INNOVACIÓ TECNOLÒGICA AL SECTOR DE PRODUCTES...
Transcript of INNOVACIÓ TECNOLÒGICA AL SECTOR DE PRODUCTES...
Monells, 9 de Octubre de 2012
INNOVACIÓ TECNOLÒGICA AL SECTOR DE
PRODUCTES ALIMENTARIS LOCALS I DE QUALITAT
Monells, 23 d’ Octubre de 2013
• La temperatura és un factor molt important en la conservació dels
aliments frescos
• La temperatura de conservació afectarà els diferents mecanismes de
deteriorament:
• Enzimàtic
• Microbiològic
• Oxidatiu
• La Vida Comercial d’aquests productes ve definida principalment per
les seves característiques microbiològiques.
• Aquest tipus de productes són els més crítics en termes de Seguretat
Alimentària per lo qual tenen una vida comercial reduida ja que són
fàcilment alterables a nivell microbiològic y s’hi pot donar el
creixement de patògens.
Refrigeració Aliments Refrigerats
• Temperatures al llarg de la cadena de distribució:
• En origen: 0 – 5 ºC
• Transport: 5 – 20 ºC
• Botiga: ???
• Nevera: 5 – 10 ºC (8ºC)
Refrigeració Refrigeració Aliments Refrigerats
• La congelació afectarà els diferents mecanismes de deteriorament:
• Enzimàtic
• Oxidatiu (sol. O2)
• Microbiològic
• El procés de congelació/descongelació
deteriora la qualitat dels aliments
Els relentitza
Els atura
Congelació Refrigeració Aliments Refrigerats
• La Vida Comercial d’aquests productes ve definida principalment
per:
• Característiques del producte (ingredients, materies primers,
formulació)
• Pre-tractaments abans de congelar (“blanching”, glassejat)
• Procés de congelació (IQF, túnel de congelació, congelació en
cámbra).
• Envàs i Film
• Fluctuació de la temperatura durant la conservació
Congelació Aliments Congelats
Congelació Aliments Congelats
Font: Theodore P. Labuza. Shelf Life testing. Procedures and prediction methods for frozen Foods
• Procés desenvolupat inicialment durant els anys 50 per
embarcacions de pesca amb l’objectiu d’allargar la conservació del
peix fresc.
• Procés que pot allargar la vida comercial del peix fins a un 40%.
• Específic d’espècie.
• Consisteix en refredar entre -6 i -1 ºC ràpidament mitjançant un
sistema d’aire forçat o bé mitjançant un bany d’aigua gel
aconseguint que fins a un 30-50% de l’aigua de l’aliment solidifiqui
en forma de microcristalls evitant que es malmeti la integritat
cel·lular del teixit.
Superchilling Congelació Ultrarefrigeració
REOLOGIA
Com expressem el comportament mecànic dels aliments?
• Mètode sensorial (fisiològic/psicològic)
• Mètode físic (Reologia)
Per que és important
coneixes aquest
comportament?
REOLOGIA
La Reologia és la ciència del flux que estudia la deformació d’un cos sotmès a esforços externs. El seu estudi és essencial en moltes indústries, incloent les dels plàstics, pintures, alimentació, tintes de impressió, detergents o olis lubricants, per exemple.
REOLOGIA
DEFINICIONS
• Fluid ideal o no viscós: al aplicar-hi un esforç tallant,
es deforma contínuament. Flueixen i no es recuperen
en desaparèixer l’esforç. (procés irreversible).
• Sòlid rígid: al aplicar-hi un esforç tallant, no es
deforma.
• Sòlids ideals o Cossos de Hooke es comporten
elàsticament, és a dir, l’energia de la deformació es
recupera totalment quan desapareix l’esforç.
REOLOGIA
Isaac Newton : Sòlid í líquid de Newton
REOLOGIA
TIPUS DE FORÇA
Força Compressió Força de Tensió
Posició inicial Posició Final
Velocitat
Força de Cisalla
Líquids Sòlids
REOLOGIA
Flux entre dues plaques paral·leles desplaçades una
respecte de l’altra.
REOLOGIA
FACTORS QUE EFECTEN A LA VISCOSITAT
1. Efecte de la temperatura sobre la viscositat. Fluids: La viscositat disminueix en augmentar la temperatura. Gasos: La viscositat augmenta en augmentar la temperatura.
2. Efecte de la concentració sobre la viscositat. Fluids: com més concentrat menys fluid és i per tant, més viscós és.
3. Efecte de la pressió sobre la viscositat. Gasos: es veu poc afectada. Fluid: al augmentar la pressió, augmenta la viscositat.
4. Efecte de composició i estructura sobre la viscositat. Els fluids amb solucions de monosacàrids i de disacàrids presenten un caràcter newtonià. Influeixen la longitud de la cadena, la càrrega i el grau d’hidratació
Classificació de mesura de les propietats.
Fluids: VISCOSÍMETRES
Sòlids: TEXTURÒMETRE.
Aquestes propietats es pot relaciona amb els anàlisis organolèptics.
Altres aparells de mesurament de les propietats reològiques dels fluids: Texturòmetres
Tenderòmetres
Penetròmetres
Farinògrafs
Alveògrafs
Extensògrafs
Zimotaquígrafs
Fermentògrafs
Electroreològics
REOLOGIA
REOLOGIA R
EO
LO
GIA
DE
LS
ALIM
EN
TS
ELS VISCOSÍMETRES es poden classificar en 3 grans grups:
1. Viscosímetres capilars: A través d’una temperatura controlada, un volum
fixe, es calcula el moviment d’aquest fluxe
REOLOGIA R
EO
LO
GIA
DE
LS
ALIM
EN
TS
2. Viscosímetres Rotacionals: el seu fonament es basa en el cisallament
del fluid entre les plaques paral·leles. En funció d’aquestes plaques
poden ser:
a) Plaques Lliscants:
b) Plaques Sandvitx
c) Plaques Safata i placa
REOLOGIA R
EO
LO
GIA
DE
LS
ALIM
EN
TS
3. Altres viscosímetres: estan basats en el moviment del sòlid o fluid
problema.
De Bola, d’ascensió, coaxials, etc....
REOLOGIA R
EO
LO
GIA
DE
LS
ALIM
EN
TS
TEXTURÓMETRES. Característica sensorial.
Els aparells de mesura detecten i quantifiquen certs valors físics que després
s’han d’interpretar en termes de percepció sensorial
Atribut multiparamètric
Deriva de l’estructura de l’aliment
Es detecta per varis sentits (el més important el tacte).
REOLOGIA R
EO
LO
GIA
DE
LS
ALIM
EN
TS
Existeixen diferents test de textura en funció de la força aplicada.
(Compressió, extensió).
La majoria dels tests utilitzen:
Tensió
Compressió
Força Compressió
Força de Tensió
• Els principals mecanismes involucrats en el deteriorament dels
aliments són:
• Microbiològic, que pot anar acompanyat del la proliferació de
patógens
• Humitat,i/o migració d’agua produint canvis de textura, activitat
aigua i sabor.
• Químic i Enzimàtic, provocant la degradació dels lípids, canvis
de color, olor, sabor y textura.
Deteriorament dels Aliments
• Paràmetres de Formulació i Processat que afecten els mecanismes
de deteriorament i que poden ser utilitzats per controlar el
deteriorament:
• Humitat i activitat aigua
• pH
• Tractaments tèrmics
• Emulsificacions
• Conservants i additius
• Envasos i recobriments
Deteriorament dels Aliments
• Efectes del pH sobre la activitat Enzimàtica
i els Microorganismes presents a l’aliment
• Las Emulsificacions creen compartimentaciones que aïllen els
fenòmens de deteriorament
• Aïllen de l’exterior
• Eviten la propagació
Deteriorament dels Aliments
• Els tractaments tèrmics són claus per a la inactivació dels
microorganismes.
• Els tractaments tèrmics poden ser catalitzadors/iniciadors de
reaccions químiques en el nostre producte.
• L’aparició de radicals lliures es promou tèrmicament
• L’oxidació “total” dels aliments pot estabilitzar el nostre producte.
Deteriorament dels Aliments
• Els envasos o recobriments alimentaris exerceixen de barrera als
gasos, llum i migració d’humitat.
• Las atmosferes modificades o envasat al buit redueixen els
processos oxidatius produïts per l’Oxigen.
També tenen filtres UV que eviten l’acció
de la llum.
• Els recobriments alimentaris exerceixen
una funció barrera
Deteriorament dels Aliments
• Antioxidants: Vit C, Vit E, BHT-BHA, Extracte de romaní, ...
• Conservants: Sal, Àcid Acètic, Àcid Benzoic/Benzoat, Àcid
Sòrbic/Sorbat, Sulfits, Nitrits, ...
• Colorants (Naturals o Artificials): Licopè, Cúrcuma, .../Blau
brillant, Vermell 2G, ...
• Aromes, saboritzants i Edulcorants: Sucre, greix, espècies,
Glutamat, Aspartam, ...
• Reguladors d’acidesa: Àcid cítric, Àcid tartàric, Bicarbonat,
Làctic, ...
Deteriorament dels Aliments
Additius
• Emulsificants i Agents Espessants: Fosfats, Cel·lulosa,
Sorbitols, ... Alginats, Goma xantana, Carragenats, Gelatina,
• Agents Blanquejants: Peròxids, Òxid de Zinc, Clor, ...
• Humectants: Carbonat Magnèsic, Glicerina
Deteriorament dels Aliments
Additius
• La humitat/activitat aigua del nostre aliment és un paràmetre clau a tenir en
compte a l’hora de predir el seu deteriorament.
• En la industria de la alimentació serà més important l’Activitat aigua que la
Humitat per conèixer els efectes sobre la conservació/deteriorament.
• L’activitat aigua es relaciona amb el concepte d’Aigua lliure o disponible per
a reaccions químiques o de suport pel creixement microbiològic.
• Aquest paràmetre depèn dels compostos solubles presents en el nostre
aliment (sucre, sals, gomes, …) i de la quantitat d’aigua.
• El seu valor es calcula mesurant la Humitat Relativa en equilibri amb
l’aliment.
Deteriorament dels Aliments
Humitat vs.
Activitat Aigua
• Mesura de l’Activitat Aigua:
HR: 65%
AW: 1,00 AW: 0,55
HRE: 55% HRE: 100%
L’aigua
s’evapora
La galeta absorveix la
humitat
Deteriorament dels Aliments
• Activitat Aigua vs. Humitat / Estabilitat Físico-Química-Microbiològica:
Deteriorament dels Aliments
• Proposta d’estudi per determinar si el producte és estable a
temperatura ambient a nivell d’humitat.
HR: 65%
Cicles de Temperatura
simulant dia/nit
- Pes inicial del producte envasat.
- Pes d’envasos buits com a control
- Determinación del canvi de pes al llarg del temps
- Si els canvis de pes són molt importants, això podria
explicar vides comercials curtes
- Anàlisis complementaris: Anàlisi de Gasos
Deteriorament dels Aliments
• Segons aquesta classificació distingirem els següents grups d’aliments:
• Productes de pH < 4’5 i tractats tèrmicament (≤ 100ºC)
• Productes de pH > 4’5 i tractats tèrmicament (>100ºC) o Estèrils
• Productes amb Activitat Aigua < 0’90 i tractats tèrmicament (≤
100ºC)
• Productes amb Activitat aigua < 0’70
• Productes Curats. Activitat aigua reduïda i “ingredients de curació”
• A nivell microbiològic haurien de ser “eterns” i la seva data de
caducitat ve definida pel seu deteriorament físico-químic.
• Els mètodes de predicció/accelerats de vida comercial o
deteriorament físico-químic seran bàsics per definir la data de caducitat
comercial.
Congelació Aliments Estables a Temperatura Ambient
• El deteriorament químic dels aliments envasats es classifica
segons 3 mecanismes diferents:
1. Enfosquiment no Enzimátic
2. Degradació Enzimàtica
3. Oxidació lipídica
Deteriorament
Químic
Deteriorament dels Aliments
Altes pressions
isostàtiques HPP: High Pressure Processing
La pressió es distribueix uniformement en
tot l’aliment: ISOSTÀTICA.
La pressió per sí mateixa produeix una
disminució de la càrrega microbiològica:
PASTEURITZACIÓ EN FRED
Altes Pressions Altes Pressions - HPP
Breu introducció a la tecnologia ……
• La pressió hidrostàtica s’aplica uniformement als aliments, es
transmet instantàniament i és independent de formes i tamanys
• Industrialment s’aconsegueixen els 6000 bars (600 MPa)
injectant aproximadament un 15 % addicional d’aigua a un
recipient totalment ple d’aliments i agua
Altes Pressions Altes Pressions Altes Pressions - HPP
Breu introducció a la tecnologia ……
• És un procés no tèrmic d'higienització d'aliments, que manté
les propietats nutricionals i sensorials
• Permet reduir el risc associat a patògens, i allargar la vida comercial
dels aliments, retardant el creixement dels microorganismes d’alteració
Altes Pressions Altes Pressions Altes Pressions - HPP
TITANIC 4 000 m 400 bar 40 MPa
X 6
Equip industrial altes pressions
Fossa de las Marianes
11000 m 1100 bar 110 MPa
Altes pressions
isostàtiques Existeixen multitud de productes
comercials processats per altes pressions
• Plats preparats • Salses
• Carnis cuits • Carnis curats
Altes Pressions Altes Pressions Altes Pressions - HPP
Competitividad: funcionalidad funcionalitat termolàbil
Altes Pressions Altes Pressions Altes Pressions - HPP
• Obertura de bivalbs sense escalfar
• Facilita l’extracció de la carn del marisc
• Higienizació (eliminació de Vibrio, Anisakis, virus…) y prolongació de vida comercial
• Augmenta rendiments de la carn
Altes Pressions Altes Pressions Altes Pressions - HPP
Protecció física: L’aliment pot requerir una protecció a l’impacte, compressió, canvis de
temperatura, ...
Acció de barrera: L’envàs pot exercir de barrera a l’oxigen, vapor d’aigua. En aquest cas la
permeabilitat a cadascun d’aquests components de l’envàs serà un punt crític a tenir en
compte. Per tant si utilitzem atmosferes modificades, requerirem de materials barrera als
gasos
Contenidor/control de la porció: L’envàs pot tenir una funció tant senzilla com d’agrupar
aliments o servir d’unitat de distribució i consum.
Acció informativa: Els envasos són el suport ideal per l’etiqueta i així comunicar
informació al llarg de tota la cadena de distribució.
Marketing: Un envàs sempre és un mitjà per promocionar el producte que conté. Les
últimes dècades l’envàs ha evolucionat enormement per tal de promocionar els aliments
mitjançant el disseny d’envasos i etiquetes cada vegada més sofisticades.
Seguretat – Els envasos també tenen la funció de servir de sistema d’indicació que
l’aliment no hagi estat manipulat durant la distribució. Fins i tot a les grans superfícies és el
suport de sistemes RFID o indicadors electrònics que alerten de possibles robatoris.
Conveniència: Els envasos faciliten la manipulació, emmagatzematge, exhibició als lineals,
reenvasat a casa del consumidor, suport de cocció, suport per consumir, ...
Altes Pressions Productes envasats
• INFORMACIÓ
Imatge
Informació de caducitat
Informació nutricional
Com preparar
©Cryovac
Productes envasats Altes Pressions Productes envasats
• CONSERVACIÓ
Evitar contaminacions
Mantenir la
frescura
Seguretat
alimentaria
Productes envasats Altes Pressions Productes envasats
• PRACTICITAT
Exposició al
públic
A punt para preparar
A punt per menjar
Productes envasats Altes Pressions Productes envasats
• VALOR AFEGIT
Innovació
De moda/ Noves
tendèncias
Productes envasats Altes Pressions Productes envasats
• L’envasat al buit és un mètode d'envasament que elimina l'aire de l'envàs abans
de segellar.
• Tan pot ser de tipus rígid, com i flexible.
• Normalment la intenció és eliminar l'oxigen de l'envàs per allargar la vida
comercial dels aliments i, en envasos flexibles, per reduir -ne el volum del
continguts.
• L’envasat al buit redueix l'oxigen atmosfèric, per tant, limitem el creixement dels
bacteris aeròbis o els fongs, i prevenim l'evaporació dels components volàtils.
• També s’usa per emmagatzemar aliments secs durant un llarg període de temps,
els aliments com ara cereals, fruits secs, embotits, formatges, peixos fumats, cafè ,
...
• L'envasat al buit també es pot utilitzar per emmagatzemar aliments frescos, com
ara verdures, carns, i líquids, pel fet que inhibeixen el creixement bacterià.
• En el cas de la carn, també ens pot interessar per tal de madurar la carn, o per
mantenir la mioglobina en el seu estat d’oxidació reduït.
Envasat al buit Altes Pressions Productes envasats
Envasat al buit
Tray skin
Envasat en “Skin” o buit
DarfreshBloom®
Barrera
Barrera
MAP
Barrera
Producto
• Soldadura de tota la superfície: Reducció de l’exudat.
• Materials d’alta barrera: vida útil més llarg.
• Manté la posició del producte.
Barrera
Envasat al buit
Envasat al buit Altes Pressions Productes envasats
• L'envasament en atmosfera modificada s'obté substituint l'aire per una barreja
de gasos apropiada i envasant el producte en materials de molt baixa permeabilitat
als gasos
• La proporció recomanada de volum de gas a volum de producte oscil·la entre 3:1
fins 1:1
• Les atmosferes modificades no allarguen la conservació de productes que ja
presentin signes d'alteració
• L’atmosfera que hi ha entre el producte i el film superior també farà de barrera
tèrmica. Aquest fet l’haurem de tenir en comte quan envasem.
Envasat en Atmosferes Modificades Altes Pressions Productes envasats
Atmosfera
Modificada
Oxigen (O2)
- Estimula el creixement de microorganismes aerobis
- Inhibidor del creixement de microorganismes anaerobis
- Millora el color del pigment muscular
- Augmenta l’enranciment
Anhídrid carbònic (CO2)
- Inhibeix / disminueix el creixement dels microorganismes
- És soluble en l'aigua i en el greix dels aliments, derivant en un
possible col·lapse de l'envàs
- Forma àcid carbònic, provocant la caiguda del pH
Nitrogen (N2)
- Gas inert, poc soluble en aigua i greix
- Serveix de gas de "farciment"
Envasat en Atmosferes Modificades Altes Pressions Productes envasats
Igual que en el cas dels aliments “morts”, pot protegir físicament l'aliment durant
la seva distribució / comercialització de contaminacions externes.
L'objectiu de la utilització de MAP amb mol·luscs és mantenir unes condicions
que en permetin la supervivència
La composició de gasos és rica en O2, pobre en N2 i absent de CO2
Envasat d’aliments “vius”en atmosfera modificada (mol·luscs)
Envasat en Atmosferes Modificades Altes Pressions Productes envasats
• La incorporació de microperforacions a una matriu polimèrica permeable
permet obtenir les atmosferes adequades per a la conservació de productes
vegetals.
• Les perforacions permeten un intercanvi de gasos molt superior al dels films
convencionals, ja que la difusió de l'O2 per l'aire és 8,5 milions de vegades
superior que a través de films d'polietilè de baixa densitat, i la difusió del CO2
1,5 milions de vegades més gran.
• El terme microperforació es refereix a petits orificis en el film de 50 a 200
micres de diàmetre.
• El disseny d'aquests envasos requereix una elevada precisió, ja que un film
inapropiat pot ser ineficaç o fins i tot perjudicial per al correcte manteniment
d'un producte.
Envasat d’aliments “vius”en atmosfera modificada (Vegetals)
Envasat en Atmosferes Modificades Altes Pressions Productes envasats
Envasat d’aliments “vius”en atmosfera modificada (Vegetals)
Envasat en Atmosferes Modificades
• Evita la pèrdua d’aigua (impermeable al vapor d’aigua)
• Permet l’intercanvi d’oxigen i diòxid de carboni
Altes Pressions Productes envasats
• Baixos nivells de contaminació.
• Paràmetres ambientals controlats:
− Partícules en suspensió
− Humitat
− Temperatura
− Flux d’aire. Pressió del flux
• Aplicacions
− Qualsevol manipulació de productes en condicions atmosfèriques de màxima
seguretat.
− Especejament.
− Productes esterilitzats i envasats.
− Fabricació de begudes.
Altes Pressions Productes envasats
SALA BLANCA
Productes envasats Productes envasats
• Neteja i desinfecció de la sala. Abans i després de treballar-hi.
• Controls microbiològics
− Superfícies de treball
− Terres i parets
− Aire
Ec Guide to good manufacturing practice revision to annex 1
Què són?
Operacions de conservació física utilitzada per allargar la vida útil dels productes deguts a l’acció letal del calor sobre els microorganismes.
Pasteurització/esterilització/escaldat/cocció......
L’objectiu principal és el de destruir els microorganismes però al mateix temps el calor intervé sobre els diferents components de l’aliment: enzims, proteïnes, vitamines, etc...que arriba a afectar al color, forma, consistencia, etc… dels productes
TRACTAMENTS TÈRMICS
TRACTAMENTS TÈRMICS
De què depen? Termoresistència dels microorganismes i enzims presents en l’aliment
Carga microbiana inicial
pH de l’aliment
Estat físic de l’aliment
TRACTAMENTS TÈRMICS
Composició del producte
pH Actividad de agua
Productes baixa acidesa :
bactèries i espores més
resistents
aW baixa: major termoresistència
Factors que influeixen en el desenvolupament microbià de l’ aliment?
Temperatura
Depèn de la temperatura
d'emmagatzematge creixerà un tipus o
un altre de microorganisme
REDOX
En funció de les
exigències d’oxigen
TRACTAMENTS TÈRMICS
Optimitzar: temps i temperatura per a que les propietats organolèptiques dels productes no es vegin afectats i obtenir la reducció microbiològica desitjada.
Com calculem aquesta relació de t/T?
Pasteurizació <100ºC
Esterilizació >100ºC
Qualitat Microbiològica Paràmetres Tecnològics
Existeixen dues lleis:
1. Els microorganismes i les espores exposades durant un determinat temps de tractament tèrmic pateixen per a una determinada temperatura, una cinètica d’inactivació de primer ordre.
2. El factor de reducció dels microorganismes (D), tambié segueix una reacció de primer ordre per a una determinada temperatura.
TRACTAMENTS TÈRMICS
TRACTAMENTS TÈRMICS
EFECTE DEL TEMPS.
D
D (minuts): temps de reducció decimal d’un microorganisme donat a una determinada Temperatura.
D: caracteritza la termoresistència d’una espècie de microorganisme definida per a una determinada temperatura.
Para una temperatura determinada durant un D temps es destrueix el 90% de la població de les espores. Si s’allarga el tractament durant D minuts es destrueix el 90% de la població residual.
Coneixent el valor del paràmetre D d’un microorganisme a una temperatura definida i el número de reduccions decimals desitjat, es podrà definir quina serà la duració del tractament tèrmic a aplicar a aquesta temperatura.
t= n * D
On t= temps de tractament
n= nº de reduccions desitjades
TRACTAMENTS TÈRMICS
TRACTAMENTS TÈRMICS
Paràmetres a tenir en compte:
Z
Z (ºC): augment o disminució de la temperatura que ens permetrà variar el temps (D) en un factor de 10. Un microorganisme tindrà diferents valors “z” per a diferents aliments.
TRACTAMENTS TÈRMICS
Actualment es treballa amb temperatures i microorganismes de referència:
* escollir el microorganisme que més pugui créixer en temperatures de pasteurització,
sempre en funció del producte a avaluar.
Tractament Tèrmic D (min)
T ref (ºC)
Z ref (ºC)
Pasteurització * 1 70 10
Esterilització (clostridiun botulinum) 1 121,1 10
TRACTAMENTS TÈRMICS
Pasteurisation: A Food Industry Practial Guide
Páginas : 71 Editorial : CAMPDEN & CHORLEYWOOD FOOD Idioma : Inglés Fecha de Publicación : 01/01/2006 ISBN: 9780905942896 Serie: CCFRA guideline 51 Nº Volúmenes : 1 Nº Edición : 2 País de Publicación : Reino Unido (INGLATERRA)
TRACTAMENTS TÈRMICS
Taules de resistència de varis microorganismes en funció de la temperatura *.
Organisme Substrat T (ºC) D (min) Z (ºC) Referència
Salmonella spp. Carn de vedella 62.8 0.65 5.6 Goodfellow et al (1978)
Salmonella spp. Carn picada de pollastre 71.1 0.007 5.7 Mazzota (2000)
L. monocytogenes Carn picada de porc 70 0.085 5.9 Murphy et al. (2004)
E. Coli O157:H7 Carn picada de porc 55 33.4 4.9 Murphy et al. (2004)
* Pasteuritsation: A food Industry Practical Guide. Candem 2006
TRACTAMENTS TÈRMICS
En el caso de la esterilitat es busca la esterilitat comercial , que es defineix com:
Aconseguir que l’aliment no tingui microorganismes capaços de créixer en l’aliment en condicions normals no refrigerades a les que probablement l’aliment es mantindrà durant la distribució i emmagatzematge (CAC 1993*)
*Joint FAO/WHO Food Standards Programme CODEX ALIMENTARIUS COMMISSION
Recommended International Code of Hygienic Practice for Low Acid Canned Foods, 1993
TRACTAMENTS TÈRMICS
Tractament tèrmic → consecució de la letalitat requerida “cocció botulínica” = reduir 12 Logs espores de Cl. botulinum
Cl. botulinum proteolític → D121 = 0,21-0,25 min; z=10 Per reduir 12 Log → 0,25 x 12 = 3 min a 121 ºC (F0 = 3)
o temps/temperatura equivalent calculat a través dels valors F acumulats durant el tractament tèrmic (Tres>100ºC), en el punt més fred del producte i forn. dtF
tzTT refref
0
)(
0 10
TRACTAMENTS TÈRMICS
QUÈ NECESSITEM?
Caracterizar el nostre producte (aw, pH…)
Definir el nostre tractament tèrmic (t (min)/T (ºC))
TRACTAMENTS TÈRMICS
COM HO COL·LOCAREM DINS DEL NOSTRE ENVAS?
Col·locació en el punto més fred del producte (centre)
Minimitzar al màxim la modificació del producte
TRACTAMENTS TÈRMICS
Eliminar el ingreso de agua, aire, evitando así errores en la obtención del perfil
de temperatura.
Determinar el punt més fred de l’equip.
TRACTAMENTS TÈRMICS
1. Escollir el microorganisme de referència.
2. Temperatura de referència. (pasteurització/esterilització)
Convertir qualsevol tractament tèrmic realitzat a un altra segons les condicions de referencia amb l’objectiu de conèixer la seva intensidad
F o P : tiempo equivalente a una temperatura de referencia
(121,1 o 70ºC) dtF
t
T
0
10)1,121(
0 10
dtP
t
T
0
10)70(10
70 10
t (min) T (ºC) t (min) T (ºC)
1 98,78 (.....) (.....)
2 99,22 76 109,54
3 99,64 77 109,57
4 100,02 78 109,61
5 100,40 79 109,61
6 100,80 80 109,63
7 101,14 81 109,67
8 101,49 82 109,68
9 101,83 83 109,68
10 102,16 84 109,72
11 102,45 85 109,74
12 102,76 86 109,74
13 103,05 87 109,78
14 103,33 88 109,79
15 103,58 89 109,79
16 103,86 90 109,83
17 104,09 91 109,85
18 104,31 92 109,87
19 104,55 93 109,89
20 104,77 94 109,92
21 104,95 95 109,94
22 105,15 96 109,92
23 105,35 97 109,04
24 105,52 98 105,37
25 105,70 99 100,22
26 105,88 100 96,70
(.....) (.....) 101 94,13
TRACTAMENTS TÈRMICS
Nuestro tratamiento equivale 4,67 min a 121,1ºC
dtF
t
T
0
10)1,121(
0 10
(min)67,40 F
TRACTAMENTS TÈRMICS
MICROONES
La molécula de Agua H2O
Acido Palmítico
NaCl
Na+
Cl-
Reflectada (material conductor : e.j. metales)
Transmitida (material aislante: e.j. plástico, cerámica, cristal)
Absorbida (material conductivo como los alimentos)
TRACTAMENTS TÈRMICS
Efectes Geométricos
Zona preferencial per atraure les altes frecuencies
MO
Un Donuts ...
MO
MO
MO
MO MO
Geometria òptima un “Tore”
TRACTAMENTS TÈRMICS
Pasteurització => Comparació Microones vs Autoclau Producte: Lasanya de Carn
Valor de Pasteurització
Valor de Cocció
dT
dt = 8,4 ºC/min
dT = 1,3 ºC/min
dt
Microones Autoclau
T màx 90,4ºC 86,9ºC
Tiempo 14 min 99 min
P70 179 min 413 min
Cv 2.8 10.3
CV = 4,58
P85 =10.7 CV = 10,44
P85 = 10,7
TRACTAMENTS TÈRMICS
Objectiu: Observar el comportamient tèrmic durante la descongelació-repasteurizació mitjançant l’aplicació de les microones.
Tratamiento 1000W 360s 72ºC (Tª corazón)
Descongelar y “repasteurizar”
TRACTAMENTS TÈRMICS
Graphic Packaging Burger Charal
Els Susceptors Materials que absorbeixen l’energia de les microones i la remeten en forma de calor en
determinats llocs del producte donant el toc de torrat i cruixent
L’energia MO es converteix en Calor
(>170ºC) pel fet que la capa de metall és
molt fina (nm) i ofereix una resistència de
superficie importante.
El calor del susceptor és transmés per les
estructures adjacent per conducció tèrmica;
la distància aliment-susceptor és importante
TRACTAMENTS TÈRMICS
Aplicacions per Microones: Cocció/Escalfament
Productes frescos crus microondables Productes congelats microondables
Productes refrigerats Precuinats microondables
Bones pràctiques de refredament
Productes tractats tèrmicament. Aliments envasats i petit format. Alguns aliments poden contenir espores de Cl. Perfringens, Cl. Botulinumk i B. cereus.
Fase de refredament Requeriment Bona pràctica
Inici del refredament Començar quan abans
possible
Es recomana un període
≤ 90 minuts després de començar el
tractament tèrmic
Refredament inicial
Reduir la temperatura de
l’aliment de 55ºC a ≤ 10ºC
ràpidament
Es recomana no superar els 120
minuts després de començar el
refredament de 55ºC a ≤ 10ºC
Finalització del
refredament
Continuar refredant com
més ràpidament possible
de 10ºC a ≤ 5ºC
Es recomana un període no superior
a 60 minuts de 10ºC a ≤ 3ºC
Guidance 20, Industrial Processing of Heat-Chill Foods, Food Safety Authority of Ireland
Bones pràctiques de refredament
Productes carnis cuits SENSE nitrit. Peces grans amb o sense NaCl
Fase de Refredament Requeriment Bona pràctica
hasta 50 ºC 2.5 h 1 h
de 50 ºC a 12 ºC 6 h 6 h
de 12 ºC a 5 ºC 1.5 h 1 h
T O T A L 10 h 8 h
Gaze JE, Shaw R, Archer J, “Identification and prevention of hazards associated with slow cooling of hams and other large cooked
meats and meat products”. Review no. 8. Project no. 16286. Campden & Chorleywood Food Research Association, 1998
Bones pràctiques de refredament
Productes carnis cuits AMB nitrit. Mínim de 2.5 % NaCl sobre fase aquosa + mínim de 100 ppm nitrit afegit
Fase de Refredament Requeriment Bona pràctica
hasta 50 ºC 3.25 h 1.25 h
de 50 ºC a 12 ºC 7.50 h 7.50 h
de 12 ºC a 5 ºC 1.75 h 1.25 h
T O T A L 12.50 h 10.00 h
Gaze JE, Shaw R, Archer J, “Identification and prevention of hazards associated with slow cooling of hams and other large cooked
meats and meat products”. Review no. 8. Project no. 16286. Campden & Chorleywood Food Research Association, 1998
• Afecte barrera: Factor conservador/barrera que els
microorganismes han de superar.
• Aplicació de una combinació de
diferents barreres/obstacles que els
microorganismes no són capaç de
vèncer.
• Obtenim estabilitat i seguretat microbiològica.
Refrigeració
TEORIA DELS OBSTACLES
Estudis de conservació
Alimentos Refrigerados
VIDA COMERCIAL. “SHELF LIFE”
Estudis de conservació
• Temps després de la producció durant el qual el producte es manté
acceptable pel consum. El final de la vida comercial serà quan el producte
arriba a ser inacceptable
• Temps en el qual l’aliment:
1. es manté segur
2. Conserva les condicions sensorials, químiques, físiques i
microbiològiques desitjades
Refredament Estudis de conservació
• Factors que poden afectar a la vida comercial del nostre producte:
− Formulació
− Processat
− Packaging
− Higiene
− Distribució
− Emmagatzematge
• Caracterització del producte; pH, aw, microorganismes de deteriorament i
microorganismes patògens
Per determinar la vida comercial, primer de tot hem de conèixer les
característiques del nostre producte.
Refrigeració Estudis de conservació
Grup/producte Microorganismes indicadors
Carn crua/pollastre/peix Aerobis mesòfils, Enterobacteris, Bacteris làctics, Fongs i llevats i pseudomonas (pollastre i peix), en peix psicrófils.
Fermentats Enterobacteris, Escherichia coli, Fongs i llevats (no aplica en productes amb adició de fongs)
Llet fresca/postres/iogurts Aerobis mesòfils (no aplica amb productes amb starter viu), Enterobacteris, Escherichia coli, Fongs i llevats, pseudomonoas
Sucs frescs/begudes Aerobis mesòfils, fongs i llevats, bacteris làctics
Formatges Enterobacteris, Escherichia coli, Fongs i llevats (no aplicable en productes amb adició de fongs), en alguns caso pseudomonas
Greixos (mantegues, margarines...)
Aerobis mesòfils, Enterobacteris, Escherichia coli, Fongs i llevats, bacteris lipolítics
Evaluation of product shelf-life for chilled food, Campden &Chorleywood Food, 2004
Congelació
Microorganismes Mínim pH per
creixement Mínima aw per
creixement
Mínima TºC de creixement
Salmonella 3,8 - 4,0 0,92-0,95 5,2
Saphylococcus aureus
4,0 0,83 7
Bacillus cereus (espores)
4,9 - 5,0 0,93 – 0,95 4
Listeria monocytogenes
4,3 0,92 -0,4
Escherichia coli 4,4 0,93 7 - 8
Pseudomonas 5,0 0,97 0
Bacteris làctics 3,5 0,90 4
Evaluation of product shelf-life for chilled food, Campden &Chorleywood Food, 2004
Estudis de conservació
Congelació Aliments Congelats Estudis de conservació
CHALLENGE TEST
NF V01-003, AFNOR
• Inoculació deliberada del producte amb microorganismes rellevants que
tinguin la capacitat de sobreviure o créixer en condicions normals
d’emmagatzematge. Microorganismes patògens o no, però que siguin d’interès
pel producte
• Aplicació:
− Determinar la seguretat d’un producte i/o determinar el risc d’un
microorganisme identificat com a PCC
− Determinar la vida comercial del producte comprant producte contaminat
amb producte sense contaminar
− Avaluar l’afecte sobre un determinar microorganisme de diferents
formulacions de producte
− Validar processos
Congelació Aliments Congelats Estudis de conservació
ESTUDIS DE VIDA ACCELERATS. HOT-COLD
• Hot-cold: ens permet fer rampes de
temperatures, des de els 0ºC fins als 60ºC.
• Obtenir les dades experimentals necessàries en
un període més curt de temps.
• Simular les variacions de temperatura que pot
patir el producte en la cadena de producció/
distribució fins al seu consum final.
• Estudis d’estabilitat i proves d’abús.
Memmert IPC800
Producte Temperatura d’incubació
Incubació
pH ≥ 4,5 21ºC – 25ºC 32ºC
21 dies
pH ≤ 4,51 21ºC – 25ºC 32ºC 55ºC
21 dies 21 dies 7 dies
TEST D’ESTABILITAT COMERCIAL
NF V08-401, AFNOR
• Verificar la estabilitat microbiològica a temperatura ambient
1Excepte tomàquet, productes acidificats i amb addició de midó
• Examen després període d’incubació
− Aspecte exterior
− Producció de gas
− Aspecte producte
− Mesura pH
− Examen microscòpic
Estudis de conservació
Quines altres equips/instal·lacions que tenim al nostre centre……
• Quick Dry Slicing (QDS)
• Microones i Radiofreqüències Industrials
• Polsos Lumínics
• Polsos Elèctrics
• TAC, Computerized Tomography
• Planta de productes Làctics
• Planta Pilot de Productes carnis
• ...
Altes Pressions Altes Pressions Altres Tecnologies i Equipaments Disponibles