Informe Ràdio 2007-2011

Pantone 1807 M T. Negra

Informe sobre la Rdio a Catalunya

2007 - 2011

UAB-radio-2015-LIBRO.indb 1 17/03/15 12:53


Aquest llibre sha editat amb el suport del Departament de Presidncia de la Generalitat de Catalunya.

Coordinadors: Josep Maria Mart i Beln Moncls

Correcci lingstica: Montserrat Rigol

Disseny de la coberta: enunespai.com

Disseny de linterior i maquetaci: freiredisseny.com

Edici: Servei de Publicacions. Universitat Autnoma de Barcelona

Primera edici: desembre de 2014

Tiratge: 200 exemplars

ISBN 978-84-490-5094-7

Dipsit legal: B-27.784-2014

Impressi: Grfiques JOU, SL



NDEX

Presentaci: Fi de cicle radiofnic, inici duna etapa incerta 7per Josep Maria Mart i Beln Moncls

I. Evoluci del mapa de la radiodifusi analgica i digital a Catalunya i adequaci de ls de lespectre al Pla Tcnic Nacional de Radiodifusi Sonora 11

per Cinto Niqui i Luis Segarra

1. Evoluci del mapa de la radiodifusi analgica i digital a Catalunya en el perode 2007-2011 131.1. Evoluci dels grups empresarials pblics 151.2. Evoluci dels grups empresarials privats 161.3. Evoluci del tercer sector 171.4. Evoluci del mapa de la radiodifusi digital en DAB i TDT 171.5. Conclusions del comportament del mapa de la radiodifusi analgica i digital a Catalunya 2007-2011 19

2. Mapa de la radiodifusi analgica i digital terrestre a Catalunya lany 2011 202.1. Estat de la radiodifusi analgica terrestre en FM i OM (2011) 202.2. El Pla Tcnic Nacional (PTN) de Radiodifusi Sonora en FM 222.3. Grups empresarials 262.4. Estat de la radiodifusi digital terrestre en DAB i TDT (2011) 272.5. Conclusions 31

3. Fonts dinformaci consultades 324. Mapa radiofnic analgic de Catalunya 2011 33

4.1. Consideracions prvies 334.2. Ona mitjana 344.3. Freqncia modulada 35

5. Mapa radiofnic digital en televisi digital terrestre de Catalunya 2011 71

II. La programaci radiofnica i la consolidaci dels models generalista i temtics 77per Maria Gutirrez

1. Introducci 792. Les constants fonamentals de loferta generalista en el perode 2007-2011 80

2.1. Lhomogenetzaci de loferta 802.2. Lenfortiment dels gneres dominants 822.3. Els gneres minoritaris: una reserva per a lheterogenetat? 882.4. Laportaci de loferta local a les generalistes amb programaci estatal i local 902.5. Conclusions de levoluci de la programaci de la rdio a Catalunya en el perode 2007-2011 90

3. La programaci radiofnica catalana la temporada 2010-2011: la partida de lEsport 903.1. Loferta de les emissores generalistes dmbit catal 913.2. Loferta de les rdios amb programaci estatal i local 933.3. La rdio temtica musical 973.4. Les emissores temtiques no musicals 973.5. La rdio local 983.6. Conclusions 99


4 Informe sobre la Rdio a Catalunya, 2007-2011


4. Bibliografia 995. Webs de referncia 99

III. El consum radiofnic: un creixement que no satura 101per Carles Llorens

1. Evoluci de laudincia radiofnica a Catalunya en el perode 2007-2011 1031.1. Conclusions de levoluci del consum radiofnic en el perode 2007-2011 106

2. Dades generals del consum radiofnic del 2011 1062.1. Variables demogrfiques i hbits de consum 1082.2. Rutines del consum radiofnic 1092.3. Rnquings de cadenes 1102.4. Conclusions 118

3. Fonts dinformaci consultades 119

IV. Perspectiva econmica del sector radiofnic a Catalunya: evoluci els darrers anys 121per Joan Maria Corbella i Xavier Cubeles

1. Introducci 1232. Plantejament metodolgic de lestudi 123

2.1. Plantejament general 1232.2. Univers de lestudi 124

3. Evoluci dels aspectes econmics del sector radiofnic a Catalunya en el perode 2007-2011: balan de cinc anys 1253.1. Introducci 1253.2. El context econmic de la rdio a Catalunya 1253.3. Els recursos pblics al sector rdio 1303.4. La dimensi econmica del sector radiofnic de Catalunya durant el perode 2007-2011 1323.5. Conclusions de lanlisi de leconomia de la rdio a Catalunya en el perode 2007-2011 135

4. Informe econmic de la rdio a Catalunya, 2011 1364.1. Introducci 1364.2. Plantejament metodolgic de lestudi 1364.3. El context econmic de la rdio a Catalunya 1364.4. Els recursos pblics al sector rdio 1404.5. La dimensi econmica del sector radiofnic de Catalunya 1424.6. Conclusions 148

5. Bibliografia i fonts consultades 148Annex. Relaci dempreses sobre les quals sha fet lestudi econmic de la rdio a Catalunya 149

V. Evoluci de la rdio catalana a Internet: nous reptes, vells pressupostos 153per Xavier Ribes

1. Introducci 1552. Plantejament metodolgic 1553. Les emissores de rdio a la xarxa: de la presncia a la web a la ubiqitat geotemporal 156

3.1. Estadis evolutius de la rdio a Internet 1563.2. Levoluci del fenomen 156

4. La rdio catalana a Internet 2011 1574.1. La retransistoritzaci de lescolta 1574.2. Facebook i Twitter: immediatesa, sincronia i relaci 1574.3. Laccs a loferta radiofnica a travs dInternet: un producte, moltes finestres 1594.4. Les eines de participaci: lhegemonia de les xarxes socials 1634.5. La Publicitat: velles formes en nous mitjans 1644.6. El vdeo a les bitcasters: mira la rdio 164

5. On hem arribat: conclusions dun perode 1646. Una mirada al futur 1657. Fonts consultades 165


5


ndex

VI. Els fets ms rellevants: Les publicacions sobre la rdio a Catalunya en els ltims cinc anys i la repercussi meditica en el 2011 167

per Slvia Espinosa

1. Fets i normatives que han marcat la rdio catalana en el perode 2007-2011 1691.1. Durant aquests anys han desaparegut per sempre les mtiques veus, entre daltres de... 171

2. Els fets ms rellevants de la rdio a Catalunya 2011 1712.1. Durant lany 2011 diverses rdios han celebrat els seus aniversaris 184

3. Fonts documentals 185


7


PRESENTACI

LInforme sobre la rdio a Catalunya ha estat i s enca-ra avui el primer i nic estudi regular i exhaustiu sobre aquesta indstria cultural que es publica no solament a Catalunya, sin tamb a la resta de lEstat espanyol. Sorgeix com a resultat duna dinmica de collaboraci generada fa anys pels operadors pblics i privats arran de la celebraci dels diferents congressos sectorials, in-dits tamb fora de casa nostra, i que facilitaren la cre-aci de lObservatori de la Rdio a Catalunya (lOBS), pertanyent al Grup de Recerca en Imatge, So i Snte-si1 (GRISS) de la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB), grup que tamb ha promogut un seguit de re-cerques especialitzades en el sector.

El primer Informe, que es va centrar en el bienni 2006-2007, va ser publicat lany 2008; el segon va sortir lany 2009 i ja a partir daleshores lInforme va tenir un caire anual que es va mantenir fins a lany 2011.

El llibre que el lector t a les mans ha tornat a canviar el perode a estudiar i fa un resum de cinc anys, s a dir, va del 2007 al 2011. Per tant, aquesta edici, en realitat, resu-meix i analitza levoluci soferta pel sector des del primer Informe que vrem fer fins al que ara presentem. A partir de la propera edici, esperem recuperar el carcter danlisi biennal.

1. El GRISS s un grup de recerca consolidat de la Universitat Autnoma de Barcelona, creat el 1980, reconegut per la Generalitat de Catalunya (Grup2014SGR1674) i adscrit al Departament de Comunicaci Audiovisual i Publicitat.

Els informes i la generaci de coneixement sobre la radiodifusi catalana

Des de fa anys hem sostingut de manera reiterada2 que la rdio catalana t una personalitat prpia i diferenciada, i aquesta caracterstica no s deguda solament al fet que el nostre pas tingui una llengua i una cultura prpies. Hi ha ms raons que justifiquen la nostra afirmaci. Hem demos-trat mantes vegades que aquesta indstria cultural presenta trets especfics en diferents aspectes estructurals: primer, pel que fa a la tipologia dels operadors; en segon lloc, per les seves caracterstiques productives especfiques, i, final-ment, tamb per les particularitats que presenten els seus mercats doferta i consum.

El que resulta ms difcil s demostrar duna mane-ra fefaent totes aquestes particularitats. Com s conegut, des del punt de vista cientfic, qualsevol tesi sobre un pro-blema de coneixement, a ms de ser formulada com s el cas, ha de ser tamb corroborada amb dades que la facin vera. I en lanlisi daquesta indstria aix no sempre ha estat fcil.

2. J. M. Mart (2004), Loferta radiofnica a Catalunya, entre la maduresa i la crisi, Quaderns del CAC, nm. 18, p. 31-36. J. M. Mart (2008), Prleg, a J. M. Mart i B. Moncls (ed.), Actes del 3r Congrs de la Rdio a Catalunya, Barcelona, Departament de Comunicaci Audiovisual i de Publicitat, Universitat Autnoma de Barcelona.

Fi de cicle radiofnic, inici duna etapa incerta




Durant dcades, al conjunt de lEstat espanyol els mitjans de comunicaci convencionals, tant privats com pblics, han operat en unes certes condicions dopacitat. La manca de llibertats pbliques, sobretot les dexpressi i demissi, es va utilitzar per justificar que la poca trans-parncia de les dades econmiques que reflectien la seva activitat (pretesament aquest silenci era explicat com una mena de mecanisme de defensa enfront del control poltic) era una mena de tic adquirit en els anys de la dictadura. Re-cuperada la democrcia, les coses van seguir ms o menys igual en aquesta qesti. Aix doncs, de la rdio, se nha parlat durant molt ms temps, a partir ms destimacions que no pas destadstiques que reflectissin la realitat. El pes real daquest mitj en el conjunt de les indstries de la co-municaci es va fer a partir dun repertori de convencions sobre el qual es va anar articulant una mena de relats dxit que noms feien esment al seu reconeixement social, a la seva qualitat intrnseca o a la seva eficincia com a suport publicitari.

Els diferents congressos celebrats a Catalunya des de 19963 van anar canviant aquest estat de coses i es va co-menar a emprar informaci real sobre lespai radioelctric, sobre els operadors i tamb sobre el volum publicitari de negoci. Seguint aquest cam obert, lObservatori de la R-dio a Catalunya, com a instituci de recerca universitria, el que ha intentat fer des daleshores s aconseguir tres objec-tius que ens han semblat importants. Primer, sistematitzar la recollida, el tractament i la lectura de les dades pbliques i existents referides a aspectes concrets del sector; segon, a partir daquestes dades, construir els repertoris estadstics indits que puguin ajudar a donar la dimensi real daques-ta indstria cultural catalana, i tercer i ltim, interpretar tota aquesta informaci i convertir-la en coneixement ac-cessible per a tothom.

Pensem, doncs, que lelaboraci continuada des de 2006 dels informes ha ajudat a donar una idea de com ha estat levoluci del sector radiofnic, quins trets especfics daquesta indstria shan anat configurant i quins poden ser alguns dels possibles canvis en el futur. Igualment, la continutat de lequip dinvestigadors que ha anat elaborant lInforme edici rere edici ha perms que la recerca sigui homognia i fiable.

Un sistema radiodifusor installat en la crisi

El perode que comprn aquest Informe resum recull dos dels moments ms importants viscuts per la rdio catalana

3. El 1r Congrs de la Rdio a Catalunya, celebrat el 4 i 5 doctubre de 1996; el 2n Congrs de la Rdio a Catalunya, celebrat el 24 i 25 de gener de 2003, i el 3r Congrs de la Rdio a Catalunya, celebrat el 12 i 13 de maig de 2006.

en les darreres dcades: el ms lgid i de mxim creixement pel que fa als indicadors econmics i tamb el de mxima davallada. La situaci econmica ha causat grans estralls en aquesta indstria cultural i les coses encara empitjoraran ats que ja es coneixen les dades de 2013, que sn negatives i que queden fora del perode que tracta aquesta edici.

Tot i els entrebancs econmics, el sistema radiofnic catal continua amb una oferta extremadament saturada en la banda dFM, on sexploten unes 897 freqncies tot i que el Plan Tcnico Nacional en preveu noms 5914, la qual cosa vol dir que en tenim ms de 300 que estan fora de qualsevol regulaci i, dissortadament, sense que hi hagi cap previsi de posar en marxa poltiques que permetin ar-ranjar aquest desfasament i, a la vegada, poder millorar la manca de qualitat tcnica del so difs i el confort descolta.

Tamb, des del punt de vista tecnolgic, sest pro-duint una situaci que trenca amb una tradici que sempre havia distingit la rdio catalana: la seva disposici a adoptar nous estndards tecnolgics que suposessin un progrs, tal com va succeir a la dcada dels anys setanta i vuitanta amb lFM. La difusi digital no avana. El pla dimplementaci del DAB o del DAB+ continua parat. Lany 2011 hi havia unes 15 emissores emetent, fet que indica que aquest nou suport porta el cam de no ser mai adoptat5, sobretot si com sembla no hi ha ganes de donar-li un vertader im-puls governamental, a diferncia del que va succeir en el cas de la TDT i la consegent apagada analgica. A ms, paradoxalment, lnic lloc on progressa la rdio de qualitat digital s en la nova televisi, on es poden escoltar prop de 70 emissores.

Hi ha, doncs, un estancament tecnolgic. La difusi radiofnica convencional continua igual. Com hem vist, no hi ha hagut cap mena de reculada en lexplotaci de fre-qncies dFM, ni tampoc no sha produt cap reducci de quilowatts de potncia emesa. El que s que hi ha hagut en el pla econmic s una contractaci espectacular del mercat radiofnic, que ha provocat un deteriorament dels recursos assignats en la producci de continguts tant en el sector pblic com en el privat.

En xifres absolutes, els ingressos dexplotaci del conjunt de la rdio catalana es podrien situar entorn dels cent milions deuros, ja en plena crisi i desprs de dos anys de retallades. La xifra pren un valor ms negatiu i preo-cupant si fem lexercici de repartir aquesta quantitat pel nombre de freqncies en explotaci; el magre resultat que dna demostra que, amb ingressos mnims, la supervivn-cia de moltes delles noms s possible si es transformen

4. Pla Tcnic Nacional de Radiodifusi Sonora en Ones Mtriques amb Modulaci de Freqncia, Reial decret 964/2006.

5. Un magre balan per a un Pla que el 2011 complia onze anys des que fou promulgat (Reial decret 1287/1999).


9


en estacions repetidores, s a dir, sense continguts propis i, a vegades, ni tan sols amb desconnexions publicitries que obliguin a disposar duna mnima estructura tcnica i humana.

Si, a ms del que hem explicat anteriorment, prenem en consideraci altres magnituds econmiques, ens adona-rem que lempobriment experimentat per la indstria radi-ofnica catalana s quelcom ms que una realitat estadstica i que s lcit pensar que aquesta circumstncia est afectant la seva qualitat general. No pensem nicament en el fet que shagin suprimit molts llocs de treball, sin que tamb cre-iem que ha empitjorat la qualitat de les condicions en les quals els professionals radiofnics porten a terme la seva fei-na i, sobretot, en la inestabilitat del mercat de treball.

Com ja es coneix, el finanament general del sistema radiofnic catal continua depenent en gran part de les apor-tacions pbliques. I aix per dos motius: el primer, perqu, tot i que shan produt alguns tancaments demissores, les administracions locals i la catalana continuen sent els titulars ms importants de freqncies i en un percentatge superior als privats, i el segon, perqu contribueixen al finanament del mitj per una doble via: duna banda, per la publicitat institucional, i de laltra, amb les ajudes de diferents tipus que atorguen als operadors, sobretot als privats.

Hi ha tamb un deteriorament no considerat en el nostre Informe: s el de les condicions del mercat publici-tari radiofnic. Una realitat a la qual caldr parar atenci i que caldr avaluar duna manera contrastada. De moment, qualsevol persona interessada pot comprovar com el temps dantena ocupat per la publicitat ha augmentat en el decurs daquest perode, i ho ha fet en la mesura que, paradoxal-ment, han disminut els ingressos per aquest concepte.

Creix el consum radiofnic, pocs canvis en loferta

La disminuci evident dels recursos emprats en la produc-ci de continguts radiofnics sembla que no s tinguda en compte pel conjunt dels odors potencials. En el perode 2007-2011, laudincia radiofnica a casa nostra va crixer un 7,4 %, i ms que la mitjana espanyola. Es tracta duna dada que no s gens negligible, sobretot si tenim en compte el que els ha passat i els est passant a altres mitjans con-vencionals que estan en franca reculada tant en difusi com en xifra de negocis6.

La rdio, doncs, sembla que suporta millor que la premsa la competncia ferotge de lanomenada comunicaci en xarxa, tot i que en el perode descrit els operadors cata-

6. AEDE (Asociacin de Editores de Diarios Espaoles) (2013), Libro Blanco de la Prensa Diaria, Madrid, AEDE.

lans encara no acaben de trobar ni lestratgia definitiva ni el model de negoci pel qual cal optar en aquest nou entorn. De moment, el nostre Informe mostra que Internet ha dei-xat de ser nicament una eina de potenciaci de la imatge corporativa de les emissores per convertir-se de manera de-cidida en un canal de relaci amb laudincia. No es tracta dun pas petit, ja que des de fa temps els responsables dels programes i dels formats radiofnics de programaci cre-uen que estar en els social media no s solament desitjable, sin tamb obligatori si es vol que els programes tinguin xit entre laudincia.

En el perode que basteix el nostre Informe no hi ha hagut gaires canvis substancials en el mercat de loferta. No sabem si per naturalesa o per tradici, les graelles de les emissores i cadenes fins i tot les de les emissores que operen en els mercats ms competitius continuen amb la tendncia a lestabilitat.

Pel que fa a la rdio generalista, continua el fenomen RAC1, que no solament ha aconseguit el nivell daudin-cia absoluta mai assolida a Catalunya per una sola cadena, sin que de retruc tamb ha aconseguit millorar una dada important: aturar lenvelliment de laudincia, situaci que fa anys que resulta molt preocupant per al futur de la rdio generalista. Aquest model programtic, basat en la diversi-tat programtica i de continguts, hauria dobtenir en con-seqncia el favor de pblics ms variats pel que fa a edat i a altres aspectes sociodemogrfics. I aix no s aix. En el perode que hem estudiat, sha fet ms evident que mai que el segment de poblaci ms majoritari de laudincia conti-nua estant entre els 55 i els 64 anys. I tot sembla que indica que la tendncia continua. Arreu del mn s un fet que la rdio de paraula recull oients ms grans, i lespecialitzada, ms joves, per mai fins a lextrem que arriba a casa nostra i, sobretot, al conjunt de lEstat espanyol.

Linfoentreteniment, la informaci i lesport, tractats tots en programes pertanyents al gnere macromagazn, sembla que no resulten gaire atractius per a tots aquells odors, sobretot els ms joves, que es mouen en escenaris on les coses sn ms variades, passen ms rpid i permeten la intervenci directa dels qui escolten, utilitzant diferents canals de comunicaci, sobretot les xarxes socials.

La rdio musical tamb sembla que pateix una situa-ci dun cert estancament pel que fa a lestructura de lofer-ta. Fa uns anys, lObservatori va promoure un estudi7 en el

7. Informe sobre la rdio i els joves. Problemtica actual i tendncies de futur, encarregat per lAssociaci Catalana de Rdio (ACR) i elaborat per lObservatori de la Rdio a Catalunya entre 2008 i 2010. Per a ms informaci sobre lestudi, consulteu J. M. Mart, X. ribes, M. Gutirrez, L. Martnez i B. Moncls (2010), Apunts sobre la recerca La rdio i els joves. Problemtica actual i tendncies de futur, a J. M. Mart i B. Moncls (coord.), Informe sobre la rdio a Catalunya 2009, Bellaterra, Serveis de Publicacions de la Universitat Autnoma de Barcelona, p. 99-108.

Presentaci




qual es feia palesa una certa desafecci entre els joves, so-bretot pel que fa al temps descolta i la valoraci interessada que feien del mitj, per, paradoxalment, tamb quedava pals que continuaven utilitzant-lo per obtenir informaci sobre les novetats musicals. Aquest Informe confirma una part de la recerca prvia, ja que el segment daudincia dels 14 als 19 anys ha experimentat un creixement continuat en els darrers cinc anys.

Com diem a linici daquesta presentaci, en el pe-rode 2007-2011 passen moltes coses, es tanca un perode brillant de creixement econmic i comena una crisi que ha fet baixar la inversi publicitria, els recursos emprats en la producci i locupaci laboral de la radiodifusi ca-talana. Les davallades no sembla que shagin acabat. Per aix, esperem que en la propera edici de lInforme podrem elaborar la radiografia definitiva del seu estat.

Josep Maria MartDirector de lObservatori de la Rdio a Catalunya

Membre del GRISS i

Beln MonclsCoordinadora de lObservatori de la Rdio a Catalunya

Membre del GRISS



CAPTOL I

En aquest captol sestudia levoluci del mapa de la radiodi-

fusi analgica i digital terrestre a Catalunya (2007-2011). Pel

que fa a les transmissions en freqncia modulada, sofereix el

mapa de lany 2011 i es presenten, agrupades per comarques

i freqncia demissi, totes les rdios amb llicncia o sen-

se pbliques, privades i del tercer sector que estaven en

funcionament a Catalunya el mes de desembre daquell any.

Per primera vegada, es fa un estudi de quantes emissores dFM

estaven dins de lordenament fixat pel darrer Pla Tcnic Nacio-

nal (PTN) de Radiodifusi Sonora de 2006. Pel que fa a la rdio

digital, es comptabilitza loferta residual en digital audio bro-

adcasting (DAB) i sactualitza el nombre de rdios presents als

mltiplexs televisius de la televisi digital terrestre (TDT).

Per Cinto Niqui, doctor en Cincies de la Comunicaci i profes-

sor associat del Departament de Comunicaci Audiovisual i de

Publicitat de la UAB, i Luis Segarra, editor de La gua de la radio

en Espaa i collaborador del programa Laltra rdio, de Rdio 4.

Evoluci del mapa de la radiodifusi

analgica i digital a Catalunya i adequaci

de ls de lespectre al Pla Tcnic Nacional

de Radiodifusi Sonora

CAPTOL ICAPTOL I


13 Evoluci del mapa de la radiodifusi analgica i digital a Catalunya

1. Evoluci del mapa de la radiodifusi analgica i digital a Catalunya en el perode 2007-2011

En el perode de 2007 a 2011, en el mapa radiofnic ca-tal operaven tres grups pblics: Rdio Nacional dEspa-nya (RNE), de la Corporaci Rdio Televisi Espanyola (CRTVE); Catalunya Rdio SRG, SA, que forma part de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), i COMRdio, que depenia del Consorci de Comunicaci Local (CCL), format per la Diputaci de Barcelona, la Mancomunitat de Municipis de lrea Metropolitana de Barcelona, lAssociaci dEmissores Municipals de Catalu-nya i ladhesi de lAjuntament de Barcelona i un centenar dajuntaments ms. Dins del sector pblic caldria afegir les 236 rdios municipals que existien lany 2011.

En el mateix perode, a Catalunya radiaven la seva oferta 18 grups radiofnics privats: 9 basaven el seu negoci en el mercat de Catalunya i 9 tenien interessos comercials a tot lEstat espanyol. Tret del Grup Flaix, el GrupCat de Comunicaci i Rdio Marina, SA, totes les altres empreses amb concessions de llicncies radiofniques tenien negocis relacionats amb la premsa escrita o amb canals de televisi i se les podia considerar multimdia. Lany 2011 noms hi havia 11 emissores locals comercials independents, amb lli-cncia dFM. Per tant, un 85% de les rdios privades estaven integrades en alguna de les 31 cadenes radiofniques, ges-tionades pels 15 grups de comunicaci existents aquell any.

Junt als grups pblics i privats de comunicaci en el dial de lFM catalana, en el perode de 2007 a 2011, han funcionat ms dun centenar de rdios sense regularitzar, que formen el tercer sector. En aquest heterogeni conjunt, shi troben les rdios lliures, rdios de districte i de bar-ri, emissores religioses, rdios escolars i educatives, rdios culturals o associatives, emissores penitenciries, estacions llatines, emissores esotriques, frmules musicals i rdios que segueixen un model de programaci privat.

Durant els cinc anys estudiats, loferta radiofnica hertziana havia arribat als odors de Catalunya majoritri-ament mitjanant les dues bandes analgiques tradicionals: la de freqncia modulada (FM) i la dona mitjana (OM).

El mapa de la rdio analgica en OM noms va ex-perimentar un canvi: la compra de Rdio Terrassa per Ra-

dio Blanca, el mes de febrer de lany 2010. La desaparici de Rdio Terrassa va provocar que la Cadena SER perds una emissora i la seva reconversi primer en Kiss FM i, ms endavant, en Hit FM. Al dial dOM shan mantingut funcionant 15 emissores: 12 de privades i 3 de pbliques.

Linters dels operadors radiofnics per lespectre dFM es constata observant que, entre els anys 2007 i 2011, el nombre total de freqncies ocupades shavia incremen-tat en 37 i fregava les 900 al final del perode.

En el perode de 2007 a 2011, en el mapa radio-fnic catal en OM i FM han operat: 3 grups pblics i prop de 240 rdios municipals; 18 grups privats (9 presents noms en el mercat catal i 9 amb interessos a tot lEstat espa-nyol) i prop duna desena de rdios comerci-als independents, i un centenar de rdios del tercer sector

En zones molt poblades, com ara el Barcelons amb 82 emissores, la meitat del tercer sector i 4 rdios privades legals sense autoritzaci per emetre en aquella comarca, lany 2011, locupaci descontrolada de les-pectre havia provocat que moltes emissores acabessin situant-se noms a 200 kc de distncia i aquest fet com-portava nombroses interferncies entre estacions venes. Tots els odors de lFM patien aquestes molsties. Tant els que volien escoltar les emissores autoritzades com els que volien seguir els programes de les petites emissores culturals, de barri o lliures pendents de regulaci per lAdministraci.

Segons el PTN de Radiodifusi Sonora en Ones Mtriques amb Modulaci de Freqncia, el nombre de freqncies reservades per als diferents operadors a Ca-talunya s de 591. Daquestes, 199 sn per a les persones fsiques o jurdiques mitjanant concessi administrativa atorgada pels rgans competents de la comunitat autno-ma, o en el seu cas per lEstat, per a lexplotaci en gesti indirecta els operadors radiofnics del sector privat. Nhi ha 270 per als municipis que no significa que tots les fessin servir, 72 per a les emissores de Rdio Nacional



GRUPS PRIVATS DE COMUNICACI DEL MERCAT ESPANYOL

PRISA Radio (Grup PRISA i Grup God) abans Unin Radio, FM i OM

Cadena SER Catalunya, Los 40 Principales, Cadena Dial, M-80, Mxima, Radio Ol i ONA FM

Radio Popular, SA, FM i OM Cadena COPE, Cadena 100 i Rock FM

Grup Antena 3 (Uniprex) Atresmedia, des de mar de 2013, FM i OM

Onda Cero Radio, Europa FM i Onda Meloda

Vocento (ABC Punto Radio) llogades per Radio Popular, des de 2013, FM i OM

ABC Punto Radio, Onda Rambla

Grup Radio Blanca, SA, FM i OM Kiss FM i Hit FM

Unidad Editorial (Unedisa-Recoletos), FM Radio Marca

Grup Intereconoma, FM Radio Intereconoma, Radio Inter, Radio Interpop

Gestiona Radio, FM Gestiona Radio

Libertad Digital, SA, FM esRadio

GRUPS PRIVATS DE COMUNICACI CATALANS DABAST NACIONAL

Grup God, FM RAC1 i RAC105

Grup TeleTaxi, FM Radio TeleTaxi i Radio RM

Grup Flaix, FM Flaix FM i Rdio Flaixbac

Cadena Estel, FM Rdio Estel i Rdio Principat

GRUPS PRIVATS DE COMUNICACI CATALANS SUPRACOMARCALS

GrupCat de Comunicaci, FM Gum FM

Rdio Marina, SA, FM Rdio Marina i Top Ten Rdio

Cadena Pirenaica de Rdio i Televisi (1), FM Prxima FM

Rdio i Televisi de Manresa, SA, FM Styl FM Classics i Styl FM

Grup Segre, FM Segre Rdio i Prxima Lleida (abans xits FM)

Quadre 1. Cadenes radiofniques dels grups empresarials privats que han operat a Catalunya en OM i FM (2007-2011)

(1) Cadena Pirenaica t la seu al Principat dAndorra. Font: Elaboraci prpia.

dEspanya, 50 per a lemissora autonmica Catalunya R-dio i cap per a les emissores del tercer sector sense nim de lucre. Per tant, de les 591 freqncies en la banda dFM previstes lany 2011 per a Catalunya, 199 sn per al sector privat, i 392, per al pblic.

Segons lestudi que es presenta en el punt 2.2 daquest captol, lany 2011 existien 388 freqncies no recollides a la regulaci vigent. Les irregularitats detecta-des afectaven, en diferent grau, totes les tipologies demis-sores. La majoria es troben entre les 120 freqncies ac-tives per les emissores del tercer sector (30,8% del total), que el PTN no recollia, i les 186 freqncies de Cata-lunya Rdio no recollides a les llistes oficials de lEstat consultades (48% del total). Actualment (2014), aquesta

darrera xifra s inferior, 127 freqncies, ats que, des de l1 doctubre de 2012, iCat FM (ara iCat.cat) noms emet per Internet.

Durant el perode de 2007 a 2011, la rdio pblica havia utilitzat el 64,5% de les freqncies en FM, amb una tendncia a lala. La rdio privada havia ocupat sempre un nombre fora estable de freqncies, al voltant del 22%. I les emissores del tercer sector havien fet servir el 13,5% de les freqncies en s. Aquest conjunt pendent de re-gulaci s el que havia tingut ms fluctuacions i va arri-bar a la mxima ocupaci lany 2008. Justament aquell any lAdministraci va tancar un dels punts emissors del sud de Catalunya, des don transmetien algunes emissores sense concessi, i, posteriorment, tamb es van executar alguns


15


Evoluci del mapa de la radiodifusi analgica i digital a Catalunya

tancaments a Barcelona que van comportar la desaparici dalgunes emissores.

Entre 2007 i 2011, la rdio pblica havia uti-litzat el 64,5% de les freqncies en FM, amb una tendncia a lala. La rdio privada havia ocupat sempre un nombre fora estable de freqncies, al voltant del 22%. I les emissores del tercer sector havien fet servir el 13,5% de les freqncies en s

El sector que va contribuir ms a lincrement del nombre de freqncies en s s el de les emissores de gesti pblica. Lleugerament en el cas de Rdio Nacional dEs-panya i ms significativament en els casos de les quatre programacions de Catalunya Rdio i COMRdio.

El 30 de mar de 2011, la Sala del Contencis Ad-ministratiu del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya va resoldre que COMRdio havia de deixar demetre en 22 freqncies i obligava a retornar-les al sector privat, tal com preveia el PTN de Radiodifusi Sonora en FM. En el moment descriure aquest captol mar de 2014, les freqncies encara estaven pendents dadjudicaci pel CAC. Cal afegir que, des del mes de setembre de 2012, COMRdio shavia reconvertit en La Xarxa i que, un mes desprs, tal com ja hem apuntat, iCat FM, de Catalunya Rdio, noms es distribua per Internet. Per tant, en poste-riors recomptes, la rdio pblica probablement perdr prop duna vuitantena de freqncies, una vintena de les quals passaran a la rdio privada.

En el perode 2007-2011, el nombre total demisso-res dFM que radiaven una programaci prpia havia fluc-tuat poc, un 4%, i estava al voltant de les 420. Es partia dun

dial fora ple, especialment a les zones densament pobla-des, i, per tant, es van anar produint altes i baixes en tots els sectors, per que no van alterar de manera significativa les xifres finals.

El nombre demissores de titularitat pblica sempre ha estat el ms important, al voltant del 57,5%, seguit del tercer sector, 25,5%, i el de la radiodifusi privada, 17%.

En el perode 2007-2011, el nombre to-tal demissores dFM que radiaven una programaci prpia havia fluctuat poc, un 4%, i estava al voltant de les 420. El nombre demissores pbliques sempre ha estat el ms important, al voltant del 57,5%, seguit del tercer sector, 25,5%, i el de la radio-difusi privada, 17%

1.1. Evoluci dels grups empresarials pblics

Dins dels grups empresarials de gesti pblica no hi ha hagut canvis. Sempre han funcionat les cinc emissores de Rdio Nacional dEspanya, les quatre programacions de Catalunya Rdio, que surten en FM, i COMRdio.

Pel que fa a la rdio pblica municipal, si entre 2003 i 2008 el nombre demissores municipals catalanes shavia incrementat en una desena, un parell danys desprs la xifra havia comenat a davallar: entre altes i baixes, el conjunt nhavia perdut 5 i shavia situat lany 2011 en 236 emissores 230 amb programaci prpia. Dels 947 municipis cata-lans, una quarta part, el 25%, tenien emissora municipal prpia. La comarca que en tenia ms, amb 23 emissores, era la del Maresme.

Taula 1. Nombre de freqncies dFM ocupades (2007-2011)

2007 2008 2009 2010 2011

Pbliques nacionals 308 323 340 346 344

Pbliques municipals 240 242 243 235 236

TOTAL PBLIQUES 548 565 583 581 580

PRIVADES 196 192 195 194 197

TERCER SECTOR 116 122 108 117 120

TOTAL FREQNCIA FM 860 879 886 892 897

Font: Elaboraci prpia.



Lany 2010 va ser significatiu, perqu van deixar de funcionar 11 emissores municipals. Una baixa destacable, perqu es va produir en una gran ciutat, va ser la de R-dio Gramenet (Grama Rdio). Desprs duna etapa sota gesti del Grup TeleTaxi, des del juliol de 2010 va tornar a estar gestionada pel municipi de Santa Coloma de Gra-menet, que va decidir que repets la programaci Latin COM, de COMRdio, fins a desaparixer del dial el mes de novembre de 2011. Mig any desprs, l1 de juny de 2012, Rdio LHospitalet va posar fi a 30 anys demissi en FM.

1.2. Evoluci dels grups empresarials privats

En la part de lespectre assignat a la rdio privada legal-ment constituda, cal destacar que el CAC, el 7 de novem-bre de 2008, segons lAcord nmero 174 daquell any, va fer pblica ladjudicaci de 83 noves concessions. Per com que la gran majoria de llicncies van ser atorgades a les empreses que ja transmetien per aquestes freqncies dins del Pla Pilot, que va comenar lany 2003, les xifres finals tampoc no es van veure gaire afectades.

A la rdio privada, per tant, entre 2007 i 2011, cons-tatem fora estabilitat. Lincrement va ser de 7 emissores, com a conseqncia, principalment, de laparici de noves estacions locals amb un sol transmissor. El nombre demis-sores independents, que no formaven part de cap cadena de radiodifusi catalana o espanyola, havia passat de 5 a 11. Lany 2011, aquest conjunt suposava el 15% de tota la rdio privada amb presncia al dial dFM catal.

A PRISA Radio (Grup PRISA i Grup God) abans Unin Radio es van produir alguns petits canvis de-guts a la reordenaci dels seus productes radiofnics. Si ens fixem en la programaci, ONA FM, progressi-

vament, va anar suprimint programes i automatitzant lemissi.

El Grup Antena 3 (Atresmedia, des de mar de 2013), a partir de les concessions obtingudes desprs de la publica-ci del PTN de Radiodifusi Sonora en FM de 2006, va po-der millorar la presncia dEuropa FM i va obrir les primeres emissores dOnda Melodia (des de 2014, Melodia FM), la cadena musical per a una audincia adulta, a Lleida i Girona, el mes de maig de 2011.

Gaireb no trobem novetats a les radiofrmules dUnidad Editorial (Radio Marca) i del Grup Radio Blan-ca (Kiss FM) en FM.

El Grup Intereconoma va conixer el moment de mxima expansi a Catalunya lany 2009, just desprs de la compra de Radio Intercontinental, de Madrid. Aquell any, a la rodalia de Barcelona es podien escoltar tres cade-nes: Radio Intereconoma, Radio Inter i la cadena musical Interpop. La majoria de freqncies que utilitzaven no es-taven regulades. En anys posteriors, les dificultats econ-miques del Grup Intereconoma van fer que a poc a poc tanqus productes i durant lany 2013 queds redut a la mnima expressi.

esRadio va tenir una efmera presncia a Catalunya el 2009. Com que no disposava de concessi va ser tancada en poc temps. Aquesta emissora de Libertad Digital s que tenia llicncia a Madrid.

Un cas similar a lanterior s el de Gestiona Radio que, sense concessi a Catalunya per s a Madrid, va co-menar a emetre per a la zona de Barcelona lany 2011.

Un fet significatiu del perode 2007-2011 va ser la creaci dABC Punto Radio, del grup Vocento, el 24 doc-tubre de 2011, com a conseqncia de la refundaci de Punto Radio, nascuda el 6 de setembre de 2004. Pocs dies desprs de comenar a funcionar, ABC Punto Radio, el novembre de 2011, va suprimir les programacions locals de

Taula 2. Nombre demissores en FM amb programaci prpia (2007-2011)

2007 2008 2009 2010 2011

Pbliques nacionals 10 10 10 10 10

Pbliques municipals 236 235 237 229 230

TOTAL PBLIQUES 246 245 247 239 240

PRIVADES 67 67 73 72 74

TERCER SECTOR 110 119 103 103 104

TOTAL EMISSORES AMB PROGRAMACI PRPIA 423 431 423 414 418


17



les seves emissions a Girona, Lleida i Tarragona. El perso-nal de Punto Radio a Girona va passar a fer una programa-ci prpia, com a COMRdio Girona, des dels mateixos estudis de lantiga Onda Rambla - Punto Radio. Des del 14 de mar de 2013, les emissores dABC Punto Radio van deixar demetre a tot lEstat espanyol i van passar a mans de Radio Popular, executant un acord que shavia signat el 19 de desembre de 2012.

A Catalunya, Onda Rambla, associada a Punto Ra-dio, va haver de canviar el seu nom pel dABC Punto Ra-dio, lany 2011. Aquest fet no va ajudar a millorar els seus resultats econmics. Posteriorment, la direcci de Vocento va arribar a un acord amb Radio Popular per llogar els seus emissors, la qual cosa, a la prctica, va suposar la desapari-ci de la cadena que havia creat Luis del Olmo lany 1987. Pocs mesos desprs, totes aquelles freqncies van passar a ser gestionades per Radio Popular.

Com a conseqncia daquella operaci, el Grup Ra-dio Popular, durant lany 2013, va experimentar fora can-vis. A Catalunya va poder regularitzar algunes emissores que funcionaven sense concessi. Va millorar la recepci de la COPE en FM, va consolidar Rock FM (antiga Rock & Gol) i va establir, encara que de moment noms a Barcelo-na, la seva quarta cadena Mega Star Solo Temazos. Un fet fora curis s que COPE Catalunya, lany 2014, fa dues programacions locals diferenciades, una en les emissores prpies i laltra a les rdios llogades a Vocento.

Seguint amb els grups radiofnics catalans, el Grup God (RAC1 i RAC105), el Grup Flaix (Flaix FM i R-dio Flaixbac) i la Cadena Estel (Rdio Estel i Rdio Prin-cipat) amb prou feines van registrar novetats en el perode 2007-2011. El Grup TeleTaxi (Radio TeleTaxi i Radio RM) va tancar els seus transmissors a Arag i el Pas Va-lenci, i dins del territori catal era el grup que tenia ms freqncies fora del PTN de Radiodifusi Sonora en FM de 2006.

Desprs que el CAC adjudiqus noves concessions dFM a finals de 2008, van aparixer algunes noves emis-sores privades independents: Ten Top Rdio de Rdio Marina (Blanes), El 9 FM (Vic), Joy FM (Costa Brava), UA1 (Lleida) o Montserrat Rdio (Bages). En el perode estudiat, Hit 103 Rdio Valls es va separar de RAC105 per oferir una programaci prpia, i Mola FM va canviar el seu nom pel dAmb2 FM, lany 2010.

1.3. Evoluci del tercer sector

Totes les emissores del tercer sector transmeten fora del PTN de Radiodifusi Sonora. A lEstat espanyol, la Llei 7/2010, de 31 de mar, general de la comunicaci audiovi-sual (LGCA) aprovada pel Ple del Congrs, dedica el seu

article 32 a regular els serveis de comunicaci audiovisual comunitaris sense nim de lucre. Aquesta regulaci encara no sha portat a la prctica i, per tant, estava pendent en el perode estudiat i en el moment descriure aquest captol, mar de 2014.

Lheterogeni tercer sector en el seu total va perdre, entre 2007 i 2011, 6 emissores. Va ser el conjunt ms in-estable amb una seixantena de rdios que van nixer o van desaparixer durant aquell perode. Entre altes i baixes, cada any es van produir una dotzena de canvis. Aproxima-dament, el 40% del centenar de rdios catalanes que linte-graven transmetia des del Barcelons.

Dins del tercer sector, una seixantena de rdi-os van nixer o van desaparixer entre 2007 i 2011. Aproximadament, el 40% del centenar de rdios catalanes que lintegraven trans-metia des del Barcelons

En linforme de lany 2009, al captol Mapa de la radiodifusi analgica i evoluci histrica del tercer sector (1979-2009), vam estudiar la tipologia daquestes rdios presents al dial catal des de 1979, amb laparici dOna Lliure. Una de les conclusions era que, del centenar de rdios existents, una vuitantena oferien una programaci ben diferent de la de la rdio pblica i privada, bsicament cultural sense nim de lucre. No obstant, dins del tercer sector tamb hi havia un conjunt demissores que suposen una competncia deslleial a la rdio privada que paga les taxes corresponents per les seves llicncies demissi, prin-cipalment es tracta demissores de rdio frmula musical i llatines.

1.4. Evoluci del mapa de la radiodifusi digital en DAB i TDT

A lEstat espanyol es van iniciar les emissions de rdio di-gital de manera regular, amb la tecnologia DAB, lany 2000. Aquestes emissions mai no han aconseguit incrementar el parc de receptors digitals ni, per tant, el nombre dodors. Rdio Nacional dEspanya ha portat a terme diverses pro-ves amb la tecnologia digital radio mondiale (DRM): en ona mitjana, des de 2005, i en ona curta, des de lany 2007. Des de Catalunya encara no sha fet cap prova en DRM a la banda dona mitjana.

De lany 2007 en, la transmissi radiofnica en DAB ha anat de baixa. Les llicncies de rdio digital terres-tre atorgades als grups privats catalans de comunicaci no shan activat mai i el grup demissores de Catalunya Rdio




va deixar demetre en DAB el 4 de novembre de 2008, quan va tancar el darrer transmissor, el de Collserola, a Barcelona.

Per tant, dels tres centres emissors que estaven en funcionament Collserola, la Mussara i Rocacorba, ra-diant 8 mltiplexs el 2007, a finals de lany 2011 noms es podien escoltar 3 mltiplexs estatals FU-E, MF-I i MF-II emesos des del centre emissor de Collserola. El mes de juny daquell any, el Govern de lEstat va modificar la cobertura obligatria de les emissions digitals i la va passar del 50% al 20% de la poblaci per tal de reduir els costos econmics de les empreses radiofniques, atesa la quasi nulla audincia del DAB. A ms, la norma proposada va passar a ser el DAB+. Sigui quina sigui la variant del DAB emprada, noms amb les emissions fetes des de Barcelona (Collserola) i Madrid (Torrespaa) els operadors ja arriben al mnim de poblaci fixat.

El mes de juny de 2011, el Govern de lEstat va modificar la cobertura obligatria de les emissions digitals i la va passar del 50% al 20% de la poblaci per tal de reduir els cos-tos econmics de les empreses radiofniques, atesa la quasi nulla audincia del DAB. A ms, la norma proposada va passar a ser el DAB+

El DAB s una modalitat de difusi que es transmet en VHF en una banda superior a la dFM, basada en la compressi MPEG-2, que no t sentit de mantenir. La modalitat DAB+, ms evolucionada, est basada en la nor-ma de compressi MPEG-4, ms recent. Tamb existeix la tecnologia alternativa DRM+ que est dissenyada per poder digitalitzar lFM fent servir la mateixa banda de ra-diodifusi de 87.5 a 108 MHz i no haver de fer-ho en una banda superior, com el DAB+. Aquesta tecnologia permetria estalviar costos econmics als operadors, perqu podrien aprofitar algunes parts de les installacions trans-missores actuals.

Tal com afirma Montse Bonet, referint-se al fracs de la digitalitzaci de la radiodifusi terrestre: Sense data obligada dapagada, sense killer application, sense dileg entre les parts, amb cultures radiofniques distintes, amb un servei pblic cada cop ms qestionat, tenint en comp-te que es necessiten freqncies totalment noves i sense ser una tecnologia de substituci (com es resisteix lFM a desaparixer!), laplicaci dun nou estndard dudio, per ms promeses de multimdia que hi hagus pel mig, estava abocada al fracs (2011, p. 41).

Gaireb una dcada desprs del llanament de la rdio digital a lEstat espanyol, el Govern volia reactivar

el trnsit cap als nous sistemes de transmissi, respectant les actuals concessions de rdio digitals, en OM i FM. La Llei 7/2010, de 31 de mar, general de la comunicaci au-diovisual incloa una disposici transitria que obligava a aprovar, en el termini dun any i mig, un pla tcnic per a la digitalitzaci integral del servei de radiodifusi sonora terrestre. Seguint lacord del Consell de Ministres de 10 de juny de 2011, al Butllet Oficial de l Estat (BOE) de 28 de juny de 2011, el Ministeri dIndstria, Turisme i Comer va publicar el Reial decret 802/2011, de 10 de juny, pel qual es modificava el PTN de Radiodifusi Sonora Digi-tal Terrestre, aprovat pel Reial decret 1287/1999, de 23 de juliol. Unes setmanes desprs, al BOE de 27 de juliol de 2011 es publicava la Resoluci de 13 de juliol de 2011 de la Secretaria dEstat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informaci que recollia aquell acord del Consell de Ministres.

Malgrat les directrius estipulades en el Reial decret 802/2011, de 10 de juny, per tal de potenciar la rdio digital en DAB+ o fer proves en DRM i DRM+, cons-tatem que, tres anys desprs de la publicaci daquesta normativa, lEstat no han adoptat encara cap mesura per fer-ho.

Lany 2011, les 17 emissores residuals en la banda de DAB i les 66 emissores que transmetien dins dels mlti-plexs de la TDT encara suposaven una oferta fora inferior a les que ho feien en la banda dFM, 418. La rdio distri-buda per Internet guanyava, en audincia i en nombre, la transmesa en qualsevol de les modalitats digitals de radio-difusi hertziana terrestre.

Lany 2011, les 17 emissores residuals en la banda de DAB i les 66 emissores que trans-metien dins dels mltiplexs de la TDT encara suposaven una oferta fora inferior a les que ho feien en la banda dFM, 418

Pel que fa a la rdio digital transmesa dins dels ml-tiplexs de la TDT, sha notat un increment en el seu s i en la seva oferta, a causa del gran nombre de receptors posats en funcionament durant el perode de 2007 a 2011, com a conseqncia de lapagada de la televisi analgica que es va fer el mes dabril de 2010.

Lany 2007, dins dels mltiplexs de la televisi digital terrestre, en algunes zones de Catalunya es podien escol-tar 16 emissores: 7 eren pbliques i 9 privades. Cinc anys desprs, loferta radiofnica havia crescut notablement. A la TDT catalana hi havia una oferta de 66 emissores de rdio diferents: 33 rdios pbliques, 30 rdios privades i 3 del tercer sector.


19



1.5. Conclusions del comportament del mapa de la radiodifusi analgica i digital a Catalunya en el perode 2007-2011

En el perode de 2007 a 2011, en el mapa radiofnic catal en FM convivien: 3 grups pblics i prop de 240 rdios municipals; 18 grups privats (9 presents noms en el mercat catal i 9 amb interessos a tot lEstat espanyol) i prop duna desena de rdios co-mercials independents, i un centenar de rdios del tercer sector, sense llicncia i pendents de regula-ritzaci.

Linters dels operadors radiofnics per lespectre dFM es constata observant que a Catalunya, entre els anys 2007 i 2011, el nombre total de freqncies ocupades shavia incrementat en 37 i fregava les 900 al final del perode. Al Barcelons, lexistncia duna vuitantena demissores, situades a noms 200 kc de distncia, comportava nombroses interferncies entre les estacions venes.

De les 591 freqncies en la banda dFM previstes pel PTN de Radiodifusi Sonora per a Catalunya de lany 2006, 199 sn per al sector privat i 392 sn per al pblic. Lany 2011 hi havia 388 freqncies que no constaven a la regulaci vigent. Tres quartes parts es repartien entre les 120 freqncies actives del tercer sector, que el PTN no contemplava, i les 186 fre-qncies de Catalunya Rdio que no figuraven a les llistes oficials de lEstat consultades en el moment de redactar aquest captol, mar de 2014. Desprs de la reconversi diCat FM en emissora on line la xifra era inferior, 127 freqncies.

Durant el perode estudiat, la rdio pblica havia utilitzat el 64,5% de les freqncies en FM, amb una tendncia a lala. La rdio privada havia ocu-pat sempre un nombre fora estable de freqncies, al voltant del 22%. I les emissores del tercer sector havien fet servir el 13,5% de les freqncies en s. Aquest conjunt s el que havia tingut ms fluctu-acions i havia arribat a la mxima ocupaci lany 2008.

El sector que va contribuir ms a lincrement del nombre de freqncies en s s el de les emissores de gesti pblica. Lleugerament en el cas de Rdio Na-cional dEspanya i ms significativament en els casos de les quatre programacions de Catalunya Rdio i COMRdio.

En la part de lespectre assignat a la rdio privada le-galment constituda, les xifres finals varien poc, per-qu ni que el CAC, segons lAcord nmero 174 de 2008, adjudiqus 83 noves concessions, la gran ma-joria de les llicncies van ser atorgades a les empreses

que ja transmetien per aquestes freqncies dins del Pla Pilot, que va comenar lany 2003.

En el perode 2007-2011, el nombre total demisso-res dFM que radiaven una programaci prpia havia fluctuat poc, un 4%, i estava al voltant de les 420. El nombre demissores pbliques sempre ha estat el ms important, 57,5%, seguit del tercer sector, 25,5%, i el de la radiodifusi privada, 17%.

Dels 947 municipis catalans, una quarta part, el 25%, tenien emissora municipal prpia. La comarca que en tenia ms, amb 23 emissores, era la del Maresme. Lany 2010 va ser significatiu, perqu van deixar de funcionar 11 emissores municipals.

A la rdio privada constatem fora estabilitat. Lin-crement va ser de 7 emissores. El nombre demissores independents, que no formaven part de cap cadena de radiodifusi catalana o espanyola, lany 2011, suposa-va el 15% de tota la rdio privada.

Dins del tercer sector, una seixantena de rdios van nixer o van desaparixer entre 2007 i 2011. Aproxi-madament el 40% de ms del centenar de rdios cata-lanes que lintegraven transmetia des del Barcelons.

El mapa de la rdio analgica en OM noms va ex-perimentar un canvi: la compra de Rdio Terrassa per Radio Blanca, el mes de febrer de lany 2010. Al dial dOM shan mantingut funcionant 15 emissores: 12 de privades i 3 de pbliques.

Pel que fa al mapa radiofnic digital catal, lany 2011, les 17 emissores residuals en la banda de DAB i les 66 emissores que transmetien dins dels mltiplexs de la TDT encara suposaven una oferta fora inferior a les que ho feien en la banda dFM, 418. La rdio distribuda per Internet guanyava, en audincia i en nombre, la transmesa en qualsevol de les modalitats digitals de radiodifusi hertziana terrestre. El mes de juny de 2011, el Govern de lEstat va modificar la cobertura obligatria de les emissions digitals i la va passar del 50% al 20% de la poblaci per tal de reduir els costos econmics de les empreses radiofniques, atesa la quasi nulla audincia del DAB. A ms, la norma proposada va passar a ser el DAB+. Tres anys desprs de la publicaci del Reial decret 802/2011, de 10 de juny, per tal de potenciar la rdio digital en DAB+ o fer proves en DRM i DRM+, constatem que les autoritats de lEstat no han adoptat encara cap mesura per fer-ho. La rdio digital transmesa dins dels mltiplexs de la TDT s que va incrementar la seva oferta en 50 emissores i va arribar a les 66. El motiu era clar: el gran nombre de receptors posats en funcionament durant el perode de 2007 a 2011, com a conseqncia de lapagada de la televisi analgica que es va fer el mes dabril de 2010.




2. Mapa de la radiodifusi analgica i digital terrestre a Catalunya lany 2011

2.1. Estat de la radiodifusi analgica terrestre en FM i OM (2011)

Segons el nostre estudi, fet el mes de desembre de 2011, a Catalunya, el nombre total demissores que emetien una programaci prpia en FM, durant tot el dia o en franges diries, era de 418: 240 pbliques (57,4%), 104 del tercer sector (24,8%) i 74 privades (17,8%). En comparaci amb les dades de lany anterior, la xifra havia tingut un incre-ment de 4 emissores.

Entre les emissores de gesti pblica tenim les 5 de Rdio Nacional dEspanya, 4 programacions de Catalunya Rdio, COMRdio i 230 rdios municipals amb progra-maci prpia de les 236 que existeixen. Aquest darrer conjunt shavia mantingut estable.

Lany 2011 van deixar de funcionar 3 emissores mu-nicipals: Frum FM, de Sant Adri de Bess posada en marxa lany anterior; Rdio Gramenet, de Santa Co-loma de Gramenet, i Rdio Centre, de Sant Salvador de Guardiola. Pel que fa a les altes, nhi va haver 3. Les noves EMUN FM Rdio de Torrefarrera (Segri) i Tivissa Rdio (Ribera dEbre), i Rdio Mar dAmunt, del Port de la Sel-va, que va tornar a emetre.

Lany 2011 es podien escoltar 74 rdios privades que emetien una programaci prpia en FM. Tret d11 casos, totes pertanyien a alguna cadena de radiodifusi. El nom-bre total de rdios privades shavia mantingut estable, res-pecte de lany anterior (72).

Els canvis observats al sector privat sn els que expliquem a continuaci. Havien variat el seu nom 2 emissores: Onda RamblaPunto Radio va passar a ser ABC Punto Radio, en el moment que Luis del Olmo va vendre la seva cadena catalana al Grup Vocento, i Rock & Gol va passar a identificar-se com a Rock FM. La primera, ABC Punto Radio, va incorporar una freqn-cia a la Molina. PRISA Radio va afegir SER Pallars, SER Vall dAran i les freqncies de Lleida i Girona a Mxima FM, i la de Vall dAran, a Los 40 Principales. El 2011 va portar el llanament de la frmula musical i programaci religiosa de Montserrat Rdio, fruit de la collaboraci entre lAbadia de Montserrat i el Grup Ta-elus de Comunicaci, tamb propietari de Rdio Man-resa Cadena SER. Al dial catal va aparixer Gestiona Radio, al Baix Llobregat i al Barcelons, sense llicncia demissi. Aquest grup radiofnic s que tenia llicncia a Madrid. Pel que fa a les baixes, Radio Marca va deixar demetre des del Garraf.

El recompte de lFM es completa amb unes 104 rdi-os diferents del tercer sector, entre les anomenades rdios

lliures, rdios de districte i de barri, emissores religioses, rdios escolars i educatives, rdios culturals o associatives, emissores penitenciries, estacions llatines, emissores eso-triques, frmules musicals i rdios que segueixen un mo-del de programaci privat sense regularitzar. La xifra del 2011 s molt similar a la de lany anterior (103). El 41,3% de les rdios del tercer sector, 43 emissores, transmetien des del Barcelons.

Durant el 2011 van desaparixer 8 emissores del tercer sector: Som Rdio que oferia una programa-ci generalista al Barcelons, sense concessi, per dues freqncies, Radio Pimiento musical, del Barce-lons, Radio Algaraba cultural, de Barcelona, Rdio Horta Guinard del barri barcelons, H R-dio dun barri de Sabadell, Energa FM llatina, de Lleida, Latina Estreo Tarragona i Vaughan Radio que oferia classes dangls i que lany 2011 sortia per 20 mltiplexs de la TDT. La petita emissora del Monestir de Montserrat, que transmetia per 107.2 MHz, comptada en informes anteriors com a religiosa del tercer sector, ha desaparegut perqu va comenar, a finals dany, les emissions per 100.6 MHz amb una lli-cncia de rdio privada.

En el tercer sector, durant lany 2011 van aparixer 9 noves emissores: de barri, 7deRdio (Barcelons); llatines, La Mega (Barcelons) ja existia a Tarragona, Amrica FM (Barcelons) ja existia al Girons i Tropic Llei-da (Lleida); culturals, Ona Subirats (Baix Llobregat), Fem Rdio (Badalona), Radar FM (Valls Occidental) i R-dio Costa Daurada (Creixell); lliures, Rdio Bala (Bages), Flipa FM (Baix Llobregat) i Rdio Top 20 (Valls Occi-dental). Entre les frmules musicals i rdios que segueixen un model de programaci privat sense llicncia al dial de Lleida, va comenar a emetre Wonder FM, una frmula de msica dance. I lemissora Loca FM va passar de trans-metre per tres freqncies a quatre ja que es va fer present a Girona. Desprs que el grup europeu RTL (Radio TV Luxembourg) entrs a laccionariat de Loca FM, aquesta emissora va canviar el seu nom pel de Loca Fun Radio i poc desprs pel de Fun Radio.

A la taula de freqncies per comarques, les emis-sores del tercer sector que suposen una competncia per a les rdios privades sn les identificades com a: Llatina, Esotrica, F. musical TS i Model privat TS. Els autors des-coneixen quines daquestes emissores tenen una activitat comercial real, i la catalogaci, per tant, s orientativa i est feta en funci de la seva programaci. La resta demissores, ni que estiguin en una situaci dalegalitat, sembla clar que no tenen afany de lucre.

En ona mitjana, com en els darrers anys, es podien escoltar 15 emissores diferents: 3 de pbliques i 12 de pri-vades. Noms una emissora, LatinCOM 882, transmetia


21



Taula 3. Distribuci geogrfica de les emissores de freqncia modulada (desembre 2011)

ComarcaNombre de freqncies

Pbliques Privades Tercer sector Total

Alt Peneds 8 1 2 11

Anoia 18 2 0 20

Bages 19 13 1 33

Baix Llobregat 18 1 3 22

Barcelons 14 (23) 25 (33) 43 82 (99)

Bergued 13 0 1 14

Garraf 14 (20) 9 (17) 3 26 (40)

Maresme 35 4 3 42

Osona 21 11 1 33

Valls Occidental 16 1 19 36

Valls Oriental 19 1 6 26

TOTAL FREQNCIES BARCELONA 195 (210) 68 (84) 82 345 (376)

Alt Camp 7 2 0 9

Baix Camp 14 8 3 25

Baix Ebre 16 11 1 28

Baix Peneds 15 2 2 19

Conca de Barber 8 0 0 8

Montsi 10 1 0 11

Priorat 10 0 0 10

Ribera dEbre 9 1 0 10

Tarragons 9 7 10 26

Terra Alta 2 0 1 3

TOTAL FREQNCIES TARRAGONA 100 32 17 149

Alt Empord 20 5 1 26

Baix Empord 23 8 3 34

Cerdanya 10 (14) 12 0 22 (26)

Garrotxa 16 (17) 5 1 22 (23)

Girons 18 18 7 43

Pla de lEstany 1 0 1 2

Ripolls 16 5 0 21

Selva 28 5 0 33

TOTAL FREQNCIES GIRONA 132 (137) 58 13 203 (208)

Alt Urgell 9 4 0 13

Alta Ribagora 19 2 0 21

Garrigues 3 0 0 3

Noguera 24 0 0 24

Pallars Juss 11 2 0 13

Pallars Sobir 10 4 0 14

Pla dUrgell 3 0 0 3

Segarra 1 0 0 1

Segri 31 19 8 58

Solsons 12 0 0 12

Urgell 3 0 0 3

Vall dAran 27 (28) 8 0 35 (36)

TOTAL FREQNCIES LLEIDA 153 (154) 39 8 200 (201)

TOTAL FREQNCIES CATALUNYA 580 (601) 197 (213) 120 897 (934)

Nota: Les xifres entre parntesis inclouen les freqncies demissi a linterior dels tnels.Font: Elaboraci prpia.




una programaci diferent de la que es podia sintonitzar si-multniament pel seu canal dFM aquesta programaci va acabar el mes de maig de 2012. Durant el 2011, Radio Blanca, SA, propietria de Rdio Terrassa, va retransmetre per la seva freqncia la programaci de Hit FM, la segona emissora daquest grup radiofnic espanyol, que no tenia presncia a lFM de Catalunya.

Al dial dFM de Catalunya, 418 emisso-res transmeten un mnim de programaci prpia: 240 pbliques (57,4%), 104 del ter-cer sector (24,8%) i 74 privades (17,8%). El nombre total de freqncies diferents en s a totes les comarques catalanes en el dial dFM era de 897: 580 pbliques (64,6%), 197 privades (21,9%) i 120 del tercer sector (13,5%)

Lany 2011 hi havia 897 freqncies en s a totes les comarques catalanes en el dial dFM sense comptar les 37 que es fan servir a dins dalguns tnels. La xifra sha-via mantingut estable respecte de la de lany anterior. Per sectors, lespectre es repartia aix: 580 freqncies pbli-ques (64,6%), 197 privades (21,9%) i 120 del tercer sector (13,5%) (vegeu la taula 1).

En la banda dOM, el repartiment de les freqncies era el mateix el dels darrers anys: un 45,4% (10 freqn-cies) per al sector pblic i un 54,6% (12 freqncies) per al privat.

2.2. El Pla Tcnic Nacional (PTN) de Radiodifusi Sonora en FM

La regulaci de lEstat espanyol estableix que la banda de freqncies 87.5-108 MHz sutilitzar exclusivament per les entitats habilitades per a la prestaci dels serveis de radiodifusi sonora en FM, dacord amb el PTN de Ra-diodifusi Sonora en Ones Mtriques amb Modulaci de Freqncia, que va ser aprovat pel Reial decret 964/2006, d1 de setembre (BOE nm. 223, de 18 de setembre de 2006). En aquest apartat de lestudi, per determinar si una emissora s o no dins la legalitat vigent, es tindr en compte el que estableix el PTN, segons la informa-ci facilitada pel web del Ministeri dIndstria, Energia i Turisme el desembre de 2011. A les taules de lespectre dFM dividit per comarques, aquelles emissores que a la columna de la dreta inclouen la sigla PTN sn dins de la regulaci vigent. En el cas de les que no tenen aquesta sigla, siguin de la tipologia que siguin, significa que lor-

denament vigent no preveia que poguessin transmetre en aquella freqncia.

Lany 2011, les entitats habilitades per a la prestaci dels serveis de radiodifusi sonora en freqncia modula-da, amb llicncia del servei, eren:

La Corporaci de Rdio i Televisi Espanyola, SA, a travs de la Societat Mercantil Estatal Rdio Nacional dEspanya (RNE).

Els ens pblics amb competncia en la matria de les comunitats autnomes les emissores autonmi-ques.

Les corporacions locals mitjanant concessi adminis-trativa atorgada pels rgans competents de les comu-nitats autnomes les emissores municipals.

Les persones fsiques o jurdiques mitjanant conces-si administrativa atorgada pels rgans competents de les comunitats autnomes, o si escau per lEstat, per lexplotaci en gesti indirecta les emissores priva-des a les quals sels ha atorgat una llicncia.

s clar, per tant, que segons la regulaci vigent, en qualsevol cas, el dret ds del domini pblic radioelctric requereix el ttol habilitant corresponent.

Si es mira el PTN de lany 2006, desglossat per sec-tors al web del Ministeri dIndstria, Energia i Turisme, observem que a Catalunya el nombre de freqncies re-servades per als diferents operadors s de 591. Daquestes, 199 sn per a les persones fsiques o jurdiques mitjan-ant concessi administrativa atorgada pels rgans com-petents de la comunitat autnoma, o en el seu cas per lEstat, per a lexplotaci en gesti indirecta els ope-radors radiofnics del sector privat. Nhi ha 270 per als municipis que no significa que tots les fessin servir, 72 per a les emissores de Rdio Nacional dEspanya, 50 per a lemissora autonmica Catalunya Rdio i cap per a les emissores del tercer sector sense nim de lucre. Per tant, de les 591 freqncies en la banda dFM previstes lany 2011 per a Catalunya, 199 sn per al sector privat, i 392, per al pblic.

Segons el nostre estudi, lany 2011 hi havia 388 fre-qncies que no constaven en la regulaci vigent. Les irre-gularitats detectades afecten, en major o menor grau, totes les tipologies demissores. Tres quartes parts es repartien entre les 120 freqncies actives per les emissores del tercer sector (30,8% del total), que el PTN no recull, i les 186 freqncies de Catalunya Rdio que no figuren a les llistes oficials de lEstat consultades (48% del total). En el mo-ment de redactar aquest captol mar de 2014, aquesta darrera xifra era inferior, 127 freqncies, ja que, des de l1 doctubre de 2012, iCat FM noms es distribueix per Internet, com a iCat.cat.


23



GRUPS PBLICS DE COMUNICACI DEL MERCAT ESPANYOL

Corporaci Rdio Televisi Espanyola

Rdio Nacional dEspanya, 11 freqncies Radio 1, 2 freqncies: 2 a Barcelona Radio Clsica, 2 freqncies: 1 a Barcelona i 1 a

Lleida

Radio 3, 2 freqncies: 1 a Barcelona i 1 a Lleida Rdio 4, 1 freqncia: 1 a Barcelona Radio 5 Todo Noticias, 4 freqncies: 3 a Barcelona

i 1 a Lleida

GRUPS PBLICS DE COMUNICACI DEL MERCAT CATAL

Catalunya Rdio, 186 freqncies Catalunya Rdio, 35 freqncies: 7 a Barcelona, 9 a

Girona, 11 a Lleida i 8 a Tarragona

Catalunya Msica, 42 freqncies: 7 a Barcelona, 13 a Girona, 14 a Lleida i 8 a Tarragona

Catalunya Informaci, 54 freqncies: 11 a Barcelona, 16 a Girona, 17 a Lleida i 10 a Tarragona

iCat FM, 55 freqncies: 12 a Barcelona, 16 a Girona, 17 a Lleida i 10 a Tarragona

COMRdio, 22 freqncies COMRdio, 22 freqncies: 7 a Barcelona, 6 a

Girona, 6 a Lleida i 3 a Tarragona

EMISSORES PBLIQUES MUNICIPALS

Emissores municipals, 22 freqncies 10 a Barcelona, 4 a Girona, 3 a Lleida i 5 a Tarragona.

Aquestes emissores no ocupen la freqncia fixada al

PTN, per estaven autoritzades per emetre.


Radio Popular, SA, 3 freqncies Cadena COPE, 1 freqncia: 1 a Girona Cadena 100, 1 freqncia: 1 a Lleida Rock FM, 1 freqncia: 1 a Barcelona

PRISA Radio (Grup PRISA i Grup God), 2 fre-qncies

ONA FM, 2 freqncies: 1 a Barcelona i 1 a Girona

Gestiona Radio, 2 freqncies Gestiona Radio, 2 freqncies: 2 a Barcelona

Vocento (ABC Punto Radio), 1 freqncia ABC Punto Radio, 1 freqncia: 1 a Girona

Grup Radio Blanca, SA, 1 freqncia Kiss FM, 1 freqncia: 1 a Girona

Grup Intereconoma, 1 freqncia Radio Intereconoma, 1 freqncia: 1 a Barcelona

GRUPS PRIVATS DE COMUNICACI CATALANS DABAST NACIONAL

Grup TeleTaxi, 8 freqncies Radio TeleTaxi, 2 freqncies: 2 a Tarragona Radio RM, 6 freqncies: 1 a Barcelona i 5 a Girona

Grup God, 2 freqncies RAC1, 1 freqncia: 1 a Barcelona RAC105, 1 freqncia: 1 a Girona

Grup Flaix, 2 freqncies Flaix FM, 1 freqncia: 1 a Barcelona Rdio Flaixbac, 1 freqncia: 1 a Barcelona

GRUPS PRIVATS DE COMUNICACI SUPRACOMARCALS

GrupCat de Comunicaci, 2 freqncies Gum FM, 2 freqncies: 2 a Lleida

RDIOS PRIVADES LOCALS

Rdio i Televisi de Manresa SA, 1 freqncia Styl FM 1 freqncia: 1 a Barcelona

Grup Mola, 1 freqncia Amb2 FM, 1 freqncia: 1 a Barcelona

Aranesa de Rdio i TV, 1 freqncia Rdio Aran, 1 freqncia: 1 a Lleida

EMISSORES DEL TERCER SECTOR 120 freqncies emprades per 104 emissores.

Quadre 2. Nombre de freqncies, per demarcacions provincials, que no consten al PTN de Radiodifusi Sonora en Ones Mtriques amb Modulaci de Freqncia de lany 2006, segons les freqncies publicades pel Ministeri dIndstria, Energia i Turisme (desembre 2011)





Els autors insisteixen que la comparativa sha fet seguint el que es publica en el PTN de lany 2006 i les freqncies publicades al web del Ministeri dIndstria, Energia i Turisme, el desembre de 2011. Tal com es co-mentar a continuaci, alguns dels organismes pblics de radiodifusi tenen en marxa processos administratius i tcnics per poder ampliar el nombre de freqncies con-cedides per lAdministraci. La voluntat dels autors s descriure ls que es feia en aquell moment de tot lespec-tre, el regulat i el no regulat, sense que aix impliqui cap judici a ning.

Lany 2011 hi havia 388 freqncies fora de la regulaci vigent. Tres quartes parts es re-partien entre les 120 freqncies actives per les emissores del tercer sector i les 186 fre-qncies de Catalunya Rdio que no figuren a les llistes oficials de lEstat consultades. En el cas de la rdio pblica catalana, segons els seus responsables tcnics, totes aquestes fre-qncies es troben en el procs burocrtic de concessi el mar de 2014 aquesta darrera xifra s inferior, 127 freqncies, perqu iCat FM noms es distribueix per Internet

El CAC, el 7 de novembre de 2008, segons lAcord nmero 174 daquell any, va fer pblica ladjudicaci de 83 noves concessions al sector radiofnic privat. La gran majoria de llicncies van ser atorgades a les empreses que ja transmetien per aquestes freqncies dins del Pla Pi-lot que va comenar lany 2003. A finals de lany 2011, el nombre de canals pendents de regularitzaci era de 7, en sis comarques. Daquests canals, 2 estaven inactius i a la resta transmetien emissores privades legalment cons-titudes, per que no havien rebut la llicncia per trans-metre en aquella freqncia. s possible que en algun cas aquestes empreses hagin arribat a algun acord amb ladjudicatari per seguir transmetent la seva programaci, per els autors ho desconeixen. En les taules per comar-ques daquest captol, aquestes anomalies estan marcades en lletra cursiva, per com que totes aquestes freqncies surten recollides al PTN no shan incls en el quadre an-terior.

LEstat t reservades 199 freqncies per al sector radiofnic privat a Catalunya. Cal precisar el segent: dins daquestes freqncies recollides al PTN per a la rdio pri-vada, nhi havia 22 que, a finals de lany 2011, feia servir lemissora pblica COMRdio i que nosaltres hem classifi-cat dins de la radiodifusi pblica. El 30 de mar de 2011, la Sala del Contencis Administratiu del Tribunal Superi-

or de Justcia de Catalunya va resoldre el recurs 765/2006, presentat per lAssociaci Catalana de Rdio (ACR)1 sobre aquesta qesti. En la seva sentncia nmero 262, el Tribu-nal va anullar la resoluci de la Generalitat de Catalunya que havia concedit 22 freqncies dFM a COMRdio i obligava a retornar-les al sector privat, tal com preveia el PTN en FM. A finals dany, COMRdio seguia transme-tent per aquestes freqncies. El nostre estudi de freqn-cies per comarques recull tots aquests casos i els identifica amb una nota a peu de taula.

A finals de lany 2011, el nostre estudi comptabilitza 197 freqncies en s per rdios privades amb llicncia per emetre a Catalunya o en alguna part de lEstat espanyol i 2 dinactives. Aix significa que ni que hi hagus 22 fre-qncies ocupades per COMRdio assignades al PTN a la rdio privada, nhi havia 27 ms de no recollides per la planificaci feta per lAdministraci de lEstat, que les estaven fent servir rdios privades legalment constitudes. Per tant, en cas que lautoritat competent, el CAC, read-judiqus les 22 freqncies de COMRdio a algunes de les rdios privades que emetien de manera irregular, encara nhi hauria 5 ms que no es podrien incloure dins de la regulaci vigent.

Aquestes freqncies que no consten en el que fixa el PTN corresponen a 18 emissores de 13 empreses del sector. Les que tenien ms casos eren: Grup TeleTaxi, amb 8 fre-qncies de 2 emissores, i Rdio Popular, amb 3 freqn-cies de 3 emissores Cadena COPE (Girona), Cadena 100 (Lleida) i Rock FM (Barcelona). De les freqncies de Radio TeleTaxi, 2 serien les que fa servir a Sort i Tortosa. Dins del Pla Pilot va transmetre per unes freqncies que finalment no li van ser assignades i les 2 noves freqncies que fa servir, des de lany 2009, no tenen concessi. La resta de freqncies correspondrien a RM Rdio. Tots els casos estan recollits en el quadre 2.

Deixant de banda el cas de COMRdio, ja comentat, dins de la radiodifusi pblica catalana, de les 236 emisso-res municipals existents noms una vintena de freqncies no sn les fixades exactament per la regulaci de lEstat, per totes les emissores estarien autoritzades per fer s de lespectre. La xifra reservada per lEstat a aquest conjunt demissores catalanes, que van nixer fa ms de trenta anys amb Rdio Arenys de Mar, s de 270 freqncies. Cal tenir en compte que els darrers anys diversos ajuntaments han tancat les seves rdios.

Les 5 emissores de Rdio Nacional dEspanya tenen reservades 72 freqncies dFM a Catalunya. Daques-tes freqncies, RNE en tenia 1 de cedida a lemissora

1. LAssociaci Catalana de Rdio (ACR) va ser creada lany 1992 i integra totes les cadenes i emissores comercials privades que operen a Catalunya. En total, representa 31 empreses del sector.


25



municipal dUlldecona, a Tarragona aquest fet t el seu origen quan lantiga emissora ECS 22 Radio Costa Dorada de la Cadena Sindical va passar a ser de RNE i, posteriorment, la rdio pblica de lEstat va signar un conveni de collaboraci amb lAjuntament dUlldecona per tal que pogus fer servir aquella freqncia per a la seva emissora municipal. Per tant, RNE a Catalunya pot emetre per 71 freqncies segons lassignaci del PTN. Realment nocupava 82. De les 11 freqncies de ms, la gran majoria estaven relacionades amb els repetidors de les emissores de RNE ms nous dels centres emissors de Montserrat i Solsona. Aquest conjunt de freqncies s possible que es pugui trobar en fase de trmits tcnics i administratius.

Finalment, lemissora pblica autonmica Catalunya Rdio tindria reservades per lEstat 50 freqncies. Se-gons les dades facilitades a lapartat Com escoltar-nos del seu web2, constatem que les seves 4 emissores opera-ven en 186 freqncies que no recull la llista publicada pel web del Ministeri dIndstria, Energia i Turisme sota el ttol Emisoras FM Autonmicas de Catalua3. Lemissora generalista Catalunya Rdio transmetia al Principat per 59 freqncies, 24 sortien al PTN i 35 no. Catalunya Msica tenia 17 freqncies que figuraven al PTN i 42 que no hi figuraven. Les emissores iCat FM i Catalunya Informaci noms tenien 4 i 5 freqncies recollides al PTN, de les 59 que feien servir. Observant la llista del Ministeri, es veu que les 50 freqncies assignades, sovint duplicades en la majoria dels centres emissors, estarien pensades, lany 2006, per radiar noms 2 cadenes. Durant els darrers anys, la rdio pblica catalana ha anat ocu-pant freqncies que no tenien cap assignaci per poder completar la xarxa de les seves 2 emissores ms antigues i construir-ne 2 ms, per a les de ms nova creaci. Segons lexplicaci donada als autors daquest captol per la di-recci tcnica de Catalunya Rdio, la totalitat daquestes freqncies estan demanades i acceptades per lorganisme competent del Ministeri dIndstria, Energia i Turisme i els trmits es troben en diferents fases del procs de le-galitzaci final presentaci de documents, inspeccions tcniques i concessi final. Com tots els agents del sector coneixen i han experimentat, arribar al final dels trmits per rebre la concessi ds duna freqncia s un pro-cs llarg. Tal com ja sha esmentat, des de l1 doctubre de 2012, iCat FM noms es distribueix per Internet. Per tant, Catalunya Rdio, en el moment de redactar aquest captol mar de 2014 tindria 127 freqncies que no consten al PTN.

2. http://www.ccma.cat/catradio/comescoltarnos/faq.htm.

3. http://www.minetur.gob.es/telecomunicaciones/Espectro/RadioTV/FM/Paginas/FMautonomicas.aspx. [Consulta: 31 desembre 2011]

A finals del mes de mar de 2011, lACR va presen-tar un document al Departament de Presidncia de la Ge-neralitat en el qual demanava al Govern que es limits a un 50 % el percentatge de lespectre corresponent al sector pblic. A ms, considerava que les emissores del tercer sec-tor haurien de desaparixer i, en tot cas, incloure lactivitat radiofnica daquestes entitats dins de la programaci dels mitjans pblics. LACR tamb insistia que calia impulsar ms mesures legislatives, perqu lactuaci contra la pirate-ria radiofnica fos ms efica.

Per defensar aquests criteris, el 26 doctubre de 2011, el secretari general de lACR, Francesc Robert, va comparixer davant de la Comissi dAfers Institucionals del Parlament de Catalunya. Concretament, en all re-ferit a ls de lespectre, lACR va demanar al Parlament limpuls de mesures legislatives per a una actuaci efica contra les emissores de rdio que operen sense la pre-ceptiva llicncia (ACR, 2011, p. 17) i que el percentatge de lespectre del sector pblic, incls el tercer sector, es limits al 50%.

A lEstat espanyol, la Llei 7/2010, de 31 de mar, ge-neral de la comunicaci audiovisual (LGCA), aprovada pel Ple del Congrs, dedica especficament el seu article 32 a regular els serveis de comunicaci audiovisual comunitaris sense nim de lucre4. El que expressa la LGCA encara est pendent de planificaci i regulaci, a travs dun organisme autnom adscrit al Ministeri dIndstria, Turisme i Co-mer, dependent de la Secretaria dEstat de Telecomunica-cions i per a la Societat de la Informaci.

Desprs de la descripci de la situaci i a la llum de les dades exposades sobre la dimensi del tercer sector al dial catal, els autors daquest captol volem tancar aquest punt amb una opini personal, exposada ja en algun in-forme anterior: creiem que locupaci regulada duna part de lespectre radioelctric dFM per emissores de baixa potncia dirigides a unes comunitats per ra dun inters cultural, tnic o social evitaria les interferncies i locupa-ci illcita per particulars o empreses amb afany de lucre fora del marc legal. Tal com sha puntualitzat anterior-ment, a Catalunya una part important de les rdios del tercer sector fan una programaci diferent de la de la r-dio privada i no tenen afany de lucre. Algunes tipologies, com ara les emissores lliures, fa 35 anys que es van fer presents al dial dFM.

La regulaci daquestes iniciatives radiofniques sen-se nim de lucre contribuiria tamb a solucionar un altre fet preocupant. En zones molt poblades, com ara el Bar-celons amb 82 emissores, la meitat del tercer sector i

4. Per a ms informaci sobre larticle 32 i la LGCA, consulteu la normativa a: https://www.boe.es/buscar/pdf/2010/BOE-A-2010-5292-consolidado.pdf.




4 rdios privades legals sense autoritzaci per emetre en aquella comarca, locupaci descontrolada de lespectre ha provocat nombroses interferncies entre estacions ve-nes. Els operadors de la FM amb llicncia demissi i els odors de la FM pateixen aquestes molsties.

s evident que lespectre catal accepta ms de les 591 freqncies regulades al PTN vigent i que consten a les llistes del Ministeri dIndstria, Turisme i Comer. Per encaixar una part de la situaci real en el marc normatiu, noms falta la voluntat poltica per regular la vuitantena de rdios del tercer sector sense afany de lucre; emprendre les accions legals contra aquelles emissores que es constati que competeixen amb la seva programaci amb les rdi-os privades legals, especialment si tenen publicitat, per tal que deixin demetre; i agilitzar els trmits burocrtics, que segueixen un curs lent, per acabar ampliant el nombre de freqncies reservades a les rdios pbliques de Catalunya i de lEstat.

Tcnicament, lespectre en funcionament lany 2011 demostra que en gran part aix s possible. Fora dels grans nuclis de poblaci, en la majoria de casos, locupaci no regulada actual de lespectre no implica interferncies en els senyals de les emissores que sn dins del PTN vigent.

2.3. Grups empresarials

2.3.1. Grups empresarials pblicsPel que fa a les novetats de lany 2011 en les freqncies dFM de la rdio pblica, Rdio Nacional dEspanya va afegir Ra-dio 3 al seu repetidor del Bages. La Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals va posar en marxa la freqncia de Ca-talunya Informaci de Baqueira i Sant Carles de la Rpita, i des daquest darrer repetidor tamb van comenar a emetre iCat FM, Catalunya Msica i Catalunya Rdio. COMR-dio va incorporar a la seva xarxa dFM els repetidors de la Segarra i el Vendrell. Cal puntualitzar, tamb, que lemissora pblica Aragn Radio, que havia deixat demetre el 2010 des del centre emissor dAlpicat i Mont Caro, perqu va traslladar els seus equips repetidors a territori aragons, el 2011 havia comenat a emetre des de lAlta Ribagora. Aquesta emissora, com que transmet cap a Arag, no es comptabilitza en el nos-tre estudi ni surt a la llista daquella comarca.

Tal com ja sha apuntat prviament, el 30 de mar de 2011 la Sala del Contencis Administratiu del Tribunal Su-perior de Justcia de Catalunya va anullar la resoluci de la Generalitat de Catalunya que havia concedit 22 freqncies dFM a COMRdio i obligava a retornar-les al sector pri-

Quadre 3. Cadenes radiofniques dels grups empresarials pblics que operen a Catalunya i nombre real de freqncies analgiques en OM i FM (desembre 2011)


GRUPS PBLICS DE COMUNICACI DEL MERCAT ESPANYOL

Corporaci Rdio Televisi Espanyola Rdio Nacional dEspanya, 82 emissores en FM i 9 en OM (total, 91)

Radio 1, 18 en FM i 5 en OM: 5 en FM i 1 en OM a Barcelona, 4 en FM i 1 en OM a Girona, 7 en FM i 1 en

OM a Lleida, 2 en FM i 2 en OM a Tarragona

Radio Clsica, 18 en FM: 5 en FM a Barcelona, 4 en FM a Girona, 7 en FM a Lleida, 2 en FM a Tarragona

Radio 3, 15 en FM: 5 en FM a Barcelona, 1 en FM a Girona, 7 en FM a Lleida, 2 en FM a Tarragona

Rdio 4, 18 en FM: 5 en FM a Barcelona, 4 en FM a Girona, 7 en FM a Lleida, 2 en FM a Tarragona

Radio 5 Todo Noticias, 13 en FM i 4 en OM: 4 en FM i 1 en OM a Barcelona, 1 en FM i 1 en OM a Girona, 3 en

FM i 1 en OM a Lleida, 5 en FM i 1 en OM a Tarragona

(A Tarragona, RNE t una freqncia del PTN cedida a lemissora municipal dUlldecona)

GRUPS PBLICS DE COMUNICACI DEL MERCAT CATAL

Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals Catalunya Rdio, 236 en FM

Catalunya Rdio, 59 en FM: 12 en FM a Barcelona, 17 en FM a Girona, 20 en FM a Lleida, 10 en FM a

Tarragona

Catalunya Msica, 59 en FM: 12 en FM a Barcelona, 17 en FM a Girona, 20 en FM a Lleida, 10 en FM a

Tarragona

Catalunya Informaci, 59 en FM: 12 en FM a Barcelona, 17 en FM a Girona, 20 en FM a Lleida, 10 en FM a

Tarragona

iCat FM, 59 en FM: 12 en FM a Barcelona, 17 en FM a Girona, 20 en FM a Lleida, 10 en FM a Tarragona

COMRdio COMRdio, 26 en FM i 1 en OM: 8 en FM i 1 en OM a

Barcelona, 7 en FM a Girona, 7 en FM a Lleida, 4 en

FM a Tarragona


27



vat, tal com preveia el PTN de Radiodifusi Sonora en FM. A finals dany, COMRdio seguia transmetent per aquestes freqncies pendents de readjudicar: Berga (90.9), Guardi-ola (98), Igualada (97.9), Manresa-Montserrat (88.1), Sant Celoni (91.3), Sant Pere de Ribes (89.9), Vic-Collsuspina (95.7), Calonge - Platja dAro (90.8), Lloret de Mar (93.7), Olot (92.9), Portbou (89.6), Puigcerd-Alp (94.2), Ripoll (91), Cervera (88.1), el Pont de Suert (91), Solsona (88.2), Sort (91.7), Tremp (88.1), Vielha (91.7), Montblanc (87.6), Tortosa (99) i el Vendrell (89.6).

A finals del mes de mar, lACR, en el document que va presentar al Departament de Presidncia de la Genera-litat, demanava al Govern que les rdios pbliques locals es limitessin a les funcions de comunicaci local. Segons lACR, COMRdio actuava com una cadena pblica pseudomunicipal dabast catal i, per tant, complia les mateixes funcions que les altres emissores pbliques: Cata-lunya Rdio i Rdio 4 (Ara.cat, 2011).

2.3.2. Cadenes radiofniques dels grups empresarials privats que operen a Catalunya en FM i OM Lany 2011 noms hi havia 11 emissores locals comerci-als independents, amb llicncia dFM, que no pertanyi-en a cap cadena radiofnica: Rdio Vic, dOsonenca de Rdio i TV; El 9 FM, a Vic, de Premsa dOsona; Rdio Aran, dAranesa de Rdio i TV que opera tres fre-qncies; Imagina Rdio, de Tortosa, del diari La Veu de l Ebre; Rdio Valira, a la Seu dUrgell, amb estudis al Principat dAndorra, on disposa duna altra freqncia; Amb2 FM, del Grup Mola, amb una llicncia a Ter-rassa (89.4 MHz), per transmetent des de Sabadell i Barcelona en unes altres freqncies; Montserrat Rdio

collaboraci entre lAbadia de Montserrat i el Grup Taelus de Comunicaci; Joy FM, de TV Costa Brava; Hit 103 Rdio Valls, de Rdio i Televisi de la Catalu-nya Nova, i UA1, de lempresa editora Grup SIMALRO. A ms, cal afegir Rdio i Televisi de Manresa, que t una llicncia al Bages, llogada a Radio Intereconoma, que transmet Styl FM per una freqncia adjudicada al Sistema Catal de Radiodifusi, SL (Grup Flaix). Com que transmet noms per una nica freqncia, a difern-cia dels anys anteriors, ha passat a ser comptabilitzada dins de les rdios privades locals catalanes Styl FM tamb sofereix en TDT.

2.4. Estat de la radiodifusi digital terrestre en DAB i TDT (2011)

2.4.1. Rdio en digital audio broadcasting (DAB)En el moment de fer el nostre estudi, el total demissores diferents que es podien escoltar en DAB, nicament des de la torre de comunicacions de Collserola, era de 17: 5 pbli-ques, de Rdio Nacional dEspanya totes les del Grup, tret de Rdio 4, i 12 privades, pertanyents als 7 grups radiofnics estatals presents a lFM catalana.

La rdio distribuda per Internet guanya, en audincia i en nombre, la transmesa en qual-sevol de les modalitats digitals de radiodifu-si hertziana terrestre: TDT, 66 emissores, i DAB, 17

Quadre 4. Cadenes radiofniques dels grups empresarials privats que operen a Catalunya i nombre real de freqncies analgiques en OM i FM (desembre 2011)


PRISA Radio (Grup PRISA i Grup God) 56 emissores (5 en OM)

Cadena SER Catalunya, 20 emissores: Rdio Barcelona (OM i FM), Rdio Girona (OM i FM), Rdio Reus (OM),

Rdio Lleida (OM i FM), Rdio Manresa (OM i FM), SER

Peneds-Garraf, SER Osona, SER Costa Brava, SER La

Garrotxa, SER La Selva, Rdio Ebre, Rdio Mora dEbre,

SER Tarragona, SER Pallars, SER Vall dAran i Rdio

Pirineus

Los 40 Principales, 12 emissores: Barcelona, Catalunya Central, Garraf, Vic, Girona, Ripoll, Reus, Ebre, Rdio

Costa Brava, Puigcerd, Vall dAran i Lleida

Cadena Dial, 7 emissores: Barcelona, Garraf, Girona, Lleida, Salou, Ebre i Catalunya Central

M-80, 3 emissores: Barcelona, Lleida i Tarragona Mxima, 3 emissores: Barcelona, Lleida i Girona Radio Ol, 1 emissora: Barcelona ONA FM, 10 emissores: Manresa, Barcelona, Maanet

de Cabrenys, Figueres, Rdio Olot, Girona, Rdio

Ripoll, el Vendrell, Tarragona i Lleida




(1) Cadena Pirenaica t la seu al Principat dAndorra. Font: Elaboraci prpia.

Radio Popular, SA 16 emissores (4 en OM)

Cadena COPE, 11 emissores: Miramar (OM), Reus (OM), Lleida (OM i FM), Figueres (OM), Manresa, Barcelona, la

Cerdanya, Girona, Lleida i Tarragona

Cadena 100, 4 emissores: Barcelona, Lleida, Reus i Girona

Rock FM, 1 emissora: Barcelona

Grup Antena 3 (Uniprex) Atresmedia, des de mar de 2013 15 emissores (1 en OM)

Onda Cero Radio, 7 emissores: Barcelona (OM i FM), Peneds, Calella, Girona, Lleida i Tarragona

Europa FM, 6 emissores: Barcelona, Sitges, Girona, Lleida, Vielha i la Mussara

Onda Meloda, 2 emissores: Girona i Lleida

Vocento (ABC Punto Radio) llogades per Radio Popular, des de 2013 12 emissores (1 en OM)

ABC Punto Radio, 9 emissores: Vilanova i la Geltr (OM), Centre, Barcelona, la Molina, Girona, Lleida,

Tortosa, Tarragona i Figueres

Grup Radio Blanca, SA 3 emissores (1 en OM)

Kiss FM, 3 emissores: Terrassa (OM), Barcelona i la Bisbal (des de Girona)

Unidad Editorial (Unedisa-Recoletos) 2 emissores

Radio Marca, 2 emissores: Bar

Informe Ràdio 2007-2011

Documents

Transcript of Informe Ràdio 2007-2011