Sumar i

Festa de la Música i la Dansa 2003

Situació actual de leso b res del Musical

pàgs. 4 y 5

Entrevista aBernabé Sanchis Sanz

pàgs. 6 y 7

Entrevista aLuis Blanes Arques

pàgs. 8 y 9

La fotoportada

Perquè sintonitza amb tot i amb totsPubl icaciÓ ANUAL de la UniÓ Musical d’ALAQUàsNúmero 8 Any 5 Gener 2003

Fotografia de la Bandade la UMA en el Certamen

pàgs. 10 y 11

Festa de la Música2002-2003

pàg. 12

Nous músics de laBanda Simfònica

pàg. 13

La Umactualitatpàgs. 14 y 15

Parlen les seccionspàgs. 16, 17, 18 y 19

¿Sabies que...pàg. 20

Durant tot l’any 2002 hem tin-gut les nostres instal·lacions enobres, el que ens ha impedit rea-litzar les activitats que normal-ment portem a terme cada exerci-ci. En lloc de la setmana de laMúsica que celebrem habitual-ment en desembre, enguanyfarem la festa de la Musica i laDansa, que com a principals actestindrem el següents: Festa per alsxiquets amb berenar, sopar faixati discomòbil per a la banda Simfò-

nica, recollida dels nous músics idinar per a tot el cos social. Comacte nou, farem la desfilada delsnous músics, acompanyats per laBanda de Musica i pel disparo decoets de luxe amb castell de focd’artifici final.

El concert de presentació, queservirà com a prova acústica delnou Auditori i donarà fi als actesde la Festa de la Música i Dansa,tindrà lloc el dia 1 de març a les22,30.

6

N OTA DE LA JUN TA DI REC T I VA

En l’actual i tat tenim firmat un Conveni amb l ’Ajuntament que regula la ut i lització de l ’A u d i t o r i .

Els canvis en les obres ens han f et necessària la negociació amb l ’Ajunt ament d’Alaquàs d’unnou Conveni, més actuali t zat, que recull les necessitats d’uti l i t zació de les distintes seccions ique regularà el funcionament del nou Auditori en els propers vint anys.

V olem que tots el socis i sòciesp a rt icipen en la rati f icació d’este Conveni.

L’ onze de gener del 2003, a les 17 : 30 h, en la nova sala d’ assat jos, entrada pel carrer de laMúsica nº 12 farem l ’assemblea general ext raordinària, que té com a punt principal la rat i fica-ció del nou Conveni.

Esperem l ’assistència de tots.

Edita: Unió Musical d’AlaquàsAv. País Valencià, 9 Alaquàs 46970

Telf. i Fax: 96 151 52 5096 150 50 00

Coordinació: Miguel FormentDiseny: Héctor Torralba

Maquetació: Vicent BonilloConsell de Redacció:

Joaquim Llor ens, Ma rt ín Llácer , Mª Jesús Pedr ós,David A mor ag a, José Alós, M iguel For ment , José M ª Planells,

Juan Na varr o, Vicent M ar tínez, José M ª Pér ez,Enr ique Par reño, Paqui A naya, José Manuel García

Gener 2003 Àr ea de Comunicació

2

Editorial

Fa més d’un any que Sintonia no haviavisitat les vostres cases.

Moltes són les coses que han anat ocorre-guent dins i al voltant de la nostra volgudaSocietat:

El Certamen de València, en el que tingué-rem les dues parts típiques: la de calç, ambuna actuació extraordinària de la nostra Ban-da, que ha vist augmentat el seu prestigifins a un nivell excel·lent, i la d’arena, amb un“fallo” més paregut a una fallida, prou llunyde la justícia, deixant desert el primer premi.

Les obres, que no anant quasi mai al ritmeque tots volguérem i poc a poc arriben al seu

final. Hem estat un any sencer de funciona-ment del Musical amb unes condicions de

precarietat que han fet prou complicat el fun-cionament de totes les seccions.

Prompte estaran acabades i caldrà que elssocis donem el nostre recolzament per poder

reprendre l’activitat de cada una de les sec-cions en unes condicions desitjades des defa massa temps y que ara seran realitat.

Finalment desitgem a tots els socis que

hagen passat unes Festes d’allò més bonesy que l’Any que comença siga un BON ANYper a tots, amb pau y germanor.

Perquè sintonitza amb tot i amb tots

Col·labora jaamb Sintonia

· Utilitza estes pàginesp er a con tar-n os elq ue op ines sobre l aUMA: projectes, orga-n ització , secci ons oactivitats que promoula Societat.

· Anímat a formar partdel Consell de Redac-ció de la revista i par-ticipa en este projecte.

· Contacta amb nosal-tres mitjançant el telè-fon o enviant-nos elsteus escrits a la UMA.

L´Alcalde d´Alaquàs, Jorge Alarte Gor-be, cumplint un manament del Ple Muni-cipal, que arreplegava una suggerènciade la Junta Directiva de la Unió Musicald Alaquàs, demanà al President delGovern que es rebaixara l´import del´IVA que es paga en les adquisicionsd´instruments musicals.

Es demanava que es passara de pagarel 16% a pagar el 4% ja que això possibilitaria una reduccióimportant de l´import que han de pagar els músics o les socie-tats musicals en les adquisicions d´instruments que de vega-des tenen uns preus astronòmics.

Recentment, José Maria Aznar, President del Govern, ha comu-nicat a l´Ajuntament que: “no resulta posible introducir unamodificación en la normativa reguladora del impuesto” Altravegà serà germanet…, com deiem abans. Les re b a i x e s

d´imposts no arriben a les entitats musicals.

De totes maneres no podem caure en el desànim. Tenimalguns motius per alegrar-nos:

• L’ estiu passat vam gaudi r d’un Certamen a València en el quela banda de música amb 120 músics –més que mai– va inter-p retar les obres amb un nivell extraord i n a r i .

• Ja es veu el final de l´obra de reforma del Musical. El localsocial, l´escola de música i l´auditori estaran en funcionamentabans d´acabar el mes de febrer.

• Aquestes instal·lacions facilitaran fer Art i Cultura a tots elsciutadans i ciutadanes d’Alaquàs amb unes condicions modè-liques i seran el fruit de la col·laboració i enteniment de laUnió Musical d’Alaquàs amb l’Ajuntament i la GeneralitatValenciana.

Bon Any.

La música nos vuelve unir. Como enaños anteriores se nos abre estapequeña ventana para saludar y trans-mitir , a todas aquellas personas vincu-ladas con la música, nuestro agradeci-miento al trabajo. Es bueno que larevista Sintonía vea la luz una vez más,sobre todo en este año tan especialpara todos.

El devenir de los meses ha visto como los vecinos de Alaquas,han podido observar que por fin el Musical avanza en susobras. Este edificio historico de Alaquas, que tras sufrir unincendio, puso a todos sus socios y miembros en marcha paraconseguir situarlo en el sitio que le correspondía Antes delmes de mayo seguro que tendremos el placer de disfrutar detodo su esplendor. La música será a partir de ese momento laque llene cada uno de sus rincones y sus dependencias

Algunos tratan de decir que todo lo bueno que sucede en Ala-quas es obra de unos, y lo que es incapaz de solucionar por-que otros le dificultan su labor. La soberbia y la prepotencialos distancia de la ciudadania.

La realidad es que instituciones como la Generalitat Valencia-

na y la Diputación se han volcado y lo seguirán haciendo conel mundo cultural, y en particular con las bandas de música ylas asociaciones musicales.

Y como lo que nos importa a muchos es nuestro pueblo de Ala-quas, sus gentes , su bienestar, será pues el momento, sobretodo de agradecer las colaboraciones y el esfuerzo realizadopara que esta importante infraestructura cultural reanude suandadura. Aparte de la colaboración institucional del Ayunta-miento y de Generalitat Valenciana, hemos de felicitar demanera muy directa a los socios y miembros del Musical, quehan hecho posible, con su esfuerzo, su trabajo y su tesón, queen breve podamos decir que contamos con un Musical, másmoderno, actual, y con futuro. Todos los colectivos que utili-zaran en adelante este edificio podrán sentirse orgullosos detan encomiable tarea llevada a cabo.

El Partido Popular quiere agradecer, de una manera muy espe-cial, a todos aquellos que hacen posible que el Musical seaun lugar de encuentro, donde todos se expresen libremente,donde la docencia y la practica de la música sea una constan-te y que la actividad del día a día nos haga sentirnos orgullo-sos de ser y de vivir en Alaquas.

Partido Popular de Alaquàs

Des de l’opurtunitat que se nos brindad’escriure en esta revista, i donat queenguany s’ha retrasat un poc mes laseua publicacio, aprofitem per desijar-vos que tingau un any 2003 ple desalut i prosperitat per a tots vosatres,llectors i les vostres families; aixina comagrair l’oprotunitat que doneu d’escriu-re en la vostra revista a un partit de la

terra Unio Valenciana.

Tenim ganes de que en el nou auditori s’escolte la musica, elteatre i tots els actes que puguen celebrar-se i sigau totsvosatros els verdaders protagonistes.

Es d’agrair a la Societat Musical el gran esforç que ha fet i estàfent. Des de que els fundadors començaren a treballar, en els

mijos que tenien en aquell moment. Hem conseguit tindre huimillor calitat, millors instruments i unes noves instalacions; totlo necessari per a que els nostres musics alcancen un millornivell d’interpretacio.

Esperem que al finalisar les obres tingam a disposicio de totslo que ha costat esta remodelacio; i els compromisos, deutesi convenis que assumix cada soci. La transparencia ha de serla base en la que es fonamente la gestio de qualsevol socie-tat.

En el desig de vore-nos tots junts atra volta en l’inaguraciod’estes noves instalacions, me despedixc reiterant els desijosde felicitat per a tots.

Joan Puig i PeiroRegidor d’U nio Valenciana

3

Gener 2003Unió M usical d’ A laquàs

Els partits polítics opinen

Vicent SorianoPSOE - N. Esquerra

Juan PuigU. Valenciana

Miguel TatayP. Popular

En la revista Sintonia del any 2000 l’arquitec-te En Rafael Gil ens explicà en què consistirien lesobres de remodelació del nostre edifici social y laconstrucció del nou auditori.

En la revista del 2001 poguérem veure lesfotografies del començament de les obres, les con-tractacions realitzades, la financiació del seu cost yels terminis previstos per a la finalització de lesobres.

En aquest article, a mes de felicitar-nos perquèla remodelació de les instal·lacions és una realitat(tenim executat més del 80% de la totalitat de lesobres) vorem l’estat actual de la construcció, lesdesviacions del costos, la seua financiació assegu-rada per l’ ampliació del consorci amb l’Ajuntamentd’Alaquàs i sobre tot el més esperat per tots “quantcomençarem a gaudir les noves instal·lacions”.

Obra executada a 31-12-02

Per Construcciones Nagares:

- Reforçament d’estructura:Realitzada

- Façana:Realitzada el 80%

- Escola de musica:Realitzada el 95%

- Cafeteria:Falta l’equipament del bar

- Sala d’assajos:Falta acabar el sostre d’escaiola

- Auditori:Acabat: accessos, camerinos, fos orq u e s t r a ,

magatzems, grada y tancada la caixa. Falta: buta-ques, equipament acústic, mecànica escènica,il·luminació i electroacústica.

- Instal·lació elèctrica:Realitzada el 80%

- Aire condicionat R. Masip:Realitzat en un 80%.

- Acústica natural:En construcció al taller.

- Eurobutacas Gil:Fabricades ja, a falta d’instal·lació.

- Electroacústica:Feta la preinstal·lació.

- Mecànica escènica:En construcció al taller

- Equipament de cuina.

Desviacions econòmiques

Teníem una contractació total de 430 milions.

La primera sorpresa grossa que ens vàrem tro-bar fou la constatació de que part de l’estructuradel edifici tenia aluminosi.

A mes s’han fet obres c o m p l e m e n t a r i e si no previstes inicialment, com les següents:.

• Reforç estructural de l’edifici.

• Millores en l’equipament escènic i en la poli-valència de l’equip audiovisual.

• Millores en alguns acabats interiors.

• Locals de recolzament a instal·lacions.

• En general, partides que sorgisen en obres dereforma i ampliació d’edificis, difícils de previndre,sobretot en obra vella.

La contractació inicial mes tot el relatat, ens dua un cost al voltant de 490 milions.

Financiaciò de la totalitat del cost

Tenim un nou consorci pactat amb l’Ajuntament.En la Assemblea General Extraordinària, a la quedegueu d’assistir tots els socis, que celebrarem el

Gener 2003

4

Àr ea de Comunicació

SITUACIÓ ACTUAL DE LES OBRES DEL MUSICALPer José Mª Planells

5

proper dissabte dia 11 de gener a les 17 hores a lasala d’assajos, en els nostres locals ( C/ de la músi-ca,12), vos informarem del seu contingut i si vosal-tres els socis doneu el vist i plau el signarem deseguida.

El BCL, tenint com a garantia el nou consorci, ensconcedirà un crèdit de 270 milions de pessetes, delque l’Ajuntament tornarà uns 240 milions y el Musi-cal uns 30 milions, a més del interessos correspo-nents.

Les primeres certificacions d’obra foren pagadesper les aportacions del primer consorci firmat el 9-10-96, que importaren 41 milions.

La Conselleria de Cultura, pel conveni firmat el9-9-96, aportarà 135 milions.

Si sumem les tres quantitats exposades avanç,tenim un total finançat de 446 milions.

Ens falten al voltant de 50 milions. Estem par-lant amb l’Ajuntament per a trobar la millor manerad’aconseguir-los.

Termini de les obres

En la revista del passat any vos diguérem queles diferents fases s’acabarien octubre de 2002 ydesembre de 2.003.

Degut a diferents problemes sorgits, con la solu-ció de la aluminosi detectada en l’estructura de l’e-difici i que l’empresa constructora du millor l’obraportant-ho tot al tall, la totalitat del edifici estaràacabat dins del mes de febrer del 2.003.

La cafeteria y la sala d’assajos el 1-2-02

L’Escola y l’Auditori el 22-2-02.

PATROCINA EL CONCIERTO DE SANTA CECILIA DE LABANDA SINFÓNICA DE LA UNIÓ MUSICAL D’ALAQUÀS

Nació en Alacuás( Valencia), enE n e ro de 1943.Cursa sus prime-ros estudiosmusicales con elm a e s t ro Medina,a la sazón D ire c-tor de la Banda,ampliando yreval idando suc a rrera en elC o n s e rv a t o r i oSuperior deMúsica y Decla-mación de Va l e n-cia, con losm a e s t ros R.

C o rel, José Mª Cervera, Manuel Palau, Leopoldo Magenti yMª Te resa Oller, consiguiendo la beca “Santiago Lope”o t o rgada por el claustro de pro f e s o res a los alumnos conm e j o res calificaciones. Obtiene los títulos de Tro m p e t a -F l i s c o rno, Armonía, Contrapunto y Fuga y Composición. En1965, gana por oposición una plaza de Fliscorno en la Ban-da Municipal de Palma de Mallorca, donde también poste-r i o rmente hará las veces de subdirector y D ire c t o r.

Ha di rigido las Bandas de Alacuás, Aldaya, Enguera,Si lla y Cullera en Valencia, la de Pollença en Palma deM a l l o rca, la de Almansa, To b a rra y Municipal de Albacete,

la de Sevilla, Huelva, Barcelona y Madrid. Es miembro dela SGAE y de la Asociación de Composi tores de la Comuni-dad Valenciana, miembro del Consejo Asesor de la Gene-rali tat Valenciana y ha formado parte como jurado en cer-támenes provinciales, Nacionales e Intern a c i o n a l e s .

En el año 1963, ingresa por oposición en el CuerpoNacional de Di re c t o res de Bandas de Música Civi les en su2ª categoría y en 1980, y también por oposición, en la 1ªcategoría. En el año 1979 es designado Director de la Ban-da Municipal de Vitoria-Gasteiz y en 1982 Director tit ularde la Banda Sinfónica Municipal de Alicante. Con esta últi-ma viene desarrollando una gran labor musical con más de90 conciertos anuales.

Fue becado en 1985 por la Excma. D iputación de Ali-cante para Siena (Italia) donde realizó estudios de Di re c-ción de Orquesta con el maestro Ferrara. En 1986 le con-ceden el premio de Composición “ Fogueres de Sant Joan”de la ciudad de Alicante. En 1996, obt iene el premio decomposición en la especialidad de Marchas Moras deMúsica Festera “Sant Jordi ” de Alcoy.

En el año 2001, la D iputación de Alicante le encarg ala obra obligada del Certamen Provincial de Bandas deMúsica, componiendo junto con su hermano Vicent e, laSui te MAR DE ALM ENDROS que también fue obra obliga-da en el Cert amen Internacional de la Feria de Julio deValencia en el año 2002.

6

Gener 2003 Àr ea de Comunicació

Quin record tens del mestre Medina idels teus començaments dels estudis musi-cals a Alaquàs?

El mestre Medina fou un avançat al seutemps, un músic amb una preparació sòli-da.

Desgraci ada l’època de la nostrainfantesa, jo el recorde amb una certaamargor, pintant ventalls més que diri-gint la Banda.

El s estudis musicals amb el mestreMedina van ser fonamentals per a quemolts de nosaltres d’aquella generaciódels 50 i 60 fórem músics.

Ton pare fou músic de la Banda de Músi-ca d ‘Alaquàs, on tocava els timbals .El teuiaio Bernabé fou gran músic i compositor.Estic segur que en una família tan musicalcom la teua t’inculcaren l’amor a la música.¿ és així?

Jo, al meu avi Bernabé no vaig arribara conèixer-lo, a l’oncle Bernabé sí; monpare tocava els timbals en la Banda i labateria en algun cabaret de València.Potser que de tota la família, el qui mésinfluència va exercir sobre mi, fou el meugermà Vicent, que tocava el piano moltbé i que després, malgrat traure el nº1del Cos de Directors, va tenir que emigrar

a Amèrica, per a exercir com a músic. Jocrec que l’amor a la musica s’inculca mésen la Societat d’Unió Alaquasense Musi-cal que en la família, encara que, evi-dentment, hi existeix la influència fami-liar .

Recordes l’any en que t’incorporares a laBanda? En què consistien els actes d’in-grés dels educands?

Al voltant de l’any 52, els actes consis-tien en que per Santa Cecília, la Bandat’ar replegava en la teva casa i tu t’incor-poraves a la mateixa. Durant els actes dela Festivitat, tocava el fiscorn acompan-yat pel meu germà (al piano) en el Musi-cal, situat en el carr er Major .

Perquè elegires tocar el fiscorn? Tenia lasocietat un instrument adequat per a rea-litzar els teus estudis al conservatori?

El fiscorn em va elegir a mi. En aquellaèpoca t’adjudicaven l’instrument que elmestre creia que “t’anava millor al llavi”, una elecció a ull. Quan vaig començar elconservatori, és ben sabut que, per acomprar un fiscorn, en la Societat U.A.M.van tenir que eixir alguns directius ambun carro a arreplegar ferralla per a ven-dre-la i aconseguir uns diners. Aquesta ésuna de les anècdotes inesborrables de lameua infantesa.

Què va influir per a que deixares el fis-corn i el canviares per els estudis de direc-ció per passar posteriorment al camp pro-fessional?

Jo no vaig deixar els estudis de fiscorn.Vaig terminar i vaig traure el títol de Fis-corn i Trompeta, després vaig continuarestudiant Harmonia, Contrapunt i Fuga,Composició i Direcció. Fou el mestre EnJosé M ª Cervera el qui, als disset anys,em va portar al poble d’Enguera i em vaposar davant d’una banda, sense massaconeixements, com és lògic. Als 22 anys,em vaig anar a La Banda de Palma deMallorca com a músic professional onvaig exercir durant dotze anys tocant isimultàniament dirigia altres Bandes al’illa, com la de Pollença.

En els any 60 era prou bo el nivell musi-cal de la banda. Creus que eixa realitatinfluïa en que molts músics junt amb tudecidiren dedicar-se professionalment a lamúsica?

Jo no crec que fora el nivell musical dela Banda allò que influirà en l’elecció,més bé fou la necessitat davant delpanorama desolador de la Espanya dela postguerra. Ara bé, en aquella Espan-ya algú va dir que els músics teníem treseixides: per terra, mar i air e, en clara

Entrevista a Bernabé Sanchis Sanz. Per José Mª Planells

BERNABÉ SANCHIS SANZ. DIRECTOR

Gener 2003Unió M usical d’ A laquàs

7referència als músics militars.

En la teua època de músic de la nostrabanda, tots els anys participàvem al certa-men de València. Quins records tens de lesteues participacions? Recordes als solis-tes? Què interpretacions de la nostra ban-da recordes com més encertades? Quinaera la teua visió com músic i que recordesdels resultats?

La par ticipació en els certàmens eras e m p re un repte per a nosalt r es el smúsics i per al director. Jo recorde quel’any que ens portar em un primer premi,l’oncle Perico ens va llançar un poal d’ai-gua freda quan ens va dir que el primerpremi era per què AL CAPO DE LA MÀFIAde la música en València, en aquella saóFernando Gimeno, li havíem regalat elsmobles del seu apartament en Cullera.Dels solistes recorde a Pepito “El Anda-luz” en “El Barberillo de Lavapies”, queens va parèixer un solo de Trompetad’Antologia. Els resultats igual que avui,ens pareixien injustos quan no guanyà-vem i justos quan guanyàvem. És unar eacció més visceral que cerebral.

Has sentit la enyorança d’Alaquàs, deValència, dels teus amics, dels teus fami-liars, de la teu Societat Musical…a l’haverestat la teu vida professional fora deValència?

Durant molts anys, massa en diria jo,l’enyorança no va existir, tal volta per cul-pa pròpia, tal volta per les successivesdir ectives. El cert és que fins a l’any quevaig sentir la Banda assajant per al cer-tamen amb el mestre Cabrelles, em vaparèixer que havia aconseguit un nivellinsuperable, quan vaig sentir tristesa deno poder participar activament i contri -buir per a que la música al meu pobletinguera la categoria d’antany.

Quins valors del any 50-60 t’agradariaque es recuperaren al musical d’Alaquàs?

Evidentment, la relació humana que hiexistia entre nosaltres. Per a mi són inob-lidables l’oncle Paco França, l’oncle Pacoel Careto, l’oncle Tomata, l’oncle BoroFelip, l’oncle Coc, el del Forn, etc.

Sabem que un grapat d’anys estiguerescom a director de la banda municipal deMallorca. Què recordes com a positiu d’a-quella experiència? Has observat alguncanvi en els músics professionals?

La Banda M unici pal de Palma deMallor ca la va fundar el mestre JulioRibelles i fórem més de quaranta músicsvalencians. Fou una experiència enriqui-dora. Crec que abans li donàvem mésvalor al tr eball de músic, tocàvem ambil·lusió. Avui els músics que exerceixencom a professionals tenen millor prepa-ració musical, encara que, tal vol ta,ar rosseguen una falta de saber estar queno es correspon amb la quantitat d’anysde preparació acadèmica. Potser, dinsde la música es mouen massa diners...

En la vida tots passem per malsmoments, i un dels que recordem és el quevares sofrir com a director de la BandaMunicipal d’Alacant, quan allà pel 1980hagueres d’implantar la llei d’incompatibi-l itats. A l musical sofri rem per que tusofries, i al fi ens alegrarem del final de la

tensió. En que et vares recolzar per supe-rar els mals moments? Quins consellsdonaries als nostres músics per que supe-ren els moments difícils, com ara oposi-cions perdudes de manera injusta, veredic-tes del jurat de certàmens poc encertats...?

En la relació que existeix en el mónprofessional entre el Director i els músics,sempre existeixen friccions i problemesextra musicals. Jo diria més bé d’índolelaboral.

L a ll ei d’incomp ati bil itats la vaimplantar el Govern Socialista i va alçarbombolles en un ampli sector de músicsque exercien en dos o més centres esta-tals i quan a un ésser humà li toquen labutxaca salta com una fera contra el quemés a prop té. Afortunadament, jo vaigtenir a la meua casa la visita providen-cial de Mariano Planells i em va diraquestes paraules: “He llegit tot el ques’ha escrit de tu, i estic segur que sent filde l’oncle Vidrier , tot allò que han dit ésmentida”. Aquella visita per a mi fou lamillor medicina en eixos moments difícils.

Referint-me als consells que donaria,consells en quant a un certamen és moltdifícil encertar. La musica és interpreta-ble i a uns ens agrada més d’una forma ia altr es d’altra. No és gens objectiva. Pelque fa a les oposicions injustament per-dudes, em pense que es ací on el músicdeu emprar tots els mitjans al seu abastper a que el tribunal siga el més just pos-sible, el músic té que ser conscient queavui en dia cal preparar-se molt bé per aguanyar una oposició. No basta ambtocar bé, cal escriure igualment bé isaber parlar per a defensar els temes. Almateix temps, és inhumà que es deixe almillor músic fora i que entre el que mésinfluència té. Estic frontalment en contrad’estes pràctiques que desafortunada-ment ocorren massa sovint, sobretot en lanostra estimada València. Una cosa quepot servir per a sentir-te bé en el smoments difícils és saber que has fet totallò que es podia fer per a realitzar eltreball a consciència.

Estic segur que t’ompli de satisfacció serdirector titular de la Banda Municipal d’A-lacant. Què és el que més t’agrada del teutreball actual?

La satisfacció més gran que he abastatcom a titular en Alacant, al marge detenir una de les millors Bandes d’Espan-ya, és que jo vaig trobar la Banda ambquaranta músics, i avui en té cinquanta-cinc, i una pròxima ampliació a seixantamúsics. A l’any 82 els músics cobravenquaranta mil pessetes al mes i avuicobren el que correspon a un llicenciatuniversitari; vol dir que avui per tanyen algrup A, es a dir, com l’arquitecte o el met-ge de l’Ajuntament.

A part ir de l’any 2.000 els nostre smúsics decideixen que la banda parti-ciparà als certàmens de valència cada 2anys (el anys parells) En les dues últimesparticipacions la decisió del jurat no hasigut justa amb les nostres actuacions, i tuho vares poder comprovar ja que estavesallí. Els nostres músics s’han desanimat unpoc, i han perdut part de la seua il·lusió.Malgrat açò, el proper any 2004 estarem a

la plaça de bous. Què opines d’eixes deci-sions dels jurats? Quins consells donariesals músics?

Em pareix una aberració fer de lamúsica una competició, ara bé, semblaimpossible que a València es faça músicai es gaudisca sol pel mer fet de sentir-la.L’únic avantatge que li veig als certàmensés que els músics treballen més i millor ipuja el nivell de la Banda. Els jurats sónéssers humans que tenen el seu cor i no hiexisteix ningú que siga imparcial al centper cent, però per damunt de tot està laprofessionalitat dels membres del jurat,que són cinc i és molt improbable que totses posen d’acord per a perjudicar obeneficiar a una sola Banda. El meu con-sell és que es vaja a la Plaça de Bousamb el convenciment de que s’ha treba-llat a consciència, com diuen els bons cre-adors: “que les muses et troben treba-llant”...

La majoria dels músics actuals de la nos-tra banda no coneixen als músics profes-sionals. Per canviar aquesta situació labanda pensa organitzar concerts al queparticipen com a solistes o directors elsnostres professionals. T’agrada la idea?T’il·lusiona participar en aquests concerts?

Em pareix una idea genial que elsmúsics d’Alaquàs coneguen als seus pai-sans que portem massa temps fora delpoble i espere amb il·lusió el dia que laDir ectiva y el seu Director Titular conside-r en oportú la meua participació en eixosfuturs concerts. Mai he negat ni he ocultatque soc de poble, que soc d’Alaquàs i sila meua carr era professional ha servitper a passejar el nom d’Alaquàs pel meupaís, n’estic ben orgullós.

Sabem que el nostre director Teo Apari-cio és amic teu. Vista aquesta afinitat... enquè projectes t’agradaria que treballaremjunts?

Teo Aparicio es un músic amb una pre-paració sòlida i un Director Professionalamb una visió extraordinària del que téque ser l’estudi seriós d’una partitura i laseua interpretació. En l’últim certamen, eltr eball del meu amic Teo front a la Ban-da d’Alaquàs fou notable. Estic a la seuadisposició.

Quins projectes musicals tens per alspròxims anys? Té cabuda en ells algun pro-jecte amb la Banda d’Alaquàs? A nosaltresens encantaria que la tinguera.

En qualsevol projecte en que la Direc-ció de la Banda i la Junta Directiva creaoportuna la meua participació, podencomptar amb mi incondicionalment.

Jo sempre esmente a Raimón amb unafrase molt emotiva: “Qui perd els orígens,perd identitat” i els meus orígens evi-dentment son alaquasers per sempre.

A la vostra disposició,

Agraïsc de veritat totes les facilitats queBernabé m’ha donat per a fer esta entre-vista però sobre tot, el que mes m’agradaés saber que Alaquàs i el seu Musical estàpresent al seu cor. Prompte el veuremcol·laborant en activitats musicals de lanostra Banda.

Tenint la familiaor iginàr ia d’A l-coi, va nàixeren Rubielos deM ora (Te ro l ) .Va fer els estu-dis d’ arm o n i aamb el P. Vicen-te Pérez Jorge,mestre que demanera espe-cial ha influïtamb la seua for-mació art í s t i c -musical; els depiano amb elmestre José Ro-

ca; els estudis de contrapunt i fuga amb EnriqueGomà i els de composició i instrumentació amb elmestre Manuel Palau.

Va obtenir els títols de Piano i Composició i Instru-mentació al Conservatori Superior de Música de Valèn-cia. Va ser becat per la “Fundació Santiago Lope” pertal d’ampliar estudis a París amb Madame Simone Pie.

És Llicenciat en Filosofia i Lletres i a Març del 1997obtingué el títol de Doctor en Història de l’Art, SeccióMusicologia.

Entre el 1963 i 1965 va ocupar el càrrec de Secre-tari del Conservatori Superior de Música de València iva regentar la Càtedra de Composició i Fuga del Con-servatori Superior de Música de Sevilla. Posteriormentva ser anomenat professor de Formes Musicals i vaocupar el càrrec de Secretari des del 1970 fins al1980. Des del 1980 fins al 1994 –data de la seua ces-sió per complir l’edat reglamentària– va ser Catedràticd’Ar monia del Conservatori Superior de Música deValència i l’Octubre de 1983 va ser elegit professorhonorari del Conservatori Municipal “Maestro Vert” deCarcaixent per la seua col.laboració directa a la crea-ció del citat centre. Des del 1987 fins a Abril del 1998va ser membre de nombre de la Institució Valencianad’Estudis i Investigació (I.V.E.I.) i des de l’u d’Octubredel 1988 fins a Març del 1990 va dirigir la “ScholaGregoriana” de València.

És autor d’un tractat d’Armonia, “Teoria i Pràcticade l’Armonia Tonal”, que està format per vuit llibres:quatre de Teoria i cuatre de Realitzacions. La seuatesi doctoral ha sigut publicada per Editorial Promoli-bro amb el títol de “Música Sacra y Modernidad”. Laseua producció musical és molt abundant, tant algènere vocal com a l’instrumental, sent premiat a dife-rents concursos

8

Gener 2003 Àr ea de Comunicació

S.- Creo que en su familia no habíaningún antecedente musical. ¿Cuándo ypor qué decidió dedicarse a la músi-ca?

L.B.- Cierto, en mi familia no tengoningún antepasado que, ni como ama-teur ni como profesional, haya tenidoalguna vinculación con la música. Desdepequeño la música tenía un atractivoespecial que calaba profundamente enmí, pero no me preguntes, por que ni yomismo lo sé. Yo no decidí nunca dedi-carme a la música, todo lo contrario, por-que para mí ser músico era, por el res-peto que tenía a la profesión, algoinalcanzable; las circunstancias de mivida fueron rodando de manera que mecondujeron, en un momento determina-do, a tomar esta decisión.

S.- ¿Cómo recuerda su época deestudiante y cuáles fueron sus primerasinfluencias?

L.B.- Una época de ensueño. El apa-rato musical de que gozábamos era muy

intenso y esto saciaba plenamente lafiebre musical que bullía en mi persona:cantábamos toda clase de música. Lasprimeras influencias son, sin duda, del P.Francisco Agulló, maestro de quien porfin, después de muchos ruegos, conse-guí que me admitiera en el cuadro delos escogidos especialmente para ini-ciarnos en la música; era músico de granfantasía que nos embelesaba con susimprovisaciones al órgano.

S.- Sabemos que tuvo una granrelación afectiva y profesional con elPadre Pérez-Jorge. Tras haber realiza-do una tesis doctoral sobre su obra,¿cree que se ha tratado con justicia aeste genial músico valenciano?

L.B.- El Padre Pérez-Jorge, musical yhumanamente hablando, y en el sentidomás amplio y profundo de la palabra,fue para mi un auténtico amigo y maes-tro que, con sus atenciones, conversa-ciones, lecciones, reflexiones y consejossupo cautivarme definitivamente para lamúsica y mostrarme su horizonte lleno

de emociones. La obra del Padre Pérez-Jorge debe ser explorada con avidez portodos los que se llaman y quieren serinvestigadores, porque tiene un alcancemusicológico de gran trascendencia;pero, por favor, no me tires de la lenguasobre si se ha tratado o no con justiciaa este hombre y dejemos las cosascomo están. La talla musical del Padremerece no sólo un tratamiento más enconsecuencia con las opiniones queconstantemente oímos de los que tie-nen poder dentro de la cultura valencia-na sobre el respeto, divulgación y valo-res de nuestra tierra, sino, al mismotiempo, rendirle tributo y homenaje deforma que despierte el interés y consigaque el ciudadano valenciano valore yaquilate en toda su extensión la perso-na de este gran músico, liriano de puracepa. Precisamente había entregado,para impartir los cursos de doctorado enla Universidad Politécnica, los materia-les correspondientes y necesarios paraestudiar la personal idad del PadrePérez-Jorge y darlo a conocer a los doc-

Entrevista a Luis Blanes Arques. Por Teo aparicio

LUIS BLANES ARQUES

Gener 2003Unió M usical d’A laquàs

9torandos, cuando me sobrevino el per-cance de salud, que tú ya conoces, y ahíse acabó todo.

S.- Ud. ejerció su labor docente enlos conservatorios de Sevilla y Valen-cia. ¿Cuál cree que ha sido la mayorsatisfacción que puede recibir un pro-fesor tras una vida dedicada a ladocencia?

L.B.- Sin duda alguna la mejor remu-neración que recibo después de todauna vida dedicada a la docencia, inten-tando ilusionar e informar a la juventudy pretendiendo hacer mi trabajo hones-tamente es que ahora, jubilado, cuandoya nadie puede obtener ningún servicioo favor académico en beneficio propio,te busquen, requieran tus consejos, con-fíen en tus orientaciones y consejos, endefinitiva, hacen que te sientas útil ycon su contacto afectuoso y amistosofacilitan un gran aliciente que te ayudaa vivir.

S.- Luis Blanes es, sin duda, uno delos autores más atrevidos del panora-ma musical actual en lo que a tenden-cias estéticas se refiere. De verdad ¿nole importa escribir al “límite” de laincomprensión? ¿Cree que un composi-tor debe dejarse llevar por la corrien-te de su época o por el contrario debeescribir la música que realmente lesatisface?

L.B.- No me importaría en absolutoescribir al “límite” de la incomprensión sila música que escribo está dentro demis, llámese, intenciones, proyectos opropósitos compositivos con los quequiero demostrar mis recursos mediáti-cos, medir mis fuerzas o decir algo musi-calmente. Por supuesto; esto cubre lacomplacencia, el agrado o el placer queyo necesito para componter lo que megusta, y esto tiene para mi un valoresencial en mi obra. Contesto a esa pre-gunta que aparece entre líneas en elcuestionario, sobre si me dejo llevar porla corriente de esta época. Reflexione-mos: la cultura de los pueblos siempreha estado estigmatizada por los fenó-menos musicales muy contradictorios,pero, a pesar de todo, la música debeexistir y como arte debe ser amada.Amar la música no quiere decir conocer-la con penetración, sino esforzarse porllegar a calar sus entresijos con pacien-cia e interés perseverantes, virtudes,actualmente, poco comunes a una granparte de la sociedad. Así pues, el com-positor es imprescindible en el universode la cultura para avivar la llama de esedon casi preternatural, que subyace entodo ser gumano y que nos permite

d e l e i t a rnos en lo que consideramosbello, aunque de momento no encaje ennuestros módulos y nos expongamos auna peligrosa saturación.

S.- En nuestra banda tenemos ungrato recuerdo de su “Font Roja”, conla cual obtuvimos un primer premio enla Sección Especial en el año 1.984.Estimado D. Luis ¿para cuándo otraobra sinfónica para banda?

L.B.- También para mí es muy gratoel recuerdo de ese año 1.984 y lavaliente interpretación de la Unió Musi-cal d’Alaquàs que defendió con ahíncosu saber hacer frente a otras “grandes”de la música valenciana.

En cuanto a vuestra pregunta puedoadelantaros que tengo en mente unnuevo trabajo que voy a comenzar enbreve. Por otra parte, Teodoro Aparicioha ultimado ya la transcripción paraBanda de una obra mía titulada “Músicapara Metales, Órgano y Timbales”, títu-lo que se ha transformado en “Músicapara Vientos y Percusión”, cuyo estrenoconfiamos en que sea una re a l i d a dmucho antes de lo que esperábamos.

S.- Nos consta que su reputación ennuestra comunidad es de persona seriay rigur osa en su trabajo; condición quelamentablemente no se puede extra-polar a la mayoría de profesores músi-cos. ¿Cuál cree que puede ser la clavepara conducir a nuestras sociedadesmusicales por un camino firme y que deesto tengamos músicos verdaderamen-te formados?

L .B.-El mundo, el entresij o y lamaquinaria de las Sociedades Musica-les es un campo tan ensortijado y pelia-gudo que por no haber estado nuncaintegrado en ninguna de ellas, no pue-do juzgar, ni mucho menos dar consejos.Son tantas las perspectivas y los mati-ces que hay que considerar respecto desu estructura, organización, programa-ción y de la personalidad de los ejecuti-vos, de quienes depende una gestiónapropiada y justa para que se consigael objetivo final de las Sociedades, que,repito, no me considero capacitado paraabordar con razonamientos equilibradosla envergadura de este fenómeno.

Por supuesto que, una gestión hon-rada, competente, comprensiva y concapacidad de consulta, será el secretopara que los músicos puedan tener unainformación rentable para su futuro pro-fesional, que sea un valor añadido a laformación que reciben en los centros deenseñanza y educación musical. Enton-ces las Sociedaes harían un servicio vital

para esa juventud que se entrega aultranza en su sistema y pueden molde-arla, si existe un criterio sano, sabio yamplio, con toda garantía y prespecti-vas para el día de mañana.

Estimado D. Luis, le agradecemosmucho su atención con nosotros y dese-amos de corazón que continúe con sulabor incansable de creación esperan-do tener la satisfacción de disfrutar desu compañía siempre que lo estimeoportuno.

ALAQUÀS - ALDAIA - XIRIVELLA

Banda Simfònica de la Unió“Certamen Internacional de Bande

Secció Especia

nió Musical d’Alaquàs en elndes de Música Ciutat de València”cial, any 2002

12

FESTA DE LA MÚSICA 2002-2003. PROGRAMA

DISSABTE 18 GENER 2003

16:00 h Jocs per a tots elsalumnes de l ’ escola i de laSocietat al pati del col·legi Vi l ad’Alaquàs.

18:00 hBerenar per a tots losalumnes amb “bunyols” i “xoco-latà”.

22:00 h Sopar Fai xat de laBand a Si mfòni ca oferida perels pares i mares dels nousmúsics.

24:00 h Discmòbil i festa ded i s f resses. És necessar i acudird i s f ressat per a participar alsconcursos i sortejos, així comper a tindre les consumicionsgratuïtes corre s p o n e n t s .

DIUMENGE 19 GENER 2003

09:30 h Desdejuni al Musical amb “bunyols” i“xocolatà” per a preparar-se per a la recollida.

10:00 h Avís amb carcases per a la eixida de larecollida dels nous músics.

10:15 h Recollida dels nous músics. Al passarpel carrer Mestre Medina li oferirem una corona dellorer.

A l’arribada al Musical es tirarà una traca qui-lomètrica.

1 2:0 0 h Cui nat d e paelles al c arre r de laM ú s i c a .

14:00 hDinar per als socis. Cal recollir el tiqueta la Secretaria de l’Escola al preu de 3 euros.

DISSABTE 1 MARÇ 2003

20:30 h Concent ració dels músics al Musical.

20: 45 h Eixida cap al c ol·legi GonzálezG a l l a rz a .

21:00 h P a s s a c a rrer dels nous músics ambcoets de luxe.

21:45 h “Entraeta” amb focs artificials alM u s i c a l .

22:30 h C o n c e rt de prova acústica de la Ban-da Simf ònica i el Grup l’ Olivar al Nou Auditori.

13

TRETZE NOUS MÚSICSS’INCORPOREN

A LA BANDA SIMFÒNICANova saba per a la nostr aBanda simfònica. Tretze xics ixiques (algún p rou cre s c u d e t )que es sumen, algúns d ’el ls fil ls

de músics en actiu. Enhorabonaa les seues famíl ies. Desitjemque seguisca l’ al t r itme deincorporacions del últims anys.

Ana BelénBautista Martínez

Flauta

AlbaGarcía Martínez

Clarinet

AntonioCastro Leache

Saxo Tenor

MiguelLa Torre Puig

Clarinet

LorenaLópez Hervás

Clarinet

Mª AngelesMartínez Hervás

Flauta

Juan CarlosMéndez Mercado

Fagot

SandraPalma Panadero

Clarinet

MarianoPalomares Martín

Trompeta

José VicentePedrós Martí

Saxo Alt

Héctor EnriqueTorralba Brull

Clarinet

Isabel RomeroTorres Fort

Trombó

RosaTorres Fort

Flauta

14Entrevista als nous músics de la Banda. Per Miguel Forment

Ya tenemos festeras de la música. Por José Mª Planells

S: Què recordeu de l’examend’accés a la banda?

Mariano: Que feia molta calor ique vaig fer-ho el millor que vaigpoder.

Lorena: Sobre tot, els nervis.

Mª Àngels: Estava molt nerviosai els professors encara em posavenmés nerviosa.

S: Quines sensacions tenieu alprimer assaig amb la banda?

Mª Àngels, Sandra i Lorena: Mol-ta vergonya.

Alba: Pensava que em miraven iencara tenia més vergonya.

Isabel: Massa nervis i fred.

S: Conteu alguna anècdota delsprimers assatjos:

Mariano: Un dia erem poquest rompetes i era un fàst ic.

José Vte: La gran diferència entreel nivell d’exigència entre la bandasimfònica i la juvenil.

S: Què és el que pensen els vos-tres pares de la vostra entrada enla banda?

Sandra i Lorena: Que estan moltcontents.

Mariano: Que està molt bé.

Mª Àngels: Que ja era hora i queestan molt contents.

S: Què opineu de la recollidadel dia de la Música?

Mariano: Que no es tenien queratllar tant i fer-ne més agradable isense tanta parafernàlia.

Isabel i Alba: Que tinguen pietat.

Mª À ngels i Sandra: Que no espassen tant amb nosaltre s .

S: Quines són les activitats de labanda que més vos agrada fer:

Isabel: Els viatges.

Hèctor: Els viatges i les Falles.

Mariano: Els actes, viatges i acti-vit ats ext raordinàr ies, com araesportives.

Lorena, Sandra i Mª Àngels: Elsviatges, sobretot al estranger.

S: Suggeriu alguna act ivitatnova que vos agradaria fer:

Mariano: Fer activitats esporti -ves.

Sandra i Lorena: Fer altres activi-tats.

Mª Àngels: Eixir de festa i fer acti-vitats esportives.

Hèctor: Fer puenting.

S : Què opineu de la marxa dela banda en aquests moments?

Hèctor i Sandra: Ara mal, per lamanca d’assistència dels músics alsassatjos.

Mariano: La banda va bé.

Mª Àngels: Si no ve més gent alsassatjos no avançarem el suficient.

Rosa: En les instal·lacions novessegur que hi ha molt a mésassistència als assatjos.

S: Què espereu de la banda?

Hèctor: Competir a la secció d’ho-nor del Certàmen de València.

Mariano: Que seguesca en lalínia dels últims anys.

Lorena: Que no tingam cap rotllo.

Mª Àngels: Que tinga bon rotllo ique siga divertida.

S: Fins a quin nivell vos agrada-ria ar ribar com a músics:

Sandra i Mª Àngels: Fins a magis-teri musical.

Lorena: Fins on he arribat.

Mariano: El més alt possible, quepuga.

Hèctor i Isabel: Professionals.

Gener 2003 Àr ea de Comunicació

Hace unos meses las madres de los nuevos músicos que seincorporan a la Banda Sinfónica, en una reunión informativasobre el desarrollo de la fiesta que la sociedad celebra enhonor de sus hijos en el día de su ingreso en la banda, deci-dieron constituirse en Comisión de trabajo bajo la denomina-ción de “Festeres de la Música 2003”.

Su objeti vo es trabajar todo el año para recaudar fondosy con ellos organizar al final de 2003 los actos de la Semanade l a Música, con el máx imo esplendor y di fusión posible,para recibi r a los nuevos músicos que se incorporan a la Ban-da Sinfónica.

También invitarán a las madres de di chos músicos a for-mar una nueva comisión que organizará la recepción de losmúsicos del año siguiente.

Este año como no habían festeras del 2002, además deorganizar la fiesta de diciembre de 2003 también se encarga-rán de las fiestas de este año.

Sus actividades hasta la fecha han sido las siguientes:

- Construcción de un Belén para la rifa realizada en “Els con-certs de Tardor”.

- Venta de las papeletas de la rifa del Belén.

- Organizar la venta de la lotería de Navidad.

- Hablar con el Ayuntamiento y conseguir que aporte recur-sos y participe en la fiesta de la música.

- Hacer los presupuestos de los actos del día de la músicay costear el importe de dichos actos.

Las madres de los nuevos músicos son las siguientes:

Mª Pilar Martínez García, Misericordia Mercado Vadillo,Amparo Martínez Herráiz, Carmen Panadero Buendía, CarmenPuig Pérez, Victoria Pilar Martín García, Mª Dolores HervásZanón, Petra Martí Belinchón, Ángeles Hervás Zanón, Rosa MªFort Cosme.

15

P- ¿Creéis que sería interesante crear l aComisi ón de Padres y Madres de los Músi-c o s ?

- Sí, porque t rabajaríamos para montaractividades y dotar de medios para quelos músicos estén más motivados.

- C l a ro que sí, comprobaríamos que elambiente es sano y colabor aremos param e j o r a r l o .

- P ro c u r a remos que se cumplan las nor-mas, para que tanto nuestros h ijos como elr esto de l os músicos sean tr atados pori g u a l .

- Si. Así org a n i z a remos la fiesta de l amúsica de cada año.

P- ¿ Que sensaciones produjo en tu fami-lia cuando conoci steis que vuestro hi jo-a seincorporaba a la Banda Sinfónica?

- Fue una de las cosas más grandes quenos ha sucedi do en los últ imos años.

- Los abuel os par ecen que han re j u v e-necido. Tienen más ilusiones. Le han hechor egalos a sus nietos por haber conseguidoentrar en la banda.

- A ntes n i ngún miembro de l a famili aiba a los conciertos de la banda y horavamos todos en bloque. Cada concierto esun acontecimiento

P- ¿ Como se despertó en vuestros hijosl a afición a la música?

- En la clase de músi ca en la escuel ap r i m a r i a

- Le convenció el her mano mayor. Ledijo que ya que él no había podido estu-diar música que estudi ar a ella. Es una cosamuy buena.

- Fu imos los padres los que le aconseja-mos que estudiar a música ya que era unaactividad de gr upo, que desarrolla l a sen-sibilidad y que se da en un ambiente muys a n o .

P- ¿ Hasta ahora el musical ha sido diri-gido principalmente por hombres. ¿Cre e sque debe incorporarse la mujer a los órg a-nos directi vos de la Sociedad?

- Ser ia mu y i nter esante. C ambiaria unmontón la imagen de la soci edad.

- La sociedad estaría mejor org a n i z a-d a .

P- ¿Estáis contentas de haber formado l acomisi ón de Festeras de la Música?

Si lo estamos y queremos informar a lossocios que las madr es de los músicos van atr abajar par a que la f iesta de la músicasea conocida en Alaquàs y tenga elesplendor que el acontecimiento se mere-c e .

P ¿A consejáis al resto de vuestros hi josque también estudien música?

Si. Estaríamos muy contentas si el r e s t ode nuest ros hijos estudiaran música, peronos gustaría que las administ raciones ayu-daran económicamente a la escuela demúsica ya que ayu dan o subvencionan casitodas las enseñanzas incluso act ividadesd e p o rt ivas y festi vas, pero en músicai n v i e rten muy poco. A veces no podemosllegar a fi n de mes y los recibos de laescuela son un gasto más, que cuandotenemos vari os hij os, nuestras economías,s o b re todo las más desfavorecidas, no lopueden re s i s t i r.

P- El musical es l a segunda casa de vues-t ros hijos. En ella pasan la mayor parte de sutiempo libre. ¿Que aporta el musi cal para suf o rmación y que cosas se deberían de mejo-r a r ?

En una edad di fícil , cuando comien za laadol escencia, los hi jos der riban el pedes-tal donde tenía col ocados a su s padre s .Nuestras opiniones y consejos ya no sonaceptados como antes y se apoyan mas enamigos y compañeros. En el musicalen cuentran unambiente y unosamigos que leshacen crecer en unambiente sano yde compañerismo.Estamos segur asde que los hábi-tos que van aadqu i ri r van ae n r i q u e c e r l o stoda su vida.

U na aspectoque debíamos demej orar es lacomunicación dela Junta Dire c t i v ay Coord i n a d o r a scon los padr es delos músi cos.

P- Tu hij o estáilusi onado en eli n g reso en la B an-

da Sinfóni ca. ¿En que se lo notas?

Las ot ras act ividades lúdicas han pasa-do a un segundo pl ano.

A veces tenemos que anular salidasp o rque si hay ensayo de l a banda no se loq u i e ren perd e r.

Está muy ilusionado con los viajes queva a realizar con l a Banda.

P- En el próximo curso escolar l a bandasinfónico part icipará en dos Certámenes, elde Altea y el de Valencia. Sabes que losmúsicos, directivos y padres tendremos quehacer grandes esfuerzos. ¿Estáis dispuestasa ell o?

C l a ro que si. Una madre siempre estádispuesta a sacrifi car se por el bien de sush i j o s .

Como despedida, las madres felici tan alos músicos y socios y les desean que pasenunas fel ices fi estas de navidad y que pro s-p e ren, sobre todo musicalmente, durante elpróximo año.

La Junta Direct iva quiere agradecer la ini -ciativa de las madres, agradece su esfuerz oy dedicaci ón y les anima para que cont inúentrabajando por la sociedad, ya que con elloconsegui rán que nuestra banda esté mej oratendida y que sus hijos y el resto de músi -cos tengan las mejores condiciones, tantoen los ensayos y conciertos como en el re s-to de acti vidades.

Gener 2003Unió M usical d’ A laquàs

Entrevista a las madres de los nuevos músicos

JOVE ORQUESTRA DEL CEMA. Por Paqui Anaya Cintas

La Joven Orquesta del CEMA naceallá por el año 97 bajo los auspicios y

la iniciativa de los profesores deldepartamento de cuerda de este cen-tro, dedicado a la formación musical,

bajo la dirección de Oscar Abad Costa.

Ciertamente, el número de estudian-tes al inicio era reducido pero con el

tiempo ha ido evolucionando y aumen-tando, no sólo en su número, sino tam-bién en su calidad, hasta llegar a la for-

mación actual. En estos momentos la

orquesta cuenta con 20 componentesmuy jóvenes cuya media de edad osci-la entre los 12 y los de 23 años.

El objetivo de este grupo siempreha sido complementar y profundizar laformación musical no sólo a nivel indi-

➙

vidual en instrumento de cuerda sinomejorarla trabajando el desarro l l ocomo conjunto. De ahí que desde suscomienzos haya parti cipado en lasaudiciones trimestrales que el CEMAorganiza en cada curso.

En el año 2002 cambia la direcciónde la orquesta, Oscar Abad, pasa adesempeñar labores de coordinación yprogramación de la Jove Orchestra y esMiguel Angel Lino quien continua lalabor de dirección. En este mismo añola Joven Orquesta participa además enel Ciclo de Conciertos de la Tardor orga-nizado por el Ayuntamiento de Alaquàs

y recientemente, ycon gran éxito, enel I Encuentro deJóvenes Orquestasde la Comarca del’Horta Sud celebra-do en el TAMA, jun-to a antiguos com-ponentes de lamisma como RuthG a rcía y pro f e s o-res como EstherFaus, Noemi Feliu,A l e j a n d ro Abad yOscar Abad.

Lo verdaderamentefundamental de esta formación, al mar-gen del importante trabajo que desa-rrollan día a día con su esfuerzo, es suentusiasmo por segui r adelante yseguir mejorando no sólo técnicamentesino como intérpretes. Y ya se sabe,sin entusiasmo nunca se ha logradonada importante…

“ Hay dos formas de hacer música:una es tocar técnicamente bien, toca rexactamente lo que está escri to yhacerlo a la perfección. La otra con-siste simplemente en inter pre t a rmúsica, que es lo que yo puedohacer…Es todo lo que puedo hacer . El

p roblema es que no sé cómo hacer-lo…” Jacquel ine du Prè

Componentes de la Joven Orquestadel CEMA

VIOLINES:

Pascual Ruiz Segura, Federico ArturoMahiques Pascual, Laura Leal AparicioAinara Carrera García, Verónica FormentConde, Sonia Martínez Ortega, LauraNavarro García, Sonia Martínez Ortega,Laura Navarro García, Silvia RedondoOrtín, Maria Inmaculada Borderia Lozo-ya, Alejandro García Antunez. NoemiFeliu Abad

VIOLAS:

Jesús Santamans Cuenca, Ester Faus.

VIOLONCELLOS:

Francisca Anaya Cintas, Pilar ConejosMartín, Samuel Costilla Ledesma, EvaMaría Pallardó López, Andrea TárregaMontero, Silvia García Tortosa, JavierGuerrero Ariza

María Teresa Guerrero, Oscar AbadCosta.

CONTRABAJOS:

Tomás Lozoya Lara.

16

Gener 2003 Àr ea de Comunicació

Parlen l es Seccions

➙

Como ya se anunció y explicó en 1.999 en el número 5 deesta revista, la Escola Integrada de Música es una realidad denuestra Sociedad Musical. En su cuarto curso de funcionamien-to, con todos los problemas que suponen este ambicioso pro-yecto, el balance es ciertamente positivo, en tanto en cuanto,nos encontramos con una escuela de Música con más de 60alumnos/-as matriculados que imparten las enseñanzas musica-les de Grado Elemental, en las especialidades de Violín,Violoncello, Clarinete, Trompeta, Trompa, Trombón y Bombardi-no, además de Lenguaje Musical y Conjunto de Cuerda y Vien-to. Además, ya se empiezan a incorporar nuevos músicos for-mados en la Escola Integrada de Música a las agrupaciones dela Unió Musical de Alaquàs.

Estas actividades suponen un refuerzo e incentivo, tanto cul-tural como personal para con los alumnos/-as, puesto querefuerzan el sentido artístico y mejora del rendimiento delalumno. Los alumnos/-as que acuden a los centros y escuelas deenseñanza musical después de una jornada escolar completa seencuentran que la ausencia de descanso influye negativamenteen las clases. Con la integración, las horas de música que seimparten en la Enseñanza Primaria no se darían ya que las asig-naturas de la enseñanza de música profesional recogen sobra-damente los objetivos de las asignaturas de música de lasenseñanzas de régimen general. Por ello en la enseñanza inte-grada se reduce el número de horas lectivas y se eliminan los

traslados entre centros y las esperas entre las distintas clasesde las Escuelas de Música o de los Conservatorios. Así el esfuer-zo del alumnado en la enseñanza integrada es mucho menorque cuando se cursan las dos enseñanzas, general y musical,simultáneamente.

Al cursar los estudios musicales en un colegio de la locali-dad, el estudiante no tendrá que desplazarse a uno de los con-servatorios que actualmente existen en nuestras poblacionesvecinas. Se ahorrarán incomodidades , tiempo y dinero. Tam-bién hará posible que los estudiantes que quieran estudiarmúsica puedan hacerlo aunque no tengan posibilidades de des-plazarse a conservatorios de otras localidades. Además, elalumno dispone de poco tiempo para el estudio personal ypara actividades de ocio.

Se ha comprobado con métodos científicos en diversos paí-ses europeos, que el nivel escolar integral de los alumnos quecursan estudios de música es más alto que el del resto de losalumnos, por los siguientes motivos:

- Mejora de la escritura y de la lectura, debido a que la inte-racción con el lenguaje musical facilita la comprensión y la con-centración.

- El entrenamiento auditivo desarrolla la fluidez en la propialengua y también prepara para las lenguas extranjeras.

LA MÚSICA INTEGRADA: PROYECTODE LA ENSEÑANZA MUSICAL

Por José Mª Pérez Santandreuy Miguel Á. Lino Sorlí

CEMA. LA IMPORTÀNCIA DE LAEDUCACIÓ MUSICAL.

Cada any, a principi de curs elspares i mares es troben amb una tascaafegida a l´hora de començar el curs;m´estic referint a les activitats extraes-colars, cada vegada mes nombroses iquasi totes elles importants per aldesenvolupament del xics i xiques.

Sense cap ànim de menysprear a laresta d´activitats volia referir-me a laque ens toca, que és la música. Hemescoltat di r moltes vegades: hasd´apuntar al teu fill a música perquè esinteressant, i fins i tot no pot perquè jal´he apuntat a natació, futbol, anglès,handbol, balls, esgrima, rugbi, també vaa la ludoteca, classes de reforç, dibuix ino se quantes coses més.

Considerant a totes elles importantsen di ferents aspectes, magradaria,enunciar algunes consideracions on esreflexen la importància que té la forma-ció musical.

*La música com a art, ciència i tècni-ca que es, amb la seua practica i execu-ció ens va a afavorir un desenvolupa-ment cerebral y nervis molt complet. Laexecució musical, al desenvolupar lespossibilitats dels nostres circuits neuro-musculars permet no solament cultivar elsistema nervis, també el nostre desen-volupament en general, estats afectius,la nostra receptivitat, la nostra atenció,etc...

Estimula també, les facultats del serhumà com l´abstracció, el raonamentlògi c i matemàtic, l a imaginació, lamemòria, l´ordre, la creativitat, la comu-nicació i perfeccionament dels sentits...

*La música i el moviment estan moltestretament relacionats, i donada laimportància de la psicomotricitat en laeducació actual, desenvolupem així

capacitats mentals com l´anàlisi, l´abs-traciió, expressió, simbolització, la sín-tesi i atenció, afavorint la imaginació ila creativitat; ajudant així a la lectura, laescriptura i el càlcul.

*Per a Dalcroze, l´educació rítmicaes considerada com un factor de forma-ció i d´equilibri del sistema nerviós, jaque qualsevol moviment adaptat a unritme es el resultat d´un complexe con-junt d´activitats coordinades.

*J.P. Despins, reflexa en els seusestudis com l´educació musical propor-ciona un desenvol upament dels doshemisfèris cerebrals; i la música com adisciplina, aconsegueix un augment deles capacitats cerebrals de la següentforma:

Hemisferi esquerre: la percepció rít-mica, control motor, regeix mecanismesde ejecció musical, el cant, aspectes tèc-nics musicals, lògica i raonament, per-cepció lineal.

Hemisferi dret: percepció i execuciómusical, creativitat artística i fantasia,captació de la entonació cantada, per-cepció visual i auditiva, percepció melò-dica i del timbre, expressió musical,apreciació musical.

*Segons els filòsofs del camp de laeducació, la formació musical contribueixde forma important al desenvolupamentde la personalitat humana ja que provo-ca un enriqueixement estètic i afavoreixel desenvolupament de l´optimisme idel benestar personal.

*En l´Antiga Grècia la música estavamolt unida a l´ordre, l’harmonia, la pro-porció i l´equilibri, tot junt considerat elcomplement ideal per a l´home; i aquestgenera experiències estèti quesnecessàries per a ser humà.

*Els pitagòrics a més li atribueixenun valor ètic i terapèutic. Afecta clara-ment a l´ànima i pot donar-li l´equilibriperdut gràcies als seus sons, a la pro-porció matemàtica dels seus ritmes, fentrenàixer l a calma i l a tranquil ·li tat;segons en fa veure Plató a les “leyes”.

*Pel que fa a la música en grup lidona un valor més educador encara, per-què incideix en la socialització, apro-pant-se a les persones entre si, afavo-ri nt el respecte per la resta de lasocietat, donat que es necessari per ala interpretació en grup flexibilitat icapacitat de adaptació al grup, per elbon resultat del conjunt.

*La societat actual genera activitatsen pro de la humanització la cultura il´oci (per a millorar la qualitat de vida iles relacions entre les persones), essentla musica un vehicle ideal per a aconse-guir-ho. Per als joves es una forma dededicar el temps lliure i realitzar-se per-sonalment, per tots els aspectes men-cionats abans, insistint més si cal enl aspecte de reali tzació personal, icol·lectiva com a components d´un grupampli i divers.

*La música es també creadora deexperiències estètiques molt necessà-ries per al ser humà.

*La música esta també molt unida ala nostra historia, a la religió, a l´art, lafilosofia, les nostres tradicions, i formap a rt inseparable de la cultura d unpoble.

Totes aquestes refl exions estanestretes de diversos llibres i articles,amb la única intenció de fer veure desde diferents punts de vista aspectesimportants que adquirim amb la nostraformació musical.

17Parl en l es Seccions

- Incrementa la capacidad de memorización.

- El conocimiento estético y la sensibilidad de la música dotaa los alumnos de cualidades para otras disciplinas como eldibujo y la pintura.

- La práctica de los instrumentos desarrolla la destrezamanual, que es aplicable a otros campos como la escritura y lapintura.

- El orden que supone una mentalidad musical despierta elsentido de la belleza y de la forma. El análisis musical ayuda amejorar el pensamiento lógico.

Esto quiere decir que el alumno que estudia música, además

de los conocimientos musicales que adquiere, tiene mejoresresultados en matemáticas, lenguas tanto nacionales comoextranjeras, plástica, manualidades, etc.

Con la puesta en marcha de la enseñanza integrada, esta-mos dando una mejor opción a nuestros alumnos/-as de música,los cuales van a tener una educación musical que sin duda ayu-dará a que surjan más músicos, que se sumarán a nuestras agru-paciones musicales Banda de Iniciación, Juvenil, Sinfónica,Orquesta y Coros.

Sin duda este es un gran proyecto para Alaquàs, que marca-

rá un antes y un después en la música de nuestro pueblo.

Per Enric Parreño Moratalla

Gener 2003Unió M usical d’ A laquàs

Gener 2003 Àr ea de Comunicació

18 Parl en les Seccions

UN CERTAMEN A REPETIR...Bueno, pasó el Certamen y llega la hora de sacar conclu-

siones. Éstas desde luego son todas positivas sin excepciónalguna, salvo el día “después “ de alcanzar tanto entusiasmoy que lleva a soportar una “resaca“ que a buen seguro prontopasa, como pasan todas las resacas, y que con la aspirina denuestras nuevas instalaciones nos harán volver al trabajo.

La verdad es que fue emocionante el re e n c u e n t ro de tantosmúsicos de Alaquàs, y es que no re c u e rdo haber vi sto nuncaensayos de 120 músicos en nuestra banda, y sobre todo, el vol-ver a ensayar con esos compañeros que por diferentes moti vosno pueden estar habitualmente con nosotros. Y es que elambiente de trabajo fue realmente bueno, lo que permitió disi-par las tensiones propias de todo sobre e s f u e rzo. Lo mejor sinduda es la satisfacción del trabajo bien hecho y es que el re s u l-tado fue muy bueno. Esto es lo que ha quedado en la mente detodos nosotros, tanto en el plano musical como en el org a n i z a-tivo, todo ell o contando con las adversidades de compaginarC e rtamen con las obras de nuestro Musical. Y es que cuandoa p a rece el entusiasmo desaparecen los obstáculos.

Esta satisfacción propia, que te hace olvidar las horas dededicación robadas a los proyectos personales de cada unode nosotros, no creo que robe sino aporta, pues la dedicacióndesinteresada no nos hace sino crecer como personas y endefinitiva ser mejores.

¿Y qué decir de la imagen que hemos dado cara al exte-rior? No hay duda que a pesar de los fallosdel jurado, hoy endía y tras la participación de nuestra banda en los dos últimos

certámenes, hemos colocado a nuestra banda como una de lasde referencia en la Comunidad Valenciana. Hoy la banda deAlaquàs es una banda a tener en cuenta, como me decía estosdías un compañero de trabajo y músico de banda:

“Me gustaría tocar alguna vez en una banda grande comola tuya“.

Nada más que decir. Expresar mi agradecimiento por suespecial dedicación: al presidente, director, profesionales,preparadores, directiva, a todas las personas que colaborarony a los músicos que lo son desde hace más de veinte años, sindesmerecer a los que lleváis menos pero todavía no sabéis dequé va esto, (venga, es broma).

Un abrazo.

BANDA JUVENIL CEMAPer David Amoraga,

representant de la comisió

Un any més la banda juvenil de l’es-cola del CEMA ha començat la seua tas-ca, de la mà d’Enric Parreño, professor dellenguatge musical així com de bombardíi tuba a l’escola.

No tot seguéix igual encara que síels objectius marcats des de un principiper a una agrupació d’aquestes caracte-rístiques. Aquest nou curs naix amb una

novetat afegida, és la comissió de labanda que s’ha format per a dur enda-vant l’organització, conjuntament amb eldirector i l’escola.

Aquesta comissió naix de la mà depersones motivades per la música i ambmoltíssimes ganes de que la banda juve-nil siga més que una simple banda juve-nil; una agrupació que es faça valer tanten la seua qualitat musical com personal.Tots els anys es podria parlar del mateixtema de la mateixa manera: que la ban-da ha de superar-se a sí mateixa, peròcreguem que aquest curs no serà unobjectiu a complir ja que s’està veient enel treball de tots els díes.

Però tampoc hi ha que confiar-se jaque cada volta cal poder tocar millor, iaquest any es vorà també afavorit pelsnous locals d’assaig així com noves aulesi nou auditori.

Una altra novetat d’aquest curs és unp rojecte promogut per aquesta novacomissió, que aposta fort per la publici-tat de la banda per a donar-se a conèi-xer. També aquest curs s’estrena la ban-da juvenil en actes de passacarrer, ja quefeia prou de temps que la banda juvenilno eixia al carrer.

Seguint en la línia perfeccionadora iinnovadora, està també la iniciativa dela col·laboració del director de la bandasimfònica, Teodoro Aparicio, que cadacert temps acudeix als assajos de la ban-

da juvenil per a donar xerrades i fer exer-cicis de relaxació, així com exercicis per ala apreciació de la música, tots ells degran valor educatiu i pedagògic.

També hi ha un ampli projecte de curson s’intercalen viatges, eixides, concertsi moltíssims actes més, sorpreses ques’aniràn revel·lant a la seua hora. Cre-guem que l’organització d’aquestes acti-vitats és fonamental per l’existència d’unbon ambient musical i personal enaquesta agrupació, així com una bonarelació amb el director de la banda juve-nil, Enrique Parreño, persona quie estàfent molt, i prou ben fet per la bandajuvenil.

També considerem important enagrupacions d’aquest tipus el fomentarles relacions amb altres bandes i socie-tats similars.

Cap destacar els actes més recients,com són les presentacions, o bé el convitque tenen els músics després de cadaacte, el concert en la plaça de la Consti-tució, l’eixida a Expojove, la festa deNadal, etc... Les persones que treballemen aquest projecte esperem que tot escomplesca segons lo previst.

E s p e rem contar amb la vostracol·laboració per tot allò relacionat ambla Banda Juvenil, així com amb el CEMA iaquesta societat. Una salutació i unagran abrasada i fins prompte.

19LA DANSA ÉS UNPLAER GENIAL,

SENSUAL.Per Joaquim Llorens,

en representació del Grup L’Olivar

Quan es té un gran amor per lamúsica –no importa quina– qualsevol deles seues manifestacions re p re s e n t aper a l’ésser humà un llarg glop de ple-nitud i plaer estàtics.

Aix í, uns gaudeixen amb Puccini,altres amb Tchaikowsky i uns tercersamb Pro k o f i e v, Rodrigo o Bern s t e i n ;però absolutament tots, en sentir lapenetrant melodia d’una dolçaina, elsacords d’una guitarra o el punteig de lab a n d ú rria, ens reconeguem com aéssers sensibles. És la música popular,de la qual han nascut totes les músi-ques. La Música, que ens fa compartir unsentiment com a persona única i unidaal seu paisatge, a la vegada que ensinsereix en la Humanitat.

La grandesa de la Música és a lapossibilitat de fer-nos sentir universalsdes de la nostra menuda individualitat,no pas com a una massa sense criteri, simés no individus únics dintre el grup.

Aqueix sentiment puja fins al méssublim quan la música va acompanyadaper allò tan específicament humà comés la dansa.

La dansa és un plaer genial, sen-sual.

Totes les civilitzacions canten i hancantat, dansen i dansaran: quan estancontents i quan estan tristos; desprésd’un bon àpat; si fa bon sol o estànúvol; si la Lluna està plena o minva itambé si els ocells piulen entre elsarbres.

Nosaltres també dansem, perquècom a civilització superior tenim les nos-tres músiques; perquè tenim arbres ibon sol; perquè sabem seure i gaudirdavant d’una bona taula tant si plou consi està ras.

Nosaltres ens sentim grup. Quansona el tabal, quan ballem una jota oquan ajudem a que un altre aprenga elspassos de les danses.

El grup L’Olivar, en aquest any queha acabat, així ho ha fet.

S’ha gaudit del ball.

S’ha augmentat el nombre de com-ponents del Grup.

S’ha passat el verí de la música i ladansa a xiquets i adults.

S’ha organitzat per a oferir als ala-quasers i alaquaseres allò que sabemfer: tocar, cantar i ballar.

Sols faltes per vindre tú. Anima’t.Estem esperant-te, i recorda que dansarés un plaer genial, sensual.

RONDALLA, DELGRUP L’OLIV AR

Per J. M. Garcia i M. Forment

Vol em aprofitar l'oportuni tat que enso f e reix la revista Sintonia per, en primerlloc, desi tjar que hageu passat unesbones festes en pau i harmonia, i queels Reis, encara que enguany no hapogut ser que ens deixaren lesinstal ·lacions acabades, sabem que hanparlat amb la direcció d'obres i amb l'Ex-cel ·lentíssim Ajuntament perquè en l'anyque ve siga una realitat la finali tzacióde les mateixes.

Des d'aquesta Secció esperem quees recorden de construir una escala,encara que sabem que tenim un poc deSupermans, i poder accedir a la nostraaula volant, però resulta un poc compli-cat el poder alçar el vol, ja que cadavegada ens pesen més els anys.

Després d'unes notes d'humor,volem de tot cor felicitar a tots els socis,professors i alumnes de totes les sec-cions que integren esta gran Societat,pels èxits aconseguits a pesar de lesdeficients condicions, i els constantscanvis d'ubicació en els llocs d'assajosde les distintes seccions i escola.

Per la nostra part seguirem formant-nos amb la major il·lusió per aconseguirajudar a engrandir artísticament a lanostra Societat i animar a tots els quetinguen algun cuquet per integrar-se enla rondalla, –o en qualsevol altra secciódel Grup–. Vos esperem, la matrículaseguix oberta.

Parl en l es Seccions

Sabías que..., continuaríacon mi tozudez hablando de lamúsica y como se formó enAlaquàs? Pues allá vamos.

En el tiempo en que lasociedad “Centro de SocorrosMutuos” realizaba su trabajo ylabor musical cosechando éxi-tos con su director D. EmilioSeguí, –como ya lo decíamosen el anterior “Sabías que...”–,la sociedad “Banda Primitiva”también empezó a buscar undirector que fuera profesional,con el fin de no desmerecer ennada ante la otra banda, con-tratando así al ya prestigiosoDon Ramón Zarzoso, quepasado un tiempo deja ladirección haciéndose cargo eljoven director Don Juan Martí-nez, que a la vez es músicoprofesor de la Banda Munici-pal de Valencia. De inmediatose dedicó de lleno a la forma-

ción de nuevos músicos, obje-tivo que consiguió con creces.Levantó el entusiasmo entrelos músicos y seguidore s ,cuando consiguió en el año1927 el Diploma para su ban-da en el Festival organizadoen Sedaví y el primer premioen el Festval organizado en elGrao de València, todo en elmismo año.

Seguidamente, ponen ellistón más alto los músicos ylos nuevos músicos, respon-diendo a sus enseñanzas, loq u i e ren poner a pru e b apresentándose en el Certamende València, consiguiendo enuna tarde inspirada el Segun-do Accésit de la Segunda Sec-ción en el año 1929.

Siguen preparándose, yaque el entusiasmo no esmenor que en la otra Banda:

los socios también aumentany cada día son más los dis-puestos a sacrificarse por laEntidad, presentándose en elaño 1931 en el Certamen deC a rcaixent., consiguiendo elPrimer Premio de la SegundaSección y, el año 1935 alcanzade nuevo el Segundo Accésitde la Segunda Sección, llegan-do entonces la Guerra CivilEspañola, el año 1936.

Por hoy ya tenemos bas-tante r o l l o. En el próximp¿Sabías que..?, en el próximoSintonía, hablaremos a partirdel 1939, cuando acaba laGuerra Civil. Muy interesante.

¿Sabías que.. un amigo esuno que sabe todo de tí y, apesar de todo, te quiere.

¿Sabías que.. la prosperi-dad hace amigos y la adversi-dad los prueba.

¿Sabies que ... Per Martín Llácer

20

Son el anys seixanta. Un somrient Florencio García, tocant la caixa, “chupa cámara” acompanyat deManuel Beta Forment, saxo alt; Francisco Escuder, tuba; Fernando Gabaldón, saxo alt; Ursicinio Martínez,clarinet; i... conegueu a la resta de músics?.