Innovació tecnològica al País Basc

Innovació tecnològicaal País Basc

CIDEM, 21 de desembre de 2004

Ramon Tremosa i BalcellsUniversitat de Barcelona

[email protected]

www.eco.ub.es/~tremosa

http://www2.ub.edu/somUB/estudiants/index.htm

• Agraïments. Stefan Zweig “El món d’ahir” (2002).

• “Sistema de Innovación y Competitividad en el País Vasco”Mikel Navarro i Mikel Buesa, (2003).

• “Política industrial de las CCAA”Beatriz Plaza Roberto Velasco (2002).

• “La política de clusters en el País Vasco”Ekonomiaz, 53 (2003).

• “L’economia basca”Ramon Tremosa i Balcells, diari Avui, agost 2004.

País Basc, reconeixement internacional a la seva transformació econòmica, industrial i social:

Financial Times (2003)

Premi a la Diputació de Bizkaia

a la millor administració regional europea

en promoció industrial (2.200 Qm2).

Michael Porter (2002)

Conferència a Bilbao per valorar els resultats de les seves propostes de 1991 sobre la política de

clusters (“la grandesa dels Estats Units”).

Convergència regional a Europa: → ”El ejemplo francés” (La Vanguardia, 26.03.2004)

PIB per habitant en ppc

Mitjana de les 166 regions de la UE-15=100 (Eurostat)

1997 2001

Catalunya 100 100,7

Madrid 101 112,4

Navarra 97 106,2

País Basc 94 105,1

VAB per ocupat (€ de 1995) → “Convergència o divergència regional?” Caixa Cat., 2003

1995 2002 Var. en %

1.- Madrid 34.170 35.787 +4,7

2.- País Basc 33.918 35.253 +4,1

3.- Navarra 32.365 34.411 +6,3

4.- Catalunya 31.759 32.518 +2,3

5.- Illes Balears 33.254 32.336 -2,7

6.- Aragó 29.113 31.344 +7,7

7.- Cantàbria 29.896 30.822 +3,1

8.- Castella i Lleó 27.822 30.554 +9,8

Estat espanyol 29.381 30.557 +4,0

Convergència regional a Europa: → ”El ejemplo francés” (La Vanguardia, 26.03.2004)

Renda familiar bruta disponible per habitant en ppc

Mitjana estatal=100 (INE)

1995 2002

Catalunya 117 112

Madrid 119 120

Navarra 124 122

País Basc 120 124

Economia basca avui

• Increment d’exportacions 2004: 25%. • XN>0 exterior (7% PIB) i XN<0 Espanya (-8% PIB).• 75% exportacions sectors nivell tecnològic alt

(aeronàutic) i mitjà alt (maquinària i material de transport).

• Recursos humans (OCDE): excel·lent posició en formació terciària A (llicenciats) i B (tècnics), només superat per EUA, Holanda i Japó.

• Productivitat: des de 1995 supera fins i tot els EUA.• Ocupació: des de 1995 sols per darrera dels EUA:

és excel·lent en manufactura d’alta tecnologia i normal en serveis d’alta tecnologia.

Causa principal reconversió industrial basca: concert econòmic (Michael Porter, 2002).

Plena capacitat normativa Impost SocietatsRealització de política fiscal pro-competitiva.

UE: PRESSIÓ FISCAL ASSIMÈTRICA.Gaëtan Nicodème (Comissió Europea, 2001 i 2002):

“processos d’enginyeria fiscal”.Les empreses manufactureres estan discriminades enfront de

les empreses de serveis: impacte sectorial i territorial.

→ “L’empresa catalana en l’economia global”Papers d’economia industrial, 19 (2003), amb J. Trigo.

Departament de Treball i Indústria, Generalitat de Catalunya.

→ ”Presión fiscal asimétrica” (La Vanguardia, 06.01.2004).

Causa principal reconversió industrial basca: concert econòmic (Michael Porter, 2002).

Plena capacitat normativa Impost Societats

PIME catalana llença SOS.(Josep Pla; Solchaga i la Xina; model econòmic).

• Quan les empreses paguen tants impostos, la complicitat del sector públic esdevé un dels principals elements de la competitivitat empresarial (1 € beneficis → 10 € impostos!!).

• Altres causes: Paper clau de les caixes basques en el finançament de la innovació tecnològica (arrelament de l’activitat al territori). Accionistes de la CAF.

(Euskatel, CAF, Ingelectric, Ibermática, Ona Electroerosión,...).

→ ”Cajas arraigadas” (La Vanguardia, 26.08.2004).

Alemanya,Impostos compartits, any 2003

(Pons i Tremosa, 2004)

en % Federal Länder

Local Criteri repart.

IRPF 42,5 42,5 15 territ.

Societats (mandat constitucional)

50 50 - territ. (df+cp)

IVA (revisió anual) 51,4 46,5 2,1 no terr.

Impost local neg. 14,8 7,7 77,5 territ.

El sector públic a Catalunya, 1998Ros, Tremosa i Pons (IEA, 2002)

Impostos Despesa púb.Nivell d’Administració Bilions Pta Bilions Pta

CENTRAL

(Estat + Seg. Social)5,0

(3,2 + 1,8)

2,2 (0,6 + 1,6)

AUTONÒMIC (G.+OAA) 0,5 1,6LOCAL (Dip.+C.C.+Aj.) 0,5 0,8

TOTAL 6,0 4,6Dèf. fiscal amb l’Estat = impostos– despesa p.

3,2 b. Pta – 2 b. Pta = 1,2 b. Pta (8% PIB)

(inclou 1,4 bilions de transferències de l’Estat)

% s/PIB UE-15 1998 % s/PIB català 1998

42%

38%

48%

28%

El sector públic a Catalunya, 2003Ros, Tremosa i Pons (provisional)

Impostos Despesa públicaNivell d’Administració Bilions Pta Bilions Pta

CENTRAL

(Estat + Seg. Social)5,8

(3,7 + 2,1)

[2,5 / 3,0] (0,5 / 1,0 + 2,0)

AUTONÒMIC

(tram aut. + trib. propis)2,0

(1,5 + 0,5)

2,8

LOCAL (Dip.+C.C.+Aj.) 1,2 1,2

TOTAL 9,0 [6,7 / 7,0]Dèficit fiscal amb l’Estat PIB CAT 22,7 b Pta, ine

Entre 2 i 2,5 bilions Pta (9-10,5% PIB)

(inclou 0,5 bilions de transferències de l’Estat)

% s/PIB UE-15 2003

% s/PIB català 2003

43%

40%

45%

[29-31%]

El sector públic a Catalunya, 2003Ros, Tremosa i Pons (provisional)

Impostos Despesa púbicaNivell d’Administració Milions € Milions €

CENTRAL

(Estat + Seg. Social)35.000

(21.000 + 14.000)

[15.000 / 18.000] (3.000 / 6.000 + 12.000)

AUTONÒMIC

(tram aut.+ trib.prop.)12.000

(9.000 + 3.000)

16.800

LOCAL (Dip+Aj+CC) 7.200 7.200

TOTAL 54.000 [39.000/42.000]Dèficit fiscal l’Estat = PIB 136.000 m €, INE

Entre 12.000 i 15.000 milions € (9-10,5% PIB) (inclou 3.000 milions de transferències de l’Estat)

% s/PIB UE-15 2003 % s/PIB català 2003

43%

40%

45%

[29-31%]

Comparació de la recaptació d’impostos: sectors públics autonòmic i local de

Catalunya i País Basc, any 2003

• Catalunya: impostos recaptats, 20.000 milions €. Població, 6,5 milions. 3.077 € per càpita.

• País Basc: impostos recaptats, 12.000 milions €. Població, 2’2 milions. 5.454 € per càpita.

Model autonòmic: resultats desiguals creixents.

Inversió real en % del PIB Mitjana estatal=100

1986-1997

Catalunya 79

País Valencià 84

Balears 91

Navarra 160

País Basc 127


Estoc de capital públic per càpita. Mitjana estatal=100

Béns públics socials: sanitat, ensenyament, habitatge.

1998

Catalunya 92

País Valencià 87

Balears 94

Comunitats forals 119


Estoc de capital públic per càpita. Mitjana estatal=100

Protecció social: prestacions socials, FP,...

1998

Catalunya 77

País Valencià 71

Balears 84

Comunitats forals 121


Despesa anual per alumne en educació

Mitjana estatal = 3.266 €.

2002

Catalunya 3.007 €

País Valencià 3.188 €

Balears 3.150 €

Comunitats forals 4.777 €


Despesa anual per “població escolaritzable”

Mitjana estatal = 3.107 €.

2002

Catalunya 2.903 €

País Valencià 2.971 €

Balears 3.054 €

Comunitats forals 5.209 €


Fracàs escolar als 16 anys

2002

Catalunya 33%

Balears 38%

País Basc 17%

Navarra 13%

Estat espanyol 27%

Indicadors d’estoc de capital públic productiu, 1998 (BBVA)

Ferro-carril

Carre-teres

Ports Aero-ports

Ferro-carril

Carre-teres

en % del PIB en € / Qm2

País Basc 2,2% 5,5% 1,8% 0,2% 149,6 369,4

Navarra 0,8% 10% 0,0% 0,0% 101,1 140,5

Madrid 2,5% 2,3% 0,0% 0,6% 407,0 372,1

Catalunya 1,8% 4,5% 0,6% 0,1% 87,7 214,3

P. Valencià 1,9% 5,1% 0,8% 0,1% 66,7 176,4

Balears 0,1% 2,0% 0,9% 1,5% 4,7 84,2

Espanya 2,0% 6,3% 0,8% 0,8% 31,5 99,4

Variables d’innovació tecnològica empresarial, 1999

Despesa R+D en %

del PIB empreses

Personal R+D en % població

activa empreses

Estoc de capital

tecnològic

(€ p/càpita)

Centres tecnològics (nombre)

País Basc 0,95 5,02 662,04 18

Navarra 0,44 2,94 323,58 3

Madrid 0,84 4,60 908,06 8

Catalunya 0,61 3,41 445,65 6

P. Valencià 0,19 0,97 87,82 16

Balears 0,03 0,18 14,43 1

Espanya 0,42 1,95 283,06 67

El sistema basc d’innovació

• R+D/PIB = 1,5% (2001), 10% R+D estatal.• Taxa de creixement acumulativa 1995-2001: 9%,

supera en 2% la taxa estatal i en 5% l’europea.• 12.000 persones ocupades en R+D (11% població

activa), superior mitjana UE però 82% Japó.• Estoc de recursos humans ciència i tecnologia

(estudis de tercer grau i treballadors): 492.000 persones (28% població activa).

• Indicador global innovació UE, 17 ítems: 5 recursos humans, 3 producció coneixement, 3 transmissió i aplicació nous coneixements i 6 finançament, resultats i mercat: 0 > -4,7 > -6,5.

El sistema científic basc

• Raons històriques de la gran diferència entre País Basc i Espanya i la UE: gran pes dels centres tecnològics en lloc d’universitats i organismes públics d’investigació.

• Universitats: Deusto, 1r quartil de qualitat en el context estatal; Mondragón, 2n i UPV, 3r.

• Ciències experimentals i tecnologia: resultats superiors a la mitjana estatal.

• 1997-2000: patents universitàries, només 2’5% del total de les patents basques a les oficines europees.

Les infraestructures tecnològiques

• Centres tecnològics: de 14 a 36 entre 1995 i 2001. 25% estatal i 40% ingressos anuals (Eustat).

• Aliança estratègica dels principals centres bascos (Labein, Inasmet, Robotiker, Azti, Esi i Leia): Tecnalia, entre els 5 primers europeus

• Finançament: la major part dels ingressos prové de les empreses, molt més que del sector públic.

• Capital risc: Talde Gestión, Gestión de Capital Riesgo del País Vasco i Seed Capital Bizkaia, van gestionar el 9% dels fons totals de capital risc de l’Estat (1999-2001).

• Parcs tecnològics, 4: Zamudio (molt diversificat), Miramon (centrat en empreses joves), Miñano (aeronàutic) i Garaia (MCC).

Les empreses i la innovació

• Empreses activitats R+D: 744 (2001), 0’5% del total d’empreses basques (0’1% a l’Estat).

• Innoven:74% empreses grans i 31% petites.• La innovació en producte supera la innovació en

procés, com a la UE i a diferència d’Espanya.• %0% R+D basca concentrada en material de

transport i maquinària: gran especialització.• 2/3 de l’R+D correspon a la indústria

manufacturera i 1/3 al sector serveis.• Finançament: principalment les pròpies empreses i

del sector públic (insignificant pes de l’exterior).

Política industrial del Govern Basc

• Que siguin els que realment saben crear riquesa els qui la creïn: menor pressió fiscal possible a les empreses segons el model irlandès.

• Subvencions reintegrables a les empreses basques per part del govern.

• “Fatal arrogància” (Hayek, 1992): Rato i els ajuts a les empreses tèxtils (any 2003): “informació” del mercat dispersa i en constant evolució, no constant i controlable-interpretable per una única ment (Ludwig von Mises).

Política tecnològica del Govern Basc

• 56% empreses basques que fan R+D han rebut, anualment, ajuts del Govern Basc.

• 2.216 milions € destinats al darrer Pla de Ciència, Tecnologia i Innovació, PCTI (2001-2004).

• Objectius del pla a finals de 2004:• 1’7% PIB en R+D; 1’28% R+D empresarial;

despesa en innovació de les empreses industrials del 3% del volum de negoci; 6 investigadors per cada mil actius en el país i 3 per cada mil en les empreses.

A MANERA DE CLOENDA

‘Si cap lliçó pot aprendre’s de la història

del desenvolupament econòmic és que la cultura és el factor determinant per

excel·lència de la riquesa i la pobresa d’una societat’

D. S. Landes, The Wealth and Poverty of Nations, 1998

(pàgina 771 a la versió en castellà d’Editorial Crítica).

Innovació tecnològica al País Basc

Documents

Transcript of Innovació tecnològica al País Basc