%

Organismes extraterritorials

1 0,00%

Sense ocupació anterior

1.861 5,02%

TOTAL 37.074 100,00%


Per ocupacions, la gran majoria dels aturats registrats estaven ocupats en

ocupacions elementals (36%), seguits pels que eren artesans, treballadors

d’indústries i de la construcció (14,5%). També destaquen els aturats que

formaven part de les ocupacions de restauració i venedors (13%) i empleats

d’oficina, comptables i administratius (12,3%). Si ho comparem amb valors

relatius respecte 2011, les ocupacions on han crescut més els aturats són les

de professionals científics i intel·lectuals , amb un increment de més del

20%.

23 | P á g i n a

ATUR REGISTRAT SEGONS OCUPACIONS. ANY 2012

Grans grups d'ocupació 2011 2012 Variació %Variació % sobre

total

Directors i gerents 526 579 53 10,10% 1,56%

Professionals científics i intel·lectuals 1.412 1.707 295 20,90% 4,60%

Tècnics i professionals de suport 2.978 3.320 343 11,50% 8,96%

Empleats d'oficina, comptables i administratius 4.139 4.548 410 9,90% 12,27%

Treballadors de restauració, personals i venedors 4.368 4.804 436 10,00% 12,96%

Treballadors act, agrícoles, ramaderes i pesqueres 254 265 11 4,50% 0,71%

Artesans, treballadors indústries i construcció 4.963 5.384 422 8,50% 14,52%

Operadors d'instal·lacions i màquines, i muntadors 2.960 3.109 149 5,10% 8,39%

Ocupacions elementals 12.703 13.349 646 5,10% 36,01%

Ocupacions militars 6 9 3 43,20% 0,02%

TOTAL 34.307 37.074 2.768 8,10% 100,00%

El volum total de contractes registrats al 2012 va ser de 96.481, 113 més

que l’any anterior (0,12%). Aquesta evolució de les dades indica un avanç

respecte l’any passat, ja que el 2011 es van formalitzar un 5,5% de contractes

menys. Aquest no és el primer any que es formalitzen més contractes, el 2010

ja es va viure tal situació i l’increment de contractes va ser molt més elevat

que l’actual.

Del total de contractes registrats durant el 2012, 50.308 s’han fet a homes

(52,14%) i 46.173 a dones (47,86%). Respecte l’any passat, la proporció de

contractació per sexes s’ha mantingut bastant semblant, amb un moderat

increment entre les dones.

Si fem l’anàlisi des del punt de vista dels sectors d’activitat, podem constatar

que l’únic sector on hi ha hagut una millora en el nombre de contractacions ha

estat el dels serveis. De fet, l’explicació del petit increment de contractes

registrat el 2012 ve provocat pel comportament d’aquest sector. Els serveis

incrementen un 2,5% els contractes respecte 2011. Destaca una nova davallada

del sector de la construcció amb un descens en el nombre de contractes de

l’11,74% (recordem que l’any 2011 la construcció va registrar un 27% menys de

contractes)

A diferència de l’any anterior, els descensos més pronunciats s’han produït en

les contractacions de més curta durada, a excepció de les de menys d’un dia

que han incrementat un 7,78%.

24 | P á g i n a

CONTRACTACIÓ REGISTRADA AL VALLÈS ORIENTAL. ANY 2012

VALLÈS

ORIENTAL 2012 VARIACIÓ

RESPECTE 2011 % Var.

Total 96.481 113 0,12%

Edat

Menors de 20 anys 3.127 -1.230 -28,23%

De 20 a 24 anys 16.352 -1.509 -8,45%

De 25 a 29 anys 16.591 -384 -2,26%

De 30 a 45 anys 42.994 1.321 3,17%

Majors de 45 anys 17.417 1.915 12,35%

Sector econòmic

Agricultura 426 -90 -17,44%

Indústria 11.834 -1.085 -8,40%

Construcció 5.001 -665 -11,74%

Serveis 79.220 1.953 2,53%

Durada del contracte(en

mesos)

Menys d’1 36.160 2.609 7,78%

D’1 a 3 8.911 -1.573 -15,00%

De 3 a 6 6.596 -2.131 -24,42%

De 6 a 12 2.130 -164 -7,15%

De 12 a 18 49 -2 -3,92%

De 18 a 24 85 30 54,55%

Més de 24 362 -39 -9,73%

Indeterminada 30.534 -575 -1,85%

Indefinits 11.654 1.958 20,19%

Nivell de titulació

Sense estudis 16.618 3.255 24,36%

Primaris incomplets 6.368 396 6,63%

Primaris complets 10.172 78 0,77%

Pro. formació professional 7.547 -506 -6,28%

Educació general 6.294 -590 -8,57%

Tèc. Professionals superiors 16.562 -481 -2,82%

Universitaris primer cicle 12.008 362 3,11%

Universitaris 2n i 3r cicle 19.431 -2.449 -11,19%

Altres estudis post-secundaris 351 -314 -47,22%

Ocupació

Directors i gerents, 1.130 362 47,14%

Tècnics i prof. científics, intel·lectuals 3.486 -1.073 -23,54%

Tècnics i prof. de suport 4.360 -615 -12,36%

Empleats comptables administratius i altres empleats 6.073 6.073 0,00%

Treb. serveis restauració, personals, protecció i venedors 8.875 -35 -0,39%

Treb. Qualificats en el sector agrícola, ramader, forestal i pesquer, 59.407 -5.772 -8,86%

Artesans i treballadors qualificats de les indústries manufactureres i la construcció 4.448 -287 -6,06%

Operadors d’instal·lacions i maquinària, i muntadors 3.629 213 6,24%

Ocupacions elementals 4.514 -80 -1,74%

Ocupacions militars 0 0 0,00%

25 | P á g i n a

CONTRACTACIÓ REGISTRADA AL VALLÈS ORIENTAL. ANY 2012 (Continuació)

VALLÈS ORIENTAL

2012 VARIACIÓ

RESPECTE 2011 % Var.

Grandària de l’empresa(en

nombre de treballadors)

D'1 a 5 629 629 0,00%

De 6 a 10 1 -3 -75,00%

De 11 a 25 349 2 0,58%

De 26 a 50 7.076 534 8,16%

De 51 a 100 7.678 -1.291 -14,39%

De 101 a 500 6.339 394 6,63%

De 501 a 1.000 19.029 -226 -1,17%

De 1.001 a 5000 300 -96 -24,24%

De 5001 a 10.000 6.244 -447 -6,68%

Més de 10.000 8.742 1.302 0,00%

Sense especificar 40.723 -56 -0,14%

Segons la modalitat de contractació, enguany veiem com el descens en el

nombre de contractes ha tingut incidència pràcticament en totes les modalitats

excepte els contractes ordinaris de temps indefinit, les de jubilació parcial, les

de pràctiques, obra o servei i altres. Les modalitats que tenen una davallada

més forta són les de foment de la contractació indefinida. La proporció de

contractes indefinits a la comarca (12,08%) està lleugerament per sota de la

de la Regió Metropolitana (14,03%) i la de Catalunya (13,45%). Tot i això, la

forta crescuda dels contractes ordinaris a temps indefinit han incrementat en

dos punts la proporció d’aquest tipus de contractes respecte als temporals.

Aquesta dinàmica s’ha repetit també a la Regió Metropolitana i al conjunt de

Catalunya.

A diferència de l’any anterior, si comparem l’evolució dels contractes amb

l’evolució seguida a la RMB i a Catalunya, observem com al Vallès Oriental

s’han incrementat per sota del que ho han fet a la RMB (0,18%) i per sobre

del conjunt català, que ha formalitzat un 0,45% de contractes menys.

26 | P á g i n a

El nombre d’aturats estrangers registrats al 2012 ha estat de 6.560 persones,

una xifra que significa 19 persones més respecte l’any passat. Ja el 2009 les

dades d’atur registrat havien estat especialment elevades, doblant-se respecte

l’any anterior, el 2010 van significar gairebé un miler més i l’any 2011 un

increment de 380 persones. Enguany el creixement de les dades ha estat força

menor. És evident que entre la població estrangera l’atur s’està fent notar

d’una manera especial: gairebé el 18% de les persones aturades són

estrangeres i els contractes registrats d’aquest col·lectiu han caigut en un

3%.

MODALITAT DE CONTRACTACIÓ. VALLÈS ORIENTAL, RMB I CATALUNYA. 2012

Tipus de contracte 2012 VARIACIÓ RESPECTE A 2011

Indefinits VALLÈS ORIENTAL RMB Catalunya VALLÈS

ORIENTAL RMB Catalunya

Ordinari temps indefinit 7.395 144.603 191.179 59,38% 63,67% 55,97%

Indefinit minusvàlids 39 690 1.052 -25,00% -10,74% -7,48%

Foment contractació indefinida 379 5.999 8.184 -46,32% -47,46% -46,90%

Convertits en indefinits 3.841 59.425 85.740 -10,63% -8,38% -8,54%

Total indefinits 11.654 210.717 286.155 20,19% 27,34% 22,88%

Percentatge 12,08% 14,03% 13,45%

Temporals

Pràctiques 231 5.673 7.215 22,22% -9,06% -7,92%

Temp. bonificats minusvàlids 51 2.070 2.877 -33,77% 16,62% 6,67%

Obra o servei 32.257 464.414 686.781 1,93% 1,33% 0,15%

Eventuals circumstàncies producció 39.572 558.999 808.136 -5,15% -5,91% -5,37%

Interinitat 11.941 246.131 316.491 -2,12% -5,20% -5,21%

Substitució jubilació 64 anys 9 192 257 -43,75% 9,71% 4,47%

Jubilació parcial 291 4.266 6.205 13,23% 25,88% 27,83%

Relleu 163 2.721 3.954 -14,21% 9,36% 10,05%

Formació 185 2.993 4.625 -28,02% -28,92% -32,44%

Inserció 2 138 198 -50,00% 11,29% 10,00%

Altres 125 4.090 5.031 10,62% 6,45% 6,25%

Total temporals 84.827 1.291.687 1.841.770 -2,13% -3,21% -3,30%

Percentatge 87,92% 85,97% 86,55%

TOTAL 96.481 1.502.404 2.127.925 0,12% 0,18% -0,45%


27 | P á g i n a

ATUR REGISTRAT ENTRE PERSONES ESTRANGERES. ANY 2012

Vallès Oriental RMB Catalunya

Atur registrat 6.560

82.852

136.314

Homes 4.293

52.063

85.307

Dones 2.267

30.789

51.007

% del total aturats

17,69%

19,27%

21,49%

Homes 23,25%

23,69%

26,01%

Dones 12,18%

14,64%

16,65%


CONTRACTACIÓ REGISTRADA ENTRE PERSONES ESTRANGERES. ANY 2012

Vallès Oriental RMB Catalunya

Contractació 14.918 335.026 516.593

Homes 8.679 169.874 282.289

Dones 6.239 165.152 234.304

% contractació total

15,46% 22,30% 24,28%

Homes 17,25% 23,45% 26,66%

Dones 13,51% 21,23% 21,92%

Contractació per sectors

Agricultura 240 4.930 41.530

Indústria 1.299 11.015 20.406

Construcció 1.711 28.295 41.307

Serveis 11.668 290.786 413.350


28 | P á g i n a

REGULACIÓ D’OCUPACIÓ I SINISTRALITAT

LABORAL

Al Vallès Oriental els expedients de regulació resolts s’han incrementat de

manera alarmant respecte les dades de l'any 2011 i s’han registrat un total

de 354, un 62,4% més respecte l’any anterior. Cal tenir en compte que

aquestes dades només comptabilitzen els expedients fins al mes de novembre

de 2012, ja que els de desembre encara no són consultables.

Per sectors econòmics, tots han registrat increments molt importants en el

nombre d’expedients de regulació. Sectors com l’agricultura, que normalment

no utilitzava la fórmula dels expedients de regulació, n’ha registrat 3, mentre

que durant 2011 i 2010 no se n’havia registrat cap. El sector serveis ha doblat

els expedients entre 2012 i 2010 amb un total de 139, seguit de la indústria amb

120 i la construcció amb 37 expedients.

El nombre de treballadors afectats per aquests expedients dibuixa, com als

inicis de la crisi, un elevat creixement: de les 3.733 persones afectades

l'any 2011 s’ha passat a un total de 6.924 persones al llarg del 2012. Per sexes,

els expedients de regulació han afectat majoritàriament als homes (68%). Al

gràfic següent podem observar el volum de treballadors afectats per expedients

de regulació, analitzant les 10 principals activitats econòmiques on més s’ha

concentrat aquesta pèrdua de treballadors.

Com podem observar, de la mateixa manera que succeïa l’any 2011, les

activitats vinculades a la indústria manufacturera (indústria tèxtil principalment

però també arts gràfiques, productes metàl·lics i vehicles de motor) han

concentrat amb força la pèrdua d’ocupació, principalment masculina. Només en

les indústries tèxtils la repercussió ha estat similar per les dones. Són

0 200 400 600 800 1.000 1.200

Vehicles de motor, remolcs i …

Indústries tèxtils

Productes informàtics i electrònics

Productes metàl·lics, exc. maquinària

Indústries químiques

Comerç engròs, exc. vehicles motor

Cautxú i plàstic

Arts gràfiques i suports enregistrats

Materials i equips elèctrics

Maquinària i equips ncaa

TREBALLADORS AFECTATS PER EXPEDIENTS DE REGULACIÓ. ANY 2012

Homes afectats

Dones afectades

29 | P á g i n a

bàsicament les mateixes activitats, a excepció de les activitats relacionades

amb el sector de la construcció i els mobles, que aquest 2012 no apareixen

entre les 10 primeres. En aquesta llista han entrat les activitats relacionades

amb productes informàtics i electrònics, materials i equips elèctrics i les

indústries químiques.

La distribució en el territori de les regulacions d’ocupació segueix sent força

homogènia, amb una major incidència, òbviament, als municipis més

fortament industrialitzats: segueixen destacant l’eix Granollers – Les

Franqueses i Canovelles (el 28%) així com l’àrea dels dos Lliçà i, en general, tot

l’àmbit del Baix Vallès i el seu voltant.

En relació a les causes que han motivat tots els expedients de regulació

registrats a la comarca, al voltant del 85% d’aquests expedients es vinculen a

l’aplicació de mesures econòmiques; i en gairebé un 13% dels casos, les

empreses han tirat endavant un ERO al·legant com a causa la manca o

dificultats de producció. Per qüestions organitzatives només es van formalitzar

el 2,3% dels expedients.

Pel que fa a la sinistralitat laboral al Vallès Oriental, durant el 2012 s’han

comptabilitzat 3.838 accidents laborals, una xifra inferior a la registrada

l’any 2011, que va ser de 4.877, és a dir una reducció del 21,3%. Aquest

descens ha vingut determinat pel menor nombre d’accidents lleus. També

s’han reduït els greus i els mortals, passant aquests últims de 7 registrat l’any

2011 a 3.

SINISTRALITAT LABORAL AL VALLÈS ORIENTAL, SEGONS TIPUS

DE CONTRACTE I GÈNERE. ANY 2012 HOMES LLEUS GREUS MORTALS TOTAL

Eventuals 586 10 0 596

Fixos 2258 29 2 2289

Sense especificar 94 2 0 96

TOTAL 2.938 41 2 2.981

DONES LLEUS GREUS MORTALS TOTAL


Fixos 686 3 1 690


TOTAL 900 4 1 905

TOTAL LLEUS GREUS MORTALS TOTAL


Fixos 2944 32 3 2979


TOTAL 3.838 45 3 3.886


30 | P á g i n a

En el context actual de caiguda de l’activitat i l’ocupació és important calcular

l’índex de sinistralitat, indicador que serveix per veure la tendència real dels

sinistres en relació amb un nombre fix d’afiliats. D’aquesta manera s’eliminen

els efectes de distorsió que es poden tenir si treballem amb les xifres absolutes,

subjectes als canvis en el volum de població ocupada.

L’índex de sinistralitat aquest 2012 ha disminuït respecte la xifra registrada

l’any 2011 i, de fet, també és molt inferior al registrat en anys anteriors.

L’Índex de sinistralitat registrat és la meitat del que es va registrar tan l’any

2006 com el 2007.

ÍNDEX DE SINISTRALITAT (*) AL VALLÈS ORIENTAL.

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Lleus 9.645 10.060 8.921 6.451 5.996 4.877 3.838

Greus 75 81 92 52 57 52 45

Mortals 7 4 1 4 6 7 3

Totals 9.727 10.145 9.014 6.507 6.059 4.936 3.886

Índex 8.277,59 8.465,47 7.727,52 6.225,45 5.927,21 4.965,71 4.116,93


ESTRUCTURA EMPRESARIAL PER SECTORS

L’any 2012 el total de centres de cotització de la comarca va ser de 11.573 i es van registrar un total de 94.391 persones assalariades Aquestes xifres indiquen, de nou, un descens respecte l’any anterior. El 2012 es torna a accelerar la destrucció de llocs de treball amb la reducció d’un 5% dels assalariats respecte 2011. Pel que fa a les empreses, aquestes s’han reduït un 3,8%. Tot i aquests mals resultats no s’ha arribat als nivells de retrocés dels primers anys de la crisi.

El col·lectiu dels treballadors autònoms és el que resisteix millor, registrant el descens més moderat passant dels 29.858 de l’any 2011 als 29.412 del 2012. Una pèrdua relativa, per tant, de l’1,5%, superior al descens registrat l’any

anterior (▼0,5%).

Per branques d’activitat podem observar com la caiguda és realment generalitzada en tots els subsectors, tot i que destaquen activitats amb comportaments positius vinculades al sector serveis i a l’industrial. De nou el sector de la construcció registra el pitjor comportament, amb molta diferència respecte del sector industrial on també hi ha hagut pèrdues importants.

31 | P á g i n a

EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D'ASSALARIATS, EMPRESES COTITZADORES, I TREBALLADORS AUTÒNOMS AL VALLÈS ORIENTAL

2012 2011

Empreses Assalariats Autònoms Empreses Assalariats Autònoms

Agricultura, ramaderia i pesca 94 312 593 96 404 614

Indústries extractives 14 116 25

14

120

27

Indústries manufactureres 2.011 33.682 3.242

2.123

35.563

3.334

Energia elèctrica i gas 11 118 6

9

119

4

Aigua, sanejament i gestió de residus 46 786 22

46

812

22

Indústria 2.081 34.701 3.295 2.192 36.613 3.387

Construcció 1.248 5.192 4.834 1.477 6.519 5.197

Comerç a l’engròs i al detall 3.175 19.202 7.330 3.216 19.804 7.338

Transport i emmagatzematge 643 3.786 2.654 705 4.054 2.730

Hostaleria 1.004 4.127 2.478 993 4.080 2.471

Informació i comunicacions 119 559 585 115 549 547

Activitats financeres i d’assegurances 108 375 491 101 358 469

Activitats immobiliàries 323 537 241 322 544 239

Activitats professionals i tècniques 632 2.407 1.962 659 2.580 1.917

Activitats administratives i auxiliars 476 4.688 1.048 496 4.908 1.046

Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 264 5.360 8 260 5.613 5

Educació 300 3.481 629 297 3.671 622

Activitats sanitàries i serveis socials 316 6.038 741 310 5.922 691

Activitats artístiques i d’entreteniment 199 1.473 577 199 1.557 607

Altres serveis 585 2.143 1.945 591 2.195 1.980

Activitats de les llars 7 11 3 5 10 1

Organismes extraterritorials 0 0 0 0 0 0

Serveis 8.151 54.186 20.691 8.267 55.845 20.661

Total 11.573 94.391 29.412 12.032 99.382 29.859


LA INDÚSTRIA VALLESANA

L’any 2012 el sector concentra el 36,76% dels assalariats de la comarca, una

mica per sobre del que concentrava l’any anterior. En termes d’empreses o

comptes de cotització suposa el 17,98% de les empreses comarcals.

A la taula resumim el pes relatiu del sector tant pel que fa al nombre

d’empreses com al d’assalariats. Així constatem que des del 2005 el nombre

d’empreses o centres de cotització del sector industrial es manté

pràcticament similar (només es registra una pèrdua de menys de l’1%); en

canvi, en nombre de treballadors les pèrdues del sector sí que s’evidencien

més, amb una reducció de 3,24 punts percentuals.

32 | P á g i n a

EVOLUCIÓ DEL PES DEL SECTOR INDUSTRIAL DINS L'ESTRUCTURA PRODUCTIVA COMARCAL (EN %)

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Empreses 19,00 19,00 19,00 18,00 18,00 18,00 18,21% 17,98%

Assalariats 40,00 39,00 38,00 38,00 36,00 37,00 36,68% 36,76%

Font: Departament d'empresa i ocupació

El sector industrial es composa inicialment de quatre subseccions: les indústries

extractives, les indústries manufactureres, el subministrament d’energia

elèctrica i gas i, finalment, el subministrament d’aigua i tractament de residus.

D’aquestes quatre seccions, la de les indústries manufactureres és la més

important: la comarca s’hi concentren el 97,06% dels treballadors industrials.

En termes de CCAE, les manufactures acaparen vint-i-quatre de les trenta-cinc

divisions que pertanyen al sector industrial, i entre elles podem trobar la

indústria alimentària, la indústria tèxtil i de la confecció, la indústria química o

el sector metal·lúrgic.

Durant el 2012 s’ha incrementat la caiguda generalitzada de les activitats

industrials. Tot i ser més elevada que l’any 2011, la caiguda no ha estat tan

notable com els anys 2010, 2009 o 2008. Cal destacar els creixements

positius tant pel que fa a empreses com a treballadors assalariats i autònoms

de tres branques concretes que l’any anterior també van tenir creixements

positius:

El sector de l’energia elèctrica i del gas, tot i tenir poc pes en el

global del sector industrial ha registrat creixements positius pel que fa

a empreses i autònoms.

La fabricació de productes farmacèutics, amb una important

incidència en el sector ha incrementat un 4,2% els assalariats i amb un

6,8% els comptes de cotització.

Les activitats incloses en el sector de manufactures diverses; dins

d’aquesta branca trobem des de la fabricació d’articles de joieria i

bijuteria fins a la fabricació d’instruments mèdics i odontològics.

Aquest 2012, però, aquestes manufactures han registrat una

caiguda dels autònoms de gairebé el 6%.

33 | P á g i n a

EVOLUCIÓ PER SUBSECTORS DE LA INDÚSTRIA. EMPRESES I ASSALARIATS. 2011-2012

ANY 2012 ANY 2011 Variació anual

Empreses Assalariats Autònoms Empreses Assalariats Autònoms Empreses Assalariats Autònoms

Antracita, hulla i lignit 0 0 4 0 0 4 - - -6,25%

Petroli i gas natural 0 0 0 0 0 0 - - -

Minerals metàl·lics 0 0 0 0 0 0 - - -

Minerals no metàl·lics ni energètics 14 116 20 14 120 22 -1,79% -3,35% -7,95%

Suport a les indústries extractives 0 0 1 0 0 1 - - 0,00%

Indústries de productes alimentaris 180 2.760 305 183 2.708 300 -1,37% 1,91% 1,67%

Fabricació de begudes 10 375 11 11 371 10 -4,65% 0,88% 7,50%

Indústries del tabac 0 0 0 0 0 0 - - -

Indústries tèxtils 67 1.747 59 65 1.860 61 2,31% -6,09% -3,28%

Confecció de peces de vestir 47 269 126 52 291 128 -9,18% -7,73% -1,18%

Indústria del cuir i del calçat 10 161 17 13 172 18 -21,57% -6,12% -7,04%

Indústries fusta i suro, exc. mobles 68 349 195 75 440 209 -9,03% -20,59% -6,47%

Indústries del paper 35 1.068 30 37 1.085 36 -6,71% -1,61% -17,48%

Arts gràfiques i suports enregistrats 131 1.926 242 127 1.918 258 3,56% 0,39% -6,49%

Coqueris i refinació del petroli 0 0 0 0 0 0 - - -

Indústries químiques 127 3.677 71 133 3.866 63 -4,69% -4,88% 11,46%

Productes farmacèutics 24 2.024 5 22 1.942 6 6,82% 4,21% -13,04%

Cautxú i plàstic 177 4.326 158 179 4.505 158 -1,39% -3,99% -0,47%

Productes minerals no metàl·lics ncaa 74 810 125 83 921 141 -10,27% -12,08% -11,03%

Metal·lúrgia 44 1.090 130 48 1.150 132 -7,85% -5,20% -1,33%

Productes metàl·lics, exc. maquinària 470 4.356 706 495 4.678 719 -5,05% -6,89% -1,81%

Productes informàtics i electrònics 44 1.197 37 43 1.309 32 1,74% -8,59% 15,87%

Materials i equips elèctrics 37 975 35 40 1.099 33 -6,88% -11,30% 5,26%

Maquinària i equips ncaa 175 1.933 311 201 2.137 329 -13,04% -9,58% -5,40%

Vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 58 2.453 28 66 2.628 28 -11,07% -6,65% 0,00%

Altres materials de transport 14 331 33 15 401 33 -5,08% -17,40% 2,31%

Mobles 97 885 241 115 1.003 265 -15,25% -11,79% -9,06%

Indústries manufactureres diverses 47 552 76 45 547 80 5,03% 0,82% -5,63%

Reparació i instal·lació de maquinària 76 422 306 78 532 299 -1,94% -20,69% 2,17%

Energia elèctrica i gas 11 118 6 9 119 4 16,67% -0,21% 47,06%

Aigua 8 126 7 8 116 7 0,00% 8,66% 0,00%

Tractament d'aigües residuals 6 67 2 4 79 1 29,41% -15,46% 75,00%

Tractament de residus 30 583 11 31 606 12 -3,23% -3,76% -8,33%

Gestió de residus 2 10 2 3 12 2 -27,27% -12,77% 0,00%

INDÚSTRIA 2.081 34.701 3.295 2.192 36.613 3.387 -5,04% -5,22% -2,73%


34 | P á g i n a

Respecte 2011 destaca que l’activitat relacionada amb la indústria química ha

obtingut resultats negatius amb una reducció del 4,9% dels seus assalariats i un

4,7% de les empreses. Tanmateix, també hi ha altres branques com

l’alimentària o el sector de les indústries manufactureres diverses que registren

creixements positius moderats pel que fa al nombre de treballadors assalariats.

Les grans pèrdues del sector industrial es concentren en branques com:

La fabricació de productes minerals no metàl·lics que segueix la seva

dinàmica negativa amb una destrucció de llocs de treball i d’empreses

per sobre del 10%.

La metal·lúrgia torna a registrar caigudes importants però més

moderades que en anys anteriors.

L’activitat de mobles ha registrat pèrdues importants en empreses (-

15,25%) assalariats (-11,79%) i autònoms (-9,06%).

Les indústries de fusta, suro, excepte Mobles, amb una caiguda dels

assalariats de més del 20%.

la fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària segueix

reduint el seu nombre d’assalariats. Aquest 2012 se’n registren un 6,9%

menys.

El tractament de residus i aigües residuals, tot i tenir un pes baix en

el global del sector industrial, destaquen les reduccions d’assalariats

de més del 15% i de les empreses per sobre del 29%.

Materials i equips elèctrics han reduït el seu nombre d’assalariats en

més de l’11%.

La fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs ha reduït

un 9,6% els seus assalariats i un 13% els comptes de cotització.

En la majoria de casos, aquestes activitats que han registrat descensos són

branques que han anat perdent pes específic dins del model industrial global

(com per exemple el tèxtil o els mobles) o que registren una àmplia

dependència envers altres sectors, com ara les branques industrials més

estretament lligades al sector de la construcció. El context general de

desacceleració i crisi econòmica ha afectat amb força la indústria,

especialment la vinculada als sectors més intensius en mà d’obra.

35 | P á g i n a

Finalment, per analitzar des d’una altra òptica l’estructura productiva del

sector industrial, hem classificat les activitats d’acord amb la seva estructura

productiva i competitiva. Segons la classificació de l’OCDE i d’acord amb la

classificació catalana d’activitats econòmiques, les activitats de la indústria es

poden classificar en relació al seu valor afegit:

Manufactures de tecnologia alta: grup en què s’inclouen els subsectors

industrials d’equipament elèctric, electrònic i òptic, la fabricació de

productes farmacèutics i la construcció aeronàutica i espacial.

Manufactures de tecnologia mitjana-alta: inclou, entre d’altres, els

sectors de la indústria química i la fabricació de maquinària i vehicles.

Manufactures de tecnologia mitjana-baixa: inclou el sector del cautxú i

plàstic, les coqueries i refinació de petroli i la metal·lúrgia.

Manufactures de tecnologia baixa: activitats extractives, energia i aigua,

alimentació, begudes i tabac, tèxtil i confecció, cuir i calçat, fusta i suro,

indústria del paper, edició i arts gràfiques, minerals no metàl·lics,

metal·lúrgia i productes metàl·lics i fabricació de manufactures diverses.

Al quadre que segueix s’ha analitzat el pes de les diverses branques industrials,

comparant les dades dels anys 2012 amb les del 2011. Es constata un predomini

de les activitats de tecnologia baixa o mitjana baixa, que suposen el 61% del

total d’afiliats al sector industrial. Tot i aquest fet, és important destacar

que el pes de l’afiliació en sectors de tecnologia alta torna a augmentar, tal i

com ja passava els tres anys anteriors, encara que molt moderadament

(0,40%). El 37,8% dels assalariats treballen en activitats industrials de

tecnologia alta i mitjana-alta. En aquest context de crisi, es torna a observar

com els sectors industrials més avançats són els que resisteixen amb més bones

posicions la caiguda de l’activitat.

AFILIACIÓ EN ACTIVITATS INSDUSTRIALS SEGONS VALOR AFEGIT. ANYS 2011 I 2012

2012 2011 VARIACIÓ

TECNOLOGIA ALTA 9,53% 9,12% 0,41%

TECNOLOGIA MITJANA-ALTA 28,25% 28,94% -0,70%

TECNOLOGIA MITJANA-BAIXA 30,19% 30,50% -0,31%

TECNOLOGIA BAIXA 31,08% 30,57% 0,51%

Resta 0,95% 0,86% 0,08%


36 | P á g i n a

EL SECTOR SERVEIS

El procés de terciarització de la comarca, malgrat ser creixent i continuat en

els darrers anys no s’ha donat amb la mateixa intensitat que al conjunt de

Catalunya. Val a dir que mentre que al Vallès Oriental el sector serveis tot just

representa el 54,55% del seu PIB (recordem que són dades de 2010), a

Catalunya concentra vora el 71%. Pel que fa a l’evolució del sector serveis

durant el 2012 al Vallès Oriental, hi ha hagut un descens del nombre

d’assalariats, del ▼3%, i un lleuger increment del nombre d’autònoms

(0.15%).

EVOLUCIÓ PER SUBSECTORS DEL SERVEIS. 2011-2012

ANY 2012 ANY 2011 variació anual


Venda i reparació de vehicles motor 438 2.915 991 441 3.018 979 -0,68% -3,41% 1,20%

Comerç engròs, exc. vehicles motor 1.098 8.972 1.888 1.118 9.228 1.915 -1,86% -2,78% -1,42%

Comerç detall, exc. vehicles motor 1.640 7.316 4.451 1.657 7.558 4.443 -1,04% -3,21% 0,17%

Transport terrestre i per canonades 524 2.570 2.544 590 2.913 2.615 -11,14% -11,78% -2,73% Transport marítim i per vies interiors 0 0 0 0 0 0 - - -

Transport aeri 0 0 2 0 0 1 -100,00% -100,00% 50,00% Emmagatzematge i afins al transport 97 1.110 73 95 1.044 76 2,11% 6,37% -4,26%

Activitats postals i de correus 22 106 36 19 97 37 14,29% 9,00% -3,36%

Serveis d’allotjament 56 623 68 51 635 75 10,29% -2,01% -9,33%

Serveis de menjar i begudes 948 3.504 2.410 942 3.445 2.396 0,56% 1,73% 0,62%

Edició 21 48 139 21 50 140 -2,38% -4,02% -1,07% Cinema i vídeo; enregistrament de so 16 96 60 16 107 65 -3,13% -10,51% -6,95%

Ràdio i televisió 5 28 8 6 30 8 -9,09% -5,88% 3,23%

Telecomunicacions 17 29 33 15 25 24 15,25% 16,00% 35,05% Serveis de tecnologies de la informació 48 317 296 46 298 270 4,89% 6,29% 9,73%

Serveis d’informació 13 42 49 12 40 41 4,17% 5,03% 20,99%

Mediació financera 7 18 6 6 10 6 16,67% 80,00% 13,64%

Assegurances i fons pensions 10 208 34 9 206 34 11,43% 1,09% 1,49% Activitats auxiliars mediació financera 91 150 450 86 143 430 5,83% 4,73% 4,83%

Activitats immobiliàries 323 537 241 322 544 239 0,31% -1,20% 0,84% Activitats jurídiques i de comptabilitat 304 1.138 608 303 1.160 600 0,33% -1,83% 1,42% Seus centrals i consultoria empresarial 54 253 105 49 264 94 9,18% -4,27% 11,70% Serveis tècnics arquitectura i enginyeria 141 537 514 165 629 516 -14,72% -14,59% -0,39%

Recerca i desenvolupament 14 70 84 13 72 78 3,85% -2,80% 8,01%

Publicitat i estudis de mercat 43 112 237 48 136 224 -9,90% -17,16% 6,04% Activitats professionals i tècniques ncaa 42 150 320 41 132 316 3,70% 13,88% 1,19%

Activitats veterinàries 35 148 94 40 190 90 -12,42% -22,03% 5,31%

Activitats de lloguer 109 674 226 127 791 257 -14,20% -14,88% -11,89%

37 | P á g i n a

EVOLUCIÓ PER SUBSECTORS DEL SERVEIS. 2011-2012



Activitats relacionades amb l’ocupació 20 692 32 20 670 33 0,00% 3,32% -1,53% Agències viatges i operadors turístics 33 106 67 32 100 68 0,78% 5,75% -1,48%

Activitats de seguretat i investigació 15 340 17 14 346 13 7,02% -1,95% 30,19%

Serveis a edificis i de jardineria 206 2.208 380 214 2.352 383 -3,40% -6,12% -0,78%

Activitats administratives d'oficina 93 669 326 89 649 293 4,20% 3,08% 11,54% Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 264 5.360 8 260 5.613 5 1,44% -4,51% 47,62%

Educació 300 3.481 629 297 3.671 622 1,01% -5,18% 1,04%

Activitats sanitàries 213 3.290 682 217 3.346 637 -1,84% -1,68% 7,10%

Serveis socials amb allotjament 61 1.693 29 55 1.510 28 10,41% 12,16% 4,55%

Serveis socials sense allotjament 42 1.056 30 37 1.066 26 13,42% -1,01% 15,38%

Activitats artístiques i d’espectacles 26 99 308 27 105 330 -5,50% -5,70% -6,66%

Biblioteques i museus 14 49 14 15 53 19 -5,08% -7,98% -25,33%

Jocs d’atzar i apostes 24 84 47 25 86 47 -2,04% -2,62% -0,53% Activitats esportives i d’entreteniment 135 1.241 208 133 1.313 212 1,69% -5,47% -1,65%

Activitats associatives 88 361 35 84 349 35 4,79% 3,52% -1,43% Reparació ordinadors i efectes personals 63 184 705 69 219 744 -9,39% -15,96% -5,21%

Altres activitats de serveis personals 435 1.598 1.206 438 1.628 1.202 -0,63% -1,84% 0,35%

Llars que ocupen personal domèstic 7 11 3 5 10 0 61,11% 15,38% - Llars que prod. béns i serveis ús propi 0 0 0 0 0 0 - - -

Organismes extraterritorials 0 0 0 0 0 0 - - -

No classificat 0 0 0 0 0 0 - - -

SERVEIS 8.151 54.186 20.691 8.267 55.845 20.660 -1,41% -2,97% 0,15%


Entre el grup de branques dels serveis amb comportament negatiu, destaquen

les activitats següents:

Transport terrestre

Edició

Cinema i Vídeo, enregistrament de so

Ràdio i televisió

Activitats auxiliars a l’activitat financera

Assegurances i fons de pensions

Serveis tècnics d’arquitectura i enginyeria

Activitats de lloguer

Agències de viatges i operadors turístics

Activitats artístiques i d’espectacles

Biblioteques i museus

Jocs d’atzar i apostes

Reparació d’ordinadors i efectes personals

38 | P á g i n a

Per altra banda, aquest 2012 s’han registrat activitats econòmiques del sector

serveis que, tot i perdre empreses i assalariats, han incrementat el nombre de

treballadors autònoms. Aquestes activitats són:

Recerca i desenvolupament

Publicitat i estudis de mercat

Activitats veterinàries

Activitats sanitàries

Serveis d’informació

Activitats de seguretat i investigació

Serveis socials sense allotjament

Altres activitats de serveis personals

D’altra banda, entre les branques d’activitat amb comportament positiu

destaquen les activitats vinculades amb els serveis de menjar i begudes,

mediació financera i també les activitats administratives d’oficines.

Metodològicament, les activitats del sector serveis també es poden classificar

segons el grau de tecnologia (en el sentit de valor afegit) que porten

incorporats. Així es distingeixen els serveis de tecnologia alta o punta, en els

que s’inclouen activitats com ara correus i telecomunicacions, dels serveis de

tecnologia de la informació i activitats de recerca i desenvolupament; dels

serveis basats en coneixement, en els quals hi trobem, entre d’altres, les

activitats sanitàries, veterinàries i de serveis a les persones, així com les

branques d’activitat econòmica que engloben l’educació, l’administració

pública, i les activitats vinculades a la mediació financera, entre d’altres.

Finalment, també es parla dels sectors no basats en coneixement on s’inclouen

totes les activitats restants, d’un valor afegit inexistent o baix i en el que

podem trobar activitats com ara les activitats de les llars, activitats

immobiliàries, la restauració, el transport i el comerç al detall, entre d’altres.

El primer grup de serveis no és necessàriament de proximitat geogràfica i es

caracteritza perquè presenta un dinamisme més elevat que el grup anterior,

amb més potencial de creació d’ocupació. De fet, habitualment es fa referència

al paper clau d’aquest tipus de serveis en la creació de riquesa, especialment

en el context econòmic actual, en què la indústria més tradicional perd pes

relatiu en les estructures productives dels països.

AFILIACIÓ EN ACTIVITATS TERCIARIES SEGONS VALOR AFEGIT. ANYS 2011 I 2012

2012 2011 VARIACIÓ

SERVEIS BASATS EN CONEIXEMENT 32,61% 32,19% 0,42%

Subtotal Serveis TECNOLOGIA ALTA O PUNTA 1,06% 0,98% 0,07%

SERVEIS NO BASATS EN CONEIXEMENT 67,39% 67,81% -0,42%


39 | P á g i n a

El gruix de les activitats terciàries predominants a la comarca pertany al

grup de serveis que no es basen en el coneixement. El 2012 suposen més del

67,4% del total de l’activitat, tot i que han registrat un decrement moderat

del 0,42% respecte l’any anterior. De les persones ocupades en aquest sector

a la comarca, 3 de cada 10 treballen en activitats lligades al comerç (tant al

detall com a l’engròs).

Destaca que, a diferència de l’any anterior, la variació de l’afiliació en

activitats terciàries classificades en la categoria de tecnologia alta o punta

ha estat moderadament positiva, amb un increment del 0,07%, i ja

representen l’1,06% de les activitats del sector serveis basades en coneixement.

EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ

Des de l’inici de la crisi econòmica el sector de la construcció és el que d’una

manera més accelerada ha anat registrant una davallada constant en empreses i

ocupació. En el període 2009-2010 va tenir un decreixement del (▼6,20%). En

termes de la seva aportació al PIB comarcal el sector sempre es situava per

sobre del pes que tenien al conjunt de Catalunya, demostrant la importància

que tenia en l’estructura productiva del Vallès Oriental.

SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ: EMPRESES, ASSALARIATS I AUTÒNOMS. ANYS 2010-2011

ANY 2011 ANY 2012 Variació anual


1.477 6.519 5.197 1.248 5.192 4.834 -15,55% -20,37% -6,99%


En termes d’afiliació, el descens de l’activitat es torna a fer molt evident com

ja passava els anys anteriors, ja que el sector registra unes pèrdues molt

importants des del principi de la crisi econòmica.

Així doncs es pot observar com en un context de destrucció d’ocupació el

sector que en el seu moment va crear ocupació d’una manera més ràpida,

també ha estat el sector que d’una manera més accelerada l’ha perdut, atès

que és un sector caracteritzat per una forta presència de petits promotors

constructors i molt intensiu en mà d’obra.

Si analitzem les tres grans branques d’activitat del sector de la construcció

podem veure que el descens ha estat generalitzat però més pronunciat en la

construcció d’immobles, quan en anys anteriors la caiguda d’assalariats més

rellevant es registrava en la construcció d’obres d’enginyeria civil.

40 | P á g i n a

SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ. ANYS 2011-2012



Construcció d'immobles 449 1.648 1.061 547 2.259 1.177 -17,91% -27,06% -9,90%

Construcció d'obres d'enginyeria civil 42 233 319 63 306 393 -32,94% -24,08% -18,91% Activitats especialitzades de la construcció 756 3.311 3.455 867 3.954 3.627 -12,80% -16,26% -4,76%

TOTAL CONSTRUCCIÓ 1.248 5.192 4.834 1.477 6.519 5.197 -15,55% -20,37% -6,99%


EL SECTOR PRIMARI

El sector primari de la nostra comarca ha tingut un comportament irregular

durant la crisi. Així, el 2010 el sector primari va tenir un comportament

negatiu en totes les comarques metropolitanes excepte al Vallès Oriental, on va

tenir un creixement de mig punt. Pel que fa a les dades de 2011, el sector va

registrar una pèrdua d’empreses i d’autònoms, però va incrementar de manera

important els treballadors assalariats.

Pel que fa a les dades d’afiliació de 2011, podem dir que el sector ha registrat

una pèrdua en termes d’empreses (▼5,88%) i autònoms (▼7,11%), en canvi, en

termes de treballadors es percep un augment important dels afiliats (▲

14,52%).

Aquest 2012 però, la tendència positiva en assalariats no ha continuat; s’han

reduït en un 22,8%, passant de 404 l’any 2011 a 312. Per altra banda, les

empreses i autònoms també decreixen però d’una manera més moderada que

els assalariats.

Respecte al conjunt comarcal, la davallada dels assalariats provoca que el

sector primari suposi el 0,33% dels assalariats comarcals i el 0,81% del total

d’empreses o centres de cotització, amb un pes més important entre el conjunt

de treballadors autònoms, on suposa el 2,02%. Aquest 2012 el sector no ha

pogut mantenir el seu pes en el conjunt de l’economia comarcal, com sí

passava en any anteriors.

SECTOR PRIMARI: EMPRESES, ASSALARIATS I AUTÒNOMS. ANYS 2011-2012 ANY 2012 ANY 2011 variació anual


Agricultura, ramaderia, caça i activitats dels serveis que s'hi relacionen 88 240 560 90 300 578 -2,51% -19,92% -3,03%

Silvicultura i explotació forestal 6 72 24 6 104 28 -4,00% -30,94% -13,64%

Pesca i aqüicultura 0 0 9 0 0 9 - - 0,00%

TOTAL 94 312 593 96 404 614 -2,60% -22,76% -3,46%


41 | P á g i n a

MERCAT DE

TREBALL I

MUNICIPIS AL

VALLÈS ORIENTAL

3...

42 | P á g i n a

Aquest apartat pretén sintetitzar les principals dades a nivell municipal i veure

les diferents evolucions que han seguit els municipis de la comarca pel que fa al

mercat de treball i l’ocupació. Amb aquest objectiu, s’analitzaran bàsicament

les dades d’empreses, assalariats i autònoms consultables a través del

Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, així com les

dades més específiques del mercat de treball (atur i contractació). A part, un

cop analitzades les dades globals del 2012, en aquest apartat compararem les

dades amb les disponibles de 2013, per poder començar a visualitzar previsions.

TAXES DE VARIACIÓ. EMPRESES, ASSALARIATS I AUTÒNOMS ALS MUNICIPIS DEL VALLÈS ORIENTAL. PRIMER TRIMESTRE ANY 2012 i 2013

Variació 2012 - 2013

Municipi Comptes de

cotització Treballadors

afiliats Autònoms

Ametlla del Vallès, l' -0,81% -1,06% -0,72%

Aiguafreda -12,99% -6,50% -6,79%

Bigues i Riells -7,51% -2,47% -4,03%

Caldes de Montbui 1,32% -3,69% -3,96%

Campins 0,00% -9,80% -5,08%

Canovelles -2,75% -5,86% -4,62%

Cànoves i Samalús 7,32% 2,56% 2,36%

Cardedeu -1,95% -4,21% -1,84%

Castellcir -5,00% 5,88% 1,67%

Castellterçol -11,27% -5,82% -6,61%

Fogars de Montclús -7,14% -18,42% -3,51%

Franqueses del Vallès, les -4,31% -3,80% -0,61%

Garriga, la -2,56% -8,74% -2,70%

Granera -20,00% -46,94% 40,00%

Granollers -2,55% -2,91% -2,13%

Gualba 8,89% -0,72% -1,27%

Llagosta, la -9,71% -9,76% -4,49%

Llinars del Vallès 2,76% 6,35% -2,57%

Lliçà d'Amunt 1,99% -8,62% -2,36%

Lliçà de Vall -7,34% -5,40% -1,19%

Martorelles 0,62% -7,90% -4,83%

Mollet del Vallès -4,66% -6,72% -2,62%

Figaró-Montmany -6,45% -5,00% 6,67%

Montmeló -4,74% -6,40% -0,61%

Montornès del Vallès -2,49% -7,28% -0,90%

Montseny 15,00% -9,38% -11,27%

Parets del Vallès -1,30% -3,75% -0,86%

Roca del Vallès, la -4,25% -8,34% -1,61%

Sant Antoni de Vilamajor -1,65% -2,38% -3,28%

Sant Celoni -5,99% 0,93% -4,31%

Sant Esteve de Palautordera -1,41% 7,02% -2,49%

Sant Fost de Campsentelles -3,26% -5,06% -2,05%

Sant Feliu de Codines -6,43% -12,02% -6,90%

Sant Pere de Vilamajor 0,00% -11,60% -1,49%

43 | P á g i n a

TAXES DE VARIACIÓ. EMPRESES, ASSALARIATS I AUTÒNOMS ALS MUNICIPIS DEL VALLÈS ORIENTAL. PRIMER TRIMESTRE ANY 2012 i 2013 (Continuació)

Variació 2012 - 2013

Municipi Comptes de

cotització Municipi Comptes de

cotització

Sant Quirze Safaja -8,70% -41,22% 6,10%

Santa Eulàlia de Ronçana -6,19% -6,30% 3,22%

Santa Maria de Martorelles -7,14% -46,58% 0,00%

Santa Maria de Palautordera 0,84% -16,63% -3,51%

Tagamanent -7,14% -45,24% -7,69%

Vallgorguina -18,18% -31,90% 0,81%

Vallromanes -10,00% -2,98% -5,41%

Vilalba Sasserra 0,00% -5,88% 7,27%

Vilanova del Vallès -6,12% -2,43% -0,39%

Vallès Oriental -3,23% -4,97% -2,31%


Les dades d’afiliació a la seguretat social en conjunt no han estat positives. La

variació interanual del primer trimestre de 2013 indica un descens dels comptes

de cotització en la majoria dels municipis del Vallès Oriental excepte: Caldes

de Montbui, Cànoves i Samalús, Gualba, Llinars del Vallès, Lliçà d’Amunt,

Montseny i Santa Maria de Palautordera. Entre el primer trimestre de 2012 i el

de 2013 les empreses (comptes de cotització) s’han reduït un 3,23% a la

comarca.

El descens de l’ocupació ha estat especialment acusat pel que fa als centres de

cotització i als treballadors que els ocupen. La crisi ha afectat especialment en

aquest sentit als municipis de: Fogars de Montclús, Granera, Sant Feliu de

Codines, Sant Pere de Vilamajor, Sant Quirze Safaja, Santa Maria de

Martorelles, Santa Maria de Palautordera, Tagamanent i Vallgorguina. En tots

aquests municipis, on el pes del sector de la construcció era important, els

treballadors afiliats han tingut un descens superior al 10% en relació al període

anterior.

Pel que fa als treballadors autònoms les taxes de variació interanuals ens

mostren que malgrat que la crisi afecta directament a aquest col·lectiu, el seu

retrocés en relació al primer trimestre de 2012 ha estat molt menor que el

viscut en el cas dels treballadors assalariats. Mentre els autònoms s’han reduït

en un 2,3%, els assalariats ho fan en gairebé el 5%. Destaquen els municipis on

els autònoms s’han incrementat: Cardedeu, Cànoves i Samalús, Granera, Figaró-

Montmany, Sant Quirze Safaja, Santa Eulàlia de Ronçana, Vallgorguina i Vilalba

Sasserra.

Si analitzem les dades des d’una perspectiva més històrica, prenent com a

referència el primer trimestre de cada any, observem que malgrat la moderació

produïda en el descens entre els anys 2011 i 2012, després de les fortes

davallades de l’ocupació del 2009, el primer trimestre del 2013 ha suposat una

nova acceleració en la reducció del nombre d’empreses i de treballadors

44 | P á g i n a

assalariats, vist que tornen a taxes negatives similars a les del primer trimestre

de 2010. En termes relatius, on s’ha acusat més la destrucció d’ocupació ha

estat al mercat de treball del Baix Vallès.

En canvi, l’evolució experimentada pels autònoms en el transcurs d’aquests

anys de crisi, ha estat d’un descens continuat fins el primer trimestre de 2012.

Les primeres dades de 2013 no són positives i els autònoms han tornat a

registrar un important decrement en el conjunt de la comarca.

Cal tenir en compte que les dades del Règim General de la Seguretat Social

d’aquest trimestre de 2013 ja inclouen el Sistema Especial Agrari i el Sistema

Especial de Treballadors de la Llar integrats l’any 2012:

- Amb efectes d’1 de gener de 2012, els treballadors per compte aliè

del Règim especial agrari i els empresaris per als quals presten serveis

s’han integrat en el Règim General de la Seguretat Social mitjançant la

creació d’un Sistema Especial, segons disposa la Llei 28/2011, de 22 de

setembre.

- Amb efectes d’1 de gener de 2012, el Règim Especial de Treballadors

de la Llar queda integrat en el Règim General de la Seguretat Social

mitjançant la creació del Sistema Especial de Treballadors de la Llar,

segons la disposició addicional 39 de la Llei 27/2011, d’1 d’agost, sobre

actualització, adequació i modernització del sistema de Seguretat

Social. El Reial decret 1620/2011, de 14 de novembre, regula la relació

laboral de caràcter especial del servei de la llar familiar.

EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D'EMPRESES, ASSALARIATS I AUTÒNOMS. MERCATS DE TREBALL DE LA COMARCA. PRIMER TRIMESTRE DE CADA ANY

Baix

Montseny Baix

Vallès MT

Granollers Altres

municipis Vallès

Oriental Baix

Montseny Baix

Vallès MT

Granollers Altres

municipis Vallès

Oriental

2009

Empreses 1.068 3.378 8.294 235 12.975 -9,34% -9,12% -7,74% -6,37% -8,21%

Treballadors afiliats 7.372 34.006 64.208 1.262 106.848 -9,07% -11,09% -11,92% -7,41% -11,41%

Autònoms 2.671 7.648 20.113 705 31.137 -4,95% -6,10% -4,00% -0,84% -4,53%

2010

Empreses 1.040 3.205 7.832 234 12.311 -2,62% -5,12% -5,57% -0,43% -5,12%

Treballadors afiliats 7.116 31.979 61.818 1.312 102.225 -3,47% -5,96% -3,72% 3,96% -4,33%

Autònoms 2.644 7.310 19.511 686 30.151 -1,01% -4,42% -2,99% -2,70% -3,17%

2011

Empreses 1.018 3.150 7.559 214 11.941 -2,12% -1,72% -3,49% -8,55% -3,01%

Treballadors afiliats 6.595 30.143 59.649 1.324 97.711 -7,32% -5,74% -3,51% 0,91% -4,42%

Autònoms 2.636 7.201 19.342 661 29.840 -0,30% -1,49% -0,87% -3,64% -1,03%

2012

Empreses 1.004 3.061 7.436 206 11.707 -1,38% -2,83% -1,63% -3,74% -1,96%


Autònoms 2.639 7.141 19.157 665 29.602 0,11% -0,83% -0,96% 0,61% -0,80%

2013

Empreses 967 2.938 7.240 184 11.329 -3,69% -4,02% -2,64% -10,68% -3,23%


Autònoms 2.546 6.985 18.740 646 28.917 -3,52% -2,18% -2,18% -2,86% -2,31%

Font: Elaboració pròpia. Departament d'Empresa i Ocupació

45 | P á g i n a

La taula ens presenta la variació interanual en termes de treballadors ocupats

(assalariats més autònoms) segons grans sectors productius en cadascun dels

municipis del Vallès Oriental. S’observen unes dades molt més negatives que

l’any anterior. La destrucció d’ocupació en el conjunt de la comarca s’ha

produït en tots els grans sectors.

La construcció segueix la seva dinàmica negativa i és el sector que

més llocs de treball destrueix. Fins ara destacàvem que afectava a

municipis molt petits, però la destrucció de l’ocupació s’ha

generalitzat a municipis mitjans com La Garriga, l’Ametlla del Vallès,

La Roca del Vallès, Parets del Vallès o Sant Celoni.

El sector industrial també registra pèrdues acusades en l’ocupació. A

aquesta destrucció generalitzada de llocs de treball a la indústria

apareix alguna excepció com Santa Eulàlia de Ronçana, Llinars del

Vallès, Montmeló, Gualba i Castellterçol.

Pel que fa a l’activitat vinculada al sector primari, si bé en el període

anterior aquest sector va experimentar un comportament força

positiu l’any 2011, les dades del primer trimestre de 2013 i 2012

denoten un clar retrocés, caient un 13,4%. Destaquen municipis on el

sector ha generat nova ocupació: Ametlla del Vallès, Canovelles, La

Garriga, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Fost de Campsentelles,

Mollet del Vallès, Sant Celoni, Fogars de Montclús i Sant Esteve de

Palautordera.

El sector serveis és el que ha aguantat millor i, tot i la caiguda de

l’ocupació del 2%, és el gran sector que menys ocupació ha destruït

en comparació a la resta.

VARIACIÓ INTERANUAL DELS TREBALLADORS OCUPATS (ASSALARIATS+AUTÒNOMS) 2011-2012

Variació anual


Campins 0,00% 0,00% 0,00% -8,33%

Fogars de Montclús 16,67% - -33,33% -7,79%

Gualba -40,00% 16,05% -8,00% -4,90%

Montseny -14,29% -50,00% -10,61% -7,78%

Sant Celoni 31,58% -1,71% -22,58% 3,53%

Sant Esteve de Palautordera 18,18% -12,00% 1,39% 3,95%

Santa Maria de Palautordera -67,07% -17,33% -14,17% -5,55%

Vallgorguina 0,00% -25,77% -10,81% -13,07%

BAIX MONTSENY -24,26% -7,68% -16,86% -0,05%

Llagosta, la 0,00% -10,99% -24,32% -2,46%

Martorelles 0,00% -8,60% -23,13% -2,14%

Mollet del Vallès 20,00% -7,84% -18,40% -4,31%

Montmeló - 1,74% -11,76% -8,36%

Montornès del Vallès -21,43% -4,10% -23,53% -5,16%

Parets del Vallès -22,22% -10,92% -21,86% 4,55%

Sant Fost de Campsentelles 12,50% -2,92% -4,30% -4,27%

Santa Maria de Martorelles - -75,00% 0,00% -1,05%

BAIX VALLÈS -4,26% -7,54% -18,02% -2,96%

46 | P á g i n a

VARIACIÓ INTERANUAL DELS TREBALLADORS OCUPATS (ASSALARIATS+AUTÒNOMS) 2011-2012 Continuació

Variació anual


Ametlla del Vallès, l' 5,26% -1,92% -17,74% 2,60%

Bigues i Riells -5,41% -7,52% -2,25% -1,46%

Caldes de Montbui 0,00% 2,29% -8,58% -6,05%

Canovelles 15,38% -6,61% -18,25% -1,37%

Cànoves i Samalús -21,43% -5,26% -5,13% 6,54%

Cardedeu -14,29% -4,94% -16,78% -0,24%

Figaró-Montmany -100,00% -12,77% 0,00% 3,90%

Franqueses del Vallès, les -7,35% -2,55% -6,48% -3,00%

Garriga, la 3,70% -7,29% -35,90% -2,98%

Granollers -23,91% -0,83% -14,18% -2,48%

Llinars del Vallès 0,00% 8,14% -17,67% 5,48%

Lliçà d'Amunt 0,00% -15,36% -15,41% 2,30%

Lliçà de Vall -65,52% -7,26% -7,75% 0,56%

Roca del Vallès, la -18,52% -10,76% -19,48% -4,36%

Sant Antoni de Vilamajor -3,03% -4,28% -5,06% -2,03%

Sant Feliu de Codines -44,23% -20,95% -16,02% -4,07%

Sant Pere de Vilamajor -3,77% -20,18% -21,37% 0,73%

Santa Eulàlia de Ronçana 6,45% 1,07% -12,66% -2,85%

Tagamanent 0,00% -30,00% -55,74% -2,50%

Vallromanes -42,86% -3,85% -25,00% 0,26%

Vilanova del Vallès 0,00% -8,84% -13,22% 2,56%

MT GRANOLLERS -12,22% -4,00% -15,00% -1,79%

Aiguafreda 0,00% -16,00% -11,11% -0,51%

Castellcir 0,00% -0,76% -12,00% 17,17%

Castellterçol -3,57% 5,59% -18,52% -9,84%

Granera 0,00% - - -51,92%

Sant Quirze Safaja 0,00% -65,88% -19,23% 4,39%

Vilalba Sasserra 0,00% -25,00% 0,00% 5,33%

ALTRES MUNICIPIS -1,85% -13,59% -11,52% -3,24%

VALLÈS ORIENTAL -13,40% -5,55% -15,87% -2,01%


47 | P á g i n a

L’ATUR ALS MUNICIPIS

El nombre de persones en situació d’atur al Vallès Oriental durant el 2012 va

créixer fins a 37.074, xifra que es tradueix en una taxa d’atur registrada del

17,36% (segons càlcul elaborat per la Xarxa d’Observatoris de la Diputació de

Barcelona). Les dades de juny de 2013 indiquen una reducció de la població

aturada, provocada pel període estiuenc. Tot i aquesta dada positiva cal ser

cautelosos, i esperar els propers mesos per conèixer les noves dades de

contractació i ocupació, a veure si també es registren importants augments que

puguin indicar que els registres d’atur es redueixen perquè els vallesans troben

una feina.

ATUR MUNICIPAL I TAXA. ANY 2012 / Juny 2013

ANY 2012 Juny 2013

Mercats de treball Atur

registrat Dif. any anterior Var. %

Taxa d’atur

Atur registrat

Campins 35 4 13,0% 12,59% 38

Fogars de Montclús 29 8 40,1% 13,75% 19

Gualba 92 8 9,1% 12,84% 94

Montseny 16 1 9,7% 10,53% 18

Sant Celoni 1549 133 9,4% 17,44% 1595

Sant Esteve de Palautordera 138 10 7,9% 10,55% 131

Santa Maria de Palautordera 780 85 12,3% 15,99% 841

Vallgorguina 209 20 10,3% 14,14% 218

Baix Montseny 2.848 269 10,4% 15,91%

2.954

La Llagosta 1500 109 7,8% 21,22% 1502

Martorelles 489 62 14,4% 19,06% 446

Mollet del Vallès 6002 536 9,8% 21,28% 5875

Montmeló 804 60 8,1% 17,44% 776

Montornès del Vallès 1765 72 4,3% 20,04% 1748

Parets del Vallès 1635 187 12,9% 16,15% 1596

Sant Fost de Campsentelles 637 53 9,1% 14,69% 663

Santa Maria de Martorelles 63 4 7,2% 13,50% 61

Baix Vallès 12.895 1083 9,2% 19,48%

12.667

L’Ametlla del Vallès 497 41 9,1% 11,54% 490

Bigues i Riells 705 57 8,8% 15,11% 729

Caldes de Montbui 1.376 67 5,2% 15,21% 1335

Canovelles 1.972 85 4,5% 23,05% 1975

Cànoves i Samalús 219 3 1,5% 14,79% 255

Cardedeu 1.371 75 5,8% 14,91% 1354

Figaró-Montmany 100 20 25,4% 18,39% 103

Les Franqueses del Vallès 1.795 64 3,7% 16,89% 1721

La Garriga 1.152 99 9,4% 14,30% 1155

Granollers 5.897 311 5,6% 18,49% 5879

48 | P á g i n a

ATUR MUNICIPAL I TAXA. ANY 2012 / Juny 2013 (Continuació)

ANY 2012 Juny 2013

Mercats de treball Atur registrat Dif. any anterior Var. %

Taxa d’atur

Atur registrat

Lliçà d’Amunt 1.228 114 10,2% 16,14% 1219

Lliçà de Vall 512 66 14,9% 15,39% 500

Llinars del Vallès 864 60 7,4% 17,41% 870

La Roca del Vallès 823 103 14,3% 14,90% 796

Sant Antoni de Vilamajor 452 42 10,3% 14,95% 451

Sant Feliu de Codines 480 32 7,1% 14,84% 475

Sant Pere de Vilamajor 354 50 16,4% 15,76% 350

Santa Eulàlia de Ronçana 562 47 9,2% 15,67% 542

Tagamanent 23 7 43,7% 13,15% 22

Vallromanes 133 17 14,5% 10,50% 123

Vilanova del Vallès 337 21 6,7% 12,58% 345

Mercat de Granollers 20.853 1.382 7,1% 16,55%

20.689

Aiguafreda 190 8 4,5% 15,39% 198

Castellcir 31 0 -1,1% 9,29% 34

Castellterçol 148 17 13,1% 12,76% 140

Granera 3 -3 -49,3% 5,45% 3

Sant Quirze Safaja 33 2 7,3% 9,11% 31

Vilalba Sasserra 75 10 14,9% 20,26% 61

Altres municipis 480 34 7,7% 13,66% 467

Total Vallès Oriental 37.074 2.767 8,1% 17,36% 36.777


Per mercats de treball, per primer cop, el Baix Montseny ha estat el més

perjudicat amb un increment dels aturats del 10,4%, seguit pel Baix Vallès amb

un 9,2% i el Mercat de Granollers amb un 7,1%. Si observem les dades de la

taula veiem com els 5 municipis amb les taxes d’atur més altes durant el 2012

han estat: Canovelles (23,05%), Mollet del Vallès (21,28%) La Llagosta (21,22%),

Vilalba Sasserra (20,26%) i Montornès del Vallès (20,04%).

Si analitzem la distribució municipal de l’atur segons l’activitat econòmica,

tornem a observar com tots els municipis presenten una tònica similar, amb un

pes de l’atur especialment concentrat a les activitats de les indústries

manufactureres, a les activitats administratives i auxiliars, a la construcció, al

comerç a l’engròs i al detall i a les activitats professionals i tècniques.

També es destaca un percentatge relativament important del col·lectiu SOA

(sense ocupació anterior), al voltant del 5,27% i amb percentatges relatius alts

especialment als municipis de Sant Celoni, Montseny, Montornès del Vallès,

Martorelles, Gualba, Granera, Les Franqueses del Vallès, Fogars de Montclús i

Figaró-Montmany.

49 | P á g i n a

LA CONTRACTACIÓ ALS MUNICIPIS El 2011 es va tornar a viure un retrocés pel que fa a la contractació. Els

contractes registrats van representar un descens del 5,5% en relació 2010. El

2012, en canvi, manté els registres de l’any anterior i creix molt moderadament

en un 0,12%. De fet, aquest creixement es tradueix en 113 contractes més. A la

taula que es mostra a continuació es pot veure la distribució dels contractes

efectuats a cada municipi durant el 2012.

CONTRACTACIÓ ALS MUNICIPIS. ANY 2012

Variació 2011-2012 Sexe Grans sectors econòmics

Municipis Contractes Absoluta % Homes Dones Agricultura Indústria Construcció Serveis

Campins 97 42 76,36% 58 39 0 5 1 91

Fogars de Montclús 67 2 3,08% 24 43 7 0 2 58

Gualba 881 540 158,36% 419 462 0 101 39 741

Montseny 237 0 0,00% 103 134 4 4 13 216

Sant Celoni 2.723 30 1,11% 1142 1581 47 318 212 2.146

Sant Esteve de Palautordera 636 -140 -18,04% 303 333 19 5 28 584

Santa Maria de Palautordera 1.547 -16 -1,02% 921 626 60 166 92 1.229

Vallgorguina 338 56 19,86% 192 146 4 77 37 220

Baix Montseny 6.526 514 8,55% 3162 3364 141 676 424 5.285

La Llagosta 1.839 -32 -1,71% 988 851 0 730 184 925

Martorelles 1.325 -435 -24,72% 841 484 1 625 63 636

Mollet del Vallès 9.929 -851 -7,89% 4259 5670 41 604 422 8.862

Montmeló 5.518 626 12,80% 3490 2028 0 253 552 4.713

Montornès del Vallès 5.883 720 13,95% 3502 2381 15 745 295 4.828

Parets del Vallès 7.124 -32 -0,45% 4245 2879 5 1389 191 5.539

Sant Fost de Campsentelles 1.558 194 14,22% 758 800 7 214 90 1.247

Santa Maria de Martorelles 28 -11 -28,21% 15 13 0 0 2 26

Baix Vallès 33.204 179 0,54% 18098 15106 69 4560 1799 26.776

l'Ametlla del Vallès 1.729 121 7,52% 697 1032 1 189 112 1.427

Bigues i Riells 1.157 -47 -3,90% 489 668 16 128 87 926

Caldes de Montbui 3.379 -162 -4,57% 1763 1616 23 400 150 2.806

Canovelles 1.775 -300 -14,46% 1001 774 19 271 223 1.262

Cànoves i Samalús 136 10 7,94% 87 49 3 0 31 102

Cardedeu 2.153 159 7,97% 1026 1127 16 269 194 1.674

Figaró i Montmany 86 -29 -25,22% 34 52 0 6 2 78

les Franqueses del Vallès 4.397 -724 -14,14% 2577 1820 16 613 255 3.513

La Garriga 4.360 320 7,92% 1514 2846 13 244 113 3.990

Granollers 20.118 -817 -3,90% 9963 10155 14 2253 624 17.227

Lliçà d'Amunt 1.439 -1221 -45,90% 821 618 8 269 212 950

Lliçà de Vall 2.631 -5 -0,19% 1702 929 9 810 113 1.699

Llinars del Vallès 2.007 184 10,09% 1142 865 3 278 184 1.542

La Roca del Vallès 6.260 1376 28,17% 3552 2708 27 164 123 5.946

Sant Antoni de Vilamajor 443 -2 -0,45% 252 191 3 41 64 335

Sant Feliu de Codines 507 26 5,41% 283 224 5 34 85 383

Sant Pere de Vilamajor 291 102 53,97% 149 142 13 21 30 227

Santa Eulàlia de Ronçana 833 -44 -5,02% 493 340 7 199 31 596

Tagamanent 66 27 69,23% 42 24 0 1 14 51

Vallromanes 456 127 38,60% 251 205 2 6 19 429

Vilanova del Vallès 1.230 115 10,31% 654 576 2 30 73 1.125

MTG 55.453 -784 -1,39% 28492 26961 200 6226 2739 46.288

Vallès Oriental 96.481 113 0,12% 50.308 46.173 426 11.834 5.001 79.220 Font: Departament d’empresa i ocupació.

50 | P á g i n a

RESUM DE LA

CONJUNTURA

4...

51 | P á g i n a

RESUM D'INDICADORS

Activitat econòmica general 2011 2012 Var. 2011-2012

PIB*

-6,85 1,07 7,92

Empreses

12.032 11.573 -3,8%

Sectors d'activitat

Agricultura

Empreses

96 94 -2,1%

Assalariats

404 312 -22,8%

Autònoms

614 593 -3,4%

Aturats

414 441 6,5%

Expedients de regulació d'ocupació autoritzats 0 3 -

Indústria

Empreses

2.192 2.081 -5,1%

Assalariats

36.613 34.701 -5,2%

Autònoms

3.387 3.295 -2,7%

Aturats

7.216 7.522 4,2%

Expedients de regulació d'ocupació autoritzats 120 175 45,8%

Construcció

Empreses

1.477 1.248 -15,5%

Assalariats

6.519 5.192 -20,4%

Autònoms

5.197 4.834 -7,0%

Aturats

4.520 4.837 7,0%


Habitatges acabats (projectes visats) 503 384 -23,7%

Habitatges iniciats (projectes visats) 262 304 16,0%

Serveis

Empreses

8.267 8.151 -1,4%

Assalariats

55.845 54.391 -2,6%

Autònoms

20.660 20.691 0,2%

Aturats

20.309 22.414 10,4%


Mercat de treball

Assalariats 99.382 94.391 -5,0%

Autònoms

29.858 29.412 -1,5%

Nombre de contractes

96.368 96.481 0,1%

Aturats

34.307 37.074 8,1%

Aturats SOA

1.848 1.861 0,7%

Taxa d'atur

16,49% 17,36% 0,9%

Treballadors afectats per regulació d'ocupació 3.733 6.924 85,5%


Índex de sinistralitat 4.966 4.117 -17,1%

* PIB 2010 comparat amb 2009

Font: Elaboració pròpia.

52 | P á g i n a

Trets principals de l’economia del Vallès Oriental 2012

Aquest any el Vallès Oriental obté els pitjors resultats de la sèrie de

l’Índex de competitivitat territorial des de 2003. La comarca cedeix

tres llocs, obtenint un valor de l’índex molt inferior al d’edicions

anteriors, fet que porta al Vallès Oriental a perdre tres posicions en el

rànquing i la situa en la 9a posició. La comarca es situa com a 9a

comarca en avantatges competitius amb una puntuació de 38,5 (2

punts per sota de la registrada l’any 2011).

El Vallès Oriental ha perdut competitivitat en diferents factors dels

analitzats, els més rellevants són: infraestructures de transport i

comunicacions, disponibilitat de sòl i espai per a l’activitat econòmica,

esperit emprenedor i dinamisme empresarial.

Destaca que el Vallès Oriental segueix tenint un molt mal resultat en el

factor de sostenibilitat social. Els mals resultats dels registres d’atur i

l’elevat nivell de temporalitat en els contractes, genera una

penalització molt dura en la competitivitat del territori. Al comparar

la comarca amb les seves comarques veïnes, queda molt clar com la

sostenibilitat social penalitza el seu resultat global de competitivitat.

El Vallès Oriental es beneficia de la seva proximitat amb la comarca

més competitiva, el Barcelonès. La seva ubicació li permet aprofitar

les oportunitats que pot aportar la generació de noves activitats

econòmiques al Barcelonès.

Segons les dades del darrer padró oficial corresponent a 2012, la

població de la comarca és de 402.632 persones, un 0,68% més respecte

2011. Durant el període 2007-2012, la comarca ha registrat un

increment demogràfic de més de 25.000 persones. Bona part d’aquest

creixement demogràfic s’explica per les aportacions migratòries, tant

d’origen estranger com d’origen metropolità. La població d’origen

estranger a la comarca suposa el 10,74% de la població total.

L’any 2012 ha suposat una nova acceleració en la destrucció

d’ocupació i comptes de cotització (empreses). La frenada viscuda

l’any 2010 ha acabat d’accelerar-se aquest 2012, després que l’any

2011 es va viure un retrocés més moderat.

En xifres absolutes, al gener de 2012 el Vallès Oriental comptava amb

36.107 aturats i va acabar l’any amb 37.844. Aquest any, a diferència

de l’anterior, l’evolució ha seguit una mateixa tendència: la

d’incrementar contínuament les llistes d’aturats registrats, exceptuant

els mesos de març, juny i desembre.

El 77,2% de persones a l’atur no tenen una formació específica sinó

que són persones sense estudis o bé amb estudis primaris incomplets o

Competitivitat

territorial

Dinàmica

demogràfica

Atur registrat

53 | P á g i n a

d’educació general, per tant, persones que tenen un nivell d’instrucció

baix.

En termes de variació relativa dels registres d’atur destaca l’increment

registrat entre les persones amb estudis universitaris de segon i tercer

cicle (21,5%), els universitaris de primer cicle (16,4%) i els sense

estudis (14,3%). A diferència d’anys anteriors, els aturats amb

estudis superiors s’incrementen de manera destacada.

El gruix de l’atur s’ha registrat pràcticament en les mateixes activitats

econòmiques que el 2011 i el 2010, és a dir, indústria manufacturera

(19,4%), construcció (13,05%), comerç a l’engròs i al detall (13,38%),

activitats professionals i científiques (7,98%) i activitats

administratives (17,12%).

Per ocupacions, la gran majoria dels aturats registrats estaven ocupats

en ocupacions elementals (36%), seguits pels que eren artesans,

treballadors d’indústries i de la construcció (14,5%).

Si ho comparem amb valors relatius respecte 2011, les ocupacions on

han crescut més els aturats són les de professionals científics i

intel·lectuals , amb un increment de més del 20%.

El volum total de contractes registrats al 2012 va ser de 96.481, 113

més que l’any anterior (0,12%). Aquesta evolució de les dades indica

un avanç respecte l’any passat ja que el 2011 es van formalitzar un

5,5% de contractes menys. Aquest no és el primer any que es

formalitzen més contractes, el 2010 ja es va viure tal situació i

l’increment de contractes va ser molt més elevat que l’actual.

L’únic sector on hi ha hagut una millora en el nombre de

contractacions ha estat el dels serveis, de fet, l’explicació del petit

increment de contractes registrat el 2012 ve provocat pel

comportament d’aquest sector.

Al Vallès Oriental els expedients de regulació resolts s’han incrementat

de manera alarmant respecte les dades de l'any 2011 i s’han registrat

un total de 354, un 62,4% més respecte l’any anterior.

El nombre de treballadors afectats per aquests expedients dibuixa,

com als inicis de la crisi, un elevat creixement: de les 3.733 persones

afectades l'any 2011 s’ha passat a un total de 6.924 persones al llarg

del 2012. Per sexes, els expedients de regulació han afectat

majoritàriament als homes (68%).

L’índex de sinistralitat aquest 2012 ha disminuït respecte la xifra

registrada l’any passat i, de fet, també és molt inferior al registrat en

anys anteriors. L’Índex de sinistralitat registrat és la meitat del que es

va registrar tan l’any 2006 com el 2007.

Atur registrat

Contractació

Sinistralitat

Expedients de

Regulació

54 | P á g i n a

El 2012 es torna a accelerar la destrucció de llocs de treball amb la

reducció d’un 5% dels assalariats respecte 2011. Pel que fa a les

empreses, aquestes s’han reduït un 3,8%. El col·lectiu dels treballadors

autònoms és el que resisteix millor, registrant el descens més moderat

passant dels 29.858 de l’any 2011 als 29.412 del 2012. Una pèrdua

relativa, per tant, de l’1,5%, superior al descens registrat l’any

anterior (▼0,5%).

De nou, el sector de la construcció registra el pitjor comportament,

amb molta diferència respecte del sector industrial on també hi ha

hagut pèrdues importants.

Durant el 2012 s’ha incrementat la caiguda generalitzada de les

activitats industrials. Tot i ser més elevada que l’any 2011, la caiguda

no ha estat tan notable com els anys 2010, 2009 o 2008.

En les activitats industrials destaquen les que han tingut increments de

les empreses i l’ocupació: la fabricació de productes farmacèutics,

l’energia elèctrica i del gas i les activitats incloses en el sector de

manufactures diverses (de la fabricació d’articles de joieria i la

bijuteria fins a la fabricació d’instruments mèdics i odontològics).

Es constata un predomini de les activitats de tecnologia baixa o

mitjana baixa, que suposen el 61% del total d’afiliats al sector

industrial.

El pes de l’afiliació en sectors de tecnologia alta torna a augmentar,

tal i com ja passava els tres anys anteriors, encara que molt

moderadament (0,40%).

Durant el 2012 el sector serveis ha evolucionat irregularment en

l’ocupació, amb un descens del nombre d’assalariats, del ▼3%, i un

lleuger increment del nombre d’autònoms (0.15%).

Destaquen les branques d’activitat amb comportament positiu: els

serveis de menjar i begudes, mediació financera i també les activitats

administratives d’oficines.

El gruix de les activitats terciàries predominants a la comarca pertany

al grup de serveis que no es basen en el coneixement. El 2012 suposen

més del 67,4% del total de l’activitat, tot i que han registrat un

decrement moderat del 0,42% respecte l’any anterior.

La variació de l’afiliació en activitats terciàries classificades en la

categoria de tecnologia alta o punta ha estat moderadament positiva,

amb un increment del 0,07%, i ja representen l’1,06% de les activitats

del sector serveis basades en coneixement.

Ocupació

La indústria

vallesana

Sector serveis

55 | P á g i n a

En termes d’afiliació, el descens de l’activitat es torna a fer molt

evident com ja passava els anys anterior, ja que el sector registra unes

pèrdues molt importants des del principi de la crisi econòmica.

El descens ha estat generalitzat però més pronunciat, en la construcció

d’immobles quan en anys anteriors la caiguda d’assalariats més

rellevant es registrava en la construcció d’obres d’enginyeria civil.

Aquest 2012 la tendència positiva en assalariats no ha continuat, s’han

reduït en un 22,8%, passant de 404 l’any 2011 a 312. Per altra banda,

les empreses i autònoms també decreixen però d’una manera més

moderada que els assalariats.

El sector de la

construcció

Sector primari

INFORME DEdades.grupnaciodigital.com/...CONJUNTURA2012.pdfMalauradament, l’any 2012 ha tornat a...

Documents

Transcript of INFORME DEdades.grupnaciodigital.com/...CONJUNTURA2012.pdfMalauradament, l’any 2012 ha tornat a...