Iniciativa destapa moltes irregularitats a L'Aliança · 2.desembre.2002 CONTRAPODER 15 Retirada...

08 CONTRAPODER »EI Triangle Núm. eio 18.novembre.2002

Microxi p La torn a La Generalitat farà plegarquatre nedés) i Josep Vilarasau (La Ca ipresidents de caixes d'estalvis: xa). És clar que els tres primersAntoni Serra (Catalunya), Pere són la torna de la pinça CiU-PPRifà (Manlleu), Josep Parera (Pe- per assaltar La Caixa.

» Perles

La plataforma d'afectats d'Openingamenaça de boicotejar els bancs

IVANG COSTA

^ . , _ . „ . . - - - - - '

v

Dissabte de !à setmana pas-sada es va constituir a Madrid

la coordinadora estatal d'afectats. pel tancament d'Opening, unaplataforma que agrupa un total de22 col·lectius i associacions deconsumidors, així com tambédamnificats de les acadèmies

. Brighton i Oxford. En total sumen90.000 afectats (això, sensecomptar les franquícies).

La primera iniciativa que hapres la nova associació és la dedeixar de pagar als bancs que elsreclamen els crèdits per finançaruns cursos d'idiomes que no re-bran mai. Fins i tot estan deciditsa iniciar una campanya per boi-cotejar els bancs i caixes que fa-cin llistes de morosos amb els ti-tulars dels crèdits d'Opening icompanyia.

Els principals creditors sónl'SCH, el BBVA, el Banco Pastor ila financera Eurocrédito. Aques-

tes entitats díueri que tenen unrisc de més de 30 milions d'euros,tot i que. en realitat, sembla bendiferent, ja que tant pel nombred'afectats com per les quantitatsmitjanes pendents de venciment,les quantitats reals s'estimen prò-ximes als 60 milions. El banc deBoti n és que fins ara ha estat mésagressiu.

El portaveu de la Plataformad'Afectats d'Opening va denun-ciar l'actuació de la ministra deConsum, Ana Mato , que va pro-posar la recollocació dels estu-diants afectats en les acadèmiesde Wall Street Institute. Però elpacte que impulsa el Govern estàcondemnat al fracàs. Els alumnesno accepten recol·locacions quesuposin llargs desplaçaments, jaque el factor proximitat i la flexhbilitat d'horaris eren els principalsesquers que feien servir Openingi similars per atraure clientela, a

El Fòrum 2004 no para de retallar: araes carreguen un festival de teatre

El Fòrum 2004 navega en la im-provisació constant: ara, el con-

seller delegat del Fòrum, Jaum ePagès, ha decidit carregar-se un me-gafestival de teatre en què hi haviade participaria Unió de Teatres d'Eu-

ropa, ien el qual desaparegut direc-tor de! Lliure, Jose p Montanyès .havia posat molta il·lusió. SegonsJoa n de Sagarr a en un article a EIPafs, la supressió lï va provocar unade les últimes enrabiades.

Els treballadors de les caves Codorniuconvoquen vaga a fes portes del Nadal -

.on .

El comitè d'empresa de Codorniuha convocat una jornada de va-

ga per a aquest dijous, com a con-seqüència d'haver-setrencat les ne-gociacions del nou conveni col·lec-tiu. Els empleats tenen previst mun-tar una expedició ambautocars des

de Sant Sadurní d'Anoia a les ofici-nes de l'empresa a Barcelona. Ésevidentque,atocarde la campanyade Nadal, que suposa més del 50%de les vendes anuals, la imatge delstreballadors revoltats no serà el mil-lor espot televisiu, a

Mutualisme » Incautació "manu militari"

Iniciativ a destap a molte sirregularitat s a L'Alianç aLa Generalitat, per justificar la intervenció i destituir els directius i el consell

d'administració, va menysvalorar els actius de f entitat en 30 milions d'euros

REDACCIÓ

Cada cop hi ha més evidènciesque la intervenció, el passatmes de març, de la Mútua

EAliança per part dels departamentsd'Economia i Sanitat de la Genera-litat va ser una tupinada. La inves-tigació menada per la diputadad'ICV Dolors Comas ha posat aldescobert un cúmul d'irregularitatsi anomalies en l'actuació de l'Admi-nistració catalana que bé podriendescriure una "conspiració" insti-gada des del Govern per fer-se ambel control de ïentitat mutualista mésimportant de Catalunya, amb mésde 200.000 afiliats.

Amb quins objectius? De momentencara no estan evidenciats, però hiha prou indicis de per on van. D'uncantó, l'estudi de viabilitat -pel quals'han pagat més de 200.000 eu-ros- l'ha realitzat l'empresa de Jo-sep Maria Via (Gesaworld), exsecre-tari del Consell Executiu i personat-ge central de la "trama de Sanitat".De l'altre, la base de mutualistes i elsactius de L'Aliança (patrimoni im-mobiliari, centres sociosanitaris, con-tractes de proveïdors...) són un "pas-tís" molt llaminer per als "taurons"del "sector negocis" de CÍU, delero-sos d'entrar a sac en aquesta entitat.

La setmana passada, la diputadaDolors Comas va presentar, en rodade premsa celebrada al Parlament deCatalunya, les incongruències i greusinterrogants que planteja la incauta-ció manu militari ordenada pels con-sellers Homs i Rius. Cap de les di-verses raons argumentades de la Ge-neralitat per justificar la intervenciós'han pogut concretar. "Ni s'ha de-mostrat fexistència de doble factu-ració, ni s'ha definit la gestió pre-sumptament irregular dels respon-sables acomiadats, ni és cert que co-bressin sous i prebendes superiors

La diputada DolorsComas exigeix unaràpida clarificacióals consellersd'Economia i Sanitat

Mútues-> 700.000:La Federació deMutualitats deCatalunya aple-ga uns 700.000associats, he-reus de la llargai rica tradiciómutualista quehi ha al país. Lamés importantés, de bon tros,L'Aliança. Desde fa anys. Con-vergència i Unióha col·locat per-sones de la sevaconfiança alcapdavant de laFederació. Finsara, només L'A-liança escapavaa aquest controlpolític i ha estatintervinguda.

-» Seu històrica de L'Aliança, al carrer Pare Claret.

al que en aquests nivells de respon-sabilitat és habitual", ha manifestatla diputada d'Iniciativa.

La contundent actuació de la Ge-neralitat contra UAliança, que ha de-rivat en el nomenament de dos ad-ministradors-funcionaris -MiquelArgenté i Enri c Mangas- va venirprecedida per una insòlita campa-nya d^intoxicació" mediàtica per talde preparar el terreny. Davant l'a-larma creada, els consellers Fran-cesc Homs i Eduard Rius es vancomprometre a donar tota menad'informació i explicacions al Par-lament. Però, a l'hora de la veritat,res de res. Emparant-se en la supo-sada "confidencialitat" de les dadesde l'empresa, la Generalitat s'ha ne-gat a respondre a preguntes-dauformulades per diversos diputats deïoposició. La recent remodeJació delGovern, que ha comportat el cessa-ment del conseller Rius, ha estatfúl-tima excusa esgrimida per tal d'es-caquejar el control parlamentari.

A parer de la diputada Comas, enYajfaire de L'Aliança hi ha moltspunts obscurs. Per exemple, la "de-saparició" dels comptes presentatsper la Generalitat de valors immo-

biliaris per uns 30 milions d'euros,xifra que equival al dèficit adduït perjustificar la intervenció. Tambésorprèn que el Pla de Viabilitat ela-borat per Gesaworld tingui unavigència de deu anys, quanla pròpiallei catalana de Mutualitats estableixun termini màxim de tres anys.

Per acabar de reblar el clau, el con-seller Homs ha introduït a la llei d'A-companyament de Pressupostos pera l'any vinent una disposició queobliga a renovar ï assemblea de HA-liança, que serà Pencarregada de no-menar el futur consell d'adminis-tració. Un graó més en l'estratègiaque sembla voler convertir la inter-venció en una "ocupació" telediri-gida de la Mútua.

Segons Dolors Comas, "existeixun gran interès per part dels grupseconòmics afins a CiU per contro-lar la mútua més important de Ca-talunya. Sospito que la intervenciódeia Generalitat obeeix a aquests in-teressos i, per tant, cal que el Governclarifiqui urgentment i fins al mí-nim detall les seves actuacions en-vers LIAliança durant els últims deuanys i, molt especialment, des delmes de març de 2002".

»EI Triangle Núm. ei2

Microxi p

2.desembre.2002 CONTRAPODER 15

Retirad a anunciad a Després de 25 anys en els que que deixarà la política a finalsha exercit com a regidor, secre- d'aquesta legislatura per retor-tari d'Estat, ministre i líder del nar, probablement, ala seva cà-PSOE, Josep Borrell anuncia tedra d'Economia.

Sanitat » La maniobra ha beneficiat els convergents Josep Maria Via i Carles Sumarroca

El conselle r d'Economi a practic a la'netej a ètnica ' a la Mútu a l'Alianç aNou mesos després de la intervenció, Francesc Homs ha destituït el consell d'administració,

s'ha carregat divuit directius i ara pretén, per llei, dissoldre l'assemblea general de l'entitat

REDACCIÓ

Cada dia que passa és més evi-dentla manca de justificació tèc-nica de la intervenció de la Mú-

tua ÍAliança i finterès polític que té peral conseller d'Economia, FrancescHoms, el control d'aquesta entitat, queaplega més de 200.000 afiliats. El pas-sat 14 de març, la Generalitatva desti-tuir, sense dret a al -legacions, el con-sell d'administració de ÍAliança, quehavia estat elegit pels mutualistes enuna elecció tutelada per l'Administra-ció catalana. Tot seguit, els consellersd'Economia i Sanitat van nomenar dosadministradors provisionals -EnricMangas i Miquel Argenté- que pro-cedien de la pròpia Generalitat. Quèha passat durant aquests nou mesosen què la Mútua és en mans de ÏAd-ministració i tutelada per Homs?

Casualment, les seves primeres ac-tuacions es van adreçar a afavorir el"sector negocis" de CDC amb els di-ners dels mutualistes. El contracte en-tre fempresa d'anàlisis díniques Ge-neral Lab (propietat de Caries Sumar-roca, un dels homes clau de rentramatde les finances convergents} i tAliançaha estat revisat a talça. D'altra banda,

-* Carles Sumarroca.

el conseller va contractar l'empresaGesaworld (propietat de Josep MariaVia, exsecretari del Govern de la Ge-neralitat i company d'Homs a la Fun-dació Barcelona) per tal que elaborésun Pla de Viabilitat de la Mútua, ava-luat en uns 250.000 euros.

En paral·lel, des del passat 14 demarç fins al 27 de novembre, els ad-ministradors provisionals han pro-cedit a racomiadament de divuit di-rectius que treballaven de fa anys a tA-liança i han començat a nomenar

nous càrrecs afins a les conselleriesd'Economia i Sanitat. És el cas, perexemple, de Roser Maluquer, exge-rent de Thospital Parc Taulí (subven-cionat en un 90% per Sanitat) i ex-gerent de l'hospital Doce de Octubrede Madrid, d'on va plegar al denun-ciar-se les condicions infrahumanesde la sala de quimioteràpia, sense fi-nestres ni serveis. Un altre dels "en-dollats" ha estat Carrülo Escamez, quejust abans de la seva incorporació aÍAliança treballava com a free-lanceper a la consultora de Josep Maria Via.Els divuit professionals i executius"decapitats" deixen vacants unes pla-ces laborals que, de ben segur -i vistel tarannà dels casos anteriors- seranocupades en les pròximes setmanesper persones fidels als interessos po-lítics i econòmics de Francesc Homs.

En la seva política de "terra crema-da" i de no deixar "pedra sobre pedra"a l'Aliança, el conseller d'Economiaha aprofitat la llei d'Acompanyamentde Pressupostos per al 2003 per aca-bar de reblar el clau. En un dels arti-cles d'aquesta "Uei-escombra", s'hipreveu que, durant el primer trimes-tre de l'any vinent, quedaran dissol-tes totes les assemblees de les Mu-

tualitats de Previsió Social que tinguinmés de quatre anys d'antiguitat i esprocedirà a la seva renovació per sor-teig. Això, de fet, suposa que l'actualassemblea de ÍAliança -la mutualitatmés important de Catalunya- quedainvalidada i que la Generalitat tindràmans lliures per potinejar com vul-gui un cop aixecada la intervenció.

El més inquietant de tot aquest pro-cés és la constatació que Homs actuaamb total menyspreu envers els mu-tualistes -propietaris reals i únics deFAliança- i els grups parlamentarisque s'han interessat per aquest affai-re tan farcit d'interrogants. En la sevaúltima compareixença davant la co-missió de Política Social del Parla-ment, el consller es va negar a donarcap mena de documentació als dipu-tats -al legant que era "confldenciaF-i es va limitar a llegir un reguitzell dexifres -uns cops en euros, altres enpessetes- que van provocar encaramés confusió. Amés, va incórrer enlapsus clamorosos, com quan va dirque l'assemblea de l'Aliança està for-mada per 47 representants, quan enrealitat són més de cent L'oposicióhacriticat amb duresa Festü "prepotent"del conseller d'Economia, a

Caja Madridbusca entitatssimbòliquesO-

Caja Madrid s'està infiltrantales institucions més nostra-

des: primer, Xavie r Pérez Far-guell , exdelegat a Catalunya, vafitxarcom a director general delBarca i, ara, l'editorial Proa-GranEnciclopèdia Catalana realitzaels tràmits bancaris a través d'a-questa entitat madrilenya. Qual-sevol que pagui un llibre amb tar-geta de crèdit a la llibreria Proaes trobarà amb què ía gestió esrealitza mitjançant Caja Madrid,que ha definit l'estratègia perguanyar clients a Catalunya, D

Els joves volenpreservatiusmés barats

El Consell de la Joventut deBarcelona (CJB) redama a

Sanitat que reprengui la cam-panya de debat sobre la instal·la-ció de màquines de preservatiusals instituts, davant d'ún infor-me de Durex que senyala queun 25% dels joves d'entre 21 i24 anys mantenen relacions se-xuals "a pel" amb parelles no-ves. La CJB demana que se sub-vencionin els condons perquècostin 15 cèntims la unitat, B '.

museu de leslnrt i utdcuitu ra: a r t s d e c o r a t i v e s ——

IElog i del mobl eCarles Riart , pun t de trobad adel 1 3 de novembre de 2002 a\ 12 de gener de 2003

Ajuntament de Barcelona LAVANGUARD1A

55[33

»EI Triangle Núm. 621 10.febrer.2003 | CONTRAPODER // PODERS | 03

Frances c de Carrera s continu d la seva campan -ya pro-Jimene z de Parga. La setman a passad a vatornar à qualifica r les critique s de desproporn nnades en dos article s a ElPaisi El Peiindico.

Negoci s i favor s » La parlamentària és clienta de la galeria d'art d'Arcadi Calzada

Préste c 'polític ' de Caixa deGiron a a una diputad a del PPL'entitat d'estalvis atorga un crèdit de 372.000 € a Alícia Sànchez-Camacho malgrat els informesdesfavorables dels tècnics perquè "és úna persona molt coneguda per la nostra Superioritat"

Vícto r Saura BARCELONA

I es entitats financeres no tractenI tothom per igual alhora de con-L-.cedir un préstec. Això, quepodriaser una sospita generalitzada, és pràc-ticament una constatació en el cas dela diputada del PP Alícia Sànchez-Ca-macho i el crèdit-habitatge de 372.627€ (62 milions de pessetes) que el maigde 2001 li va concedir Caixa de Giro-na. D'acord amb la documentació aquè ha tingut accés EL TRIANGLE,aquest crèdit es va atorgar tenint encompte altres consideracions a bandade les estrictament tècniques, com elfet que "la senyora Sànchez-Camachoés una persona molt coneguda per lanostra Superioritat [sic] i ha negociatdirectament les condicions". El presi-dent de Caixa de Girona és Arcadi Cal-zada, destacat militant de CDC, exvi-cepresident del Parlament de Cata-lunya i copropietari d'una galeria d'artd'Olot de la qual, segons les fonts con-sultades per ELTRIANGLE, Sànchez-Camacho és clienta. A preguntes d'ELTRIANGLE, la diputada no ha des-mentit aquest extrem.

En síntesi, les dades de l'operaciósón les següents: 62 milions de pes-setes de préstec a tornar en 240 quo-tes mensuals de 409.173 pessetes, unimport que representa un percentat-ge força elevat dels seus ingressos. Així,en rinforme sobre el préstec elaboratper ïoficina que ï atorga s'esmenta unsou net "d'unes 500.000 pessetesmensuals segons consta en la nòmi-na adjunta (...) i la clienta ens comen-ta que cobra une 200.000 pessetesmensuals per les col laboracions ha-bituals a mitjans de comunicació".Això vol dir que necessita un 82% dela nòmina per cobrir el deute, i que finsi tot si aquestes altres remuneracionsjustificades de paraula es materialit-

de riscosia "justa

Alícia Sànchez-Camacho és clienta d'Arcadi Calzada per partida doble: a la caixa i a la galeria d'art.

zen, la diputada destina el 58% delsseus ingressos habituals a tornar elcrèdit, la qual cosa implica una escassacapacitat de retorn i per tant un im-portant risc per lentitat. En finformeelaborat pel departament d'anàlisi deriscos, aquesta "justa capacitat de re-torn" es remarca com un "punt dèbiTen la decisió de si s'aprova el préstec.

A banda, hi ha més "punts en con-tra". En primer lloc, no es tractava d'unpréstecper compraran habitatge, sinóper "refinançar i centralitzar" l'en-deutament que tenia la diputada ambaltres entitats, i molt especialmentamb el BBVA, el qual el 1999 li va con-cedir un altre crèdit de 39 milions depessetes per la compra, per un preude4o milions, d'una vivenda al carrerBalmes de Barcelona. Sorprèn, pertant, que el valor de la taxació d'unpis comprat per aquest import dosanys abans es fixi el 2001 en73.569.900 pessetes (gairebé el do-ble), si bé això es justifica, més enllàde la revalorització del sector immo-biliari, pels 20 milions de pessetes queSànchez-Camacho hi va invertir "enreformes, mobiliari, decoració i pa-rament de la llar". Fins i tot aM els tèc-

,/ADERISCNítawrod'expetfttit.Nómcro Compte: M i

rLa Sa. Sfetchcs-Cunacíto 4s uns persona nwit «onqpxta per ia nostra Superioritat i ha negorfet directament les

ACïTVrTAT. És Dlpuia*. ai PARLAMEÍJT DE CATALUNYA, pw fc* cwwaiBcripctó de Gin»», amb ubanda cCÍ íaber» habitualment e» divtreoí mítjssj Se comutuoctó.

t antiguitat ées del <32/! 1/1999 i a

CSfrwBftlawsrBOT, amb ona hipoteca actua! (tel B.8.V.A. per uns 39M PTS.£11» comprar F*ny 1.999 per AOM ETS i ha invertí! «as 20M FÏS d» «fonni mo^i^'vm,d«»orKJ(íïptirini«ií4elfli!si*.

La nostra hipoteca representa en í*% sobre ei valor de faxae& noual.

&M*AC - S£TO%& _Et SCT sou IWÍ és tfunes 500.000PÏ1S mensuals segons consta en J» nàraít» sdjwií», S»i capwiiat retam, 94% soï«ciagrest» fi«»Es any » , i la cHcnta ens wt»»«a íjut cobra BIWS 2QO-00OPTS nwmitís per tes «rf toboraciiMS habituals a mitiaiss de comunicacifi (TV3.COPF, «díunfem un eandaese tipus) <p« reprejcott TO pcrcenOclge tfeodertamení tfcí 5Wt

Çt^ï^HSACIONS: Ens donticSiaris la seva nòmina, trsnrfw&Kïes que rep deís mitjws, rebots dC serveis, urgires I iota i* sevo operativaperticuiatr, * JEUÍÍ (fasMtgui·ances tte vitj* í llac.

PÜPfflKKEi W í* cslf tí P ^ ^ & P& rcfiaSHiïr i «asiraJtl2ar tat el seu endeuismett, cunccLln Titenuil hipotect u»t) el B.B.V.A, í la resta de,pr&tc«$pmonftb<^>ématoimJ&&(asFft^ necefkarik^^·»eluftii»mt»iieot«^4f)uquet<qucesserpcrffilM taomj>«iScaftquí^difcrt3wiaític3>M,

Corn hem wnj«^«utfcsïín*1t iota Uitsv3(ipt«liv««inbM

En tí cas tte que doni peracaí>«íie !« sev» ctrrert poíftwa t ïaSr*. 5èncbe&C«RUché m comenUt qo« està ca excwíèaesÉ arob reincorporaciioWigitòrí» i ínwwdía» «! seu BEtertw daree, con. «djuflta a! "MÏHlStEIUO DE TTWJBÀKT. sis Bsttts Units, on o*rtvi i un xm de dos mtüons

Extracte de l'informe de l'oficina respecte del crèdit de Sànchez-Camacho.

nies d'anàlisi de riscos de l'entitat asse-nyalen aquesta "elevada relació hipo-teca/valor habitatge (84%)" com unpunt en contra.

Per últim, es remarca també queno es justifica el destí d'una part delpréstec. Segons la documentació, Sàn-chez-Camacho va xifrar les seves ne-cessitats pel reflnançament del seudeute en 5 9 milions de pessetes, però"en ïúltim moment ens diu que ha deser per 62 milions, i no ens justificaaquest diferencial de 3 milions". L'a-

partat de "punts forts/a favor" es tro-ba completament en blanc, si bé a Tin-forme de l'oficina es destaca que totaToperativa bancària personal de la di-putada es traslladaria a Caixa de Gi-rona (requisithabitual, d'altra banda)i que, en cas de perdre la feina, en téuna altra de molt més ben pagada.

Davant d'aquest panorama, no ésd'estranyar que el préstec a Sànchez-Camacho no porti la firma de h di-recció comercial ni de la comissió d'in-versions, sinó que l'hagi hagut d'a-

Barcelonina ,malgra t exerci rde gironin aA lícia Sànchez-Camach o i Pé-

rAre z és una de les estrelles ertalça de! Partit Popular de Catalunya.Llicenciada en dret per la UB, va in-gressar al cos tècnic 3uperbrde laSegupetat Social el 1991 desprésd'un breu període com a jutgessasubstituta de Gavà. Ha estat cap desecció de l'INSSa Barcelona, i de1994 a 1996 directora provincial aGirona. Amb la victòria del PP el1996, Sànchez-Camach o va pas-sar a ser subdirectora genera! deFormació Professional de! ministe-ri deTreball (1996-97) i directora ge-neral de l'Institut Nacional de Se-guretatí Higiene en elTrebali (1998-99). £11998 vaafiliar-seal PP, i l'anysegüent ja va sortir escoida dipu-tada per Girona. Unany després, el2000, va ascendirà vïcesecretàriageneral portaveu del PPC i presi-denta del PPdeGírona.Desd'aïes-hores s'ha prodigat en els mitjanscom a articulista itertuliana, fins ítoten alguns programes especialitzatsen assumptes del cor, Durant i'any99 va ser també consellera laboralde l'ambaixada espanyola als EÚA,

De la seva biografia oficial hi haalgunes dades que no concorden. Ala web del Parlament es diu que vanéixer a Barcelona l'abril de 1966 iqueresideixa Blanes. A la del PPC,en canvi, es diu que és nascuda i re-sidetxaBtanes. Finalment, a efectesde Caixa de Girona, la "residènciahabitual" és el pis del carrer Balmesde Barcelona que figura com a ga-rantia del crèdit.

provar el mateix consell d'adminis-tració de Caixa de Girona; és a dir, "lanostra Superioritaf.

Denúnci a a la fiscali aEl préstec a Sànchez-Camacho ésnomés una de moltes operacions sotasospita relacionades amb Caixa de Gi-rona. De fet, segons han publicat di-versos diaris, fa uns mesos el sindi-cat FES-UGT va denunciar aquestacaixa d'estalvis davant la fiscalia de ÏAu-diència de Girona i del Tribunal Su-perior de Justícia de Cataluya per ïe-xistència de diverses operacions fi-nanceres irregulars. D'acord amb lesfonts consultades per ELTRIANGLE,una d'aquestes seria el crèdit a la di-putada del Partit Popular.

En declaracions a Diari de Girona,el passat mes de novembre ArcadiCalzada va negar cap pràctica il líci-ta a la caixa que presideix, i va afegirque ni li preocupava la denúncia delsindicat ni havia rebut encara cap no-tícia de la fiscalia. A través de ïofici-na de premsa del PP, EL TRIAN-GLE s'ha posat en zontecteambSàn-chez-Camacho, la qual ha declinat fercap comentari.

04 | CONTRAPODER // PODERS | » » Triangle \ Núm.621 10.febrer.2003

Microxi p Cambridge English Snhool haanunciat que tanca totes les seves acadèmies, la major part aCatalunya, la qual cosa deixa

9.000 alumnes sense classe iaporta 100treballadorsal'lnem.ICV ha tornat a demanar la di-missió del director de Consum.

Tupinad a » Els últims dies de Gaspart a la presidència

Corona s dóna a un exalumn eseu els dictàmen s del Barc aElbufet de l'advocat Ignasi Toda és l'autor del polèmic informe jurídic on es rebutjava la recollida

de signatures que promovien Ramon Fusté i Lluís de Val per endegar una moció de censura

REDACCIÓ

J osep Maria Coronas forma partd'una coneguda nissaga d'ad-vocats barcelonins. Malgrat la

seva joventut, Coronas Jr. ha desen-volupat una imparable trajectòriaprofessional que l'havia dut a les por-tes del "cel" professional i social: ad-vocat de l'Estat, cap de l'assessoria ju-rídica del departament d'Economiai Finances de la Generalitat i cap del'assessoria jurídica del FC Barcelo-na. Una bona tarja de presentació, sísenyor. Però la crisi institucional quesacseja l'entitat blaugrana ha posaten evidència les mancances i feble-

ses jurídiques de Josep Maria Co-ronas.

Dilluns, 3 de febrer. Després de lareunió de la junta directiva del Barca,Josep Maria Coronas es planta da-vant dels periodistes i explica ques'ha decidit rebutjar el vot de cen-sura que promouen els socis RamonFusté i Lluís de Val. Els argumentsque dóna l'assessor jurídic del clubblaugrana per justificar aquesta tu-pinada, que vulnera la lletra i l'es-perit dels estatuts del FC Barcelona,són inversemblants. Però CoronasJr. es treu un as de la màniga: el re-buig a la moció de censura s'ha fetatenent les recomanacions d'un dic-tamen extern elaborat pel bufet d'ad-vocats Iberforo.

Podríem pensar que Iberforo ésun despatx independent i de moltprestigi. Però aquest dictamen té"trampa", des del moment en quèva ser encarregat pel mateix Josep .Maria Coronas. Iberforo és, en rea-litat, una xarxa de diversos bufetsd'advocats que operen comple-mentàriament en les principals ciu-tats espanyoles. Està encapçalada,

> A Josep Maria Coronas se li veu el llautó.

des de Madrid, per Óscar Alzaga, ex-dirigent polític de la UCD, i moltsdels seus membres estan vinculatsa l'Opus Dei. A Barcelona, la xarxaIberforo està representada pel des-patx d'advocats d'Ignasi Toda, Fran-cesc Nel·lo i Pérez Torrente.

Josep Maria Coronas manté, defa anys, una estreta relació personali professional amb Ignasi Toda. A

tall d'exemple, va ser el seu prepa-rador en les oposicions a advocatdè l'Estat i sembla que va ser un bonmestre, tota vegada que Toda vaaconseguir superar-les. Des de laconselleria d'Economia i Finances,Coronas Jr. ha passat nombrososencàrrecs al seu amic Toda i, gràciesa aquesta connexió privilegiada,aquest despatx s'ha convertit en un

vehicle "idoni" per gestionar as- ""sumptes del màxim nivell davantla Generalitat. Resulta simptomà-tic que, arran de la intervenció de lamútua L'Aliança (vegeu article desota), la conselleria d'Economia i Fi-nances encarregués al bufet de Toda,Nel lo i Pérez Tor-rente l'assessoriajurídica de la incautació, dotant-lod'una generosa minuta.

Per això, quan Josep Maria Coro-nas ha necessitat un dictamen "amida" per tal d'avortar el vot de cen- ,sura al FC Barcelona, no ha dubtata recórrer al seu amic Toda, en laseguretat que faria el paper d'es-trassa. Recordem que prestigiososjuristes, com l'exdegà del Col·legid'Advocats, Josep Maria Antràs, ol'exvicedegà Joan Maria Xiol han ex-pressat públicament les seves pro-fundes reserves davant el dictamende Toda i Iberforo.

Però la "confiança desesperada"de Coronas en el despatx del seuamic Toda -al marge d'altres consi-deracions ètiques i deqntològiques-presenta inquietants incompatibili-tats. En efecte, Ignasi Toda defensaprofessionalment la Federació Es-panyola de Bàsquet en l'afer dels ju-gadors extracomunitaris. Aquí esprodueix una clamorosa col lisiód'interessos, tota vegada que el Barcas'ha vist perjudicat per l'actuació deï advocat Ignasi Toda en el cas del ju- igador lituà de bàsquet Jasikevicius.

L'"estrella" de Josep Maria Coro-nas està en hores baixes. Parlant dedoctàmens jurídics, ara mateix rihiha dos sobre la taula que són "dina-mita". Els han elaborat els bufets Ca-runcho i Tomé i els advocats JoanCarles Maresca i Joan Manuel Tray-ter. La seva conclusió és frapant elsmembres de la junta directiva delBarca, de la qual forma part Coro-nas, estan obligats a presentar unaval bancari per cobrir els pressu-postos de l'entitat blaugrana...

Sanitat » Contracte milionari per la consultora de Josep Maria Via

Homs 'regala ' la mútu a L'Alianç aa un ínti m compan y del seu parti t

REDACCIÓ

L I empresa Gesaworld, que ad-ministra l'exsecretari del Go-

1 vern de la Generalitat, JosepMari a Via i Recolons, ha obtingutun contracte d'1,4 milions d'euros(240 milions de pessetes) per portarla gestió de l'Aliança, mutualitat queestà intervinguda pel departament<¥ Economia i Finances de la Genera-litat Es dóna la circumstància que elconseller d'Economia, FrancescHoms, i Josep Maria Via no són no-

més companys de partit a Con-vergència, sinó que fins i tot ho sónde corrent Tots dos formaven partde la Fundació Barcelona, l'ala mésdretana i propera al Partit Popular deCDC. Fa uns mesos, Gesaworld ja varealitzar el pla de viabilitat de l'Aliançaper un import de 300.000 euros (50milions de pessetes).

Ubicada en un luxós àtic del pas-seig de Gràcia de Barcelona, Gesa-world concentra la seva activitat em-presarial en els contractes conceditsper l'Administració catalana, espe-

cialment pels departaments de Sa-nitat i d'Economia, o d'empreses di-rectament controlades per l'Admi-nistració com el Consorci Sanitaridel Parc Taulí, la Fundació PrivadaHospital de Mollet i ara l'Aliança. Elseu equip directiu el formen exaltscàrrecs de Sanitat, la major part tam-bé militants convergents, com JosepLazaro, director general adjunt de lafirma i exresponsable de l'assessoriajurídica de l'àrea de planificació sa-nitària del Servei Català de la Salut(de la qual Via va ser director), i Joan

Castillejo Pena, director de consul-toria internacional de Gesaworld iexresponsable deia divisió d'atencióprimària de l'SCS.

El Govern del PP ha temptat di-versos cops Josep Maria Via perquèocupés càrrecs polítics a Madrid i ferde pont dels interessos econòmics delsector negocis convergent en l'àm-bit sanitari, representat, entre d'altres,per l'empresari Carles Sumarroca(Emte, Teyco, General Lab... però so-bretot amic íntim de la família PujolFerrusola) i Feliu Sucarrats (president

ilts càrrecsmïnïstraeïó

deia Unió Catalana d'Hospitals). Demoment, no se ríhan sortit. A Via elsnegocis li van molt bé, ara com ara.

Amb aquest contracte de gestió,Homs culmina el cicle endegat aviatfarà un any. Primer intervé l'Aliançaen base a raonaments jurídics dub-tosos que en aquests moments es tro-ben sota investigació judicial i subs-titueix tot el consell per alts càrrecs dela seva conselleria i de la de Sanitat.Posteriorment, aprofintant la llei d'a-companyament de Pressupostos, iamb el suport del PP, dissol l'assem-blea de l'Aliança, màxim òrgan degovern dels 200.000 socis que té ïen-titat També amb col·laboració ambels populars, tracta ara d'aprovar unanova llei de mutualitats a través de laqual —si tira endavant— es tréurà elcontrol de les mútues als seus legí-tims propietaris, els mutualistes. I,per últim, els administradors que vanomenar es dediquen a donar con-tractes multimilionaris a companysde partit, com Via o Sumarroca.

» £ / Triangle Núm. 625

Microxi p Ministr einvestiga t

10.març.2003 | CONTRAPODER // PODERS | 09

LafiscafiaAmïcomjpció ha obertdiligències per aclarir les respon-sabilitats del ministre de Treball,Eduardo Zapiana, en l'adjudica-

ció d'una campanya publie'rtàper 7,2 milions d'eurosra Caratl'empresa que presideix l'inefa-bie Miguel Àngel Rodríguez.

Sanitat » L'any 2001, la mútua va guanyar 8'8 milions d'euros

Una auditori a qüestion a laintervenci ó de l'Alianç aEl Govern ha aportat al jutjat rinforme d'Ernst&Young amb un any de retard

REDACCIÓ

U na auditoria independent as-severa que a l'any 2001 l'A-liança va tenir uns beneficis

de 8,87 milions d'euros (1.477 m^-lions de pessetes). Aquesta dadaqüestiona, de cap a peus, l'argumentesgrimit oficialment per justificariaintervenció, el març de Tany passat,de la mútua. L'informe, realitzat perl'empresa auditora Emst & Young,ha estat lliurat al jutjat que s'ocupadel cas. Tot i que l'auditoria porta datade 18 d'abril de f any passat i que ha-

via estat reclamada insistentement,no ha estat aportada al sumari finsfa pocs dies.

El coneixement d'aquest informecoincideix amb el descobrimentd'un possible cas de tràfic d'in-fluències: des de la seva incautació,la Generalitat ha beneficiat diver-ses empreses de militants molt re-llevants de CiU, i especialment delseu sector més pròxim al PP, ambla signatura de substanciosos con-tractes plurianuals amb EAliança. L'e-xemple més significatiu és l'encà-rrec que ha rebut l'empresa Gesa-

world, de Josep Maria Via, exsecre-tari del Govern català que va pro-moure diverses privatitzacionsd'empreses públiques. Via és tam-bé, conjuntament amb el consellerd'Economia, Francesc Homs, co-fundador de la Fundació Barcelona-a l'òrbita convergent-, de la qualríés actualment el president.

El cas de Gesaworld és molt re-presentatiu del que està fent l'Exe-cutiu català en altres sectors, adju-dicant contractes a dit a grups econò-mics molt pròxims a CiU. Això veacompanyat també per la col loca-

ció de les seves "persones de con-fiança" en empreses-dau de Cata-lunya. Gesaworld és una empresaque té menys de cinc anys de presèn-cia en el mercat i sense cap expe-riència en companyies d'assegu-rances. Els contractes que té ambl'Aliança suposen el 40% de la fac-turació de la companyia de JosepMaria Via.

Cris i provocad aL'auditoria d'Emst & Young con-firma la tesi dels que defensen quela intervenció de ÏAliança ha estat,en realitat, una operació per repar-tir entre els "amics" del Govern dela Generalitat, a través de contractesmultimilionaris, el patrimoni d'unamútua centenària de 200.000 so-cis. Els resultats de l'auditoria apor-tada als jutjats demostren ara quela decisió d'intervenir l'entitat es vajustificar amb unes dades econò-miques creades artificialment

Abans de la seva incautació, l'A-liança havia demanat amb insistèn-cia al Servei Català de la Salut (SCS)el pagament de 9,6 milions d'eurosque estaven previstos en el Pla de Via-bilitat de la mútua aprovat per la prò-pia Generalitat L'anterior conseller

-> El conseller Francesc Homs.

de Sanitat, Eduard Rius, va frenar, demanera incomprensible, el paga-ment d'aquests compromisos, cre-ant una situació de tensió insosteni-ble amb els administradors de l'A-liança. Aquesta crisi de confiança vaser aprofitada per la Generalitat percrear una imatge d'insolvència de lamútua i justificar així la presa delcontrol polític i de gestió de FentitatUn any després de la seva incauta-ció, es comença a saber la veritat del"cas ÏAliança".

BARCELONA. CIUTAT 0E DRETS HUMANS

Primera Convenció Catalana sobre

MASCULINITATS,DIVERSITAT IDIFERÈNCIA

13,14,15 i 16 de marc dCCCB. Centre de CLde Barcelona. C/MOÍ-^CKIS, -,

La Convenció forma part de les activitats que laRegidoria de Drets Civils organitza per promocionar lacultura i les relacions de convivència basades en lagarantia dels drets del conjunt de la ciutadania deri-vada de la Carta Europea de salvaguarda dels DretsHumans a ta Ciutat.

Aquesta primera Convenció té com a objectiusfonamentals aconseguir el reconeixement i el respectede la diversitat com a estratègia per contribuir a unasocietat més Itiure i més justa, promoure la trobada dediferents discursos sobre les identitats masculines ipropiciar l'intercanvi de propostes entre els diferentscol·lectius socials.

La Convenció s'articula al voltant de tres eixos:Identitats, que centrarà l'anàlisi en la perspectivahistòrica-antropològica. Representació i Performativitat,que ho farà sobre les manifestacions simbòliques.Reconeixement, que tractarà les relacions entremasculinitat i teoria social. A mès, paral·lelament hihaurà altres activitats artístiques, pel·lícules i tallers.

Informació: Tel. 93 345 88 24e-mail: [email protected]

4JÍ) Ajuntament de Barcelona Drets Civils

08 CONTRAPODER//PODERS » » Triangle 5.maig.2003

Microxi p Xavier trias ha votat 959 vega-desambelPP des que presideixel grup de CiU al Congrés, se-gon s precis a ('"equi p de la ve-

ritat" del PSC, que desemmas-cara les contradiccions d'uncandidat que es presenta coma catalanista i sociaidemòcrata.

Polític a » Enric Renau i Víctor Vila hi apareixen al capdavant

Xavier Trias rep l'aju t d'un afundaci ó d'antic s roquiste sCDC va crear l'entitat a finals de 2002 per donar suport al candidat de CiU,

però la Junta Electoral els ha obligat a retirar la seva campanya de publicitat

J . M . d e S u BARCELONA

Des de Convergència s'ha creata corre-cuita la Fundació FòrumBarcelona, comandada per dos

antics roquistes com Enric Renau i Víc-tor Vila, per donar suport electoral aXavier Trias en la cursa per l'alcaldia deBarcelona. Aquesta entitat s'ha encar-regat de la campanya de propagandadel candidat de CÏU, amb el lema "unalcalde catalanista i de progrés", quela (unta Electoral ha ordenat retirar perconsiderar que s'ha confeccionat ambla "finalitat de captar el vof.

Malgrat haver convocatalgunes jor-nades sobre els problemes urbans deBarcelona, la fundació ha centrat la sevaactuació a donar suport a FakaldableTrias. El seu director, Víctor Vila, vaanunciar els objectius de Fòrum Bar-celona en un article al diari Avui pu-

blicatfri de desembre passat, vint diesabans que el departament de Justíciainscrivís Tentitat en el registre de fun-dacions. Vila havia presidit la federa-ció del partit a Barcelona, si bé va man-tenir en el passat enfrontaments ambTentorn de Jordi Pujol justament perla seva adscripció roquista.

El patronat de la fundació està com-post per reconeguts convergents: En-ric Renau (president), Carme SerraGuillén (secretària), Germà Gordó,lluís Inglada i Antoni Armengol (vo-cals). Renau era un altre destacat ro-quista que en els anys vuitanta va sersecretari d'organització de CDC i vapresidir la federació del partit a Barce-lona i que, més endavant, va ser el pri-mer president de la Fundació Trias Far-gas quan es va crear el 1994. En Tac-tualitat també forma part de la Fun-dació Barcelona, una altra entitat con-

vergent que ha sortit en auxili de Trias.Carme Serra GuiBén, secretària de

la fundació, és radministradora únicade Jurídica Manresana, la societat pa-trimonial convergent que va adquirira la companyia Enher ïedifia del ca-rrer Còrsega on ara hi ha la seu centraldel partit. Serra Guillén va signar elcontracte de compra-venda en repre-sentació de CDC (ELTRIANGLE nu-

Germà Gordó formapart del patronat dela fundació i delcomitè d'estratègiaelectoral de CiU

BARCELONA, MÉS SEGURA BARRI A BARRI.

"Per tenir üibenat necessitem seguretat. EIB barcelonins ^barcelonins^ tiarn <i&podsr passejat pels r.srrcis amb tota tanquii-líia! i ia Guardia Urbana hi te \n\RBOStr tonàmantal. Ha^de dona'f Çust.pasíEJBr'ííér Bgr·Jsiofta'a tfuaís^yrjj.ho'ra-1.

L'Àitíniament *s responsable tle ta segtiret»! a BawelojwifRft què * n .aquesta fterrèfs 3 aiivshàfíTafiía) 5B6'agesíts deís nostres carrers' a! " * ™ ... " !s

: Innfem^nrarem un 7ii·l= la planti!is d.e ta-.. (ju|r-j la Urbana.

(lísínctès Jorns fíé «i jtl'-f tarda

-lmpulsaianilafigEira «el Guàrdia dé barri;un.policüj de jimvïmitar que coneixeràtí\ fciBJTi, sis seus veïns, éiscomeicmnlsl i

TRIAS

'v?=-£l Guàrdia de'barríitiriçlrà'cura tlèsJa no

El Güirjili.1 <iè bairi passejarà (ínr vigilar <1eprop l'ííriïvírai a t^vte públics, ifw botigues,eí& marcsis J ei& eixos comeiptals, S;vi com

El Guardis de barri farà üomglir'ÍB.jHeaances municipals.

Fòrum Barcelona promociona Trias amb publicitat com aquesta.

mero 463, d'i de desembre de 1999)-Germà Gordó és secretari general

del departament d'Agricultura i presi-deix ragrupació del partit al districte deSant Andreu. És un dels exponentsdels "talibans" convergents: jove, ambrauxa catalanera, ben situat en tAd-ministració i amic de la colla d'OriolPujol Ferrusola. La federació de CiUva crear el febrer de 200a, quan enca-ra no havien escollit el candidat per ales muncipals, un grup d'estratègia perdissenyar la futura campanya electo-ral per Barcelona en el qual es va inte-grar Gordó. Les vinculacions entreTapareu electoral de CiU ï la FundacióFòrum Barcelona són evidents.

Lluís Inglada figura com a "asses-sor especial" del conseller Felip Puigen matèria d'àmbit local. Segons fin-forme Ridao, Inglada va cobrar n,6milions de pessetes el 2001 per aques-

tes tasques d'assessorament. Se'l co-neixia com "la minyona d'en CuBeU",perquè va ser el cap de gabinet de Jo-sep Maria Cullell quan aquest va serconseller de Política Territorial i ObresPúbliques en el primer Govern de Jor-di Pujol, més tard va acompanyar-loa Economia i, després d'un parèntesicom a cap de gabinet del consellerJoan Manuel Basaflez i com a tècnicdeïlnstitut Català de Finances, va tor-nar amb CulLefl quan se'l va destinarper segona vegada a Obres Públiques.Curiosament, Inglada és parent perpart de la seva dona d'Enric Renau,president de la fundació, i tots dos es-tiuegen a Palau de Plegamans.

La Fundació Fòrum Barcelona, queno té res a veure amb el Fòrum del2004, ha tingut una gran activitat enels seus primers quatre mesos, sem-pre en suport de Takaldable de CiU. D

PARTITOCRA

La partitocràcía no

és democràcia, ès %

una desgràcia

LLISTi encara més si són tancades

TOTS 0 CAP, doncs CAP

I pot ser un vot inútil

MOLTS VOTS NULSpodrie n ser m ÚTILS!

[email protected] m

Els amic s del pacien t convergen t

J . M . d e S. BARCELONA

Xavier Tïias ha mobilitzat elsamics que ell mateix ha pro-mocionat dins de EAdministra-

ció catalana. Laícaldable de CiU comp-ta amb el suport de dues entitats pri-vades creades des de Convergència, laFundació Barcelona i la Fundació Fò-rum Barcelona, presidides per dos co-rreligionaris i col legues de professió,els metges Josep Maria Via i Enric Re-nau, a més de la plataforma electoralAmics d'en Trias, comandada pel doc-tor Miquel Gallofré.

Josep Maria Via presideix la Fun-dació Barcelona des del febrer passat.Aquest metge ha ocupat alts càrrecs aSanitat en temps del conseller Trias i,quan aquest se'n va anar a Presidèn-cia, el van nomenar secretari generaldel departament. En factualitat. Via ésconseller delegat de Gesaworld, unaconsultoria de serveis sanitaris moltben relacionada amb la Generalitat

Enric Renau també ha estat a fom-bra de Trias i ara figura en els patronatsde les dues fundadons, com a vocal ala Barcelona i com a president de Fò-

rum Barcelona- Els convergents no entenien prou amb la primera -en la qualtambé hi ha veterans de la Generalitatcom Roger Loppacher i Jordi Alvinyà-,que rfhan impulsat una segona.

A més, els estrategues convergentshan creat una plataforma de simpa-titzants de tentom sanitari anomena-da Amics d'en Trias, comandada pelmetge Miquel Gallofré, exdirector mè-dic de rhospital de la Vall d'Hebron.Gallofré va ser la persona que va re-gistrar la pàgina d'intemet de la pla-taforma (wwwximicslrias.net) i s'ha con-vertit en un dels seus portaveus. Unaaltra de les cares visibles dels "amics"de f alcaldable és Miquel Rullan, ex-president del Club Marítim, que enunes declaracions a XAvui recorda queha estat professor del doctor Trias,així com dels també metges Joan QosÍXavier Casas, caps de llista del PSC aBarcelona. Amb tants metges, a Te-lectorat liagafàrà síndrome de pacient

Els Amics d'en Trias han convocattrobades amb el candidat en llocs tanemblemàtics com La Paloma i el Sut-toa Tot serveix per buscar vots, fins itot la prèdica que farà Trias a la Festa

Kins I da la sanM . segw quentfcBctumiï H let « n n a n » d'en

«do r Pard pod a iw I wliant .

Bg Àfric a cfen Tnas «om un nornbrt e w deúe iSferaMt manetes oo pomar i de dtereot s níetíogetque «I mm—H I de b tnoi a any* pcraoofilnun l iprn<M tlaiTlmtnl · > que votan> donar cmsano a deseva manor» de « r I Oe *

. I* tarametm, la proomna . la compUoid . alEHIUI de rtumc r han otía! coostart B al Wt9 (te M MVBvda, i mm a Tt&Mal d'aquetl n manen de BV i d'Sduar ,ha (M una Mna bsn feta m tou ett campa en ous hatmbaltt , i sspaciainien l en la 6arntal

Com t* mpc , el o e 4B maig n> l u ctócoor an XaMS Tnac ca pesen » con a ràaàóe da

Noaa)uea cnàtoi que oi mas ondona m un la pdfte a - i «nU vtda- ion t n pertonc t > eri Xavier I n ha buata*sampr a et rmaaiiii . (Mandat <i imnnn l poatt i Ha ta ip a m i · i I rts M a n a . 1 no ha aatat eotfca t »Tia afxnNatStCKfif f trebe l anOgan àa totes le* Haoàog «

Cnrinm que d mAor ea qi n ho compfDtfi ï perwnabner tSagur <**** «ar t s d^oon l sno nj*a»ra t EUomoBsnltH M trobat » Manuals amC sn Xa<ner Tria»,parquA (Teiam que és ba mrto r manera que sn (ad* al lau(KOpI Oagnúste . Carrmclai a quacwo l (M les nodre a

*

raepaiwn l

Ami s <r«n Trias

Banatora . M da maiç Os OT03

-» Carta dels Amics d'en Trias.

d'Homenatge a la Vellesa fi ï de maig,en un acte que s'ha organitzat amb lacol laboració de EAjuntament de Bar-celona. Q

08 CONTRAPODER // PODERS | »B Triangle \ mm. ess 13.octubre.2003

Microxi p Spjjuns I O\IG hntanicriTt.jn.sl, iTsIntus

enduint:.1 i.i í.c»rr\isv

bs al lluí' 23 idc mf iys a mps f uiiupcini. H1 1.(3 1 fit du Fun-f.-j.L'diiy prissrfl -«ra al 22 s( ilirn V13fM.fus Cnmi!ls(uiPi.s VMJ.Í

: ? i I

Homs no sap onvan els beneficisde les caixes

F inalment, després de vuitintents, el conseller d'Eco-

nomia, Frances c Homs , ha do-nat una resposta -si es pot diraixí- a la pregu rrta de Joan Bo-ada (I CV) sobre el destí dels di-ners de l'obra social de les cai-xes d'estalvi catalanes. 1 la res-posta és que no ho sap, perquèles caixes no li ho comuniquenni estan obligades a fer-ho, laqual cosa és obvi que no amoï-na gens ni mica el conseller.

La legislació, escriu Homs ,"no disposa la creació d'uncens d'entitats beneficiàriesdels ajuts de l'obra social de lescaixes (...). Així, doncs, la in-formació que les caixes estanobligades a facilitar no és sus-ceptible del tractament censalque es requeriria per poder res-pondre aquesta pregunta enels termes detallats i exhaus-tius que vofdria el senyor dipu-tat ".Perfecte, a

Mas viatja ambla seva doblepersonalitat

A la pregunta de Daniel Si-/~\rer a (PP) sobre en qualitatde què va viatjar fa unes set-manes a Llatinoamèrica Artu rMas, aquest respon dient: "Elviatge (...) va constar de duesparts claríssimament diferen-ciades. La part institucional, enrepresentació de la Generalitat,i la part no institucional, corn asecretari general de CDC".

El que sembla clar és que quiva pagar el viatge del secretarigeneral de CDC va ser el con-seller en cap. Així es dedueix deta resposta a altres preguntessobre ei mateix viatge f ormu la-tles perJoaqui m Nadal (PSCí.Respon Nlasqu e "en cap cas"el viatge de) secretari general deCiU (Josep Anton i Duran Llei -da), que acompanyava Mas,"s'ha abonat ambfons públics".Però tambéqué"el cost del viat-ge del conseller en cap a Amè-rica Llatina fou l'originat per lesdespeses de desplaçament id'allotjament,.a càrrec de lespartides corresponents". És a

, no diu què va costar el seuviatge, però sí que ve a dir queCiU nova pagar la seva part. ta

Drogue s » La delació d'un capo de Tetuan desencadena l'exili temporal de la màfia de l'haixix

El 90% dels narco s de Marro ctenen nacionalita t espanyol aLa premsa marroquina critica la permissivitat amb els grans traficants de Tanger que es refugien

durant llargues temporades al santuari de la Costa del Sol sempre que van maldades

Joa n Palomé s BARCELONA

El 90% dels narcotraficants mar-roquins tenen nacionalitat es-panyola. Ceuta i Melilla són in-

drets on es troben com a casa i passen,com a la Costa del Sol, llargues tem-porades. Aquesta dada, prou sorpre-nent, és el motiu pel qual a La Gazet-te du Marroc, en la seva edició del 22de setembre, es qüestiona si "existeixuna voluntat real per part d'Espanyade combatre el flux de carregamentsde droga", ja que "protegeix els narco-traficants fugits i buscats pel Marroc".

Un cas paradigmàtic és el de Mou-nir Erramach, un personatge llegen-dari a Tetuan. Té 30 anys i una de lesfortunes més grans del Marroc. No ésun príncep ni l'hereu d'una rica fa-mília, ni tampoc un exitós empresa-ri. És un narcotraficant. A la seva ciu-tat s'expliquen les històries més in-versemblants sobre els luxes i capri-cis dels que feia ostentació i sobre lesfestes sumptuoses on no faltava la jet-set de Tanger, Tetuan i Ceuta: Tambédiuen que no eren pocs els amics es-panyols en aquestes partys. Convé re-cordar que la indústria de l'haixix re-presenta la quarta font d'entrada d'in-gressos del Marroc. Els beneficisanuals dels "barons" de l'haixix escalculen en tres mil milions d'euros.

El santuari espanyolMounir Emarrach té 38 apartamentsa Marbella i un restaurant a Puerto Ba-nús. D'uns anys ençà, els narcos mar-roquins han internacionalitzat lesseves inversions i financeres i han des-cobert el lloc de moda de la màfia in-ternacional: la Costa del Sol. Els di-,versos càrtels de la droga d'arreu delmón, els traficants de tota mena, elsestafadors i malversadors de cabalspúblics o grans delinqüents econò-

EI traficant HVI.oynir

Un decomís d'haixix de la g uàrdia civil de Granada. Les partides no incautades, però, encara són més importants.

xalets a Marbellai yn restauranta Puerto Banús

mics hi han trobat un destí immillo-rable pel blanqueig de diner.

Fatxenda, arrogant i massa ambi-ciós, Mounir Erramach ha tingutunacaiguda tan meteòrica com el seu as-cens. Una nit d'agost, en un exclusiulocal a pocs quilòmetres de Ceuta, ElBaobar, va coincidir amb un capo lo-cal del narcotràfic, Hicham Harbou-li. La nit acaba en el més clàssic estil"French Connection": tiroteig entrebandes, persecució amb vehicles pelscarrers, ferits... La gosadia de Mou-nir havia arribat massa lluny i una set-mana després és detingut a Tanger.

Ningú no s'imaginava la seva re-acció un cop empresonat. Si bé ne-gava la seva condició de capo del nar-cotràfic, va detallar els seus vindesamb la jet-set, va aportar noms delsseus padrins en cerdes polítics, va as-senyalar aquells alts fundonaris a quiva subornar, va detallar els regals(xalets, iots) que havia fet a canvi defavors... Unasetmana després, es des-deia del que havia dedarat

Però l'escàndol ja s'ha estès entre

lalta sodetat de Casablanca, Rabat,Tanger i Tetuan. Tothom recorda ladarrera guerra contra la droga, el1996, que va inidar el Govern mar-roquí. Magistrats, generals, caps depolida, polítics i empresaris van serinvolucrats en les investigadons ober-tes. Poc després, els jutges tancavends casos per falta de proves. Una con-seqüènda de la deladó d'Erramach,però, ha estat la reobertura dels dos-siers prematurament tancats Tany 96(vegeu peça adjunta).

Però els qui no es troben gens ne-guitosos són els qui han fugit. Tresdies abans de la seva detenció, elsautèntics capos -gens ostentosos iforçà discrets- van plegar veles i vanabandonar el Marroc a bord dels seusiots. Avui, els Norreidine Hayati, lafamília Jaacoubi, la família Echeeri,la família Beloued i altres els trobem,pròspers i feliços, en els seus quar-ters d'hivern a la Costa del Sol es-panyola, Marbella espedalment. Re-fugi segur cada cop que hi ha malamaror al seu país.

Militars , policie si jutge s implicat sper la delaci ór~ i ministre de Justícia' marroquí,L_ Mohame d Bouzoubaa , con-firmava en roda de premsa el 26 d'a-gost a i'iniçi de .l'operació "MansNetes", la reobertura dels sumaristancats l'any 96 que afecten On to-tal de 27 "prohoms" marroquins.Entre els afectats, un procuradorgeneral de la Cort d'Apel·lació deTetuan, diversos magistrats, un ins-pector general de la policia, un ex-pref ecte de policia de Tetuàn, uncap de la brigada antsdrpga, diver-sos comissaris i oficials cie l'exèrcit,un alt funcionari de duanes i diver-sos homes de negocis. I això que elcas, en teoria, encara es troba sotasecret suma rial...B

»EI Triangle Núm. 653

Microxi p

13.octubre.2003 ! CONTRAPODER // PODERS | 09

Des que Josep Antoni DuranLleida vadirque "posava la màal foc" per Josep Sànchez Lli-bre que se'l coneix com 'el man-

co'. I ara què han sortit les tru-cades de Fidel Pallerols al nú-mero dos d'UDC, amb més raóque mai. B

Sanita t >> L'estrany suïcidi d'una dona que coneixia molts secrets

Intente n carregar-l i el fraud'Infermeri a a una mort aEls amics d'Elvira Guilera recorden la seva austeritat i dedicació a la feina

REDACCIÓ

U na ombra de misteri plana so-bre la mort, el passat juliol, d'El-vira Guilera, la primera direc-

tora general d'Assistència Sanitàriadels governs Pujol. Sola a casa, ambuna incineració estranyament ràpi-da, tot apunta a un suïcidi, però els quiconeixien la seva gran vitalitat i voluntatde ferro per superar un càncer es re-sisteixen a acceptar-ho. D'aquí que hihagi qui en veu baixa recordi que Gui-lera era una persona molt ben con-nectada amb la trama de negocis con-

vergents a la sanitat. Una persona quesabia moltes coses. Potser massa.

Poques setmanes després d'aquestdecés, el Col legi d'Infermeria de Bar-celona va denunciar un presumptefrau de més de 600.000 euros en fac-tures falses, assumpte sobre el quals'ha tirat sorra a sobre amb la versióque la principal sospitosa ja és mor-ta. Però alguna cosa falla: "Elvir a -ex-plica un bon amic seu- era una per-sona solitària, austera i completamententregada a la seva feina. És difícil decreure que si va fer alguna cosa irre-gular fos per la seva butxaca. Més aviat

sembla que a algú li hagi anat moltbé aquesta mort".

Fa gairebé dos anys, la junta direc-tiva del Col legi va ser substituïda peruna altra molt pròxima al departa-ment de Sanitat. En aquell moment,el Col legi mantenia un contencióssobre quotes impagades al Consell es-tatal de Col·legis d'Infermeria, i d'a-quí que la nova presidenta, MarionaCreus, contractés els serveis d'EG Aso-ciados SL (inicials que corresponenals d'Elvira Guileia), que va enllestirla feina el maig passat. Setmanes méstard, el gerent de la institució, Josep

+ La seu del Col·legi d'Infermeria de Barcelona està situada al carrer Alcoi.

París, va detectar un seguit de factu-res que estaven inflades o correspo-nien a treballs no realitzats, i ho vandenunciar. Quan Fassumpte s'ha fetpúblic les notícies que s'han publicatapunten únicament a la morta.

Guilera coneixia tots els secrets delasanitat catalana. Recentment, haviacol laborat en diferents projectes deGesaworld, f empresa de Josep MariaVia (exsecretari del Consell Executiude la Generalitat i exadministrador deGISA), com el pla de reflotament del'Aliança, la mútua intervinguda perEconomia on en aquests moments es

concentren els interessos del sectornegocis de CDC, liderat per Carles Su-marroca. Als anys 80, Guílera ja ha-via fundat amb Sumarroca Consulto-ra de Hospitales (Codeh SA), on anysmés tard s'incorporaria Jaume Roma,efímer conseller de la Generalitatque va haver de dimitir per f "escàndoldel xalet". També va formar part delconsell de Neuroangiografia Terapè-utica SL (ubicada a l'Hospital Gene-ral de Catalunya) i Integración deTécnicas de Autoayuda SL (propietatde la família de Lluís Coll, alt directiudel grup Sumarroca).

(16 dloctubi e Placa^d e la Uniuersita t (BCN)

17:00 Cercauila-Batocad aper la plaça Universitat i el campus

Desfilaran el grup de gegailt S Casablanc aeisbastoner s de Barcelon a

ICS Percussi ó17:45 Presentaci ó de Tacte

"càrrec de Mattheu v Tree

18:00 Músic a TrMúsica i animació a càrrec del grup

"Els músic s del Pont "

19:00 Actuaci ó Casteller aActuació deis Arreplegat s ÍEIS

casteller s de Sants

20:00 Concer t de] Glissand o

21:30 Concer t deBrams

23:00 Concer t dEnsaladill a Sound System

24:30 Cloend a

08 ICONTRAPODER//PODERS »EI Triangle Núm.663 22.desembre.2003

Microxi p Un senyor dt1 SriïiUi Cnlnnia doFarners na leijdt una fortuní) cta

<il municipi Sort que nohancHicjiitcniruinscli.'FraricoscHoms, v\ue i;i pl.imficiïvn l;i en;acio d una estranyo funriai;io...

Un informe sindical descriurestat crític d'Emergències

E ns arriben notícies sobre l'existènciad'un deta-llat informe elaborat pel comitè d'empresa del

departament de Justícia i Interior sobre laprecarie-tat de mitjans humans i materials de la direcció ge-neral d'Emergències i Seguretat Civil. Com a mos-tra, ens fan arribar aquestes fotos, que formen partde ('informe, on es veu la "unitat mòbil" amb quècompta la direcció genera! per despiaçar-se in situallà on es produeixuna emergència. "És un vehicletercermundista -ens comenta un membre del co-mitè-que a l'estiu s'ha de cobrir amb cartrons per-què no té cortines ni aire condicionat. Una furgo-neta adaptada amb ordinador, fax i telèfon té un costinferior al vehicle que porta qualsevol alt càrrec de!departament i que, sovint, es canvia per pur capri-ci". Segons afirma aquest funcionari, l'informe esva presentar al setembre i el departament no n'hafet ni cas. Lamentablement, el dia que hi hagi unaemergència serà el moment d'exhumar-lo i veure totel que s'hi advertia, H

njíi Í.ÍÍÍ.CSIÍBBÏ33;;

Forcano va guanyar elCarles Riba, com s'esperava

Estava cantat. Manuel Forcan o ha estat el gua-nyador del Premi Carles Riba de poesia d'aquest

any, que es va atorgar la Nit de Santa Llúcia. Tal comva anunciarELTRiANGLE (vegeu número 661), feiadies que per Internet corria la brama que la cosa es-tava feta. Fins i tot algú va enviar un missatge peremail que deia així: "feliciteu Manuel Forcano .Autor de Com unpersaimereixedordel Premi Car-les Riba d'enguany. Els teus amics". Forcano , pc-~eta remarcable, forma part de l'anomenat grup dels"imparabies", joves creadors literaris que són valorsen alça. Es dóna la circumstància que l'anterior Car-les Riba el va obtenir Sebasti à Alzamora , del ma-teix grup d'escriptors. 0

Repartidor a » Les vendes es van duplicar els dos primers anys

L'empres a de l'exsecretar i delGover n viu de factura r al Gover nEls principals clients de Gesaworld, presidida per Josep Maria Via, són el Servei Català

de la Salut, el departament d'Economia, la mútua l'Aliança i l'Hospital de Sant Pau

REDACCIÓ

Eldepartarnentd'Economiaha re-llevat Roser Maluquer del càrrecd'administradora de la mútua ÏA

liança, segons ha informat El Periódi-co -citant fonts sindicals—, a causa deles discrepàncies que mantenia ambGesaworld, consultora propietat derexsecretari del Govern de la Genera-litat, Josep Maria'Via Redons. Aques-ta consultora va elaborar el pla de via-bilitat de la mútua després que Eco-nomia i Finances acordés la seva in-tervenció i racomiadament de ïante-rior equip directiu, i després ïha con-tinuat gestionant. La notícia és indi-cativa de la puixança d'aquesta termi-nal del "sector negocis" convergent.

Via Redons, que és també presidentde la Fundació Barcelona (que aplegael sector moderat de CDC), va crearGesaworld eli999, poc després de dei-xar Administració catalana, on durantels anys 80 va ocupar diversos càrrecsal departament de Sanitat i posterior-ment, amb Xavier Trias de consellerde Presidència, va ser secretari del Go-vernide Relacions amb el ParlamentAmés de Via,lamajorpartdels actualsdirectius de Gesaworld, com Josep Là-

Gesaworld presumeix a la web de gestionar l'Aliança.

zaro o Joan Castillejo, han estat altscàrrecs al departament de Sanitat

En quatre anys, el Creixement deGesaworldhaestatimparable. Segonsdades del Registre Mercantil, la so-cietatva facturar 800.000 eurosïany2000, pràcticamentun milió el 2001,i 1,8 milions d'euros el 2002. Per tant,entre ïany 2001 i 2002, quan s'aeon-segueix el contracte amb ÏAliança, elvolumdenegodesvaincrementarenun 88,8%. També crida ïatendó ïes-tructura del seu compte de resultats,ja que presenta unes pèrdues d'ex-plotadóde7oo.oop i 500.000 euros

Una altra em-presa contrac1

tadaperl'A-liança és l'audi-

. tora Pricewater-house, on preci-samenthaen-trata treballarl'exconseller deSanitat EduardRius .

corresponents als anys 2001 i 2002,i que es compensen amb uns ingres-

. sos financers inusualment alts trac-tant-se d'una empresa de consultoria.

Però el que més sorprèn és que no-més amb una ullada a la seva pàginaweb (www.gesaworld.com) es pot com-provar que el principal client de Ge-saworld és rAdministració catalana ila seva àrea àrea d'influencià. Així,aquesta consultoria ha treballat pèlServei Català de la Salut, el departa-ment d'Economia i Finances, el Con-sorciSanitari Parc Taulí iïHospitàldéSant Pau. Com ÏAliança, aquests dosúltims són entitats formalment pri-vades però estretament controladesper la Generalitat.

El gener de 2003, es van crear duesnoves empreses, Gesaworld Consul-toria SL i Gesaworld Gestión SL, pre-sidides també per Via Redons, i quetambé facturen a ÏAliança, una em-presa d'assegurances amb quasi unsegle d'història i 120 milions d'eurosanuals de facturació. I encara hi hauna altra empresa els serveis de la qualha contractatïAliança, MastergestiónSA, que té com a administrador unantic apoderat de Gesaworld, José luisPellicer López, Q

Justíci a » Tensa assemblea al Col·legi d'Advocats

Cuevilla s es disculp a pelveto al debat sobr e Euskad i

REDACCIÓ

A mb la boca petita ia pilota pas-sada. Dijous passat, durantïas-semblea anual del Col·legi

d'Advocats, i després d'una interpel la-ció reexirninatòria de Jordi Oliveras,membre de la comissió de Defensa, eldegà, Jaume Alonso-Cuevillas, va de-manar disculpes en nom de la juntade ïentitat per haver impedit que lesseves dependències acollissin una tau-la rodona sobre el conflicte entre el Par-lament basc i el Tribunal Suprem (ve-

geu EL TRIANGLE 661 i 662). Mal-grat que els comptes presentats perla Quòrumjunta els van aprovar ïàmplia majoriadelsassistents,eldegàvahaverdesen- Malgratque atir aquest i altres retrets. Barcelona hi ha

L'advocada Adela Vàzquez, per uns 15.000 ad-exemple, es va queixar que la convo- vocats çol·le-catòria de ïassemblea hagués coind- giats, a l'as-dit en el mateix dia i hora que la de la sembleadedi- -Mútua d'Advocats, una falta de coor- jous amb proudinadó que només s'explica, va dir, feines supera-des de la "incompetènda". A banda, ven els cent, unVàzquez també va demanar la inha- 0,6% del total,bilitadó de tres col legiats famosos ^ ^ ^ _ _ _ _ „_

pels seus problemes amb la llei (JoanPiqué Vidal, lluí s Pascual Estevill i Ja-vier de la Rosa), i va recordar que alseu marit, Carlos Obregón, per moltmenys el Col legi li va imposar unasandó de deu anys de suspensió ïany1988, que no es va aixecar fins que lajustícia no va demostrar que haviaestat víctima d'un muntaige.

A banda, un altre advocat, Juan Ar-menteros, que fa uns anys es va que-rellar contra Cuevillas per haver retin-gut uns diners que eren seus (motiupel qual el degà va ser processat, i pos-teriorment absolt), va exposar tambéla mala jugada que li havia fet la co-missió d'orientadó de minutes. Se-gons va dir, va aplicar els criteris d'a-questa comissió per una minuta, iquan el client la va impugnar elCol·legi va dictaminar a favor deldient Enaquestpunt,Vàzquezvator-nar a intervenir per recordar que re-centmentïAudièndade Barcelona hanegat a Cuevillas el cobrament d'unaquantiosa minuta per un arbitratge, H *

08 | CONTRAPODER // PODERS | »EI Triangle \ Núm. ees 12.gener.2004

Microxi p Son ois miniïls quo v;i (iurdr iüpriniürn r-nírrívisln rnirn Jnsi'iM.'inn Aznari Pnscfiml M.'irnq.'ill.La durac>u i la cordialildl fonridl

nn fwn c-rKianyat ninçiü. Do suijuiïiii, «I vici·pr··sidf·ni Jiivi>>rArt-nns vn recordarqtip Espaiiya(lasevd)nooslooa.

Sanita t »L alt tribunal obliga a indemnitzar o readmetre l'exdirector de l'Hospital Sagrat Cor

El TSJC avala els contracte sdels exdirectiu s de l'Alianç aL'exconseller Francesc Homs va justificar la intervenció de la mútua per la doble facturació i les

clàusules abusives dels executius, dues raons que el pas del temps ha demostrat inconsistents

REDACCIÓ

G airebé dos anys després queel departament d'Economiadecidís intervenir ÏAliança (14

de març de 2002), amhel cessamentde tot el seu consell d'administraciói í acomiadament dels seus principalsdirectius, ara una sentència laboraldel TSJC ha declarat improcedent elcomiat d'un d'aquests, ïexdirector deTHospital del Sagrat Cor, Òscar-Ra-mon Sienes, i, per tant, condemnal'Aliança a readmetre'l o a indemnit-zar-lo amb 225.379,55 euros. El mésimportant, però, és que els argu-

contractes ai sector

ments de l'alt tribunal desacreditenen part els que en el seu dia va uti-litzar el conseller Francesc Homs perjustificar la intervenció.

Aquell 14 de març de 2002, els nousinterventors de la mútua designatspels departaments d'Economia, En-ric Mangas, i de Sanitat, Miquel Ar-genté, van acomiadar el fins alesho-res director general, Ramon Carran-za, i el director general i directora ge-neral adjunta de Garsa, Xavier Caufa-pé i Susanna Martín . El 22 d'aquellmes van despatxar Sienes, a més deldirector del centre sòcio-sanitari deÏAliança, el director de vendes i el di-rector de personal. A ïabril, van fer elmateix amb les directores dels hospi-tals de Girona i del Pallars. En total,doncs, nou directius de primer nivellvan causar baixa en poques setmanes.

Cadascun d'aquests acomiada-ments van derivar en judicis laborals,que en primera instància es van fallaren contra dels demandants. Mentrees presentaven els recursos, el no-vembre de 2002 hi va haver nous aco-miadaments. El director econòmic ad-

* . -* * *I ' * M I*

{Mi****'*' . ' * . . , .- *"J- .ïpï" 1'!' "íH

* í » * * ^ * ^ r f * 1

*T*\...."*í** irït*·*i£*' r'í' *M. l l M. tlLa - 4. 4. I x 4 . .m. ,m_ & _ .

La intervenció de l'Aliança està cada cop menys justificada.

ministratiu, el de personal, la de màr-queting, el de planificació, el de nousprojectes, el d'organització, el de rela-cions laborals i el de sistemes d'in-formació també van anar al carrer,amb la diferència que en aquests ca-sos es va tractar d'acomiadaments pac-tats que van costar a ÏAliança 1,1 mi-lions d'euros. A diferència també de

la primera fornada, en aquest casHoms es va estalviar les declaracions(oles convenients filtracions ala prem-sa) sobre els suposats contractes frau-dulents i amb clàusules de rescissióabusives dels directius de ÏAliança.

De fet, aquest és un dels extremsque desmenteix categòricament lasentència del TSJC sobre Sienes, la

primera de ïalt tribunal que afecta undels primers nou directius despatxats.Diu la sentència: "Els fets es qualifi-quen com a constitutius d'una trans-gressió deia bona fe contractual i unabús de confiança que justifiquen l'a-comiadament disciplinari dut a ter-me per fempresa. La Sala no pot es-tar d'acord amb aquesta argumenta-ció (...) La indemnització fixada pelcas d'extinció del contracte, equiva-lent a dues anualitats, no és excessi-va per un contracte d'alta direcció te-nint en compte que [Sienes] ja porta-va treballant pel grup d'empreses desde l'any 1996".

Dobl e facturaci óCal recordar que, a banda d'aquest,l'altra gran argument amb què es vajustificar la intervenció de ïentitat vaser lassumpte de la doble facturació,extrem que ja va desmentir en entre-vistes a diversos mitjans de comuni-cació í administradora provisional Ro-ser Maluquer, excol laboiadora de í ex-conseller de Sanitat/Eduard Rius, ique va plegar o va ser cessada el pas-sat 17 de desembre.

En aquest context, cobra encaramés força la teoria defensada des delprimer moment per la cúpula defe-nestrada de la mútua: això és, quetot plegat es tractava d'una operacióordida per Homs i l'aleshores di-rector general de Política Financera,Josep Badia, per apoderar-se d'unaentitat que, pel seu volum de factu-ració, presentava immenses opor-tunitats de negoci per a les diversesterminals empresarials que esmouen en l'àmbit convergent. Jaaleshores, la ràpida contractació deGesaworld (la consultora de lexse-cretari del Govern, Josep Maria Via)per un període de tres anys i per 1,8milions d'euros (vegeu EL TRIAN-GLE 663) va avalar la hipòtesi expo-sada pels directius defenestrats.

Esglési a » Mentre Urerïa coqueteja amb Zaplana

Torne n a demana r a Roma quenomen i un arquebisb e dialogan t

P. M . BARCELONA

U n seguit de 29 associacions decristians s'han aplegat en unaTaula d'Entitats Catòliques de

Barcelona a l'espera del nou bisbeper seguir de prop el procés de suc-cessió del cardenal arquebisbe Ri-card Maria Carles. Eobjectiu que espretén és mantenir la màxima capa-citat de mobilització dels sectorsoberts i progressistes de la diòcesibarcelonina. La iniciativa no deixa deser sorprenent i dóna una mostra defins on s'ha arribat en la situació de

fractura interna en el si del catoli-cisme català.

La idea de constituir la taula va sor-gir d'una reunió, celebrada dijous dela setmana passada, promoguda perEsglésia Plural i l'entitat Cristianis-me al Segle XX. Entre les associa-cions assistents hi havia el FòrumOriol, sens dubte un dels grups méspoderosos perquè aplega uns 300sacerdots i diaques de ïarxidiòcesi,el Centre d'Estudis Francesc Eixi-menis, El Pregó, que edita un but-lletí de línia crítica que gaudeix degran prestigi entre els fidels catòlics,

Xarxa Solidària, el grup Legió de Ma-ria, Església i País i Cristianisme iJustícia, entre d'altres. ,

La Taula d'Entitats Catòliques vadecidir reprendre la campanya perfer-se escoltar a la Santa Seu i va en-viar sengles cartes als cardenals An-gelo Sodano, secretari d'Estat vaticà,i Gian Battista Re, responsable dela Congregació dels Bisbes, per ma-nifestar-los el seu neguit davant ïes-mentada successió.

A Roma segueixen amb moltapreocupació l'escenari de Barcelo-na. Si per una banda no volen doiíar

Vi

> A la Santa Seu encara recorden la mobilització a Vic contra el nou bisbe.

una sensació de debilitat i de cedirdavant les pressions, a la SantaSeusón molt conscients del perill de di-visió irreversible si es nomena uncandidat ultra o insensible a la rea-litat catalana.

Precisament, el favorit del "bún-quer", el valencià Manuel Urena, bis-be de Cartagena, va fer divendrespassat de mantenidor dels "Jocs Flo-

rals de la Ciutat i Regne de Valèn-cia", en un acte que va suposar l'e-xaltació com a "regina" dels Jocs deMari a Zaplana Barceló, filla del mi-nistre de Treball Eduardo Zaplana,amb qui Urena manté, de fa anys,una estreta amistat. Qui aspira a ar-quebisbe de Barcelona no ha ama-gat mai la seva simpatia pel PP i fade teloner de la filla de Zaplana!

06 | CONTRAPODER // PODERS | » » Triangle \ Núm. 6?o 16.febrer.2004

Ironies de la política: la continuïtat do l'exlíderd'ERC, Àngel Colom, ara convergent, corn a de-legat de la Generalitat al Marroc, depèn d'un ex-convcrgcnt en l'òrbita d'ERC, Pere Esteve.

Menjadore s convergent s » La Fundació Barcelona, 'think tank' o oficina ocupacional?

El 'secto r negocis ' vo l segui ramorra t a la mamell a públic aGesaworld, el 'consulting' de Josep Maria Via, s'ha nodrit en un 90% de contractes amb la Generalitat,

molts d'ells atorgats pel departament de Francesc Homs, amb qui comparteix corrent intern al partit

REDACCIÓ

La Fundació Barcelona es va ges-tar ïany 1998, com a corrent in-tern en el si de Convergència De-

mocràtica de Catalunya, aplegant elsdirigents i quadres de tendència mésmoderada i partidaris de manteniracords amb el Partit Popular, que pre-tenien contrarestar el sector més na-cionalista -altrament anomenats "elstalibans"-, que en aquell moment en-capçalaven Pere Esteve i Felip Puig.Es van donar a conèixer amb el docu-ment Per un catalanisme renovat(1998) i d'aleshores ençà han anatfent-se veure amb 'encícliques' d'a-questa mena: rúltima, Recuperant es-pai per ah societat civil, per anunciaruna etapa de crispacions de tota menadavant de la creació del Govern d'es-querres a la Generalitat.

En aquest document hi ha algunescoses curioses. Per exemple, exigeixenun nou model de finançament per aca-bar amb "el dèficit fiscal d'un volumtan extraordiari que minva decisiva-ment la competitivitat econòmica (deCatalunya) i que alhora és profunda-ment injust pel ciutadà català"; curio-sament, un dels patrons il·lustres dela Fundació és fexconseller d'Econo-mia Francesc Homs, l'artífex de íúlti-ma negociació de finançament ambel Govern central.

Però, més enllà de la seva més aviatmigrada activitat com a laboratori d'i-dees convergent, pel que de debò fun-ciona la Fundació Barcelona és per cre-ar una xarxa de relacions de la qual s'-han aprofitat un petit grup d'homesforts de CiU, i que els ha servit de bit-llet d'entrada per a empreses particu-lars molt ben contactades, d'aquestesque viuen gairebé al 100% dels con-tractes amb les diverses administra-cions. L'exemple més dar és Josep Ma-ria Via, un dels noms dau de l'ano-menat "sector negocis" convergent, iprincipal artífex de la Fundació Bar-celona, junt amb els exconsellers Jo-aquim Triadú i ïesmentat Homs.

La consultori a fa viaJosep Maria Via té una llarga expe-riència en rAdministració. Va ser di-rector de l'àrea sanitària del Servei Ca-talà de la Salut, secretari del Governquan Xavier Trias riera conseller de

eïé «teattaï íitarss o i«a l'àfion ?esaworldL'Alianç a èf.ütta mutusülat i& p«gi>J socal, arafe s*u S Sarsefom mss Jeqtis funarr»nïs!m8nt^ dessrsHiiufía «us ast&Kat mulualsís í asssgüt^d^ia n s't areelssa i de graritradicié a Cateiunya, A més a més, si grup i'Atíança presía serwis ssnïtaiis í sscíosanifwis sfrwls:fíels ssntfss propis e paBtelpats per I» ^«pia niütaa,

iú4 te «teborat un pta * « 3 Ü M & l griip LWiarsp (Pia ífe RehaNISsciSj í acejnpanïa a >

ii així csm sTícsrpsFant fa s^va sxpsdència §n l'assessoi^msi

L'scofd ssíafeteri sstrs l'Aliança s Gesswsdd íodoíi, scentres assistgnrisls úé grup.

'sssts%smmssit i §esSé S Ï Í C U I Í W iríegfaí smt> si §?tp M i i a n p jnt sn factuslttat 7 hcépèísis propis $®t g^ip, 19 seïsír&s d'kís^ció prírnàfi^ È 4 csnlres

Hospital Cèrnsrc^f fel Pallars

> La web de Gesaworld (Josep Maria Via) exhibeix els contractes amb l'Aliança. A la dreta, Francesc Homs i Joaquim Triadú.

Presidència, i el seu nom va sonarcom a titular de Sanitat, però final-ment el càr-rec va ser per a EduardRius. Aleshores, amb l'ajut d'AlbertNúnez, va crear Gesaworld, una con-sultoria que té la seu en un luxósàtic del passeig de Gràcia de Barce-lona, i que en els seus pocs anys d'-història s'ha nodrit en un 90% gra-des als contractes directes o indirec-tes amb l'Administració catalana.

Núnez, per certr és un altre que lasap llarga: la seva empresa, Fisioges-tión, acapara gairebé la totalitat delsconcerts d'atendó de fisioteràpia do-miciliària atorgats perlAdministradóde CiU. Sihomsliif3xa,atDcar de mol-

tes de les residències d'avis concerta-des de Barcelona, és habitual trobar-hi un local de Fisiogestión. En el sec-tor es comenta que la partidpadó d'Al-bert Núnez a Gesaworld és d preu queaquest va haver de pagar a canvi de re-bre un tracte tan generós en els con-certs. De qualsevol manera, Núnezdesapareix aviat del consell d'admi-nistradó de Gesaworld i hi entra unaltre administrador de Fisiogestión,Josep Querol.

L'evolució dels ingressos de la con-sultoria de Josep Maria Via ha estat es-pectacular. El 2001 va facturar al vol-tant de 900.000 euros; i d 2002, eldoble, 1,8 milions. Tot, o gairebé tot,a base de contractes amb ÏAdminis-tració. Entre altres regalets, van obte-nir d febrer de íany passat un sucóscontracte de gestió de la Mútua l'A-liança, que havia estat intervingudapoc abans pd Govern convergent, pre-cisament per la conselleria dirigidaper Francesc Homs (més informa-dó ala pàgina 8).

Ara en el sector sanitari corre labrama que Via ha venut les seves ac-cions a Gesaworld a un grup de tre-

balladors liderat per Roser Vicente, es-posa dd regidor socialista a ÏAjunta-ment de Barcdona José Cuervo, unamaniobra que, si es confirma, es po-dria interpretar com una forma de se-guir mantenint un bon feeling amblAdministradó de la Generalitat, araque les coses han canviat.

D'altra banda, d nom de Via ha so-nat diversos cops per algun alt càrrecal ministeri de Sanitat espanyol, i noés descartable que, si el PP torna aguanyar les deccions, hi acabi reca-lant Bons contactes amb la cúpula po-pular no li manquen. Via té molt bo-nes rdadons amb la ministra de Sa-nitat Ana Pastor -que ve de quanaquesta presidia la mútua de fundo-naris de ÏEstat, la Mufàce- i sol for-mar part del cerde reduidíssim queacompanya José Maria Aznar quanaquest visita Barcdona. Curiosament,en l'últim document ideològic de laFundació Barcelona, aposten per ïen-fortiment d'un "catalanisme trans-versal" en el qual s'hi impliquin totesles forces polítiques del país menys dPP. Però, pel que es veu, els negocissón els negocis.

Homs i Triad útamb é es vanrecolloca r bé

Els dos altres grans factòtumsconvergents de la Fundació

Barcelona, els exconsellers Fran-cesc Homs i Joaqui m Tiadú ,també s'han apanyat bé quan handecidit fer el salt al sector privat.Tots dos, com Jose p Maria Via,han anat a parar a empreses quees mantenen bàsicament a basede contractes públics.

Frances c Homs va deixar l'escóde diputat a Madrid ei 1999 i fins al2001, en què fou nomenat conse-ller d'Economia, va ocupar diver-sos càrrecs en consells d'admi-nistració de pes. Per una banda,fou president no executiu d'Àreas,empresa dedicada a explotar àre-es de servei en autopistes, conce-dides mitjançant concurs públic.De fet, diuen que la relació entreHoms i el ministre de Foment,FranciscoÀlvare z Cascos , ha es-tat sempre molt fluida i qui sap si ésper això que Cuatrecasas-enaquell moment principal accionis-ta d'Àreas-va pensar en ell.

Joaqui m Triadú , perla seva ban-da, va abandonar la conselleria dePresidència el gener de 2001, perdeixar pasa Artu r Mas. Ben aviat esva incorporar a la firma Garrigues-Andersen, avui Garrigues a seques,perdesvincular-la de l'escàndol cTArt-hur Andersen i Enron. Allí, va quedarenquadrat en l'àrea de Dret Admi-nistratiu, és a dir, que tenia sota la se-va responsabilitat les reladonsambl'Administració. I, defet, abans d'in-corporar-se a aquesta empresa elseu nom corria pels despatxos deheadhunters (caçatalents) que l'a-naven oferint per les empreses comun xo/fopels seus "bons contactesamb l'Administració".

Es diu que, seguint indicacions delmateix Jord i Pujol,e l "sector ne-gocis" convergent en ple es va pc-saratreballar per tal que li trobessinun llòcde treball amb cara i ulls i prouben remunerat al conseller destro-nat. Peròdesprés de ferunes quan-tes entrevistes, va quedar clar queel seu perfil nodonava per ocupar unlloc executiu dels de primera línia.Diuen que va ser des de Palau quees van fer els contactes amb el des-patx d'advocats de Garrigues, fent-los entendre la necessitat de reforçarla seva estructura a Catalunya, te-nint en compte l'espectacular crei-xement del bufet d'un altre il·lustreconvergent, Mique l Roca, i que l'al-tre buc insígnia del sector, Cuatre-casas, ja s'havia comportat acollintHom s a Àreas. Andersen ho va en-tendre i de seguida va fitxar Triadú .

Per cert, ^quants membres téla Fundació Barcelona? iQuè hipinta el president del Barca, Joa nLaporta ? Q

08 CONTRAPODER // PODERS Triangle «üm.67o

Microxi p Insegureta t viàri a Maria no Rajoy, que quan era mi-nistre de l'Interior es va negar areduir la taxa d'alcoholèmia perals conductors, ara promet que

16.febrer.2004

si guanya la reduirà al 0,2 i im-plantarà el carnet de conduir perpunts. El debat encetat per Mont-serrat Tura comença a quallar.

>> Perles

Un terç de socisdel Barca s'hanfet el nou carnet

Uns 35.000 socis del FutbolClub Barcelona s'han reno-

vat el carnet per l'any 2004 se-guint la nova modalitat que s'haempescat la directiva, segons da-des que ens ha facilitat el club.Aquest nou carnet, que inclouràuna fotografia del titular per la qualcosa cat anar a fer-se'l personal-ment a les oficines del club. hadespertat algunes suspicàciesentre ets associats (vegeu ei nú-mero anterior). Els socis tenenfins al 31 de març per renovar-loi peraranohohafetniuntercdela massa social: 112.000 socis(7.104dels quals s'han donat d'al-ta des que ha com'ençat la cam-panya "El gran repte").

Mutualitat s » El jutjat investigarà si hi va haver tràfic d'influències

Admes a la denúnci a contr aels interventor s de l'Alianç aLa Generalitat va cedir la gestió a l'empresa d'un exalt càrrec de Sanitat

REDACCIÓ

El jutjat d'instrucció número 19 deBarcelona ha obert diligències perinvestigar ïactuació dels dos ad-

ministradors provisionals nomenatspel Govern de la Generalitat i altres càr-recs de les conselleries d'Economia i Sa-nitat que ran participar en la interven-ció de la Quinta de Salut ÏAliança, elmés de març de 2002. Aquesta actua-ció s'origina en la denúncia que un mu-tualista de l'entitat va presentar a la fis-calia del Tribunal Superior de Justíciade Catalunya l'abril de l'any passat i que

va ser tramesa al jutjat.En aquella denúncia s'acusava En-

ric Mangas i Miquel Argenté, els dosadministradors provisionals nomenatsper Fadministració convergent desprésde decretar la intervenció de la mútua,d'haver incorregut en tràfic d'influèn-cies quan, poc després de fer-se càrrecde Fentitat, van signar un contracte ambta consultoris Gesaworld per elaborarel pla de viabilitat de l'entitat de previ-sió i encarregar-se de la gestió integralde tots els seus centres assistendals acanvi d'1,8 milions d'euros. Gesaworldva ser creada el juliol de 1999, sense

cap experiència en el sector assegura-dor però, això sí, està presidida per unexalt càrrec dels departaments de Sa-nitat i Presidència, Josep Mari a Via.Més endavant, sempre segons la de-núncia, Via va constituir dues novessocietats, Gesaworld Consultoria SL iGesaworld Gestió SL, que immedia-tamentvan passarà facturarà ÍAüança.I diverses persones vinculades a Ge-saworld també estan o han estat a soude la mútua, com ara Camilo Escàmezi Albert Tarràs (aquest darrer antic càr-rec de confiança del departament deSanitat). I un altre antic apoderat de

Gesaworld, José Luis Pellicer, tambéha passat factures a tAliança a nom dela seva empresa Mastergestión. Real-ment, costa d'entendre que es po-guessin pagar contractes tan genero-sos si la situació econòmica de la mú-tua era tan desesperada com argu-mentava el departament d'Economia.

Per altra banda, la denúncia tambéconsidera que hi va haver administra-ció deslleial per part de Mangas i Ar-genté per haver retirat una querella cri-minal contra el director general d'E-conomia, Josep Badia, que havien pre-sentat els antics administradors de ÏA-liança, que entenien que el director ge-neral no havia respectat els terminis fi-xats per la normativa en un procés d'in-tervenció en el moment del cessamentfulminant dels anteriors administra-dors. El mutualista denunciant argu-menta que d'aquesta forma es va in-terferir en facció de la justícia perjudi-cant eis interessos dels mutualistes.

A aquests presumptes delictes calsumar-hi el de prevaricació contra Ba-dia i faleshores director general del Ser-vei Català de la Salut, Josep Prats, peraprovar resolucions perjudicials ambïojectiu de provocar una merma comp-table a l'entitat que servís per argu-mentar-ne la posterior intervenció.

illacruala revist a alternativ a dels

Països Catalan s

Vull rebre de manera gratuïta una revista

Nom i cognom sAdreç aPoblaci ó D.P.Tel a.e

Envia aquesta butlleta a: I l l c lC rUc t Via Laietana,45 esc. B, pral. 2a08003 Barcelona. Tel/Fax: 93 552 98 79

illacruasecretaria@hotmaíl.com

10 i CONTRAPODER // DRETS SOCIALS | » » Triangle \ Núm. 693 26.juliol.2004

En plena ressaca de la polèmica sobre l'euro pervisita mèdica, la consellera Geli ha anunciat lainversió de427 milions d'euros per la creació oreforma de vuit nous ambulatoris a Barcelona.

Laboral » Expert Polímers, a l'Arboç

Una protest a acaba ambun detingu t i quatr e ferit s

REDACCIÓ

El conflicte laboral a l'empresade components de ïautomòbilExpert Polímers, a TArboç (ve-

geu ELTRIANGLE 692), s'ha enve-rinat completament. Dimecres de lasetmana passada, la intervenció dela guàrdia civil per permetre l'entra-da de dues treballadores d'ETT, a quiel piquet informatiu havia barrat elpas, va donar peu a una batalla cam-pal que es va saldar amb quatre fe-rits (un dels quals va necessitar unaambulància) i la detenció del secre-tari general de la CGT al Baix Pe-nedès, Pedró Duque, posteriormentposat en llibertat amb càrrecs.

Els fets són molt diferents segonsqui els explica. D'acord amb la ver-sió de la guàrdia civil, les personesque formaven el piquet, al voltantde trenta, no només impedien el pasde les treballadores, sinó que van pro-ferir diversos insults als agents (deïestil: "La època de Franco ya acabo,fascistas!"), la qual cosa va provocarque aquests sol·licitessin reforços.Mentre intentaven entrar, primerDuque i després tot el piquet s"hau-

-> Pedró Duque, CGT Baix Penedès.

nen abraonat sobre els agents, "es-cupint, donant patades, trepitjadesi agafades".

Per la seva banda, la CGT negaque hi hagués cap provocació, ex-trem que coincideix amb dos infor-mes dels vigilants de l'empresa quevan presenciar la càrrega. En un co-municat, el sindicat afirma que lasubdelegació del Govern a Tarrago-na els va assegurar que no tenia capnotícia del que havia passat finsque van rebre la trucada de la CGT,i demana la separació del cos delsagents implicats. Per aquesta set-mana, han convocat noves jornadesde vaga i una manifestació.

Beques per "barons catòlics" que notinguin "defectes físics ni psíquics"

lw . i l (. i· lcci* -l i" l * v i \ i i u

i'-

1 * * J *

I Inlectord'ELTRIANGLEensco-\J munica que ha rebut una ofertade beques amb unes condicionsque, aparentment, vulneren la lega-fitat perfets cantons Les ofereix elBealColegio de Espanas Boloma, 1són en exclusiva peravaronscato-l ics," de conducta irreprensible" 1que no pateixin ^çnfermedadn/cfe-

fectofisicoopsíquicoincompatiblecon el ejercicio de las funciones co-rréspondientes"'[www.bolonios.it.Enunaaltraweb(wwwbecas.com)això es rebaixa a " enfermedad cró-f?/caoconíapGsa'',Elrectord'aquestReaiColegioesdiuJoséGuillerm oGarcía Valdecasas , uns cognomsquefanquetotencaixi.H,

Sanitat » La transversal socionvergent continua controlant el sector

Malesta r al triparti t per lapropost a de l'eur o sanitar iLa paternitat de la idea s'atribueix al director del Servei Català de la Salut,

Carles Manté, durant deu anys representant d'una patronal hospitalària

REDACCIÓ

L a idea, llençada per la consellerade Salut, Marina Geli, de pagarun euro per visita mèdica, que

s'afegia a la del cèntim sanitari de labenzina, ha provocat un fort malestaren membres dels partits del Govern imolt especialment en el PSC. El par-tit no ha donat un suport explícit a laproposta, però sí a la consellera, davantïenuig que la polèmica ha provocat enïentom del president de la Generali-tat, Pasqual Maragall. Segons fonts so-cialistes, al partit s'ha arribat a la con-clusió que "el problema" no és ella, sinóel seu equip, en part heretat de l'ad-ministració convergent.

Aquestes fonts apunten que ïequipque ha hagut d'assumir Geli és la flori nata de l'anomenada transversal sa-nitària sociovergent, personificada enl'actual director del Servei Català de laSalut (SCS), Carles Manté. Conside-rat l'ideòleg de l'euro per visita, du-rant deu anys Manté va ser el directorgeneral del Consorci Hospitalari deCatalunya (CHC), patronal que agru-pa els hospitals municipals de Cata-lunya, i que presideix l'exdiputat so-cialista i exalcalde de Reus Josep Abe-lló. Per sota d'aquest, hi ha un insigneconvergent Ramon Bagó, exalcalde deCalella i exdirector general de Turis-me, presideix la societat que agrupales empreses del CHC: Consorci Hos-pitalari de Catalunya SA. Bagó és tam-bé president del Grup Sehrs, que pro-veeix de serveis a molts d'aquests hos-pitals municipals (càtering, neteja,etc.). De fet, Bagó forma part d'un re-duït grup d'empresaris vinculats o pro-pers a CDC que ha gaudit d'una rela-ció privilegiada amb el departamentde Sanitat. Entre aquests, Carles Su-marroca (General Lab, Hospital Ge-neral), Jaume Roma (Codeh), JosepMari a Via (Gesaworld), Albert Núnez(Fisiògestión) i Jordi Setoain (Cetir).

> A dalta, Marina Geli i Carles Manté. A sota, Josep Abelló i Boi Ruiz.

Com a director general de CHC,Manté ja havia proposat que els pa-cients paguessin pel menjar mentreestiguessin ingressats o fins i tot queabonessin cinc euros al dia per esta-da alhospital. Ara, coma número dosdel departament de Salut, havia con-vençut la consellera, metge de pro-fessió i amb escassa experiència en elmón econòmic, que l'euro sanitari re-bria el suport no només del CHC sinótambé de í altra gran patronal, la UnióCatalana d'Hospitals (CHC), que di-rigeix Boi Ruiz, un bon amic de Man-té, i del mateix Col legi de Metges, lacúpula del qual sempre s'ha conside-ratmoltproperaaïentorn convergentLa variable que Manté no havia con-siderat era la resposta de la societatcivil. Això ha moltestat especialmentel conseller d'Economia, Antoni Cas-tells, a qui havien assegurat el ple su-port del sector sanitari, i que, desprésde Geli, és a qui més està desgastantla polèmica sobre la manera com re-soldre el dèficit sanitari.

D'altra banda, Josep Abelló mantéuna bona amistat amb ïavui presidentdel Parlament de Catalunya, el repu-blicà Ernest Benach, que va ser regi-dor de Reus i president de ÏHospitalUniversitari Sant Joan de Reus. Pot-ser això explica la reacció inicial del lí-der d'ERC i també íntim de Benach,

Josep lluís Carod-Rovira, el qual d'en-trada va declarar que era una mesuraa estudiar, si bé després ha preferit notornar a referir-se a ïassumpte,

'Reus connection'Una de les prioritats de Carles Man-té en el seu nou càrrec va ser buscaruna sortida al seu predecessor, EnricMangas, a qui va nomenar directordel Consorci Sanitari de Barcelona,una manera d'assegurar-se que rebriaun tracte equivalent davant d'un even-tual canvi polític. Aquesta manera defer no és cap novetat en el sector. El di-rector de ÏSCS anterior a Mangas, Jo-sep Prat, és avui assessor de ÏAjunta-mentde... Reus. Aixínoésextranyquepels passadissos de la conselleria s'es-colti dir que "aquí no ha canviat res,els que abans venien de visita ara te-nen despatx, i els que tenien despatxsón els qui ara vénen de visita".

Mentrestant, els diputats del tri-partit més experimentats veuen ambpreocupació com la consellera de Sa-lut s'està cremant amb mesures im-populars, a la vegada que sembla in-capaç d'afrontar altres propostes quepodrien moltestar el poderós lobbi sa-nitari i farmacèutic, com la recepta-dó de medicaments per unitats o lafi dels contractes exclusius a deter-minats proveïdors.

» £ / Triangle Núm. 697 20.setembre.2004 INVESTIGACIÓ 03

Tripartit » Les noves fórmules per aturar l'endeutament han de passar per eliminar els "paràsits" del sistema

El dèfici t de la sanita t públic aha enriqui t l'empres a privad aUn reduït grup d'empresaris, estretament vinculats a la transversal sociovergent, s'han fet d'or en els últims anys gràcies

a haver-se convertit en proveïdors privilegiats de la xarxa hospitalària concertada, la qual es menja el 50% de la despesa

V.S. / C.R. BARCELONA

El Govern de la Generalitat estàentestat a resoldre el problemadel dèficit sanitari, que cada any

engreixa el ja infladíssim endeutament..que arrossega l'Administració catala-na. Així, en els últims mesos ha in-ventat un petit recàrrec sobre ïimpostdels carburants (que ja existia a altrescomunitats), ha nomenat una "co-missió de savis" per estudiar noves viesd'ingressos després de la polèmica so-bre la possibilitat de cobrar un europer visita, i actualment pressiona elGovern central perquè els pressupos-tos de ÏEstat incloguin una partida pereixugar aquest dèficit. Tot aquest afanyrecaptatori, però, contrasta amb ïapa-rent poc interès per reformar el siste-ma que ha generat aquest dèficit, aixòés, el que durant anys els prohoms con-vergents han denominat amb orgull"el model sanitari català". Malgrat que,com s'ha vist, aquest model és finan-cerament insostenible per l'erari pú-blic, també és, paradoxalment, alta-ment rendible per un grapat d'em-preses privades que s'han convertit enproveïdores quasi en exclusiva delsistema i que en els últims quinze anyshan viscut un creixement exponencial.

Per entendre aquest "model català"cal remuntar-se als anys 80, quan l'a-vui regidor de CiU a Barcelona Xa-vier Trias era el conseller de Sanitat.Amb els seus col·laboradors més es-trets, que eren f oaquim Tosas, JaumeRoma i Josep Maria Via, va crear unnou organisme, el Servei Català de laSalut (SCS), la funció del qual seriacomprar serveis sanitaris a empresesprivades a través de concerts. Al seutorn, en una segona fase, aquestespodrien comprar altres serveis a altres

/ ((lli 'tllli>l fur1' "iK·p'fil'-lu

L.om iüucUííi lulalmtntprivades, negocien les assignacions amb l'SCS

DEPARTAMENT DE SANITATConsellera : Marin a Gel i (PSC)

SERVEI CATALÀ DE LA SALUTPressupos t 2004: 6.448 milions u'euiosDiiecto r Carles MantéExdirectors : Enric Mangas, Josep Prats

SANITAT CONCERTADA

I

INSTITUT CATALÀ DE LA SALUTPressupos t 2004: 2.Director : Raimon BeExdirector : Josep G

REGIONS SANITÀRIESi més important la conirma el Consorci Sanitari3 Barceloï 1 Gerent :iric Mano 1'-.

UNIÓ CATALANAD'HOSPITALS

President : Feliu Sucarrats-Junt a directiva : Albert Su-. i arroca, Agustí Montal, Al-: 'rtNúrïez, Jaume Suana...Directo r gral : Boi Ruiz

CONSORCI HOSPITALARI

DE CATALUNYAPresident : Josep Abelló (PSC)Expresiden t i presiden t de CHCSA: Ramon Bagó (CiU)Exalt s executius : Carles Manté,Raimon Belenes, Josep Maria Vi

> H'HIIV * 1 i'jinTl;ii ^ n·'ilracten els serveis d'empreses privades sen,,tap control per part de l'administració (les fletxes indiquen la dret-MCIÓ del diner públic fins arribar al proveïdor privat)

empreses, però en aquest cas ja seriaun tracte entre privats, per la qual cosa,malgrat que el diner era d'origen pú-blic, el seu control es faria extrema-dament difícil. A partir d'aquí, segonsespecialistes consultats per aquest set-manari, neix el principal/èt diferencialdel sistema sanitari català: a Catalun-ya, prop del 50% del pressupost sani-tari públic (el qual representa aproxi-madament un terç del pressupost to-tal de la Generalitat) financia empre-ses privades, un percentatge que a laresta de ÏEstat no arriba al 15%.

Una altra característica del sistemaés que els concerts no han tractat tot-hom per igual. Determinats centreshan estat més mimats que altres, ambassignacions desproporcionades res-pecte la seva despesa, i en aquest ca-

pítol sobresurten la Mútua de Terras-sa, el Parc Taulí, ÏHospital Sant Jau-me de Calella, ÏHospital de Palamóso ÏHospital Sant Joan de Reus.

Amb tot, és en el segon nivell, el dela contractació de serveis concrets perpart d'aquests (i altres) hospitals ambproveïdors privats -que abarquen àre-es tan extenses com cafeteries, man-teniment, neteja, serveis de radiolo-gia, d'anàlisi clínics, entre altres-, ons'han forjat els negocis multimilio-naris. Suposadament, als hospitals elsera més econòmic subcontractaraquests serveis que mantenir-los ellsmateixos, argument que alguns con-sideren com a mínim discutible.

El mecanisme era extremadamentsimple: el departament trucava el ge-rent d'un hospital perquè contractés

SOCIETATS ANÒNIME S

GRUP SERHSPresident : Ramon Bagó

GRUP SUMARR0CA-General Lab SA-Egara Laboratoris SA-Emte SA-Teyco SA

GRUPCETIRPresident : Jordi Setoain

FISIOGESTIÓNCopropietari : Albert Núrïez

GESAWORLDCopropietari : Josep Maria '. 1

CONFIDEPresident : Higini Raventós

SANITATPÚBLICA

Hospitals de Beli-. ige, Vall d'He-b: _>n, Trueta, Triac

Pujol, entre altres1 IPS Àrees Bàs -ques de Salut (am-

un proveïdor determinat, i, a canvi,oferia un finançament generós quede retruc contribuïa a reduir moltís-sim la conflictivitat laboral del cen-tre. Amb contractes a deu i quinzeanys, íempresari tenia assegurada unafont d'ingressos de solvència con-trastada (diner públic), amb la qualcosa, amb el document a la mà, notenia cap problema per obtenir el su-port d?una entitat financera.

Els mateixo s nomsAquest sofisticat sistema demanavala cooperació del departament d'E-conomia, el qual, des de la direcciógeneral de Règim Econòmic de la Se-guretat Social, aprova les partides pres-supostàries de Sanitat. L'últim direc-tor general de l'SCS abans de la cai-

guda convergent, Enric Mangas, ha-via estat abans director general de Rè-gim Econòmic de la Seguretat Social.Malgrat haver ocupat alts càrrecs enl'administració convergent, actual-ment ho fa també a la socialista: Man-gas és avui el gerent del Consorci Sa-nitari de Barcelona i de les regions sa-nitàries de Barcelonès Nord i Mares-me, Centre i Costa de Ponent.

El cas de Mangas no és excepcio-nal, i potser és això el que ajuda a ex-plicar perquè la solució al "problema"del dèficit no passa per una revisió delsistema, üactual director de ÏSCS ésCarles Manté, que anys enrera haviaestat director general del ConsorciHospitalari de Catalunya (CHC), lapatrona] dds hospitals comarcals que

PASSA ALA PÀGINA SEGÜENT»

04 INVESTIGACIÓ »&Triangle Núm.69? 20.setembre.2004

El 'mode l català' ,a debat

El passat juliol, EL TRIANGLE(núm. 694) va preguntar al de-parlament do Salut si la lluitacontra ui frau, especialment l'or-

topèdic, entrava en els SRUSplans per reduir del dèficit. Vanprometre resposta per desprésde vacances. I, do moment, res.

-» XavierTrias, en l'època que era conseller de Sanitat.

controlen dos exalcaldes avui allun-yats de la política: Josep Abelló, exal-calde socialista de Reus, i RamonBagó, exalcalde convergent de Cale-lla. Tots dos van accedir a la cúpuladel CHC en funció del seu càrrec pú-blic. Malgrat que fa temps que el vanperdre, un oportú canvi d'estatuts elsha permès aferrar-se a la cadira..

Seguim: si Manté prové d'unapatronal entroncada en el sistema iMangas només ha baixat un graóen ïescalafó, altres s'han mantingut.El responsable de ïàrea financera ieconòmica de ÏSCS, Miquel Argen-té, és el mateix que hi havia amb CiU;l'actual subdirector de l'SCS, EnricAgustí, era director de compres deÍSCS en l'època de CiU; i Josep Gan-duxé, l'últim director de l'Institut Ca-talà de la Salut (ICS) en l'època con-vergent, continua en nòmina del de-partament de Salut.

La teranyina entre l'àmbit públic iel privat és, no obstant, molt més es-pessa. Un d'aquests proveïdors quehan crescut a ïombra del sistema ésla consultora Gesaworld, creada perJosep Mari a Via, exalt càrrec de Sa-nitat i exsecretari del Govern deCiU (per cert, membre també de la"comissió de savis"). A Gesaworldtreballa Roser'Vicente, esposa del ti-nent d'alcalde socialista de Barcelo-na Josep Ignasi Cuervo, expresidentde ÏIMA S (Institut Municipal d'As-sistència Sanitària) i encara avui vin-culatalapolítica sanitària (represental'Ajuntament de Barcelona al Con-sell de Direcció del SCS). Josep Prats,que havia estat director del SCS abansque Mangas, és avui director de Sa-gessa, ïempresa que gestiona, entrealtres, l'Hospital de Reus. Més: l'ac-tual director de 1TCS, Raimon Bele-nes, havia estat un alt càrrec de CHCabans de ser el conseller delegat de

l'IMAS. La seva dona, Mercè Casas,té la consultora Iasist, creada en elseu dia per CHC, i coneguda perquès'encarrega de fer els famosos ràn-quings "Top 20" dels millors hos-pitals de 1 Estat (on sempre hi ha unanodrida representació dels catalans).

Futur preocupantEn aquest context, les possibilitats decanvi d'aquest sistema, "oligopòlic iendogàmic" en paraules d'un espe-cialista, són remotes. "Per la matei-xa raó que s'ha aconseguit silenciarels escàndols de l'Hospital Generalde Catalunya, el Clínic, Sant Pau, ÏA-liança o la privatitzadó de l'assistèn-cia primària", assenyala. A més, elscontrapesos que podrien existir sem-blen mirar cap a una altra banda, comERC, tercer partit parlamentari, oCCOO, primer sindicat del sector,per exemple. Un dels líders del par-tit republicà, Ernest Benach, avui pre-sident del Parlament, va ser mem-bre de les principals empreses pro-veïdores de THospital de Reus, mu-nicipi del qual era regidor en l'èpocaen què l'alcalde era Josep Abelló.Per la seva banda, el secretari gene-ral de CCOO és Joan Coscubiela, quecom a exresponsable de sanitat delsindicat va coincidir amb el XavierTrias conseller de Sanitat.

Amb tot, la relació de causa-efec-te entre dèficit públic i benefici pri-vat no és una visió exclusiva d'unspocs especialistes que prefereixenconservar ïanonimat. Una mostrad'això és l'últim butlletí del sindicatCatac-Cts, en el qual, a propòsit deldebat sobre el dèficit, es comenta:" S'està configurant un ambient pro-pici a l'especulació i a la lluita afe-rrissada entre els diversos grups depressió per repartir-se el que veuencom a pastís sanitari. I és que aques-ta situació de campi qui pugui es veuclarament reforçada pel paper des-tacat que molts dels nous responsa-bles de la sanitat han jugat, seguei-xen jugant i encara ho faran ambmés força en determinats grupsempresarials. I si a tot l'anterior hiafegim l'ofensiva de l'OrganitzacióMundial del Comerç i altres orga-nismes internacionals que reclamenla total liberalització del sector, elfutur és molt preocupant'.

Proveïdors » Els principals beneficiaris del "model sanitari català

L'imperi Bagó (càte-ring, restauració, ne-teja, bugaderia...)

Ramon Bagó va ser direc-tor general de Turisme entre 1980 i1984, i alcalde de Calella per CiU del1979 al 1991. Anteriorment, el 1975,amb setze socis més, la major partrestauradors de Calella, havia creat lacooperativa Serhs (Serveis Manco-munats d'Hostaleria i Similars), de laqua! actualment pengen mig cente-nar d'empreses de turisme, viatges,distribució i logística, producció i ges-tióaiimentària, serveis i equipamentsque sumen una facturació anual demés de 350 milions d'euros (vegeuwvvwserte.es). Moltes d'aquestesempreses són avui proveïdores (decàtering, neteja, bugaderia, etc.) d'ungran nombre d'hospitals concertats.Però Bagó té una altra cara: la de factò-tum del Consorci Hospitalari de Ca-talunya (CHC), del que va ser presi-dent entre 1979 i 1991 (quan el vasubstituir Jose p Abelló) , i vicepresi-dent des d'aleshores fins al 2000. Ac-tualment presideix CHC SA i CHCConsultoria i Gestió SA, d'on pengenles empreses del consorci. Durantanys, doncs, el Bagó concessionarinegociava amb el Bagó adjudicatari.L'entesa Bagó-Abell ó es considera,en cercles sanitaris, l'autèntic eix dela socioconvergència sanitària.

Consulto-ria PSCiU

iesaworid

Gesaworld es va fundar ei 1999 de lamà de Jose p Maria Via i Alber t Nú-nez (veure Fisiogestión). Es tracta d'u-na consultora que realitza estudis perhospitals privats, però que es paguenamb els diners públics que aquestsreben. Fins ara, el contracte més im-portant de Gesaworld de que s'ha tin-gut notícia ha estat la redacció, per 1 '8milions d'euros, d'un pla d'empresaper la mútua l'Aliança, poc desprésque la intervingués la Generalitat i quehi poses com a administrador a Enri cMangas , antic col·laborador de Via.Segons les dades registrals, les ven-des de Gesaworld van passar de823.000 euros el 2000 a 1.870.520euros el 2002 (últimes dades dispo-nibles), si bé aquell any va declarar pèr-dues de 178.460 euros. Recentment,Via ha deixat l'empresa per passar aser el gerent de Midat Mútua, on haarribatambelcontracted'assistènciaper tots els funcionaris del ConsorciSanitari de Barcelona, el gerent delqual és Enri c Mangas . La conselleradelegada de la consultora és RoserVicente , esposa del polític socialistaJose p Ignas i Cuervo . Una visita a laseva web (www.gesaworld.com) per-met comprovarque la major part delsexecutius són antics càrrecs del de-partament de Sanitat, el qual és, al seutorn, un dels seus principals clients.

Sumarro-ca: anàli-sis, obresi serveis GENERAL LAB

Carles Sumarroca , empresari co-f undador de Convergència i amic per-sonal de Jord i Pujol , va crear GeneralLab el 1994, gràcies a un contracte dedeu anys per proveir en exclusiva elsanàlisis clínics de l'Aliança, empresafinançada per.l'SCS. Actualmentcompta amb 24 laboratoris propis i par-ticipacions en 17 més (www.general-lab.com), amb una facturació conjun-ta de 16,6 milions d'euros (any 2001).Sumarroc a està present al sector sa-nitari a través d'altres empreses tam-bé finançades amb diner públic, comEgara Laboratoris SA, que té l'explo-tació en exclusiva de la Mútua de Te-rrassa; Codeh, una consultora d'hos-pitals que en el seu dia va dirigir l'ex-conseller Jaum e Roma i que va rea-litzar el pla de viabilitat de l'Hospital Ge-neral de Catalunya; grup Emte, el qualporta el manteniment d'una bona pilad'hospitals concertats; o Teyco, em-presa adjudicatària de projectes deconstrucció i remodelació de nom-brosos projectes en el sector sanitari.General Labtétambéuncontracteenexclusiva d'anàlisis clínics amb elshospitals d'United Surgical Partners(Clínica Dexeus, entre altres), que pre-sideix el "savi" Gabrie l Masfurrol l

Núnez, l'amo dela fisioteràpia

Fundat el 1982, es calcula que Fisio-gestión rebal voltant del 90% del dinerpúblic destinat a fisioteràpia ambu-latòria que compra el Servei Català dela Salut. També.segons fonts del sec-tor, en la major part de centres con-certats sociosanitaris el proveïdor defisioteràpia és Fisiogestión SAo algu-na de la vintena de filials que en pen-jen. Segons dades registrals, Fisio-gestión ha passat de facturar un miliód'euros el 2001 i declarar uns benefi-cis de 97.000 euros, a facturar 1 '5 mi-lions i guanyar-ne 128.000 el 2003. Elmàxim accionista és Alber t NúnezPérez (exdegà del Col·legi de Fisiote-rapeutes i sobre qui es presumeixenbones relacions amb la cúpula d'UnióDemocràtica de Catalunya), el qual,curiosament, no figura com a admi-nistradorde la casa mare, peròsícoma apoderat de la major part de les fi-lials. Núnez és també accionista i ad-ministrador de Gesaworld, i membrede la junta directiva de la Unió Catala-na d'Hospitals (UCH), on coincideixamb Alber t Sumarroca , fill de Car-les Sumarroca ; l'expresident blau-grana Agust í Montal , que és directorgeneral de Mutuam (empresa que repquasi 60 milions d'euros públicsanuals); i Jaum e Suana, director dela Mútua de Terrasa i soci també deCarles Sumarroca .

Tecnologi a punt a ^ v v * ï \per la privad a x | |

C ï T t REspecialitzat en medici- iiít MUna nuclear, Cetir (CentreTècnic d'Isòtops Radioactius) el vanfundaria quaranta anys els metgesFrances c Mari a Domènec h i Jord iSetoai n Quinque r (www.cetir.es).Actualment comptaambquinze cen-tres, entre els quals hi ha l'Institut deDiagnòstic de Catalunya SA, ubicata l'Hospitalde Mataró. Defet, la ma-jor part, per no dirtots, es troben dinsd'edificis hospitalaris. Cetir facturamés de 10 milions d'euros l'any, enpart gràcies a que l'administració ca-talana ha signat contractes en exclu-siva amb Cetirque li han permès ad-quirir tecnologia punta que no exis--teix enlloc més de Catalunya. Així,per exemple, Cetir Clínica Girona vainstal·lar la primera ressonànciamagnètica de les comarques gironi-nes, gràcies a un concert amb l'SCS,quan l'hospital de referència, el Jo-sep Trueta, no en tenia cap. O comquan, el juliol de 2002, es va anunciarque l'Hospital de Bellvitge, detitula-ritat pública, desplegaria el sistemaPET (tomografia d'emissió de posi-trons) pel diagnòstics de càncers grà-cies a un conveni signat entre el Cat-

. Salut, l'ICS i Cetir. Abanda, Jord i Se-toai n és també membre del consel Id'administració de General Lab.

Raventós: assegurances i re-sidències per la gent gran

Més conegut per ser el president delReial Club de Golf d'El Prat, Higin iRaventó s Negra és també un delsprincipals contractistes del sistemasanitari català. Presideix el grup Con-f ide, constituït el 1990 i que va de-clarar uns beneficis de42.778 eurosl'any 2002. El seu negoci es divideixen dues àrees bàsiques: les assegu-rances i les residències per a la ter-cera edat(www.confide.es). Pel quefa al primer, gestiona la pòlissa de res-ponsabilitat civil dels metges cata-lans, en col·laboració amb el Col·legide Metges, la qual cosa es tradueixen un contracte de prop de 20 milionsd'euros anuals. Confide, que comp-ta entre els seus accionistes a altresil·lustres membres de la burgesia ca-talana (com Manue l Raventó s Ne-gra i Jos é Felip e Bertra n de Caralt )és també el màxim accionista delgrupSAR (Serveis Residencials i As-sistencials), fundat el 1992, i quecompta ja amb divuit residències pera la gent gran (a Barcelona, Madrid,Màlaga, Sevilla i Andorra), i en té setmés en construcció a altres punts del'Estat. Una altra empresa del grup,Resa, té residències d'estudiants.

»EI Triangle Núm. 702 25.octubre.2004 INVESTIGACIÓ 05

El mode l català ,a debat (II)

L'alcalde de Barcelona, JoanClos, i els seus tinents d'alcaldesocialistes, Xavier Casas i JosepCuervo, són metges i tots tres

han passa t per la presidènci a del'IMAS . Una dada que reflectei xl'enorm e pes de la gesti ó sanità -ria en la polític a loca l i nacional .

Salut » El republicans volen més transparència, ètica en la gestió i control democràtic

Geli diu que els proveïdor s jano dicte n la polític a sanitàri aERC demana que es doni publicitat als concerts entre la Generalitat i els hospitals de la XHUP,

als contractes d'aquests amb tercers, i a les retribucions i patrimoni dels directius dels centres

V.S . / C.R. BARCELONA

El debat sobre el model sanitari ca-talà ha tornat al Parlament, de lamà del grup d'ERC, el qual el pas-

sat dia 14 va interpel lar la consellerade Salut, Marina Geli, pel que era, vadir el diputat Uriel Bertran, "un ritmeno tan dinàmic com voldríem" en elscanvis de fons que s'han d'implantaren aquest model, i que en el seu mo-ment els tres socis de govern van per-filar en el pacte del Tinell. Geli va de-fensar-se dient que els canvis s'estavenproduint. "Hi havia un problema defalta d'autoritat política, de no haveraclarit que qui ha de planificar i deci-dir quines són les prioritats, què es faa cada lloc i amb quins diners és el de-partament de Salutino els proveïdors".Implícitament, doncs, la consellera vareconèixer la influència que amb elsgoverns de CiU han tingut determi-nats proveïdors, el mateix que de-nunciava EL TRIANGLE 697.

ERC ha presentat una moció, queencara ha de ser votada, en la qual esdemana, entre altres coses, que es fa-cin públics tots els concerts entre Sa-

lut i els hospitals de la XHUP o altrescentres privats, i que la contractacióde serveis per part d'aquests -ambdiners públics- s'ajusti a la llei de con-tractes de les administracions públi-ques; això és, que passin per concursi es conegui l'import de l'adjudicacióielnomderadjudicatari. Geli va anun-ciar que s'estan revisant els grans con-venis de compra d'activitat al sectorprivat, i va posar els exemples de re-habilitació, radiologia, laboratori itransport sanitari, els quals aviat sor-tiran a concurs i on serà Salut ("i noels proveïdors", va insistir) qui deter-minarà el que s'ha de fer a cada lloc.

IncompatibilitatsA la seva intervenció, Bertran va par-lar del "dientelisme" que ha generatun model caracteritzat per la separa-ció entre qui compra els serveis sani-taris (SCS) i qui els presta (ICS iXHUP), i va insistir que "la trans-parència, ïètica en la gestió i el con-trol democràtic (...) són condicions im-prescindibles perquè el sistema es-devingui eficient i de qualitat, i, pertant, just i equitatiu". Bertran també

-> La ministra de Sanitat, Elena Salgado (esquerra), i la consellera Marina Geli.

es va referir als qui va anomenar "elsgestors del passaf, i va dir que, ambmés motiu, si són aquests els que hande fer la transició entre l'antic modeli el nou, "cal que no hi hagi una om-bra de dubte en la gestió de tots ells".

Si en ïaspecte de parar els peus alsproveïdors hi va haver una clara sin-

tonia entre Geli i Bertran, en un altrepunt de la moció presentada per ERCno sembla que ríhi hagi tant. Els re-publicans demanen que es revisi el rè-gim d'incompatibilitats dels alts càr-recs i s'estableixi ïobligadó de decla-ració pública del patrimoni i les retri-bucions dels directius deies empreses

Tinel l inaíc |el camí a segui r

E l pactedél TlnèH, signatléntré:PSC, EROi ICV, té:76;p|ines;: /

:i:èri dedica pràcticament sis tfpaWlar sobre les línies d'aetüacïóaerriíprendre "per una sanitat més hu-manitzada i de qualitat". UrielBeí *tran les va resumir en la seva in-tervenció. L'acord, va dir, "parlavade revisar el règim d'incompatibi-litats dels alts càrrecs de l'Admi-nistració i establia l'obligació de de-claració pública del seu patrimoni,interessos í altres activitats pro-fessionals i mercantils (...) de ferpúblics tots els contractes que es-tableixi amb proveïdors de béns ide serveis la Generalitat (...) d'es-tablírcriteris i procediments trans-parents en les convocatòries des-tinades a la contractació d'obres iserveis, per tal d'evitar dientelis-me polític (...) parla que l'adjudica-ció 0 compra d'activitat al sectorprivat serà justificada (...) parla quela Generalitat establirà els criterisbàsics per al funcionament deJscentres degestió privada". Per Ge-li, tot això ja s'està fent: "Ens po-den faltar diners, però no ens faltaambició ni autoritat política ni cri-teris per donar encara més ètica itransparència al departament deSalut", va puntualitzar.

onla Generalitat tingui una participa-ció majoritària. "Evitem que puguiha-ver-hi conflicte d'interessos", va dir Ber-tran. En el torn de resposta, la conse-llera no es va referir directament a laqüestió, si bé es deuria donar per al lu-dida, ja que va dir que té "una segure-tat clara en la gent del meu equip".

Hospita l de Mollet » Contractes als amics i tracte deshumanitzat

Al carre r un sindicalist aque denunci a irregularitat sV.S BARCELONA

Lf hospital de Mollet constitueixun exemple pràctic de les per-

versions del model convergent.El seu propietari és la Fundació Priva-da Hospital de Mollet (el patronat delqual el formen sis membres de la So-cietat de Socors Mutus, dos del Catsa-lut i dos de l'Ajuntment de Mollet); laseva gestió està externalitzada, la por-ta des de l'any 2000 la consultora Ge-

saworld (fundada per Josep Maria Viai que té entre els seus principals ac-cionistes Roser Vicente, esposa deltinent d'alcalde de Barcelona JosepCuervo), i el seu finançament, per trac-tar-se d'un hospital de la XHUP, surten un 99% del Servei Català de la Sa-lut (jQui té ïúltima paraula en les de-cisions importants? <; La propietat, elsgestors o els qui paguen?

Aquest recargolat modus operandi,aplicable a molts altres centres de la

XHUP, es converteix en un mur in-franquejable a la transparència, comha pogut constatar Joan Gómez Fer-nando, sindicalista de STS-USOC isecretari i president en funcions delcomitè d'empresa de l'hospital.

L'any passat, l'USOC, juntamentamb els altres sindicats amb repre-sentació al comitè (CCOO, AMIC iSAE), va començar a denunciar que,des de l'arribada de Gesaworld, s'ha-via procedit al canvi de determinats

proveïdors sense justificació aparent,i que els nous, contractats a dit, tenien"com a denominador comú ser em-preses simpatitzants, afins, associa-des o satèl·lits" de Gesaworld. En di-versos comunicats, van lamentar quel'hospital s'estigués "gestionant ambcriteris industrials i no pas sanitaris",o que el clima laboral s'estigués dete-riorant per "manca de comunicació,autoritarisme en general, i coacció ihumiliació del personal per part d'u-na direcció general poc dialogant i aï-llada". Gómez era Yalma mater d'a-quests escrits. Portava 20 anys al cen-tre com a cap de compres, i fins al can-vi de gestió no havia tingut mai in-quietuds sindicalistes. El gener de2003 va impulsar la secció sindical deSTS-USOC, i el 24 de febrer de 2004li van comunicar que l'acomiadavenperquè s'havia procedit a externalitzarel departament de compres.

Des d'aleshores, a Mollet s'ha ini-ciat una intensa campanya per la re-admissió de Gómez, com prova que

Explica'n s el que sapsA causa de l'impacte que ha causat el re-portatge sobre sanitat publicat al número697, EL TRIANGLE ha deciditfer un se-guiment especial d'aquesta matèria. Enaquest sentit, encoratgemels professio-nals perquè, com ja han començat a feraltres, comparteixin amb nosaltres el seuconeixement del sistema des de dins. En-vieu-nos missatges a: redaccio@eltrían-gle.info Garantim conf idencialitat.

al seu judici, que va tenir lloc el pas-sat dia 13, hi assistissin representantsde diversos sindicats i la plana majordel seu. A banda, Gómez ha prosse-guit amb la seva tasca fiscalitzadora.A començaments d'octubre, va de-.nunciar els possibles tràfics d'in-fluències que s'estan produint al'hospital davant del director generalde l'SCS, Carles Manté. De moment,no hi ha hagut resposta.

10 CONTRAPODER // DRETS SOCIALS Triangle Núm. 7oe 22.novembre.2004

Microxi p Dissabte va fer 40 anys de laconstitució de la ComissióObrera Nacional de Catalunya,on una reunió a l'esrjlésia de

Sant Medir de Barcelona queva aplegar uns 300 treballadors.CCOO ha encetat un seguitd'actes per commemorar-ho.

Un jutge accepta que es despatxiel president d'un comitè d'empresa

I I n jutge de Granollers ha consi-\J derat procedent l'acomiada-ment de Joan Gómez , fins al pas-satfebreridurantelsúltims20anystreballador de l'Hospital de Mollet(EL TRIANGLE 702). El que passaés que Gómez , que ja ha presentatrecurs davant el TSJC, no és un tre-balladormés: afiliat al sindicat USOC,quan el van despatxar era secretarii president en funcions del comitè

d'empresa de l'hospital. Malgrat queteòricament va perdre la feina com aconseqüència de l'externalització delservei on treballava, el fet és queUSOC i el comitè portaven tempscriticant la política de Gesaworld, so-cietat que porta la gestió def hospi-tal, la qual cosa fa doblement in-comprensible la sentència judicial.El diputat d'ERC Urie l Bertra n haexpressat el seu suport a Gómez .

Una diputada de CiU preguntasobre els «immigrants il·legals»

Tantes campanyes d'informaciói sensibilització, tanta cura i cor-

reció política, i resulta que encara hiha qui no s'ha enterat que cap per-sona és il·legal. Si més no encara hoha de fer la diputada de CiU Ann aMirand a i Torres , la qual fa unessetmanes va presentar una pre-gunta parlamentària que deia tex-tualment: "Quines mesures pensa

portar a terme el Govern de la Ge-neralitat amb els immigrants il·le-gals?" (BOP 102). La resposta delGovern va arribar la setmana passa-da (BOP 114). La consellera Ann aSimó es referia a les "persones im-migrades que es troben a Catalunyasense la respectiva autorització ad-ministrativa d'estada o residència".Més liarg, sí, però més just. n

i estigui interessat a saber més sobre el

cas dramàtic del fil l d'Isabel Ferragut, aquell

noi al qual li van cremar el cervell en una sola

sessió de raigs gamma, condemnant-lo a patir

dolors terribles i una mort cruel quan ell tan

sòls pretenia solucionar un problema psicològic,

fer-ho a través de la pàgina web:

'%

www.radiacionesmortales-isabelferragut.co mSegueix les actualitzacions

Els ésers humans tenim drets,

i quan són trepitjats i

escarnits pels qui tenen el

deure de protegir-nos, tenim

tot el dret del món a lluitar..

contra la injustícia.

Presons » L'intern reconeix el presumpte agressor davant del jutge

La prov a que ning ú veur àFuncionaris de la Model diuen haver esborrat la gravació d'una baralla al

pati del centre que els hauria exculpat d'una acusació de maltractaments

Vícto r Saura BARCELONA

N ou cas de presumptes maltrac-taments a les presons catalanes,aquest cop a la Model. El de-

nunciant, Albert Betancor, és un in-tern que forma part del grup que elmaig passat també va denunciar ha-ver patittortures a Quatre Camins pos-teriors al motí (si se'n pot dir així) quede poc li costa la vida al subdirector d'a-quell centre. Al contrari de tants ca-sos en què és la paraula d'un contra lad'un altre, en aquest hi podria haveruna prova objectiva i inapel lable: unvídeo que alliberaria els funcionaris detota sospita. El problema és que ellsmateixos el van esborrar.

Els fets es remunten al 29 d'agost.D'acord amb la versió dels funciona-ris, dos interns es van barallar al pati iun d'ells va colpejar laltre amb un walk-man. Això és el que la camera hauria,d'haver enregistrat, però resulta que lacinta es va reutilitzar perquè, segonshan declarat els acusats davant del jutj-ge d'instrucció número 4, a la sisenagaleria només hi ha tres cintes de ví-deo i es regraven constantment, i comque el reclús no va recórrer la sancióferma que li van imposar per la bara-lla, doncs per això es va reutilitzar.

La versió de Betancor és una altra,lògicament. Diu que, després de dis-cutir amb ï altre intern, tres funciona-.ris el van conduir a una cel la d'aïlla-

i

~ \

-> Miquel Pueyo, líder d'UGT-Presons, en una protesta davant la direcció general.

ment, el van lligar de peus i mans i unli va clavar un cop al cap amb les ma-nilles. Des d'aleshores, diu, l'obliguena despullar-se per sotmetrel a escor-colls i només el deixen sortir al patitres hores al dia.

Roda de reconeixemen tLa investigació judicial no està exemp-ta de tensió. Per primer cop en moltsanys, un jutge ha accedit a que es faciuna roda de reconeixement dels fun-cionaris. Va tenir lloc divendres 19, iel denunciant va reconèixer la majorpart dels seus presumptes agressors.

Mentre això passava, als passadis-sos del jutjat es vivia una altra escena.

Una vintena de funcionaris s'haviendesplaçat per donar suport moral alsseus companys, igual com havia pas-sat dos dies abans, amb la presènciadel mateix líder d'UGT-Presons (sin-dicat majoritari entre els funcionaris),Miquel Pueyo. En una altra banda,membres de l'Observatori del Siste-ma Penal de la UB, encapçalats pelseu director, Inalr i Rivera, i de la co-missió de Defensa del Col legi d'Ad-vocats, s'havien també congregat perdonat suport a l'advocada de Betan-cor, Carolina Rivas, ja que el seu dienttambé assegura haver rebut pressionsde la direcció de la Model perquèse'n busqués una altra.

Labora l » El jutge declara nul l'acomiadament d'un arquitecte

Condemn a per mòbin g contr ala Mancomunita t de Municipi s

V . S . BARCELONA

U n jutjat social de Barcelona hacondemnat la Mancomunitatde Municipis de l'Àrea Metro-

politana de Barcelona (MMAMB) a re-admetre l'arquitecte Jordi NavarroMajó -acomiadat l'i d'agost passat-, apagar-li els salaris de tots aquests me-sos, i a indemnitzar-lo complementà-riament amb 3.000 euros. La sentèn-cia considera provat que l'acomiada-ment va ser resultat directe de les re-damacions que va fer el treballador en

defensa dels seus drets i dedara tam-bé que aquest va estar sotmès a as-serjament laboral i negació d'ocupa-ció efectiva per part dels seus supe-riors. Per contra, diu, cap dels mo-tius reladonats a la carta d'acomiada-ment ha quedat demostrat.

La sentènda ha estat molt celebra-da per part de la plantilla de la Man-comunitat, ja que el cas de Navarro,que comptava amb el suport dels tressindicats amb representació al comitè(UGT, CCOO i CGT), havia aixecatuna gran indignadó. El mateix dia que

es coneixia la sentènda, divendres pas-sat, aquests sindicats ja van emetre unnou comunicat conjunt en el qual de-manaven a la Mancomunitat que lacompleixi "immediatament", que nopresenti recurs i que obligui els "res-ponsables del disbarats" a pagar la in-demnitzadó de la seva butxaca. Tam-bé anunciaven que farien les gestionsnecessàries perquè es "depurinles res-ponsabilitats polítiques" dels "càrrecsde confiança de la MMAMB que hanintervingut en aquest malaurat pro-cés contra un treballador".

»EI Triangle Núm. 710

Microxi p

2Odesembre.2004 ICONTRAPODER // DRETS SOCIALS | 11

Un estud i elabora t per la Con-federaci ó espanyol a d'organit -7acion s de mestresse s de casaconclo u qu e els ciutadan s es

gastara n una mitjan a de 240eu-ros per cap en els menú s do lanit de Nadal , Nadal , Sant Estev ei Reis. Quin dispendi !

Hono r » Demana una fiança de 36.000 euros per garantir la presència al judici

La CGT es querell a contr a Casasper falseda t en el cas Pablo DíezEl sindicat acusa el tinent d'alcalde i president de TMB d'haver mentit sobre

l'acomiadament del treballador en un plenari de l'Entitat Metropolitana del Transport

Roge r Pala BARCELONA

L a secció sindical d'autobusos deBarcelona de la CGT ha presen-tat una querella per un pre-

sumpte delicte de falsedat contra Xa-vier Casas (PSC), president de Trans-ports Metropolitans de Barcelona(TMB) i tinent d'alcalde de la capitalcatalana. Els sindicalistes acusen Ca-sas d'haver mentit sobre el cas de Pa-blo Díez, el conductor d'autobús quees va suïcidar després de ser acomia-dat per, suposadament, haver-se apro-piat de l'import d'un bitllet.

La querella, que ha redactat l'advo-cat Josep Maria Loperena, va ser in-terposada el passat divendres dia 17 aljutjat de guàrdia de Barcelona. L'es-crit considera que Casas va concórreren un presumte delicte de falsedat, es-tablert a fartide 390.4 del codi penalespanyol, segons el qual "serà casti-gat amb penes de presó de tres a sisanys, multa de 6 a 24 mesos i inhabi-litació especial per temps de dos a sisanys l'autoritat o funcionari públic que,en el exercici de les seves funcions, co-meti flasedat en la narració dels fets".

Las presumpta falsedat que hauriacomès Casas s'hauria produït durant

» La CGTvol dura judici el president de TMB.

un plenari de f Entitat Metropolitanadel Transport celebrat el 6 de maig CàlTCCSde 2004, pocs dies abans d'una vagaconvocada pels treballadors d'auto- La CGT conside-büsos per protestar per la mort de Díez ra que la cond i-i que coincidia amb l'inici del Fòrum ció d'autorita tde les Cultures. En aquest plenari, a públ ica de Xa-preguntes del regidor de CiU Jaume víerCasas estàCiurana, Casas va negar tres vegades provada pel fetque TMB hagués acomiadat Pablo que ocupa un to-Díez: "No es va fer l'acomiadament ta! de dotze càr- *ja que s'estava en procediment per fer recs en organis-les al legacions", diu Xavier Casas de mes de l'Admi-formaliteral segons aquest document nistracíó.que recull l'acta del plenari. . .^_______._.

Tot i les declaracions del seu presi-dent, el 26 d'octubre de 2004, en unacte de conciliació celebrat al jutjat so-cial número 7 de Barcelona, TMB vareconèixer la improcedència de l'aco-miadament de Díez, i va entregar unaindemnització a la família de més de50.000 euros. Segons la querella, Ca-sas hauria comès "falsedat ideològi-ca", que és "aquella manifestació des-tinada a constar en un documentquan qui la fa és conscient que no escorrespon ala veritat'. Segons la CGT,Casas va fer aquestes declaracionsamb l'objectiu "de confondre l'opiniópública" i per tal de "deixar sense efec-te una vaga que s'havia convocat".

L'advocat Loperena sol licita al jut-jat que tingui en compte la demandai cití a declarar el representant del que-rellant, el delegat sindical d'autobu-sos Saturnino Mercader, així com elquerellat. També sol licita la declara-ció com a testimoni del regidor de CiUJaume Ciurana, i demana la imposi-ció d'una fiança de 36.000 euros so-bre Casas "per garantir la presènciade l'imputat al judicT.

EL TRIANGLE s'ha posat en con-tacte amb TMB, que no ha volgut fercap comentari sobre el cas. n

Salu t » Denúnci a contr a la Societa t de Socor s Mutu s

Acuse n d'irregularitat s elsamos de l'hospita l de Molle t

V. S. BARCELONA

U n veí de Mollet, Joan GómezFernando, ha denunciat davantla direcció general de Política

Financera de la Generalitat la Societatde Socors Mutus de Mollet, de la qualés soci, per presumpta vulneració deldret a la informació i en el complimentdels seus estatuts. Gómez era el se-cretari i president en funcions del co-mitè d'empresa de l'hospital de Molletquan el van acomiadar el febrer pas-sat per externalitzarió del servei on tre-

ballava, i des d'aleshores ha endegatdiverses accions, entre les quals de-manar a la mutualitat, com a pro-pietària última de l'hospital, infor-mació diversa. Fins ara no li han con-testat, i d'aquí que l'hagi denunciat.

Fundada el 1955, la Societat de So-

dació Privada Hospital de Mollet, pro-pietària de ïhospital de Mollet, que desde l'any 2000 gestiona la consultoraprivada Gesaworld (vegeu ELTjUAN-GLE 697). Els patrons delafundacióels nomenen la mútua (set), el Catsa-

CdílVÍS

L'hospital nou de

Mollet ja el con-

trotarà la Gene-

ralitat, ja que el

seuconsell rec-

toreinomenael

Catsalut (6), l'A-

juntament(2)ila

Fundació Hospi-

tai de Mollet(2).

lut (dos) iíAjuntamentde Mollet (dos),i, per tant, es pot dir que el control úl-tim de ïhospital el té bàsicament la So-cietat de Socors Mutus. Però, segonsGómez, aquesta mutualitat no infor-ma mai els seus socis sobre el proce-diment d'elecció dels seus càrrecs di-rectius i assembleistes, cosa que haconstatat perquè no li han contestatcap de les dues cartes enviades els me-sos de juny i setembre en tant que soci,i d'aquí que hagi demanat a la direc-ció general de Política Financera quecomprovi si s'estan complint els esta-tuts i, en cas de detectar-se anomalies,que revoqui el nomenament de totala junta directiva.

Mart í Fabré, vicepresident de la So-cietat de Socors Mutus i president dela Fundació Hospital de Mollet, ha de-manat a EL TRIANGLE una mica detemps per poder contestar les acusa-cions de Gómez, però en tot cas ha as-segurat que la mutualitat "respecta lanormativa i ho fa tot d'acord amb elsestatuts... només faltaria!".

Les ambulàncies es perdenal polígon industrial pratenc

El 14d'octubre, un treballador de l'empresa ClariantIbérica (foto), dedicada a la producció de colorants

per la indústria tèxtil, va patir una parada cardiorespi-ratòría que va derivar en un coma profund perquè el seucervell no va rebre oxigen durant deu minuts. L'am-bulància va trigar 24 minuts a arribar perquè, a causade la mala senyalització, es va perdre pel polígon in-dustrial pratenc. No era el primer cop que això passa-va, però sí el més greu, d'aquí que la plantilla de Cla-riant s'hagi mobilitzat perforçar l'empresa perquè mi-llori les mesures de seguretat. Després de dues va-gues, dimecres 1 Bes va arribarà un preacord: Clariantposarà més personal mèdic i socorrista, comprarà undesf ibrilador portàtil i s'assegurarà que l'ambulància deMercabama només es dediquí a emergències.

Noves mobilitzacions defuncionaris contra el tripartit

I a setmana passada es van prodigaries mogudesI—sindicals contra la Generalitat.Gairebé tots els dies,i convocatsperUSTECi CGT, els mestres interins vanfer concentracions davant la seu d'ERC (partit on mi-lita la consellera Mart a Cid) , i dijous 16 van fer vaga.Demanen unes oposicions on es valori la seva anti-guitat També diversos sindicats ÍCATAC, SAC, USOC,GGT, STAJ i SAP) van convocar concentracions dequinze minuts i una manifestació el dia 14 per pro-testar per la pèrdua de poder adquisitiu. Dimecres 15,CCOO va convocar una concentració davant d'Eco-nomia pel bloqueig del conveni del personal laboral.

CCOO i UGT, contra elconveni dels supermercats

CCOO i UGTs'estanmobilitzantper protestar con-tra el conveni col·lectiu al sector dels supermer-

cats firmat a nivel estatal per la patronal ACES i la Fe-deración de Trabajadores Independientes del Co-mercio (FETICO). Segons els sindicats, l'acord "em-pitjora substancialment les condicions de treball, finsara regulades per diferents convenis d'empresa osector". Segons la federació de comerç de Comis-sions Obreres, l'acordsuposa "una pèrdua de poderadquisitiu i modificacions en horarisi torns". Tot ple-gat empitjora "un sector molt precari on es concen-tren treballadors joves i dones". H

10 | CONTRAPODER // DRETS SOCIALS » » Triangle Núm. 711 27.desembre.2004

Ésel tant per cent de barceloninsqucfumen , se-gon s l'Agènci a de Salut Pública . Baixa el consu m{fa vin t anys ho feia el 36%), però tamb é l'eda tmitjanad'inicicició,quearasesituae n 17,8 anys .

Els treballadors del comerç,contra el conveni únic estatal

*<"

E l dijous23de desembre, pel matí, una manifesta-ció convocada per les federacions de Comerç i

Hostaleria dels sindicats CCOO i UGT va recór-rer lesRambles de Barcelona. Aquests treballadors protes-taven contra el conveni únic estatal que el sindicatprofessional Federació de Treballadors Independents -del Comerç (FETICO) haacordat amb la patronal delsgrans magatzems ANGED. Els sindicats convocantsconsideren que aquest nou conveni representarà unaevident pèrdua de drets pels assalariats, i demanenla pervivència dels actuals acords laborals provincials.De moment, el nou conveni estatal ja ha provocat unconflicte laboral als supermercats Champton-la pri-mera empresa que vol posar-lo en pràctica-, on s'haconvocat vaga el 29 de desembre, D

Quatre jornades de vagaal sector del telemàrqueting

El sector de màrqueting telefònic -que emplea40.000 treballadors a tot l'Estat-va fer una jorna-

da de vaga el passat 23 de desembre, i els sindicatsmajoritaris (CGT, UGT, CÇOO i CIG) n'han convocattres més pels dies30 de desembre-, i 18i27degener.El conflicte ha esclatat després d'un any d'encalla-ment en la negociació amb la patronal de cara a acor-dar ei nou conveni laboral del sector. Entre altres punts,els sindicats exigeixen la subrogació en cas de canvid'empresa, garantir dos dies de descans a la setma-na, i que s'elimini la clàusula que permet a l'empresaacomiadar en cas de disminució de trucades, s

El Suprem obliga a pagar les'extres' a una asseguradora

E l Tribunal Suprem ha dictat sentència sobre el con-flicte col·lectiu piantejat pel sindicat CCOO con-

tra l'empresa de mediació d'assegurances Asgeca,que gestiona els contractes del grup Santa Lucia a Ca-talunya. El Suprem ha ratificat la resolució que ante-riormenthavia pres eITnbuna! Superior de Justícia deCatalunya, i obliga l'empresa a pagar a 143 treballa-dors dues pagues extra anuals que va deixar d'abo-nar el 2001 com a represàlia davant de l'exigència delsrepresentants sindicals que les gratificacions es fes-sin extensivesa tota la plantilla. Segons CCOO, l'em-presa s'ha estalviat 163.000 euros. a

Salu t » Dues empreses es reparteixen el pastís de la diagnosi per la imatge

L'hepatiti s C a l'hospita l del Marva sorgi r en un serve i privatitza tCRC Corporació Sanitària explota la radiologia des de fa dos anys, temps en què ha

augmentat sensiblement els seus beneficis, a la vegada que ha perdut la docència MIR

V . S . / C . R . BARCELONA

Cinc mesos després que es de-tectessin quatre casos de pa-cients infectats d'hepatitis C a

Thospital del Mar comença a veure's lallum sobre el seu origen. Les explica-cions que s'han donat sobre la causasón encara confuses, però simes no sesap amb seguretat que el contagi va te-nir lloc en la realització d'un TAC al ser-vei de radiologia, privatitzat fany 2002i quedes d'aleshores gestiona CRC Cor-poració Sanitària. Aquesthòlding, pre-sidit pel doctor Carles Sampons, man-té excel·lents relacions amb l'entornsocialista, gairebé tantes com Cetir i eldoctor Jordi Setòain ho fan amb el con-vergent. Entre una i altra es repartei-xen el pastís de la diagnosi per la imat-ge. Per exemple, mentre governavaCiU aïhospital del Sagrat Cor (tAliança)se n'encarregava Cetir, i ara fa uns me-sos que es va contractar CRC.

D'acord amb la mateixa memòria deCRC, la facturació d'aquesta empresa,que té el seu origen a la clínica Plató,s'ha més que duplicat en només tresanys. Així, el 2001 facturava 9,7 mi-lions d'euros, i el 2004 esperen tancar-lo amb una facturació de 22 milions.

:"iressos totais agregats : MS.íers tfeuras

20000

15.000

10.000

5.000

0

22.900

4

'3.8259.720

2001 2002 20Ú3

fflépatiÉsBjían-;

> Un gràfic publicat a l'última memòria de CRC Corporació.

D'aquesta quantitat, el 23% prové demutualitats, i el 77% restant, de con-tractes directes amb ÏICSo d'activitatper hospitals concertats, això és, dediner públic. CRC gestiona el serveide diagnosi per la imatge dels hospi-tals de Berga, Puigcerdà, Reus i Mata-ró, i, a Barcelona, del Sagrat Cor (in-tervingut per la Generalitat) i dels hos-pitals del Mar iïEsperança (tots dos deflnstitut Municipal d'Assistència Sa-nitària, IMAS). 'Amb les tarifes i ïac-tivitat pactada és impossible no fer ne-gocf, assenyala un expert sanitari.

íPejfortnscdei;::;::'contraure càncer:; ; jiep|íiçï les jfjol- '.'iè|pesdrès pré-;- -.

jitafíegnitagíarels;;jqji§r^oiten. ;;

El cas és que, segons fonts del'hospital, la privatitzadó del servei deradiodiagnosi va anar acompanyadade la destitució del cap de servei, doc-tor Sanz, i la seva substitució pel doc-tor Francesc Ferrer, accionista al seutorn de CRC. Això es va acabar traduinten la desacreditadó, per part d'una co-missió del ministeri de Sanitat, del ser-vei per a la docènda MIR. La pèrduad'aquesta docènda, a més d'un des-prestigi, està semprelligada aunapèr-dua de la qualitat assistendal, assen-yalen aquestes fonts.

Però hi ha més motius que explica-rien l'interès a tirar sorra sobre l'as-sumpte. La privatitzadó de la radiolo-gia es va fer enlèpoca que Raimon Be-lenes, l'actual director de ÏICS, era elconseller delegat de ÏIM AS; els pesospesants sodalistes de l'Ajuntament(Joan Clos, Xavier Casas i Josep Igna-si Cuervo), tots han tingut responsa-bilitats aíIM AS i tenen una molt bonareladó amb el gerent de l'hospital delMar, Jordi Varela, i per acabar-ho d'a-dobar, el director mèdic, Jordi Bru-guera, és germà del degà del Col legide Metges, Miquel Bruguera, molt vin-culat al món convergent. Altra vega-da, la transversal sodovergent.

Represàlie s » La USOC anuncia accions judicials

L'hospita l de Molle t vetal'entrad a a un sindicalist a

V . S . BARCELONA

El director-gerent de ïhospital deMollet, Jaume Duran i Navarro(i a la vegada únic treballador de

Gesaworld al centre), ha enviat una car-ta ala secdó sindical de STS-USOCdel'hospital a través de la qual li comu-nica que no es permetrà l'entrada alcentre "per seguir exerdtant fundonsde representadó sindical" a Joan Gó-mez Fernando. Gómez va ser despat-xat el febrer passat, quan era secretarii president en funcions del comitè

d'empresa, i el 18 d'octubre un jutjatsodal de Granollers va declarar pro- ! IfiSSCteScedent aquest acomiadament, però la ^.y;^ , *' 'sentència no és ferma perquè el sin- i diQspitattédos :;'dicalista va presentar recurs. 1 *pròbierriesrürf;;:>

Segons diu Duran a la carta, els as- és Górtléz, i l'al-:sessors jurídics de l'hospital conside- tre.unaplaga derenque, "ambindependèndadelsre- formigues que facursos que es puguin presentar", Gó- dos iïiesps p e ' -mez"nópotseguirexerdtantfundons molestaííispà-de representadó sindical", i, per tant, eientsique ladi-anima el sindicat a cobrir la seva "va- : recciónosap:cant" al comitè. Per contra, USOC decom eliminarfensa que "la reladó laboral no s'ex- : :

tingeix amb ïacomiadament si sobreaquest s'ha presentat recurs en via ju-risdicdonal, sinó que perdura fins queno sigui ferma la sentènda que dedà-ri finalment l'extindó de l'esmentadareladó". Per tant, afegeix, mentre noes resolgui el recurs, el centre "té ïo-bligadó de reladonar-se amb el treba-llador com a membre que és del co-mitè d'empresa, sense impedir-li acu-dir a reunions o assemblees, ni prohi-bir-li entrar a les instal ladons".

Com ja ha explicat ELTRIANGLE,Gómez s'havia convertit en un incor-di per la direcdó des que, molt abansde ser acomiadat, va començar a bur-xar sobrela contractadó de Gesaworld.D'aquí que USOChagiredoblat el seusuport davant d'aquest nou veto."Aquesta dedsió -diu un comunicat-,que serà denunciada davant l'orga-nisme pertinent, il Iustra molt dara-ment la por que tenen que el sindica-lisme incòmode i represaliat de laUSOC segueixi sent testimoni fisca-litzador de les seves vergonyes". Q

1118.abril.2005 CONTRAPODER // DRETS SOCIALS

Treva en elsector lleter

Els productors de llet catalanshan aparcat les protestes que elshan portat en les últimes setma-nes a bloquejar l’accés a les plan-

tes de tractament. Els ramadersi la indústria han pactat uns preusmínims de la llet que, de mo-ment, ha apaivagat el conflicte.

Microxip

1 Els xofers de representació de la Generalitat en un acte de protesta a la seu del departament de Sanitat.

La vida dels consellers està a lesnostres mans”. Aquesta afirma-ció no és cap amenaça, sinó la

constatació que fa un dels xofers de re-presentació que ha estat en vaga perexigir millores laborals. Les protestesd’aquest col·lectiu han posat en difi-cultats els membres del Govern, queen alguns casos han recorregut als con-ductors de lloguer –amb els seus cor-responents automòbils– o als agentsdels Mossos d’Esquadra perquè elstraslladessin als seus domicilis o alsactes oficials. La situació podia haverestat més greu. Els xofers recordenque, juntament amb els escortes, for-men part de l’equip de seguretat delsconsellers i que, en altres temps, quanels escamots d’ETA campaven per Bar-celona, probablement s’hauria fet méscas a les seves reivindicacions. L’au-tomòbil i el xofer oficial sempre és méscòmode i, sobretot, més segur que im-provisar altres solucions.

Els xofers d’alts càrrecs van sus-pendre la setmana passada la vagadavant l’actitud del nou director gene-ral de la Funció Pública, Joan Plana,el qual, justament en el dia que es vaestrenar en el càrrec, va proposar-losun preacord per homogeneïtzar lescondicions laborals i retributives del

col·lectiu tal com demanaven. Anto-nio Casquero, delegat de CCOO, pre-cisa que dels 114 xofers de represen-tació de la Generalitat n’hi ha 45 quecobren 150 euros mensuals més quela resta per decisió del Govern ante-rior de CiU i que aquesta situació “dis-criminatòria” no s’havia corregit en elnou conveni.

Des del Govern s’indica que els xo-fers estaven acostumats a cobrar so-bresous durant l’Executiu anterior deCiU perquè s’abusava de les hores ex-tra. La Sindicatura de Comptes ha po-sat en evidència alguns casos, com elsdels tres xofers assignats a l’exsecre-tari general de l’Esport, el convergentJosep Maldonado, i a la seva directo-ra, la democristiana Glòria Pallé, queel 2002 van multiplicar per setze leshores extra permeses per la normati-va laboral.

Joan Plana s’estrenacom a directorde la Funció Públicaamb un acord ambels xofers oficials

J.M.C. · BARCELONA Malgat que els xofers reconeixenque en alguns casos l’ús del cotxe ofi-cial era escandalós, Casquero apuntaque en alguns departaments de la Ge-neralitat fan més hores extra ara queamb el Govern anterior i posen coma exemple la conselleria de Governa-ció de Joan Carretero. El 2003, els xo-fers de Governació van fer al voltantde 5.000 hores extra, mentre que el2004, amb el republicà Carretero alcapdavant, han arribat a les 6.000, se-gons apunta aquest delegat sindical.

Les protestes dels xofers han afec-tat l’activitat diària dels alts càrrecs.Arran d’una jornada de vaga a mitjande març, va transcendir que el conse-ller primer, Josep Bargalló, utilitzavael seu automòbil particular per des-plaçar-se al seu domicili de Torre-dembarra o que la titular d’Educació,Marta Cid, tenia a la seva disposició unMercedes de lloguer. En canvi, el con-seller Joaquim Nadal no va tenir capproblema perquè el seu xofer era delgrup que cobrava més i no es va su-mar a la protesta. Posteriorment, el de-partament de Treball va dictar un de-cret de serveis mínims que establienque cada conseller havia de disposard’un xofer durant la jornada laborald’aquest professional. L’acord va arri-bar la setmana passada, quan es por-tava el segon dia de vaga indefinida. f

Els xofers dels consellersguanyen la batalla sindical

Laboral d Preacord en el segon dia d’anunciar-se vaga indefinida

CCOO adverteix que els conductors d’alts càrrecs del departament de

Governació fan més hores extra ara que amb el Govern anterior de CiU La decisió del ministeri de Tre-ball de flexibilitzar els requi-sits perquè els immigrants

puguin empadronar-se, no ha con-vençut el col·lectiu mobilitzat lesdarreres setmanes.

En un comunicat fet públic di-marts passat, el ministeri va ac-ceptar que les persones sense pa-pers puguin aportar proves dife-rents per demostrar la seva estadaa l’Estat espanyol. Malgrat això, ladata límit d’aquest procés continuasent el 7 de maig. Si tenim encompte que el Consell d’Empe-dronament s’ha de reunir aquestdijous, dia 21, per determinar quintipus de documents seran adme-sos, el marge hàbil per obtenir elcertificat i empadronar-se es re-dueix a 11 dies. “Un marge impos-sible atès que tant els immigrantscom els empresaris hauran de fercua: els primers als ajuntamentsper empadronar-se per omissió, iels empresaris a les oficines de laSeguretat Social per poder pre-sentar les sol·licituds”.

Segons l’Assemblea per la Re-gularització sense Condicions(ARCS), impulsora de les tancadesi vagues de fam, “amb 11 dies ésimpossible que es tramiti i s’ac-cepti la regularització”, raó per laqual han anunciat la prolongaciódels actes de protesta fins que elministeri no ampliï “significati-vament” tot el procés i no faci im-prescindible aportar un contractede treball per regularitzar la situa-ció i renovar les targetes de re-sidència caducades. De moment,més de 450 immigrants continuentancats i en vaga de fam a 11 localsde Barcelona i les seves rodalies. f

Els immigrants mantenenel pols per la regularització

Drets humans d Continuen les tancades

Àlex Romaguera · BARCELONA

1 Estira-i-arronsa sense aturador.

Sembla que a l’Hospital de Mo-llet els representants sindicalsnomés poden arrencar infor-

mació a l’empresa a cop de denún-cies a la Inspecció de Treball. I niaixí tampoc del tot. Si, per exemple,la USOC té ara un llistat amb les da-des de les empreses externes quepresten servei al centre sanitari ésperquè així ho va manar la Inspeccióde Treball, després de la denúnciaprèvia, el 21 de setembre de 2004.

Però el sindicat considera queaquest requeriment s’ha desobeït de-liberadament perquè la direcció delcentre no ha proporcionat tota la in-formació a què estava obligada. Enconcret, pel que fa als aspectes rela-tius a la coordinació d’activitats enmatèria de prevenció de riscos labo-rals, la informació proporcionada perl’hospital a cadascuna de les fitxes

d’aquestes empreses externes es li-mita a un enigmàtic: “Prevenció: co-municat”. A finals de desembre, elsrepresentants de la USOC es van po-sar en contacte amb la direcció delcentre a fi d’aclarir què volien diraquestes dues paraules, però mésde tres mesos després encara no hiha hagut resposta, per la qual cosala setmana passada la USOC va tor-nar a dur l’afer a Inspecció de Tre-ball, a la qual demana que imposiuna sanció al centre per haver des-obeït la mateixa Inspecció de Treball.

Aquesta denúncia s’afegeix a d’al-tres que la USOC ha interposat da-vant la mateixa instància per motiussimilars, i que estan en espera de re-solució. Així, en els darrers mesosel centre –que gestiona la consulto-ra privada Gesaworld– s’ha negat ainformar de les subvencions rebu-des i sobre les extincions de con-tractes dels treballadors. f

L’Hospital de Molletcontinua ocultant dades

Inspecció de Treball d Nova denúncia

V. S. · BARCELONA

dEl Triangle Núm. 727

31LLIURE PENSAMENT19.desembre.2005dEl Triangle Núm. 758

Homosexuals L’eurodiputat d’ICV Raül Rome-va ha fet arribar una preguntaescrita a la Comissió Europea enquè li demana si té previst dur a

terme accions de recuperació dela memòria històrica i de repa-ració dels danys produïts alcol·lectiu homosexual.

Microxip

Dedicat als quim’han volgutexecutar en vida

Aviat farà dos anys del

meu acomiadament

injust de l’Hospital

de Mollet. Molta gent

em ve a la memòria

El meu és un d’aquells casos enels quals, estranyament, la cons-tant coincidència dels fets va,

dia a dia, minant-te l’autoestima, abo-cant-te a un precipici de destrucció,moltes vegades, en aparença insupe-rable, del qual sortir-ne costa cada ve-gada més. Tot, per haver estat conse-qüent amb el que qualsevol tipus derepresentació delegada comporta –enel meu cas, la sindical–, i més quantens la certesa provada que la situa-ció a la qual et trobés abocat és el fruit

emocional en què em trobo; en defi-nitiva... vull recordar-me, doncs:• del president i els membres del Pa-tronat de l’Hospital de Mollet (per laseva arrogància i menyspreu); • de la direcció de l’Hospital de Mo-llet, externalitzada en l’empresa Ge-saworld (pel seu autoritarisme, pre-potència i intransigència); • d’aquells que, a l’hospital, creia com-panys de feina (alguns d’ells, ara as-cendits de càrrec); • dels qui, al comitè d’empresa, creiacompanys de representació sindical (al-guns d’ells, amb clares i descaradescomplicitats amb l’empresa); • del Govern català (Generalitat): pre-sident, consellera de Salut i consellerde Treball, els quals creia sensibles idialogants (pels seus silencis, mancade sensibilitat i nul interès); • del govern municipal de Mollet:alcalde i regidora de Salut (per la seva

total indiferència i desinterès).Espero que, finalment, després dels

ja quasi dos anys de dura lluita amb quèdenuncio la injustícia del meu aco-miadament de l’Hospital de Mollet, elTribunal Superior de Justícia de Cata-lunya (TSJC) hi posi remei, declarant-ne la nul·litat o improcedència, fent elque no va fer en primera instància elJutjat Social número 1 de Granollers,és a dir, justícia. La confirmació de l’a-comiadament seria nefasta, no tan solsper a mi, sinó sobretot per a la classeobrera, ja que es crearia el precedentque un membre d’un comitè d’empresa–president en funcions en el meu cas–pot ser despatxat impunement.

L’esperança que es faci justícia,doncs, és el que em dóna forces peraguantar, amb serenor i dignitat,aquesta solitària i llarga espera. f

* Joan Gómez era el secretari i presidenten funcions del comitè d’empresa del’Hospital de Mollet quan el van despat-xar, al febrer de 2004, amb l’argumentque la seva plaça havia quedat amortit-zada. Feia vint anys que treballava al’empresa, i, com a sindicalista, feia unsquants mesos que preguntava sobre elscostos i els beneficiaris de l’externalitza-ció d’alguns serveis.

d’una persecució personal, calcula-dament cruel, i executada amb fredorinhumana sense importar-ne les ne-gatives, i segurament irreparables,conseqüències, ni la possible des-trucció de la víctima i del seu entornmés vital. Només es pot actuar o be-neir aquest tipus de conductes re-pressives quan no es tenen escrúpolsni consciència, no volent veure el malque s’està fent, perseguint i obtenint,moltes vegades, un benefici fet acosta de la misèria dels altres.

Vull recordar-me, en aquestes da-tes nadalenques, que diuen que sónd’amor, pau i reflexió –amb l’esperançaque se’ls remogui la consciència i sen-tin vergonya–, de tots aquells que d’u-na manera o d’una altra han contri-buït en la mesura de les seves forces(accions, silencis, ignorància, suports,etc.) que em trobi en la negativa si-tuació d’incertesa laboral i conflicte

Joan GómezSECRETARI D’INFORMACIÓ STS-USOC*

Confio que el TSJC no confirmi queel president d’un comitè d’empresapot ésser despatxat impunement[ ]

11CONTRAPODER // DRETS SOCIALSdEl Triangle Núm. 767

Prostitució Enganxada entre les conselle-res Montserrat Tura i Anna Si-mó (foto) a propòsit de la pros-titució. La primera opta per la

tolerància zero; la segona, percontrolar l’activitat per comba-tre les màfies. Utopia contrapragmatisme.

Microxip

El TSJC obliga l’Hospital de Mollet areadmetre un sindicalista acomiadat

Laboral d La consultora ‘sociovergent’ Gesaworld queda novament en entredit

Joan Gómez portava prop de vintanys treballant al departament decompres de l’Hospital de Mollet

quan l’any 2000 la direcció d’aquestcentre sanitari de la xarxa concertada(XHUP) es va externalitzar. En comp-tes d’una persona amb contracte i no-menada pel patronat de l’Hospital, ladirecció la va assumir la consultoriaprivada de gestió sanitària Gesaworld,creada poc abans per Josep Maria Via,exalt càrrec de la Generalitat conver-gent, i en la qual participa també ellobby sanitari socialista (vegeu ELTRIANGLE, núm. 697). A partir d’a-quell moment, Joan Gómez es va anarimplicant cada cop més en els afers sin-

dicals, fins que el 2003 va liderar lacandidatura de la USOC i va entrar alcomitè d’empresa. Menys d’un anydesprés, al febrer de 2004, la direccióexternalitzava també el departamentde compres, donava la plaça de capde compres per amortitzada, i, en con-seqüència, enviava Joan Gómez –enaquells moments, secretari i presidenten funcions del comitè– a l’atur.

Gómez no es va rendir. Va conti-nuar fent tasques sindicals des del seu

Dos anys al carrer

i una sentència en

contra et poden

planxar anímicament.

Gómez ho ha resistit

doncs, i sense un euro. Per acabar-hod’adobar, l’Hospital es va agafar a lasentència per negar a Gómez el dreta continuar exercint tasques sindicalsdins de les seves instal·lacions.

Gómez no es va ensorrar, encaraque tenia motius. A mesura que pas-sa el temps, la solidaritat (laboral, po-lítica i mediàtica) decreix, com a mí-nim d’intensitat, i una sentència ju-dicial desfavorable només fa que ac-celerar aquest procés. Quedava unallarga espera fins al resultat de l’a-pel·lació. L’Hospital-Gesaworld teniatots els trumfos, però no comptavaamb la capacitat de resistència queatorguen una vitalitat i una autoesti-ma de ferro forjat. Sí que ho van sa-ber detectar al seu sindicat, i així quevan poder, van fer entrar Gómez a l’e-xecutiva de la federació de sanitat coma secretari d’informació.

Finalment, fa alguns dies el TSJCha declarat nul l’acomiadament deJoan Gómez, ja que considera provatque es va tractar d’un cas de persecu-ció sindical. Han passat dos anys. Sitot va bé, aquesta setmana Gómez tor-na a la feina. A les feines, de fet. A lade cap de compres i a la de sindicalis-ta paparra. Gesaworld, tremola! f

1 Gómez, al centre, i dos companys de la USOC, en les eleccions sindicals de 2003.

Víctor Saura · BARCELONA

càrrec de secretari general de la sevasecció sindical, es va afartar de portarl’Hospital davant la Inspecció de Tre-ball per motius ben diversos, des denegar informació a una plaga de for-migues. Les va guanyar totes. En can-vi, va perdre el més essencial: vuit me-sos després de ser acomiadat, un jut-jat social de Granollers va sentenciarque l’acomiadament era procedent.Segons aquest jutjat, no hi havia per-secució sindical. Inaudit. Al carrer,

Joan Gómez presidia el comitè d’empresa i portava temps burxant sobre les externalitzacions i els

contractes del centre quan el van fer fora aprofitant un ERO; un jutjat ho va considerar «procedent»

20.febrer.2006

1 Protesta de treballadors de SEAT.

El Col·lectiu Ronda –possible-ment, el bufet laboralista més po-tent del país– no s’explica com

pot ser que una gran empresa comSEAT hagi presentat un expedient deregulació d’ocupació (ERO) tan de-fectuós, ni com l’Administració cata-lana no ho va saber detectar abansd’aprovar-lo, i arriba a la conclusió queha imperat «el missatge de la por». De-liberadament. Per això entre els aco-miadats hi ha embarassades, matri-

monis, discapacitats o dirigents sin-dicals; per això a SEAT no li ha fet fal-ta especificar cap criteri objectiu ni de-tallar una relació nominal d’afectatsabans de l’aprovació de l’ERO (insò-lit!), i per això hi ha tantes evidènciessobre arbitrarietats i llistes negres,amb una nodrida presència d’afiliatsa la CGT –l’únic sindicat que no va sig-nar l’ERO– entre els despatxats.

El Col·lectiu Ronda porta la defensad’alguns dels afectats, i dimecres pas-sat dos dels seus advocats, FrancescGallissà i Paco Pérez, van comparèi-

xer davant la premsa per explicar elcas concret d’un dels seus clients (Jo-sep Jané, membre d’UGT i tambédel comitè d’empresa, i que acusa elpresident d’aquest òrgan, Matías Car-nero, també d’UGT, d’haver-lo posata la llista precisament perquè es va ne-gar a participar en la confecció de llis-tes negres), però també per fer públi-ca la consternació que els ha creatl’anàlisi de tot el procés de regulacióde la plantilla de SEAT.

«No s’entén que una empresa de ladimensió de SEAT hagi comès tantes

errades que ha hagut de subsanar –ex-plica Pérez– si no és perquè volia prio-ritzar un missatge molt clar: aquí potcaure qualsevol. Molts ja ho han entès,i estan deixant la CGT per passar-se aUGT, el sindicat ben vist. I no es llançaaquest missatge si no és perquè es pre-para una nova escabetxada, que no seràaquest any, perquè hi ha un compro-mís, però tampoc no trigarà». f

El Col·lectiu Ronda acusa SEAT debasar l’ERO en «la llei de la por»

Acomiadaments d S’ha creat un precedent insòlit i inaudit

V. S. · BARCELONA

L’any 1982, l’Estatut d’auto-

nomia de la Comunitat Va-

lenciana posava un text ambigu

en la seva redacció a l’hora de

referir-se a la llengua catalana i

al seu ús al País Valencià. Havia

passat la batalla de València, les

bombes contra Fuster i Sanchis

Guarner, la connivència de l’ex-

trema dreta amb la dreta extre-

ma al voltant del secessionis-

me lingüístic, i, malgrat tot, al

País Valencià es va poder re-

dactar un text jurídic d’aplicació

general, l’Estatut d’autonomia,

en què s’aconseguia neutralit-

zar aquesta «pesta blava» que

deia Vicent Bello en un bon lli-

bre d’anàlisi sobre el fenomen

polític i social.

Ara la cosa ha anat molt pitjor.

La reforma de l’Estatut del País

Valencià, entre altres temes, in-

clou la denominació «idioma va-

lencià» per referir-se al català que

es parla a les comarques del sud

del riu Sénia. El secessionisme

blaver en pot estar content. Al

Congrés fins i tot els catalanis-

tes del PSC han votat favor d’a-

questa barrabassada acientífica.

Contra el criteri de les univer-

sitats i de la comunitat científica

internacional, contra les darreres

resolucions del Govern central i

de la UE, fins i tot contra l’opinió

de l’Acadèmia Valenciana de la

Llengua (que té l’autoritat nor-

mativa pel que fa a la llengua i

que ja reconeixia la seva unitat)...

S’ho han saltat tot per fer coll-

lloga amb el PP. El PSOE –i les

seves delegacions al País Va-

lencià i al Principat– ha demos-

trat que mai no ha cregut en res

més que no sigui la llengua dels

300 milions de parlants.

Alguns pensaran que això d’a-

ra és cosa dels valencians, que

«als catalans no ens volen», o

que «dels valencians, ja se sap»,

o que «allà tots parlen en cas-

tellà»... i tants tòpics que curo-

sament acumulem al nostre ca-

laix de recursos personals. Tot

plegat, un desastre. L’atac contra

la unitat de la llengua ho és con-

tra tots els catalanoparlants, si-

guem d’on siguem, i ens cal re-

accionar. Aquesta colla de bla-

vers psocialistes ha de saber

que, a part de l’aritmètica parla-

mentària, hi ha altres coses per

valorar a l’hora d’engegar-ho tot

a rodar com han fet ara, i és a les

nostres mans demostrar-los-ho.

Que ho paguin car. f

d L’Avenir

Jordi Martí FontPERIODISTA

L’Estatut delsblavers ‘psocialistes‘

Iniciativa destapa moltes irregularitats a L'Aliança · 2.desembre.2002 CONTRAPODER 15 Retirada...

Documents

Transcript of Iniciativa destapa moltes irregularitats a L'Aliança · 2.desembre.2002 CONTRAPODER 15 Retirada...