Informe MCPT 2015

7/23/2019 Informe MCPT 2015

1/136

INFORME

DEL MECANISME

CATAL PER A LA

PREVENCI DE

LA TORTURAGENER 2016


2/136


3/136

INFORME ANUAL

DEL MECANISMECATAL PER ALA PREVENCI

DE LA TORTURAGENER 2016


4/136

Sndic de Greuges de Catalunya

1a edici: Gener de 2016Informe del Mecanisme Catal per a la Prevenci de la Tortura. Gener 2016Maquetaci: Sndic de Greuges

Imprs sobre paper ecolgic

Disseny original: America Sanchez

Foto portada: Gratisography


5/136

NDEX GENERAL

I. INTRODUCCI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

II. PAUTES PER A LAPLICACI DEL PROTOCOL DISTANBUL PEL PERSONAL SANITARI . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

III. MODIFICACI DE LARTICLE 520 DE LA LLEI DENJUDICIAMENT CRIMINAL DACORD AMBLES DIRECTIVES EUROPEES I LA SEVA INTERPRETACI PELS COSSOS POLICIALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

IV. INGRS EN ESTABLIMENTS GERITRICS DE PERSONES GRANS NO INCAPACITADES QUENO PODEN MANIFESTAR LLIUREMENT LA SEVA VOLUNTAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

V. SENTNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL DE 5 DE MAR DE 2015 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

VI. MBIT INSTITUCIONAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

VII. VISITES REALITZADES LANY 2015. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

1. METODOLOGIA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

2. VISITES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41

a. Comissaries. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41

b. Centres penitenciaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65

c. Mduls hospitalaris penitenciaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82

d. Centres dinternament de menors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89

e. Centres de salut mental . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98

f. Centres geritrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101

h. Centres sociosanitaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106

VIII. ESTAT DE COMPLIMENT DE LES RECOMANACIONS FORMULADES EN ANYS ANTERIORS . . . . . . . . 113

IX. CONCLUSIONS GENERALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129


6/136


7/136

I. INTRODUCCI


8/136


9/136

7INFORME ANUAL DEL MECANISME CATAL PER A LA PREVENCI DE LA TORTURA 2015

1. INTRODUCCI

Aquest informe recull lactivitat realitzadaal llarg de lany 2015 pel Mecanisme Catalde Prevenci de la Tortura i daltres Tracteso Penes Cruels, Inhumans o Degradants(MCPT). Aquest s el cinqu informe quees presenta al Parlament de Catalunya,dacord amb el que estableix larticle 74 dela Llei 24/2009, de 23 de desembre, delSndic de Greuges.

El nombre de centres visitats ha estat de45. Respecte danys anteriors, enguanyshan fet menys visites a comissaries depolicia autonmica i local, que per les

seves dimensions sn ms curtes, la qualcosa fa que sen puguin inspeccionardiverses en una nica sortida. Hanaugmentat, en canvi, les visites a centresde ms complexitat, com ara centres imduls penitenciaris, centres residencialsdinfants, centres sociosanitaris, etc.

Aix mateix, shan mantingut i enfortitalgunes de les innovacions metodolgiquesintrodudes lany anterior, com ara laincorporaci puntual dexperts a lEquip

de Treball de lMCPT (una metgessaespecialista en psiquiatria i en medicinalegal i forense i un metge internista,especialista en lmbit de la gestisanitria), aix com la comunicaci demanera rpida als responsables delsequipaments visitats de les observacions iles recomanacions que es deriven de lesvisites realitzades.

Aix mateix, cal recordar que totes lesvisites segueixen un protocol prviamentestablert, singularitzat en funci del tipus

de centre supervisat. Abans de la visita,lEquip decideix els objectius de la visita ila metodologia que sempra. Les visites esrealitzen en qualsevol horari, sense avsprevi. Sinspeccionen els espais de privacide llibertat escollits per lEquip,particularment aquells on hi ha ms riscosde maltractaments, com ara les sales decontenci o, en centres penitenciaris, elsdepartaments especials. I, si escau, es fanentrevistes en privat amb personesprivades de llibertat, tot garantint la

voluntarietat i la confidencialitat de lesconverses. Posteriorment, lEquipconsensua les observacions ms rellevants

i les conclusions i recomanacions que sendesprenen. Aix mateix, un cop es rep laresposta de ladministraci responsabledel centre objecte de la visita, se navaluael contingut per donar per tancatlexpedient o, eventualment, demanarexplicacions addicionals o fer visites deseguiment.

A banda de les fitxes, en qu es recullen,per a cada centre visitat, les principalsobservacions i conclusions extretes perlEquip i les conclusions que sen deriven,linforme presenta prviament un seguitde reflexions ms generals que tamb snproducte de les visites, la recerca i lesrelacions institucionals i formatives

sostingudes per lMCPT enguany i en anysprecedents. Aquestes reflexions giren alvoltant de:

1. El Protocol dIstanbul i el seudesconeixement per part dels professionalsde la salut al nostre pas; particularmentels que donen servei a centres on hi hapersones privades de llibertat. Un dficitque redunda negativament en la capacitatdinvestigar i de documentar amb rigor lesdenncies de tortures i maltractaments al

nostre pas.2. El nou article 520 de la Lleidenjudiciament criminal i la interpretacique en fa el Cos de Mossos dEsquadra,que lMCPT entn que sha quedat curtarespecte de la Directiva comunitria en elpunt relatiu al dret daccs als materials iels documents essencials per impugnar lalegalitat de la detenci.

3. Els ingressos en centres geritrics depersones grans no incapacitades que no

poden expressar lliurament la sevavoluntat, respecte de les quals es constatala prctica dacceptar com a ingrsvoluntari aquell que efectuen elsfamiliars, en contra del que estableix elCodi civil de Catalunya.

Aix mateix, linforme denguany dnacompte de la Sentncia 46/2015, de 5 demar de 2015, del Tribunal Constitucionali de la interpretaci que en fa el Sndic deGreuges, aix com altres qestions de

carcter institucional. Especialment,lMCPT continua i eixampla la seva tascade relaci i daprenentatge amb autoritats


10/136

8 INTRODUCCI

internacionals, com ara el Comit per laPrevenci de la Tortura del ConselldEuropa (CPT), el qual encoratja lMCPT aconsolidar i a intercanviar experincies.

Finalment, es reprodueixen les principalsobservacions, conclusions i recomanacionsde cada visita realitzada al llarg de lany, itamb, quan sha rebut, la resposta de

lAdministraci i la valoraci que en falMCPT.

Daquesta interacci entre lMCPT i lesadministracions responsables de personesprivades de llibertat a Catalunya, sendesprenen les conclusions i lesrecomanacions de carcter general ambqu es clou linforme.


11/136

II. PAUTES PER A L'APLICACI DEL

PROTOCOL D'ISTANBUL PEL PERSONAL

SANITARI


12/136


13/136


II. PAUTES PER A L'APLICACI DEL

PROTOCOL D'ISTANBUL PEL

PERSONAL SANITARI

Antecedents

El Manual per a la investigaci i la documentacieficaces de la tortura i altres penes o tractamentscruels, inhumans o degradants, conegut com aProtocol dIstanbul, s la principal guiadactuaci a escala internacional que ha deservir per donar les directrius aplicables enlavaluaci de les persones que alleguinque han patit tortura i maltractaments, perinvestigar casos de presumpta tortura (finsi tot quan no hi ha una denncia expressa,

shaur diniciar una investigaci si hi haindicis que es pot haver coms un acte detortura o maltractaments) i percomunicar-ne els resultats als rgansjudicials o a altres rgans investigadors.

El Manual s el resultat de ms de tres anysde treball que van dur a terme ms desetanta-cinc experts en dret, salut i dretshumans, pertanyents a quarantaorganitzacions i institucions de quinzepasos. Va ser lliurat a lOficina de lAlt

Comissionat de les Nacions Unides per alsDrets Humans lagost de 1999.

Es tracta dun document tcnic decapacitaci professional adreatespecialment a professionals de la salut,juristes i persones que treballen en lmbitdels drets humans. Posteriorment, entre elsanys 2003 i 2005 es van elaborar tres guiesprctiques sobre el Protocol dIstanbul per apsiclegs, metges i advocats.1

LMCPT, a travs de les entrevistes amb

professionals de la salut que treballen ambpersones privades de llibertat i collegisprofessionals, ha pogut constatar que,malgrat la seva categoria internacional, elconeixement del Protocol dIstanbul alnostre pas s bastant limitat. No formapart dels currculums universitaris, ni de laformaci especialitzada, ni continuada. Enconseqncia, els professionals de la salut

no tenen capacitaci en la investigaci i ladocumentaci de la tortura o b en tenenuna capacitaci insuficient.

El reconeixement mdic de les persones

detingudes, independentment quepresentin lesions fsiques o no, i elcomunicat de lesions que selaboraposteriorment representen un instrumentimportant per a la detecci demaltractaments o de tortura. Sovint, aquestser el document mdic temporalment msproper als fets que salleguen i, per tant, lainformaci que cont s dun gran valor isha dajustar als estndards internacionalsde qualitat. El Protocol dIstanbul estableixaquests estndards que ha de tenir tota

exploraci i investigaci mdicadallegacions de tortura o maltractaments.

Tant el Comit de les Nacions Unides contrala Tortura (CAT) com el Comit per a laPrevenci de la Tortura del Consell dEuropa(CPT) han formulat en diverses ocasionsrecomanacions al Govern espanyol, i perextensi a totes les administracionscompetents de lEstat, respecte de lanecessitat de millora de la documentacimdica de les allegacions de maltractamentsen persones privades de llibertat.LAssociaci Medica Mundial (WMA) tambfa recomanacions en aquest sentit iassenyala que la falta de documentaci idenncia de casos de tortura pot serconsiderada com una forma de tolerncia idomissi dajuda a les vctimes.2

LEquip de Treball de lMCPT, en les sevesvisites, ha examinat els expedients mdicsi latenci mdica de les persones privadesde llibertat com a part de la seva tasca deprevenci i nha extret les consideracions i

les recomanacions segents.

Consideracions

Es constata un profund desconeixementdel Protocol dIstanbul en general, i enparticular entre els professionals de lamedicina que donen servei a centres on hiha persones privades de llibertat.

1International Rehabilitation Council for Torture Victims. Examen fsico mdico de vctimas de tortura alegadas. Una gua prctica del

Protocolo de Estambul-para mdicos. La evaluacin psicolgica de alegaciones de tortura. Una gua prctica del Protocolo de Estambul-para

psiclogos. Una gua prctica del Protocolo de Estambul-para abogados.2Declaracin de la Asociacin Mdica Mundial sobre Responsabilidad de los Mdicos en la Documentacin y la Denuncia de casos de

Tortura o Trato Cruel, Inhumano o Degradante.


14/136

12 PAUTES PER A L'APLICACI DEL PROTOCOL D'ISTANBUL PEL PERSONAL SANITARI

Els reconeixements mdics de lespersones privades de llibertat sovint es fanen presncia de la policia o altres funcionarisde custdia. En el cas de centres datencidurgncies i rees de custdia aquesta

prctica s sistemtica.

Seguint les directrius internacionals, elsreconeixements mdics shan de fer enprivat3, sense personal de custdia present alrea mdica ni a les zones dabast visual iauditiu. No es consideren acceptables lesentrevistes en qu la porta de la consultasigui oberta si hi ha funcionaris de custdiaa les immediacions. Lnica excepci slexistncia de sospites justificades de risc iel fet que el metge en qesti solliciti

expressament la presncia policial.4

Enaquesta situaci, sha de deixar constnciaper escrit de les circumstncies en qu esprodueix lexploraci i la presncia de lapolicia o daltres persones, aix com de lesrestriccions fsiques a la persona detinguda.

Els informes mdics i comunicats delesions sovint sn incomplets en la descripcidels fets, amb descripcions inadequades oincompletes de les lesions, i sense judicisobre el grau de coherncia entre lesallegacions i lexamen mdic realitzat. Cal

recordar que la manca dexistncia de lesionsfsiques no exclou que shagi produt torturao maltractaments.

El Protocol dIstanbul i les guies prctiquesde Protocol dIstanbul per a metges i psiclegs5estableixen els estndards, tant per alexploraci fsica i psicolgica com per alelaboraci dinformes mdics en allegacionsde tortura o maltractaments. Tots elsinformes mdics shaurien de redactarseguint aquestes directrius, i hi haurien de

constar almenys els elements segents:

1. Informaci del cas i circumstncies delentrevista

-dades de filiaci del pacient

-lloc i data de lexamen

-persones presents durant lexamen

-restriccions a lavaluaci mdica

2. Antecedents personals i mdics dinters

3. Allegacions de tortura i maltractaments

-exposici detallada dels fets

-smptomes fsics i psicolgics que lavctima afirmi que t

4. Exploraci fsica. En cas que hi hagilesions, descripci detallada daquestes,

incloent-hi esquemes corporals i fotografiessempre que es pugui.

5. Exploraci psicolgica

6. Resultats de les proves complementries

7. Diagnstic

8. Pronstic

9. Recomanacions teraputiques

10. Conclusions. Exposici del grau deconsistncia i judici de compatibilitat entreels fets allegats, i els exmens fsics ipsicolgics i les proves complementriesrealitzades.

11. Autoria. Signatura del clnic

Els metges forenses, com a garants de laintegritat i la salut de les personesdetingudes, tenen un paper important en laprevenci de la tortura i els maltractaments.

El Protocol medicoforense dassistncia a lapersona detinguda de lInstitut de MedicinaLegal de Catalunya, seguint lOrdreministerial de 16 de setembre de 1997,6nosadequa als estndards mnims quedemanen els organismes internacionals7ni

3Protocol d'Istanbul (pargraf 123).

4Informe al Gobierno espaol sobre la visita a Espaa realizada por el Comit Europeo para la Prevencin de la Tortura y de las Penas o

Tratos Inhumanos o Degradantes (CPT) 2011 (pargrafs 91, 112).

5International Rehabilitation Council for Torture Victims. Examen fsico mdico de vctimas de tortura alegadas. Una gua prctica del

Protocolo de Estambul-para mdicos. La evaluacin psicolgica de alegaciones de tortura. Una gua prctica del Protocolo de Estambul-para

psiclogos.6Ministeri de Justcia. Ordre de 16 de setembre de 1997, per la qual saprova el protocol que han dutilitzar els metges forenses en el reco-

neixement de les persones detingudes. BOE nm. 231 de 26-9-1997. Secci I. p. 28.236-43.


15/136


als del Protocol dIstanbul, com a guiainternacional de referncia pel que fa alavaluaci especfica de maltractaments,ni tampoc inclou cap conclusi sobre lacompatibilitat entre els fets allegats i els

observats en lexamen mdic.

Recomanacions

1. s responsabilitat del Govern de laGeneralitat, en concret del Departament deJustcia, aix com dels collegis professionalsde lmbit de la salut, promoure elconeixement i la utilitzaci del ProtocoldIstanbul entre els professionals de lamedicina que atenen persones privades dellibertat, a travs de plans de formaci,perqu puguin reconixer els senyals fsicsi psicolgics de tortura i/o maltractamentsi documentar-los adequadament.

2. Aix mateix, cal adoptar mesures pergarantir que els reconeixements mdics esfacin en privat amb lnica excepci que hi

hagi un risc justificat i el metge en qestisolliciti expressament el contrari.

3. Cal garantir que en els exmens mdicsquedi registrada qualsevol allegaci de

maltractament i qualsevol signe violnciaobservat, fins i tot si no hi ha una dennciaexpressa.

4. Els informes mdics i comunicats delesions shan dajustar als estndards dequalitat del Protocol dIstanbul, incloent-hisempre un judici de compatibilitat entreels fets allegats i els observats en lexamenmdic.

5. LInstitut de Medicina Legal de Catalunya

hauria delaborar un protocol decompliment obligat dacord amb lesdirectrius del Protocol dIstanbul perqutant els reconeixements com els informesdels metges forenses sajustin alsestndards internacionals de qualitat en ladocumentaci i la investigaci de la torturai els maltractaments.

7European Committee for the prevention of torture and inhuman or degrading treatment or punishment (CPT). The CPT standards. CPT/

Inf/E (2002) 1 -Rev. 2015.


16/136


17/136

III. LA REFORMA DE L'ARTICLE 520 DELA LLEI D'ENJUDICIAMENT CRIMINALD'ACORD AMB LES DIRECTIVES

COMUNITRIES I LA SEVAINTERPRETACI PELS COSSOS POLICIALS


18/136


19/136


III. LA REFORMA DE L'ARTICLE 520DE LA LLEI D'ENJUDICIAMENTCRIMINAL D'ACORD AMB LESDIRECTIVES COMUNITRIES I LA

SEVA INTERPRETACI PELS COSSOSPOLICIALS

En linforme de lAutoritat Catalana per a laPrevenci de la Tortura corresponent alany 2014 es feien algunes consideracionssobre la inobservana, en lnies generals,per part dels cossos policials de lEstat deles directives adoptades al si de la UniEuropea relatives a la traducci i lainterpretaci en els processos penals(2010/64/UE), dret a la informaci en elsprocessos penals (2012/13/UE) i assistncialletrada en els processos penals (2013/48/UE).

La reforma de la Llei denjudiciamentcriminal (LECrim), operada durant aquestany 2015 mitjanant les lleis orgniques5/2015 i 13/2015, vigents a partir deloctubre daquest mateix any, ha palliat,en part, els dficits detectats en el nostreinforme de lany passat. En dues reunionssostingudes amb els responsables de la

Policia de Catalunya (juliol i octubre),lEquip de Prevenci de la Tortura ha tingutocasi dintercanviar punts de vista i deconixer de primera m la interpretacique han efectuat de la reforma de larticle520 de la LECrim tant la Comissi Nacionalde Coordinaci Policial Judicial com laDirecci General de la Policia de Catalunya(DGP).1

Lobjecte concret daquest apartat delinforme s la interpretaci donada per

ambdues institucions, per sobretot laDGP, a les directives europees, en particularpel que fa a la informaci que shagi deproporcionar a la persona detinguda.

1. Cal comenar assenyalant que lesdirectives 64/2010 i 48/2013 han estatcorrectament transposades a la legislaci ia la praxi policial. Pel que fa a la segona deles directives, el nou article 520 LECrim

reconeix el dret de la persona detinguda amantenir una entrevista amb el lletrat quelassisteix abans de la declaraci policial.Cal assenyalar que aquesta transposicisha efectuat dins de termini, ja que laDirectiva 48/2013 havia destar plenamentintegrada en les legislacions nacionalsabans del 27 de novembre de 2016.

De la mateixa manera, la Directiva 64/2010,sobre el dret a la traducci i la interpretacija fa algun temps que saplica de manera

positiva i noms cal retreure que, en algunscasos, labsncia efectiva dun intrpretpugui provocar que sallarguiinnecessriament lestada de la personadetinguda en dependncies policials. Enaquest sentit, de la mateixa manera que lareforma objecte danlisi ha previst escurarel termini de compareixena de ladvocaten dependncies policials de vuit a treshores, caldria suggerir la creaci dunallista o registre diari dintrprets adisposici efectiva de les forces i els cossosde seguretat, i tamb duns tornsdassistncia, tal com funcionen les llistesdels collegis dadvocats.

2. La circular de la DGP incorpora altresdrets de la persona detinguda relatius alassistncia lletrada o a la comunicaciamb altres persones, sobre els quals lMCPTno t, per ara, cap objecci. Tanmateix, sque entn que es produeix una deficient, ams de tardana, transposici de la Directiva13/2012, pel que fa al dret daccs alselements de les actuacions essencials per

impugnar la legalitat de la detenci.

Pel que fa a aquest punt, en primer lloc,conv conixer el contingut exacte del

1La Comissi Nacional de Coordinaci est integrada per representants del Ministeri de l'Interior i de les i de les conselleries responsables

de les policies autonmiques (el Pas Basc, Catalunya i Navarra), i tamb la Fiscal General de l'Estat i un representant del Consell General del

Poder Judicial. T, entre d'altres, la funci d'unicar criteris d'actuaci policial (RD 769/87, art. 36.c). El compliment daquests criteris s una

exigncia mnima per a tots els cossos policials, per aix no impedeix que un cos policial determinat, complint aquestes pautes interpre-

tatives coordinades, assumeixi, a ms, altres exigncies o criteris interpretatius ms exigents. El prembul de la Directiva 2012 acull aquest

criteri d'exigncia mnima ampliable quan assenyala:

(20) En aquesta directiva s'estableixen normes mnimes respecte a la informaci sobre els drets de les persones sospitoses o acusades.(40) Els estats membres poden ampliar els drets shi estableixen per proporcionar un nivell de protecci ms alt tamb en situacions no

explcitament establertes en aquesta directiva.


20/136

18 LA REFORMA DE L'ARTICLE 520 DE LA LLEI D'ENJUDICIAMENT CRIMINAL

mandat de la Directiva, especialment elsarticles 4.2 i 7.1.

Article 4 Declaraci sobre els drets en el moment dela detenci. 2. A ms de la informaci que figura

en larticle 3, la declaraci de drets a qu es fareferncia en lapartat 1 daquest article ha decontenir informaci sobre els drets segents,tal com sapliquin dacord amb la legislacinacional: a) el dret daccs als materials delexpedient.

Article 7 Dret daccs als materials de lexpedient. 1.Quan una persona sigui objecte de detenci oprivaci de llibertat en qualsevol fase delprocs penal, els estats membres han degarantir que es lliuri a la persona detinguda oal seu advocat els documents relacionats amblexpedient especfic que estiguin en poder de

les autoritats competents i que resultinfonamentals per impugnar de manera efectiva,dacord amb el que estableix la legislacinacional, la legalitat de la detenci o de laprivaci de llibertat.

El prembul de la Directiva ofereix unaargumentaci complementriaimprescindible per a una correctainterpretaci dels preceptes referits:

(30) Els documents i, si escau, fotografies ienregistraments de so o de vdeo, que resultin

fonamentals per impugnar de manera efectivala legalitat de la detenci o privaci de llibertatduna persona sospitosa o acusada, dacordamb la legislaci nacional, shan de posar adisposici daquesta o del seu advocat a tottrigar abans del moment en qu una autoritat

judicial competent hagi de decidir sobre lalegalitat de la detenci o privaci de llibertat deconformitat amb larticle 5, apartat 4, delConveni europeu de drets humans, i en elmoment oport per permetre lexercici efectiudel dret a impugnar la legalitat de la detenci oprivaci de llibertat.

(31) Als efectes daquesta directiva, laccs a lesproves materials, tal com les defineix lalegislaci nacional, ja siguin favorables odesfavorables per a la persona sospitosa oacusada, i que estiguin en poder de les autoritatscompetents responsables de lexpedient penalespecfic, ha dincloure laccs a materials com,per exemple, documents i, si escau, fotografiesi enregistraments de so o de vdeo.

3. Malgrat que la Directiva s difana enreferir-se a documents, materials i fins itot fotografies i enregistraments, tant la

Comissi Nacional de Coordinaci com lacircular de la DGP proposen una interpretaci

de mnims que no satisf en absolut elstermes de la Directiva. En efecte, els cossospolicials no estan disposats a transmetrecap material, sin nicament certainformaci, que, a ms, s molt concisa. En

el cas de la circular de la DGP, que reprodueixles indicacions de la Comissi Nacional deCoordinaci, es limita a:

- lloc, data i hora de la detenci;

- lloc, data i hora de la comissi del delicte;

- identificaci del fet delictiu que motiva ladetenci i breu resum dels fets;

- Indicis a partir dels quals es dedueix la

participaci del detingut en el fet delictiu (iaclareix: indicis molt genrics com, perexemple, reconeixement per part de diversespersones, sense especificar-ne quina;declaraci de testimonis, sense especificar-nequin; empremtes dactilars, etc.

4. La circular de la DGP va acompanyadadun full amb numeraci marginal N 01,titulat Informaci a la persona detingudasobre els seus drets. El primer apartatsubstantiu, Dret daccs a les dadesessencials de la detenci, pretn ser la

traducci prctica de la circular en aquestpunt. Tanmateix, per a la informaci aldetingut sobre la suposada participaci enels fets es deixa una sola lnia, en qudifcilment la policia corresponent podrescriure el nomen iurisdel delicte atribut a lapersona detinguda. Aquesta limitaci en lainformaci ni tan sols compleix lexignciade la DGP i la Comissi Nacional deCoordinaci, que requereixen la identificacidel fet delictiu que motiva la detenci i unbreu resum dels fets.

Aix mateix, per a la informaci a la personadetinguda sobre els indicis de la sevaparticipaci en els fets, el full informatiuofereix una llista precedida de caselles enqu a la policia corresponent noms li calplasmar una creu. Per exemple,reconeixement per fotografia o vdeo, oexistncia de documents incriminatoris, odeclaraci de testimonis. No es preveu quela persona detinguda conegui quins snaquests documents o qui sn aqueststestimonis la veracitat o falsedat dels qualsdeterminen la legalitat de la seva detenci,malgrat la claredat del mandat de larticle 7


21/136


22/136

20 LA REFORMA DE L'ARTICLE 520 DE LA LLEI D'ENJUDICIAMENT CRIMINAL

determinats materials dacord amb aquestapartat o, almenys, que aquesta decisi sesotmeti a control judicial.

Cal recordar que els funcionaris de la policiajudicial no sn part en el procs, i per aix s

tcnicament incorrecte afirmar quelinstructor policial en pot sollicitar el secret.I, a ms, s sorprenent que la sola intencidaquesta sollicitud es tingui en compte coma motiu de supressi de la informaci. Seriamolt ms adequat que linstructor policialsollicits abans el secret de les actuacions alautoritat judicial i que, un cop concedit, esrestrings laccs de la persona detinguda almaterial indicat per la Directiva.

RECOMANACIONS

1. Les directrius de la Comissi Nacional deCoordinaci de la Policia Judicial tenen laconsideraci de pautes mnimes i, a ms, norespecten el mandat europeu pel que fa aldret daccs als elements de les actuacionsessencials per impugnar la legalitat de la

detenci. Tenint en compte lefecte directe deles directives no transposades o transposadesincorrectament, la DGP de Catalunya hauriadelaborar una nova circular en qu sestablsel dret de la persona detinguda a obtenir elsmaterials i els documents que nhan propiciat

la detenci, llevat dels casos previstos en laDirectiva.

2. El full informatiu de lectura de dretsproposat per la DGP no compleix les circularsde la DGP i la Comissi Nacional de Coordinaci,que requereixen la identificaci del fet delictiuque motiva la detenci i un breu resum delsfets. Cal adequar aquest full informatiu perpermetre que shi pugui descriure, si ms nosuccintament, els fets que han condut a ladetenci.

3. Sha de crear una llista o un registre diaridintrprets a disposici efectiva de les forcesi els cossos de seguretat, i tamb uns tornsdassistncia, a fi que la manca de disponibilitatdaquests professionals no allarguiindegudament la situaci de privaci dellibertat.


23/136

IV. INGRS EN ESTABLIMENTSGERITRICS DE PERSONES GRANS NOINCAPACITADES QUE NO PODEN

MANIFESTAR LLIUREMENT LA SEVAVOLUNTAT


24/136


25/136


26/136

24 INGRS EN ESTABLIMENTS GERITRICS DE PERSONES GRANS NO INCAPACITADES

comporta la intervenci necessria delautoritat judicial.

Aix mateix, el Decret entra en contradicciamb el Codi civil de Catalunya, norma de

rang superior, tant pel que fa a linternamentcom pel que fa a la guarda de fet que exerceixla direcci de lestabliment.

1. Larticle 212.4 del llibre segon del Codi civilde Catalunya estableix que linternament enun establiment especialitzat duna personaper ra de trastorns psquics o malalties quepuguin afectar la capacitat cognitivarequereix lautoritzaci judicial prvia si laseva situaci no li permet decidir per simateixa. Noms en cas durgncia mdica

que requereixi linternament sense dilaci espot fer linternament sense autoritzaciprvia, per cal comunicar-lo a lautoritatjudicial en 24 hores, que ratificar o deixarsense efecte linternament, en principi, en 72hores (art. 212.5).

2. Daltra banda, larticle 225.2.2 del mateixCodi estableix que en cas de guarda de fetduna persona major dedat en la qual es dnauna causa dincapacitaci, si aquesta est enun establiment residencial, la persona titularde lestabliment residencial ho ha de

comunicar a lautoritat judicial o al ministerifiscal en un termini de 72 hores des de linicide la guarda.

Com es pot observar, ni pel que fa alinternament, ni pel que fa a la guarda, elCodi no supedita la intervenci judicial al fetque en lingrs no hagin intervingut elsfamiliars descrits en el Decret. s a dir, eldeure de comunicaci a lautoritat fiscal ojudicial hi s sempre que la persona o el seurepresentant legal no donen el seu

consentiment a lingrs.

La regulaci del Codi civil de Catalunya, adiferncia de la del Decret, s consistent ambla Llei de la dependncia de 2006, larticle 4 dela qual estableix el dret de les persones ensituaci de dependncia a decidir lliurementsobre lingrs en centre residencial i alexercici ple de llurs drets jurisdiccionals enel cas dinternaments involuntaris. Adiferncia del Decret, tamb s coherent ambla Convenci sobre els drets de les personesamb discapacitat de 2006, que promou, enlarticle 12, un model de suport o dassistnciaa la presa de decisions de la persona en una

situaci de discapacitat, en lloc dun modelbasat en la substituci de la presa de decisions.

Conclusions

No es pot assegurar que els ingressos enestabliments residencials de persones que nopoden manifestar lliurement la seva voluntatsiguin realment voluntaris encara que hiintervinguin familiars o guardadors de fet.Per tant, noms es poden fer amb lautoritzacijudicial prvia, llevat de casos durgncia, enqu sha de comunicar lingrs a lautoritatjudicial en un termini de 24 hores.

Un cop fet lingrs, el director de lestablimentresidencial esdev el guardador de fet de la

persona que no ha pogut manifestarlliurement la seva voluntat dingressar-hi,encara que hi hagin intervingut les personesesmentades en larticle 7.3 del Decret, i pertant ha de comunicar aquesta situaci alministeri fiscal o lautoritat judicialcompetent.

En qualsevol cas, seria convenient sensibilitzarla poblaci sobre la importncia de tenirsignat un document de planificaci avanadade decisions per assegurar que, arribat elmoment, es respecten les decisions presesamb capacitat i llibertat.

RECOMANACIONS AL DEPARTAMENTDE BENESTAR SOCIAL I FAMLIA

1. Que amb efectes immediats doniinstruccions a tots els centres geritrics deCatalunya on puguin ser ingressades personesgrans que no poden manifestar lliurement laseva voluntat de la necessitat de notificaraquests ingressos a lautoritat judicial o fiscal

en el termini ms breu possible.

2. Que, com ms aviat millor i un copacomplerts els trmits necessaris, elevi alGovern una esmena del Decret de regulacidel sistema catal de serveis socials perajustar-lo a la legalitat vigent a Catalunya pelque fa a lingrs en establiments residencialsde persones que no poden manifestarlliurement la seva voluntat.

El contingut daquesta resoluci es posar en

coneixement de la Fiscalia de Catalunya i delTribunal Superior de Justcia de Catalunya.


27/136

V. SENTNCIA DEL TRIBUNALCONSTITUCIONAL DE 5 DE MAR DE 2015


28/136


29/136


V. SENTNCIA DEL TRIBUNALCONSTITUCIONAL DE 5 DE MARDE 2015

El 5 de mar denguany el TribunalConstitucional ha dictat sentncia (STC46/2015, BOE de 9 dabril de 2015), per la qualdeclara inconstitucionals determinadesdisposicions de la Llei 24/2009, de 23 dedesembre, del Sndic de Greuges (DOGC de30 de setembre de 2009). La sentncia resolaix un recurs dinconstitucionalitatpresentat pel Defensor del Poble el 24 demar de 2010. Les disposicions objecte delrecurs es poden ordenar, com fa el mateixTribunal Constitucional, en dos grups: duna

banda, les relatives a la consideraci delcarcter exclusiu de lactivitat de supervisidel Sndic de Greuges respecte de lactivitatde lAdministraci local de Catalunya iorganismes que en depenen; i, daltra banda,respecte de latorgament al Sndic de Greugesde la condici dAutoritat Catalana per a laPrevenci de la Tortura i Altres Tractes oPenes Cruels, Inhumanes o Degradants(dara en endavant, Autoritat Catalana dePrevenci de la Tortura), a lempara del queestableix el Protocol facultatiu de laConvenci de les Nacions Unides contra latortura i altres tractes o penes cruels,inhumans o degradants (dara en endavant,Protocol facultatiu). Aquest segon aspecte sen el que es focalitza aquest apartat, amb elbenents que, sobre el primer aspecte, elTribunal es remet a la seva anterior sentnciade 2010 sobre lEstatut dautonomia deCatalunya.

El Tribunal Constitucional ha declaratinconstitucional la part central de lesdisposicions del ttol VIII de la Llei 24/2009,

que estableixen la condici del Sndic deGreuges com a Autoritat Catalana dePrevenci de la Tortura. El plantejament delTribunal s que noms lEstat t lacompetncia per designar un mecanismenacional de prevenci de la tortura i perdecidir si nhi ha dhaver un o diversos; i queaix forma part integrant del nucli essencialde la competncia exclusiva en matria derelacions internacionals a qu es refereixlarticle 149.1.3 CE.

Cal tenir en compte que el Tribunal noanulla tot el ttol VIII, sin tan sols elsarticles 1.b), 68.1 i 2, 69.2, 71.d), 72.2, 74, 75,

77.5.c) i els incisos Autoritat Catalana, queencapala el captol I del ttol VIII; com aAutoritat Catalana, dels articles 69.1, 71,72.1, 73, 76.1, 77.1, i en la seva condicidAutoritat Catalana, de larticle 70, de la

Llei 24/2009, de 23 de desembre, del Sndicde Greuges.

Per tant, i el Tribunal ho fa explcit demanera expressa, nicament ha quedatqestionada com a contrria a la Constitucilatribuci de la condici al Sndic de GreugesdAutoritat Catalana en la funci de laprevenci de la tortura, per no en lesfuncions que se li atribueixen en aquestamatria com a Sndic, ni tampoc lacomposici i les funcions dels rgans que en

formen part, lEquip de Treball i el ConsellAssessor. Per aquest motiu, el Sndic deGreuges ha fet s de la seva autonomiainstitucional per canviar el nom dAutoritati, mitjanant la Resoluci de 9 dabril de 2015(DOGC de 15 dabril de 2015), actualmentaquestes funcions corresponen al MecanismeCatal per a la Prevenci de la Tortura idaltres Tractes o Penes Cruels, Inhumans oDegradants, en els mateixos termesexpressats en la Llei 24/2009, de 23 dedesembre, del Sndic de Greuges.

En definitiva, el Sndic de Greuges continuaamb la seva tasca de prevenci de la torturai fa visites a espais en qu es troben personesprivades de llibertat, la qual cosa ha fetsaber al president de la Generalitat, alParlament de Catalunya i lAdministraci dela Generalitat. Tamb ho ha posat enconeixement dels organismes i lesinstitucions internacionals que treballen enlexercici de la defensa dels drets humans.En aquest sentit, val a dir que sha rebut elsuport i la collaboraci del Parlament de

Catalunya, de lAssociaci per a la Prevencide la Tortura (APT), amb seu a Ginebra, delComit per a la Prevenci de la Tortura delConsell dEuropa i tamb de la CoordinadoraCatalana per a la Prevenci i la Denncia dela Tortura.

El Tribunal Constitucional, en la sevasentncia, reconeix el Sndic en les sevescompetncies en la prevenci de la torturai lencoratja a exercir-les, a banda dindicarque pot establir un conveni de collaboraci

amb el Defensor del Poble. Ats que lesfuncions que el Sndic exerceix amb lespersones privades de llibertat, en qualitat


30/136

28 SENTNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL DE 5 DE MAR DE 2015

dMCPT, sn coincidents amb les exercidespel Defensor del Poble com a MNPT, al margede la relaci amb el Subcomit de Prevencide la Tortura (SPT), es posa de manifest unavegada ms la necessitat que el Sndic i el

Defensor del Poble signin acords decooperaci sobre lexercici daquestaactivitat. Per aquest motiu, el Sndic haenviat al Defensor del Poble una propostadacord de collaboraci entre ambdues parts,des del reconeixement ple per ambduesinstitucions dun marc legal vigent de lescompetncies de cadascuna. Tanmateix, elDefensor ha respost que a hores dara no tcap intenci de subscriure cap conveni decollaboraci perqu considera correcte comshan delimitat les competncies.

No obstant aix, cal subratllar la collaboracien ocasi de la visita duna delegaci delMecanisme Nacional de Prevenci de laTortura al Centre Penitenciari Brians 1, enqu ha participat un membre de lEquip de

Treball del Mecanisme Catal. Aquestaexperincia profitosa de collaboracireferma la necessitat de normalitzar lesrelacions de cooperaci entre ambduesinstitucions.

Queda oberta la possibilitat que un futurgovern espanyol, seguint lexemple denombroses democrcies amb distribuciterritorial del poder, on hi ha diversosmecanismes descentralitzats, reconegui elSndic igualment com a Mecanisme davant

les Nacions Unides per actuar a Catalunya.


31/136


32/136


33/136


VI. MBIT INSTITUCIONAL

Composici de lEquip de Treball i delConsell Assessor

El mes de maig de 2015 Jordi Snchez i Pica-nyol va ser escollit president de lAssembleaNacional Catalana i va cessar en lexercicidel crrec dadjunt general al Sndic de Greu-ges. A proposta del sndic, el Parlament deCatalunya va nomenar Jaume Saura Estapcom adjunt general el passat mes de juny de2015.

Ats que Jaume Saura era membre del Con-sell Assessor i de lEquip de Treball ha calgut

substituir-lo en aquestes tasques. En aquestsentit, el sndic ha considerat oport que laplaa vacant a lEquip de Treball la continuocupant un membre del Consell Assessor i haproposat que sigui Olga Casado, la qual haviaestat designada a proposta dorganitzacionsno governamentals de defensa dels dretshumans. Aix doncs, sha mantingut la prc-tica, ms enll de la Llei del Sndic, quelEquip de Treball de lMCPT estigui integratper dues persones del Sndic (el sndic oadjunt en qui delegui i una assessora de

lrea de seguretat i justcia) i tres personesprovinents del Consell Assessor.

En el moment de tancar aquest informe, res-ten pendents de cobrir diverses vacants delConsell Assessor de lMCPT. El 17 de novem-bre, el Parlament de Catalunya va convocartres places corresponents a professionals delmbit de la salut, de centres de recercauniversitaris i dexperts independents, queprevisiblement seran cobertes durant elsprimers mesos de 2016.

Relacions institucionals

En lmbit institucional tamb cap posar enrelleu les diferents reunions de treball man-tingudes pel Sndic de Greuges, en la sevacondici de Mecanisme:

Amb la Direcci General de la Policia i laDirecci General dAtenci a la Infncia ilAdolescncia, per tractar les respostesrebudes a les recomanacions formulades

arran de les visites realitzades a establi-ments i dependncies de la seva competn-cia, lany 2014.

Amb el Departament dInterior, per parlarsobre les modificacions introdudes en lar-ticle 520 de la LECrim i els criteris que hanestat adoptats per totes les forces i els cos-sos de seguretat per garantir una aplicaciuniforme de loperativa policial en lmbitdels drets de les persones detingudes.

Amb representants de la CoordinadoraCatalana per a la Prevenci de la Tortura,per tractar el tema de la denegaci de laDirecci General de Serveis Penitenciarisdunes sollicituds de comunicaci amb unintern del Centre Penitenciari Brians 2

Amb lAssociaci STOP-TASER, que mos-tra la seva preocupaci davant les informa-

cions aparegudes als mitjans de comunica-ci sobre la possibilitat dincorporar ls deles pistoles elctriques (taser)per part dal-gunes unitats dels Mossos dEsquadra. ElSndic est preparant un informe extraor-dinari sobre aquesta qesti.

Amb lAssociaci de Centres dAtenci a laDependncia (ACAD.Cat), que, arran de lle-gir lInforme de lany 2014, fan tres petici-ons especfiques al Sndic, entre les qualshi ha el fet de no recollir el nom dels cen-

tres visitats als informes elaborats perlMCPT.

En un altre pla, la manca de collaboraciamb les institucions de lEstat ha comportatun any ms la impossibilitat dentrar alCentre dInternament dEstrangers de laZona Franca. Val a dir que, enguany, arrandel tancament del CIE de Barcelona perescometre-hi obres de millora, i ateses lesnombroses queixes rebudes a la institucipel tracte rebut i la falta daplicaci plenadel Reglament, el Sndic de Greuges ha

ems una resoluci en qu es recomana eltancament definitiu daquest centre i, pro-gressivament, de tots els de lEstat.

Activitat formativa

Cal posar en relleu un any ms lactivitatformativa que sha dut a terme per com-memorar el Dia Internacional en Suport ales Vctimes de la Tortura (26 de juny),amb una jornada sobre el paper del metge

en la detecci i la prevenci del maltrac-tament a la persona detinguda. Lacte,celebrat el 26 de juny, va ser organitzat a


34/136

32 MBIT INSTITUCIONAL

la seu del Sndic, amb la collaboraci delCollegi Oficial de Metges de Barcelona, i vacomptar amb la presncia de professionalsi dexperts en la matria, a escala nacionali internacional.

El sndic tamb ha assistit a Estrasburg alacte de celebraci del XXV Aniversari delComit per a la Prevenci de la Tortura, enqu cal posar de manifest que lMCPT vaser lnica instituci provinent dEspanya.Un dels temes objecte de debat va ser lapossibilitat que els ombudsmen puguininvestigar mentre hi ha un procedimentjudicial obert . Es va posar com a exempleles actuacions dutes a terme en el marc delactuaci dofici sobre el cas conegut com

a 4F (Ciutat morta).

Una assessora del Sndic de Greuges vaassistir a la primera jornada de formaciper a institucions dombudsman queactuen com a mecanismes de prevenci dela tortura (First IOI NPM Training on Imple-menting a Preventive Mandate), a Riga, perparticipar en un seminari sobre els diver-sos mtodes de treball dels mecanismes deprevenci de la tortura.

Tamb cal assenyalar que el passat dia 11de novembre ladjunt general i lEquip deTreball de lMCPT van participar en unasessi formativa sobre les dues aplicacionsinformtiques amb qu treballa la DirecciGeneral de la Policia i, en particular, lescomissaries de la Policia de la Generalitat Mossos dEsquadra (SISD), cosa que facili-tar la tasca de lEquip en les visites quedugui a terme a aquestes dependncies.

Finalment, tant ladjunt general com OlgaCasado, membre de lEquip de Treball, hanparticipat com a ponents en la jornada Elprotocol dIstanbul: Manual per a la inves-tigaci i la documentaci de la tortura i elmaltractament, organitzada el dia 4 dedesembre per la Comissi de Defensa delCollegi de lAdvocacia de Barcelona.

Reconeixement internacional

LMCPT ha rebut comunicacions tant delAssociaci per la Prevenci de la Tor-tura (APT) com del Comit per a la Pre-venci de la Tortura (CPT). En data 20dagost de 2015, el secretari general de

lAPT agraeix lenviament de linformede lAutoritat corresponent a 2014 i escongratula dels canvis metodolgicsintroduts per lEquip, dacord amb lesrecomanacions formulades per lAPT. Perla seva banda, per carta de 27 dagost, elCPT del Consell dEuropa destaca lesconclusions de lAutoritat respecte de ladetenci policial i lassistncia lletrada.

Ambds organismes prenen coneixe-ment de la sentncia del TC, es feliciten

perqu lMCPT continua la seva tasca ireiteren el seu comproms de continuarcollaborant-hi en el futur. En aquestsentit, el 23 de novembre denguany elCPT sha adreat a lMCPT per sol-licitar-li la collaboraci amb la visitaque el Comit t previst fer a Espanya alllarg de 2016, i tamb per sollicitar-liinformaci actualitzada de la tasca delMCPT.


35/136


36/136


37/136

1. METODOLOGIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

2. VISITES REALITZADES: OBSERVACIONS, RECOMANACIONS IRESPOSTES REBUDES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41

a. Comissaries. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41b. Centres penitenciaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .65c. Mduls hospitalaris penitenciaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .82d. Centres d'internament de menors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .89e. Centres de salut mental . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .98

f. Centres geritrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .101g. Centres sociosanitaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .106

VII. VISITES REALITZADES L'ANY 2015


38/136


39/136


1. Metodologia

Durant el 2015 shan realitzat un total de 45visites a centres diferents, dacord amb ladistribuci segent:

Comissaries de la Policia de la Generalitat Mossos dEsquadra: 13

Comissaries de policia local/municipal ogurdia urbana: 12

Centres penitenciaris: 6

Mduls/pavellons hospitalaris penitencia-ris: 2

Centres geritrics: 2

Centres residencials per a persones ambdiscapacitat: 2

Centres de salut mental: 1

Centres educatius de justcia juvenil: 2

Centres dacolliment: 1

Centres teraputics: 2Centres residencials deducaci intensiva: 2

LEquip de Treball ha elaborat trimestralmentun programa de treball de visites i ha procuratque la tipologia de centres i de llocs dedetenci objecte de visita fos diversa i queabasts tota la geografia catalana. Aix haestat aix en totes les visites, llevat de lesrealitzades a centres de salut mental i centresgeritrics, que shan limitat a lreametropolitana de Barcelona.

Des duna perspectiva doptimitzaci derecursos, cal posar de manifest un any msque, en ocasi de les visites a comissaries depolicia, shan aprofitat els desplaaments pervisitar-ne ms duna dependncia. En aquestsentit, la visita simultnia a dependncies dela policia autonmica i de policia local haperms comprovar la coordinaci i loperativade treball entre ambds cossos policials.Daltra banda, enguany shan fet ms visitesa centres i mduls penitenciaris que lany

anterior (8). Aquestes visites, per la dimensidels centres i labast de la inspecci, tenenms durada i intensitat.

Les visites als diferents centres shandesenvolupat amb normalitat i, com en anysanteriors, shan fet sense avs previ i aqualsevol hora del dia. Val a dir que en lavisita a la Gurdia Urbana de Reus es vaproduir un incident quan, a linici, lagentpolicial que acompanyava lEquip va rebre latrucada del seu cap que li ordenava quelEquip sorts de lrea de custdia depersones detingudes (ACD). Desprs el capshi va personar i amb paraules textuals vadir que a lACD no hi entrava ning sense laseva autoritzaci. Aix i tot, lEquip va dur aterme la visita sense ms entrebancs i varecordar al cap de policia local, i posteriormenta lalcalde, el marc legal en virtut del qual elSndic de Greuges de Catalunya t funcions

de prevenci de la tortura i els maltractaments.

Enguany sha de destacar que dues de lesvisites realitzades han estat objecte deseguiment per professionals de la CorporaciCatalana de Mitjans Audiovisuals per a dosprogrames de televisi: Els Matins (TV3) iLatituds (C33). Han estat les visites de lABPde les Corts i del Centre PenitenciariLledoners, respectivament. Pel que fa a lacomissaria de policia, lobjectiu eramonitoritzar la sortida de persones

detingudes per ser traslladades davantlautoritat judicial. Amb aquesta finalitat,lEquip de Treball va ser-hi present des de les7.30 hores, quan en comena el trasllat, i vasupervisar tot el procs des de la sortida dela cella de les persones detingudes fins quesels va endur el furg policial. La visita delCentre Penitenciari de Lledoners se centraen el Departament de Rgim Tancat, i lescmeres van gravar, amb el consentimentprevi de lintern, el recorregut fins aldepartament i el decurs de lentrevista acrrec duns membres de lEquip de Treball.

La visita al Centre Penitenciari Puig de lesBasses tamb ha tingut la peculiaritatdhaver-se fet amb tot lequip directiu delcentre, perqu el centre shavia inauguratrecentment i es visitava per primer cop.

Les visites han estat dirigides pel sndic oladjunt o adjunta en qui ha delegat. Enparticular, les relatives a centresdinternament de menors han estatpresidides per ladjunta dinfants, la qual en

algunes ocasions tamb ha estatacompanyada per la tcnica i alguns assessorsde lrea dInfncia del Sndic de Greuges.


40/136

38 VISITES REALITZADES L'ANY 2015

Una altra novetat respecte als anys anteriorss que sha comptat amb la collaboracipuntual dun altre tcnic extern, especialistaen medicina interna, que, juntament amb elnou membre de lEquip de Treball, quetamb s metge, han supervisat els aspectesmdics de les visites (installacions, material,personal, contencions, protocols mdics,registres mdics, etc.).

Pel que fa a les comissaries de la PG-ME,shan visitat deu comissaries per primer copamb la voluntat de continuar arribant a totel territori policial de Catalunya. Les tresrestants shavien visitat anteriorment, persha considerat oport fer-hi una visita deseguiment per comprovar el compliment de

les recomanacions formulades en elsinformes anteriors, i tamb per detectar-hipossibles noves deficincies. s el cas de lescomissaries de Ciutat Vella, Ciutat de laJustcia i Vic.

En el cas de la de Ciutat Vella, la visita es faarran que lEquip de Treball, a travs delConsell Assessor, t coneixement dunasentncia dictada recentment en qu esdeclara provat que la persona acusada varomandre detinguda durant unes hores en

aquelles dependncies, abans de sertraslladada a lACD de les Corts, el 13 denovembre de 2011. Tamb es declara provatque la persona detinguda va serimmobilitzada amb un casc de moto i lligadapels turmells. Per tant, lobjectiu de la visitas comprovar si es fa servir lACD o no.

Segons informaci tramesa pel DepartamentdInterior, la pauta operativa de gestiunificada de les detencions a la RegiMetropolitana Barcelona (RPMB) estableixque la Unitat Regional de Custdia i Detenci

de les Corts es constitueix, de formaordinria, com a unitat nica de recepci decustdia i detenci de persones detingudes ala ciutat de Barcelona.

Tot i aix, lRPMB disposa actualment de setrees bsiques policials (ABP) amb rees decustdia i detenci preparades per rebre,amb lautoritzaci prvia, les personesdetingudes. s el cas de la lABP Ciutat Vella.LABP de Sarri-Sant Gervasi, lABP SantMart i lABP Nou Barris resten excloses

daquesta pauta operativa, fins que nodisposin en el futur dedificis policials oinstallacions per a persones detingudes.

Com es recull ms endavant en la fitxa de lavisita, lACD no rep persones detingudes i seli ha donat ls de magatzem. No obstantaix, es conclou que en la mesura que lABPest preparada per rebre detinguts ambautoritzaci prvia, malgrat que no es faciservir, hi ha el risc que es pugui utilitzarsense donar-ne compte o sense deixar-neconstncia.

En el cas de Vic, es constata que tres de lesquatre celles per a homes no tenen el mur deprotecci visual dobra de les plaques turques.Tamb es dna la paradoxa que la comissariaest situada a pocs metres de la de GurdiaUrbana, per ats que no t un serveipermanent encarregat de lACD, hi poden

haver disfuncions organitzaves que impliquindilacions en el temps que la personadetinguda est custodiada a les dependnciesmunicipals. s per aix que sha recomanatque la comissaria dels Mossos dEsquadraestigui en disposici de donar un serveipermanent de custdia les 24 hores del dia.

La comissaria situada a la Ciutat de laJustcia de Barcelona havia estat objecteduna visita lany 2011 i enguany shaobservat que continuen mancant cmeres

en alguns espais de detenci dadults i que,pel que fa als infants, els nois i noies deprotecci, que no han coms cap tipus dedelicte, continuen compartint lespai dereclusi amb els infants i adolescents dereforma.

Pel que fa a les comissaries de districte de laPG-ME, es constata que nhi ha algunes, coms el cas de la de Banyoles i Sitges, que tenenACD, per les persones detingudes sntraslladades directament a lABP de Girona iVilanova i la Geltr, respectivament, per

qestions de gesti de personal. En canvi, lade Sant Celoni s que rep persones detingudes,tot i que un cop es conclouen les primeresdiligncies policials es traslladen a lABP deGranollers.

Quant a les bones prctiques observades, caldestacar la Comissaria de la PG-ME aPuigcerd i a la Seu dUrgell, en qu elspolsadors de les dutxes estan protegits perevitar lesions. Tamb la Comissaria de Reusperqu treballa amb un llibre de registre

especfic de contencions des don escontrolen totes les contencions quesapliquen a la comissaria.


41/136


42/136


43/136


2. Visites realitzades: observacions, recomanacions i respostes rebudes

a. Comissaries

POLICIA DE LA GENERALITAT - MOSSOS D'ESQUADRA

Comissaria de districte de la Policia de la Generalitat Mossos dEsquadra aSitges

Data 22 de gener de 2015

Nmero de visita Primera

Observacions

s una comissaria que t ACD, per no rep persones detingudes. Noms actua decontingncia o refor en cas que la Comissaria de Vilanova i la Geltr no es puguifer crrec de les persones detingudes.

Presenta les persones detingudes a la Comissaria de Mossos dEsquadra aVilanova i la Geltr.

Recomanacions No nhi ha.

Resposta No se'n requereix.

Comissaria de la Policia de la Generalitat Mossos dEsquadra a Reus

Data 24 de febrer de 2015


Observacions

Igual que la resta de comissaries dels Mossos dEsquadra, lACD s a la plantasubterrnia de ledifici i laccs de la persona detinguda es fa directament des delprquing. Hi ha cmeres de videovigilncia i els cartells que ninformen.

Lestructura i la distribuci de lespai tamb s molt semblant a la resta decomissaries dels Mossos dEsquadra. Una zona per a dones i menors i laltra per ahomes. Lelement ms destacable s que la ubicaci de les plaques turques decadascuna de les celles no resguarda ni protegeix la intimitat de la personadetinguda respecte de la mirada de terceres persones.

Lestat general de conservaci i manteniment de les celles i de lACD en generals correcte.

Informen que la comunicaci de la detenci al Collegi dAdvocats de Reus no simmediata, sin que es truca a ladvocat i es consensua lhora de la seva arribadaen funci de quan es preveu prendre declaraci a la persona detinguda. Mostrenel cas duna persona detinguda que ingressa a lACD a la nit, lavs al collegi t lloca les 6.35 hores i ladvocat arriba a les 8.56 hores.

Assenyalen que no hi ha protocollitzat un sistema de recanvi de flassades, sinque es canvien en funci dels casos i quan es constata que estan molt desgastades,tenen restes biolgiques, etc. El que s que est protocollitzat s que cada personadetinguda que surt ha de retirar la flassada i deixar la mrfega.

Tenen un llibre de registre de contencions des don es controlen les contencionsque sapliquen. s una iniciativa de lABP del Tarragons. Tamb tenen un llibreds intern i complementari al programa informtic en qu fan constar les inci-


44/136


Observacions

dncies a lACD. La finalitat s fer de refor i facilitar la feina als agents decustdia. Tanmateix, no est diligenciat.

Tamb tenen el llibre de registre dentrada i de sortida de persones detingudes pera adults i menors.

En el moment de la visita hi ha una persona detinguda, per dorm, motiu pel qualno se lentrevista.

Recomanacions

1. Diligenciar el llibre ds intern que fan servir de refor i per anotar-hiincidncies relatives a la custdia de les persones detingudes.

2. Adoptar mesures per facilitar que la persona detinguda pugui sortir de lacella quan demani anar al lavabo, ats que la ubicaci de les plaques turques noresguarda ni protegeix la seva intimitat de la mirada de terceres persones.

Resposta

Des del 5 de mar lACD daquestes dependncies disposa dun llibre de

novetats per anotar-hi les incidncies detectades durant la custdia en elsdiferents torns de treball.

El Departament dInterior est valorant la possibilitat delevar lalada delmuret de les celles de la Comissaria de Reus.

Grau d'acceptaci Acceptades

Comissaria de la Policia de la Generalitat Mossos dEsquadra a la Seu dUrgell

Data 4 de mar de 2015


Observacions

LACD s a la planta 0.

Des de la perspectiva dinstallacions i de videovigilncia, lACD presenta lesmateixes caracterstiques que la resta de comissaries del Cos de MossosdEsquadra.

En general, lestat de conservaci i manteniment s molt correcte. Tamb hi hacalefacci, que est encesa el dia de la visita.

La comunicaci de la detenci al collegi dadvocats es fa quan sha de prendredeclaraci a la persona detinguda. A diferncia de la majoria de comissaries

visitades, tamb avisen ladvocat quan es tracta de donar compliment a unrequeriment judicial de posar la persona detinguda a disposici judicial.

Una altra novetat s que custodien persones detingudes de les Forces i els Cossosde Seguretat de lEstat. Els agents que han materialitzat la detenci sn els que esfan crrec de la custdia. Si tamb hi ha detinguts de la PG-ME, la responsabilitatde la custdia s compartida.

No tenen cap sistema protocollitzat de recanvi de flassades.

El dia de la visita no hi ha cap persona detinguda. Es consulta el llibre de registredentrada i de sortida de persones detingudes i es constata que passen poques

hores a les dependncies policials. El que s que sobserva s que hi ha un volumconsiderable de persones detingudes per la Gurdia Civil.


45/136


Observacions Cal destacar la bona prctica relativa a la protecci que tenen els polsadors de lesdutxes per evitar lesions.


Resposta No se'n requereix.

Comissaria de la Policia de la Generalitat Mossos dEsquadra a Puigcerd



Observacions

LACD s a la planta 0.

Des de la perspectiva dinstallacions, de videovigilncia i de distribuci de lespai,lACD presenta les mateixes caracterstiques que la resta de comissaries del Cos de

Mossos dEsquadra, per s de dimensions ms redudes. Cal destacar que no hi hauna sala especfica on fer els escorcolls, de manera que es fan a la zona de la resclosa.Tamb hi ha una sala de reconeixement, per no es fa servir. A la mateixa sala tambhi ha un espai des don les persones detingudes poden tenir una comunicaci oralamb els seus familiars.

Lestat general de conservaci i manteniment de lACD s correcte i hi ha calefacci,que est encesa el dia de la visita.

A la zona dhomes hi ha dues celles. La custdia de dones i menors s conjunta. Hiha una sola cella i el ms rellevant s que la placa turca, la dutxa i el rentamans snen una habitaci annexa.

La comunicaci de la detenci al collegi dadvocats (servei de gurdia de Puigcerd)es fa parallelament amb la instrucci de latestat.

Cal destacar com a bona prctica que els polsadors de les dutxes estan protegits perevitar lesions.


Resposta No sen requereix

Comissaria de la Policia de la Generalitat Mossos dEsquadra a les Corts


Nmero de visita QuartaAnteriors: 01/03/2011, 01/02/2013, 02/10/2014 (ACPT-MNPT)

Observacions

Visita gravada amb cmera de televisi.

Sobserva que, amb carcter previ a la sortida, les persones detingudes que hande sortir han estat agrupades en dues celles per grups de cinc. Les personessurten duna en una, signen el document conforme els lliuren els efectespersonals que els havien estat retirats en el moment de lingrs a lACD i escolloquen de cara a la paret en els punts que hi ha assenyalats al terra, davant

la zona de control dels agents de custdia.


46/136


Observacions

Parallelament, mentre uns agents els colloquen les manilles, els altres es fancrrec de les bosses on hi ha els efectes personals de cadascun delles. Els dinerssn custodiats a banda sota la responsabilitat dun altre agent policial. Tant lespertinences com els diners sn traslladats juntament amb la persona detinguda ise li retornen quan finalitzen els trmits en seu judicial.

Un cop emmanillades, les persones detingudes surten de les dependncies policialsuna per una i les fan pujar al vehicle policial. Aquesta operaci es fa amb la portaexterior de la resclosa tancada. El responsable de lACD tamb hi s present persupervisar loperaci de sortida.

Un cop les persones detingudes sn dins el furg policial, un agent els colloca elscinturons de seguretat i els bloqueja des de lexterior. Un cop finalitzat el procs, estanca la porta en espera que el vehicle policial surti. El dia de la visita sespera asortir perqu hi ha una dona detinguda que est embarassada i que s traslladadadavant lautoritat judicial en primer lloc.

El trasllat de la dona embarassada presenta unes condicions diferents perqu es faen vehicle policial sense mampara, i la dona va emmanillada pel davant iacompanyada al darrere per una agent policial.

Els furgons sn del nou model policial en qu hi ha dos fileres de seients, unadarrera de laltra com en un cotxe amb capacitat per a cinc persones. Aquests notenen cap tipus desgra que faciliti laccs de les persones detingudes. Habiliten untamboret perqu hi pugin.

Un cop ha sortit el furg i el vehicle policial, sinicia el mateix procs amb les altrescinc persones detingudes. En aquesta segona sortida, es dna el cas duna personaque manifesta que no es troba b, i ats lestat que presenta, sacorda traslladar-la

directament al CAP Manso.

Tenen un registre especfic de les persones que surten per tenir-ne constncia.


Resposta No sen requereix.

Comissaria de la Policia de la Generalitat Mossos dEsquadra a Premi de Mar

Data 10 de juny de 2015


Observacions

Lagent de lOficina dAtenci al Ciutad i lagent que rep les denncies no vanidentificats.

LACD s a la planta subterrnia de ledifici.

Hi ha cmeres de videovigilncia al prquing i a tota lACD, llevat de la sala deressenya i el locutori on la persona detinguda sentrevista amb ladvocat.

La custdia de dones i menors s conjunta. Si b la cella t placa turca, en unahabitaci annexa hi ha un lavabo amb vter, rentamans i dutxa. Informen que

han demanat fer un forat a la part de baix de la porta de barrots de la cela perpoder subministrar les begudes i els aliments a la persona detinguda.


47/136


48/136


ObservacionsEs consulta el llibre de registre dentrada i de sortida de detinguts dadults i menors.Es constata que lestada mitjana dels detinguts a la comissaria no es perllonga enexcs en cap cas.



Comissaria de la Policia de la Generalitat Mossos dEsquadra a Ciutat Vella

Data 23 de juny de 2015

Nmero de visitaSegona(anterior: 09/01/2013)

Observacions

LACD s a la planta subterrnia de ledifici. Lestructura i la distribuci de les

zones s semblant a la de la Comissaria de les Corts.

Malgrat les manifestacions del cap de la Comissaria, ls de magatzem que shadonat a alguna de les celles i lestat de deixadesa de lACD no impedeixen que espugui fer s de lACD en un moment puntual. Daltra banda, cal tenir en compteque el Departament dInterior reconeix que les ABP amb rees de custdia idetenci, com ara la de Ciutat Vella, estan preparades per rebre personesdetingudes, amb lautoritzaci prvia. Per tant, en la mesura que oficialmentlACD de Ciutat Vella no est donada de baixa o no se li ha volgut assignar un altres, hi ha el risc que es pugui fer servir sense donar-ne compte o sense deixar-neconstncia.

Tant lACD com la sala didentificacions presenten rastres de sang que simpossible determinar a simple vista si sn recents o no. Dels incidents que haginprovocat aquestes restes i de qualsevol altre que pugui no haver-ne deixat senhauria de deixar plena constncia en un llibre de registre per a qualsevolinvestigaci ulterior.

El darrer llibre de registre dentrada i de sortida de persones detingudes que elsconsta s de lany 2008, tot i que resulta sorprenent, i aix sels fa notar, que noestigui degudament diligenciat ni shagi fet constar el dia en qu es dna de baixa.Per tant, lestat en qu es troba tampoc no s una evidncia suficient que des del2008 fins a lactualitat no shagi fet servir aquesta rea.

Recomanacions

1. En la mesura que lACD est preparada per rebre detinguts, cal que lrea bsica

policial responsable de la gesti daquestes dependncies adopti les mesuresoportunes per garantir en tot moment les condicions dhigiene i de salubritatnecessries que han de tenir aquests espais.

2. Cal ser rigors en el rgim de conservaci i custdia del llibre de registre de personesdetingudes, i tenir-lo sempre disponible i actualitzat, a disposici dels rgansencarregats de supervisar-lo quan aix ho requereixin.

3. Cal que la comissaria disposi dun llibre de registre on deixar constncia delspossibles incidents que es pugin produir a la sala didentificacions.


49/136


Resposta

Durant el darrer quadrimestre de 2015 finalitzaran els treballs de pintura de lesdependncies de lABP, i es far un reps de lCD, tot i que no estigui operativa.

LACD no rep detinguts, qualsevol persona detinguda s traslladada a lCD de lesCorts. Per aquesta ra, el llibre de registre de persones detingudes de la comissaria deCiutat Vella no sutilitza. No obstant aix, sempre est a disposici dels rgansencarregats de supervisar-lo quan aix ho requereixin.

De qualsevol persona que entra a la comissaria a efectes didentificaci quedaconstncia en el llibre didentificacions. En cas que es produs algun incident esdeixaria constncia documentalment o es posaria en coneixement de lautoritat

judicial.

Grau d'acceptaci Parcialment acceptades

Comissaria de districte de la Policia de la Generalitat Mossos dEsquadra a

Banyoles

Data 2 de setembre de 2015


Observacions

LACD s a la planta 0 enlloc de la -1 i t unes dimensions molt redudes (dues celles).

LACD s operativa, per des de fa un any aproximadament que les personesdetingudes es traslladen directament a lABP de Girona, per qestions de gesti depersonal. No obstant aix, de vegades, quan lABP de Girona no disposa despaisuficient, es fa s de lACD de Banyoles. En aquests casos, sempre sn avisats ambantelaci per poder-la preparar. Aix ha passat almenys un cop durant aquest any

2015.

Lestat general de conservaci i manteniment de les dues celles s correcte. Tenenuna placa turca amb un mur. En una habitaci adjacent hi ha una dutxa, que en elmoment de la visita sutilitza per desar-hi els matalassos.

Es consulta el llibre de registre dentrada i de sortida de persones detingudes ididentificacions. Es constata que lany 2014 ja no hi consta cap detenci i en el llibredidentificacions lany 2013 hi consten tres menors dedat. Quan es demana per lesentrades ocorregudes enguany, informen que, com que sn derivacions de lacomissaria de Girona, estan consignades en el seu llibre de registre.




50/136


Comissaria de la Policia de la Generalitat Mossos dEsquadra a Vic

Data 7 doctubre de 2015

Nmero de visitaSegona(anterior: 14/02/2012)

Observacions

Visita de seguiment de les recomanacions efectuades arran de lanterior visita, enqu es demanava que shabilits algun espai per albergar-hi les dones detingudesdiferent del que sutilitzava.

La cella de dones, si b est ubicada a la mateixa zona de celles que la delshomes, t una porta que no s de barrots i, per tant, resguarda la seva intimitatdavant la mirada de terceres persones.

En aquesta ocasi sobserva que en tres de les quatre celles que hi ha peralbergar-hi homes detinguts, no hi ha els murs de protecci visual dobra de lesplaques turques. Informen que els detinguts els van fer malb i no els han tornat

a collocar.

Tamb informen que estan pendents de la realitzaci dunes obres al prquingque permetin una entrada i sortida de la persona detinguda ms segura. Enaquests moments, laccs del vehicle policial es fa per una rampa, per no arribaa entrar a la zona de custdia perqu a dins hi ha molt poc espai per treure lapersona detinguda i perqu les condicions daccs sn difcils.

Assenyalen que es fan crrec de les detencions de les policies locals dels municipisde Torell, Tona, Manlleu i Vic. Tanmateix, ats que no tenen un servei permanentencarregat de lACD, es pot donar el cas que la policia local conclogui les sevesdiligncies, per hagi de continuar custodiant la persona detinguda en espera que

ells organitzin el servei de custdia corresponent.

No tenen llibre de registre, sin que est informatitzat. Mostren les dades de ladarrera persona detinguda i sobserva que passa a disposici judicial a les 13.30hores.

Informen que la comunicaci de la detenci a ladvocat t lloc desprs de lalectura de drets a la persona detinguda, per acorden amb ell lhora en qu espresentar a comissaria.

Recomanacions

1. Ats que en tres de les quatre celles que hi ha per albergar-hi homes detingutsno hi ha el mur de protecci visual dobra de la placa turca, cal que sadoptin lesmesures oportunes perqu es torni a collocar i que sigui suficient per preservar

la intimitat de la persona detinguda.

2. El fet que la comissaria no tingui un servei permanent encarregat de lACD potproduir disfuncions organitzatives que impliquin dilacions en el temps que lapersona detinguda est custodiada en dependncies municipals, com ara laComissaria de la Gurdia Urbana de Vic. Es constata que en alguns supsits lapersona detinguda roman al dipsit municipal un cop han concls les primersdiligncies policials, per causes alienes a la unitat instructora, niques admesesconstitucionalment i legalment, situaci que a vegades sallarga diverses hores.En la mesura que aquesta situaci afecta els drets de les persones detingudes, esrecomana que la comissaria de PG-ME estigui en disposici de donar un serveipermanent de custdia les 24 hores del dia.


51/136


Resposta

La Direcci de Serveis del Departament d'Interior, arran la visita a la comissariade Vic per part dels tcnics del Departament i de la Comissaria General Tcnicade Planificaci de la Seguretat, han concls recomanar que es tornin a fer elsmurets laterals de les plaques turques que es van eliminar.

Pel que fa a l'existncia d'un servei permanent de custdia de detinguts a lesdependncies de l'ABP Osona, no es t coneixement que s'hagi produt unademora de diverses hores en rebre i custodiar una persona detinguda presentadaper la Gurdia Urbana de Vic un cop han finalitzat les primeres dilignciespolicials en dependncies municipals.

Si no hi ha cap persona detinguda, la presncia permanent d'un agent a la zonade custdia va en detriment del servei a la ciutadania perqu aquest agent potestar fent altres funcions, principalment de seguretat ciutadana.

A fi de millorar la comunicaci entre cossos policials, es modificar elprocediment de comunicaci de detinguts de la Gurdia Urbana de Vic, de manera

que quan aquest cos practiqui una detenci s'informi directament la Sala Regionalde Comandament.

Grau d'acceptaci Parcialment acceptades

Comissaria de la Policia de la Generalitat Mossos dEsquadra a Arenys de Mar

Data 11 de febrer de 2015


Observacions

Laccs a la comissaria no est adaptat per a persones amb mobilitat reduda.

Igual que la resta de comissaries dels Mossos dEsquadra, lACD s a la plantasubterrnia de ledifici i la persona detinguda hi accedeix directament des delprquing. Hi ha cmeres de videovigilncia i els cartells que ninformen.

Lestructura i la distribuci de lespai tamb s molt semblant a la resta decomissaries de Mossos dEsquadra. Una de les diferncies s que tamb t unasala de roda de reconeixement que es fa servir.

A lACD hi ha dues zones separades: una per a adults i laltra per a menors. A lazona de menors hi ha una nica cella, que t placa turca i que presenta unaspecte molt descuidat. En una habitaci adjacent hi ha una dutxa i un rentamans.La zona dhomes s la ms gran. Hi ha sis celles de les quals dues estan

inhabilitades, ats que es fan servir per desar-hi el material decomissat. De lesquatre restants, la nmero 6 t el vter en sentit contrari a la resta.

Lestat general de conservaci i manteniment de les celles s correcte llevat delde les plaques turques, que estan tacades, rovellades i, per tant, en molt mal estat,igual que la placa turca de la cella de menors.

Les flassades es canvien cada deu usos. Mostren la graella de control de ls per acadascuna de les celles. El full de control estableix que un cop la flassada ha estatutilitzada cal substituir-la, i un cop emplenat el full sha de lliurar a administraci.Informen que aquest sistema de recanvi s propi de la comissaria.

El dia de la visita no hi ha persones detingudes. Es consulta el llibre de registredentrada i de sortida de detinguts i no shi observa cap irregularitat.


52/136


Observacions

Reconeixen que la comunicaci de la detenci al Collegi dAdvocats de Barcelonahauria de ser amb carcter immediat, per a la prctica consensuen amb ladvocatlhora darribada.

Recomanacions

1. Que no sempri la cella nmero 6, que t el vter en sentit contrari a la resta,perqu ni resguarda ni protegeix la intimitat de la persona detinguda respecte dela mirada de terceres persones.

2. Que sadoptin mesures per millorar lestat actual de les plaques turques detotes les celles habilitades, amb lobjectiu de reforar-ne la confortabilitat i lanetedat, ats que estan molt desgastades, rovellades i tacades.

Resposta

La cella nmero 6 sha deixat de fer servir i sestudiar si cal fer-hi algunamodificaci.

Sha de dur a terme una neteja a fons daquest espai i es valorar lasubstituci de les peces deteriorades.

Grau d'acceptaci Acceptades

Espai de detenci de menors i adults de la Ciutat de la Justcia

Data 2 de desembre de 2015

Nmero de visitaSegonaAnterior: 05/04/2011

Observacions

L'accs de la persona detinguda adulta o adolescent amb cotxe policial scompartit i d's exclusiu per la policia. Les rees de custdia respectives sn contiges,per separades fsicament.

rea de custdia dadults

L'ACD de la Ciutat de la Justcia s el punt final en el procs de detenci d'una persona.Els sotsinspector i el cap responsable de l'espai de detenci de la Ciutat de la Justciaacompanyen l'Equip i informen que hi ha dos tipus de persones detingudes: lespersones procedents de la comissaria de les Corts i les persones excarcerades decentres penitenciaris, que sn traslladades per requeriment d'alguna diligncia

judicial. En el moment de la visita hi ha 22 persones detingudes i 36 personesexcarcerades per assistir a judici o a altres diligncies judicials.

El criteri de classificaci de les persones detingudes s el segent: els homes i les donesestan custodiats a la mateixa ACD, per en celles separades; les persones detingudes i

les excarcerades tamb estan separades; les persones transsexuals o transgneres noes barregen amb ning i estan en celles separades; finalment, els detinguts perviolncia domstica tamb estan separats.

Les persones detingudes a l'ACD no van emmanillades. Tan sols se'ls demana queportin les mans al darrere.

Noms hi ha cmeres de videovigilncia als passadissos centrals. Informen que vandemanar installar-ne a les celles i als passadissos laterals, per la seva petici no haestat atesa.

Les celles sn de cinc o deu persones. El vter (placa turca) s a l'interior, tot i que els

sifons de l'aigua es controlen des de l'exterior. Ats que algunes celles estan a la vistaen tot moment dels agents de custdia, informen que, en cas de necessitat, les perso-


53/136


Observacions

nes detingudes es traslladen a celles ms resguardades perqu facin les sevesnecessitats.

L'ACD tamb t dues sales de reconeixement, dos boxs mdics i dos distribudors abanda i banda del passads central, des dels quals les persones detingudes o presespassen a disposici judicial acompanyades pels agents policials a travs d'un ascensord's exclusiu, la qual cosa permet que no es creuin amb la resta de la poblaci.

Mostren que a la planta superior de l'ACD hi ha les sales polivalents de personesdetingudes dels jutjats d'instrucci nmeros 1, 2 i 3, amb funcions de gurdia. Lespersones detingudes passen a aquestes dependncies judicials acompanyades pelsagents de policia, no armats, a travs de l'ascensor d'accs directe. Aquesta zona estvigilada amb cmeres i, en aquest sentit, hi ha el cartell informatiu d'enregistramentd'udio i vdeo, tot i que el sotsinspector que acompanya l'Equip manifesta desconixerque hi hagi udio. Les imatges enregistrades desapareixen es destrueixen passatstrenta dies.

Un cop concls l'acte de compareixena, la persona detinguda torna a la cellaassignada en espera que el secretari judicial li comuniqui si queda en llibertat o no.

En cas que quedi en llibertat, se li lliuren els objectes personals i se'n torna acomprovar la identitat per garantir que la persona que surt s la mateixa la que vaentrar-hi. En acabat, se la fa passar per un passads que va directament al carrer i enel qual els Mossos ja no fan cap intervenci.

En el cas de persones excarcerades, el procediment s el mateix, amb lnicadiferncia que les persones detingudes van emmanillades i els agents policials,armats, i passen a disposici del jutjat penal o d'instrucci que els ha requerit, que s

a la planta 1 de l'edifici.

La valoraci global de les dependncies es pot qualificar de correcta si es comparaamb altres rees de detenci que hi ha a la part subterrnia dels edificis. No hi haproblemes de males olors i les condicions de ventilaci i d'illuminaci snadequades, tot i el nombre de poblaci que hi passa diriament.

L'assistncia sanitria s duta a terme pel forense de gurdia del jutjat d'instruccicorresponent i pot ser tant a demanda de la mateixa persona detinguda com del

jutjat. L'horari de la gurdia forense s de 9 a 21 hores. Hi ha una infermera de dillunsa divendres de 8 a 15 hores. En el moment de la visita de l'Equip s'est fent unaconsulta mdica. Sobserva que t lloc amb la porta oberta i amb tres mossosd'esquadra presents a l'interior del box mdic. Tant els mossos d'esquadra, com el

forense i la infermera expliquen que s una prctica habitual el fet que tots elsreconeixements es facin en presncia policial. L'exploraci fsica es fa en unahabitaci interior del box mdic en presncia de la infermera, si es fa en el seu horari,o amb personal no sanitari (policia o altre personal dels jutjats), si s fora d'horari dela infermera. No s'enregistra en la histria clnica el fet que es facin en presncia depersonal de custdia i altre personal no sanitari. Com a informe mdic es fa servir elProtocol medicoforense d'assistncia a la persona detinguda de l'Institut de MedicinaLegal de Catalunya. Aquest protocol no s'adequa als estndards mnims requerits perorganismes internacionals ni al Protocol d'Istanbul, com a guia internacional dereferncia pel que fa a l'avaluaci especfica de maltractaments, i no inclou concluside compatibilitat.


54/136


Observacions

Dos membres de l'Equip entrevisten collectivament un grup de cinc noies a lamateixa cella on estan recloses. Vnen de Wad-Ras per a una roda dereconeixement. Manifesten que han estat tractades correctament per la Policia. Esqueixen que s el segon cop que han de venir i que sembla que, per segona vegada, laroda ser anullada. Fa dues hores que hi sn i no saben quanta estona ms s'haurand'esperar. Parlen b del CP de Wad Ras, per, en canvi, una d'elles relatamaltractaments al mdul U de Dones de Brians I.

rea de custdia de menorsL'rea de custdia de menors atn, duna banda, menors de reforma, detinguts per lapresumpta comissi d'un delicte o internats en un centre de justcia juvenil i que snrequerits per acudir a alguna actuaci judicial; i, de l'altra, menors de protecci,generalment infants i adolescents tutelats per l'Administraci i escapolits de centresde protecci, i infants i adolescents estrangers no acompanyats. Els menors dereforma i de protecci continuen compartint les mateixes installacions, en salesseparades per un passads, per contiges. Un dels passadissos s hbrid, amb cellesde protecci i de reforma. La funci de l'agent policial en aquesta zona s

exclusivament de custdia un cop sha escorcollat i identificat el menor.Conjuntament amb ells, hi treballen educadors, el coordinador dels quals acompanyal'Equip durant la visita i respon a les qestions que se li plantegen. Informa que haplantejat la necessitat de trobar un espai alternatiu que eviti l'entrada de menors deprotecci a l'ACD, sense xit.

A diferncia de la zona d'adults, les celles de menors tenen cmeres que estancreuades per evitar els punts foscos i que enregistren el menor sense necessitatd'obrir constantment la porta o la finestreta.

Hi ha deu celles en total, inclosa la que es fa servir per escorcollar inicialment elmenor abans que passi a l'ACD. En el moment de la visita hi ha quatre menors de

reforma.

Les sales de menors i de protecci sn idntiques i les celles, tamb. Les celles notenen vter a l'interior, sin cada espai t una zona de serveis amb inodor irentamans.

Informen que respecte als anys 2011-2012 s'ha redut considerablement la durada del'estada dels menors en aquestes dependncies. Tot i aix, reconeixen que si l'ingrses produeix a la nit o de matinada, el menor hi pernocta perqu generalment no hiha gurdia de Fiscalia o perqu als centres de menors no hi ha prou personal perquse'n pugui fer crrec a aquelles hores. En aquests supsits, se'ls dna un matals,roba de llit i una flassada. Mostren les flassades, que sn semblants a les que fanservir els adults, per d'un altre color. Han demanat que es canvin perqu sn un

perill en la mesura que s'esfilagarsen. Nestan esperant una nova remesa.

Els menors no tenen servei de traducci quan hi ingressen fins que no snreconeguts pel metge forense.

No hi ha metge forense exclusiu per a menors, l'assistncia sanitria correspon alforense de gurdia de l'Hospitalet de Llobregat. De vegades, a causa de la demora enl'assistncia, cal recrrer al 112 per a l'assistncia sanitria d'urgncia.

Pel que fa als pats, a suggeriment del Sndic de Greuges, han installat una mquinaper escalfar els entrepans de la mquina expenedora. Tamb tenen pomes, demanera que per dinar donen al menor un entrep i una poma, i per esmorzar o

berenar, una magdalena i un suc. Entre el material a disposici de l'ACD hi ha robad'infant de totes les talles.


55/136


Recomanacions

DGAIA (Departament de Benestar Social i Famlia) i Gerncia de la Ciutat de laJustcia (Departament de Justcia):

En relaci amb la protecci de linfant o adolescent que sigui localitzat per laPG-ME, cal adoptar les mesures necessries per evitar que entri a l'espai dedetenci i trobar un espai alternatiu a la mateixa Ciutat de la Justcia perqu,mentre estigui retingut, rebi les atencions i l'assistncia que requereix, tenint encompte l'edat, el sexe i les caracterstiques individuals.

Departament de Justcia:

Cal garantir la presncia de personal d'infermeria d

Informe MCPT 2015

Documents

Transcript of Informe MCPT 2015