PROJECTE BÀSIC I D’EXECUCIÓ

INSTAL·LACIÓ DE GESPA ARTIFICIAL AL

CAMP DE FUTBOL MUNICIPAL DE CAN

BATLLE

Emplaçament

ZONA D’EQUIPAMENTS DE CAN BATLLE

DOSRIUS – EL MARESME

Data

JUNY 2013

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

Sant Antoni 1

08319 Dosrius (El Maresme)

tel. 937 918 014 – Fax. 937 919 080

urbanisme@dosrius.cat

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

INDEX

DOCUMENT 1. MEMÒRIA I ANNEXES

1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA

1.1. ANTECEDENTS

Promotor

Redactors i equip facultatiu

Situació actual

1.2. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

Dades urbanístiques

Condicions i compliment normativa urbanística

Serveis afectats

1.3. REQUISIT BÀSIC DE FUNCIONALITAT (LOE)

Utilització

Criteris funcionals del projecte

Ocupació entorn camp. Superfícies

2. SOLUCIÓ ADOPTADA.

3. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA.

Replanteig

Treballs previs i moviments de terres

Xarxa de sanejament i drenatge

Subministrament i instal·lació gespa artificial

Pavimentació perimetral

Xarxa de reg

Tractament de legionel·losis

Subministrament elèctric i característiques de la xarxa interior

Instal·lació d’ il·luminació

Equipament esportiu i complements

4. NORMATIVA ESPECÍFICA APLICABLE.

5. PLA D’ETAPES.

6. PLA D’ETAPES

7. CONTROL DE QUALITAT

8. REVISIÓ DE PREUS.

9. PRESSUPOST DEL SUBMINISTRAMENT I INSTAL·LACIÓ.

10. CARÀCTER D’OBRA COMPLETA

11. RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

ANNEXES

A1 Estudi geotècnic

A2 Normatives

A3 Estudi de seguretat i salut

A4 Planning d’obra

A5 Manteniment preventiu i manteniment especialitzat.

A6 Control de qualitat

A7 Impacte ambiental

DOCUMENT 2. PLÀNOLS.

01 Ortofoto

02 Estat actual

03 Definició geomètrica

04 Planta cotes

05 Paviments

06 Porteries futbol 11

07 Banderins

08 Tancaments

09 Sanejament

10 Reg

11 Enllumenat

DOCUMENT 3. PLEC DE CONDICIONS

Plec de Condicions Generals.

Prescripcions Tècniques del Subministrament i Instal·lació de la Gespa Artificial.

Plec de Condicions Tècniques Particulars.

DOCUMENT 4. PRESSUPOST

1. Estat d’Amidaments.

2. Quadre de preus.

3. Justificació de preus.

4. Pressupostos parcials.

5. Pressupost general d’execució de material.

6. Pressupost general per licitació.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

DOCUMENT 1

MEMÒRIA I ANNEXES

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

DOCUMENT 1. MEMÒRIA I ANNEXES

1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA

1.1. ANTECEDENTS

Promotor

Ajuntament de Dosrius

CIF: P-0807400G

c/. Sant Antoni núm. 1

08319 – Dosrius

Tel / Fax: 937918014 - 937919080

Redactors i equip facultatiu

Redactors:

Sandra Lirio Muñoz, arquitecta municipal

Col·legiat 55318-2

Antoni Ruiz Ruiz, arquitecte tècnic municipal

Col·legiat 10.654

Situació actual

L’emplaçament del camp de futbol és a la zona d’equipaments de Can Batlle al costat de

la Masia de Can Batlle situada a la carretera de Dosrius a Canyamars BV-5101. En

aquesta zona existeix també una piscina, un bar, vestuaris del camp de futbol i l’escola

Encarnació Fonoll.

L’accés es realitza per dita carretera, entre Dosrius i Canyamars i per la part final del

carrer Salvador Dalí, al terme municipal de Dosrius, comarca del Maresme.

El camp de futbol existent disposa d’una superfície de sorra, així com de l’equipament

necessari, porteries de futbol 11, futbol 7, banquetes i marcador electrònic. Actualment es

troba delimitat per un muret de blocs i tanca metàl·lica perimetral.

El camp de futbol presenta un desnivell pràcticament pla, amb pendents inferiors al 1%

cap a la riera.

Es presenta com a documentació informativa un geotècnic dels terrenys municipals de

Can Batlle.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

1.2. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

El present projecte pretén instal·lar un paviment de gespa artificial al camp de futbol

municipal. Les obres incloses en aquest projecte son:

• Replanteig, explanació i moviment de terres.

• Anivellació per a formació de pendents.

• Clavegueram i sistema de drenatge.

• Sistema de reg automàtic.

• Pavimentació perimetral i contenció gespa.

• Col·locació de gespa artificial d’última generació.

• Sistema d’il·luminació.

• Equipament esportiu.

La instal·lació esportiva respondrà a les directrius indicades per la Secretaria General de

l’Esport en les seves fitxes tècniques d’equipaments esportius i s’ajusta a les condicions

de Camp bàsic poliesportiu CAMP-1 en l’espai destinat a terreny de joc.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Dades urbanístiques

Planejament vigent: Text Refós de les Normes Urbanístiques de planejament

municipal de Dosrius.

Classificació del sòl: Sòl urbà

Qualificació urbanística: Sistema d’equipaments (Clau 4)

Condicions i compliment normativa urbanística.

L’actuació que es proposa és compatible amb el planejament vigent.

L’actuació s’ubica en la Zona d’equipaments de Can Batlle amb la qualificació

urbanística clau 4, sistema d’equipaments, que es regeix per l’article 71 del Text Refós de

les Normes Urbanístiques de planejament general de Dosrius, aprovat definitivament en

data 13 de juliol de 2005 per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona i publicat

per a la seva executivitat en el DOGC núm. 4501 de data 2 de novembre de 2005.

Els terrenys on es realitzaran les obres de instal·lació de gespa al camp de futbol de Can

Batlle, són propietat de l’Ajuntament de Dosrius i es disposa d’aquests. S’adjunta com a

documentació gràfica la fitxa de l’ inventari municipal.

Serveis afectats.

Pel que fa referència a serveis afectats, caldrà informe de l’Agència Catalana de l’Aigua

donat que l’àmbit del projecte es troba dins del Domini Públic Hidràulic.

El serveis tècnics de l’Ajuntament disposen d’informació gràfica de l’existència de tres

pous, pel que fa referència a la seva ubicació, dintre de l’àmbit delimitat pels tancaments

existents del camp de futbol. La situació dels pous queda representada al plànol d’estat

actual. No es disposa d’informació sobre les característiques constructives, diàmetre i

fondària dels pous.

De conformitat amb l’acta de formalització d’avinença o mutu acord en l’expedient

d’expropiació de la zona esportiva de Can Batlle, es va constituir voluntàriament entre els

titulars del dret de propietat expropiat i l’ajuntament de Dosrius servitud d’accés a una

xarxa general (clavegueram) i d’aqüeducte que permet l’extracció de l’aigua dels pous

existents.

El present projecte, en referència a aquests pous, contempla dues actuacions:

Execució de tancament superior dels pous mitjançant llosa de formigó.

Execució de ventilació dels pous.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

1.3. REQUISIT BÀSIC DE FUNCIONALITAT (LOE)

Utilització

El programa funcional o de necessitats definit pel promotor, es el subministrament i

instal·lació de la gespa artificial sobre el Camp de Futbol d’una superfície de 4.560,00 m2,

el qual serà apte per la pràctica d’aquest esport, segons els criteris de funcionalitat que a

continuació s’indiquen.

Criteris funcionals del projecte

Per la composició i distribució dels diferents espais, s’han seguit i aplicat els criteris

establerts per la Secretaria General de l’Esport i les recomanacions dels criteris

constructius del Pla Director d’Instal·lacions i Equipaments Esportius de Catalunya (PIEC) i

les normatives de les federacions esportives corresponents.

Tanmateix, pels espais de joc, terreny esportiu i adjacents s’han aplicat els criteris de la

fitxa tècnica CAM-1, camp bàsic poliesportiu.

Així doncs, es defineix la instal·lació d’un cap de futbol 11 (tipus CAM-1) on també

s’ubicarà un camp de futbol 7 de forma longitudinal al terreny de jocs, dins de la mateixa

instal·lació i en un espai poliesportiu de 95,00 m de llargada per 51,00 m d’amplada.

Espai esportiu 95 x 51 m

Terreny de joc 90 x 48 m

Amplada bandes 1,50 m

Amplada fons 2,50 m

Tota la instal·lació del camp de futbol -11 serà fixa i marcada en color blanc, mentre que

el camp de futbol – 7 estarà marcat en color taronja.

Ocupació entorn camp. Superfícies.

Terreny de joc futbol 4.845,00 m2

Espais perimetrals pista 2.040,00 m2

SUPERFICIE TOTAL 6.885,00 m2

2. SOLUCIÓ ADOPTADA

La solució adoptada, és canviar l’aspecte de tota aquesta zona, remodelant i passant el

camp de terra a gespa artificial. Degut al canvi del paviment interior del terreny de joc

s’ha previst també la pavimentació del contorn del camp amb la finalitat de crear un

millor entorn, més estètic i agradable, i no contaminar amb sauló la zona de joc.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Per fer el pas de canviar el paviment del camp a gespa artificial s’ha de començar

preparant una base d’asfalt sobre una subbase compactada, aconseguint així un terreny

més estable amb una planimetria adequada.

Degut a la modificació del paviment i la col·locació d’una capa asfàltica s’ha de realitzar

un sistema de drenatge, ja que el col·locar l’asfalt el drenatge serà superficial. Per

aconseguir drenar el camp es realitzarà a partir d’unes canals que depenent de les

pendents es col·locaran a un lloc o altre. En aquest cas degut a les pendents actuals del

camp s’ha decidit donar-li pendents a dos aigües, i per aquest motiu es col·locaran

canals en els dos laterals del camp.

Per una millor confortabilitat del paviment de gespa artificial es col·locarà un sistema de

reg. Aquest sistema de reg consisteix en 6 canons situats en les quatre cantonades del

terreny de joc i a la meitat dels dos laterals, fora de la gespa. En aquest sistema de reg

també s’instal·là una bomba per poder donar la pressió necessària als canons, i degut a

la aspiració que demanen les bombes s’ha de col·locar un dipòsit per no afectar la xarxa

d’aigua potable.

Finalment s’instal·larà un nou sistema d’il·luminació mitjançant quatre torres de 18m

d’alçada amb 4 projectors cadascuna.

3. MEMORIA CONSTRUCTIVA

El procés de subministrament i instal·lació del camp de futbol seguirà les següents

etapes:

• Replanteig.

• Treballs previs i moviment de terres

• Sanejament i drenatges

• Subministrament i instal·lació de gespa artificial.

• Pavimentació perimetral.

• Xarxa de reg

• Tractament de legionel·losis

• Subministrament elèctric

• Instal·lació d’ il·luminació

• Equipament esportiu.

Replanteig

Es procedirà al replanteig del terreny de joc per a situar-lo d’acord amb el plànol

d’emplaçament. Es marcaran les línies exteriors que delimiten la superfície de joc sobre

les quals hauran de marcar-ne els vèrtexs del camp. També s’hauran de marcar els eixos

principals i totes aquelles referències que es considerin necessàries.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Tots els punts que es defineixin durant el replanteig o en posteriors comprovacions, es

senyalitzaran mitjançant estaques de fusta de secció quadrada de 3x3 cm, les quals

hauran de romandre ben visibles, per la qual cosa es pintaran d’un color que destaqui.

Una vegada realitzat el replanteig inicial es signarà l’acta corresponent per part de la

Direcció Facultativa, la propietat i el contractista. A partir de la signatura de l’ esmentada

acta començarà a comptar el termini d’execució del contracte.

Treballs previs i moviment de terres

S’iniciarà per a la neteja del terreny i el desmuntatge de les instal·lacions i equipaments

existents, retirada de porteries amb les seves respectives sabates i eliminació d’obstacles

(tapes de sanejament, tubs en desús, etc.) i totes les tasques necessàries per deixar la

superfície preparada.

A continuació es procedirà al moviment de terres necessari per assolir les rasants

indicades en el plànol d’alineació i rasants. El moviment de terres compren les tasques

generals d’anivellament i compactat del camp i en particular l’obertura de rases per a la

col·locació del sanejament, reg i fonamentacions de canaletes, tancaments i equipament

esportiu.

En aquesta fase caldrà executar els fonaments de les porteries, de 0.50x0.50x0.50 m.

inclou excavació, encofrat, desencofrat i posterior trepat per a l’ inserció de baines i

replenat de les mateixes amb morter de ciment M-80.

També caldrà executar els fonaments a la zona de banderins, de 0.20x0.20x0.25 m i dels

postes de les xarxes parapilotes.

En aquests treballs no s’inclourà el cànon d’abocador de les terres extretes.

Les necessitats del nou camp que es projecta, tant del paviment de gespa artificial com

de la base aglomerada i subbase granular que la suporten, impliquen que el fons de

l’esplanada base sigui completament estable.

Per facilitar l’execució de la planimetria de la subbase, així com el treball de la màquina

moto anivelladora, es realitzarà un estaquillat del camp segons una quadrícula de 10x10

aproximadament. Les estaques seran de fusta de 5x5cm de secció i 45cm de llarg,

anivellades una a una mitjançant nivell òptic segons els plànols definits de planimetria.

La subbase granular estarà formada per capa de tot-ú (20 cm gruix aproximadament)

compactant fins 98% PM a tota la plataforma, amb una pendent transversal de 0,8% a

dues aigües abocant cap als costats més llargs del terreny de joc.

Les condicions que han de complir els terraplenats, així com el sistema d’execució, estan

indicats convenientment en el Plec de Condicions.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Xarxa de sanejament i drenatge.

Per ésser el camp impermeable, el drenatge és superficial, com ja s’ ha explicat

anteriorment.

L’ aigua es recull en canaletes longitudinals que es connecten, directament, als col·lectors

soterrats. Les canaletes són prefabricades de formigó polímer del tipus Poligras de Ulma

o similar, amb una longitud d’ 1m. i una secció de 200mm x 320 mm, amb una capacitat

hidràulica variable segons la pendent.

Aquests drenatges abocaran sobre pericons sorrencs del mateix model de forma que

aquestes permetran netejar i recollir la sorra i sobre tot, el cautxú que es perd pel

sanejament, sense que arribi a la xarxa general.

Els col·lectors seran de PVC o PE anellat, amb unions de capa amb junt elàstic, de DN -

200mm fins a DN-315mm el general. Aquests conduiran les aigües al aljub de reserva

d’aigua per a reg de capacitat 45 m3, previ pas per arqueta de decantació per posterior

reutilització.

Amb els pendents projectats de l’àrea d’actuació es necessita menys temps per a regar

tot el camp reduint així la quantitat d’aigua utilitzada. La seva capacitat de drenatge es fa

mes ajustada permetent la recollida en tot el perímetre d’àrea de joc, reduint per tant el

temps de concentració.

Es limitarà la velocitat a 6m/s a secció plena i a 0,6 m/s la velocitat d’ autoneteja.

Els pericons registrables constaran marc i tapa de fundició. Els pericons no registrables

constaran de tapa de formigó armat “in situ”.

El dipòsit aljub tindrà unes dimensions interiors de 6,00m x 3,00m x 2,50m d’alçada. Es

tracta d’un dipòsit prefabricat de formigó armat, tipus TEHORSA o similar.

En la llosa de cobriment es disposarà d’un registre per a visita i manteniment d’ 1,00m x

2,00m, protegit amb marc i tapa registrable de xapa d’acer galvanitzat, i corresponents

conductes de ventilació i aireació. En el fons de llosa es disposarà de xuclador amb

desnivell de 40cm.

Es disposaran en murs les entrades de col·lectors i sortida /sobreeixida de seguretat així

com els passamurs necessaris per a sondes de nivell, canonada d’aspiració grup de reg,

sondes de control Ph per la legionel·losis i tubs dosificadors de clor, així com a reserva

per futures demandes.

Es preveu la filtració de l’aigua recollida de pluvials i d’escolament del camp de futbol a

traves d’un capçal de filtres d’anelles. El capçal de filtració d’anelles model SKS 2” d’Arkal,

permet la filtració al passar l’aigua a través de les escletxes d’un cartutx filtrant format per

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

un conjunt d’anelles plàstiques comprimides. Quan l’acumulació de partícules a les

anelles provoca una pèrdua de càrrega de 5 mca s’inicia el procés de rentat del filtre.

Aquest procés de rentat consisteix en la inversió del flux de l’aigua, expulsant les

impureses a l’exterior. En el moment del rentat, es produeix l’expansió del cartutx d’anelles

facilitant l’eliminació de la brutícia acumulada.

El capçal està format per un conjunt de 4 filtres SKS de 2” muntats en paral·lel, mitjançant

col·lector plàstic de 4”. El procés de rentat està controlat per un programador de rentat de

filtres Reg-8 amb sortides per a solenoides de 24 VAC que actuen sobre les vàlvules de

rentat. Aquest programador permet de realitzar el rentat per temps o segons la senyal

d’un pressòstat diferencial instal·lat al filtre.

El rentat del filtre es podrà fer amb la mateixa aigua, que quedarà filtrada abans del rentat

d’un filtre en concret. S’ha d’assegurar que l’aigua de rentat estigui connectada a un

desaigua amb sortida a atmosfera i assegurar un pressió mínima de rentat de 3,5 bar. El

consum d’aigua de rentat per cada capçal és de 55 litres. La pressió màxima de treball

del sistema és de 10 bar, la pressió mínima de filtració de 2 bar.

Subministrament i instal·lació gespa artificial.

Sobre la subbase de tot-ú anivellada i compactada al 98% PM es procedirà a la

instal·lació del paviment definitiu del camp de futbol compost per:

Base asfàltica.

Sobre la subbase de tot-ú es realitzarà un reg d'imprimació amb emulsió bituminosa

catiònica ECI, amb dotació 1,5 kg/m2 i 4 cm de paviment de mescla bituminosa contínua

en calent de composició grossa G-20 amb granulat granític i betum asfàltic de

penetració, estesa i compactada al 98 % de l'assaig marshall i acabat amb 3 cm de

paviment de mescla bituminosa contínua en calent de composició semidensa S-12 amb

granulat granític i betum asfàltic de penetració, estesa i compactada al 98 % de l'assaig

marshall.

Aquesta capa és la que serveix de suport per la gespa artificial i garanteix la capacitat

resistent i impermeabilització de tot el conjunt així com l’elasticitat requerida, pel que ha

d’estar acabat amb una anivellació el més perfecta possible.

L’estesa es realitzarà amb la maquinaria adequada per a paviments asfàltics, havent

d’estar dotada aquesta a dispositius automàtics d’anivellació i tenir la capacitat suficient

de maniobra perquè es garanteixi una perfecta i uniforme anivellació d’estesa a la totalitat

de la superfície.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

La compactació es realitzarà mitjançant compactadora de cilindres metàl·lics estàtics de

1.500 a 3.000 Kg, essent mes important aconseguir una bona planimetria que una

densitat alta (per això se suprimirà la utilització del compactadora pneumàtic o mixta).

Un cop acabada la compactació i abans de la col·locació de la gespa artificial, es

comprovarà la planimetria de la superfície, inundant la mateixa amb aigua. Passats vint

minuts, tota zona que retingui una làmina d’aigua d’un gruix superior a 3 mm., tindrà que

ser marcada per a ser reparada.

Gespa artificial

Sobre l’aglomerat asfàltic es disposarà de gespa artificial tipus ACTISPORT – PRESTIGE –

EVOLUCION XM 60mm, producte patentant d’última generació. Fil de polietilè

Monofilament de pèl recte, bicolor i amb sistema nervat central còncava que facilita

l’estabilitat i la recuperació vertical demostrable del fil, homologat FIFA 2*. Resistent

als U.V, aportació de fibra de 11.000 Dtex – 120/240 microns. Longitud de fibra 60mm,

texturitzada sobre doble suport primari de polipropilè termoestable reforçat, amb forats de

drenatge de 4mm cada 10x10cm. Pes total de la gespa 2.344 gr/m2 aprox. Total de

puntades de 8,190 m2 (+/- 10%) aprox. Llastrat amb sorra sílice i cautxú en una proporció

de 18 kg/m2 de sorra de sílice rentada i assecada (granulometria arrodonida i de 0,5 –

1,2) per 14 kg/m2 de cautxú (granulometria 0,5 – 1,8). Inclou p.p. de marcatge de línies de

joc de Futbol-11, amb el mateix material de color blanc de 10cm d’ample, i de color groc

per el joc de Futbol-7, complint amb la reglamentació de la R.F.E.F., amb les juntes

encolades amb cola de poliuretà.

El primer pas per a la col·locació de la gespa, és el replanteig previ de les mides del

Camp i la posició dels rulls. La unió de rulls, es portarà a terme a testa, assegurant

mitjançant l’encolat d’una banda de 15 cm per la cara inferior de cada un d’ells i la seva

fixació sobre tires de geotèxtil o teixit de polipropilè.

El marcatge es portarà a cap replantejant les diferents línies reglamentàries de joc e

insertant línies del mateix material però de color blanc i groc. Desprès del marcatge, es

procedirà al raspallat de les unions entre rulls i línies.

L’últim pas consisteix amb el llastrat de la superfície amb una barreja de terra sílice i

cautxú. L’estesa de la barreja es realitzarà amb mitjans mecànics. Posteriorment es

procedirà a distribuir-la uniformement, assegurant-se de que arriba fins al fons mitjançant

raspallat de la superfície.

Amb les dimensions del Camp establertes de 90 x 48 m, es deixen uns marges al

perímetre que, en aquest cas particular, seran de 2,50 m al fons i 1,50 m als laterals del

Camp.

Amb això, la superfície de gespa serà de 95 x 51 m.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Pavimentació perimetral

Sobre els terrenys annexes al camp es realitzarà un anivellat i compactació de la base

existent al 98% del PM. Sobre aquesta base s’executarà un emmacat de graves i un

paviment de formigó HM-30/P/20/I+E de consistència plàstica, grandària màxima del

granulat 20 mm, escampat amb transport interior mecànic, estesa i vibratge manual,

remolinat mecànic afegint 4 kg/m2 de pols de quars gris i malla electrosoldada de barres

corrugades d'acer, elaborada a l'obra i manipulada a taller ME 15 x 15 D: 6 - 6 B 500 T 6 x

2,2 UNE 36092, per a l'armadura de lloses. Es preveuen juntes en el paviment de formigó

cada 25 m2, que es tallaran amb una profunditat de 7 cm.

Aquest paviment perimetral al camp es disposarà d’unes pendents del 2% per tal

d’aconseguir l’evacuació de l’aigua. En el costat de la canaleta s’enrasarà a la seva part

superior.

Xarxa de reg.

Es projecta una xarxa de reg composada per 6 canons sectorials de retorn lent situats a

cada un dels córners i en el centre de les bandes laterals. Els canons es col·locaran fora

del paviment esportiu.

Per fer la instal·lació del sistema de reg es comença per fer una anella formada per tubs

de PE-AD Ø110 i pressió nominal de 10 Atm i un tub corrugat amb un cable 2,5

Rvk06/1kw per alimentar les electrovàlvules. Aquesta anella es passarà perimetralment al

camp sense entrar dintre el paviment esportiu. La connexió de l’anella a la bomba es

realitzarà a partir de un tub de PE-AD Ø140.

Per la col·locació dels canons i les electrovàlvules es formarà una arqueta registrable per

cada canó, a la qual arribarà la canonada i disposarà d’electrovàlvula.

Els canons s’enconaran sobre un dau de fonamentació per evitar el moment degut a la

pressió de la canonada i els cops d’ Ariete, segons s’indica en el plànols adjunts.

Els canons es protegiran amb uns protectors de canó de reg fabricat amb polietilè de

color verd o blau.

El sistema de reg serà automatitzat mitjançant equip programador modular de 6

estacions sobre les quals es connectaran les electrovàlvules. Cada una de les estacions

de l’equip programador (de la 1 a la 6) posarà en funcionament un canó, amb un temps

de reg entre 1 i 4 minuts aproximadament segons estació.

L’equip de reg s’alimentarà des d’un aljub soterrat de 45 m3 i d’un grup d’impulsió model

VXF 60/4de 20CV, cabal de 45m3 a 74m c.a i 0 m3 a 88m c.a o similar. Es col·locarà una

petita caseta prefabrica per allotjar l’equip de bombes, claus de pas, manòmetres, etc.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

La gespa artificial precisa ésser regada abans d’efectuar qualsevol activitat, ja sigui un

partir o un entrenament, perquè assoleixi el grau de lubricació necessari per al

desenvolupament del joc. Es recomana entre 1 i 2 litres/m2, segons utilització i

condicions meteorològiques.

El volum d’aigua necessari per a un cicle complet de reg és el següent:

- Núm. canons per estació: 1

- Cabal subministrat per l’equip d’impulsió: 45 m3/hora

- Volum d’aigua per canó en 1 minut: 0.75 m3/m (750 litres/min.)

REG LLARG REG CURT MANTENIMENT

Període cantonades (4 canons) 4x2=8 4x1=4 4x0=0

Període centrals (2 canons) 2x4=8 2x2=4 2x2=4

Total temps reg 16 8 4

Litres/reg 12000 litres 6000 litres 3000 litres

Tractament de legionel·losis.

Per a la prevenció de la legionel·losi, s’instal·larà un equip de CONTROL I REGULACIÓ

AUTOMÀTICA DE CLOR PER L’ALJUB de reserva d’aigua de reg. Estarà format per:

Equip de cloració automàtica:

Inclou:

Penell de 600 mm x 900 mm

Amb sonda de Clor amperomètrica tancada.

Lectura en ppm de Clor

Compensació automàtica de temperatura.

Prefiltre.

Bomba dosificadora d’hipoclorit.

Bomba dosificadora de cabal constant (2 L/h a 5 Bar)

Bomba de recirculació.

Per a la recirculació de l’aigua a mesurar.

Inclou quadre de protecció.

Dipòsit dosificador de clor.

Dipòsit de 125 L.

Amb detector de nivell + suport.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Els equips s’instal·laran a l’interior de la caseta a construir per a contenir el grup de

bombament per a la instal·lació de reg.

Subministrament elèctric i característiques de la xarxa interior.

Es realitzarà d’acord amb el reglament electrotècnic de Baixa Tensió i guies tècniques per

la seva aplicació. S’executarà de conformitat amb el projecte específic, en compliment de

la ITC-BT-04 punt “i” de la taula 3.1, corresponent a locals de pública concurrència, que es

redactarà en document separat per llur contractació del subministrament elèctric.

Es projecta una instal·lació per a una potència instal·lada de 48,00 kw, una vegada

completada l’obra.

Es disposarà d’una xarxa equipotencial que unirà tots els elements metàl·lics a terra en

els locals i en terreny de joc.

Instal·lació il·luminació.

Complirà amb el DB-HE.3, Eficiència de les instal·lacions d’il·luminació i amb l’exigència

bàsica SU-4, Seguretat en front del risc causat per la il·luminació inadequada.

En el camp de futbol es projecta una instal·lació d’enllumenat que assolirà un nivell mínim

d’il·luminació mig de 106 lux amb una uniformitat mitjana de 0,59.

Estarà constituït per quatre torres de 18m d’alçada tipus BALCOGRA amb plataforma

superior i escala d’accés. Cada torre suportarà 3 projectors d’halogenurs metàl·lics de

2000 W, làmpara inclosa.

Les torres d’il·luminació s’ubicaran segons plànols adjunts. El fonaments seran amb

formigó HA-28/B/20/IIa, de consistència tova i grandària màxima del granulat 20 mm,

abocat amb cubilot.

Cada torre disposarà de posta a terra mitjançant un picot de coure i un anell de cable nu

de coure enterrat. En cadascuna de les torres es podran encendre les llums una, dues o

les tres de manera que es podran aconseguir diferents nivells segons el requeriment..

Equipament esportiu i complements.

Es reutilitzarà la barana lateral existent i les porteries de futbol 7 actuals.

El camp de futbol 11 es dotarà amb el següent equipament:

• 2 porteries de futbol 11 fixes.

• 4 banderins de futbol 11.

• Postes i xarxes de protecció.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Aquest equipament complirà les següents característiques:

Porteries futbol 11

Es col·locarà un joc de porteries de futbol-11 de marc d’alumini de secció cilíndrica de

Ø120 reforçat interiorment amb ranura posterior per a la fixació de ganxos de PVC. Els

pals aniran ancorats sobre beines de 50cm encastades en daus de formigó de

0.60x0.60x0.80. (Aquests daus hauran d’estar finalitzats abans de procedir a l’execució de

la capa d’aglomerat asfàltic, havent de quedar enrasats amb la subbase granular, de

manera que la doble capa d’aglomerat passi per sobre).

Una vegada finalitzada la base, i abans de començar els treballs d’instal·lació de la gespa

artificial, es marcarà la situació exacta de les porteries i es foradarà el dau de formigó

amb una broca especial per a formigó de 150 per a col·locar les beines, les quals hauran

de quedar perfectament enrasades i aplomades.

Les porteries no portaran arc posterior de subjecció, col·locant-ne una cartela de reforç

de doble cama, ancorada al mateix temps al pal i al travesser. Les xarxes seran de niló de

3mm i malla de 140x140 i quedarà lligada als pals i travesser mitjançant ganxos d’

ancoratge de PVC allotjades a la ranura interior d’aquests. Els ganxos es fixaran als pals

mitjançant cargols “Allen”. El cantell inferior de la xarxa es fixarà al terra mitjançant un

perfil metàl·lic de tub de secció rectangular de 60x25 el qual es cargolarà a la capa

d’aglomerat.

Banderins

Es col·locaran banderoles reglamentàries al camp de futbol 11 de forma similar a la que

es descriu per a la col·locació de les porteries sobre un dau de formigó de 20x20x30 amb

beina de 25cm. El màstic serà d’alumini de 1,50m d’alçada lliure i hauran d’ésser

extraïbles.

Postes i xarxes de protecció.

Es realitzarà la col·locació d'ancoratges per a postes de protecció de fons darrera de les

porteries de futbol 7, compost per un tub d'acer de secció quadrada de 90 mm i llargada

variable, tancat per l'extrem inferior. Subministrat amb una capa de protecció a l'esmalt.

Col·locat amb falques per eliminar holgures i garantir la verticalitat.

La xarxa per a protecció de fons de camp de futbol 7 serà de nylon de 4mm de gruix i

trama de 100x100, col·locada sobre postes existents, inclou cable per tensar, mosquetons

i tot el material necessari per a la seva col·locació.

Els postes metàl·lics seran de 6m. d'alçada per a protecció de fons a base de perfil d'acer

de secció rectangular de 120x120x6 mm, pintat i fixat al terra mitjançant ancoratges amb

espàrrecs roscats, inclou placa de suport de 200x200x10 mm i 4/D 16x300 mm. amb tres

anelles de 20 mm de diàmetre interior soldats per la subjecció de xarxes de nylon i teles

metàl·liques, acabat amb una mà d'imprimació alcídica i dos d'acabat amb esmalt

sintètic.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

4. NORMATIVA ESPECÍFICA APLICABLE.

Norma CTE DB-SE-AE Accions a l’edificació.

Norma CTE DB-SE-F Murs resistents de fàbrica de totxo

Instrucció EHE-98

Instrucció EA-95

Normes tecnològiques N.T.E.

Normes sobre ferms i paviments del MOPU (PG-3)

Norma tecnològica sobre reg i drenatges.

Norma DIN-118035part 3: drenatges

Norma DIN-118035 part 5: paviment sintètic.

Normatives Llei de l’Esport de la Generalitat de Catalunya

Normatives NICE Consell Superior d’Esports.

Reglamentació de la R.F.E. de futbol.

Reglamentació electrotècnica de B.T.

Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC, Maig 2005)

Norma UNE-EN 749:2004 per al material esportiu.

Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/191, de 25 de novembre,

de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d’aprovació

del Codi d’accessibilitat (DOGC núm. 2043, de 28 d’abril de 1995).

Decret 352/2004, de 27 de juliol, pel qual s’estableixen les condicions higiènico-sanitàries

per a la prevenció i el control de la legionel·losi.

Real Decret 2816/1982, per el que s’aprova el Reglament de Policia d’Espectacles Públics

i d’Activitats Recreatives.

4.1. JUSTIFICACIÓ NORMATIVES

Justificació de la normativa establerta en el PIEC.

En la redacció del present projecte s’han tingut en compte les ordres dictades pel Pla

director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC, maig 2005).

Per tal de complir el PIEC col·locarem els canons a una distancia superior a 1,5m de la

línia de fora banda, complint així també les normes NIDE.

Les baranes que es col·locaran en el camp de futbol seran lliures de qualsevol tipus de

aresta o cantons vius. El materials utilitzats seran d’acer galvanitzat o en cas que no sigui

així estaran protegides amb una pintura d’esmalt, protegint-ho així en els dos casos de les

inclemències del temps.

En el cas dels equipaments esportius s’acreditaran amb les seves corresponents

certificacions conforme compleixen les normes europees UNE-EN.

Els altres punts, estan justificats en el sistema constructiu, en el qual es col·locaran els

sistemes necessaris per tal de complir tots els punts del PIEC, en els temes de drenatge,

estabilitat dels terrenys, planimetries entre d’altres.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

L’especificació dels diferents punts d’afectació de la normativa en aquest tipus d’obres, es

troben descrits a l’annex VIII.

Justificació del compliment del Decret 135/1995

En la redacció del present projecte s’han tingut en compte les ordres dictades pel Decret

135/1995, de 24 de març, de desenvolupament de la llei 20/1991, de 25 de novembre, de

promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques i d’aprovació del codi

d’accessibilitat.

Per complir aquesta normativa les aceres que es realitzaran seran de una amplada

superior a 90cm en totes les parts i en les que s’hagi de realitzar girs seran superiors a

1,50m. Els desnivells que hi hagi es salvaran amb rampes de pendents no superiors a un

8%.

Justificació del compliment del Decret 352/2004

En el present projecte s’han tingut en compte les ordres dictades pel Real Decret

352/2004, del 27 de juliol, pel que s’estableixen els criteris higienico-sanitaries per a la

prevenció i control de la legionel·losis (DOGC 4185 – 29.07.2004).

Les instal·lacions susceptibles d’aplicació d’aquesta normativa en el projecte redacten

són bàsicament la instal·lació de reg per canons, juntament amb el dipòsit de retenció

d’aigua; instal·lacions catalogades de baix risc segons s’estableix a l’article 2 del decret.

Per a les instal·lacions de baix risc cal elaborar programes de manteniment higiènico-

sanitàries adequats a les seves característiques. S’han d’aplicar programes de

manteniment que incloguin, com a mínim, la neteja i, si escau, la desinfecció preventiva

i/o en continu de la instal·lació. les tasques realitzades han d’ anotar-se en un registre

d’activitats de manteniment higiènico-sanitari. La periodicitat de neteja d’aquestes

instal·lacions ha de ser, almenys, d’una vegada a l’any.

Com a mesures de prevenció i segons l’ establert en aquesta llei, s’estableix un sistema

de manteniment adequat a la instal·lació, mitjançant la recomanació de neteja periòdica

de les toveres del sistema de reg i de cloració de l’aigua acumulada mitjançant un

sistema de cloració automàtic.

Homologacions.

En la redacció del present projecte també s’ha tingut en compte la Normativa de la Real

Federació Espanyola de Futbol.

Es sol·licita que la gespa estigui homologada per la Federació Espanyola de Futbol,

complint les homologacions de la F.E. de Futbol de la FIFA i la UEFA.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

5. QUADRE DE TOLERÀNCIES

Fons capsa Subbse

granular

1a capa

d’aglomerat

2a capa

d’aglomerat

Pendent

longitudinal 0% 0% 0% 0%

Pendent transversal 0.8% 0.8% 0.8% 0.8%

Espessor mig ----- 20 cm 4 cm 3 cm

Planimetria màx.

admissible

0.5%

15mm/3mm

0.3%

9mm/3mm

0.2%

6mm/3mm

0.1%

3mm/3mm

6. PLA D’ETAPES.

Una sola etapa d’una duració màxima de setze setmanes.

S’inclou el cronograma com a documentació annexa.

7. CONTROL DE QUALITAT.

L’execució del present projecte es durà a terme amb materials i tècniques constructives

d’ús comú, per la qual cosa no es considera necessària l’elaboració d’ un Programa de

Control de Qualitat específic, malgrat tot hauran de fer-se els controls de qualitat definits

en el Plec de Condicions, etc. i tots aquells que la D.F. consideri durant el transcurs de

l’obra. Per a aquest supòsit es destinarà un 1% del pressupost total de l’ obra.

Les característiques i requisits que hauran de complir els materials i unitats d’obra

integrants del projecte, estaran d’acord amb les determinacions de la normativa

específica d’obligat compliment i en vigor a la data d’executar-se les obres.

Els materials prefabricats com canaletes, vorades, tubs, col·lectors, etc., hauran d’aportar

el corresponent certificat d’homologació.

Els criteris per a la recepció o rebuig dels materials els decidirà la Direcció Facultativa.

En l’annex de Control de Qualitat s’aprofundeix més el tema tractat.

8. REVISIÓ DE PREUS.

No s’inclou cap fórmula de revisió de preus perquè es tracta d’un subministrament i

instal·lació en sis mesos, d’acord amb l’especificat a l’article 1, apartat b, paràgraf segon

del Decret 461/1971, d’ 11 de març (Hisenda), a conseqüència del qual es desenvolupa el

Decret Llei 2/1964, del 4 de febrer, sobre la inclusió de clàusules de revisió en els

contractes de l’Estat i Organisme Autònoms.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

9. PRESSUPOST DEL SUBMINISTRAMENT I INSTAL·LACIÓ.

De conformitat al document núm. 4 d’aquest projecte a on s’indiquen els amidaments i

preus unitaris de l’obra, resulta un import total del pressupost general per contracte de

QUATRE-CENTS VUITANTA MIL SIS-CENTS QUARANTA EUROS (480.640,00 €).

10. CARÀCTER D’OBRA COMPLETA

El present projecte es refereix a una obra completa, susceptible de ser donada al servei

Públic una vegada acabada, reunint els requisits exigits en la Llei 30/2007, de 30

d’octubre, de contractes del sector públic i en la Llei 34/2010, de 5 de agosto, de

modificación de las Leyes 30/2007, de 30 de octubre, de Contratos del Sector Público,

31/2007, de 30 de octubre, sobre procedimientos de contratación en los sectores del

agua, la energía, los transportes y los servicios postales, y 29/1998, de 13 de julio,

reguladora de la Jurisdicción Contencioso-Administrativa para adaptación a la normativa

comunitaria de las dos primeras.

11. RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ

S’adjunta com annex la justificació del decret 105/2008 regulador de la producció i gestió

de residus de la construcció i enderrocs.

Dosrius, juny de 2013

L’arquitecta L’arquitecte tècnic

Sandra Lirio Muñoz Antoni Ruiz Ruiz

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

ANNEX 1

ESTUDI GEOTÈCNIC

Ig

eo

ten

es,

S.L

.P.

Est

udis

geo

lògi

cs i

geot

ècni

cs

In

form

e nº

151

3/10

Pà

gina

3 d

e 41

1. I

NT

RO

DU

CC

IÓ

1.a.

Ant

eced

ents

A p

etic

ió d

el S

r. J

ordi

Par

ceri

sas

s’ha

n re

alitz

at e

ls t

reba

lls

nece

ssar

is p

er a

la

real

itzac

ió d

e l’

estu

di d

e co

mpo

rtam

ent

geot

ècni

c de

l te

rren

y on

ani

rà s

ituad

a la

fut

ura

Bib

liot

eca

Mun

icip

al

a C

an

Bat

lle

en

el

term

e m

unic

ipal

de

D

osri

us

(Mar

esm

e,

Bar

celo

na).

En

el m

omen

t de

la

real

itzac

ió d

els

assa

igs

in s

itu, e

l te

rren

y es

tro

bava

am

b le

s

cote

s re

sulta

nts

de r

ealit

zar

un r

eblim

ent d

e te

rres

. Les

cot

es d

onad

es a

l pre

sent

info

rme

fan

refe

rènc

ia a

la

supe

rfíc

ie d

el t

erre

ny u

n co

p re

bler

t, co

m e

s po

t ap

reci

ar a

les

foto

graf

ies.

La

pluv

iom

etri

a típ

ica

de l

a zo

na é

s d’

entr

e 60

0 i

800

mm

de

prec

ipit

ació

mit

jana

anu

al. A

l’es

tar

en u

na z

ona

de p

lana

al·l

uvia

l és

d’es

pera

r l’

apar

ició

d’u

n ni

vell

freà

tic

amb

una

làm

ina

d’ai

gua

esta

ble.

El v

alor

de

l’ac

cele

raci

ó sí

smic

a bà

sica

de

Dos

rius

és

0.04

.

1.b.

Des

crip

ció

de la

par

cel·l

a

La

zona

d’e

stud

i es

trob

a de

prim

ida

uns

0.50

-1.7

5 m

res

pect

e a

la c

arre

tera

. D

es

del

pont

sob

re l

a R

iera

de

Can

Rim

bles

hi

ha u

na r

ampa

per

bai

xar

fins

al

pla

on e

s

situ

arà

la f

utur

a bi

blio

teca

. A

ques

t pl

a fa

un

lleug

er p

ende

nt a

scen

dent

des

de

la b

anda

de la

rie

ra f

ins

la c

arre

tera

. Act

ualm

ent e

n aq

uest

rep

là h

i ha

una

esco

la.

1.c.

Uso

s de

l sòl

La

parc

el·la

est

udia

da e

ra s

òl n

o ur

bani

tzab

le f

ins

a la

req

ualif

icac

ió d

e la

zon

a.

Dur

ant

els

treb

alls

por

tats

a t

erm

e a

la p

arce

l·la

s’ha

pog

ut c

onst

atar

l’e

xist

ènci

a

d’un

reb

limen

t de

tipus

ant

ròpi

c am

b un

a po

tènc

ia d

e 4.

00-5

.00

m a

prox

imad

amen

t.

Ig

eo

ten

es,

S.L

.P.

Est

udis

geo

lògi

cs i

geot

ècni

cs

In

form

e nº

151

3/10

Pà

gina

4 d

e 41

1.d.

Des

crip

ció

del p

roje

cte

L’o

bjec

tiu

del

pres

ent

estu

di

és

el

de

dete

rmin

ar

les

cara

cter

ísti

ques

geot

ècni

ques

del

sòl

.

Les

car

acte

ríst

ique

s de

l’ed

ific

ació

pro

ject

ada

i el t

ipus

de

terr

eny

estu

diat

són

:

Tip

us d

’edi

fica

ció

Bib

liot

eca

Mun

icip

al

Plan

tes

PB

+1

Supe

rfíc

ie d

e la

par

cel·l

a -

Supe

rfíc

ie to

tal e

difi

cada

17

50 m

2

Supe

rfíc

ie p

er p

lant

a 15

00 m

2

Cla

ssif

icac

ió e

difi

caci

ó C

1

Gru

p de

terr

eny

T3

La

fond

ària

de

les

pros

pecc

ions

a r

eali

tzar

vin

drà

dona

da p

er u

na d

e le

s du

es

segü

ents

opc

ions

:

Fond

ària

ori

enta

tiva

d’i

nves

tiga

ció

reco

man

ada

18

.00

m

Fond

ària

màx

ima

asso

lida

en

els

assa

igs

real

itza

ts

16.5

0 m

no

Gru

ix m

ínim

d’u

nita

t geo

tècn

ica

resi

sten

t 2.

00 m

+ 0

.30

m ·

2 =

2.6

0 m

Gru

ix m

ínim

ass

olit

en

unit

at g

eotè

cnic

a re

sist

ent

3.00

m

sí

La

docu

men

taci

ó pr

esen

tada

pel

pet

icio

nari

a l

’hor

a d’

enca

rreg

ar l

es f

eine

s a

real

itza

r ha

est

at la

seg

üent

:

Plàn

ol to

pogr

àfic

no

Plà

nol d

’em

plaç

amen

t del

pro

ject

e sí

Secc

ions

no

Doc

umen

taci

ó so

bre

la f

onam

enta

ció

prev

ista

no

Alt

res

no

Ig

eo

ten

es,

S.L

.P.

Est

udis

geo

lògi

cs i

geot

ècni

cs

In

form

e nº

151

3/10

Pà

gina

5 d

e 41

2. T

RE

BA

LL

S R

EA

LIT

ZA

TS

Per

tal

d’as

solir

els

obj

ectiu

s pr

opos

ats

s’ha

rea

litza

t un

a in

spec

ció

visu

al d

e la

parc

el·la

, en

la

que

s’ha

pog

ut i

dent

ific

ar e

ls m

ater

ials

que

con

form

en e

l te

rren

y on

es

situ

arà

la f

onam

enta

ció

proj

ecta

da.

La

visi

ta d

’ins

pecc

ió v

a se

r re

alitz

ada

pel

geòl

eg L

oren

zo Z

afri

lla,

el

dia

10 d

e

mar

ç de

201

0.

2.a.

Tre

balls

de

cam

p

S’ha

n re

alitz

at u

n so

ndei

g he

licoï

dal

i do

s so

ndei

gs c

ontin

us a

mb

una

sond

a

TE

CO

INSA

TP3

0/L

R e

n da

ta 1

0, 1

1, 1

5 i

16 d

e m

arç

de 2

010.

Aqu

ests

son

deig

s ha

n

arri

bat

fins

a 1

0.00

, 4.

00 i

16.

50 m

de

fond

ària

res

pect

ivam

ent.

Dur

ant

la r

eali

tzac

ió

d’aq

uest

s, s

’han

rea

litza

t un

a sè

rie

d’as

saig

s de

pen

etra

ció

està

ndar

d SP

T s

egon

s le

s

espe

cifi

caci

ons

de la

nor

ma

“Ass

aig

de p

enet

raci

ó es

tànd

ard

(SPT

) (U

NE

103

-800

-92)

”.

Aqu

ests

ass

aigs

s’h

an r

ealit

zat a

3.0

0, 6

.00

i a 9

.00

m d

e fo

ndàr

ia e

n el

pri

mer

son

deig

i

a 5.

40,

7.80

, 12

.00

i a

14.7

0 m

de

fond

ària

en

el t

erce

r. A

més

, s’

ha d

’esm

enta

r qu

e

s’ha

n fe

t di

vers

os s

onde

igs

que

s’ha

n ha

gut

de f

inal

itzar

a p

ocs

met

res

de p

rofu

ndit

at a

l

trob

ar b

locs

en

el n

ivel

l de

reb

lim

ent

antr

òpic

sup

erfi

cial

que

han

fet

que

es

torc

in e

ls

sond

eigs

o p

er n

o po

der

trav

essa

r aq

uest

s bl

ocs.

Com

plem

entà

riam

ent

s’ha

n re

alit

zat

sis

assa

igs

de p

enet

raci

ó di

nàm

ica

cont

ínua

tipus

DPS

H, d

els

qual

s no

més

es

cons

ider

en v

àlid

s tr

es, s

egon

s le

s es

peci

fica

cion

s de

la

norm

a “A

ssai

g de

pen

etra

ció

dinà

mic

a su

perp

esad

a (D

PSH

) (U

NE

103

.801

.94)

” en

dat

a

10 d

e m

arç

de 2

010,

am

b un

a so

nda

mar

ca R

OL

AT

EC

Els

tre

s as

saig

s no

vàl

ids

es v

an

torç

ar e

n el

s pr

imer

s m

etre

s de

l’a

ssai

g de

gut

a la

pre

sènc

ia d

e bo

los

i bl

ocs

en e

l ni

vell

de r

ebli

men

t an

tròp

ic s

uper

fici

al.

Els

ass

aigs

vàl

ids

han

arri

bat

a le

s co

tes

de 1

3.12

,

13.2

4 i

13.5

5 m

sot

a la

sup

erfí

cie,

fon

dàri

es a

les

que

s’h

a pr

oduï

t el

reb

uig

a la

pene

trac

ió.

La

loca

litza

ció

dels

ass

aigs

es

pot v

eure

a le

s fi

gure

s de

l’an

nex.

Ig

eo

ten

es,

S.L

.P.

Est

udis

geo

lògi

cs i

geot

ècni

cs

In

form

e nº

151

3/10

Pà

gina

6 d

e 41

2.b.

Ass

aigs

de

labo

rato

ri

Els

ass

aigs

de

labo

rato

ri p

orta

ts a

term

e só

n el

s se

güen

ts:

!A

nàli

sis

gran

ulom

ètri

c pe

r ta

mis

at (

UN

E 1

03-1

01-9

5).

!L

ímit

s d’

Att

erbe

rg (

UN

E 1

03-1

03-9

4) (

UN

E 1

03-1

04-9

3).

!T

renc

amen

t a c

ompr

essi

ó si

mpl

e en

roc

a (U

NE

229

50-1

-90)

.

!D

eter

min

ació

del

con

ting

ut d

e l’

ió s

ulfa

t (U

NE

83.

963-

08).

A la

par

cel·l

a es

tudi

ada

s’ha

n re

cone

gut q

uatr

e un

itat

s ge

otèc

niqu

es d

ifer

ents

.

Ass

aig

1a U

nita

t 2a

Uni

tat

3a U

nita

t 4a

Uni

tat

Anà

lisi

s gr

anul

omèt

ric

per

tam

isat

S

í S

í S

í

Lím

its

d’A

tter

berg

S

í S

í S

í

Com

pres

sió

sim

ple

S

í

Con

ting

ut d

e su

lfat

s

Sí

Sí

Sí

No

s’ha

n po

gut

extr

eure

m

ostr

es

inal

tera

des

adeq

uade

s do

nat

el

carà

cter

gran

ular

del

s m

ater

ials

.

Ig

eo

ten

es,

S.L

.P.

Est

udis

geo

lògi

cs i

geot

ècni

cs

In

form

e nº

151

3/10

Pà

gina

7 d

e 41

3. C

AR

AC

TE

RÍS

TIQ

UE

S G

EO

LÒ

GIQ

UE

S

3.a.

Sit

uaci

ó G

eolò

gica

La

parc

el·la

est

udia

da e

s si

tua

sobr

e m

ater

ials

gra

nític

s pe

rtan

yent

s al

bat

òlit

de

la S

erra

lada

Lit

oral

Cat

alan

a.

Aqu

ests

mat

eria

ls c

orre

spon

en a

gra

nodi

orite

s ho

mog

ènie

s de

tex

tura

gra

nuda

i

gra

mig

, am

b pr

esèn

cia

de n

ombr

osos

dic

s i f

ilons

de

pòrf

ir.

Les

gra

nodi

orite

s pe

rtan

yen

a la

fam

ília

de

les

roqu

es g

raní

tique

s, t

erm

e am

b el

qual

es

desi

gnar

an a

par

tir d

’ara

en

aque

st in

form

e.

Per

dam

unt

d’aq

uest

s m

ater

ials

tro

bem

les

sor

res,

arg

iles

i gr

aves

pro

duct

e de

l’er

osió

del

s m

ater

ials

que

con

stit

ueix

en l

a Se

rral

ada

Lito

ral

Cat

alan

a i

que

dura

nt e

l

quat

erna

ri s

’han

ana

t dip

osita

nt e

n el

s fo

ns d

e va

ll de

les

dive

rses

rie

res

que

trav

esse

n la

Serr

alad

a.

Per

tan

t, a

la p

arce

l·la

estu

diad

a ab

ans

de l

a re

alitz

ació

del

s as

saig

s de

cam

p er

a

de p

reve

ure

l’ap

aric

ió d

e du

es u

nita

ts g

eotè

cniq

ues

dife

rent

s.

3.b.

Geo

mor

folo

gia

La

zona

d’e

stud

i es

tro

ba s

obre

la

plan

a al

·luvi

al d

e la

Rie

ra d

e C

an R

imbl

es i

altr

es r

iere

s ad

jace

nts.

La

mor

folo

gia

d’aq

uest

a pl

ana

al·lu

vial

es

trob

a m

olt

mod

ific

ada

per

l’ac

ció

hum

ana.

3.c.

Sis

mic

itat

(N

orm

a de

Con

stru

cció

Sis

mor

esis

tent

(N

CSR

-02)

)

Els

efe

ctes

d’u

n te

rrat

rèm

ol s

obre

un

edif

ici

depe

nen

de l

a se

va c

once

pció

estr

uctu

ral,

de l

a fo

rma

en q

ue e

s tr

ansm

eten

les

one

s sí

smiq

ues

a l’

edif

ici

a tr

avés

del

terr

eny

i de

la s

eva

fona

men

taci

ó.

La

tran

smis

sió

fins

a u

n ed

ific

i de

les

one

s ge

nera

des

en u

n te

rrat

rèm

ol é

s un

feno

men

mol

t co

mpl

ex,

en e

l qu

e in

terv

enen

la

defo

rmab

ilit

at d

inàm

ica

del

terr

eny,

la

potè

ncia

del

sòl

que

cob

reix

el s

ubst

rat r

ocós

, els

acc

iden

ts g

eolò

gics

...

Ig

eo

ten

es,

S.L

.P.

Est

udis

geo

lògi

cs i

geot

ècni

cs

In

form

e nº

151

3/10

Pà

gina

8 d

e 41

Aix

í, es

fa

nece

ssar

i pr

eveu

re l

a fo

rma

en l

a qu

e le

s vi

brac

ions

del

sub

stra

t es

tran

smet

en a

l’ed

ific

i a tr

avés

del

s el

emen

ts d

e fo

nam

enta

ció,

dis

seny

ant a

ques

ts p

erqu

è

els

efec

tes

sigu

in e

l men

ys p

erju

dici

als

poss

ible

s.

Per

la c

onsi

dera

ció

de l

’acc

ió s

ísm

ica

de l

es c

onst

rucc

ions

és

d’ap

lica

ció

la

“Nor

ma

de C

onst

rucc

ió S

ism

orre

sist

ent (

Par

t Gen

eral

i E

difi

caci

ó) N

CS

R-0

2” s

egon

s el

Rea

l Dec

ret 9

97/2

002

de 2

7 de

set

embr

e.

Cla

ssif

icac

ió d

e l’

edif

ici

Seg

ons

aque

sta

norm

a l’

edif

ici

a co

nstr

uir

en a

ques

ta p

arce

l·la

és u

n ed

ific

i

cata

loga

t co

m d

’Im

port

ànci

a N

orm

al,

és a

dir

, qu

e la

des

truc

ció

d’aq

uest

per

un

terr

atrè

mol

pot

oca

sion

ar v

ícti

mes

, int

erro

mpr

e un

ser

vei p

er a

la c

ol·le

ctiv

itat

, o p

rodu

ir

impo

rtan

ts

pèrd

ues

econ

òmiq

ues,

se

nse

que

en

cap

cas

es

trac

ti

d’un

se

rvei

impr

esci

ndib

le n

i pug

ui d

onar

lloc

a e

fect

es c

atas

tròf

ics.

Par

àmet

res

sism

orre

sist

ents

de

la p

arce

l·la

estu

diad

a

Els

va

lors

ut

ilit

zats

pe

r a

la

real

itza

ció

dels

cà

lcul

s de

ls

parà

met

res

sism

orre

sist

ents

són

els

seg

üent

s:

Tip

us I

T

ipus

II

Tip

us I

II

Tip

us I

V

13.0

0 m

4.

00 m

3.

00 m

10

.00

m

Els

par

àmet

res

sism

orre

sist

ents

de

la p

arce

l·la

estu

diad

a só

n el

s se

güen

ts:

Tip

us d

’edi

fici

Im

port

ànci

a N

orm

al

Acc

eler

ació

bàs

ica

(ab)

0.

04

Coe

fici

ent d

e co

ntri

buci

ó (K

) 1.

0

Coe

fici

ent d

e sò

l (C

) 1.

43

Acc

eler

ació

sís

mic

a de

càl

cul (

a c)

0.04

6

Coe

fici

ent a

dim

ensi

onal

de

risc

(?)

1.

0

Coe

fici

ent d

’am

plif

icac

ió d

el te

rren

y (S

) 1.

15

Aix

í do

ncs,

l’a

plic

ació

de

la N

orm

a és

obl

igat

òria

. N

o ob

stan

t, aq

uest

a N

orm

a

s’ex

cept

ua e

n le

s co

nstr

ucci

ons

d’Im

port

ànci

a N

orm

al a

mb

pòrt

ics

ben

arri

ostr

ats

entr

e

sí e

n to

tes

les

dire

ccio

ns q

uan

l’ac

cele

raci

ó sí

smic

a bà

sica

ab

sigu

i in

feri

or a

0,0

8 g.

La

Nor

ma,

per

ò, s

erà

d’ap

lica

ció

en e

ls e

difi

cis

de m

és d

e se

t pl

ante

s si

l’a

ccel

erac

ió

sísm

ica

de c

àlcu

l, a c

, és

igua

l o s

uper

ior

a 0,

08 g

.

Ig

eo

ten

es,

S.L

.P.

Est

udis

geo

lògi

cs i

geot

ècni

cs

In

form

e nº

151

3/10

Pà

gina

9 d

e 41

3.d.

Hid

roge

olog

ia

Dur

ant

la r

eali

tzac

ió d

els

assa

igs

s’ha

tro

bat

el n

ivel

l fr

eàtic

al

volt

ant

dels

10.8

0 m

de

fond

ària

per

sot

a de

l te

rren

y en

el

terc

er s

onde

ig,

pel

que

s’ha

efe

ctua

t un

a

anal

ítica

d’a

igua

.

El r

esul

tat d

e l’

anal

ític

a és

el s

egüe

nt:

Par

àmet

re

Res

ult

at

Diò

xid

de C

arbo

ni

3,52

mg

CO

2/l

Am

oni

0,91

mg/

l

Mag

nesi

26

,27

mg/

l

Sul

fats

45

,76

mg/

l

PH

8,21

u. d

e pH

Res

idu

sec

280,

00 m

g/l

Sego

ns l

a cl

assi

fica

ció

de l

’agr

essi

vita

t qu

ímic

a el

s pa

ràm

etre

s pe

ls d

ifer

ents

tipus

d’e

xpos

ició

són

:

Tip

us d

’exp

osic

ió

Qa

Qb

Qc

Tip

us d

e m

itjà

agre

ssiu

P

aràm

etre

s

Ata

c fe

ble

Ata

c m

itjà

A

tac

fort

Val

or d

el p

H

6.5

– 5.

5 5.

5 –

4.5

< 4

.5

CO

2 ag

ress

iu

(mg

CO

2/l)

15

– 4

0 40

– 1

00

> 1

00

Ió a

mon

i

(mg

NH

4+/l

) 15

– 3

0 30

– 6

0 >

60

Ió m

agne

si

(mg

Mg2+

/l)

300

– 10

00

1000

– 3

000

> 3

000

Ió s

ulfa

t

(mg

SO

42-/l

) 20

0 –

600

600

– 30

00

> 3

000

Aig

ua

Res

idu

sec

(mg/

l)

75 –

150

50

– 7

5 <

50

Ig

eo

ten

es,

S.L

.P.

Est

udis

geo

lògi

cs i

geot

ècni

cs

In

form

e nº

151

3/10

Pà

gina

10

de 4

1

Aix

í do

ncs,

la

mos

tra

anal

itza

da n

o és

agr

essi

va v

ers

el f

orm

igó

sego

ns e

l

capí

tol 2

de

la N

orm

a E

HE

-08.

Cal

ten

ir e

n co

mpt

e qu

e el

niv

ell

freà

tic p

ot o

scil

·lar

amb

el t

emps

don

at e

l

carà

cter

gra

nula

r de

ls s

edim

ents

.

La

pres

ènci

a d’

aigu

a a

la p

arce

l·la

es c

onsi

dera

bai

xa s

egon

s el

CT

E,

la c

ara

infe

rior

del

pav

imen

t en

cont

acte

am

b el

terr

eny

es tr

oba

per

dam

unt d

el n

ivel

l fre

àtic

.

Ig

eo

ten

es,

S.L

.P.

Est

udis

geo

lògi

cs i

geot

ècni

cs

In

form

e nº

151

3/10

Pà

gina

11

de 4

1

4. C

AR

AC

TE

RÍS

TIQ

UE

S G

EO

TÈ

CN

IQU

ES

4.a.

Car

acte

ritz

ació

geo

tècn

ica

Per

fer

la c

arac

teri

tzac

ió g

eotè

cnic

a de

l te

rren

y s’

han

real

itzat

tre

s as

saig

s de

pene

trac

ió d

inàm

ica

cont

ínua

tip

us D

PSH

seg

ons

les

espe

cifi

caci

ons

de l

a no

rma

“Ass

aig

de p

enet

raci

ó di

nàm

ica

supe

rpes

ada

(DPS

H)

(UN

E 1

03.8

01.9

4)”.

El

mèt

ode

es b

asa

en l

a pe

netr

ació

del

ter

reny

mitj

ança

nt u

n va

rilla

tge

acab

at e

n

punt

a, a

mb

una

maç

a i

com

ptan

t el

nom

bre

de c

ops

nece

ssar

is p

er i

ntro

duir

20

cm d

el

sist

ema

dins

del

sòl

. A

par

tir

d’aq

uest

a m

esur

a de

cop

s (e

l qu

e de

nom

inar

em N

20 a

part

ir d

’ara

) es

pot

teni

r un

a id

ea p

untu

al d

el c

ompo

rtam

ent g

eotè

cnic

del

terr

eny.

Les

car

acte

ríst

ique

s de

l si

stem

a de

pen

etra

ció,

aix

í co

m l

’ass

aig

es t

robe

n

norm

alit

zats

, i s

ón le

s se

güen

ts:

Pm

= P

es d

e la

maç

a de

col

peig

(63

.5 K

g).

h= A

lçad

a de

cai

guda

de

la m

aça

(76

cm).

P v=

Pes

del

var

illat

ge +

cap

de

colp

eig

+ e

nclu

sa (

6.31

Kg/

m +

0.8

Kg

+ 7

.2 K

g)

S= S

uper

fíci

e de

la p

unta

ssa

(20

cm2 ).

A p

artir

d’a

ques

tes

dade

s es

pot

tro

bar

el v

alor

de

la r

esis

tènc

ia d

inàm

ica

en

punt

a, v

alor

que

dón

a un

a vi

sió

més

rea

l de

l co

mpo

rtam

ent

del

terr

eny

que

N20

, ja

que

corr

egei

x l’

efec

te q

ue s

obre

la

pene

trac

ió t

é l’

augm

ent

de p

es d

el v

arill

atge

. A

ques

t

parà

met

re s

’ext

reu

de la

fór

mul

a ho

land

esa

clàs

sica

:

P

m2 · h

Rp =

(

Pm +

Pv)

· S

· d

On,

d= P

enet

raci

ó pe

r co

p (2

0/N

20)

(cm

).

Rp=

Res

istè

ncia

din

àmic

a en

pun

ta d

el te

rren

y re

spec

te a

la p

unta

ssa

(Kg/

cm2 ).

Ig

eo

ten

es,

S.L

.P.

Est

udis

geo

lògi

cs i

geot

ècni

cs

In

form

e nº

151

3/10

Pà

gina

12

de 4

1

Per

pode

r ut

ilit

zar

les

fórm

ules

de

cà

lcul

s’

util

itza

la

co

rrel

ació

en

tre

dos

pene

tròm

etre

s se

mbl

ants

. A

ques

ta c

orre

laci

ó es

pot

uti

litz

ar s

empr

e qu

e no

hi

hagi

una

gran

dif

erèn

cia

entr

e el

s do

s pe

netr

òmet

res

a co

mpa

rar.

Les

dad

es o

btin

gude

s am

b un

pode

n tr

ansf

orm

ar-s

e en

les

que

s’h

auri

en o

btin

gut

amb

l’al

tre,

mit

janç

ant

la f

órm

ula

d’E

sopt

:

W2 · H

2 · A

1 · e

1

N1 =

N2 ·

W1 · H

1 · A

2 · e

2

On,

W=

Pes

de

la m

aça.

H=

Alç

ada

de c

aigu

da.

A=

Sup

erfí

cie

tran

sver

sal d

e la

pun

tass

a.

E=

Pen

etra

ció

al ll

arg

de la

qua

l es

mes

ura

el n

ombr

e de

cop

s.

Per

fer

donc

s la

cor

rela

ció

entr

e el

s pe

netr

òmet

res

de t

ipus

Bor

ros

i D

PS

H

s’ut

ilit

zen

els

segü

ents

val

ors:

B

orro

s D

PS

H

Pes

de la

maç

a (W

) 65

Kg

63.5

Kg

Alç

ada

de c

aigu

da (

H)

50 c

m

76 c

m

Supe

rfíc

ie d

e la

pun

tass

a (A

) 16

cm

2 20

cm

2

Pene

trac

ió (

e)

20 c

m

20 c

m

Aix

í do

ncs

la r

elac

ió e

ntre

el

pene

tròm

etre

Bor

ros

i el

pen

etrò

met

re D

PS

H

qued

a es

tabl

erta

per

:

NB

orr

os

= N

DP

SH · 1

.19

Per

corr

elac

iona

r el

s va

lors

de

pene

trac

ió d

inàm

ica

amb

el v

alor

de

Nsp

t s’u

tilitz

a

la f

órm

ula

de D

ahlb

erg:

Nsp

t=

25

· l

og

NB

orr

os

– 1

5.1

6 "

1.1

6

Ig

eo

ten

es,

S.L

.P.

Est

udis

geo

lògi

cs i

geot

ècni

cs

In

form

e nº

151

3/10

Pà

gina

13

de 4

1

Per

a te

rren

ys g

ranu

lars

la p

ress

ió v

erti

cal a

dmis

sibl

e de

ser

vei d

el te

rren

y po

drà

aval

uar-

se m

itja

nçan

t le

s se

güen

ts e

xpre

ssio

ns b

asad

es e

n el

col

peig

Nsp

t ob

ting

ut e

n

l ’as

saig

SPT

.

a) p

er B

* #

1.2

m

Qa

dm=

12

· N

spt

· (1

+ D

/3B

*)

· (S

t /2

5)

kN

/m2

b) p

er B

* [

1.2

m

Qa

dm=

8 · N

spt

· (1

+ D

/3B

*)

· (S

t /2

5)

· ((

B*

+0

,3)/

B*

)2

kN

/m2

On,

St

és

l’as

sent

amen

t tot

al a

dmis

sibl

e, e

n m

m;

Nsp

t és

el

valo

r m

ig d

els

resu

ltats

obt

ingu

ts e

n la

zon

a d’

infl

uènc

ia d

e la

fona

men

taci

ó;

D

és

la f

ondà

ria

defi

nida

en

l’an

nex

F de

l CT

E;

El v

alor

(1

+ D

/3B

*)

a in

trod

uir

a le

s eq

uaci

ons

serà

men

or o

igua

l a 1

,3.

A p

artir

d’a

ques

tes

dade

s i s

ense

l’ex

trac

ció

de m

ostr

es in

alte

rade

s es

pot

fer

una

esti

mac

ió d

e la

cap

acit

at p

orta

nt d

el te

rren

y, e

l que

pas

sa a

mb

mat

eria

ls s

ense

coh

esió

, i

dels

que

no

es p

ot e

xtre

ure

una

mos

tra

útil

per

assa

igs

de l

abor

ator

i (T

all

dire

cte,

Com

pres

sió

Sim

ple,

Con

soli

daci

ó U

nidi

men

sion

al, .

..).

Qua

n la

m

ostr

a ex

tret

a és

pr

ou

cohe

rent

co

m

per

real

itzar

el

s as

saig

s de

labo

rato

ri n

eces

sari

s es

det

erm

inen

els

val

ors

de c

ohes

ió,

angl

e de

fre

gam

ent

inte

rn,

dens

itat

del

mat

eria

l, hu

mita

t i

com

pres

sió

sim

ple.

La

pres

sió

d’es

fond

ram

ent

d’un

a

fona

men

taci

ó di

rect

a vi

ndrà

don

ada

per

l’eq

uaci

ó:

q h =

cK

Nc d c

s c i c

t c +

q0K

Nq

d q s q

i q t q

+ ½

B* _

K N

_ d _

s _ i _

t _

O

n,

Ig

eo

ten

es,

S.L

.P.

Est

udis

geo

lògi

cs i

geot

ècni

cs

In

form

e nº

151

3/10

Pà

gina

14

de 4

1

q h

la

pre

ssió

ver

tica

l d’e

sfon

dram

ent;

q 0K

la

pre

ssió

ver

tica

l ca

ract

erís

tica

al

volt

ant

del

fon a

men

t al

niv

ell

de la

sev

a ba

se;

c K

el

val

or c

arac

terí

stic

de

la c

ohes

ió d

el te

rren

y;

B*

l’

ampl

ada

equi

vale

nt d

el f

onam

ent;

_ K

el p

es e

spec

ífic

car

acte

ríst

ic d

el t

erre

ny p

er s

ota

de l

a ba

se d

el

fona

men

t;

Nc,

Nq,

N_

els

fact

ors

de c

apac

itat

de

carg

a;

d c, d

q, d

_ el

s fa

ctor

s de

pro

fund

itat

;

s c, s

q, s _

el

s co

efic

ient

s co

rrec

tors

d’i

nflu

ènci

a pe

r a

cons

ider

ar la

for

ma

en

plan

ta d

el f

onam

ent;

i c, i

q, i _

el

s co

efic

ient

s co

rrec

tors

d’i

nflu

ènci

a pe

r a

cons

ider

ar l

’efe

cte

de

la in

clin

ació

de

la r

esul

tant

de

les

acci

ons

resp

ecte

la v

erti

cal;

t c, t

q, t _

el

s co

efic

ient

s co

rrec

tors

d’

infl

uènc

ia

per

a co

nsid

erar

la

prox

imit

at d

el f

onam

ent a

un

talú

s.

En

el c

as d

e sò

ls g

ranu

lars

(<

35 %

de

fins

) el

s as

sent

amen

ts e

stim

ats

es t

robe

n

mit

janç

ant l

es s

egüe

nt e

xpre

ssió

:

S i=

fl·f

s·q’ b

·B0.

7 ·Ic

On,

S i

l’as

sent

amen

t mit

jà a

l fin

al d

e la

con

stru

cció

, en

mm

;

q’b

la

pres

sió

efec

tiva

br

uta

apli

cada

en

la

ba

se

de

la

fona

men

taci

ó

(en

kN/m

2 ) ;

B

ampl

e de

la s

abat

a o

de la

llos

a (e

n m

);

f s

un c

oefi

cien

t qu

e de

pèn

de l

es d

imen

sion

s de

la

fona

men

taci

ó di

rect

a,

supo

sada

com

a r

ecta

ngul

ar.

f l és

un

fact

or d

e co

rrec

ció

que

perm

et c

onsi

dera

r l’

exis

tènc

ia d

’una

cap

a

rígi

da p

er s

ota

de l

a sa

bata

a u

na p

rofu

ndit

at i

nfer

ior

a la

pro

duïd

a pe

l

bulb

de

tens

ions

de

la m

atei

xa.

Ig

eo

ten

es,

S.L

.P.

Est

udis

geo

lògi

cs i

geot

ècni

cs

In

form

e nº

151

3/10

Pà

gina

15

de 4

1

En

el c

as d

e m

ater

ials

coh

esiu

s (>

35%

de

fins

) i

de g

rave

s (>

30%

de

part

ícul

es

supe

rior

a 2

0 m

m)

els

asse

ntam

ents

ser

an c

alcu

lats

a p

artir

de

form

ulac

ions

elà

stiq

ues.

4.b.

Com

enta

ri d

els

assa

igs

de p

enet

raci

ó

A p

artir

del

s re

sulta

ts o

btin

guts

del

s as

saig

s de

pen

etra

ció

s’ha

rea

litz

at u

na

corr

elac

ió e

n fu

nció

de

les

resi

stèn

cies

del

terr

eny

obtin

gude

s.

Els

pen

etrò

met

res

mos

tren

un

com

port

amen

t fo

rça

hete

roge

ni d

onan

t un

a gr

an

vari

etat

de

resu

ltats

.

En

prim

er ll

oc, c

al e

smen

tar

un n

ivel

l am

b va

lors

de

pene

trac

ió in

feri

ors

o ig

uals

a 20

(N

20h2

0),

enca

ra q

ue p

untu

alm

ent

es p

oden

ass

olir

val

ors

supe

rior

s. A

ques

t ni

vell

arri

ba f

ins

als

12.0

0-12

.20

m d

e fo

ndàr

ia.

En

sego

n ll

oc,

esm

enta

r qu

e pe

r so

ta d

el p

rim

er n

ivel

l tr

obem

un

nive

ll a

mb

valo

rs d

e pe

netr

ació

sup

erio

rs a

20

(N20

>20

). E

ls v

alor

s de

pen

etra

ció

osci

l·len

ent

re 2

0

i 80

(20<

N20

<80

), to

t i q

ue p

untu

alm

ent e

s po

den

asso

lir v

alor

s su

peri

ors.

Aqu

est n

ivel

l

arri

ba f

ins

als

13.0

0-13

.40

m d

e fo

ndàr

ia.

I pe

r ac

abar

, esm

enta

r qu

e a

13.1

2, 1

3.24

i 1

3.55

m r

espe

ctiv

amen

t s’

ha p

rodu

ït

el r

ebui

g a

la p

enet

raci

ó.

4.c.

Com

enta

ri d

els

assa

igs

de p

enet

raci

ó es

tànd

ard

(SP

T)

A

part

ir

dels

re

sulta

ts

obtin

guts

de

ls

assa

igs

de

pene

trac

ió

està

ndar

d s’

ha

real

itzat

un

a co

rrel

ació

en

fu

nció

de

le

s re

sist

ènci

es

del

terr

eny

obti

ngud

es.

Aqu

ests

ass

aigs

mos

tren

un

com

port

amen

t fo

rça

hete

roge

ni d

onan

t un

a gr

an v

arie

tat

de

resu

ltats

. Cal

esm

enta

r qu

e el

s va

lors

de

pene

trac

ió o

btin

guts

en

els

dife

rent

s as

saig

s

osci

l·len

ent

re 5

i 22

(5<

Nsp

t<22

) ex

cept

e el

s qu

è ha

n do

nat r

ebui

g a

la p

enet

raci

ó.

Ig

eo

ten

es,

S.L

.P.

Est

udis

geo

lògi

cs i

geot

ècni

cs

In

form

e nº

151

3/10

Pà

gina

16

de 4

1

El

resu

ltat

del

s as

saig

s de

pen

etra

ció

està

ndar

d (S

PT

) re

alit

zats

en

els

dife

rent

s

sond

eigs

és

el s

egüe

nt:

Cot

a S

1 S

3

- 1.

00

- 2.

00

- 3.

00

5

- 4.

00

- 5.

00

10

- 6.

00

8

- 7.

00

9

- 8.

00

- 9.

00

11

- 10

.00

-11.

00

-12.

00

22

-13.

00

-14.

00

R

SPT

A

ssai

gs r

eali

tzat

s so

bre

el r

ebli

men

t ant

ròpi

c.

SPT

A

ssai

gs r

eali

tzat

s so

bre

mat

eria

ls q

uate

rnar

is.

SPT

A

ssai

gs r

eali

tzat

s so

bre

el s

ubst

rat g

raní

tic.

4.d.

Car

acte

ritz

ació

lito

lògi

ca i

estr

uct

ural

A

la

parc

el·la

es

tudi

ada

trob

em

quat

re

unit

ats

geot

ècni

ques

di

fere

nts.

E

s

cons

ider

a qu

e la

qua

rta

unit

at g

eotè

cnic

a és

un

nive

ll r

esis

tent

de

cara

a r

ecol

zar

la

fona

men

taci

ó. L

es c

arac

terí

stiq

ues

d’aq

uest

es u

nita

ts s

ón le

s se

güen

ts:

Un

prim

er n

ivel

l fo

rmat

per

gra

ves

sorr

enqu

es a

mb

ind i

cis

de l

lim

de

tona

lita

t

mar

ró q

ue v

a de

s de

la

supe

rfíc

ie f

ins

els

4.00

-5.1

0 m

de

fond

ària

. Din

s d’

aque

st n

ivel

l

es t

robe

n bo

los

i bl

ocs

de m

ida

deci

mèt

rica

i o

casi

onal

men

t de

mid

a m

ètri

ca.

Aqu

est

nive

ll c

orre

spon

a u

n re

blim

ent

antr

òpic

rea

litz

at a

la

zona

. L

a cl

assi

fica

ció

d’aq

uest

s

mat

eria

ls s

egon

s la

cla

ssif

icac

ió U

SCS

és

SW

-SM

.

Ig

eo

ten

es,

S.L

.P.

Est

udis

geo

lògi

cs i

geot

ècni

cs

In

form

e nº

151

3/10

Pà

gina

17

de 4

1

Sond

eig

S1

Ass

aig

SPT

SP

T1

Mos

tra

AJD

-1

Fon

dàri

a 3.

00 m

Gra

va (

> 2

mm

) 48

.4 %

Sorr

a (2

- 0

,08

mm

) 41

.6 %

Tipus de

sòl

Fins

(<

0,0

8 m

m)

10.0

%

Des

del

pun

t de

vist

a re

sist

ent e

s tr

acta

d’u

ns m

ater

ials

flu

ixos

:

Sond

eig

S1

Ass

aig

SPT

SP

T1

Mos

tra

AJD

-1

Fond

ària

3.

00 m

Cla

ssif

icac

ió U

SCS

SW-S

M

Pene

trac

ió d

inàm

ica

NSP

T=

2+

3

Coh

esió

est

imad

a 4.

90 K

N/m

2

Ang

le f

reg.

Int

ern

estim

at

28º

Den

sita

t apa

rent

est

imad

a 19

.12

KN

/m3

Coe

f. d

e pe

rmea

bili

tat

10-2

m/s

Mòd

ul e

làst

ic

4 M

N/m

2

Coe

fici

ent d

e Po

isso

n 0.

30

Els

Lím

its

d’A

tter

berg

d’a

ques

t mat

eria

l són

:

Sond

eig

S1

Ass

aig

SPT

SP

T1

Mos

tra

AJD

-1

Fond

ària

3.

00 m

Lím

it lí

quid

-

Lím

it p

làst

ic

-

Índe

x de

pla

stic

itat

No

plàs

tic

El

pote

ncia

l ex

pans

iu d

’aqu

est

mat

eria

l és

nul

i l

’índ

ex d

e co

l·lap

se d

el m

atei

x

és m

ig.

Ig

eo

ten

es,

S.L

.P.

Est

udis

geo

lògi

cs i

geot

ècni

cs

In

form

e nº

151

3/10

Pà

gina

18

de 4

1

Un

sego

n ni

vell

for

mat

per

sor

res

amb

una

mic

a de

lli m

i a

mb

indi

cis

de g

rava

de t

onal

itat

mar

ró q

ue v

a de

s de

ls 4

.00-

5.1

0 m

fin

s el

s 11

.40-

12.3

0 m

de

fond

ària

. L

a

clas

sifi

caci

ó d’

aque

sts

mat

eria

ls s

egon

s la

cla

ssif

icac

ió U

SC

S é

s S

M.

Son

deig

S1

Ass

aig

SP

T

SPT

2

Mos

tra

AJD

-3

Fon

dàri

a 9.

00 m

Gra

va (

> 2

mm

) 9.

0 %

Sor

ra (

2 -

0,08

mm

) 66

.2 %

Tipus de

sòl

Fin

s (<

0,0

8 m

m)

24.8

%

Des

del

pun

t de

vist

a re

sist

ent e

s tr

acta

d’u

ns m

ater

ials

mit

jana

men

t den

sos:

Son

deig

S

1

Ass

aig

SP

T

SP

T2

Mos

tra

AJD

-3

Fon

dàri

a 9.

00 m

Cla

ssif

icac

ió U

SC

S

SM

Pen

etra

ció

dinà

mic

a N

SP

T=

5+

6

Coh

esió

est

imad

a 9.

81 K

N/m

2

Ang

le f

reg.

inte

rn e

stim

at

30º

Den

sita

t apa

rent

est

imad

a 19

.61

KN

/m3

Coe

f. d

e pe

rmea

bili

tat

10-3

m/s

Mòd

ul e

làst

ic

10 M

N/m

2

Coe

fici

ent d

e P

oiss

on

0.30

Els

Lím

its

d’A

tter

berg

d’a

ques

t mat

eria

l són

:

Son

deig

S

1

Ass

aig

SP

T

SP

T2

Mos

tra

AJD

-3

Fon

dàri

a 9.

00 m

Lím

it lí

quid

-

Lím

it p

làst

ic

-

Índe

x de

pla

stic

itat

N

o pl

àsti

c

Ig

eo

ten

es,

S.L

.P.

Est

udis

geo

lògi

cs i

geot

ècni

cs

In

form

e nº

151

3/10

Pà

gina

19

de 4

1

El

pote

ncia

l ex

pans

iu d

’aqu

est

mat

eria

l és

nul

i l

’ín d

ex d

e co

l·lap

se d

el m

atei

x

és b

aix.

Un

terc

er n

ivel

l fo

rmat

per

gra

ves

amb

forç

a so

rra

i am

b in

dici

s de

lli

m d

e

tona

litat

m

arró

de

s de

ls

11.4

0-12

.30

m

fins

al

s 13

.00-

13.5

0 m

de

fo

ndar

ia.

La

clas

sifi

caci

ó d’

aque

sts

mat

eria

ls s

egon

s la

cla

ssif

icac

ió U

SCS

és S

W-S

M.

Sond

eig

S3

Ass

aig

SPT

SP

T3

Mos

tra

AJD

-6

Fond

ària

12

.00

m

Gra

va (

> 2

mm

) 58

.9 %

Sorr

a (2

- 0

,08

mm

) 34

.5 %

Tipus de

sòl

Fins

(<

0,0

8 m

m)

6.6

%

Des

del

pun

t de

vist

a re

sist

ent e

s tr

acta

d’u

ns m

ater

ials

mitj

anam

ent d

enso

s:

Sond

eig

S3

Ass

aig

SPT

SP

T3

Mos

tra

AJD

-6

Fond

ària

12

.00

m

Cla

ssif

icac

ió U

SCS

SW-S

M

Pene

trac

ió d

inàm

ica

NSP

T=

8+

14

Coh

esió

est

imad

a 9.

81 K

N/m

2

Ang

le f

reg.

inte

rn e

stim

at

32º

Den

sita

t apa

rent

est

imad

a 19

.61

KN

/m3

Coe

f. d

e pe

rmea

bili

tat

10-3

m/s

Mòd

ul e

làst

ic

30 M

N/m

2

Coe

fici

ent d

e Po

isso

n 0.

30

Els

Lím

its

d’A

tter

berg

d’a

ques

t mat

eria

l són

:

Ig

eo

ten

es,

S.L

.P.

Est

udis

geo

lògi

cs i

geot

ècni

cs

In

form

e nº

151

3/10

Pà

gina

20

de 4

1

Son

deig

S

3

Ass

aig

SP

T

SP

T3

Mos

tra

AJD

-6

Fon

dàri

a 12

.00

m

Lím

it lí

quid

-

Lím

it p

làst

ic

-

Índe

x de

pla

stic

itat

N

o pl

àsti

c

El

pote

ncia

l ex

pans

iu d

’aqu

est

mat

eria

l és

nul

i l

’índ

ex d

e co

l·lap

se d

el m

atei

x

és b

aix.

Un

quar

t ni

vell

fo

rmat

pe

r gr

anod

iori

ta

una

mic

a al

tera

da

de

tona

lita

t

blan

quin

osa

amb

mat

isos

neg

res

a pa

rtir

del

s 13

.00-

13.5

0 m

de

fond

ària

. A

ques

t ni

vell

cons

titu

eix

el s

ubst

rat

gran

ític

exi

sten

t a

la z

ona

i pr

esen

ta u

na p

otèn

cia

de d

esen

es d

e

met

res.

Aqu

est

nive

ll p

rese

nta

un g

rau

d’al

tera

ció

III

ja q

ue e

n el

son

deig

s’h

an

recu

pera

t nu

clis

san

s de

la

roca

per

ò la

par

t m

és p

rope

ra a

les

fra

ctur

es e

s de

sfà

al

trob

ar-s

e m

és a

lter

ada.

Des

del

pun

t de

vist

a re

sist

ent e

s tr

acta

d’u

ns m

ater

ials

mol

t dus

os:

Son

deig

S

3

Ass

aig

Tes

tim

oni

Mos

tra

AJD

-8

Fon

dàri

a 15

.00

m

Coh

esió

est

imad

a 3.

32 M

N/m

2

Ang

le f

rega

men

t int

ern

esti

mat

33

.31º

Den

sita

t apa

rent

est

imad

a 25

KN

/m3

Coe

fici

ent d

e pe

rmea

bili

tat

10-9

m/s

Res

istè

ncia

a C

ompr

essi

ó S

impl

e 61

.148

MN

/m2

Mòd

ul e

làst

ic e

stim

at

2000

0 M

N/m

2

Coe

fici

ent d

e P

oiss

on e

stim

at

0.15

Ig

eo

ten

es,

S.L

.P.

Est

udis

geo

lògi

cs i

geot

ècni

cs

In

form

e nº

151

3/10

Pà

gina

21

de 4

1

La

cohe

sió

i l’

angl

e de

fre

gam

ent

inte

rn h

an e

stat

es t

imat

s a

part

ir d

el p

rogr

ama

Roc

Lab

. El p

oten

cial

exp

ansi

u i l

’índ

ex d

e co

l·lap

se d

el m

atei

x és

nul

.

4.e.

Agr

essi

vita

t de

l ter

reny

Els

res

ulta

ts d

e le

s an

àlis

is r

eali

tzad

es p

er d

eter

min

ar l

’agr

essi

vita

t de

l sò

l ve

rs

el f

orm

igó

són

els

segü

ents

:

!D

eter

min

ació

del

con

tingu

t de

l’ió

sul

fat (

UN

E 8

3.96

3-08

):

Sond

eig

S1

S1

S3

S1

Ass

aig

SPT

1 SP

T3

SPT

3 T

esti

mon

i

Mos

tra

AJD

-1

AJD

-3

AJD

-6

AJD

-10

Fond

ària

3.

00 m

9.

00 m

12

.00

m

3.00

m

% S

O3

0.00

28

0.00

37

0.01

05

0.00

65

% S

O4

0.00

33

0.00

44

0.01

26

0.00

78

mg/

kg S

O4

33.3

4 44

.45

125.

95

77.7

9

Aix

í do

ncs,

les

mos

tres

de

sòl

anal

itzad

es e

ns i

ndiq

uen

que

el s

òl n

o és

agr

essi

u

vers

el f

orm

igó.

Ig

eo

ten

es,

S.L

.P.

Est

udis

geo

lògi

cs i

geot

ècni

cs

In

form

e nº

151

3/10

Pà

gina

22

de 4

1

5. C

AP

AC

ITA

T P

OR

TA

NT

I F

ON

AM

EN

TA

CIÓ

A p

arti

r de

les

dad

es d

els

assa

igs

dona

des

en e

ls a

part

ats

ante

rior

s de

l pr

esen

t

info

rme

hem

rea

litz

at l

’anà

lisi

nec

essà

ria

per

a po

der

defi

nir

el c

ompo

rtam

ent

del

terr

eny

sota

div

erso

s su

pòsi

ts d

e fo

nam

enta

ció.

5.a.

Cas

de

saba

tes

Les

con

dici

ons

de c

àrre

ga i

ass

enta

men

ts n

o es

com

plir

ien

a m

enys

de

10.0

0 m

de f

ondà

ria,

ja q

ue e

ls a

ssen

tam

ents

no

seri

en a

dmis

sibl

es (

mol

t sup

erio

rs a

2.5

4 cm

per

a sa

bate

s de

fin

s a

3.0

de c

osta

t).

5.b.

Cas

de

pilo

tatg

e

En

el c

as d

’un

pilo

tatg

e la

res

istè

ncia

a l’

enfo

nsam

ent e

s ca

lcul

arà

a pa

rtir

de

les

segü

ents

exp

ress

ions

:

La

resi

stèn

cia

unit

ària

per

pun

ta p

er u

n pi

lot e

n sò

ls c

ohes

ius

es c

alcu

larà

a p

arti

r

de l’

expr

essi

ó:

q p =

Np·

c u

on,

Np

depè

n de

l’em

potr

amen

t del

pil

ot, p

oden

t ado

ptar

un

valo

r ig

ual a

9;

c u

resi

stèn

cia

al ta

ll s

ense

dre

natg

e.

La

resi

stèn

cia

unit

ària

per

fus

te d

’un

pilo

t en

sòl

s co

hesi

us e

s ca

lcul

arà

a pa

rtir

de l’

expr

essi

ó:

w f =

(10

0·c u

)/(1

00+

c u)

on,

c u

resi

stèn

cia

al ta

ll s

ense

dre

natg

e.

Ig

eo

ten

es,

S.L

.P.

Est

udis

geo

lògi

cs i

geot

ècni

cs

In

form

e nº

151

3/10

Pà

gina

23

de 4

1

La

resi

stèn

cia

unità

ria

per

punt

a pe

r un

pilo

t en

sòl

s gr

anul

ars

es c

alcu

larà

a

part

ir d

e l’

expr

essi

ó:

q p =

fp

· {’ v

p · N

q h

20

MPa

on,

f p =

3

pe

r a

pilo

ts c

lava

ts;

f p =

2.5

pe

r a

pilo

ts f

orm

igon

ats

in s

itu;

{’v p

és

la

pr

essi

ó ve

rtic

al

efec

tiva

al

nive

ll de

la

pu

nta

aban

s

d’in

stal

·lar

el p

ilot

;

Nq

és

el

fact

or

de

capa

cita

t de

cà

rreg

a de

fini

t pe

r l’

expr

essi

ó

(1+

sin|

)/(1

-sin

|)·

e}tg|

, o

n |

és

l’an

gle

de f

rega

men

t in

tern

del

sòl.

La

resi

stèn

cia

unit

ària

per

fus

te d

’un

pilo

t en

sòl

s gr

anul

ars

es c

alcu

larà

a p

arti

r

de l’

expr

essi

ó:

w f =

{’ v

· k f

· f

· tg|

h 1

20 k

Pa

on,

{ ’v

és la

pre

ssió

ver

tica

l efe

ctiv

a al

niv

ell c

onsi

dera

t;

k f

el c

oefi

cien

t d’e

mpe

nta

hori

tzon

tal;

f el

fac

tor

de r

educ

ció

del f

rega

men

t del

fus

te;

|

l’an

gle

de f

rega

men

t int

ern

del s

òl g

ranu

lar.

Tam

bé e

s po

t ca

lcul

ar l

a re

sist

ènci

a a

l’en

fons

amen

t i

la r

esis

tènc

ia p

er f

uste

a

part

ir d

el v

alor

de

l’as

saig

SPT

mitj

ança

nt le

s se

güen

ts e

xpre

ssio

ns:

q p =

fN ·

Nsp

t (M

Pa)

on,

f N =

0.4

per

a p

ilots

cla

vats

f N =

0.2

per

a p

ilots

for

mig

onat

s in

situ

i, w f =

2.5

· N

spt (

kPa)

Ig

eo

ten

es,

S.L

.P.

Est

udis

geo

lògi

cs i

geot

ècni

cs

In

form

e nº

151

3/10

Pà

gina

24

de 4

1

Els

mat

eria

ls p

rese

nts

a la

par

cel·l

a só

n el

s se

güen

t s:

Niv

ell

Fon

dàri

a N

SP

T

Reb

lim

ent

de 0

.00

m f

ins

als

4.00

-5.1

0 m

4

Sorr

es i

grav

es q

uate

rnàr

ies

de 4

.00-

5.10

m f

ins

als

13.0

0-13

.50

m

8

Gra

nodi

orit

a A

par

tir

de 1

3.00

-16.

00 m

50

Am

b aq

uest

s va

lors

de

NS

PT s

’ha

calc

ulat

la

resi

stèn

cia

unit

ària

per

pun

ta i

per

fust

e se

nse

fact

or d

e se

gure

tat i

apl

ican

t un

fact

or d

e se

gure

tat d

e 3.

Els

val

ors

obti

ngut

s

són

els

segü

ents

:

Niv

ell

Reb

lim

ent

Sor

res

i gra

ves

Gra

nodi

orit

a

Res

. per

fus

te (

KN

/m2 )

0 20

12

5

Res

. per

fus

te a

mb

FS

(K

N/m

2 ) 0

6.67

41

.66

Res

. per

pun

ta (

MN

/m2 )

- -

10

Res

. per

pun

ta a

mb

FS

(M

N/m

2 ) -

- 3.

33

Cal

que

tot

s el

s pi

lots

est

igui

n re

colz

ats

sobr

e el

niv

ell

de g

rano

dior

ita.

Aqu

est

nive

ll a

pare

ixer

à en

tre

13.0

0 i

16.0

0 m

de

fond

ària

, tot

i q

ue p

untu

alm

ent

pot

apar

èixe

r

a m

és f

ondà

ria.

Ig

eo

ten

es,

S.L

.P.

Est

udis

geo

lògi

cs i

geot

ècni

cs

In

form

e nº

151

3/10

Pà

gina

25

de 4

1

6. R

IPA

BIL

ITA

T I

EST

AB

ILIT

AT

DE

LE

S E

XC

AV

AC

ION

S

6.a.

Exc

avab

ilita

t

La

natu

rale

sa d

el t

erre

ny i

els

ass

aigs

de

pene

trac

ió r

ealit

zats

ens

ind

ique

n qu

e

ens

trob

em d

avan

t d’

un t

erre

ny e

xcav

able

mit

janç

ant

retr

o-ex

cava

dora

mix

ta,

tot

i qu

e

degu

t a

la p

resè

ncia

de

bloc

s pu

ntua

lmen

t po

t se

r ne

cess

ària

la

utili

tzac

ió d

’un

mar

tell

pneu

màt

ic.

6.b.

Est

abili

tat

dels

tal

usso

s du

rant

les

exca

vaci

ons

Deg

ut a

que

a la

par

cel·l

a es

tudi

ada

qued

aran

talu

ssos

obe

rts

dura

nt e

l mov

imen

t

de te

rres

s’h

a re

alit

zat l

’est

udi d

’est

abil

itat

del

s m

atei

xos.

El c

àlcu

l de

l’al

çada

màx

ima

d’un

talú

s ve

rtic

al e

s re

alitz

a m

itjan

çant

la f

órm

ula

resu

mid

a de

Tay

lor:

H’c

= (

2/3)

Hc

On,

Hc

= (

C/_

) N

s

Els

par

àmet

res

que

inte

rven

en e

n la

fór

mul

a de

Tay

lor

són:

H’c

= a

lçad

a m

àxim

a de

l tal

ús v

ertic

al e

n cm

.

Hc

= a

lçad

a cr

ític

a de

l tal

ús e

n cm

.

C =

coh

esió

en

Kg/

cm2 .

_ =

den

sita

t apa

rent

del

terr

eny

en K

g/cm

3 .

Ns

= f

acto

r d’

esta

bili

tat d

el ta

lús.

Ns

és u

n fa

ctor

que

dep

èn d

e l’

angl

e de

fre

gam

ent

inte

rn i

var

ia e

ntre

3.8

5 pe

r

caso

s m

olt

desf

avor

able

s i

12.0

0 (T

aylo

r, 1

937)

. En

aque

st c

as c

oncr

et e

l va

lor

adop

tat

serà

de

6.00

.

Ig

eo

ten

es,

S.L

.P.

Est

udis

geo

lògi

cs i

geot

ècni

cs

In

form

e nº

151

3/10

Pà

gina

26

de 4

1

Els

val

ors

util

itza

ts p

er r

eali

tzar

els

càl

culs

són

els

seg

üent

s:

Son

deig

S

1

Ass

aig

SP

T

SP

T1

Fon

dàri

a 3.

00 m

Coh

esió

est

imad

a 4.

90 K

N/m

2

Ang

le d

e fr

egam

ent i

nter

n es

tim

at

28º

Den

sita

t apa

rent

est

imad

a 19

.12

KN

/m3

Un

cop

real

itza

ts e

ls c

àlcu

ls s

’obt

é qu

e l’

alça

da c

ríti

ca d

el t

alús

ver

tica

l es

tabl

e

és d

e 1.

54 m

.

Es

reco

man

a qu

e el

s ta

luss

os q

ue h

agin

de

rom

andr

e ve

rtic

als

no s

obre

pass

in e

ls

1.03

m.

Si

els

talu

ssos

han

de

qued

ar d

espr

oteg

its,

o s

uper

en a

ques

ta a

lçad

a, s

e’ls

dona

rà u

n an

gle

de 6

5$ r

espe

cte

a l’

hori

tzon

tal.

Ig

eo

ten

es,

S.L

.P.

Est

udis

geo

lògi

cs i

geot

ècni

cs

In

form

e nº

151

3/10

Pà

gina

27

de 4

1

7. C

ON

CL

USI

ON

S

Don

ades

les

dade

s qu

e es

don

en a

ls a

part

ats

ante

rior

s po

dem

con

clou

re q

ue:

!L

a pa

rcel

·la e

stud

iada

es

situ

a so

bre

mat

eria

ls g

raní

tics

per

tany

ents

al

batò

lit

de l

a

Serr

alad

a L

itora

l Cat

alan

a.

!A

la p

arce

l·la

pode

m d

ifer

enci

ar:

!U

n pr

imer

ni

vell

fo

rmat

pe

r gr

aves

so

rren

ques

am

b in

dici

s de

ll

im

que

corr

espo

nen

a un

reb

limen

t ant

ròpi

c (C

lass

ific

ació

USC

S: S

W-S

M).

!U

n se

gon

nive

ll fo

rmat

per

sor

res

amb

una

mic

a de

llim

i a

mb

indi

cis

de g

rava

(Cla

ssif

icac

ió U

SCS:

SM

).

!U

n te

rcer

niv

ell

form

at p

er g

rave

s am

b fo

rça

sorr

a i

amb

indi

cis

de l

lim

(Cla

ssif

icac

ió U

SCS:

SW

-SM

).

!U

n qu

art

nive

ll fo

rmat

per

gra

nodi

orita

una

mic

a al

tera

da q

ue c

onst

itue

ix e

l

subs

trat

gra

nític

exi

sten

t a la

zon

a.

!E

l val

or d

e l’

acce

lera

ció

bàsi

ca d

e la

gra

veta

t ab

és 0

.04

g.

!E

n el

cas

de

pilo

tatg

e s’

utili

tzar

an e

ls v

alor

s de

res

istè

ncie

s un

itàr

ies

de l

’apa

rtat

5.b.

!D

uran

t la

real

itzac

ió d

els

assa

igs

s’ha

trob

at e

l niv

ell f

reàt

ic a

l vol

tant

del

s 10

.80

m

de f

ondà

ria.

La

mos

tra

anal

itzad

a no

és

agre

ssiv

a ve

rs e

l fo

rmig

ó se

gons

el

capí

tol

2 de

la N

orm

a E

HE

-08

!E

l pot

enci

al e

xpan

siu

i l’í

ndex

de

col·l

apse

del

terr

eny

és b

aix.

!E

l sòl

no

és a

gres

siu

vers

el f

orm

igó.

La

visi

ta a

rea

litz

ar u

n co

p s’

hagi

exe

cuta

t co

mpl

etam

ent

l’ex

cava

ció

perm

etrà

defi

nir

més

exa

ctam

ent a

ques

ts a

spec

tes.

Sant

a E

ulàl

ia d

e R

onça

na, a

25

de m

arç

de 2

010.

Vis

t i P

lau

Lor

enzo

Zaf

rilla

Nie

to

Llic

. en

CC

. Geo

lògi

ques

Col

·legi

at n

º 56

51

Ig

eo

ten

es,

S.L

.P.

Est

udis

geo

lògi

cs i

geot

ècni

cs

In

form

e nº

151

3/10

Pà

gina

28

de 4

1

8. C

ON

DIC

ION

S D

E L

’IN

FO

RM

E I

RE

CO

MA

NA

CIO

NS

Aqu

est i

nfor

me

s’em

et s

egon

s le

s se

güen

ts c

ondi

cion

s:

!E

l co

ntin

gut

d’aq

uest

inf

orm

e és

con

fide

ncia

l, pe

r ta

nt,

IGE

OT

EN

ES

no

faci

lita

rà

info

rmac

ió r

elat

iva

a l’

info

rme

a ex

cepc

ió d

’aut

orit

zaci

ó ex

pres

sa i

per

esc

rit

del

peti

cion

ari.

!N

o s’

auto

ritz

a a

la r

epro

ducc

ió p

arci

al o

tot

al d

e le

s da

des

d’aq

uest

inf

orm

e a

exce

pció

de

per

l’ús

del

pet

icio

nari

i/o

els

tècn

ics

resp

onsa

bles

.

!E

ls r

esul

tats

exp

ress

ats

done

n in

form

ació

úni

cam

ent

sota

la

vert

ical

del

s as

saig

s

port

ats

a te

rme

dura

nt e

l mom

ent e

n el

que

es

van

real

itza

r.

!L

es m

esur

es d

els

nive

lls

pieç

omèt

rics

es

refe

reix

en a

l m

omen

t en

què

es

va

real

itzar

l’as

saig

, pod

ent v

aria

r aq

uest

al l

larg

del

tem

ps.

!IG

EO

TE

NE

S h

a po

sat e

ls m

itja

ns p

erso

nals

i m

ater

ials

ade

quat

s pe

r a

la r

eali

tzac

ió

del p

rese

nt e

stud

i.

!IG

EO

TE

NE

S n

o ac

cept

a m

és r

espo

nsab

ilit

ats

ni o

blig

acio

ns q

ue le

s qu

e co

mpo

rten

els

treb

alls

esp

ecíf

icam

ent e

ncar

rega

ts.

Ig

eo

ten

es,

S.L

.P.

Est

udis

geo

lògi

cs i

geot

ècni

cs

In

form

e nº

151

3/10

Pà

gina

29

de 4

1

Gru

ps P

rinc

ipal

s Sí

mbo

l D

escr

ipci

ó

GW

Gra

ves

ben

grad

uade

s o

barr

eges

am

b so

rres

, am

b

pocs

fin

s o

sens

e G

rave

s ne

tes

GP

Gra

ves

mal

gra

duad

es o

barr

eges

am

b so

rres

am

b

pocs

fin

s o

sens

e

GM

G

rave

s lli

mos

es. B

arre

ges

grav

a-so

rra-

llim

Gra

ves

i sòl

s de

grav

es (

men

ys

del 5

0% d

e la

frac

ció

gros

sa

pass

a pe

l tam

ís

5 U

NE

)

Gra

ves

amb

fins

(més

del

12%

de f

ins)

G

C

Gra

ves

argi

lose

s. B

arre

ges

grav

a-so

rra-

argi

la

SW

Sor

res

ben

grad

uade

s. S

orre

s

amb

grav

es, a

mb

pocs

fin

s o

sens

e So

rres

net

es

SP

Sor

res

mal

gra

duad

es. S

orre

s

amb

grav

a, a

mb

pocs

fin

s o

sens

e

SM

Sorr

es ll

imos

es

Sòl

s de

gra

grui

x (m

és d

el

50%

del

mat

eria

l que

da

retin

gut a

l tam

ís

0.08

UN

E)

Sor

res

i sòl

s

sorr

encs

(m

és

del 5

0% d

e la

frac

ció

gros

sa

pass

a pe

l tam

ís

5 U

NE

)

Sor

res

amb

fins

(més

del

12%

de f

ins)

SC

So

rres

arg

ilose

s

ML

Lli

ms

inor

gàni

cs i

sorr

es

mol

t fin

es. S

orre

s fi

nes

llim

oses

o a

rgilo

ses

CL

A

rgil

es in

orgà

niqu

es d

e

baix

a-m

itja

na p

last

icita

t

Lli

ms

i arg

iles

(lí

mit

líqu

id m

enor

de 5

0)

OL

Llim

s or

gàni

cs i

argi

les

llim

oses

org

àniq

ues

poc

plàs

tique

s

MH

L

lim

s in

orgà

nics

. Lli

ms

plàs

tics

CH

A

rgile

s in

orgà

niqu

es m

olt

plàs

tique

s

Sòl

s de

gra

fi

(més

del

50%

del m

ater

ial

pass

a pe

l tam

ís

0.08

UN

E)

Lli

ms

i arg

iles

(lí

mit

líqu

id m

ajor

de 5

0)

OH

A

rgil

es i

llim

s or

gàni

cs d

e

plas

ticita

t mitj

ana-

alta

Sòls

org

ànic

s (m

olt c

ompr

essi

bles

fàc

ilmen

t

iden

tifi

cabl

es i

de c

olor

s ge

nera

lmen

t neg

re-g

ris)

PT

T

urbe

s i s

òls

mol

t org

ànic

s

Tau

la 1

. Cla

ssif

icac

ió d

els

sòls

seg

ons

el S

iste

ma

Uni

fica

t de

Sòls

USC

S.

Ig

eo

ten

es,

S.L

.P.

Est

udis

geo

lògi

cs i

geot

ècni

cs

In

form

e nº

151

3/10

Pà

gina

30

de 4

1

Tau

la D

.3. C

onsi

stèn

cia

de le

s ar

gile

s

Cla

ssif

icac

ió

Res

istè

ncia

a c

ompr

essi

ó si

mpl

e q

u (k

Pa)

Mol

t tov

a 0

- 25

Tov

a 25

- 5

0

Mit

jana

50

- 1

00

Fer

ma

100

- 20

0

Mol

t fer

ma

200

- 40

0

Dur

a >

400

Tau

la 2

. Con

sist

ènci

a de

les

argi

les

sego

ns e

l CT

E.

Tip

us d

e sò

l

Mol

t tov

aT

ova

Mit

jà

Dur

a M

olt D

ura

C

0 0.

5 1.

0 1.

5 2.

0 L

lim

s %

15

19

22

24

28

C

0 1.

0 1.

5 2.

0 2.

5 L

lim

s ar

gilo

sos

%

12

15

19

22

26

C

0 1.

5 2.

0 2.

5 3.

0 A

rgile

s am

b

Ll <

50

%

8 12

17

20

24

C

0 2.

0 2.

5 3.

0 4.

0 A

rgile

s am

b

Ll >

50

%

4 9

14

17

20

La

cohe

sió

s’ex

pres

sa e

n t/m

2 .

Tau

la 3

. Val

ors

típi

cs d

e co

hesi

ó i a

ngle

de

freg

amen

t int

ern

de s

òls

plàs

tics

.

Tau

la D

.2. C

ompa

cita

t de

les

sorr

es

Cla

ssif

icac

ió

Índe

x SP

T

Mol

t flu

ixa

< 4

Flu

ixa

4 -

10

Mit

jana

11

- 3

0

Den

sa

31 -

50

Mol

t den

sa

> 5

0

Tau

la 4

. Com

paci

tat d

e le

s so

rres

seg

ons

el C

TE

.

Ig

eo

ten

es,

S.L

.P.

Est

udis

geo

lògi

cs i

geot

ècni

cs

In

form

e nº

151

3/10

Pà

gina

31

de 4

1

Tip

us d

e sò

l

Mol

t flu

ixF

luix

M

itjà

D

ens

Mol

t Den

s

C

0 0.

5 1.

0 1.

5 2.

5 G

rave

s i s

orre

s

lim

o-ar

gilo

ses

%

23

25

27

30

32

C

0 1.

0 2.

0 3.

0 4.

0 G

rave

s i s

orre

s

mol

t lim

o-ar

gilo

ses

%

20

22

24

27

29

La

cohe

sió

s’ex

pres

sa e

n t/m

2 .

Tau

la 5

. Val

ors

típic

s de

coh

esió

i a

ngle

de

freg

amen

t in

tern

de

sòls

gra

nula

rs a

mb

fins

plàs

tics

.

Tau

la D

.26.

Val

ors

orie

ntat

ius

de d

ensi

tats

en

sòls

Tip

us d

e sò

ls

# sat

(K

N/m

3 ) # d

(K

N/m

3 )

Gra

va

20-2

2 15

-17

Sorr

a

18-2

0 13

-16

Lli

m

18-2

0 14

-18

Arg

ila

16-2

2 14

-21

Tau

la 6

. Val

ors

orie

ntat

ius

de d

ensi

tats

en

sòls

seg

ons

el C

TE

.

Tau

la D

.27

Pro

piet

ats

bàsi

ques

del

s sò

ls

Tip

us d

e sò

ls

Pes

esp

. apa

rent

(K

N/m

3 ) A

ngle

de

freg

. int

ern

Gra

va

19-2

2 34

º-45

º

Sor

ra

17-2

0 30

º-36

º

Lli

m

17-2

0 25

º-32

º

Arg

ila

15-2

2 16

º-28

º

Sòl

veg

etal

17

25

º

Ter

rapl

è 17

30

º

Ped

rapl

è 18

40

º

Tau

la 7

. Pro

piet

ats

bàsi

ques

del

s sò

ls n

atur

als

i del

s re

blim

ents

seg

ons

el C

TE

Ig

eo

ten

es,

S.L

.P.

Est

udis

geo

lògi

cs i

geot

ècni

cs

In

form

e nº

151

3/10

Pà

gina

32

de 4

1

T

aula

8. C

orre

laci

ó en

tre

els

assa

igs

SP

T i

CP

T a

mb

l’an

gle

de f

rega

men

t int

ern

efec

tiu

en s

òls

gran

ular

s se

gons

el C

TE

(F

igur

a D

.1).

Tau

la D

.23.

Val

ors

orie

ntat

ius

de N

SPT, r

esis

tènc

ia a

C.S

. i m

òdul

elà

stic

en

sòls

.

Tip

us d

e sò

l N

SPT

q u (

KN

/m2 )

E(M

N/m

2 )

Sòls

flu

ixos

o m

olt f

luix

os

<10

0-

80

<8

Sòls

flu

ixos

o to

us

10-2

5 80

-150

8-

40

Sòl

s m

itja

ns

25-5

0 15

0-30

0 40

-100

Sòls

com

pact

es o

dus

os

50-r

ebui

g 30

0-50

0 10

0-50

0

Roq

ues

tove

s re

buig

50

0-50

00

500-

8000

Roq

ues

dure

s re

buig

50

00-4

0000

80

00-1

5000

Roq

ues

mol

t dur

es

rebu

ig

>40

000

>15

000

Tau

la 9

. V

alor

s or

ient

atiu

s de

NS

PT,

resi

stèn

cia

a co

mpr

essi

ó si

mpl

e i

mòd

ul e

làst

ic e

n

sòls

seg

ons

el C

TE

.

Tau

la D

.24.

Val

ors

orie

ntat

ius

del c

oefi

cien

t de

Poi

sson

Tip

us d

e sò

l C

oefi

cien

t de

Poi

sson

Arg

iles

tove

s no

rmal

men

t con

soli

dade

s 0.

40

Arg

iles

mit

jane

s 0.

30

Arg

iles

dur

es i

prec

onso

lida

des

0.15

Sor

res

i sòl

s gr

anul

ars

0.30

Tau

la 1

0. V

alor

s or

ient

atiu

s de

l coe

fici

ent d

e P

oiss

on s

egon

s el

CT

E.

Ig

eo

ten

es,

S.L

.P.

Est

udis

geo

lògi

cs i

geot

ècni

cs

In

form

e nº

151

3/10

Pà

gina

33

de 4

1

Exp

ansi

vita

t B

aixa

M

itja

na

Alt

a M

olt a

lta

Índe

x de

pla

stic

itat

< 1

8 15

– 2

8 25

– 4

0 >

35

Lím

it líq

uid

< 3

0 30

– 6

0 40

– 6

0 >

60

% ta

mís

nº2

00 A

STM

>

30

30 –

60

60 –

95

> 9

5

Lam

be (

CPV

) 0

– 2

2 –

4 4

– 6

6 -

12

W/W

l >

0.5

5 0.

55 –

0.3

7 0.

37 –

0.2

5 <

0.2

5

W/W

p >

1.0

1.

0 –

0.8

0.8

– 0.

6 <

0.6

Pres

sió

màx

. inf

la. (

kg/c

m2 )

< 0

.3

0.3

– 1.

2 1.

2 –

3.0

> 3

.0

Infl

a. p

roba

ble

supe

rf. (

cm)

0 –

1 1

– 3

3 –

7 >

7

% I

nfla

men

t pro

babl

e <

1

1.5

3 –

10

> 1

0

Tau

la 1

1. C

rite

ris

per

aval

uar

el p

oten

cial

exp

ansi

u.

Gra

u de

col

·laps

e P

es e

spec

ífic

sec

(K

N/m

3 ) P

oten

cial

de

col·l

apse

Bai

x >

14.0

<

0.25

Bai

x a

mit

jà

12.0

-14.

0 0.

25-1

.0

Mitj

à a

alt

10.0

-12.

0 1.

0-5.

0

Alt

a m

olt a

lt

<10

.0

>5.

0

Tau

la 1

2. C

rite

ris

per

aval

uar

el p

oten

cial

de

col·l

apse

.

Tip

us d

’exp

osic

ió

Qa

Qb

Qc

Tip

us d

e m

itja

agre

ssiu

P

aràm

etre

s

Ata

c fe

ble

Ata

c m

itjà

A

tac

fort

Gra

u d’

acid

esa

Bau

man

n-G

ully

> 2

00

- -

Sòl

Ió

sul

fat

(mg

SO

42-/K

g

sòl s

ec)

2.00

0 –

3.00

0 3.

000

– 12

.000

>

12.

000

Tau

la 1

3. C

lass

ific

ació

de

l’ag

ress

ivita

t quí

mic

a se

gons

EH

E.

Ig

eo

ten

es,

S.L

.P.

Est

udis

geo

lògi

cs i

geot

ècni

cs

In

form

e nº

151

3/10

Pà

gina

34

de 4

1

Tau

la D

.28.

Val

ors

orie

ntat

ius

del c

oefi

cien

t de

per

mea

bilit

at

Tip

us d

e sò

l K

z (m

/s)

Gra

va n

eta

> 1

0-2

Sorr

a ne

ta i

barr

eja

de g

rava

i so

rra

neta

10

-2 –

10-5

Sorr

a fi

na, l

lim

, bar

reja

de

sorr

a, ll

ims

i arg

iles

10

-5 –

10-9

Arg

iles

<

10-9

Tau

la 1

4. V

alor

s or

ient

atiu

s de

l coe

fici

ent d

e pe

rmea

bili

tat s

egon

s el

CT

E.

T

aula

D.2

9. V

alor

s or

ient

atiu

s de

l coe

fici

ent

de b

alas

t, K

30

Tip

us d

e sò

l K

30 (

MN

/m3 )

Arg

ila

tova

15

-30

Arg

ila

mit

ja

30-6

0

Arg

ila

dura

60

-200

Lli

m

15-4

5

Sor

ra f

luix

a 10

-30

Sor

ra m

itja

30

-90

Sor

ra c

ompa

cta

90-2

00

Gra

va s

orre

nca

flui

xa

70-1

20

Gra

va s

orre

nca

com

pact

a 12

0-30

0

Mar

gues

arg

ilos

es

200-

400

Roq

ues

una

mic

a al

tera

des

300-

5000

Roq

ues

sane

s >

5000

Tau

la 1

5. V

alor

s or

ient

atiu

s de

l coe

fici

ent d

e ba

last

(K

30)

sego

ns e

l CT

E.

Ig

eo

ten

es,

S.L

.P.

Est

udis

geo

lògi

cs i

geot

ècni

cs

In

form

e nº

151

3/10

Pà

gina

35

de 4

1

Foto

1. V

ista

de

la z

ona

d’es

tudi

.

Foto

3. S

ituac

ió d

e l’

assa

ig P

1.

Foto

5. S

ituac

ió d

el s

onde

ig S

1.

Foto

2. V

ista

de

la z

ona

d’es

tudi

.

Foto

4. S

ituac

ió d

e l’

assa

ig P

2.

Foto

6.

D

etal

l de

la

m

ostr

a ex

tret

a

mit

janç

ant

l’as

saig

S

PT1

del

S1

a

3.00

m d

e fo

ndàr

ia.

Ig

eo

ten

es,

S.L

.P.

Est

udis

geo

lògi

cs i

geot

ècni

cs

In

form

e nº

151

3/10

Pà

gina

36

de 4

1

Foto

7.

D

etal

l de

la

m

ostr

a ex

tret

a

mit

janç

ant

l’as

saig

S

PT2

del

S1

a

6.00

m d

e fo

ndàr

ia.

Foto

9. S

itua

ció

del s

onde

ig S

2.

Foto

11

. T

esti

mon

i re

cupe

rat

del

sond

eig

S2 d

e 3.

00-4

.00

m d

e fo

ndàr

ia.

Fot

o 8.

D

etal

l de

la

m

ostr

a ex

tret

a

mit

janç

ant

l’as

saig

S

PT3

del

S1

a

9.00

m d

e fo

ndàr

ia.

Fot

o 10

. T

esti

mon

i re

cupe

rat

del

sond

eig

S2

de 0

.00-

3.00

m d

e fo

ndàr

ia.

Fot

o 12

. Sit

uaci

ó de

l son

deig

S3

Ig

eo

ten

es,

S.L

.P.

Est

udis

geo

lògi

cs i

geot

ècni

cs

In

form

e nº

151

3/10

Pà

gina

37

de 4

1

Foto

13

. T

estim

oni

recu

pera

t de

l

sond

eig

S3 d

e 0.

00-3

.00

m d

e fo

ndàr

ia.

Foto

15

. T

estim

oni

recu

pera

t de

l

sond

eig

S3 d

e 6.

00-9

.00

m d

e fo

ndàr

ia.

Foto

17

. T

estim

oni

recu

pera

t de

l

sond

eig

S3

de

12.0

0-15

.00

m

de

fond

ària

.

Foto

14

. T

estim

oni

recu

pera

t de

l

sond

eig

S3 d

e 3.

00-6

.00

m d

e fo

ndàr

ia.

Fo

to

16.

Tes

timon

i re

cupe

rat

del

sond

eig

S3

de

9.00

-12.

00

m

de

fond

ària

.

Fo

to

18.

Tes

timon

i re

cupe

rat

del

sond

eig

S3

de

15.0

0-16

.50

m

de

fond

ària

.

Ig

eo

ten

es,

S.L

.P.

Est

udis

geo

lògi

cs i

geot

ècni

cs

In

form

e nº

151

3/10

Pà

gina

38

de 4

1

Foto

19

. D

etal

l de

la

m

ostr

a ex

tret

a

mit

janç

ant

l’as

saig

S

PT1

del

S3

a

5.40

m d

e fo

ndàr

ia.

Foto

21

. D

etal

l de

la

m

ostr

a ex

tret

a

mit

janç

ant

l’as

saig

S

PT3

del

S3

a

12.0

0 m

de

fond

ària

.

Fot

o 23

. D

etal

l d’

un

bloc

de

gr

anit

exis

tent

din

s de

l reb

lim

ent.

Fot

o 20

. D

etal

l de

la

m

ostr

a ex

tret

a

mit

janç

ant

l’as

saig

S

PT2

del

S3

a

7.80

m d

e fo

ndàr

ia.

Fot

o 22

. T

alus

sos

dels

vol

tant

s de

la

zona

d’

estu

di

on

s’ob

serv

a l’

orig

en

antr

òpic

del

s m

ater

ials

.

Fot

o 24

. Z

ona

on

s’ha

n fe

t di

vers

os

sond

eigs

que

s’h

an h

agut

d’a

band

onar

per

la p

resè

ncia

de

bolo

s i b

locs

.

020m

P1(-1.36)

P2(-0.92)

P3(-0.28)

S2(-1.13)

S3(-1.13)

S1(-1.55)

Figura

1.Situació

delspuntsd’assaig Inform

enº1513/10

Pàgina39de41

Ige

ote

ne

s,

S.L

.P.

Estu

dis

ge

olò

gic

sig

eo

tècn

ics

Cota

mesuradaen

lapartsuperiordel’estrep

delnoupont

0.00

Assaigsrealitzats

Intentsd’assaig

Figura2.TallA-A’delaparcel·la.

Informenº1513/10Pàgina40de41

Igeotenes,S.L.P.Estudisgeològicsigeotècnics

-18

-17

-16

-15

-14

-13

-12

-11

-10

-9

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

0P1 S3 P2

Escala1:200 Gravasorrencaambindicisdellimdetonalitatmarró(Reblimentantròpic).

Sorraambunamicadellimiambindicisdegravadetonalitatmarró.

Gravaambforçasorraiambindicisdellimdetonalitatmarró.

Granodioritadetonalitatblanquinosaambmatisosnegres(nivellfonamentació).

P1(-1.36)

P2(-0.92)

P3(-0.28)

S2(-1.13)

S3(-1.13)

S1(-1.55)

A

A’

AA’

-16

-15

-14

-13

-12

-11

-10-9-8-7-6-5-4-3-2-10

Escala1:200

Gravasorrenca

ambindicisdellim

detonalitatmarró

(Reblimentantròpic).

Sorraam

bunamicadellim

iam

bindicisdegravadetonalitatmarró.

Gravaam

bforçasorraiam

bindicisdellim

detonalitatmarró.

Granodioritadetonalitatblanquinosa

ambmatisosnegres(nivellfonam

entació).

Figura

3.TallB-B’delaparcel·la.

Inform

enº1513/10

Pàgina41de41

Ige

ote

ne

s,

S.L

.P.

Estu

dis

ge

olò

gic

sig

eo

tècn

ics

S1

P1(-1.36)

P2(-0.92)

P3(-0.28)

S2(-1.13)

S3(-1.13)

S1(-1.55)

P1

B

B’

BB’

Ige

ote

nes,

S.L

.E

stu

dis

ge

olò

gic

s i g

eo

tècn

ics

NÚ

M.

D’A

CT

A:

A

R20

18

DA

TA

:

22/0

3/20

10

N

ÚM

. E

XP

.:

10/

1513

Pla

ça d

e l’A

junt

amen

t, 2-

4, S

oter

rani

A

0

8187

San

ta E

ulàl

ia d

e R

onça

na

Tel

: 93

8446

708

E

-Mai

l: ig

eote

nes@

igeo

tene

s.co

m

Pàg

. 1 d

e 17

INF

OR

ME

D’A

SS

AIG

S D

E C

AM

P :

AC

TA

DE

RE

SU

LT

AT

S

N

ÚM

. D’A

CT

A:

AR

2018

N

ÚM

. EX

P:

10

/151

3

DA

TA

D’E

MIS

SIÓ

: 22

/03/

2010

SR

./S

RA

. . .

. .

. . .

. . .

: -

EM

PR

ES

A .

. .

. .

. .

. :

Aju

ntam

ent

de D

osriu

s

N.I

.F. .

. . .

. . .

. . .

. . .

: P

08

07

40

0G

DO

MIC

ILI

. . .

. .

. .

. .

: C

/ S

ant

Ant

oni n

º1

08

319

Dos

rius

LOC

ALI

TZ

AC

IÓ O

BR

A .

. .

. :

Bib

liote

ca M

unic

ipal

Can

Bat

lle

Do

sriu

s

DA

TA

MO

ST

RE

IG .

. .

. . .

. .

:

10/0

3/20

10,

11/0

3/20

10,

15/0

3/20

10,

16/0

3/20

10

AS

SA

IGS

RE

AL

ITZ

AT

S:

Son

dei

g he

lico

ïdal

(fo

ra d

’acr

edita

ció

GT

C)*

S

ond

eig

cont

inu

(XP

P9

4-20

2)

Ass

aig

de

pen

etra

ció

stan

dard

(S

PT

) (U

NE

103

-800

-92)

P

resa

de

mos

tra

inal

tera

da (

XP

P94

-202

) A

ssai

g d

e pe

net

raci

ó d

inàm

ica

supe

rpes

ada

(U

NE

103

-801

-94)

*

Son

deig

rea

litza

t am

b la

fina

litat

de

pode

r po

rtar

a t

erm

e as

saig

s co

ntem

plat

s en

l’ac

redi

taci

ó G

TC

i te

nir

una

lleug

era

idea

del

s m

ater

ials

exi

sten

ts.

El

pre

sen

t in

form

e co

nté

l’e

xpo

sici

ó d

els

res

ulta

ts o

btin

gu

ts e

n e

ls a

ssa

igs

de

ca

mp

re

alit

zats

, a

just

an

t-se

a l

es d

irec

triu

s m

arc

ade

s p

er

la

Nor

ma

UN

E-E

N I

SO

/IEC

170

25:2

005

aplic

ada

als

aspe

ctes

que

esp

ecifi

ca e

l Dec

ret

257/

2003

de

21 d

’Oct

ubre

.

Els

ass

aigs

de

cam

p de

talla

ts e

n l’a

part

at a

nter

ior

han

esta

t re

alitz

ats

segu

int

les

norm

ativ

es a

llà r

elac

iona

des.

Els

re

sulta

ts

es

con

sid

ere

n p

ropi

eta

t d

el

Clie

nt

i, se

nse

au

torit

zaci

ó

prè

via

, IG

EO

TE

NE

S

S.L

. s’

abs

tind

rà

de

co

mu

nic

ar-l

os

a

terc

ers.

IG

EO

TE

NE

S S

.L.

no

es

fa r

esp

onsa

ble

de

la i

nte

rpre

taci

ó o

ús i

nde

gut

que

es

pugu

i fe

r d’

aque

st d

ocum

ent

, la

re

prod

ucci

ó d

el q

ual

est

à to

talm

ent

proh

ibid

a. N

o s’

auto

ritza

la s

eva

publ

icac

ió o

rep

rodu

cció

sen

se e

l con

sent

imen

t d’

IGE

OT

EN

ES

S.L

.

Ige

ote

nes,

S.L

.E

stu

dis

ge

olò

gic

s i g

eo

tècn

ics

NÚ

M.

D’A

CT

A:

A

R20

18

DA

TA

:

22/0

3/20

10

N

ÚM

. E

XP

.:

10/

1513

Pla

ça d

e l’A

junt

amen

t, 2-

4, S

oter

rani

A

0

8187

San

ta E

ulàl

ia d

e R

onça

na

Tel

: 93

8446

708

E

-Mai

l: ig

eote

nes@

igeo

tene

s.co

m

Pàg

. 2 d

e 17

Ass

aig

de

pen

etra

ció

din

àmic

a su

per

pes

ada

(UN

E 1

03-8

01-9

4)

Nº

exp

ed

ien

t:10-1

513

Ad

reça o

bra

:

Po

bla

ció

:

Data

assaig

:

H.

inic

i-H

. fi

nal:

10h50m

- 1

1h40m

Eq

uip

: P

. R

ola

tec

ML-7

6-A

Nº

assaig

:1

Co

ta:

-1,3

6 m

Massa d

isp

. co

lpeig

:108 k

g

Fo

nd

. (m

)N

20

Rp

Fo

nd

. (m

)N

20

Rp

0.2

08

79

10

.20

17

92

0.4

09

89

10

.40

18

98

0.6

07

69

10

.60

19

10

3

0.8

03

30

10

.80

16

87

1.0

07

64

11

.00

11

57

1.2

06

55

11

.20

12

62

1.4

01

91

1.4

01

57

8

1.6

01

91

1.6

01

89

4

1.8

02

18

11

.80

15

78

2.0

01

81

2.0

01

36

5

2.2

01

81

2.2

04

12

05

2.4

02

17

12

.40

31

15

5

2.6

04

34

12

.60

32

16

0

2.8

03

25

12

.80

59

29

4

3.0

01

29

51

3.0

04

22

01

3.2

02

62

06

13

.20

R-

3.4

02

92

30

13

.40

3.6

03

42

69

13

.60

3.8

02

21

74

13

.80

4.0

01

71

26

14

.00

4.2

01

51

12

14

.20

4.4

01

28

91

4.4

0

4.6

01

91

41

14

.60

4.8

01

28

91

4.8

0

5.0

04

28

15

.00

5.2

03

21

15

.20

5.4

02

14

15

.40

5.6

01

71

5.6

0

5.8

02

14

15

.80

6.0

02

13

16

.00

6.2

04

26

16

.20

6.4

07

46

16

.40

6.6

01

06

61

6.6

0

6.8

01

17

31

6.8

0

7.0

09

57

17

.00

7.2

04

25

17

.20

7.4

04

25

17

.40

7.6

01

16

91

7.6

0

7.8

01

48

81

7.8

0

8.0

01

16

61

8.0

0

8.2

01

27

21

8.2

0

8.4

01

27

21

8.4

0

8.6

01

06

01

8.6

0

8.8

01

16

61

8.8

0

9.0

01

16

31

9.0

0

9.2

09

51

19

.20

9.4

01

48

01

9.4

0

9.6

01

48

01

9.6

0

9.8

01

81

02

19

.80

10

.00

18

98

20

.00

Ob

serv

acio

ns:

Rebuig

a 1

3,1

2 m

de f

ondària.

10/0

3/2

010

Massa v

ar.

:6,1

55 k

g

" v

ari

llatg

e:

32 m

m

Lo

ng

itu

d v

ar.

:1 m

Dosr

ius

Bib

liote

ca M

unic

ipal C

an B

atll

e

Tip

us p

un

ta:

perd

uda

Massa p

un

ta:

0,7

25 k

g

0,0

0

1,0

0

2,0

0

3,0

0

4,0

0

5,0

0

6,0

0

7,0

0

8,0

0

9,0

0

10,0

0

11,0

0

12,0

0

13,0

0

14,0

0

15,0

0

16,0

0

17,0

0

18,0

0

19,0

0

20,0

0

02

040

60

80

100

N20

Fondària (m)

Ige

ote

nes,

S.L

.E

stu

dis

ge

olò

gic

s i g

eo

tècn

ics

NÚ

M.

D’A

CT

A:

A

R20

18

DA

TA

:

22/0

3/20

10

N

ÚM

. E

XP

.:

10/

1513

Pla

ça d

e l’A

junt

amen

t, 2-

4, S

oter

rani

A

0

8187

San

ta E

ulàl

ia d

e R

onça

na

Tel

: 93

8446

708

E

-Mai

l: ig

eote

nes@

igeo

tene

s.co

m

Pàg

. 3 d

e 17

Ass

aig

de

pen

etra

ció

din

àmic

a su

per

pes

ada

(UN

E 1

03-8

01-9

4)

Nº

exp

ed

ien

t:10-1

513

Ad

reça o

bra

:

Po

bla

ció

:

Data

assaig

:

H.

inic

i-H

. fi

nal:

12h58m

- 1

3h48m

Eq

uip

: P

. R

ola

tec

ML-7

6-A

Nº

assaig

:2

Co

ta:

-0,9

2 m

Massa d

isp

. co

lpeig

:108 k

g

Fo

nd

. (m

)N

20

Rp

Fo

nd

. (m

)N

20

Rp

0.2

01

41

38

10

.20

12

65

0.4

01

51

48

10

.40

10

54

0.6

01

11

08

10

.60

10

54

0.8

09

89

10

.80

12

65

1.0

08

73

11

.00

10

52

1.2

05

46

11

.20

11

57

1.4

04

36

11

.40

11

57

1.6

04

36

11

.60

15

78

1.8

07

64

11

.80

20

10

4

2.0

04

34

12

.00

20

10

0

2.2

06

51

12

.20

26

13

0

2.4

06

51

12

.40

44

22

0

2.6

06

51

12

.60

28

14

0

2.8

05

42

12

.80

42

21

0

3.0

01

07

91

3.0

01

99

1

3.2

03

24

13

.20

60

28

8

3.4

04

32

13

.40

R-

3.6

05

40

13

.60

3.8

05

40

13

.80

4.0

06

45

14

.00

4.2

05

37

14

.20

4.4

01

41

04

14

.40

4.6

01

61

19

14

.60

4.8

01

18

21

4.8

0

5.0

01

61

12

15

.00

5.2

01

17

71

5.2

0

5.4

09

63

15

.40

5.6

01

07

01

5.6

0

5.8

01

28

41

5.8

0

6.0

01

27

91

6.0

0

6.2

01

17

31

6.2

0

6.4

01

06

61

6.4

0

6.6

01

59

91

6.6

0

6.8

01

49

31

6.8

0

7.0

01

38

21

7.0

0

7.2

01

48

81

7.2

0

7.4

01

27

51

7.4

0

7.6

01

27

51

7.6

0

7.8

01

16

91

7.8

0

8.0

01

16

61

8.0

0

8.2

01

27

21

8.2

0

8.4

01

06

01

8.4

0

8.6

01

27

21

8.6

0

8.8

01

59

01

8.8

0

9.0

01

69

11

9.0

0

9.2

01

58

51

9.2

0

9.4

01

58

51

9.4

0

9.6

01

26

81

9.6

0

9.8

01

26

81

9.8

0

10

.00

16

87

20

.00

Ob

serv

acio

ns:

Rebuig

a 1

3,2

4 m

de f

ondària.

10/0

3/2

010

Massa v

ar.

:6,1

55 k

g

" v

ari

llatg

e:

32 m

m

Lo

ng

itu

d v

ar.

:1 m

Dosr

ius

Bib

liote

ca M

unic

ipal C

an B

atll

e

Tip

us p

un

ta:

perd

uda

Massa p

un

ta:

0,7

25 k

g

0,0

0

1,0

0

2,0

0

3,0

0

4,0

0

5,0

0

6,0

0

7,0

0

8,0

0

9,0

0

10,0

0

11,0

0

12,0

0

13,0

0

14,0

0

15,0

0

16,0

0

17,0

0

18,0

0

19,0

0

20,0

0

02

040

60

80

100

N20

Fondària (m)

Ige

ote

nes,

S.L

.E

stu

dis

ge

olò

gic

s i g

eo

tècn

ics

NÚ

M.

D’A

CT

A:

A

R20

18

DA

TA

:

22/0

3/20

10

N

ÚM

. E

XP

.:

10/

1513

Pla

ça d

e l’A

junt

amen

t, 2-

4, S

oter

rani

A

0

8187

San

ta E

ulàl

ia d

e R

onça

na

Tel

: 93

8446

708

E

-Mai

l: ig

eote

nes@

igeo

tene

s.co

m

Pàg

. 4 d

e 17

Ass

aig

de

pen

etra

ció

din

àmic

a su

per

pes

ada

(UN

E 1

03-8

01-9

4)

Nº

exp

ed

ien

t:10-1

513

Ad

reça o

bra

:

Po

bla

ció

:

Data

assaig

:

H.

inic

i-H

. fi

nal:

14h00m

- 1

4h58m

Eq

uip

: P

. R

ola

tec

ML-7

6-A

Nº

assaig

:3

Co

ta:

-0,2

8 m

Massa d

isp

. co

lpeig

:108 k

g

Fo

nd

. (m

)N

20

Rp

Fo

nd

. (m

)N

20

Rp

0.2

01

11

08

10

.20

10

54

0.4

01

41

38

10

.40

13

71

0.6

08

79

10

.60

18

98

0.8

07

69

10

.80

16

87

1.0

05

46

11

.00

14

73

1.2

02

18

11

.20

12

62

1.4

02

18

11

.40

63

1

1.6

01

91

1.6

03

16

1.8

01

91

1.8

01

05

2

2.0

01

81

2.0

01

05

0

2.2

02

17

12

.20

15

75

2.4

02

17

12

.40

24

12

0

2.6

02

17

12

.60

53

26

4

2.8

03

25

12

.80

47

23

5

3.0

02

16

13

.00

74

35

5

3.2

02

16

13

.20

87

41

7

3.4

03

24

13

.40

86

41

2

3.6

03

24

13

.60

R-

3.8

03

24

13

.80

4.0

04

30

14

.00

4.2

04

30

14

.20

4.4

03

22

14

.40

4.6

04

30

14

.60

4.8

04

30

14

.80

5.0

04

28

15

.00

5.2

06

42

15

.20

5.4

01

07

01

5.4

0

5.6

01

07

01

5.6

0

5.8

07

49

15

.80

6.0

05

33

16

.00

6.2

04

26

16

.20

6.4

07

46

16

.40

6.6

06

40

16

.60

6.8

07

46

16

.80

7.0

07

44

17

.00

7.2

07

44

17

.20

7.4

08

50

17

.40

7.6

01

06

31

7.6

0

7.8

08

50

17

.80

8.0

03

18

18

.00

8.2

02

12

18

.20

8.4

09

54

18

.40

8.6

09

54

18

.60

8.8

01

37

81

8.8

0

9.0

08

46

19

.00

9.2

05

28

19

.20

9.4

05

28

19

.40

9.6

08

46

19

.60

9.8

08

46

19

.80

10

.00

84

32

0.0

0

Ob

serv

acio

ns:

Rebuig

a 1

3,5

5 m

de f

ondària.

10/0

3/2

010

Massa v

ar.

:6,1

55 k

g

" v

ari

llatg

e:

32 m

m

Lo

ng

itu

d v

ar.

:1 m

Dosr

ius

Bib

liote

ca M

unic

ipal C

an B

atll

e

Tip

us p

un

ta:

perd

uda

Massa p

un

ta:

0,7

25 k

g

0,0

0

1,0

0

2,0

0

3,0

0

4,0

0

5,0

0

6,0

0

7,0

0

8,0

0

9,0

0

10,0

0

11,0

0

12,0

0

13,0

0

14,0

0

15,0

0

16,0

0

17,0

0

18,0

0

19,0

0

20,0

0

02

040

60

80

100

N20

Fondària (m)

Ige

ote

nes,

S.L

.E

stu

dis

ge

olò

gic

s i g

eo

tècn

ics

NÚ

M.

D’A

CT

A:

A

R20

18

DA

TA

:

22/0

3/20

10

N

ÚM

. E

XP

.:

10/

1513

Pla

ça d

e l’A

junt

amen

t, 2-

4, S

oter

rani

A

0

8187

San

ta E

ulàl

ia d

e R

onça

na

Tel

: 93

8446

708

E

-Mai

l: ig

eote

nes@

igeo

tene

s.co

m

Pàg

. 5 d

e 17

So

nd

eig

hel

ico

ïdal

N

º ex

pe

die

nt:

10-1

513

Ad

reça o

bra

:P

ob

lac

ió:

Data

ass

aig

:10/0

3/2

010

Nº

perf

ora

ció

:1

Mèto

de p

erf

.:R

ota

ció h

elic

oïd

al

Co

ta:

-1,5

5 m

Flu

id d

e p

erf

.:-

Op

era

ri:

Lore

nzo

Zafr

illa i

Xavi

er

Gim

énez

89 m

mE

qu

ip:

Son

da T

eco

insa

TP

30/L

RM

èt.

re

vesti

men

t:-

Co

nd

. m

ete

o.:

Tip

us

reve

sti

men

t:-

H.

inic

i-H

. fi

na

l:10h

48m

- 1

2h10

m"

reve

sti

men

t:-

Fo

nd

àri

aN

FD

escri

pc

ió m

ate

rials

As

saig

Re

su

ltat

0.2

00.0

0:

So

rra a

mb u

na

mic

a d

e g

rava

i am

b f

orç

a f

ins

0.4

0de t

onalit

at

marr

ó m

arr

ó f

osc

a.

0.6

00.6

0:

So

rra a

mb f

orç

a g

rava

i a

mb

forç

a f

ins

de

tona

lita

t 0.8

0m

arr

ó a

mb r

est

es

vege

tals

, p

ore

xpans,

…1.0

01.2

01.4

01.6

01.8

02.0

02.2

02.4

02.6

02.8

03.0

0S

PT

13/2

/3/2

3.2

03.4

03.6

03.8

04.0

04.0

0:

So

rra a

mb f

orç

a f

ins

i am

b u

na m

ica d

e g

rava

4.2

0de t

onalit

at

marr

ó.

4.4

04.6

04.8

05.0

05.2

05.4

05.6

05.8

06.0

0S

PT

28/4

/4/7

6.2

06.4

06.6

06.8

07.0

07.2

07.4

07.6

07.8

08.0

08.2

08.4

08.6

08.8

09.0

0S

PT

37/5

/6/8

9.2

09.4

09.6

09.8

010

.00

10.0

0:

Fin

al d

el s

onde

ig.

Ob

serv

acio

ns:

Bib

liote

ca M

un

icip

al C

an B

atll

e

" p

erf

.:

Cel c

lar

Dosr

ius

PE

RF

OR

AC

IÓ

Ige

ote

nes,

S.L

.E

stu

dis

ge

olò

gic

s i g

eo

tècn

ics

NÚ

M.

D’A

CT

A:

A

R20

18

DA

TA

:

22/0

3/20

10

N

ÚM

. E

XP

.:

10/

1513

Pla

ça d

e l’A

junt

amen

t, 2-

4, S

oter

rani

A

0

8187

San

ta E

ulàl

ia d

e R

onça

na

Tel

: 93

8446

708

E

-Mai

l: ig

eote

nes@

igeo

tene

s.co

m

Pàg

. 6 d

e 17

Ass

aig

de

pen

etra

ció

est

ànd

ard

SP

T (

UN

E 1

03-8

00-9

2)

Nº

exp

ed

ien

t:10-1

513

Ad

reça o

bra

:

Po

bla

ció

:

PE

RF

OR

AC

IÓ

Nº

perf

ora

ció

:1

Mèto

de p

erf

.:S

ondeig

helic

oïd

al

Co

ta:

-1,5

5 m

Flu

id d

e p

erf

.:-

Op

era

ri:

Xavi

er

Gim

énez

i Lore

nzo

Zafr

illa

" p

erf

.:89 m

m

Eq

uip

:S

onda T

eco

insa

TP

30/L

RM

èt.

revesti

men

t:-

Co

nd

. m

ete

o.:

Tip

us r

evesti

men

t:-

Data

assaig

:10/0

3/2

010

" r

evesti

men

t:-

H.

inic

i-H

. fi

nal:

10h48m

- 1

2h10m

Terr

en

y:-

AS

SA

IG S

PT

Nº

assaig

SP

T:

1L

on

git

ud

var.

:1 m

Data

assaig

:10/0

3/2

010

Massa v

ar.

:7,5

kg

H.

inic

i-H

. fi

nal:

11h03m

- 1

1h03m

Pro

fun

dit

at:

-3,0

0 m

Massa d

isp

. co

lpeig

:<

115 k

gN

.F.:

-

Fre

q.

Co

lpeig

:28 c

ops/

min

-

" v

ari

llatg

e:

50 m

m

Nº

co

ps:

3/2

/3/2

Ns

pt=

5

Sorr

a a

mb f

orç

a g

rava

i am

b f

orç

a f

ins

de t

onalit

at

marr

ó (

reblim

ent)

.

Ob

serv

acio

ns:

S'h

a b

aix

at

una t

anda m

és

de 1

5 c

m p

er

tal d

e r

eco

llir

més

most

ra.

Cel c

lar

Bib

liote

ca M

unic

ipal C

an B

atll

e

Pen

etr

ació

in

ic.:

Dosr

ius

Descri

pció

mo

str

a:

Ige

ote

nes,

S.L

.E

stu

dis

ge

olò

gic

s i g

eo

tècn

ics

NÚ

M.

D’A

CT

A:

A

R20

18

DA

TA

:

22/0

3/20

10

N

ÚM

. E

XP

.:

10/

1513

Pla

ça d

e l’A

junt

amen

t, 2-

4, S

oter

rani

A

0

8187

San

ta E

ulàl

ia d

e R

onça

na

Tel

: 93

8446

708

E

-Mai

l: ig

eote

nes@

igeo

tene

s.co

m

Pàg

. 7 d

e 17

Ass

aig

de

pen

etra

ció

est

ànd

ard

SP

T (

UN

E 1

03-8

00-9

2)

Nº

exp

ed

ien

t:10-1

513

Ad

reça o

bra

:

Po

bla

ció

:

PE

RF

OR

AC

IÓ

Nº

perf

ora

ció

:1

Mèto

de p

erf

.:S

ondeig

helic

oïd

al

Co

ta:

-1,5

5 m

Flu

id d

e p

erf

.:-

Op

era

ri:

Xavi

er

Gim

énez

i Lore

nzo

Zafr

illa

" p

erf

.:89 m

m

Eq

uip

:S

onda T

eco

insa

TP

30/L

RM

èt.

revesti

men

t:-

Co

nd

. m

ete

o.:

Tip

us r

evesti

men

t:-

Data

assaig

:10/0

3/2

010

" r

evesti

men

t:-

H.

inic

i-H

. fi

nal:

10h48m

- 1

2h10m

Terr

en

y:-

AS

SA

IG S

PT

Nº

assaig

SP

T:

2L

on

git

ud

var.

:1 m

Data

assaig

:10/0

3/2

010

Massa v

ar.

:7,5

kg

H.

inic

i-H

. fi

nal:

11h23m

- 1

1h24m

Pro

fun

dit

at:

-6,0

0 m

Massa d

isp

. co

lpeig

:<

115 k

gN

.F.:

-

Fre

q.

Co

lpeig

:28 c

ops/

min

-

" v

ari

llatg

e:

50 m

m

Nº

co

ps:

8/4

/4/7

Ns

pt=

8

Sorr

a a

mb f

orç

a f

ins

i am

b u

na m

ica d

e g

rava

de t

onalit

at

marr

ó.

Ob

serv

acio

ns:

S'h

a b

aix

at

una t

anda m

és

de 1

5 c

m p

er

tal d

e r

eco

llir

més

most

ra.

Cel c

lar

Bib

liote

ca M

unic

ipal C

an B

atll

e

Pen

etr

ació

in

ic.:

Dosr

ius

Descri

pció

mo

str

a:

Ige

ote

nes,

S.L

.E

stu

dis

ge

olò

gic

s i g

eo

tècn

ics

NÚ

M.

D’A

CT

A:

A

R20

18

DA

TA

:

22/0

3/20

10

N

ÚM

. E

XP

.:

10/

1513

Pla

ça d

e l’A

junt

amen

t, 2-

4, S

oter

rani

A

0

8187

San

ta E

ulàl

ia d

e R

onça

na

Tel

: 93

8446

708

E

-Mai

l: ig

eote

nes@

igeo

tene

s.co

m

Pàg

. 8 d

e 17

Ass

aig

de

pen

etra

ció

est

ànd

ard

SP

T (

UN

E 1

03-8

00-9

2)

Nº

exp

ed

ien

t:10-1

513

Ad

reça o

bra

:

Po

bla

ció

:

PE

RF

OR

AC

IÓ

Nº

perf

ora

ció

:1

Mèto

de p

erf

.:S

ondeig

helic

oïd

al

Co

ta:

-1,5

5 m

Flu

id d

e p

erf

.:-

Op

era

ri:

Xavi

er

Gim

énez

i Lore

nzo

Zafr

illa

" p

erf

.:89 m

m

Eq

uip

:S

onda T

eco

insa

TP

30/L

RM

èt.

revesti

men

t:-

Co

nd

. m

ete

o.:

Tip

us r

evesti

men

t:-

Data

assaig

:10/0

3/2

010

" r

evesti

men

t:-

H.

inic

i-H

. fi

nal:

10h48m

- 1

2h10m

Terr

en

y:-

AS

SA

IG S

PT

Nº

assaig

SP

T:

3L

on

git

ud

var.

:1 m

Data

assaig

:10/0

3/2

010

Massa v

ar.

:7,5

kg

H.

inic

i-H

. fi

nal:

11h50m

- 1

1h51m

Pro

fun

dit

at:

-9,0

0 m

Massa d

isp

. co

lpeig

:<

115 k

gN

.F.:

-

Fre

q.

Co

lpeig

:28 c

ops/

min

-

" v

ari

llatg

e:

50 m

m

Nº

co

ps:

7/5

/6/8

Ns

pt=

11

Sorr

a a

mb f

orç

a f

ins

i am

b u

na m

ica d

e g

rava

de t

onalit

at

marr

ó.

Ob

serv

acio

ns:

S'h

a b

aix

at

una t

anda m

és

de 1

5 c

m p

er

tal d

e r

eco

llir

més

most

ra.

Descri

pció

mo

str

a:Cel c

lar

Bib

liote

ca M

unic

ipal C

an B

atll

e

Pen

etr

ació

in

ic.:

Dosr

ius

Ige

ote

nes,

S.L

.E

stu

dis

ge

olò

gic

s i g

eo

tècn

ics

NÚ

M.

D’A

CT

A:

A

R20

18

DA

TA

:

22/0

3/20

10

N

ÚM

. E

XP

.:

10/

1513

Pla

ça d

e l’A

junt

amen

t, 2-

4, S

oter

rani

A

0

8187

San

ta E

ulàl

ia d

e R

onça

na

Tel

: 93

8446

708

E

-Mai

l: ig

eote

nes@

igeo

tene

s.co

m

Pàg

. 9 d

e 17

So

nd

eig

am

b r

ecu

per

ació

de

test

imo

ni c

on

tin

u (

XP

P 9

4-20

2)

Nº

ex

pe

die

nt:

10-1

513

Ad

reça o

bra

:P

ob

lac

ió:

Data

ass

aig

:11/0

3/2

010

Nº

perf

ora

ció

:2

Mèto

de p

erf

.:B

ate

ria c

ontínu

aC

ota

:-1

,13

mF

luid

de p

erf

.:A

igua

Op

era

ri:

Lore

nzo

Zafr

illa i

Xavi

er

Gim

énez

10

1/8

6 m

mE

qu

ip:

Son

da T

eco

insa

TP

30/L

RM

èt.

re

vesti

men

t:G

rave

tat

Co

nd

. m

ete

o.:

Tip

us

reve

sti

men

t:T

ube

ria

H.

inic

i-H

. fi

na

l:10h

01m

- 1

1h40

m"

reve

sti

men

t:98

mm

Fo

nd

àri

aN

FD

escri

pc

ió m

ate

rials

As

saig

Re

su

ltat

0.2

00.0

0:

Terr

eny

rem

ogu

t.0.4

00.2

0:

So

rra a

mb u

na

mic

a a

forç

a a

rgila

i a

mb

una m

ica d

e

0.6

0gra

va i

runa

de t

on

alit

at

marr

ó (

Re

blim

ent)

.0.8

01.0

01.2

01.4

01.6

01.8

02.0

02.2

02.4

02.6

02.8

03.0

03.2

03.4

03.6

03.8

03.9

5.

Bo

lo d

e r

un

a o

gra

nit.

4.0

04.0

0:

Fin

al d

el s

on

deig

.4.2

04.4

04.6

04.8

05.0

05.2

05.4

05.6

05.8

06.0

06.2

06.4

06.6

06.8

07.0

07.2

07.4

07.6

07.8

08.0

08.2

08.4

08.6

08.8

09.0

09.2

09.4

09.6

09.8

010

.00

Ob

serv

acio

ns:

A p

art

ir d

e 3

.95 m

s'h

a p

erf

ora

t am

b b

ate

ria d

e d

iàm

etr

e 8

6 m

m e

n c

om

pte

s de 1

01

mm

. R

eve

stim

en

t els

quatr

e p

rim

ers

metr

es.

Bib

liote

ca M

un

icip

al C

an B

atll

e

" p

erf

.:

Cel m

ig e

nnuvo

lat

Dosr

ius

PE

RF

OR

AC

IÓ

Ige

ote

nes,

S.L

.E

stu

dis

ge

olò

gic

s i g

eo

tècn

ics

NÚ

M.

D’A

CT

A:

A

R20

18

DA

TA

:

22/0

3/20

10

N

ÚM

. E

XP

.:

10/

1513

Pla

ça d

e l’A

junt

amen

t, 2-

4, S

oter

rani

A

0

8187

San

ta E

ulàl

ia d

e R

onça

na

Tel

: 93

8446

708

E

-Mai

l: ig

eote

nes@

igeo

tene

s.co

m

Pàg

. 10

de 1

7

So

nd

eig

am

b r

ecu

per

ació

de

test

imo

ni c

on

tin

u (

XP

P 9

4-20

2)

Nº

ex

pe

die

nt:

10-1

513

Ad

reça o

bra

:P

ob

lac

ió:

Data

ass

aig

:15/0

3/2

010 -

16/0

3/2

01

0

Nº

perf

ora

ció

:3

Mèto

de p

erf

.:B

ate

ria c

ontínu

aC

ota

:-1

,13

mF

luid

de p

erf

.:A

igua

Op

era

ri:

Lore

nzo

Zafr

illa i

Xavi

er

Gim

énez

10

1/8

6/7

6 m

mE

qu

ip:

Son

da T

eco

insa

TP

30/L

RM

èt.

re

vesti

men

t:R

ota

ció

Co

nd

. m

ete

o.:

Tip

us

reve

sti

men

t:T

ube

ria

H.

inic

i-H

. fi

na

l:10h

13m

- 1

9h35

m /

10

h25

m -

12h5

0m

" r

eve

sti

men

t:98

mm

Fo

nd

àri

aN

FD

escri

pc

ió m

ate

rials

As

saig

Re

su

ltat

0.2

00.0

0:

Terr

eny

rem

ogu

t.0.4

00.2

0:S

orr

a a

mb

una m

ica a

fo

rça g

rava

i b

olo

s de m

ida

0.6

0ce

ntim

ètr

ica d

eci

mètr

ica i

am

b u

na m

ica d

e f

ins

de

tona

lita

t 0.8

0m

arr

ó f

osc

a (

reblim

ent)

.1.0

01.2

01.4

01.6

01.8

02.0

02.2

02.4

02.6

02.8

03.0

03.2

03.4

03.6

03.8

04.0

04.2

04.4

04.6

04.8

05.0

05.1

0:

So

rra a

mb f

orç

a a

rgila

i am

b u

na

mic

a d

e g

rava

5.2

0de t

onalit

at

marr

ó.

5.4

0S

PT

13/5

/5/5

5.6

05.8

06.0

06.2

06.4

06.4

0:

So

rra a

mb u

na

mic

a d

e g

rava

i am

b u

na m

ica d

e f

ins

6.6

0de t

onalit

at

marr

ó c

lara

.6.8

07.0

07.2

07.4

07.6

07.8

0S

PT

26/4

/5/6

8.0

08.2

08.4

08.6

08.8

09.0

09.2

09.4

09.6

09.8

010

.00

Ob

serv

acio

ns:

A p

art

ir d

e 6

.60 m

s'h

a p

erf

ora

t am

b b

ate

ria d

e d

iàm

etr

e 7

6 m

m e

n c

om

pte

s de 1

01

mm

. S

'ha r

epe

rfo

rat

am

b b

ate

ria

de

dià

metr

e 8

6 m

m d

es

de 6

,60 m

. R

eve

stim

ent

els

tre

tze p

rim

ers

metr

es.

Bib

liote

ca M

un

icip

al C

an B

atll

e

" p

erf

.:

Cel m

ig e

nnuvo

lat

Dosr

ius

PE

RF

OR

AC

IÓ

Ige

ote

nes,

S.L

.E

stu

dis

ge

olò

gic

s i g

eo

tècn

ics

NÚ

M.

D’A

CT

A:

A

R20

18

DA

TA

:

22/0

3/20

10

N

ÚM

. E

XP

.:

10/

1513

Pla

ça d

e l’A

junt

amen

t, 2-

4, S

oter

rani

A

0

8187

San

ta E

ulàl

ia d

e R

onça

na

Tel

: 93

8446

708

E

-Mai

l: ig

eote

nes@

igeo

tene

s.co

m

Pàg

. 11

de 1

7

So

nd

eig

am

b r

ecu

per

ació

de

test

imo

ni c

on

tin

u (

XP

P 9

4-20

2)

Nº

ex

pe

die

nt:

10-1

513

Ad

reça o

bra

:P

ob

lac

ió:

Data

ass

aig

:15/0

3/2

010 -

16/0

3/2

01

0

Nº

perf

ora

ció

:3

Mèto

de p

erf

.:B

ate

ria c

ontínu

aC

ota

:-1

,13

mF

luid

de p

erf

.:A

igua

Op

era

ri:

Lore

nzo

Zafr

illa i

Xavi

er

Gim

énez

10

1/8

6/7

6 m

mE

qu

ip:

Son

da T

eco

insa

TP

30/L

RM

èt.

re

vesti

men

t:R

ota

ció

Co

nd

. m

ete

o.:

Tip

us

reve

sti

men

t:T

ube

ria

H.

inic

i-H

. fi

na

l:10h

13m

- 1

9h35

m /

10

h25

m -

12h5

0m

" r

eve

sti

men

t:98

mm

Fo

nd

àri

aN

FD

escri

pc

ió m

ate

rials

As

saig

Re

su

ltat

10

.20

10

.40

10

.60

10

.80

X11

.00

11

.20

11

.40

11

.60

11

.80

12

.00

SP

T3

3/8

/14/1

512

.20

12.3

0:

Sorr

a a

mb

forç

a g

rava

i am

b u

na m

ica

de f

ins

12

.40

de t

onalit

at

marr

ó.

12

.60

12

.80

13

.00

13

.20

13

.40

13

.60

13.5

0:

Gra

nodio

rita

de

tona

lita

t bla

nquin

osa

am

b m

atis

os

13

.80

negre

s. E

s tr

ob

a a

ltera

da

en le

s vo

res

de le

s fr

act

ure

s fo

rmant

14

.00

nucl

is m

és

san

s que

són

els

que

es

recu

pe

ren.

14

.20

14

.40

14

.70

SP

T4

R14

.80

15

.00

15

.20

15

.40

15

.60

15

.80

16

.00

16

.20

16

.40

16

.60

16.5

0:

Fin

al d

el s

onde

ig.

16

.80

17

.00

17

.20

17

.40

17

.60

17

.80

18

.00

18

.20

18

.40

18

.60

18

.80

19

.00

19

.20

19

.40

19

.60

19

.80

20

.00

Ob

serv

acio

ns:

A p

art

ir d

e 6

.60 m

s'h

a p

erf

ora

t am

b b

ate

ria d

e d

iàm

etr

e 7

6 m

m e

n c

om

pte

s de 1

01

mm

. S

'ha r

epe

rfo

rat

am

b b

ate

ria

de

dià

metr

e 8

6 m

m d

e d

e 6

.60 m

. R

eve

stim

en

t els

tre

tze p

rim

ers

metr

es.

Bib

liote

ca M

un

icip

al C

an B

atll

e

" p

erf

.:

Cel m

ig e

nnuvo

lat

Dosr

ius

PE

RF

OR

AC

IÓ

Ige

ote

nes,

S.L

.E

stu

dis

ge

olò

gic

s i g

eo

tècn

ics

NÚ

M.

D’A

CT

A:

A

R20

18

DA

TA

:

22/0

3/20

10

N

ÚM

. E

XP

.:

10/

1513

Pla

ça d

e l’A

junt

amen

t, 2-

4, S

oter

rani

A

0

8187

San

ta E

ulàl

ia d

e R

onça

na

Tel

: 93

8446

708

E

-Mai

l: ig

eote

nes@

igeo

tene

s.co

m

Pàg

. 12

de 1

7

Ass

aig

de

pen

etra

ció

est

ànd

ard

SP

T (

UN

E 1

03-8

00-9

2)

Nº

exp

ed

ien

t:10-1

513

Ad

reça o

bra

:

Po

bla

ció

:

PE

RF

OR

AC

IÓ

Nº

perf

ora

ció

:3

Mèto

de p

erf

.:B

ate

ria c

ontínua

Co

ta:

-1,1

3 m

Flu

id d

e p

erf

.:A

igua

Op

era

ri:

Xavi

er

Gim

énez

i Lore

nzo

Zafr

illa

" p

erf

.:101/8

6/7

6 m

m

Eq

uip

:S

onda T

eco

insa

TP

30/L

RM

èt.

revesti

men

t:R

ota

ció

Co

nd

. m

ete

o.:

Tip

us r

evesti

men

t:T

uberia

Data

assaig

:15/0

3/2

010 -

16/0

3/2

010

" r

evesti

men

t:98 m

m

H.

inic

i-H

. fi

nal:

10h13m

- 1

9h35m

/ 1

0h15m

- 1

2h50m

Terr

en

y:-

AS

SA

IG S

PT

Nº

assaig

SP

T:

1L

on

git

ud

var.

:1 m

Data

assaig

:15/0

3/2

010

Massa v

ar.

:7,5

kg

H.

inic

i-H

. fi

nal:

10h49m

- 1

0h49m

Pro

fun

dit

at:

-5,4

0 m

Massa d

isp

. co

lpeig

:<

115 k

gN

.F.:

-10,8

0 m

Fre

q.

Co

lpeig

:28 c

ops/

min

-

" v

ari

llatg

e:

50 m

m

Nº

co

ps:

3/5

/5/5

Ns

pt=

10

Sorr

a a

mb f

orç

a a

rgila

i am

b u

na m

ica d

e g

rava

de t

onalit

at

marr

ó.

Ob

serv

acio

ns:

S'h

a b

aix

at

una t

anda m

és

de 1

5 c

m p

er

tal d

e r

eco

llir

més

most

ra.

Descri

pció

mo

str

a:Cel m

ig e

nnuvo

lat

Bib

liote

ca M

unic

ipal C

an B

atll

e

Pen

etr

ació

in

ic.:

Dosr

ius

Ige

ote

nes,

S.L

.E

stu

dis

ge

olò

gic

s i g

eo

tècn

ics

NÚ

M.

D’A

CT

A:

A

R20

18

DA

TA

:

22/0

3/20

10

N

ÚM

. E

XP

.:

10/

1513

Pla

ça d

e l’A

junt

amen

t, 2-

4, S

oter

rani

A

0

8187

San

ta E

ulàl

ia d

e R

onça

na

Tel

: 93

8446

708

E

-Mai

l: ig

eote

nes@

igeo

tene

s.co

m

Pàg

. 13

de 1

7

Ass

aig

de

pen

etra

ció

est

ànd

ard

SP

T (

UN

E 1

03-8

00-9

2)

Nº

exp

ed

ien

t:10-1

513

Ad

reça o

bra

:

Po

bla

ció

:

PE

RF

OR

AC

IÓ

Nº

perf

ora

ció

:3

Mèto

de p

erf

.:B

ate

ria c

ontínua

Co

ta:

-1,1

3 m

Flu

id d

e p

erf

.:A

igua

Op

era

ri:

Xavi

er

Gim

énez

i Lore

nzo

Zafr

illa

" p

erf

.:101/8

6/7

6 m

m

Eq

uip

:S

onda T

eco

insa

TP

30/L

RM

èt.

revesti

men

t:R

ota

ció

Co

nd

. m

ete

o.:

Tip

us r

evesti

men

t:T

uberia

Data

assaig

:15/0

3/2

010 -

16/0

3/2

010

" r

evesti

men

t:98 m

m

H.

inic

i-H

. fi

nal:

10h13m

- 1

9h35m

/ 1

0h15m

- 1

2h50m

Terr

en

y:-

AS

SA

IG S

PT

Nº

assaig

SP

T:

2L

on

git

ud

var.

:1 m

Data

assaig

:15/0

3/2

010

Massa v

ar.

:7,5

kg

H.

inic

i-H

. fi

nal:

13h29m

- 1

3h29m

Pro

fun

dit

at:

-7,8

0 m

Massa d

isp

. co

lpeig

:<

115 k

gN

.F.:

-10,8

0 m

Fre

q.

Co

lpeig

:28 c

ops/

min

-

" v

ari

llatg

e:

50 m

m

Nº

co

ps:

6/4

/5/6

Ns

pt=

9

Sorr

a a

mb u

na m

ica d

e g

rava

i am

b u

na m

ica d

e f

ins

de t

onalit

at

marr

ó c

lara

.

Ob

serv

acio

ns:

S'h

a b

aix

at

una t

anda m

és

de 1

5 c

m p

er

tal d

e r

eco

llir

més

most

ra.

Dosr

ius

Descri

pció

mo

str

a:Cel m

ig e

nnuvo

lat

Bib

liote

ca M

unic

ipal C

an B

atll

e

Pen

etr

ació

in

ic.:

Ige

ote

nes,

S.L

.E

stu

dis

ge

olò

gic

s i g

eo

tècn

ics

NÚ

M.

D’A

CT

A:

A

R20

18

DA

TA

:

22/0

3/20

10

N

ÚM

. E

XP

.:

10/

1513

Pla

ça d

e l’A

junt

amen

t, 2-

4, S

oter

rani

A

0

8187

San

ta E

ulàl

ia d

e R

onça

na

Tel

: 93

8446

708

E

-Mai

l: ig

eote

nes@

igeo

tene

s.co

m

Pàg

. 14

de 1

7

Ass

aig

de

pen

etra

ció

est

ànd

ard

SP

T (

UN

E 1

03-8

00-9

2)

Nº

exp

ed

ien

t:10-1

513

Ad

reça o

bra

:

Po

bla

ció

:

PE

RF

OR

AC

IÓ

Nº

perf

ora

ció

:3

Mèto

de p

erf

.:B

ate

ria c

ontínua

Co

ta:

-1,1

3 m

Flu

id d

e p

erf

.:A

igua

Op

era

ri:

Xavi

er

Gim

énez

i Lore

nzo

Zafr

illa

" p

erf

.:101/8

6/7

6 m

m

Eq

uip

:S

onda T

eco

insa

TP

30/L

RM

èt.

revesti

men

t:R

ota

ció

Co

nd

. m

ete

o.:

Tip

us r

evesti

men

t:T

uberia

Data

assaig

:15/0

3/2

010 -

16/0

3/2

010

" r

evesti

men

t:98 m

m

H.

inic

i-H

. fi

nal:

10h13m

- 1

9h35m

/ 1

0h15m

- 1

2h50m

Terr

en

y:-

AS

SA

IG S

PT

Nº

assaig

SP

T:

3L

on

git

ud

var.

:1 m

Data

assaig

:15/0

3/2

010

Massa v

ar.

:7,5

kg

H.

inic

i-H

. fi

nal:

14h56m

- 1

4h58m

Pro

fun

dit

at:

-12,0

0 m

Massa d

isp

. co

lpeig

:<

115 k

gN

.F.:

-10,8

0 m

Fre

q.

Co

lpeig

:28 c

ops/

min

-

" v

ari

llatg

e:

50 m

m

Nº

co

ps:

3/8

/14/2

5N

sp

t=22

Sorr

a a

mb f

orç

a g

rava

i am

b u

na m

ica d

e f

ins

de t

onalit

at

marr

ó.

Ob

serv

acio

ns:

Rebuig

a 5

cm

.

Bib

liote

ca M

unic

ipal C

an B

atll

e

Pen

etr

ació

in

ic.:

Dosr

ius

Descri

pció

mo

str

a:Cel m

ig e

nnuvo

lat

Ige

ote

nes,

S.L

.E

stu

dis

ge

olò

gic

s i g

eo

tècn

ics

NÚ

M.

D’A

CT

A:

A

R20

18

DA

TA

:

22/0

3/20

10

N

ÚM

. E

XP

.:

10/

1513

Pla

ça d

e l’A

junt

amen

t, 2-

4, S

oter

rani

A

0

8187

San

ta E

ulàl

ia d

e R

onça

na

Tel

: 93

8446

708

E

-Mai

l: ig

eote

nes@

igeo

tene

s.co

m

Pàg

. 15

de 1

7

Ass

aig

de

pen

etra

ció

est

ànd

ard

SP

T (

UN

E 1

03-8

00-9

2)

Nº

exp

ed

ien

t:10-1

513

Ad

reça o

bra

:B

iblio

teca

Munic

ipal C

an B

atll

e

Po

bla

ció

:D

osr

ius

PE

RF

OR

AC

IÓ

Nº

perf

ora

ció

:3

Mèto

de p

erf

.:B

ate

ria c

ontínua

Co

ta:

-1,1

3 m

Flu

id d

e p

erf

.:A

igua

Op

era

ri:

Xavi

er

Gim

énez

i Lore

nzo

Zafr

illa

" p

erf

.:101/8

6/7

6 m

m

Eq

uip

:S

onda T

eco

insa

TP

30/L

RM

èt.

revesti

men

t:R

ota

ció

Co

nd

. m

ete

o.:

Cel m

ig e

nnuvo

lat

Tip

us r

evesti

men

t:T

uberia

Data

assaig

:15/0

3/2

010 -

16/0

3/2

010

" r

evesti

men

t:98 m

m

H.

inic

i-H

. fi

nal:

10h13m

- 1

9h35m

/ 1

0h15m

- 1

2h50m

Terr

en

y:-

AS

SA

IG S

PT

Nº

assaig

SP

T:

4L

on

git

ud

var.

:1 m

Data

assaig

:15/0

3/2

010

Massa v

ar.

:7,5

kg

H.

inic

i-H

. fi

nal:

19h10m

- 1

9h11m

Pro

fun

dit

at:

-14,7

0 m

Massa d

isp

. co

lpeig

:<

115 k

gN

.F.:

-10,8

0 m

Fre

q.

Co

lpeig

:28 c

ops/

min

Pen

etr

ació

in

ic.:

-

" v

ari

llatg

e:

50 m

m

Nº

co

ps:

RN

sp

t=R

Descri

pció

mo

str

a:

Gra

nodio

rita

de t

onalit

at

bla

nquin

osa

am

b m

atis

os

negre

s.

Ob

serv

acio

ns:

Rebuig

a

5 c

m.

Ige

ote

nes,

S.L

.E

stu

dis

ge

olò

gic

s i g

eo

tècn

ics

NÚ

M.

D’A

CT

A:

A

R20

18

DA

TA

:

22/0

3/20

10

N

ÚM

. E

XP

.:

10/

1513

Pla

ça d

e l’A

junt

amen

t, 2-

4, S

oter

rani

A

0

8187

San

ta E

ulàl

ia d

e R

onça

na

Tel

: 93

8446

708

E

-Mai

l: ig

eote

nes@

igeo

tene

s.co

m

Pàg

. 16

de 1

7

Do

cum

enta

ció

fo

tog

ràfi

ca

Incl

osa

en

l’in

form

e g

eo

tècn

ic.

Sit

uac

ió d

els

assa

igs

Incl

osa

en

l’in

form

e g

eo

tècn

ic.

Ige

ote

nes,

S.L

.E

stu

dis

ge

olò

gic

s i g

eo

tècn

ics

NÚ

M.

D’A

CT

A:

A

R20

18

DA

TA

:

22/0

3/20

10

N

ÚM

. E

XP

.:

10/

1513

Pla

ça d

e l’A

junt

amen

t, 2-

4, S

oter

rani

A

0

8187

San

ta E

ulàl

ia d

e R

onça

na

Tel

: 93

8446

708

E

-Mai

l: ig

eote

nes@

igeo

tene

s.co

m

Pàg

. 17

de 1

7

INF

OR

ME

D’A

SS

AIG

S D

E C

AM

P :

AC

TA

DE

RE

SU

LT

AT

S

NÚ

M. D

’AC

TA

: A

R20

18

NÚ

M. E

XP

:

10/1

513

D

AT

A D

’EM

ISS

IÓ:

22/0

3/20

10

IGE

OT

EN

ES

, S.L

. L

abo

rato

ri a

cre

dita

t p

er

la D

irecc

ió G

ener

al

d’A

rqui

tect

ura

i P

aisa

tge

de

l D

ep

arta

me

nt

de

Po

lític

a

Te

rrito

ria

l i

Ob

res

Pú

bliq

ue

s d

e l

a G

en

era

lita

t d

e C

ata

lun

ya,

seg

on

s re

solu

ció

de

20

de

se

tem

bre

de

2

00

5 e

n le

s se

gü

en

ts à

ree

s tè

cniq

ue

s:

GT

C

À

mb

it d

e s

on

de

igs,

pre

sa d

e m

ost

res

i ass

aig

s in

situ

pe

r a

reco

ne

ixe

me

nts

ge

otè

cnic

s (G

TC

), a

ssa

igs

bà

sics

.

Nú

me

ro d

’iden

tific

aci

ó a

efe

cte

s re

gis

tra

ls:

06

09

0G

TC

05

(B)

Ige

ote

ne

s S

.L.

és

me

mb

re f

un

da

do

r d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e C

on

sulto

rs i

Em

pre

ses

de

Ge

olo

gia

Ap

lica

da

de

Cat

alun

ya (

AC

EG

AC

)

IGE

OT

EN

ES

, S.L

.

IGE

OT

EN

ES

, S.L

. S

ta. E

ulàl

ia d

e R

onça

na

Sta

. Eul

àlia

de

Ron

çana

AR

AC

ELI

BA

RR

OS

O

X

AV

IER

GIM

ÉN

EZ

G

eò

log

a

G

eò

leg

D

irec

tora

de

l La

bor

ato

ri

Res

pon

sab

le d

e l’

àre

a

d’as

saig

INF

OR

ME

D'A

SS

AIG

S D

E L

AB

OR

AT

OR

I:

AC

TE

S D

E R

ES

UL

TA

TS

RE

FE

RÈ

NC

IA:

L-1

0-11

06

PE

TIC

ION

AR

I:Ig

eote

nes,

S.L

.N

IF:

B-6

2477

492

AD

RE

ÇA

:P

l. A

jun

tam

en

t, 2

-4 s

ote

rra

ni

081

87

SA

NT

A E

ULÀ

LIA

DE

RO

NÇ

AN

A

SIT

UA

CIÓ

:10

-151

3M

UN

ICIP

I:D

OS

RIU

S

MO

ST

RE

S A

SS

AJA

DE

S:

Ass

aig

s re

alit

zats

:se

gons fu

lls adjunts

Ob

serv

acio

ns:

-

Aqu

est i

nfor

me

cons

ta d

e 10

pàgi

nes,

incl

osa

la p

rese

nt.

An

alít

ica

d'a

igu

aEHE 2008

m-5

Aci

des

a d

e B

aum

man

-Gu

lly83962 : 2008

Co

nti

ng

ut

en s

als

solu

ble

sNLT

114/9

9A

ssai

g d

e co

l·lap

seNLT

254/9

9

Co

nti

ng

ut

en m

atèr

ia o

rgàn

ica

103 204 : 1993

Co

nti

ng

ut

en g

uix

os

NLT

115/9

9

Co

nti

ng

ut

qu

anti

tati

u e

n s

ulf

ats

solu

ble

s83

963

: 200

8m

-1, m

-2, m

-3, m

-6C

on

tin

gu

t q

ual

itat

iu e

n s

ulf

ats

solu

ble

s103 202 : 1995

Pre

ssió

màx

ima

d'in

flam

ent

103 602 : 1996

Co

nti

ng

ut

en c

arb

on

ats

103 200 : 1993

Co

nso

lidac

ió u

nid

imen

sio

nal

(E

dò

met

re)

103 405 : 1994

Exp

ansi

vita

t A

ssai

g L

amb

e103 600 : 1996

Càr

reg

a p

un

tual

en

ro

ca22950-5

: 1996

Tal

l Dir

ecte

103 401 : 1998

Co

mp

ress

ió s

imp

le e

n s

òls

103 400 : 1993

Co

mp

ress

ió s

imp

le e

n r

oca

22950-1

: 1990

m-4

Lím

it lí

qu

id d

'un

sò

l103 103 : 1994

m-1

, m

-2, m

-3L

ímit

plà

stic

d'u

n s

òl

103 104 :1994

m-1

, m

-2, m

-3

Gra

nu

lom

etri

a p

er t

amis

sat

103 101 : 1995

m-1

, m

-2, m

-3P

assa

0,0

8103 101 : 1995

Den

sita

t n

atu

ral

103 301 : 1994

Det

erm

inac

ió d

el P

es e

spec

ífic

103 302 : 1994

AS

SA

IGN

orm

a U

NE

Iden

tifi

caci

ó d

e la

mo

stra

Hu

mit

at n

atu

ral

103 300 : 1993

Els

resu

ltats

d’a

qu

est

info

rme

es

refe

reix

en

exc

lusi

vam

en

ta

l es

mo

stre

sa

ssa

jad

es

aln

ost

rela

bo

rato

ri,

d’a

cord

am

ble

sco

nd

icio

ns

de

les

no

rme

sq

ue

es

cite

n.

La

rep

rod

ucc

iód

el

do

cum

en

ts’

au

tori

tza

no

mé

sa

mb

laco

nfo

rmita

td

el

lab

ora

tori

.

Dat

a re

cepc

ió :

12/0

3/20

10In

ici A

ssai

gs :

12/0

3/20

10F

inal

Ass

aigs

:22

/03/

2010

GE

OM

AR

Eng

inye

ria d

el T

erre

ny,

SLP

c.

Val

ènci

a, 1

sub

sòl l

ocal

12

080

15

Bar

celo

na

Tel

: 93

226

33

25

Fax

: 93

228

26

27

labo

rato

ri@ge

omar

.cat

1

TA

UL

A R

ES

UM

DE

RE

SU

LT

AT

S

Ref

erèn

cia:

L-10

-110

6C

lien

t:Ig

eote

nes,

S.L

.S

itu

ació

:10

-151

3M

un

icip

i:D

OS

RIU

S

m-1

m-2

m-3

m-4

m-5

m-6

AJD

-1A

JD-3

AJD

-6A

JD-8

AJD

-9A

JD-1

0

S-1

S-1

S-3

S-3

S-3

S-3

3,00

9,00

12,0

015

,00

10,8

03,

00-

--

--

-B

(S

PT

)B

(S

PT

)B

(S

PT

)C

(M

R)

AIG

UA

C (

MR

)

88,3

99,9

71,9

51,6

91,0

41,1

21,9

57,1

15,7

10,0

24,8

6,6

--

-

--

-

N.

P.

N.

P.

N.

P.

SW

-SM

SM

SW

-SM

623,

71

0,00

280,

0037

0,01

050,

0065

0,00

330,

0044

0,01

260,

0078

33,3

444

,45

125,

9577

,79

N.

A.

N.

A.

N.

A.

N.

A.

N.

A.

RE

LAC

IÓ D

'AS

SA

IGS

Núm

ero

de m

ostr

a

Son

deig

Pro

f und

itat (

m)

Long

itud

(m)

Tip

us

de

mos

tra

Ref

erèn

cia

del c

lient

GR

AN

ULO

ME

TR

IAP

ER

TA

MIS

SA

T

%P

assa

#5

UN

E

%P

assa

#2

UN

E

%P

assa

#0,

4 U

NE

%P

assa

#0,

08 U

NE

HU

MIT

AT

NA

TU

RA

L (%

)

DE

NS

ITA

T (

gr/c

m3)

Apa

rent

Sec

a

DE

NS

ITA

T

PA

RT

. S

ÒLI

DE

S (

gr/c

m³)

Índe

x pl

astic

itat

CLA

SS

IFIC

AC

IÓ U

.S.C

.S.

CÀ

RR

EG

A P

UN

TU

AL

EN

RO

CA

(M

pa)

TA

LL D

IRE

CT

EC

ohes

ió (

Kg/

cm²)

Ang

le d

e fr

egam

ent (

º)

CO

MP

RE

SS

IÓ R

OC

AR

esis

tènc

ia (

kg/c

m²)

LÍM

ITS

D'A

TT

ER

BE

RG

L. L

íqui

d

L. P

làst

ic

ED

ÒM

ET

RE

Ind.

Por

us in

icia

l (e

o)

Ind.

Por

us fi

nal (

e f)

CO

L·LA

PS

EIn

d de

col

·laps

e (%

)

Pot

. por

. C

ol·la

pse

(%)

LAM

BE

Ind.

Inf.

(MP

a)

C. P

ot. V

olum

(%

)

Cla

ssifi

caci

ó

PR

ES

SIÓ

MÀ

XIM

AD

'INF

LA

ME

NT

Pre

ssió

d'in

flam

ent (

kg/c

m²)

Infla

men

t en

desc

àrre

ga (

%)

CA

RB

ON

AT

S (

%C

aCO

3)

SU

LFA

TS

%S

O3

%S

O4

ppm

SO

4

Cla

ssifi

caci

ó

MA

TE

RIA

OR

GÀ

NIC

A (

%)

GU

IXO

S (

%)

SA

LS S

OLU

BLE

S (

%)

AC

IDE

SA

BA

UM

MA

N-G

ULL

Y (

ml/k

g)

GR

AU

AG

RE

SS

IVIT

AT

AIG

UA

(E

HE

)

GE

OM

AR

Eng

inye

ria d

el T

erre

ny,

SLP

c.

Val

ènci

a, 1

sub

sòl l

ocal

12

080

15

Bar

celo

na

Tel

: 93

226

33

25

Fax

: 93

228

26

27

labo

rato

ri@ge

omar

.cat

2

AN

ÀL

ISI G

RA

NU

LO

MÈ

TR

ICA

D'U

N S

ÒL

PE

R T

AM

ISA

T

No

rma

UN

E 1

03 1

01 :

199

5

Ref

erèn

cia:

L-10

-110

6M

ost

ra:

Clie

nt:

Igeo

tene

s, S

.L.

So

nd

eig

:S

itu

ació

:10

-151

3P

rofu

nd

itat

(m

):M

un

icip

i:D

OS

RIU

SL

on

git

ud

(m

):T

ipu

s:

0,08

Coe

ficie

nt d

'uni

form

itat

Coe

ficie

nt d

e co

rbat

ura

0,63 2,6

32,5

1,9

CL

AS

SIF

ICA

CIÓ

(U

SC

S):

5040

2520

12,5

106,

35

21,

250,

40,

160,

081

00

,01

00

,01

00

,01

00

,09

9,2

97

,49

3,4

88

,35

1,6

44

,62

1,9

13

,21

0,0

m-1

S- 1 -3

Rec

epci

ó:

12

/03

/20

10

Inic

i ass

aig

:1

2/0

3/2

01

0F

inal

ass

aig

:

B (

SP

T)

22

/03

/20

10

Ob

serv

acio

ns:

Sed

às%

pas

sa

D10

D30

D60

SW

-SM

p

010

20

30

40

50

60

70

80

90

100

0,01

0,1

110

% partícules de diàmetre menor a l'indicat

Diàmetre de les partícules (mm)

AN

ÀL

ISI G

RA

NU

LO

MÈ

TR

ICA

D'U

N S

ÒL

3

1060

DDC

u

60

10

23

0 DD

DC

z

GE

OM

AR

Eng

inye

ria d

el T

erre

ny,

SLP

c.

Val

ènci

a, 1

sub

sòl l

ocal

12

080

15

Bar

celo

na

Tel

: 93

226

33

25

Fax

: 93

228

26

27

labo

rato

ri@ge

omar

.cat

3

AN

ÀL

ISI G

RA

NU

LO

MÈ

TR

ICA

D'U

N S

ÒL

PE

R T

AM

ISA

T

No

rma

UN

E 1

03 1

01 :

199

5

Ref

erèn

cia:

L-10

-110

6M

ost

ra:

Clie

nt:

Igeo

tene

s, S

.L.

So

nd

eig

:S

itu

ació

:10

-151

3P

rofu

nd

itat

(m

):M

un

icip

i:D

OS

RIU

SL

on

git

ud

(m

):T

ipu

s:

-C

oefic

ient

d'u

nifo

rmita

tC

oefic

ient

de

corb

atur

a0,

130,

45-

-

CL

AS

SIF

ICA

CIÓ

(U

SC

S):

5040

2520

12,5

106,

35

21,

250,

40,

160,

081

00

,01

00

,01

00

,01

00

,01

00

,01

00

,01

00

,09

9,9

91

,08

6,4

57

,13

3,9

24

,8%

pas

sa

Ob

serv

acio

ns:

D10

D30

D60

SM

Sed

às

22

/03

/20

10

Rec

epci

ó:

12

/03

/20

10

Inic

i ass

aig

:1

2/0

3/2

01

0F

inal

ass

aig

:

B (

SP

T)

-9

m-2

S-1

p

010

20

30

40

50

60

70

80

90

100

0,01

0,1

110

% partícules de diàmetre menor a l'indicat

Diàmetre de les partícules (mm)

AN

ÀL

ISI G

RA

NU

LO

MÈ

TR

ICA

D'U

N S

ÒL

1060

DDC

u

60

10

23

0 DD

DC

z

GE

OM

AR

Eng

inye

ria d

el T

erre

ny,

SLP

c.

Val

ènci

a, 1

sub

sòl l

ocal

12

080

15

Bar

celo

na

Tel

: 93

226

33

25

Fax

: 93

228

26

27

labo

rato

ri@ge

omar

.cat

4

AN

ÀL

ISI G

RA

NU

LO

MÈ

TR

ICA

D'U

N S

ÒL

PE

R T

AM

ISA

T

No

rma

UN

E 1

03 1

01 :

199

5

Ref

erèn

cia:

L-10

-110

6M

ost

ra:

Clie

nt:

Igeo

tene

s, S

.L.

So

nd

eig

:S

itu

ació

:10

-151

3P

rofu

nd

itat

(m

):M

un

icip

i:D

OS

RIU

SL

on

git

ud

(m

):T

ipu

s:

0,2

Coe

ficie

nt d

'uni

form

itat

Coe

ficie

nt d

e co

rbat

ura

0,95 3,5

17,5

1,3

CL

AS

SIF

ICA

CIÓ

(U

SC

S):

5040

2520

12,5

106,

35

21,

250,

40,

160,

081

00

,01

00

,09

0,4

83

,67

8,9

77

,47

4,8

71

,94

1,1

34

,81

5,7

8,6

6,6

% p

assa

Ob

serv

acio

ns:

D10

D30

D60

SW

-SM

Sed

às

22

/03

/20

10

Rec

epci

ó:

12

/03

/20

10

Inic

i ass

aig

:1

2/0

3/2

01

0F

inal

ass

aig

:

B (

SP

T)

-12m-3

S-3

p

010

20

30

40

50

60

70

80

90

100

0,01

0,1

110

% partícules de diàmetre menor a l'indicat

Diàmetre de les partícules (mm)

AN

ÀL

ISI G

RA

NU

LO

MÈ

TR

ICA

D'U

N S

ÒL

1

1060

DDC

u

60

10

23

0 DD

DC

z

GE

OM

AR

Eng

inye

ria d

el T

erre

ny,

SLP

c.

Val

ènci

a, 1

sub

sòl l

ocal

12

080

15

Bar

celo

na

Tel

: 93

226

33

25

Fax

: 93

228

26

27

labo

rato

ri@ge

omar

.cat

5

DE

TE

RM

INA

CIÓ

DE

L L

ÍMIT

LÍQ

UID

I P

LÀ

ST

ICD

'UN

SÒ

L

No

rmes

UN

E 1

03 1

03 :

199

4 i 1

03 1

04 :

199

4

Ref

erèn

cia:

L-10

-110

6C

lien

t:Ig

eote

nes,

S.L

.S

itu

ació

:10

-151

3M

un

icip

i:D

OS

RIU

S

Iden

tifi

caci

ó d

e le

s m

ost

res

assa

jad

es

Dat

a d

'ass

aig

Res

ult

ats

Ob

serv

acio

ns

Son

deig

S-1

S-1

S-3

Mo

stra

m-1

m-2

m-3

Long

itud

(m)

--

-P

rofu

ndita

t (m

)3,

009,

0012

,00

Inic

i12

/03/

10

12/0

3/10

12

/03/

10

Tip

usB

(S

PT

)B

(S

PT

)B

(S

PT

)

Lím

it líq

uid

--

-

Fin

al22

/03/

10

22/0

3/10

22

/03/

10

Índ

ex

de

pla

stic

itat

N.P

.N

.P.

N.P

.L

ímit

plà

stic

--

-

GE

OM

AR

Eng

inye

ria d

el T

erre

ny,

SLP

c.

Val

ènci

a, 1

sub

sòl l

ocal

12

080

15

Bar

celo

na

Tel

: 93

226

33

25

Fax

: 93

228

26

27

labo

rato

ri@ge

omar

.cat

6

AS

SA

IG D

E C

OM

PR

ES

IÓ S

IMP

LE

EN

RO

CA

No

rma

UN

E 2

2950

-01

: 19

90

Ref

erèn

cia:

L-10

-110

6M

ost

ra:

Clie

nt:

Igeo

tene

s, S

.L.

So

nd

eig

:S

itu

ació

:10

-151

3P

rofu

nd

itat

(m

):M

un

icip

i:D

OS

RIU

SL

on

git

ud

(m

):T

ipu

s:

Pre

msa

:M

AT

ES

T 2

000

KN

Ref

erèn

cia:

CS

2

MP

a

Kg

/cm

²

Ob

serv

acio

ns

m-4

S-3 15 -

C (

MR

)

22

/03

/20

10

Dim

ensi

on

s:D

ensi

tat:

Ru

ptu

ra:

Dià

me

tre

(cm

):7

,10

T+

S+

A (

g)

20

81

,32

Res

istè

nci

a

Rec

epci

ó:

12

/03

/20

10

Inic

i ass

aig

:1

2/0

3/2

01

0F

inal

ass

aig

:

Alç

ad

a (

cm):

16

,8T

+S

(g

)2

07

5,3

3S

ecc

ió (

cm²)

:3

9,5

7T

(g

)2

50

,27

61,1

48V

olu

m (

cm³)

:6

64

,81

Re

f. t

ara

cg3

Hu

mita

t (%

)0

,33

623,

71D

en

s. H

um

. (g

/cm

3)

2,7

5D

en

s. S

eca

(g

/cm

3)

2,7

5

foto

graf

ia d

el t

renc

amen

t

D

GE

OM

AR

Eng

inye

ria d

el T

erre

ny,

SLP

c.

Val

ènci

a, 1

sub

sòl l

ocal

12

080

15

Bar

celo

na

Tel

: 93

226

33

25

Fax

: 93

228

26

27

labo

rato

ri@ge

omar

.cat

7

CO

NT

ING

UT

EN

SU

LF

AT

S S

OL

UB

LE

S

No

rmes

UN

E 8

3963

: 2

008

i 103

202

: 1

995

Ref

erèn

cia:

L-10

-110

6C

lien

t:Ig

eote

nes,

S.L

.S

itu

ació

:10

-151

3M

un

icip

i:D

OS

RIU

S

Iden

tifi

caci

ó d

e le

s m

ost

res

assa

jad

es

Dat

a d

'ass

aig

Pro

ced

imen

t

Res

ult

ats

Ob

serv

acio

ns

pH

7,00

7,00

7,00

7,00

Su

lfats

(p

pm

SO

4)

33,3

444

,45

125,

9577

,79

Su

lfats

(%

SO

4)

0,00

330,

0044

0,01

260,

0078

Su

lfats

(%

SO

3)

0,00

280,

0037

0,01

050,

0065

T+

M p

reci

pita

t (g

)29

,162

834

,045

927

,905

833

,610

7P

es c

risol

(g)

29,1

619

34,0

447

27,9

024

33,6

086

Fi n

al22

/03/

10

22/0

3/10

22

/03/

10

22/0

3/10

Inic

i12

/03/

10

12/0

3/10

12

/03/

10

12/0

3/10

Tip

usB

(S

PT

)B

(S

PT

)B

(S

PT

)C

(M

R)

Long

itud

(m)

--

--

Pro

fund

itat (

m)

3,00

9,00

12,0

03,

00S

onde

igS

-1S

-1S

-3S

-3M

ost

ram

-1m

-2m

-3m

-6

GE

OM

AR

Eng

inye

ria d

el T

erre

ny,

SLP

c.

Val

ènci

a, 1

sub

sòl l

ocal

12

080

15

Bar

celo

na

Tel

: 93

226

33

25

Fax

: 93

228

26

27

labo

rato

ri@ge

omar

.cat

8

AN

AL

ÍTIC

A D

'AIG

UA

Seg

on

s E

HE

200

8

Ref

erèn

cia:

L-10

-110

6M

ost

ra:

Clie

nt:

Igeo

tene

s, S

.L.

So

nd

eig

:S

itu

ació

:10

-151

3P

rofu

nd

itat

(m

):M

un

icip

i:D

OS

RIU

SL

on

git

ud

(m

):T

ipu

s:

mg/

l Mg+

+

CL

AS

SIF

ICA

CIÓ

:

Cla

ra R

ius

Grà

cia

Joan

Mar

tin

ez i

Bo

fill

Geò

log

a, c

ol.

6516

Dire

ctor

de

Labo

rato

riG

eò

leg

, co

l. 4

21

5

18 d

e m

arç

de 2

010

Ob

serv

acio

ns

Seg

ons

la“I

nstr

ucci

ónde

Hor

mig

ónE

stru

ctur

al(E

HE

-08)

”(B

OE

del

22d'

agos

tde

2008

.R

eal

Dec

reto

1429

/200

8 de

l 21

d'ag

ost)

, el

tipu

s d’

expo

sici

ó és

No

Ag

ress

iu

Mag

nes

i (U

NE

839

55)

26,2

7

Am

on

i (U

NE

839

54)

0,91

mg/

l NH

4+

Clo

rurs

56,7

2m

g/l C

l-

Su

lfat

s (U

NE

839

56)

45,7

6m

g/l S

O4

=

Res

idu

sec

(UN

E 8

3957

)28

0m

g/l

CO

2 ag

ress

iu (U

NE

135

77)

3,52

mg/

l CO

2

Olo

rIn

olor

a

pH

(UN

E 8

3952

)8,

21u.

pH

Co

lor

Mar

rono

sa

22

/03

/20

10

AN

AL

ÍTIC

A

-

Rec

epci

ó:

12

/03

/20

10

Inic

i ass

aig

:1

2/0

3/2

01

0F

inal

ass

aig

:

AIG

UA

10

,8S

-3m

-5

Joan

Mar

tin

ez i

Bo

fill

Dire

ctor

de

Labo

rato

riG

ò21

Cla

raR

ius

Grà

cia

g4

GE

OM

AR

Eng

inye

ria d

el T

erre

ny,

SLP

c.

Val

ènci

a, 1

sub

sòl l

ocal

12

080

15

Bar

celo

na

Tel

: 93

226

33

25

Fax

: 93

228

26

27

labo

rato

ri@ge

omar

.cat

9

INF

OR

ME

D'A

SS

AIG

S D

E L

AB

OR

AT

OR

I:

AC

TE

S D

E R

ES

UL

TA

TS

RE

FE

RÈ

NC

IA:

L-1

0-11

06

Cla

ra R

ius

Grà

cia

Joan

Mar

tin

ez i

Bo

fill

Res

pons

able

de

l'àm

bit

GT

LD

irect

or d

e La

bora

tori

Geò

log

a, c

ol.

6516

Geò

leg

, co

l. 42

15

GE

OM

AR

Eng

inye

ria d

el T

erre

ny, S

LP

Labo

rato

riac

redi

tat

per

laD

irecc

ióG

ener

ald'

Arq

uite

ctur

ai

Pai

satg

ede

lD

epar

tam

ent

deP

olíti

caT

erri

toria

li

Obr

esP

úbliq

ues

dela

Gen

eral

itat

deC

atal

unya

enle

sse

güen

tsàr

ees

tècn

ique

s:

GT

L: À

mbi

t d'a

ssai

g de

labo

rato

ri de

geo

tècn

ia.

Núm

ero

d'ac

redi

taci

ó: 0

6024

05G

TL(

B),

seg

ons

reso

luci

ó de

l 26

de ju

liol d

e 20

05

Bar

celo

na, 2

2 de

mar

ç de

201

0

Joan

Mar

tin

ez i

Bo

fill

Dire

cto

r de

Lab

orat

ori

Geò

leg

col

4215

Cla

raR

is

Grà

cia

GE

OM

AR

Eng

inye

ria d

el T

erre

ny,

SLP

c.

Val

ènci

a, 1

sub

sòl l

ocal

12

080

15

Bar

celo

na

Tel

: 93

226

33

25

Fax

: 93

228

26

27

labo

rato

ri@ge

omar

.cat

10

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

ANNEX 2

NORMATIVES

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

ANNEX 2. NORMATIVES

A l’hora de realitzar la part de disseny de les instal·lacions i d’escollir els materials idonis

per a l’obra a realitzar s’ha tingut en compte el compliment de les següents lleis i

normatives de les diferents administracions. Les tres normatives principals que afecten al

disseny d’aquest tipus d’obra són:

• PIEC ( norma tècnica del Pla director d’instal·lacions i equipaments Esportius de

Catalunya)

• “Reglamento General de Polícia de Espectáculos Públicos y Actividades Recreativas” • La llei de 20/1991 de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques.

Tot seguit fem menció dels apartats i articles dels documents esmentats que afecten a el

tipus d’instal·lació que s’està projectant.

PIEC

La normativa tècnica del Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de

Catalunya és d’aplicació a tots els equipaments esportius de nova construcció i a les

reformes i les ampliacions dels existents, en aquells aspectes que els afecti. Per als

existents els són d’aplicació els punts 1, i 2, si escau.

En els PIEC es diferencien tres àmbits d’aplicació d’acord amb les característiques de

l’equipament esportiu amb un grau d’exigència creixent. El àmbit d’aplicació en que estan

situats els camps i les pistes d’atletisme es els tercer corresponent a les instal·lacions

esportives convencionals.

Els requeriments que s’han de complir son acumulatius per tant nosaltres haurem de

complir els requeriments dels tres àmbits.

A efectes del Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya, les obres

són de construcció o de condicionament. Es consideren obres de construcció les que

generen un nou equipament esportiu i per tant comporten la construcció de nous espais

esportius o complementaris.

També es consideren obres de construcció les de reforma o ampliació d’instal·lacions ja

existents, quan aquestes suposin el canvi de la seva tipologia, com per exemple el

cobriment i el tancament d’una pista poliesportiva o d’una piscina a l’aire lliure. La resta es

consideren obres de condicionament d’equipaments ja existents, per millorar, ampliar o

reformar aspectes de seguretat, funcionals o d’habitabilitat dels espais esportius o

complementaris.

Requeriments tècnics

1. Tots els equipaments esportius:

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

c) Els límits dels espais esportius estaran definits amb claredat amb el tancat, el

marcatge, la indicació en un plànol, l’afitament o la senyalització, de manera que els

usuaris els reconeguin i s’eviti que la resta de la gent pugui interferir en el

desenvolupament de l’activitat que s’hi practica o que els traspassi, quan això representi

un risc.

d) Dins dels límits dels espais esportius on els usuaris facin activitats dinàmiques no hi

pot haver arestes o altres elements esmolats que puguin ser la causa de traumatismes

en la pràctica habitual. Si no fos possible d’evitar-los, es protegiran convenientment.

e) Al voltant dels límits dels marcatges dels espais esportius hi haurà un marge de

seguretat lliure d’obstacles o de qualsevol element que pugui ser causa de contusions o

ferides als usuaris que superin els límits durant la pràctica prevista. La seva amplada

s’adequarà a la dinàmica de l’activitat, essent proporcional a la velocitat dels esportistes.

En cap cas serà inferior a 1 metre. Si no fos possible guardar aquesta distància es

disposaran les proteccions que siguin necessàries.

f) Els tancaments que limiten un espai esportiu no podran tenir perforacions o escletxes a

l’abast dels usuaris on puguin quedar atrapats els dits o altres parts del cos.

g) Tots els equipaments esportius tindran resolts els accessos, que es dimensionaran

proporcionats al nombre d’usuaris previstos i al mitjà de transport que aquests utilitzin. No

es permetrà l’accés rodat a aquells equipaments que no tinguin resolt l’aparcament dels

vehicles.

h) Tots els equipaments esportius disposaran de les escomeses i estaran a l’abast dels

subministraments i dels serveis que requereixin.

i) En la construcció d'equipaments esportius s’adoptaran les mesures correctores

necessàries per reparar l’ impacte generat en l’entorn i el paisatge. Els talussos i/o

desmunts s’executaran de manera que se’n garanteixi l’estabilitat, i es resolgué

l’escorriment de les aigües recollides per les noves vessants.

m) Tot el material esportiu que s’utilitzi, ja sigui fix o mòbil, ha de garantir una pràctica

segura d’acord amb els criteris i requisits establerts en les normes europees UNEEN. La

instal·lació l’ha de realitzar personal qualificat, ha de ser revisada freqüentment i reparada

quan presenti algun desperfecte de manera que mantingui les condicions exigides pel

seu ús. Qualsevol element que sigui un perill per als usuaris s’ha de retirar

immediatament i prohibir-ne la utilització.

n) El material esportiu que no s’utilitzi i pugui interferir en el desenvolupament de l’activitat

s’ha de retirar i emmagatzemar fora de l’abast de la gent i de manera que no suposi un

risc per al personal encarregat del seu trasllat.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

o) Els paviments construïts als espais esportius destinats a ser trepitjats pels usuaris en la

pràctica d’activitats dinàmiques i jocs de pilota seran segurs a la petjada, sense sots o

desnivells sobtats que facin ensopegar els usuaris i un grau de lliscament adequat al

calçat que vesteixin, de manera que no caiguin ni es quedi travat el peu.

q) Els paviments esportius exteriors han de solucionar l’evacuació de les aigües

superficials i, en el seu cas, el drenatge del subsòl, dimensionat d’acord amb la utilització,

el règim de pluges de la zona i la capacitat filtrant del terreny natural.

s) Els ancoratges, marcatges, desguassos, aspersors i altres elements que es col·loquin

dins de l’espai esportiu s’integraran amb el paviment de manera que es conservin les

característiques requerides per tal d’evitar que puguin ocasionar ensopegades o

relliscades o que alterin les condicions de pràctica.

t) Tots els elements vidrats o altres materials fràgils han de resistir els cops i les pilotades

que poden rebre en la pràctica esportiva habitual. En cas de trencar-se no han de

suposar un perill per als usuaris, mantenint-se sencers i no produint fragments tallants.

S’indicarà amb claredat la presència de tancaments i portes transparents amb la

disposició d’elements de senyalització i/o de protecció.

v) Tots els elements metàl·lics situats a l’exterior o en espais humits es protegiran

adequadament de manera que no es rovellin i seran accessibles per al manteniment o

s’utilitzaran metalls inoxidables. En les piscines han de suportar l’ambient clorat.

y) Els espais dels equipaments esportius on hi hagi activitat a les hores de foscor hauran

d’estar il·luminats amb un nivell i una uniformitat adequades a l’ús al qual es destini.

z) Els bàculs de suport dels projectors d’enllumenat i altres elements verticals duna

alçada superior a dos metres no han de permetre que els usuaris de la instal·lació s’hi

puguin enfilar.

2. Els equipaments esportius que ofereixin un servei esportiu:

c) Les dimensions de l’accés i els recorreguts interiors permetran que els materials, els

subministraments i la maquinària puguin arribar als espais esportius, als magatzems i a

les sales d’instal·lacions tècniques o es disposarà d’un segon accés de servei per aquest

fi.

s) Es recolliran les aigües de les cobertes i es conduiran a la xarxa d’aigües pluvials. Per

evitar el desbordament de les canals de les cobertes es col·locaran els corresponents

sobreeixidors per evacuar les aigües que no engoleixin els baixants.

t) Es diferenciarà la xarxa d’aigües brutes, que es connectarà al clavegueram per a la

seva depuració, i la d’aigües pluvials, que es poden abocar als rius o emmagatzemar per

a ser reutilitzades.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

v) Totes les portes seran reforçades, resistents als cops i aniran equipades amb manetes

de fàcil accionament, amb els panys mestrejats i la ferramenta resistent.

x) Les portes al voltant d’un espai esportiu s’han de situar i obrir-se de manera que no

puguin interferir en la pràctica o suposar un perill per als usuaris.

y) El mobiliari i els accessoris dels espais complementaris seran apropiats per a un ús

públic, estables al bolcat, sense arestes vives o elements esmolats, reforçats i resistents a

l’ús vandàlic i a la humitat.

z) Els magatzems de material esportiu es disposaran al mateix nivell de l'espai esportiu al

qual serveixin i al seu entorn, sense graons ni relleus que dificultin el moviment. Les

dimensions seran proporcionades al material esportiu que han de contenir. La geometria

i les dimensions i posició de les portes han de permetre emmagatzemar el material de

manera que sigui fàcilment accessible.

3. Les instal·lacions amb espais esportius convencionals que ofereixen un servei

esportiu:

c) En la redacció del projecte d’una instal·lació esportiva caldrà disposar de les dades

geològiques del terreny obtingudes mitjançant l’elaboració d’un estudi geotècnic adequat

a les característiques del solar, al tipus de construcció i als requeriments del paviment

esportiu: estabilitat, resistència portant, grau de compactació, composició, drenatge, etc.

p) Els acabats exteriors dels tancaments seran resistents als impactes, inalterables a les

accions climàtiques i a la llum solar, de manteniment fàcil, i a les zones a l’abast de la

gent seran reforçats i protegits de les accions vandàliques.

q) Els paraments verticals dels vestíbuls, passos i escales seran resistents, fàcils de

mantenir i reparar, o es protegiran fins a una altura no menor d'1,2 metres amb un

arrambador d'aquestes característiques.

r) A les parets i sostres dels espais humits, dels magatzems i dels locals tècnics no es

col·locaran guixos, escaioles o pintures no rentables.

u) Als espais complementaris tots els paviments seran d’alta resistència al desgast,

impermeables, imputrescibles i de manteniment fàcil.

Reglamento General de Polícia de Espectáculos Públicos y Actividades Recreativas

Els aspectes referents als espectadors i als espais complementaris per al seu servei són

objecte de normativa específica al “Reglamento General de Polícia de Espectáculos Públicos y Actividades Recreativas”, la Llei sobre policia d’espectacles, les activitats recreatives i els establiments públics, i els reglaments que la desenvolupen, competència

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

del Departament d’Interior. En aquells en els quals es facin apostes, activitats lúdiques o

culturals, seran necessaris l’autorització i el control de la Direcció General del Joc i

d’Espectacles.

Els punts del “Reglamento General de Polícia de Espectáculos Públicos y Actividades Recreativas” que intervenen en la nostra obra són els següents:

Artículo 26.

1. Los campos de deportes y los recintos destinados a espectáculos o recreos públicos

deberán emplazarse en lugares de fácil acceso y provistos de las necesarias vías de

comunicación con los centros urbanos.

2. Su fachada o fachadas han de dar a vías públicas o espacios abiertos aptos para la

circulación rodada.

3. Los aforos de los campos o recintos estarán en relación con los anchos de las vías

públicas o espacios abiertos colindantes, en la proporción de 200 espectadores o

concurrentes o fracción, por cada metro de anchura de éstos.

Artículo 27.

1. El conjunto de las puertas de acceso a los campos o recintos estará en la proporción

de 1,20 metros libres por 400 espectadores de aforo o fracción y el ancho mínimo de

cada una será de 1,80 metros libres.

2. Si se establecen entradas de vehículos, serán independientes de las destinadas a

peatones.

3. Las graderías dispondrán de amplias salidas con escaleras suaves o rampas de 1,20

metros de ancho por cada 200 espectadores o fracción y en número proporcional a su

aforo.

4. Las escaleras para los pisos altos tendrán como mínimo 1,80 metros de anchura. Por

cada 450 espectadores o fracción habrá una escalera que evacuará directamente a la

fachada o fachadas o a pasillos independientes.

Artículo 28.

1. Las localidades, en todos los campos o recintos cualquiera que sea su categoría, serán

fijas y numeradas las destinadas a asientos, debiendo ser las filas de 0,85 metros de

fondo, de los cuales se destinarán 0,40 metros al asiento y los 0,45 metros restantes al

paso, con un ancho de 0,50 metros cada asiento, como mínimo.

2. Los pasos centrales o intermedios serán, cuando menos, de 1,20 metros de ancho.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

3. Las galerías o corredores de circulación serán de 1,80 metros por cada 300

espectadores, con un aumento de 0,60 metros por cada 250 más o fracción.

4. Entre dos pasos, el número de asientos de cada fila no podrá ser mayor de 18 y por

cada 12 filas deberá existir un paso con el ancho señalado en el párrafo 2.

5. Se dispondrán las localidades con la pendiente y requisitos necesarios de modo que

desde cualquiera de ellas, cuando el lleno sea completo, pueda verse la cancha, el

terreno de juego o el circuito de carrera en toda su extensión.

6. Las de terraza, donde el público pueda permanecer de pie, serán aforadas a razón de

una persona por cada 0,50 metros cuadrados, en el frente que da al terreno de juego,

cancha o circuito.

Artículo 29.

1. Se prohíben los planos inclinados para los espectadores que han de permanecer de

pie. A éstos se destinarán graderías de peldaños horizontales que, aún en el caso de que

fueran de tierra, tendrán, cuando menos, un borde construido con algún material fijo y

suficientemente sólido. Estos peldaños serán de 60 centímetros de altura y a cada

espectador se destinará un ancho de 50 centímetros.

2. En la primera fila y cada seis se dispondrán fuertes barandillas para contención del

público. También se dispondrán en lo alto de las graderías y en los pasos de éstas,

cuando ofrezcan peligro.

3. Cada 14 metros de gradería habrá un paso de un metro que no podrá ocuparse

durante el espectáculo.

4. Las localidades deberán estar separadas de la cancha, terreno de juego o circuito, con

una barandilla o cerramiento debiendo estar esta separación a una distancia mínima de

2,50 metros.

Artículo 30.

1. Según la importancia del campo o recinto y la clase de espectáculo o recreo, la

Autoridad exigirá las dependencias de aseo, gimnasia, cuartos de vestir, botiquín o

enfermería, con luz y ventilación directa.

2. El campo, cancha o recinto deberá estar en comunicación directa con estas

dependencias, con accesos independientes y aislados de los del público.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Artículo 31.

1. Se dispondrán los urinarios e inodoros repartidos según los núcleos de localidades en

condiciones higiénicas y de decencia .

2. Unos y otros irán cubiertos, estarán distribuidos de forma homogénea por todo el

edificio- y serán independientes los de cada sexo. Por cada 500 espectadores habrá

cuatro inodoros, de los que la mitad estarán destinados a señoras, y por cada 125

espectadores, un urinario. Todos los servicios deberán estar provistos de lavamanos,

cuyo número será igual a la mitad de la suma del de inodoros y el de urinarios.

Artículo 32.

Las graderías, escaleras y toda clase de dependencias y lugares destinados al público

deberán resistir en condiciones normales, además de su propio peso, una sobrecarga de

400 kilos por metro cuadrado horizontal. La Autoridad dispondrá, en su caso, que se

realicen las pruebas de resistencia que juzgue pertinentes, para determinar las

condiciones de resistencia y seguridad.

Artículo 33.

La estructura de todas las construcciones será de materiales resistentes al fuego de

acuerdo con las normas vigentes. Únicamente se podrán tolerar los entramados de

madera en los campos cuyo aforo sea inferior a 5.000 espectadores, pero con la

condición de que estén impregnados y protegidos con sustancias ignífugas, declaradas

como tales por el Ministerio de Industria y Energía y aplicadas por Empresas o

laboratorios debidamente autorizados.

Artículo 34.

Los mismos requisitos y condiciones previstos en los artículos precedentes deberán

reunir, en cuanto sea posible los lugares abiertos acondicionados para deportes o

espectáculos náuticos, aeronáuticos u otras actividades recreativas al aire libre, donde se

instalen graderíos, plataformas o tribunas para uso del público o se habiliten

instalaciones para uso de los deportistas o actores que tomen parte en tales deportes o

espectáculos.

Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de

novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres

arquitectòniques, i d'aprovació del Codi d'accessibilitat. (DOGC núm. 2043, de 28

d'abril de 1995)

Els punts que ens han afectat a l’hora de realitzar la part tècnica del projecta ha estat el

annexa 1 i en casos més específics a calgut la utilització del annexa 7.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Els punts del annexa 1 que són les normes d’accessibilitat urbanística que intervenen en

la nostra obre són els següents:

Annex 1

Normes d’accessibilitat urbanística

1.1 Itineraris adaptats.

1.1.1 Itinerari de vianants adaptat.

Un itinerari de vianants es considera adaptat quan compleix els requisits següents:

• Tenir una amplada lliure mínima de 0,90 m i una alçada lliure d’obstacles de 2,10 m.

• En els canvis de direcció, l’amplada lliure de pas permet inscriure un cercle d'1,50 m de

diàmetre.

• No incloure cap escala ni graó aïllat.

• El pendent longitudinal no supera el 8%.

• El paviment és dur, no lliscant i sense regruixos diferents als propis del gravat de les

peces. Té un pendent transversal no superior al 2%.

• Els elements d'urbanització i de mobiliari que formen part d'aquest itinerari són

adaptats.

1.2 Elements d'urbanització adaptats.

1.2.1 Paviments en espais d'ús públic.

Un paviment es considera adaptat quan compleix els requisits següents:

• És dur, no lliscant i sense regruixos diferents als propis del gravat de les peces. S'admet,

en parcs i jardins, paviment de terres compactades amb un 90% PM (Pròctor modificat).

• Es col· loca un paviment amb textura diferenciada per tal de detectar els passos de

vianants.

• Les reixes i els registres es col· loquen enrasats amb el paviment circumdant. Les

obertures de les reixes col· locades en itineraris de vianants tenen una dimensió que

permet la inscripció d'un cercle de 3 cm de diàmetre com a màxim. La disposició de

l'enreixat es fa de manera que no hi puguin ensopegar persones que utilitzin bastó o

cadira de rodes.

1.2.4 Escales adaptades.

Una escala es considera adaptada quan compleix els requisits següents:

• L'amplada útil de pas és d'1,20 m com a mínim.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

• Els graons han de tenir una estesa mínima de 30 cm i una alçada màxima de 16 cm, i

en escales en projecció corba en planta o no recta hi ha una dimensió mínima d'estesa

de 30 cm comptada a 40 cm de la cara interior.

• El nombre de graons seguits sense replà intermedi ha de ser com a màxim de 12

unitats.

• El replans intermedis han de tenir una llargada mínima en la direcció de circulació

d'1,20 m.

• L'estesa s'ha d'acabar superficialment amb material no lliscant i no presentar

discontinuïtat on s'uneix amb l'alçària.

• Les escales disposen de baranes que poden ser utilitzades en els dos sentits de

circulació.

• Els passamans de l'escala estan situats a una alçada d'entre 0,90 m a 0,95 m en replans

i 0,80 m a 0,85 m en el tram de graons, i tenen un disseny anatòmic que permet d'adaptar

la mà, amb una secció igual o funcionalment equivalent a la d'un tub rodó de 3 a 5 cm de

diàmetre, separat com a mínim 4 cm dels paraments verticals. Els passamans s'han de

prolongar 0,30 m com a mínim més enllà dels extrems a l'acabament de cada tram

d'escala. El punt d'inflexió del passamà ha de coincidir amb l'inici del tram d'escala.

• L'inici i el final d'una escala se senyalitzen amb paviment diferenciat de la resta i

disposen d'un nivell d'il·luminació durant la nit de 10 lux com a mínim.

• Els espais existents sota les escales han d'estar protegits de manera que evitin

possibles accidents a persones amb visió parcial o ceguesa.

1.2.5 Rampes adaptades.

Una rampa es considera adaptada quan compleix els requisits següents:

• L'amplada útil de pas és de 0,90 m com a mínim.

• Pendents longitudinals:

o Trams de menys de 3 m de llargada: 12% de pendent màxim (recomanable 10%).

o Trams d' entre 3 i 10 m de llargada: 10% de pendent màxim (recomanable 8%).

o Trams de més de 10 m de llargada: 8% de pendent màxim (recomanable 6%).

o S'admet un pendent transversal màxim d'un 2%.

• El paviment de les rampes és dur, no lliscant i sense regruixos diferents als propis del

gravat de les peces.

• La llargada de cada tram de rampa ha de ser com a màxim de 20 m.

• En la unió de trams de diferent pendent s'han de col·locar replans intermedis.

• Els replans intermedis tenen una llargada mínima en la direcció de circulació d'1,50 m.

• A l'inici i al final de cada tram de rampa hi ha un replà d'1,50 m de llargada com a

mínim.

• Quan entre la rampa i la zona adjacent hi ha un desnivell igual o superior a 0,20 m es

disposa d'un element de protecció longitudinal amb una alçada de 10 cm per sobre del

paviment de la rampa.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

• Les rampes disposen de baranes a ambdós costats, a una alçada d'entre 0,90 m i 0,95

m. Els passamans de la rampa tenen un disseny anatòmic que permeti d'adaptar la mà,

amb una secció igual o funcionalment equivalent a la d'un tub rodó de 3 a 5 cm de

diàmetre, separat com a mínim 4 cm dels paraments verticals.

• L' inici i el final d'una rampa se senyalitza amb paviment diferenciat de la resta i disposa

d'un nivell d' il·luminació mínim de 10 lux durant la nit.

1.3 Mobiliari urbà adaptat.

1.3.1 Condicions generals.

Un element de mobiliari urbà es considera adaptat quan compleix els requisits següents:

• Ser accessible a través d'un itinerari adaptat.

• La seva ubicació permet sempre l'existència d'una banda de pas lliure d'obstacles de

0,90 m d'amplada per 2,10 m d'alçada.

• Els elements sortints i/o volants que són superiors a 15 cm de vol i que limiten amb

itineraris tenen com a mínim un element fix i perimetral entre 0 i 15 cm d'alçada perquè

puguin ser detectats per invidents, o bé s'han de situar a una alçada igual o superior a

2,10 m.

• Els elements que hagin de ser accessibles manualment estan situats a una alçada

d'entre 1 m i 1,40 m d'alçada.

1.3.2 Elements urbans diversos.

Els elements urbans es consideren adaptats si compleixen el requisits de disseny

següents:

• Els elements d'accés al recinte tenen una amplada mínima de 0,90 m, una alçada

mínima de 2,10 m i han d'estar convenientment senyalitzats.

• El mobiliari d'atenció al públic té, totalment o parcialment, una alçada màxima respecte

al terra de 0,85 m.

• Si disposa solament d'apropament frontal, la part inferior, entre 0,00 m i 0,70 m d'alçada,

en una amplada de 0,80 m com a mínim, queda lliure d'obstacles per permetre

l'apropament d'una cadira de rodes.

• La taula ha de tenir una alçada màxima de 0,80 m. La part inferior, entre 0,00 i 0,70 m

d'alçada, i en una amplada de 0,80 m com a mínim ha de quedar lliure d'obstacles per

permetre l'apropament d'una cadira de rodes.

• En grades i zones d'espectadors, la plaça d'un espectador per a usuaris en cadira de

rodes té unes dimensions mínimes de 0,80 m d'amplada i d'1,20 m de fondària.

Dosrius, juny de 2013

L’arquitecte L’arquitecte tècnic

Sandra Lirio Muñoz Antoni Ruiz Ruiz

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

ANNEX 3

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

ANNEX 3. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT

OBJECTE D'AQUEST ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

El present estudi bàsic de seguretat i salut, annex al Projecte, desenvolupa la problemàtica

específica de seguretat del projecte de subministrament i la instal·lació de la gespa

artificial al camp de futbol de Can Batlle, al terme municipal de Dosrius, Barcelona, i

es redacta d'acord amb allò que disposa el Reial decret 1627/1997 de 24 d'octubre de 1997, i

en concret dóna compliment a l'article 4 d'aquest Reial decret.

SITUACIÓ DE LES OBRES

L’emplaçament del camp de futbol és a la zona d’equipaments de Can Batlle al costat de

la Masia de Can Batlle situada a la carretera de Dosrius a Canyamars BV-5101. En

aquesta zona existeix també una piscina, un bar, vestuaris del camp de futbol i l’escola

Encarnació Fonoll.

PROPIETAT / PROMOTOR

La propietat de l’edifici és l’Ajuntament de Dosrius.

AUTOR DE L'ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

Serveis tècnics Ajuntament de Dosrius

Sandra Lirio Muñoz, arquitecte.

Antoni Ruiz Ruiz, arquitecte tècnic

DESCRIPCIÓ DE LES OBRES

• Explanació i moviment de terres.

• Anivellació per a formació de pendents.

• Clavegueram i sistema de drenatge.

• Sistema de reg automàtic.

• Pavimentació perimetral i contenció gespa

• Col·locació de gespa artificial d’última generació.

• Sistema d’il·luminació.

PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL DEL PROJECTE

El pressupost d’execució per contracte puja a QUATRE-CENTS VUITANTA MIL SIS-

CENTS TRENTA VUIT EUROS AMB SEIXANTA DOS CÈNTIMS (480.638,62 €).

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

ACCÉS A LES OBRES

Cada contractista controlarà els accessos a l'obra de manera que tant sols les persones

autoritzades i amb les proteccions personals que són obligades puguin accedir a l'obra.

L'accés estarà tancat, amb avisadors o timbre, o vigilat permanentment quan s'obri.

TERMINI D'EXECUCIÓ

Es preveu una durada d'execució dels treballs de 16 setmanes.

NOMBRE DE TREBALLADORS

Es preveu una ocupació de 6 treballadors.

INSTAL.LACIONS D’HIGIENE I BENESTAR

S’ha de preveure a l’obra una zona per a la ubicació de les instal.lacions d’higiene i benestar,

preveient la presa provisional d’aigua, electricitat i d’evacuació d’aigües fecals.

Aquestes instal.lacions es construiran en funció del nombre de treballadors de l’obra,

considerant l’evolució d’aquests en el temps, i tenint en compte que s’han de cobrir les

següents necessitats: canvi de roba, higiene personal i necessitats fisiològiques.

Les instal.lacions de higiene i benestar poden ser:

- Mòduls prefabricats.

- Construïdes a l’obra.

Als dos casos, s’ha de tenir en compte els següents paràmetres:

- Vestidors, amb una superfície de 2 m2 per treballador, alçada mínima de 2,30

metres. Estaran equipats amb seients i casellers individuals.

- Lavabos, que poden estar situats als vestidors, essent la dotació mínima d’un lavabo

per cada 10 treballadors.

- Dutxes, igual que els lavabos, es poden ubicar als vestidors amb una dotació

mínima d’una dutxa per cada 10 treballadors.

- Inodors, que no s’han de comunicar directament amb els vestidors, i la seva dotació

mínima serà d’un inodor per cada 25 treballadors i un inodor per cada 15

treballadores. Les dimensions mínimes dels mateixos seran de 1x1,20 m i de 2,30 m

d’alçada.

- Menjador, que haurà de disposar d’un escalfaplats, pica, galleda de la brossa,

ventilació, calefacció i iluminació.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Els mòduls prefabricats s’acostumen a agrupar en: mòduls sanitaris (dutxa, lavabo i inodor), i

mòduls de vestidors, acoblant-se els mòduls de manera que pugui haver accés directe d’un

mòdul a l’altre.

Les instal.lacions d’higiene i benestar construïdes a l’obra, si el solar ho permet s’han de

construir a prop de l’accès, perquè el treballador es pugui canviar abans d’incorporar-se al

treball.

En obres entre mitgeres, a zona urbana, atesa l’escassetat d’espai s’ha de preveure en

principi una zona per a la ubicació de les instal.lacions i una vegada, degut a la dinámica de

l’obra, es disposa en l’interior de l’edifici que s’està construint, s’hauran de construir les

instal.lacions d’higiene i benestar seguint els paràmetres anteriorment assenyalats.

S’aconsella que aquestes instal.lacions es trobin, també, a prop de les vies d’accés.

Independentment d’aquestes instal.lacions, també s’han de construir les oficines de l’obra

que han de complir a cada moment la idoneïtat en relació a la il.luminació, la climatització

segons la temporada.

Respecte al personal d’oficina s’ha de considerar també, la instal.lació de lavabos i inodors.

S’ha de preveure un magatzem d’eines, estris, petita maquinaria i equips de protecció

personal i col.lectiva.

S’ha de preveure una zona d’aparcament per als cotxes del personal d’oficina i d’obra, si

l’obra ho permet.

S’ha de preveure zones d’estacionament de vehicles que subministren material i maquinària

a l’obra, i en el posat que estiguin estacionats limitant la circulació viària, s’haurà de demanar

permís municipal. Es senyalitzarà la prohibició d’estacionament de vehicles aliens a l’obra, i

si calgués, s’ha de limitar la zona amb tanques per a vianants, convenientment senyalitzades

mitjançant balises destellants durant la nit.

ANALISI DE RISCOS I MESURES PREVENTIVES

Anàlisi de riscos i mesures preventives que cal adoptar en diferents fases d'obra.

Treballs preliminars

Riscos més freqüents:

� Atropellament i cops amb maquinària

� Bolcada o falses maniobres de maquinària mòbil

� Caiguda de persones

Proteccions col·lectives:

� En tot moment es mantindran les zones de treball netes i ordenades

� A nivell de sòl, s'acotaran les àrees de treball sempre que hi hagi previsió de circulació

de persones o vehicles i es col·locaran els senyals SNS-311 "RISCOS DE CAIGUDES A

DIFERENTS NIVELLS", SNS-312 "RISCOS DE CAIGUDES A NIVELL" i SNS-310 "MAQUINÀRIA PESADA

EN MOVIMENT".

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

� La rampa de sortida de vehicles serà independent dels accessos als vianants, no

tindrà un pendent superior al 7%, estarà il·luminada adequadament i disposarà d'un

senyal d'STOP ben visible abans d'accedir a la via pública.

� Als accessos a l'obra es col·locaran de forma ben visible els senyals normalitzats

"PROHIBIT EL PAS A TOTA PERSONA ALIENA A L'OBRA", "ÚS OBLIGATORI DE CASC PROTECTOR" I

"RISCOS DE CAIGUDA D'OBJECTES".

� Les façanes principals romandran tancades i disposaran, a nivell del primer forjat,

d'una marquesina rígida per protegir els vianants de la caiguda d'objectes des de

nivells superiors.

Equips de protecció individual:

� Serà obligatori l'ús de casc i botes de seguretat amb puntera metàl·lica, homologats

per la UE.

� És preceptiu l'ús de granota de treball.

� S'haurà de dotar els treballadors d'altres elements de protecció sempre que les

condicions de treball ho exigeixin, sempre de conformitat als RD 1407/1992 (BOE

28/12/1992), RD 159/1995 (BOE 08/03/1995) i RD 773/1997 (BOE 12/06/1997).

Instal.lació provisional d’electricitat

Riscos més freqüents:

� Cremades per deflagració elèctrica.

� Contactes elèctrics directes.

� Contactes elèctrics indirectes.

� Caiguda de persones al mateix nivell.

� Caiguda de persones a diferent nivell.

Proteccions col·lectives:

� Qualsevol part de la instal·lació es considerarà sota tensió mentre l'empresa

subministradora no comprovi l'escomesa, que preferentment serà soterrada i

disposarà d'un armari de protecció i mesura directa, realitzat amb material aïllant, amb

entrada i sortida de cables per la part inferior.

� La porta disposarà de pany de cop, amb clau de triangle i amb possibilitat de passar-

hi un enclavament. La profunditat mínima de l'armari serà de 0,25 m.

� El quadre general de comandament i protecció estarà col·locat a continuació del

quadre d'escomesa, i estarà dotat de seccionador general de comandament i tall

automàtic omnipolar i protecció, mitjançant interruptors magnetotèrmics i diferencials

de 300 mA.

� El quadre estarà col·locat de manera que impedeixi el contacte dels elements sota

tensió.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

� D'aquest quadre sortiran els circuits secundaris per a l'alimentació de les màquines i

les eines d'obra, que estaran dotats d'interruptor omnipolar i interruptor general

magnetotèrmic. Les sortides estaran protegides amb interruptors magnetotèrmics

diferencials de 30 mA. Les bases seran blindades tipus CETAC i els cables mànega

disposaran també de funda protectora aïllant i resistent a l'abrasió.

� El circuit d'il·luminació portàtil d'obra disposarà d'un transformador a 24 V.

� Del quadre general sortirà un circuit d'alimentació per als quadres secundaris,

protegits amb interruptors magnetotèrmics d'alta sensibilitat, circuit de presa a terra i

circuit de tensió de seguretat a 24 V, on es connectaran les eines elèctriques per a

treballs en zones humides i la il·luminació portàtil (24V), respectivament en els

diferents talls. Aquests quadres seran instal·lació mòbil, segons les necessitats de

l'obra, i compliran les condicions exigides per a instal·lacions a l'intempèrie. Es

col·locaran de manera estratègica, a fi de disminuir en la mesura del possible el

nombre de línies i la seva longitud.

� Tots els conductes utilitzats a la instal·lació estaran aïllats per a una tensió de 1000V.

� Tots els quadres elèctrics d'obra tindran col·locat de manera visible el senyal

normalitzat "RISC ELÈCTRIC", que disposarà d'una plataforma aïllant a la base i no tindrà

accés directe a elements de baixa tensió.

Equips de protecció individual:

� Casc de seguretat dielèctric, homologat per la UE.

� Guants dielèctrics, homologats per la UE.

� Guants de tafilet (tipus alta sensibilitat), amb maniguets llargs incorporats, per a retirar

fusibles i realitzar treballs de precisió al voltant d'elements de baixa tensió.

� Comprovador de tensió.

� Eines manuals dielèctriques, homologades per la UE.

� Pantalla facial de policarbonat sense arnès metàl·lic.

� Ulleres de protecció arc elèctric, visor 3 DIN.

� Botes aïllants.

� Jaqueta ignífuga en maniobres elèctriques.

� Tarimes, catifes, penjadors, cortines aïllants.

� S'haurà de dotar els treballadors d'altres elements de protecció sempre que les

condicions de treball ho exigeixin, sempre de conformitat als RD 1407/1992 (BOE

28/12/1992), RD 159/1995 (BOE 08/03/1995) i RD 773/1997 (BOE 12/06/1997).

Enderrocs

Riscos més freqüents:

� Caiguda de persones al mateix nivell.

� Caiguda de persones a diferent nivell.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

� Caiguda d'objectes.

� Caiguda de runa.

� Esfondraments no controlats.

� Generació de pols.

� Projecció de partícules.

� Cops i talls.

� Ambient excessivament sorollós.

� Sobreesforços per postures incorrectes.

Proteccions col·lectives:

� Instal.lació d'una plataforma volada de la línia de façana sobre la via pública, que

haurà de tenir com a mínim una amplada d' 1,50 m i haurà de suportar una càrrega de

600 Kg/m2 . Es podrà col.locar bé aprofitant la part inferior de la bastida de façana, bé

fent-la volar a nivell de la primera planta. De la mateixa manera es protegiran les

edificacions pròximes que siguin d'alçada inferior a l'edifici que s'ha d'enderrocar.

� Tota la part de l'obra que limiti amb vies públiques s'haurà de barrar amb una tanca

de 2.00 m d'alçada, feta amb material consistent.

� S'han de preveure portes d'accés independents per a vehicles i persones, que s'han

de poder tancar perfectament un cop acabada la jornada laboral.

� Protecció de les instal.lacions generals que passin a prop de la finca que s'ha

d'enderrocar.

� Protecció de la pols produïda per la demolició mitjançant la col.locació de lones o

canyís al llarg de tota la bastida.

� S'ha de tenir cura de l'estabilitat i la continuïtat dels conductes verticals d'evacuació de

runa. Els conductes disposaran a la part inferior d'un tram una mica inclinat per tal

d'evitar l'impacte directe de la runa sobre el camió o la tremuja.

� En enderrocar mitgeres, cal comprovar que no estiguin mancomunades, per tal

d'evitar desploms de l'edifici veí.

� Cal vigilar l'aparició d'esquerdes en mitgeres o façanes mitjançant la col.locació de

testimonis. Si evolucionen, caldrà consolidar les mitgeres.

� Tots el forats, tan horitzontals com verticals, estaran protegits amb baranes rígides de

0,90 m d'alçada, amb protecció intermèdia i entornpeu, que siguin capaces de

suportar una empenta tangencial de 150 Kg/ml., que no es retiraran fins el moment

d'enderrocar el forjat que correspongui.

� Apuntalaments i estintolaments sempre que calgui.

Equips de protecció individual:

� Serà obligatori l'ús de casc i botes de seguretat, homologats per la UE.

� És preceptiu l'ús de granota de treball.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

� Guants de treball o antitallada, segons el tipus d'activitat.

� Per a treballs d'alçada serà obligatori l'ús de cinturó de seguretat homologat.

� Ulleres antifragments homologades, quan hi hagi risc de projecció de fragments de

runa.

� S'haurà de dotar els treballadors d'altres elements de protecció sempre que les

condicions de treball ho exigeixin, sempre de conformitat als RD 1407/1992 (BOE

28/12/1992), RD 159/1995 (BOE 08/03/1995) i RD 773/1997 (BOE 12/06/1997).

Estintolaments

Riscos més freqüents:

� Caiguda de persones a diferent nivell.

� Caiguda de persones al mateix nivell.

� Caiguda d'objectes.

� Cops a mans, peus i cap.

� Afeccions a la pell.

� Electrocucions per contacte directe.

Proteccions col·lectives:

� En tot moment es mantindran les zones de treball netes i ordenades.

� A nivell del sòl, s'acotaran les àrees de treball i es col·locaran els senyals SNS-307

"RISCOS DE CAIGUDES D'OBJECTES" i SNS-308 "PERILL CÀRREGUES SUSPESES". En previsió de

circulació de persones o vehicles als voltants d'aquest tall, es col·locarà el senyal SNS-

311 "RISC DE CAIGUDA A DIFERENT NIVELL".

� Davant situacions de dubte d'estabilitat o possible col·lapse d'elements a estintolar,

estrebar o recalçar es procedirà prèviament a la realització d'assaigs tipus proveta,

testimoni, ultrasons, escleròmetre o prova de càrrega segons s'estimi procedent.

� La barana situada a la coronació del mur perimetral no es retirarà fins a l'execució del

forjat del nivell del carrer. S'evitarà mitjançant cinta d'abalisament i senyalitzacions

adequades la permanència o pas de persones sota càrregues suspeses. La sortida del

recinte de l'obra a la zona d'oficines i vestuaris serà protegida degudament amb una

marquesina de seguretat capaç de suportar la caiguda de materials d'obra.

� Sempre que s'hissin materials i la grandària o la forma d'aquests pugui ocasionar

topades amb l'estructura i altres elements, es guiarà la càrrega amb cables o corda de

retinguda.

� Per a la realització de treballs a més de 2.00 m. sobre el nivell del sòl s'utilitzarà una

plataforma de treball, dotada perimetralment d'una barana de 0,90 m., protecció

intermèdia i entornpeu, que sigui capaç de suportar una empenta tangencial de 150

Kg/ml.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

� Tots el forats, tan horitzontals com verticals, estaran igualment protegits amb baranes

rígides que siguin capaces de suportar una empenta tangencial de 150 Kg/ml. Els

forats horitzontals del forjat romandran sempre condemnats amb malla electrosoldada

embeguda en el cèrcol perimetral o xarxes de seguretat ancorades horitzontalment.

� Es disposarà d'una il·luminació amb focus fixos o mòbils que en tot moment

proporcionin visibilitat suficient sobre les zones de treball i circulació.

� Els materials sobrants, procedents de l'apuntalament, desencofrat o retalls metàl·lics,

s'amuntegaran a distancia suficient de les zones de circulació i treball. Es retiraran els

elements punxants o tallants que en sobresurtin.

Equips de protecció individual:

� Serà obligatori l'ús de casc i botes de seguretat amb puntera metàl·lica i sola

antilliscant, homologats per la UE.

� És preceptiu l'ús de granota de treball.

� Cinturó anticaigudes homologat, classe C, en treballs d'alçada.

� Sàgola d'ancoratge per a desplaçaments del cinturó de seguretat i fiançament.

� Els personal que treballi a la posada a l'obra de formigó farà servir ulleres, guants i

botes de goma.

� El personal que manipuli ferro d'armar es protegirà amb guants de punt i palma de

làtex rugós (o similar antitall).

� Els soldadors faran servir a més d'ulleres amb visor de DIN 9 per a oxitall, o universals

antiimpactes per a l'esmolat, guants de mànega llarga de soldador, mandil jaqueta i

polaines ignífugues.

� S'haurà de dotar els treballadors d'altres elements de protecció sempre que les

condicions de treball ho exigeixin, sempre de conformitat als RD 1407/1992 (BOE

28/12/1992), RD 159/1995 (BOE 08/03/1995) i RD 773/1997 (BOE 12/06/1997).

Buidats i moviments de terres

Riscos més freqüents:

� Lliscament, sifonament i esllavissada del terreny

� Atropellament i cops amb la maquinària.

� Bolcada o falses maniobres de la maquinària mòbil

� Caiguda de persones a diferent nivell.

� Caiguda de persones al mateix nivell.

� Interferències amb instal.lacions de subministrament públic.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Proteccions col·lectives

� En tot moment es mantindrà les zones de treball netes i ordenades.

� A nivell del sòl, s'acotaran les àrees de treball sempre que es prevegi circulació de

persones o vehicles i es col·locaran els senyals SNS-311 "RISCOS DE CAIGUDES A DIFERENT

NIVELL" i SNS-310 "MAQUINÀRIA PESADA EN MOVIMENT".

� Les rampes d'accés de vehicles a l'àrea de treball seran independents dels accessos

de vianants.

� Quan necessàriament els accessos hagin de ser comuns, es delimitaran als vianants

mitjançant tanques, voreres o mitjans equivalents.

� La barana situada a la coronació del mur perimetral no es retirarà fins a l'execució del

nivell del carrer. S'evitarà mitjançant cinta de abalissament i senyalització adequada la

permanència o pas de persones sota càrrega suspesa. La sortida del recinte de l'obra

a la zona d'oficines i vestuaris serà degudament protegida amb una marquesina de

seguretat capaç de suportar la caiguda dels materials comuns.

� Sempre que s'hissin materials i la grandària o la forma d'aquests pugui ocasionar

topades amb l'estructura i altres elements, es guiarà la càrrega amb cables o corda de

retinguda.

� La maquinària de moviment de terres disposarà de cabina amb pòrtic antivolcada,

d'extintor i de dispositiu avisador acústic de marxa enrera.

� Es disposarà d'una il·luminació amb focus fixos o mòbils, que en tot moment

proporcionin visibilitat suficient a la totalitat de les zones de treball i circulació.

� Els materials sobrants, procedents de l'apuntalament, desencofrat o retalls metàl·lics

s'arreplegaran a suficient distància de les zones de circulació i treball. Es retiraran els

elements punxants o tallants que en sobresurtin.

Equips de protecció individual:

� Serà obligatori l'ús de casc i botes de seguretat amb puntera metàl·lica i sola

antilliscant, homologats per la UE.

� És preceptiu l'ús de granota de treball.

� Cinturó anticaigudes homologat, classe C, en treballs d'alçada.

� Sàgola d'ancoratge per a desplaçaments del cinturó de seguretat i fiançament.

� S'haurà de dotar els treballadors d'altres elements de protecció sempre que les

condicions de treball ho exigeixin, sempre de conformitat als RD 1407/1992 (BOE

28/12/1992), RD 159/1995 (BOE 08/03/1995) i RD 773/1997 (BOE 12/06/1997).

Fonaments

Riscos més freqüents:

� Lliscament i esllavissada del terreny

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

� Caiguda de persones a diferent nivell.

� Caiguda de persones al mateix nivell.

� Atropellament i cops amb la maquinària.

� Cops i talls amb eines de mà.

� Interferències amb instal.lacions de subministrament.

� Desplom i caigudes d'edificis veins.

Proteccions col·lectives:

� En tot moment es mantindran les zones de treball netes i ordenades.

� A nivell del sòl s'acotaran les àrees de treball sempre que es prevegi circulació de

personal o vehicles a les seves proximitats i es col·locarà el senyal SNS-311 "RISCOS DE

CAIGUDES A DIFERENT NIVELL".

� Als accessos de vehicles a l'àrea de treball es col·locarà el senyal "PERILL INDETERMINAT"

i el rètol "SORTIDA DE CAMIONS".

� Les zones de pas sobre les excavacions de fonaments es realitzarà mitjançant

passarel·les de barana als dos cantons. Les provisions d'armadures disposaran de

zones predeterminades i abalisades.

Equips de protecció personal:

� Serà obligatori l'ús de casc i botes de seguretat amb puntera metàl·lica, homologats

per la UE.

� Es preceptiu l'ús de la granota de treball.

� El personal que treballi a la posada a l'obra del formigó farà servir ulleres

panoràmiques, guants i botes de goma, amb puntera metàl·lica.

� El personal que manipuli ferro d'armar es protegirà amb guants antitallada i

espatlleres.

� S'haurà de dotar els treballadors d'altres elements de protecció sempre que les

condicions de treball ho exigeixin, sempre de conformitat als RD 1407/1992 (BOE

28/12/1992), RD 159/1995 (BOE 08/03/1995) i RD 773/1997 (BOE 12/06/1997).

Xarxa horitzontal de sanejament

Riscos més freqüents:

� Esllavissades del terreny

� Caiguda de persones al mateix nivell.

� Caiguda de persones a diferent nivell.

� Cop i talls.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

� Atrapament amb tubs i elements d'hissat

Proteccions col·lectives:

� En tot moment es mantindran netes i ordenades les àrees de treball.

� A nivell del sòl s'acotaran les àrees de treball sempre que es prevegi circulació de

personal o vehicles a les seves proximitats i es col·locarà el senyal SNS-311 "RISC DE

CAIGUDA A DIFERENT NIVELL".

� En treballs a l'interior de rases de profunditat superior a 1,30m, si l'estabilitat del terreny

ho aconsella, s'entibaran o atalussaran adequadament els laterals.

Equips de protecció personal:

� Serà obligatori l'ús del casc i botes de seguretat amb puntera metàl·lica, homologats

per la UE.

� Es preceptiu l'ús de la granota de treball.

� El personal que transporti o munti tubs es protegirà amb guants de treball.

� S'haurà de dotar els treballadors d'altres elements de protecció sempre que les

condicions de treball ho exigeixin, sempre de conformitat als RD 1407/1992 (BOE

28/12/1992), RD 159/1995 (BOE 08/03/1995) i RD 773/1997 (BOE 12/06/1997).

Estructura nova

Riscos més freqüents:

� Caiguda de persones al mateix nivell.

� Caiguda de persones a diferent nivell.

� Caiguda d'objectes

� Cops i talls produïts per eines de mà.

� Ferides per punxades a les extremitats.

� Contactes elèctrics

Proteccions col·lectives:

� En tot moment es mantindran les zones de treball netes i ordenades.

� Es col·locaran baranes de 0,90m. d'alçada mínima, amb protecció intermedia i

entompeu, que siguin capaces de suportar una empenta tangencial de 150 Kg/ml, a

tots els cantells dels forjats i els forats, o es disposaran altres proteccions col·lectives

amb garantia d'eficàcia.

� A nivell del sòl, s'acotaran les àrees de treball i es col·locarà el senyal SNS-307 "RISC DE

CAIGUDA D'OBJECTES".

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

� Sempre que calgui realitzar treballs simultanis en diferents nivells superposats es

protegirà els treballadors i es disposarà una xarxa embeguda al cèrcol de formigó

perimetral.

Equips de protecció individual:

� Serà obligatori l'ús del casc i botes de seguretat amb puntera metàl·lica, homologats

per la UE.

� Es preceptiu l'ús de la granota de treball.

� En tots els treballs d'alçada on no es disposi de protecció de baranes o dispositius

equivalents, es farà servir el cinturó de seguretat, per al qual obligatòriament s'hauran

previst punts fixos d'ancoratge.

� El personal que manipuli ferro d'armar es protegirà amb guants antitallada i

espatlleres.

� El personal que transporti i col·loqui materials prefabricats farà servir guants de treball

adients, antitallada o de serratge i lona, segons procedeixi.

� S'haurà de dotar els treballadors d'altres elements de protecció sempre que les

condicions de treball ho exigeixin, sempre de conformitat als RD 1407/1992 (BOE

28/12/1992), RD 159/1995 (BOE 08/03/1995) i RD 773/1997 (BOE 12/06/1997).

Ram de paleta

Riscos més freqüents:

� Caiguda de persones al mateix nivell.

� Caiguda de persones a diferent nivell.

� Caiguda de material.

� Lesions oculars.

� Afeccions a la pell.

� Cops i talls produïts per eines de mà.

� Generació de pols.

Proteccions col·lectives:

� En tot moment es mantindran les zones de treball netes i ordenades.

� Per damunt d'alçàries de treball superiors als 2m., la bastida ha d'estar provista de

barana de 0,90 m. d'alçada mínima, amb protecció intermedia i entompeu, que sigui

capaç de suportar una empenta tangencial de 150 Kg/ml.

� L'accés a les bastides de més de 1,50m. d'alçada es farà mitjançant escales de mà

provistes de recolzador antilliscant al sòl i la seva longitud haurà de sobrepassar al

menys 0,70m. la superfície superior de la plataforma de treball.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

� Els treballs en paraments de més de 4m. d'alçada a nivell del sòl s'acotarà l'àrea de

treball i es col·locarà el senyal SNS-307 "RISC DE CAIGUDA D'OBJECTES", quedant

terminantment prohibit el pas per sota de la bastida.

� Sempre que sigui indispensable muntar una bastida prop d' un forat de forjat o façana

serà obligatori per als operaris fer servir el cinturó de seguretat, o dotar la bastida de

baranes sòlides.

� En aquests casos, les característiques de seguretat han de ser les següents:

1. Disposar de les bastides necessàries perquè l'operari no hagi de treballar

per damunt de les espatlles.

2. Fins a 3m. d'alçada es podran fer servir les bastides de cavallets fixos

sense travaments.

3. Per sobre dels 3m. i fins a 6m. (màxima alçada permesa per aquest tipus

de bastides) es faran servir cavallets armats de bastidors mòbils travats.

4. Totes les plataformes que formen la bastida han d'estar subjectades als

cavallets per sogalls i no poden volar més de 0,20m.

5. L'amplada mínima de la plataforma de treball serà de 0,60m.

6. Es prohibeix adossar les bastides a envans o pilastres acabats de fer, ni a

qualsevol altre mitjà de suport fortuït que no sigui el cavallet sòlidament

construït.

Equips de protecció individual:

� Serà obligatori l'ús de casc i botes de seguretat amb puntera metàl·lica, homologats

per la UE.

� És aconsellable l'ús de guants de goma o crema protectora per les mans quan es

manipuli morter.

� El tragí manual de material ceràmic es realitzarà amb guants antitallada de làtex

rugós.

� S'haurà de dotar els treballadors d'altres elements de protecció sempre que les

condicions de treball ho exigeixin, sempre de conformitat als RD 1407/1992 (BOE

28/12/1992), RD 159/1995 (BOE 08/03/1995) i RD 773/1997 (BOE 12/06/1997).

Cobertes

Riscos més freqüents:

� Caiguda de persones a diferent nivell.

� Caiguda de persones al mateix nivell.

� Caiguda de materials.

� Cremades.

� Afeccions de la pell.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

� Cops i talls a les extremitats.

Proteccions col·lectives:

� En tot moments es mantindran les zones de treball netes i ordenades.

� A les zones de treball es disposaran cordes o cables de retenció, o altres punts fixos

per a l'ancoratge dels cinturons de seguretat.

� En qualsevol cas, es farà servir el cinturó de seguretat de manera que el treballador no

pugui patir una caiguda lliure superior a 1m. Si disposa d'un mecanisme de retenció i

frenat, aquest s'haurà de comprovar abans de fer-lo servir, de manera que el seu

efecte sigui equivalent a la caiguda des d'1m. d'alçada com a màxim.

� A nivell del sòl, s'acotaran les àrees de treball i es col·locarà el senyal SNS-307 "RISC DE

CAIGUDA D'OBJECTES".

� Per a la realització de l'ampit de coberta inclinada es muntarà una bastida perimetral

que haurà de tenir una amplada mínima de 0,60m. i haurà d'estar protegida per una

barana de 0,90m. d'alçada mínima, amb protecció intermedia i entorpeu, que sigui

capaç de suportar una empenta tangencial de 150 Kg/ml. Es col·locarà a l'alçada del

canaló i estarà adossada a la façana, sense deixar forats entre aquesta i la bastida.

� Quan aquesta bastida hagi de fer-se servir per a treballs en canalons o cornises, el

terra de la bastida es podrà col·locar com a màxim a 0,30m. per sota d'aquests

elements. En aquests casos, el punt més alt de l'entorpeu haurà d'arribar com a mínim

fins a la prolongació del plànol de la coberta.

� Es recomana que quan existeixi risc de caiguda des de més de 3m. d'alçada es

col·loquin xarxes de seguretat sota la vertical dels punts de treball, que assegurin una

caiguda lliure no superior a 6m.

Equips de protecció individual:

� Serà obligatori l'ús del casc i calçat antilliscant, homologats per la UE.

� El personal que manipuli betum en calent es protegirà amb botes, guants i polaines de

cuir.

� Serà obligatori l'ús de cinturó de seguretat, per al qual obligatòriament s'hauran previst

punts fixos d'ancoratge.

� S'haurà de dotar els treballadors d'altres elements de protecció sempre que les

condicions de treball ho exigeixin, sempre de conformitat als RD 1407/1992 (BOE

28/12/1992), RD 159/1995 (BOE 08/03/1995) i RD 773/1997 (BOE 12/06/1997).

Acabats

Riscos generals més freqüents:

� Caiguda de persones al mateix nivell.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

� Caiguda de persones a diferent nivell.

� Caiguda de materials.

� Topades amb objectes.

� Ferides a les extremitats superiors i inferiors.

� Talls i cops amb la maquinària de mà.

� Projecció de partícules.

Riscos específics per a envidraments:

� Lliscament per mal funcionament de les ventoses.

� Talls a extremitats superior i inferiors.

� Topades contra vidres ja col·locats.

� Lesions oculars per trencament.

Riscos específics per a pintures i vernissos:

� Intoxicació per emanació de gasos.

� Cremades per deflagracions i incendis.

� Esquitxades a cara i ulls

Proteccions col.lectives:

� En tot moments es mantindran les zones de treball netes i ordenades.

� Comprovació a l'inici de la jornada de l'estat dels mitjans auxiliars (bastides, cinturons

de seguretat, ancoratges, cavallets, etc.)

Envidraments:

� Utilització correcta de les ventoses i comprovació de la seva eficàcia abans d'utilitzar-

les.

� En operacions de transport i emmagatzematge, mantenir els vidres en posició vertical,

senyalitzant el seu aplec.

� Es col·locaran preferentment des de l'interior de l'edifici. Únicament es podran col·locar

des de l'exterior sobre plataformes de treball sòlidament travades a l'estructura,

dotades de protecció perimetral contra caigudes i amb els coeficients de seguretat

establerts per la legislació vigent.

� Els vidres se senyalitzaran amb pintura un cop col·locats.

� Els vidres trencats seran retirats i evacuats immediatament després del seu

trencament.

� Es faran servir guants antitallada amb palma de làtex rugós.

Equips de protecció individual:

Fusteria:

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

� Serà obligatori l'ús del casc i botes amb puntera reforçada, homologats per la UE.

� Es preceptiu l'ús de la granota de treball.

� Cinturó de seguretat homologat en treballs de caiguda a diferent nivell

� Guants de cuir

Envidraments:

� Es preceptiu l'ús de la granota de treball.

� Serà obligatori l'ús del casc i botes amb puntera reforçada i sola antilliscant,

homologats per la UE.

� És aconsellable l'ús de guants, canellera i mànigues de cuir.

Pintures i vernissos:

� Es preceptiu l'ús de la granota de treball.

� Caputxa protectora en previsió d'esquitxades, per a treballs de pintura en sostres.

� Ulleres amb visor de reixa metàl·lica, per a treballs de pintura aplicada amb pistola o

en sostres.

� Ús de mascareta protectora per a treballs de pintura aplicada amb pistola o gotelé.

Instal.lacions

Riscos més freqüents:

Instal·lacions de fontaneria i gas:

� Topades contra objectes

� Ferides a les extremitats superiors

� Cremades per flamarada de bufador, explosions o incendis.

Instal·lacions d'electricitat:

� Caigudes de personal a diferent nivell per l'ús inadequat de l'escala i/o bastida.

� Contactes elèctrics directes

� Contactes elèctrics indirectes

� Deflagracions amb projecció de partícules als ulls.

� Talls a extremitats superiors.

Instal·lacions d'aire condicionat:

� Caigudes de personal a diferent nivell per l'ús inadequat de l'escala i/o bastida.

� Caigudes al mateix nivell per ús inadequat dels medis auxiliars.

� Talls a extremitats superiors

� Projecció de partícules als ulls.

� Contactes elèctrics directes

� Contactes elèctrics indirectes

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Proteccions col.lectives:

Instal·lacions de fontaneria i gas:

� Les màquines i eines portàtils accionades per electricitat, seran de doble aïllament.

Mai no es faran servir com a fil neutre o connexió a terra els conductes ja instal·lats de

fontaneria o calefacció.

� Comprovació prèvia a la utilització dels equips de oxitallada, fuites de mànega i

bufadors, vàlvules antiretorn de flamarada, estat dels manorreductors i manòmetres.

� Les ampolles de gas seran retirades de les proximitats de tota font de calor i es

protegiran del sol.

� Comprovació general de les eines manuals per a evitar topades i talls.

Instal·lacions d'electricitat:

� Comprovació de l'absència de tensió a les connexions. Les proves que s'hagin de fer

amb tensió es realitzaran després de comprovar els circuits, la continuïtat, l'aïllament i

l'operativitat de les proteccions de la instal·lació.

� Revisió periòdica de la instal·lació per comprovar l'eficàcia de les proteccions,

connexions i absències de puntejats.

� Zona de treball ben il·luminada i senyalitzada.

Equips de protecció individual:

Instal·lacions de fontaneria:

� Serà obligatori l'ús del casc, homologat per la UE.

� És preceptiu l'ús de granota de treball.

� Guants de protecció.

� Els soldadors es protegiran amb devantal de cuir, ulleres i botes polaines.

Instal·lacions d'electricitat:

� Serà obligatori l'ús del casc, homologat per la UE.

� És preceptiu l'ús de granota de treball.

� Pantalla facial dielèctrica i ulleres lleugerament acolorides (p.e. 5DIN), per realitzar

treballs de tensió.

� Calçat dielèctric.

� Guant aïllants per a treballs en tensió.

� Eines amb mànec aïllant.

� Escala de tisora amb calçat antilliscant a la base i tirant per a evitar-ne la total

obertura.

� Discriminador de tensió i eines dielèctriques homologades.

Instal·lacions d'aire condicionat:

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

� Utilització de guants per tallar plantilles de conductes.

� Ús d'ulleres estanques amb tractament antientelament per a les operacions de

col·locació de conductes als sostres.

� Càrrega de gas a la instal·lació en zona ventilada.

RISCOS DE DANYS A TERCERS I MESURES DE PROTECCIÓ

Riscos de danys a tercers:

Els riscos que durant les diferents fases d'execució de l'obra poden afectar les persones o

objectes són els següents:

1. Caiguda de persones al mateix nivell.

2. Caiguda d'objectes.

3. Atropellaments.

4. Col·lisions amb obstacles a la vorera

Mesures de protecció a tercers:

Es consideraran les mesures de protecció següents per tal de cobrir el risc de les

persones que transiten pels voltants de l'obra:

1. Muntatge de tanques, a base d'elements prefabricats, de 2m. d'alçada, separant el

perímetre de l'obra de les zones de trànsit exterior.

2. Per a la protecció de persones i vehicles que transitin pels carrers limítrofs, s'instal·larà

un passadís cobert d'estructura tubular amb senyals, que hauran de ser òptiques i

lluminoses per a la nit, per a indicar el gàlib de les proteccions al trànsit rodat.

Opcionalment, es podrà instal·lar en el perímetre de la façana una marquesina en

voladís de material resistent.

3. Si fos necessari ocupar la vorera durant l'aplec de materials a l'obra, durant la

maniobra de descàrrega es canalitzarà el trànsit de vianants per l'interior del passadís

de vianants i el de vehicles per fora de les zones d'afectació de la maniobra, amb

protecció a base de reixes metàl·liques de separació d'àrees. Es col·locaran llums de

gàlib nocturns i senyals de trànsit que avisin els vehicles de la situació de perill.

RISCOS PER AL DESPLAÇAMENT A L’OBRA I MESURES DE PROTECCIÓ

Si l'obra es troba dins del casc urbà i en una zona habitada, s'adoptaran les mesures

preventives següents:

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

1. Xarxa teló de malla, cobrint la bastida tubular que eventualment es pugui col·locar a

la façana principal per a reduir la proliferació de pols i impedir la caiguda d'objectes a

la via pública.

2. Tancament perimetral de l'estructura portant del muntacàrregues de l'obra,

mitjançant lona o canyís.

3. Limitador de gir per a la grua torre, per tal de no permetre interferències amb les

edificacions limítrofs.

4. Conducció contínua d'evacuació de brossa, preferiblement amb mòduls articulats de

poliester, per a reduir el nivell de soroll de les descàrregues, amb abocament directe a

contenidors o si elàstic d'aplec al nivell del carrer.

A peu d'obra de la edificació actual, hi ha el subministrament d’aigua, el subministrament

elèctric i la connexió per a telèfon.

DESCRIPCIÓ DELS PRINCIPALS MATERIALS UTILITZATS

Els principals materials que componen l'execució de les obres són:

- Formigons i morters

- Semibiguetes de formigó armat i revoltons ceràmics

- Maó perforat de 29 x 14 x 7.5 cm per a parets de càrrega

- Acer tipus AEH-500 en barres corrugades per a armadures

- Teules àrabs de ceràmica per a teulades

RISCOS A L'ÀREA DE TREBALL

Els riscos més significatius de l'operari a l’àrea de treball són:

- Caigudes d'alçada

- Caigudes a diferent nivell

- Caigudes al mateix nivell

- Cops i talls

- Projecció de partícules als ulls

- Inhalació de pols.

PREVENCIÓ DEL RISC

Proteccions individuals

- Cascs: per a totes les persones que participen a l'obra, incloent-hi visitants

- Guants d'ús general

- Guants de goma

- Botes d'aigua

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

- Botes de seguretat

- Granotes de treball

- Ulleres contra impactes, pols i gotes

- Protectors auditius

- Màscares amb filtre específic recanviable

- Cinturó de seguretat de subjecció

- Roba contra la pluja

Proteccions col·lectives i senyalització

- Senyals de trànsit

- Senyals de seguretat

- Tanques de limitació i protecció

Informació

Tot el personal, a l’inici de l’obra o quan s’hi incorpori, haurà rebut de la seva empresa, la

informació dels riscos i de les mesures correctores que farà servir en la realització de les

seves tasques.

Formació

Cada empresa ha d'acreditar que el seu personal a l'obra ha rebut formació en matèria de

seguretat i salut.

A partir de la tria del personal més qualificat, es designarà qui actuarà com a socorrista a

l'obra.

Medicina preventiva i primers auxilis

Es disposarà d'una farmaciola amb el material necessari.

La farmaciola es revisarà mensualment i es reposarà immediatament el material consumit.

S'haurà d'informar en un rètol visible a l’obra de l'emplaçament més proper dels diversos

centres mèdics (serveis propis, mútues patronals, mutualitats laborals, ambulatoris,

hospitals, etc.) on avisar o, si és el cas, portar el possible accidentat perquè rebi un

tractament ràpid i efectiu.

Reconeixement mèdic

Cada contractista acreditarà que el seu personal a l'obra ha passat un reconeixement

mèdic, que es repetirà cada any.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

PLA DE SEGURETAT

En compliment de l'article 7 del Reial decret 1627/1997, de 24 d'octubre de 1997, cada

contractista elaborarà un pla de seguretat y salut i adaptarà aquest estudi bàsic de seguretat

i salut als seus mitjans i mètodes d'execució.

Cada pla de seguretat i salut haurà de ser aprovat, abans de l'inici de les obres, pel

coordinador en matèria de seguretat i salut en execució d'obra.

Aquest pla de seguretat i salut es farà arribar als interessats, segons estableix el Reial decret

1627/97, amb la finalitat que puguin presentar els suggeriments i les alternatives que els

semblin oportuns.

El pla de seguretat i salut, juntament amb l'aprovació del coordinador, l'enviarà el

contractista als serveis territorials de Treball de la Generalitat, carrer Carrera, 20-24 de

Barcelona amb la comunicació d'obertura de centre de treball, com es preceptiu.

Qualsevol modificació que introdueixi el contractista en el pla de seguretat i salut, de resultes

de les alteracions i incidències que puguin produir-se en el decurs de l'execució de l'obra o

bé per variacions en el projecte d'execució que ha servit de base per elaborar aquest estudi

bàsic de seguretat i salut, requerirà l'aprovació del

coordinador.

LLIBRE D'INCIDÈNCIES

A l'obra hi haurà un llibre d’incidències, sota control del coordinador de seguretat en fase

d’execució, i a disposició de la direcció facultativa, l'autoritat laboral o el representant dels

treballadors, els quals podran fer-hi les anotacions que considerin oportunes amb la finalitat

de control de compliment.

En cas d'una anotació, el coordinador enviarà una còpia de l'anotació a la Inspecció de

treball (a Barcelona, Travessera de Gràcia, 303-311) dins del termini de 24 hores.

PRESCRIPCIONS GENERALS DE SEGURETAT

Tot el personal, incloent-hi les visites, la direcció facultativa, etc., usarà per circular per l'obra

el casc de seguretat.

En cas d'algun accident en que es necessiti assistència facultativa, encara que sigui lleu i

l'assistència mèdica es redueixi a una primera cura, el responsable de seguretat del

contractista realitzarà una investigació tècnica de les causes de tipus humà i de condicions

de treball que han possibilitat l'accident.

A més dels tràmits establerts oficialment, l'empresa passarà un informe a la direcció

facultativa de l'obra, on s'especificarà:

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

- Nom de l'accidentat; categoria professional; empresa per a la qual treballa.

- Hora, dia i lloc de l'accident; descripció de l'accident; causes de tipus personal.

- Causes de tipus tècnic; mesures preventives per evitar que es repeteixi.

- Dates límits de realització de les mesures preventives.

Aquest informe es passarà a la direcció facultativa i al coordinador de seguretat en fase

d’execució el dia següent al de l'accident com a molt tard.

La direcció facultativa i el coordinador de seguretat podran aprovar l'informe o exigir

l'adopció de mesures complementàries no indicades a l'informe.

El compliment de les prescripcions generals de seguretat no va en detriment de la subjecció

a les ordenances i reglaments administratius de dret positiu i rang superior, ni eximeix de

complir-les.

Cada contractista portarà el control de les revisions de manteniment preventiu i les de

manteniment correctiu (avaries i reparacions) de la maquinària d'obra.

En els casos que no hi hagi norma d'homologació oficial, seran de qualitat adequada a les

prestacions respectives.

La maquinària de l'obra disposarà de les proteccions i dels resguards originals de fàbrica, o

bé les adaptacions millorades amb l'aval d'un tècnic responsable que en garanteixi

l'operativitat funcional preventiva.

Tota la maquinària elèctrica que s'usi a l'obra tindrà connectades les carcasses dels motors i

els xassís metàl·lics a terra, per la qual cosa s'instal·laran les piquetes de terra necessàries.

Les connexions i les desconnexions elèctriques a màquines o instal·lacions les farà sempre

l'electricista de l'obra.

Queda expressament prohibit efectuar el manteniment o el greixat de les màquines en

funcionament.

CONDICIONS DELS MITJANS DE PROTECCIÓ

Tots els equips de protecció individual (EPI) i sistemes de protecció col·lectiva (SPC) tindran

fixat un període de vida útil.

Quan, per circumstàncies de treball, es produeixi un deteriorament més ràpid d'una

determinada peça o equip, aquesta es reposarà, independentment de la durada prevista o

de la data de lliurament.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Aquelles peces que pel seu ús hagin adquirit més joc o toleràncies de les admeses pel

fabricant, seran reposades immediatament.

L'ús d'una peça o d'un equip de protecció mai no representarà un risc per si mateix.

EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI)

Cada contractista portarà el control d'entrega dels equips de protecció individual (EPI) de la

totalitat del personal que intervé a l'obra.

Es descriu, en aquest apartat, la indumentària per a protecció personal que es fa servir més i

amb més freqüència en un centre de treball del ram de la construcció, en funció dels riscos

més corrents a què estan exposats els treballadors d'aquest sector.

CASC:

El casc ha de ser d'ús personal i obligat en les obres de construcció.

Ha d'estar homologat d'acord amb la norma tècnica reglamentària MT-1, Resolució de la

DG de Treball de 14-12-74, BOE núm. 312 de 30-12-74.

Les característiques principals són:

- Classe N: es pot fer servir en treballs amb riscos elèctrics a tensions inferiors o iguals a

1.000 V.

- Pes: no ha d'ultrapassar els 450 g.

Els que hagin sofert impactes violents o que tinguin més de quatre anys, encara que no

hagin estat utilitzats han de ser substituïts per uns altres de nous.

En casos extrems, els podran utilitzar diferents treballadors, sempre que se'n canviïn les

peces interiors en contacte amb el cap.

CALÇAT DE SEGURETAT:

Atès que els treballadors del ram de la construcció estan sotmesos al risc d'accidents

mecànics, i que hi ha la possibilitat de perforació de les soles per claus, és obligat l'ús de

calçat de seguretat (botes) homologat d'acord amb la Norma tècnica reglamentària MT-5,

Resolució de la DG de Treball de 31-01-80, BOE núm. 37 de 12-02-80.

Les característiques principals són:

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

- Classe: calçat amb puntera (la plantilla serà opcional en funció del risc de punció

plantar).

- Pes: no ha d'ultrapassar els 800 g.

Quan calgui treballar en terrenys humits o es puguin rebre esquitxades d'aigua o de morter,

les botes han de ser de goma. Norma tècnica reglamentària MT-27, Resolució de la DG de

Treball de 03-12-81, BOE núm. 305 de 22-12-81, classe E.

GUANTS:

Per tal d'evitar agressions a les mans dels treballadors (dermatosi, talls, esgarrapades,

picadures, etc.), cal fer servir guants. Poden ser de diferents materials, com ara:

- cotó o punt: feines lleugeres

- cuir: manipulació en general

- làtex rugós: manipulació de peces que tallin

- lona: manipulació de fustes

Per a la protecció contra els agressius químics, han d'estar homologats segons la Norma

tècnica reglamentària MT-11, Resolució de la DG de Treball de 06-05-77, BOE núm. 158 de

04-07-77.

Per a feines en les quals pugui haver-hi el risc d'electrocució, cal fer servir guants

homologats segons la Norma tècnica reglamentària MT-4, Resolució de la DG de Treball de

28-07-75, BOE núm. 211 de 02-11-75.

CINTURONS DE SEGURETAT:

Quan es treballa en un lloc alt i hi hagi perill de caigudes eventuals, és preceptiu l'ús de

cinturons de seguretat homologats segons la Norma tècnica reglamentària MT-13,

Resolució de la DG de Treball de 08-06-77, BOE núm. 210 de 02-09-77.

Les característiques principals són:

- Classe A: cinturó de subjecció. S'ha de fer servir quan el treballador no s'hagi de

desplaçar o quan els seus desplaçaments siguin limitats. L'element amarrador ha d'estar

sempre tibant per impedir la caiguda lliure.

PROTECTORS AUDITIUS:

Quan els treballadors estiguin en un lloc o àrea de treball amb un nivell de soroll superior als

80 dB (A), és obligatori l'ús de protectors auditius, que sempre seran d'ús individual.

Aquests protectors han d'estar homologats d'acord amb la Norma tècnica reglamentaria

MT-2, Resolució de la DG de Treball de 28-01-75, BOE núm. 209 de 01-09-75.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

PROTECTORS DE LA VISTA:

Quan els treballadors estiguin exposats a projecció de partícules, pols o fum, esquitxades

de líquids i radiacions perilloses o enlluernades, hauran de protegir-se la vista amb ulleres de

seguretat i/o pantalles.

Les ulleres i oculars de protecció antiimpactes han d'estar homologats d'acord amb la

Norma tècnica reglamentària MT-16, Resolució de la DG de Treball de 14-06-78, BOE núm.

196 de 17-08-78, i MT-17, Resolució de la DG de Treball de 28-06-78, BOE de 09-09-78.

ROBA DE TREBALL:

Els treballadors de la construcció han de fer servir roba de treball, preferiblement del tipus

granota, facilitada per l'empresa en les condicions fixades en el conveni col·lectiu provincial.

La roba ha de ser de teixit lleuger i flexible, ajustada al cos, sense elements addicionals

(bocamànigues, gires, etc.) i fàcil de netejar.

En el cas d'haver de treballar sota la pluja o en condicions d’humitat similars, se'ls entregarà

roba impermeable.

SISTEMES DE PROTECCIONS COL·LECTIVES (SPC)

Es descriu en aquest apartat les proteccions de caràcter col·lectiu, que tenen com a funció

principal fer de pantalla entre el focus de possible agressió i la persona o objecte a protegir.

TANQUES AUTÒNOMES DE LIMITACIÓ I PROTECCIÓ:

Tindran com a mínim 100 cm d'alçària, i seran construïdes a base de tubs metàl·lics. La

tanca ha de ser estable i no s'ha de poder moure ni tombar.

BARANES:

Les baranes envoltaran els forats verticals amb perill de caigudes de més de 2 metres.

Hauran de tenir la resistència suficient (150 kg/ml) per garantir la retenció de persones o

objectes, i una alçària mínima de protecció de 90 cm, llistó intermedi i entornpeu.

CABLES DE SUBJECCIÓ DE CINTURÓ DE SEGURETAT (ANCORATGES):

Tindran la resistència suficient per suportar els esforços a què puguin ser sotmesos d'acord

amb la seva funció protectora.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

ESCALES DE MÀ:

Hauran d'anar proveïdes de sabates antilliscants. No es faran servir simultàniament per dues

persones. La longitud depassarà en 1 metre el punt superior de desembarcament.

Tindran un ancoratge perfectament resistent a la seva part superior per tal d'evitar

moviments.

Tant la pujada com la baixada per l’escala de mà es farà sempre de cara a l'escala.

MEDIS AUXILIARS

ESCALES

A les escales de fusta, el muntant ha de ser d'una sola peça i els graons han d'anar

engalzats.

Posat que es pintessin, s'haurà de fer mitjançant vernís transparent.

No han de superar alçades superiors a 5 metres.

Per a alçades entre 5 i 7 metres, s'hauran d'utilitzar muntants reforçats en el seu centre.

Per a alçades superiors a 7 metres, s'hauran d'utilitzar escales especials.

Han de disposar de dispositius antilliscants a la base o ganxos de subjecció a la seva

part superior.

L'escala haurà de sobrepassar, en qualsevol cas, la distància d'un metre el punt de

desembarcada.

L'ascens o el descens per l'escala s'ha de realitzar de front a aquesta.

CAMIONS l "DÚMPERS" DE GRAN TONATGE

S'ha de vetllar perquè els camions hagin superat la ITV reglamentària.

Els conductors de camions i "dúmpers" hauran d'estar en possessió del corresponent

permís de conducció per al vehicle que condueixin.

En bascular en abocadors i en proximitats de rases o si s'ha de parar en rampes d'accés,

s'hauran d'utilitzar topalls o tascons que impedeixin fer el recorregut marxa enrere a més a

més de tenir accionat el fre d'estacionament.

En tot moment s'ha de respectar la senyalitzadó de l'obra, el codi de circulació i les ordres

dels senyalitzadors autoritzats. Sempre s'haurà de donar preferència de pas a les unitats

carregades.

S'ha de triar el "dúmper" o camió més adequat segons la càrrega per transportar.

S'ha de parar esment especial al tipus, utilització i manteniment dels pneumàtics.

S'ha de respectar, en tot moment, les indicacions del conductor de la màquina de

càrrega.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Abans d'aixecar la caixa basculadora, s'ha d'assegurar l'absència d'obstacles aeris i de

que la plataforma estigui plana i sensiblement horitzontal.

Totes aquestes màquines hauran de tenir clàxon i llum de marxa enrere efectuant les

maniobres sense cap brusquetat, tot i anundant-les prèviament.

En tots els treballs el conductor haurà d'estar qualificat i haurà d'emprar casc de

seguretat quan surti de la cabina.

Durant els treballs de càrrega i descàrrega no pot romandre cap persona a prop de la

maquinària, evitant la permanència d'operaris sobre el basculador.

Durant les operacions de càrrega i descàrrega de la caixa basculadora:

El conductor s'haurà de quedar a la cabina, sempre que aquesta disposi d'una visera

protectora.

S'ha d'assegurar que la caixa basculadora pugi dreta durant la descàrrega i la càrrega

estarà equilibrada quan es carregui.

S'ha de respectar les instruccions del guia en la descàrrega.

Sempre que la maquinària es trobi a la cresta d'un talús, es respectarà la distància de

seguretat.

Si el bolquet és articulat, aquest s'ha de mantenir en línia.

Si la caixa basculadora té portes posteriors, s'han de respectar les consignes pròpies en

cada tipus d'obertura, tancament i bloqueig de les portes. Després de la descàrrega de la

caixa basculadora:

No s'ha de posar en marxa la màquina fins que s'hagi assegurat que la caixa

basculadora està totalment abaixada.

"DÚMPER" DE PETITA CILINDRADA

Quan es deixi estacionat el vehicle s'haurà de parar el motor, emprar el fre de mà i, si es

troben en un pendent, s'hauran de calçar les rodes.

A la descàrrega del "dúmper" a prop de terraplens, rases, talús, pous, s'haurà de col.locar

un tautó que impedeixi l'avenç del "dúmper" més enllà d'una distància prudencial a la

vorera del desnivell.

A la càrrega del material a la caixa s'haurà de tenir present la capacitat màxima de la

mateixa i és prohibit el transport d'objectes que surtin de la vorera de la caixa.

Dintre del "dúmper" només pot anar el conductor, i és prohibit el seu ús pel transport del

personal.

La càrrega situada al bolquet mai podrà dificultar la visió del conductor.

RETROEXCAVADORA

S'ha de procurar la mínima presència de treballadors al voltant de les màquines.

És prohibida la presència de treballadors en el radi de gir de les màquines, prohibició que

s’haurà de senyalitzar a la part exterior de la cabina del conductor.

En marxa enrera, el conductor haurà d'accionar el clàxon i les llums blanques.

Abans d'iniciar els treballs d'excavació mitjançant retroexcavadora s’haurà de:

Revisar els frens, d'ajustar els miralls retrovisors, comprovar la visibilitat.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Comprovar el clàxon de marxa enrera.

En finalitzar la jornada, s'haurà de deixar la màquina a la zona d'estacionament prefixada,

baixar el catúfol i recolzar-lo a terra.

Abans de sortir del lloc de conducció s'ha de tenir present:

Posar el fre d'estacionament

Posar en punt mort els diferents comandaments.

Si l'estacionament és perllongat (més d'una jornada), es desconnectarà la bateria.

Treure la dau de contacte.

Tancar la cabina i tots els punts d'accés de la màquina.

S'ha de tenir la precaució de no deixar mai en el cas d'estacionament, ni en cas de curts

períodes, el motor en marxa ni la cullera aixecada.

BOMBEIG DE FORMIGÓ

L'equip encarregat de la manipulació de la bomba de formigó haurà d'estar especialitzat

en aquest tipus de treball.

La canonada de la bomba de formigó s'haurà de recolzar sobre cavallets, esbiaixant-se les

parts La mànega terminal d'abocada romandrà governada per un mínim de dos operaris

alhora, evitant, així les caigudes per possibles moviments incontrolats de la mateixa.

Abans d'iniciar el formigonat d'una determinada superfície, s'haurà d'establir un camí de

taulons segur, sobre el qual es recolzin els operaris que realitzen l'abocada dirigint la

mànega des del castellet de formigó.

La manipulació, el muntatge i desmuntatge de la canonada de la bomba de formigonat,

serà dirigit per un operari especialitzat, evitant així, accidents per tampons o

sobretensions interns.

Abans d'iniciar el bombament de formigó s'haurà de preparar el conducte enviant

masses de morter de dosificació, per evitar obturació del conducte.

És prohibit d'introduir o accionar la pilota de neteja, si no s'ha instal·lat abans els

dispositius de recollida a la sortida de la mànega després del recorregut total del circuit.

En cas de detenció de la bola s'haurà de paralitzar la màquina, reduint la pressió a zero i

desmuntant tot seguit la canonada.

Els operaris lligaran la mànega terminal abans d'iniciar el pas de la pilota de neteja a

elements sòlids, allunyant-se del lloc abans de què comenci el procés.

S'ha de revisar de manera periòdica els circuits d'oli de la bomba de formigó i s'haurà de

tenir present que qualsevol altra reparació de la màquina es realitzarà amb els circuits

elèctrics apagats.

Posat que s'apliqués el bombeig de formigó mitjançant el camió amb braç desplegable,

caldrà estendre les potes estabilitzadores del camió abans de maniobrar per evitar la

bolcada.

SERRA CIRCULAR

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

S'haurà de disposar d'un gabinet divisor separat tres mil·límetres del disc de la serra.

S'ha d’instal·lar un caperutxó a la part superior de manera que no dificulti la visibilitat per

realitzar el tall.

S'ha de tancar completament el disc de la serra que es troba per sota de la taula del tall,

mitjançant un resguard, es deixarà només una sortida per les llimadures.

S'ha de situar un interruptor de parada i marxa, a la mateixa serra circular.

Es vetllarà en tot moment que les dents de la serra circular es trobin convenientment

entrescades.

En el cas que s'observi que les dents de la serra circular s'hagin esmussats en aquest

moment no presentin la forma de entrescat corresponent s'haurà de canviar el disc.

S'haurà de complir a cada moment el RD 1435/1992, del 27 de novembre, pel qual es

dictaminen les disposicions d'aplicació en seguretat i condicions de salut sobre

maquinària.

ARMADURES

S'ha d'establir una zona d'aplec d'armadures ja treballades.

L'eslingat de les armadures per a l'elevació i el transport es realitzarà amb eslinges que

garanteixin l'estabilitat de la peça en la seva manipulació.

S'han d'acotar i senyalitzar els camins de transport de les armadures fins al tall d'obra.

En el cas de la fabricació d'armadures en la mateixa obra, s'haurà de preveure una zona

d'ubicació propera als accessos de l'obra.

L'organització del taller ferralla es realitzarà tenint en compte que la manipulació dels

ferros s'haurà de fer seguint la màxima directriu, és a dir, es col·locarà primerament el

magatzem de ferros no treballats, a continuació la cisalla, la plegadora i finalment el taller

de muntatge de cèrcols i graelles.

En acabar la jornada, es realitzarà una neteja de retalls de ferro, deixant el tall d'obra net i

endreçat.

Qualsevol màquina elèctrica, del taller ferralla, portarà la seva presa de terra.

Tota la instal·lació elèctrica del taller es trobarà centralitzada en un quadre de zona on es

trobaran els corresponents diferencials i magnetotèrmics.

Quan s'utilitzi la soldadura elèctrica es procurarà que la massa estigui a prop del lloc on

s'estigui realitzant la soldadura.

El grup convertidor de l'equip de la instal·lació de la soldadura haurà d'estar

convenientment aïllat de les seves parts actives.

En cas que s'utilitzés el bufador per als talls de metalls, s'haurà de tenir present la

normativa d'oxitallada.

GRUES l APARELLS ELEVADORS

En el cas de l'elevació i transport dels ferros corrugats, mitjançant grua, s'haurà de vetllar

per a que es faci un correcte eslingat.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

L'eslinga ha de tenir un coeficient de seguretat, com a mínim, de 4.

S'haurà d'eslingar la càrrega amb una eslinga, com a mínim, de dos braços.

Mai s'ha de forçar, les eslinges per sobre de la seva capacitat d'elevació i si es detectés

deformacions o trencaments de qualsevol dels seus fils cal desfer-se d'aquesta.

Els ganxos de l'eslinga hauran de disposar de la seva corresponent balda de seguretat.

En el cas de les eslinges metàl·liques, s'haurà de considerar la correcta situació i

dimensió dels seus corresponents dispositius.

El ganxo de la grua haurà de disposar de la seva balda de seguretat.

La càrrega sospesa s'haurà de guiar amb sirgues per evitar moviments perillosos

FORMIGONERES PASTERES

Es disposaran en llocs assenyalats amb aquesta finalitat, emprant esment en ubicar-les a

una distància superior als 3 metres de la vorera de qualsevol excavació per evitar així el

risc de caiguda a diferents nivells. Si es col·loca dintre de l'àrea d'influència de gir de la

grua torre, es disposarà d'un cobert per protegir la caiguda d'objectes.

Abans de la instal·lació de la formigonera pastera es procurarà preparar el terreny

donant-li un cert vessament.

La zona d'ubicació anirà senyalitzada mitjançant cordes amb banderetes, un senyal de

perill i un rètol amb la llegenda "ÉS PROHIBIT D'UTILITZAR LA MÀQUINA A LES

PERSONES N0 AUTORITZADES". Hi haurà un camí d'accés fix a la formigonera pastera

per al "dúmper", separat del camí dels carretons manuals, en prevenció dels riscos de

cops i atropellaments.

S'establirà un empostissat d'un mínim de dos metres de llargària per a superfície

d'estada de l'operador de la formigonera pastera, en prevenció dels riscos de caiguda al

mateix nivell per lliscament. Les formigoneres pasteres autoritzades en aquesta obra

hauran de tenir protegits els òrgans de transmissió (corretges, corones, engranatges, etc.)

per evitar el risc d'atrapament. Haurà de tenir fre de basculament al bombo per evitar els

sobreesforços i els riscos per moviments descontrolats.

L'alimentació elèctrica es realitzarà de forma aèria mitjançant el quadre de zona. La

carcassa i la resta de parts metàl·liques de la formigonera pastera hauran d'estar

connectades a terra. La botonera de la cabina haurà de ser estanca i tenir accés directe.

El quadre de zona haurà de disposar de protecció diferencial i magnetotèrmica. Les

operacions de conservació i neteja es realitzaran prèvia desconnexió de la xarxa

elèctrica. Posat que la formigonera pastera es canviï, a través de la balda de la grua

s'haurà de realitzar mitjançant la utilització d'un balancí que la sospesi per quatre punts.

Si el subministrament del morter es realitza mitjançant el bombeig s'hauran d'ancorar els

conductes per evitar moviments que puguin malmetre les conduccions, així com per

netejar els conductes un cop finalitzat el procés de bombeig, de cada jornada.

BASTIDES DECAVALLETS

No es podran emprar en alçades superiors als 6 metres.

Per a alçades superiors a 3 metres aniran travats amb un tornapunta.

La separació entre punts de recolzament no haurà de ser superior en cap cas als 3,50

metres.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

En cas que l'alçada de caiguda sigui superior als 2 metres, s'haurà de disposar de la

barana perimetral.

L'amplada mínima de la plataforma de treball esdevé de 60 cm.

El conjunt haurà de ser estable i resistent.

BASTIDES AMB ELEMENTS PREFABRICATS SISTEMA MODULAR

Muntatge

Les bastides hauran de ser muntades sota la supervisió d'una persona competent, si és

possible aparellador o arquitecte tècnic.

Les bastides s'hauran de muntar sempre sobre una fundació preparada adequadament.

Posat que la bastida s'hagi de recolzar sobre el terreny, aquest serà pla i compacte, i si

aquest no ho fos, es recolzarà la bastida sobre taula o jaç de taulons i es trobarà

clavetejat en la base de recolzament de la bastida, és prohibit de recolzar-se sobre

materials fràgils com ara maons, revoltons, etc.

Si la bastida s'ha de recolzar sobre marquesines, balcons, voladissos, patis interiors,

teulades, etc., s'haurà de consultar al Director Tècnic de l'Obra amb la finalitat que aquest

verifiqui la necessitat de reforçar o no aquestes zones de recolzament.

Les estructures metàl·liques en general requereixen càlculs exactes i precises regles de

muntatge. Aquest aspecte també s'haurà de tenir present en el cas de les bastides

tubulars.

En conseqüència, s'haurà de disposar en l'obra dels plànols de muntatge dels diferents

elements mentre es munta la bastida amb indicació dels amarratges corresponents.

Posat que, un línia d'alta tensió es trobés prop de la bastida i hi hagi la possibilitat de

contacte directe en la manipulació dels elements prefabricats quan es realitzen el

muntatge o es pugui entrar en la zona d'influència de la línia elèctrica, es prendran les

següents mesures:

Es sol·licitarà per escrit a la companyia subministradora que es procedeixi a la

descàrrega de la línia, el seu desviament o en cas necessari, a la seva elevació.

Posat que no es pugui realitzar el punt anterior, s'establiran unes distàncies mínimes de

seguretat, mesurades des del punt més proper amb tensió a la bastida.

Ús

Les bastides s'hauran de revisar en iniciar la jornada laboral, així com després de

qualsevol inclemència del temps especialment de fortes ràfegues de vent. Els principals

punts que s'han d'inspeccionar són:

L’alineació i verticalitat dels muntants.

L'horitzontalitat dels travessers.

L'adequació dels elements de travada horitzontal i vertical.

L'estat dels ancoratges de la façana.

El correcte acoblament dels marcs amb els seus passadors.

La correcta disposició i adequació de la plataforma de treball a l'estructura de la

bastida.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

La correcta disposició i adequació de la barana de seguretat, passamans, barra

intermitja i sòcol.

La correcta disposició dels accessos.

S'hauran de col·locar cartells d'advertència en qualsevol lloc on la bastida estigui

inacabada o sigui necessari l'advertència de qualsevol altre risc.

En l'ús de la bastida s'ha de tenir present que no es pot fer cap modificació sense

l'autorització del tècnic autor del projecte de muntatge.

En la utilització de petits aparells elèctrics es procurarà que estiguin equipats amb doble

aïllament i els portàtils de llum estiguin alimentats a 24V.

En tot moment, s'haurà de procurar que les plataformes de treball estiguin netes i

endreçades. És convenient disposar d'un calaix on es posin les eines necessàries durant

la jornada evitant així que es deixin en la plataforma amb el conseqüent risc que aquest

fet comporta. Desmuntatge

El desmuntatge d'una bastida s'ha de realitzar en l'ordre invers al muntatge i en presència

d'un tècnic competent.

És prohibit totalment que es llancin de dalt els elements de la bastida els quals s'hauran

de baixar mitjançant els mecanismes d'elevació o descens previstos i alhora

convenientment subjectes; Les peces petites es baixaran amb una galleda o pastera

convenientment lligades. Els elements que composen l'estructura de la bastida s'hauran

de recollir i enretirar quan abans millor i col·locar-los en el magatzem tan ràpid com sigui

possible.

És prohibit, en el muntatge, ús i desmuntatge, que els operaris passin des d'un lloc a un

altre de la bastida saltant, gronxant-se, trepant o lliscant per l'estructura.

Posat que hi hagués a la proximitat una línia elèctrica d'alta tensió o de baixa tensió, es

procedirà de la mateixa manera que es va realitzar al muntatge. Emmagatzematge

Els elements de la bastida cal emmagatzemar-los en lloc protegit de les inclemències del

temps. Abans de la seva classificació i emmagatzematge s'haurà de revisar-los, netejar-

los i, fins t tot pintar-los, si calgués. S'ha de tenir present que una empresa ben

organitzada es aquella que té un magatzem i un taller mecànic que subministren sense

retards a les obres la maquinària, els estris i eines que es necessiten en condicions

òptimes per a la seva immediata utilització.

PISTOLA FIXA-CLAUS

El personal dedicat a l'ús de la pistola fixa-claus, serà coneixedor del maneig correcte de

l'eina, per tal d'evitar accidents per inexperiència.

En cap cas s'ha de disparar sobre superfícies irregulars, donat que es pot perdre el

control de la pistola i patir accidents.

En cap cas s'ha d'intentar realitzar trets inclinats, donat que es pot perdre el control de la

pistola i patir accidents.

Abans de disparar, asseguri's de que no hi ha ningú a l'altra banda de l'objecte on

dispara.

Abans de disparar, s'ha de comprovar que el protector és a la posició correcta.

No s'ha d'intentar realitzar trets prop de les arestes.

No s'ha de disparar recolzat sobre objectes inestables.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

L'operari que empri la pistola fixa-claus ha d'emprar casc de seguretat, guants de cuir i

lona (tipus americà), granota de treball, botes de cuir de seguretat, auriculars, ulleres

antiimpactes i cinturó de seguretat si calgués.

PERFORADORA PORTÀTIL

El personal dedicat a l'ús de la perforadora portàtil, serà coneixedor del maneig correcte

de l'eina, per tal d'evitar els accidents S'ha de comprovar que a l'aparell no li manqui cap

de les peces de la seva carcassa de protecció; en cas de

deficiència, no s'ha d'utilitzar fins que estigui completament restituïda.

Abans de la seva utilització, s'ha de comprovar el bon estat del cable i de la clavilla de

connexió, posat que s'observés alguna deficiència, s'ha de tornar la màquina perquè

sigui reparada.

S'ha d'evitar els rescalfaments del motor i les broques.

No s'ha d'intentar realitzar forats inclinats, pot trencar la broca i produir lesions.

No intenti engrandir el forat oscil·lant al voltant de la broca, pot trencar-se i produir

serioses lesions.

No intenti realitzar un forat d'una sola maniobra, primer marqui el punt a foradar amb un

punxó, després

apliqui la broca i embroqui-la.

La connexió i el subministrament elèctric a les perforadores portàtils es realitzarà

mitjançant una mànega

contra la humitat a partir del quadre de planta, dotat de les corresponents proteccions

SERVEIS DE PREVENCIÓ

SERVEI TÈCNIC DE SEGURETAT I SALUT:

Tots els contractistes han de tenir assessorament tècnic en seguretat i salut, propi o extern,

d'acord amb el Reial decret 39/1997 sobre serveis de prevenció.

SERVEI MÈDIC:

Els contractistes d'aquesta obra disposaran d'un servei mèdic d'empresa, propi o

mancomunat.

Tot el personal de nou ingrés a la contracta, encara que sigui eventual o autònom, haurà de

passar el reconeixement mèdic prelaboral obligat. Són també obligades les revisions

mèdiques anuals dels treballadors ja contractats.

COMITÈ DE SEGURETAT I SALUT

Es constituirà el Comitè de Seguretat i Salut quan calgui, segons la legislació vigent i allò

que disposa el conveni col·lectiu provincial del sector.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Es nomenarà per escrit socorrista el treballador voluntari que tingui capacitat i coneixements

acreditats de primers auxilis, amb el vist-i-plau del servei mèdic. És interessant que participi

en el Comitè de Seguretat i Salut.

El socorrista revisarà mensualment la farmaciola, i reposarà immediatament el que s'hagi

consumit.

INSTAL·LACIONS DE SALUBRITAT I CONFORT

Les instal·lacions provisionals d'obra s'adaptaran, pel que fa a elements, dimensions i

característiques, al que preveuen a l'especificat els articles 44 de l'Ordenança general de

seguretat i higiene, i 335,336 i 337 de l'Ordenança laboral de la construcció, vidre i ceràmica.

CONDICIONS ECONÒMIQUES

El control econòmic de les partides que integren el pressupost de l’estudi bàsic de seguretat

i salut que siguin abonables al contractista principal, serà idèntic al que s'apliqui a l'estat

d'amidaments del projecte d'execució.

COMPLIMENT DEL RD 1627/1997 PER PART DEL PROMOTOR

El promotor ha de designar un coordinador de seguretat en la fase d'execució de les obres

per a que asumeixi les funcions que es defineixen en el RD 1627/1997,

El promotor ha d’efectuar un avís als Serveis Territorials de treball de la Generalitat, carrer

Carrera, 20-24 de Barcelona, abans de l’inici de les obres.

L’avís previ és redactarà d’acord amb el disposat en l’annex III del RD 1627/1997, de data 24-

10-97.

LEGISLACIÓ ESPECÍFICA DE SEGURETAT I SALUT EN LA CONSTRUCCIÓ

Reglamento de seguridad e higiene en el trabajo.

Orden de 31 de enero de 1940, del Ministerio de Trabajo (BOE núm. 34, 03/02/1940)

Reglament derogat, excepte el Cap. VII. "Andamios", per l'"Ordenanza general de

seguridad e higiene en el trabajo" (Orden de 9 de marzo de 1971).

Reglamento de seguridad e higiene en el trabajo.

Orden de 20 de mayo de 1952, del Ministerio de Trabajo (BOE núm. 167, 15/06/1952)

* Modificación del artículo 115. Orden de 10 de diciembre de 1953 (BOE núm. 356,

22/12/1953)

Ordenanza de trabajo para las industrias de la construcción, vidrio y cerámica.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Orden de 28 de agosto de 1970, del Ministerio de Trabajo (BOE núms. 213 al 216, 05, 07-

09/09/1970) (C.E. - BOE núm. 249, 17/10/1970)

* Modificación de la Ordenanza. Orden de 27 de julio de 1973 (BOE núm. 182, 31/07/1973)

Ordenanza general de seguridad e higiene en el trabajo.

Orden de 9 de marzo de 1971, del Ministerio de Trabajo (BOE núms. 64 y 65, 16 y

17/03/1971) (C.E. - BOE núm. 82, 06/03/1971)

Reglamento de aparatos elevadores para obras.

Orden de 23 de mayo de 1977, del Ministerio de Industria (BOE núm. 141, 14/06/1977)

(C.E. - BOE núm. 170, 18/07/1977)

* Modificación artículo 65. Orden de 7 de marzo de 1981 (BOE núm. 63, 14/03/1981)

Reglamento de explosivos.

Real Decreto 230/1998, de 16 de febrero, del Ministerio de la Presidencia (BOE núm. 61,

12/03/1998)

Modificación de la instrucción técnica complementaria 10.3.01 "Explosivos

Voladuras Especiales" del capítulo X "Explosivos" del Reglamento General de Normas

Básicas de Seguridad Minera.

Orden de 29 de julio de 1994, del Ministerio de Industria y Energía (BOE núm. 195,

16/08/1994) (C.E. - BOE núm. 260, 31/10/1994)

Reglamento de seguridad en las máquinas.

Real Decreto 1495/1986, de 26 de mayo, de la Presidencia del Gobierno (BOE núm. 173,

21/07/1986) (C.E. - BOE núm. 238, 04/10/1986)

* Modificación. Real Decreto 590/1989, de 19 de mayo, del Ministerio de Relaciones con

las Cortes y de la Secretaría del Gobierno (BOE núm. 132, 03/06/1989)

* Instrucción técnica complementaria ITC-MSG-SM1. Orden de 8 de abril de 1991, del

Ministerio de Relaciones con las Cortes y de la Secretaría del Gobierno (BOE núm. 87,

11/04/1991)

* Modificación. Real Decreto 830/1991, de 24 de mayo, del Ministerio de Relaciones con

las Cortes y de la Secretaría del Gobierno (BOE núm. 130, 31/05/1991)

Infracciones y sanciones en el orden social.

Ley 8/1988, de 7 de abril, de la Jefatura del Estado (BOE núm. 91, 15/04/1988)

Disposiciones de aplicación de la Directiva del Consejo 84-528-CEE sobre aparatos

elevadores y de manejo mecánico.

Real Decreto 474/1988, de 30 de marzo, del Ministerio de Industria y Energía (BOE núm.

121, 20/05/1988)

ITC-MIE-AEM2 "Grúas desmontables para obras".

Orden de 28 de junio de 1988, del Ministerio de Industria y Energía (BOE núm. 162,

07/07/1988) (C.E. - BOE núm. 239, 05/10/1988)

* Modificación. Orden de 16 de abril de 1990 (BOE núm. 98, 24/04/1990) (C.E. BOE núm

115, 14/05/1990)

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Se aprueba la Instrucción Técnica Complementaria ITC-MIE-AEM4 del Reglamento de

Aparatos de Elevación y Manutención, referente a "grúas móviles autopropulsadas

usadas".

Real Decreto 2370/1996, de 18 de noviembre, del Ministerio de Industria y Energía (BOE

núm. 24/12/1996)

Disposiciones de aplicación de la Directiva del Consejo 89-392-CEE, relativa a la

aproximación de las legislaciones de los Estados miembros sobre máquinas.

Real Decreto 1435/1992, de 27 de noviembre, del Ministerio de Relaciones con las Cortes

y de la Secretaría del Gobierno (BOE núm. 297, 11/12/1995)

* Modificación. Real Decreto 56/1995, de 20 de enero (BOE núm. 33, 08/02/1995)

* Relación de normas armonizadas en el ámbito del Real Decreto. Resolución de 1 de

junio de 1996, del Ministerio de Industria y Energía (BOE núm. 155, 27/06/1996)

Regulación de las condiciones para la comercialización y libre circulación

intracomunitaria de los equipos de protección individual.

Real Decreto 1407/1992, de 20 de noviembre, del Ministerio de Relaciones con las Cortes

y de la Secretaría del Gobierno (BOE núm. 311, 28/12/1992) (C.E. - BOE núm. 42,

24/02/1993)

* Modificación. Real Decreto 159/1995, de 3 de febrero, del Ministerio de la Presidencia

(BOE núm. 57, 08/03/1995) (C.E. - BOE núm. 57, 08/03/1995)

Reglamento sobre trabajos con riesgo de amianto.

Orden de 31 de octubre de 1984, del Ministerio de Trabajo (BOE núm. 267, 07/11/1984)

(C.E. - BOE núm. 280, 22/11/1984)

* Normas complementarias. Orden de 7 de enero de 1987 (BOE núm. 13, 15/01/1987)

* Prevención y reducción de la contaminación del medio ambiente producida por el

amianto. Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, del Ministerio de Relaciones con las

Cortes y de la Secretaría del Gobierno (BOE núm. 32, 06/02/1991) (C.E. - BOE núm. 43,

19/02/1991)

Modificación de los artículos 2, 3 y 13 de la Orden de 31 de octubre de 1984 por la que se

aprueba el Reglamento sobre trabajos con riesgo de amianto y el artículo 2 de la Orden

de 7 de enero de 1987 por la que se establecen normas complementarias al citado

reglamento.

Orden de 26 de julio de 1993, del Ministerio de Trabajo y seguridad Social (BOE núm. 186,

05708/1993)

S'estableix un certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d'obres i

construccions a línies elèctriques.

Resolució de 4 de novembre de 1988, del Departament d'Indústria i Energia (DOGC núm.

1075, 30/11/1988)

Se establecen los requisitos y datos de las comunicaciones de apertura previa o

reanudación de actividades de empresas y centros de trabajo.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Orden de 6 de mayo de 1988, del Ministerio de Trabajo y Seguridad Social (BOE núm.

117, 16/05/1988)

Protección de los trabajadores frente a los riesgos derivados de la exposición al ruido

durante el trabajo.

Real Decreto 1316/1989, de 27 de octubre, del Ministerio de Relaciones con las Cortes y

de la Secretaría del Gobierno (BOE núm. 263, 02/11/1989) (C.E. - BOE núm. 295,

09/12/1989 y núm. 126, 26/05/1990)

Texto Refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores.

Real Decreto-Legislativo 1/1995, de 24 de marzo, del Ministerio de Trabajo y Seguridad

Social (BOE 29/03/1995)

Prevención de riesgos laborales.

Ley 31/1995, de 10 de noviembre de la Jefatura del Estado (BOE núm. 269, 10/11/1995)

Se aprueba el Reglamento de los Servicios de Prevención.

Real Decreto 39/1997, de 17 de enero, del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (BOE

núm. 27, 31/01/1996)

Disposiciones mínimas en materia de señalización de seguridad y salud en el trabajo.

Real Decreto 485/1997, de 14 de abril, del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (BOE

núm. 97, 23/04/1997)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la manipulación manual de

cargas que entrañe riesgos, en particular dorsolumbares, para los trabajadores.

Real Decreto 487/1997, de 14 de abril, del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (BOE

núm. 97, 23/04/1997)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo.

Real Decreto 486/1997, de 14 de abri, del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (BOE

núm. 97, 23/04/1997)

Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a

agentes cancerígenos durante el trabajo.

Real Decreto 665/1997, de 12 de mayo, del Ministerio de la Presidencia (BOE núm. 124,

24/05/1997)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la utilización por los trabajadores

de equipos de protección individual.

Real Decreto 773/1997, de 30 de mayo, del Ministerio de la Presidencia (BOE núm. 140,

12/06/1997)

Se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los

trabajadores de los equipos de trabajo.

Real Decreto 1215/1997, de 18 de julio, del Ministerio de la Presidencia (BOE núm. 188,

07/08/1997)

Se aprueban las disposiciones mínimas destinadas a proteger la seguridad y la salud de

los trabajadores en las actividades mineras.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Real Decreto 1389/1997, de 5 de septiembre , del Ministerio de Industria y Energía (BOE

núm 240, 07/10/1997)

Se establecen disposiciones mínimas de seguridad y de salud en las obras de

construcción.

Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, del Ministerio de la Presidencia (BOE núm.

256, 25/10/1997)

S'aprova el model del Llibre d'incidències en obres de construcció.

Ordre de 12 de gener de 1998, del Departament de Treball (DOGC núm. 2565, 27/01/1998)

Convenio colectivo General del Sector de la Construcción.

Resolución de 4 de mayo de 1992, de la Dirección General de Trabajo (BOE núm 121,

20/05/1992)

Conveni col.lectiu provincial.

Dosrius, juny de 2013

L’arquitecta L’arquitecte tècnic

Sandra Lirio Muñoz Antoni Ruiz Ruiz

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

NORMATIVA DE SEGURETAT I SALUT

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y DE SALUD QUE DEBEN

APLICARSE EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN TEMPORALES O

MÓVILES

Directiva 92/57/CEE 24 Junio (DOCE:

26/08/92)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y DE SALUD EN LAS OBRAS

DE CONSTRUCCIÓN

R.D. 1627/1997. 24 octubre (BOE:

25/10/97)Transposició de la Directiva

92/57/CEE

LEY DE PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES

REFORMA DEL MARCO NORMATIVO DE LA PREVENCIÓN DE RIESGOS

LABORALES

Ley 31/1995. 8 noviembre (BOE:

10/11/95)

Ley 54/2003. 12 diciembre

(BOE: 13/12/2003)

REGLAMENTO DE LOS SERVICIOS DE PREVENCIÓN

R.D. 39/1997. 17 de enero (BOE:

31/01/97). Modificacions: RD

780/1998 . 30 abril (BOE: 01/05/98)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD PARA LA

UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE LOS EQUIPOS DE TRABAJO

EN MATERIA DE TRABAJOS TEMPORALES EN ALTURA

R. D. 2177/2004, de 12 de novembre

(BOE: 13/11/2004)

DISPOSICIONES MÍNIMAS EN MATERIA DE SEÑALIZACIÓN, DE

SEGURIDAD Y SALUD EN EL TRABAJO

R.D. 485/1997. 14 abril (BOE:

23/04/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD EN LOS LUGARES

DE TRABAJO

R.D. 486/1997 . 14 de abril (BOE:

23/04/97)

En el capítol 1 exclou les obres de

construcció, però el RD 1627/1997

l'esmenta en quant a escales de mà.

Modifica i deroga alguns capítols de la

“Ordenanza de Seguridad e Higiene en

el trabajo” (O. 09/03/1971)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD RELATIVAS A LA

MANIPULACIÓN MANUAL DE CARGAS QUE ENTRAÑE RIESGOS, EN

PARTICULAR DORSO LUMBARES, PARA LOS TRABAJADORES

R.D. 487/1997 .14 abril (BOE:

23/04/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD RELATIVAS AL

TRABAJO CON EQUIPOS QUE INCLUYEN PANTALLAS DE

VISUALIZACIÓN

R.D. 488/97. 14 abril (BOE:

23/04/97)

PROTECCIÓN DE LOS TRABAJADORES CONTRA LOS RIESGOS

RELACIONADOS CON LA EXPOSICIÓN A AGENTES BIOLÓGICOS

DURANTE EL TRABAJO

R.D. 664/1997. 12 mayo (BOE:

24/05/97)

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

PROTECCIÓN DE LOS TRABAJADORES CONTRA LOS RIESGOS

RELACIONADOS CON LA EXPOSICIÓN A AGENTES CANCERÍGENOS

DURANTE EL TRABAJO

R.D. 665/1997. 12 mayo (BOE:

24/05/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD, RELATIVAS A LA

UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE EQUIPOS DE PROTECCIÓN

INDIVIDUAL

R.D. 773/1997.30 mayo (BOE:

12/06/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD PARA LA

UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE LOS EQUIPOS DE TRABAJO

R.D. 1215/1997. 18 de julio (BOE:

07/08/97) transposició

de la directiva 89/655/CEE

modifica i deroga alguns capítols de la

“ordenanza de seguridad e higiene en el

trabajo” (O. 09/03/1971)

PROTECCIÓN A LOS TRABAJADORES FRENTE A LOS RIESGOS

DERIVADOS DE LA EXPOSICIÓN AL RUIDO DURANTE EL TRABAJO

R.D. 1316/1989 . 27 octubre (BOE:

02/11/89)

PROTECCIÓN CONTRA RIESGO ELÉCTRICO

R.D. 614/2001 . 8 junio (BOE:

21/06/01)

INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA MIE-APQ-006.

ALMACENAMIENTO DE LÍQUIDOS CORROSIVOS

R.D 988/1998 (BOE:

03/06/98)

REGLAMENTO DE SEGURIDAD E HIGIENE DEL TRABAJO EN LA

INDUSTRIA DE LA CONSTRUCCIÓN

O. de 20 de mayo de 1952 (BOE:

15/06/52) modificacions: O. 10

diciembre de 1953 (BOE: 22/12/53)

O. 23 septiembre de 1966 (BOE:

01/10/66) ART. 100 A 105 derogats per O

de 20 gener de 1956

Derogat capítol III pel RD 2177/2004

ORDENANZA DEL TRABAJO PARA LAS INDUSTRIAS DE LA

CONSTRUCCIÓN, VIDRIO Y CERÁMICA

O. de 28 de agosto de 1970. ART. 1º A 4º,

183º A 291º Y ANEXOS I Y II (BOE:

05/09/70; 09/09/70) correcció

d'errades: BOE: 17/10/70

SEÑALIZACIÓN, BALIZAMIENTO, LIMPIEZA Y TERMINACIÓN DE OBRAS

FIJAS EN VÍAS FUERA DE POBLADO

O. de 31 de agosto de 1987 (BOE:

18/09/87)

REGLAMENTO DE APARATOS ELEVADORES PARA OBRAS

O. de 23 de mayo de 1977 (BOE:

14/06/77) modificació:O.

de 7 de marzo dE 1981 (BOE: 14/03/81)

INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA MIE-AEM 2 DEL

REGLAMENTO DE APARATOS DE ELEVACIÓN Y MANUTENCIÓN

REFERENTE A GRÚAS-TORRE DESMONTABLES PARA OBRAS.

R.D. 836/2003. 27 juny, (BOE:

17/07/03). vigent a partir del 17

d’octubre de 2003. (deroga la O. de 28

de junio de 1988 (BOE: 07/07/88) i la

modificació: O. de 16 de abril de 1990

(BOE: 24/04/90))

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

REGLAMENTO SOBRE SEGURIDAD DE LOS TRABAJOS CON RIESGO DE

AMIANTO

O. de 31 octubre 1984 (BOE:

07/11/84)

NORMAS COMPLEMENTARIAS DEL REGLAMENTO SOBRE SEGURIDAD

DE LOS TRABAJOS CON RIESGO DE AMIANTO

O. de 7 enero 1987 (BOE:

15/01/87)

ORDENANZA GENERAL DE SEGURIDAD E HIGIENE EN EL TRABAJO

O. de 9 de marzo DE 1971

(BOE: 16 I 17/03/71) correcció

d'errades (BOE: 06/04/71)

modificació: (BOE: 02/11/89) derogats

alguns capítols per: LEY 31/1995, RD

485/1997, RD 486/1997, RD 664/1997, RD

665/1997, RD 773/1997 I RD 1215/1997

S'APROVA EL MODEL DE LLIBRE D'INCIDÈNCIES EN OBRES DE

CONSTRUCCIÓ

O. de 12 de gener de 1998 (DOGC:

27/01/98)

EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL

CASCOS NO METÁLICOS

R. de 14 de diciembre de 1974 (BOE:

30/12/74): N.R. MT-1

PROTECTORES AUDITIVOS

R. de 28 de julio de 1975 (BOE:

01/09/75): N.R. MT-2

PANTALLAS PARA SOLDADORES

R. de 28 de julio de 1975 (BOE:

02/09/75): N.R. MT-3: modificació:

BOE: 24/10/75

GUANTES AISLANTES DE ELECTRICIDAD

R. de 28 de julio de 1975 (BOE:

03/09/75): N.R. MT-4 modificació: BOE:

25/10/75

CALZADO DE SEGURIDAD CONTRA RIESGOS MECÁNICOS

R. de 28 de julio de 1975 (BOE:

04/09/75): N.R. MT-5 modificació:

BOE: 27/10/75

BANQUETAS AISLANTES DE MANIOBRAS

R. de 28 de julio de 1975 (BOE:

05/09/75): N.R. MT-6 modificació:

BOE: 28/10/75

EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS.

NORMAS COMUNES Y ADAPTADORES FACIALES

R. de 28 de julio de 1975 (BOE:

06/09/75): N.R. MT-7 modificació: BOE:

29/10/75

EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS:

FILTROS MECÁNICOS

R. de 28 de julio de 1975 (BOE:

08/09/75): N.R. MT-8 modificació: BOE:

30/10/75

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS:

MASCARILLAS AUTOFILTRANTES

R. de 28 de julio de 1975 (BOE:

09/09/75): N.R. MT-9 modificació: BOE:

31/10/75

EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS:

FILTROS QUÍMICOS Y MIXTOS CONTRA AMONÍACO

R. de 28 de julio de 1975 (BOE:

10/09/75): N.R. MT-10 modificació: BOE:

01/11/75

Dosrius, juny de 2013

L’arquitecta L’arquitecte tècnic

Sandra Lirio Muñoz Antoni Ruiz Ruiz

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

PLEC DE CONDICIONS DE SEGURETAT

PRESCRIPCIONS QUE S'HAURAN DE COMPLIR EN RELACIÓ AMB LES

CARACTERÍSTIQUES, LA UTILITZACIÓ I LA CONSERVACIÓ DE LES MÀQUINES, ÚTILS,

FERRAMENTES, SISTEMES Y EQUIPS PREVENTIUS:

Aspectes generals.

� REGLAMENT DE SEGURETAT I HIGIENE AL TREBALL. O.M. 31 de gener de 1.940

B.O.E. 3 de febrer de 1.940, en vigor capítol VII.

� DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT EN ELS LLOCS DE TREBALL. R.D.

486/1.997 de 14 d'abril de 1997.

� REGLAMENT DE SEGURETAT I HIGIENE AL TREBALL A LA INDÚSTRIA DE LA

CONSTRUCCIÓ.O.M. 20 de Maig de 1.952 B.O.E. 15 de Juny de 1.958.

� PRESCRIPCIONS DE SEGURETAT A LA INDÚSTRIA DE L'EDIFICACIÓ. Conveni O.I.T.

23 de Juny de 1.937, ratificat el 12 de Juny de 1.958.

� ORDENANÇA LABORAL DE LA CONSTRUCCIÓ, VIDRE I CERÀMICA. O.M. 28 d'Agost

de 1.970. B.O.E. 5,7,8,9 de Setembre de 1.970, en vigor capítols VI i XVI.

� ORDENANÇA GENERAL DE SEGURETAT I HIGIENE AL TREBALL. O.M. 9 de Març de

1.971. B.O.E. 16 de Març de 1.971, en vigor parts del títol II.

� REGLAMENT D'ACTIVITATS MOLESTES, NOCIVES INSALUBRES I

PERILLOSES.D.2414/1.961 de 30 de Novembre B.O.E. 7 de Desembre de 1.961.

� ORDRE APROVACIÓ DE MODEL DE LLIBRE D'INCIDÈNCIES EN LES OBRES DE

CONSTRUCCIÓ. O. 12 de Gener de 1998. D.O.G.C. 2565 de 27 de Gener de 1998.

� REGULACIÓ DE LA JORNADA DE TREBALL, JORNADES ESPECIALS I DESCANS. R.D.

2.001/1.983 de 28 de Juliol B.O.E. 3 d'Agost de 1.983.

� ESTABLIMENT DE MODELS DE NOTIFICACIÓ D'ACCIDENTS DE TREBALL. O.M. 16 de

Desembre de 1.987 B.O.E. 29 de Desembre de 1.987.

� LLEI DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS. L. 31/1995 de Novembre B.O.E. 10 de

Novembre de 1995.

� REGLAMENT DELS SERVEIS DE PREVENCIÓ. R.D. 39/1997 de 17 de Gener de 1997

B.O.E. 31 de Gener de 1997

� SENYALITZACIÓ DE SEGURETAT I SALUT AL TREBALL. R.D. 485/1997 de 14 d`abril de

1997 B.O.E. 23 d'Abril de 1997.

� DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT ALS CENTRES DE TREBALL. R.D.

486/1997 de 14 d'Abril de 1997 B.O.E. 23 d'Abril de 1997.

� DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT RELATIVES A LA MANIPULACIÓ

MANUAL DE CÀRREGUES QUE IMPLIQUIN RISCOS, EN PARTICULAR

DORSOLUMBARS, PELS TREBALLADORS. R.D. 487/1997 de 14 d'Abril de 1997 B.O.E.

23 d'Abril de 1997.

� DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT RELATIVES AL TREBALL QUE

INCLOUEN PANTALLES DE VISUALITZACIÓ. R.D. 488/1997 de 14 d'Abril de 1997

B.O.E. de 23 d'Abril de 1997.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

� FUNCIONAMENT DE LAS MÚTUES D'ACCIDENTS DE TREBALL I MALALTIES

PROFESSIONALS DE LA SEGURETAT SOCIAL I DESENVOLUPAMENT D'ACTIVITATS

DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS. O. de 22 d'Abril de 1997 B.O.E. de 24 d'Abril

de 1997.

� PROTECCIÓ DELS TREBALLADORS CONTRA ELS RISCOS RELACIONATS AMB

L'EXPOSICIÓ A AGENTS BIOLÒGICS DURANT EL TREBALL. R.D. 664/1997 de 12 de

Maig B.O.E. de 24 de Maig de 1997.

� EXPOSICIÓ A AGENTS CANCERÍGENS DURANT EL TREBALL. R.D. 665/1997 de 12 de

Maig B.O.E. de 24 de Maig de 1997.

� DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT RELATIVES A LA UTILITZACIÓ

PELS TREBALLADORS D'EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL. R.D. 773/1997 de 30 de

maig B.O.E. de 12 de Juny de 1997.

� DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT PER LA UTILITZACIÓ PELS

TREBALLADORS DELS EQUIPS DE TREBALL. R.D. 1215/1997 de 18 de Juliol B.O.E. de

7 d'Agost de 1997.

� DISPOSICIONS MÍNIMES DESTINADES A PROTEGIR LA SEGURETAT I LA SALUT

DELS TREBALLADORS EN LAS ACTIVITATS MINERES. R.D. 1389/1997 de 5 de

Setembre B.O.E. de 7 d'Octubre de 1997.

� DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ.

R.D. 1627/1997 de 24 d'Octubre B.O.E. de 25 d'Octubre de 1997.

� NORMAS TECNOLOGICAS DE LA EDIFICACION (N.T.E.)

Condicions ambientals.

� IL·LUMINACIÓ ALS CENTRES DE TREBALL. O.M. 26 d'Agost 1.940 B.O.E. 29 d'Agost de

1.940.

� PROTECCIÓ DELS TREBALLADORS FRONT ALS RISCOS DERIVATS DE L'EXPOSICIÓ

AL SOROLL DURANT EL TREBALL. R.D. 1316/1.989, de 27 d'Octubre B.O.E. 2 de

Novembre 1.989.

Incendis

� NORMA BÀSICA EDIFICACIONS NBE - CPI / 96. R.D. 2177/1.996, de 4 d'Octubre B.O.E.

29 d'Octubre de 1.996.

� ORDENANCES MUNICIPALS

Instal·lacions elèctriques

� REGLAMENT DE LÍNIES AÈRIES D'ALTA TENSIÓ. D. 3151/1.968 de 28 de Novembre

B.O.E. 27 de Desembre de 1.968. Rectificat: B.O.E. 8 de Març de 1.969.

� REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ. D. 2413/1.973 de 20 de

Setembre B.O.E. 9 d'Octubre de 1.973.

� INSTRUCCIONS TÈCNIQUES COMPLEMENTÀRIES.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Maquinària

� REGLAMENT DE RECIPIENTS A PRESSIÓ. D. 16 d'Agost de 1.969 B.O.E. 28 d'Octubre

de 1.969. Modificacions: B.O.E. 17 de Febrer de 1.972 i 13 de Març de 1.972.

� EGLAMENT D'APARELLS D'ELEVACIÓ I MANTENIMENT DELS MATEIXOS. R.D.

2291/1.985 de 8 de Novembre B.O.E. 11 de Desembre de 1.985.

� REGLAMENT D'APARELLS ELEVADORS PER A OBRES. O.M. 23 de Maig de 1.977

B.O.E. 14 de Juny de 1.977. Modificacions B.O.E. 7 de Març de 1.981 i 16 de

Novembre de 1.981.

� REGLAMENT DE SEGURETAT A LES MÀQUINES. R.D. 1495/1.986 de 26 de Maig

B.O.E.21 de Juliol de 1.986. Correccions B.O.E. 4 d'Octubre de 1.986.

� I.T.C.-MIE-AEM1: ASCENSORS ELECTROMECÀNICS. O. 19 de Desembre de 1.985.

B.O.E. 14 de Gener de 1.986. Correcció B.O.E. 11 de Juny de 1.986 i 12 de Maig 1.988.

Actualització: O. 11 d'Octubre de 1.988 B.O.E. 21 de Novembre de 1.988.

� I.T.C-MIE-AEM2: GRUES TORRE DESMUNTABLES PER A OBRES.O. 28 de Juny de

1.988 B.O.E. 7 de Juliol de 1.988 Modificació O. 16 d'Abril de 1.990 B.O.E. 24 d'Abril de

1.990.

� I.T.C-MIE-AEM3: CARRETES AUTOMOTRIUS DE MANUTENCIÓ. O.26 de Maig de 1.989

B.O.E. 9 de Juny de 1.989.

� I.T.C-MIE-MSG1: MÀQUINES, ELEMENTS DE MÀQUINES O SISTEMES DE

PROTECCIÓ FETS SERVIR. O. 8 d'Abril de 1.991 B.O.E. 11 d'Abril de 1.991.

Equips de protecció individual (EPI)

� COMERCIALITZACIÓ I LLIURE CIRCULACIÓ INTRACOMUNITÀRIA DELS EQUIPS DE

PROTECCIÓ INDIVIDUAL.R.D. 1407/1992 de 20 Novembre de 1992 B.O.E. 28 de

Desembre de 1992. Modificat per O.M de 16 de Maig de 1994 B.O.E. 1 de Juliol de

1994 y per R.D. 159/1995, de 3 de febrer B.O.E. 8 Març de 1995.

� DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT Y SALUT RELATIVES A LA UTILITZACIÓ

PELS TREBALLADORS D'EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL.R.D. 773/1.997 de 30 de

maig de 1997

Senyalitzacions

� DISPOSICIONS MÌNIMES EN MATÈRIA DE SENYALITZACIÓ DE SEGURETAT I SALUT

AL TREBALL.R.D. 485/1.997 B.O.E 14 d'abril de 1997

� SEÑALIZACIÓN DE OBRAS DE CARRETERAS.M.O.P.T. y M.A. Norma de Carreteras 8.3

- IC

Varis

� QUADRE DE MALALTIES PROFESSIONALS R.D. 1403/1.978 B.O.E. 25 d'Agost de 1.978.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

� CONVENIS COL·LECTIUS.

Relació de la Norma Espanyola (UNE-EN) respecte les E.P.I.S.

Utilització d'Equips de Protecció Individual. R.D. 773/1997, del 30/05/1997 B.O.E.

nº 140 de 12/06/1997

PROTECCIÓ DEL CAP

Casc de seguretat. U.N.E.-E.N. 397: 1995

EQUIPS DE PROTECCIÓ DELS ULLS

Protecció individual dels ulls: Requisits. U.N.E.-E.N. 166: 1996

Protecció individual dels ulls: Filtres per soldadura

i tècniques relacionades.

U.N.E.-E.N. 169: 1993

Protecció individual dels ulls: Filtres per ultravioletes. U.N.E.-E.N. 170: 1993

Protecció individual dels ulls: Filtres per infrarojos. U.N.E.-E.N. 170: 1993

PROTECCIÓ DE LES OÏDES

Protectors auditius. Requisits de seguretat i assaigs.

Part 1: Orelleres.

U.N.E.-E.N. 352-1: 1994

Protectors auditius. Requisits de seguretat i assaigs.

Part 1: Taps.

U.N.E.-E.N. 352-2: 1994

Protectors auditius. Recomanacions relatives a la

selecció, us,precaucions de treball i manteniment.

U.N.E.-E.N. 458: 1994

PROTECCIÓ DE PEUS i CAMES

Requisits y mètodes d'assaig per el calçat de

seguretat, calçat de protecció i calçat de treball d'ús

professional

U.N.E.-E.N. 344: 1993

Especificacions pel calçat de seguretat d'ús

professional.

U.N.E.-E.N. 345: 1993

Especificacions pel calçat de protecció d'ús

professional.

U.N.E.-E.N. 346: 1993

Especificacions pel calçat de treball d'ús

professional.

U.N.E.-E.N. 347: 1993

PROTECCIÓ CONTRA LA CAIGUDA DES DE ALTURES .INCLOENT ARNESOS i CINTURONS

Equips de protecció individual contra caiguda

d'altures.Dispositiu de descens.

U.N.E.-E.N. 341: 1993

Equips de protecció individual contra caigudes

d'altura. Part 1:Dispositiu anticaigudes lliscants amb

línia d'ancoratge rígida.

U.N.E.-E.N. 353-1: 1993

Equips de protecció individual contra caigudes U.N.E.-E.N. 353-2: 1993

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

d'altura. Part 2:Dispositiu anticaigudes lliscants amb

línia d'ancoratge flexible.

Equips de protecció individual contra caigudes

d'altura.Elements de subjecció

U.N.E.-E.N. 354: 1993

Equips de protecció individual contra caigudes

d'altura.Absorbidors de energia.

U.N.E.-E.N. 355: 1993

Equips de protecció individual per sostenir en

posició de treball i prevenció de caigudes d'alçada.

Sistemes de subjecció.

U.N.E.-E.N. 358: 1993

Equips de protecció individual contra caigudes

d'altura.Dispositiu anticaigudes retràctils.

U.N.E.-E.N. 360: 1993

Equips de protecció individual contra caigudes

d'altura.Arnesos anticaigudes.

U.N.E.-E.N. 361: 1993

Equips de protecció individual contra caigudes

d'altura.Connectors.

U.N.E.-E.N. 362: 1993

Equips de protecció individual contra caigudes

d'altura.Sistemes anticaigudes.

U.N.E.-E.N. 363: 1993

Equips de protecció individual contra la caiguda

d'altura.Requisits generals per instruccions d'us i

marcat.

U.N.E.-E.N. 365: 1993

EQUIPS DE PROTECCIÓ RESPIRATÒRIA

Equips de protecció respiratòria. Màscares.Requisits,

assaigs, marcat.

U.N.E. 81 233: 1991

E.N. 136: 1989

Equips de protecció respiratòria.Rosques per peces

facials. Connexions per rosca estàndard.

U.N.E. 81281-1: 1989

E.N. 148-1: 1987

Equips de protecció respiratòria. Rosques per peces

facials. Connexions per rosca central.

U.N.E. 81281-2: 1989

E.N. 148-2: 1987

Equips de protecció respiratòria.Rosques per peces

facials. Connexions roscades de M45 x 3.

U.N.E. 81281-3: 1992

E.N. 148-3: 1992

Equips de protecció respiratòria.Mascarilles. Requisits,

assaigs, marcat.

U.N.E. 81282 : 1991

E.N. 140: 1989

Equips de protecció respiratòria.Filtres contra partícules.

Requisits, assaigs, marcat.

U.N.E. 81284 : 1992

E.N. 143: 1990

Equips de protecció respiratòria.Filtres contra gasos i

filtres mixtes. Requisits, assaigs, marcat.

U.N.E. 81285 : 1992

E.N. 141: 1990

Equips de protecció respiratòria amb mànega d'aire fresc

provistos de màscara, mascarilla o conjunt

broquet.Requisits, assaigs, marcat.

U.N.E.-E.N. 138:1995

Equips de protecció respiratòria amb línia d'aire

comprimit per utilitzar-se amb màscara, mascarilla, o

adaptador facial tipo broquet. Requisits, assaigs, marcat.

U.N.E.-E.N. 139:1995

Equips de protecció respiratòria. Semimàscares filtrants U.N.E.-E.N. 149:1992

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

de protecció contra partícules. Requisits, assaigs, marcat.

Equips de protecció respiratòria. Mascarilles autofiltrants

amb vàlvules per protegir dels gasos o

dels gasos i las partícules. Requisits, assaigs, marcat.

U.N.E.-E.N. 405:1993

PROTECCIÓ DE LES MANS

Guants de protecció contra els productes químics i els

microorganismes. Part1: Terminologia i requisits de

prestacions.

U.N.E.-E.N. 374-1:1995

Guants de protecció contra els productes químics i els

microorganismes. Part2: Determinació de la

resistència a la penetració.

U.N.E.-E.N. 374-2:1995

Guants de protecció contra els productes químics i els

microorganismes. Part3: Determinació de la resistència a

la permeabilitat dels productes químics.

U.N.E.-E.N. 374-3:1995

Guants de protecció contra riscos mecànics. U.N.E.-E.N. 388:1995

Guants de protecció contra riscos tèrmics (calor i/o foc). U.N.E.-E.N. 407:1995

Requisits generals pels guants. U.N.E.-E.N. 420:1995

Guants de protecció contra les radiacions ionitzants i la

contaminació radioactiva.

U.N.E.-E.N. 421:1995

Guants i manoples de material aïllant per treballs

elèctrics.

U.N.E.-E.N. 60903:1995

VESTUARI DE PROTECCIÓ

Robes de protecció. Requisits generals. U.N.E.-E.N. 340:1994

Robes de protecció. Mètodes d'assaig: determinació del

comportament dels materials a l'impacte de petites

partícules de metall fos.

U.N.E.-E.N. 348:1994

E.N. 348: 1992

Robes de protecció. Protecció contra productes químics

líquids. Requisits de prestacions de les robes que

ofereixin una protecció química a certes parts del cos.

U.N.E.-E.N. 467:1995

Robes de protecció utilitzades durant la soldadura i les

tècniques connexes. Part1: requisits generals.

U.N.E.-E.N. 470-1:1995

Especificacions de robes de protecció contra riscos de

quedar atrapat per peces de màquines en moviment.

U.N.E.-E.N. 510:1994

Roba de protecció. Protecció contra la calor i les flames.

Mètode d'assaig per a la propagació limitada de la flama.

U.N.E.-E.N. 532:1996

En la redacció d'aquest estudi s'ha tingut en compte la legislació en matèria de seguretat

relacionada en la segona part d'aquest plec, i en especial la Llei 31/1995, de 8 de

novembre, de Prevenció de Riscos Laborals, i el Reial Decret 1627/1997, de 24 d'octubre,

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

segons el qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut en les obres de

construcció.

Aquest estudi de seguretat i salut forma part del projecte d'execució d'obra o, en el seu

cas, del projecte d'obra, és coherent amb el contingut del mateix i recull les mesures

preventives adequades als riscos que comporti la realització de l'obra.

A tals efectes, el pressupost de l'estudi de seguretat i salut ha d'anar incorporat al

pressupost general de l'obra com un capítol més del mateix.

No s'inclouen en el pressupost de l'estudi de seguretat i salut els costos exigits per a la

correcta execució dels treballs, conforme a les normes reglamentàries en vigor i els

criteris tècnics generalment admesos, emanats d'organismes especialitzats.

Els amidaments, qualitats i valoracions recollides en el pressupost de l'estudi de

seguretat i salut podran ser modificades o substituïdes per alternatives proposades pel

contractista en el pla de seguretat i salut a que es refereix l'article 7 de RD, prèvia

justificació tècnica convenientment motivada, sempre que no suposi disminució de

l'import total, ni dels nivells de protecció continguts en l'estudi.

Segons el RD, el promotor està obligat a que en la fase de redacció del projecte s'elabori

un estudi de seguretat i salut en els projectes d'obres, quan en l'elaboració del projecte

d'obra intervinguin diversos projectistes, el promotor designarà un coordinador en

matèria de seguretat i de salut durant l'elaboració del projecte d'obra.

La designació dels coordinadors no eximeix al promotor de les seves responsabilitats.

Prescripcions generals de seguretat.

Quan s’esdevingui algun accident en que es necessiti assistència facultativa, encara que

sigui lleu i l’assistència mèdica es redueixi a una primera cura, el cap d’obra de la

contracta principal realitzarà una investigació tècnica de les causes de tipus humà i de

condicions de treball que han possibilitat l’accident.

A més dels tràmits establerts oficialment, l’empresa passarà un informe a la direcció

facultativa de l’obra, on s’especificarà:

- Nom de l’accidentat; categoria professional; empresa per a la qual treballa.

- Hora, dia i lloc de l’accident; descripció de l’accident; causes de tipus personal.

- Causes de tipus tècnic; mesures preventives per evitar que es repeteixi.

- Dates límits de realització de les mesures preventives.

Aquest informe es passarà a la direcció facultativa i al coordinador de seguretat en fase

d’execució el dia següent al de l’accident com a molt tard.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

La direcció facultativa i el coordinador de seguretat podran aprovar l’informe o exigir

l’adopció de mesures complementàries no indicades a l’informe.

Per a qualsevol modificació futura en el pla de seguretat i salut que fos necessari realitzar,

caldrà aconseguir prèviament l’aprovació del coordinador de seguretat i de la direcció

facultativa.

El compliment de les prescripcions generals de seguretat no va en detriment de la

subjecció a les ordenances i reglament administratius de dret positiu i rang superior, ni

eximeix de complir-les.

El contractista controlarà els accessos a l’obra de manera que tant sols les persones

autoritzades i amb les proteccions personals que són obligades puguin accedir a l’obra.

L’accés estarà tancat, amb avisadors o timbre, o vigilat permanentment quan s’obri. El

contractista serà responsable del manteniment en condicions reglamentàries i de

l’eficàcia preventiva de les proteccions col·lectives i dels resguards de les instal·lacions

provisionals, així com de les màquines i vehicles de treball.

El contractista portarà el control d’entrega dels equips de protecció individual (EPI) de la

totalitat del personal que intervé a l’obra.

En els casos que no hi hagi norma d’homologació oficial, seran de qualitat adequada a

les prestacions respectives.

El contractista portarà el control de les revisions de manteniment preventiu i les de

manteniment correctiu (avaries i reparacions) de la maquinària d’obra.

Tot el personal, incloent-hi les visites, la direcció facultativa, etc., usarà per circular per

l’obra el casc de seguretat.

La maquinària de l’obra disposarà de les proteccions i dels resguards originals de fàbrica,

o bé les adaptacions millorades amb l’aval d’un tècnic responsable que en garanteixi

l’operativitat funcional preventiva.

Tota la maquinària elèctrica que s’usi a l’obra tindrà connectades les carcasses dels

motors i el xassís metàl·lics a terra, per la qual cosa s’instal·laran les piquetes de terra

necessàries.

Les connexions i les desconnexions elèctriques a màquines o instal·lacions les farà

sempre l’electricista de l’obra.

Queda expressament prohibit efectuar el manteniment o el greixat de les màquines en

funcionament.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Condicions dels mitjans de protecció

Tots els equips de protecció individual (EPI) i sistemes de protecció col·lectiva (SPC)

tindran fixat un període de vida útil.

Quan, per circumstàncies de treball, es produeixi un deteriorament més ràpid d’una

determinada peça o equip, aquesta es reposarà, independentment de la durada prevista

o de la data de lliurament.

Aquelles peces que pel seu ús hagin adquirit més joc o toleràncies de les admeses pel

fabricant, seran reposades immediatament.

L’ús d’una peça u d’un equip de protecció mai no representarà un risc per si mateix.

Equips de protecció individual (EPI)

Es descriu, en aquest apartat, la indumentària per a protecció personal que es fa servir

més i amb més freqüència en un centre de treball del ram de la construcció, en funció

dels riscos més corrents a què estan exposats els treballadors d’aquest sector.

Casc:

El casc ha de ser d’ús personal i obligat en les obres de construcció.

Ha d’estar homologat d’acord amb la norma tècnica reglamentària MT-1, Resolució de la

DG de Treball de 14-12-74, BOE núm. 312 de 30-12-74.

Les característiques principals són:

- Classe N: es pot fer servir en treballs amb riscos elèctrics a tensions inferiors o

iguals a 1.000 V.

- Pes: no ha d’ultrapassar els 450 g.

Els que hagin sofert impactes violents o que tinguin més de quatre anys, encara que no

hagin estat utilitzats han de ser substituïts per uns altres de nous.

En casos extrems, els podran utilitzar diferents treballadors, sempre que se’n canviïn les

peces interiors en contacte amb el cap.

Calçat de seguretat:

Atès que els treballadors del ram de la construcció estan sotmesos al risc d’accidents

mecànics, i que hi ha la possibilitat de perforació de les soles per claus, és obligat l’ús de

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

calçat de seguretat (botes) homologat d’acord amb la Norma Tècnica reglamentària MT-

5, Resolució de la DG de Treball de 31-01-80, BOE núm. 37 de 12-02-80.

Les característiques principals són:

- Classe: calçat amb puntera (la plantilla serà opcional en funció del risc de

punció plantar).

- Pes: no ha d’ultrapassar els 800 g.

Quan calgui treballar en terrenys humits o es puguin rebre esquitxades d’aigua o de

morter, les botes han de ser de goma. Norma tècnica reglamentària MT-27, Resolució de

la DG de Treball de 03-12-81, BOE núm. 305 de 22-12-81, classe E.

Guants:

Per tal d’evitar agressions a les mans dels treballadors (dermatosis, talls, esgarrapades,

picadures, etc.), cal fer servir guants. Poden ser de diferents materials, com ara:

- Cotó o punt: feines lleugeres

- Cuir: manipulació en general

- Làtex rugós: manipulació de peces que tallin

- Lona: manipulació de fustes

Per a la protecció contra els agressius químics, han d’estar homologats segons la Norma

tècnica reglamentària MT-11, Resolució de la DG de Treball de 06-05-77, BOE núm. 158

de 04-07-77.

Per a feines en les quals pugui haver-hi el risc d’electrocució, cal fer servir guants

homologats segons la Norma Tècnica reglamentària MT-4, Resolució de la DG de Treball

de 28-07-75, BOE núm. 211 de 02-11-75.

Cinturons de seguretat:

Quan es treballa en un lloc alt i hagi perill de caigudes eventuals, és preceptiu l’ús de

cinturons de seguretat homologats segons la Norma tècnica reglamentària MT-13,

Resolució de la DG de Treball de 08-06-77, BOE núm. 210 de 02-09-77.

Les característiques principals són.

- Classe A: cinturó de subjecció, s’ha de fer servir quan el treballador no s’hagi

de desplaçar o quan els seus desplaçaments siguin limitats. L’element

amarrador ha d’estar sempre tibant per impedir la caiguda lliure.

Protectors auditius:

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Quan els treballadors estiguin en un lloc o àrea de treball amb un nivell de soroll superior

als 80 dB (A), és obligatori l’ús de protectors auditius, que sempre seran d’ús individual.

Aquests protectors han d’estar homologats d’acord amb la Norma tècnica reglamentària

MT-2, Resolució de la DG de Treball de 28-01-75, BOE núm. 209 de 01-09-75.

Protectors de la vista:

Quan els treballadors estiguin exposats a projecció de partícules, pols o fum, esquitxades

de líquids i radiacions perilloses o enlluernades, hauran de protegir-se la vista amb ulleres

de seguretat i/o pantalles. Les ulleres i oculars de protecció anti-impactes han d’estar

homologats d’acord amb la Norma tècnica reglamentària MT-16, Resolució de la DG de

Treball de 14-06-78, BOE núm. 196 de 17-08-78, i MT-17, Resolució de la DG de Treball de

28-06-78, BOE de 09-09-78.

Roba de Treball:

Els treballadors de la construcció han de fer servir roba de treball, preferiblement del tipus

granota, facilitada per l’empresa en les condicions fixades en el conveni col·lectiu

provincial.

La roba ha de ser de teixit lleuger i flexible, ajustada al cos, sense elements addicionals

(bocamànigues, gires, etc.) i fàcil de netejar.

En el cas d’haver de treballar sota la pluja o en condicions d’humitat similars, se’ls

entregarà roba impermeable.

Sistemes de protecció col·lectiva (SPC)

Es descriu en aquest apartat les proteccions de caràcter col.lectiu, que tenen com a

funció principal fer de pantalla entre el focus de possible agressió i la persona o objecte a

protegir.

Cables de subjecció de cinturó de seguretat (ancoratges):

Tindran la resistència suficient per suportar els esforços a què puguin ser sotmesos

d’acord amb la seva funció protectora.

Escales de mà:

Hauran d’anar proveïdes de sabates antilliscants. No es faran servir simultàniament per

dues persones. La longitud depassarà en 1 metre el punt superior de desembarcament.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Visat de projectes (Art. 17 del RD 1627/97)

La inclusió en el projecte d'execució d'obra de l'estudi bàsic serà requisit necessari per al

visat per part del Col·legi professional, per a l'expedició de la llicencia municipal i d'altres

autoritzacions i tràmits per part de les Administracions publiques.

En la tramitació per a l'aprovació dels projectes d'obres de les Administracions publiques

es farà declaració expressa en l'Oficina de Supervisió de Projectes o òrgan equivalent de

la inclusió de l'estudi de seguretat i salut, o en el seu cas, de l'estudi bàsic.

Pla de seguretat i salut (art. RD 1627/97)

En aplicació de l'estudi de seguretat i salut o, en el seu cas, de l'estudi bàsic, cada

contractista elaborarà un pla de seguretat i salut en el treball en el que s'analitzen,

estudien, desenvolupen i complementen les previsions contingudes en l'estudi o estudi

bàsic, en funció del seu propi sistema d'execució de l'obra. En aquest pla s'inclouran les

propostes de mesures alternatives de prevenció que el contractista proposi amb la

corresponent justificació tècnica, que no podrà implicar disminució dels nivells de

protecció previstos en l'estudi o estudi bàsic. En el cas de plans de seguretat i salut

elaborats en aplicació de l'estudi de seguretat i salut les propostes de mesures

alternatives de prevenció inclouran la seva valoració econòmica, que no podrà implicar

disminució de l'import total, d'acord amb el segon paràgraf de l'apartat 4 de l'article 5 del

RD.

Quan en l'execució de l'obra intervingui més d'una empresa, o una empresa i treballadors

autònoms, el promotor, abans de l'inici dels treballs o tan aviat com es verifiqui aquesta

circumstancia, designarà un coordinador en matèria de seguretat i salut durant l'execució

de l'obra.

La designació dels coordinadors en matèria de seguretat i salut durant l'elaboració del

projecte d'obra i durant l'execució de l'obra podrà recaure en la mateixa persona.

El pla de seguretat i salut haurà de ser aprovat, abans de l'inici de l'obra, pel coordinador

en matèria de seguretat i salut durant l'execució de l'obra.

En el cas d'obres de les Administracions públiques, el pla amb el corresponent informe

del coordinador en matèria de seguretat i salut durant l'execució de l'obra, s'elevarà per a

la seva aprovació a l'Administració publica que hagi adjudicat l'obra.

Quan no sigui necessària la designació del coordinador, les funcions que se li atribueixen

en els paràgrafs anteriors seran assumides per la direcció facultativa.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Així mateix, el pla de seguretat i salut estarà en l'obra a disposició permanent de la

direcció facultativa.

Els contractistes i els subcontractistes dels coordinadors, de la direcció facultativa i del

promotor no eximiran de les seves responsabilitats als contractistes i als

subcontratctistes.

Llibre d'incidències (Art. 13 del RD 1627/97)

En cada centre de treball existirà, amb finalitats de control i seguiment del pla de

seguretat i salut, un llibre d'incidències que constarà de fulles per duplicat, habilitat a tal

efecte. Facilitat pel Col·legi Professional al que pertanyi el tècnic que hagi aprovat el Pla

de Seguretat i Salut. En les obres de les Administracions publiques ho facilitarà l'oficina

de supervisió de projectes o òrgans equivalent.

El llibre d'incidències haurà d'estar sempre en l'obra, i estarà en poder del coordinador en

matèria de seguretat i salut durant l'execució de l'obra o, quan no fos necessària la

designació de coordinador, en poder de la direcció facultativa.

A Aquest llibre hi podran accedir la direcció facultativa de l'obra, els contractistes i

subcontractistes i els treballadors autònoms, així com les persones o òrgans amb

responsabilitats en matèria de prevenció de les empreses intervinents en l'obra, els

representants dels treballadors i els tècnics dels òrgans especialitzats en matèria de

seguretat i salut en el treball de les Administracions publiques competents, que podran

fer anotacions en ell, relacionades amb les finalitats que al llibre se li reconeixen.

Efectuada una anotació en el llibre d'incidències, el coordinador en matèria de seguretat i

salut durant l'execució de l'obra, o quan no sigui necessària la designació de

coordinador, la direcció facultativa, estaran obligats a remetre, en el termini de vint-i-

quatre hores, una copia a la Inspecció de Treball i Seguretat i Social de la província en

què es realitza l'obra.

Igualment hauran de notificar les anotacions en el llibre al contractista afectat i als

representants dels treballadors d'aquest.

Avís previ (Art. 18 del RD 1627/97)

En les obres incloses en l'àmbit d'aplicació del present Reial Decret, el promotor haurà

d'efectuar un avís a l'autoritat laboral competent abans de l'inici dels treballs.

L'avís previ es redactarà d'acord al que disposa l'annex III del RD; s'haurà d'exposar en

l'obra de forma visible, actualitzant-se si fos necessari.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Obertura del centre de treball (Art.19 del RD 1627/97)

L'obertura del centre de treball haurà de comunicar-se a l'autoritat laboral, i haurà

d'incloure el pla de seguretat i salut al que es refereix l'article del RD 1627/97.

El pla de seguretat i salut estarà a disposició permanent de la Inspecció de Treball i

Seguretat Social i dels tècnics dels òrgans especialitzats en matèria de seguretat i salut

en les Administracions públiques competents.

Dosrius, juny de 2013

L’arquitecta L’arquitecte tècnic

Sandra Lirio Muñoz Antoni Ruiz Ruiz

PRESUPUESTO DE SEGURIDAD I SALUD

CODIGO UNIDAD DESCRIPCION MEDICIÓN PRECIO IMPORTE

1. Equipos de protección individual.

1.1 UD Casco de seguridad, clase ´N´ con arnés de

adaptación de apoyo sobre el cràneo con

cintas textiles de amortiguación y banda

contra el sudor frontal, con un peso máximo

de 400 g. Con marca CE, Norma Europea

En 307, según normas EPI. 7,00 3,15 22,05

1.2 UD Gafas de seguridad contra impactos, con

montura universal de vinilo, con ventilación

directa, con visor transparente contra el

empañado, resistentes a los rayos ultravioleta,

al rallado y antiestáticas, homologadas,

sujeción a la cabeza graduable mediante

cinta estática. Con marca CE, Norma Europea

167:96 y 168:96, según normas EPI. 7,00 5,36 37,52

1.3 UD Mascarilla simple de papel filtrante para

retención de polvo, tipo P1 y P2 dotada de

bandas elásticas de sujeción regulable a la

cabeza. Con marca CE., según normas EPI.

Norma EN 405:93 7,00 0,42 2,94

1.4 UD Cascos protectores auditivos amortiguadores

de ruido, para ambas orejas. Fabricados con

casquetes auriculares ajustables con

almohadillas recambiables para uso optativo

con o sin el casco de seguridad. Con marca

CE según normas EPI.EN 352-1:94. 7,00 16,15 113,05

1.5 UD Ropa de trabajo tipo "Mono" o "Buzo",

fabricado en diversos cortes y confección en

una sola pieza, con cierre de doble

cremallera frontal, un tramo corto en la zona de

la pelvis hasta cintura. Dotado de seis bolsillos;

dos a la altura del pecho, dos delanteros y dos

traseros en el pantalón, todos ellos cerrados

por cremallera. Estará dotado de banda

elástica lumbar de ajuste en la parte dorsal.

Con marca CE según normas EPI. EN 340:93 7,00 14,68 102,76

1.6 UD Camisa de trabajo de poliester y algodón,

fabricado en diversos cortes, con cierre de

frontal de botones y dos bolsillos delanteros.

Con marca CE según normas EPI. EN 340:94 7,00 15,14 105,98

1.7 UD Ropa impermeable, frabricado en material

plástico sintético, en diversos colores y tallas,

termosoldado; formado por chaqueta y

pantalón. La chaqueta está dotada de dos

bolsillos laterales delanteros y de cierre por

abotonadura simple. El pantalón se sujeta y

ajusta a la cintura mediante cinta de algodón

embutida en el mismo. Con marca CE, según

normas EPI. EN 340:94 7,00 26,85 187,95

1.8 UD Cinturón de seguridad de sujeción, para

trabajos estáticos, clase A, tipo 1. Formado

por: faja dotada de hebilla de cierre, argolla en

´D´; de cuelgue en acero estampado. Cuerda

fijadora de 1 m. de longitud y mosquetón de

anclaje en acero. Con marca CE, según

normas EPI. EN 358:93 7,00 42,10 294,70

1.9 UD Faja elástica de protección contra los sobre

esfuerzos, de protección de la zona lumbar del

cuerpo humano. Fabricada en cuero y material

sintético ligero. Ajustable en la parte delantera

mediante hebillas. Con marca ´CE´, según

normas EPI. 7,00 27,36 191,52

1.10 UD Cinturon para herramientas formado por faja

con hebilla de cierre, dotada de bolsa de cuero

y aros tipo canana con pasador de

inmovilización, para colgar hasta seis

herramientas. Con marca CE, según normas

EPI. 7,00 10,64 74,48

1.11 UD Amarre regulable de longitud 1,10 - 1,80 m.

realizado en poliamida de alta tenacidad, de

16 mm. De diámetro y argolla de poliamida

revestida de PVC. Con marca CE según

normas EPI. 7,00 9,46 66,22

1.12 UD Par de guantes de protección contra riesgos

mecánicos, nivel 2, por manipulación de

cargas y/o materiales, fabricados en cuero y

ajuste en la muñeca elástico. Con marca CE

según normas EPI. EN 388:95 7,00 4,68 32,76

1.13 UD Par de guantes de goma o PVC, de protección

contra los agentes químicos y microorganismos

fabricados en una sola pieza, impermeables y

resistentes a cementos, pinturas, jabones,

detergentes, amoniaco, etc. Con marca CE,

según normas EPI. EN 374-1-2-3:95. 7,00 1,56 10,92

1.14 UD Protector de mano para puntero homologado.

Con marca 'CE', según normas EPI. 7,00 6,35 44,45

1.15 UD Par de botas impermeables, fabricadas en

P.V.C. o goma de caña alta, en varias tallas,

sin plantilla metálica, con suela antideslizante

y forradas de loneta de algodón resistente,

con plantilla antisudor. Con marca CE, según

normas EPI. EN 344:93, 345-2:96, 346:93,

346-2:96, 347:96 y 347:97. 7,00 15,46 108,22

1.16 UD Par de botas de seguridad en varias tallas

para trabajos de la construcción en general,

resistentes a la humedad, fabricadas en piel

rectificada, con talón, tobillo y empeine

reforzados. Forradas con loneta resistente.

Dotadas de puntera metálica y suela dentada

antideslizante. Sin plantilla de seguridad. Con

marca CE, según normas EPI. EN 344:93,

344-2:96, 345:93, 345-2:96, 346:93,

346-2:96, 347:96 y 347:97 7,00 26,45 185,15

Total capítulo 1 1.580,67

2. Protecciones colectivas.

2.1 UD Valla autónoma metálica, en compra, de 2.50

metros de longitud y 1.00 metro de altura,

incluida la colocación y el desmontaje.

(Amortización en 50 usos) 350,00 2,35 822,50

2.2 ML Malla naranja de polietileno de alta densidad,

con tratamiento para protección ultravioleta,

para señalización de seguridad, de 1.00 metro

de altura, incluida la colocación, reposición y

desmontaje, colocada mediante barras de

acero de 16 mm. de diámetro. (Amortización

en 5 usos) 450,00 2,89 1.300,50

2.3 M2 Malla tupida de plástico, para protección

vertical, incluida la colocación y

el desmontaje. (Amortización en 3 puestas) 150,00 1,05 157,50

Total capítulo 2 2.280,50

3. Señalización de seguridad en la obra.

3.1 UD Cartel indicativo a la entrada del recinto de la

obra, de 100x60 centímetros, en material

plástico, con las inscripciones de " ES

OBLIGATORIO LA UTILIZACIÓN DE LOS

EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIADUAL"

y de "PROHIBIDA LA ENTRADA A TODA

PERSONA AJENA A LA OBRA", y con 7-10

pictogramas, colocada en la valla de

cerramiento de la obra junto a la puerta de

entrada de trabajadores. 3,00 48,23 144,69

3.2 UD Cartel indicativo de riesgo, metálico de 30x30

centímetros, con pictograma y fondo reflectante

(amortización en 10 usos). 2,00 1,89 3,78

3.3 ML Cinta de balizamiento plástica pintada a dos

colores, rojo y blanco, incluso la colocación y

desmontaje. 450,00 0,15 67,50

Total capítulo 3 215,97

4. Servicios para primeros auxilios.

4.1 UD Armarios botiquín metálico para obra,

instalado. (Amortización en 20 usos). 1,00 4,52 4,52

4.2 UD Reposición de material completo de botiquín

para obra (Se estima una reposición completa

cada dos meses) 1,00 39,58 39,58

4.21 UD Maletín botiquín portátil de primeros

auxilios completo. 1,00 29,29 29,29

4.22 UD Reconocimiento médico completo 1,00 35,12 35,12

Total capítulo 4 108,51

Nota: Los Servicios provisionales de obra para los trabajadores se resuelven con las

instalaciones que la propiedad tiene en el propio edificio.

RESUM DEL PRESSUPOST

1. Equips de protecció individual. 1.580,67

2. Proteccions colectives. 2.280,50

3. Señalització de seguretat a l'obra. 215,97

4. Serveis per a primers auxilis. 108,51

Total Pressupost 4.185,65

El pressupost ascendeix a la quantitat de QUATRE MIL CENT VUITANTA-CINC EURSOS AMB

SEIXANTA-CINC CÈNTIMS.

Dosrius, juny de 2013

L'Arquitecta L'arquitecte tècnic

Sandra Lirio Muñoz Antoni Ruiz Ruiz

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

ANNEX 4

PLANNING D’OBRA

ACTES PREVIS

Replanteig i implantació

MOVIMENTS DE TERRES

Demolicions

Excavació de rases

Excavació arquetes

Excavació caixa camp

Compactació i perfilat

Tot-u

DRENATGE

Canaleta

Colectors

Arquetes

REG

Tuberies

Arquetes i dipòsits

Bomba, canons i calibrat

OBRA

Vorades

PAVIMENTS

Perimetre

Asfalt

Paviment esportiu

Marcatge i senyalització

Estesa, respatllat i neteja

VARIS

Baranes

Equipament esportiu

Il.luminació

INSTAL.LACIÓ DE GESPA AL CAMP DE FUTBOL MUNICIPAL DE DOSRIUS

Set 13 Set 14 Set 15 Set 16Set 9 Set 10 Set 11 Set 12Set 5 Set 6 Set 7 Set 8Set 1 Set 2 Set 3 Set 4

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

ANNEX 5

MANUAL DE MANTENIMENT

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

MANTENIMENT PREVENTIU

Preventiu: Total 96 o 192 operacions

El manteniment preventiu es realitzarà per personal de l’Ajuntament de La Bisbal del

Penedès, que prèviament es formarà. Constarà de 1 o 2 actuacions mensuals, depenent

del volum d’activitat al terreny de joc, i seguirà els següents passos:

NETEJA

DESHERBAT QUÍMIC

VERIFICACIÓ DE L’ ENCOLAT

VERIFICACIÓ D’EQUIPAMENTS ESPORTIUS, XARXES DE PROTECCIÓ, BARANA

I PASSADIS PERIMETRAL

VERIFICACIÓ DE SISTEMA REG I DRENATGE

TRACTAMENT ZONES DE MES PES ESTÀTIC

Programa de manteniment preventiu

Manteniment preventiu en cooperació i/o formant el personal constarà de les operacions

realitzades per 1 o 2 actuacions mensuals, depenent del volum d’activitat al terreny de

joc, i seguirà els següents passos:

NETEJA

En primer lloc serà necessari un escombrat per retirar les possibles fulles, papers, i altres

objectes o residus que puguin haver caigut, presentant així un aspecte d’acord amb la

qualitat i cost del Camp.

DESHERBAT QUÍMIC

La Base serà tractada amb herbicida només i quan sigui necessari.

És important prevenir retirant del camp qualsevol resta de tipus vegetal, per tal d’evitar

que aquest pugui arribar a germinar entre el cautxú. S’haurà de vigilar de utilitzar un

herbicida de absorció foliar, amés de un antigerminatiu.

TRACTAMENT ZONES DE MES PES ESTÀTIC

Airejar i escombrar manualment amb raspall específic les zones de mes pes estàtic:

porteries, punts de penal i de sacada i davant banquetes, redistribuint i aportant cautxú

existent en altres zones o de magatzem propietat, a aquestes zones per aconseguir

protegir mes la fibra, retardar la seva decantació natural i conservar les propietats

biomecàniques del sistema.

VERIFICACIÓ DE SISTEMA REG I DRENATGE

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Es durà a terme un repàs general de funcionament canons de reg i neteja electrovàlvules

i es procedirà a verificar canaletes i la seva neteja si fos necessari per a un correcte

funcionament.

VERIFICACIÓ D’EQUIPAMENTS ESPORTIUS, XARXES DE PROTECCIÓ, BARANA I

PASSADIS PERIMETRAL

Es durà a terme,per preveure alguna defectuositat que pugues presentar un risc de

seguretat per els usuaris, un repàs general d’estat i funcionament porteries Futbol-11 i

Futbol-7 i col·locació correcte xarxes, banquetes suplents, xarxes de protecció revisant i

repassant cables d’acer, tensors i estat d’estructura i xarxa, es revisarà la barana

perimetral i l’estat del passadís perimetral procedint a netejar d’àrids no desitjats dels 1,5

m. mes propers al terreny de joc per evitar en el possible l’entrada d’àrids i altres elements

no desitjats dins del mateix.

Totes les operacions descrites en aquest programa de manteniment es veuran

supeditades a l’estat de la superfície, cal remarcar que un excés d’operacions de manteniment en una superfície de gespa sintètica amb farciment component elàstic

comportarà una degradació accelerada de la mateixa.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

MANTENIMENT ESPECIALITZAT

Preventiu: Total 16 operacions

Manteniment per a 8 anys que constarà de 2 actuacions anuals i seguirà els següents

passos:

NETEJA

DESHERBAT QUÍMIC

VERIFICACIÓ DE L’ ENCOLAT

VERIFICACIÓ D’EQUIPAMENTS ESPORTIUS, XARXES DE PROTECCIÓ, BARANA

I PASSADIS PERIMETRAL

VERIFICACIÓ DE SISTEMA REG I DRENATGE

TRACTAMENT ZONES DE MES PES ESTÀTIC

PENTINAR I AIREJAR

DESCOMPACTACIÓ GENERAL

APORTACIÓ EXTRA DE CAUTXÚ

COMPROVACIÓ DE LES QUALITATS BIOMECÀNIQUES AMB MAQUINÀRIA

ESPECIALITZADA

1ª ACTUACIÓ ANUAL

NETEJA

En primer lloc serà necessari un escombrat per retirar les possibles fulles, papers, i altres

objectes o residus que puguin haver caigut, presentant així un aspecte d’acord amb la

qualitat i cost del Camp.

DESHERBAT QUÍMIC

La Base serà tractada amb herbicida només i quan sigui necessari.

És important prevenir retirant del camp qualsevol resta de tipus vegetal, per tal d’evitar

que aquest pugui arribar a germinar entre el cautxú. S’haurà de vigilar de utilitzar un

herbicida de absorció foliar, amés de un antigerminatiu.

VERIFICACIÓ DE L’ ENCOLAT

Es durà a terme un repàs general de totes les juntes d’unió, línies de marcatge i punts de

penal. Un cop constat aquest fenomen, s’haurà de procedir ràpidament a les reparacions

de aquestes que l’instal·lador consideri del seu requeriment, procedint a el encolat

utilitzant un adhesiu de poliuretà compatible amb la gespa.

VERIFICACIÓ D’EQUIPAMENTS ESPORTIUS, XARXES DE PROTECCIÓ, BARANA I

PASSADIS PERIMETRAL

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Es durà a terme, per preveure alguna defectuositat que pugues presentar un risc de

seguretat per els usuaris, un repàs general d’estat i funcionament porteries Futbol-11 i

Futbol-7 i col·locació correcte xarxes, banquetes suplents, xarxes de protecció revisant i

repassant cables d’acer, tensors i estat d’estructura i xarxa, es revisarà la barana

perimetral i l’estat del passadís perimetral procedint a netejar d’àrids no desitjats dels 1,5

m. mes propers al terreny de joc per evitar en el possible l’entrada d’àrids i altres elements

no desitjats dins del mateix.

VERIFICACIÓ DE SISTEMA REG I DRENATGE

Es durà a terme un repàs general de funcionament canons de reg i neteja electrovàlvules

i es procedirà a verificar canaletes i la seva neteja si fos necessari per a un correcte

funcionament.

TRACTAMENT ZONES DE MES PES ESTÀTIC

Airejar i escombrar manualment amb raspall específic les zones de mes pes estàtic:

porteries, punts de penal i de sacada i davant banquetes, redistribuint i aportant cautxú

existent en altres zones o de magatzem propietat, a aquestes zones per aconseguir

protegir mes la fibra, retardar la seva decantació natural i conservar les propietats

biomecàniques del sistema.

PENTINAR I AIREJAR

Airejar i escombrar tota la superfície per redistribuir el cautxú amb màquina específica per

la feina en qüestió. És una manera de descompactar el cautxú que per l’ús es tendeix a

compactar i a mostrar un aspecte irregular del terreny dificultant la pràctica esportiva del

mateix.

2ª ACTUACIÓ ANUAL

NETEJA

En primer lloc serà necessari un escombrat per retirar les possibles fulles, papers, i altres

objectes o residus que puguin haver caigut, presentant així un aspecte d’acord amb la

qualitat i cost del Camp.

DESHERBAT QUÍMIC

La Base serà tractada amb herbicida només i quan sigui necessari.

És important prevenir retirant del camp qualsevol resta de tipus vegetal, per tal d’evitar

que aquest pugui arribar a germinar entre el cautxú. S’haurà de vigilar de utilitzar un

herbicida de absorció foliar, amés de un antigerminatiu.

VERIFICACIÓ DE L’ ENCOLAT

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Es durà a terme un repàs general de totes les juntes d’unió, línies de marcatge i punts de

penal. Un cop constat aquest fenomen, s’haurà de procedir ràpidament a les reparacions

de aquestes que l’instal·lador consideri del seu requeriment, procedint a el encolat

utilitzant un adhesiu de poliuretà compatible amb la gespa.

VERIFICACIÓ D’EQUIPAMENTS ESPORTIUS, XARXES DE PROTECCIÓ, BARANA I

PASSADIS PERIMETRAL

Es durà a terme, per preveure alguna defectuositat que pugues presentar un risc de

seguretat per els usuaris, un repàs general d’estat i funcionament porteries Futbol-11 i

Futbol-7 i col·locació correcte xarxes, banquetes suplents, xarxes de protecció revisant i

repassant cables d’acer, tensors i estat d’estructura i xarxa, es revisarà la barana

perimetral i l’estat del passadís perimetral procedint a netejar d’àrids no desitjats dels 1,5

m. mes propers al terreny de joc per evitar en el possible l’entrada d’àrids i altres elements

no desitjats dins del mateix.

VERIFICACIÓ DE SISTEMA REG I DRENATGE

Es durà a terme un repàs general de funcionament canons de reg i neteja electrovàlvules

i es procedirà a verificar canaletes i la seva neteja si fos necessari per a un correcte

funcionament.

TRACTAMENT ZONES DE MES PES ESTÀTIC

Airejar i escombrar manualment amb raspall específic les zones de mes pes estàtic:

porteries, punts de penal i de sacada i davant banquetes, redistribuint i aportantcautxú

existent en altres zones o de magatzem propietat, a aquestes zones per aconseguir

protegir mes la fibra, retardar la seva decantació natural i conservar les propietats

biomecàniques del sistema.

PENTINAR I AIREJAR

Airejar i escombrar tota la superfície per redistribuir el cautxú amb màquina específica per

la feina en qüestió. És una manera de descompactar el cautxú que per l’ús es tendeix a

compactar i a mostrar un aspecte irregular del terreny dificultant la pràctica esportiva del

mateix.

DESCOMPACTACIÓ GENERAL

Descompactació general amb mitjans mecànics i utillatge especial per remoure el

farciment de la superfície de gespa sintètica, descompactant i redistribuint aquest

uniformement per tota la superfície del Camp de Futbol, aquesta operació ajudarà a

tornar donar volum al farciment i ajudar a protegir la fibra per preveure el seu desgast i

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

retardar la seva decantació natural i a facilitar el sistema drenatge per evacuació

d’aigües.

(Aquesta operació es realitzarà nomes si per causes de molta utilització, i depenent de la climatologia de tot l’any, el farciment esta molt compactat i el seu volum ha disminuït quedant la fibra de gespa massa desprotegida i les característiques biomecàniques del paviment esportiu han disminuït, la realització d’aquesta operació prematurament, ens els primers 2-3 anys de vida del camp, pot provocar micro-trencaments en la fibra, debilitar la mateixa i provocar una degradació accelerada disminuint els anys de durada de la superfície). APORTACIÓ EXTRA DE CAUTXÚ

Aportació i redistribució decautxú existent en magatzem propietat, a aquestes zones per

aconseguir protegir mes la fibra, retardar la seva decantació natural i conservar les

propietats biomecàniques del sistema.

(Aquesta operació es realitzarà nomes si un cop analitzada la superfície es detecta una carència de cautxú i per tant una disminució de les propietats biomecàniques del sistema, cal remarcar que un excés de cautxú pot comportar que un cop descompactat aquest quedi per damunt de l’alçada total de la fibra de gespa, amb tots els inconvenients que comportaria) . COMPROVACIÓ DE LES QUALITATS BIOMECÀNIQUES AMB MAQUINÀRIA

ESPECIALITZADA

Per a qualsevol de les operacions especialitzades descrites es realitzarà si es necessari una comprovació amb maquinària especifica per analitzar les propietats existents a la superfície i valorar els treballs a realitzar-hi. Totes les operacions descrites en aquest programa de manteniment es veuran supeditades a l’estat de la superfície, cal remarcar que un excés d’operacions de

manteniment en una superfície de gespa sintètica amb farciment component elàstic

comportarà una degradació accelerada de la mateixa.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

ANNEX 6

CONTROL DE QUALITAT

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

ANNEX 6. CONTROL DE QUALITAT

El següent annex pretén indicar els criteris sota els quals es selecciona la maquinària , el

tipus de material i el sistema d’execució a utilitzar en les diferents partides d’ obra, per ta

de garantir un nivell de qualitat i durabilitat de l’ obra. A les tasques de demolició es tindrà

especial cura per a que les diferents runes siguin transportades als seus corresponents

llocs de forma que es respecti el medi ambient.

1. GARANTIA DE QUALITAT EN EL SISTEMA CONSTRUCTIU.

1.1. Extracció d’ elements i demolicions.

Per a la execució d’ aquesta partida s’ utilitzarà una retroexcavadora en perfecte estat, així

com les eines d’ ús. Haurà de tenir en ordre la documentació d’ inspecció tècnica i haurà

d’ estar homologada per la Comunitat Europea mitjançant el distintiu CE. També haurà d’

estar al corrent de l’ assegurança obligatòria.

La retroexcavadora haurà de ser utilitzada per personal amb coneixements en la

utilització d’ aquest tipus de maquinària.

La màquina haurà de procedir a l’ aixecament del tancament i la eliminació d’ obstacles

no de forma brusca, per a evitar que puguin saltar rebles de material. El material d’ acer

es reciclarà per a la indústria metal·lúrgica (porteries, baranes, etc.) i les runes de formigó,

totxo, fusta, etc. S’ enviaran a un abocador autoritzat i mitjançant

un camió adequat l’ ús.

1.2. Replanteig.

Per a la realització del replanteig s’ utilitzarà un aparell topogràfic (Estació Total)

degudament homologat per la Comunitat Europea, mitjançant el distintiu CE, i calibrat per

a que no es produeixin lectures errònies dels punts a replantejar. Les dades es

descarregaran en un programa específic que facilitarà la visió de l’ estat topogràfic del

camp.

El replanteig serà dut a terme per personal tècnic apropiat.

1.3. Moviment de terres (Subbase granular).

Per a la realització d’ aquesta partida s’ utilitzarà una retroexcavadora per a realitzar l’

aixecament del terreny, una motoanivelladora que estengui el material de forma que

proporcioni les pendents del projecte i una compactadora de rodells llisos per a donar

compacitat al terreny i poder resistir les sol·licitacions descrites en el projecte. Aquestes

màquines hauran d’ estar en perfecte estat, tenir en ordre la documentació d’ inspecció

tècnica i estar homologada per la Comunitat Europea mitjançant el distintiu de CE.

També hauran d’ estar al corrent l’ assegurança obligatòria. Les màquines hauran d’ésser

utilitzades per personal amb coneixements en la utilització de les màquines esmentades.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

El material per a la realització de la explanada haurà de complir els requisits del P.G.-3, de

forma que el material que no compleixi amb els requisits serà rebutjat a un abocador

autoritzat per la Generalitat de Catalunya.

En cas d’ haver d’ aportar material, serà procedent d’ una planta autoritzada pel Ministeri

d’ Indústria i amb els permisos ordinaris per a la explotació de terrenys.

Per garantir la estabilitat de la explanada i les característiques dels materials, es

realitzaran assajos de laboratori mitjançant les tècniques adequades. Aquests assajos

seran portats a terme per laboratoris reconeguts i registrats, bé sigui pel Ministeri d’

Indústria o per AENOR, de forma que quedi reconeguda la capacitat i autoritat per a la

realització dels esmentats assajos.

Per a comprovar que les capes de material granular assoleixen les cotes requerides en el

projecte, es realitzarà un control topogràfic amb aparell adequat (Estació Total)

degudament homologat per la Comunitat Europea i calibrat.

Seguidament es procedirà a la instal·lació de la xarxa de sanejament, xarxa de reg,

pericons, vorades i canaletes. Aquests materials no hauran d’estar compostos per

substàncies que puguin ser perjudicials pel medi ambient o puguin causar toxicitat,

hauran d’ estar homologats per la Comunitat Europea.

1.4. Capa suport aglomerada.

Una vegada es determina que la superfície compleix amb la densitat Proctor i les cotes

requerides en el projecte es procedirà a la execució de les capes de mescla bituminosa.

L’ àrid i el lligant a utilitzar seran d’ acord amb la 5.1.- I.C.

Primer s’ estendrà un reg d’ adherència sobre la capa granular, de forma que permeti la

correcta unió entre el material granular i la mescla bituminosa. Com s’ ha comentat, es

procedeix a l’ estesa d’ una capa de 4cm de mescla bituminosa del tipus G-20.

Seguidament s’ estén un reg d’ imprimació que facilitarà la unió entre les dos capes de

mescla bituminosa. Finalment, s’ estén una capa de 3 cm de mescla bituminosa del tipus

D-12.

Aquests materials hauran de complir las especificacions requerides de dosatge. Les

mescles bituminoses es subministraran en una banyera que pugui evitar que el material

quedi adherit a la xapa, i amb una lona que protegeixi la mescla per a evitar que es

refredi i que pugui contaminar-se d’ agents exteriors.

Els regs es realitzaran mitjançant un camió cuba adequat a l’ús.

El camió abocarà el seu contingut en una estenedora especial per a mescles

bituminoses, la qual haurà de controlar l’ espessor de la capa estesa mitjançant

palpadors làser.

Les capes de mescla bituminosa es compactaran, cada una, mitjançant compactadora

pneumàtica o rodell llis, segons la exigència de la compactació.

Les màquines hauran de tenir en ordre la corresponent documentació d’ inspecció

tècnica i hauran d’ estar homologades per la Comunitat Europea. També hauran d’ estar

al corrent de l’ assegurança obligatòria. Les màquines hauran de ser utilitzades per

personal apte per a l’ ús de les esmentades maquinàries.

Per a comprovar que la execució ha estat la correcta s’ efectuarà una planimetria de 3

mm sota regla de 3m.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

1.5. Gespa artificial.

En el manual de manteniment de la gespa artificial es fa referència al material i

maquinària utilitzats per garantir la durabilitat del producte de POLIGRAS.

1.6. Voreres i tancaments.

Per a la execució de les voreres de formigó armat s’ utilitzaran els formigons autoritzats

per la IECA i es subministraran en cubes procedents de plantes autoritzades pel Ministeri

d’ Indústria, per a la fabricació de formigó. Les cubes hauran de tenir en ordre la

documentació d’ inspecció tècnica i estar homologada per la Comunitat Europea. Hauran

d’estar al corrent de l’assegurança obligatòria i hauran de ser utilitzades per personal

qualificat per a l’ ús de la mateixa.

La barana serà d’ acer galvanitzat. Els materials que composin la barana, inclòs el

galvanitzat, no hauran de ser perjudicials per al medi ambient ni causar toxicitat. La

barana haurà de ser homologada per la Comunitat Europea. Aquestes condicions també

són aplicables als elements que componguin les xarxes de fons.

1.7. Equipament esportiu 11.

Porteries futbol 11:

Les porteries seran d’ alumini i compliran els mateixos requisits que les xarxes de fons.

També hauran de complir amb els amidaments reglamentaris que estableix la R.F.E.F. i

que reconeix la U.E.F.A.

Les porteries hauran d’ estar ben aplomades i fonamentades en daus de formigó en

massa per a evitar que caiguin. La pintura blanca que cobreix les porteries haurà d’ estar

homologada per la Comunitat Europea i portarà les icones i les instruccions

corresponents, en els dorsos dels recipients, per a que els treballadors puguin fer un bon

ús de la mateixa. La pintura que sobri en cap cas s’ abocarà en un contenidor normal.

Directament, s’ ha de portar a un punt verd per al seu correcte tractament i evitar que

contamini el medi ambient.

Banderoles:

Les banderoles seran d’ alumini i, excepte les mesures i el mètode de fonamentació,

hauran de complir els mateixos requisits que les porteries. les banderoles compliran amb

les dimensions que proposa la R.F.E.F. y que reconeix la U.E.F.A. i hauran de ser

extraïbles.

Les línees de marcatge, tant de futbol-11 com de futbol-7, es realitzaran amb pintura

homologada per la Comunitat Europea.

2. ASSAJOS DE CONTROL DE QUALITAT

SANEJAMENT

SEGELLS AENOR O SIMILAR, DE TUBS DE P.V.C.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

SEGELLS AENOR O SIMILAR, DE TOTXANA.

SEGELLS AENOR O SIMILAR, DE CIMENTS

SEGELLS AENOR O SIMILAR, DE PREFABRICATS POLIMERS

ASSAJOS DE RESISTENCIA DE FORMIGÓ, UNA FAMILIA DE PROBETES CADA 40 M3

SUB- BASES

ASSAJOS DE COMPACTACIÓ, PROCTOR MODIFICAT, SUPERIOR AL 95 %

REG

CERTIFICAT DE QUALITAT PER TUB, ELECTROVALVULA I CANONS

ASFALT

ASSAJOS MARSHALL

GESPA

CERTIFICAT D’HOMOLOGACIÓ DE LA F. I. H.

CERTIFICAT DE CARACTERISTIQUES I PROPIETATS PER LABORATORI OFICIAL

EQUIPAMENT

CERTIFICATS DE CUMPLIMENT DE LA NORMA UNE 1270

El subministrador del material esportiu i del seus ancoratges haurà de garantir que

aquests compleixin les especificacions establertes en les normes UNE EN que sigui

d’aplicació, aportant el certificat d’un laboratori d’assaig acreditat.

Dosrius, juny de 2013

L’arquitecte L’arquitecte tècnic

Sandra Lirio Muñoz Antoni Ruiz Ruiz

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

ANNEX 7

ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

ANNEX 7. ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

1. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

El projecte per al qual es realitza aquest estudi és per a l’execució de les obres de

instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius.

El promotor del projecte i propietari de les instal·lacions és l’Ajuntament de Dosrius.

La solució adoptada preveu canviar l’aspecte de tota aquesta zona en general,

remodelant i passant el camp de gespa natural a gespa artificial. S’ha previst també una

zona perimetral pavimentada amb formigó, d’aquesta manera es crearà un millor entorn,

més estètic i agradable, i no es contaminarà amb sauló la zona de joc.

La gespa artificial anirà col·locada sobre una base d’aglomerat asfàltic per tal d’assegurar

els pendents del camp, que drenarà horitzontalment pels laterals mitjançant caneletes

prefabricades de formigó. El sistema de reg serà completament automatitzat mitjançant

la instal·lació de 6 canons de reg.

2. IDENTIFICACIÓ DELS IMPACTES

Relació d’accions susceptibles de produir impactes en el medi:

FACTORS AMBIENTALS AFECTATS

ACCIONS Hidrològic Atmosfèric Sonor Flora i

fauna

Socio-

econòmic

Paisatge

Ocupació del terreny X

Contractació del

personal X

Tràfic de vehicles

durant les obres X X

Excavació i anivellat

de la caixa de camp X

Generació de residus X X

Asfaltat X

Col·locació de gespa

artificial X X

Reg X

Ús del nou camp X X

3. CARACTERITZACIÓ DELS IMPACTES

Els efectes de les diferents accions considerades que produeixen algun tipus d’impacte

ambiental, es caracteritzen amb els següents conceptes que estableix la legislació,

concretament el RD 1131/1988:

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Així, pel que fa al grau d’alteració del medi natural, l’efecte pot ser :

Mínim: El que es produeix alterant de forma molt petita el medi.

Notable: El que es manifesta com una alteració important del medi.

Positiu: El que s’admet que genera efectes beneficiosos.

Negatiu: El que es manifesta com a pèrdua dels valors naturals del medi.

Segons la forma en que la infraestructura incideix sobre el medi, l’efecte pot ser:

Directe: Aquell que la infraestructura provoca directament alterant el medi.

Indirecte: Aquell que es desencadena per la interdependència del medi respecte a la

situació de la infraestructura.

Segons el període de temps que tarda en manifestar-se un impacte en el medi, l’efecte

pot ser:

Curt plaç: Es considera un termini de temps d’un any.

Mig plaç: Es considera un termini de menys de cinc anys.

Llarg plaç: Es considera a partir de cinc anys.

Segons el període de temps durant el qual el medi pateix l’alteració, l’efecte pot ser:

Permanent: Que suposa una alteració del medi perpètua en el temps.

Temporal: Que suposa una alteració que després d’un període de temps desapareix.

Periòdic: Que suposa una alteració reiterada i intermitent del medi.

Irregular: Que suposa una alteració certa, però la qual és imprevisible situar en el temps.

Segons les característiques dels impactes respecte al seu possible tractament, l’efecte

pot ser:

Reversible: Suposa que les condicions originals es restableixen passat un cert temps.

Irreversible: Es dóna si l’acció única dels processos naturals és incapaç de retornar les

condicions a la situació inicial.

Recuperable: Quan es poden realitzar pràctiques o mesures correctores viables que

minorin o anul·lin l’efecte de l’ impacte, s’aconsegueixi o no assolir o millorar les

condicions originals.

Irrecuperable: Suposa una alteració del medi que no és possible restaurar per l’acció

natural o humana.

Segons el tipus de manifestació que s’observa en l’alteració originada en el medi, l’efecte

pot ser :

Simple: Efecte que es manifesta en un sol dels components ambientals sense incidència

en altres possibles a considerar.

Acumulatiu: Efecte que es manifesta de forma progressiva i en ordre creixent.

Sinèrgic: Efecte que produeix unes alteracions que indueixen a altres i s’acumulen.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Seguint aquests criteris els impactes ambientals estudiats es caracteritzen de la següent

manera:

IMPACTE HIDROLÒGIC: mínim, negatiu, directe, a curt plaç, permanent, irreversible i

simple. Com a conseqüència de l’ asfaltat i formigonat de superfícies, es poden veure

afectades les possibles capes freàtiques inferiors, ja que, un cop realitzades les obres, la

infiltració de l’aigua deixarà de fer-se de manera proporcional per tota la superfície i

passarà a absorbir-se per zones molt més concretes.

Pel que fa al sistema de reg proposat, aquest pot produir un augment del consum

d’aigua, si és que el camp actual no disposava d’aquest tipus de instal·lació, o una

reducció d’aquest consum suposant que actualment s’utilitzés un sistema de reg. El reg

en un camp de gespa

artificial té una funció refrigerant, i es gasten aproximadament 22000 litres d’aigua en

cada cicle de reg, essent els regs proporcionals a l’ús de les instal·lacions.

IMPACTE ATMOSFÈRIC: mínim, negatiu, directe, a curt plaç, temporal, recuperable i

simple. Durant les obres d’execució del projecte el trànsit de les zones annexes a les

obres es veurà incrementat, sobretot durant les fases d’aportació de la subbase granular i

de l’ asfaltat. Per tant cal considerar les emissions de CO2 de la maquinària i la producció

de pols durant la fase d’excavació i anivellat del terreny de la caixa de camp.

IMPACTE SONOR: notable, negatiu, indirecte, a curt plaç, permanent, irreversible i simple.

Aquest impacte es produirà en dues fases diferents, primerament en la fase d’obra el

soroll es veurà incrementat degut al treball de la maquinària; més endavant, en la fase

d’utilització del nou camp, es preveu un increment d’assistència a aquest, i per tant una

certa repercussió en el nivell acústic.

IMPACTE SOBRE LA FLORA I LA FAUNA: mínim, negatiu, indirecte, a curt plaç,

permanent, recuperable i simple.

La generació de residus durant la fase d’execució del projecte pot tenir un efecte negatiu

en el medi ambient. En aquest tipus d’obres els residus generats són del tipus següent:

runes de demolicions en cimentacions, restes de material plàstic (reg, sanejament,etc) i

restes de ferralla (antigues porteries, baranes, etc.).

Pel que fa a la col·locació de gespa artificial, es pot donar el cas que es produeixi

confusió en petits animalons i insectes, que es veuen atrets per la presència d’una massa

verda.

Per altra banda la utilització de cautxú reciclat en el llastrat de la gespa representa un

punt a favor del medi ambient.

IMPACTE SOCIO-ECONÒMIC: notable, positiu, indirecte, a curt plaç, permanent,

irreversible i acumulatiu.

Aquest tipus de projecte té un impacte socio-econòmic en fase d’execució, ja que implica

la contractació de personal per a executar l’obra. Un cop aquesta està acabada es preveu

un augment de la utilització de la zona esportiva en qüestió, tant pel que fa al nombre

d’espectadors com al nombre de socis i abonats que es beneficiaran de les instal·lacions.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

IMPACTE PAISATGÍSTIC: notable, positiu, directe, a curt plaç, permanent, irreversible i

simple.

Pel que fa a l’ocupació del territori, l’execució d’aquest projecte no té cap tipus d’efecte, ja

que no s’ocupen terrenys annexes a la instal·lació ja existent.

La col·locació de gespa artificial té un efecte positiu en el paisatge un cop acabades les

obres, millorant les condicions estètiques de la zona, però al mateix temps pot tenir un

efecte negatiu durant les obres si no es fa una gestió adequada dels residus generats.

4. AVALUACIÓ I VALORACIÓ DELS IMPACTES

Els impactes es valoren quantitativament i qualitativament definint-ne la magnitud i

classificant-se d’acord amb el Real Decret 1131/1988 com:

Impacte ambiental compatible: Aquell impacte ambiental que no precisa de mesures de

correcció per restablir la situació original una vegada realitzada l’obra.

Impacte ambiental moderat: Aquell que requereix un cert temps per restablir les

condicions originals del medi.

Impacte ambiental sever: Aquell que per a la recuperació de la situació original

requereix unes mesures correctores.

Impacte ambiental crític: Aquell que produeix una pèrdua permanent de qualitat en el

medi natural sense possibilitat de recuperació amb mesures correctores.

AVALUACIÓ

IMPACTES Compatible Moderat Sever Crític Hidrològic x Atmosfèric x

Sonor x Flora i fauna x

Socio-econòmic x

Paisatgístic x

L’impacte global del projecte es considera de magnitud positiva, ja que la valoració

global és compatible i/o moderada, i per tant el projecte és realitzable.

5. MESURES CORRECTORES

Les mesures correctores es poden classificar com:

Mesures protectores: Són aquelles que eviten l’impacte. Es poden aplicar en fase d’obra

o de projecte.

Mesures correctores o curatives: S’orienten a l’eliminació, reducció o modificació de

l’efecte, i poden operar sobre causes o accions del projecte, processos productius o

factors del medi.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Mesures compensatòries: S’utilitzen pels impactes inevitables que no admeten

correcció, però si compensació, mitjançant altres efectes de signe positiu o

compensacions econòmiques.

A continuació es detallen les modificacions o incorporacions que s’han fet al projecte per

tal d’evitar, reduir, modificar o compensar l’efecte del projecte en el medi ambient i

adequar el projecte a les oportunitats que ofereix el medi per assegurar-ne l’èxit.

Amb la intenció d’evitar, o si més no reduir, l’impacte atmosfèric, produït majoritàriament

pels moviments de terra durant la fase d’obra, es preveuen regs periòdics de la zona per

tal d’evitar l’aixecament de pols.

El lleuger augment en l’impacte sonor que es produirà per l’ús de les instal·lacions un cop

finalitzades les obres, no admet cap tipus de correcció, però es veurà compensat per

l’efecte positiu que tindrà a nivell socio-econòmic i paisatgístic.

Pel que fa als efectes sobre la flora i la fauna i el paisatge, es farà una gestió adequada

dels residus generats, eliminant-los de la zona d’actuació i transportant-los a l’abocador

més pròxim.

L’impacte socio-econòmic del projecte té una repercussió positiva, i per tant, no són

necessàries cap tipus de mesures correctores en aquest aspecte.

6. CONDUCTA MEDIAMBIENTAL

Per tal de reduir el màxim possible l’impacte que produeix l’execució de les obres sobre el

medi natural, s’indiquen unes pautes, que podríem definir de conducta mediambiental,

que podríem esquematitzar de la següent manera:

1. A la implantació de l’obra, es tindrà en compte, entre altres, l’abocament d’aigües

sanitàries de les instal·lacions per tal d’evitar l’afecció al terreny natural i l’afecció al medi

socioeconòmic.

2. Tots els materials necessaris per la realització de l’obra, seran transportats amb cura i

emmagatzemats amb ordre. L’emmagatzematge de productes líquids especials (gasoil,

etc. ) es farà de manera que en cas de vessament accidental els fluids no afectin al sòl.

3. Els sobrants orgànics i assimilables als residus domèstics se separen en contenidors

específics seguint els criteris de classificació del municipi (orgànic, vidre, paper, plàstics,

etc.)

4. Els residus especials seran emmagatzemats junts i correctament etiquetats i tapats en

un lloc específic per acollir-los, amb terra impermeabilitzant i protegits de la pluja i els

cops.

5. Durant el moviment de terres, es tindrà cura en la generació de pols durant l’excavació i

la circulació de maquinària per l’obra, i, per tant, es regarà el terreny per tal que la pols

generada sigui la menys possible. Pel que fa referència a la maquinària, a més a més

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

tindrem en compte l’afecció al sòl, i els abocaments al sòl d’olis i greixos. Per tal d’evitar

aquests abocaments es realitzarà el manteniment de la maquinària subcontractada.

6. Tenint en compte que en aquesta obra s’ha de fer ús de formigó, la neteja de canaletes

de les cubes de formigó es realitzarà en un contenidor destinat per a dit procés.

7. La gestió de residus es gestionarà per empresa gestora de residus que certifiqui que

els residus han estat abocats en dipòsits controlats.

7. GESTIÓ DE RESIDUS

1. Objecte

L’objecte d’aquesta instrucció és establir l’operativa a seguir per al control i la gestió dels

residus i per evitar desviacions dels requisits legals i dels objectius definits.

2. Abast

Aquesta instrucció s’aplica en totes les obres.

3. Definicions

Productor: Qualsevol persona, física o jurídica, l’activitat de la qual produeix residus (a l’obra, seria el promotor).

Posseïdor: Productor de residus o a persona física o jurídica que els tingui en possessió (a l’obra, seria el constructor).

Transport: Operació o conjunt d’operacions que permeten la recollida i el trasllat dels

residus. Ha de ser fet per una empresa autoritzada.

Gestor: Persona física o jurídica, que desenvolupa activitats d’emmagatzematge,

valorització, tractament i/o disposició del rebuig de residus, ja siguin propis o de tercers.

Valorització: Tot procés que permet l’aprofitament dels recursos continguts en els residus

sense posar en perill al salut humana i sense utilitzar mètodes que puguin causar

perjudicis al medi ambient.

4. Responsabilitats

El responsable de Qualitat i Medi Ambient és el responsable de gestionar els residus.

5. Mètode Operatiu

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

El responsable de gestionar els residus ha de:

- Facilitar als Caps d’Obra la localització de gestors autoritzats.

- Coordinar juntament amb el Cap d’Obra les operacions de destria per a les diferents

obres.

- Ajudar als Caps d’Obra en la identificació de materials posteriorment reutilitbales.

- Mantenir les comunicacións amb l’Agència de Residus de Catalunya (sol.licitar, si escau,

autorització per a conservar els residus especials un temps superior a 6 mesos).

5.1 Previsió de residus

El Cap d’Obra fa una previsió de les operacions de destria de residus, abans d’iniciar- se

l’execució de l’obra. Consulta el document de previsió de residus, si està inclòs en el

projecte, i en fa la previsió en funció de l’espai disponible.

Sempre que sigui possible, i econòmicament viable, el Cap d’Obra proposa canvis i

modificacions del projecte amb la finalitat de reduir la quantitat de residus generats.

Així mateix analitza la possibilitat d’utilitzar materials reciclats procedents de la mateixa

obra: reblerts drenats, modificació de pendents, morters o formigons de baixa qualitat,

etc.

5.2 Gestor de residus

Compres selecciona el Gestor de Residus autoritzat amb el qual es treballarà. Prioritza,

sempre que sigui econòmicament viable, aquells que valoritzen els residus i que utilitzen

coma últim recurs la deposició de residus en un abocador.

Aquesta selecció es realitza abans de l’inici de les obres.

A la llicencia d’obra, que ha demanat el promotor, s’adjunta un document d’acceptació

firmat pel gestor autoritzat el qual garanteix la correcta gestió dels residus.

5.3 Implantació de l’obra

En la implantació de l’obra el Cap d’Obra estableix, sempre que segui possible, una zona

per als contenidors, de manera que els residus quedin protegits de les adversitats

meteorològiques; també fa una previsió del nombre de contenidors que necessitarà en

cada fase de l’obra. Ho senyala en el plànol de situació de l’obra.

Si s’han de realitzar moviments de terres es planifica els llocs d’aplec de les terres

sobrants i es proposa, sempre que les terres siguin aptes, la reutilització en obres

properes.

Com a mínim es disposa de tres contenidors:

- un per a residus banals

- un per a residus petreis

- un per a residus especials

A banda, del de recollida de l’aigua de neteja de les canaletes de la formigonera.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

5.4 Residus especials

Els residus especials són aquells que contenen substàncies tòxiques, inflamables,

irritants, cancerígenes o que provoquen reaccions nocives amb contacte amb altres

materials. La seva identificació es realitza amb els següents pictogrames:

D’acord amb la norma d’emmagatzematge de residus, els contenidors de residus

especials han de dur una etiqueta identificativa per a cadascun dels residus que

contingui. Aquesta etiqueta inclou la següent informació:

- identificació del posseïdor

- codi CER de residus

- data inicial d’emmagatzematge del residu

- informació o pictograma

Cal, però, vigilar que els residus dipositats en una mateix contenidor no interactuïn entre

ells.

Els contenidors per a residus especials s’haurien de col·locar en una zona on no estiguin

en contacte directe amb el terra i s’han de prendre mesures par a prevenir els

vessaments accidentals.

Els residus especials no es poden emmagatzemar a l’obra per un període superior a 6

mesos (a no ser que es demani autorització formal a l’Agència de Residus de Catalunya).

El “Registre de residus” identifica la data en què es comencen a generar aquest tipus de

residus i la data de cessió.

Cal demanar el gestor de residus el justificant de destí final per a tots aquells residus

especials.

Per a la retirada i transport d’amiant en la fase de demolició, el cap d’obra contracta una

empresa inscrita al Registre d’Empreses amb Risc d’Amiant (RERA)i demana el certificat

corresponent.

Així mateix, es fa un seguiment especial amb aquells residus que tenen l’etiqueta de

perillosos per al medi ambient, com ara: PCB i PCT, piles, fluorescents, etc. Aquest

seguiment especial consisteix, per exemple, en assegurar-se que l’albarà especifica el

nom/codi dels residus lliurats al gestor autoritzat.

Els envasos buits dels aerosols es dipositen a les oficines, en capses de cartró.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

El Responsable de manteniment sol·licita, al taller que s’encarrega de realitzar el

manteniment de maquinària, el corresponent certificat conforme s’han gestionat els olis

usats de la maquinària amb un estor autoritzat.

5.5 Residus no especials

Sempre que es generi una quantitat important de residus i es disposi d’espai per

emmagatzemar-los s’estableixen contenidors de recollida selectiva, a fi i efecte de

valoritzar-los:

- metalls

- plàstics

- guix

- fusta

Un cop planificades totes les accions s’acaba de completar la “llista de residus” en la qual

indiquem els residus classificats segons els codis del Catàleg Europeu de Residus, les

operacions que es realitzaran posteriorment, així com els gestors autoritzats amb els seus

corresponents codis i els transportistes amb els quals treballarem.

5.6 Gestió de Residus.

Els proveïdors gestionen els residus que ells han generat (envasos de pintures, olis, ...). A

tal efecte s’inclou una clàusula en el contracte/comanda de servei on s’indica aquesta

circumstància i on es requereix el certificat conforme han estat gestionats per un gestor

autoritzat.

El material excedent de l’execució de l’obra no es considera com a residu sinó que es

porta a una altre obra per la seva reutilització.

Quant als residus generats per l’empresa, el gestor lliura els comprovants, segons la seva

classificació, tal i com indica el Manual de Gestió de Residus industrial de Catalunya.

A partir d’aquest comprovants, el responsable de Qualitat i Medi Ambient omple el

registre de residus generats i al final de l’obra el fa signar al productor, al transportista i al

gestor.

Així mateix, demana al gestor de residus un certificat amb la quantitat i tipus de residus

lliurats, que es presenta a l’Ajuntament un mes després d’haver finalitzat l’obra, i que

coincideix amb les dades que figuren en el registre de residus generats.

Aquestes quantitats s’utilitzen per completar la Declaració anual de residus que s’ha de

presentar abans del final del tercer trimestre de l’any d’acord amb el Decret 93/99.

6. CLASSIFICACIÓ DE RESIDUS

• Residus petris:

Formigó

Maons

Materials ceràmics

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Terres i pedres

Guix

Paviments

Aglomerats asfàltics i barreges de terra i asfalt

• Residus banals:

Cables

Envasos i embalatges de vidre, plàstic o metalls

Fibra i llana de vidre i de roca

Llots de perforació

Llots de tall de productes minerals

Plàstics

Pols d’extintors

Residus de construcció i demolició sense substàncies tòxiques o perilloses

Restes metàl·liques

Vidre

Restes de fustes, aglomerats, etc.., no tractats a pressió amb substàncies tòxiques

Restes vegetals

Paper i cartró

Elements i materials de fixació: productes de soldadura

Pneumàtics usats

• Residus especials:

Amiant

Bateries

Envasos i embalatges bruts de residus especials o substàncies perilloses

Equips de refrigeració que continguin carburants clorofluorocarburs

Fusta: laminada-encolada o tractada

Materials per a juntes: màstics a base de betums i amiants

Olis hidràulics, lubricants, líquids de fre usats.

Pintures, tints, resines, coles, vernissos, dissolvents, àcids, bases, anticorrosius,

desencofrant.

Dosrius, juny de 2013

L’arquitecta L’arquitecte tècnic

Sandra Lirio Muñoz Antoni Ruiz Ruiz

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

DOCUMENT 2

PLÀNOLS

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

DOCUMENT 3

PLECS DE CONDICIONS

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

PLEC DE CONDICIONS GENERALS

CAPÍTOL PRELIMINAR: DISPOSICIONS GENERALS

NATURALESA I OBJECTE DEL PLEC GENERAL

Article 1.- El present Plec General de Condicions té caràcter supletori del Plec de

Condicions particulars del Projecte.

Ambdós, com a part del projecte de subministrament i instal·lació de gespa artificial tenen

com a finalitat regular el subministrament i instal·lació fixant-ne els nivells tècnics i de

qualitat exigibles i precisen les intervencions que corresponen, segons el contracte i

d’acord amb la legislació aplicable, al Promotor o propietari de l’obra, al Contractista o

constructor de l’obra, als seus tècnics i encarregats, així com les relacions entre ells i les

seves obligacions corresponents en ordre a l’acompliment del contracte d’obra.

DOCUMENTACIÓ DEL CONTRACTE D’OBRA

Article 2.- Integren el contracte els documents següents relacionats per ordre de relació

pel que es refereix al valor de les seves especificacions en cas d’omissió o contradicció

aparent:

1. Les condicions fixades en el mateix document de contracte d’empresa o arrendament

d’obra si és que existeix.

2. El Plec de Condicions particulars.

3. El present Plec General de Condicions.

4. La resta de la documentació del Projecte (memòria, plànols, mediacions i pressupost)

de Subministrament i Instal·lació.

Les ordres i instruccions de la Direcció facultativa de les obres s’incorporen com a

interpretació, complement o precisió de les seves determinacions. En cada document, les

especificacions literals prevalen sobre les gràfiques i en els plànols, la cota preval sobre

la mida a escala.

CAPÍTOL I: CONDICIONS FACULTATIVES

EPÍGRAF 1: DELIMITACIÓ GENERAL DE FUNCIONS TÈCNIQUES

EL TECNIC DIRECTOR DE LES OBRES DIRECTOR

Article 3.- Correspon al tècnic director de les obres.

a) Comprovar l’adequació de la explanada projectada a les característiques reals del sòl.

b) Redactar els complements o rectificacions que calguin.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

c) Assistir a la col·locació i instal·lació de la gespa, tantes vegades com ho requereixi la

seva naturalesa i complexitat, per tal de resoldre les contingències que es produïssin i

impartir les instruccions complementàries que calguin per aconseguir la solució

arquitectònica correcta.

d) Coordinar la intervenció en obra d’altres tècnics que, en el seu cas, concorrin a la

direcció amb funció pròpia en aspectes parcials de la seva especialitat.

e) Aprovar les certificacions parcials, la liquidació final i assessorar el promotor en l’acte

de la recepció.

f) Preparar la documentació final i expedir i subscriure juntament amb l’aparellador o

Arquitecte Tècnic, el certificat de final d’obra.

Article 4.- Correspon al tècnic director de les obres.

a) Redactar el document d’estudi i anàlisi d’acord amb el previst a l’article 1.4. de les

Tarifes d’honoraris aprovades per R.D. 314/1979, de 19 de gener.

b) Planificar, a la vista del projecte de subministrament i instal·lació, del contracte i de la

normativa tècnica d’aplicació, el control de qualitat i econòmic de les obres.

c) Redactar, quan es demani, l’estudi dels sistemes adients als riscs del treball en la

realització de l’obra i aprovar el Pla de Seguretat i Higiene per a la seva aplicació.

d) Efectuar el replanteig i preparar l’acta corresponent subscrivint-la juntament amb el

tècnic i amb el Constructor.

e) Comprovar les instal·lacions provisionals, mitjans auxiliars i sistemes de seguretat i

higiene en el treball, controlant-ne la seva correcta execució.

f) Ordenar i dirigir la instal·lació de la gespa d’acord amb el projecte, amb les normes

tècniques i amb les regles de bona construcció.

g) Fer o disposar les proves i assaigs de materials, instal·lacions i altres unitats d’obra

segons les freqüències de mostreig programades en el pla de control, així com efectuar

les altres comprovacions que resultin necessàries per assegurar la qualitat constructiva d'

acord amb el projecte i la normativa tècnica aplicable. Dels resultats n’informarà

puntualment al Constructor, donant-li, en tot cas, les ordres oportunes; si la contingència

no es resolgués s’adoptaran les mesures que calguin donant-ne compte a la Direcció

Facultativa.

h) Fer les amidaments d’obra executada i donar conformitat, segons les relacions

establertes, a les certificacions valorades i a la liquidació final de l’obra.

i) Subscriure, juntament amb la Direcció Facultativa, el certificat final d’obra.

EL CONSTRUCTOR

Article 5.- Correspon al Constructor:

a) Organitzar els treballs de subministrament i instal·lació, redactant els plans d’obra que

calguin i projectant o autoritzant les instal·lacions provisionals i mitjans auxiliars de l’obra.

b) Elaborar, quan calgui, el Pla de Seguretat i Higiene de l’obra en aplicació de l’estudi

corresponent i disposar en tot cas, l’execució de les mesures preventives, vetllant pel seu

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

acompliment i per l’observança de la normativa vigent en matèria de seguretat i higiene

en el treball.

c) Subscriure amb el tècnic director de les obres, l’acte de replanteig.

d) Ostentar la direcció de tot el personal que intervingui en l’obra i coordinar les

intervencions dels subcontractistes.

e) Assegurar la idoneïtat de tots i cadascun dels materials i elements que s’utilitzen,

comprovant-ne els preparats en obra i rebutjant, per iniciativa pròpia o per prescripció del

tècnic director de les obres, els subministraments o prefabricats que no comptin amb les

garanties o documents de idoneïtat requerits per les normes d’aplicació.

f) Custodiar el Llibre d’ordres i seguiment de l’obra, i donar el vist i plau a les anotacions

que s’hi practiquin.

g) Facilitar al tècnic director de les obres, amb temps suficient, els materials necessaris

per l’acompliment de la seva comesa.

h) Preparar les certificacions parcials i la proposta de liquidació final.

i) Subscriure amb el Promotor les actes de recepció provisional i definitiva.

j) Concertar les assegurances d’accidents de treball i de danys a tercers durant l’obra.

EPÍGRAF 2: DE LES OBLIGACIONS I DRETS GENERALS DEL CONSTRUCTOR O

CONTRACTISTA

VERIFICACIÓ DELS DOCUMENTS DEL PROJECTE

Article 6.- Abans de començar el subministrament i instal·lació, el Constructor consignarà

per escrit que la documentació aportada li resulta suficient per a la comprensió de la

totalitat del servei, o en cas contrari, sol·licitarà els aclariments pertinents.

PLA DE SEGURETAT I HIGIENE

Article 7.- El Constructor, a la vista del Projecte de subministrament que contingui, en tot

cas, l'Estudi de Seguretat i Higiene, presentarà el Pla de Seguretat i Higiene de l’obra a

l’aprovació del tècnic director facultatiu.

OFICINA.

Article 8.- El Constructor habilitarà al lloc de subministrament, una oficina en la qual hi

haurà una taula o taulell adequat, on s’hi puguin estendre i consultar els plànols.

En l'esmentada oficina hi tindrà sempre el Contractista a disposició de la Direcció

Facultativa:

- El projecte complet, inclosos els complements que en el seu cas, redacti el tècnic de

l’obra.

- La Llicència d’obres.

- El Llibre d’ordres i Assistències.

- El Pla de Seguretat i Higiene.

- El Llibre d’incidències.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

- El Reglament i Ordenança de Seguretat i Higiene en el Treball.

- La documentació de les assegurances esmentades en l’article 5.j).

Disposarà a més el Constructor una oficina per a la Direcció Facultativa, convenientment

condicionada per treballar-hi amb normalitat a qualsevol hora de la jornada.

REPRESENTACIÓ DEL CONTRACTISTA

Article 9.- El Constructor està obligat a comunicar a la propietat la persona designada

com a delegat seu a l’obra, que tindrà el caràcter de Cap de la mateixa, amb dedicació

plena i amb facultats per representar-lo i adoptar en tot moment aquelles decisions que

es refereixen a la Contracta.

Les seves funcions seran les segons s’especifica a l’article 5.

Quan la importància del procés ho requereixi i així es consigni en el Plec de "Condicions

particulars d’índole facultativa" el Delegat del Contractista serà un facultatiu de grau

superior o grau mig, segons els casos.

El Plec de Condicions particulars determinarà el personal facultatiu o especialista que el

Constructor s’obligui a mantenir com a mínim, i el temps de dedicació compromesa.

L'incompliment d'aquesta obligació o, en general, la manca de qualificació suficient per

part del personal segons la naturalesa dels treballs, facultarà a la Direcció Facultativa per

ordenar la paralització del treball, sense cap dret a reclamació, fins que sigui esmenada

la deficiència

PRESÈNCIA DEL CONSTRUCTOR.

Article 10.- L’encarregat, per ell mateix o mitjançant els seus tècnics, estarà present durant

la jornada legal de treball i acompanyarà a la direcció facultativa en les visites que facin,

posant-se a la seva disposició per a la pràctica dels reconeixements que es considerin

necessaris i subministrant-los les dades que calguin per a la comprovació de mediacions

i liquidacions.

TREBALLS NO ESTIPULATS EXPRESSAMENT

Article 11.- Es obligació de la contracta executar tot el que sigui necessari per el bon fí i

aspecte del subministrament, encara que no es trobi expressament determinat als

documents de Projecte, sempre que, sense separar-se del seu esperit i recta

interpretació, ho disposi la Direcció Facultativa dins els límits de possibilitats que els

pressupostos habilitin per a cada unitat i tipus d’element participatiu.

En cas de defecte d’especificació en el Plec de Condicions particulars, s’entendrà que cal

un reformat de projecte requerint consentiment exprés de la propietat tota variació que

suposi increment de preus d’alguna unitat en més del 20 per 100 o del total del

pressupost en més d’un 10 per 100.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

INTERPRETACIONS, ACLARIMENTS I MODIFICACIONS DELS DOCUMENTS DEL

PROJECTE

Article 12.- Quan es tracti d’aclarir, interpretar o modificar preceptes dels Plecs de

Condicions o indicacions dels plànols o croquis, les ordres i instruccions corresponents

es comunicaran precisament per escrit al Constructor que estarà obligat a tornar els

originals o les còpies subscrivint amb la seva signatura el conforme que figurarà al peu

de totes les ordres, avisos o instruccions que rebi, de la direcció facultativa.

Qualsevol reclamació que en contra de les disposicions de la Direcció Facultativa vulgui

fer el Constructor, haurà de dirigir-la, dins precisament del termini de tres dies, a aquell

que l’hagués dictat, el qual donarà al Constructor el corresponent rebut si així ho

sol·licités.

Article 13.- El Constructor podrà requerir a la direcció facultativa, segons les seves

respectives comeses, les instruccions o aclariments que calguin per a la correcta

interpretació i execució del projecte.

RECLAMACIONS CONTRA LES ORDRES DE LA DIRECCIÓ FACULTATIVA

Article 14.- Les reclamacions que el Contractista vulgui fer contra les ordres o instruccions

demanades de la Direcció Facultativa, solament podrà presentar-les, a través de la

Direcció Facultativa davant la Propietat, si són d’ordre econòmic i d’acord amb les

condicions estipulades en els Plecs de Condicions corresponents. Contra disposicions

d’ordre tècnic de la Direcció Facultativa no s’admetrà cap reclamació, i el Contractista

podrà salvar la seva responsabilitat, si ho estima oportú,mitjançant exposició raonada

dirigida a la Direcció Facultativa, el qual podrà limitar la seva resposta a l’acusament de

recepció que en tot cas serà obligatori per aquest tipus de reclamacions.

RECUSACIÓ PEL CONTRACTISTA DEL PERSONAL NOMENAT PER LA DIRECCIÓ

FACULTATIVA.

Article 15.- El Constructor no podrà recusar a la direcció facultativa, o personal encarregat

per aquests de la vigilància de l’obra, ni demanar que per part de la propietat es designin

altres facultatius per als reconeixements i mediacions.

Quan es cregui perjudicat per la seva tasca, procedirà d’acord amb allò estipulat a l’article

precedent, però sense que per això no es puguin interrompre ni pertorbar la marxa dels

treballs.

FALTES DEL PERSONAL

Article 16.- El tècnic director, en el cas de desobediència a les seves instruccions,

manifesta incompetència o negligència greu que comprometi o pertorbi la marxa dels

treballs, podrà requerir el Contractista perquè aparti als dependents o operaris causants

de la pertorbació.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Article 17.- El Contractista podrà subcontractar capítols o unitats a altres contractistes i

industrials, subjectant-se en el seu cas, a allò estipulat en el Plec de Condicions

particulars i sense perjudici de les seves obligacions com a Contractista general.

EPÍGRAF 3: PRESCRIPCIONS GENERALS RELATIVES ALS TREBALLS, ALS MATERIALS I

ALS MITJANS AUXILIARS

CAMINS I ACCESSOS

Article 18.- El Constructor disposarà pel seu compte dels accessos i el seu tancament o

ballat. El tècnic director podrà exigir la seva modificació o millora.

REPLANTEIG

Article 19.- El Constructor iniciarà amb el replanteig en el terreny i assenyalant-ne les

referències principals que mantindrà com a base d’ulteriors replanteigs parcials. Aquests

treballs es consideraran a càrrec del Contractista i inclosos en la seva oferta. El

Constructor sotmetrà el replanteig a l’aprovació del tècnic director i una vegada aquest

últim hagi donat la seva conformitat prepararà una acta acompanyada d’un plànol que

haurà de ser aprovat per la direcció facultativa, i serà responsabilitat del Constructor

l’omissió d’aquest tràmit.

COMENÇAMENT. RITME D’EXECUCIÓ DELS TREBALLS

Article 20.- El Constructor començarà en el termini, marcat en el Plec de Condicions

Particulars, desenvolupant-les en la forma necessària perquè dins dels períodes parcials

assenyalats en el Plec esmentat quedin executats els treballs corresponents i, en

conseqüència, l’execució total es dugui a terme dins del termini exigit en el Contracte.

Obligatòriament i per escrit, el Contractista haurà de donar compte al tècnic director del

començament dels treballs al menys amb tres dies d’anticipació.

ORDRE DELS TREBALLS

Article 21.- En general, la determinació de l’ordre dels treballs és facultat de la Contracta,

excepte aquells casos en què, per circumstàncies d’ordre tècnic, la Direcció Facultativa

estimi convenient variar.

FACILITAT PER A ALTRES CONTRACTISTES

Article 22.- D’acord amb el que requereixi la Direcció Facultativa, el Contractista General

haurà de donar totes les facilitats raonables per a la realització dels treballs que siguin

encomanats a tots els altres Contractistes que intervinguin en l’obra.

Això sense perjudici de les compensacions econòmiques que tinguin lloc entre

Contractistes per utilització de mitjans auxiliars o subministraments d’energia o altres

conceptes.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

En cas de litigi, ambdós Contractistes respectaran allò que resolgui la Direcció

Facultativa.

AMPLIACIÓ DEL PROJECTE PER CAUSES IMPREVISTES O DE FORÇA MAJOR

Article 23.- Quan sigui necessari per motiu imprevist o per qualsevol accident ampliar el

Projecte, no s’interrompran els treballs i es continuaran segons les instruccions fetes per

El tècnic en tant es formula o tramita el Projecte Reformat.

El Constructor està obligat a realitzar amb el seu personal i els seus materials allò que la

Direcció disposi per fer calçats, apuntalaments, desmuntatges, realçaments o qualsevol

obra de caràcter urgent, anticipant de moment aquest servei, l'import del qual li serà

consignat en un pressupost addicional o abonat directament, d’acord amb el que

s’estipuli.

PRÓRROGA PER CAUSA DE FORÇA MAJOR

Article 24.- Si per causa de força major i independent de la voluntat del Constructor,

aquest no pogués començar les obres, o hagués de suspendre, o no li fos possible

acabar en els terminis prefixats, se li atorgarà una pròrroga proporcionada per

l’acompliment de la Contracte, previ informe favorable de la Direcció Facultativa. Per això,

el Constructor exposarà, en un escrit dirigit a la Direcció Facultativa la causa que

impedeix l’execució o la marxa dels treballs i el retard que degut a això s’originaria en els

terminis acordats, raonant degudament la pròrroga que per l'esmentada causa sol·licita.

RESPONSABILITAT DE LA DIRECCIÓ FACULTATIVA EN EL RETARD DE L'OBRA

Article 25.- El Contractista no podrà excusar-se de no haver complert els terminis

estipulats, al·legant com a causa la carència de plànols o ordres de la Direcció

Facultativa, a excepció del cas en què havent-ho sol·licitat per escrit no se li hagués

proporcionat.

CONDICIONS GENERALS D’EXECUCIÓ DELS TREBALLS

Article 26.- Tots els treballs s’executaran amb estricta subjecció al Projecte, a les

modificacions que prèviament hagin estat aprovades i a les ordres i instruccions que sota

la responsabilitat de la Direcció Facultativa i per escrit, entreguin al tècnic director, al

Constructor, dins de les limitacions pressupostàries i de conformitat amb allò especificat

a l’article 11.

TREBALLS OCULTS

Article 27.- De tots els treballs i unitats que hagin de quedar ocults a l’acabament del

subministrament, se n’aixecaran els plànols que calguin per tal que quedin perfectament

definits; aquests documents s’estendran per triplicat i se n’entregaran:

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

un pel tècnic director, un altre per la propietat i el tercer, al Contractista. Aquests

documents aniran firmats per tots tres. Els plànols, que hauran d’anar suficientment

acotats, es consideraran documents indispensables i irrecusables per a efectuar les

mediacions.

TREBALLS DEFECTUOSOS

Article 28.- El Constructor haurà d’emprar materials que acompleixin les condicions

exigides en les "Condicions generals i particulars d’índole tècnica" del Plec de Condicions

i realitzarà tots i cadascun dels treballs contractats d’acord amb allò

especificat també en l'esmentat document.

Per això, i fins que tingui lloc la recepció definitiva del subministrament i instal·lacions, és

responsable de l’execució dels treballs que ha contractat i de les faltes i defectes que en

els treballs hi poguessin existir per la seva mala execució o per la deficient qualitat dels

materials emprats o aparells col·locats sense que li exoneri de responsabilitat el control

que és competència de la Direcció Facultativa, ni tampoc el fet que aquests treballs hagin

estat valorats en les certificacions parcials, que sempre s'entendran esteses i abonades a

bon compte.

Com a conseqüència de l’expressa’t anteriorment, quan la Direcció Facultativa detecti

vicis o defectes en els treballs executats, o que els materials emprats o els aparells

col·locats no reuneixin les condicions preceptuades, ja sigui en el decurs de l'execució

dels treballs, o un cop finalitzats, i abans de ser verificada la recepció definitiva de l'obra,

podrà disposar que les parts defectuoses siguin desmuntatgeades i reconstruïdes

d'acord amb el que s'hagi contractat, i tot això a càrrec de la Contracta.

Si la Contracta no estimés justa la decisió i es negués al desmuntatge i reconstrucció

ordenades, es plantejarà la qüestió davant la Direcció Facultativa, que ho resoldrà.

VICIS OCULTS

Article 29.- Si la Direcció Facultativa tingués raons de pes per creure en l'existència de

vicis ocults en el subministrament i instal·lació, ordenarà efectuar a qualsevol moment, i

abans de la recepció definitiva, els assaigs, destructius o no, que cregui necessaris per

reconèixer els treballs que suposi que són defectuosos, donant compte de la

circumstància al Tècnic Director.

Les despeses que ocasionin seran a compte del Constructor, sempre i quan els vicis

existeixin realment, en cas contrari seran a càrrec de la Propietat.

DELS MATERIALS I DELS APARELLS, LA SEVA PROCEDÈNCIA

Article 30.- El Constructor té llibertat de proveir-se dels materials i aparells de totes classes

en els punts que ell cregui convenient, excepte en els casos en què el Plec Particular de

Condicions Tècniques preceptuï una procedència determinada.

Obligatòriament, i abans de procedir a la seva utilització i aplec, el Constructor haurà de

presentar a al Tècnic director, una llista completa dels materials i aparells que hagi

d'emprar en la qual s'hi especifiquin totes les indicacions sobre marques, qualitats,

procedència i idoneïtat de cadascun.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

PRESENTACIÓ DE MOSTRES

Article 31.- A petició de la Direcció Facultativa, el Constructor li presentarà les mostres

dels materials amb l'anticipació prevista en el Calendari per el subministrament i

instal·lació.

MATERIALS NO UTILITZABLES

Article 32.- El Constructor, a càrrec seu, transportarà i col·locarà, agrupant-los

ordenadament i en el lloc adequat, els materials procedents de les excavacions,

desmuntatges, etc., que no siguin utilitzables.

Es retiraran o es portarà a l'abocador, quan així sigui establert en el Plec de Condicions

particulars vigent.

Si no s’hagués preceptuat res sobre el particular, es retiraran quan així ho ordeni la

Direcció Facultativa, però acordant prèviament amb el Constructor la seva justa taxació,

tenint en compte el valor d’aquests materials i les despeses del seu transport.

MATERIALS I APARELLS DEFECTUOSOS

Article 33.- Quan els materials, elements d’instal·lacions o aparells no fossin de la qualitat

prescrita en aquest Plec, o no tinguessin la preparació que s'hi exigeix o, en fi, quan la

manca de prescripcions formals del Plec, es reconegués o es demostrés que no eren

adequats per al seu objecte, la Direcció Facultativa, donarà ordre al Constructor de

substituir-los per altres que satisfacin les condicions o acompleixin l’objectiu al qual es

destinen.

Si el Constructor al cap de quinze (15) dies de rebre ordres que retiri els materials que no

estiguin en condicions no ho ha fet, podrà fer-ho la Propietat carregant-ne les despeses a

la Contracta.

Si els materials, elements d’instal·lacions o aparells fossin defectuosos, però acceptables

a criteri de la Direcció Facultativa, es rebran, però amb la rebaixa de preu que ell

determini, a no ser que el Constructor prefereixi substituir-los per altres en condicions.

DESPESSES OCASIONADES PER PROVES I ASSAIGS

Article 34.- Totes les despeses originades per les proves i assaigs de materials o elements

que intervinguin en l'execució de les obres, seran per compte de la contracta.

Tot assaig que no hagi resultat satisfactori o que no ofereixi les garanties suficients podrà

començar-se de nou a càrrec també de la Contracta.

La Direcció de l’obra realitzarà per si o ordenarà realitzar proves i assaigs dels materials i

elements del servei.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

NETEJA DE LES OBRES

Article 35.- Es obligació del Constructor mantenir net l’entorn i els seus voltants, tant de

runa com de materials sobrants, fer desaparèixer les instal·lacions provisionals que no

siguin necessàries, així com adoptar les mesures i executar tots els treballs que calguin

perquè l'obra ofereixi bon aspecte.

ELEMENTS SENSE PRESCRIPCIONS

Article 36.- En l'execució de treballs i pels quals no existeixin prescripcions consignades

explícitament en aquest Plec ni en la documentació restant del Projecte, el Constructor

s’atendrà, en primer lloc, a les instruccions que dicti la Direcció Facultativa i, en segon

lloc, a les regles i pràctiques de la bona construcció.

EPÍGRAF 4: DE LES RECEPCIONS ANNEXES; DE LES RECEPCIONS PROVISIONALS

Article 37.- Trenta dies abans de finalitzar, la Direcció Facultativa comunicarà a la

Propietat la proximitat del seu acabament amb la finalitat de convenir la data per a l'acte

de recepció provisional.

Aquesta recepció es farà amb la intervenció de la Propietat, del Constructor, de la

Direcció Facultativa. Es convocarà també als tècnics restants que, en el seu cas,

haguessin intervingut en la direcció amb funció pròpia en aspectes parcial o unitats

especialitzades.

Practicat un detingut reconeixement del serveis, s’estendrà un acta amb tants exemplars

com intervinents i signats per tots ells. Des d'aquesta data començarà a córrer el termini

de garantia.

Seguidament, els Tècnics de la Direcció Facultativa estendran el Certificat corresponent

de final.

Quan no es trobin en estat de ser rebudes, es farà constar en l'acta i es donarà al

Constructor les oportunes instruccions per resoldre els defectes observats, fixant un

termini per a subsanar-los, finalitzat el qual, s'efectuarà un nou reconeixement a fi de

procedir a la recepció provisional.

Si el Constructor no hagués complert, podrà declarar-se rescindit el contracte amb

pèrdua de la fiança.

DOCUMENTACIÓ FINAL.

Article 38.- La Direcció Facultativa facilitarà a la Propietat la documentació final, amb les

especificacions i contingut disposats per la legislació vigent i, si es tracta d'habitatges,

amb allò que s'estableix en els paràgrafs 2, 3, 4 i 5, de l'apartat 2 de l'article 4t. del Reial

Decret 515/1989, de 21 d'abril.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

MEDICIÓ DEFINITIVA DELS TREBALLS I LIQUIDACIÓ PROVISIONAL.

Article 39.- Rebudes provisionalment, es procedirà immediatament per la Direcció

Facultativa a la seva medició definitiva, amb la assistència precisa del Constructor o del

seu representant. S’estendrà l'oportuna certificació per triplicat que, aprovada per El

Tècnic amb la seva signatura, servirà per l'abonament per part de la Propietat del saldo

resultant excepte la quantitat retinguda en concepte de fiança.

TERMINI DE GARANTIA

Article 40.- El termini de garantia haurà d'estipular-se en el Plec de Condicions Particulars

i en qualsevol cas mai no haurà de ser inferior a un any. (i en aquest cas, no serà inferior

al termini de finançament del servei).

CONSERVACIÓ I RECEPCIÓ PROVISIONALS

Article 41.- Les despeses de conservació durant el termini de garantia comprès entre les

recepcions provisional i definitiva, seran a càrrec del Contractista.

Si l'àmbit fos ocupat o emprat abans de la recepció definitiva, la vigilància, neteja i

reparacions causades per l'ús seran a càrrec del propietari i les reparacions per vicis o

per defectes en les instal·lacions, seran a càrrec de la Contracta.

DE LA RECEPCIÓ DEFINITIVA

Article 42.- La recepció definitiva es verificarà després de transcorregut el termini de

garantia en igual forma i amb les mateixes formalitats que la provisional, a partir de la

data del qual cessarà l’obligació del Constructor de reparar al seu càrrec aquells

desperfectes inherents a la conservació normal i quedaran només subsistents totes les

responsabilitats que poguessin afectar-li per vicis ocults.

PRÓRROGA DEL TERMINI DE GARANTIA

Article 43.- Si en procedir al reconeixement per a la recepció definitiva, no es trobés en les

condicions degudes, la recepció definitiva s’aplaçarà i la Direcció Facultativa marcarà al

Constructor els terminis i formes en què s’hauran de fer les necessàries i, si no

s’efectuessin dins d’aquests terminis, podrà resoldre’s el contracte amb pèrdua de la

fiança.

DE LES RECEPCIONS DE TREBALLS LA CONTRACTA DE LES QUALS HAGI ESTAT

RESCINDIDA

Article 44.- En el cas de resolució del contracte, el Contractista estarà obligat a retirar, en

el termini que es fixi en el Plec de Condicions Particulars, la maquinària, mitjans auxiliars,

instal·lacions, etc., a resoldre els subcontractes que tingués concertats i a deixar en

condicions de ser recomençada per una altra empresa.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Els treballs acabats per complet es rebran provisionalment amb els tràmits establerts en

l'article 35.

Transcorregut el termini de garantia es rebran definitivament segons allò que es disposà

en els articles 39 i 40 d'aquest Plec.

Per els treballs no acabats però acceptables a criteri de la Direcció Facultativa,

s’efectuarà una sola i definitiva recepció.

CAPÍTOL II: CONDICIONS ECONÓMIQUES

EPÍGRAF 1: PRINCIPI GENERAL

Article 45.- Tots els que intervenen en el procés de construcció tenen dret a percebre

puntualment les quantitats acreditades per la seva correcta actuació d'acord amb les

condicions contractualment establertes.

Article 46.- La propietat, el contractista i, en el seu cas, els tècnics poden exigir-se

recíprocament les garanties adequades a l'acompliment puntual de les seves obligacions

de pagament.

EPÍGRAF 2: FIANCES

Article 47.- El Contractista prestarà fiança d'acord amb alguns dels procediments

següents, segons que s'estipuli:

a) Dipòsit previ, en metàl·lic o valors, o aval bancari, per import entre el 3 per 100 i 10 per

100 del preu total de contracta (art.53).

b) Mitjançant retenció a les certificacions parcials o pagaments a compte en la mateixa

proporció.

FIANÇA PROVISIONAL

Article 48.- En el cas que s'adjudiqui per subhasta pública, el dipòsit provisional per a

prendre-hi part s'especificarà en l'anunci de l'esmentada subhasta i la seva quantia serà

d'ordinari, i exceptuant estipulació distinta en el Plec de Condicions particulars vigent,

d'un tres per cent (3 per 100) com a mínim, del total del pressupost de contracta.

El Contractista al qual s'hagi adjudicat l'execució o servei per la mateixa, haurà de

dipositar en el punt i termini fixats a l'anunci de la subhasta o el que es determini en el

Plec de Condicions particulars del Projecte, la fiança definitiva que s'assenyali i, en el seu

defecte, el seu import serà del deu per cent (10 per 100) de la quantitat per la qual es faci

l'adjudicació, fiança que pot constituir-se en qualsevol de les formes especificades en

l'apartat anterior.

El termini assenyalat en el paràgraf anterior, i llevat condició expressa establerta en el

Plec de Condicions Particulars, no excedirà de trenta dies naturals a partir de la data en

què sigui comunicada l'adjudicació i en aquest termini haurà de presentar l'adjudicatari

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

la carta de pagament o rebut que acrediti la constitució de la fiança a la qual es refereix el

mateix paràgraf.

L'incompliment d'aquest requisit donarà lloc a què es declari nul·la l'adjudicació, i

l'adjudicatari perdrà el dipòsit provisional que hagués fet per prendre part en la subhasta.

EXECUCIÓ DE TREBALLS AMB CÀRREC A LA FIANÇA

Article 49.- Si el Contractista es negués a fer pel seu compte els treballs necessaris per

ultimar el servei en les condicions contractades, la Direcció Facultativa en nom i

representació del Propietari, els ordenarà executar a un tercer o, podrà realitzar-los

directament per administració, abonant el seu import amb la fiança dipositada, sense

perjudici de les accions a les quals tingui dret el propietari, en el cas que l'import de la

fiança no fos suficient per cobrir l'import de les despeses efectuades en les unitats que no

fossin de recepció.

DE LA SEVA DEVOLUCIÓ EN GENERAL

Article 50.- La fiança retinguda serà retornada al Contractista en un termini que no

excedeixi trenta (30) dies un cop signada l'Acta de Recepció Definitiva. La propietat podrà

exigir que el Contractista li acrediti la liquidació i saldo dels seus deutes causats per

l'execució de l'obra, tals com salaris, subministraments, subcontractes...

DEVOLUCIÓ DE LA FIANÇA EN EL CAS QUE ES FACIN RECEPCIONS PARCIALS

Article 51.- Si la propietat, amb la conformitat de la Direcció Facultativa, accedís a fer

recepcions parcials, tindrà dret el Contractista a què li sigui retornada la part proporcional

de la fiança.

EPÍGRAF 3: DELS PREUS

COMPOSICIÓ DELS PREUS UNITARIS

Article 52.- El càlcul dels preus de les distintes unitats, és el resultat de sumar els costos

directes, els indirectes, les despeses generals i el benefici industrial.

Es consideren costos directes:

a) La mà d'obra, amb els seus plusos, càrregues i assegurances socials, que intervinguin

directament en l'execució de la unitat del servei.

b) Els materials, als preus resultants a peu d'obra, que quedin integrats en la unitat de

què es tracti o que siguin necessaris per a la seva execució.

c) Els equips i sistemes tècnics de seguretat i higiene per a la prevenció i protecció

d'accidents i infermetats professionals.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

d) Les despeses de personal, combustible, energia, etc. que tinguin lloc per l'accionament

o funcionament de la maquinària i instal·lació utilitzades en l'execució de la unitat d'obra.

e) Les despeses d’amortització i conservació de la maquinària, instal·lacions, sistemes i

equips anteriorment citats.

Es consideraran costos indirectes:

Les despeses d’instal·lació d'oficines, comunicacions, edificació de magatzems, tallers,

pavellons temporals per a obrers, laboratoris, assegurances, etc., els del personal tècnic i

administratiu adscrits exclusivament al servei i els imprevistos. Totes aquestes despeses,

es xifraran en un percentatge dels costos directes.

Es consideraran despeses generals:

Les despeses generals d'empresa, despeses financeres, càrregues fiscals i taxes de

l'administració, legalment establertes. Es xifraran com un percentatge de la suma dels

costos directes i indirectes (en els contractes d'obres de l'Administració pública aquest

percentatge s'estableix entre un 13 per 100 i un 17 per 100.)

Benefici industrial

El benefici industrial del Contractista s'estableix en el 6 per 100 sobre la suma de les

partides anteriors.

Preu d'Execució material

S'anomenarà Preu d'Execució material el resultat obtingut per la suma dels anteriors

conceptes excepte el Benefici Industrial.

Preu de Contracta

El preu de Contracta és la suma dels costos directes, els indirectes, les Despeses

Generals i el Benefici Industrial. L'IVA gira sobre aquesta suma, però no n'integra el preu.

PREUS DE CONTRACTA IMPORT DE CONTRACTA

Article 53.- En el cas que els treballs contractessin a risc i ventura, s'entén per Preu de

Contracta el que importa el cost total de la unitat, es a dir, el preu d'execució material més

el tant per cent (%) sobre aquest últim preu en concepte de Benefici Industrial de

Contractista. El benefici s'estima normalment, en un 6 per 100, llevat que en les

Condicions Particulars se n'estableixi un altre de diferent.

PREUS CONTRADICTORIS

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Article 54.- Es produiran preus contradictoris només quan la Propietat mitjançant la

Direcció Facultativa decideixi introduir unitats o canvis de qualitat en alguna de les

previstes, o quan calgui afrontar alguna circumstància imprevista.

El Contractista estarà obligat a efectuar els canvis.

Si no hi ha acord, el preu es resoldrà contradictòriament entre l’arquitecte i el Contractista

abans de començar l'execució dels treballs i en el termini que determini el Plec de

Condicions Particulars. Si subsisteix la diferència s’acudirà, en primer lloc, al concepte

més anàleg dins del quadre de preus del projecte, i en segon lloc al banc de preus

d'utilització més freqüent en la localitat.

Els contradictoris que hi haguessin es referiran sempre als preus unitaris de la data del

contracte.

RECLAMACIONS D’AUGMENTS DE PREUS PER CAUSES DIVERSES

Article 55.- Si el Contractista abans de la signatura del contracte, no hagués fet la

reclamació o observació oportuna, no podrà sota cap pretext d'error o omissió reclamar

augment dels preus fixats en el quadre corresponent del pressupost que serveixi de base

per a l'execució (amb referència a Facultatives).

FORMES TRADICIONALS DE MEDIR O D'APLICAR ELS PREUS

Article 56.- En cap cas podrà al·legar el Contractista els usos i costums del país respecte a

l'aplicació dels preus o de la forma de medir les unitats executades, es respectarà allò

previst en primer lloc, al Plec General de Condicions Tècniques, i en segon lloc, al Plec

General de Condicions particulars.

DE LA REVISIÓ DELS PREUS CONTRACTATS

Article 57.- Si es contracten partides pel seu compte i risc, no s’admetrà la revisió dels

preus en tant que l'increment no arribi, en la suma de les unitats que falten per realitzar

d'acord amb el Calendari, a un muntant superior al tres per 100 (3 per 100) de l'import

total del pressupost de Contracte.

En cas de produir-se variacions en alça superiors a aquest percentatge, s'efectuarà la

revisió corresponent d'acord amb la formula establerta en el Plec de Condicions

Particulars, percebin el Contractista la diferència en més que resulti per la variació de

l'IPC superior al 3 per 100.

No hi haurà revisió de preus de les unitats que puguin quedar fora dels terminis fixats en

el Calendari de la oferta.

EMMAGATZAMENT DE MATERIALS

Article 58.- El Contractista està obligat a fer els emmagatzemats de materials o aparells

d'obra que la Propietat ordeni per escrit.

Els materials emmagatzemats, una vegada abonats pel Propietari són, de l'exclusiva

propietat d'aquest; de la seva cura i conservació en serà responsable el Contractista.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

EPÍGRAF 4: OBRES PER ADMINISTRACIÓ

ADMINISTRACIÓ

Article 59.- Se'n diuen "Obres per Administració" aquelles en què les gestions que calgui

per a la seva realització les porti directament el propietari, sigui ell personalment, sigui un

representant seu o bé mitjançant un constructor.

Les partdes per administració es classifiquen en les dues modalitats següents:

a) per administració directa.

b) per administració delegada o indirecta.

PER ADMINISTRACIÓ DIRECTA

Article 60.- Se'n diuen "per Administració directa" aquelles en què el Propietari per si

mateix o mitjançant un representant seu, que pot ser el mateix Director, autoritzat

expressament per aquest tema, porti directament les gestions que calguin per a

l'execució, adquirint-ne els materials, contractant-ne el seu transport i, en definitiva,

intervenint directament en totes les operacions precises perquè el personal i els obrers

contractats per ell puguin realitzar-la; en aquestes obres el constructor, si hi fos, o

l'encarregat de la seva realització, és un simple dependent del propietari, ja sigui com

empleat seu o com autònom contractat per ell, que és el que reuneix, per tant, la doble

personalitat de Propietat i Contractista.

PER ADMINISTRACIÓ DELEGADA O INDIRECTA

Article 61.- S’entén per " per administració delegada o indirecta" la que convenen un

Propietari i un Constructor perquè aquest últim, per comte d'aquell i com a delegat seu,

realitzi les gestions i els treballs que calguin i es convinguin.

Són, per tant, característiques peculiars de les "per Administració delegada o indirecte"

les següents:

a) Per part del Propietari, l' obligació d’abonar directament o per mitjà del Constructor

totes les despeses inherents a la realització dels treballs convinguts, reservant-se el

Propietari la facultat de poder ordenar, bé per si mateix o mitjançant la Direcció

Facultativa en la seva representació, l'ordre i la marxa dels treballs, l’elecció dels materials

i aparells que en els treballs han d'emprar-se i, a la fi, tots els elements que cregui

necessaris per regular la realització dels treballs convinguts.

b) Per part del Constructor, l'obligació de portar la gestió pràctica dels treballs, aportant

els seus coneixements constructius, els mitjans auxiliars que calguin i, en definitiva, tot

allò que, en harmonia amb la seva tasca, es requereixi per a l'execució dels treballs,

percebin per això del Propietari un tant per cent (%) prefixat sobre l'import total de les

despeses efectuades i abonades pel Constructor.

LIQUIDACIÓ PER ADMINISTRACIÓ

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Article 62.- Per a la liquidació dels treballs que s'executin per administració delegada o

indirecta, regiran les normes que amb aquesta finalitat s'estableixin en les "Condicions

particulars d’índole econòmica" vigents en l'obra; en cas que no n’hi

haguessin, les despeses d’administració les presentarà el Constructor al Propietari, en

relació valorada a la qual s’adjuntaran

en l’ordre expressat més endavant els documents següents conformats tots ells per la

Direcció Facultativa.

a) Les factures originals dels materials adquirits per als treballs i el document adequat

que justifiqui el dipòsit o la utilització

dels esmentats materials.

b) Les nòmines dels jornals abonats, ajustades a allò que és establert en la legislació

vigent, especificant el nombre d’hores treballades pels operaris de cada ofici i la seva

categoria, acompanyant les esmentades nòmines amb una relació numèrica dels

encarregats, capatassos, caps d’equip, oficials i ajudants de cada ofici, peons

especialitzats i solts, llisters, guardians, etc., que hagin treballat durant el termini de temps

al qual corresponguin les nòmines que es presentin.

c) Les factures originals dels transports de materials posats o de retirada de

desmuntatges.

d) Els rebuts de llicències, impostos i altres càrregues inherents que hagin pagat o en la

gestió de la qual hagi intervingut el Constructor, ja que el seu abonament és sempre a

compte del Propietari.

A la suma de totes les despeses inherents al propi servei en la gestió o pagament de la

qual hagin intervingut el Constructor se li aplicarà, si no hi ha conveni especial, un quinze

per cent (15 per 100), entenent-se que en aquest percentatge estan inclosos els mitjans

auxiliars i els de seguretat preventius d’accidents, les despeses generals que originin al

Constructor els treballs per administració que realitzi el Benefici Industrial del mateix.

ABONAMENT AL CONSTRUCTOR DELS COMPTES D’ADMINISTRACIÓ DELEGADA

Article 63.- Llevat pacte distint, els abonaments al Constructor dels comptes

d'Administració delegada, els realitzarà el Propietari mensualment segons els comunicats

de treball realitzats aprovats pel propietari o pel seu delegat representant.

Independentment, la Direcció Facultativa redactarà, amb la mateixa periodicitat, la

medició de servei realitzt, valorant-lo d'acord amb el pressupost aprovat. Aquestes

valoracions no tindran efectes per als abonaments al Constructor sinó que s'hagués

pactat el contrari contractualment.

NORMES PER A L'ADQUISICIÓ DELS MATERIALS I APARELLS

Article 64.- Això no obstant, les facultats que en aquests treballs per Administració

delegada es reserva el Propietari per a l'adquisició dels materials i aparells, si al

Constructor se li autoritza per gestionar-los i adquirir-los, haurà de presentar al Propietari,

o en la seva representació a la Direcció Facultativa, els preus i les mostres dels materials i

aparells oferts, necessitant la seva prèvia aprovació abans d'adquirir-los.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

RESPONSABILITAT DEL CONSTRUCTOR EN EL BAIX RENDIMENT DELS OBRERS

Article 65.- Si la Direcció Facultativa advertís en els comunicats mensuals de partides

executades que preceptivament ha de presentar-li el Constructor, que els rendiments de

la mà d'obra, en totes o en alguna de les unitats executades fossin notablement inferiors

als rendiments normals admesos generalment per a unitats iguals o similars, li ho

notificarà per escrit al Constructor, amb la finalitat que aquest faci les gestions precises

per augmentar la producció en la quantia assenyalada per la Direcció Facultativa.

Si un cop feta aquesta notificació al Constructor, en els mesos successius, els rendiments

no arribessin als normals, el Propietari queda facultat per resercir-se de la diferència,

rebaixant-ne el seu import del quinze per cent (15 per 100) que pels conceptes abans

expressats correspondria abonar-li al Constructor en les liquidacions quinzenals que

preceptivament s'hagin d'efectuar-li. En cas de no arribar ambdues parts a un acord pel

que fa als rendiments de la mà d'obra, se sotmetrà el cas a arbitratge.

RESPONSABILITATS DEL CONSTRUCTOR

Article 66.- En els treballs “per Administració delegada" el Constructor només serà

responsable dels defectes constructius que poguessin tenir els treballs o unitats

executades per ell i també els accidents o perjudicis que poguessin sobrevenir als obrers

o a terceres persones per no haver pres les mesures necessàries i que en les

disposicions legals vigents s'estableixen.

En canvi, i exceptuant l’expressa’t a l'article 63 precedent, no serà responsable del mal

resultat que poguessin donar els materials i aparells elegits segons les normes

establertes en aquest article.

En virtut del que s'ha consignat anteriorment, el Constructor està obligat a reparar pel seu

compte els treballs defectuosos i a respondre també dels accidents o perjudicis

expressats en el paràgraf anterior.

EPÍGRAF 5: DE LA VALORACIÓ I ABONAMENT DELS TREBALLS

FORMES DIFERENTS D'ABONAMENT.

Article 67.- Segons la modalitat elegida per a la contractació i exceptuant que en el Plec

Particular de Condicions econòmiques s'hi preceptiu una altra cosa, l'abonament dels

treballs s'efectuarà així:

1r. Tipus fix o tant alçat total. S'abonarà la xifra prèviament fixada com a base de

l'adjudicació, disminuïda en el seu cas a l'import de la baixa efectuada per l'adjudicatari.

2n. Tipus fix o tant alçat per unitat, el preu invariable del qual s'hagi fixat a la bestreta,

podent-ne variar solament el nombre d'unitats executades.

Prèvia medició i aplicant al total de les unitats diverses executades, del preu invariable

estipulat a la bestreta per cadascuna d'elles, s'abonarà al Contractista l'import de les

compreses en els treballs executats i ultimats d'acord amb els documents que

constitueixen el Projecte, els quals serviran de base per a la medició i valoració de les

diverses unitats.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

3r. Tant variable per unitat, segons les condicions en què es realitzi i els materials diversos

emprats en la seva execució d'acord amb les ordres de la Direcció Facultativa.

S'abonarà al Contractista en idèntiques condicions al cas anterior.

4t. Per llistes de jornals i rebuts de materials autoritzats en la forma que el present "Plec

General de Condicions econòmiques" determina.

5è. Per hores de treball, executat en les condicions determinades en el contracte.

RELACIONS VALORADES I CERTIFICACIONS

Article 68.- En cada una de les èpoques o dates que es fixin en el contracte o en els "Plecs

de Condicions Particulars" que regeixin en l'obra, formarà el Contractista una relació

valorada de les partides executades durant els terminis previstos, segons la medició que

haurà practicat l'Aparellador.

El treball executat pel Contractista en les condicions preestablertes, es valorarà aplicant al

resultat de la medició general, cúbica, superficial, lineal, ponderal o numeral corresponent

per a cada unitat, els preus assenyalats en el pressupost per a cadascuna d'elles, tenint

present a més allò establert en el present "Plec General de Condicions econòmiques"

respecte a millores o substitucions de materials o accessòries i especials, etc.

Al Contractista, que podrà presenciar les mediacions necessàries per estendre aquesta

relació, l’aparellador li facilitarà les dades corresponents de la relació valorada,

acompanyant-les d'una nota d'enviament, a l'objecte que, dins del termini de deu (10)

dies a partir de la data de recepció d'aquesta nota, el Contractista pugui en examinar-les i

tornar-les firmades amb la seva conformitat o fer, en cas contrari, les observacions o

reclamacions que consideri oportunes. Dins dels deu (10) dies següents a la seva

recepció, la Direcció Facultativa acceptarà o refusarà les reclamacions del Contractista si

hi fossin, donant-li compte de la seva resolució i podent el Contractista, en el segon cas,

acudir davant el Propietari contra la resolució de la Direcció Facultativa en la forma

prevista en els "Plecs Generals de Condicions Facultatives i Legals".

Prenent com a base la relació valorada indicada en el paràgraf anterior, la Direcció

Facultativa expedirà la certificació de les executades.

De l'import se'n deduirà el tant per cent que per a la constitució de la finança s'hagi

preestablert.

El material emmagatzemat per indicació expressa i per escrit del Propietari, podrà

certificar-se fins el noranta per cent (90 per 100) del seu import, als preus que figuren en

els documents del Projecte, sense afectar-los del tant per cent de Contracta.

Les certificacions es remetran al Propietari, dins del mes següent al període al qual es

refereixen, i tindran el caràcter de document i entregues a bon compte, subjectes a les

rectificacions i variacions que es deriven de la liquidació final, no suposant tampoc

aquestes certificacions ni aprovació ni recepció que comprenen.

Les relacions valorades contindran solament l’ executada en el termini al qual la valoració

es refereix. En cas que la Direcció Facultativa ho exigís, les certificacions s’estendran a

l'origen.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

MILLORES D'OBRES LLIUREMENT EXECUTADES

Article 69.- Quan el Contractista, inclòs amb autorització de la Direcció Facultativa, utilitzés

materials de preparació més acurada o de mides més grans que l'assenyalat en el

Projecte o substituís una classe de fàbrica per una altra de preu més alt, o executés amb

dimensions més grans qualsevol part del servei o, en general introduís sense demanar-li,

qualsevol altra modificació que sigui beneficiosa a criteri de la Direcció Facultativa, no

tindrà dret, no obstant, més que a l'abonament del que pogués correspondre en el cas

que hagués construït l'obra amb estricte subjecció a la projectada i contractada o

adjudicada.

ABONAMENT DE TREBALLS PRESSUPOSTATS AMB PARTIDA ALÇADA

Article 70.- Exceptuant el preceptuat en el "Plec de Condicions Particulars d'índole

econòmica", vigent, l'abonament dels treballs pressupostats en partida alçada,

s'efectuarà d'acord amb el procediment que correspongui entre els que a continuació

s'expressen:

a) Si hi ha preus contractats per a unitats iguals, les pressupostades mitjançant partida

alçada, s'abonaran prèvia medició i aplicació del preu establert.

b) Si hi ha preus contractats per a unitats similars, s'establiran preus contradictoris per a

les unitats amb partida alçada, deduïts dels similars contractats.

c) Si no hi ha preus contractats per a unitats iguals o similars, la partida alçada s'abonarà

íntegrament al Contractista, exceptuant el cas que en el Pressupost de l'obra s'expressi

que l'import d'aquesta partida s'ha de justificar, en aquest cas, la Direcció Facultativa

indicarà al Contractista i amb anterioritat a l'execució, el procediment que s'ha de seguir

per portar aquest compte que, en realitat serà d'administració, valorant-ne els materials i

jornals als preus que figuren en el Pressupost aprovat o, en el seu defecte, als que

anteriorment a l'execució convinguin ambdues parts, incrementant-se l'import total amb

el percentatge que es fixi en el Plec de Condicions Particulars en concepte de Despeses

Generals i Benefici Industrial del Contractista.

ABONAMENT D'ESGOTAMENTS I ALTRES TREBALLS ESPECIALS NO CONTRACTATS

Article 71.- Quan calguessin efectuar esgotaments, injeccions o altres treballs de

qualsevol índole especial o ordinària, que per no haver estat contractats no fossin per

compte del Contractista, i si no fossin contractats amb tercera persona, el Contractista

tindrà l'obligació de fer-los i de pagar les despeses de tota mena que ocasionin, i li seran

abonats pel Propietari per separat de la Contracta.

A més de reintegrar mensualment aquestes despeses al Contractista, se li abonarà

juntament amb ells el tant per cent de l'import total que, en el seu cas, s'especifiqui en el

Plec de Condicions Particulars.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

PAGAMENTS

Article 72.- El Propietari pagarà en els terminis prèviament establerts.

L'import d'aquests terminis correspondrà precisament al de les certificacions

conformades per la Direcció Facultativa, en virtut de les quals es verificaran els

pagaments.

ABONAMENT DE TREBALLS EXECUTATS DURANT EL TERMINI DE GARANTIA

Article 73.- Efectuada la recepció provisional i si durant el termini de garantia s'haguessin

executat treballs, per al seu abonament es procedirà així:

1r. Si els treballs que es fan estiguessin especificats en el Projecte i, sense causa

justificada, no s'haguessin realitzat pel Contractista al seu temps, i la Direcció Facultativa

exigís la seva realització durant el termini de garantia, seran valorats els preus que figuren

en el pressupost i abonats d'acord amb el que es va establir en els "Plecs Particulars" o

en el seu defecte en els Generals, en el cas que aquests preus fossin inferiors als vigents

en l'època de la seva realització; en cas contrari, s'aplicaran aquests últims.

2n. Si s'han fet treballs puntuals per a la reparació de desperfectes ocasionats per l'ús de

l'edifici, degut a que aquest ha estat utilitzat durant aquest temps pel Propietari, es

valoraran i abonaran els preus del dia, prèviament acordats.

3r. Si s'han fet treballs per a la reparació de desperfectes ocasionats per deficiència de la

construcció o de la qualitat dels materials, no s'abonarà per aquests treballs res al

Contractista.

EPÍGRAF 6: DE LES INDEMNITZACIONS MUTUES

IMPORT DE LA INDEMNITZACIÓ PER RETARD NO JUSTIFICAT EN EL TERMINI

D'ACABAMENT DE LES OBRES

Article 74.- La indemnització per retard en l'acabament s'establirà en un tant per mil

(2/000) de l'import total dels treballs contractats, per cada dia natural de retard, comptats

a partir del dia d'acabament fixat en el calendari del servei.

Les sumes resultants es descomptaran i retindran amb càrrec a la fiança.

DEMORA DELS PAGAMENTS

Article 75.- Si el propietari no pagués les partides executades, dins del mes següent a què

correspon el termini convingut, el Contractista tindrà a més el dret de percebre

l'abonament d'un quatre i mig per cent (4,5 per 100) anual, en concepte d'interessos de

demora, durant l'espai de temps de retard i sobre l'import de l'esmentada certificació.

Si encara transcorreguessin dos mesos a partir de l'acabament d'aquest termini d'un mes

sense realitzar-se aquest pagament, tindrà dret el Contractista a la resolució del

contracte, procedint-se a la liquidació corresponent de les partides executades i dels

materials emmagatzemats, sempre que aquests reuneixin les condicions preestablertes i

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

que la seva quantitat no excedeixi de la necessària per a la finalització de l'obra

contractada o adjudicada.

Malgrat l’expressa’t anteriorment, es refusarà tota sol·licitud de resolució del contracte

fundat en la demora de pagaments, quan el Contractista no justifiqui que en la data de

l'esmentada sol·licitud ha invertit en partides de serveis o en materials emmagatzemats

admissibles la part de pressupost corresponent al termini d’execució que tingui

assenyalat al contracte.

EPÍGRAF 7: VARIS

MILLORES I AUGMENTS D'OBRA. CASOS CONTRARIS

Article 76.- No s’admetran millores d'obra, només en el cas que la Direcció Facultativa

hagi manat per escrit l'execució de treballs nous o que millorin la qualitat dels contractats,

així com la dels materials i aparells previstos en el contracte.

Tampoc s’admetran augments de partides en les unitats contractades, excepte en cas

d’error en les mediacions del Projecte, a no ser que la Direcció Facultativa ordeni, també

per escrit, l’ampliació de les contractades.

En tots aquests casos serà condició indispensable que ambdues parts contractants,

abans de la seva execució o utilització, convinguin per escrit els imports totals de les

unitats millorades, els preus dels nous materials o aparells ordenants utilitzar i els

augments que totes aquestes millores o augments suposin sobre l'import de les unitats

contractades.

Se seguirà el mateix criteri i procediment, quan la Direcció Facultativa introdueixi

innovacions que suposin una reducció apreciable en els imports de les unitats

contractades.

UNITATS DEFECTUOSES PERO ACCEPTABLES

Article 77.- Quan per qualsevol causa calgués valorar la partida defectuosa, però

acceptable segons la Direcció Facultativa , aquest determinarà el preu o partida

d’abonament després de sentir al Contractista, el qual s’haurà de conformar amb

l'esmentada resolució, excepte el cas en què, estant dins el termini d’execució, s’estimi

més desmuntatgear i refer-la d'acord amb condicions, sense excedir l'esmentat termini.

ASSEGURANÇA.

Article 78.- El Contractista estarà obligat a assegurar el servei contractat durant tot el

temps que duri la seva execució fins la recepció definitiva; la quantia de l'assegurança

coincidirà en cada moment amb el valor que tinguin per Contracta els objectes

assegurats. L'import abonat per la Societat Asseguradora, en el cas de sinistre,

s'ingressarà en compte a nom del Propietari, perquè amb càrrec al compte s'aboni el que

es construeixi, i a mesura que aquesta es vagi fent. El reintegrament d'aquesta quantitat

al Contractista es farà per certificacions, com la resta dels treballs de la construcció. En

cap cas, llevat conformitat expressa del Contractista, fet en document públic, el Propietari

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

podrà disposar d'aquest import per menesters distints del de reconstrucció de la part

sinistrada; la infracció del què anteriorment s'ha exposat serà motiu suficient perquè el

Contractista pugui resoldre el contracte, amb devolució de fiança, abonament complet de

despeses, materials emmagatzemats, etc., i una indemnització equivalent a l'import dels

danys causats al Contractista pel sinistre i que no se lihaguessin abonat, però sols en

proporció equivalent a allò que representi la indemnització abonada per la Companyia

Asseguradora, respecte a l'import dels danys causats pel sinistre, que seran taxats amb

aquesta finalitat per la Direcció

Facultativa.

Les partides de reforma o reparació, es fixarà prèviament el que hagi de ser assegurada i

la seva quantia, i si res no es preveu, s'entendrà que l’assegurança ha de comprendre

tota la part afectada.

Els riscs assegurats i les condicions que figuren a la pòlissa o pòlisses d’assegurances,

els posarà el Contractista, abans de contractar-los, en coneixement del Propietari, a

l'objecte de recaptar d'aquest la seva prèvia conformitat o objeccions.

CONSERVACIÓ.

Article 79.- Si el Contractista, tot i sent la seva obligació, no atén la conservació durant el

termini de garantia, en el cas que no hagi estat ocupat pel Propietari abans de la recepció

definitiva, la Direcció Facultativa, en representació del Propietari, podrà disposar tot el que

calgui perquè s’atengui la vigilància, neteja i tot el que s’hagués de menester per la seva

bona conservació, abonant-se tot per compte de la Contracta.

En abandonar el Contractista, tant per bon acabament del servei, com en el cas de

resolució del contracte, està obligat a deixar-ho desocupat i net en el termini que la

Direcció Facultativa fixi.

Després de la recepció provisional i en el cas que la conservació sigui a càrrec del

Contractista, no s'hi guardaran més eines, útils, materials, etc. que els indispensables per

a la vigilància i neteja i pels treballs que fos necessari executar.

En tot cas, Contractista està obligat a revisar i reparar, durant el termini expressat,

procedint en la forma prevista en el present "Plec de Condicions Econòmiques".

UTILITZACIÓ PEL CONTRACTISTA D'EDIFICIS O BENS DEL PROPIETARI

Article 80.- Quan durant l'execució el Contractista ocupi, amb la necessària i prèvia

autorització del Propietari, edificis o utilitzi materials o útils que pertanyin al Propietari,

tindrà obligació de adobar-los i conservar-los per fer-ne entrega a l'acabament del

contracte, en estat de perfecte conservació, reposant-ne els que s'haguessin inutilitzat,

sense dret a indemnització per aquesta reposició ni per les millores fetes en els edificis,

propietats o materials que hagi utilitzat.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

En el cas que en acabar el contracte i fer entrega del material, i servei , no hagués

acomplert el Contractista amb allò previst en el paràgraf anterior, ho realitzarà el

Propietari a costa d’aquell i amb càrrec a la fiança.

Dosrius, juny de 2013

L’arquitecta L’arquitecte tècnic

Sandra Lirio Muñoz Antoni Ruiz Ruiz

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES

Clàusula 1. Objecte del contracte

Es objecte del contracte el subministrament i la col·locació de gespa artificial en la

següent instal·lació esportiva:

‐ Camp Futbol Municipal de Dosrius, terrenys de Can Batlle

Les dimensions de l’ instal·lació i superfícies aproximades a cobrir son les següents:

‐ Camp Futbol Municipal de Dosrius: 95,00 x 48,00 m

Els plànols de l’ instal·lació figuren com annexa.

Clàusula 2. Prescripcions tècniques

A) Característiques de la gespa artificial:

- Composició del fil: polietilè, monofilament de pel recte i de 60 mm alçada

- Estructura del fil: còncava amb nervi central que facilita i millora la recuperació vertical

del fil

- Utilització de doble backing amb un pes igual o superior a 280 grams (sense comptar

amb el làtex).

- Color de la fibra: verd bicolor

- Sistema llastrat en sílice i cautxú SBR de característiques i paràmetres corresponents

per el compliment de les normatives pertinents.

- Sistema en compliment de la normativa UNE EN 15330-1 i homologat FIFA 2*

B) Contingut dels treballs:

Els treballs inclouran totes les actuacions que sigui necessàries per a la correcta

instal·lació de la gespa artificial i el seu òptim rendiment, i a mes els següents:

‐ Moviment de terra i anivellament per tal de donar les pendents i la compactació

adequades

‐ Instal·lació d’un sistema de drenatge

‐ Instal·lació d’un sistema de reg automatitzat

‐ Vorera perimetral anti contaminant

‐ Instal·lació d’equipaments esportius, xarxes de protecció i barana perimetral necessaris.

‐ Enllumenat Públic.

C)Marcatges línies de joc:

Els treballs inclouran el marcatge de línies de joc per a les següents modalitats

esportives:

‐ 1 Futbol-11 central

‐ 1 Futbol-7 longitudinal, marcatge mínim segons FCF

El marcatge de les línies de joc estarà insertat, serà el fil que a la resta del terreny de joc i

de color i mides reglamentaries segons cada modalitat esportiva.

‐ Les mides del Camp Futbol-11 central seran de 95,00 x 48,00 m, incloent els espais de

seguretat (2,5 m als fons i 1,5 m als laterals longitudinals.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

‐ Les mides del Camp de Futbol-7 s’adequaran al marcatge de Futbol-11

D)Direcció tècnica:

Els treballs inclouran la direcció tècnica a càrrec del contractista, sense perjudici de la

supervisió per part dels Serveis Tècnics.

Clàusula 3. Terminis d’execució i recepció definitiva

Els treballs hauran d’estar completament finalitzats d’acord amb la temporalitat següent:

‐ El camp s’executarà en un termini màxim de 3 mesos de l’adjudicació del contracte.

Un cop acabat el servei, el contractista farà lliurament a l’Ajuntament, moment a partir del

qual començarà a comptar el termini per a la recepció, indicada en la memòria del

projecte i sempre i amb major criteri segons els terminis que assenyali el plec de

clàusules administratives i condicions a la contracta.

Dins d’aquest termini, les parts, assistides pels seus facultatius, faran les inspeccions i

proves que considerin oportunes. El contractista vindrà obligat a esmenar els defectes

que s’adverteixin.

Finalitzades les inspeccions i les proves de cadascun dels lliuraments, les parts:

‐ En cas de conformitat aixecaran acta de recepció definitiva.

‐ En cas de disconformitat, aixecaran acta en el que es faran constar les deficiències

detectades i s’assenyalarà termini al contractista per a la seva esmena, el qual no serà

superior a un mes.

Esmenades les deficiències, s’aixecarà acta de recepció definitiva.

Feta la recepció definitiva de l’instal·lació esportiva, la data de la darrera acta servirà

d’inici al còmput dels terminis de garantia i de manteniment.

Clàusula 4. Demora en l’execució

En cas demora del contractista en l’execució i lliurament de l’objecte del contracte per

causes que li siguin imputables, l’Ajuntament podrà optar:

‐ A) Per la resolució del contracte i indemnització de danys i perjudicis.

‐ B) Per exigir el compliment del contracte i imposar penalitats diàries del 2 per 1000

segons especifica l’art. 74 del Plec de Condicions Generals.

Clàusula 5. Termini de garantia

S’estableix per a l’ instal·lació esportiva un termini de garantia de 8 anys que començarà a

comptar a partir de la darrera acta de recepció definitiva, i sempre en la duració del total

finançament del servei.

La garantia inclourà la reparació o la reposició d’allò que constitueixi objecte del

subministrament i els treballs de col·locació, sense repercussió de costos de personal,

material o de cap altra mena, sempre que es degui a vicis o defectes propis dels treballs

d’execució i no degut a un mal us, defecte subterrani no detectat per la propietat o

causes alienes a l’ instal·lació executada.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Clàusula 6. Obligació de manteniment

El contractista estarà obligat al manteniment especialitzat de la gespa sintètica de l’

instal·lació esportiva durant el termini de vigència del contracte, segons condicions i

característiques descrites en dossier que s’entregarà a la propietat, el manteniment

preventiu anirà a càrrec de la propietat i per a lo qual el contractista formarà al personal

que la propietat destini per a aquesta tasca.

Aquest termini començarà a comptar a partir de la darrera acta de recepció definitiva.

Els licitadors hauran de presentar amb la seva proposició un programa de manteniment.

Dosrius, juny de 2013

L’arquitecta L’arquitecte tècnic

Sandra Lirio Muñoz Antoni Ruiz Ruiz

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES

CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS

Sobre els components

Característiques

Tots els productes de construcció hauran de portar el marcatge CE, d’acord amb les condicions establertes a

l’article 5.2 Conformitat amb el CTE dels productes, equips i materials, Part I. Capítol 2. del CTE: 1. Els productes de la construcció que s’incorporin amb caràcter permanent als edificis, en funció del seu ús previst, portaran el marcatge CE, de conformitat amb la Directiva 89/106/CEE de productes de la construcció, publicada pel Real Decret 1630/1992 del 29 de desembre, modificada pel Real Decret 1329/1995 del 28 de juliol, i disposicions de desenvolupament, o altres Directives europees que li siguin d’aplicació.

2. En determinats casos, i amb la finalitat d’assegurar la seva suficiència, els DB establiran les característiques tècniques de productes, equips i sistemes que s’incorporin als edificis, sense perjudici del Marcatge CE que els sigui aplicable d’acord amb les corresponents directives Europees.

Control de recepció

Tots els productes de construcció tindran un control de recepció a l’obra, d’acord amb les condicions

establertes a l’article 7.2 Control de recepció a l’obra de productes, equips i sistemes. Part I. Capítol 2. del CTE, i comprendrà:

Control de la documentació dels subministres.

1. Els subministradors lliuraran els documents d’identificació del producte exigits per la normativa d’obligat compliment, pel projecte o la DF (Direcció Facultativa) al constructor, qui els presentarà al director d’execució de l’obra. Aquesta documentació comprendrà, almenys, els següents documents: a) els documents d’origen, full de subministrament ; b) el certificat de garantia del fabricant, firmat per una persona física; i c) els documents de conformitat o autoritzacions administratives exigides reglamentàriament, inclosa la documentació corresponent al marcatge CE dels productes de la construcció, quan sigui pertinent, d’acord amb les disposicions que siguin transposició de les Directives Europees que afectin als productes subministrats.

Quan el material o equip arribi a l’obra amb el certificat d'origen industrial que acrediti el compliment d'aquestes

condicions, normes o disposicions, la seva recepció es realitzarà comprovant, únicament, les seves

característiques aparents.

Control de recepció mitjançant distintius de qualitat i avaluacions d’idoneïtat tècnica

1. El subministrador proporcionarà la documentació precisa sobre: a) els distintius de qualitat que ostentin els productes, equips o sistemes subministrats, que assegurin les característiques tècniques dels mateixos exigides en el projecte i documentarà, si s’escau, el reconeixement oficial del distintiu d’acord amb l'establert en l’article 5.2.3; i b) les avaluacions tècniques d’idoneïtat per a l’ús previst de productes, equips i sistemes innovadors, d’acord amb l'establert en l’article 5.2.5, i la constància del manteniment de les seves característiques tècniques. 2. El director de l’execució de l’obra verificarà que aquesta documentació és suficient per a l’acceptació dels productes, equips i sistemes emparats per ella.

Control de recepció mitjançant assaigs

1.Per a verificar el compliment de les exigències bàsiques del *CTE pot ser necessari, en determinats casos, realitzar assaigs i proves sobre alguns productes, segons l'establert en la reglamentació vigent, o bé segons l’especifica’t en el projecte o ordenats per la D.F. 2. La realització d’aquest control s’efectuarà d’acord amb els criteris establerts en el projecte o indicats per la direcció facultativa sobre el mostreig del producte, els assajos a realitzar, els criteris d’acceptació i rebuig i les accions a adoptar.

Sobre l’execució.

Condicions generals.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Tots els treballs, inclosos en el present projecte s’executaran esmeradament, tenint en compte les bones

practiques de la construcció, d’acord amb les condicions establertes en l’article 7.1 Condicions en l’execució de les obres. Generalitats. Part I capítol 2 del CTE:

1. Les obres de construcció de l'edifici es portaran a terme segons el projecte i les seves modificacions autoritzades pel director de l’obra, prèvia conformitat del promotor, a la legislació aplicable, a les normes de la bona pràctica constructiva i a les instruccions del director de l’obra i del director de l’execució de l’obra.

Control d’execució.

Tots els treballs, inclosos en el present projecte, tindran un control d’execució d’acord amb les condicions

establertes a l’article 7.3 Control d’execució de l’obra. Generalitats. Part I capítol 2 del CTE: Durant la construcció, el director de l’execució de l’obra controlarà l’execució de cada unitat d’obra verificant el seu replanteig, els materials que s’utilitzin, la correcta execució i disposició dels elements constructius i de les instal·lacions, així com les verificacions i altres controls a realitzar per a comprovar la seva conformitat amb el que s’indica en el projecte, la legislació aplicable, les normes de bona pràctica constructiva i les instruccions de la direcció facultativa. A la recepció de l’obra executada poden tenir-se en compte les certificacions de conformitat que ostentin els agents que hi intervenen, així com les verificacions que, si s’escau, realitzin les entitats de control de qualitat de l’edificació. 2. Es comprovarà que s’han adoptat les mesures necessàries per a assegurar la compatibilitat entre els diferents productes, elements i sistemes constructius. 3. En el control d’execució de l’obra s’adoptaran els mètodes i procediments que es contemplin en les avaluacions tècniques d’idoneïtat per a l’ús previst dels productes, equips i sistemes innovadors, prevists a l’article 5.2.5

Sobre el control de l’obra acabada.

Verificacions del conjunt o parts de l’edifici d’acord amb les condicions establertes a l’article 7.4 Condicions de l’obra acabada. Generalitats. Part I capítol 2 del CTE:

A l’obra acabada, bé sobre l’edifici en el seu conjunt, o bé sobre les seves diferents parts i les seves instal·lacions, parcial o totalment acabades, han de realitzar-se, a més de les que puguin establir-se amb caràcter voluntari, les comprovacions i proves de servei previstes en el projecte o ordenades per la D.F. i les exigides per la legislació aplicable

Sobre la normativa vigent

El Decret 462/71 del Ministerio de la Vivienda (BOE: 24/3/71): "Normas sobre redacción de proyectos y dirección de obras de edificación", estableix que a la memòria i al plec de prescripcions tècniques particulars de

qualsevol projecte d'edificació es faci constar expressament l’observança de les normes sobre la construcció. Així doncs, en el present plec s'inclourà una relació de les normes vigents aplicables sobre construcció i es

remarcarà que en l'execució de l'obra s'observaran les mateixes.

A més, els productes de la construcció duran el marcatge CE. En aquest sentit, les reglamentacions recents,

com és el cas del CTE, fan referència a normes UNE-EN, CEI, CEN, que en molts casos estableixen requisits

concrets que s’han de complimentar en el projecte.

CONDICIONS TÈCNIQUES PER UNITAT D'OBRA

SISTEMA SUSTENTACIÓ

SUBSISTEMA ENDERROCS

1 CONDICIONS GENERALS

Operacions destinades a la demolició total o parcial d’un edifici o element constructiu, aeri o enterrat que

obstaculitzi la construcció d’una obra i que sigui necessari fer desaparèixer, comprèn també la retirada dels

materials i lliurament a un gestor autoritzat, per al seu reciclatge o per a la disposició de rebuig. En funció de la

seva execució es defineixen diversos tipus d’enderroc:

Enderroc d’element a element, el més usual, quan els treballs s’efectuen seguint l’ordre invers a la seva

construcció.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Enderroc per col·lapse per embranzida de màquina, quan l’alçada de l'edifici no superi els 2/3 de l'alçada

assolible per a aquesta.

Enderroc per col·lapse mitjançant impacte de bola de gran massa, quan l'edifici es trobi aïllat o prenent estrictes

mesures de seguretat respecte als confrontats. O per col·lapse mitjançant la utilització d’explosius, quan

l’estructura no sigui d’acer o amb predomini de fusta i materials combustibles.

Enderroc combinat. Quan part d'un edifici s’hagi d’enderrocar element a element i l’altra part per qualsevol altre

procediment de col·lapse, s'establiran clarament les zones on s'utilitzarà cada modalitat.

Normes d’aplicació

Residus. Llei 6/93, de 15 juliol , modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny.

Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos. O. MAM/304/2002 ,de

8 febrero

Residuos. Ley 10/1998, ley de residuos.

Residuos. Construcción y demolición. RD 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y

gestión de los residuos de construcción y demolición. (BOE 13.02.2008).

Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat

pel D. 161/2001, de 12 juny D. 259/2003 (DOGC: 30/10/2003) correcció d’errades: (DOGC: 6/02/04)

Ecoeficiència. Regulació criteris ambientals i ecoeficiència en edificis. D 21/2006 (DOGC 16.2.2006)

Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). O. 06.02.1976.

Actualización de determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de

carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. O.

FOM/1382/2002 .

Reglamento sobre trabajos con riesgo de amianto. O. 31.11.1984, O. 26.07.1993.

Normas complementarias del Reglamento sobre trabajos con riesgo de amianto. O. 07.01.1987.

UNE. UNE 88411:1987 Productos de amiantocemento. Directrices para su corte y mecanizado en obra.

Components

Les eines per a la demolició: mitjans manuals, martell picador, martell trencador.

Els materials a demolir: Tots els materials corresponents al procés constructiu: estructurals, de revestiments

d’instal·lacions etc.

Els elements auxiliars: bastides. S’utilitzaran en l’enderroc d'elements específics, en demolicions manuals,

element a element, i sempre en construccions que no presentin símptomes de ruïna imminent. Es comprovarà

prèviament que les seccions i l’estat físic dels elements d’estintolament, dels taulons, dels cossos de bastida,

etc. són els adequats per tal de complir a la perfecció la missió que se'ls exigirà un cop muntats. S'estudiarà, en

cada cas, la situació, la forma, l'accés del personal, dels materials, la resistència del terreny si recolza en ell, la

resistència de la bastida i dels possibles llocs d'ancoratges, les proteccions necessàries a utilitzar, les viseres,

lones, etc. buscant sempre les causes que, juntes o per separat, puguin produir situacions que donin lloc a

accidents, per tal de poder-los evitar. Quan existeixin línies elèctriques nues s'aïllaran amb el dielèctric apropiat,

es desviaran, almenys, a 3 m. de la zona d'influència dels treballs o, en altre cas, es tallarà la tensió elèctrica

mentre durin els treballs.

Característiques tècniques mínimes dels elements auxiliars. Bastides.

Bastides de servei. Les més usuals són les bastides de servei metàl·liques per la seva rapidesa i simplicitat de

muntatge, lleugeresa, llarga durada, adaptabilitat a qualsevol tipus d'obra, exactitud en el càlcul de càrregues

per conèixer les característiques dels acers emprats, possibilitat de desplaçament. En la seva col·locació es

tindran en compte les següents condicions:

Els elements metàl·lics que formin els peus drets o suports estaran en un pla vertical. La separació entre els

travessers o ponts no serà superior a 2,50 metres. L'entroncament dels travessers es farà a una quarta part de la

seva llum, on el moment flector sigui mínim. En les abraçadores que uneixen els elements tubulars es controlarà

l'esforç de cargolada. Les traves o ancoratges hauran d’estar formats sempre per sistemes indeformables en el

pla format pels suports i ponts, a força de diagonals o creus de Sant Andreu; s'ancoraran, a més, a les façanes

que no hagin de ser enderrocades, o no immediatament, requisit imprescindible si la bastida no està ancorada

en els seus extrems; han de preveure's com a mínim quatre ancoratges i un per cada 20 m². No es superarà la

càrrega màxima admissible per a les rodes quan aquestes s'incorporin a una bastida. Els taulers d'altura major

a 2 metres estaran proveïts de baranes normalitzades i marxapeu.

Bastides de càrrega. Utilitzades com a element auxiliar per tal de sostenir parts o materials d'una obra durant la

seva construcció quan no es puguin sostenir per si mateixos, emprant-se com a armadures provisionals per a

l'execució de voltes, arcs, escales, encofrats de sostres, etc. Estaran projectats i construïts de manera que

permetin un descens i desmuntatge progressius.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Execució

Condicions prèvies

Abans de l'inici de les activitats d’enderroc es reconeixeran, les característiques de l'edifici a enderrocar: antiguitat,

característiques de l’estructura inicial, variacions, reformes, i estat actual de l’estructura i les instal·lacions. Es

reconeixeran també, les edificacions confrontants, el seu estat de conservació i les seves mitgeres per tal d'adoptar

les mesures de precaució com són l’anul·lació d'instal·lacions, apuntalament d'alguna part dels edificis veïns,

separació d'elements units a edificis que no s'han de enderrocar, etc... i també es reconeixeran els vials i xarxes de

serveis de l'entorn de l'edifici a enderrocar, que puguin ser afectats pel procés d’enderroc.

En aquest sentit, hauran de ser treballs obligats a realitzar i en aquest ordre, els següents:

Desinfecció i desinsectació dels locals de l'edifici que hagin pogut albergar productes tòxics, químics o animals

(portadors de paràsits).

Anul·lació i neutralització per part de les Companyies subministradores de les escomeses d'electricitat, gas,

telèfon, etc. així com tapat del clavegueram i buidatge dels possibles dipòsits de combustible.

Estintolament i apuntalament dels elements de construcció que poguessin ocasionar algun esfondrament.

Instal·lació de bastides, totalment exemptes de la construcció a enderrocar, si bé es podran arriostrar a aquesta

en les parts no enderrocades.

Instal·lació de mesures de protecció col·lectives tant en relació amb els operaris encarregats de l’enderroc, com

amb terceres persones o edificis, entre les quals cal destacar: Consolidació d'edificis confrontants i protecció si

són més baixos, mitjançant la instal·lació de viseres de protecció; Protecció de la via pública o zones

confrontants i la seva senyalització; Instal·lació de xarxes o viseres de protecció per a vianants i lones de

protecció per impedir la caiguda d'enderrocs; Manteniment d'elements propis de l'edifici com: ampits, baranes,

escales, etc; Protecció dels accessos a l'edifici mitjançant passadissos coberts; Instal·lació de mitjans

d'evacuació d'enderrocs, canals i conductes de dimensions adequades, així com tremuges per

l’emmagatzematge; Reforç de les plantes sota rasant si existeixen i s'han d'acumular enderrocs en planta baixa;

Evitar, mitjançant lones a l'exterior i regat a l'interior, la creació de grans quantitats de pols; No s’han de

sobrecarregar excessivament els forjats intermedis amb enderrocs. Els buits d'evacuació es protegiran amb

baranes; Adopció de mesures de protecció personal, dotant els operaris del preceptiu i específic material de

seguretat (cinturons, cascos, botes, màscares, etc.).

Es comprovarà que els mitjans auxiliars a utilitzar, tan mecànics com manuals, reuneixen les condicions de

quantitat i qualitat especificades en el pla d’enderroc, d'acord amb la normativa aplicable en el transcurs de

l'activitat. En el cas de procediment d’enderroc mecànic, s'haurà enderrocat prèviament, element a element, la

part d'edifici que està en contacte amb les mitgeres, deixant aïllat el tall de la màquina. Quan existeixin plans

inclinats, com ràfecs de coberta, que poden lliscar i caure sobre la màquina, s’enderrocaran prèviament. En el

pla d’enderroc, s'indicaran els elements susceptibles de ser recuperats, a fi de fer-ho de forma manual abans

que s'iniciï l’enderroc per mitjans mecànics. Aquesta condició no tindrà efecte si amb això es modifiquessin les

constants d'estabilitat de l'edifici o d'algun element estructural. En el cas de demolició o retirada de materials

que continguin amiant i prèviament a l’inici de la feina, l’empresa encarregada d’executar-la haurà d’establir un

pla de treball aprovat per la D.F. Quan tècnicament sigui possible, l’amiant o els materials que el continguin han

de se retirats abans de començar les operacions de demolició.

Fases d’execució

Enderroc. Els elements resistents s’enderrocaran en l'ordre invers al seguit en la seva fase de construcció. Es

descendirà planta a planta començant per la coberta, alleugerint les plantes de forma simètrica, excepte

indicació en contra. Es procedirà a retirar la càrrega que graviti sobre qualsevol element abans d’enderrocar

aquest. En cap cas es permetrà acumular enderrocs sobre els forjats en quantia major a l'especificada en

l'Estudi Previ, tot i que l'estat dels esmentats sostres sigui bo. Tampoc s'acumularà enderroc ni es suportaran

elements contra tanques, murs i suports, propis o mitgeres mentre aquests hagin de romandre en peus. Es

contrarestaran o suprimiran els components horitzontals d'arcs, voltes, etc., i s’apuntalaran els elements, la

resistència i estabilitat dels quals es tinguin dubtes raonables; les volades seran objecte d'especial atenció i

seran apuntalades abans d'alleugerir els seus contrapesos. Es mantindran tot el temps possible les traves

existents, introduint-ne de nous, en la seva absència, quan resultin necessaris. En estructures hiperestàtiques es

controlarà que l’enderroc d'elements resistents origina els menors girs, fletxes i transmissió de tensions

possibles, no s’enderrocaran elements estructurals o de trava mentre no es suprimeixin o contrarestin

eficaçment les tensions que puguin estar incidint sobre ells. Es tindrà, així mateix, present el possible efecte

pendular d'elements metàl·lics que es tallin o dels quals sobtadament se’n suprimeixin les tensions.

En general, els elements que puguin produir talls com vidres, porcellana sanitària, etc. es desmuntaran sencers.

El trencament de qualsevol element suposa que els trossos resultants han de ser manejables per un sol operari.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

El tall o enderroc d'un element que, pel seu pes o volum no resulti manejable per una sola persona, es realitzarà

mantenint-lo suspès o estintolat de manera que, en cap cas, es produeixin caigudes brusques o vibracions que

puguin afectar a la seguretat i resistència dels forjats o plataformes de treball.

L'abatiment d'un element es durà a terme de manera que es faciliti el seu gir sense que aquest afecti al

desplaçament del seu punt de suport i, en qualsevol cas, aplicant-li els mitjans d'ancoratge i de tirants per tal

que el seu descens sigui lent. La bolcada lliure només es permetrà en elements que es puguin fer a trossos, no

ancorats, situats en planta baixa o, com a màxim, des del nivell del segon forjat, sempre que es tracti d'elements

de façanes i la direcció de la bolcada sigui cap a l'exterior. La caiguda es produirà sobre sòl consistent i amb

espai lliure suficient per tal d’evitar efectes no desitjats.

No es permetran fogueres dins de l'edifici i les exteriors es protegiran del vent, estaran contínuament

controlades i s'apagaran completament al finalitzar cada jornada de treball. En cap cas s'utilitzarà el foc amb

propagació de flama com a mitjà d’enderroc. En edificis amb estructura de fusta o en aquells que existeixi

abundància de material combustible es disposarà, com a mínim, d'un extintor manual contra incendis.

La utilització de compressors, martells pneumàtics, elèctrics o qualsevol mitjà auxiliar que produeixi vibracions

haurà de ser prèviament autoritzat per la D. F.

No s'utilitzaran grues per a realitzar esforços que no siguin exclusivament verticals o per a atirantar, apuntalar o

arrencar elements ancorats de l'edifici a enderrocar. Quan s'utilitzin per a l'evacuació d'enderrocs, les càrregues

es protegiran d'eventuals caigudes i els elements lineals es traslladaran ancorats, almenys, de dos punts. No es

descendiran les càrregues amb el control únic del fre.

Al finalitzar la jornada no quedaran elements susceptibles d'esfondrar-se de forma espontània o per l'acció

d'agents atmosfèrics nocius (vent, pluja, etc.); es protegiran d'aquesta, mitjançant lones o plàstics, les zones de

l'edifici que puguin veure's afectades pels seus efectes.

Al començament de cada jornada, i abans de continuar els treballs d’enderroc s'inspeccionarà l'estat dels

estintolaments, atirantaments, ancoratges, etc. aplicats en jornades anteriors, tant en l'edifici que s’enderroca

com en els que es poguessin haver efectuat en edificis de l'entorn; també s'estudiarà l'evolució de les

esquerdes més representatives i s'aplicaran, si s’escau, les pertinents mesures de seguretat i protecció dels talls.

Retirada i transport de materials. L'evacuació d'enderrocs es pot realitzar de les següents formes: Mitjançant

transport manual amb sacs o carretó fins al lloc d’apilament dels enderrocs o fins a les canals o conductes

disposats per a aquesta funció; Amb obertura de buits en forjats, coincidents amb l'ample d'un entrebigat, de

longitud compresa entre 1 i 1,50 metres, distribuïts de manera estratègica a fi de facilitar la ràpida evacuació.

Aquest sistema només podrà emprar-se, excepte indicació contrària, en edificis o restes d'ells, amb un màxim

de 3 plantes i quan el producte de l’enderroc sigui de grandària manejable per una sola persona; Llançant

lliurement l'enderroc des d'una alçada màxima de 2 plantes sobre el terreny, sempre que es disposi d'un espai

lliure mínim de 6 x 6 metres; Mitjançant grua quan es disposi d'espai per a la seva instal·lació i zona acotada per

a la descàrrega de l'enderroc.

A l’empresa que realitza els treballs d’enderroc se li lliurarà, si s’escau, la documentació completa relativa als

materials que han de ser aplegats per a la seva posterior utilització; aquests materials es netejaran i traslladaran

al lloc assenyalat a aquest efecte en la forma que indiqui la D.F.

Quan no existeixin especificacions referents a la reutilització de materials, tota la runa resultant de l’enderroc es

traslladarà al corresponent abocador municipal o a l’abocador que indiqui el Gestor Autoritzat de Residus

encarregat de la gestió de les runes provinents de l’enderroc. El mitjà de transport, així com la disposició de la

càrrega, s'adequaran a cada necessitat, adoptant-se les mesures que convinguin per tal d’evitar que la càrrega

pugui espargir-se o originar emanacions o sorolls durant el seu trasllat.

Els residus que continguin amiant s’han de recollir i traslladar fora del lloc de treball, el més aviat possible, en

recipients tancats i senyalitzats amb etiquetes d’advertència de perill, per tal d’evitar l’emissió de fibres d’amiant

al l’ambient.

Control i acceptació

A manca d’un pla de control específic definit per la D.F. es realitzarà en el tipus de enderroc per elements un

control per cada 200m a enderrocar i no menys d’un control per planta.

Amidament i abonament

m³ de volum aparent, realment enderrocat, pel que respecte als elements propis d’edificació.

m³ de volum realment enderrocat, pel que fa referència als murs de contenció i fonaments.

ml de llargària realment enderrocat, amidat de l’eix de l’element, en referència a elements de clavegueró...

1.1 Arrencada de revestiments

Arrencada de sostres, revestiments i paviments.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Execució

Condicions prèvies

Es tindran en compte les prescripcions del subsistema enderrocs. Abans d’iniciar els treballs es comprovarà que

no passen instal·lacions.

Fases d’execució

L'ordre, forma d'execució i els mitjans a utilitzar de cadascuna de les parts descrites en aquest capítol

s'ajustaran a les prescripcions establertes a la D.T. i sota les ordres de la D. F. En defecte d'això, es tindran en

compte les consideracions que es detallen:

Enderroc de cels rasos i falsos sostres. Els cels rasos i falsos sostres s’enretiraran, en general, de forma prèvia a

l’enderroc dels forjats o elements resistents dels quals pengen. En els supòsits que no sigui necessari recuperar

cap element d’aquests i quan així s'estableixi a la D.T., es podran enderrocar de forma conjunta amb el forjat

superior.

Arrencada de revestiments, enrajolats i aplacats. Els revestiments s’enderrocaran junt amb el seu suport, sigui

envà o mur, llevat que es pretengui el seu aprofitament o el del suport, en aquest cas, respectivament,

s’enderrocaran abans de l’enderroc de l'edifici o abans de l'aplicació d’un nou revestiment al suport. Per al

repicat de revestiments i d’aplacats de façanes o paraments exteriors de tancament s'instal·laran bastides

homologades segons la legislació vigent, perfectament ancorades i travades a l'edifici; aquestes constituiran la

plataforma de treball en tots els treballs exteriors i compliran tota la normativa vigent en matèria d’instal·lació

com en totes les mesures de protecció col·lectiva aplicables com són: baranes, marxapeus, escales,... El sentit

dels treballs és independent; no obstant, és aconsellable que tots els operaris que participin en ells es trobin en

el mateix nivell o, en altre cas, no es trobin en el mateix plànol vertical per tal de no ser afectats pels materials

que es desprenguin del suport mentre durin els treballs.

Arrencada de paviments interiors, exteriors i soleres. L’enderroc dels revestiments de paviments i d’escales es

durà a terme, en general, abans de l'enderroc de l'element resistent que els dóna suport. El tram d'escala entre

dos pisos s’enderrocarà abans que el forjat superior on es recolza i s'executarà des d'una bastida que cobreixi el

forat de la mateixa. Inicialment es retiraran els esglaons, començant per l'esglaó més alt i desmuntant

ordenadament fins a arribar al primer i, seguidament, la volta de maó o element estructural sobre el qual es

recolzen. S'inspeccionarà detingudament l'estat dels forjats, o elements estructurals sobre els quals descansen

els paviments a enderrocar i quan es detectin desperfectes, biguetes podrides, símptomes de cediments, etc.,

s’apuntalaran abans del començament dels treballs. L’enderroc conjunt o simultani, en casos excepcionals, de

paviment i forjat haurà de comptar amb l'aprovació explícita de la D. F., en aquest cas s’assenyalarà la forma

d'executar els treballs. La utilització de compressors, martells pneumàtics, elèctrics o qualsevol mitjà auxiliar que

produeixi vibracions haurà de ser prèviament autoritzada per la D. F. Per a l’enderrocament de soleres o

paviments sense compressor s'introduiran tascons, clavats amb la maça, en diferents zones a fi d'esquerdar

l'element i trencar la seva resistència. Realitzada aquesta operació, s'avançarà progressivament trencant amb el

tascó i la maça. La utilització de màquines en l’enderroc de soleres i paviments de planta baixa o vials queda

condicionat a que treballin sempre sobre paviment consistent i tinguin la necessària amplitud de moviment. Les

zones pròximes o en contacte amb mitgeres o façanes s’enderrocaran de forma manual o hauran estat objecte

del corresponent tall de manera que, quan s'actuï amb elements mecànics, el front de treball de la màquina

sigui sempre paral·lel a elles i mai puguin quedar afectades per la força de l'arrencada i del trencament no

controlat.

1.2 Enderroc d’elements estructurals

Treballs de demolició d’elements constructius amb funció estructural.

Execució

Condicions prèvies

Es tindran en compte les prescripcions del subsistema enderrocs.

S’apuntalaran els elements en voladís abans de retirar els que els serveixen de contrapès.

L’enderroc per col·lapse no s'utilitzarà en edificis amb estructura d'acer; tampoc en aquells on hi predomini la

fusta o elements fàcilment combustibles.

L’enderroc per mitjans manuals s'efectuarà, en general, planta a planta de dalt cap a baix de manera que es

treballi sempre en el mateix nivell, sense que hi hagi persones situades en la mateixa vertical ni en la proximitat

d'elements que s’hagin d’enderrocar per bolcada.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Fases d’execució

L'ordre, forma d'execució i els mitjans a utilitzar de cadascuna de les parts descrites en aquest capítol

s'ajustaran a les prescripcions establertes a la D.T. i sota les ordres de la D. F. En defecte d'això, es tindran en

compte les consideracions que es detallen:

Enderroc de murs i pilars de càrrega. Com a norma general, haurà d’efectuar-se pis a pis, és a dir, sense deixar

més d'una alçada de planta amb estructura horitzontal desmuntada i els murs i/o pilastres a l'aire. Prèviament

s'hauran enretirat d’altres elements estructurals que es recolzin en aquests elements. S'alleugerirà

simètricament la càrrega que gravita sobre els murs i arcs dels buits abans d’enderrocar-los. En els arcs

s'equilibraran les possibles empentes laterals i s’estintolaran sense tallar els tirants existents fins que siguin

enderrocats. A mesura que avanci l’enderroc del mur s'aniran arrencant els bastiments, ampits i impostes. En

murs d'entramat de fusta es desmuntaran els dorments, en general, abans d’enderrocar el material de

farciment. Quan es tracti d'un mur de formigó armat s’enderrocarà, en general, com si es tractés de diversos

suports, després d'haver estat tallat en franges verticals d'ample i alt inferiors a 1 i 4 metres respectivament. Es

permetrà abatre la peça quan s'hagin tallat, pel lloc d'abatiment, les armadures verticals d'una de les seves

cares mantenint sense tallar les de l'altra a fi que actuïn d'eix de gir i que es tallaran una vegada abatuda. El

tram enderrocat no quedarà penjant, sinó que descansarà sobre ferm horitzontal, es tallaran les seves

armadures i es trossejarà o descendirà per mitjans mecànics. No es deixaran murs cecs sense travar o

apuntalar quan superin una alçada superior a 7 vegades el seu gruix. L’enderroc d'aquests elements

constructius es podrà dur a terme: A mà: per a aquesta tasca i tractant-se de murs exteriors es realitzarà des de

la bastida prèviament instal·lada per l'exterior i treballant sobre la seva plataforma; Per tracció: mitjançant

maquinària o eines adequades, allunyant al personal de la zona de bolcada i efectuant el tir a una distància no

superior a una vegada i mitja de l'alçada del mur a enderrocar.; Per embranzida: fregant inferiorment l'element i

aplicant la força per sobre del centre de gravetat, amb les precaucions que s'assenyalen en l'apartat

corresponent dels enderrocs en general.

Enderroc de volta. S’ apuntalaran i es contrarestaran les empentes; seguidament es descarregarà tot el

farciment o càrrega superior. Previ estintolament de la volta, es començarà el seu enderroc per la clau,

continuant simètricament cap a les arrencades en les voltes de canó i en espiral per a les voltes a la catalana.

Enderroc de bigues i jàsseres. En general, s'hauran enderrocat de forma prèvia tots els elements de la planta

superior, fins i tot murs, pilars i forjats. Es suspendrà o apuntalarà prèviament la biga o la porció de boga a

enderrocar i es tallaran després els seus extrems.

No es deixaran mai bigues en voladís sense apuntalar. En bigues de formigó armat és convenient controlar, si

és possible, la trajectòria de la direcció de les armadures per tal d’evitar moments o torsions no previstes.

Enderroc de suports. En general, s'hauran enderrocat de forma prèvia tots els elements que arribin a ells per la

seva part superior, com per exemple bigues, forjats reticulars, etc. Es suspendrà o apuntalarà el suport i,

posteriorment, es tallarà o desmuntarà inferiorment. Si és de formigó armat, es tallaran les armadures d'una de

les cares després d'haver-lo atirantat i, per embranzida o tracció, farem caure el pilar, tallant després les

armadures de l'altra cara. Si és de fusta o acer, per tall de la base i el mateix sistema anterior. No es permetrà

bolcar-los bruscament sobre forjats; en planta baixa es tindrà cura que la zona de bolcada estigui lliure

d'obstacles i de personal treballant i, tanmateix, s’atirantaran per tal de controlar on han de caure.

Enderroc de forjats. S’enderrocaran, per regla general, després d'haver suprimit tots els elements situats per

sobre del seu nivell, fins i tot suports i murs. Els elements en voladís s'hauran apuntalat prèviament, així com els

trams de forjat en s’hi observin cediments. Els voladissos seran, en general, els primers elements a enderrocar,

tallant-los a feixes exteriors respecte de l'element resistent sobre el que es recolzen. Els talls del forjat no

deixaran elements en voladís sense apuntalar convenientment. Les càrregues que suporti tot estintolament o

apuntalament es transmetran al terreny o a elements estructurals o forjats en bon estat sense sobrepassar, en

cap moment, la sobrecàrrega admissible per a la qual es van edificar. Quan existeixi material de farciment

solidari amb el forjat s’enderrocarà tot el conjunt simultàniament.

Forjats de biguetes. Si el forjat és de fusta, després de descobrir les biguetes s'observarà l'estat dels seus caps per si estiguessin en mal estat, sobretot en les zones pròximes a baixants, cuines, banys o bé quan es trobin en

contacte amb xemeneies. S’enderrocarà l’entrebigat a banda i banda de la bigueta sense afeblir-la i, quan sigui

semibigueta, sense trencar la seva capa de compressió. Les biguetes de forjat no es desmantellaran fent

palanca sobre la biga mestra sobre la qual es recolzen, sinó sempre per tall en els extrems estant apuntalades o

correctament suspeses. Si les biguetes són d'acer, hauran de tallar-se els caps amb oxitall, amb la mateixa

precaució anterior. Si la bigueta és contínua, abans del tall es procedirà a estintolar l'obertura de les crugies o

trams que queden pendents de ser tallats.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Lloses de formigó. Les lloses de formigó armades en un sentit es tallaran, en general, en franges paral·leles a

l'armadura principal de manera que els trossos resultants siguin desmuntables pel mitjà previst a aquest efecte.

Si l'evacuació es realitza mitjançant grua o per una altre mitjà mecànic, una vegada suspesa la franja es tallaran

els seus suports. Si l'evacuació es realitzés per mitjans manuals, a més del major trossejat de peces,

s’apuntalarà tot element abans de procedir al tall de les armadures. En suports continus, amb prolongació

d'armadures a altres trams o crugies, abans del tall es procedirà a apuntalar l'obertura de les crugies o trams

que queden pendents de ser tallats. Les lloses de formigó armades en dos sentits es tallaran, en general, per

requadres començant pel centre i seguint en espiral, deixant per al final les franges que uneixen els àbacs o

capitells entre suports. Prèviament s'hauran apuntalat els centres dels requadres contigus. Posteriorment es

tallaran les franges que queden sense tallar i finalment els àbacs.

Enderroc de fonaments. Depenent del material que estiguin formats, pot dur-se a terme l’enderroc o bé amb la

utilització de martells pneumàtics de maneig manual, o bé mitjançant martell picador mecànic (o

retroexcavadora quan la maçoneria - generalment en edificis molt vells- es troba escassament travada pels

morters que l'aglomeren) o bé mitjançant un sistema explosiu. Si es realitza per mitjà d'explosió controlada se

seguiran amb molta cura totes les mesures específiques que s'indiquen en la normativa vigent. S'emprarà

dinamita i explosius de seguretat, situant al personal laboral i a tercers a cobert de l'explosió. Si l’enderroc es

realitza amb martell pneumàtic compressor, s'anirà enretirant l'enderroc a mesura que es va demolint el

fonament.

Obertura de regates, forats o trepants. Els treballs d'obertura de trepants o forats en murs de formigó en massa

o armat amb missió estructural seran duts a terme per operaris especialitzats en el maneig dels equips

perforadors. Si resulta necessari tallar armadures o pot quedar afectada l'estabilitat de l'element, hauran de

realitzar-se les fixacions i estintolaments que assenyali la D.F.; i aquests no es retiraran mentre no s'hagi dut a

terme el posterior reforç del buit o buits practicats. La utilització de compressors, martells pneumàtics, elèctrics

o qualsevol mitjà auxiliar que produeixi vibracions haurà de ser prèviament autoritzat per la D.F.

Enderroc de sanejament. Abans d'iniciar aquest tipus de treballs, es desconnectarà l'entroncament de la canal o

canonada al col·lector general i s’obturarà l'orifici resultant. Seguidament s'excavaran les terres per mitjans

manuals fins a descobrir el clavegueró, seguidament es desmuntarà la conducció. Quan no es pretengui

recuperar cap element del mateix, i no existeixi impediment físic, es pot portar a terme l’enderroc per mitjans

mecànics, una vegada duta a terme la separació clavegueró-col·lector general. S'indicarà si han de ser

recuperades les tapes, reixetes o elements anàlegs d'arquetes i albellons.

Enderroc d'instal·lacions Els equips industrials es desmuntaran, en general, seguint l'ordre invers al que es va

seguir a l’hora d'instal·lar-los, sense afectar a l'estabilitat dels elements resistents als quals puguin estar units. En

els supòsits que no es pretengui recuperar cap element dels que es van utilitzar en la formació de conduccions i

canalitzacions, i quan així s'estableixi a la D.T., podran enderrocar-se de forma conjunta amb l'element

constructiu en el que se situïn.

1.4 Enderroc de tancaments (interior i exterior, inclou fusteries)

Treballs destinats a la demolició de façanes, particions i fusteries d’una edificació .

Execució

Condicions prèvies

Es tindran en compte les prescripcions del subsistema enderrocs. Es taparan els embornals dels baixants, per

prevenir possibles obturacions.

Fases d’execució

L'ordre, forma d'execució i els mitjans a utilitzar de cadascuna de les parts descrites en aquest capítol

s'ajustaran a les prescripcions establertes a la D.T. i sota les ordres de la D. F. En defecte d'això, es tindran en

compte les consideracions que es detallen:

Enderroc de façanes. Es podrà desmuntar la totalitat dels tancaments prefabricats quan no s'afebleixin els

elements estructurals. L’enderroc d'aquests elements constructius, es podrà dur a terme per mitjans mecànics,

sempre que es donin les circumstàncies que condicionen la utilització dels mateixos i que s'assenyalen en

l'apartat corresponent dels enderrocs en general.

Enderroc d’envans interiors. L’enderroc dels envans de cada planta es durà a terme abans d’enderrocar el forjat

superior per tal d’evitar que, amb la retirada d'aquests, puguin desplomar-se; també perquè l’enderroc del forjat

no es vegi afectat per la presència d'ancoratges o suports no coneguts sobre aquests envans. Quan el forjat

presenti una fletxa considerable, no es retiraran els envans que hi graviten a sobre sense haver-lo apuntalat

prèviament. El sentit de l'enderroc dels envans serà de dalt cap baix. A mesura que avanci l’enderroc dels

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

envans, s’aniran retirant els bastiments de la fusteria interior. En els envans que comptin amb revestiments de

tipus ceràmic (enrajolats, ...) es podrà dur a terme l’enderroc de tot l'element en conjunt. Segons les

circumstàncies, la D. F. indicarà que es trossegin els paraments mitjançant talls verticals i la bolcada posterior

s'efectuarà per embranzida, tenint cura que el punt d'embranzida estigui per sobre del centre de gravetat del

parament a tombar, per tal d’evitar la seva caiguda cap al costat contrari. No es deixaran envans sense travar en

zones exposades a l'acció de forts vents quan superin una alçada superior a vint vegades el seu gruix.

Arrencada de fusteries i elements varis. Els bastiments es desmuntaran, normalment, quan s’hagi d’enderrocar

l'element estructural en el que estiguin situats. Quan es retirin fusteries i serralleries en plantes inferiors a la que

s'està demolint, no s'afeblirà l'element estructural on estiguin situades. En general, es desmuntaran sense

trossejar els elements que puguin produir talls o lesions com vidres i aparells sanitaris. El trossejament d'un

element es realitzarà per peces, la grandària de les quals permeti el seu maneig per una sola persona.

SUBSISTEMA MOVIMENTS DE TERRES

Comprèn totes les operacions prèvies en el terreny, necessàries per a l'execució de l'obra.

1 NETEJA DEL TERRENY

Aquest treball consisteix en extreure i retirar de la zona d’excavació, qualsevol material de rebuig o no

aprofitable, així com l’excavació de la capa superior dels terrenys conreables o amb vegetació, per mitjans

mecànics o manuals, per tal d’obtenir una superfície regular definida pels plànols on es puguin realitzar

posteriors excavacions.

Normes d’aplicació

Residus. Llei 6/93, de 15 juliol , modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny.

Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos. O. MAM/304/2002 ,de

8 febrero

Residuos. Ley 10/1998, ley de residuos.

Residuos. Construcción y demolición. RD 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y

gestión de los residuos de construcción y demolición. (BOE 13.02.2008).

Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat

pel D. 161/2001, de 12 juny D. 259/2003 (DOGC: 30/10/2003) correcció d’errades: (DOGC: 6/02/04)

Ecoeficiència. Regulació criteris ambientals i ecoeficiència en edificis. D 21/2006 (DOGC 16.2.2006)

Components

Qualsevol material de rebuig o no aprofitableTerra vegetalSubproductes forestals

Execució

Condicions prèviesLa seva execució inclou les operacions d’excavació i retirada dels materials objecte de

l'esbrossada. Tot això realitzat d'acord amb les presents especificacions i amb les dades que sobre el particular

inclou la D.T. i les ordres de la D.F.

Fases d’execucióExecució dels materials objecte de l'esbrossada. Les operacions d’extracció i retirada s'efectuaran amb les precaucions necessàries per aconseguir unes condicions de seguretat suficients i evitar

danys en el personal de l’obra, en les edificacions veïnes existents i a tercers, d'acord amb el que, sobre el

particular, ordeni la D.F., la qual designarà i marcarà els elements que s'hagin de conservar intactes.Per a evitar

el deteriorament dels arbres que hagin de conservar-se, es procurarà que els que s'han de tirar a terra caiguin

cap al centre de la zona objecte de neteja. Quan sigui necessari evitar danys a altres arbres, al tràfic per

carretera o ferrocarril o a estructures pròximes, els arbres s'aniran trossejant per la seva brancada i tronc

progressivament. Si per a protegir aquests arbres o altra vegetació destinada a romandre en un lloc, es precisa

aixecar barreres o utilitzar qualsevol altre mitjà, els treballs corresponents s'ajustaran al que, sobre el particular,

ordeni la D.F. Aquells arbres que ofereixin possibilitats comercials, seran esporgats i netejats; tallats en trossos

adequats i finalment emmagatzemats acuradament, separats dels munts no aprofitables. Els treballs es

realitzaran de manera que produeixin la menor molèstia possible als ocupants de les zones pròximes a les

obres. Cap fita/marca de propietat o punt de referència de dades topogràfiques de qualsevol classe, serà feta

malbé o desplaçada, fins que un agent autoritzat hagi referenciat d'alguna altra manera la seva situació o n’hagi

aprovat el desplaçament.Simultàniament a les operacions d'esbrossada, es podrà excavar la capa de terra

vegetal, que es transportarà al dipòsit autoritzat o s'arreplegarà en les zones on indiqui la DF.

Retirada dels materials objecte de l’esbrossada. Tots els subproductes forestals, excepte la llenya de valor comercial, seran gestionats per un agent autoritzat en aquest tipus de residus, d'acord amb el que, sobre el

particular, ordeni la D. F.

Amidament i abonament

m² d’esbrossats i preparats, el preu inclou la càrrega i transport a dipòsit autoritzat, de l’esbrossada i altres

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

materials de rebuig, i totes les operacions esmentades en l'apartat anterior; inclourà també les possibles

excavacions i reblerts motivats per l’existència de sòls inadequats que, a judici de la D.F., sigui necessari

eliminar per a poder iniciar els treballs de fonamentació.

Es considerarà que abans de presentar l'oferta econòmica, el contractista i/o constructor haurà visitat i estudiat

de forma suficient els terrenys sobre els quals s'ha de construir, i que haurà inclòs en el preu de l'oferta tots els

treballs de preparació, que s'abonaran al preu únic definit en el contracte i que en cap cas podran ésser objecte

d'increment.

2 EXPLANACIONS, BUIDATS I BUIXARDATS

Explanació és el conjunt d'operacions de desmunts o rebliments necessaris per anivellar les zones on hauran

d'asseure's les construccions, incloent plataformes, talussos i cunetes provisionals o definitives.

Desmunt és l'operació consistent en el rebaix del terreny.

Rebliment és l’operació consistent en omplir de terres, fins arribar als nivells previstos a la D.T.

Buidat és l'excavació delimitada per unes mesures, definides a la D.T., per l'aprofitament de les parts baixes de

l'edifici, com soterrani, garatges, dipòsits o altres utilitzacions.

Un cop realitzades totes les operacions de moviment de terres es realitzarà el buixardat, a fi d'aconseguir

l'acabat geomètric de tota l’explanació, desmuntatge, buidat o reblert.

Normes d’aplicació

Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción

de explanaciones, drenajes y cimentaciones. Orden FOM/1382/2002.

UNE. UNE 7-377.75, UNE 7-738.75.

Components

Terres de préstec o pròpies.

Característiques tècniques mínimes

En el cas de terres de préstecs, una vegada eliminat el material inadequat, es realitzaran els assaigs necessaris

per a la seva aprovació segons indiqui la D.F. Els sobrants de terra de les explanacions tindran forma regular per

afavorir l’escorrentia d’aigües i per evitar esfondraments i perill per a les construccions annexes.

Control i acceptació

A la recepció de les terres tant pròpies com de préstec, es comprovarà que no siguin expansives, ni

contaminant, ni amb restes vegetals.

Execució

Condicions prèvies

Es comprovaran i rectificaran les alineacions i rasants, així com l'amplada de les explanacions, refinament de

talussos en els desmuntatges i terraplens, neteja i refinat de cunetes i explanacions, en les coronacions de

desmuntatges i en el començament de talussos.

Fases d’execució

Si durant les excavacions apareixen brolladors d’aigua o filtracions motivades per qualsevol causa, s'executaran

els treballs que ordeni la D.F., i es consideraran inclosos en els preus d'excavació. La unitat d'excavació inclourà

l'ampliació, millora o rectificació dels talussos de zones de desmuntatge, així com el seu refinat i l'execució de

cunetes provisionals o definitives. S’utilitzaran malles de retenció per prevenir la caiguda de blocs segons el CTE

DB SE-C punt 7.2.2.2.

Control i acceptació

Es farà un control dels moviments de la excavació, del nivell freàtic i de les propietats del terreny posteriorment

a la millora.

Anàlisi de les inestabilitats de les estructures soterrades a causa de trencaments hidràulics.

Es realitzaran les comprovacions corresponents en cada un dels següents capítols:

Dimensions del replanteig, 1 cada 50m de perímetre.

Alçada de la franja excavada, 1 cada 200 m3 .

Anivellació de l’explanada, 1 cada 1000 m2 de terreny.

Amidament i abonament

m3 realment reomplerts, amidats per diferència entre els perfils presos abans i després dels treballs d’excavació.

m3 realment excavats, amidats per diferència entre els perfils presos abans i després dels treballs d’excavació.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

No són abonables, despreniments ni augments de volum sobre les seccions que prèviament s'hagin fixat en

aquesta D.T.

Per a l'efecte dels amidaments de moviment de terra, s'entén per metre cúbic d'excavació, el volum

corresponent a aquesta unitat, referida al terreny, tal com es trobi on s'hagi d'excavar. Les operacions de

buixardats es consideren incloses en el preu de moviment de terres.

S'entén per volum de terraplè o reblert, el que correspon a aquestes obres després d'executades i consolidades.

En tots els casos, els buits que quedin entre les excavacions i les fàbriques, inclosos els resultants dels

despreniments, s'hauran d’omplir amb el mateix tipus de material o el que indiqui la D.F., sense que el

Contractista i/o constructor rebi per això cap quantitat addicional, sense increment de cost.

S'entén que els preus de les excavacions comprenen, a més de les operacions i despeses indicades:

instal·lacions, subministrament i consum d'energia per a enllumenat i força, subministrament d'aigües,

ventilació, utilització de tota mena de maquinària, amb totes les seves despeses i amortització, transport a

qualsevol distància de materials, maquinària,... que siguin necessaris, etc., així com els entrebancs produïts per

les filtracions o per qualsevol altre motiu.

Quan les excavacions arribin a la rasant definida, els treballs que s'executaran per a deixar l'esplanada refinada,

compactada i totalment preparada per a iniciar les obres, estaran inclosos en el preu unitari de l'excavació. Si

l'esplanada no compleix les condicions de capacitat portant necessàries, la D.F., podrà ordenar una excavació

addicional, que serà amidada i abonada mitjançant el mateix preu definit per a totes les excavacions.

Les excavacions es consideraran no classificades i es defineixen amb el preu únic per a qualsevol tipus de

terreny. L'excavació especial de talussos en roca, s'abonarà al preu únic definit d'excavació.

En cas de trobar-se fonaments enterrats o altres construccions, es considerarà que s'inclouen en el concepte

d'excavació tot tipus de terreny.

3 REBLERTS I TERRAPLENS

Reblerts i terraplens són les masses de terra o d'altres materials amb els quals s'omplen i compacten forats i

talussos, s'anivellen terrenys o es porten a terme obres similars.

Les diferents capes o zones que els componen són:

Fonament, zona que està per sota de la superfície neta del terreny.

Nucli, zona que comprèn des del fonament fins a la coronació.

Coronació, capa superior amb un gruix de 50 cm.

Normes d’aplicació

Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). O. 06.02.1976.

Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). O. 28.09.1989.

UNE. UNE 7-377.75, UNE 7-738.75

Components

Terres procedents de la pròpia excavació o en préstec autoritzats per la D.F.

Control i acceptació.

Prèvia a l’extensió del material es comprovarà que és homogeni i amb humitat adequada per a evitar

segregació en la posta en obra per obtenir la compactació exigida, segons CTE DB SE-C, punt 7.3.4. , en aquest

punt també es diu que el grau de compacitat s’especificarà com a percentatge del obtingut com a màxim en un

assaig de referència com el Proctor.

El suport. L'excavació de la rasa o pou presentarà un aspecte cohesiu, amb fons nets i perfilats, segons el CTE

DB SE-C punt 4.5.3.

L'equip necessari per a efectuar la compactació el determinarà la D.F., en funció de les característiques del

material a compactar, segons el tipus d'obra, sense alterar el subsòl natural, segons el CTE DB SE-C punt 7.3.3.

El contractista i/o constructor podrà utilitzar un equip diferent; per això necessitarà l'autorització, escrita i/o

reflectida en el Llibre d’Ordres.

Execució

El fonament del reblert es prepararà de forma adequada per a suprimir les superfícies de discontinuïtat, segons

CTE DB SE-C punt 7.3.1. A continuació s'estendrà el material a base de tongades, de gruix uniforme,

suficientment reduït, per tal que, amb els mitjans disponibles, s'obtingui en tot el seu gruix el grau de

compactació exigit, segons projecte i/o instruccions de la D.F. Els materials de cada tongada seran de

característiques uniformes i si no ho són, s'aconseguirà aquesta uniformitat, barrejant-se convenientment amb

els mitjans adequats. No s'estendrà cap tongada mentre no s'hagi comprovat que la superfície subjacent

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

compleix les condicions exigides i, per tant, sigui autoritzada la seva estesa per la D. F, segons CTE DB SE-C

punt 7.3.3. Quan la tongada subjacent s'hagi reblanit per una humitat excessiva, no s'estendrà la següent. Per la

selecció del material de reblert es tindran en compte els aspectes enumerats al CTE DB SE-C, punt 7.3.2.

Control i acceptació

Es farà un control dels moviments de la excavació, del nivell freàtic i de les propietats del terreny posteriorment

a la millora.

Anàlisi de les inestabilitats de les estructures soterrades a causa de trencaments hidràulics.

Es realitzaran les comprovacions corresponents en cada un dels següents capítols:

Densitat in situ tant del nucli com la coronació del replè, 1 cada 1000 m2

Anivellació de l’explanada, 1 cada 1000 m2

Amidament i abonament

m3 realment executats i compactats en el seu perfil definitiu, amidats per diferència entre perfils presos abans i

després dels treballs de formació de reblerts i terraplens. Si el material a utilitzar és, en algun moment, el que

prové de les excavacions, el preu del reblert inclourà la càrrega, compactació i transport.

En cas que el material provingui de préstecs, el preu corresponent inclou l'excavació, càrrega, transport, estesa,

humectació, compactació, anivellació i cànon de préstec corresponent.

Quan sigui necessari obtenir els materials per a formar terraplens de préstecs exteriors al polígon, el preu del

terraplè inclourà el Cànon d'extracció, càrrega, transport a qualsevol distància i la resta d'operacions

necessàries per a deixar totalment acabada la unitat del terraplè. El contractista i/o constructor haurà de

localitzar les zones de préstecs, obtenir els permisos i llicències que siguin necessaris i, abans de començar les

excavacions, haurà de sotmetre a l'aprovació de la D.F., les zones de préstec, a fi de determinar si la qualitat

dels sòls és suficient. La necessitat d'emprar sòls seleccionats serà a criteri de la D.F., i no podrà ser objecte de

sobrecost.

Si a judici de la D.F., els materials emprats no són aptes per a la formació de terraplens i reblerts, s’extrauran i es

transportaran a dipòsit autoritzat, sense que això sigui motiu de sobrecost.

4 EXCAVACIÓ DE RASES I POUS

Comprèn totes les operacions necessàries per tal d'obrir les rases definides per a l'execució del clavegueram,

l'abastament d'aigua i la resta de les xarxes de serveis; definits a la D.T., així com les rases i pous necessaris per

a fonaments o drenatges.

Normes d’aplicació

Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). O. 06.02.1976.

Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). O. 28.09.1989.

Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción

de explanaciones, drenajes y cimentaciones. Orden FOM/1382/2002.

Reglamento General de Normas Básicas de Seguridad Minera. RD. 863/1985,

Instrucción Técnica Complementaria del capítulo X del Reglamento de Normas Básicas de Seguridad

Minera. O. 20.03.1986.

Components

Apuntalaments amb taulons i puntals col·locats a les parets per a sostenir i evitar l’esfondrament de l’excavació.

Maquinària: pala carregadora, compressor, retroexcavadora, martell pneumàtic, motoanivelladora, etc.

Materials auxiliars: bomba d’aigua, etc.

Control i acceptació.

Prèvia a l’extensió del material es comprovarà que és homogeni i amb humitat adequada per a evitar

segregació en la posta en obra per obtenir la compactació exigida, segons CTE DB SE-C, punt 7.3.4. , en aquest

punt també es diu que el grau de compacitat s’especificarà com a percentatge del obtingut com a màxim en un

assaig de referència com el Proctor.

El suport. L'excavació de la rasa o pou presentarà un aspecte cohesiu, amb fons nets i perfilats, segons el CTE

DB SE-C punt 4.5.3.

L'equip necessari per a efectuar la compactació el determinarà la D.F., en funció de les característiques del

material a compactar, segons el tipus d'obra, sense alterar el subsòl natural, segons el CTE DB SE-C punt 7.3.3.

El contractista i/o constructor podrà utilitzar un equip diferent; per això necessitarà l'autorització, escrita i/o

reflectida en el Llibre d’Ordres.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Execució

Les excavacions s'executaran d'acord amb la D.T. i amb les dades obtingudes del replanteig general de les

obres, els plànols de detall i les ordres de la D.F.

La excavació s’haurà de fer amb molta cura perquè la alteració de les característiques mecàniques del sòl sigui

la mínima i encara que el terreny ferm es trobi molt superficial es convenient profunditzar entre 50 i 80 cm per

sota la rasant, segons CTE DB SE-C punt 4.5.1.3.

Les excavacions es consideraran no classificades i es definiran en un sol preu per a qualsevol tipus de terreny.

L'excavació de roca i l'excavació especial de talussos en roca s'abonaran al preu únic definit d'excavació.

Control i acceptació

Es farà un control dels moviments de la excavació, del nivell freàtic i de les propietats del terreny posteriorment

a la millora.

Anàlisi de les inestabilitats de les estructures soterrades a causa de trencaments hidràulics.

Amidament i abonament

m3 realment excavats; el preu corresponent inclou el subministrament, transport, manipulació i ús de tots els

materials, maquinària, mà d'obra necessària per a la seva execució, la neteja i esbrossada de tota la vegetació,

la construcció d'obres de desguàs per a evitar l'entrada d'aigües, la construcció dels apuntalaments i els calçats

que es necessitin, els transports dels productes extrets al lloc d'ús, dipòsits autoritzats, indemnitzacions que

calguin i arranjament de les àrees afectades. El preu de les excavacions comprèn, també, els apuntalaments i

excavacions saltejades a trams que siguin necessaris i el transport de les terres a un dipòsit autoritzat a

qualsevol distància. La D.F. podrà autoritzar, si és possible, l'execució de sobre-excavacions per evitar les

operacions d'apuntalament, però els volums sobre-excavats no seran objecte d'abonament. Quan, durant els

treballs d'excavació apareguin serveis existents, independentment d'haver-se contemplat o no en el projecte, els

treballs s'executaran amb mitjans manuals per no fer malbé aquestes instal·lacions, completant-se l'excavació

amb el calçat o penjat, en bones condicions, de les canonades d'aigua, gas, clavegueram, instal·lacions

elèctriques, telefòniques, etc. o qualsevol altre servei que sigui precís descobrir, sense que el contractista i/o

constructor tingui cap dret a pagament per aquests conceptes. Si per qualsevol motiu és necessari executar

excavacions de diferent alçada o amplada que les definides en el projecte, segons instruccions de la D.F.,

aquests treballs no seran causa de nova definició de preu.

5 TRANSPORT DE TERRES

Operacions de càrrega, transport i abocament de terres, material d’excavació i residus que es generen durant el

procés de moviment de terres. Així com les operacions de tria de materials sobrants i de rebuig, fins a dipòsit

autoritzat o a la mateixa obra.

Normes d’aplicació

Residus. Llei 6/93, de 15 juliol , modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny.

Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos. O. MAM/304/2002 ,de

8 febrero

Residuos. Ley 10/1998, ley de residuos.

Residuos. Construcción y demolición. RD 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y

gestión de los residuos de construcción y demolición. (BOE 13.02.2008).

Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat

pel D. 161/2001, de 12 juny D. 259/2003 (DOGC: 30/10/2003) correcció d’errades: (DOGC: 6/02/04)

Ecoeficiència. Regulació criteris ambientals i ecoeficiència en edificis. D 21/2006 (DOGC 16.2.2006)

Sobre la prevención y reducción de la contaminación del medio ambiente producida por el amianto. RD

108/1991.

Catàleg de residus de Catalunya. D. 34/1996.

Components

Terres. Es considera un increment per esponjament d'acord amb els criteris següents: Excavacions en terreny

fluix: 15%. Excavacions en terreny compacte: 20%. Excavacions en terreny de trànsit: 25%. Excavacions en roca:

25%.

Residus de la construcció. Es considera un increment per esponjament d'un 35%.

Execució

Totes aquelles terres, així com els materials que la D.F. declari de rebuig, els carregarà i els transportarà el

contractista i/o constructor fins a dipòsit autoritzat.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, pel material que es desitgi transportar, proveït dels elements

que calen per al seu desplaçament correcte. Durant el transport s'ha de protegir el material de manera que no

es produeixin pèrdues en els trajectes utilitzats.

Amidament i abonament

m³ de volum amidat amb el criteri de la partida d'obra d'excavació que li correspongui, incrementat amb el

coeficient d'esponjament indicat en el present plec, o qualsevol altre acceptat prèviament i expressament per la

D.F. La unitat d'obra no inclou les despeses d'abocament ni de manteniment de l'abocador.

SISTEMA ESTRUCTURA

SUBSISTEMA SOTA-RASANT FONAMENTS

Els fonaments són aquells elements estructurals que transmeten les càrregues de l'edificació al terreny de

sustentació. Han de dotar a l’edifici d’un comportament estructural adient enfront a les accions i a les influències

previsibles en situacions normals i accidentals, amb la seguretat que s’estableix amb la normativa del CTE DB

SE-C Seguretat Estructural, Fonaments

1 FONAMENTACIÓ DIRECTA

Quan les condicions ho permetin s’utilitzaran fonamentacions directes, que repartiran les càrregues d’estructura

en un pla de recolzament horitzontal. Habitualment aquesta classe de fonamentació es construirà a poca

profunditat de la superfície, pel que també són conegudes com a fonamentacions superficials.Les

fonamentacions directes s’utilitzaran per transmetre al terreny les càrregues d’un o varis pilars de l’estructura,

dels murs de càrrega o de contenció de terres en els soterranis, o de tota l’estructura. Podran utilitzar-se els

següents tipus principals de fonamentacions directes: sabates aïllades, sabates combinades, sabates contínues,

pous de fonamentació, engraellats i lloses, segons normativa DB SE-C, punt 4.

Normes d’aplicació

Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB SE-AE, DB SE-C, DB HS 1, DB HE 1.

Instrucción de Formigó Estructural, EHE. RD 2661/1998.

Norma de Construcció Sismoresistent: part General i Edificació, NCSE-02. RD 997/2002.

Recobriments galvanitzats en calent sobre productes, peces i articles diversos construïts o fabricats amb

acer o altres materials ferris. RD 2351/1985.

Especificacions tècniques dels tubs d’acer inoxidable soldades longitudinalment. RD 2605/1985.

Armadures actives d’acer per a formigó pretensat. RD 2365/1985.

Criteris per la realització de control de producció dels formigons fabricats a la central. BOE. 8; 09.01.96.

UNE. Per a llots, formigó i acer. UNE EN 1538:2000.

1.1 Tipus d’elements

1.1.2 Sabates aïllades.

Elements de formigó en massa o armat, amb planta quadrada o rectangular, com a fonamentació de suports

pertanyents a estructures d'edificació, sobre sòls homogenis d’estratigrafia sensiblement horitzontal.

Les sabates aïllades són els fonaments d'aquells elements estructurals que transmeten esforços puntuals en el

terreny. El dimensionat i armat de les sabates aïllades queda fixat a la D.T. segons el CTE DB SE-C, punt 4.1.1

Components

Formigó en massa o armat, barres corrugades d’acer i malles electrosoldades d’acer, de resistència, dosificació

i característiques físiques i mecàniques indicades a la D.T.

Control i acceptació

Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i d’assaigs en cada un dels capítols següents:

formigó, aigua i llots

Execució

Condicions prèvies

Localització i traçat de les instal·lacions dels serveis que existeixin, i les previstes per a l'edifici en la zona de

terreny on es va a actuar. S'estudiaran les soleres, arquetes dempeus del pilar, sanejament en general, etc.,

perquè no s'alterin les condicions de treball o es donin, per possibles fugides, vies d'aigua que produeixin

rentats del terreny amb el possible descalç del fonament.

Estudi geotècnic del terreny segons el CTE DB SE-C, punt 3.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Fases d’execució

Formigó de neteja. Sobre la superfície del terreny es disposarà una capa de formigó de regularització, de baixa

dosificació, de 10 cm d'espessor. El formigó de neteja, en cap cas servirà per a anivellar quan en el fons de

l'excavació existeixen fortes irregularitats. Els engraellats o armadures que es col·loquin en el fons de les

sabates, es donaran suport sobre tacs de morter ric que serveixin d'espaiadors. No es donaran suport sobre

lliteres metàl·liques que després del formigonat quedin en contacte amb la superfície del terreny, per facilitar

l'oxidació de les armadures. El cantell mínim a la vora de les sabates no serà inferior a 35 cm, si són de formigó

en massa, ni a 25 cm, si són de formigó armat. L'armadura amatent a la cara superior, inferior i laterals no

distarà més de 30 cm. Les distàncies màximes dels separadors seran de 50 diàmetres o 100 cm, per a les

armadures de l’engraellat inferior i de 50 diàmetres o 50 cm, per a les armadures de l’engraellat superior. És

convenient col·locar també separadors a la part vertical de ganxos o patilles per a evitar el moviment horitzontal

de la graella del fons. Posada a terra. El formigó s’abocarà mitjançant conduccions apropiades des de la

profunditat del ferm fins a la cota de la sabata. Les sabates aïllades es formigonaran d'una sola vegada.

Amidament i abonament

m3 executats, incloent en el preu tan el treball de posta a l'obra, preparació del terreny, materials, així com la

maquinària i els elements auxiliars necessaris. No s’inclou l’excavació ni l’encofrat, la seva col·locació i retirada.

Kg d'acer muntat en sabates aïllades. Acer del tipus i diàmetre especificats, incloent cort, col·locació i despunts.

m3 de formigó en massa o per a armar en sabates aïllades. Amidat el volum a excavació teòrica plena, formigó

de resistència o dosificació especificades.

m3 de formigó armat en sabates aïllades. Formigó de resistència o dossoficació espedificades, amb una quantia

mitja del tipus d'acer especificada, fins i tot retallades, separadors, filferro de lligat, posada en obra, vibrat i curat

del formigó.

m² de capa de formigó de neteja a la base de la fonamentació. De l'espessor determinat, de formigó de

resistència o dosificació especificades, posat en obra.

1.1.3 Lloses

Les lloses són els fonaments d'aquells elements estructurals que necessitin tenir assentaments uniformes o que

el terreny que rep les càrregues tingui poca capacitat portant, executades amb formigó armat. A la D.T. s'indica,

el dimensionat i l'armat de les lloses. Són també fonamentacions realitzades mitjançant plaques horitzontals de

formigó armat, les dimensions del qual en planta són molt grans comparades amb el seu espessor, sota suports

i murs pertanyents a estructures d'edificació, segons el CTE DB SE-C, punt 4.1.5.

Components

Formigó en massa o armat, barres corrugades d’acer i malles electrosoldades d’acer, de resistència, dosificació

i característiques físiques i mecàniques indicades a la D.T.

Control i acceptació

Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i d’assaigs en cada un dels capítols següents:

formigó,aigua i llots

Execució

Condicions prèvies

Localització i traçat de les instal·lacions dels serveis que existeixin, i les previstes per a l'edifici en la zona de

terreny on es va a actuar.

Estudi geotècnic del terreny segons el CTE DB SE-C, punt 3.

Condicions de disseny

Ha de procurar-se que la planta de les lloses sigui bastant regular, evitant entrants, angles aguts, etc., per a les

sol·licitacions anòmales que puguin donar lloc. És convenient que les llums entre pilars no siguin molt diferents i

que les càrregues no variïn en més del 50% d’uns pilars a uns altres. Si en un edifici hi ha zones desigualment

carregades o les lloses han de tenir gran longitud, han de separar-se mitjançant juntes. Quan la llosa queda

sota el nivell freàtic es combina normalment amb murs pantalla per a crear un recinte estanc. En casos de

terrenys molt tous de gran espessor, la llosa pot combinar-se amb pilotis flotants per a reduir els assentaments.

Excepte estudi especial, no es realitzaran buits en les lloses de fonamentació, evitant-se les conduccions

enterrades sota la mateixa.

Fases d’execució

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Formigó de neteja. Sobre la superfície del terreny es disposarà una capa de formigó de neteja de 10 a 20 cm,

sobre la qual es disposaran les armadures amb els corresponents separadors de morter. El curat del formigó de

neteja es perllongarà durant 72 hores.

Col·locació de les armadures i formigonat. El cantell mínim en la vora dels elements de fonamentació de

formigó armat no serà inferior a 25 cm. L'armadura col·locada a la cara superior, inferior i laterals no distarà més

de 30 cm. Les distàncies màximes dels separadors seran de 50 Ø o 100 cm, per a les armadures de l’engraellat

inferior i de 50 Ø o 50 cm, per a les armadures de l’engraellat superior, segons l'article 66.2 de la Instrucción EHE.

El formigonat es realitzarà, si pot ser, sense interrupcions que puguin donar lloc a plànols de debilitat. En cas

necessari, les juntes de treball han de situar-se en zones llunyanes als pilars, on menors siguin els esforços

tallants. En lloses de gran cantell es controlarà la calor d'hidratació del ciment, ja que pot donar lloc a fissures i

guerxament de la llosa.

Control i acceptació

La unitat i freqüència d’inspecció serà de dues vegades per cada 1000m² . Comprovació de cotes entre eixos de

suports i murs. Separació de l’armadura inferior del fons (tac de morter, 5cm) i distància entre juntes de retracció

no major de 16m, al formigonat continu de les lloses.

Amidament i abonament

m3 executats, incloent-hi els treballs auxiliars de preparació, el subministrament i la col·locació del formigó,

armats i formació de junts.

kg d'acer muntat. Acer del tipus i diàmetre especificats, incloent tall, col·locació i despunts.

m3 de formigó en massa o per a armar. Amidat el volum a excavació teòrica plena, formigó de resistència o

dosificació especificades, posat a l’obra.

m3 de formigó armat. Formigó de resistència o dosificació especificats, amb una quantia mitja del tipus d'acer

especificada, fins i tot retallades, separadors, filferro de lligat, posada en obra, vibrat i curat del formigó.

m² de capa de formigó de neteja a la base de la fonamentació. De l'espessor determinat, de formigó de

resistència o dosificació especificats, posat en obra.

1.1.3 Murs de Contenció

Els murs de contenció són elements destinats a establir i mantenir una diferència de nivells en el terreny amb

una pendent de transició superior a la que permetria la resistència del mateix, transmetent a la seva base i

resistint amb deformacions admisibles les corresponents empentes laterals. Els murs podran ser de formigó

armat o en massa, segons el CTE DB SE-C, punt 6.

Components

Formigó en massa o armat, barres corrugades d’acer i malles electrosoldades d’acer, de resistència, dosificació

i característiques físiques i mecàniques indicades a la D.T, elements d’impermeabilització i tipus de drenatge.

Característiques tècniques mínimes

Elements d’impermeabilització, làmines, pintures, productes líquids (polímers i cautxus acrílics, resines o

poliester) i productes de sellat segons el CTE DB HS1,punt 2.1.

Tipus de drenatge , segons els tipus d’impermeabilització s’haurà de col·locar una capa filtrant o arids de reblert

o una capa drenant.

Control i acceptació

Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i d’assaigs en cada un dels capítols següents:

Membrana impermeabilitzant i juntes: perfils d’estanquitat, separadors, selladors, aigua, formigó i llots.

Execució

El formigonat es realitzarà mitjançant tub d’injecció introduït en el llot fins al fons del plafó i de forma contínua.

Un cop acabada l'execució dels plafons, s'enderrocarà el cap per tal de retirar el formigó contaminat amb llot i

es construirà la biga de lligada longitudinal. L’armat s’executarà segons previsions de la D.T.

Condicions prèvies

Es comprovarà que el terreny coincideixi amb el previst en l’informe geotècnic. Els conductes que atravessin el

mur ho faran en direcció normal al fust, col·locant-los sense tallar les armadures. Pels forats de murs amb

diàmetres superiors a 15cm, es sol·licitarà a la D.F. el corresponent permís i un estudi de reforç d’armadures. La

profunditat de recolçament de la fonamentació respecte a la superficie no haura de ser menor a 80 cm, excepte

en murs de molt poca alçada. Es comprobarà la transmitancia tèrmica máxima exigida al mur per formar part

de la envolvent térmica segons el CTE DB HE1.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Fases d’execució

En el fons de l’excavació s’hi disposarà una capa de formigó de neteja de 10 cm d’espessor.

Recobriment de les armadures. Es compliran els recobriments indicats en l’article 37.2.4. de la Instrucció EHE, de

tal manera que els recobriments de l’alçat seran destinats segons hi hagi o no encofrat al trasdossat, essent el

recobriment mínim igual a 7cm, si el trasdossat es formigona contra el terreny.

Formigonat. Abocament del formigó des d’una alçada no superior a 1m, abocant-lo i compactant-se per

tongades de ≤ 50cm d’espessor, no major que la longitud del vibrador, de manera que s’eviti la disgregació del

formigó i els desplaçaments de les armadures. En general, es realitzarà el formigonat del mur en una jornada. Si

es produeixen juntes de formigonat es deixaran queixals, picant la seva superfície fins deixar els àrids al

descobert, que es netejaran i humitejaran, abans de precedir novament al formigonat.

Juntes. En els murs es disposaran: juntes de formigó entre ciment i alçat, juntes de contracció, juntes verticals

per disminuïr els moviments reològics i d’origen tèrmic del formigó, ciment amb distàncies màximes entre 10 i

18 m, i d’alçada amb distàncies màximes de 7,50m. S’executaran disposant materials selladors adequats que

s’embeuran en el formigó i es fixaran amb filferros a les armadures. El gruix serà de 2-3 cm d’espessor.

Curat. La realització d’un adequat curat mantenint humides les superfícies del mur mitjançant el rec directe que

no produeixi rentat o a través d’un material que retingui la humitat, segons l’article 74 de la Instrucció EHE.

Impermeabilització i drenatge. Per impermeabilitzar el trasdossat s’aplicarà una pintura asfàltica sobre la

superfície o, si es requereix una altra impermeabilitat, una tela asfàltica, que es protegirà quan es realitzi el

reomplert del trasdossat , segons el CTE DB HS 1.

Acabats. Per a evitar l’entrada d’aigua d’escorrentia al trasdossat del mur, si no existeix una calçada o vorera

impermeable sobre el reomplert, l’última capa de reomplert es realitzarà amb argila, compactant-la i dotant-la

de pendent cap a una cuneta de recollida d’aigües pluvials que enviï l’aigua fora de les proximitats del mur.

Control i acceptació

Les unitats i freqüència d’inspecció serà de 2 per cada 250m² de mur.

Replanteig. Comprovació de les dimensions en planta de les sabates del mur i rases.

Impermeabilització del trasdossat del mur. Planeïtat del mur. Comprovar una regla de 2m. Col·locació de

membrana adherida. Prolongació de la membrana per la part superior del mur, de 25 cm mínim. Reomplert del

trasdossat del mur. Compactació. Drenatge del mur.

Conservació fins a la recepció de les obres.No es col·locaran càrregues, ni circularan vehicles en les proximitats

del trasdossat del mur. S’evitarà a l’explanada inferior i junt al mur obrir rases paral·leles al mateix.

Amidament i abonament

ml de mur, mesurat a eix del mur a la cota d’arrancada. No s’inclou l’excavació, el material per

impermeabilització de juntes, la impermeabilització superficial, l’apuntalament, l’encofrat, la col·locació i retirada.

m3 de formigó del tipus indicat a la D.T., incloent en el preu la part proporcional d'operacions de vessament,

formació de junts, treballs de neteja i reparació dels paraments quan hagin de restar vistos, enderroc de caps de

plafons, i totes les operacions necessàries per tal d'executar els acabats indicats a la D.T.

Kg d’acer de les armadures realment col·locats, inclosa la seva posada a l'obra.

SUBSISTEMA SOBRE-RASANT ESTRUCTURA

1 ESTRUCTURES DE FORMIGÓ

Conjunt d’elements de formigó armat o pretensat que conformen una estructura destinada a garantir la

resistència i l’estabilitat de l’edifici i la dels seus components en condicions de seguretat, funcionalitat i aspectes

acceptables durant el període de vida útil de l’edifici. Ha de dotar a l’edifici d’un comportament estructural adient

enfront a les accions i a les influències previsibles en situacions normals i accidentals, amb la seguretat que

estableix la normativa DB SE, seguretat estructural i DB SI-Annex C. Formigó Armat.

Normes d’aplicació

Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB SE-AE, DB SE-C, DB SI-Annex C. Formigó Armat, DB HS 1, DB HE

1.

Instrucció de Formigó Estructural, EHE. RD 2661/1998.

Instrucció pel projecte i l’execució de Forjats unidireccionals de Formigó Estructural realitzats amb

elements prefabricats, EFHE. RD 642/2002.

Norma de Construcció Sismoresistent: part General i Edificació, NCSE-02. RD 997/2002.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural dels

sostres d’edificis d’habitatges, NRE-AEOR-93. O 18/1/94.

Recobriments galvanitzats en calent sobre productes, peces i articles diversos construïts o fabricats amb

acer o altres materials ferris. RD 2351/1985.

Especificacions tècniques dels tubs d’acer inoxidable soldades longitudinalment. RD 2605/1985.

Armadures actives d’acer per a formigó pretensat. RD 2365/1985.

Criteris per la realització de control de producció dels formigons fabricats a la central. BOE. 8; 09.01.96.

Fabricació i utilització d’elements resistents per a pisos i cobertes. RD 1630/1980.

Actualització de les fitxes d’autorització d’usos de sistemes de forjats. BOE. 06.03.97.

UNE. UNE 36832:97, UNE 36-831

1.1 Tipus d’elements

1.1.1 Forjats

Es defineix com a sostre l'element estructural de l'edifici per a separació de pisos, mitjançant un empostissat

d'elements resistents o nervis que treballen a flexió, un reblert d'espais entre nervis amb cossos alleugerits i un

formigonat de la superfície superior, a més d'un reblert de carcanyols per aconseguir un element que treballi de

forma solidària.

Forjats unidireccionals, constituïts per elements superficials plans amb nervis de formigó armat, flectint

essencialment en una direcció, el cantell del qual no excedeix de 50 cm, la llum de cada tram no excedeix de 10

m i la separació entre nervis és menor de 100cm.

Forjats reticulars, estructures constituïdes per plaques massisses o alleugerides amb nervis de formigó armat en

dos direccions perpendiculars entre si, que no posseeixen, en general, bigues per a transmetre les càrregues als

suports i descansen directament sobre suports amb o sense capitell. La separació entre eixos de nervis no serà

major de 100 cm i l'espessor de la capa superior no serà inferior a 5cm, disposant-se en la mateixa una

armadura de repartiment en malla.

Components

Biguetes prefabricades de formigó o formigó i ceràmica, per a armar.

Peces d’entrebigat per a forjats de biguetes, amb funció d’alleugeriment o resistent.

Formigó per a armar (HA), de resistència o dosificació especificats a la D.T., abocat en obra per a farciment de

nervis i formant llosa superior (capa de compressió).

Armadura col·locada en obra.

Característiques tècniques mínimes

En les biguetes armades prefabricades l'armadura bàsica estarà disposada en tota la seva longitud. L'armadura

complementària inferior podrà anar disposada solament en part de la seva longitud. Les peces d’entrebigat

poden ser de ceràmica o formigó, poliestirè expandit i altres materials suficientment rígids que no produeixin

danys al formigó ni a les armadures. En peces resistents, la resistència característica a compressió no serà

menor que la resistència de D.T. del formigó d'obra amb que s'executi el forjat. La grandària màxima de l'àrid no

serà major que 20 mm. No s'utilitzaran filferros llisos com a armadures passives, excepte com a components de

malles electrosoldades i en elements de connexió en armadures bàsiques electrosoldades en gelosia.

Control i acceptació

Es complirà que tota peça d’entrebigat sigui capaç de suportar una càrrega característica d’ 1kN, repartida

uniformement en una placa de 200x75x25 mm, situada en la zona més desfavorable de la peça i el seu

comportament davant el foc segons DB SI-Annex C. Formigó Armat. En cada subministrament que arribi a l'obra

d'element resistents i peces d’entrebigat es realitzaran les comprovacions que els elements i peces estan

legalment fabricats i comercialitzats. Segell CIETAN en biguetes. Identificació de cada bigueta o llosa alveolar

amb la identificació del fabricant i el tipus d'element. Que les biguetes no presentin danys. Es prendran les

precaucions necessàries en ambients agressius, respecte a la durabilitat del formigó i de les armadures, d'acord

amb l'article 37 de la Instrucció EHE.

Execució

Condicions prèvies

L'hissat i apilament de les biguetes en obra es realitzarà seguint les instruccions indicades per cada fabricant,

de manera que les tensions a les quals són sotmeses es trobin dintre dels límits acceptables, emmagatzemant-

se en la seva posició normal de treball, sobre suports que evitin el contacte amb el terreny o amb qualsevol

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

producte que les pugui deteriorar. En els plànols de forjat es consignarà si les biguetes requereixen o no

apuntalament i, si s’escau, la separació màxima entre corretges.

Els forjats de formigó armat es regiran per la Instrucció EFHE, per la D.T. i l'execució de forjats unidireccionals de

formigó armat o pretensat, havent de complir, en el que no s'oposi a això, els preceptes d’Instrucció EHE.

Fases d’execució

Estintolaments. Es disposaran llates d’empostissat de repartiment per al suport dels puntals. Si les llates

d’empostissat de repartiment descansen directament sobre el terreny, caldrà assegurar-se que no es puguin

assentar en ell. En els puntals es col·locaran traves en dues direccions, per a aconseguir un apuntalament

capaç de resistir els esforços horitzontals que puguin produir-se durant el muntatge dels forjats. En cas de

forjats de pes propi major que 3 kN/m² o quan l'altura dels puntals sigui major que 3 m, es realitzarà un estudi

detallat de les fixacions. Les llates d’empostissat es col·locaran a les distàncies indicades en D.T. En els forjats

de biguetes armades es col·locaran les fixacions anivellades amb els suports i sobre d’ells es col·locaran les

biguetes. L'espessor de cofres, sotaponts i taulers es determinarà en funció de l'apuntalament. Els taulers duran

marcada l'altura a formigonar. Les juntes dels taulers seran estanques, en funció de la consistència del formigó i

forma de compactació. S'unirà l'encofrat a l'apuntalament, impedint tot moviment lateral o fins i tot cap amunt

(aixecament),durant el formigonat. Es fixaran els tascons i, si s’escau, es tibaran els tirants.

Replanteig de la planta de forjat. Col·locació de les peces de forjat. S'hissaran les biguetes des del lloc d'emmagatzematge fins al seu lloc d'ubicació, agafades de dos o més punts, seguint les instruccions indicades

per cada fabricant per a la manipulació, a mà o amb grua. Es col·locaran les biguetes en obra donades sobre

murs i/o encofrat, col·locant-se posteriorment les peces d’entrebigat, paral·leles, des de la planta inferior,

utilitzant-se revoltons cecs i estintolant segons el que es disposa en l’apartat de càlcul. Si alguna resultés

danyada afectant a la seva capacitat portant serà rebutjada. En els forjats no reticulars, la bigueta quedarà

encastada a la biga, abans de formigonar. Finalitzada aquesta fase, s'ajustaran els puntals i es procedirà a la

col·locació dels revoltons, els quals no invadiran les zones de massissat o del cos de bigues o suports. Es

disposaran els passatubs i s’encofraran els buits per a instal·lacions. En les volades es realitzaran els oportuns

ressalts, motllures i goterons, que es detallin a la D.T.; així mateix es deixaran els buits precisos per a xemeneies,

conductes de ventilació, passos de canalitzacions, etc... especialment en el cas d'encofrats per a formigó vist.

S'encofraran les parts massisses al costat dels suports.

Col·locació de les armadures. L'armadura de negatius es col·locarà preferentment sobre l'armadura de

repartiment, a la que es fixarà per a que mantingui la seva posició.

Formigonat. Es regarà l'encofrat i les peces d’entrebigat. Es procedirà a l'abocament i compactació del formigó.

El formigonat dels nervis i de la llosa superior es realitzarà simultàniament. Per bigues planes el formigonat es

realitzarà després de la col·locació de les armadures de negatius, essent necessari el muntatge del forjat. Per

bigues de cantell en cas de forjats recolçats el formigonat de la biga serà anterior a la col·locació del forjat i en

cas de forjats semiencastats després de la col·locació del forjat. El formigó col·locat no presentarà

disgregacions o buits en la massa, la seva secció en qualsevol punt del forjat no quedarà disminuïda en cap

punt per la introducció d'elements de l'encofrat ni altres. Les juntes de formigonat perpendiculars a les biguetes

haurien de disposar-se a una distància de suport no menor que 1/5 de la llum, més enllà de la secció on

acaben les armadures per a moments negatius. Les juntes de formigonat paral·leles a les mateixes és

aconsellable situar-les sobre l'eix dels revoltons i mai sobre els nervis. La compactació del formigó es farà amb

vibrador, controlant la durada, distància, profunditat i forma del vibrat. No es rastellarà en forjats. S'anivellarà la

capa de compressió, es guarirà el formigó i es mantindran les precaucions per al seu posterior enduriment.

Despuntalament. Es retiraran les fixacions segons D.F. No es treuran ni retiraran puntals de forma sobtada i

sense prèvia autorització de la D.F. i s’adoptaran precaucions per a impedir l'impacte dels encofrats sobre el

forjat.

Acabats. Presentarà una superfície uniforme, sense irregularitats, amb les formes i textures d'acabat en funció

de la superfície encofrant.

Control i acceptació

Dues comprovacions per cada 1000 m² de planta.

Es realitzaran les comprovacions corresponents en cada un dels següents capítols : Nivells i replanteig,

Encofrat, Col.locació de peces del forjat i armadures, Abocat i compactació del formigó, Juntes, Curat del

formigó, Desencofrat, Comprovació de fletxes, contrafletxes i toleràncies.

Amidament i abonament

m² realment executats, descomptant forats de superfície més grans 1 m² .

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

En el preu d'abonament s'inclouran els materials, els treballs d'encofrat, apuntalament i desencofrat, així com la

formació d'elements resistents singulars, tal com reforços, corretges, traves, enjovats, formació de forats per pas

d'instal·lacions i les previsions d'ancoratges per a altres fàbriques, segons previsions del D.T. o instruccions de la

D.F.

1.1.2 Elements prefabricats

Conjunt d'elements estructurals i/o de tancament, industrialitzats, realitzats en el taller, de manera que a l'obra

només es realitzarà el muntatge.

Components

Pilars, Jàsseres, Bigues triangulars, Grades i Escales

Execució

Condicions prèvies

El muntatge dels diferents elements es realitzarà d'acord amb les indicacions del fabricant i D.F. i s’executarà

per personal especialitzat. El contractista ha de sotmetre a l'aprovació de la D.F. el pla de muntatge en el que

s'ha d'indicar el mètode i mitjans auxiliars previstos. Si el muntatge afectés el trànsit de vianants o vehicles, el

contractista ha de presentar, amb la suficient antelació, a l'aprovació de la D.F., el programa d'interrupció,

restricció o desviament del trànsit.

Fases d’execució

Preparació de la zona de treball. Preparació de la superfície de recolzament, neteja i anivellament. Les peces no han de tenir superfícies rentades, arestes escantonades, discontinuïtats en el formigó o armadures visibles.

Replanteig i marcat dels eixos. Col·locació i fixació provisional de la peça. Les peces han de quedar recolzades sobre l’estructura de suport. Aplomat i anivellació definitius. La peça ha d'estar degudament aplomada i anivellada. Així com perfectament

segellada dels junts entre peça i peça. El fabricant ha de garantir que la peça compleix les característiques

exigides a la D.T. La llargària de l'encastament ha de ser com a mínim l'especificada a la D.T. La peça ha d'estar

col·locada en la posició i nivell previstos a la D.T. La col·locació de la peça s'ha de realitzar de manera que no

rebi cops que la puguin afectar.

Amidament i abonament

m3 de formigó

kg d'acer en elements estructurals prefabricats, pilars, jàsseres, encavallades, etc., incloent en els preus

d'ambdues partides tots els materials, operacions necessàries per a la posada a l'obra, operacions necessàries

per al muntatge i definitiu acabament (grues, bastides, etc.), així com totes les armadures, instal·lacions, fusteria

per armar i equips que portin integrats en la seva fabricació.

El transport de fàbrica a peu d’obra també esta inclòs en l’amidament.

1.1.3 Juntes de dilatació

Són els dispositius que enllacen discontinuïtats dels elements estructurals, per a facilitar la seva lliure dilatació,

de manera que permetin els moviments per canvis de temperatura, assentaments diferencials i/o deformacions

reològiques.

Execució

El tipus de material emprat serà el que es defineixi en el D.T. o el que indiqui la D.F. El junt es muntarà seguint

les instruccions del fabricant.

Amidament i abonament

ml col·locats, inclòs en el preu els materials i treballs necessaris per a la seva col·locació

1.2 Formigó Armat

És un material compost per altres dos materials: el formigó i l’acer, la seva associació permet una major

capacitat d’absorbir sol·licitacions que generin tensions de tracció, disminuint a més la fissuració del propi

formigó i donant una major ductilitat al material compost.

El formigó armat pot ser de dos tipus: fabricat en central o preparat i no fabricat en central.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

S'han considerat els següents elements a formigonar: pilars, murs, bigues, llindes, cèrcols, sostres amb

elements resistents industrialitzats, sostres nervats unidireccionals, sostres nervats reticulars, lloses i bancades,

membranes i voltes.

Si el formigó és armat, les armadures passives seran d’acer i estaran constituïdes per: barres corrugades, malles

electrosoldades i armadures electrosoldades en gelosia.

Les armadures són el conjunt de barres de ferro que formen l’esquelet d’un element estructural de formigó

armat. S'han considerat les armadures pels elements estructurals següents: pilars, murs estructurals, bigues,

llindes, cèrcols, estreps, lloses i bancades, sostres, membranes i voltes, armadures de reforç, ancoratge de

barres corrugades en elements de formigó existents.

Components

Formigó: aigua, ciment, àrids

Acer: barres corrugades, malles electrosoldades.

Característiques tècniques mínimes

La designació o tipificació del formigó ha d’estar especificada a la D.T., amb el format que recull la Instrucció

EHE. Segons aquesta normativa no s’admeten formigons estructurals on el contingut mínim de ciment per m³

sigui inferior a 200 Kg en formigons en massa i 250 Kg en formigons armats. Tots els formigons compliran la

normativa vigent considerant com a definició de resistència la d'aquesta instrucció. Aquesta desaconsella la

utilització de formigons no fabricats en central, en cas d’emprar-se cal que la D.F. ho autoritzi prèviament.

Ciment. Els ciments utilitzats podran ser aquells que compleixin la vigent Instrucció per a la Recepció de

Ciments (RC-97), corresponent a la classe resistent 32,5 o superior i complint les especificacions de l’article 26

de la Instrucció EHE.

Aigua. L’aigua utilitzada, tant per l’amassat com pel curat del formigó en obra, no contindrà substàncies nocives

en quantitats tals que afectin a les propietats del formigó o a la protecció de les armadures.

Àrids. Els àrids hauran de complir les especificacions contingudes a l’article 28 de la Instrucció EHE.

Additius. També de forma ocasional es podran fer servir additius, sempre que es justifiqui a la documentació de

la D.T. o en els oportuns assaigs, que la substància agregada en les proporcions i condicions previstes produeix

l’efecte desitjat sense alterar les característiques del formigó ni representar cap perill per a la durabilitat del

formigó ni la corrosió de les armadures. Es prohibeixen additius tals que a la seva composició hi intervinguin

clorurs, sulfurs i sulfits. Tant durant el transport com durant l’emmagatzament, les armadures passives es

protegiran de la pluja, la humitat del sòl i de possibles agents agressius. Fins al moment del seu ús es

conservaran en obra, cuidadosament classificades segons: tipus, qualitats, diàmetres i procedència.

Barres corrugades. Són armadures passives amb les següents sèries de diàmetres nominals en mm: 6-8-10-12-

14-16-20-25-32 i 40mm. Denominació acer en barres corrugades, B 400 S acer soldable de límit elàstic no menor

de 400N/mm² i B 500 S acer soldable de límit elàstic no menor de 500N/mm² . Es poden col·locar en contacte

tres barres, com a màxim, de l'armadura principal i quatre en el cas que no hi hagi empalmaments i la peça

estigui formigonada en posició vertical. El diàmetre equivalent del grup de les barres no ha de ser de més de 50

mm. Si la peça ha de suportar esforços de compressió i es formigona en posició vertical, el diàmetre equivalent

no ha de ser de més de 70 mm. A la zona d’encavalcament, el nombre màxim de barres en contacte ha de ser

de quatre. No s'han d’encavalcar barres de D >= 32 mm sense justificar satisfactòriament el seu comportament.

Els empalmaments per encavalcament de barres agrupades han de complir l'article 66.6 de la Instrucció EHE.

Es prohibeix l'empalmament per encavalcament en grups de quatre barres. L'empalmament per soldadura s'ha

de fer seguint les prescripcions de la UNE 36-832.

Malla electrosoldada. Són armadures passives amb les següents sèries de diàmetres nominals en mm: 5-5.5-6-

6.5-7-7.5-8-8.5-9-9.5-10-10.5-11-11.5-12-14mm. Llargària de l’encavalcament en malles acoblades: a x Lb neta: Ha

de complir, com a mínim: >=15 D, >=20 cm. Llargària de l’encavalcament en malles superposades: Separació

entre elements encavalcats (longitudinal i transversal) > 10 D: 1,7Lb; Separació entre elements encavalcats

(longitudinal i transversal) <= 10 D: 2,4 Lb; Ha de complir com a mínim: <= 15 D, >= 20 cm.

Barres ancorades a elements de formigó existents. La llargària de la barra ancorada al formigó existent, i de la

part lliure, han de ser indicades a la D.T., o en el seu defecte, superiors a la llargària neta d’ancoratge

determinada segons l’article 66.5 de la EHE.

Control i acceptació

El control dels components del formigó es realitzarà segons previsions del D.T. i segons la normativa vigent;

s’aplica al ciment, a l’aigua, als granulats, als additius i addicions. El control de recepció a l’obra no fa falta fer-lo

en les dues situacions següents:

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Central de producció que disposi d’un Control de Producció i estigui en possessió d’un Segell o Marca de

Qualitat reconegut per un Centre Directiu de les Administracions Públiques i Formigons fabricats en central amb

un distintiu reconegut o una normativa vigent.

Ciment. El responsable de la recepció ha de conservar durant 100 dies com a mínim una mostra de cada lot de

ciment subministrat.

No es pot fer servir un lot de ciment que arribi sense un certificat de garantia del fabricant, signat per una

persona física.

Aigua. Es prohibeix l’ús d’aigua de mar o d’aigües salines en l’amassada o curat de formigons armats. El límit

màxim de contingut de ió clorur en l’aigua, queda limitat per la normativa vigent, en el cas del formigó armat,

prescripció extensible als formigons en massa que tinguin armadures per a reduïr la fissuració.

Àrids. Abans de començar el subministrament la D.F. pot demanar al subministrador una demostració

documental del compliment de les exigències que estableix la norma per als granulats. Si no disposa d’un

certificat d’idoneïtat dels granulats, emès com a màxim un any abans de la data en què es facin servir per un

laboratori oficial o oficialment acreditat, s’han de realitzar els assaigs especificats en la normativa vigent.

Additius i addicions. En el cas d’emprar additius i addicions, aquests han d’estar autoritzats prèviament per la

D.F., que pot exigir a l’inici d’obra els certificats de garantia del mateixos o assaigs al laboratori oficial o

oficialment acreditat.

Assaigs del control de formigó. El control de qualitat, es realitza en base als següents paràmetres: consistència,

resistència i durabilitat.

Consistència. Es realitzarà l’assaig pel mètode tradicional del Con d’Abrams d’acord amb la UNE 83313:90.

Resistència. Els assaigs de resistència estan definits a la normativa vigent. Cal distingir les següents modalitats

de control: Modalitat 1 Control de nivell reduït; Modalitat 2 Control al 100 per 100, quan es conegui la resistència

de tota la amassada; Modalitat 3 Control estadístic, és d’aplicació general en obres de formigó en massa,

formigó armat i formigó pretensat. S’especificarà la modalitat de control. L’obra es dividirà en parts anomenades

lots. No es barrejaran en un mateix lot elements de tipologia estructural diferent. En cas del control estadístic, el

nombre mínim de lots serà de tres, corresponents als tres tipus d’elements estructurals que diferencia la

Instrucció: estructures que tenen elements comprimits, estructures que tenen únicament elements sotmesos a

flexió i elements massissos. En el cas de subministrament de formigó amb camió formigonera es pot considerar

cada camió com una amassada. Les amassades d’un mateix lot provindran del mateix subministrador i han

d’ésser elaborades amb les mateixes matèries primes i amb la mateixa dosificació nominal. La presa de

mostres es realitzarà a l’atzar entre les amassades de l’obra sotmeses a control. La D.T. determinarà el nombre

d’amassades per lot. Si un lot correspon a dues plantes d’un edifici, es farà al menys una determinació per

planta. Les provetes s'amassaran de forma similar al del formigó a l’obra i es conservaran en condicions

anàlogues.

Execució

Condicions prèvies

Preparació de la zona de treball, inclou els treballs previs d’execució del ferro i la humectació de l'encofrat.

Formigonat en temperatures extremes. La temperatura de la massa del formigó en el moment d'abocar-la en el

motlle o encofrat, no serà inferior a 5ºC. Es prohibeix abocar el formigó sobre elements la temperatura dels

quals sigui inferior a 0ºC En general es suspendrà el formigonat quan plogui amb intensitat, nevi, existeixi vent

excessiu, una temperatura ambient superior a 40ºC o es prevegi que dins de les 48 hores següents, pugui

descendir la temperatura ambient per sota dels 0ºC. L'utilització d'additius anticongelants requerirà una

autorització expressa, en cada cas, de la direcció d'obra. Quan el formigonat s'efectuï en temps calorós,

s'adoptaran les mesures oportunes per a evitar l'evaporació de l'aigua de pastat, en particular durant el

transport del formigó i per a reduir la temperatura de la massa. Per a això, els materials i encofrats haurien

d'estar protegits de l’assoleig i una vegada abocat, es protegirà la barreja del sol i del vent, per a evitar que es

dessequi.

Armadures: Els diàmetres, la forma, les dimensions i la disposició de les armadures han de ser les que

s'especifiquen a la DT.

Les barres no han de tenir esquerdes ni fissures. Les armadures han d’estar netes, no han de tenir òxid no

adherent, pintura, greix ni d'altres substàncies perjudicials. La secció equivalent de les barres de l'armadura no

ha de ser inferior al 95% de la secció nominal.

Les armadures han d'estar subjectades entre elles i a l'encofrat, de manera que mantinguin la seva posició

durant l'abocada i la compactació del formigó. Els estreps de pilars o bigues han d'anar subjectats a les barres

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

principals mitjançant un lligat simple o altre procediment idoni. La D.F. ha d'aprovar la col·locació de les

armadures abans de començar el formigonament.

Fases d’execució

Execució del ferro

Tall. Es portarà a terme d'acord amb les normes de bona pràctica, utilitzant cisalles, serres, discos o màquines

d’oxitall i queda prohibida l'ocupació de l'arc elèctric.

Doblat. Segons article 66.3 de la instrucció EHE. Col·locació de les armadures. Les gàbies o ferralla seran prou rígides i robustes per a assegurar la immobilitat

de les barres durant el transport, muntatge i formigonat de la peça, de manera que no variï la seva posició

especificada en el D.T. i permetin al formigó desenvolupar-se sense deixar cocons. La distància lliure, horitzontal

i vertical, entre dues barres aïllades consecutives, excepte el cas de grups de barres, serà igual o superior al

major dels tres valors següents: a. 2cm b. El diàmetre de la major c. 1.25 vegades la grandària màxima de l'àrid.

Separadors. Els suports provisionals en els encofrats i motlles haurien de ser de formigó, morter o plàstic o

d'altre material apropiat, queden prohibits els de fusta i, si el formigó ha de quedar vist, els metàl·lics. Es

comprovaran en obra els espessors de recobriment, complint els mínims de l'article 37.2.4. de la Instrucció EHE.

Els recobriments haurien de garantir-se mitjançant la disposició dels corresponents elements separadors

col·locats a l’obra d'acord amb el prescrit a la taula 66.2. de la instrucció EHE.

Ancoratges. Es realitzaran segons indicacions de l'article 66.5. de la instrucció EHE. Entroncaments. En els entroncaments per encavalcament la separació entre les barres serà de 4 ø com a

màxim. La longitud d’encavalcament serà igual a l'indicat en l'article 66.5.2 i a la taula 66.6.2 de la instrucció EHE.

Pels entroncaments per encavalcament en grup de barres i de malles electrosoldades s'executarà l'indicat

respectivament, en els articles 66.6.3 i 66.6.4 de la instrucció EHE. Per a entroncaments mecànics es realitzarà el

disposat a l'article 66.6.6. de la instrucció EHE. Els entroncaments per soldadura haurien de realitzar-se d'acord

amb els procediments de soldadura descrits en la UNE 36832:97, i executar-se per operaris degudament

qualificats. Les soldadures de barres de diferent diàmetre poden realitzar-se sempre que la diferència entre

diàmetres sigui inferior a 3mm.

Toleràncies d'execució. Llargària d'ancoratge i encavalcament: -0,05L (<= 50 mm, mínim 12 mm), + 0,10 L (<=50

mm) . Les toleràncies en el recobriment i la posició de les armadures han de complir l'especificat a la UNE 36-

831.

Fabricació i transport a l’obra del formigó

Criteris generals. Les matèries primeres es pastaran de manera que s'aconsegueixi una barreja uniforme, estant

tot l'àrid recobert de ciment. La dosificació del ciment, dels àrids i si escau, de les addicions, es realitzarà per

pes, No es barrejaran masses fresques de formigons fabricats amb ciments no compatibles havent de netejar-

se les formigoneres abans de començar la fabricació d'una massa amb un nou tipus de ciment no compatible

amb el de la massa anterior.

Formigó fabricat en central d'obra o preparat. A cada central hi haurà una persona responsable de la fabricació, amb formació i experiència suficient, que estarà present durant el procés de producció i que serà distinta del

responsable del control de producció. En la dosificació dels àrids, es tindran en compte les correccions

degudes a la seva humitat, i s'utilitzaran bàscules distintes per a cada fracció d'àrid i de ciment. El temps de

pastat no serà superior al necessari per a garantir la uniformitat de la barreja del formigó, evitant una durada

excessiva que pogués produir el trencament dels àrids. La temperatura del formigó fresc ha de, si és possible,

ser igual o inferior a 30ºC i igual o superior a 5ºC en temps fred o amb gelades. Els àrids gelats han de ser

descongelats per complet prèviament o durant el pastat.

Formigó no fabricat a la central. La dosificació del ciment es realitzarà per pes. Els àrids poden dosificar-se per

pes o per volum, encara que no és recomanable aquest segon procediment. El pastat es realitzarà amb un

període de batut, a la velocitat del règim, no inferior a noranta segons. El fabricant serà responsable que els

operaris encarregats de les operacions de dosificació i pastat tinguin acreditada suficient formació i experiència.

Transport del formigó preparat. El transport mitjançant pastadora mòbil s'efectuarà sempre a velocitat d'agitació

i no de règim. El temps transcorregut entre l’addició d'aigua de pastat i la col·locació del formigó no ha de ser

major de una hora i mitja. En temps calorós, el temps límit ha de ser inferior tret que s'hagin adoptat mesures

especials per a augmentar el temps d'enduriment. El formigó fabricat a la central no podrà emprar-se si no

arriba acompanyat d’un full de subministrament, degudament complimentat i firmat per una persona física.

Aquests fulls de subministrament han d’estar arxivats pel constructor i han d’estar a disposició de la D.F. fins al

lliurament de la documentació final de control.

Cindris, encofrats i motlles. Segons article 65 de la Instrucció de la EHE. Posada en obra del formigó

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Col·locació. Segons article 70.1. de la Instrucció de la EHE Compactació. Segons article 70.2. de la Instrucció de la EHE. Picat amb barra: els formigons de consistència

tova o fluïda, es picaran fins a la capa inferior ja compactada. Vibrat enèrgic: els formigons secs es

compactaran, en tongades no superiors a 20 cm. Vibrat normal en els formigons plàstics o tous.

Juntes de formigonat. Segons article 71 de la Instrucció de la EHE. Curació del formigó. Segons l’article 74 de la Instrucció de la EHE. Descindrat, desencofrat i desmoldeig. Segons article 75 de la Instrucció de la EHE. Acabats. Les superfícies vistes, una vegada desencofrades o desmoldejades, no presentaran cocons o

irregularitats que perjudiquin el comportament de l'obra o el seu aspecte exterior. Pels acabats especials

s'especificaran els requisits directament o bé mitjançant patrons de superfície. Pel recobriment o farciment dels

caps d'ancoratge, orificis, entalladures, etc, que hagin d'efectuar-se una vegada acabades les peces, en general

s'utilitzaran morters fabricats amb masses anàlogues a les emprades en el formigonat d'aquestes peces, però

retirant d'elles els àrids de grandària superior a 4mm. Totes les superfícies de morter s'acabaran de forma

adequada.

Control i acceptació

Es realitzaran les comprovacions corresponents en cada un dels següents capítols: Comprovacions prèvies,

Comprovacions de replanteig i geomètriques, Armadures, Encofrats, Cindris i bastiments, Transport, abocament

i compactació del formigó, Curació del formigó, Juntes, Desmoldejat i descindrat.

Es comprovarà que les dimensions dels elements executats presenten unes desviacions admissibles pel

funcionament adequat de la construcció. La D.F. podrà adoptar el sistema de toleràncies de la Instrucció EHE,

Annex 10, completat o modificat segons estimi oportú.

Control documental. A la recepció es controlarà que cada càrrega de formigó fabricat en central vagi

acompanyada d'una fulla de subministrament, signada per una persona física, a la disposició de la direcció

d'obra, i en la que hi figurin totes les dades correctament complimentades.

Presa de decisions derivades del control de resistència. Quan s’obtingui una resistència estimada menor de

l’especificada a la D.T., és necessari tenir en compte no només la possible influència sobre la seguretat

mecànica de l’estructura, si no també l’efecte negatiu d’altres característiques del formigó, com la

deformababilitat, la fissurabilitat i la durabilitat. Si passats els vint-i-vuit dies la resistència de les provetes fos

menor a les especificades, en aquesta data, en més d'un 20%, s'extrauran provetes de l'obra i si la seva

resistència és menor que l'especificada, serà enderrocada; tot el procés sota control i instruccions de la D.F. Si

la resistència de les provetes extretes és més gran que la de les provetes d'assaig, podrà acceptar-se l'obra si es

pot efectuar, sense perill, un assaig de càrrega amb una sobrecàrrega superior a un 50% de la de càlcul, durant

el qual es mesurarà la fletxa produïda, que haurà de ser admissible. Si no fos possible extreure provetes de

l'obra i les d'assaig no donessin el 80% de les resistències especificades, l'obra haurà d'enderrocar-se. En el cas

que la resistència de provetes d'assaig i les extretes de l'obra, estès compresa entre el 80% i el 100% de

l'especificada, la D.F. podrà rebre l'obra amb reserves, previ assaig de càrrega corresponent. La D.F. serà qui

prengui la decisió de les proves de càrrega a realitzar. Aquestes han de realitzar-se per personal especialitzat i

amb maquinària adequada, prèvia realització d’un Pla de Proves, acceptat per la D.F. i prenent les mesures de

seguretat necessàries. La D.F. pot proposar a la Propietat, com a alternativa a l’enderroc o reforç, una limitació

de les càrregues d’ús.

Durabilitat. El control el regula la D.F., i es basa en el control documental dels fulls de subministrament del

formigó, en el que hi comptin les limitacions de la relació aigua/ciment i el contingut de ciment especificat, amb

la finalitat de comprovar el compliment de la Instrucció. Si el formigó no es fabrica en una central, el fabricant a

d’aportar a la D.F. la mateixa informació signada per una persona física. S’exigeix aquest control per a cada

amassada emprada a l’obra. Control de la profunditat de penetració de l’aigua. És un control que cal realitzar en obres sotmeses a classes ambientals III o IV (ambients marins o de clorurs d’origen no marí) o alguna de les

classes específiques d’exposició que estableix la normativa vigent. Aquest control s’ha de fer de forma prèvia a

l’inici de l’obra.

Verificació

Durant l’execució s’evitarà l’actuació de qualsevol càrrega estàtica o dinàmica que pugui provocar danys

irreversibles en els elements ja formigonats

Amidament i abonament

m3 de formigó, d'acord amb les especificacions de la D.T. Per a l'abonament dels increments de secció sobre la

secció teòrica mínima indicats en els plànols de seccions tipus, serà necessari que prèviament hagi estat

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

ordenada la seva execució per la D.F., instruccions per escrit, en les que consti de manera explícita les

dimensions que han de donar-se a la secció. Per això, el contractista i/o constructor estarà obligat a exigir, a la

D.F., prèviament a l'execució de cada part d'obra, la definició exacta d'aquelles dimensions que no ho estan. El

preu del formigó inclourà els possibles additius i addicions que la D.F. estimi necessaris i també la possible

necessitat d'emprar ciments especials, segons criteri de la D.F. (ciment, P.A.S., blanc, etc.).

Kg d’acer que resultin de l'especejament previst en el D.T. Si durant l’execució, la D.F. ordena l’increment de

l’armat, l’amidament correspondrà als Kg reals col·locats a l’obra. El pes s'obtindrà amidant la llargària total de

les barres (barra+cavalcament). L'escreix d'amidament corresponent als retalls està incorporat al preu de la

unitat d'obra com a increment del rendiment (1,05 kg de barra d'acer per kg de barra ferrallada, dins de

l'element compost). Estan compreses en els preus, totes les operacions i mitjans necessaris per a realitzar el

doblec i posta a l'obra, així com els encavalcaments, ganxos, elements de sustentació, pèrdues per retalls,

lligaments, soldadures, etc.

m² de superfície amidada de malla electrosoldada segons les especificacions de la D.T. Aquest criteri inclou les

pèrdues i increments de material corresponents a retalls i empalmaments.

ut de barra ancorada a elements de formigó, executada d’acord amb les especificacions de la D.T.

1.3 Encofrats

Els encofrats són elements auxiliars destinats a rebre i a donar forma a la massa de formigó abocada, fins al

total enduriment o fraguat. Els elements per encofrats són els següents: pilars, murs, bigues, lloses, cèrcols,

sostres unidireccionals i reticulars, lloses i bancades, membranes, arcs, voltes i revoltons. Existeixen diferents

tipus d’elements d’encofrats, els prefabricats de cartró, els de fusta, els de plàstic i els prefabricats de metall-

fusta.

Components

Material encofrant, elements de rigidització, elements d’atirantament, elements de travada, elements de

recolzament, diagonals d’apuntalament, productes desencofrants.

Execució

Condicions prèvies

Es prohibeix l'ús d'alumini en motlles que hagin d'estar en contacte amb el formigó. Cap element d'obra podrà

ser desencofrat sense l'autorització. Els cindris, encofrats, motlles i puntals, així com els elements que formen

l'encofrat i les seves unions han de ser suficientment rígids i resistents per a garantir les toleràncies

dimensionals ( menys de 5mm ) i per a suportar, sense assentaments ni deformacions perjudicials, les accions

estàtiques i dinàmiques que comporta el seu formigonament i compactació.

No s'han de transmetre a l'encofrat vibracions de motors. En èpoques de pluges fortes s'ha de protegir el fons

de l'encofrat amb lones impermeabilitzades o plàstics. En èpoques de vents forts s’han d’atirantar amb cables o

cordes els encofrats dels elements verticals d’esveltesa més gran de 10. S'han d'adoptar les mesures oportunes

per a què els encofrats i motlles no impedeixin la lliure retracció del formigó. En obres d'importància i que no es

tingui l'experiència de casos similars o quan els perjudicis que es puguin derivar d'una fissuració prematura

fossin grans, s'han de fer assaigs d'informació que determinin la resistència real del formigó per a poder fixar el

moment de desencofrat. Si s'utilitzen taulers de fusta, els junts entre aquests han de permetre l'entumiment de

les mateixes per l'humitat del reg i del formigó, sense que deixin fugir pasta durant el formigonament. Per a

evitar-ho es podrà autoritzar un segellant adequat. Els filferros i ancoratges de l'encofrat que hagin quedat fixats

al formigó s'han de tallar al ras del parament. Els motlles recuperables s'han de col·locar ben alineats, de

manera que no suposin una disminució de la secció dels nervis de l'estructura. No han de tenir deformacions,

cantells trencats ni fissures. El desmuntatge dels motlles s'ha de fer tenint cura de no fer malbé els cantells dels

nervis formigonats. Els motlles ja usats i que han de servir per a unitats repetides, s'han de netejar i rectificar.

S'han de col·locar angulars metàl·lics a les arestes exteriors de l'encofrat o qualsevol altre procediment eficaç

per a que les arestes vives del formigó resultin ben acabades. La D.F. podrà autoritzar la utilització de

cantoneres per a aixamfranar les arestes vives. El subministrador dels puntals ha de justificar i garantir les seves

característiques i les condicions en que s'han d'utilitzar. Si l'element s'ha de pretensar, abans del tesat s'han de

retirar els costers dels encofrats i qualsevol element dels mateixos que no sigui portant de l'estructura.

En el cas que els encofrats hagin variat les seves característiques geomètriques per haver patit desperfectes,

deformacions, guerxaments, etc, no s'han de forçar per a que recuperin la seva forma correcta. En elements

horitzontals els encofrats d'elements rectes o plans de més de 6 m de llum lliure, s'han de disposar amb la

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

contrafletxa necessària per a que, desencofrat i carregat l'element, aquest conservi una lleugera concavitat a

l'intradós. Aquesta contrafletxa sol ser de l'ordre d'una mil·lèsima de la llum.

Fases d’execució

Neteja i preparació del pla de recolzament. El fons de l'encofrat ha de ser net abans de començar a formigonar.

En elements verticals, per a facilitar la neteja del fons de l'encofrat s'han de disposar obertures provisionals a la

part inferior de l'encofrat . Es replantejaran les línies de posició de l’encofrat i es marcaran les cotes de

referència.

Muntatge i col·locació dels elements de l'encofra. La col·locació dels encofrats s'ha de fer de forma que s'eviti

malmetre estructures ja construïdes. El nombre de puntals de suport de l'encofrat i la seva separació depèn de

la càrrega total de l'element. Han d'anar degudament travats en tots dos sentits. Els puntals es col·locaran sobre

soles. Quan aquestes estiguin sobre el terreny cal assegurar que no assentaran. Els puntals s'han de travar en

dues direccions perpendiculars. Els puntals han de poder transmetre la força que rebin i permetre finalment un

desapuntalat senzill. Pel que fa al formigó pretensat, els encofrats pròxims a les zones d'ancoratge han de tenir

la rigidesa necessària per a que els eixos dels tendons es mantinguin normals als ancoratges. S'han de

preveure a les parets laterals dels encofrats finestres de control que permetin la compactació del formigó.

Aquestes obertures s'han de disposar amb un espaiament vertical i horitzontal no més gran d'un metro, i es

tancaran quan el formigó arribi a la seva alçària.

Pintat de les superfícies interiors de l'encofrat amb un producte desencofrant. L'interior de l'encofrat ha d'estar pintat amb desencofrant abans del muntatge, sense que hi hagi regalims. La D.F. ha d'autoritzar, en cada cas, la

col·locació d'aquests productes. S'han d'utilitzar vernissos antiadherents a base de silicones o preparats d'olis

solubles en aigua o greixos en dissolució.

Tapat dels junts entre les peces. Ha de ser suficientment estanc per a impedir una pèrdua apreciable de pasta

entre els junts Ha de ser suficientment estanc per a impedir una pèrdua apreciable de pasta entre els junts Col·locació dels dispositius de subjecció i trava. Aplomat i anivellament de l'encofrat. Els encofrats i motlles han de permetre les deformacions de les peces en

ells formigonades i han de resistir la distribució de càrregues durant el tesat de les armadures i la transmissió de

l'esforç de pretesat al formigó. Les superfícies de l'encofrat en contacte amb les cares que han de quedar vistes,

han de ser llises, sense rebaves ni irregularitats. Quan entre la realització de l'encofrat i el formigonament passin

més de tres mesos, s'ha de fer una revisió total de l'encofrat. El formigonat s'ha de fer durant el període de

temps en el que el desencofrant sigui actiu.

Disposició d'obertures provisionals a la part inferior de l'encofrat, quan calgui. Humectació de l'encofrat. Si és de fusta, Abans de formigonar s'ha d'humitejar l'encofrat, en el cas que sigui de

fusta, i s'ha de comprovar la situació relativa de les armadures, el nivell, l'aplomat i la solidesa del conjunt. Desmuntatge i retirada de l'encofrat i de tot el material auxiliar, la partida inclou totes les operacions de muntatge i desmuntatge de l'encofrat. Per al control del temps de desencofrat, s'han d'anotar a l'obra les

temperatures màximes i mínimes diàries mentre durin els treballs d'encofrat i desencofrat, així com la data en

què s'ha formigonat cada element. El desencofrant no ha d'impedir la ulterior aplicació de revestiment ni la

possible execució de junts de formigonament, especialment quan siguin elements que posteriorment s'hagin

d'unir per a treballar solidàriament. Ha d'estar muntat de manera que permeti un desencofratge fàcil, que s'ha

de fer sense xocs ni sotragades. Ha de portar marcada l'alçària per a formigonar. El desencofrat de costers

verticals d'elements de petit cantell, podrà fer-se als tres dies de formigonada la peça, si durant aquest interval

no s'han produït temperatures baixes o d'altres causes que puguin alterar el procediment normal d'enduriment

del formigó. Els costers verticals d'elements de gran cantell o els costers horitzontals no s'han de retirar abans

dels set dies, amb les mateixes salvetats anteriors. La D.F. podrà reduir els passos anteriors quan ho consideri

oportú. No s'han de reblir els cocons o defectes que es puguin apreciar al formigó al desencofrar, sense

l'autorització de la D.F.

Control i acceptació

Existència de càlcul, en els casos necessaris. Comprovació de plans, cotes i toleràncies. Revisió del muntatge.

Amidament i abonament

m² de superfície amidada segons les especificacions de la D.T. i que es trobi en contacte amb el formigó.

Els esmentats preus inclouen els materials dels encofrats, la maquinària i la mà d'obra necessària per a la seva

col·locació, així com les operacions i materials necessaris. S'entén que quedaran inclosos en el preu del metre

quadrat qualsevol tipus d'accessori de l'encofrat, com els junts entre murs o altres elements que a judici de la

D.F. siguin necessaris per a obtenir un correcte acabat.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Les bastides, cindris, execució de junts, operacions de curat i altres operacions necessàries, a judici de la D.F.,

per l'execució del formigonat, es consideraran incloses en els preus dels formigons.

2 ESTRUCTURES D’ACER

Conjunt d’elements d’acer que conformen una estructura destinada a garantir la resistència mecànica,

l’estabilitat i l’aptitud al servei, inclosa la durabilitat per a qualsevol tipus d’edifici. Realitzat amb perfils d’acer

laminats en calent, perfils d’acer conformats en fred o calent, utilitzats directament o formant peces compostes.

Ha de dotar a l’edifici d’un comportament estructural adient front a les accions i a les influències previsibles en

situacions normals i accidentals segons CTE DB SE-A Seguretat estructural. Acer, mantenint, a més, la

resistència al foc durant el temps necessari perquè puguin complir-se les exigències de seguretat en cas

d’incendi., segons CTE DB SI , seguretat en cas d’incendi. Els tipus d’elements a les estructures d’acer poden ser:

pilars, bigues i biguetes, llindes, traves, encavallades, corretges i tots els elements d’ancoratge i auxiliars de

l’estructura d’acer.

Normes d’aplicació

Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB SE-AE, DB SE-A, DB SI-6, DB SI-Annex D. Resistència al foc dels

elements d’acer, DB HS 1, DB HE 1.

Norma de Construcció Sismoresistent: part General i Edificació, NCSE-02. RD 997/2002.

Norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural dels

sostres d’edificis d’habitatges, NRE-AEOR-93. O 18/1/94.

Recobriments galvanitzats en calent sobre productes, peces i articles diversos construïts o fabricats amb

acer o altres materials ferris. RD 2351/1985.

Especificacions tècniques dels tubs d’acer inoxidable soldades longitudinalment. RD 2605/1985.

UNE. Acers en xapes i perfils UNE EN 10025, UNE EN 10210-1:1994 i UNE EN 10219-1:1998. Materials d’aportació

de soldadures UNE-EN ISO 14555:1999. Especificacions de durabilitat UNE ENV 1090-1:1997.

Components

Perfils i xapes d’acer laminat en calent

Perfils foradats d’acer laminat en calent

Perfils i plaques conformats en fred

Reblons d’acer de cap esfèric, de cap bombejat o de capota plana.

Cargols, femelles i volanderes ordinàries, calibrats o d’alta resistència

Soldadures

Cordons i cables

Materials de protecció i/o recobriment per a la previsió de la corrosió de l’acer.

Característiques tècniques mínimes

Acers en xapes i perfils. Característiques mecàniques mínimes dels acers, segons UNE EN 10025, 10210-1:1994 i

10219-1:1998. Perfils i xapes d’acer laminat en calent. De les sèries IPN, IPE, HEA, HEB, HEM o UPN, així com de

les sèries L, LD. T, rodó, quadrat o rectangle. Perfils foradats d’acer laminat en calent. De les sèries rodó, quadrat o rectangle. Perfils i plaques conformats en fred. De les sèries L, LD, U, C , Z, o Omega.

Cargols, femelles i volanderes ordinàries, calibrats o d’alta resistència. El moment torsor del collat, la disposició

dels forats i el seu diàmetre ha d’ésser l'indicat per la D.F. Característiques mecàniques dels acers dels cargols

ordinaris segon (CTE-DB SE-A 4.3).

Soldadures. Realitzades per arc elèctric amb resistència a tracció del metall dipositat més gran que 37, 42 o 52

kg/mm² .

Cordons i cables. Formats per diversos filferros d’acer enrotllats helicoidalment de forma regular, els acers

utilitzats tindran entre 70 i 200 kg/m² de resistència. Es pendran precaucions només en cas d’unions entre xapes

de gran espessor.

Materials de protecció i/o recobriment per a la previsió de la corrosió de l’acer. Especificacions de durabilitat segons UNE ENV 1090-1:1997

Ductilitat. Comprovada segons les temperatures a que estarà sotmesa l’estructura en funció del seu

emplaçament.

Control i acceptació

En el cas de materials avalats pel certificat del fabricant, el control serà una relació entre l’element i el seu

certificat d’origen. Quan no sigui així, s’establirà un procediment mitjançant assaigs per un laboratori

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

independent, o en solucions de caràcter singular les recomanacions o normatives de prestigi reconegut. (CTE-

DB SE-A 12.3).

Execució

Condicions prèvies

El constructor ha d’elaborar els plànols de taller i el programa de muntatge i s’ha d’aprovar per la D.F. La

preparació de les unions que s'hagin de realitzar a obra es faran a taller. Si durant el transport el material ha

sofert desperfectes que no poden ser corregits o es preveu que després d'arreglar-los afectarà al seu treball

estructural, la peça ha de ser substituïda. La secció de l'element no ha de quedar disminuïda pels sistemes de

muntatge utilitzats. No s'han de començar les unions de muntatge fins que no s'hagi comprovat que la posició

dels elements de cada unió coincideix exactament amb la posició definitiva. Els elements provisionals de fixació

que per a l'armat i el muntatge es soldin a les barres de l'estructura, s'han de desprendre amb bufador sense

afectar a les barres. Es prohibeix desprendre'ls a cops. Quan es faci necessari tesar alguns elements de

l'estructura abans de posar-la en servei, s'indicarà en els Plànols i Plec Particular la forma en què s'ha fet i els

medis de comprovació i mesura.

Condicions de manipulació i emmagatzematge S’han de seguir les instruccions del fabricant i respectar dades de caducitat. S’han d’emmagatzemar i manipular

sense produir deformacions permanents ni danys en la superfície. S’evitarà tot contacte amb el terreny i l’aigua.

Fases d’execució

Preparació de la zona de treball Replanteig i marcat d’eixos Col.locació i fixació provisional de la peça Aplomat i nivellació definitius Execució de les unions per soldadura. Es realitzarà un pla de soldatge on s’inclouran: els talls de les unions, les dimensions i els tipus de soldadura, les especificacions sobre el procés i la seqüència de soldadura. Els tipus de

soldadura són: Per punts, en angle, a topall i en tap i trau.(CTE-DB SE-A 10.3). Les soldadures s'han de fer

protegides de la pluja i el vent, i a una temperatura > 0°C. Els components han d’estar correctament fixats. Les

superfícies i vores han de ser les apropiades pel procés de soldat, exemptes d’humitat, de fissures,

d’entelladures i materials que afectin el procés o qualitat de les soldadures. Els cordons de soldadura

successius no han de produir osques.

Execució de les unions amb cargols. Els forats pels cargols s'han de fer amb perforadora mecànica, d'un sol

cop els forats que travessin dues o més peces, eliminant posteriorment les rebaves. La perforació s'ha de

realitzar a diàmetre definitiu, excepte en els forats en que sigui previsible la rectificació per coincidència, que

s'han de fer amb un diàmetre 1 mm menor. El diàmetre nominal mínim serà de 12mm, la rosca pot estar inclosa

en el pla de tall, i l’espiga del cargol ha de sortir de la rosca de la femella desprès del roscat del pla de tall. La

utilització de femelles i volanderes queda especificada al CTE-DB SE-A 10.4. El collat de cargols sense pretesar, i

el collat de cargols pretesats queda especificat al CTE-DB SE-A 10.5. El cargols d'una unió s'han d'apretar

inicialment al 80% del moment torsor final, començant pels situats al centre, i s'han d'acabar d'apretar en una

segona pasada.

Recobriment superficial. Preparació de les superfícies. Les superfícies que hagin d’estar en contacte amb el

formigó, han de netejar-se i no pintar-se. No s’ha de començar a pintar sense haver-ne eliminat les escòries. Els

mètodes de recobriment de les estructures d’acer són: galvanització i pintura. En el procés de galvanització. Les soldadures han d’estar segellades, si hi ha espais en l’element fabricat es disposaran forats de purga i les

superfícies galvanitzades s’han de netejar i tractar amb pintura d’imprimació anticorrosiva amb dissolvent àcid o

adollat abans de ser pintades. En el procés de pintat. Abans de començar, es comprovarà que les superfícies i

pintures compleixen els requisits del fabricant. Pintat amb capes d’imprimació antioxidant i anticorrosiu. Un cop

acabada la posada a l'obra se li ha de donar una segona o tercera capa de protecció, sempre en un to diferent,

segons les especificacions de la D.F. Les parts que hagin de quedar de difícil accés després del seu muntatge,

però sense estar en contacte, rebran la segona capa de pintura i la tercera, després de la inspecció i

l'acceptació de la D.F. i abans del muntatge. No es pintaran els cargols galvanitzats o amb protecció antiòxid.

Toleràncies d’execució (CTE-DB SE-A 11.2). Per edificis de llargària <= 30m: Tolerància total ±20mm. Nivell

superior del pla del pis ± 5mm. Distància entre pilars consecutius ±15mm. Distància entre bigues consecutives

±20mm. Desviació en inclinació dels pilars. Per edificis de 6 plantes de 3m. Vh= 0,07m. Excentricitat no

intencionada del recolzament d’una biga e0<=5mm. En plaques base i pilars e1 i e2 <= 5mm.

Control i acceptació

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Control de qualitat de la fabricació a taller (si s’escau), on s’inclourà el control de la documentació de taller (CTE-

DB SE-A 12.4).

Control de qualitat de muntatge, on s’inclourà la documentació de muntatge corresponent (CTE-DB SE-A 12.5).

Toleràncies de fabricació (CTE-DB SE-A 11.1). Perfils amb doble T soldats: Alçada del perfil ± 3 a 8mm en funció

de l’alçària. Seccions amb caixó: Desviacions de ± 3 a 5mm en funció de les dimensions de les xapes.

Components estructurals: Planor: L/1000 ó 3mm, Contrafletxa L/1000 ó 6mm. Ànimes i enrigidors: Desviacions

per distorsió de l’ànima o distorsions de l’ala.

Amidament i abonament

kg d’acer per amidar les bigues, biguetes, corretges, encavallades, llindes, pilars, traves, elements d'ancoratge i

elements auxiliars corresponents a les estructures d’acer, incloent-hi en el preu tots els elements i operacions

d'unió, muntatge, assaigs, protecció, ports necessaris, etc., per a la completa execució d'acord amb el Projecte i

indicacions de la D.F.

Totes les operacions de muntatge s'inclouran en el preu, així com la protecció i pintura que siguin necessàries,

d'acord amb la normativa vigent. El pes unitari pel seu càlcul ha de ser el teòric. Per a poder utilitzar un altre

valor diferent del teòric, cal l'acceptació expressa de la D.F. Aquests criteris inclouen les pèrdues de material

corresponents a retalls.

3 ESTRUCTURES D'OBRA DE FÀBRICA

Conjunt de parets portant i parets de trava que juntament amb uns forjats solidaris, transmeten les càrregues

gravitatòries i suporten les sol·licitacions horitzontals garantint la resistència i l’estabilitat de l’edifici i dels seus

components en condicions de seguretat, funcionalitat i aspecte acceptables durant el període de vida útil. Ha de

dotar a l’edifici d’un comportament estructural adient enfront a les accions i a les influències previsibles en

situacions normals i accidentals, amb la seguretat que estableix la norma DB SE-F seguretat estructural obra de

fabrica, també s’ha de complir el DB SI-Annex F. Seguretat en cas d’incendi, fàbrica.

Normes d’aplicació

Codi Tècnic de l’Edificació. CTE-DB SE-AE, Documents Bàsics Seguretat Estructural, Accions a l’Edificació; CTE-

DB SE-F, Documents Bàsics Seguretat Estructural, Fàbrica; CTE-DB SI. Annex F, Fàbrica, Resistència al foc dels

elements de totxo ceràmic o silici-calcari i el bloc de formigó; CTE-DB HR, Protecció enfront al Soroll.

Norma de Construcció Sismoresistent, NCSE-02. BOE. 11/10/02.

Norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural de

sostres d’edificis d’habitatges, NRE-AEOR-93. O. 18/01/94.

Pliego General de Condiciones para la recepción de los ladrillos cerámicos en las obras de construcción,

RL-88. BOE. 3/08/88.

Pliego General de condiciones para la recepción de bloques de hormigón en las obras de construcción, RB-

90. BOE. 165; 11/07/90.

3.1 Ceràmica

Fàbrica de maó ceràmic pres amb morter de ciment i/o calç, sorra, aigua i de vegades additius, que

constitueixen murs resistents i de trava, podent ser paraments sense revestir (obra vista), o amb

revestiment(composts de maó no vist).

Tipus d’elements: llindes, pilars, parets, arcs i voltes.

Components

Maons, morter, elements d’enllaç entre les fulles de murs doblats i formigó armat

Característiques tècniques mínimes

Maons. Compliran les condicions que s'especifiquen en el Plec general per a la recepció dels maons ceràmics

a les obres de construcció, RL-88. La resistència normalitzada a compressió de les peces no serà inferior a

5N/mm² segons CTE DB SE –F punt 4.1. La resistència característica a la compressió de les fàbriques mes

usuals es defineix segons CTE DB SE-F taula 4.4.

Morter. Les sorres emprades compliran les limitacions relatives a grandària màxima de grans, contingut de fins,

granulometria i contingut de matèria orgànica establertes al CTE DB SE-F punt 4.2. S'admetran totes les aigües

potables i les tradicionalment emprades. El ciment utilitzat complirà les exigències de composició,

característiques mecàniques, físiques i químiques que estableix la Instrucció per a la recepció de ciments RC-

03. Els possibles additius incorporats al morter abans o durant el pastat, arribaran a obra amb la designació

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

corresponent segons normes UNE, així com la garantia del fabricant que l'additiu, agregat en les proporcions i

condicions previstes, produeix la funció principal desitjada. Les barreges preparades en sec per a morters

portaran el nom del fabricant i la dosificació segons CTE DB SE-F punt 4.2, així com la quantitat d'aigua a afegir

per a obtenir les resistències dels morters tipus. La resistència a compressió del morter estarà dintre dels

mínims establerts al CTE DB SE-F taula 4.4. Així mateix, la dosificació seguirà l'establert al CTE DB SE-F punt 4.2,

pel que fa referència a parts en volum dels seus components.

Elements d’enllaç entre les fulles de murs doblats, podran ser a base de bandes contínues de xapa desplegada galvanitzada i ancoratges d’acer galvanitzat.

Formigó armat. Complirà les especificacions anomenades a la Instrucció EHE.

Control i acceptació

Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i d’assaigs en cada un dels capítols següents:

ciment, aigua, calç, àrids, morters i maons. Les restriccions d’ús dels components de les fàbriques, amb la

classe d’exposició definida en el D.T. vindrà donada segons CTE DB SE-F taula 3.3.

Execució

Condicions prèvies

Es replantejarà en primer lloc la fàbrica de maó a realitzar. Posteriorment per a l'alçat de la fàbrica es col·locaran

a cada cantó de la planta una mira recta i aplomada, amb les referències precises a les altures de les filades, i

es procedirà a l'estesa dels cordills entre les mires, donant suport sobre les seves marques, que s'elevaran amb

l'altura d'una o diverses filades per a assegurar l'horitzontalitat d'aquestes. Els maons s'humitejaran per aspersió

o immersió abans de la seva col·locació perquè no absorbeixin ni cedeixin aigua al morter. Les parts

recentment executades es protegiran amb làmines de material plàstic o similar, per a evitar l'erosió de les juntes

de morter; En temps sec i calorós, es mantindrà humida la fàbrica recentment executada, per a evitar el risc

d'una ràpida evaporació de l'aigua del morter; Si ha gelat abans d'iniciar el treball, es revisarà escrupolosament

l'executat en les 48 hores anteriors, demolint-se les zones danyades, si la gelada es produeix una vegada iniciat

el treball, es suspendrà protegint el recentment construït; Fins que les fàbriques no estiguin estabilitzades, es

travaran i s’apuntalaran; els treballs es suspendran amb vent superior a 50 km/h i s'asseguraran les parts

realitzades.

Ha de ser estable i resistent. La durabilitat de la fàbrica estarà en funció de la seva exposició a les condicions

físiques i químiques definides al CTE DB SE-F taules 3.1 i 3.2. No hi ha d’haver fissures. Els junts han d’estar

plens de morter. Els junts horitzontals han d’estar matats per la part superior. L’obra s’ha d’aixecar, si és possible,

per filades senceres. Les peces per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin ni

cedeixin aigua al morter. Les peces s’han de col·locar enllardades i s’han d’assentar sobre un llit de morter. Els

maons un cop col·locats no es poden moure. Per corregir la posició s’ha de treure el maó i el morter i tornar-lo a

col·locar. S’ha de fer un replanteig de maons de manera que es pugui assegurar un gruix constant dels junts. Si

hi ha regates, cal que es facin amb màquina. Durant la construcció dels murs, i mentre aquests no hagin estat

estabilitzats, es travaran els murs a les bastides, si l'estructura ho permet, o bé s’apuntalaran amb taulons en

acabar cada jornada de treball. El morter haurà d'omplir les juntes, junt horitzontal i nafres totalment. Si després

de refregar el maó no quedés alguna junta totalment plena, s'afegirà el morter. Els murs haurien de mantenir-se

nets durant la construcció. Tot excés de morter haurà de ser retirat, netejant la zona a continuació. S'haurien de

deixar les lligades quan dues parts d'una fàbrica hagin d'aixecar-se en èpoques distintes. La que s'executi

primer es deixarà escalonada, si no fos possible es deixarà formant alternativament entrants, dents, sortints i,

queixals. Les obertures portaran una llinda resistent, prefabricada o realitzada in situ d'acord amb la llum a

salvar. Es protegiran de les humitats degudes al contacte amb el terreny col·locant drenatges perimetrals i

barreres impermeables segons CTE DB HS1 punt 2.3.3.2. En cas de tancament compost de diverses fulles i

cambra d'aire, s'aixecarà primer el tancament exterior i es preveurà l'eliminació de l'aigua que pugui acumular-

se a la cambra d'aire. Així mateix s'eliminaran els contactes entre les 2 fulles del tancament, que poden produir

humitats a la fulla interior. Els murs resistents de maó enllaçaran amb els forjats mitjançant cadenes de formigó

armat de cantell igual o superior al del forjat. La malla de repartiment del forjat entrarà a la cadena una longitud

igual a la d'ancoratge. Quan els murs tinguin excessiva longitud, es disposaran juntes de dilatació per a evitar la

fissuració produïda per la retracció dels morters i per variacions higrotèrmiques.

Fases d’execució

Parets i pilars. Els paraments han d'estar aplomats. Les filades han de ser horitzontals. Els maons s’han de

col·locar a trencajunts. No hi poden haver peces més petites que mig maó. La paret ha d'estar travada en les

trobades amb altres parets. El nombre de peces que traven cada pla d'enllaç ha de ser més gran que 1/4 del

total. Les obertures han de portar una llinda resistent. Els recolzaments puntuals d'elements estructurals han

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

d'estar fets amb una sabata prou resistent i rígida per distribuir uniformement les càrregues. Els sostres han

d'enllaçar amb els murs mitjançant cadenes de formigó armat.

Parets de totxana. No han de quedar buits de peces obertes a l’exterior. Les cantonades, els brancals i les traves han d’estar formades amb maons calats de la mateixa modulació.

Arcs. Els recolzaments han de resistir sense deformacions les empentes verticals i horitzontals que transmet

l'arc o la volta. Si l'arc és de dos gruixos, entre els dos fulls cal que hi hagi una capa uniforme de morter i les

filades del doblat han d'estar desplaçades de les del senzillat, de manera que les peces quedin col·locades a

trencajunt. Si l'aparellament de l'arc és pla, els maons han d'estar col·locats de pla, tangencialment a la corba

de l'intradós. Si l'aparellament de l'arc és a plec de llibre, els maons han d'estar col·locats perpendicularment a

la corba de l'intradós. L'intradós ha d'estar rejuntat, de manera que no presenti rebaves. El gruix dels junts ha de

ser constant a l'intradós i a l'extradós. S'ha de fer sense interrupcions i per simetria. La clau és el darrer maó que

s'ha de col·locar. Només es poden tallar peces en arestes i acords; la resta s'han de col·locar senceres. El doblat

s'ha de fer immediatament després d'acabar el primer full, sempre de baix a dalt, havent regat i estenent alhora

la capa intermèdia de morter. Abans de fer el doblat s'han d'eliminar les rebaves dels junts del senzillat. No s'ha

de descindrar sense l'autorització de la D.F. El descindrament s'ha de fer de manera lenta i uniforme

Volta o doblat de volta. Els recolzaments han de resistir les empentes verticals i les horitzontals que transmeti la

volta. Quan la volta és de maó de pla els maons han d'estar col·locats de pla, tangencialment a la corba de

l'intradós. Quan la volta és de plec de llibre els maons han d'estar col·locats perpendicularment a la corba de

l'intradós. Els junts que formen les directrius de la volta han de ser rectes i continus, i els junts normals a les

directrius han de ser a trencajunt. Si la volta carrega sobre els murs laterals, ha d'estar encastada en una regata

de fondària >= 2 cm. El doblat ha de quedar recolzat en les mateixes regates o cornises d'elements resistents

que el senzillat. Les filades de doblat han d'estar desplaçades de les del senzillat, de manera que les peces

quedin col·locades a trencajunt. Entre els dos fulls cal que hi hagi una capa uniforme de morter. Si la volta es

recolza sobre una altra volta, ho ha de fer sobre el segon full d'aquesta. Les interseccions de voltes s'han de fer

passant filades alternatives de cada volta i els angles i arestes han de ser continus. L'intradós ha d'estar rejuntat,

de manera que no presenti rebaves. La vora lliure no ha de tenir irregularitats, com ara dents de serra. S'ha de

fer sense interrupcions i per simetria. La clau és el darrer maó que s'ha de col·locar. Només es poden tallar

peces en arestes i trobades; la resta s'han de col·locar senceres. El doblat s'ha de fer immediatament després

d'acabar el primer full, sempre de baix a dalt, havent regat i estenent alhora la capa intermèdia de morter. Abans

de fer el doblat s'han d'eliminar les rebaves dels junts del senzillat. No s'ha de descindrar sense l'autorització de

la D.F. El descindrament s'ha de fer de manera lenta i uniforme.

Llindes. La llinda ha de quedar col·locada segons la posició i el nivell previstos a la D.T. Ha de ser horitzontal. Els extrems de la llinda s'han d'encastar als brancals i han de quedar recolzats sobre morter. Llargària de

l'encastament: >= 15 cm.

Llinda prefabricada de ceràmica armada. En els sistemes patentats s'han de seguir les instruccions del

fabricant. La col·locació s'ha de realitzar sense que les peces rebin cops.

Acabats. En cap cas es permetran regates quan es tracti de murs portants de la fàbrica sense l'autorització

expressa de la D.F.. Sempre que sigui possible s'evitarà fer regates en els murs després d'aixecats, permetent-se

únicament regates verticals o de pendent no inferior a 70 º, sempre que la seva profunditat no excedeixi de 1/ 6

de l'espessor del mur, i aconsellant-se que en aquests casos s'utilitzin talladores mecàniques. Les fàbriques

ceràmiques quedaran planes i aplomades, i tindran una composició uniforme en tota la seva altura.

Toleràncies d’execució, segons el CTE DB SE- F taula 8.2. Control i acceptació

Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i d’assaigs en cada un dels capítols següents:

Replanteig, protecció de la fàbrica, execució de sobrellinda i reforços, ciments, arenes, segons el CTE DB SE-F

punt 8.

Amidament i abonament

m² de fàbrica de maó asseguda amb morter de ciment, aparellada, fins i tot replanteig, anivellació i aplomat,

part proporcional de lligades, minvaments i trencaments, humitejat dels maons comuns i neteja, amidada

deduint buits superiors a 1 m².

3.2 Bloc de Morter de ciment

Fàbrica de blocs de formigó buits o massissos, presos amb morter de ciment i/o calç, sorra, aigua i de vegades

additius, que constitueixen murs resistents i de trava d’obra vista o per a revestir en edificis de fins a 4 plantes

sobre el nivell del terreny.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Tipus d’elements: parets d’obra de fàbrica de blocs de morter de ciment, llindes, cèrcol,...

Components

Blocs de formigó, morter, formigó armat, barrera antihumitat.

Característiques tècniques mínimes

Blocs de formigó. Els blocs podran ser de diferents tipus, categories i graus segons normes UNE. El tipus ve

definit pel seu índex de massís (buit o massís), acabat (cara vista o a revestir) i dimensions. La categoria (R3, R4,

R5, R6, R8 O R10), ve definida per la resistència del bloc a compressió; d'altra banda, el grau (I o II), vindrà donat

per la seva capacitat d'absorbir aigua. Els blocs per a revestir no tindran fissures en les seves cares vistes i han

de presentar una teixidura superficial adequada per a facilitar l'adherència del possible revestiment. Els blocs

cara vista haurien de presentar en les seves cares exteriors una coloració homogènia i una teixidura uniforme,

no havent d'oferir en aquestes cares coqueres, escrostonaments o escantellament. Els materials emprats en la

fabricació dels blocs de formigó (ciments, aigua, additius, àrids, formigó), compliran amb les normes UNE sense

perjudici de l'establert en la Instrucció EHE. Les característiques d'aspecte, geomètriques, físiques, mecàniques,

tèrmiques, acústiques i de resistència al foc dels blocs de formigó compliran l'especificat en les normes UNE. En

el cas de peces especials, aquestes haurien de complir les mateixes característiques físiques i mecàniques

exigides als blocs. La resistència a compressió dels blocs de formigó resistents amb funció estructural serà

major o igual a 6 N/mm² .

Morter. Les sorres emprades compliran les limitacions relatives a grandària màxima de grans, contingut de fins,

granulometria i contingut de matèria orgànica establertes al CTE DB SE-F punt 4.2. S'admetran totes les aigües

potables i les tradicionalment emprades. El ciment utilitzat complirà les exigències de composició,

característiques mecàniques, físiques i químiques que estableix la Instrucció per a la recepció de ciments RC-

03. Els possibles additius incorporats al morter abans o durant el pastat, arribaran a obra amb la designació

corresponent segons normes UNE, així com la garantia del fabricant que l'additiu, agregat en les proporcions i

condicions previstes, produeix la funció principal desitjada. Les barreges preparades en sec per a morters

portaran el nom del fabricant i la dosificació segons CTE DB SE-F punt 4.2, així com la quantitat d'aigua a afegir

per a obtenir les resistències dels morters tipus. La resistència a compressió del morter estarà dintre dels

mínims establerts al CTE DB SE-F taula 4.4. Així mateix, la dosificació seguirà l'establert al CTE DB SE-F punt 4.2,

pel que fa referència a parts en volum dels seus components.

Formigó armat. Complirà les especificacions anomenades a la Instrucció EHE

Barrera anti humitat en arrencada de mur. Podrà ser a força de imprimació de oxiasfalt, etc.

Control i acceptació

Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i d’assaigs en cada un dels capítols següents:

Bloc de formigó, ciments, aigua, calç, àrids i morters. Les restriccions d’ús dels components de les fàbriques,

amb la classe d’exposició definida en el D.T. vindrà donada segons CTE DB SE-F taula 3.3.

Execució

Condicions prèvies

Es replantejarà la fàbrica de bloc a realitzar. Per a l'alçat de la fàbrica es col·locaran en cada cantó de la planta

una mira recta i aplomada, amb les referències precises a les altures de les filades, i es procedirà a l'estesa dels

cordills entre les mires, de suport sobre les seves marques, que s'elevaran amb l'altura d'una o diverses filades

per a assegurar l'horitzontalitat d'aquestes. S'humitejaran únicament la superfície del bloc en contacte amb el

morter, per filades a nivell, excepte quan el bloc contingui additiu hidrofugant. Durant la construcció dels murs, i

mentre aquests no hagin estat estabilitzats, es travaran els murs a les bastides, si l'estructura ho permet, o bé

s’apuntalaran amb taulons en acabar cada jornada el treball. Els treballs se suspendran amb vent superior a 50

km/h i s'asseguraran les parts realitzades. Quan es prevegin pluges es protegiran les parts recentment

executades amb làmines de material plàstic o altres mitjans, a fi d'evitar l'erosió de les juntes de morter. En cas

de gelada, si es produeix abans d'iniciar la jornada, no es reprendrà el treball sense haver revisat l'obra

executada les 48 hores prèvies i es demoliran les parts danyades. Si gelés quan és hora de començar la jornada

o durant aquesta, se suspendrà el treball. En temps calorós es mantindrà humida la fàbrica recentment

executada.

Fases d’execució

Els blocs es col·locaran sobre una estesa de morter. S'aixecarà per peces senceres, excepte en les juntes

singulars on poden col·locar-se peces de mig bloc, no menors; aquests es col·locaran a trencajunts i les filades

seran horitzontals, amb totes les seves juntes plenes. El morter haurà d'omplir les juntes, junt horitzontal i nafres,

totalment. S'haurien de deixar les lligades quan dues parts d'una fàbrica hagin d'aixecar-se en èpoques

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

distintes. La que s'executi primer es deixarà escalonada, si no fos possible es deixarà formant alternativament

entrants, dents i sortints i, queixals. Es disposarà en l'última filada de la fàbrica com enllaç unilateral del forjat, un

cèrcol (encadenat) de formigó armat. Les obertures portaran una llinda resistent, prefabricat o realitzat in situ

d'acord amb la llum a salvar.

Fàbrica de bloc buit: Els enllaços dels murs a cantonada o en encreuament es realitzaran mitjançant encadenat

vertical de formigó armat, que anirà ancorada a cada forjat i en planta baixa a la fonamentació. El formigó

s’abocarà per tongades d'altura no superior a 1 m, al mateix temps que s'aixequen els murs. Es compactarà el

formigó, omplint tot el buit entre l'encofrat i els blocs. Els blocs que formen els brancals dels buits de passada o

finestres seran emplenats amb morter en un ample del mur igual a l'altura de la llinda. La formació de llindes

serà amb blocs de fons cec col·locats sobre un sotapont prèviament preparat, deixant lliure la canal de les

peces per a la col·locació de les armadures i l'abocament del formigó.

Fàbrica de bloc massís: Els enllaços dels murs en cantonada o en encreuament es realitzaran mitjançant

armadura horitzontal d'ancoratge en forma de forqueta, enllaçant alternativament en cada filada disposades

perpendicularment a l'anterior l'un i l'altre mur.

Acabats. Si després de refregar el bloc no quedés alguna junta totalment plena, s'afegirà morter. Els murs

haurien de mantenir-se nets durant la construcció. Tot excés de morter haurà de ser retirat, netejant la zona a

continuació. En cap cas es permetran regates quan es tracti de murs portants de fàbrica sense l'autorització

expressa de la D.F.. El guarit del formigó de les llindes es realitzarà per reg durant un mínim de 7 dies.

Llinda d’obra de fàbrica de blocs de morter de ciment. L'element col·locat ha de quedar pla, anivellat i aplomat

amb la paret. Ha d'estar format per peces senceres col·locades boca amunt, que posteriorment s'han d'armar i

formigonar. Els extrems de la llinda s'han d'encastar en els brancals. Els junts han de ser plens i sense rebaves.

Cèrcol d’obra de fàbrica de blocs de morter de ciment. L'element col·locat ha de quedar pla, anivellat i aplomat

amb la paret. Ha d'estar format per peces senceres col·locades boca amunt, que posteriorment s'han d'armar i

formigonar. Els junts han de ser plens i enrasats. Control i acceptació

Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i d’assaigs en cada un dels capítols següents:

Replanteig, execució de les fàbriques, sobrellindes i reforços, protecció de la fàbrica, segons el CTE DB SE-F

punt 8

Amidament i abonament

m² de superfície amidada segons les especificacions de la D.T., amb deducció de la superfície corresponent a

obertures, de 2,00 m² com a màxim, no es dedueixen; de 2,00 m² fins a 4,00 m² com a màxim, es dedueix el

50%; de més de 4,00 m² , es dedueix el 100%. Als forats que no es dedueixin, o que es dedueixin parcialment,

l'amidament inclou la feina de fer els retorns, com brancals. En cas de deduir-se el 100% del forat cal amidar

també aquests paraments. Aquests criteris inclouen la col·locació dels elements que configuren l'obertura, com

és ara bastiments, excepte en el cas de forats de més de 4,00 m² en què aquesta col·locació es compta a part.

Inclouen l'execució de tots els treballs necessaris per a resoldre l'obertura, pel que fa a brancals i ampit, i

s'utilitzaran, si cal, materials diferents dels que normalment conformen la unitat.

3.3 Blocs de Morter d’argila alleugerida

Fàbrica de bloc d’argila alleugerida (termoarcilla) pres amb morter de ciment només en junta horitzontal, i junta

vertical encadellada per a formar murs resistents i de trava. Tipus d’elements: parets i llindes

Components

Blocs d’argila alleugerida (termoarcilla), morter, formigó armat, barrera antihumitat

Característiques tècniques mínimes

Bloc d’argila alleugerida. Podran ser d'espessor 19, 24 o 29 cm. La resistència mitja a compressió dels blocs

serà major de 100 kg/cm². Pel que fa a la resistència al foc, al ser material exclusivament ceràmic estarà

classificat com A1, no emetent gasos ni fums en contacte amb la flama. La impermeabilització dependrà del

recobriment extern, mai de la pròpia fàbrica.

Morter. Les sorres emprades compliran les limitacions relatives a grandària màxima de grans, contingut de fins,

granulometria i contingut de matèria orgànica establertes al CTE DB SE-F punt 4.2. S'admetran totes les aigües

potables i les tradicionalment emprades. El ciment utilitzat complirà les exigències de composició,

característiques mecàniques, físiques i químiques que estableix la Instrucció per a la recepció de ciments RC-

03. Els possibles additius incorporats al morter abans o durant el pastat, arribaran a obra amb la designació

corresponent segons normes UNE, així com la garantia del fabricant que l'additiu, agregat en les proporcions i

condicions previstes, produeix la funció principal desitjada. Les barreges preparades en sec per a morters

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

portaran el nom del fabricant i la dosificació segons CTE DB SE-F punt 4.2, així com la quantitat d'aigua a afegir

per a obtenir les resistències dels morters tipus. La resistència a compressió del morter estarà dintre dels

mínims establerts al CTE DB SE-F taula 4.4. Així mateix, la dosificació seguirà l'establert al CTE DB SE-F punt 4.2,

pel que fa referència a parts en volum dels seus components.

Formigó armat. Complirà les especificacions anomenades a l’Instrucció EHE

Barrera antihumitat en arrencada de mur. Podrà ser a base d’imprimació d’oxiasfalt, etc.

Control i acceptació.

Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i d’assaigs en cada un dels capítols següents:

Blocs de termoargila, Ciments, Aigua, Àrids i Morters. Les restriccions d’ús dels components de les fàbriques,

amb la classe d’exposició definida en el D.T. vindrà donada segons CTE DB SE-F taula 3.3.

Execució

Condicions prèvies

Es replantejarà la fàbrica de bloc a realitzar. Per a l'alçat de la fàbrica es col·locaran en cada cantó de la planta

una mira recta i aplomada, amb les referències precises a les altures de les filades, i es procedirà a l'estesa dels

cordills entre les mires, donades suport sobre les seves marques, que s'elevaran amb l'altura d'una o diverses

filades per a assegurar l'horitzontalitat d'aquestes. Els blocs haurien d'humitejar-se abans de la seva col·locació,

per a assegurar l'adherència amb el morter. Durant la construcció dels murs, i mentre aquests no hagin estat

estabilitzats, es travaran els murs a les bastides, si l'estructura ho permet, o bé s’apuntalaran amb taulons al

acabar cada jornada el treball. Els treballs es suspendran amb vent superior a 50 km/h i s'asseguraran les parts

realitzades. Quan es prevegin pluges es protegiran les parts recentment executades amb làmines de material

plàstic o altres mitjans, a fi d'evitar l'erosió de les juntes de morter. En cas de gelada, si es produeix abans

d'iniciar la jornada, no es reprendrà el treball sense haver revisat l'obra executada les 48 hores prèvies i es

demoliran les parts danyades. Si gelés quan és hora de començar la jornada o durant aquesta, es suspendrà el

treball. En temps calorós es mantindrà humida la fàbrica recentment executada.

Fases d’execució

L'obra s'ha d'aixecar, si és possible, per filades senceres. S'ha d'humitejar la zona del junt del bloc per col·locar.

No s'ha d'humitejar si el bloc conté additiu hidrofugant. Les peces que han de reblir-se de formigó han de tenir

la humitat necessària abans de l'abocada, per tal de no absorbir l'aigua del formigó. Si el bloc conté additiu

hidrofugant, ha d'estar sec. El formigó de brancals, de junts de control i d'acords de parets, s'ha d'abocar cada 5

filades, com a màxim, i ha de quedar compactat i sense buits dins de les peces. La paret ha de ser estable,

resistent i ha d'estar aplomada. S'ha de dividir la paret en parts iguals de llargària màxima no més gran de 20 m,

separades amb junts estructurals. La paret ha d'estar formada per peces senceres, excepte en els junts

singulars on poden col·locar-se peces de mig bloc. Els blocs s'han de col·locar a trencajunt i les filades han de

ser horitzontals. Per a la realització de totes les singularitats, els junts han de coincidir amb el modulat general.

Els junts cal que estiguin plens i enrasats. Les obertures han de portar una llinda resistent. El coronament

d'ampits s'ha de fer amb peces llinda, plenes de formigó i armades. Els brancals i les peces que formen els junts

de control han de ser senceres, plenes de formigó i armades, formant un pilar del terra al sostre. Si l'acord amb

d'altres parets és articulat, la unió s'ha de fer per mitjà d'elements auxiliars, d'acord amb els criteris fixats per la

D.F.. El recolzament del sostre a la paret ha de ser suficient per a transmetre-li tots els esforços. Es disposarà en

l'última filada de la fàbrica com enllaç unilateral del forjat, un cèrcol (encadenat) de formigó armat. Les

obertures portaran una llinda resistent, prefabricat o realitzat in situ d'acord amb la llum a salvar. Per a evitar el

pont tèrmic en murs exteriors, es disposarà el morter en dues bandes separades per un espai central lliure de 2

o 3 cm, quedant així una junta horitzontal discontínua. En el cas que el mur sigui de format petit, no s'adoptarà

aquesta solució per a no reduir la capacitat mecànica del mur. No es tallaran les peces, sinó que s'utilitzaran les

degudes peces complementàries de coordinació modular. Les juntes verticals no duran morter al ser

encadellades. La separació entre juntes verticals de dues filades consecutives no serà inferior a 7 cm. Quan el

recobriment exterior sigui esquerdejat, es disposaran malles de fibra de vidre embegudes en aquest per a evitar

la possibilitat de fissuració del mateix, amb la consegüent pèrdua d’impermeabilitat del tancament. La fàbrica

s'armarà amb suports verticals i armadures en les seves juntes horitzontals en les zones de mur propenses a la

fissuració (canvis de secció, cantons, trobades i buits). Els enllaços dels murs en cantonada o en encreuament

es realitzaran mitjançant encadenat vertical de formigó armat, que anirà ancorada a cada forjat i en planta baixa

a la fonamentació. El formigó s’abocarà per tongades d'altura no superior a 1 m, al mateix temps que s'aixequen

els murs. Es compactarà el formigó, omplint tot el buit entre l'encofrat i els blocs. No es considerarà significativa

la reducció de resistència del mur de bloc de argila alleugerida quan les regates estiguin dins dels següents

límits, segons l'espessor del bloc d’argila alleugerida: bloc de 14 cm d'espessor: regates de fins a 20 x100 mm

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

(profunditat màxima x amplària màxima); bloc de 19 cm d'espessor: regates de fins a 30 x100 mm; bloc de 24

cm d'espessor: regates de fins a 30 x150 mm; bloc de 29 cm d'espessor: regates de fins a 30 x150 mm; les

regates horitzontals o inclinades haurien de ser evitades. Si la fàbrica duu revestiment exterior de tipus

esquerdejat, aquest s'executarà transcorreguts 45 dies després d'acabar la fàbrica.

Toleràncies d'execució. Distància entre obertures: ± 20 mm; Planeitat: ± 10 mm/2 m; Aplomat: ± 10 mm/3 m, ± 30

mm/total; Horitzontalitat de les filades: ± 2 mm/m; ± 15 mm/total; Gruix dels junts horitzontals: ± 2 mm.

Llinda d’obra de fàbrica de blocs de morter d’argila expandida. L'element col·locat ha de quedar pla, anivellat i

aplomat amb la paret. Ha d'estar format per peces senceres col·locades cara amunt, que posteriorment s'han

d'armar i formigonar. Els extrems de la llinda s'han d'encastar en els brancals. Els junts han de ser plens i sense

rebaves. Gruix dels junts: 1,2 cm. Llargària de l'encastament: >= cantell de la llinda. Toleràncies d'execució. Nivell: ± 5 mm; horitzontalitat: ± 2 mm/m; 15 mm/total: planeitat: ± 10 mm/2 m; gruix dels junts: ± 2 mm.

Control i acceptació

2 comprovacions cada 250 m² de mur. Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i

d’assaigs en cada un dels capítols següents: Replanteig. Execució de les fàbriques. Execució de sobrellindes i

reforços. Protecció de la fàbrica.

Amidament i abonament

m² de superfície amidada segons les especificacions de la D.T., amb deducció de la superfície corresponent a

obertures, de 2,00 m² com a màxim, no es dedueixen; de 2,00 m² fins a 4,00 m² com a màxim, es dedueix el

50%; de més de 4,00 m² , es dedueix el 100%. Als forats que no es dedueixin, o que es dedueixin parcialment,

l'amidament inclou la feina de fer els retorns, com brancals. En cas de deduir-se el 100% del forat cal amidar

també aquests paraments. Aquests criteris inclouen la col·locació dels elements que configuren l'obertura, com

és ara bastiments, excepte en el cas de forats de més de 4,00 m² en què aquesta col·locació es compta a part.

Inclouen l'execució de tots els treballs necessaris per a resoldre l'obertura, pel que fa a brancals i ampit, i

s'utilitzaran, si cal, materials diferents dels que normalment conformen la unitat.

SISTEMA ENVOLVENT

SUBSISTEMA SOLERES

Capa gruixuda de formigó donada sobre el terreny, que es pot disposar com a paviment o com a base per un

enrajolat. Capa resistent composta per una sub-base granular compactada, impermeabilització i una capa de

formigó amb gruix variable segons l'ús per al que està indicat. Dóna suport sobre el terreny, es podrà disposar

directament com a paviment mitjançant un tractament d'acabat superficial, o es pot deixar com a base per un

enrajolat. S'utilitza per a base d'instal·lacions o per a locals amb sobrecàrrega estàtica variable segons l'ús pel

que està indicat (garatge, locals comercials, etc...). Existeixen diferents tipus de soleres, com les soleres de

formigó lleuger i les soleres alleugerides.

Normes d’aplicació

Requisits mínim d’habitabilitat en els edificis d’habitatge i de la cèdula d’habitabilitat. D. 259/2003.

Codi Tècnic de l’Edificació. RD. 314/2006. DB SE-AE, Documento Bàsico Seguridad Estructural, Acciones en la

edificación. DB HS-HS 1 (2.2.2), Salubridad, Protección frente a la humedad.

Construcció sostenible. D. 157/2002. Art.24.

Instrucción de Hormigón Estructural, EHE. RD. 2661/98.

Instrucción para el proyecto y la ejecución de obras de hormigón en masa o armado, EH-91. RD. 824/1988,

RD. 1039/1991.

Components

Capa sub-base, impermeabilització, formigó en massa, armadura de retracció, sistema de drenatge i material

de juntes.

Característiques tècniques mínimes

Capa sub-base. Graves, balastres compactades, etc...

Impermeabilització. Podrà ser de làmina de polietilè, etc...

Formigó en massa. Ciment, complirà les exigències pel que fa referència a la composició, característiques

mecàniques, físiques i químiques que estableix la Instrucció per a la recepció de ciments RC-03. Àrids, compliran les condicions físico-químiques, físico-mecàniques i granulomètriques establertes en la Instrucció de

formigó estructural EHE. Aigua, s'admetran totes les aigües potables i les tradicionalment usades.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Armadura de retracció. Serà de malla electrosoldada de barres o filferros corrugats, que compleixi les

condicions en referència a adherència i característiques mecàniques mínimes establertes a la Instrucció de

formigó estructural EHE.

Sistema de drenatge. Drenatges lineals, tubs de formigó porós o de PVC, polietilè, etc... Drenatges superficials,

làmines drenants de polietilè i geotèxtil, etc. Emmacat d'àrids naturals o procedents de matxucat, etc... Arquetes

de formigó.

Material de juntes. Segellador de juntes de retracció, serà de material elàstic. Replè de juntes de contorn, podrà

ser de poliestirè expandit, etc...

Control i acceptació

Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols:

Ciment, Àrids, Malles electrosoldades, Aigua i Tubs drenants.

Execució

Condicions prèvies

S'eliminaran de les graves apilades, les zones segregades o contaminades per pols, per contacte amb la

superfície de suport o per inclusió de materials estranys. L'àrid natural o de matxucat utilitzat com a capa de

material filtrant estarà exempt d'argiles i/o marges i de qualsevol altre tipus de materials estranys. Es

comprovarà que el material és homogeni i que la seva humitat és l'adequada per a evitar-ne la segregació

durant la seva posada en obra i per aconseguir el grau de compactació exigit. Si la humitat no és l'adequada

s'adoptaran les mesures necessàries per corregir-la sense alterar l'homogeneïtat del material.

Emmagatzematge i manipulació (criteris d'ús, conservació i manteniment) Els apilaments de les graves es

formaran i explotaran, de manera que s'eviti la segregació i compactació de les mateixes. Les instal·lacions

enterrades estaran acabades. Es fixaran punts de nivell per la realització de la solera. Es compactaran i

netejaran els sòls naturals. No es disposaran soleres en contacte directe amb sòls d'argiles expansives, ja que

podrien produir-se abombaments, aixecaments i trencaments dels paviments, esquerdes de particions interiors,

etc... El formigonament s'ha de fer a una temperatura ambient entre 5°C i 40°C.

Fases d’execució

Preparació i comprovació de la superfície d’assentament. La sub-base granular s'estendrà sobre el terreny net i compactat. Es compactarà mecànicament i s'enrasarà. Es col·locarà la làmina de polietilè sobre la sub-base.

Col·locació del formigó. S’estendrà una capa de formigó sobre la làmina impermeabilitzant, el seu gruix vindrà

definit a la D.T. segons l’ús i la càrrega que hagi de suportar. Si s’ha de disposar una malla electrosoldada es

disposarà abans de col·locar el formigó. El curat es realitzarà mitjançant el rec i es tindrà especial cura que no

produeixi desrentat.

Execució de junts de formigonat. Juntes de contorn, abans d’abocar el formigó es col·locaran elements

separadors de poliestirè expandit que formarà la junta de contorn al voltant de qualsevol element que

interrompi la solera, com pilars i murs. Juntes de retracció, s’executaran mitjançant caixetons previstos o

realitzats posteriorment a màquina. Ha de tenir junts transversals de retracció cada 25 m² i la distància entre ells

no ha de ser de més de 6 m. Els junts han de ser d'una fondària ≥ 1/3 del gruix i d'una amplària de 3 mm. Ha de

tenir junts de dilatació a distàncies no superiors als 30 m, de tot el gruix del paviment. També s'han de deixar

junts a les trobades amb d'altres elements constructius. Aquests junts han de ser d'1 cm d'amplada i han d'estar

reblerts amb poliestirè expandit. Els junts de formigonament han de ser de tot el gruix del paviment i s'ha de

procurar fer-los coincidir amb els junts de retracció.

Protecció i cura del formigó fresc. S'ha de vibrar fins a aconseguir una massa compacta, sense que es

produeixin segregacions. Durant el temps de cura i fins a aconseguir el 70% de la resistència prevista, s'ha de

mantenir la superfície del formigó humida. Aquest procés ha de durar com a mínim 15 dies en temps sec i

calorós i 7 dies en temps humit. El paviment no s'ha de trepitjar durant les 24 h següents a la seva formació.

Drenatge. Si és necessari es disposarà una capa drenant i una capa filtrant sobre el terreny situada sota el sòl. En el cas que s'utilitzi com capa drenant un emmacat, ha de disposar-se una làmina de polietilè per sobre d'ella.

Han de disposar-se tubs drenants, connectats a la xarxa de sanejament o a qualsevol sistema de recollida per a

la seva reutilizació posterior, en el terreny situat sota el sòl i, quan aquesta connexió està situada per sobre de la

xarxa de drenatge, almenys una cambra de bombeig amb dues bombes d'eixugament. També farem el mateix

a la base del mur. En el cas de murs pantalla els tubs drenants han de col·locar-se a un metre per sota del sòl i

repartits uniformement al costat del mur pantalla. S’ha de disposar d’un pou drenant per cada 800 m² en el

terreny situat sota el sòl. El diàmetre interior del pou ha de ser ≤ a 70 cm. El pou ha de disposar d'una envoltant

filtrant capaç d'impedir l'arrossegament de fins del terreny. Han de disposar-se dues bombes, una connexió per

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

a la evacuació a la xarxa de sanejament o a qualsevol sistema de recollida per a la seva reutilizació posterior i

un dispositiu automàtic per a que l'amironament sigui permanent. Segons CTE DB HS1 punt 2.2.2

Toleràncies d’execució. Gruix: -10mm, +15mm. Nivell: ±10mm. Planor: ±5mm/3m

Acabat. L’acabat de la superfície podrà ser mitjançant reglejat o coronament. La superfície de la solera

s’acabarà mitjançant reglejat, o es deixarà a l’espera de l’enrajolat.

Control i acceptació

Compactat del terreny serà de valor ≥ al 80% del Pròctor Normal en cas de solera semipesada i 85% en cas de

solera pesada. Planor de la capa de sorra amidada amb regla de 3 m, no presentarà irregularitats locals

superiors a 20 mm. Gruix de la capa de formigó: no presentarà variacions superiors a –1 cm o +1,50 cm respecte

del valor especificat. Planor de la solera, amidada per encavalcament de 1,50 m de regla de 3 m, no presentarà

variacions superiors a 5 mm, si no ha de portar revestiment posterior. Junta de retracció: la distància entre

juntes no serà superior a 6 m. Junta de contorn: el gruix i l’altura de la junta no presentarà variacions superiors a

–0,50 cm o +1,50 cm respecte a l'especificat.

Amidament i abonament

m2 quadrat de solera acabada, amb els seus diferents gruixos i característiques del formigó. Inclòs neteja i

compactat de terreny.

ml les juntes i separadors de poliestirè, amb tall i col·locació del segellat.

m2 de superfície amidada, amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris

següents: obertures d'1,00 m², com a màxim, no es dedueixen; obertures de més d'1,00 m², es dedueix el 100%.

SUBSISTEMA DEFENSES

1 BARANES

Defensa formada per barana composta de bastidor (pilastres i baranes), passamans i entrepilastres, ancorada a

elements resistents com ara forjats, soleres i murs per a la protecció de persones i objectes de risc de caiguda

entre zones situades a diferent alçada.

Normes d’aplicació

Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB SE-AE, DB SU.

Recobriments galvanitzats en calent sobre productes, peces i articles diversos construïts o fabricats amb

acer o altres materials ferris. RD 2351/1985.

Especificacions tècniques dels tubs d’acer inoxidable soldades longitudinalment. RD 2605/1985.

Components

Bastidor, passamà, entrepilastres, ancoratges i peces especials, normalment en baranes d’alumini per a fixació

de pilastres i en baranes amb cargols.

Característiques tècniques mínimes

Bastidor. Els perfils que conformen el bastidor podran ser d'acer galvanitzat, aliatge d'alumini anoditzat, etc.

Passamans. Reunirà les mateixes condicions exigides a la baranes. En cas d'utilitzar cargols de fixació, per la

seva posició, quedaran protegits del contacte directe amb l'usuari.

Entrepilastres. Els entrepilastres per a replè dels buits del bastidor podran ser de polimetacrilat, polièster reforçat

amb fibra de vidre, PVC, fibrociment, etc..., amb gruix mínim de 5 mm, així mateix podran ser de vidre (armat,

temperat o laminat), etc.

Ancoratges. Els ancoratges podran realitzar-se mitjançant: placa aïllada, en baranes d'acer per a fixació de les pilastres quan els seus eixos distin de la vora del forjat no menys de 10 cm i per a fixació de baranatge als murs

laterals; platina contínua, en baranes d'acer per a fixació de les pilastres quan els seus eixos distin de la vora del forjat no menys de 10 cm, coincidint amb algun element prefabricat del forjat; angular continu, en baranes d'acer per a fixació de les pilastres quan els seus eixos distin de la vora del forjat no menys de 10 cm, o se situïn

en la seva cara exterior; pota d'agafament, en baranes d'alumini, per a la fixació de les pilastres quan els seus

eixos distin de la vora del forjat mínim 10 cm.

Peça especial. Normalment en baranes d'alumini per la fixació de pilastres i de baranatges amb cargols.

Control i acceptació

Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols: Perfils

laminats i xapes, Tubs d'acer galvanitzat, Perfils d'alumini anoditzat i Perfils de fusta.

Execució

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Condicions prèvies

Les baranes s'ancoraran a elements resistents com ara forjats o soleres, i quan estiguin ancorades sobre ampits

de fàbrica el gruix d'aquests serà superior a 15 cm. Sempre que sigui possible es fixaran els baranatges als

murs laterals mitjançant ancoratges. Per prevenir el fenomen eletroquímic de la corrosió galvànica entre metalls

amb diferent potencial, s’adoptaran les mesures següents: Evitar el contacte entre dos metalls de diferent

activitat, en cas de no poder evitar el contacte, s’hauran de seleccionar metalls pròxims a la sèrie galvànica;

Aïllar elèctricament els metalls amb diferent potencial; Evitar l’accés d’aigua i oxigen a la zona d’unió dels dos

metalls; També s'evitaran els següents contactes bimetàl·lics: Zenc amb: acer, coure, plom i acer inoxidable;

Alumini amb: plom i coure; Acer dolç amb: plom, coure i acer inoxidable; Plom amb: coure i acer inoxidable;

Coure amb: acer inoxidable.

Es dissenyaran segons el punt 3.2 del DB SU, SU-1, Seguretat enfront al risc de caigudes.

Fases d’execució

Replantejada en obra la barana, es marcarà la situació dels ancoratges. Alineada sobre els punts de replanteig,

es presentarà i aplomarà amb tornapuntes, fixant-ne provisionalment als ancoratges mitjançant punts de

soldadura o cargolat suau. En cas de formigonar els ancoratges es rebran directament; en cas de forjats, murs o

amb morter de ciment es rebran als trams previstos. En forjats ja executats s'ancoraran mitjançant tacs

d'expansió amb encastament, no menor de 45 mm, i cargols. Cada fixació es realitzarà com a mínim amb dos

tacs separats entre si 50 mm. Els ancoratges garantiran la protecció contra embranzides i cops durant tot el

procés d'instal·lació. Així mateix mantindran l'aplomat de la barana fins que quedi definitivament fixada al suport.

Es realitzaran, preferiblement, mitjançant plaques, platines o angulars, depenent de l'elecció del sistema i de la

distància existent entre l'eix de les pilastres i la vora dels elements resistents. La unió del perfil de la pilastra amb

l'ancoratge es realitzarà per soldadura, respectant-se les juntes estructurals mitjançant juntes de dilatació de 40

mm d'ample entre baranes. Sempre que sigui possible es fixaran els baranatges als murs laterals mitjançant

ancoratges. Quan els entrepilastres i/o passamans siguin desmuntables, es fixaran amb cargols, ribets clavats,

o peces d'acoblament desmuntables sempre des de l'interior.

Acabats. El sistema d'ancoratge al mur serà estanc, no originant penetració de l'aigua en el mateix mitjançant

segellat i engravat amb morter, de la trobada de la barana amb l'element al que s'ancori. Quan els ancoratges

d'elements tals com baranes o tamborets es realitzin en un plànol horitzontal de la façana, la junta entre

l'ancoratge i la façana ha de realitzar-se de tal forma que s'impedeixi l'entrada d'aigua a través d'ella mitjançant

el segellat, un element de goma, una peça metàl·lica o algun altre element que produeixi el mateix efecte.

Control i acceptació

Es realitzaran dues comprovacions cada 30 m. Es comprovarà que les barreres de protecció tinguin una

resistència i una rigidesa suficient per a resistir la força horitzontal establerta en l'apartat 3.2 del Document Bàsic

SE-AE, en funció de la zona en que es trobin. La força es considerarà aplicada a 1,2 m o sobre la vora superior

de l'element, si aquest està situat a menys altura. En aquest cas, la barrera de protecció davant de seients fixos,

serà capaç de resistir una força horitzontal a la vora superior de 3 kN/m i simultàniament amb ella, una força

vertical uniforme de 1,0 kN/m, com a mínim, aplicada a la vora exterior. En les zones de tràfic i aparcament, els

plafons o baranes i altres elements que delimitin àrees accessibles per als vehicles han de resistir una força

horitzontal, uniformement distribuïda sobre una longitud de 1 m, aplicada a 1,2 m d'altura sobre el nivell de la

superfície de rodatge o sobre la vora superior de l'element si aquest està situat a menys altura, el valor

característic de la qual, es definirà en el projecte en funció de l'ús específic i de les característiques de l'edifici,

no sent inferior a qk = 100 kN.

Amidament i abonament

ml totalment acabat i col·locat. Incloent els passamans i les peces especials.

2 REIXES

Elements de seguretat fixos en buits exteriors constituïts per bastidor, entrepilastres i ancoratges, per a la

protecció física de finestres, balconades, portes i locals interiors contra l'entrada de persones estranyes.

Normes d’aplicació

Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB SE-AE.

Recobriments galvanitzats en calent sobre productes, peces i articles diversos construïts o fabricats amb

acer o altres materials ferris. RD 2351/1985.

Especificacions tècniques dels tubs d’acer inoxidable soldades longitudinalment. RD 2605/1985.

Components

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Bastidor, entrepilastra i sistema d'ancoratge.

Característiques tècniques mínimes

Bastidor. Element estructural format per pilastres i baranatges. Transmet els esforços als quals és sotmesa la

reixa als ancoratges.

Entrepilastra. Conjunt d'elements lineals o superficials de tancament entre baranatges i pilastres.

Sistema d'ancoratge. Encastada (patilles), tacs d'expansió i tirafons, etc... Control i acceptació

Els materials i equips d'origen industrial, haurien de complir les condicions funcionals i de qualitat que es fixen

en les corresponents normes i disposicions vigents relatives a fabricació i control industrial. Quan el material o

equip arribi a obra amb certificat d'origen industrial que acrediti el compliment d'aquestes condicions, normes o

disposicions, la seva recepció es realitzarà comprovant, únicament, les seves característiques aparents. Es

realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols: Perfils

laminats i xapes, Tubs d'acer galvanitzat i Perfils d'alumini anoditzat.

Execució

Condicions prèvies

Les reixes s'ancoraran a elements resistents (mur, forjat, etc...). Si són ampits de fàbrica el gruix mínim no serà

inferior a 15 cm. Els buits en la fàbrica i els seus revestiments estaran acabats. La reixa quedarà aplomada i

neta. Les reixes d’acer hauran de portar una protecció anticorrossió mínima de 20 micres en exteriors i de 25

micres en ambient marí.

S'evitaran els següents contactes bimetàl·lics: Zinc en contacte amb: acer, coure, plom i acer inoxidable; Alumini

amb: plom i coure; Acer dolç amb: plom, coure i acer inoxidable; Plom amb: coure i acer inoxidable; Coure amb:

acer inoxidable.

Fases d’execució

Replantejar i marcar la situació dels ancoratges, segons s’especifiqui en la D.T. S’aplomarà i fixarà als paraments mitjançant l’ancoratge dels seus elements, vigilant que quedi completament

aplomada. L’ancoratge al mur serà estable i resistent, quedant estanc, no originant penetració d’aigua.

Control i acceptació

Es realitzaran dues comprovacions cada 50 unitats.

Aplomat i anivellat de reixes, segellat o engravat amb morter de la trobada de la reixa amb l'element on s'ancori,

comprovació de la fixació (ancoratge) segons especificacions de la D.T.

Amidament i abonament

ut de reixa totalment acabada i col·locada.

SUBSISTEMA IMPERMEABILITZACIÓ I AÏLLAMENTS

1 AÏLLAMENTS TÈRMICS-ACÚSTICS

Materials o productes que tenen propietats per impedir o retardar la propagació de la calor, fred i/o sorolls.

Aquests materials poden ser rígids, semirígids, flexibles, granulars, pulverulents o pastosos.

Normes d’aplicació

Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB HE, d'Estalvi d'Energia. DB HE1, d'Estalvi d'Energia, Limitació de la

demanda energètica. DB HR, Protecció enfront del soroll.

Ecoeficiència en els edificis. RD 21/2006.

R I T E. Reglamento de Instalaciones Térmicas en los edificios. RD 1027/2007 (BOE 29.08.2007).

Procediment bàsic per la certificació d’eficiència energètica d’edificis. RD 47/2007 (BOE 31.01.2007).

Correcció d'Errades del Reial Decret 47/2007, de 19 de gener, pel qual s’aprova el Procediment bàsic pel

Procediment bàsic per la certificació d’eficiència d’edificis de nova construcció.

Condicions acústiques. NBE-CA-88. (BOE 8.10.1988)

Llei de protecció contra la contaminació acústica. Llei 16/2002.

Llei del soroll. Ley 37/2003.

Contaminació acústica. RD 1513/2005.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Normes sobre la utilització de les espumes d’urea-formol usades com aïllants a l’edificació. BOE. 113;

11.05.84

UNE

UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales.

UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de

fachadas.

UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte

7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos

UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción

UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de

adaptación al espectro.

UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los

términos de adaptación al espectro.

1.1 Rígids, semirígids i flexibles

Components

Aïllants rígids (poliestirè expandit, vidre cel·lular, llanes de vidre revestides amb làmines d'algun altre material),

camises aïllants, aïllants semirígids, aïllants flexibles (llanes de vidre aglomerat amb material sintètic, llanes de

roca aglomerada amb material industrial, poliuretans, polietilens), fixacions: material d’unió (adhesius o coles de

contacte o de pressió, adhesius tèrmics) o amb subjeccions (feix d’alumini, perfils laterals, claus inoxidables

amb cap de plàstic i cintes adhesives)

Característiques tècniques mínimes

Aïllament en camises aïllants. En canonades i equips situats a la intempèrie, les juntes verticals se segellaran

convenientment. L'aïllament tèrmic de xarxes enterrades haurà de protegir-se de la humitat i dels corrents

d'aigua subterrànies o vessaments. Les vàlvules, argolles i accessoris s'aïllaran preferentment amb casquets

aïllants desmuntables de diverses peces, amb espai suficient perquè al llevar-los es puguin desmuntar aquelles.

Aïllament en plaques. Formació d’aïllament amb plaques i feltres de diferents materials, poliestirè expandit,

extruït, expandit amb ranures en una de les seves cares, expandit moldejat per a terra radiant, escumes de

poliuretà, de llana de vidre o llana de roca, de suro aglomerat, de vidre cel·lular. Totes es poden col·locar fixades

mecànicament, i sense adherir. Els poliestirens, llanes de vidre i suro aglomerat es poden col·locar també amb

morter i adhesiu. Les de vidre cel·lular amb morter i pasta de guix. Les de poliuretà, llanes de vidre i suro

aglomerat també es poden col·locar amb oxiasfalt. Només les plaques de poliestirè poden anar fixades als

connectors que uneixen la paret passant amb l'estructura i subjectes a aquests mitjançant volanderes de

plàstic.

Aïllament en plafons sandwich. Revestiments fonoabsorbents realitzats amb panells de planxa perforada i llana

de roca a l'interior.

Control i acceptació

Etiqueta identificativa indicant la classe de producte, el tipus i els espessors. Els materials que vinguin avalats

per Segells o Marques de Qualitat haurien de tenir la garantia per part del fabricant del compliment dels

requisits i característiques mínimes exigides en el DB HE 1 del CTE, pel que podrà realitzar-se la seva recepció

sense necessitat d'efectuar comprovacions o assajos. Les unitats d'inspecció estaran formades per materials

aïllants del mateix tipus i procés de fabricació, amb el mateix espessor en el cas dels quals tinguin forma de

placa o flassada. Les fibres minerals duran SEGELL INCE i ASTM-C-167 indicant les seves característiques

dimensionals i la seva densitat aparent. Aquestes característiques es determinaran cada 1.000 m² de superfície

o fracció, en camises aïllants cada 100 m o fracció i en formigons cel·lulars espumosos cada 500 m² o fracció.

Execució

Condicions prèvies

L'aïllament ha de quedar ben adherit al suport, excepte quan es col·loca no adherit. Ha de tenir un aspecte

uniforme i sense defectes. El suport ha de ser net. Ha de ser continu i ha de cobrir tota la superfície per aïllar.

S'ha de treballar amb vents inferiors a 30 km/h. L'aïllament s'ha de protegir de la pluja durant i després de la

col·locació. El material col·locat s'ha de protegir d'impactes, de pressions o d'altres accions que el puguin

alterar. El poliuretà i el poliestirè s'ha de protegir d'una exposició solar molt llarga.

Fases d’execució

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Preparació de l'element (retalls, etc...) Neteja i preparació del suport. Les plaques i els feltres han de quedar col·locats a tocar, a trencajunt. En les plaques que van fixades als connectors, el junt entre les plaques no ha de coincidir amb el connector de la

paret. En les plaques col·locades no adherides, s'han de prendre les precaucions necessàries perquè ni el vent

ni d'altres accions no el desplacin. Quan l'aïllament porta barrera de vapor (paper kraft), aquesta ha de quedar

situada a la cara calenta de l'aïllament. Quan l'aïllament va revestit amb làmina plàstica (protecció elàstica,

làmina plàstica de color blanc o tel decoratiu), aquesta ha de quedar situada a la cara vista de l'aïllament. Quan

l'aïllament porta paper kraft o protecció elàstica, els junts han de quedar segellats amb cinta adhesiva.

Qualsevol forat a la barrera de vapor en l'execució, ha de ser reparat amb cinta adhesiva impermeable al vapor.

Col·locació de l'element Plaques col·locades amb adhesiu, oxiasfalt, emulsió bituminosa o pasta de guix. El suport ha d'estar lliure de matèries estranyes (pols, greixos, olis, etc.). El grau d'humitat del suport ha d'estar dins dels límits especificats

pel fabricant.

Plaques moldejades per a terra radiant. Les plaques han de quedar encaixades per les vores, col·locades de manera que les ranures per a allotjar els conductes de calefacció, quedin alineades i siguin contínues. La cara

llisa de la placa ha de quedar recolzada sobre la base del paviment i els resalts per a suport dels conductors,

han de quedar a la part superior.

Aïllament exterior per a suport de revestiment continu. La barreja adhesiu-ciment, ha de ser homogènia. No ha

de tenir grumolls ni parts seques. L'adhesiu s'ha d'aplicar seguint les instruccions del fabricant. La fixació

mecànica de les plaques s'ha de fer desprès de 24 h, com a mínim, d'haver-les col·locat. El procés d'aplicació

de la malla ha de constar d'una primera capa d'adhesiu, col·locació de la malla a pressió sobre l'adhesiu fresc i

a continuació, una capa d'adhesiu. La malla ha de cobrir tota la superfície a revestir i quedar totalment

recoberta per l'adhesiu. En els punts singulars (cantonades, angles d'obertures, etc...), la malla ha d'anar

reforçada. Ha de formar una superfície plana, sense bosses. Ha de quedar ben adherida al revestiment. Gruix de

la capa d'adhesiu sota les plaques: ≤ 6 mm. Encavalcament de la malla: ≥ 10 cm i planor: ± 3 mm/2 mm.

Control i acceptació

L'aïllament anirà protegit amb els materials necessaris perquè no es deteriori amb el pas del temps. El

recobriment o protecció de l'aïllament es farà de tal manera que aquest quedi subjecte amb el pas del temps.

Haurà de comprovar-se la correcta col·locació de l'aïllament tèrmic, la seva continuïtat i la inexistència de ponts

tèrmics en fronts de forjat i suports, segons les especificacions de la D.T. o de la D.F. Es comprovarà la ventilació

de la cambra d'aire si n’hi hagués.

Amidament i abonament

m² de planxes o panells totalment col·locats, incloent segellat de les fixacions en el suport, en el cas que siguin

necessàries.

ml de camises aïllants.

1.2 Granulars o pulverulents i pastosos

Components

Aïllaments granulars o pulverulents ( argila expandida, perlita expandida) i pastosos que es conformen en obra,

adaptant aquest aspecte en primer lloc per passar posteriorment a tenir les característiques de rígid o semirígid

(espuma de poliuretà feta in situ, espumes elastomèriques, formigons cel·lulars)

Fixacions. Material d’unió (adhesius o coles de contacte o de pressió, adhesius tèrmics) o amb subjeccions (

feix d’alumini, perfils laterals, claus inoxidables amb cap de plàstic i cintes adhesives)

Característiques tècniques mínimes

Aïllaments amorfs, amb nòduls de llana de vidre. Formació d'aïllament en solera, en revestiment de paraments,

en reblert de cambres o projectat, amb materials sense forma específica (granulats, escumes, formigons o

morters).

Col·locats en solera. Inclosa la formació de mestres, de 10 a 20 cm de gruix i acabat remolinat, amb morter de

perlita i ciment; morter de vermiculita i ciment; formigó cel·lular sense granulats o amb formigó d'argila

expandida abocada en sec.

Col·locats en revestiment de paraments. De 2 a 4 cm de gruix amb morter de perlita i escaiola amb acabat

lliscat; morter de perlita i (ciment o escaiola) o morter de vermiculita i ciment, amb acabat remolinat.

Col·locat projectat. D'1 a 4 cm de gruix amb escuma de poliuretà.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Col·locat en reblert de cambres. De 4 a 10 cm de gruix amb perlita i vermiculita expandides; grànols de poliestirè

expandit o de suro; flocs de fibra de vidre; o escuma d'urea formol.

Control i acceptació

Etiqueta identificativa indicant la classe de producte, el tipus i els espessors. Els materials que vinguin avalats

per Segells o Marques de Qualitat haurien de tenir la garantia per part del fabricant del compliment dels

requisits i característiques mínimes exigides en el DB HE 1 del CTE, pel que podrà realitzar-se la seva recepció

sense necessitat d'efectuar comprovacions o assajos. Les unitats d'inspecció estaran formades per materials

aïllants del mateix tipus i procés de fabricació, amb el mateix espessor en el cas dels quals tinguin forma de

placa o flassada. Les fibres minerals duran SEGELL INCE i ASTM-C-167 indicant les seves característiques

dimensionals i la seva densitat aparent. Aquestes característiques es determinaran cada 1.000 m² de superfície

o fracció, en camises aïllants cada 100 m o fracció i en formigons cel·lulars espumosos cada 500 m² o fracció.

Execució

Condicions prèvies

L'aïllament ha de ser continu i ha de cobrir tota la superfície per aïllar. Ha de tenir un aspecte uniforme i sense

defectes. Per al morter la temperatura de treball ha de ser ≥ 5°C. Per aïllaments projectats s'ha de treballar amb

vents inferiors a 20 km/h i amb humitat ambiental inferior al 80%. Haurien de quedar garantides la continuïtat de

l'aïllament i l'absència de ponts tèrmics i/o acústics, per això s'utilitzaran les juntes i se seguiran les instruccions

del fabricant o especificacions de projecte.

Fases d’execució

Per aïllament en solera i paraments. Neteja i preparació del suport, estesa del material i execució de l'acabat. La

superfície del revestiment ha de tenir la planor i l'aplomat previstos. La mescla ha d'estar preparada de manera

que en resulti una barreja homogènia i sense segregacions. S'ha d'aplicar abans que s'hagi iniciat el procés

d'adormiment.

Per aïllament projectat. Neteja i preparació del suport, projecció del material en vàries capes i curat. L'aïllament

ha de quedar ben adherit al suport.

Per aïllament en reblert de cambres. Repàs de les superfícies que limiten la cambra i aplicació del material. El

procés d'injecció s'ha de fer mitjançant una màquina especial i s'han de seguir les instruccions donades pel

fabricant per tal de garantir el rebliment total de la cambra. S'ha de començar per la part inferior del parament.

Control i acceptació

L'aïllament anirà protegit amb els materials necessaris perquè no es deteriori amb el pas del temps. El

recobriment o protecció de l'aïllament es farà de tal manera que aquest quedi subjecte amb el pas del temps.

Haurà de comprovar-se la correcta col·locació de l'aïllament tèrmic, la seva continuïtat i la inexistència de ponts

tèrmics en fronts de forjat i suports, segons les especificacions de projecte o director d'obra. Es comprovarà la

ventilació de la cambra d'aire si n’hi hagués.

Amidament i abonament

m³ de replens o projeccions.

2 AÏLLAMENTS CONTRA LA HUMITAT

Materials o productes que tenen propietats protectores contra el pas de l'aigua i la formació d'humitats interiors.

Aquests materials poden ser imprimadors o pintures, per a millorar l'adherència del material impermeabilitzant

amb el suport o per si mateixos, o làmines i plaques.

Normes d’aplicació

Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB HS, Salubritat. DB HE1, d'Estalvi d'Energia, Limitació de la

demanda energètica.

Ecoeficiència en els edificis. RD 21/2006.

R I T E. Reglamento de Instalaciones Térmicas en los edificios. RD 1027/2007 (BOE 29.08.2007).

Procediment bàsic per la certificació d’eficiència energètica d’edificis. RD 47/2007 (BOE 31.01.2007).

Correcció d'Errades del Reial Decret 47/2007, de 19 de gener, pel qual s’aprova el Procediment bàsic pel

Procediment bàsic per la certificació d’eficiència d’edificis de nova construcció.

UNE. Sistemes d’impermeabilització de materials bituminosos. UNE 104400-2:1995, UNE 104400-3:1999, UNE 104400-5:2000, UNE 104402:1996. Sistemes d’impermeabilització de materials plàstics. UNE 104416:2001, UNE 104421:1995.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

2.1 Imprimadors

Capa de cobertura per a impermeabilització de paraments horitzontals o verticals, mitjançant l'aplicació d'un

producte líquid.

Components

Imprimadors bituminosos (emulsions asfàltiques o pintures bituminoses), polímers sintètics (poliuretans, epoxi-

poliuretà, epoxi-silicona, acrílics, emulsions d’estirè-butidiè, epoxi-betum, polièster) i l’alquitrà-brea (alquitrà amb

resines sintètiques...).

Execució

Condicions prèvies

El recobriment aplicat ha de formar una capa uniforme i contínua, que ha de cobrir tota la superfície a

impermeabilitzar. Ha de quedar ben adherit al suport. El gruix total del recobriment, el nombre de capes i la

forma d'aplicació han de ser les definides a la D.T. o en el seu defecte, les especificades per la D.F. S'han

d'aturar els treballs en el cas de pluja, neu o si la velocitat del vent és superior a 50 km/h. S’han de realitzar a

una temperatura ambient superior als 10°C. Les aigües superficials que poden afectar els treballs s'han de

desviar i conduir a fora de l'àrea a impermeabilitzar. Les zones que per la seva forma puguin retenir aigua a la

seva superfície s'han de corregir abans de l'execució. La superfície del suport ha de estar neta de pols, d'olis o

greixos, no ha de tenir material engrunat. Els treballs no s'han de continuar abans que s'assequi l'imprimació.

Fases d’execució

Neteja i preparació de la superfície. Abans d'aplicar el producte, el suport s'ha de tractar amb una capa

d'imprimació.

Aplicació de l’imprimació, en el seu cas. Aplicació successiva, amb els intervals d'assecat, de les capes

necessàries del producte.

Control i acceptació

Els imprimadors haurien de dur en l'envàs del producte les seves incompatibilitats i l'interval de temperatures

per ser aplicats. En la recepció del material ha de controlar-se que tota la partida subministrada sigui del mateix

tipus. Si durant l'emmagatzematge les emulsions asfàltiques se sedimenten, han de poder adquirir la seva

condició primitiva mitjançant agitació moderada.

Amidament i abonament

m² de superfície amidada segons les especificacions de la D.T. Dins d'aquesta unitat s'inclou la preparació de la

superfície i els treballs que calguin per a la seva completa finalització.

2.2 Làmines

Capa de cobertura per la impermeabilització de paraments horitzontals o verticals, mitjançant la col·locació

d’una o vàries membranes.

Components

Làmines bituminoses (d’oxiasfalt, d’oxiasfalt modificat, de betum modificat, làmines extruïdes de betum

modificat amb polímers o plastòmers, plaques asfàltiques, làmines d’alquitrà modificat amb polímers),

plàstiques (policlorur de vinil P.V.C., polietilè d’alta densitat P.E.A.D., polietilè clorat, polietilè clorosulfonat) o de

cautxú sintètic (butil, etc.)

Característiques tècniques mínimes

(nomenclatura i especificacions segons UNE corresponents)

Membranes de làmines bituminoses no protegides. Adherides en calent i oxiasfalt (PA), o no adherides sobre làmina separadora (PN). Membranes de làmines bituminoses amb autoprotecció mineral. Adherides en calent i oxioasfalt (GA), o semiadherides (GS).

Membranes de làmines bituminoses amb autoprotecció metàl·lica. Adherides en calent i oxioasfalt (MA), o semiadherides (MS).

Membranes clavades de plaques bituminoses amb autoprotecció mineral. Col·locades amb fixacions

mecàniques (GF).

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Membranes amb làmines de PVC no protegides. Làmines de policlorur de vinil sense armadura o amb

armadura de malla de fibra de vidre o poliester. Col·locades adherides a la base amb adhesiu o sense adherir.

Membranes amb làmines de PVC autoprotegides. Làmines de policlorur de vinil sense armadura o amb

armadura de malla de fibra de vidre o polièster.

Panells i làmines drenants de polietilè en relleu. Làmines de polietilè d'alta densitat, conformades amb relleu

amb nóduls, amb o sense un geotèxtil incorporat.

Barreres sintètiques i metàl·liques. Membranes amb làmines separadores de polipropilè, polietilè i poliester. Membranes amb làmines elastomèriques. Làmines de cautxú sintètic no regenerat (butil).

Execució

Condicions prèvies

Els treballs s'han de realitzar a la temperatura ambien t indicada. S'han d'aturar els treballs quan nevi o geli

sobre la coberta, quan plogui o la coberta estigui mullada o quan la velocitat del vent sigui superior a 60 km/h.

La superfície del suport ha de ser uniforme, ha d'estar neta i no ha de tenir cossos estranys. No ha de tenir buits

ni ressalts de més d'un 20% del gruix de la impermeabilització. Si el suport és de formigó o de morter de ciment,

cal que la superfície estigui endurida i seca. Abans de col·locar la membrana han d'estar preparats tots els

punts singulars de la coberta (xamfrans, junts, acords amb paraments, etc.). El procés d'elaboració de la

membrana no ha de modificar les característiques dels seus components. Els encavalcaments s'han de fer amb

les làmines totalment seques i netes. No s'han d'unir més de 3 làmines en el mateix punt. Les làmines no han de

quedar en contacte directe amb poliestirè expandit, si es preveu que poden assolir temperatures superiors als

30°C. Les làmines col·locades s'han de protegir del pas de persones, equips o materials, les que no ho estan,

també s'haurien de protegir del sol. El conjunt de la membrana ha de tenir un aspecte superficial pla i regular.

Ha de ser estanca. Cal comprovar la compatibilitat específica entre un aïllament a base d'escumes plàstiques i

la membrana. El suport format a base de plaques d'aïllament tèrmic, ha de tenir una cohesió i estabilitat tal que,

sigui capaç de proporcionar la solidesa necessària en front de les sol·licitacions mecàniques i tèrmiques

exteriors. En el cas de membranes adherides, ha de permetre l'adhesió de la membrana sobre les plaques, pel

que és necessari que les membranes i plaques siguin compatibles entre elles.

Fases d’execució

Bituminoses. Membrana formada per làmines o armadures bituminoses o fulls d'alumini. Les làmines adherides

en calent, s'han d'adherir entre elles i al suport per pressió, un cop estovat el betum propi en aplicar calor. La membrana ha de cavalcar sobre els paraments verticals 15 cm mínim i ha de quedar ben adherida. Prèviament

s'ha de donar una capa d'imprimació a la paret. Els junts de dilatació de la capa de pendents han de portar un

material de reblert elàstic, compatible químicament amb els components de la impermeabilització. La làmina ha

de ser contínua sobre el junt. Els acords amb els paraments verticals, buneres i altres elements que traspassin

la membrana, han d'anar reforçats. Toleràncies d'execució: Encavalcaments: ± 20 mm.

Làmines adherides amb oxiasfalt. Les làmines s'han d'adherir entre elles i al suport, amb oxiasfalt en calent.

S'han de desenrotllar a sobre d'aquest abans que no es refredi. En les làmines semiadherides s'ha de

pressionar de manera que l'oxiasfalt penetri en les perforacions de la làmina perforada. La làmina autoprotegida

es pot estendre sobre l'oxiasfalt fred, aplicant escalfor a mida que es desenrotlla. L'oxiasfalt s'ha d'estendre a

una temperatura entre 160°C i 200°C. No s'han de superar mai els 260°C en caldera. Membrana fixada mecànicament. Els elements de la membrana han de quedar fixats sòlidament al suport amb tatxes d'acer. En

les membranes formades per una làmina bituminosa, abans de col·locar les plaques, el suport ha de quedar

cobert per la làmina. Les cabotes de les tatxes han de quedar sempre cobertes per un gruix de placa. Les

plaques han de cavalcar entre elles i protegir el sentit del recorregut de l'aigua. A cada punt ha d'haver-hi un

mínim de dues plaques superposades. El carener ha de quedar reforçat, de manera que a cada punt es

superposin tres plaques. Les plaques molt exposades al vent, o bé en contacte amb accessoris metàl·lics han

de quedar adherides per aplicació d'escalfor o amb adhesiu asfàltic. Les plaques s'han de començar a col·locar

a partir de la cota més baixa. La primera filada del ràfec s'ha de col·locar invertida.

Membrana formada per fulls d’alumini, adherits amb màstic modificat de base quitrà. Les capes de màstic de

base quitrà han de ser contínues i de gruix uniforme. La membrana ha de cavalcar sobre els paraments

verticals 15 cm com a mínim i ha de quedar ben adherida en aquesta prolongació. La vora superior del full

d'alumini exterior, ha de quedar protegida o bé encastada dins d'una regata, que ha de quedar tapada amb

morter de ciment pòrtland. Els junts de dilatació de la capa de pendents, han de portar un suport flexible fixat a

les vores. La làmina ha de ser contínua sobre el junt. Gruix per capa de màstic: ≥ 3 mm. El màstic bituminós s'ha

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

d'aplicar en calent. La temperatura a la caldera ha d'estar entre els 145°C i els 165°C. L'alumini s'ha de col·locar

en bandes de llargària ≤ 2 m. S'ha d'escalfar lleugerament la superfície del màstic bituminós ja estès, abans de

col·locar-hi la làmina. El màstic de base de quitrà no es pot posar en contacte amb d'altres materials

bituminosos ni amb poliestirè expandit o extruït.

Plàstiques o de cautxú sintètic. Segellat de junts amb massilla. El segellat ha de ser continu, homogeni, sense

bombolles d'aire i uniforme. Ha de quedar ben adherit a ambdós llavis del junt. No s'ha d'aplicar en temps humit

(pluja, rosada, etc.). El fons i les cares del junt per segellar han de ser nets i secs. El producte s'ha d'aplicar

forçant-ne la penetració.

Membrana adherida. Aplicació de l'adhesiu. Col·locació de la làmina. Resolució dels elements singulars (angles,

junts, acords, etc...). S'admeten soldadures per fusió en fred o per aplicació d'escalfor. Les làmines s'han d'unir

entre elles i al suport amb l'adhesiu aplicat a les dues cares dels elements per unir i per pressió. No han de

quedar bosses d'aire. L'adhesiu ha de ser sec al tacte quan es col·loqui. Membrana no adherida o fixada mecànicament. Col·locació de la làmina. Resolució dels elements singulars (angles, junts, acords, etc...). Ha de

quedar fixada mecànicament al suport en tota la seva superfície, i adherida en el seu perímetre i al voltant de

tots els elements que la traspassin. Les fixacions han de quedar situades formant línies paral·leles entre elles i a

les vores de l'element per cobrir. S'han d'utilitzar tacs de PVC i visos amb volanderes o platines que garanteixin

l'estanquitat de la fixació. Les làmines s'han d'unir entre elles per: Soldadura química amb un agent de

soldadura per fusió en fred, Soldadura en calent fusió del material a l'aplicar calor i per pressió, Adhesiu aplicat a les dues cares dels elements a unir i per pressió.

Membranes amb lamines de PVC. Cal assegurar-se que la membrana que no porta armadura, no es separarà,

dels paraments verticals del perímetre. Els acords amb els paraments verticals han de ser aixamfranats o

corbats. Les làmines han de cavalcar entre elles i protegir el sentit del recorregut de l'aigua, aquests

cavalcaments no han de coincidir amb els aiguafons ni amb els junts de dilatació de la capa de pendents. La

membrana ha de cavalcar sobre els paraments verticals 15 cm com a mínim, ha de quedar ben adherida en

aquesta prolongació i encastada dins d'una regata que s'ha de tapar amb morter de pòrtland. En el cas que no

es pugui fer regata, la membrana ha de quedar soldada a un connector amb acabat termoplàstic, fixat

mecànicament. Els junts de dilatació de la capa de pendents han de portar encastat un cordó cel·lular de

polietilè tou. La làmina ha de ser contínua sobre el junt. La làmina ha de cavalcar un mínim de 5 cm dintre dels

elements de desguàs. En aquests punts ha d'anar soldada o fixada a pressió.

Membrana amb làmines elastomèriques. Neteja prèvia amb benzina les zones per unir. No ha de quedar tibada.

La membrana semiadherida, ha de quedar parcialment adherida al suport per bandes distribuïdes

uniformement. L'amplària i separació de les bandes ha de ser la indicada en la D.T. Els cavalcaments han de

quedar units amb adhesiu en tota la seva llargària. S'admeten les unions fetes a fàbrica sempre que siguin

vulcanitzades amb premsa.

Panells i làmines drenants de polietilè en relleu. En el cas de làmina amb geotèxtil, a la trobada amb el tub de

drenatge, la làmina ha de passar per la part inferior i el geotèxtil per la superior, de manera que es protegeixen

els porus de drenatge de l'obstrucció produïda per les partícules de terreny. La cara amb nòduls ha de quedar

en contacte amb la superfície a impermeabilitzar i l'altra cara ha de quedar en contacte amb l'origen de

l'humitat (terreny).

Control i acceptació

Les làmines i el material bituminós haurien de dur, en la recepció en obra, una etiqueta identificativa indicant la

classe de producte, el fabricant, les dimensions i el pes net per m². Disposaran de SEGELL INCE-AENOR i

d'homologació MICT. Amb les dades corresponents. Si el producte posseeix un Distintiu de Qualitat homologat

pel ministeri de Foment, la D.F. pot simplificar la recepció, reduint-la a la identificació del material.

Amidament i abonament

m² de superfície amidada segons les especificacions de la D.T., deducció de la superfície corresponent a buits,

forats de menys d'1m². Inclouen igualment l'acabament específic dels acords amb els paraments o elements

verticals, utilitzant.

SISTEMA COMPARTIMENTACIÓ INTERIOR/ACABATS

SUBSISTEMA PARTICIONS

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

1 ENVANS

Paret sense missió portant.

1.1 Envans de ceràmica

Envà de maó ceràmic pres amb morter de ciment i/o calç o guix, que constitueix particions interiors.

Normes d’aplicació

Codi Tècnic de l’Edificació. CTE-DB SE-AE, Documents Bàsics Seguretat Estructural, Accions a l’Edificació; CTE-

DB SE-F, Documents Bàsics Seguretat Estructural, Fàbrica; CTE-DB SI. Annex F, Fàbrica, Resistència al foc dels

elements de totxo ceràmic o silici-calcari i el bloc de formigó; CTE-DB HR, Protecció enfront al Soroll.

Condicions acústiques. NBE-CA-88. (BOE 8.10.1988)

Norma de Construcció Sismoresistent, NCSE-02. BOE. 11/10/02.

Norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural de

sostres d’edificis d’habitatges, NRE-AEOR-93. O. 18/01/94.

Pliego General de Condiciones para la recepción de los ladrillos cerámicos en las obras de construcción,

RL-88. BOE. 3/08/88.

Pliego General de condiciones para la recepción de yesos y escayolas en las obras de construcció, RY-85.

BOE. 10/06/1985

Pliego General de condiciones para la recepción de bloques de hormigón en las obras de construcción, RB-

90. BOE. 165; 11/07/90.

UNE

UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales.

UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de

fachadas.

UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte

7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos

UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción

UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de

adaptación al espectro.

UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los

términos de adaptación al espectro.

Components

Maons, morter i revestiment interior.

Característiques tècniques mínimes

Maons. Compliran les condicions que s'especifiquen en el Plec general per a la recepció dels maons ceràmics

a les obres de construcció, RL-88. La resistència a compressió dels maons massissos i perforats, no serà inferior

a 100 Kp/cm² . La resistència a compressió dels maons buits, emprats en fàbriques resistents no serà inferior a

50 Kp/cm². En cas de fàbrica de maó d’obra vista, serà adequat un morter una mica menys resistent que el

maó: un M-8 per a un maó R-10, o un M-16 per a un maó R-20.

Morter. En la confecció de morters, s'utilitzaran les calç aèries i orgàniques classificades a la Instrucció per a la

Recepció de Calç RC-92. Les sorres emprades compliran les limitacions relatives a grandària màxima de grans,

contingut de fins, granulometria i contingut de matèria orgànica establertes a la Norma DB SE-F. Així mateix,

s'admetran totes les aigües potables i les tradicionalment emprades. D'altra banda, el ciment utilitzat complirà

les exigències de composició, característiques mecàniques, físiques i químiques que estableix la “Instrucció per

a la recepció de ciments RC-03”. Els possibles additius incorporats al morter abans o durant el pastat, arribaran

a obra amb la designació corresponent segons normes UNE, així com la garantia del fabricant que: l'additiu,

agregat en les proporcions i condicions previstes, produeix la funció principal desitjada. Les barreges

preparades en sec per a morters portaran el nom del fabricant i la dosificació segons la Norma DB SE-F, així

com la quantitat d'aigua a afegir per a obtenir les resistències dels morters tipus. La resistència a compressió

del morter estarà dins dels mínims establerts a la Norma DB SE-F. Tanmateix, la dosificació seguirà l'establert a

la Norma DB SE-F, pel que fa referència a parts en volum dels seus components.

Revestiment interior. Serà d’enguixat i arrebossat de guix, etc... Complirà les especificacions recollides en el Plec

de Condicions corresponent.

Control i acceptació

Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i d’assaigs en cada un dels capítols següents:

Ciment, Aigua, Calç, Àrids, Morters i Maons. Quan els maons subministrats estiguin emparats pel segell INCE, la

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

D.F. podrà simplificar la recepció, comprovant únicament el fabricant, tipus i classe de maó, resistència a

compressió en Kp/cm² , dimensions nominals i segell INCE, dades que haurien de figurar en l'albarà i, si

s’escau, en l'empaquetat. El mateix es comprovarà quan els maons subministrats procedeixin d'Estats membres

de la Unió Europea, amb especificacions tècniques específiques, que garanteixin objectius de seguretat

equivalents als proporcionats pel segell INCE.

Execució

Condicions prèvies

Estarà acabada l'estructura, es disposarà dels bastiments de base a l’obra i es marcaran nivells en planta. Es

replantejarà i es col·locaran mires escairades a una distància ≤ 4m, amb marques a l'alçada de cada filada. Els

maons s'humitejaran en el moment de la seva col·locació, regant-los abundantment i apilant-los perquè no

degotin durant l’execució. Si ha gelat abans d'iniciar el treball, es revisarà escrupolosament la part de l’obra

executada en les 48 hores anteriors, demolint-ne les zones danyades. Si la gelada es produeix una vegada

iniciat el treball, es suspendrà protegint la part de l’obra recentment executada. Fins que les fàbriques no

estiguin estabilitzades, es travaran i s’apuntalaran. Les fàbriques de maó es treballaran sempre a una

temperatura ambient que oscil·li entre 5 a 40 °C. Quan el vent sigui superior a 50 km/h, es suspendran els

treballs i s'asseguraran les fàbriques de maó realitzades. S'ha de treballar sense pluges si la paret és exterior.

Fases d’execució

Replanteig. Col·locació de les mires a les cantonades i estesa del fil entre mires. Col·locació de les peces.

Construcció d’envans. S'aixecaran per filades horitzontals senceres, excepte quan dues parts hagin d'aixecar-se en diferents èpoques, en aquest cas la primera es deixarà escalonada. Les trobades de cantonada o amb altres

fàbriques, es faran mitjançant lligades en tot el seu gruix i en totes les filades. Entre la filada superior de l'envà i

el forjat o l’element horitzontal de trava, es deixarà una folgança de 2cm que s'emplenarà transcorregudes un

mínim de 24 hores amb pasta de guix o amb morter de ciment. La trobada entre envans amb elements

estructurals, es farà de manera que no siguin solidaris. Les regates tindran una profunditat no major de 4 cm.

Les llindes de buits superiors a 100cm, es realitzaran per mitjà d’elements resistents. En les trobades amb un

sostre o amb qualsevol altre element estructural superior, cal que hi hagi un espai de 2cm entre l'última filada i

aquell element. Aquest espai es reomplirà amb guix, un cop l'estructura hagi adoptat les deformacions

previstes, i mai abans de 24h d'haver fet la paret. Si se sobrepassen aquests límits, s'ha de revisar l'obra

executada 48h abans i s'han d'enderrocar les parts afectades.

Toleràncies d'execució. Gruix dels junts: ± 2 mm; distància entre l'última filada i el sostre: ± 5 mm; planor i

horitzontalitat de les filades: ± 5 mm/2 m.

Acabats. Les fàbriques ceràmiques quedaran planes i aplomades, i tindran una composició uniforme en tota la

seva altura.

Repàs dels junts i neteja del parament. Les peces han d'estar col·locades a trencajunts i les filades han de ser

horitzontals. Les parets vistes han de tenir una coloració uniforme, si la direcció facultativa no fixa cap altra

condició. Els junts han de ser plens i sense rebaves. A les parets que hagin de quedar vistes, els junts

horitzontals han d'estar rematats per la part superior, si la direcció facultativa no fixa altres condicions. Les

obertures han de portar una llinda resistent. L'envà o paredó de tancament i no passant, ha d'estar recolzat a

sobre d'un element estructural horitzontal a cada planta. Les parts recentment executades es protegiran amb

làmines de material plàstic o similar, per a evitar l'erosió de les juntes de morter. En temps sec i calorós, es

mantindrà humida la fàbrica recentment executada, per a evitar el risc d'una ràpida evaporació de l'aigua del

morter.

Control i acceptació

Dues comprovacions cada 400m² de mur. Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i

d’assaigs en cada un dels capítols següents: Replanteig, Protecció de la fàbrica i Execució de l’envà.

Amidament i abonament

m² de fàbrica de maó assentada amb morter de ciment, aparellada. Fins i tot replanteig, anivellació i aplomat,

part proporcional de lligades, minvaments i trencaments, humitejat dels maons comuns i neteja, amidada

deduint buits superiors a 1m².

1.2 Envans de blocs de formigó

Envà de blocs de formigó amb morter de ciment i/o calç, sorra, aigua i de vegades additius, d'altura no major de

9m, que pot anar, o no, reforçat amb armadura.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Normes d’aplicació

Codi Tècnic de l’Edificació. CTE-DB SE-AE, Documents Bàsics Seguretat Estructural, Accions a l’Edificació; CTE-

DB SE-F, Documents Bàsics Seguretat Estructural, Fàbrica; CTE-DB SI. Annex F, Fàbrica, Resistència al foc dels

elements de totxo ceràmic o silici-calcari i el bloc de formigó; CTE-DB HR, Protecció enfront al Soroll.

Condicions acústiques. NBE-CA-88. (BOE 8.10.1988)

Norma de Construcció Sismoresistent, NCSE-02. BOE. 11/10/02.

Norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural de

sostres d’edificis d’habitatges, NRE-AEOR-93. O. 18/01/94.

Pliego General de Condiciones para la recepción de los ladrillos cerámicos en las obras de construcción,

RL-88. BOE. 3/08/88.

Pliego General de condiciones para la recepción de yesos y escayolas en las obras de construcció, RY-85.

BOE. 10/06/1985

Pliego General de condiciones para la recepción de bloques de hormigón en las obras de construcción, RB-

90. BOE. 165; 11/07/90.

UNE

UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales.

UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de

fachadas.

UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte

7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos

UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción

UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de

adaptación al espectro.

UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los

términos de adaptación al espectro.

Components

Bloc de formigó, morter, formigó armat i revestiment interior.

Característiques tècniques mínimes

Blocs de formigó. Els blocs podran ser de diferents tipus, categories i graus segons normes UNE. El tipus ve

definit pel seu índex de massís (buit o massís), acabat (cara vista o a revestir) i dimensions. La categoria (R3, R4,

R5, R6, R8 o R10), ve definida per la resistència del bloc a la compressió; d'altra banda, el grau (I o II), vindrà

donat per la seva capacitat d'absorbir aigua. Els blocs per a revestir no tindran fissures en les seves cares vistes

i han de presentar una teixidura superficial adequada per a facilitar l'adherència del possible revestiment. Els

blocs a cara vista haurien de presentar en les seves cares exteriors una coloració homogènia i una textura

uniforme, no havent d'oferir en aquestes cares coqueres, escrostonaments o escantellaments. Els materials

emprats en la fabricació dels blocs de formigó (ciments, aigua, additius, àrids, formigó), compliran amb les

normes UNE sense perjudici de l'establert en la Instrucció EHE. Les característiques d'aspecte, geomètriques,

físiques, mecàniques, tèrmiques, acústiques i de resistència al foc dels blocs de formigó compliran l'especificat

a les normes UNE. En el cas de peces especials, aquestes haurien de complir les mateixes característiques

físiques i mecàniques exigides als blocs. La resistència a compressió dels blocs de formigó resistents amb

funció estructural serà major o igual a 6 N/mm² .

Morter. En la confecció de morters, s'utilitzaran les calç aèries i orgàniques classificades a la Instrucció per a la

Recepció de Calç RC-92. Les sorres emprades compliran les limitacions relatives a grandària màxima de grans,

contingut de fins, granulometria i contingut de matèria orgànica establertes a la Norma DB SE-F. Així mateix

s'admetran totes les aigües potables i les tradicionalment emprades. D'altra banda , el ciment utilitzat complirà

les exigències quant a composició, característiques mecàniques, físiques i químiques que estableix la Instrucció

per a la recepció de ciments RC-03. Els possibles additius incorporats al morter abans o durant el pastat,

arribaran a obra amb la designació corresponent segons normes UNE, així com la garantia del fabricant que,

l'additiu, agregat en les proporcions i condicions previstes, produeix la funció principal desitjada. Les barreges

preparades, (envasades o a orri) en sec per a morters duran el nom del fabricant i la dosificació segons la

Norma DB SE-F, així com la quantitat d'aigua a afegir per a obtenir les resistències dels morters tipus. La

resistència a compressió del morter estarà dins dels mínims establerts a la Norma DB SE-F. Així mateix, la

dosificació seguirà l'establert a la Norma DB SE-F, quant a parts en volum dels seus components.

Formigó armat. Complirà les especificacions anomenades a la Instrucció EHE.

Revestiment interior. Podrà ser d’enguixat i arrebossat de guix, etc...

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Control i acceptació

Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i d’assaigs en cada un dels capítols següents:

Bloc de formigó, revestiment interior, Ciments. Aigua, Calç, Àrids i Morters. Quan els blocs subministrats estiguin

emparats per un segell de qualitat oficialment reconegut per l'Administració, la direcció d'obra podrà simplificar

el procés de control de recepció a comprovar que els blocs arriben en bon estat i el material estigui identificat

amb l'establert en l'apartat 5.2 del “Plego de prescripcions tècniques generals per a la recepció de blocs de

formigó en les obres de construcció” RB-90.

Execució

Condicions prèvies

Anivellament de l'arrencada del mur i neteja, si fos necessari, de la superfície de suport. Replanteig previ. Es

col·locarà a cada cantó de la planta una mira recta i aplomada, amb les referències precises a les altures de les

filades, i es procedirà a l'estesa dels cordills entre les mires. Es marcaran les diferents alçades, i s'elevaran d'una

a una les diverses filades per a assegurar l'horitzontalitat d'aquestes. Es realitzaran els esquerdejats interiors

transcorreguts 45 dies després d'acabar la fàbrica per a evitar fissuracions per retracció del morter de les juntes.

No s'ompliran les juntes horitzontals en tot el gruix del bloc. S'evitaran caigudes de morter tant en l'interior dels

blocs com en la cambra del trasdossat.

Fases d’execució

En envans amb murs ordinaris (altura menor de 3,50 m). En els blocs s'humitejarà únicament la superfície del

bloc en contacte amb el morter, per filades a nivell, excepte quan el bloc contingui additiu hidrofugant. S'haurien

de deixar les lligades quan dues parts d'una fàbrica hagin d'aixecar-se en diferents períodes. La que s'executi

primer es deixarà esgraonada, si no fos possible, es deixarà formant alternativament entrants i sortints. No

s'utilitzaran peces menors de mig bloc. Les filades intermitges es col·locaran amb les seves juntes verticals

alternades, estenent-se el morter sobre la superfície massissa del seient del bloc, quedant les juntes horitzontals

sempre enrasades. L'última filada estarà formada amb blocs de coronació, amb el fons cec en la seva part

superior, per rebre el formigó de la cadena d'enllaç. Aquest tipus de peça s'utilitzarà també en l'execució de les

llindes. Aquestes es realitzaran col·locant les peces sobre un sotapont i es rebran entre si amb el mateix morter

utilitzat en la resta de l'envà deixant lliure la canal de les peces per a la col·locació d'armadures i abocament del

formigó. Es conservaran, mentre s'executi la fàbrica, els ploms i nivells de forma que el parament resulti amb

totes les juntes alineades i a nivell. Es suspendrà l'execució de la fàbrica en temps plujós o de gelades. El guarit

del formigó en llindes es realitzarà regant-les durant un mínim de 7 dies.

En envans amb murs esvelts (altura compresa entre 3,50 m i 9 m). Cada 5 blocs es disposarà un suport de formigó armat, de dimensions igual al gruix de l'envà. Cada 5 filades, immediatament damunt de la filada de

bloc, es col·locarà una peça de llinda, i es rebrà a l'última filada de bloc amb morter, deixant lliure la canal de la

peça per a la col·locació d'armadura i abocament de formigó, vigilant que al compactar el formigó, quedin

correctament farcits els buits. Es disposarà, a l'última filada de la fàbrica com a enllaç unilateral del forjat, un

cèrcol (encadenat) de formigó armat. Es suspendrà l'execució de la fàbrica en temps plujós o de gelades.

Acabats. Es recolliran les rebaves de morter, en l'assentament del bloc i s'estrenyeran contra la junta, procurant

que aquesta quedi totalment plena, en murs de bloc per a revestir. Es vigilarà el rejuntat dels murs de bloc cara-

vista.

Control i acceptació

Dues comprovacions per planta. Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i d’assaigs en

cada un dels capítols següents: Gruixos, Desploms, Unió entre els envans i Planor.

Amidament i abonament

m² d'envà de bloc de formigó, rebut amb morter de ciment, amb encadenats o no de formigó armat cada 5

filades i reomplert amb formigó armat cada 5 blocs. Fins i tot replanteig, aplomat i anivellat, cort, preparació i

col·locació de les armadures, abocament i compactat del formigó i part proporcional de minvaments despuntis,

solapes, trencaments i neteja.

2 FUSTERIES INTERIORS

Tenen per objectiu el tancament de les obertures interiors, dotant l’edifici de les prestacions d’accés a les

diferents dependències. També inclou el tancament d’armaris empotrats.

2.1 Portes metàl·liques

Normes d’aplicació

Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. CTE-DB HR, Protecció enfront al Soroll.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Norma básica de la edificación sobre condiciones acústicas en los edificios. NBE-CA-88. BOE. 8/10/1988.

UNE.

UNE 85103:1991 EX. Puertas y cancelas pivotantes abatibles. Definiciones, clasificación y características.

UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales.

UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de

fachadas.

UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte

7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos

UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción

UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de

adaptación al espectro.

UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los

términos de adaptación al espectro.

Components

Folrat de bastiment de base amb peça de galze i tapajunts o el propi bastiment col·locat directament sobre

fàbrica.

Porta metàl·lica col·locada,

Mecanismes per a un funcionament correcte d'obertura i tancament, amb els tapajunts col·locats o trapa

metàl·lica practicable.

Característiques tècniques mínimes

Els perfils i xapes compliran les normes UNE corresponents.

Control i acceptació

El subministrador acreditarà la vigència de la certificació de conformitat dels perfils i esquadries amb els

requeriments reglamentaris: Assaigs, distintius i marcatges CEE.

En el cas d’acer laminat en calent i conformat fred, els perfils aniran protegits amb imprimació anticorrosiva.

Les escairades no presentaran guerxaments, fongs ni cops, i els eixos seran rectilinis. Les unions es faran amb

maclatges rígids, formant angles rectes.

Execució

Condicions prèvies

Per a la col·locació del bastiment s'han de preveure els gruixos dels acabats del parament o del suport al qual

estigui subjecte. S'ha de col·locar amb l'ajut d'elements que garanteixin la protecció del bastiment contra els

impactes durant tot el procés constructiu i d'altres que mantinguin l'escairat fins que quedi ben travat a l'obra.

Fases d’execució

Replanteig. Col·locació, aplomat i anivellat del bastiment, i segellat dels junts. Muntatge de les fulles mòbils. Eliminació dels rigiditzadors. Col·locació dels mecanismes i els tapajunts. Neteja de tots els elements. Toleràncies d'execució. Replanteig: ± 10 mm. Nivell previst: ± 5 mm. Horitzontalitat: ± 1 mm. Aplomat: ± 2 mm/m

Control i acceptació

Ha d'obrir i tancar correctament. No ha de gravitar cap tipus de càrrega sobre el bastiment. Distància entre

ancoratges galvanitzats: ≤ 60 cm. Distància d'ancoratges galvanitzats als extrems: ≤ 30 cm. Franquícia entre la

fulla i el bastiment: ≤ 0,2 cm El bastiment ha d'estar ben aplomat, sense deformacions dels angles, al nivell i al

pla previstos. Els ribets i els junts de materials tous han de ser nets i han de quedar lliures. La porta, un cop

incorporada a l'obra, ha de complir els requisits de resistència mecànica, seguretat d'ús i higiene i salut

establerts a la norma UNE 85103. Franquícia entre la fulla i el paviment: ≥ 0,2 cm, ≤ 0,4 cm.

Amidament i Abonament

Unitat amidada segons les especificacions de la D.T.

2.2 Portes tallafocs

Portes amb resistència al foc durant un termini de temps determinant, mantenint les funcions d’integritat i

aïllament tèrmic, portes de fulles batents amb eix de gir vertical i portes de fulles corredisses.

Normes d’aplicació

Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. CTE-DB SI; CTE-DB HR, Protecció enfront al Soroll.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Norma básica de la edificación sobre condiciones acústicas en los edificios. NBE-CA-88. BOE. 8/10/1988.

Classificació dels productes de la construcció i els elements constructius en funció de les seves propietats

de reacció i de resistència davant del foc. R.D. 312/2005

UNE

UNE 85102:1991 EX. Puertas y cancelas deslizantes correderas rectas. Definiciones, clasificación y

características.

UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales.

UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de

fachadas.

UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte

7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos

UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción

UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de

adaptación al espectro.

UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los

términos de adaptación al espectro.

Components

Porta de fusta o metàl·lica tallafocs amb reblert de material aïllant d’accionament manual o automàtic,

bastiment de base, mecanismes i accessoris.

Característiques tècniques mínimes

Sistema de tancament exigit en portes previstes com a sortida de planta o d’edifici i per evacuació de més de

50persones. Per ocupants habituals amb maneta o polsador, i per ocupants no habituals barra antipànic segons

s’estableix en normes UNE-EN 179:2003 VC1, i 1125:2003 VC1.

Execució

Condicions prèvies

Durant el procés de col·locació s'han d'utilitzar uns elements que garanteixin la protecció contra els impactes i

uns altres que mantinguin l'escairat fins que el bastiment quedi ben travat. Mecanismes i accessoris. S'ha de

col·locar sobre els forats i osques preparats a les fulles de la porta. El muntatge s'ha de fer de manera que no es

produeixi una pèrdua d'aïllament a la temperatura al voltant del pany, seguint les instruccions tècniques del

fabricant.

Fases d’execució

Col·locació, aplomat i anivellat del bastiment, i segellat dels junts. Replanteig. En el forat de la situació dels elements d'ancoratge.

Fixació. Del bastiment, de les guies i col·locació del full.

Col·locació i ajust dels mecanismes d’obertura tant a la porta com al bastiment. Toleràncies d'execució. Replanteig: ± 10 mm, anivellament: ± 1 mm, aplomat: ≤3 mm (enfora)

Control i acceptació

Ha d'estar ben aplomada, a escaire i al nivell previst. Ha de funcionar correctament i ha de tenir un accionament

suau. Ha de quedar fixat a la fulla per mitjà de cargols.

Portes de fulles batents. El gir s'ha de fer en el sentit d'evacuació (en el cas de més de 50 persones o locals de

risc mig i alt) i de manera que l'obertura de la porta no disminueixi l'amplària real de la via d'evacuació. Alçària

de col·locació dels mecanismes d'obertura: 1 m (± 50 mm) El bastiment ha de quedar travat al parament amb

platines d'ancoratge, 3 a cada muntant i al travesser, agafades amb morter. La part inferior ha d'estar encastada

un mínim de 3 cm en el paviment.

Portes de fulles corredisses. Les guies de recorregut han de quedar horitzontals, per a les portes d'accionament

manual, o inclinades

amb una pendent cap el punt mitjà de la porta ≥ 2%, en les d'accionament automàtic, i han de ser netes. Els

mecanismes de rodament han de ser autolubricants per tal de facilitar el desplaçament de les fulles. Els topalls

de recorregut de les guies han de permetre l'obertura total de les fulles, sense disminuir l'amplària real de la via

d'evacuació. Els perfils tallafocs del bastiment han d'estar travats al parament pels tres costats, amb platines

d'ancoratge a distàncies ≤ 60 cm. La guia ha de quedar sòlidament fixada al suport i en la posició indicada en el

plànol de muntatge.

Amidament i Abonament

ut amidada segons les especificacions de la D.T.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

SUBSISTEMA PAVIMENTS

1 CONTINUS

Revestiment de sòls en interiors executats de forma continua amb un conglomerant i un material d'addició,

podent rebre diferents tipus d'acabat.

Poden ser de formigó, terratzo continu, de morters o de resines sintètiques.

Normes d’aplicació

Codi Tècnic de l’Edificació. CTE-SU 1, Seguretat enfront al risc de caigudes; en relació a lliscament de terres i

discontinuïtats en el paviment; CTE-HR, Protecció enfront del soroll.

Codi d’Accessibilitat de Catalunya. Llei 20/1991.

Condicions acústiques. NBE-CA-88. (BOE 8.10.1988)

UNE

UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales.

UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de

fachadas.

UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte

7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos

UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción

UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de

adaptación al espectro.

UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los

términos de adaptación al espectro.

Components

Conglomerant, àrids, aigua, additius en massa, productes d’acabat, pintura, desmoldejant, resina d’acabat,

malla electrosoldada de rodons d’acer, làmina impermeable, juntes, materials de revestiment i sistemes de

fixació.

Característiques tècniques mínimes

Conglomerant. Ciment. Complirà les exigències en quant a composició, característiques mecàniques, físiques i

químiques que estableix la Instrucció per a la recepció de ciments RC-03.

Materials bituminosos. Podran ser de barreja en calent constituïda per un conglomerant bituminós i àrids

minerals.

Materials sintètics. Resines sintètiques, etc... Àrids. La sorra podrà ser de mina, riu, platja rentada, matxucat o barreja d'elles. La grava podrà ser de riu,

matxucat o pedrera.

Aigua. S'admetran totes les aigües potables i les tradicionalment emprades.

Additius en massa. Podran ser pigments.

Productes d'acabat. Pintura. Constituiran mà de fons o d'acabat de la superfície a revestir. Mitjà de dissolució:

aigua (és el cas de la pintura al tremp, pintura a la calç, pintura al silicat, pintura al ciment, pintura plàstica, etc...)

o dissolvent orgànic (és el cas de la pintura a l'oli, pintura a l'esmalt, pintura martelè, laca nitrocel·lulòsica,

pintura de vernís per a interiors, pintura de resina vinílica, vernissos, pintures bituminosses, intumescents i

ignífugues, etc...). Aglutinants com: cues cel·lulòsiques, calç apagada, silicat de sosa, ciment blanc, resines

sintètiques, etc...). Desmoldejant, servirà de material desencofrant per als motlles o patrons d'imprimir, en cas de

paviments continus de formigó amb teixidura “in situ” permetent extreure teixidures de les superfícies de formigó

durant el seu procés d'enduriment. No alterarà cap de les propietats del formigó, haurà de ser estable, servirà al

formigó com producte impermeabilizante impedint el pas de l'aigua, alhora que dota al formigó de major

resistència a la gelada. Així mateix serà un element de guarit que impedirà l'evaporació de l'aigua del formigó.

Resina d'acabat. Haurà de ser incolora, i permetrà ser acolorida en cas de necessitat. Haurà de ser

impermeable a l'aigua, resistent a la base, als àcids ambientals, a la calor i als llamps UV (no podrà groguejar en

cap cas). Evitarà la formació de fongs i microorganismes. Podrà aplicar-se en superfícies seques o humides,

amb fred o calor, podrà repintar-se i disposarà d'una excel·lent rapidesa d'assecat. Realçarà els colors, formes,

teixidures i volums dels paviments acabats.

Malla electrosoldada de rodons d'acer. Làmina impermeable.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Juntes. Pel reomplert de les juntes s’utilitzaran: elastòmers, perfils de PVC, bandes de llautó, etc... Pel segellat de

juntes, material elàstic de fàcil introducció en les juntes. Els tapajunts podran ser: perfils o bandes de material

metàl·lic o plàstic.

Sistema de fixació. Control i acceptació

Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols:

Conglomerant, Àrids, Material d'addició, Ciments, Aigua i Arenes (àrids).

Amb la finalitat de limitar el risc de lliscament, els paviments dels edificis o zones d'ús Sanitari, Docent,

Comercial, Administratiu, Aparcament i Pública Concurrència, excloses les zones d'ús restringit, tindran una

classe adequada conforme al CTE DB SU 1. El valor de resistència al lliscament Rd es determina mitjançant

l'assaig del pèndol descrit en l'Annex A de la norma UNE-ENV/ 12633:2003 emprant l'escala C en provetes sense

desgast accelerat. La mostra seleccionada serà representativa de les condicions més desfavorables de

lliscament. Aquesta classe es mantindrà durant la vida útil del paviment.

Execució.

Condicions prèvies

En cas de paviment continu amb aglomerat bituminós i amb asfalt fos, sobre la superfície del formigó del forjat

o solera es donarà una emprimació amb un reg d'emulsió de betum. En cas de paviment de formigó continu tractat superficialment, amb morter de resines sintètiques o morter hidràulic polimèric, s'eliminarà la beurada

superficial del formigó del forjat o solera mitjançant gratat amb raspalls metàl·lics. En cas de paviment continu de formigó tractat amb morter hidràulic, si el forjat o solera tenen mes de 28 dies, es gratarà la superfície i

s'aplicarà una emprimació prèvia, d'acord amb el tipus de suport i el morter a aplicar.

En tots els casos es respectaran les juntes de la solera o forjat. En els paviments situats a l'exterior, se situaran

juntes de dilatació formant una quadrícula de costat no major de 5 m que alhora faran paper de juntes de

retracció. En els paviments situats a l'interior, se situaran juntes de dilatació coincidint amb les de l'edifici, i es

mantindran en tot el gruix del revestiment. Quan l'execució del paviment continu es faci per bandes, es

disposaran juntes en les arestes longitudinals de les mateixes.

Fases d’execució

Paviment continu amb morter de resines sintètiques. En cas de morter autoanivellant, aquest s'aplicarà amb

espàtula dentada fins a un gruix no menor de 2 mm. En cas de morter no autoanivellant, aquest s'aplicarà mitjançant plana o espàtula fins a un gruix no menor de 4 mm. Paviment continu amb morter hidràulic polimèric: el morter es compactarà i allisarà mecànicament fins a gruix

no menor de 5 mm.

Paviment de terratzo continu. Preparació i comprovació de la superfície d’assentament. Preparació dels junts.

Col·locació del morter d’emprimació. Col·locació de la malla de fibra de vidre. Col·locació de la malla alveolar.

Col·locació del morter d’acabat. Rebaixat, polit i abrillantat. En el paviment o hi ha d’haver esquerdes, taques,

canvis de tonalitat ni d’altres defectes superficials. La superfície del paviment ha de ser polida i abrillantada. No

s’hi ha de veure marques ni senyals de la polidora. La superfície acabada ha de ser plana i ha de tenir una

textura uniforme i una coloració homogènia. Gruix de la capa del morter d’emprimació: 3mm. Gruix de la capa

del morter d’acabat: 10mm. Absorció d’aigua (UNE 127-002).

Paviment de formigó. Acabat sense additius. Preparació i comprovació de la superfície d'assentament.

Col·locació de l'armadura, si és el cas. Col·locació i vibratge del formigó. Realització de la textura superficial.

Protecció del formigó i cura. No hi ha d'haver esquerdes ni discontinuïtats. La superfície acabada ha d'estar

remolinada mecànicament o lliscada. Ha de tenir la textura uniforme, amb la planor i el nivell previstos. Hi ha

d'haver junts transversals de retracció cada 25m² amb distàncies entre ells no superiors als 5 m. Els junts han

de ser d'una fondària ≥ 1/3 del gruix i d'una amplària de 3 mm, i han de complir les especificacions del seu plec

de condicions. Hi ha d'haver junts de dilatació, a distàncies no superiors als 30 m, de tot el gruix del paviment.

També s'han de deixar junts en les trobades amb d'altres elements constructius. Aquests junts han de ser d'1cm

d'amplària i han d'estar reblerts amb poliestirè expandit. Els junts de formigonament han de ser de tot el gruix

del paviment i s'ha de procurar que coincideixin amb els junts de retracció. Duresa Brinell superficial de la capa

de morter (UNE EN ISO 6506/1) mesurada amb una bola de 10 mm de diàmetre ≥ 3 kg/mm2. Resistència

característica estimada del formigó de la llosa (Fest) al cap de 28 dies serà ≥ 0,9 x Fck. Toleràncies d'execució: Gruix: ± 10% del gruix; Nivell: ± 10 mm; Planor: ± mm/3 m. El formigonament s'ha de fer a una temperatura

ambient d’entre 5°C i 40°C. S'ha de vibrar fins a aconseguir una massa compacta, sense que es produeixin

segregacions. Durant el temps de cura i fins a aconseguir el 70% de la resistència prevista, s'ha de mantenir

humida la superfície del formigó. Aquest procés ha de durar com a mínim 15 dies en temps calorós i sec, i 7

dies en temps humit. El paviment no s'ha de trepitjar durant les 24 h següents a la seva formació.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Acabats. Amb empedra. serà amb pedres anivellades sobre capa de morter de 5 cm. S'estendrà la beurada de

ciment sobre les juntes, regant-se posteriorment durant 15 dies. S'eliminaran les restes de beurada i es netejarà

la seva superfície. Amb graveta. Serà amb capa de barreja de sorra i grava d'almenys 3 cm d'gruix col·locada

sobre el terreny, de manera que quedi solta o ferma. Amb terratzo in situ. Serà amb capa de 2 cm de sorra sobre

el forjat o solera, sobre la qual s'estendrà una capa de morter de 1,50 cm, malla electrosoldada i altra capa de

morter de 1,50 cm. Una vegada piconada i anivellada aquesta capa, s'estendrà el morter d'acabat disposant

banda per a juntes en quadrícules de costat no major de 1,25 m. Es farà mitjançant polit amb màquina de disc

horitzontal de la capa de morter d'acabat. Amb aglomerat bituminós. Serà amb capa d'aglomerat hidrocarbonat

estesa mitjançant procediments mecànics fins a gruix de 40 mm. L'acabat final es farà mitjançant compactació

amb corrons, durant la qual, la temperatura de l'aglomerat no baixarà de 80ºC. Tractat superficialment. S'aplicarà el tractament superficial del formigó (enduridor, recobriment), en capes successives mitjançant,

brotxa, raspall, corró o pistola. De formigó tractat amb morter hidràulic: serà mitjançant aplicació del morter

hidràulic sobre el formigó per espolvorejar amb un morter en sec o a la plana amb un morter en pasta.

Amb morter hidràulic polimèric. L'acabat final podrà ser de pintat amb resines epoxi o poliuretà, o mitjançant un

tractament superficial del formigó amb enduridor. De formigó tractat superficialment amb enduridor-colorant. Podrà rebre un acabat mitjançant aplicació d'un agent desmoldejant, per a posteriorment obtenir teixidura amb

el model o patró triat; aquesta operació es realitzarà mentre el formigó segueixi en estat d'enduriment plàstic.

Una vegada endurit el formigó, es procedirà al rentat de la superfície amb aigua a pressió per a desincrustar

l'agent desmoldejant i matèries estranyes. Per a finalitzar, es realitzarà un segellat superficial amb resines,

projectades mitjançant sistema airless d'alta pressió en dues capes, obtenint així el rebuig de la resina sobrant,

una vegada segellat el porus en la seva totalitat.

Juntes. En cas de junta de dilatació: l'ample de la junta serà de 10 a 20 mm i la seva profunditat igual al del

paviment. El segellat podrà ser de massilla o perfil preformat o bé amb tapajunts per pressió o ajustament. En cas de juntes de retracció: l'ample de la junta serà de 5 a 10 mm i la seva profunditat igual a 1/3 del gruix del

paviment. El segellat podrà ser de massilla o perfil preformat o bé amb tapajunts. Prèviament la junta es

realitzarà mitjançant un calaix practicat a màquina en el paviment. Segons el CTE DB HS punt 2.2.3.

Control i acceptació

Comprovació del suport: Es comprovarà la neteja del suport i emprimació. Gruix de la capa de base i de la capa

d'acabat. Disposició i separació entre bandes de juntes. Planor amb regla de 2m.

Amidament i abonament

m² de paviment continu realment executat. Incloent pintures, enduridors, formació de juntes eliminació de

restes i neteja.

m3 de volum realment executat.

Paviment de formigó acabat amb additius. Mesurat d'acord amb les seccions-tipus senyalades a la D.T. Aquests

criteris inclouen l'acabament específic dels acords amb les vores, sense que comporti l'ús de materials diferents

d'aquells que normalment conformen la unitat. No s'inclouen en aquests criteri les reparacions d'irregularitat

superiors a les tolerables. No és d'abonament en aquesta unitat d'obra el reg de cura. No són d'abonament en

aquesta unitat d'obra els junts de retracció ni els de dilatació. No s'inclou dins d'aquesta unitat d'obra

l'abonament dels treballs de preparació de la superfície existent. Estesa amb regle vibratori, queda inclòs el

muntatge i desmuntatge de l'encofrat lateral, en el cas en que sigui necessari.

2 FLEXIBLES

Parament horitzontal col·locat sobre forjat o solera amb materials tèxtils o sintètics. Aquests paviments es poden

col·locar en llosetes o en làmines.

En podem trobar de diferents tipus: Paviments de llosetes de suro, peces de suro col·locades amb adhesiu;

Paviments de PVC; Paviment sintètic en làmines o llosetes col·locades amb adhesiu . Pot ser amb sola

d’escuma alveolar, que és un paviment format amb làmines de PVC amb base d’escuma alveolar, col·locades

amb adhesiu acrílic de dispersió aquosa i soldat en fred amb PVC líquid, o homogeni que és un paviment

format amb peces de PVC col·locades amb adhesiu acrílic de dispersió aquosa i soldat en calent amb cordó

cel·lular; Paviments de goma; Paviment sintètic en làmines o llosetes de goma col·locat amb adhesiu; Paviments

de linòleum i amiant-vinil; Paviment sintètic en làmines o llosetes col·locat amb adhesiu; Paviment de moquetes.

Revestiment tèxtil de terra amb moqueta de llana o de fibres sintètiques; es poden col·locar amb adhesiu,

tensada sobre feltre de suport i amb adhesiu ajustada a un bastiment d’acer.

Normes d’aplicació

Codi Tècnic de l’Edificació. CTE-SU 1, Seguretat enfront al risc de caigudes; en relació a lliscament de terres i

discontinuïtats en el paviment; CTE-HR, Protecció enfront del soroll.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Codi d’Accessibilitat de Catalunya. Llei 20/1991.

Condicions acústiques. NBE-CA-88. (BOE 8.10.1988)

UNE

UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales.

UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de

fachadas.

UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte

7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos

UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción

UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de

adaptación al espectro.

UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los

términos de adaptación al espectro.

Components

Material de revestiment, sistema de fixació i cantoneres.

Característiques tècniques mínimes

Material de revestiment. Moqueta en rotllo o llosetes, linòleum. PVC en rotllo o llosetes, amiant-vinil, goma

natural o sintètica en rotllo o llosetes i suro en llosetes.

Cantoneres. Podrà ser: de fusta, d'acer inoxidable o perfil extrusionat en aliatge d'alumini.

Sistema de fixació. Moqueta en llosetes. Podran ser autoadhesives. Moqueta en rotllo. Podrà anar adherida o tibada per adhesió o per llates. Linòleum, PVC o amiant – vinil. Tant en llosetes com en rotllo, podran anar

adherits al suport. Goma. En llosetes o rotllo, podrà anar adherit o rebut amb morter de ciment. En qualsevol cas

l'adhesiu podrà ser de resines sintètiques amb polímers, resines artificials, bituminosos, ciments - cola. La banda

adhesiva en rotllos podrà ser de cinta termoplàstica impregnada amb adhesiu per ambdues cares.

Cantoneres. Es col·locarà amb adhesiu i es fixarà de manera que no existeixin celles amb la petjada ni amb els

encavalcaments amb la paret. En cas d'ésser de fusta o metàl·lic es col·locarà amb patilles o cargols d'acer

protegits contra la corrosió, i en cas d'ésser de goma, PVC o metàl·lic, es col·locarà amb adhesiu.

Control i acceptació

Amb la finalitat de limitar el risc de lliscament, els paviments dels edificis o zones d'ús Sanitari, Docent,

Comercial, Administratiu, Aparcament i Pública Concurrència, excloses les zones d'ús restringit, tindran una

classe adequada conforme al CTE DB SU 1. El valor de resistència al lliscament Rd es determina mitjançant

l'assaig del pèndol descrit en l'Annex A de la norma UNE-ENV/ 12633:2003 emprant l'escala C en provetes sense

desgast accelerat. La mostra seleccionada serà representativa de les condicions més desfavorables de

lliscament. Aquesta classe es mantindrà durant la vida útil del paviment.

Identificació de les llosetes, rajoles o rotllos del material. Comprovar característiques complint CTE DB –SI.

Execució

Condicions prèvies

La superfície del forjat, llosa o solera estarà exempta de greixos, oli o pols. El suport estarà sec, net i amb la

planor i nivell previst. Quan sota la capa de morter que serveix de base al revestiment pugui haver-hi humitat, es

col·locarà entre aquesta i el suport una làmina aïllant. En el paviment no hi ha d'haver junts ni peces

escantonades, taques ni d'altres defectes superficials. No hi ha d'haver bosses ni ressalts entre les làmines o

peces. El paviment s'ha de col·locar quan el local estigui acabat i envidrat. El suport ha de tenir un grau

d'humitat ≤ 2,5% i una duresa Brinell superficial mesurada amb bola de 10 mm de diàmetre ≥3 kg/mm² (UNE

EN ISO 6506/1). La col·locació de les peces s'ha de fer començant pels eixos geomètrics que divideixen en

ambdós sentits el local en dues parts iguals. Les làmines o les llosetes s'han de mantenir 24 h a la temperatura

ambient del local per pavimentar. En els altiplans de planta de les escales de zones de públic (persones no

familiaritzades amb l'edifici) es disposarà una franja de paviment tàctil en l'arrencada dels trams descendents,

amb la mateixa amplària que el tram i una profunditat de 800 mm, com a mínim. En aquests altiplans no hi

haurà portes ni passadissos d'amplària inferior a 1200 mm situats a menys de 400 mm de distància del primer

esglaó d'un tram. En general, no es trepitjarà el paviment durant les 24 hores següents a la seva col·locació.

Fases d’execució

Sintètics.

Preparació i comprovació de la superfície d'assentament. No es col·locaran paviments de moqueta, de linòleum

de PVC ni d'amiant-vinil en locals humits. Els tres últims tampoc es col·locaran. Si s’han de manejar àlcalis àcids

orgànics diluïts, dissolvents orgànics aromàtics. No es col·locaran paviments de goma quan hagin de manejar-

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

se àcids inorgànics, orgànics i oxidants concentrats, dissolvents aromàtics o clorats, olis i grasses animals,

vegetals i minerals. Per moqueta en llosetes autoadhesives o en rotllo, linòleum i PVC en llosetes o en rotllo, llosetes d'amiant - vinil i rotllos i rajoles de goma adherits. S'estendrà sobre el forjat o solera una capa de morter

de ciment, i sobre aquesta una o més capes de pasta d'allisat. Per goma en rotllo o rajoles rebudes amb ciment. S'estendrà sobre el forjat o solera una capa de morter de ciment, i sobre aquesta una capa de beurada de

ciment.

Col·locació de l'adhesiu. L'adhesiu s'ha d'estendre en una superfície que sigui equivalent a vuit llosetes aproximadament i s'ha d'aplicar seguint les instruccions del fabricant. Paviment de làmines de PVC. L'adhesiu s'ha d'aplicar amb espàtula de dents fines, amb un consum mínim de 250 g/m². El seu ús ha de respondre a les

instruccions del fabricant. Un cop fet el segellat dels junts s'ha de retirar l'excés d'adhesiu mentre el producte

encara estigui fresc.

Col·locació de les làmines o les llosetes. Les peces han d'estar ben adherides al suport i han de formar una

superfície plana i llisa. S'han de respectar els junts propis del suport. S'han de col·locar a tocar i sense celles en

cas de llosetes. En cas de paviments de llosetes, es replantejarà la seva col·locació sobre la pasta d'allisat. En

cas de paviments subministrats en rotllo, es tallaran aquests en tires amb les mesures del local, deixant una

tolerància de 2-3 cm a l'excés. Per a la col·locació de làmines, les tires han de cavalcar 20 mm. En primer lloc

s'ha d'haver tallat la vora inferior amb regla, i després s'ha de tallar i enganxar la superior. Paviment de linòleum. En les juntes, les tires s’encavalcaran 20 mm, l’encavalcament es tallarà servint de guia a la vora superior,

aplicant-se posteriorment l'adhesiu. Execució dels junts. Les juntes de dilatació es faran coincidir amb les de

l'edifici i es mantindran en tot l'gruix del paviment. Les juntes constructives es realitzaran en la trobada entre

paviments diferents

Segellat dels junts. Paviment de làmines de PVC. Els junts han d'estar tancats en fred pel procediment de

soldadura líquida. En cas de llosetes de PVC homogeni adherits amb juntes soldades, quan en els cantells del

material no hi hagi bisellat de fàbrica, s'obrirà una regata en la junta amb una fresa triangular on s'introduirà per

calor i pressió el cordó de soldadura.

Neteja de la superfície del paviment. Es netejaran les taques d'adhesiu o ciment que haguessin quedat.

Protecció del paviment acabat. La distància entre el paviment i els paraments ha de ser de 2 a 5 mm i ha de

quedar coberta amb el sòcol.

Acabat final de la superfície. La superfície acabada ha de tenir la textura i el color uniformes. En general, no es

trepitjarà el paviment durant les 24 hores següents a la seva col·locació. Paviment de làmines de PVC. El paviment no s'ha de trepitjar durant les 5 h següents a la seva col·locació.

Toleràncies d'execució. El sòl no presentarà imperfeccions o irregularitats que suposin una diferència de nivell

de més de 6 mm; els desnivells que no excedeixin de 50 mm es resoldran amb un pendent que no excedeixi el

25%; en zones interiors per a circulació de persones, el sòl no presentarà perforacions o buits pels quals pugui

introduir-se una esfera de 15 mm de diàmetre. Nivell: ± 5 mm. Planor: ± 4 mm/2 m. Horitzontalitat: ± 4 mm/2 m.

Segons CTE DB SU punt 2.

Tèxtils.

El revestiment no ha d'estar esfilagarsat, no ha de tenir taques d'adhesiu ni d'altres defectes superficials No hi ha d'haver bosses ni ressalts entre les tires. S'han de respectar els junts propis del suport. Els junts entre les tires

han de ser a tocar i han de seguir la mateixa direcció que la circulació principal. Tot el pèl ha d'estar col·locat en

la mateixa direcció. A les portes la direcció del pèl vagi en sentit contrari al d'obertura i que en els locals amb

entrades de llum el pèl estigui col·locat en la direcció de la llum. Els canvis de paviment han d'estar protegits

amb tires metàl·liques fixades mecànicament al suport. Toleràncies d'execució. Nivell: ± 5 mm

Moquetes. Les moquetes es poden col·locar: Amb adhesiu. La moqueta ha d'estar ben adherida al suport i ha

de formar una superfície plana i llisa de textura uniforme. L'adhesiu s'ha d'aplicar amb espàtula de dents fines,

amb un consum mínim de 250 g/m². El seu ús ha de respondre a les instruccions del fabricant. El revestiment

no s'ha de trepitjar durant les 24 h següents a la seva col·locació. En cas de rotllos de moqueta tibats per

adhesió, es col·locarà la banda adhesiva sobre la pasta d'allisat i al llarg del perímetre del sòl a revestir.

Toleràncies d'execució: Planor: ± 4 mm/2 m. Tensada: La moqueta ha d'estar col·locada tibada, ha d'anar

clavada en tot el perímetre del local i ha de formar una superfície plana i llisa, de textura uniforme. Les tires de la

moqueta s'han de col·locar en sentit perpendicular al feltre de suport i s'han d'unir pel dors amb cinta

termoadhesiva. S'han de col·locar llates d'empostissar de fusta, en el perímetre, per a clavar la moqueta.

L'operació de tibar s'ha de començar pels paraments verticals i s'ha de fer amb mordasses especials. En cas de

rotllos de moqueta tibats per llates aquests es rebran en tot el perímetre del local al morter de ciment, deixant

un marge amb el parament. La pasta d'allisat quedarà anivellada amb la llata. Toleràncies d'execució. Planor: ± 5 mm/2 m. Horitzontalitat: Pendent ≤ 0,5%. Ajustada a un bastiment. El bastiment col·locat ha de quedar

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

totalment recolzat sobre el suport. La part superior del bastiment ha d'estar en el mateix pla que el paviment

perimetral. El revestiment s'ha de col·locar quan el local estigui acabat i envidrat. El suport ha de ser sec i net, i

ha de complir les condicions de planor i nivell que s'exigeixin al revestiment acabat. El suport ha de tenir un

grau d'humitat ≤ 2,5%.

Control i acceptació

Una comprovació cada 200 m². Interiors, una cada 4 habitatges. Comprovar que el suport està sec, net i

anivellat, el gruix de la capa d'allisat. La planor amb regla de 2 m, l’aplicació de l'adhesiu, assecat i celles.

Amidament i abonament

m² de superfície de paviment totalment executat. Inclosos tots els treballs, eliminació de restes i neteja.

3 PER PECES

Revestiment per a acabats de sòls i graons d'escales interiors i exteriors, amb peces de pedra natural o artificial,

ceràmiques o de fusta, rebudes al suport mitjançant material d’unió, podent rebre diferents tipus d'acabat.

1 Petris

Normes d’aplicació

Codi Tècnic de l’Edificació. CTE-SU 1, Seguretat enfront al risc de caigudes; en relació a lliscament de terres i

discontinuïtats en el paviment; CTE-HR, Protecció enfront del soroll.

Codi d’Accessibilitat de Catalunya. Llei 20/1991.

Condicions acústiques. NBE-CA-88. (BOE 8.10.1988)

UNE

UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales.

UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de

fachadas.

UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte

7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos

UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción

UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de

adaptación al espectro.

UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los

términos de adaptación al espectro.

Components

Lloses i rajoles de pedra natural, rajoles de pedra artificial, plaques de formigó armat, llambordins de pedra o

formigó, peces especials, graons en bloc de pedra, graons prefabricats, terratzo i rajoles de ciment.

Bases: base de sorra, base de sorra estabilitzada, base de morter o capa de regularització i base de morter

armat. Material d’unió, material de rejuntat i material de reomplert de juntes de dilatació.

Característiques tècniques mínimes

Lloses i rajoles de pedra natural. Podran portar diferents tipus d'acabat en la seva cara vista: polit mat o brillant,

toscajat, abuixardat, escalabornat, etc...

Rajoles de pedra artificial, vibrada i premsada. Constituïdes per: aglomerant: ciment (terratzo, rajoles de ciment),

resines de poliester (aglomerat de marbre, etc...), etc...; àrids: llosa de pedra triturada que en funció de la seva grandària donaran lloc a peces de gra micro, mig o gruixut; colorants inalterables: podran ser escalabornades, per a polir en obra o amb diferents tipus d'acabat com polit, rentat a l'àcid, etc...

Plaques de formigó armat. Duran armada les cares superior i inferior amb malla de rodons d'acer.

Llambordes de pedra o formigó. Peces especials: graó en bloc de pedra, esglaó prefabricat, etc. Graó en bloc de pedra. Graó prefabricat. Bases. Base de sorra. Amb sorra natural o de matxaca de gruix inferior a 2 cm per a anivellar, emplenar i servir

de base en cas de lloses de pedra i plaques de formigó armat. Base de sorra estabilitzada. Amb sorra natural o

de matxuqueix estabilitzada amb un conglomerant hidràulic per a complir funció de reomplert. Base de morter o capa de regularització. Amb morter pobre, de gruix entre 3 i 5 cm, per a evitar la deformació de capes aïllants i

per a base de paviment amb lloses de formigó. Base de morter armat. S'utilitza com capa de reforç per al

repartiment de càrregues i per a garantir la continuïtat del suport.

Material de presa. Morter de ciment.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Material de rejuntat. Beurada de ciment. Morter de juntes, compostos d'aigua, ciment, sorra de granulometria controlada, resines

sintètiques i additius específics, podent dur pigments. Morter de juntes amb additiu polimèric, es diferencia de

l'anterior perquè conté un additiu polimèric o làtex per a millorar el seu comportament a la deformació. Morter

de resines de reacció, compost per resines sintètiques, un enduridor orgànic i de vegades una càrrega mineral.

Es podran omplir parcialment les juntes amb tires d'un material compressible, (goma, plàstics cel·lulars, làmines

de suro o fibres per a calafat) abans d'omplir-les del tot.

Material de reomplert de juntes de dilatació. Podrà ser de silicones, etc... Control i acceptació

Amb la finalitat de limitar el risc de lliscament, els paviments dels edificis o zones d'ús Sanitari, Docent,

Comercial, Administratiu, Aparcament i Pública Concurrència, excloses les zones d'ús restringit, tindran una

classe adequada conforme al CTE DB SU 1. El valor de resistència al lliscament Rd es determina mitjançant

l'assaig del pèndol descrit en l'Annex A de la norma UNE-ENV/ 12633:2003 emprant l'escala C en provetes sense

desgast accelerat. La mostra seleccionada serà representativa de les condicions més desfavorables de

lliscament. Aquesta classe es mantindrà durant la vida útil del paviment.

Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols:

Lloses de pedra natural, Rajoles de ciment, Lloses de formigó armat, Morters, Ciment, Aigua, Calç i Àrids.

Execució.

Condicions prèvies

En cas de rajoles de pedra natural, ciment o terratzo; neteja i posterior humitejat del suport. Les peces a col·locar

s'humitejaran de manera que no absorbeixin l'aigua del morter. La col·locació ha d'efectuar-se en unes

condicions climàtiques normals (5 ºC a 30 ºC), procurant evitar l'assolellament directe i els corrents d'aire. Es

respectaran les juntes estructurals i es preveuran juntes de dilatació que es segellaran amb silicona. Així mateix

es disposaran juntes de construcció en la trobada dels paviments amb elements verticals o paviments diferents.

El paviment ha de formar una superfície plana i uniforme que s’ha d’ajustar a les alineacions i a les rasants

previstes. Al paviment no hi ha d'haver peces trencades, escantonades, amb taques ni amb d'altres defectes

superficials. Tampoc ha d'haver-hi ressalts entre les peces. Les peces han d'estar ben adherides al suport i han

de formar una superfície plana. Han d'estar col·locades a tocar i en alineacions rectes. S'han de respectar els

junts propis del suport. Els junts s'han de reblir de beurada de ciment pòrtland i colorants en el seu cas. En els

paviments col·locats sobre capa de sorra, aquesta ha de tenir un gruix de 2 cm. Excepte en les zones

classificades com a ús restringit pel CTE no s’admetran les discontinuïtats següents en el propi paviment ni en el

encontres d’aquest amb altres elements, imperfeccions o irregularitats que suposin una diferència de nivell de

6mm. Els desnivells que no superin els 50mm s’han de resoldre amb una pendent que no excedeixi del 25%. En

les zones interiors de circulació de persones, no presentarà perforacions o forats pels que es pugui introduir una

esfera de 15mm de diàmetre. Pendent transversal en paviments exteriors ≤2%, ≤8%.

Fases d’execució

Preparació i comprovació de la superfície d'assentament. Col·locació de la bases de morter. Humectació i

col·locació de les peces. Humectació de la superfície. Rebliment dels junts amb beurada de ciment. Neteja de

l'excés de beurada. Protecció del morter fresc i cura.

Rajoles de ciment. Es col·locaran les rajoles sobre una capa de ciment i sorra per a posteriorment estendre una

beurada de ciment.

Terratzo. Sobre el forjat o solera, s'estendrà una capa d'gruix no inferior a 20 mm de sorra, sobre aquesta s'anirà

estenent el morter de ciment, formant una capa de 20 mm de gruix, cuidant que quedi una superfície contínua

de seient del terra. Prèviament a la seva col·locació del revestiment, i amb el morter fresc, es tirarà espolvorejat

el ciment.

Lloses de pedra o plaques de formigó armat. Sobre el terreny compactat s'estendrà una capa de sorra de 10 cm

compactant-la i enrasant la seva superfície.

Llambordes de pedra. Sobre el suport net s'estendrà morter de ciment en sec sobre la qual és col·locaran els

peixos piconant-los a cop de test; després de regar-lo amb aigua, s'estendrà la beurada de ciment amb sorra.

Llambordes de formigó. Sobre el terreny compactat s'estendrà una capa de sorra, assentant posteriorment els

blocs de formigó sobre aquesta deixant junts que també s'emplenaran amb sorra. En cas de sòcol, les peces

que ho formin és col·locaran a cop sobre una superfície contínua de assentament i rebut de morter e gruix ≥1

cm.

Acabats. La pedra col·locada podrà rebre en obra diferents tipus d'acabat: polit mate, polit lluentor i polit

vitrificat. El polit es realitzarà transcorreguts cinc dies des de la col·locació del paviment. S'estendrà una beurada

de ciment blanc per a tapar les juntes i els porus oberts i a les 48 hores es polirà la superfície passant una pedra

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

abrasiva de gra fi i una segona d'afinat per a eliminar les marques del rebaix per a eliminar les marques

anteriors. En els racons i vores del paviment s'utilitzarà màquina radial de disc flexible, rematant-se

manualment. La superfície no presentarà cap cella. L'abrillantat es realitzarà transcorregut quatre dies des de

l’execució del polit. L'abrillantat es realitzarà en dues fases, la primera aplicant un producte base de neteja i la

segona, aplicant el líquid metalitzador definitiu. En ambdues operacions es passarà la màquina amb una

esponja de llana d'acer fins que la superfície tractada estigui seca. La superfície no presentarà cap cella. El

terratzo podrà tenir un acabat llis, amb relleu, rentat amb àcid.

Control i acceptació

Una comprovació cada 200 m². Interiors, una cada 4 habitatges .En rajoles de pedra: comprovar el gruix de la

capa de sorra ≥2 cm. El gruix de la capa de morter serà de 2 cm. Humitejat de les peces. Juntes. Estesa de la

beurada. Existència de celles. En rajoles de ciment (hidràulica, pasta i terratzo): Comprovar la humitat del suport

i rajola, i la dosificació del morter, gruix de juntes i celles. Anivellació. Execució del polit (terratzo). Verificar planor

amb regla de 2 m.

Amidament i abonament

m² de superfície amidada segons les especificacions del D.T. de paviment de peces. Inclòs o no el rejuntat amb

beurada de morter, talls, eliminació de restes i neteja.

ml dels revestiments de graó i sòcol.

2 Ceràmics

Normes d’aplicació

Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. CTE-SU 1, Seguretat enfront al risc de caigudes; en relació a

lliscament de terres i discontinuïtats en el paviment; CTE-HR, Protecció enfront del soroll.

Codi d’Accessibilitat de Catalunya. Llei 20/1991.

Condicions acústiques. NBE-CA-88. (BOE 8.10.1988)

UNE

UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales.

UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de

fachadas.

UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte

7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos

UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción

UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de

adaptación al espectro.

UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los

términos de adaptación al espectro.

Components

Rajoles, mosaic, base per enrajolat, material de presa, sistema de col·locació, morter, material de rejuntat i

material de reomplert de juntes de dilatació.

Característiques tècniques mínimes

Rajoles. Gres esmaltat. Absorció d’aigua baixa o mitja-baixa, premsada en sec, esmaltades. Gres porcelànic. Molt baixa absorció d'aigua, premsades en sec o extruït, generalment no - esmaltades. Rajola catalana. Absorció d'aigua des de mitjana - alta a alta o fins i tot molt alta, extruït, generalment no esmaltades. Gres rústic. Absorció d'aigua baixa o mitjana - baixa, extruït , generalment no esmaltades. Fang cuit. D'aparença rústica i alta absorció d'aigua.

Mosaic. Podrà ser de peces ceràmiques de gres o esmaltades, o de baldosines de vidre.

Peces complementàries i especials. De molt diverses mides i formes: tires, motlures, sanefes, etc... En qualsevol

cas les peces no estaran trencades, desportilladas ni tacades i tindran un color i una textura uniforme en tota la

seva superfície.

Bases per a enrajolat. Sense base o enrajolat directe. Sense base o amb capa no major de 3 mm, mitjançant

pel·lícula de polietilè, feltre bituminós o esterilla especial. Base de sorra. Amb sorra natural o de matxucat de

gruix inferior a 2 cm per a anivellar, emplenar o desolidaritzar. Base de sorra estabilitzada. Amb sorra natural o

de matxucat estabilitzada amb un conglomerant hidràulic per a complir funció de reomplert. Base de morter o capa de regularització. Amb morter pobre, de gruix entre 3 i 5 cm, per a possibilitar la col·locació amb capa fina

o evitar la deformació de capes aïllants. Base de morter armat. S'utilitza com capa de reforç per al repartiment

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

de càrregues i per a garantir la continuïtat del suport. Material de presa. Sistema de col·locació en capa

gruixuda, directament sobre el suport, forjat o solera de formigó.

Morter tradicional. Encara que ha de preveure's una base per a desolidaritzar amb sorra. Sistema de col·locació

en capa fina, sobre una capa prèvia de regularització del suport: Adhesius cimentosos o hidràulics (morters - cola). Constituïts per un conglomerant hidràulic, generalment ciment Portland, sorra de granulometria

compensada i additius polimèrics i orgànics.

Material de rejuntat. Beurada de ciment Portland. Morter de juntes. Composts d'aigua, ciment, sorra de

granulometria controlada, resines sintètiques i additius específics, podent dur pigments. Morter de juntes amb

additiu polimèric , es diferencia de l'anterior perquè conté un additiu polimèric o làtex per a millorar el seu

comportament a la deformació. Morter de resines de reacció (JR). Compost de resines sintètiques, un enduridor

orgànic i de vegades una càrrega mineral. Abans d’omplir-les es podran omplir parcialment les juntes amb tires

un material elàstic, (goma, plàstics cel·lulars, làmines de suro) abans d'omplir-les plenes.

Material de reomplert de juntes de dilatació. Podrà ser de silicones, etc... Control i acceptació

Amb la finalitat de limitar el risc de lliscament, els paviments dels edificis o zones d'ús Sanitari, Docent,

Comercial, Administratiu, Aparcament i Pública Concurrència, excloses les zones d'ús restringit, tindran una

classe adequada conforme al CTE DB SU 1. El valor de resistència al lliscament Rd es determina mitjançant

l'assaig del pèndol descrit en l'Annex A de la norma UNE-ENV/ 12633:2003 emprant l'escala C en provetes sense

desgast accelerat. La mostra seleccionada serà representativa de les condicions més desfavorables de

lliscament. Aquesta classe es mantindrà durant la vida útil del paviment. Es realitzaran les comprovacions

corresponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols: Rajoles i Morters.

Execució

Condicions prèvies

La col·locació ha d'efectuar-se en unes condicions climàtiques normals (5 ºC a 30 ºC), procurant evitar

l'assolellament directe i els corrents d'aire. S’evitarà el contacte del enrajolat amb altres elements com parets,

pilars mitjançant la disposició de juntes perimetrals d’ample <5mm. S'han de barrejar les peces de caixes

diferents per tal d'evitar possibles diferències de tonalitat. Excepte en les zones classificades com a ús restringit

pel CTE no s’admetran les discontinuïtats següents en el propi paviment ni en el encontres d’aquest amb altres

elements: Imperfeccions o irregularitats que suposin una diferència de nivell de 6mm. Els desnivells que no

superin els 50mm s’han de resoldre amb una pendent que no excedeixi del 25%. En les zones interiors de

circulació de persones, no presentarà perforacions o forats pels que es pugui introduir una esfera de 15mm de

diàmetre. Pendent transversal en pav. ext. ≤2%, ≤8%.

Fases d’execució

Preparació i comprovació de la superfície d'assentament. En el paviment no hi ha d'haver peces trencades,

escantonades, amb taques ni amb d'altres defectes superficials. No hi ha d'haver ressalts entre les peces.

Humectació de les peces Col·locació de les peces a truc de maceta amb morter. Les peces han d'estar ben adherides al suport i han de formar una superfície plana. Les rajoles s'han de col·locar deixant junts de 2 a 5 mm entre elles, i de 3 mm en el

perímetre. S'han de col·locar a truc de maceta sobre una capa contínua de morter de ciment de 2,5 cm de gruix.

Humectació de la superfície. Reblert dels junts. S'han de respectar els junts propis del suport. Els junts han de quedar reblerts amb beurada

de ciment

Neteja de paviment acabat. La superfície acabada ha de tenir la textura i el color uniformes. El paviment no s'ha

de trepitjar durant les 24 h següents a la seva col·locació

Control i acceptació

Una comprovació cada 200 m². Interiors, una cada 4 habitatges. Es realitzaran les comprovacions

corresponents d’identificació i assaig en cada un dels capítols següents: Rajoles, Adhesius, Juntes i Morters.

Amidament i abonament

m² de superfície amidada segons les especificacions del D.T. de paviment de peces, inclòs o no el rejuntat amb

beurada de morter, talls, eliminació de restes i neteja.

ml dels revestiments de graó i sòcol.

3 Fustes

Revestiment per a acabats de sòls, amb peces de fusta natural o artificial, col·locat al suport clavat sobre llates o

flotant.

Clavat sobre llates. Paviment format per posts encadellats de fusta col·locats clavats sobre enllatat.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Flotants. Paviment de posts encadellats, de fusta massissa, o multicapes amb acabats de fusta o materials

sintètics, col·locats sense adherir sobre una làmina separadora d'escuma de polietilè.

Normes d’aplicació

Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. CTE-SU 1, Seguretat enfront al risc de caigudes; en relació a

lliscament de terres i discontinuïtats en el paviment; CTE-HR, Protecció enfront del soroll.

Codi d’Accessibilitat de Catalunya. Llei 20/1991.

Condicions acústiques. NBE-CA-88. (BOE 8.10.1988)

UNE

UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales.

UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de

fachadas.

UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte

7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos

UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción

UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de

adaptación al espectro.

UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los

términos de adaptación al espectro.

UNE 56810:2002 Suelos de madera. Colocación. Especificaciones.

Components

Clavat sobre llates. Llates, llistons i peces de parquet. Flotants. Làmina separadora i encadellats de fusta massissa, multicapa o sintètica.

Control i acceptació

Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels elements que

composen el terra de fusta.

Execució.

Condicions prèvies

Clavat sobre llates. Preparació i comprovació de la superfície d'assentament i col·locació de les peces de

parquet i posterior reblert dels junts. La col·locació s'ha de realitzar a temperatura ambient, entre 15°C i 20°C.El

paviment s'ha de col·locar quan el local estigui acabat i envidrat. Les condicions del local per a la col·locació del

parquet han de ser: Humitat relativa de l'aire: Zones de litoral: < 70% Zones d'interior peninsular < 60%; Humitat

de les llates ≤ 18%; Humitat del morter de subjecció de les llates ≤2,5%. El suport ha de ser net. Les llates han de

complir les condicions de planor i de nivell que s'exigeixen al paviment acabat. Les posts han d'estar recolzades

com a mínim en dues llates d'empostissar, han d'anar clavades sobre la llata amb puntes col·locades a 45° a la

llengüeta de l'encadellat i han de penetrar dins de la llata un mínim de 20 mm. Un cop acabada la col·locació

s'ha de polir i planejar el parquet per a aplicar després el tractament d'acabat superficial. Aquestes operacions

no estan incloses en aquesta unitat d'obra.

Flotants. Preparació i comprovació de la superfície d'assentament; col·locació de la làmina d'escuma de

polietilè; col·locació dels posts, encolats entre si o amb junt a pressió; col·locació dels junts d'expansió; neteja

del paviment acabat i eliminació de les falques perimetrals.

La col·locació s'ha de realitzar a temperatura ambient, entre 10°C i 30°C. Les condicions del local per a la

col·locació del parquet han de ser: Humitat relativa de l'aire: Zones de litoral < 70%, zones d'interior peninsular <

60%; humitat del suport ≤2,5%. El suport ha de ser net i ha de complir les condicions de planor i de nivell que

s'exigeixen al paviment acabat. El paviment s'ha de col·locar quan el local estigui acabat i envidrat. La làmina

separadora, s'ha de col·locar en sentit perpendicular a la direcció de les posts. Si els disseny de l'encaix

encadellat del post no està garantit pel fabricant per a fer unions sense encolar, cal que aquestes unions

s'encolin. La cola s'ha d'estendre únicament a una de les cares, sense omplir la ranura. Si s'han d'encolar els

posts, s'ha de fer en tot el seu perímetre. L'adhesiu ha de ser de classe D2 segons UNE-EN 204.

Fases d’execució

Clavat sobre llates. El paviment no ha de tenir junts escantonats, puntes vistes ni d'altres defectes superficials.

No hi ha d'haver ressalts entre els llistons d'empostissar. Els llistons d'empostissar han d'estar clavats

sòlidament a les llates de suport i han de formar una superfície plana i llisa de textura uniforme. S'han de

respectar els junts propis del suport. Les peces s'han de col·locar a tocar. Cada post ha d'estar recolzat en dos

llates com a mínim, excepte els remats perimetrals. L'espai entre el paviment i els paraments verticals ha d'estar

buit i quedar cobert pel sòcol. Llargària dels posts: ≥ 40 cm Decalatge entre junts posts (col·locació junt

irregular): ≥2 x ample post. Junt perimetral: 15% A (A= mida del parquet en sentit perpendicular als posts)Junts

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

entre posts- Amplada mitja: ≤2% ample post- Amplada màxima: 3 mm. Toleràncies d'execució. Nivell (mesurat

amb regla de 2 m): ± 5%. Planor local (mesurada amb regla de 20 cm): ± 1 mm distància entre el parquet i els

paraments verticals: + 4 mm alineació entre peces: parquet de posts junt espiga: ≤2mm/2m.Parquet de posts

junt regular: extrems de posts alternatius: 3 mm. Extrem post a centre post contigu: 3 mm

Flotants. El paviment acabat ha de formar una superfície plana, llisa, horitzontal, de textura uniforme. En el

paviment no hi ha d'haver junts escantonats, taques d'adhesiu ni d'altres defectes superficials. No hi ha d'haver

bosses ni ressalts entre les peces. S'han de respectar els junts propis del suport. Als recintes amb la mida

perpendicular al llarg dels posts mes gran a 8 m, s'han de col·locar junts d'expansió. Els junts d'expansió han de

ser paral·lels a la direcció dels posts. Han d'estar situats als canvis de dimensió del recinte, com als passos de

porta, etc... Si el recinte té unes mides sense interrupcions mes grans a 12 m, s'han de fer junts d'expansió

perpendiculars als posts o sobre dimensionar el junt perimetral. Els posts han d'estar col·locats a trencajunts,

amb una separació mínima entre junts de 30 cm, o el doble del ample del post. Gruix làmina escuma polietilè: ≥

2 mm. Distància dels posts perimetrals als paraments: ≥12 mm, > 0,15%. Amplada del local. Llargària mínima

dels posts retallats en trams centrals: ≥ 3 x ample post Amplada junt expansió: ≥ 10 mm. Toleràncies d'execució. Nivell (mesurat amb regla de 2 m): ± 5%. Planor general (mesurada amb regla de 2 m): ± 5 mm. Planor local

(mesurada amb regla de 20 cm): ± 1 mm. Distància entre el parquet i els paraments verticals: + 4 mm.

Control i acceptació

Amb la finalitat de limitar el risc de lliscament, els paviments dels edificis o zones d'ús Sanitari, Docent,

Comercial, Administratiu, Aparcament i Pública Concurrència, excloses les zones d'ús restringit, tindran una

classe adequada conforme al CTE DB SU 1. El valor de resistència al lliscament Rd es determina mitjançant

l'assaig del pèndol descrit en l'Annex A de la norma UNE-ENV/ 12633:2003 emprant l'escala C en provetes sense

desgast accelerat. La mostra seleccionada serà representativa de les condicions més desfavorables de

lliscament. Aquesta classe es mantindrà durant la vida útil del paviment.

Amidament i abonament

Clavat sobre llates m² de superfície amidada segons les especificacions del projecte, amb deducció de la superfície corresponent

a obertures, d'acord amb els criteris següents: Obertures d'1,00 m², com a màxim, no es dedueixen; Obertures

de més d'1,00 m², es dedueix el 100%. Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords amb les

vores, sense que comporti l'ús de material diferents d'aquells que normalment conformen la unitat. No s'inclou

dins d'aquets criteris l'enllatat sobre el que han d'anar clavats els llistons del parquet.

Flotants m² de superfície amidada segons les especificacions del projecte, amb deducció de la superfície corresponent

a obertures, d'acord amb els criteris següents: Obertures d'1,00 m², com a màxim, no es dedueixen; Obertures

de més d'1,00 m², es dedueix el 100%. Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords amb les

vores, sense que comporti l'ús de material diferents d'aquells que normalment conformen la unitat.

4 TÈCNICS

Formació de paviment sobrealçat i registrable, mitjançant peces col·locades sobre estructura metàl·lica amb

suports regulables.

Normes d’aplicació

Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. CTE-SU 1, Seguretat enfront al risc de caigudes; en relació a

lliscament de terres i discontinuïtats en el paviment. CTE-DB HR, Protecció enfront del Soroll.

Codi d’Accessibilitat de Catalunya. Llei 20/1991.

Condicions acústiques. NBE-CA-88. (BOE 8.10.1988)

UNE

UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales.

UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de

fachadas.

UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte

7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos

UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción

UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de

adaptación al espectro.

UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los

términos de adaptación al espectro.

UNE-EN 12825:2002. Pavimentos elevados registrables.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Components

Suports. Elements on es recolzen les peces del paviment, han de ser regulables en alçada.

Peces de paviment. Poden ser de materials variats, amb la condició que resisteixin la càrrega d’ús per la mida

que tingui la peça. Acabats de paviment. Si la peça ho requereix el paviment pot tenir a més a més un acabat.

Característiques tècniques mínimes

Suports. Mides, regulació en alçada, material.

Peces de paviment. Planor, mides, materials.

Control i acceptació

Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels elements que

composen el terra tècnic.

Execució.

Condicions prèvies

El conjunt acabat ha de ser estable i indeformable. Ha de resistir sense patir deformacions ni trencaments la

càrrega deguda al seu ús, segons la classificació del paviment en funció de la càrrega límit, definida en la taula

1 de la norma UNE-EN 12825. En el paviment no hi ha d'haver peces trencades, escantonades, tacades ni amb

d'altres defectes superficials. Les peces han de quedar recolzades sobre l'estructura i l'estructura ha de recolzar

sobre els suports situats en els encreuaments de la quadrícula. Ha de formar una superfície plana i ha d'estar al

nivell previst. Ha de tenir el pendent especificat en la D.T. Ha de complir amb els requisits de càrrega dinàmica,

conductivitat electrostàtica i risc d'electrocució, definits a la UNE-EN 12825.

El replanteig dels suports i la col·locació de l'estructura metàl·lica, han de ser aprovats per la D.F. L'estructura no

ha de perjudicar els elements sobre els que es recolza.

Fases d’execució

Preparació i comprovació de la superfície d'assentament; replanteig dels suports; col·locació dels suports;

col·locació de l'estructura; col·locació de les peces del paviment; acabat del paviment, si es el cas.

Fletxa màxima del paviment sotmès a la càrrega de treball. Classe A: 2,5 mm, Classe B: 3,0 mm, Classe C: 4,0

mm.

Toleràncies d'execució. Planor: ± 6 mm/2 m, Nivell: ± 10 mm, Pendent: ± 0,5%.

Control i acceptació

Amb la finalitat de limitar el risc de lliscament, els paviments dels edificis o zones d'ús Sanitari, Docent,

Comercial, Administratiu, Aparcament i Pública Concurrència, excloses les zones d'ús restringit, tindran una

classe adequada conforme al CTE DB SU 1. El valor de resistència al lliscament Rd es determina mitjançant

l'assaig del pèndol descrit en l'Annex A de la norma UNE-ENV/ 12633:2003 emprant l'escala C en provetes sense

desgast accelerat. La mostra seleccionada serà representativa de les condicions més desfavorables de

lliscament. Aquesta classe es mantindrà durant la vida útil del paviment.

Amidament i abonament

m² de superfície amidada segons les especificacions de la D.T., amb deducció de la superfície corresponent a

obertures.

SUBSISTEMA REVESTIMENTS

1 ALICATATS

Revestiment per a acabats de paraments interiors amb rajoles ceràmiques esmaltades, o vidriades, peces

complementàries i especials, entregats al suport amb material d'unió, amb o sense acabat rejuntat. Les rajoles

poden ser: de ceràmica natural, refractària, de valència, de ceràmica esmaltada brillant o mate, de ceràmica

vidriada, de gres extruït sense esmaltar o de gres extruït premsat esmaltat, de gres porcel·lànic o de gres

premsat esmaltat.

Normes d’aplicació

UNE. UNE-EN 13888 Materiales de rejuntado para baldosas cerámicas; UNE-EN 12004 Codificación de los

adhesivos.

Components

Rajoles, material d’unió, material de rejuntat i material de reomplert de juntes de dilatació.

Característiques tècniques mínimes

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Rajoles. De diferents tipus com: Gres esmaltat, absorció d'aigua baixa o mitjana, premsades en sec, esmaltades.

Gres porcelànic, molt baixa absorció d'aigua, premsades en sec o extruïdes, generalment no esmaltades. Rajola catalana, absorció d'aigua des de mitjana/alta a alta o fins i tot molt alta, extruïdes, generalment no esmaltades.

Gres rústic, absorció d'aigua baixa o mitjana/baixa, extruïdes, generalment no esmaltades. Fang cuit, d'aparença rústica i alta absorció d'aigua. Rajola de València, absorció d'aigua alta, premsades en sec,

esmaltades.

Peces complementàries i especials. De molt diverses mesures i formes: tires, motllures, sanefes, etc... En

qualsevol cas, les peces no estaran trencades, ni tacades i tindran un color i textura uniforme en tota la seva

superfície. La grandària de les peces no serà superior a 30 cm, en cas contrari es necessitarien subjeccions

addicionals. El dors de les peces tindrà rugositat suficient d’una profunditat superior a 2 mm. Les peces tindran

un coeficient de dilatació potencial a la humitat ≤ 0,60 mm/m. Quan es tracti de revestiment exterior haurà de

tenir una resistència a la filtració segons l’establert al CTE DB HS1 punt 2.3.2.

Material d'unió. Sistema de col·locació en capa gruixuda, directament sobre el suport amb morter tradicional

(MC). Sistema de col·locació en capa fina, sobre una capa prèvia de regularització: amb adhesius de ciment o hidràulics (morters-cola) constituïts per un conglomerant hidràulic, generalment ciment Portland, sorra de

granulometria compensada i additius polimérics i orgànics. El morter/cola podrà ser convencional (A1), especial

guix (A2), d'altes prestacions (C1) i de conglomerant mixts (C2); amb adhesius de dispersió (pastes adhesives) (D), constituïts per un conglomerant format per una dispersió polimèrica aquosa, sorra de granulometria

compensada i additius orgànics; amb adhesius de resines de reacció, constituïts per una resina de reacció, un enduridor i càrregues minerals (sorra sílice).

Material de rejuntat. Beurada de ciment Portland (JC). Morter de juntes (J1), amb aigua, ciment, sorra de

granulometria controlada, resines sintètiques, additius específics i pigments. Morter de juntes amb additiu

polimèric o làtex (J2). Morter de resines de reacció (JR), compost de resines sintètiques, un enduridor orgànic i

de vegades una càrrega mineral. Es podran omplir parcialment les juntes amb tires un material compressible,

(goma, plàstics cel·lulars, làmines de suro o fibres) abans de fer les junta plena.

Material de replè de juntes de dilatació. S’utilitzarà silicona. Control i acceptació

Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols:

Rajoles, Morters, Ciment, Aigua i Àrids.

Execució

Condicions prèvies

Es netejarà i humitejarà el parament si s’utilitza morter com a material d’unió. Si s’utilitza pasta adhesiva es

mantindrà sec el suport. En qualsevol cas s'aconseguirà una superfície rugosa. Es mullaran les rajoles per

immersió, perquè no absorbeixin l'aigua del morter. Es col·locarà un regle horitzontal a l'inici de l'enrajolat i es

replantejaran les rajoles en el parament. S’enrajolarà abans de pavimentar i a partir del nivell d’aquest. La

col·locació ha d'efectuar-se en unes condicions climàtiques normals, 5 ºC a 30 ºC, procurant evitar

l'assolellament directe i els corrents d'aire.

Fases d’execució

La posada en obra dels revestiments ceràmics haurà de portar-se amb la supervisió de la D.F. La separació

mínima entre rajoles serà de 1,50 mm. Es respectaran les juntes estructurals i es preveuran juntes de dilatació

que se segellaran amb silicona, la seva amplària serà entre 1,50 i 3 mm. La distància entre les juntes de dilatació

no superarà els 8 m i la seva amplària. No es realitzarà l'enrajolat fins que no s'hagi produït la retracció més

important del mur, és a dir entre 45 i 60 dies. Es deixaran juntes de retracció segellades per panys de 20-250 m².

Neteja final, mai ha d'efectuar-se la neteja àcida sobre revestiments recent col·locats.

Rajoles rebudes amb morter amb adhesiu. Si s'utilitzés adhesiu de resines sintètiques, l'enrajolat podrà fixar-se directament als paraments de morter, sense picar la superfície però netejant prèviament el parament. Per a altre

tipus d'adhesiu s'aplicarà segons les instruccions del fabricant. S'aplicarà en superfícies inferiors a 2 m². La

capa de pasta adhesiva podrà tenir un gruix entre 2 i 3 mm, i s'estendrà sobre el parament amb llana dentada.

Rajoles rebudes amb morter de ciment. Es col·locaran les rajoles esteses sobre el morter de ciment prèviament

aplicat sobre el suport, picant-los amb la paleta i col·locant petits tascons de fusta en les juntes. La capa de

morter podrà un gruix de 1 a 1,50 cm.

Acabats. Una vegada fraguat el morter o pasta es retiraran els tascons i es netejaran les juntes, rejuntant-se

posteriorment amb beurada de ciment blanc o gris ( o acolorida), no acceptant-se el rejuntat amb pols de

ciment. Es netejarà la superfície amb raspalls de fibra dura, aigua i sabó, eliminant tots les restes de morter amb

espàtules de fusta. Se segellaran les trobades amb fusteries i bimbells.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Toleràncies d’execució. Rectitud dels costats : L≤100 mm ±0.4mm, L>100 mm ±0.3% i 1,5mm; Ortogonalitat :

L≤100 mm ±0.6mm, L>100 mm ±0.5% i 2.0mm; Planor de superfície: L≤100 mm ±0.6mm, L>100 mm ±0.5% i entre

2.0 i 1,0mm.

Control i acceptació

De la preparació. Morter de ciment: dosificació, consistència i planor final. En cas de capa fina: desviació

màxima mesura amb regla de 2 m: 3 mm. En cas d'aplicar emprimació: idoneïtat de la emprimació i manera

d'aplicació.

Materials i col·locació de l'enrajolat. Aixecant a l'atzar una rajola, l'inrevés no presenta buits. Juntes de moviment. Estructurals: no es cobreixen i s'utilitza un sellador adequat. Perimetrals i de partició:

disposició, no es cobreixen d'adhesiu i s'utilitza un material adequat per al seu reomplert (ample ≤ 5 mm).

Juntes de col·locació. S'emplenaran a les 24 hores de l'enrajolat. Eliminació i neteja del material sobrant.

Amidament i abonament

m² de superfície amidada segons les especificacions de la D. T. Amb deducció de la superfície corresponent a:

obertures ≤1,00 m², no es dedueixen; obertures >1,00 m² i ≤2,00 m² , deduibles el 50%; obertures > 2,00 m²,

deduibles el 100%. Als forats que no es dedueixin, o que es dedueixin parcialment, l'amidament inclou la feina

de fer els retorns, com brancals, llindes, etc... En cas de deduir-se el 100% del forat cal amidar també aquests

paraments.

2 ARREBOSSATS

Revestiment continu per a acabats de paraments interiors o exteriors amb morters de ciment, de calç, millorats

amb resines sintètiques, fum de sílice, etc..., fets en obra o no. De gruix variable, duna o varies capes i amb

diferents tipus d’acabat. S'han considerat els tipus següents: arrebossat esquerdejat, aplicat directament sobre

les superfícies, pot servir de base per un posterior arrebossat o altre tipus d'acabat; arrebossat a bona vista,

aplicat sobre esquerdejats o paraments sense revestir; arrebossat reglejat, aplicat sobre esquerdejats o

paraments sense revestir, executat amb mestres.

Normes d’aplicació

Instrucción para la recepción de cementos, RC-03. BOE. 16/01/03.

Components

Morters fets a obra, morters preparats, juntes i materials de reforç de l’arrebossat.

Característiques tècniques mínimes

Morter fet en obra. Material aglomerant: Ciment Portland blanc, complirà les condicions fixades en la Instrucció

per a la Recepció de ciments RC-03 quant a composició, prescripcions mecàniques, físiques, i químiques; Calç: aèria, apagada, s'ajustarà al definit en la Instrucció per a la Recepció de Calç RCA-92; Arena: procedent de trituracions de roques i vidres, amb gra angulós i superfície rugosa. També podran emprar-se sorres de riu o

mina bé rentades. El contingut total de matèries perjudicials no serà superior al 2%. El contingut d'argila no serà

superior a un 5%, i si es presenta en forma de grumolls, fins a un 1%. La matèria orgànica s'admetrà fins al 3%;

Aigua: s'admetran totes les aigües potables i les tradicionalment emprades.

Morters preparats. La dosificació es realitzarà en fàbrica, en obra es barrejarà amb la quantitat d'aigua

adequada a la consistència precisa. Estarà compost de conglomerants hidràulics, àrids o càrregues minerals

silícis i calices de granulometria especialment compensada i additius. També podrà ser de aglomerant de

resines sintètiques i sorra.

Juntes. Les juntes de treball o per a especejaments decoratius es realitzaran mitjançant bordons de fusta,

plàstic o alumini lacat o anoditzat.

Material de reforç de l’arrebossat. Malla de tela metàl·lica de fibra de vidre, de polièster o metàl·lica, etc...

Control i acceptació

Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada cas dels següents capítols:

Mortes, Ciment, Aigua, Calç i Àrids.

Els materials i equips d'origen industrial, haurien de complir les condicions funcionals i de qualitat que es fixen

en les corresponents normes i disposicions vigents relatives a fabricació i control industrial. Quan el material o

equip arribi a obra amb certificat d'origen industrial que acrediti el compliment d'aquestes condicions, normes o

disposicions, la seva recepció es realitzarà comprovant, únicament, les seves característiques aparents.

Execució

Condicions prèvies

Se suspendrà l'execució quan la temperatura ambient sigui inferior a 0 ºC o superior a 30 ºC a l'ombra, o en

temps plujós quan el parament no estigui protegit. S'evitaran cops o vibracions que puguin afectar al morter

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

durant l'enduriment. Per a iniciar-ne l'execució en els paraments interiors cal que la coberta s'hagi acabat, per

als paraments situats a l'exterior cal, a més, que funcioni l'evacuació d'aigües. S'hauran col·locat els bastiments

de portes i finestres, baixants, canalitzacions i altres elements fixats als paraments.

En cap cas es permetran els assecats artificials. Es respectarà la dosificació i els temps d'enduriment de la capa

base per a evitar eflorescències. Fases d’execució

Arrebossat esquerdejat: Neteja i preparació de la superfície de suport. Aplicació del revestiment, s'ha d'aplicar

llançant amb força el morter contra els paraments. Gruix de la capa: <= 1,8 cm. Cura del morter i repassos i

neteja final.

Arrebossat a bona vista o arrebossat reglejat. Neteja i preparació de la superfície de suport. Execució de les mestres amb el mateix morter a les cantonades i als racons per l’arrebossat a bona vista, i mestres també amb

el mateix morter als paraments, voltants obertures i arestes per l’arrebossat reglejat (Mestres ben aplomades,

distància ≤ 150 cm). Aplicació del revestiment. Gruix de la capa ≤ 1,1 cm. Després de prendre’s el morter, repàs i

neteja final.

En funció dels components dels morters utilitzats i les capes executades, es tindran en compte les següents

especificacions: Arrebossat a l’estesa amb morter de ciment. El gruix total del arrebossat no serà inferior a 8 mm.

Dosificació (Ciment - sorra): 1:1.

Arrebossats amb morter de ciment: Dosificació (Ciment - sorra): 1:1 en cas de morter estès o 1:2 en cas de

morter projectat. Es podrà afegir un 10% de calç. La preparació del morter podrà realitzar-se a mà o

mecànicament.

Arrebossat projectat amb morter de ciment. Una vegada aplicada una primera capa de morter amb el

remolinador de gruix no inferior a 3 mm, es projectaran manualment amb escombreta o mecànicament dues

capes més fins a aconseguir un gruix total no inferior a 7 mm, continuant amb successives capes fins a

aconseguir la rugositat desitjada. Dosificació (Ciment - sorra): 1:2.

Arrebossat lliscat amb morter de calç o estuc. S'aplicarà amb remolinador una primera capa de morter de calç

de dosificació 1:4 amb gra gruixut, havent-se de començar per la part superior del parament. Una vegada

endurida, s'aplicarà amb el remolinador altra capa de morter de calç de dosificació 1:4 amb el tipus de gra

especificat. El gruix total del arrebossat no serà inferior a 10 mm. Arrebossat lliscat amb morter preparat de resines sintètiques. S'iniciarà l'estesa per la part superior del parament. El morter s'aplicarà amb plana i la

superfície a revestir es dividirà en draps no superiors a 10 m² . El gruix del arrebossat no serà inferior a 1 mm.

Arrebossat projectat amb morter preparat de resines sintètiques. S'aplicarà el morter manual o mecànicament

en successives capes evitant les acumulacions. La superfície a revestir es dividirà en panys no superiors a 10

m². El gruix total del arrebossat no serà inferior a 3 mm. Admet els acabats petri, raspat o picat amb corró

d'esponja.

Arrebossat amb morter preparat monocapa. Els morters monocapes són productes industrials dosificats a

fàbrica, que s’utilitzen per a revestir paraments. Es comercialitzen en sacs, als quals només cal afegir aigua,

quantitats segons fabricant. Es poden classificar segons el nombre de capes del revestiment. En teoria aquests

morters s’apliquen en una sola capa, com el seu nom ens indica, però en la pràctica, per aconseguir un acabat

correcte, és necessari executar una primera capa de preparació. Els morters monocapes estan formats per un

conglomerant hidràulic(26%), calç o ciment; àrids o càrregues minerals silicis i calisses (70%) i additius (4%).

Cal seguir les especificacions tècniques del fabricant. La D.F., aprovarà, prèvia presentació de mostres, la

textura, color i acabat, del monocapa a executar. Les característiques i condicions de posada a l’obra són les

esmentades pels arrebossats. Quan s'hagi aplicat una capa regularitzadora per a millorar la planor del suport,

s'haurà d'esperar almenys 7 dies per al seu enduriment; aquesta capa es realitzarà com a mínim amb un morter

M-80 . En cas de col·locar reforços de malla de fibra de vidre, de polièster o metàl·lica, aquesta haurà de situar-

se en el centre de el gruix del arrebossat d'uns 10 a 15 mm; si el gruix és major de 15 mm s'aplicarà el producte

en dues capes, deixant la primera amb acabat rugós. La totalitat del material s'aplicarà en les mateixes

condicions climàtiques. En superfícies horitzontals de cornises i rematades no s'ha d'aplicar directament el

arrebossat sobre la làmina impermeabilitzant sense una malla metàl·lica o ancoratge al forjat que eviti

despreniments. Admet acabat tipus buixardat mitjançant raspat amb plana dentada.

Toleràncies d’execucó. Planor: Acabat esquerdejat: ± 10 mm, Acabat a bona vista: ± 5 mm, Acabat reglejat: ± 3

mm; Aplomat (parament vertical): Acabat a bona vista: ± 10 mm/planta, Acabat reglejat: ± 5 mm/planta; Nivell

(parament horitzontal): Acabat a bona vista: ± 10 mm/planta, Acabat reglejat: ± 5 mm/planta

Control i acceptació

Comprovació exterior, una cada 300 m². Compreocació interior, una cada 4 habitatges o equivalent. Dosificació

del morter.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Quan l'acabat és deixat de regle, esquitxat o remolinat sense lliscar, a l'arrebossat acabat no hi ha d'haver

esquerdes i ha de tenir una textura uniforme. Quan l'acabat és remolinat i lliscat, a l'arrebossat acabat no hi ha

d'haver pols, ni fissures, forats o d'altres defectes.

Amidament i abonament

m² d’arrebossat, amb morter, amb deducció de la superfície corresponent a obertures: Obertures en paraments

verticals: ≤ 2,00, no es dedueixen; Entre > 2,00 m² i ≤ 4,00 m², es dedueix el 50%; > 4,00 m², es dedueix el 100%.

Obertures en paraments horitzontals: ≤ 1,00 m², no es dedueixen; Obertures > 1,00 m², es dedueix el 100%. Als

forats que no es dedueixin, o que es dedueixin parcialment, l'amidament inclou la feina de fer els retorns, com

ara brancals, llindes, etc... En cas de deduir-se el 100% del forat cal amidar també aquests paraments.

3 ENGUIXATS

Revestiment continu de paraments interiors; amb un enguixat de 1 a 2 cm de gruix realitzat amb pasta de guix

gruixut (YG), damunt del qual es pot fer una capa d'acabat de 2 a 3 mm de gruix realitzat amb guix fi (YF). S'han

considerat els tipus següents: enguixat a bona vista, acabat lliscat o no; enguixat reglejat, acabat lliscat o no.

Normes d’aplicació

Pliego General de condiciones para la recepción de yesos y escayolas en las obras de construcción, RY-85.

BOE. 10/06/1985.

Components

Guix gruixut, guix fi, additius, aigua i cantoneres.

Característiques tècniques mínimes

Guix gruixut (YG). S'ajustarà a les especificacions relatives a la seva composició química, finor de mòlt,

resistència mecànica a flexotracció i treballabilitat.

Guix fi (Yf). S’ajustarà a les especificacions relatives a la seva composició química, finor de mòlt, resistència

mecànica a flexotracció i treballabilitat

Additius. Plastificants, retardadors de l'enduriment, etc...

Aigua. Cantoneres. Podran ser de xapa d'acer galvanitzada, etc... Control i acceptació

Es realitzaran les comprovacions corresoponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols: Guix

i Aigua.

Els materials i equips d'origen industrial, haurien de complir les condicions funcionals i de qualitat que es fixen

en les corresponents normes i disposicions vigents relatives a fabricació i control industrial. Quan el material o

equip arribi a obra amb certificat d'origen industrial que acrediti el compliment d'aquestes condicions, normes o

disposicions, la seva recepció es realitzarà comprovant, únicament, les seves característiques aparents.

Execució

Condicions prèvies

En les arestes es col·locaran cantoneres, aplomant-les amb pasta de guix. Una vegada col·locades es realitzarà

una mestra a cadascun dels seus costats. En l’enguixat reglejat, s'executaran mestres de guix en bandes

d'almenys 12 mm de gruix, en racons, cantoneres i enguixats de buits de parets, en tot el perímetre del sostre i

en un mateix pany cada 3m mínim. Prèviament, s'hauran col.locat els marcs de portes i finestres i repassat les

parets. Els murs exteriors hauran d'estar acabats, així com la coberta de l'edifici o tenir almenys tres forjats sobre

la planta a enguixar. Abans d'iniciar els treballs es netejarà i humitejarà la superfície. S'hauran d'aturar els

treballs quan la temperatura sobrepassi els límits de 5°C i 35°C.

Fases d’execució

La pasta de guix s'utilitzarà immediatament després del seu pastat, sense addició posterior d'aigua. S'aplicarà la

pasta entre mestres, estrenyent-la contra la superfície, fins a enrasar amb elles. El gruix de l’enguixat serà de 12

mm mínim i es faran talls a les juntes estructurals de l'edifici. S'evitaran els cops i vibracions que puguin afectar

a la pasta durant el seu enduriment.

Acabats lliscat. En l'enguixat a bona vista, a la formació d'aresta o de racó, la pasta de guix s'ha d'aplicar en

dues operacions: una d'estesa i la segona de lliscat. En l'enguixat reglejat o en la formació de reglada de sòcol,

la pasta de guix s'ha d'aplicar en dues operacions: una d'estesa entre les mestres, passant el regle i la segona

de lliscat. El lliscat s'ha de fer amb guixos fins de primera qualitat, desprès de la capa d’estesa amb guix gruixut,

i aplicat amb llana.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Control i acceptació

Comprovació exterior, dues cada 200 m² . Comprovació interior, dues cada 4 habitatges o equivalent. Es

comprovarà que el suport estigui llis (rugós, ratllat, picat, esquitxat de morter), que no hagi elements metàl·lics

en contacte i que estigui humit en cas d’enguixar. Es comprovarà que no s'afegeix aigua després del pastat. Es verificarà gruix segons projecte. Comprovar planor amb regla de 1m. Assaig de duresa superficial de l’enguixat

de guix segons les normes UNE 7064 i UNE 7065; el valor mig resultant haurà de ser major que 45 i els valors

locals majors que 40.

Amidament i abonament

m² d’enguixat, realitzat amb pasta de guix, sobre paraments verticals o horitzontals, acabat manuals amb llana,

fins i tot neteja i humitejat del suport, deduint els buits i desenvolupant els matxonets. Amb deducció de la

superfície corresponent a obertures: Obertures ≤ 4,00 m², no es dedueixen;, > 4,00 m², es dedueix el 100%.

Aquests criteris inclouen la superfície dels paraments laterals de l'obertura en una fondària de 30 cm, com a

màxim, excepte en el cas d'obertures de més de 4,00 m² en que aquesta superfície s'ha d'amidar expressament.

4 APLACATS

Revestiment per a acabats de paraments verticals exteriors o interiors, amb plaques de pedra natural o artificial

rebudes al suport mitjançant ancoratges vists o ocults, o bé fixades a un sistema de perfils ancorats al seu torn

al suport, amb extradós replè amb morter o no.

Components

Plaques de pedra natural o artificial, sistema de fixació, separador de plaques i material de segellat de juntes.

Característiques tècniques mínimes

Plaques de pedra natural o artificial. Podran tenir un gruix mínim de 30 mm en cas de pissarres, granits,

calcàries i marbres, o de 40 mm en cas de pedres de marès, duent els trepants necessaris per a l'allotjament

dels ancoratges. El granit no estarà meteoritzat, ni presentarà fissures. La pedra calcària serà compacta i

homogènia de fractura. El marbre serà homogeni i no presentarà masses terrosas.

Sistema de fixació. Ancoratges: Sistema de subjecció de l'ancoratge al suport, amb trauejats al suport ataconats

amb morter, cartutxos de resina epoxi, fixació mecànica (tacs d'expansió), fixació a un sistema de perfils

subjectes mecànicament al suport regulables en tres dimensions, etc... En qualsevol cas no seran acceptables

ancoratges d'altres materials amb menor resistència i comportament a l'agressivitat ambiental que els d'acer

inoxidable.

Sistema de fixació de l’aplacat als ancoratges. Vists, podran ser perfils longitudinals i continus en forma de T,

abraçant el cantell de les peces preferentment en horitzontal, d'acer inoxidable o d'alumini lacat o anoditzat.

Ocults, subjectaran la peça pel cantell, mitjançant un pivot o platina, pivots de diàmetre mínim de 5 mm i una

longitud de 30 mm, i platines de gruix mínim de 3 mm, ample de 30 mm i profunditat de 25 mm. Passadors

d'ancoratge fixats mecànicament al suport amb perforació de la placa.

Plaques rebudes amb morter. Aquest sistema no serà recomanable en exteriors.

Separador de plaques. Podrà ser de clorur de polivinil de gruix mínim 1,50 mm.

Material de segellat de juntes. Podrà ser beurada de ciment, etc...

Control i acceptació

Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols:

Plaques de pedra, Pel·lícula anòdica sobre alumini destinat a l’arquitectura, Acer i Morters.

Els materials i equips d'origen industrial, haurien de complir les condicions funcionals i de qualitat que es fixen

en les corresponents normes i disposicions vigents relatives a fabricació i control industrial. Quan el material o

equip arribi a obra amb certificat d'origen industrial que acrediti el compliment d'aquestes condicions, normes o

disposicions, la seva recepció es realitzarà comprovant, únicament, les seves característiques aparents.

Execució

Condicions prèvies

Es verificarà abans de l'execució que el suport està llis. Replanteig dels paraments segons D.T. A cada placa se

li hauran practicat les ranures i orificis necessaris per al seu ancoratge al parament de suport. Es realitzarà la

subjecció prèvia dels ancoratges al suport per a assegurar la seva resistència. Aquesta subjecció pot ser: amb

morter hidràulic (sistema tradicional), cal esperar que el morter prengui i s'endureixi suficientment. No s'usarà

escaiola ni guix en cap cas. Es poden emprar acceleradors d'enduriment, amb resines d'ús ràpid. Amb tac

d'expansió d'ús immediat.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Fases d’execució

Les plaques es col·locaran sustentat-les exclusivament dels ganxos o dispositius preparats per a la seva

elevació. La subjecció es confiarà exclusivament als dispositius d'ancoratge previstos i provats abans del

subministrament de les plaques. Si es reben els ancoratges amb trauejats de morter, es farà humitejant

prèviament la superfície del forat. Els ancoratges es rebran en els orificis practicats en els cantells de les

plaques, i en els trauejats oberts en el parament base. En cas de façanes ventiladas, els orificis que han de

practicar-se en l'aïllament per al muntatge dels ancoratges puntuals s'emplenaran posteriorment amb

projectors portàtils del mateix aïllament o retallades del mateix adherits amb coles compatibles. En cas de risc

elevat d'incendi de l'aïllament de la cambra per l'acció d'espurnes bufadors de soldadura, etc., es construiran

tallafocs en la cambra amb xapes metàl·liques. Les fusteries, baranes i tot element de subjecció aniran fixats

sobre la fàbrica, i mai sobre l’aplacat. Les juntes de dilatació de l'edifici es mantindran a l’aplacat. Es realitzarà

un extradosat amb morter de ciment en els sòcols i en les peces de major secció.

Acabats. En cas d’aplacats ventilats, es realitzarà un rejuntat amb beurada de ciment. En aplacats amb

extradossats de morter no es disposaran les juntes plenes, aquestes es segellaran amb morter plàstic i elàstic

de gruix mínim 6 mm.

Control i acceptació

Comprovació exterior,dues cada 200 m². Comprovació interior, 2 cada 4 habitatges o equivalent. Es comprovarà

que el suport estigui llis. Es comprovaran les característiques dels ancoratges (d’acer galvanitzat o inoxidable),

el gruix i la distància entre els mateixos. Comprovació de l’aplomat amb regla de 2m i rejuntat, si s’escau.

Amidament i abonament

m² de superfície amidada segons les especificacions de la DT. Amb deducció de la superfície corresponent a

obertures: Obertures ≤ 1,00 m², no es dedueixen; Obertures > 1,00 m² i ≤ 2,00 m², deducció del 50%; Obertures >

2,00 m², deducció 100%. Als forats que no es dedueixin, o que es dedueixin parcialment, l'amidament inclou la

feina de fer els retorns, com brancals, llindes, etc... En cas de deduir-se el 100% del forat cal amidar també

aquests paraments.

5 PINTATS

Revestiment continu amb pintures i vernissos de paraments i elements d'estructura, fusteria, serralleria i

instal·lacions, amb preparació prèvia de la superfície, situats tant a l'interior com a l'exterior, que serveixen com

element decoratiu o protector.

Normes d’aplicació

Codi Tècnic de l’Edificació. CTE-DB SE-A, Documents Bàsics Seguretat Estructural, Acer, Pintat estructures

d’acer.

Components

Emprimació, pintures, vernissos i additius en obra.

Característiques tècniques mínimes

Emprimació. Preparació de la superfície a pintar, podrà ser: emprimació anticorrosiva, emprimació per a

galvanitzacions i metalls no ferris, emprimació per a fusta o tapaporus, emprimació segelladora per a guix i

ciment, etc...

Pintures i vernissos. Constituiran mà de fons o d'acabat de la superfície a revestir. Mitjà de dissolució, aigua (és

el cas de la pintura al tremp, pintura a la calç, pintura al silicat, pintura al ciment, pintura plàstica, etc...); mitjà de

dissolució, dissolvent orgànic (és el cas de la pintura a l'oli, pintura a l'esmalt, pintura martelè, laca

nitrocel·lulòsica, pintura de vernís per a interiors, pintura de resina vinílica, vernissos, pintures bituminosses,

intumescents i ignífugues, etc...). Aglutinants com cues cel·lulòsiques, calç apagada, silicat de sosa, ciment

blanc, resines sintètiques, etc...).

Additius: Acceleradors d'assecat, matissadors de lluentor, dissolvents, colorants, tints, pigments, etc...

Control i acceptació

Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig del següent capítol: Pintura.

Els materials i equips d'origen industrial, hauran de complir les condicions funcionals i de qualitat que es fixen

en les corresponents normes i disposicions vigents relatives a fabricació i control industrial. Quan el material o

equip arribi a obra amb certificat d'origen industrial que acrediti el compliment d'aquestes condicions, normes o

disposicions, la seva recepció es realitzarà comprovant, únicament, les seves característiques aparents.

Execució

Condicions prèvies

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

L'aplicació es realitzarà segons les indicacions del fabricant i l'acabat requerit. La superfície d'aplicació estarà

anivellada i uniforme. La temperatura ambienti no serà major de 28 ºC a l'ombra ni menor de 12 ºC durant

l'aplicació del revestiment. L’assolellament no incidirà directament sobre el pla d'aplicació. En temps plujós se

suspendrà l'aplicació en paraments no protegits. Temps d'assecat especificats pel fabricant. S’evitaran, en les

zones pròximes als paraments en període d'assecat, la manipulació i treball amb elements que desprenguin

pols o deixin partícules en suspensió.

Estaran col.locats els marcs de portes i finestres, canalitzacions, instal·lacions, baixants, etc... I es protegiran

abans d’iniciar el pintat.

Superfícies de guix, ciment, ram de paleta i derivats. S'eliminaran les eflorescències salines i l'alcalinitat amb

tractament químic; s’eliminaran les taques superficials produïdes per floridura i es desinfectarà amb fungicides.

Les taques d'humitats internes que duguin dissoltes sals de ferro, s'aïllaran amb productes adequats. En cas de

pintura ciment, s'humitejarà totalment el suport.

Superfícies de fusta. En cas d'estar afectada de fongs o insectes es tractarà amb productes fungicides, es

substituiran els nusos mal adherits. Es realitzarà una neteja general de la superfície i es comprovarà el contingut

d'humitat. Se segellaran els nusos mitjançant goma laca, assegurant-se que hagi penetrat en els buits dels

mateixos i s'escataran les superfícies.

Superfícies metàl·liques. Es realitzarà una neteja general de la superfície. Si es tracta de ferro es realitzarà un rascat d'òxids mitjançant raspall metàl·lic, seguit d'una neteja manual acurada de la superfície. S'aplicarà un

producte que desgreixi a fons de la superfície.

Fases d’execució

Pintura al tremp. S'aplicarà una mà de fons amb tremp diluït, fins a la impregnació dels porus del maó, guix o

ciment i una mà d'acabat. Pintura a la calç. S'aplicarà una mà de fons amb pintura a la calç diluïda, fins a la

impregnació dels porus del maó o ciment i dues mans d'acabat.

Pintura al silicat. S'aplicarà una mà de fons i altra d'acabat.

Pintura al ciment. Dues capes espaiades en mes de 24 hores.

Pintura plàstica, acrílica, vinílica. Si és sobre maó, guix o ciment, s'aplicarà una mà d’emprimació selladora i

dues mans d'acabat; si és sobre fusta, s'aplicarà una mà d’emprimació tapaporus, posterior escatat i dues mans

d'acabat.

Pintura a l'oli. S'aplicarà una mà d’emprimació amb brotxa i altra d'acabat, espaiant-les un temps entre 24 i 48

hores.

Pintura a l'esmalt. Prèvia emprimació del suport s'aplicarà una mà de fons amb la mateixa pintura diluïda en cas

que el suport sigui guix, ciment o fusta, o dues mans d'acabat en cas de superfícies metàl·liques.

Pintura martelè. S'aplicarà una mà d’emprimació anticorrosiva i una mà d'acabat a pistola.

Laca nitrocel·lulòsica. En cas que el suport sigui fusta, s'aplicarà una mà d’emprimació no grassa i en cas de

superfícies metàl·liques, una mà d’emprimació antioxidant; a continuació, s'aplicaran dues mans d'acabat a

pistola.

Vernís hidròfug de silicona. Una vegada net el suport, s'aplicarà el nombre de mans.

Vernís gras o sintètic. Es donarà una mà de fons amb vernís diluït i després d'un escatat fi del suport, s'aplicaran

dues mans d'acabat.

Control i acceptació

Comprovació exterior, una cada 300 m². Comprovació interior, una cada 4 habitatges o equivalent. Fusta: humitat, segons exposició (exterior o interior) i nusos. Maó, guix o ciment: humitat inferior al 7 % i absència de

pols, taques o eflorescències. Ferro i acer: neteja de brutícia i òxid. Galvanització i materials no ferris: neteja de brutícia i desgreixat de la superfície. Preparació del suport: emprimació selladora, anticorrosiva, etc... Pintat: nombre de mans. Aspecte i color, escrostonament, falta d'uniformitat, etc...

Amidament i abonament

m² de superfície de revestiment continu amb pintura o vernís, fins i tot preparació del suport i de la pintura, mà

de fons i mà/s d'acabat totalment acabat, i neteja final.

6 ESTUCATS I ESGRAFIATS

Estucats. És un revestiment d’estuc, material que, tradicionalment s’obtenia de barrejar calç, pols de marbre i

aigua, i s’aplicava sobre un arrebossat, sobre superfícies interiors i exteriors o s’utilitzava en el emmotllurat de

decoracions arquitectòniques. Actualment hi ha estucs que s’aconsegueixen a partir d’aglomerants sintètics.

S’han considerat dos tipus d’estucats: Estucat en calent, té un acabat brillant aconseguit brunyint la superfície amb sabó i amb una planxa calenta. Estucat en fred, té un acabat que imita la pedra. Les característiques i

condicions de posada a l’obra són similars als arrebossats.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Esgrafiats. És un revestiment decoratiu d’una superfície, consistent en aplicar, sobre un fons, una sèrie de capes

d’estucs de diferents colors, que es fan saltar seguint un dibuix prèviament estergit sobre l’última capa, de tal

manera que vagin apareixent superfícies de diferents colors, segons la profunditat dels solcs. Les

característiques i condicions de posada a l’obra són similars als arrebossats.

Components

Morter de ciment, granulat, calç, sorra de marbre, pasta de guix amb cola, morter monocapa i pasta vinílica.

Execució

Condicions prèvies

El revestiment ha de ser uniforme, no hi ha d'haver fissures, bosses, escrostonaments o d'altres defectes. Ha de

tenir un color i una textura uniformes, no s'hi han de notar les aplicacions realitzades en fases diferents. Ha de

quedar ben adherit al suport i ha de formar una superfície plana amb angles vius. S'han de respectar els junts

estructurals. S'han de deixar els junts de treball fixats per la D.F. En l'acabat pintat, la pintura ha de quedar ben

adherida al suport. S'han d'aturar els treballs si es donen les condicions següents: l’humitat relativa de l'aire sigui

superior al 60% a l’exteriors, la velocitat del vent sigui superior a 50 km/h o plogui. Per a estuc de calç i sorra de

marbre, de resines sintètiques i granulats seleccionats, de morter de ciment i additius amb granulats

seleccionats o de pasta vinílica, la temperatura ha d’estar dins dels límits de 5°C i 35°C; per a estuc de pasta de

guix amb cola, de morter de ciment blanc i sorra de marbre o monocapa: temperatura a d’estar dins dels límits

de 5°C i 30°C. Si un cop realitzats els treballs es donen aquestes condicions, s'ha de revisar els treballs fets 24 h

abans refer les parts afectades.

Per l'aplicació de l'estuc de resines sintètiques; a l'hivern ha de fer un mes que s'ha acabat, com a mínim, i a

l'estiu, 15 dies. Si la superfície d'aplicació no està arrebossada ni estucada, ha de ser neta, no ha de tenir pols,

greixos desencofrants, restes de guix ni eflorescències.

Fases d’execució

Neteja i preparació de la superfície a revestir. Replanteig de junts horitzontals i verticals. En el cas d'estuc amb especejat en carreus: si el suport no és

homogeni, els junts entre materials diferents s'han de reforçar amb tires de malla de fibra de vidre plastificada

cavalcant 20 cm sobre els junts dels materials.

Estesa o projectat de les pastes. El morter de calç s'ha d'estendre sobre paraments arrebossats mixtos de calç i

ciment, amb proporció baixa de ciment. Si el suport és un arrebossat, ha d'estar sec i ha de tenir la superfície

remolinada. Si el suport és un enguixat, ha d'estar sec, ha de tenir una superfície raspada o rugosa i no s'ha

d'admetre lliscat. L'estuc de pasta vinílica i la seva emprimació acrílica no s'han d'aplicar fins passades 24 h de

l'aplicació de l'adhesiu de la base.

Acabat de la superfície. Repàs i neteja final. Estucat projectat sobre paraments enguixats o arrebossats. Les superfícies d'aplicació han de ser netes, no han de tenir pols, greixos, taques, fissures, parts engrunades ni d'altres imperfeccions. El suport ha d'estar sec i ha

de tenir una superfície rugosa. S'han de corregir i eliminar els possibles defectes del suport amb massilla,

segons les instruccions del fabricant. S'han de neutralitzar els àlcalis, les eflorescències i les floridures. Estuc de calç o de morter de ciment i additius. S'han d'humitejar els suports sobreescalfats per l'acció del sol. Estuc de calç i sorra de marbre. Es pot afegir a l'estuc, amb l'autorització de la D.F. una petita proporció de ciment blanc o

de colorants, si ho exigeix l'acabat. Si l'acabat es lliscat, l'estuc s'ha d'estendre en dues capes més a la del

lliscat. Aquesta última, s'ha de fer amb pasta de calç i poca sorra de marbre. L'acabat s'ha de fer passant la

brotxa i amb una esquitxada final. Si l'acabat es planxat en calent, desprès de la capa del lliscat cal afegir la tinta

(calç, sabó o d'altres additius per a millorar l'acabat) i finalment s'ha d'aplicar el ferro en calent. Estucat pintat. La pintura d'acabat s'ha d'aplicar quan l'estucat és sec. S'ha d'evitar la pols durant el temps d'assecatge de les

capes.

Toleràncies d'execució. Planor de calç i sorra de marbre ± 2, morter monocapa ± 5, pasta de guix amb cola i

morter de ciment blanc i sorra de marbre ± 1 mm/m . Estucat de calç i sorra de marbre. Gruix: - 2 mm, + 4 mm.

Estucat de pasta vinílica. La unitat d'obra inclou la capa d'emprimació acrílica.

Amidament i abonament

m² de superfície executada realment, amidada segons les especificacions de la DT. Deducció de la superfície

corresponent a obertures: Obertures ≤ 1 m², 0%; Obertures entre 1 i 2 m², 50%; Obertures > 2 m, 100%. Als forats

que no es dedueixin, o que es dedueixin parcialment, l'amidament inclou la feina els retorns (brancals, llindes,

etc...). En cas de deduir-se el 100% del forat, cal amidar també aquests paraments.

SISTEMA CONDICIONAMENT AMBIENTAL I INSTAL·LACIONS

SUBSISTEMA CONTROL AMBIENTAL

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

1 IL·LUMINACIÓ

Normes d’aplicació

Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB HE-3, Eficiència energètica de les instal·lacions. DB SU-4,

Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadequada. DB-HR, Protecció enfront del soroll.

Procediment bàsic per la certificació d’eficiència energètica d’edificis. RD 47/2007 (BOE 31.01.2007).

Correcció d'Errades del Reial Decret 47/2007, de 19 de gener, pel qual s’aprova el Procediment bàsic pel

Procediment bàsic per la certificació d’eficiència d’edificis de nova construcció.

Reglamento electrotécnico para baja tensión, REBT 2002. RD 842/2002. Instrucciones Técnicas

Complementarias. Instrucción 9/2004.

Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques.

Resolució 4/11/1988.

Procediment administratiu per a l'aplicació del Reglament electrotècnic de baixa tensió. D 363/2004.

Guia Técnica de aplicación al Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. Procediment administratiu per a

l'aplicació del REBT. Instrucció 7/2003.

Condicions de seguretat en els les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d'habitatges. Instrucció 9/2004.

Les llumeneres que s’utilitzin en enllumenat exterior seran conformes a la norma UNE-EN 60598 i la UNE-EN

60598-2-5 en el cas de projectors d’exterior.

UNE

UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales.

UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de

fachadas.

UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte

7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos

UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción

UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de

adaptación al espectro.

UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los

términos de adaptación al espectro.

1.1 Interior

És la que fa referència als espais amb fonts lluminoses artificials, amb aparells d’enllumenat que reparteixen,

filtren o transformen la llum emesa per una o més làmpades (d’incandescència o descàrrega) i que inclou tots

els dispositius necessaris pel suport, fixació i protecció de les llumeneres.

Components

Llumeneres: Poden ser per làmpades d’incandescència o de fluorescència i altres equips de descàrrega i

inducció. Les llumeneres podran ser: empotrades, adosables, suspeses, amb gelosia, amb difusor continu,

estanques, antideflagrants...

Accessoris per fluorescència: reactància, condensador i cebadors. Làmpades: s’haurà d’indicar la marca d’origen, la potència en watts (làmpada més equip auxiliar), la tensió en

volts i el flux nominal en lúmens i l’índex de rendiment de color.

Característiques tècniques mínimes.

Les necessàries per al correcte funcionament dels components de la instal·lació.

Control i acceptació.

Connexions entre elements, distàncies entre suports, toleràncies i aplomat de la col·locació. Distància mín.

encreuaments amb altres instal·lacions. Traçat i muntatge de línies repartidores: secció del cable i muntatge de

safates i suports. Situació de punts i mecanismes. Característiques i situació d’equips d’enllumenat (marca,

model i potència). Proves de funcionament: Encesa de l’enllumenat.

Execució

Es farà un replanteig previ de totes les llumeneres que haurà d’estar aprovada per la D.F. abans de la seva

col·locació.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

La fixació de les llumeneres es realitzarà amb el parament suport completament acabat. Un cop replantejada la

situació de la llumenera i la fixació al suport es connectaran, tant la llumenera com els accessoris, al circuit

corresponent, amb regletes. Cada zona disposarà com a mínim d’un sistema d’encesa i apagat manual. No

s’acceptaran els sistemes de control únics en quadres elèctrics. Les zones on el seu ús sigui temporal es

col·locaran detectors de presència o temporitzadors. Es col·locaran sistemes d’aprofitament de la llum natural

segons les especificacions del CTE.

Verificacions

La prova de servei per a comprovar el funcionament de l’enllumenat consistirà en l’accionament dels

interruptors d’encesa de l’enllumenat amb totes les llumeneres equipades amb les làmpades corresponents.

Amidament i abonament

ut d’equip de llumenera, inclòs l’equip d’encesa, fixacions, fixació amb regletes i petit material. Es pot incloure la

part proporcional de difusors, gelosies o reixes.

1.2 Emergència

És la que en cas de fallida de l’enllumenat normal, subministra la il·luminació necessària per facilitar la visibilitat

als usuaris de manera que puguin abandonar l’edifici, evitar situacions de pànic i permetre la visió de les

senyals indicatives de les sortides i la situació dels equips i mitjans de protecció existents.

Components

Llumeneres: Poden ser per làmpades d’incandescència o de fluorescència.

Làmpades: Poden ser d’incandescència o fluorescència han d’assegurar l’enllumenat d’un local. En cada aparell

d’incandescència existiran dues làmpades com a mínim. En el cas de fluorescència el mínim serà una làmpada.

Bateria: La bateria d’acumuladors elèctrics o la font central ha d’alimentar les làmpades.

Equips de control i unitats de comandament: Són els dispositius de posta en servei, recàrrega i posta en estat de repòs.

El dispositiu de posta en estat de repòs pot estar incorporat a l’aparell o situat a distància. En els dos casos, el

restabliment de la tensió d’alimentació normal ha de provocar automàticament la posta en alerta o bé posar en

funcionament una alarma sonora.

Característiques tècniques mínimes.

Les necessàries pel correcte funcionament dels components de la instal·lació.

Control i acceptació.

Connexions entre elements, distàncies entre suports, toleràncies i aplomat de la col·locació. Distància mín.

encreuament amb altres instal·lacions. Traçat i muntatge de línies repartidores: secció del cable i muntatge de

safates i suports. Situació de punts. Característiques i situació d’equips d’enllumenat. (marca, model i potència).

Proves de funcionament: Encesa de l’enllumenat.

Execució

Es farà un replanteig previ de totes les llumeneres que haurà d’estar aprovada per la D.F. abans de la seva

col·locació.

La fixació de les llumeneres es realitzarà amb el parament suport completament acabat. Un cop replantejada la

situació de la llumenera i la fixació al suport es connectaran, tant la llumenera com els accessoris, al circuit

corresponent, amb regletes. Cada zona disposarà com a mínim d’un sistema d’encesa i apagat manual. No

s’acceptaran els sistemes de control únics en quadres elèctrics.

Verificacions

Les llumeneres és situaran 2m per sobre del nivell de terra; com a mínim es disposaran en els següents punts:

portes en recorreguts d’evacuació, escales, en qualsevol canvi de nivell, en canvis de direcció i trobades amb

passadissos, sobre les senyals de seguretat, als locals que alberguin equips generals de les instal·lacions de

protecció contra incendis.

La instal·lació serà fixa, amb font pròpia d’energia i entrarà automàticament en funcionament al produir-se una

fallida d’alimentació. Es considera fallida el descens de la tensió d’alimentació per sota del 70% del seu valor

nominal.

Amidament i abonament

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

ut d’equip d’enllumenat d’emergència, inclòs les llumeneres, làmpades, equips de control i unitats de

comandament, la bateria d’acumuladors elèctrics o la font central d’alimentació, fixacions, connexió amb els

aïllaments necessaris i petit material.

SUBSISTEMA SUBMINISTRES

1 AIGUA

Normes d’aplicació

Criterios sanitarios del agua de consumo humano. RD 140/2003.

Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi. D 352/2004.

Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis. RD 865/2003.

Mesures de foment per a l’estalvi d’aigua en determinats edificis i habitatges (d’aplicació obligatòria als

edificis destinats a serveis públics de la Generalitat de Catalunya, així com en els habitatges finançats amb ajuts

atorgats o gestionats per la Generalitat de Catalunya). D 202/98.

Regulación de los contadores de agua fría. O 28/12/88.

Regulación de los contadores de agua caliente. O 30/12/88.

Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB HS 3, Qualitat de l'aire interior. DB HS 4, Subministrament d'aigua.

DB HE 2, Reglament d'instal·lacions tèrmiques en els edificis. DB HE 4, Contribució solar mínima d'aigua calenta

sanitària. DB-HR, Protecció enfront del soroll.

Procediment bàsic per la certificació d’eficiència energètica d’edificis. RD 47/2007 (BOE 31.01.2007).

Correcció d'Errades del Reial Decret 47/2007, de 19 de gener, pel qual s’aprova el Procediment bàsic pel

Procediment bàsic per la certificació d’eficiència d’edificis de nova construcció.

Criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis. D 21/2006.

UNE, corresponents a les condicions particulars dels tubs segons material emprat. UNE 19 047:1996, UNE EN 1

057:1996, UNE 19 049-1:1997, UNE EN 545:1995, UNE EN 1452:2000, UNE EN ISO 15877:2004, UNE EN

12201:2003, UNE EN ISO 15875:2004, UNE EN ISO 15876:2004, UNE EN ISO 15874:2004, UNE 53 960 EX:2002,

UNE 53 961 EX:2002.

Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión, REBT 2002. RD 842/2002.

R I T E. Reglamento de Instalaciones Térmicas en los edificios. RD 1027/2007 (BOE 29.08.2007).

Reglamento de Aparatos a Presión. RD 769/1979, 97/23/CE.

UNE. UNE 100030:2001 IN Guia para la prevención y control de la proliferación y diseminación de legionela en

instalaciones.

Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios, RITE. RD 1751/1998.

Procediment d’actuació de les empreses instal·ladores-mantenidores de les entitats d’inspecció i control i

dels titulars en les instal·lacions regulades pel reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) i

les seves instruccions tècniques complementaries. O 3.06.99.

Espesores mínimos de aislamiento térmico. RITE ITE-03.1.

Eficiencia Energética de los edificios. Directiva 2002/91/CE

Requisitos mínimos de rendimiento de las calderas. RD 275/1995.

Reglamento de Aparatos que Utilizan Combustibles Gaseosos. D 1651/1974.

Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas

complementarias. RD 919/2006.

UNE

UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales.

UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de

fachadas.

UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte

7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos

UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción

UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de

adaptación al espectro.

UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los

términos de adaptación al espectro.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

1.1 Connexió a xarxa

Conjunt d’elements que composen la connexió a la xarxa de l’edifici fins a la clau de pas general. La seva funció

és la de subministrar aigua a l’edifici. La xarxa normalment pertany a una companyia que la manté i l’explota i

assegura un servei regulat i regular. Les dades que cal tenir en compte de la xarxa o companyia per a realitzar

la connexió són: el cabal disponible, la pressió de subministrament i la continuïtat del servei. Cal conèixer les

especificacions de la companyia o Ajuntament per tal de realitzar correctament la connexió. En cas de captació

pròpia de pou, mina d’aigua o pluja, l’acumulació o grup de pressió es tindrà en compte en el projecte de

fontaneria.

Components

Els components de la connexió a xarxa seran com a mínim els següents:(segons DB-HS4-3.2.1.1) Clau de presa o collaret de presa en càrrega: ha d’estar situada al tub de distribució de la xarxa exterior de subministrament que obri el pas a l’escomesa.

Tub d’escomesa: de polietilè que enllaci la clau de presa amb la clau de tall general.

Clau general de tall: a l’exterior de la propietat. A més poden comptar amb altres components com ara:

Vàlvules reductores Grup elevador de pressió: anirà equipat amb dues bombes amb funcionament altern col·locades en paral·lel. Ha

d’estar ubicat en un recinte específic per aquest ús, no amb els comptadors.

Pericons de registre amb tapa Materials auxiliars: maons, morters, formigons...

Característiques tècniques mínimes.

Els materials que s’utilitzin a la instal·lació en relació amb la seva afectació a l’aigua que subministren, s’hauran

d’ajustar als requisits de la Normativa legal vigent.

Control i acceptació

Tubs i accessoris: el material, dimensions i diàmetre segons especificacions.

Pericons: material, dimensions.

Execució

La connexió a xarxa s’executarà segons el que estableixi el projecte, a la legislació vigent aplicable, a les normes

de bona construcció i a les instruccions de la D.F. Durant l’execució i instal·lació dels materials, accessoris i

productes de construcció es faran servir tècniques adients per no empitjorar l’aigua subministrada i en cap cas

incomplir els valors establerts de l’Annex I del R.D. 140/2003.

En general l’execució de la xarxa de connexió es realitzarà de manera que s’aconsegueixin els objectius

previstos en el projecte sense malmetre ni deteriorar la resta de l’edifici, conservant les característiques de

l’aigua de subministrament respecte a la seva potabilitat, evitant sorolls molestos, procurant les condicions

necessàries per la llarga durabilitat de la instal·lació així com les millors condicions pel seu manteniment i

conservació. Les xarxes soterrades es protegiran de fenòmens de corrosió, esforços mecànics i danys per la

formació de gel al seu interior. Les rases han de seguir el traçat correcte alineat en planta i rasant uniforme. Es

tindran en compte les distàncies mínimes dels tubs amb altres instal·lacions com ara sanejament, gas,

electricitat alta o baixa i telefonia, etc. complint amb la normativa vigent. Els tubs no s’han d’instal·lar en contacte

amb el terreny i disposaran sempre d’un revestiment de protecció. Si cal, també es col·locarà protecció

catòdica. El suport dels tubs de la instal·lació seran rases amb llit de recolzament, i de profunditat i amplada

variable adequades al diàmetre el tub. Aquest suport variarà segons el diàmetre del tub i del tipus de terreny

seguint ordres de la D.F. El terreny interior de la rasa haurà d’estar net de residus, vegetació i aigua. Per a la unió

de diferents trams de tubs i peces especials caldrà veure les incompatibilitats entre materials i els seus tipus

d’unió, si són tubs de metall o de plàstic.

Control i acceptació

Brancal: es controlaran les rases, profunditat, gruix del llit dels tubs, pendents. Tubs i accessoris: Connexions de tubs i pericons, segellat i ancoratges. Pericons: disposició, col·locació tapa registre. Es taparan els pericons per a evitar manipulacions i caigudes de

materials i objectes

Escomesa: Verificació de característiques segons cabal, pressió i consum. Punt de connexió amb la xarxa

general i escomesa.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Verificacions

Brancal: unions i compatibilitat del material de replè.

Tubs i accessoris: Connexions de tubs i pericons, segellat i ancoratges. Escomesa: Tub d’escomesa té passamurs i està rejuntat i impermeabilitzat.

Proves de les instal·lacions: cal fer prova de resistència mecànica i estanquitat parcial. I ambdues proves

globals. Les proves de pressió no han de variar alments en 4 hores.

Un cop realitzada la posada en servei de la instal·lació, es tancaran les claus de pas i s’obriran les de desguàs

fins a la finalització de les obres. Prova final de tota la instal·lació durant 24 hores.

Amidament i abonament

ml el tub, inclosa la part proporcional de juntes i complements, completament instal·lat i comprovat;

m3 el llit dels tubs, l’anivellament el reomplert i el compactat completament acabat.

ut l’escomesa d’aigua.

1.2 Instal·lació interior

Conjunt d’elements que composen la instal·lació a partir de la clau de pas general fins a l’aixeta. La seva funció

és la de distribuir l’aigua dins l’edifici fins al punt de consum.

Els materials que es facin servir a la instal·lació en relació amb la seva afectació a l’aigua que distribueix,

s’hauran d’ajustar als requisits exigits en el DB-HS4, punt 2.1.1 que fa referència a la qualitat de l’aigua.

Components

Per a la instal·lació de l’aigua freda : Clau de tall general, filtre, comptador, clau de prova, vàlvula anti-retorn, clau de sortida. En el recinte de comptadors : desguàs, claus de pas, comptador, clau de prova, purgador. En cas que fos necessari hi trobarem: grup de pressió, vàlvula reductora o un sistema de tractament d’aigua. Tubs de metalls com: coure, acer inoxidable, acer galvanitzat i fosa dúctil.

Tubs de plàstic com: Polietilè d’alta o baixa densitat, Polietilè reticulat (PE-X), Polipropilè (PP), Polibutilè (PB),

Multicapa o PVC no plastificat. Aïllaments de tubs per evitar condensacions.

Dipòsits acumuladors. Clau d’aparell i aixetes Per a la instal·lació de l’aigua calenta sanitària (ACS): En el cas que la producció sigui general en l’edifici hi pot

haver comptador d’ACS per a cada abonat.

Tubs de metall : coure, acer inoxidable. Està prohibit l’alumini o canonades amb contingut de plom.

Tubs de plàstic : Polietilè reticulat (PE-X), Polipropilè (PP), Polibutilè (PB), Multicapa o PVC no plastificat. Aïllaments tèrmics: dels tubs per evitar pèrdues tèrmiques.

Escalfador instantani d’ACS a gas: Caldera per ACS: Pot tenir una carcassa per a integrar-se com un aparell més a la cuina. Poden ser estanques o

atmosfèriques.

Dipòsits acumuladors d’ACS. Termo elèctric: Te una resistència elèctrica en el seu interior que escalfa l’aigua per efecte Joule. Característiques tècniques mínimes.

Els materials que s’utilitzin a la instal·lació, en relació amb la seva afectació a l’aigua que subministren, s’hauran

d’ajustar als requisits de la normativa legal vigent.

Es disposaran de vàlvules anti-retorn combinades amb claus de buidat per evitar la inversió del sentit del flux,

en els següents llocs:

Després de comptadors, en la base dels tubs ascendents, abans de l’equip de tractament d’aigua, en els tubs

no destinats a ús domèstic i abans dels aparells de refrigeració o climatització si n’hi hagués.

Les condicions mínimes de subministrament als aparells i equips higiènics seran les que marqui la normativa

legal vigent, tant pel que fa a cabal instantani mínim d’aigua freda, aigua calenta sanitària i pressió mínima en

els punts de consum.

En les xarxes d’ACS cal disposar d’un tram de retorn per a punts de consum més allunyats de 15m.

Control i acceptació

Comptadors: Cabal, diàmetre.

Tubs, accessoris i elements de la instal·lació: el material, les dimensions i diàmetre segons especificacions del

projecte.

Aïllaments: material i característiques físiques.

Dipòsits acumuladors: Capacitat, mida i material

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Execució

Condicions prèvies

En general, l’execució de la instal·lació interior es realitzarà de manera que s’aconsegueixin els objectius

previstos en el projecte sense malmetre ni deteriorar la resta de l’edifici, conservant les característiques de

l’aigua de subministrament respecte a la seva potabilitat, evitant sorolls molestos, procurant les condicions

necessàries per a la llarga durabilitat de la instal·lació així com les millors condicions pel seu manteniment i

conservació.

Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la D.F. Tots

els elements s’han d’inspeccionar abans de la seva col·locació; han d’estar en perfecte estat i no haver rebut

cops en el seu transport.

La seva instal·lació no ha d’alterar les característiques dels elements.

Comptadors. Diàmetre nominal igual o superior a 2" han d'anar connectats amb brides. El comptador ha de

quedar instal·lat dins d'una cambra de fàcil accés i amb suficients mitjans d'il·luminació i d'evacuació i

impermeabilitzada. Disposarà de bunera sifònica amb reixa d’acer inoxidable i connectada a la xarxa de

desguàs. Separat dels paraments que l'envolten, de manera que es pugui instal·lar i manipular. Les connexions

no han de tenir fuites, han de ser enroscades i amb junt de material elàstic. Abans i després del comptador ha

de quedar instal·lada una aixeta de pas i una vàlvula de retenció si el comptador no la porta incorporada. La

posició ha de ser la fixada a la D.T. Toleràncies d'instal·lació: Posició: ± 20 mm.

Tubs. És el lloc per on va l’aigua fins arribar al punt de consum o aixeta. Poden anar vistos o ocults. Els tubs que

vagin ocults o encastats aniran per llocs específics per al seu pas amb arquetes o registres. Si això no és

possible, aniran per regates fetes en paraments de gruix adequat, sense estar permès el seu pas per un envà

senzill. Un cop encastats, els tubs es protegiran acústicament, per tal d’evitar la transmissió de soroll. Depenent

del material del tub cal assegurar-se que el medi que l’envolta no sigui agressiu, i si cal disposar d’una beina de

protecció adequada que permeti la lliure dilatació. S’han de preveure registres i el traçat amb pendent per al seu

buidatge o purga. El traçat de tubs vistos es farà ordenat i net, i es protegiran adequadament. El nombre de

suports, tant en trams horitzontals com verticals, serà el adequat per a cada material i longitud seguint les

normes UNE. A cada tub que travessi un mur es col·locarà el passa-mur corresponent i l’espai que quedi

s’omplirà amb material elàstic. Les unions dels tubs seran estanques; resistiran la tracció, o bé la xarxa absorbirà

les deformacions amb punts fixes al llarg de la instal·lació; es faran tenint en compte el material i les seves

característiques físiques. Els tubs es protegiran contra la corrosió galvànica, les condensacions, les pèrdues

tèrmiques i els esforços mecànics. En el traçat de la instal·lació es col·locaran suports quan els tubs vagin

superficials; els suports es col·locaran a la distància recomanada per la UNE corresponent permetent la lliure

dilatació del tub. Caldrà deixar les distàncies necessàries i de seguretat en l’encreuament amb d’altres serveis i

tubs de la resta d’instal·lacions. Si fos necessari es posaran safates de recollida de condensacions en els

encreuaments. Per fer la unió dels tubs no s’han de forçar ni deformar els extrems. Cada cop que s’interrompi el

muntatge, cal tapar els extrems oberts. El tub no ha de quedar aixafat a les corbes. La secció del tub s’ha de

mantenir constant al llarg de tot el recorregut. Les connexions a la xarxa de servei es faran un cop tallat el

subministrament. Un cop acabat el muntatge s’ha de netejar interiorment i fer-hi passar aigua per arrossegar les

brosses, segons sigui el material del tub. Si la canonada és de plàstic, cal fer un tractament de depuració

bacteriològic i desprès rentar-la.

Aïllament. És el material de recobriment que es col·loca per la part exterior dels tubs per evitar pèrdues

tèrmiques, condensacions o corrosió exterior. Es realitzarà amb materials resistents a la temperatura d’aplicació.

Abans de col·locar l’aïllament, s'ha de netejar la superfície del tub de brosses, d'òxids o d'altres elements i s'hi ha

d'aplicar una pintura antioxidant si no té cap protecció. La seva col·locació no ha d’interferir la manipulació de

les claus ni les vàlvules ni cap òrgan de comandament o lectura.

Aixetes. És el punt de sortida de l’aigua de la instal·lació. Poden anar muntades encastades o superficialment.

Totes les aixetes han de quedar anivellades en totes dues direccions, a la posició prevista en el projecte i centrat

amb l'especejament de l'enrajolat. L'alçària de muntatge de l'element ha de ser la reflectida en el projecte o, en

el seu defecte, la indicada per la D.F. Ha de quedar ben fixada al seu suport. S'ha de garantir l'estanquitat de les

connexions amb els tubs d'alimentació. En l'aixeta, l'òrgan de comandament de l'aigua calenta ha d'estar

col·locat a l'esquerra amb el distintiu vermell i el de l'aigua freda a la dreta amb el distintiu blau. Toleràncies

d'instal·lació: Nivell: ± 10 mm

Claus i vàlvules. És l’element que regula el pas de l’aigua per dins els tubs. Poden anar muntades entre tubs o,

depèn de la mida, embridades. Totes les claus i vàlvules han de quedar anivellades en totes dues direccions a

la posició prevista en el projecte. L'alçària de muntatge de l'element ha de ser la reflectida en el projecte o, en el

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

seu defecte, la indicada per la D.F. Ha de quedar ben fixada al tub. S'ha de garantir l'estanquitat de les

connexions amb els tubs d'alimentació.

Escalfador instantani i Termo elèctric: L'aparell, col·locat amb fixacions murals, ha de quedar fixat mitjançant

quatre perns de 10 mm de diàmetre, connectats amb contraplaques i encastats 80 mm en el suport. Cal que

quedi suficientment separat dels paraments que l'envolten, de manera que es pugui instal·lar i manipular. El tub

d'evacuació de gasos cremats ha d'estar connectat per sobre del dispositiu antiretorn, amb un tram vertical

posterior >= 20 cm i ha d’anar fins a coberta. Les connexions amb els diferents tubs no han de tenir fuites, cal

que siguin rígides, sense soldadures de tipus tou. Abans i després de l'escalfador s'ha d'instal·lar una aixeta de

pas. Ha d'estar feta la prova d'instal·lació. L'instal·lador cal que aporti l'acta de posada en servei. Abans de fer

l'acoblament per soldadura, s'ha de netejar l'interior i l'exterior del broquet fregant-lo amb paper abrasiu.

Caldera: Un cop situada ha de quedar connectada als diferents serveis, de manera que els tubs respectius no

produeixin esforços a la connexió de la caldera. Si l'electrovàlvula d'entrada de combustible no té cap sistema

manual auxiliar d'interrupció, cal incorporar una vàlvula manual d'interrupció a la línia d'arribada de

combustible, a prop de la seva connexió a la caldera. Al voltant de la caldera cal deixar uns espais lliures per a

facilitar els futurs treballs de manteniment i neteja. Toleràncies d'instal·lació: posició: ± 20 mm, aplomat: <= 5%.

Dipòsits i acumuladors. És l’element on s’emmagatzema l’aigua. Poden ser d’aigua freda o calenta. Abans de la

seva instal·lació cal replantejar la seva ubicació. Un cop instal·lat ha de quedar separat dels paraments el

suficient per tal de que es pugui manipular. Ha de quedar recolzat sobre el suport amb suports intermedis per a

la seva fixació. L'alçària de muntatge de l'element ha de ser la reflectida en el projecte o, en el seu defecte, la

indicada per la D.F. S'ha de garantir l'estanquitat de les connexions amb els tubs d'alimentació, han de ser

roscades i amb el junt de material elàstic.

Control i acceptació

Instal·lació general interior: característiques de canonades i vàlvules. Protecció i aïllament de canonades tan

encastades com vistes.

Connexions entre tubs i claus, soldadures, segellats, ancoratges, distàncies entre suports.

Distància mín. encreuaments amb altres instal·lacions.

Identificació d’aparells sanitaris i aixetes. Col·locació d’aparells sanitaris (es comprovarà l’anivellació, la

subjecció i la connexió). Funcionament d’aparells sanitaris i aixetes (es comprovaran les aixetes, les cisternes i

el funcionament dels desguassos).

Verificacions

Proves de les instal·lacions: cal fer prova de resistència mecànica i estanquitat parcial. I ambdues proves

globals. Les proves de pressió no han de variar almenys en 4 hores. Prova final de tota la instal·lació durant 24

hores.

Simultaneïtat de consum, cabal en el punt més allunyat. Prova de funcionament als aparells instal·lats.

Les unions enroscades s'han de preparar amb estopa, pastes o cintes d'estanquitat. L'enroscada, en el seu cas,

s'ha de fer sense forçar ni malmetre la rosca. Ha d'estar feta la prova d'instal·lació.

En instal·lacions d’aigua calenta sanitària cal: mesura de cabal i temperatura en els punts de consum; obtenció

de cabal exigit a la tº fixada un cop obertes les aixetes estimades en funcionament simultani; Temps de sortida

de l’aigua a la tº de funcionament; mesura de tº a la xarxa; Amb l’acumulador a regim comprovació de les

temperatures del mateix, en la seva sortida i en les aixetes.

Amidament i abonament

ml el tub i l’aïllament, inclosa part proporcional de retalls i els empalmaments que s’hagin de realitzar, juntes i

complements, completament instal·lat i comprovat.

ut les claus de pas, dipòsits, filtre, comptador, vàlvula anti-retorn, clau d’aparell, aixetes, dipòsits i caldera.

1.3 Rec

És la instal·lació de distribució d’aigua, des de la connexió a la xarxa, pel rec de superfícies enjardinades.

Aquesta instal·lació també pot distribuir l’aigua de pluja que prèviament s’ha emmagatzemat en un dipòsit. Si el

sistema és automàtic tindrà un programador i la connexió elèctrica a les electrovàlvules.

Els materials que es facin servir a la instal·lació en relació amb la seva afectació a l’aigua que distribueix

s’hauran d’ajustar als requisits exigits en el DB-HS4, punt 2.1.1 que fa referència a la qualitat de l’aigua.

Components

Tubs de distribució. Poden ser de Polietilè (PE)

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Boques de rec, aspersors, gotejadors i filtres. Elements finals de la instal·lació de sortida de l’aigua depenent del

tipus de rec desitjat.

Programador i electrovàlvules. Per tal de programar el rec en les hores més adients del dia.

Execució

Condicions prèvies

En general, l’execució de la instal·lació es realitzarà de manera que s’aconsegueixin els objectius previstos en el

projecte sense malmetre ni deteriorar la resta de l’edifici, conservant les característiques de l’aigua de

subministrament respecte a la seva potabilitat, evitant sorolls molestos, procurant les condicions necessàries

per la llarga durabilitat de la instal·lació així com les millors condicions pel seu manteniment i conservació.

Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la D.F. Tots

els elements s’han d’inspeccionar abans de la seva col·locació. Han d’estar en perfecte estat i no haver rebut

cops en el seu transport.

La seva instal·lació no ha d’alterar les característiques dels elements.

Tubs. Les xarxes soterrades es protegiran de fenòmens de corrosió, esforços mecànics i danys per la formació

de gel al seu interior.

Les rases han de seguir el traçat correcte alineat en planta i rasant uniforme. Es tindran en compte les

distàncies mínimes dels tubs amb altres instal·lacions com ara sanejament, gas, electricitat alta o baixa i

telefonia, etc. complint amb la normativa legal vigent.

El suport dels tubs de la instal·lació seran rases amb llit de recolzament de profunditat i amplada variable

adequades al diàmetre del tub. Aquest suport variarà segons el diàmetre del tub i del tipus de terreny seguint

ordres de la D.F.

Boques de rec. Abans de la instal·lació de la boca, s'han de netejar l'interior dels tubs i els punts d'unió. No han d'estar separades entre elles més de 50 m de distància.

Aspersors i gotejadors. La posició de l'element ha de ser l'especificada en el projecte o la indicada per la D.F. La

fixació ha de quedar sòlidament executada de manera que no es pugui moure. La part del dispositiu destinada

a difondre l'aigua ha de quedar amagada dintre de la carcassa i enrasada amb el paviment mentre l'element

connectat a la xarxa no rebi aigua a la pressió mínima de treball. Les unions han de ser estanques a la pressió

de treball. L'aparell s'ha de deixar connectat a la xarxa en condicions de funcionament. L'aparell ha de cobrir la

zona de rec a la que està destinat.

Programador. Cada element haurà de tenir una caixa de protecció estanca amb tancament de clau. La caixa ha

de quedar fixada sòlidament al parament o element fix en el que es col·loqui i ha d’estar col·locada en un lloc de

fàcil accés i que tingui suficient il·luminació. La posició serà fixada a la D.F. Quedarà connectat a la xarxa de

subministrament elèctric. Es comprovarà el funcionament del programador i es farà una inspecció ocular per

detectar possibles defectes de fabricació, transport o manipulació.

Electrovàlvules. La unió roscada, en el seu cas, s'ha de fer sense forçar ni malmetre la rosca. L'estanquitat de les

unions roscades s'ha d'aconseguir amb els junts subministrats amb l'equip o bé amb sistemes aprovats pel

fabricant. Abans de la instal·lació de la vàlvula s'han de netejar l'interior dels tubs i les rosques d'unió. Els

protectors de les rosques amb que van proveïdes les vàlvules només s'han de treure en el moment d'executar

les unions. Les connexions elèctriques han de quedar protegides de la humitat.

Filtre. Cal que quedi suficientment separat dels paraments que l'envolten, de manera que es pugui instal·lar i

manipular. Les connexions han de ser per rosca. Les unions han de ser completament estanques. La posició ha

de ser la reflectida a la D.T. o, en el seu defecte, la indicada per la D.F. Ha d'estar feta la prova d'instal·lació.

Control i acceptació

Connexions entre tubs i claus, soldadures, roscats, segellats i distàncies entre suports.

Distància mín. encreuaments amb altres instal·lacions. Característiques de canonades i de vàlvules.

Prova final de tota la instal·lació durant 24 hores.

Verificacions

Proves de les instal·lacions: cal fer prova de resistència mecànica i estanquitat parcial. I ambdues proves

globals. Les proves de pressió no han de variar almenys en 4 hores.

Simultaneïtat de consum, cabal en el punt més allunyat. Prova de funcionament als aparells instal·lats.

Les unions enroscades s'han de preparar amb estopa, pastes o cintes d'estanquitat. L'enroscada, en el seu cas,

s'ha de fer sense forçar ni malmetre la rosca. Ha d'estar feta la prova d'instal·lació.

Amidament i abonament

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

ml el tub , inclosa part proporcional de retalls i els empalmaments que s’hagin de realitzar, juntes i

complements, completament instal·lat i comprovat.

ut les boques de rec, aspersors, comptador, gotejadors, programadors, electrovàlvules i filtres.

SUBSISTEMA EVACUACIÓ

1 LÍQUIDS

Normes d’aplicació

Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB HS 5, Evacuació d'aigües residuals i Normes de referència de

l’Apèndix C. DB-HR, Protecció enfront del soroll.

Criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis. D 21/2006.

UNE. Tuberías de fundición según normas UNE EN 545:2002, UNE EN 598:1996, UNE EN 877:2000. Tuberías de

PVC según normas UNE EN 1329-1:1999, UNE EN 1401-1:1998, UNE EN 1453-1:2000, UNE EN 1456-1:2002, UNE

EN 1566-1:1999. Tuberías de polipropileno (PP) según norma UNE EN 1852-1:1998. Tuberías de gres según

norma UNE EN 295-1:1999. Tuberías de hormigón según norma UNE 127010:1995 EX.

UNE

UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales.

UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de

fachadas.

UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte

7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos

UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción

UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de

adaptación al espectro.

UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los

términos de adaptación al espectro.

Instrucción de Hormigón Estructural, EHE. RD 2661/1998.

Pliego de Prescripciones Técnicas Generales de Tuberias de Saneamiento de Poblaciones. Orden

15/09/1986.

Norma 5.1.-IC: Drenaje. Orden 21/06/1965.

Instrucción de carreteras 5.2-IC: Drenaje superficial. Orden 14/05/1990.

Peces d'acer galvanitzat: Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, PG 3/75. Orden 6/02/1976,

Orden FOM/1382/2002.

UNE. UNE 7183:1964 Método de ensayo para determinar la uniformidad de los recubrimientos galvanizados,

aplicados a materiales manufacturados de hierro y acero. UNE 37501:1988 Galvanización en caliente.

Características y métodos de ensayo.

Canal exterior d'acer galvanitzat: UNE. UNE 36130:1991 Bandas (chapas y bobinas), de acero bajo en carbono, galvanizadas en continuo por

inmersión en caliente para conformación en frio. Condiciones técnicas de suministro.

Sobre llit d'assentament de formigó: Instrucción de Hormigón Estructural, EHE. RD 2661/1998.

UNE. UNE-EN 1451-1:1999 Sistemas de canalización en materiales plásticos para evacuación de aguas

residuales (a baja y a alta temperatura) en el interior de la estructura de los edificios. Polipropileno (PP). Parte 1:

Especificaciones para tubos, accesorios y el sistema.

UNE. Tuberías de PVC según normas UNE EN 1329-1:1999, UNE EN 1401-1:1998, UNE EN 1453-1:2000, UNE EN

1456-1:2002, UNE EN 1566-1:1999. Tuberías de hormigón según norma UNE 127010:1995 EX. Real Decreto

2661/1998, de 11 de diciembre, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE). UNE-EN

1451-1:1999 Sistemas de canalización en materiales plásticos para evacuación de aguas residuales (a baja y a

alta temperatura) en el interior de la estructura de los edificios. Polipropileno (PP). Parte 1: Especificaciones para

tubos, accesorios y el sistema.

1.1 Connexió a xarxa

Conjunt d’elements que composen la connexió a la xarxa de sanejament i la part soterrada des de la sortida de

l’edifici. Connecta amb la xarxa de sanejament abocant les aigües pluvials i les aigües negres de l’edifici.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

La xarxa interior de l’edifici haurà de ser sempre separativa en pluvials i negres. Quan la xarxa de sanejament

pública sigui separativa, cada una de les xarxes interiors es connectaran de forma independent; quan no sigui

separativa, es permet la connexió de les dues xarxes interiors a una única arqueta situada a l’exterior de la

propietat o, si això no fos possible, en el límit més proper d’aquesta a la xarxa general de sanejament.

Components

Tubs: Poden ser de formigó, PVC o polipropilè.

Unions i accessoris: Es faran servir en entroncaments, canvis de direcció i empalmaments. El material serà el

mateix que el tub.

Pericons: Es poden fer “in situ” amb obra o prefabricats de plàstic o formigó.

Pous de registre o ressalt: Es poden fer “in situ” amb obra o prefabricats de formigó.

Característiques tècniques mínimes.

Resistència a l’agressivitat de les aigües, impermeabilitat total als líquids i gasos, resistència a les càrregues

externes, flexibilitat per absorbir moviments.

Control i acceptació

Tubs, unions i accessoris: el material, dimensions i diàmetre segons especificacions.

Pericons, pous i tapes de registre: disposició, material, dimensions.

Execució

Generalitats La connexió a xarxa s’executarà segons el que estableixi el projecte, a la legislació vigent aplicable, a les normes

de bona construcció i a les instruccions de la D.F. En general, l’execució de la xarxa de connexió es realitzarà de

manera que s’aconsegueixin els objectius previstos en el projecte sense malmetre ni deteriorar la resta de

l’edifici, evitant sorolls molestos, procurant les condicions necessàries per la llarga durabilitat de la instal·lació

així com les millors condicions pel seu manteniment i conservació.

Les rases han de seguir el traçat correcte alineat en planta i rasant uniforme. Es tindran en compte les

distàncies mínimes dels tubs amb altres instal·lacions com ara aigua, gas, electricitat alta o baixa i telefonia, etc.

complint amb la normativa vigent.

Tubs soterrats: Col·locació sobre fons de rasa. El pendent mínim serà d’un 2%. Aniran per sota de la xarxa

d’aigua potable.

El tub ha de seguir les alineacions indicades a la D.T. Ha de quedar a la rasant prevista i amb el pendent definit

per a cada tram. La junta entre els tubs és correcte si els diàmetres interiors queden alineats. S'accepta un

ressalt <= 3 mm. Els junts han de ser estancs a la pressió de prova, han de resistir els esforços mecànics i no

han de produir alteracions apreciables en el règim hidràulic de la canonada. El pas a través d'elements

estructurals s'ha de protegir amb un contratub de secció més gran. Han de quedar centrats i alineats dins de la

rasa. La solera ha de quedar plana, anivellada i a la fondària prevista a la D.T. Ha de tenir el gruix mínim previst

sota la directriu inferior del tub. La canonada ha de quedar protegida dels efectes de les càrregues exteriors, del

trànsit (en el seu cas), inundacions de la rasa i de les variacions tèrmiques. Un cop instal·lada la canonada, i

abans del reblert de la rasa, han de quedar fetes satisfactòriament les proves de pressió interior i d'estanquitat

en els trams que especifiqui la D.F. Per damunt del tub s'ha de fer un reblert de terres compactades, que han de

complir l'especificat en el seu plec de condicions. Distància de la generatriu superior del tub a la superfície: amb

trànsit rodat: >= 100 cm, sense trànsit rodat: >= 60 cm. Amplària de la rasa: >= diàmetre exterior + 50 cm. Pressió

de la prova d'estanquitat: <= 1 kg/cm2. El llit d'assentament ha de reblir de formigó la rasa fins a mig tub en el

cas de tubs circulars i fins a 2/3 del tub en el cas de tubs ovoides. El formigó ha de ser uniforme i continu; no ha

de tenir esquerdes o defectes de formigonament com ara disgregacions o buits a la massa.

PVC: La franquícia entre el tub i el contratub s'ha d'ataconar amb massilla. Les unions entre els tubs han de ser

encolades o amb junt tòric, segons el tub utilitzat. El clavegueró no ha de tenir, en el sentit del recorregut

descendent, reduccions de secció en cap punt.

Polipropilè: El llit d'assentament ha de reblir de formigó la rasa fins a 10 cm per sobre de la generatriu superior

del tub. El formigó ha de ser uniforme i continu. No ha de tenir esquerdes o defectes de formigonament com ara

disgregacions o buits a la massa. Els tubs que s'utilitzin soterrats han de ser de la sèrie BD, amb una rigidesa

anular SN >= 4KN/m2. Els tubs s'han de calçar i recolzar per a impedir el seu moviment.

Unions i accessoris: El material serà el mateix que el tub i es seguiran les especificacions tècniques del

fabricant.

Pericons d’obra: El pericó “in situ” ha d'estar format amb parets de peces ceràmiques, sobre solera de formigó.

Els pericons amb tapa fixa han d'estar tapats amb encadellat ceràmic collat amb morter. La solera ha de quedar

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

plana i al nivell previst. En els pericons no sifònics, la solera ha de formar pendent per a afavorir l'evacuació. El

punt de connexió ha d'estar al mateix nivell que la part inferior del tub de desguàs. Les parets han de ser planes,

aplomades i han de quedar travades per filades alternatives. Les peces ceràmiques s'han de col·locar a

trencajunt i les filades han de ser horitzontals. La superfície interior ha de quedar revestida amb un arrebossat

de gruix uniforme, ben adherit a la paret i acabada amb un lliscat de pasta de pòrtland. El revestiment sec ha de

ser llis, sense fissures o d'altres defectes. Tots els angles interiors han de quedar arrodonits. El pericó ha

d'impedir la sortida de gasos a l'exterior. Gruix de la solera: >= 10 cm. Gruix de l'arrebossat: >= 1 cm. Pendent

interior d'evacuació en pericons no sifònics: >= 1,5%. Toleràncies d'execució: Aplomat de les parets: ± 10 mm,

planor de la fàbrica: ± 10 mm/m, planor de l'arrebossat: ± 3 mm/m. S'ha de treballar a una temperatura entre

5°C i 35°C sense pluja. Les peces ceràmiques per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no

absorbeixin l'aigua del morter. L'arrebossat s'ha d'aplicar pressionant amb força sobre l'obra de ceràmica quan

aquesta obra hagi aconseguit el 70% de la resistència prevista. Abans s'ha d'humitejar la superfície.

Pous de registre o ressalt: Pous “in situ”. La solera ha de quedar anivellada i a la fondària prevista a la D.T., excepte la zona de la mitja canya que ha de quedar plana. El formigó ha de ser uniforme i continu. No ha de

tenir esquerdes o defectes de formigonat com ara disgregacions o buits a la massa. La secció de la solera no

ha de quedar disminuïda en cap punt. Resistència característica estimada del formigó al cap de 28 dies (Fest):

>= 0,9 x Fck. Solera formigó: Toleràncies d'execució: Desviació lateral: línia de l'eix: ± 24 mm, dimensions

interiors: ± 5 D, < 12 mm. Nivell soleres: ± 12 mm. Gruix (e): e <= 30 cm: + 0,05 e (<= 12 mm), - 8 mm; e > 30 cm: +

0,05 e (<= 16 mm), - 0,025 e (<= -10 mm) Planor: ± 10 mm/m. La temperatura ambient per a formigonar ha d'estar

entre 5°C i 40°C. El formigó s'ha de posar a l'obra abans que s'iniciï el seu adormiment. L'abocada s'ha de fer de

manera que no es produeixin disgregacions. S'ha de compactar. Els treballs s'han de realitzar amb el pou lliure

d'aigua i terres engrunades. Parets per a pous: Els treballs s'han de fer a una temperatura ambient entre 5°C i

35°C, sense pluja. Les peces prefabricades de formigó s’han de col·locar sense que rebin cops. Per parets de

maó: Els maons per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter.

L'obra s'ha d'aixecar per filades senceres. Els arrebossats s'han d'aplicar un cop sanejades i humitejades les

superfícies que els han de rebre. El lliscat s'ha de fer en una sola operació.

Control i acceptació

Comprovació de vàlvules de desguàs, muntatge de canals i embornals, pendent de canals.

Tubs, unions i accessoris: el material, dimensions i diàmetre segons especificacions.

Pericons, pous i tapes de registre: disposició, material, dimensions.

Verificacions

Tubs: Profunditat, pendents i gruix del llit de recolzament.

Pericons i pous de registre o ressalt: Disposició, acabat interior, segellat. Xarxa horitzontal soterrada, pericons i pous. Dipòsits de recepció i d’elevació i control.

Prova d’estanquitat parcial i total. Prova amb aigua, aire o fum.

Amidament i abonament

ml el tub, inclosa la part proporcional de juntes i complements, completament instal·lat i comprovat.

m3 el llit dels tubs, l’anivellament el reblert i el compactat completament acabat, solera dels pous de registre.

ut pericons i tapes de registre.

m² parets del pou de registre.

1.2 Recollida d’aigües grises, negres i pluvials

Conjunt d’elements que composen la instal·lació interior abans de la connexió a la xarxa de sanejament. La

xarxa interior de l’edifici haurà de ser sempre separativa en pluvials i negres.

Components

Tancaments hidràulics: Poden ser: sifons individuals a cada aparell, caixes sifòniques amb varis aparells, bonera

sifònica o pericons sifònics.

Tubs de petita evacuació: Corresponen als tubs que connecten l’aparell sanitari amb el baixant més proper.

Poden ser de PVC o polipropilè.

Col·lectors: Tubs amb recorregut horitzontal. Poden ser de: PVC o polipropilè. Aniran penjats del forjat.

Baixants: Tubs amb recorregut vertical. Per aigües negres i grises poden ser de: PVC o polipropilè. Per aigües

pluvials poden ser de coure, planxa d’acer galvanitzat, zinc o amb peces de ceràmica.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Ventilacions: Es disposarà de ventilació tant a la xarxa d’aigües residuals com a la pluvial. Poden ser primària,

secundària, terciària i amb vàlvules d’aireació-ventilació.

Canals: Correspon al traçat horitzontal de la recollida d’aigües pluvials. Poden ser de coure, planxa d’acer galvanitzat, zinc o amb peces de ceràmica.

Pericons: Poden ser de pas, a peu de baixant o sifònics. Boneres i reixes de desguàs: Recullen i evacuen les aigües acumulades al terra dels locals humits i a les

cobertes.

Separador de greixos: S’utilitzarà per separar greixos, olis i/o fangs que procedeixin de cuines o garatges. Sistema de bombeig i sobreelevació: S’instal·larà quan hi hagi part de la instal·lació interior o tota per sota de la cota del punt de connexió a la xarxa de sanejament.

Vàlvules antiretorn de seguretat: S’instal·laran per prevenir les possibles inundacions quan la xarxa exterior de sanejament es sobrecarregui. Es situaran en llocs de fàcil accés pel seu registre i manteniment.

Característiques tècniques mínimes.

Resistència a l’agressivitat de les aigües, impermeabilitat total als líquids i gasos, resistència a les càrregues

externes, flexibilitat per absorbir moviments.

Control i acceptació

Tubs, unions i accessoris: el material i el seu acabat, dimensions i diàmetre segons especificacions.

Pericons, pous i tapes de registre: disposició, material, dimensions.

Emmagatzematge: Les peces han d'estar apilades en posició horitzontal sobre superfícies planes i en llocs

protegits contra impactes.

Execució

Condicions prèvies

En general l’execució de la instal·lació interior es realitzarà de manera que s’aconsegueixin els objectius

previstos en el projecte sense malmetre ni deteriorar la resta de l’edifici, evitant sorolls molestos, procurant les

condicions necessàries per a la llarga durabilitat de la instal·lació així com les millors condicions pel seu

manteniment i conservació.

Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la D.F. Tots

els elements s’han d’inspeccionar abans de la seva col·locació. Han d’estar en perfecte estat i no haver rebut

cops en el seu transport.

La seva instal·lació no ha d’alterar les característiques dels elements.

Tancaments hidràulics. Sifons individuals a cada aparell: Ha de tenir un dispositiu roscat de registre en el seu punt més baix i

connexions per al desguàs i l'aparell sanitari en els seus extrems. El tancament hidràulic del sifó ha de tenir una

alçària mínima de 50 mm. No ha de tenir esquerdes, porus, zones resseques ni d'altres desperfectes

superficials. Caixa sifònica: Ha de ser estanca al servei. Ha de quedar anivellada i fixada sòlidament al suport.

Toleràncies: posició: ± 20 mm, nivell: ± 1 mm. Si és amb tapa la cara inferior de la tapa ha de quedar al mateix

nivell que el paviment. El junt entre el paviment i la caixa sifònica ha de quedar cobert per la tapa. Si és amb

reixeta la cara superior de la reixeta ha de quedar al mateix nivell que el paviment. La posició ha de ser la fixada

a la D.T. Bonera sifònica: La bonera s'ha de soldar sobre un reforç de làmina bituminosa, que ha d'estar

adherida a la solera, escalfant-la prèviament en la zona corresponent al perímetre de la bonera, i fixant-la a

pressió sobre la làmina. El morter ha de formar una mescla homogènia que s'ha d'utilitzar abans d'iniciar

l'adormiment. S'ha d'aplicar sobre superfícies netes. Si el suport és absorbent s'ha d'humitejar abans d'estendre

el morter. Pericons sifònics. Les peces ceràmiques per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no

absorbeixin l'aigua del morter. L'arrebossat s'ha d'aplicar pressionant amb força sobre l'obra de ceràmica quan

aquesta obra hagi aconseguit el 70% de la resistència prevista. Abans s'ha d'humitejar la superfície.

Tubs de petita evacuació: El ramal muntat ha de ser estanc. No han de quedar sense subjecció les distàncies

superiors a 70 cm. El ramal no ha de tenir, en el sentit del recorregut descendent, reduccions de secció en cap

punt. El pas a través d'elements estructurals ha de tenir una franquícia entre 10 i 15 mm que s'ha d'ataconar

amb massilla elàstica. Els trams instal·lats mai no han de ser horitzontals o en contrapendent. Pendent: >= 2,5%.

Radi interior de les curvatures: >= 1,5 x D tub. El procés d'instal·lació no ha d'alterar les característiques de

l'element.

Col·lectors: Penjats de sostre. El clavegueró muntat ha de quedar fixat sòlidament a l'obra, amb el pendent

determinat per a cada tram. Ha de ser estanc a una pressió >= 2 kg/cm2. Els tubs s'han de subjectar per mitjà

d'abraçadores, repartides a intervals regulars. Els trams muntats mai no han de ser horitzontals o en

contrapendent. Pendent: >= 2%. Distància entre les abraçadores: <= 150 cm. Franquícia entre el tub i el

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

contratub: 10 - 15 mm. No s'han de manipular ni corbar els tubs. Els canvis direccionals i les connexions s'han

de fer per mitjà de peces especials. Tots els talls s'han de fer perpendicularment a l'eix del tub.

Baixants: El baixant muntat ha de quedar aplomat i fixat sòlidament a l'obra, però separat del parament per tal

de permetre fer posteriors reparacions o acabats i per evitar que les possibles condensacions del tub no

malmetin el parament. Ha de ser estanc. Els tubs s'han de subjectar per mitjà d'abraçadores encastables. El pes

d'un tub no ha de gravitar sobre el tub inferior. Les unions entre els tubs s'han de fer seguint les instruccions del

fabricant. Les unions entre les peces de ceràmica s'han de fer amb morter. El baixant no ha de tenir, en el sentit

del recorregut descendent, reduccions de secció en cap punt. Si els baixants van vistos i es preveu un cert risc

d’impacte es protegiran adequadament per a aquest fi. El pas a través d'elements estructurals s'ha de protegir

amb un contratub de secció més gran. La franquícia entre el tub i el contratub, i entre el tub i la valona s'ha

d'ataconar amb massilla. Si l’alçada del baixant és de més de 10 plantes, caldrà interrompre la seva vertical per

tal de disminuir l’impacte de caiguda. La desviació es farà amb peces especials i l’angle de desviació serà de

60º. Els trams instal·lats mai no han de ser horitzontals o en contrapendent. Nombre d'abraçadores per tub: >= 2.

Distància entre les abraçadores: <= 150 cm. Toleràncies d'execució: desploms verticals: <= 1%, <= 30 mm. Per a

fer la unió dels tubs no s'han de forçar ni deformar els extrems. No s'han de manipular ni corbar els tubs de PVC,

planxa, zinc, titani o coure. Els canvis direccionals i les connexions s'han de fer per mitjà de peces especials o

també amb unions soldades en el cas de baixants de planxa, zinc, titani o coure. Tots els talls s'han de fer

perpendicularment a l'eix del tub. Les peces de ceràmica han de tenir la humitat necessària per tal que no

absorbeixin l'aigua del morter.

Ventilacions: La seva execució correspon al mateix que fa referència als baixants. Si la ventilació és primària

tindrà el mateix diàmetre que el baixant que serveix i portarà l’accessori estàndard que garanteixi l’estanquitat

permanent del remat entre l’impermeabilitzat i el tub. Si la ventilació és secundària el diàmetre de la columna de

ventilació serà com a mínim igual a la meitat del diàmetre del baixant que serveix. Si la ventilació és terciària el

diàmetre de la columna és el corresponent a la taula 4.11 del DB-HS5 de Salubritat del CTE.

Canals: Generalitats. La col·locació dels trams de la canal s'ha de començar pel punt més baix del recorregut. El

seu pendent mínim serà del 0,5%. PVC. Els canvis de direcció han d'estar fets amb peces especials. Mai s'han

de fer per escalfament o deformació de la canal. La unió entre els trams de la canal s'ha de fer de manera que

en quedi assegurada l'estanquitat. La unió entre els trams de la canal s'ha de fer a pressió amb peces del

mateix material. Les unions entre les canals i els baixants han d'anar soldades amb soldadura química.

Distància entre suports <=70 cm, entre junts de dilatació <=1200 cm. Planxa. L’encavalcament de les làmines, en

la canal de planxa, s'ha de fer protegint l'element en el sentit del recorregut de l'aigua. Els junts de dilatació han

de ser estancs. Les planxes han de quedar col·locades de forma que es puguin moure lliurement en tots els

sentits, respecte el suport. Les fixacions han de ser de metall compatible amb el de la planxa. Els junts entre les

peces de planxa de zinc s'han de soldar amb estany. Les unions entre les canals i els baixants han d'anar

soldades, amb soldadura d'estany, a la canal de planxa de zinc. Distància entre suports <=50 cm, entre junts de

dilatació <=600 cm. Encavalcament entre làmines a la canal de planxa: 5 cm. S'ha d'evitar el contacte directe de

la planxa de coure amb el ferro, zinc, alumini, acer galvanitzat o fosa i la fusta de cedre. S'ha d'evitar el contacte

directe de la planxa de zinc o plom amb el guix, els morters de ciment pòrtland frescos i les fustes dures. En el

cas del zinc, a més, cal evitar el contacte amb la calç, l'acer no galvanitzat i el coure sense estanyar. S'ha

d'evitar el contacte directe de l'acer galvanitzat amb el guix, els ciments pòrtland frescos, la calç, les fustes dures

(roure, castanyer, teca, etc.) i l'acer sense protecció contra la corrosió. Toleràncies d'execució: pendent: ± 2

mm/m, ± 10 mm/total, encavalcament entre les làmines en la canal de planxa: ± 2 mm. Peces ceràmiques. Les

peces han de cavalcar entre elles; la vora de la peca en contacte amb el ràfec ha de quedar encastada per sota

de les peces que formen el ràfec i collada al suport amb morter. El sentit d’encavalcament ha de protegir

l'element dels vents dominants i del recorregut d'aigua. Encavalcament de les peces: >= 10 cm. Toleràncies

d'execució: encavalcaments: - 0 mm, + 20 mm. Les peces per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal

que no absorbeixin l'aigua del morter. Quan s'hagin de tallar peces, el tall ha de ser recte i l'aresta viva, sense

escantonaments. Alineació respecte al plànol de façana: planxa: ± 5 mm/m, ± 10 mm/total; PVC, ceràmica: ± 5

mm/m, ± 10 mm/total.

Pericons: Ha d'estar format amb parets de peces ceràmiques, sobre solera de formigó. Els pericons amb tapa

fixa han d'estar tapats amb encadellat ceràmic collat amb morter. La solera ha de quedar plana i al nivell previst.

En els pericons no sifònics, la solera ha de formar pendent per a afavorir l'evacuació. En el punt de connexió ha

d'estar al mateix nivell que la part inferior del tub de desguàs. Les parets han de ser planes, aplomades i han de

quedar travades per filades alternatives. Les peces ceràmiques s'han de col·locar a trencajunt i les filades han

de ser horitzontals. La superfície interior ha de quedar revestida amb un arrebossat de gruix uniforme, ben

adherit a la paret i acabada amb un lliscat de pasta de pòrtland. El revestiment sec ha de ser llis, sense fissures

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

o d'altres defectes. Tots els angles interiors han de quedar arrodonits. El pericó ha d'impedir la sortida de gasos

a l'exterior. Gruix de la solera: >= 10 cm. Gruix de l'arrebossat: >= 1 cm. Pendent interior d'evacuació en pericons

no sifònics: >= 1,5%. Toleràncies d'execució: aplomat de les parets: ± 10 mm, planor de la fàbrica: ± 10 mm/m,

planor de l'arrebossat: ± 3 mm/m. Les peces ceràmiques per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal

que no absorbeixin l'aigua del morter. L'arrebossat s'ha d'aplicar pressionant amb força sobre l'obra de

ceràmica quan aquesta obra hagi aconseguit el 70% de la resistència prevista. Abans s'ha d'humitejar la

superfície.

Boneres: La tapa i els seus accessoris han de quedar correctament col·locats i subjectats a la bonera, amb els

procediments indicats pel fabricant. En la bonera de goma termoplàstica, la làmina impermeable només ha de

cavalcar sobre la plataforma de base de la bonera, i no ha de penetrar dins del tub d'aquesta. La bonera de fosa

col·locada amb morter, ha de quedar enrasada amb el paviment del terrat. La base de la bonera de PVC, ha de

quedar fixada al suport amb cargols i tacs d'expansió. La bonera de PVC o goma termoplàstica s'ha de fixar al

baixant amb soldadura química. Toleràncies d'execució: nivell entre la bonera de fosa i el paviment: ± 5 mm. No

s'ha de treballar amb pluja intensa, neu o vent superior a 50 km/h. Elements de goma termoplàstica. La bonera

s'ha de soldar sobre un reforç de làmina bituminosa, que ha d'estar adherida a la solera, escalfant-la prèviament

en la zona corresponent al perímetre de la bonera, i fixant-la a pressió sobre la làmina. Element col·locat amb

morter. El morter ha de formar una mescla homogènia que s'ha d'utilitzar abans d'iniciar l'adormiment. S'ha

d'aplicar sobre superfícies netes. Si el suport és absorbent s'ha d'humitejar abans d'estendre el morter.

Canal de recollida amb reixa de desguàs: Canal. La solera ha de quedar plana, anivellada i a la fondària prevista a la D.T. La caixa ha de quedar aplomada i ben assentada sobre la solera. El nivell del coronament ha de

permetre la col·locació del bastiment i de la reixa enrasats amb el paviment o zona adjacent sense sobresortir

d'ella. El forat per al pas del tub de desguàs ha de quedar preparat. La caixa acabada ha d'estar neta de

qualsevol tipus de residu. Toleràncies d'execució: nivell de la solera: ± 20 mm, aplomat total: ± 5 mm, planor: ± 5

mm/m, escairat: ± 5 mm respecte el rectangle teòric. Reixa. El bastiment, o la reixa fixa, ha de quedar ben

assentat sobre les parets de l'element drenant, anivellades abans amb morter. Ha d'estar sòlidament fixat amb

potes d'ancoratge. La part superior del bastiment i de la reixa han de quedar al mateix pla que el paviment

perimetral, amb el seu pendent. La reixa no fixa, ha de quedar recolzada sobre el bastiment a tot el seu

perímetre. La reixa col·locada no ha de tenir moviments que puguin provocar el seu trencament per impacte o

bé produir sorolls. Les reixes practicables han d'obrir i tancar correctament. Toleràncies d'execució: guerxament:

± 2 mm, nivell entre el bastiment o la reixa i el paviment: - 10 mm, + 0 mm. El procés de col·locació no ha de

produir desperfectes, ni ha de modificar les condicions exigides pel material.

Separador de greixos: Pericó separador d’hidrocarburs. Ha de quedar anivellat i fixat sòlidament al suport o a la

base. Ha de ser estable a les càrregues estàtiques i dinàmiques a les que estarà sotmès en condicions de

servei. Les tapes de registre han de ser accessibles i han de permetre les operacions de manteniment, neteja i

extracció de productes del seu interior. Toleràncies: posició: ± 20 mm, nivell: ± 1 mm. Si el muntatge és soterrat:

La cara superior de la tapa ha de quedar al mateix nivell que el paviment. El junt entre el paviment i la caixa

sifònica ha de quedar cobert per la tapa.

Sistema de bombeig i sobreelevació: La canonada d'evacuació s'ha de connectar al tub d'impulsió i el motor a

la línia d'alimentació elèctrica. La canonada d'evacuació ha de ser, com a mínim, del mateix diàmetre que el tub

d'impulsió de la bomba. La bomba ha de quedar al fons del pou amb el motor a la superfície units per un eix de

transmissió. La canonada d'impulsió ha d'anar paral·lela a l'eix des de la bomba fins a la superfície. Les

canonades no han de transmetre cap tipus d'esforç a la bomba. Les unions han de ser completament

estanques. S'ha de comprovar si la tensió del motor correspon a la disponible i si gira en el sentit convenient.

L'estanquitat de les unions s'ha de realitzar mitjançant els junts adequats.

Vàlvules antiretorn de seguretat: La vàlvula ha de quedar de manera que el sentit de circulació del fluid sigui

horitzontal o cap amunt. Els eixos de la vàlvula i de la canonada han de quedar alineats. S'ha de deixar

connectada a la xarxa corresponent. Les connexions han de ser estanques a la pressió de treball. La posició ha

de ser la reflectida a la D.T. o, en el seu defecte, la indicada per la D.F. Toleràncies d'instal·lació: posició: ± 30

mm. Si va muntada en pericó, la distància entre la vàlvula i el fons del pericó ha de ser la necessària perquè

pugui girar el cos un cop desmuntat l'eix d'accionament del sistema de tancament. Si va muntada

superficialment, la distància entre la vàlvula i la paret ha de ser la necessària per a que pugui girar el cos un cop

desmuntat l'eix d'accionament del sistema de tancament. Les unions amb la canonada han de quedar

segellades mitjançant cintes d'estanquitat adequades. L'enroscada, en el seu cas, s'ha de fer sense forçar ni

malmetre la rosca. Abans de la instal·lació de la vàlvula s'han de netejar l'interior dels tubs i les rosques d'unió.

Els protectors de les rosques amb que van proveïdes les vàlvules només s'han de treure en el moment

d'executar les unions.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Control i acceptació

Connexions, soldadures, segellats, ancoratges i distàncies entre suports.

Distància mín. encreuaments amb altres instal·lacions.

Comprovació de : vàlvules de desguàs, muntatge de sifons individuals i pots sifònics, muntatge de canals i

embornals, pendents dels canals, baixants i xarxa de ventilació.

Verificacions

Execució de xarxes de petita evacuació. Proves d’estanquitat parcial i total, als aparells, verificant temps de

desguàs, els sifons, sorolls i comprovació dels tancaments hidràulics.

Estanquitat: a la xarxa horitzontal a cada tram de tub, unions i entroncaments. Els pericons i pous s’ompliran

d’aigua per comprovar l’estanquitat. Les proves d’estanquitat total es poden fer amb aigua, aire o fum.

Amidament i abonament

ml tubs petita evacuació, col·lectors, baixants, canals, canals amb reixa.

ut pericons, boneres, separadors de greixos, bombes, vàlvules.

1.3 Depuració

És la instal·lació de tractament d’aigües residuals de tipus domèstic, procedents de la xarxa d’evacuació o

sanejament. Cal un sistema de depuració quan no hi hagi xarxa urbana disponible on connectar-se. Estan

prohibides les foses sèptiques.

Components

Cambra de greixos: Rep les aigües residuals no fecals. S’utilitza per la separació de greixos i olis. Fosa sèptica prèvia: Rep les aigües provinents del pou de registre. Està formada per 3 compartiments.

Fosa de decantació-digestió: Rep l’aigua residual, provinent del pou de registre. Rasa filtrant: S’utilitza si els terrenys són permeables per a la depuració per aireació.

Pous filtrants. Rep el flux provinent del pericò de repartiment.

Filtres de sorra: S’utilitza per a la depuració per aireació i per a la decantació de matèries orgàniques.

Pous de registre: Rep les aigües residuals fecals i les provinents de la cambra de greixos. Pericons de repartiment: Rep el flux provinent de la fosa sèptica prèvia. Tubs i accessoris: Són els tubs que condueixen les aigües residuals a l’interior de les plantes depuradores. Bombes d’elevació: S’utilitza quan la cota d’entrada sigui més gran que la cota de connexió a la xarxa o per

l’elevació de les aigües.

Característiques tècniques mínimes.

Resistència a l’agressivitat de les aigües, impermeabilitat total als líquids i gasos. Els tubs, resistència a les

càrregues externes, flexibilitat per absorbir moviments.

Control i acceptació

Tubs, accessoris i bombes: el material, dimensions i diàmetre segons especificacions.

Pericons, foses i resta d’elements: disposició, material i dimensions.

Execució

Generalitats La connexió a xarxa s’executarà segons el que estableixi el projecte, a la legislació vigent aplicable, a les normes

de bona construcció i a les instruccions de la D.F. En general l’execució de la instal·lació es realitzarà de manera

que s’aconsegueixin els objectius previstos en el projecte sense malmetre ni deteriorar la resta de l’edifici,

evitant sorolls molestos, procurant les condicions necessàries per a la llarga durabilitat de la instal·lació així com

les millors condicions pel seu manteniment i conservació. Les rases han de seguir el traçat correcte alineat en

planta i rasant uniforme. Es tindran en compte les distàncies mínimes dels tubs amb altres instal·lacions com

ara aigua, gas, electricitat alta o baixa i telefonia, etc. complint amb la normativa vigent.

Cambra de greixos: Ha de quedar anivellada i fixada sòlidament al suport o a la base. Ha de ser estable a les

càrregues estàtiques i dinàmiques a les que estarà sotmesa en condicions de servei. Les tapes de registre han

de ser accessibles i han de permetre les operacions de manteniment, neteja i extracció de productes del seu

interior. Toleràncies: posició: ± 20 mm, nivell: ± 1 mm. Si el muntatge és soterrat: La cara superior de la tapa ha

de quedar al mateix nivell que el paviment. El junt entre el paviment i la caixa sifònica ha de quedar cobert per la

tapa.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Fosa sèptica prèvia, fosa de decantació-digestió: Es situarà soterrada amb un llosa superior a una profunditat de

60cm respecte a la superfície del terreny. La solució constructiva pot substituir-se per una prefabricada que

permeti obtenir els mateixos resultats.

Rasa filtrant: El seu pendent estarà comprès entre el 15% i el 30%. La longitud serà com a màxim de 30m. La

distància mínima entre eixos de les rases serà de 2m. El pendent dels tubs dels filtres de sorra serà constant i

estarà compresa entre el 15% i el 30%. Si no es construeix in situ, el filtre de sorra es pot substituir per un

prefabricat que permeti obtenir els mateixos resultats.

Control i acceptació

Connexions, soldadures, segellats, ancoratges i distàncies entre suports.

Comprovació de : vàlvules de desguàs, pendents dels canals, baixants i xarxa de ventilació.

Verificacions

Tubs i rases: Profunditat, pendents, replè i gruix del llit de recolzament.

Pericons i pous: Disposició, acabat interior, segellat, tapes de registre. Filtres: Granulometria de l’àrid.

Estanquitat: a la xarxa horitzontal a cada tram de tub, unions i entroncaments. Els pericons i pous s’ompliran

d’aigua per comprovar l’estanquitat. Les proves d’estanquitat total es poden fer amb aigua, aire o fum.

Amidament i abonament

ml el tub i rases, inclosa la part proporcional de juntes i complements, completament instal·lat i comprovat.

m3 el llit dels tubs, l’anivellament, el reomplert i el compactat completament acabat, solera dels pous de registre,

filtres.

ut pericons i tapes de registre, bombes.

m2 parets i soleres del pou de registre i fosa.

2 SÒLIDS

Conjunt d’elements que composen la instal·lació per a la evacuació de residus de tipus domèstic, mitjançant

conducció per gravetat.

El trasllat del vidre no es pot realitzar per aquest sistema de trasllat per conducte vertical.

Normes d’aplicació

Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB HS 2 Recollida i evacuació de residus. DB HS 3 Qualitat de l’aire

interior. DB-HR, Protecció enfront del soroll.

UNE

UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales.

UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de

fachadas.

UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte

7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos

UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción

UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de

adaptación al espectro.

UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los

términos de adaptación al espectro.

Components

Conductes verticals: Hauran de ser metàl·lics o de qualsevol altre material de classe resistent al foc A1.

Aspiradors estàtics: Estan formats per peces prefabricades de formigó, ceràmiques o plàstics.

Comporta d’abocament: S’utilitza per fer l’abocament de la brossa des de les diferents plantes.

Comporta de neteja: S’utilitza per a la neteja periòdica de la conducció. Tremuja o “tolva” : Element final on s’emmagatzema la brossa abans d’abocar-la als cubells col·lectius.

Característiques tècniques mínimes.

Verticalitat dels conductes, ajustament de les comportes.

Control i acceptació

Conductes, aspiradors i comportes: Dimensions i material.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Execució

Conductes verticals: El material utilitzat haurà de ser impermeable, anticorrosiu, que no es podreixi i resistent als

cops. Les superfícies de l’interior hauran de ser llises i amb la resistència al foc segons normativa legal vigent.

Els conductes es separaran de la resta de l’edifici amb murs de resistència al foc EI-120. Tindran un diàmetre

interior de com a mínim 45cm. Es disposaran verticalment i els canvis de direcció respecte la vertical no seran

superiors als 30º. Per evitar els sorolls per a una velocitat excessiva es disposaran de canvis de direcció segons

el DB-HS2 del CTE. Si s’utilitzen conductes prefabricats, s’hauran de subjectar als elements estructurals o als

murs mitjançant brides o abraçadores, una a cada unió i la resta a una distància no superior a 1,50m. Els

conductes que vagin per gravetat es ventilaran amb aspiradors estàtics en la seva part superior; en aquesta part

hi haurà una presa d’aigua amb ràcord per una mànega i una comporta per la neteja superior. Els conductes

dels sistemes neumàtics es connectaran a un conducte de ventilació d’una secció no inferior a 350cm². L’alçada

lliure de l’extrem superior haurà de seguir les especificacions de l’article 2.2 del DB-HS 2. Si els conductes són

prefabricats es subjectaran als elements estructurals o als murs suport amb brides o peces especials.

Aspiradors estàtics: El seu disseny ha de permetre crear en el seu interior la depressió necessària per a

l'evacuació de l'aire del conducte vertical de ventilació. Totes les peces que el componen han d'encaixar

correctament. No ha de tenir rebaves, esquerdes, deformacions ni escantonaments.

Comportes: Es situaran a zones comuns i a una distància de terra dels habitatges no menor a 30cm mesurat

des de l’horitzontal. A la part inferior dels conductes, en el sistema per gravetat, es col·locarà una comporta

seguint les especificacions de l’article 2.2.2 del DB-HS 2. El material utilitzat haurà de ser impermeable,

anticorrosiu, que no es podreixi i resistent als cops. Les superfícies de l’interior hauran de ser llises i amb la

resistència al foc i mides segons normativa legal vigent. La unió amb els conductes ha de ser estanca. La tanca

haurà de ser hermètica i silenciosa. Les comportes es protegiran per tal de que no es puguin obrir dues

comportes alhora.

Control i acceptació

Recorregut entre el magatzem i el punt de recollida exterior cal comprovar l’amplada lliure i el pendent.

Verificacions

Conductes verticals: Recorregut continu sense obstacles. Subjeccions adequades al llarg del conducte. Prova d’abocament de residus comprovant estanquitat.

Aspiradors estàtics: Posada en marxa i comprovació de funcionament.

Comporta d’abocament: Alçada de col·locació. Comprovació de la tanca hermètica.

Amidament i abonament

ml de llargària instal·lada, conductes.

m² de conducte formació de tremuja.

ut de comportes i aspiradors estàtics.

SUBSISTEMA CONNEXIONS

1 ELECTRICITAT

Normes d’aplicació

Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. CTE DB HE 5, Contribució fotovoltàica mínima d'energia elèctrica. DB-

HR, Protecció enfront del soroll.

Reglamento electrotécnico para baja tensión, REBT. Instrucciones Técnicas Complementarias. RD

842/2002.

Procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. D 363/2004,

Instrucció 7/2003.

Condicions de seguretat en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d’habitatges. Instrucció 9/2004.

Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques.

DOGC 30/11/1988.

Reglament sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de

transformación. RD 3275/82.

Normes sobre ventilació y acceso de ciertos centros de transformación. BOE: 26/6/84.

Reglamento de líneas aéreas de alta tensión. D 3151/1968.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de

instalaciones de energia eléctrica. RD 1955/2000.

S'han de complir les especificacions de la ITC-MIE-BT-019.

Instrucciones técnicas complementarias MIE-RAT. BOE.183; 1.08.84.

Reglamento de contadores de uso corriente clase 2. RD 875/1984.

Exigencias de seguridad de material eléctrico destinado a ser utilizado en determinados limites de tensión.

RD 7/1988.

UNE. Totes les UNE corresponents als elements que composen la instal·lació.

UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales.

UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de

fachadas.

UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte

7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos

UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción

UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de

adaptación al espectro.

UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los

términos de adaptación al espectro.

1.1 Connexió a xarxa

Conjunt d’elements que composen la connexió a la xarxa de l’edifici fins a la caixa general de protecció (CGP).

La seva funció és la de connectar-se a la xarxa elèctrica. La xarxa normalment pertany a una companyia que la

manté i l’explota i n’assegura un servei regulat i regular. Les dades que cal tenir en compte de la xarxa o

companyia per realitzar la connexió són: la potència necessària de l’edifici, la continuïtat del servei i la necessitat

o no d’Estació transformadora. Cal conèixer les especificacions de la companyia o Ajuntament per tal de

realitzar correctament la connexió. Tota la instal·lació assolirà el màxim equilibri de càrregues entre els diferents

conductors. Es faran sectors i es subdividiran de manera que les pertorbacions originades per avaries afectin el

mínim possible de parts de la instal·lació. Tota la instal·lació s’ha d’efectuar tenint en compte la normativa vigent

en cadascun dels casos.

Components

Els components de la connexió a xarxa seran els següents:

Escomesa. Connexió des de la xarxa de distribució fins a la caixa general de protecció. Caixa general de protecció. S’allotgen els elements de protecció de les línies generals d’alimentació. Assenyala

l’inici de la propietat de les instal·lacions elèctriques dels usuaris.

Característiques tècniques mínimes.

Escomesa. Passarà per zones de domini públic o creant servitud de pas. Cal consultar amb l’empresa de

serveis.

Els materials que s’utilitzin a la instal·lació, s’hauran d’ajustar als requisits de la Normativa legal vigent.

Control i acceptació

Escomesa: dels tubs i accessoris: el material, dimensions i diàmetre segons especificacions.

Caixa general de protecció: material i dimensions.

Execució

La connexió a xarxa s’executarà segons el que estableixi el projecte, a la legislació vigent aplicable, a les normes

de bona construcció i a les instruccions de la direcció facultativa. En general l’execució de la xarxa de connexió

es realitzarà de manera que s’aconsegueixin els objectius previstos en el projecte sense malmetre ni deteriorar

la resta de l’edifici, conservant les característiques de l’aigua de subministrament respecte a la seva potabilitat,

evitant sorolls molestos, procurant les condicions necessàries per la llarga durabilitat de la instal·lació així com

les millors condicions pel seu manteniment i conservació. S’ha de treballar sense tensió a la xarxa.

Escomesa: Les xarxes soterrades es protegiran de fenòmens de corrosió i esforços mecànics o danys.

Les rases han de seguir el traçat correctament alineat en planta i rasant uniforme. Es tindran en compte les

distàncies mínimes dels tubs amb altres instal·lacions com ara sanejament, gas, aigua i telefonia, etc. complint

amb la normativa vigent.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

El suport dels tubs de la instal·lació seran rases amb llit de recolzament, i de profunditat i amplada variable

adequades al diàmetre del tub. Aquest suport variarà segons el diàmetre del tub i del tipus de terreny seguint

ordres de la DF. El terreny interior de la rasa haurà d’estar net de residus, vegetació i aigua.

Caixa General Protecció: Cal fixar-ne la situació de comú acord entre la propietat i la companyia. D’acord amb la

demanda la instal·lació constarà d’una única CGP o més. La col·locació serà a la façana exterior dels edificis

amb lliure i permanent accés. Si la façana no llinda amb la via pública es col·locarà en el límit entre la propietat

pública i privada. Per una escomesa soterrada el nínxol a paret tindrà unes mesures aprox. de 60x30x150cm,

separat 30 cm de terra. Si la escomesa és aèria el muntatge serà superficial i la distància de terra serà de 3 a 4

metres. Si hi ha 1 únic usuari o dos usuaris alimentats des d’un mateix punt, no s’admet muntatge superficial, el

nínxol a la paret ha de tenir aprox. 55x50x20cm i l’alçada de lectura de l’equip entre 0,70 i 1,80 m. No s’han de

transmetre esforços entre el conductor i la caixa. Toleràncies d’instal·lació + - 20mm i aplomat + - 2%.

Control i acceptació

Escomesa: es controlaran les rases, profunditat, gruix del llit dels tubs, pendents. Tubs i accessoris: Connexions

de tubs i caixes, segellat i ancoratges.

Característiques de: Caixa transformador i Caixa general de protecció : disposició, col·locació i distàncies.

Traçat i muntatge de línies repartidores: secció del cable i muntatge de safates i suports. Traçat de rases i caixes

en la instal·lació encastada. Subjecció de cables. Quadres generals: Aspecte exterior i interior i dimensions.

Connexionat de circuits exteriors a quadres.

Verificacions

Escomesa: Característiques segons diàmetre i cablejat.

Caixa general de protecció: Alçada de col·locació, distàncies altres instal·lacions i connexions.

Amidament i abonament

ml el tub, inclosa part proporcional de juntes i complements, completament instal·lat i comprovat;

m3 el llit dels tubs, l’anivellament el reomplert i el compactat completament acabat.

ut de la caixa general de protecció.

1.2 Instal·lació comunitària i interior

Conjunt d’elements que composen la instal·lació a partir de la línia general d’alimentació (LGA) fins al punt de

connexió a l’interior. La seva funció és la de distribuir l’electricitat des de la caixa general de protecció fins a la

connexió interior. Tota la instal·lació assolirà el màxim equilibri de càrregues entre els diferents conductors. Es

faran sectors i es subdividiran de manera que les pertorbacions originades per avaries afectin el mínim possible

de parts de la instal·lació. Tota la instal·lació s’ha d’efectuar tenint en compte la normativa vigent en cadascun

dels casos. Principalment en allò que disposa el Reglament electrotècnic de Baixa Tensió, i les seves

instruccions complementàries, així com les recomanacions de les NTE-IEB,IEP,IPP,IAT,IAA, les de la companyia

subministradora, normes particulars, instal·lacions d’enllaç. Un cop acabades les tasques de muntatge, es

procedirà a la retirada de l'obra de les restes d'embalatges, retalls de materials, etc.

Components

Línia general d’alimentació(LGA): Connecta CGP amb la centralització en un sol lloc de comptadors. Poden ser

de coure o alumini.

Derivació individual (DI): Tram que enllaça el final de línia general d’alimentació i subministra energia elèctrica a

una instal·lació d’usuari.

Emplaçament els comptadors: Es poden ubicar en local o armari. S’utilitza per a la col·locació dels comptadors

de tots els abonats d’un mateix edifici.

Està compost per aquests elements:

Interruptor general de maniobra (IGM): És obligat per a més de 2 usuaris.

Fusible de seguretat: Element del circuit elèctric que es situa a l’inici de les línies, la missió del qual és protegir-

les d’intensitats produïdes per tallacircuits.

Comptador: Dispositiu que mesura l’energia elèctrica consumida en kilowatts per hora ó en kilovolt ampers

reactius per hora.

Derivació individual: Part de la instal·lació d’enllaç que subministra energia a partir del final de la línia general

d’alimentació.

Quadre interior de la unitat privativa: Conjunt d’aparells que es col·loquen en una instal·lació individual amb l’objectiu de protegir l’usuari de qualsevol anomalia que es pugui produir en la instal·lació.

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

Caixa per a l’interruptor de control de potència: Està ubicat l’interruptor de control de potència i integra tots els dispositius necessaris per assegurar: el comandament, protecció de les sobrecàrregues i tallacircuits.

Dispositius generals de comandament i protecció: Interruptor general automàtic (IGA)d’accionament manual.

Interruptor diferencial(ID), Interruptors: Omnipolars, Magnetotèrmics, per a cada un dels circuits interiors.

Tubs, canals i safates: És el lloc per on passa el cablejat; poden ser de diferents mides i materials.

Cable o conductor: El conjunt format per un o diversos fils conductors reunits amb o sense recobriment

protector.

Caixes de derivació: Caixes especials per a realitzar unions i connexions de conductors a l’interior de tubs protectors. Poden ser amb muntatge encastat o superficial.

Mecanismes: Són els elements finals de la instal·lació interior. Poden ser endolls, interruptors i commutats.

Aniran encastats o muntats superficialment.

Característiques tècniques mínimes.

Línia general d’alimentació(LGA): Ha de ser no propagadora d’incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda.

Cables unipolars aïllats.

Derivació individual (DI): Ha de ser no propagador d’incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda.

Emplaçament els comptadors: Fàcil i lliure accés. Ús exclusiu, incompatible amb altres serveis. Ha de disposar

de ventilació i il·luminació suficient.

Caixa per a l’interruptor de control de potència: La intensitat de l’interruptor de control de potència serà en funció del tipus de subministrament i tarifa a aplicar, segons contractació.

Dispositius generals de comandament i protecció: Secció mínima dels conductors segons circuit.

Cable o conductor: Tensió assignada 0,6/1kV. Control i acceptació

Conductors i mecanismes: Identificació, segons especificacions e projecte. Distintiu de qualitat AENOR. Comptadors, equips i quadres: Homologació per part del MICT.

Accessoris i material elèctric: Marca AENOR homologada pel Ministeri de Foment.

La resta de components de la instal·lació s’hauran d’acceptar en obra conforme a la documentació de projecte,

documentació del fabricant, la normativa, especificacions de projecte, i indicacions de la direcció facultativa

durant l’execució de les obres.

Execució

Condicions prèvies

En general l’execució de la instal·lació interior es realitzarà de manera que s’aconsegueixin els objectius

previstos en el projecte sense malmetre ni deteriorar la resta de l’edifici, evitant sorolls molestos, procurant les

condicions necessàries per a la llarga durabilitat de la instal·lació així com les millors condicions pel seu

manteniment i conservació. Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de

ser aprovat per la direcció facultativa. Tots els elements s’han d’inspeccionar abans de la seva col·locació. Han

d’estar en perfecte estat i no haver rebut cops en el seu transport. La seva instal·lació no ha d’alterar les

característiques dels elements.

Línia general d’alimentació(LGA) i Derivació individual (DI): Passarà per espais d’ús comunitari amb conductes

aïllats per l’interior, amb tubs encastats, o muntatge superficial. La unió dels tubs serà roscada o embotida. Si la

longitud és excessiva es disposaran els registres adequats. Es procedirà a la col·locació dels conductes

elèctrics, fent servir passa fils guies impregnades amb substàncies que permetin el lliscament per l’interior. La

canalització permetrà l’ampliació de la secció dels conductors fins al 100%. La secció dels cables serà com a

mínim de 10mm2 si són de coure o de 16 mm2 si són d’alumini.

Emplaçament dels comptadors: Es construiran amb materials no inflamables, no hi travessaran cap conducció

ni instal·lació que no siguin elèctriques. Ha de ser de fàcil i lliure accés. Tindrà un ús exclusiu, incompatible amb

altres serveis. Ha de disposar de ventilació i il·luminació suficient. El pany serà normalitzat. Per a 16 comptadors

es centralitzarà en un armari si n’hi ha més de 16 és centralitzen en un local. En tots els casos: Les portes han

d’obrir cap enfora. L’interior s’ha d’enguixar i pintar de color blanc. Es col·locarà una bunera a l’interior

connectada a la xarxa de sanejament.

Comptadors: S'han d'instal·lar a l'interior del local o a la façana, en lloc accessible fàcilment, a prop de l'entrada i

a una alçada de col·locació dels comptadors serà 0,25m des del terra i com a màxim 1,80m alçada de lectura

del comptador més alt. Segons el grau d'electrificació s'ha d'instal·lar la protecció contra contactes indirectes

(interruptors diferencials) i PIA (Interruptors magnetotèrmics) necessaris. Han d'estar fixats sobre una paret, mai

sobre un envà. Sobre les bases s'han de col·locar els fusibles de seguretat. Un cop instal·lat i connectat a la

xarxa, no han de ser accessibles les parts que hagin d'estar en tensió. Les fases (o fase i neutre) i el conductor

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

de protecció, si n'hi ha, han d'estar connectades als borns de la fase per pressió del cargol. Ha de quedar amb

els costats aplomats i en el mateix pla que el parament. La posició ha de ser la fixada a la documentació

tècnica. Quan es col·loca muntat superficialment, l'element ha de quedar fixat sòlidament al suport. Quan es

col·loca encastat, l'element ha de quedar fixat sòlidament a la caixa de mecanismes, que ha de complir les

especificacions fixades per la direcció facultativa. Resistència de les connexions a la tracció: >= 3 kg. Toleràncies

d'instal·lació: posició: ± 20 mm i aplomat: ± 2%.

Quadre interior de la unitat privativa: Anirà col·locat sobre una paret, mai sobre un envà. Tots els elements que

es col·loquin al quadre compliran: La subjecció de cables ha d'estar feta mitjançant la pressió de visos. Tots els

conductors han de quedar connectats als borns corresponents. Cap part accessible de l'element instal·lat no ha

d'estar en tensió, fora dels punts de connexió.Quan es col·loca a pressió ha d'anar muntat sobre un perfil DIN

simètric a l'interior d'una caixa o armari. En aquest cas, l'interruptor s'ha de subjectar pel mecanisme de fixació

disposat per a tal fi. Quan es col·loca amb cargols, ha d'estar muntat sobre una placa base aïllant a l'interior

d'una caixa també aïllant. En aquest cas l'interruptor s'ha de subjectar pels punts disposats amb aquesta

finalitat pel fabricant. Els interruptors han de ser capaços de funcionar correctament en les condicions normals

exigides en les normes. Els interruptors que admetin la regulació d'algun paràmetre han d'estar ajustats a les

condicions del paràmetre exigides en la DT. Resistència a la tracció de les connexions: >= 3 kg. ICP: Ha d'estar

muntat dins d'una caixa precintable. Ha d'estar localitzat el més a prop possible de l'entrada de la derivació

individual. PIA: En el cas d’habitatges ha de quedar muntat un interruptor magnetotèrmic per a cada circuit.

Tubs : Els canvis de direcció s'han de fer de manera adequada a cada material. Tubs rígids: es faran mitjançant

corbes d'acoblament, escalfant-les lleugerament, sense que es produeixin canvis sensibles a la secció. Quan les

unions són roscades, han d'estar fetes amb maniguets amb rosca. Quan les unions són endollades s'han de fer

amb maniguets llisos. Toleràncies d'instal·lació: posició: ± 20 mm, alineació: ± 2%, <= 20 mm/total. Tubs flexibles:

No pot tenir empalmaments entre els registres (caixes de derivació, pericons, etc.), ni entre aquests i les caixes

de mecanismes. S'ha de comprovar la regularitat superficial i l'estat de la superfície sobre la que s'ha d'efectuar

el tractament superficial. Toleràncies d'instal·lació: penetració dels tubs dins les caixes: ± 2 mm. Encastat: el tub

s'ha de fixar al fons d'una regata oberta al parament, coberta amb guix. Recobriment de guix: >= 1 cm. Sobre

sostremort: El tub ha de quedar fixat al sostre o recolzat en el cel ras. Muntat sobre paviment: El tub ha de

quedar recolzat sobre el paviment base. Ha de quedar fixat al paviment base amb tocs de morter cada metre,

com a mínim.

Canals i safates : El muntatge s'ha de fer amb peces de suport, amb un mínim d'un per tram, fixades al sostre o

als paraments amb perns d'ancoratge. Les unions dels trams rectes, derivacions, cantonades, etc., de les canals

s'han de fer amb peces d'unió fixades amb cargols o reblons. Les unions han d'estar a 1/5 de la distància entre

dos recolzaments. Han de tenir continuïtat elèctrica, connectant-les al conductor de terra cada 10 m, com a

màxim. Els finals de canalitzacions i els laterals de les caixes de derivació han d'estar coberts sempre amb

tapetes de final de tram i laterals de caixa, respectivament. Distància entre les fixacions: <= 2,5 m. Toleràncies

d'instal·lació: nivell o aplomat: <= 0,2%, 15 mm/total, desploms: <= 0,2%, 15 mm/total.

Cable o conductor: S'han considerat els tipus següents: Cables unipolars o multipolars (tipus mànega, sota

coberta única) amb aïllament de polietilè reticulat (XLPE) i coberta de policlorur de vinil (PVC) de designació

UNE RV. Cables unipolars o multipolars (tipus mànega, sota coberta única) amb aïllament de polietilè reticulat

(XLPE) i coberta de material lliure d'halògens a base de poliolefina, de baixa emissió de gasos tòxics i corrosius,

de designació UNE RZ1K (AS). S'han considerat els tipus de col·locació següents: Cables UNE RFV, RV, RZ1K

per anar col·locats en tubs. Cables UNE RV, RZ1K per anar muntats superficialment. L'execució de la unitat

d'obra inclou les operacions següents: estesa, col·locació i tibat del cable si es el cas, connexió a les caixes i

mecanismes, en el seu cas. Els empalmaments i derivacions s'han de fer amb borns o regletes de connexió,

prohibint-se expressament el fer-ho per simple recargolament o enrotllament dels fils. El recorregut ha de ser

l'indicat a la DT. Els conductors han de quedar estesos de manera que les seves propietats no quedin

danyades. Els conductors han d'estar protegits contra els danys mecànics que puguin venir després de la seva

instal·lació. RV-K O RZ1-K: El conductor ha de penetrar dins les caixes de derivació i de mecanismes. El cable ha

de portar una identificació mitjançant anelles o brides del circuit al qual pertany, a la sortida del quadre de

protecció. No han d'haver-hi empalmaments entre les caixes de derivació, ni entre aquestes i els mecanismes.

En tots els llocs on el cable sigui susceptible d'estar sotmès a danys, es protegirà mecànicament mitjançant tub

o safata d'acer galvanitzat. Radi de curvatura mínim admissible durant l'estesa: Cables unipolars: radi mínim de

quinze vegades el diàmetre del cable. Cables multiconductors: radi mínim de dotze vegades el diàmetre del

cable. Penetració del conductor dins les caixes: >= 10 cm. Toleràncies d'instal·lació: Penetració del conductor

dins les caixes: ± 10 mm. RV-K O RZ1-K superficial: la seva fixació al parament ha de quedar alineada

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

paral·lelament al sostre o al paviment i la seva posició ha de ser la fixada al projecte. Distància horitzontal entre

fixacions: <= 80cm.Distància vertical entre fixacions: <= 150cm.

Caixes de derivació: La caixa ha de quedar fixada sòlidament al parament per un mínim de quatre punts. La

posició ha de ser la fixada a la documentació tècnica. Si la caixa és metàl·lica, ha de quedar connectada a la

connexió de terra. Toleràncies d'instal·lació: posició: ± 20 mm, aplomat: ± 2%.

Mecanismes: La posició ha de ser la reflectida a la documentació tècnica o, en el seu defecte, la indicada per la

direcció facultativa. Toleràncies d'instal·lació: Posició: ± 20 mm. Un cop instal·lat i connectat a la xarxa no han de

ser accessibles les parts que hagin d'estar en tensió. Les fases (o fase i neutre) i el conductor de protecció, si

n'hi ha, han d'estar connectats als borns de la base per pressió de cargols. Ha de quedar amb els costats

aplomats i en el mateix pla que el parament. Quan es col·loca muntat superficialment, l'element ha de quedar

fixat sòlidament al suport. Quan es col·loca encastat, l'element ha de quedar fixat sòlidament a la caixa de

mecanismes, que ha de complir les especificacions fixades en el seu plec de condicions. Resistència de les

connexions a la tracció: >= 3 kg. Toleràncies d'instal·lació: aplomat: ± 2%

Control i acceptació.

Connexions entre elements, distàncies entre suports, toleràncies i aplomat de la col·locació.

Distància mín. encreuaments amb altres instal·lacions.

Traçat i muntatge de línies repartidores: secció del cable i muntatge de safates i suports. Situació de punts i

mecanismes. Traçat de rases i caixes en la instal·lació encastada. Subjecció de cables. Característiques i

situació d’equips d’enllumenat i mecanismes (marca, model i potència). Muntatge de mecanismes (verificació

de fixació i anivellament). Control de troncals i de mecanismes de la xarxa de veu i dades. Quadres generals:

Aspecte exterior, interior i dimensions. Característiques tècniques dels components del quadre: interruptors,

automàtics, diferencials, relès, etc.) Fixació d’elements i connexionat. Identificació i senyalització o etiquetat de

circuits i les seves proteccions. Connexionat de circuits exteriors a quadres.

Proves de funcionament: Comprovació de la resistència de la xarxa de terra; Comprovació d’automàtic; Encès

de l’enllumenat; Circuit de força; Comprovació de la resta de circuits de la instal·lació enllestida.

Verificacions

Proves de funcionament de la instal·lació. Potència contractada, tensió a la instal·lació.

Verificar la situació dels quadres i del muntatge de la xarxa de veu i dades.

Amidament i abonament

ml conductors, tubs, canals, safates i dispositius generals de comandament i protecció. Per unitat: comptador,

quadre, caixes de derivació, mecanismes.

1.3 Posta a terra

És la instal·lació de protecció, independent a la xarxa elèctrica, unida directament a terra, que te com a missió

evacuar els corrents de defecte o de derivació que es produeixen per a eventual falta d’aïllament. A aquesta

presa de terra es connectaran, quan n’hi hagi en projecte, les parts metàl·liques dels dipòsits de gasoil,

instal·lacions de calefacció, d’aigua, de gas canalitzat, i antenes de ràdio i televisió.

Components

Punt de connexió a terra: És un electrode de materials inalterables com: coure, acer galvanitzat o sense

galvanitzar amb protecció catòdica o de fosa de ferro.

Conductors de posta a terra: Seran de coure rígid nu, acer galvanitzat o un altre metall amb un alt punt de fusió.

Línies d’enllaç amb la terra: amb conductor nu soterrat al terreny.

Arquetes de connexió. Línia principal de terra i les seves derivacions: el conductor anirà aïllat amb tubs de PVC rígid o flexible.

Placa o piqueta de connexió a terra.

Execució

Condicions prèvies

En general l’execució de la instal·lació interior es realitzarà de manera que s’aconsegueixin els objectius

previstos en el projecte sense malmetre ni deteriorar la resta de l’edifici. Abans de començar els treballs de

muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la direcció facultativa. S'ha de comprovar que

les característiques del producte corresponen a les especificades al projecte. Els materials s'han d'inspeccionar

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

abans de la seva col·locació. Un cop instal·lat, es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materials sobrants

(embalatges, retalls de cables, etc.)

Punt de connexió a terra. La platina ha de portar un dispositiu de fixació a la base. Un cop instal·lat i connectat a la xarxa no han de ser accessibles les parts que hagin d'estar en tensió. Ha de quedar amb els costats aplomats

i en el mateix pla que el parament. La posició i quantitat han de ser les fixades per la direcció facultativa i han de

constar a la documentació tècnica. Quan es col·loca muntat superficialment, l'element ha de quedar fixat

sòlidament al suport. S’ha de: connectar sobre els conductors de terra; situar en un lloc accessible; permetre

mesurar la resistència de la presa de terra corresponent; assegurar la continuïtat elèctrica; ha d’estar situat a

prop de la presa de terra. Les instal·lacions que ho necessitin han de disposar d'un nombre suficient de punts de

posada a terra, convenientment distribuïts, que estiguin connectats al mateix electrode o conjunt d'electrodes.

Resistència a la tracció de les connexions: >= 3 kg. Toleràncies d'execució:- posició: ± 20 mm, aplomat: ± 2%

Placa o piqueta de connexió a terra. Ha d'estar col·locat en posició vertical, enterrat dins del terreny. Ha de quedar: fàcilment localitzable per a la realització periòdica de proves d'inspecció i control; unides rígidament,

assegurant un bon contacte elèctric amb els conductors dels circuits de terra mitjançant cargols, elements de

compressió, soldadura d'alt punt de fusió, etc. El contacte amb el conductor del circuit de terra ha d'estar net,

sense humitat i fet de tal forma que s'evitin els efectes electroquímics. Han d'estar clavades de tal forma que el

punt superior quedi a 50 cm de profunditat. En el cas d'enterrar més d'una placa, la distància entre elles ha de

ser com a mínim de 3 m. Ha de tenir incorporat un tub de plàstic de 22 mm de diàmetre, aproximadament, al

costat del cable per a la humectació periòdica del pou de terra. Toleràncies d'execució: posició: ± 50 mm

Conductor de coure nu.Les connexions del conductor s'han de fer per soldadura sense la utilització d'àcids, o

amb peces de connexió de material inoxidable, per pressió de cargol, aquest últim mètode sempre en llocs

visitables. El cargol ha de portar un dispositiu per tal d'evitar que s'afluixi. Les connexions entre metalls diferents

no han de produir deteriorament per causes electroquímiques. El circuit de terra no serà interromput per a la

col·locació de seccionadors, interruptors o fusibles. El pas del conductor pel paviment, murs o d'altres elements

constructius s'ha de fer dins d'un tub rígid d'acer galvanitzat. El conductor no ha d'estar en contacte amb

elements combustibles. Col·locat superficialment: El conductor ha de quedar fixat mitjançant grapes al

parament o sostre, o bé mitjançant brides en el cas de canals i safates. Distància entre fixacions: <= 75 cm. En

malla de connexió a terra: El conductor ha de quedar instal·lat al fons de rases reblertes posteriorment amb

terra garbellada i compactada. El radi de curvatura mínim admès ha de ser 10 vegades el diàmetre exterior del

cable en mm.

Control i acceptació

Tot el que fa referència a la seva execució en especial comprovació de la resistència de la xarxa de terra.

Amidament i abonament

ut punt de connexió a terra, arquetes de connexió, placa o piqueta de connexió a terra.

ml conductors de posta a terra, línies d’enllaç amb la terra, línia principal de terra

Dosrius, juny de 2013

L’arquitecta L’arquitecte tècnic

Sandra Lirio Muñoz Antoni Ruiz Ruiz

AJUNTAMENT DE DOSRIUS Serveis Tècnics

urbanisme@dosrius.cat

Projecte bàsic i d’execució: Instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Dosrius

DOCUMENT 4

AMIDAMENTS I PRESSUPOST

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

AMIDAMENTS Pàg.:31/05/13 1Data:

PRESSUPOST U075OBRA 01TREBALLS PREVISCAPÍTOL 01

NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ

u Tala controlada directa d'arbre < 6 m d'alçària, arrencant la soca, aplec de la brossa generada i càrrega sobre camió gruaamb pinça, i transport de la mateixa a planta de compostatge (no mes lluny de 20 km)

1 K21R1165

FórmulaText TOTALTipus [C] [D] [F][E]Num.

C#*D#*E#*F#1 Arbre interior recinte 1,000 1,000

TOTAL AMIDAMENT 1,000

m Desmuntatge de barana metàl·lica, amb mitjans mecànics i càrrega sobre camió2 F21B3001

AMIDAMENT DIRECTE 82,000

u Desmuntatge de llumenera, columna exterior, accessoris i elements de subjecció, de < 12 m d'alçària, com a màxim,enderroc de fonament de formigó a mà i amb compressor, aplec per a posterior aprofitament i càrrega manual de runasobre camió o contenidor

3 F21H1C41

AMIDAMENT DIRECTE 6,000

u Retirada de porterires futbol 11, enderroc de daus de formigó, i càrrega manual i mecànica de l'equipament i la runa sobrecamió o contenidor

4 F21QBB01

AMIDAMENT DIRECTE 2,000

u Retirada de porterires futbol 7, enderroc de daus de formigó, i càrrega manual i mecànica de l'equipament i la runa sobrecamió o contenidor

5 F21QBB02

AMIDAMENT DIRECTE 2,000

u Desplaçament marcador electrònic6 F21QBB03

AMIDAMENT DIRECTE 1,000

u Cala d'inspecció en paviment camp actual, amb excavació de terres amb mitjans manuals i mecànics i càrrega manual deruna sobre contenidor

7 41631A71

AMIDAMENT DIRECTE 6,000

PRESSUPOST U075OBRA 01MOVIMENTS DE TERRES I FONAMENTSCAPÍTOL 02

NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ

m3 Excavació de pou aïllat de fins a 2 m de fondària, en terreny compacte, amb mitjans mecànics i càrrega mecànica delmaterial excavat

1 F222H422

FórmulaText TOTALTipus [C] [D] [F][E]Num.

C#*D#*E#*F#1 porterires futbol 11 4,000 0,500 0,500 0,500 0,500

C#*D#*E#*F#2 porteries futbol 7 4,000 0,500 0,500 0,500 0,500

Euro

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

AMIDAMENTS Pàg.:31/05/13 2Data:

C#*D#*E#*F#3 banderins corner 4,000 0,200 0,200 0,250 0,040

C#*D#*E#*F#4 postes xarxa parapilotes futbol 7 12,000 1,200 1,200 0,700 12,096

C#*D#*E#*F#5 fonaments enllumenat 4,000 2,200 2,200 1,900 36,784

C#*D#*E#*F#6 dipòstit aljub reg futbol 1,000 7,000 4,000 3,000 84,000

C#*D#*E#*F#7 0,000 0,000

TOTAL AMIDAMENT 133,920

m3 Excavació de rasa de fins a 1 m d'amplària i fins a 2 m de fondària, en terreny compacte, amb retroexcavadora i càrregamecànica del material excavat

2 F2225123

FórmulaText TOTALTipus [C] [D] [F][E]Num.

C#*D#*E#*F#1 drenatge 2,000 95,000 0,500 0,400 38,000

C#*D#*E#*F#2 col.lectors 2,000 95,000 0,800 1,000 152,000

C#*D#*E#*F#3 2,000 51,000 0,800 1,000 81,600

C#*D#*E#*F#4 1,000 6,000 0,800 1,000 4,800

C#*D#*E#*F#5 xarxa de reg 2,000 95,000 0,300 0,500 28,500

C#*D#*E#*F#6 2,000 51,000 0,300 0,500 15,300

C#*D#*E#*F#7 1,000 65,000 0,300 0,500 9,750

C#*D#*E#*F#8 rasa escomesa aigua 1,000 170,000 0,500 0,700 59,500

C#*D#*E#*F#9 canalitzacions enllumenat 1,000 95,000 0,400 0,500 19,000

C#*D#*E#*F#10 1,000 52,000 0,400 0,500 10,400

C#*D#*E#*F#11 1,000 80,000 0,400 0,500 16,000

C#*D#*E#*F#12 majoració 1,050 1,050

TOTAL AMIDAMENT 435,900

m3 Rebliment i piconatge de rasa d'amplària més de 0,6 i fins a 1,5 m, amb material seleccionat de la pròpia excavació, entongades de gruix de fins a 25 cm, utilitzant picó vibrant, amb compactació del 95 % PM

3 F228AB0F

FórmulaText TOTALTipus [C] [D] [F][E]Num.

C#*D#*E#*F#1 385,470 385,470

TOTAL AMIDAMENT 385,470

m3 Transport de terres, amb camió de 12 t i temps d'espera per a la càrrega amb mitjans mecànics, amb un recorregut de finsa 1 km

4 F2412063

FórmulaText TOTALTipus [C] [D] [F][E]Num.

C#*D#*E#*F#1 184,350 184,350

TOTAL AMIDAMENT 184,350

m3 Formigó per a rases i pous de fonaments, HA-25/P/20/IIa, de consistència plàstica i grandària màxima del granulat 20mm, abocat des de camió

5 E31522G1

FórmulaText TOTALTipus [C] [D] [F][E]Num.

C#*D#*E#*F#1 porterires futbol 11 4,000 0,500 0,500 0,500 0,500

C#*D#*E#*F#2 porteries futbol 7 4,000 0,500 0,500 0,500 0,500

C#*D#*E#*F#3 banderins corner 4,000 0,200 0,200 0,250 0,040

C#*D#*E#*F#4 postes xarxa parapilotes 12,000 1,200 1,200 0,700 12,096

Euro

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

AMIDAMENTS Pàg.:31/05/13 3Data:

C#*D#*E#*F#5 fonaments enllumenat 4,000 2,200 2,200 1,900 36,784

C#*D#*E#*F#6 0,000 0,000

TOTAL AMIDAMENT 49,920

m2 Repàs i piconatge d'esplanada, amb compactació del 95% PM6 F227R00F

AMIDAMENT DIRECTE 4.845,000

m3 Formigó per a lloses de fonaments, HA-25/B/20/IIa, de consistència tova i grandària màxima del granulat 20 mm, abocatamb cubilot

7 E3C515H3

AMIDAMENT DIRECTE 5,400

m2 Armadura per a lloses AP500 SD amb malla electrosoldada de barres corrugades d'acer ME 15x15 cm D:12-12 mm 6x2,2m B500SD UNE-EN 10080

8 E3CBMAJJ

AMIDAMENT DIRECTE 27,000

m2 Encofrat amb tauler de fusta per a lloses de fonaments9 E3CDD100

AMIDAMENT DIRECTE 27,000

PRESSUPOST U075OBRA 01PAVIMENTSCAPÍTOL 03

NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ

m3 Subbase de grava de pedrera de pedra granítica, grandària màxima de 50 a 70 mm, amb estesa i piconatge del material1 F9231J10

FórmulaText TOTALTipus [C] [D] [F][E]Num.

C#*D#*E#*F#1 1,000 2.040,000 0,100 204,000

TOTAL AMIDAMENT 204,000

m2 Paviment de formigó amb additiu, per a paviment continu, de 15 cm de gruix, escampat des de camió, amb acabattexturat i compactació amb martell vibrant

2 F9G8CTA0

FórmulaText TOTALTipus [C] [D] [F][E]Num.

C#*D#*E#*F#1 2.040,000 2.040,000

TOTAL AMIDAMENT 2.040,000

m2 Armadura per lloses de formigó AP500 SD amb malla electrosoldada de barres corrugades d'acer ME 15x15 cm D:6-6mm 6x2,2 m B500SD UNE-EN 10080

3 F9Z4MA16

FórmulaText TOTALTipus [C] [D] [F][E]Num.

C#*D#*E#*F#1 2.040,000 2.040,000

TOTAL AMIDAMENT 2.040,000

m Tall de paviments de qualssevol tipus amb disc de diamant4 F9Z1U010

Euro

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

AMIDAMENTS Pàg.:31/05/13 4Data:

FórmulaText TOTALTipus [C] [D] [F][E]Num.

C#*D#*E#*F#1 17,000 12,400 210,800

C#*D#*E#*F#2 17,000 5,600 95,200

C#*D#*E#*F#3 11,000 2,500 27,500

C#*D#*E#*F#4 11,000 2,700 29,700

C#*D#*E#*F#5 3,000 95,000 285,000

TOTAL AMIDAMENT 648,200

m2 Reg d'imprimació amb emulsió bituminosa catiònica tipus C60BF6 IMP(ECL-1), amb dotació 1,5 kg/m25 F9J12P70

FórmulaText TOTALTipus [C] [D] [F][E]Num.

C#*D#*E#*F#1 95,000 51,000 4.845,000

TOTAL AMIDAMENT 4.845,000

t Paviment de mescla bituminosa contínua en calent de composició grossa G-20, amb betum asfàltic de penetració, degranulometria grossa per a capa base i granulat granític, estesa i compactada al 98% de l'assaig marshall.(4 CM GRUIX)

6 F9H11J31

FórmulaText TOTALTipus [C] [D] [F][E]Num.

C#*D#*E#*F#1 0,040 2,400 4.845,000 465,120

TOTAL AMIDAMENT 465,120

t Paviment de mescla bituminosa contínua en calent de composició semidensa S-12, amb betum asfàltic de penetració, degranulometria semidensa i granulat granític, estesa i compactada al 98% de l'assaig marshall(GRUIX 3 CM)

7 F9H11H31

FórmulaText TOTALTipus [C] [D] [F][E]Num.

C#*D#*E#*F#1 0,030 4.845,000 2,400 348,840

TOTAL AMIDAMENT 348,840

PRESSUPOST U075OBRA 01GESPACAPÍTOL 04

NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ

m2 Subministre i col.locació gespa artificial tipus ACTISPORT - PRESTIGE - EVOLUCION XM 60mm, o similar, productepatentant d'última generació. Fil de polietilè Monofilament de pèl recte, bicolor i amb sistema nervat central còncava quefacilita l'estabilitat i la recuperació vertical demostrable del fil, homologat FIFA 2*. Resistent als U.V, aportació de fibra de11.000 Dtex - 120/240 microns. Longitud de fibra 60mm, texturitzada sobre doble suport primari de polipropilètermoestable reforçat, amb forats de drenatge de 4mm cada 10x10cm. Pes total de la gespa 2.344 gr/m2 aprox. Total depuntades de 8,190 m2 (+/- 10%) aprox. Llastrat amb sorra sílice i cautxú en una proporció de 18 kg/m2 de sorra de sílicerentada i assecada (granulometria arrodonida i de 0,5 - 1,2) per 14 kg/m2 de cautxú (granulometria 0,5 - 1,8). Inclou p.p.de marcatge de línies de joc de Futbol-11, amb el mateix material de color blanc de 10cm d'ample, i de color groc per eljoc de Futbol-7, complint amb la reglamentació de la R.F.E.F., amb les juntes encolades amb cola de poliuretà.

1 F9PG80SF

FórmulaText TOTALTipus [C] [D] [F][E]Num.

C#*D#*E#*F#1 95,000 51,000 4.845,000

TOTAL AMIDAMENT 4.845,000

Euro

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

AMIDAMENTS Pàg.:31/05/13 5Data:

PRESSUPOST U075OBRA 01SANEJAMENTCAPÍTOL 05

NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ

m Canal de formigó polímer sense pendent, d'amplària interior 200 mm i de 240 a 300 mm d'alçària, sense perfil lateral, ambreixa d'acer galvanitzat nervada classe A15, segons norma UNE-EN 1433, fixada amb tanca a la canal, col·locada sobrebase de formigó amb solera de 100 mm de gruix i parets de 100 mm de gruix

1 FD5H1AC3

FórmulaText TOTALTipus [C] [D] [F][E]Num.

C#*D#*E#*F#1 2,000 95,000 190,000

TOTAL AMIDAMENT 190,000

m Tub de PVC de 300 mm de diàmetre nominal de formació helicoïdal amb perfil rígid nervat exteriorment, autoportant, unióelàstica amb massilla adhesiva de poliuretà i col·locat al fons de la rasa

2 FD7F7375

AMIDAMENT DIRECTE 147,600

u Pericó sorrenc de formigó polímer, col.locat a la canaleta de recollida d'aigües pluvials. Inclou reixeta galvanitzada i cistellextraible. Iclou tub de OVC de 110 mm per a posterior connexió sifònica amb la xarxa de sanejament, totalment col.locadai en funcionament, recolzada al pericó, col.locat sobre base de formigó amb solera de 150 mm degruix i parets de 150 mmde gruix.

3 FD5P6685BT0T

FórmulaText TOTALTipus [C] [D] [F][E]Num.

C#*D#*E#*F#1 8,000 8,000

TOTAL AMIDAMENT 8,000

u Pericó de registre de formigó prefabricat de 60x60x100 cm, per a instal·lacions de serveis, col·locat sobre solera deformigó HM-20/B/40/I de 15 cm de gruix i reblert lateral amb terra de la mateixa excavació

4 FDK262G7

FórmulaText TOTALTipus [C] [D] [F][E]Num.

C#*D#*E#*F#1 8,000 8,000

TOTAL AMIDAMENT 8,000

u Bastiment i tapa quadrada de fosa dúctil, per a pericó de serveis, recolzada, pas lliure de 535x535 mm i classe B125segons norma UNE-EN 124, col·locat amb morter . Article: ref. HPHPUE de la serie Pastes d'unió de HISPALAM

5 FDKZJGB4FA36

FórmulaText TOTALTipus [C] [D] [F][E]Num.

C#*D#*E#*F#1 8,000 8,000

TOTAL AMIDAMENT 8,000

m Tub de PVC de 200 mm de diàmetre nominal de formació helicoïdal amb perfil rígid nervat exteriorment, autoportant, unióelàstica amb massilla adhesiva de poliuretà i col·locat al fons de la rasa

6 FD7F4375

AMIDAMENT DIRECTE 47,500

m Tub de PVC de 250 mm de diàmetre nominal de formació helicoïdal amb perfil rígid nervat exteriorment, autoportant, unióelàstica amb massilla adhesiva de poliuretà i col·locat al fons de la rasa

7 FD7F6375

AMIDAMENT DIRECTE 47,500

Euro

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

AMIDAMENTS Pàg.:31/05/13 6Data:

m Tub de PVC de 400 mm de diàmetre nominal de formació helicoïdal amb perfil rígid nervat exteriorment, autoportant, unióelàstica amb massilla adhesiva de poliuretà i col·locat al fons de la rasa

8 FD7FA375

AMIDAMENT DIRECTE 8,350

u Capçal de filtració format per a 4 filtres automàtics ARKAL SKS 2 polzades de neteja automàtica, anelles de 130 micres,col.lectors d'entrada i sortida de 4 polzades, vàlvules de contrarentat Flushgal 2 polzades, programador de rentat REG-8,col.lectors de drenatge i aigua de rentat, solenoide, suports, manómetre, filtra de pressa, presostat diferencial i accessoris.Inclou pericó. Totalment instal.lat i provat.

9 FJSDC10G

AMIDAMENT DIRECTE 1,000

PRESSUPOST U075OBRA 01XARXA DE REG I ABASTAMENTCAPÍTOL 06

NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ

u Suministre i instal.lació de dipòsit prefabricat de formigó armat, model TEHORSA o similar, de capacitat 45 m3, ambregistre, tapa de registre, passamurs d'entrada i sobreixidor. Inclou transport, imprimació i segellat perimetral de la juntaamb dos ponts d'unió.

1 EJ7129J5

AMIDAMENT DIRECTE 1,000

pa Partida alçada d'abonament íntegre en concepte d'ajuts del ram de paleta a les instal.lacions del sistema de reg2 PPAUX001

AMIDAMENT DIRECTE 1,000

m Tub de polietilè de designació PE 100, de 75 mm de diàmetre nominal, de 10 bar de pressió nominal, sèrie SDR 17,UNE-EN 12201-2, soldat, amb grau de dificultat mitjà, utilitzant accessoris de plàstic i col·locat al fons de la rasa

3 EFB1A425

AMIDAMENT DIRECTE 82,350

m Tub de polietilè de designació PE 100, de 110 mm de diàmetre nominal, de 10 bar de pressió nominal, sèrie SDR 17,UNE-EN 12201-2, soldat, amb grau de dificultat mitjà, utilitzant accessoris de plàstic i col·locat al fons de la rasa

4 EFB1E425

AMIDAMENT DIRECTE 296,890

m Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada, amb designació RV-K, tripolar, de secció 3 x 1,5 mm2,amb coberta del cable de PVC, col·locat en tub

5 EG319324

AMIDAMENT DIRECTE 545,000

m Tub corbable corrugat de PVC, de 65 mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de la flama, resistència a l'impactede 6 J, resistència a compressió de 250 N, muntat com a canalització soterrada

6 EG22RE1K

AMIDAMENT DIRECTE 545,000

u Electrovàlvula 1´´ 24 CAV de nylon reforçat i diafragma de EPDM cabal de operació entre 0,025 i 7 m3/h, pressió detreball 0,2-10 bar, pressió màxima 12 bar, opera amb aigua de baixa qualitat orifici de pas de comandament 2mm treballentre temperatures de 0-66 ºC. Tres víes de control hidràulic amb desguas intern i selector manual (closed-auto-manual).Amb filtre d'anelles 120 mesh per instal.lar en pericó. Instal.lada i provada.

7 FJSB2221

AMIDAMENT DIRECTE 6,000

Euro

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

AMIDAMENTS Pàg.:31/05/13 7Data:

u Vàlvula ventosa de triple efecte amb disseny dinàmic per alta velocitat de descarrega d'aire, inclos en fluxe d'aigua apressió. Segellat per garantir tancament hermetic. Model D-040-G Minibarak de Regaber o equivalent. Totalmentinstal.lada en pericó.

8 FJSBB521HB9Q

AMIDAMENT DIRECTE 1,000

u Canó per a reg, totalment metàl.lic model NELSON modelo SR100, 24º pressa 2 ´´ HBSP, de Regaber o equivalent.Inclou tobera amb rosca femella de 2´´, trajectoria de 24º, alcanç de 30 a 58 m. Per a reg sectorial de 40 a 360º ambrotació lenta. Inclou bàcul de 2 m per muntatge elevat. Amb base de formigó de 40x40x40cm. Inclou tobera de 23 mm,per alcanç de 45 m a 8 bars de pressió amb un cabal de 57,2 m3/h. Totalment instal.lat.

9 FJS21011

AMIDAMENT DIRECTE 6,000

u Valvuleria per a canó de reg a instal.lar en pericó soterrat, consistent en: 1 Vàlvula hidràulica GAL de 3´´ de rosca femella,de ferro PN16 model GAL 3´´ ROSCA S/V3V de Regaber o equivalent, i 1 valvula de comporta de 3´´, en fundició ductilGGG50, amb tancament elàstic per comporta recoberta de EPDM, i revestiment de pintura epoxi. Totalment instal.lada.

10 FJSBB521HB96

AMIDAMENT DIRECTE 6,000

u Armari metàl.lic amb xapa d'acer inoxidable de 2 mm, tanca de triple anclatge amb grau de protecció IP-44. IK-10, modelARELSA o similar, per incloure programador de reg.

11 FHGAU010

AMIDAMENT DIRECTE 0,000

u Vàlvula de bola manual amb rosca, de dues peces amb pas total, de bronze ref. R259X008 de la serie Vàlvules d'esferade GIACOMINI , de diàmetre nominal 1´´1/4, de 10 bar de PN i preu alt, muntada en pericó de canalització soterrada

12 EN317324DZRC

AMIDAMENT DIRECTE 1,000

u Sistema de boies per omplenat automàtic de nivell de dipòsit per a reg. Permet mantenir un nivell mínim de cabalcontinuat. Inclou boies, vàlvula de tall de 3´´ i petit material de muntatge. Totalment instal.lat i en funcionament.

13 EN3A2324

AMIDAMENT DIRECTE 1,000

u Subministrament i muntatge de grup de pressió per a reg, compacte segons DIN 1988, composat de: 2 bombescentrifugues multietapes verticals de la serie MVIE 5204, amb carcasa, camisa, rodets i difusors en AISI304, per aiguaneta, temperatura màxima de 70ºC, per un cabal per bomba de 50 m3/h amb una columna de 80 m. Potencia elèctrica18,5 kw a 2970 rpm. amb protecció IP-54. Inclos muntatge en bancada antivibratoria. Inclou quadre de protecció imaniobra elèctrica amb variadors de frequència integrats. Connectat a la xarxa de servei i a la xarxa elèctrica. Totalmentinstal.lat. Model Wilo Confort Vario COR-2 MVIE 5204/VR o equivalent.

14 ENX246B5

AMIDAMENT DIRECTE 1,000

u Subministrament i muntatge d'equip de tractament d'aigües de reg amb control i regulació de pH i clor residual ambsistema de filtració en circuit de recirculació, composat per: 1 equip electrònic Cilit PCR pH-CI DW de lectura continuadigital de valor de clor i pH, 1 electrode de mesura de clor, 1 electrode de pH, 1 contenidor DUNA amb cartutxo filtrant, 2bombes dosificadores Cilit DP 2.10 INEX, per un cabal màxim de 2 l/h, 2 dipòsits de 100 l CILIT LB 128 INEX, 2 sondesde nivell mínim LB 128 INEX, 1 bomba de recirculació CILIT M-80 TRI per un cabal de 10 m3/h i 10 m.c.a. i un filtre CILITPATENT SUPER_MANUAL 10 M, per un cabal nominal de 10 m3/h. Inclou petit material i canonades per la recirculació.Totalment instal.lat i connexionat elèctricament.

15 ENX246B8

AMIDAMENT DIRECTE 1,000

u Pericó de registre de fàbrica de maó de 45x45x50 cm, per a valvuleria de canons de reg, amb parets de 15 cm de gruixde maó calat de 290x140x100 mm, arrebossada i lliscada interiorment amb morter mixt amb una proporció en volum1:2:10, sobre solera de maó calat de 10 cm de gruix i reblert lateral amb terra de la mateixa excavació

16 FDK282C9

Euro

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

AMIDAMENTS Pàg.:31/05/13 8Data:

AMIDAMENT DIRECTE 6,000

u Bastiment i tapa per a pericó de serveis, de fosa grisa de 420x420x40 mm i de 25 kg de pes, col·locat amb morter17 FDKZ3154

AMIDAMENT DIRECTE 6,000

u Subministrament i col.locació de rotector de canó de reg fabricat amb polietilé de color verd18 FJS1X002

AMIDAMENT DIRECTE 6,000

u Programador modular SI-RR, de 6 estacions que pot ser ampliat fins a 12 estacions, triple programa, retard entreestacions programable: 0-99 segons per programa, transformador intern. Totalment instal.lat a l'interior de la caseta,inclós connexions d'electricitat i aigua

19 ENOU0504

AMIDAMENT DIRECTE 1,000

u Formació de caseta de mides 2,50x1,50x2,20 m ambfonamentació correguda de formigó armat HA-25/20/B/IIa, solera deformigó de 12 cm de gruix, paret de bloc prefabricat amb cara vista, coberta panell sandwitch. Porta d'accés. Inclou gestióde runes.

20 X0000001

AMIDAMENT DIRECTE 1,000

PRESSUPOST U075OBRA 01EQUIPAMENT ESPORTIUCAPÍTOL 08

NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ

u Subministre i col.locació d'un joc de porteries fixes per futbol 11 tipus MONDO PF001 o equivalent, amb arquetstravessers, mides interiors 7,32 m x 2,44 m, fabricades amb alumini extrusionat de secció circular nervada de 120 mm dediàmetre, dotada a la part de darrera de doble canal per la fixació dels arquets i ganxos per les xarxes, incloent xarxes denylon 100x100 i 4 mm de gruix.

1 EQZ1X001

AMIDAMENT DIRECTE 1,000

u Subministre i col.locació d'un joc d'anclatges per a porteries fixes per futbol 11 (el joc inclou 2 unitats d'anclatge), d'unaprofunditat de 50 cm, fabricat amb PVC tancat per un dels seus extrems i amb tapa també de PVC. Col.locat amb falquesper eliminar holgures i garantir la verticalitat.

2 EQZ1X004

AMIDAMENT DIRECTE 2,000

u Subministre i col.locació d'un joc de banderins (un joc inclou 4 unitats) de corner abatibles, tipus MONDO PF610 oequivalent.

3 EQZ1X005

AMIDAMENT DIRECTE 2,000

u Subministre i col.locació d'anclatge per a postes de protecció de fons, compost per un tub d'acer de secció quadrada de90 mm i llargada variable, tancat per l'extrem inferior. Subministrat amb una capa de protecció a l'esmalt. Col.locat ambfalques per eliminar holgures i garantir la verticalitat.

4 EQZ1X006

AMIDAMENT DIRECTE 1,000

m2 Subministre i col.locació de xarxa per a protecció de fons de camp de futbol de nylon de 4 mm de gruix i trama de100x100, col.locada sobre postes existents, inclou cable per tensar, mosquetons i tot el material necessari per a la sevacol.locació.

5 EQZ1X007

Euro

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

AMIDAMENTS Pàg.:31/05/13 9Data:

AMIDAMENT DIRECTE 236,160

m2 Subministre i col.locació de poste metàl.lic de 6 m d'alçada per a protecció de fons a base de perfil d'acer de secciórectangular de 120x120x6 mm, pintat i fixat al terra mitjançant anclatges amb espàrrecs roscats, inclou placa de suport de200x200x10 mm i 4/D 16x300 mm amb tres aros de 20 mm de diàmetre interior soldats per la subjecció de xarxes denylon i teles metàl.liques, acabat amb una mà d'imprimació alcídica i dos d'acabat amb esmalt sintètic.

6 EQZ1X008

AMIDAMENT DIRECTE 12,000

PRESSUPOST U075OBRA 01SEGURETAT I SALUTCAPÍTOL 09

NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ

PA Partida alçada a justificar en concepte de SEGURETAT I SALUT d'acord amb ESS1 PPAUXXX1

AMIDAMENT DIRECTE 1,000

PRESSUPOST U075OBRA 01CONTROL DE QUALITATCAPÍTOL 10

NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ

PA Control de qualitat realitzat per laboratori d'assaig qualificat consistent en la comprovació in situ de les propietats delpaviment de gespa artificial, per al compliment de l'establert a l'informe UNE 41958 IN

1 PPAUXXX3

AMIDAMENT DIRECTE 1,000

PA Partida a justificar. Control de qualitat realitzat per laboratori d'assaig qualificat consistent en la comprovació in situ de lespropietats dels paviments

2 PPAUXXX4

AMIDAMENT DIRECTE 1,000

Euro

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

JUSTIFICACIÓ DE PREUS Pàg.: 1Data: 31/05/13

MÀ D'OBRA

CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

€23,30h Oficial 1aA0121000

€23,30h Oficial 1a paletaA0122000

€23,30h Oficial 1a encofradorA0123000

€23,30h Oficial 1a ferrallistaA0124000

€23,69h Oficial 1a soldadorA0125000

€23,30h Oficial 1a col·locadorA0127000

€24,08h Oficial 1a electricistaA012H000

€24,08h Oficial 1a muntadorA012M000

€23,30h Oficial 1a d'obra públicaA012N000

€26,91h Oficial 1a jardinerA012P000

€20,68h Ajudant encofradorA0133000

€20,68h Ajudant ferrallistaA0134000

€20,68h Ajudant col·locadorA0137000

€20,65h Ajudant electricistaA013H000

€20,68h Ajudant muntadorA013M000

€23,89h Ajudant jardinerA013P000

€19,47h ManobreA0140000

€20,15h Manobre especialistaA0150000

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

JUSTIFICACIÓ DE PREUS Pàg.: 2Data: 31/05/13

MAQUINÀRIA

CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

€15,75h Compressor amb un martell pneumàticC1101100

€16,58h Compressor amb dos martells pneumàticsC1101200

€50,00h Retroexcavadora sobre pneumàtics de 8 a 10 tC1313330

€56,95h Motoanivelladora petitaC1331100

€66,20h Corró vibratori autopropulsat, de 12 a 14 tC13350C0

€12,19h Picó vibrant dúplex de 1300 kgC133A030

€37,34h Camió per a transport de 12 tC1501800

€44,62h Camió gruaC1503000

€46,97h Camió grua de 5 tC1503500

€51,98h Camió cistella de 10 a 19 m d'alçàriaC1504S00

€28,42h Camió cisterna per a reg asfàlticC1702D00

€1,77h Formigonera de 165 lC1705600

€53,99h Estenedora per a paviments de mescla bituminosaC1709B00

€60,52h Corró vibratori per a formigons i betums autopropulsatpneumàtic

C170D0A0

€10,61h Màquina tallajuntsC170H000

€7,78h Equip i elements auxiliars per a tall oxiacetilènicC200S000

€45,59h Tractor de 73,5 kW (100 CV) de potència, amb braçdesbrossador

CR11B700

€3,11h MotoserraCRE23000

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

JUSTIFICACIÓ DE PREUS Pàg.: 3Data: 31/05/13

MATERIALS

CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

€1,25m3 AiguaB0111000

€17,87t Sorra de pedrera de pedra calcària per a formigonsB0311010

€20,09t Sorra de pedrera de pedra granítica per a mortersB0312020

€16,81t Grava de pedrera de pedra calcària, de grandària màxima20 mm, per a formigons

B0331Q10

€19,85t Grava de pedrera de pedra granítica, de 50 a 70 mmB0332300

€103,30t Ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 R segonsUNE-EN 197-1, en sacs

B0512401

€0,09kg Calç aèria CL 90B0532310

€0,45kg Emulsió bituminosa catiònica amb un 60% de betum asfàltic,per a reg d'imprimació tipus C60BF6 IMP(ECL-1) amb uncontingut de fluidificant > 2%

B0552470

€57,38m3 Formigó HM-20/P/20/I de consistència plàstica, grandàriamàxima del granulat 20 mm, amb >= 200 kg/m3 de ciment,apte per a classe d'exposició I

B064300C

€55,93m3 Formigó HM-20/B/40/I de consistència tova, grandàriamàxima del granulat 40 mm, amb >= 200 kg/m3 de ciment,apte per a classe d'exposició I

B064500B

€63,40m3 Formigó HA-25/B/20/IIa de consistència tova, grandàriamàxima del granulat 20 mm, amb >= 275 kg/m3 de ciment,apte per a classe d'exposició IIa

B065960B

€63,40m3 Formigó HA-25/P/20/IIa de consistència plàstica, grandàriamàxima del granulat 20 mm, amb >= 275 kg/m3 de ciment,apte per a classe d'exposició IIa

B065960C

€33,31t Morter per a ram de paleta, classe M 5 (5 N/mm2), en sacs,de designació (G) segons norma UNE-EN 998-2

B0710150

€160,00t Pasta d'unió amb base ciment per a la col.locació entancaments o zonas humides de maons de gran format, ref.HPHPUE de la serie Pastes d'unió de HISPALAM

B0710150FA36

€1,09kg Filferro recuit de diàmetre 1,3 mmB0A14200

€1,15kg Clau acerB0A31000

€2,19m2 Malla electrosoldada de barres corrugades d'acer ME 15x15cm D:6-6 mm 6x2,2 m B500SD UNE-EN 10080

B0B34234

€8,16m2 Malla electrosoldada de barres corrugades d'acer ME 15x15cm D:12-12 mm 6x2,2 m B500SD UNE-EN 10080

B0B34238

€0,42m Tauló de fusta de pi per a 10 usosB0D21030

€211,79m3 Llata de fusta de piB0D31000

€1,21m2 Tauler elaborat amb fusta de pi, de 22 mm de gruix, per a 10usos

B0D71130

€2,63l DesencofrantB0DZA000

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

JUSTIFICACIÓ DE PREUS Pàg.: 4Data: 31/05/13

MATERIALS

CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

€0,21u Maó calat R-25, de 290x140x100 mm, per a revestir,categoria I, HD, segons la norma UNE-EN 771-1

B0F1K2A1

€45,00t Deposició controlada a planta de compostage de residusvegetals nets no especials amb una densitat 0,5 t/m3,procedents de poda o sega, amb codi 200201 segons laLlista Europea de Residus (ORDEN MAM/304/2002)

B2RA9SB0

€85,00t Deposició controlada a planta de compostage de residus detroncs i soques no especials amb una densitat 0,9 t/m3,procedents de poda o sega, amb codi 200201 segons laLlista Europea de Residus (ORDEN MAM/304/2002)

B2RA9TD0

€77,00m3 Formigó amb additiu per a paviment continuB9G8C0A0

€51,04t Mescla bituminosa contínua en calent tipus AC 32 base B35/50 S, amb betum asfàltic de penetració, de granulometriasemidensa per a capa base i granulat granític

B9H11H31

€51,91t Mescla bituminosa contínua en calent tipus AC 22 base B35/50 G, amb betum asfàltic de penetració, de granulometriagrossa per a capa base i granulat granític

B9H11J31

€21,03m2 Gespa artificial última generacióB9PG800F

€52,35m Canal de formigó polímer sense pendent, d'amplària interior200 mm i 240 a 300 mm d'alçària, sense perfil lateral, ambreixa d'acer galvanitzat nervada classe A15 segons normaUNE-EN 1433, fixada amb tanca a la canal

BD5H1AC3

€125,66u Pericó sorrenc de formigó polímerBD5P6685BT0T

€8,23m Tub de PVC de 200 mm de diàmetre nominal de formacióhelicoïdal amb perfil rígid nervat exteriorment, autoportantamb unió elàstica amb massilla adhesiva de poliuretà

BD7F4370

€9,62m Tub de PVC de 250 mm de diàmetre nominal de formacióhelicoïdal amb perfil rígid nervat exteriorment, autoportantamb unió elàstica amb massilla adhesiva de poliuretà

BD7F6370

€11,59m Tub de PVC de 300 mm de diàmetre nominal de formacióhelicoïdal amb perfil rígid nervat exteriorment, autoportantamb unió elàstica amb massilla adhesiva de poliuretà

BD7F7370

€20,00m Tub de PVC de 400 mm de diàmetre nominal de formacióhelicoïdal amb perfil rígid nervat exteriorment, autoportantamb unió elàstica amb massilla adhesiva de poliuretà

BD7FA370

€45,22u Pericó de registre de formigó prefabricat de 60x60x100 cm,per a instal·lacions de serveis

BDK214F5

€15,10u Bastiment i tapa per a pericó de serveis de fosa grisa de420x420x40 mm i de 25 kg de pes

BDKZ3150

€45,44u Bastiment rectangular i tapa quadrada de fosa dúctil per apericó de serveis, recolzada, pas lliure de 535x535 mm iclasse B125 segons norma UNE-EN 124

BDKZJGB0

€2,47m Tub de polietilè de designació PE 100, de 75 mm dediàmetre nominal, de 10 bar de pressió nominal, sèrie SDR17, segons la norma UNE-EN 12201-2

BFB1A400

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

JUSTIFICACIÓ DE PREUS Pàg.: 5Data: 31/05/13

MATERIALS

CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

€5,02m Tub de polietilè de designació PE 100, de 110 mm dediàmetre nominal, de 10 bar de pressió nominal, sèrie SDR17, segons la norma UNE-EN 12201-2

BFB1E400

€30,81u Accessori per a tubs de polietilè de densitat alta, de 75 mmde diàmetre nominal exterior, de plàstic, 10 bar de pressiónominal, per a soldar

BFWB1A42

€49,05u Accessori per a tubs de polietilè de densitat alta, de 110 mmde diàmetre nominal exterior, de plàstic, 10 bar de pressiónominal, per a soldar

BFWB1E42

€0,29u Part proporcional d'elements de muntatge per a tubs depolietilè de densitat alta, de 75 mm de diàmetre nominalexterior, de 10 bar de pressió nominal, soldat

BFYB1A42

€0,61u Part proporcional d'elements de muntatge per a tubs depolietilè de densitat alta, de 110 mm de diàmetre nominalexterior, de 10 bar de pressió nominal, soldat

BFYB1E42

€0,88m Tub corbable corrugat de PVC, de 65 mm de diàmetrenominal, aïllant i no propagador de la flama, resistència al'impacte de 6 J, resistència a compressió de 250 N, per acanalitzacions soterrades

BG22RE10

€0,89m Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensióassignada, amb designació RV-K, tripolar, de secció 3 x 1,5mm2, amb coberta del cable de PVC

BG319320

€894,46u Armari metàl.lic per incloure programador de reg.BHGAU010

€94,16u Petit material auxiliar de connexió i muntatge per a armarisde protecció i control d'enllumenat públic

BHGWU001

€8.151,76u Dipòsit prefabricat de formigó armat de capacitat 40 m3BJ7129J2

€1.083,23u Canó per a reg, totalment metàl.lic model NELSON modeloSR100

BJS21010

€35,25u Electrovàlvula per a instal·lacio de reg, d'1´´ de diàmetre, dematerial plàstic, amb solenoide de 24V, per a una pressiómàxima de 16 bar i amb regulador de cabal

BJSB2220

€146,88u Valvuleria per a canó de reg a instal.lar en pericó soterratBJSBB520HB9Q

€3,34u Electrovàlvula 1´´ 24 CAV de nylon reforçat i diafragma deEPDM

BJSWE100

€17,48u Vàlvula d'esfera 1´´1/4 mascle-femella amb enllaç iaccionament mitjançant palometa, cromada. Pas estandar ,ref. R259X008 de la serie Vàlvules d'esfera de GIACOMINI

BN317320DZRC

€214,44u Sistema de boies per omplenat automàtic de nivell de dipòsitper a reg.

BN3A2320

€9.125,54u Subministrament i muntatge d'equip de tractament d'aigüesde reg

BNX246B0

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

JUSTIFICACIÓ DE PREUS Pàg.: 6Data: 31/05/13

ELEMENTS COMPOSTOS

CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

€84,59m3 Formigó de 225 kg/m3, amb una proporció en volum 1:3:6,amb ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 R igranulat de pedra calcària de grandària màxima 20 mm,elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l.Criteri d'amidament: m3 de volum necessari elaborat al'obra.

D060Q021 Rend.: 1,000

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

22,16500/R 20,150001,100A0150000 =xManobre especialistah

Subtotal... 22,16500 22,16500Maquinària:

1,06200/R 1,770000,600C1705600 =xFormigonera de 165 lh

Subtotal... 1,06200 1,06200Materials:

0,225001,250000,180B0111000 =xAiguam3

11,6155017,870000,650B0311010 =xSorra de pedrera de pedra calcària per a formigonst

26,0555016,810001,550B0331Q10 =xGrava de pedrera de pedra calcària, de grandària màxima20 mm, per a formigons

t

23,24250103,300000,225B0512401 =xCiment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 R segonsUNE-EN 197-1, en sacs

t

Subtotal... 61,13850 61,13850

0,221651,00%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 84,58715

84,58715COST EXECUCIÓ MATERIAL

€110,30m3 Morter mixt de ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L,calç i sorra de pedra granítica amb 200 kg/m3 de ciment,amb una proporció en volum 1:2:10 i 2,5 N/mm2 deresistència a compressió, elaborat a l'obra amb formigonerade 165 l.Criteri d'amidament: m3 de volum necessari elaborat al'obra.

D070A4D1 Rend.: 1,000

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

21,15750/R 20,150001,050A0150000 =xManobre especialistah

Subtotal... 21,15750 21,15750Maquinària:

1,28325/R 1,770000,725C1705600 =xFormigonera de 165 lh

Subtotal... 1,28325 1,28325Materials:

0,250001,250000,200B0111000 =xAiguam3

30,7377020,090001,530B0312020 =xSorra de pedrera de pedra granítica per a morterst

20,66000103,300000,200B0512401 =xCiment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 R segonsUNE-EN 197-1, en sacs

t

36,000000,09000400,000B0532310 =xCalç aèria CL 90kg

Subtotal... 87,64770 87,64770

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

JUSTIFICACIÓ DE PREUS Pàg.: 7Data: 31/05/13

ELEMENTS COMPOSTOS

CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

0,211581,00%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 110,30002

110,30002COST EXECUCIÓ MATERIAL

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

JUSTIFICACIÓ DE PREUS Pàg.: 8Data: 31/05/13

PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

€69,17m3 Excavació de rasa i pou de fins a 2 m de fondària, en terrenyfluix (SPT <20), realitzada amb mitjans manuals i càrregamanual sobre contenidor

K222121C Rend.: 1,000

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

68,14500/R 19,470003,500A0140000 =xManobreh

Subtotal... 68,14500 68,14500

1,022181,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 69,16717

0,00%DESPESES INDIRECTES

69,16717COST EXECUCIÓ MATERIAL

€72,63u Cala d'inspecció en paviment camp actual, amb excavacióde terres amb mitjans manuals i mecànics i càrrega manualde runa sobre contenidor

41631A71 Rend.: 1,000P- 1

Unitats Preu Parcial Import€Partides d'obra:

72,6255469,167181,050K222121C =xExcavació de rasa i pou de fins a 2 m de fondària, en terrenyfluix (SPT <20), realitzada amb mitjans manuals i càrregamanual sobre contenidor

m3

Subtotal... 72,62554 72,62554

COST DIRECTE 72,62554

0,00%DESPESES INDIRECTES

72,62554COST EXECUCIÓ MATERIAL

€74,68m3 Formigó per a rases i pous de fonaments, HA-25/P/20/IIa, deconsistència plàstica i grandària màxima del granulat 20 mm,abocat des de camió

E31522G1 Rend.: 1,000P- 2

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

4,86750/R 19,470000,250A0140000 =xManobreh

Subtotal... 4,86750 4,86750Materials:

69,7400063,400001,100B065960C =xFormigó HA-25/P/20/IIa de consistència plàstica, grandàriamàxima del granulat 20 mm, amb >= 275 kg/m3 de ciment,apte per a classe d'exposició IIa

m3

Subtotal... 69,74000 69,74000

0,073011,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 74,68051

0,00%DESPESES INDIRECTES

74,68051COST EXECUCIÓ MATERIAL

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

JUSTIFICACIÓ DE PREUS Pàg.: 9Data: 31/05/13

PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

€83,15m3 Formigó per a lloses de fonaments, HA-25/B/20/IIa, deconsistència tova i grandària màxima del granulat 20 mm,abocat amb cubilot

E3C515H3 Rend.: 1,000P- 3

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

8,15500/R 23,300000,350A0122000 =xOficial 1a paletah

8,17740/R 19,470000,420A0140000 =xManobreh

Subtotal... 16,33240 16,33240Materials:

66,5700063,400001,050B065960B =xFormigó HA-25/B/20/IIa de consistència tova, grandàriamàxima del granulat 20 mm, amb >= 275 kg/m3 de ciment,apte per a classe d'exposició IIa

m3

Subtotal... 66,57000 66,57000

0,244991,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 83,14739

0,00%DESPESES INDIRECTES

83,14739COST EXECUCIÓ MATERIAL

€11,29m2 Armadura per a lloses AP500 SD amb malla electrosoldadade barres corrugades d'acer ME 15x15 cm D:12-12 mm6x2,2 m B500SD UNE-EN 10080

E3CBMAJJ Rend.: 1,000P- 4

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

0,76890/R 23,300000,033A0124000 =xOficial 1a ferrallistah

0,68244/R 20,680000,033A0134000 =xAjudant ferrallistah

Subtotal... 1,45134 1,45134Materials:

0,022241,090000,0204B0A14200 =xFilferro recuit de diàmetre 1,3 mmkg

9,792008,160001,200B0B34238 =xMalla electrosoldada de barres corrugades d'acer ME 15x15cm D:12-12 mm 6x2,2 m B500SD UNE-EN 10080

m2

Subtotal... 9,81424 9,81424

0,021771,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 11,28735

0,00%DESPESES INDIRECTES

11,28735COST EXECUCIÓ MATERIAL

€26,61m2 Encofrat amb tauler de fusta per a lloses de fonamentsE3CDD100 Rend.: 1,000P- 5

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

11,65000/R 23,300000,500A0123000 =xOficial 1a encofradorh

11,37400/R 20,680000,550A0133000 =xAjudant encofradorh

Subtotal... 23,02400 23,02400Materials:

0,172621,150000,1501B0A31000 =xClau acerkg

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

JUSTIFICACIÓ DE PREUS Pàg.: 10Data: 31/05/13

PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREU1,259870,420002,9997B0D21030 =xTauló de fusta de pi per a 10 usosm

0,40240211,790000,0019B0D31000 =xLlata de fusta de pim3

1,331001,210001,100B0D71130 =xTauler elaborat amb fusta de pi, de 22 mm de gruix, per a 10usos

m2

0,078902,630000,030B0DZA000 =xDesencofrantl

Subtotal... 3,24479 3,24479

0,345361,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 26,61415

0,00%DESPESES INDIRECTES

26,61415COST EXECUCIÓ MATERIAL

€21,86m Tub de polietilè de designació PE 100, de 75 mm dediàmetre nominal, de 10 bar de pressió nominal, sèrie SDR17, UNE-EN 12201-2, soldat, amb grau de dificultat mitjà,utilitzant accessoris de plàstic i col·locat al fons de la rasa

EFB1A425 Rend.: 1,204P- 6

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

5,20000/R 24,080000,260A012M000 =xOficial 1a muntadorh

4,46578/R 20,680000,260A013M000 =xAjudant muntadorh

Subtotal... 9,66578 9,66578Materials:

2,519402,470001,020BFB1A400 =xTub de polietilè de designació PE 100, de 75 mm dediàmetre nominal, de 10 bar de pressió nominal, sèrie SDR17, segons la norma UNE-EN 12201-2

m

9,2430030,810000,300BFWB1A42 =xAccessori per a tubs de polietilè de densitat alta, de 75 mmde diàmetre nominal exterior, de plàstic, 10 bar de pressiónominal, per a soldar

u

0,290000,290001,000BFYB1A42 =xPart proporcional d'elements de muntatge per a tubs depolietilè de densitat alta, de 75 mm de diàmetre nominalexterior, de 10 bar de pressió nominal, soldat

u

Subtotal... 12,05240 12,05240

0,144991,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 21,86317

0,00%DESPESES INDIRECTES

21,86317COST EXECUCIÓ MATERIAL

€31,98m Tub de polietilè de designació PE 100, de 110 mm dediàmetre nominal, de 10 bar de pressió nominal, sèrie SDR17, UNE-EN 12201-2, soldat, amb grau de dificultat mitjà,utilitzant accessoris de plàstic i col·locat al fons de la rasa

EFB1E425 Rend.: 1,260P- 7

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

6,11556/R 24,080000,320A012M000 =xOficial 1a muntadorh

5,25206/R 20,680000,320A013M000 =xAjudant muntadorh

Subtotal... 11,36762 11,36762Materials:

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

JUSTIFICACIÓ DE PREUS Pàg.: 11Data: 31/05/13

PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREU5,120405,020001,020BFB1E400 =xTub de polietilè de designació PE 100, de 110 mm de

diàmetre nominal, de 10 bar de pressió nominal, sèrie SDR17, segons la norma UNE-EN 12201-2

m

14,7150049,050000,300BFWB1E42 =xAccessori per a tubs de polietilè de densitat alta, de 110 mmde diàmetre nominal exterior, de plàstic, 10 bar de pressiónominal, per a soldar

u

0,610000,610001,000BFYB1E42 =xPart proporcional d'elements de muntatge per a tubs depolietilè de densitat alta, de 110 mm de diàmetre nominalexterior, de 10 bar de pressió nominal, soldat

u

Subtotal... 20,44540 20,44540

0,170511,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 31,98353

0,00%DESPESES INDIRECTES

31,98353COST EXECUCIÓ MATERIAL

€1,93m Tub corbable corrugat de PVC, de 65 mm de diàmetrenominal, aïllant i no propagador de la flama, resistència al'impacte de 6 J, resistència a compressió de 250 N, muntatcom a canalització soterrada

EG22RE1K Rend.: 1,000P- 8

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

0,60200/R 24,080000,025A012H000 =xOficial 1a electricistah

0,41300/R 20,650000,020A013H000 =xAjudant electricistah

Subtotal... 1,01500 1,01500Materials:

0,897600,880001,020BG22RE10 =xTub corbable corrugat de PVC, de 65 mm de diàmetrenominal, aïllant i no propagador de la flama, resistència al'impacte de 6 J, resistència a compressió de 250 N, per acanalitzacions soterrades

m

Subtotal... 0,89760 0,89760

0,015231,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 1,92783

0,00%DESPESES INDIRECTES

1,92783COST EXECUCIÓ MATERIAL

€1,59m Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensióassignada, amb designació RV-K, tripolar, de secció 3 x 1,5mm2, amb coberta del cable de PVC, col·locat en tub

EG319324 Rend.: 1,000P- 9

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

0,36120/R 24,080000,015A012H000 =xOficial 1a electricistah

0,30975/R 20,650000,015A013H000 =xAjudant electricistah

Subtotal... 0,67095 0,67095Materials:

0,907800,890001,020BG319320 =xCable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensióassignada, amb designació RV-K, tripolar, de secció 3 x 1,5mm2, amb coberta del cable de PVC

m

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

JUSTIFICACIÓ DE PREUS Pàg.: 12Data: 31/05/13

PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

Subtotal... 0,90780 0,90780

0,010061,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 1,58881

0,00%DESPESES INDIRECTES

1,58881COST EXECUCIÓ MATERIAL

€8.151,76u Suministre i instal.lació de dipòsit prefabricat de formigóarmat, model TEHORSA o similar, de capacitat 45 m3, ambregistre, tapa de registre, passamurs d'entrada i sobreixidor.Inclou transport, imprimació i segellat perimetral de la juntaamb dos ponts d'unió.

EJ7129J5 Rend.: 1,000P- 10

Unitats Preu Parcial Import€Materials:

8.151,760008.151,760001,000BJ7129J2 =xDipòsit prefabricat de formigó armat de capacitat 40 m3u

Subtotal... 8.151,76000 8.151,76000

0,000002,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 8.151,76000

0,00%DESPESES INDIRECTES

8.151,76000COST EXECUCIÓ MATERIAL

€34,52u Vàlvula de bola manual amb rosca, de dues peces amb pastotal, de bronze ref. R259X008 de la serie Vàlvules d'esferade GIACOMINI , de diàmetre nominal 1´´1/4, de 10 bar dePN i preu alt, muntada en pericó de canalització soterrada

EN317324DZRC Rend.: 1,000P- 11

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

9,03000/R 24,080000,375A012M000 =xOficial 1a muntadorh

7,75500/R 20,680000,375A013M000 =xAjudant muntadorh

Subtotal... 16,78500 16,78500Materials:

17,4800017,480001,000BN317320DZRC =xVàlvula d'esfera 1´´1/4 mascle-femella amb enllaç iaccionament mitjançant palometa, cromada. Pas estandar ,ref. R259X008 de la serie Vàlvules d'esfera de GIACOMINI

u

Subtotal... 17,48000 17,48000

0,251781,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 34,51677

0,00%DESPESES INDIRECTES

34,51677COST EXECUCIÓ MATERIAL

€245,64u Sistema de boies per omplenat automàtic de nivell de dipòsitper a reg. Permet mantenir un nivell mínim de cabalcontinuat. Inclou boies, vàlvula de tall de 3´´ i petit materialde muntatge. Totalment instal.lat i en funcionament.

EN3A2324 Rend.: 0,364P- 12

Unitats Preu Parcial Import€

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

JUSTIFICACIÓ DE PREUS Pàg.: 13Data: 31/05/13

PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREUMà d'obra:

16,53846/R 24,080000,250A012M000 =xOficial 1a muntadorh

14,20330/R 20,680000,250A013M000 =xAjudant muntadorh

Subtotal... 30,74176 30,74176Materials:

214,44000214,440001,000BN3A2320 =xSistema de boies per omplenat automàtic de nivell de dipòsitper a reg.

u

Subtotal... 214,44000 214,44000

0,461131,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 245,64289

0,00%DESPESES INDIRECTES

245,64289COST EXECUCIÓ MATERIAL

€565,04u Programador modular SI-RR, de 6 estacions que pot serampliat fins a 12 estacions, triple programa, retard entreestacions programable: 0-99 segons per programa,transformador intern. Totalment instal.lat a l'interior de lacaseta, inclós connexions d'electricitat i aigua

ENOU0504 Rend.: 1,000P- 13

€10.160,40u Subministrament i muntatge de grup de pressió per a reg,compacte segons DIN 1988, composat de: 2 bombescentrifugues multietapes verticals de la serie MVIE 5204,amb carcasa, camisa, rodets i difusors en AISI304, per aiguaneta, temperatura màxima de 70ºC, per un cabal per bombade 50 m3/h amb una columna de 80 m. Potencia elèctrica18,5 kw a 2970 rpm. amb protecció IP-54. Inclos muntatgeen bancada antivibratoria. Inclou quadre de protecció imaniobra elèctrica amb variadors de frequència integrats.Connectat a la xarxa de servei i a la xarxa elèctrica.Totalment instal.lat. Model Wilo Confort Vario COR-2 MVIE5204/VR o equivalent.

ENX246B5 Rend.: 0,266P- 14

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

543,15789/R 24,080006,000A012M000 =xOficial 1a muntadorh

466,46617/R 20,680006,000A013M000 =xAjudant muntadorh

Subtotal... 1.009,62406 1.009,62406Materials:

9.125,540009.125,540001,000BNX246B0 =xSubministrament i muntatge d'equip de tractament d'aigüesde reg

u

Subtotal... 9.125,54000 9.125,54000

25,240602,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 10.160,40466

0,00%DESPESES INDIRECTES

10.160,40466COST EXECUCIÓ MATERIAL

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

JUSTIFICACIÓ DE PREUS Pàg.: 14Data: 31/05/13

PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

€5.641,10u Subministrament i muntatge d'equip de tractament d'aigüesde reg amb control i regulació de pH i clor residual ambsistema de filtració en circuit de recirculació, composat per: 1equip electrònic Cilit PCR pH-CI DW de lectura continuadigital de valor de clor i pH, 1 electrode de mesura de clor, 1electrode de pH, 1 contenidor DUNA amb cartutxo filtrant, 2bombes dosificadores Cilit DP 2.10 INEX, per un cabalmàxim de 2 l/h, 2 dipòsits de 100 l CILIT LB 128 INEX, 2sondes de nivell mínim LB 128 INEX, 1 bomba derecirculació CILIT M-80 TRI per un cabal de 10 m3/h i 10m.c.a. i un filtre CILIT PATENT SUPER_MANUAL 10 M, perun cabal nominal de 10 m3/h. Inclou petit material icanonades per la recirculació. Totalment instal.lat iconnexionat elèctricament.

ENX246B8 Rend.: 1,000P- 15

€936,71u Subministre i col.locació d'un joc de porteries fixes per futbol11 tipus MONDO PF001 o equivalent, amb arquetstravessers, mides interiors 7,32 m x 2,44 m, fabricades ambalumini extrusionat de secció circular nervada de 120 mm dediàmetre, dotada a la part de darrera de doble canal per lafixació dels arquets i ganxos per les xarxes, incloent xarxesde nylon 100x100 i 4 mm de gruix.

EQZ1X001 Rend.: 1,000P- 16

€85,52u Subministre i col.locació d'un joc d'anclatges per a porteriesfixes per futbol 11 (el joc inclou 2 unitats d'anclatge), d'unaprofunditat de 50 cm, fabricat amb PVC tancat per un delsseus extrems i amb tapa també de PVC. Col.locat ambfalques per eliminar holgures i garantir la verticalitat.

EQZ1X004 Rend.: 1,000P- 17

€103,39u Subministre i col.locació d'un joc de banderins (un joc inclou4 unitats) de corner abatibles, tipus MONDO PF610 oequivalent.

EQZ1X005 Rend.: 1,000P- 18

€108,90u Subministre i col.locació d'anclatge per a postes de proteccióde fons, compost per un tub d'acer de secció quadrada de90 mm i llargada variable, tancat per l'extrem inferior.Subministrat amb una capa de protecció a l'esmalt. Col.locatamb falques per eliminar holgures i garantir la verticalitat.

EQZ1X006 Rend.: 1,000P- 19

€1,83m2 Subministre i col.locació de xarxa per a protecció de fons decamp de futbol de nylon de 4 mm de gruix i trama de100x100, col.locada sobre postes existents, inclou cable pertensar, mosquetons i tot el material necessari per a la sevacol.locació.

EQZ1X007 Rend.: 1,000P- 20

€184,34m2 Subministre i col.locació de poste metàl.lic de 6 m d'alçadaper a protecció de fons a base de perfil d'acer de secciórectangular de 120x120x6 mm, pintat i fixat al terramitjançant anclatges amb espàrrecs roscats, inclou placa desuport de 200x200x10 mm i 4/D 16x300 mm amb tres arosde 20 mm de diàmetre interior soldats per la subjecció dexarxes de nylon i teles metàl.liques, acabat amb una màd'imprimació alcídica i dos d'acabat amb esmalt sintètic.

EQZ1X008 Rend.: 1,000P- 21

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

JUSTIFICACIÓ DE PREUS Pàg.: 15Data: 31/05/13

PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

€16,65m Desmuntatge de barana metàl·lica, amb mitjans mecànics icàrrega sobre camió

F21B3001 Rend.: 1,000P- 22

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

1,21160/R 23,300000,052A0121000 =xOficial 1ah

7,10700/R 23,690000,300A0125000 =xOficial 1a soldadorh

4,08870/R 19,470000,210A0140000 =xManobreh

1,20900/R 20,150000,060A0150000 =xManobre especialistah

Subtotal... 13,61630 13,61630Maquinària:

0,49740/R 16,580000,030C1101200 =xCompressor amb dos martells pneumàticsh

2,33400/R 7,780000,300C200S000 =xEquip i elements auxiliars per a tall oxiacetilènich

Subtotal... 2,83140 2,83140

0,204241,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 16,65194

0,00%DESPESES INDIRECTES

16,65194COST EXECUCIÓ MATERIAL

€181,60u Desmuntatge de llumenera, columna exterior, accessoris ielements de subjecció, de < 12 m d'alçària, com a màxim,enderroc de fonament de formigó a mà i amb compressor,aplec per a posterior aprofitament i càrrega manual de runasobre camió o contenidor

F21H1C41 Rend.: 1,000P- 23

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

12,04000/R 24,080000,500A012H000 =xOficial 1a electricistah

24,33750/R 19,470001,250A0140000 =xManobreh

50,37500/R 20,150002,500A0150000 =xManobre especialistah

Subtotal... 86,75250 86,75250Maquinària:

39,37500/R 15,750002,500C1101100 =xCompressor amb un martell pneumàtich

28,18200/R 46,970000,600C1503500 =xCamió grua de 5 th

25,99000/R 51,980000,500C1504S00 =xCamió cistella de 10 a 19 m d'alçàriah

Subtotal... 93,54700 93,54700

1,301291,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 181,60079

0,00%DESPESES INDIRECTES

181,60079COST EXECUCIÓ MATERIAL

€88,58u Retirada de porterires futbol 11, enderroc de daus deformigó, i càrrega manual i mecànica de l'equipament i laruna sobre camió o contenidor

F21QBB01 Rend.: 1,000P- 24

Unitats Preu Parcial Import€

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

JUSTIFICACIÓ DE PREUS Pàg.: 16Data: 31/05/13

PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREUMà d'obra:

16,85600/R 24,080000,700A012M000 =xOficial 1a muntadorh

28,21000/R 20,150001,400A0150000 =xManobre especialistah

Subtotal... 45,06600 45,06600Maquinària:

11,60600/R 16,580000,700C1101200 =xCompressor amb dos martells pneumàticsh

31,23400/R 44,620000,700C1503000 =xCamió gruah

Subtotal... 42,84000 42,84000

0,675991,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 88,58199

0,00%DESPESES INDIRECTES

88,58199COST EXECUCIÓ MATERIAL

€75,93u Retirada de porterires futbol 7, enderroc de daus de formigó,i càrrega manual i mecànica de l'equipament i la runa sobrecamió o contenidor

F21QBB02 Rend.: 1,000P- 25

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

14,44800/R 24,080000,600A012M000 =xOficial 1a muntadorh

24,18000/R 20,150001,200A0150000 =xManobre especialistah

Subtotal... 38,62800 38,62800Maquinària:

9,94800/R 16,580000,600C1101200 =xCompressor amb dos martells pneumàticsh

26,77200/R 44,620000,600C1503000 =xCamió gruah

Subtotal... 36,72000 36,72000

0,579421,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 75,92742

0,00%DESPESES INDIRECTES

75,92742COST EXECUCIÓ MATERIAL

€54,72u Desplaçament marcador electrònicF21QBB03 Rend.: 1,000P- 26

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

21,67200/R 24,080000,900A012M000 =xOficial 1a muntadorh

32,24000/R 20,150001,600A0150000 =xManobre especialistah

Subtotal... 53,91200 53,91200

0,808681,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 54,72068

0,00%DESPESES INDIRECTES

54,72068COST EXECUCIÓ MATERIAL

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

JUSTIFICACIÓ DE PREUS Pàg.: 17Data: 31/05/13

PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

€9,13m3 Excavació de rasa de fins a 1 m d'amplària i fins a 2 m defondària, en terreny compacte, amb retroexcavadora icàrrega mecànica del material excavat

F2225123 Rend.: 1,000P- 27

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

1,55760/R 19,470000,080A0140000 =xManobreh

Subtotal... 1,55760 1,55760Maquinària:

7,55000/R 50,000000,151C1313330 =xRetroexcavadora sobre pneumàtics de 8 a 10 th

Subtotal... 7,55000 7,55000

0,023361,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 9,13096

0,00%DESPESES INDIRECTES

9,13096COST EXECUCIÓ MATERIAL

€11,07m3 Excavació de pou aïllat de fins a 2 m de fondària, en terrenycompacte, amb mitjans mecànics i càrrega mecànica delmaterial excavat

F222H422 Rend.: 1,000P- 28

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

0,19470/R 19,470000,010A0140000 =xManobreh

Subtotal... 0,19470 0,19470Maquinària:

10,87000/R 50,000000,2174C1313330 =xRetroexcavadora sobre pneumàtics de 8 a 10 th

Subtotal... 10,87000 10,87000

0,002921,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 11,06762

0,00%DESPESES INDIRECTES

11,06762COST EXECUCIÓ MATERIAL

€1,18m2 Repàs i piconatge d'esplanada, amb compactació del 95%PM

F227R00F Rend.: 1,000P- 29

Unitats Preu Parcial Import€Maquinària:

0,45560/R 56,950000,008C1331100 =xMotoanivelladora petitah

0,72820/R 66,200000,011C13350C0 =xCorró vibratori autopropulsat, de 12 a 14 th

Subtotal... 1,18380 1,18380

COST DIRECTE 1,18380

0,00%DESPESES INDIRECTES

1,18380COST EXECUCIÓ MATERIAL

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

JUSTIFICACIÓ DE PREUS Pàg.: 18Data: 31/05/13

PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

€11,93m3 Rebliment i piconatge de rasa d'amplària més de 0,6 i fins a1,5 m, amb material seleccionat de la pròpia excavació, entongades de gruix de fins a 25 cm, utilitzant picó vibrant,amb compactació del 95 % PM

F228AB0F Rend.: 1,000P- 30

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

3,62700/R 20,150000,180A0150000 =xManobre especialistah

Subtotal... 3,62700 3,62700Maquinària:

6,05000/R 50,000000,121C1313330 =xRetroexcavadora sobre pneumàtics de 8 a 10 th

2,19420/R 12,190000,180C133A030 =xPicó vibrant dúplex de 1300 kgh

Subtotal... 8,24420 8,24420

0,054411,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 11,92560

0,00%DESPESES INDIRECTES

11,92560COST EXECUCIÓ MATERIAL

€1,32m3 Transport de terres, amb camió de 12 t i temps d'espera pera la càrrega amb mitjans mecànics, amb un recorregut defins a 1 km

F2412063 Rend.: 1,103P- 31

Unitats Preu Parcial Import€Maquinària:

1,32027/R 37,340000,039C1501800 =xCamió per a transport de 12 th

Subtotal... 1,32027 1,32027

COST DIRECTE 1,32027

0,00%DESPESES INDIRECTES

1,32027COST EXECUCIÓ MATERIAL

€41,42m3 Subbase de grava de pedrera de pedra granítica, grandàriamàxima de 50 a 70 mm, amb estesa i piconatge del material

F9231J10 Rend.: 1,000P- 32

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

0,97350/R 19,470000,050A0140000 =xManobreh

Subtotal... 0,97350 0,97350Maquinària:

1,99325/R 56,950000,035C1331100 =xMotoanivelladora petitah

1,32400/R 66,200000,020C13350C0 =xCorró vibratori autopropulsat, de 12 a 14 th

Subtotal... 3,31725 3,31725Materials:

37,1195019,850001,870B0332300 =xGrava de pedrera de pedra granítica, de 50 a 70 mmt

Subtotal... 37,11950 37,11950

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

JUSTIFICACIÓ DE PREUS Pàg.: 19Data: 31/05/13

PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

0,014601,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 41,42485

0,00%DESPESES INDIRECTES

41,42485COST EXECUCIÓ MATERIAL

€14,02m2 Paviment de formigó amb additiu, per a paviment continu, de15 cm de gruix, escampat des de camió, amb acabat texturati compactació amb martell vibrant

F9G8CTA0 Rend.: 2,525P- 33

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

0,64594/R 23,300000,070A012N000 =xOficial 1a d'obra públicah

1,07952/R 19,470000,140A0140000 =xManobreh

Subtotal... 1,72546 1,72546Maquinària:

0,71905/R 60,520000,030C170D0A0 =xCorró vibratori per a formigons i betums autopropulsatpneumàtic

h

Subtotal... 0,71905 0,71905Materials:

11,5500077,000000,150B9G8C0A0 =xFormigó amb additiu per a paviment continum3

Subtotal... 11,55000 11,55000

0,025881,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 14,02039

0,00%DESPESES INDIRECTES

14,02039COST EXECUCIÓ MATERIAL

€52,25t Paviment de mescla bituminosa contínua en calent decomposició semidensa S-12, amb betum asfàltic depenetració, de granulometria semidensa i granulat granític,estesa i compactada al 98% de l'assaig marshall(GRUIX 3 CM)

F9H11H31 Rend.: 3,479P- 34

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

0,12725/R 23,300000,019A012N000 =xOficial 1a d'obra públicah

0,48129/R 19,470000,086A0140000 =xManobreh

Subtotal... 0,60854 0,60854Maquinària:

0,22834/R 66,200000,012C13350C0 =xCorró vibratori autopropulsat, de 12 a 14 th

0,15519/R 53,990000,010C1709B00 =xEstenedora per a paviments de mescla bituminosah

0,20875/R 60,520000,012C170D0A0 =xCorró vibratori per a formigons i betums autopropulsatpneumàtic

h

Subtotal... 0,59228 0,59228Materials:

51,0400051,040001,000B9H11H31 =xMescla bituminosa contínua en calent tipus AC 32 base B35/50 S, amb betum asfàltic de penetració, de granulometriasemidensa per a capa base i granulat granític

t

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

JUSTIFICACIÓ DE PREUS Pàg.: 20Data: 31/05/13

PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

Subtotal... 51,04000 51,04000

0,009131,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 52,24995

0,00%DESPESES INDIRECTES

52,24995COST EXECUCIÓ MATERIAL

€53,12t Paviment de mescla bituminosa contínua en calent decomposició grossa G-20, amb betum asfàltic de penetració,de granulometria grossa per a capa base i granulat granític,estesa i compactada al 98% de l'assaig marshall.(4 CM GRUIX)

F9H11J31 Rend.: 3,479P- 35

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

0,12725/R 23,300000,019A012N000 =xOficial 1a d'obra públicah

0,48129/R 19,470000,086A0140000 =xManobreh

Subtotal... 0,60854 0,60854Maquinària:

0,22834/R 66,200000,012C13350C0 =xCorró vibratori autopropulsat, de 12 a 14 th

0,15519/R 53,990000,010C1709B00 =xEstenedora per a paviments de mescla bituminosah

0,20875/R 60,520000,012C170D0A0 =xCorró vibratori per a formigons i betums autopropulsatpneumàtic

h

Subtotal... 0,59228 0,59228Materials:

51,9100051,910001,000B9H11J31 =xMescla bituminosa contínua en calent tipus AC 22 base B35/50 G, amb betum asfàltic de penetració, de granulometriagrossa per a capa base i granulat granític

t

Subtotal... 51,91000 51,91000

0,009131,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 53,11995

0,00%DESPESES INDIRECTES

53,11995COST EXECUCIÓ MATERIAL

€0,87m2 Reg d'imprimació amb emulsió bituminosa catiònica tipusC60BF6 IMP(ECL-1), amb dotació 1,5 kg/m2

F9J12P70 Rend.: 1,000P- 36

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

0,08060/R 20,150000,004A0150000 =xManobre especialistah

Subtotal... 0,08060 0,08060Maquinària:

0,11368/R 28,420000,004C1702D00 =xCamió cisterna per a reg asfàltich

Subtotal... 0,11368 0,11368Materials:

0,675000,450001,500B0552470 =xEmulsió bituminosa catiònica amb un 60% de betum asfàltic,per a reg d'imprimació tipus C60BF6 IMP(ECL-1) amb uncontingut de fluidificant > 2%

kg

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

JUSTIFICACIÓ DE PREUS Pàg.: 21Data: 31/05/13

PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

Subtotal... 0,67500 0,67500

0,001211,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 0,87049

0,00%DESPESES INDIRECTES

0,87049COST EXECUCIÓ MATERIAL

€26,15m2 Subministre i col.locació gespa artificial tipus ACTISPORT -PRESTIGE - EVOLUCION XM 60mm, o similar, productepatentant d'última generació. Fil de polietilè Monofilament depèl recte, bicolor i amb sistema nervat central còncava quefacilita l'estabilitat i la recuperació vertical demostrable del fil,homologat FIFA 2*. Resistent als U.V, aportació de fibra de11.000 Dtex - 120/240 microns. Longitud de fibra 60mm,texturitzada sobre doble suport primari de polipropilètermoestable reforçat, amb forats de drenatge de 4mm cada10x10cm. Pes total de la gespa 2.344 gr/m2 aprox. Total depuntades de 8,190 m2 (+/- 10%) aprox. Llastrat amb sorrasílice i cautxú en una proporció de 18 kg/m2 de sorra desílice rentada i assecada (granulometria arrodonida i de 0,5 -1,2) per 14 kg/m2 de cautxú (granulometria 0,5 - 1,8). Incloup.p. de marcatge de línies de joc de Futbol-11, amb elmateix material de color blanc de 10cm d'ample, i de colorgroc per el joc de Futbol-7, complint amb la reglamentacióde la R.F.E.F., amb les juntes encolades amb cola depoliuretà.

F9PG80SF Rend.: 1,511P- 37

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

2,77565/R 23,300000,180A0127000 =xOficial 1a col·locadorh

1,23177/R 20,680000,090A0137000 =xAjudant col·locadorh

Subtotal... 4,00742 4,00742Materials:

22,0815021,030001,050B9PG800F =xGespa artificial última generacióm2

Subtotal... 22,08150 22,08150

0,060111,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 26,14903

0,00%DESPESES INDIRECTES

26,14903COST EXECUCIÓ MATERIAL

€3,13m Tall de paviments de qualssevol tipus amb disc de diamantF9Z1U010 Rend.: 1,000P- 38

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

2,01500/R 20,150000,100A0150000 =xManobre especialistah

Subtotal... 2,01500 2,01500Maquinària:

1,06100/R 10,610000,100C170H000 =xMàquina tallajuntsh

Subtotal... 1,06100 1,06100

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

JUSTIFICACIÓ DE PREUS Pàg.: 22Data: 31/05/13

PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

0,050382,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 3,12638

0,00%DESPESES INDIRECTES

3,12638COST EXECUCIÓ MATERIAL

€3,63m2 Armadura per lloses de formigó AP500 SD amb mallaelectrosoldada de barres corrugades d'acer ME 15x15 cmD:6-6 mm 6x2,2 m B500SD UNE-EN 10080

F9Z4MA16 Rend.: 1,000P- 39

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

0,51260/R 23,300000,022A0124000 =xOficial 1a ferrallistah

0,45496/R 20,680000,022A0134000 =xAjudant ferrallistah

Subtotal... 0,96756 0,96756Materials:

0,020061,090000,0184B0A14200 =xFilferro recuit de diàmetre 1,3 mmkg

2,628002,190001,200B0B34234 =xMalla electrosoldada de barres corrugades d'acer ME 15x15cm D:6-6 mm 6x2,2 m B500SD UNE-EN 10080

m2

Subtotal... 2,64806 2,64806

0,014511,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 3,63013

0,00%DESPESES INDIRECTES

3,63013COST EXECUCIÓ MATERIAL

€71,25m Canal de formigó polímer sense pendent, d'amplària interior200 mm i de 240 a 300 mm d'alçària, sense perfil lateral,amb reixa d'acer galvanitzat nervada classe A15, segonsnorma UNE-EN 1433, fixada amb tanca a la canal,col·locada sobre base de formigó amb solera de 100 mm degruix i parets de 100 mm de gruix

FD5H1AC3 Rend.: 1,603P- 40

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

4,36057/R 23,300000,300A012N000 =xOficial 1a d'obra públicah

5,46569/R 19,470000,450A0140000 =xManobreh

Subtotal... 9,82626 9,82626Materials:

6,3118057,380000,110B064300C =xFormigó HM-20/P/20/I de consistència plàstica, grandàriamàxima del granulat 20 mm, amb >= 200 kg/m3 de ciment,apte per a classe d'exposició I

m3

54,9675052,350001,050BD5H1AC3 =xCanal de formigó polímer sense pendent, d'amplària interior200 mm i 240 a 300 mm d'alçària, sense perfil lateral, ambreixa d'acer galvanitzat nervada classe A15 segons normaUNE-EN 1433, fixada amb tanca a la canal

m

Subtotal... 61,27930 61,27930

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

JUSTIFICACIÓ DE PREUS Pàg.: 23Data: 31/05/13

PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

0,147391,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 71,25295

0,00%DESPESES INDIRECTES

71,25295COST EXECUCIÓ MATERIAL

€156,90u Pericó sorrenc de formigó polímer, col.locat a la canaleta derecollida d'aigües pluvials. Inclou reixeta galvanitzada i cistellextraible. Iclou tub de OVC de 110 mm per a posteriorconnexió sifònica amb la xarxa de sanejament, totalmentcol.locada i en funcionament, recolzada al pericó, col.locatsobre base de formigó amb solera de 150 mm degruix iparets de 150 mm de gruix.

FD5P6685BT0T Rend.: 0,577P- 41

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

12,51820/R 23,300000,310A012N000 =xOficial 1a d'obra públicah

15,52201/R 19,470000,460A0140000 =xManobreh

Subtotal... 28,04021 28,04021Materials:

2,7771957,380000,0484B064300C =xFormigó HM-20/P/20/I de consistència plàstica, grandàriamàxima del granulat 20 mm, amb >= 200 kg/m3 de ciment,apte per a classe d'exposició I

m3

125,66000125,660001,000BD5P6685BT0T =xPericó sorrenc de formigó polímeru

Subtotal... 128,43719 128,43719

0,420601,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 156,89800

0,00%DESPESES INDIRECTES

156,89800COST EXECUCIÓ MATERIAL

€8,96m Tub de PVC de 200 mm de diàmetre nominal de formacióhelicoïdal amb perfil rígid nervat exteriorment, autoportant,unió elàstica amb massilla adhesiva de poliuretà i col·locat alfons de la rasa

FD7F4375 Rend.: 1,000P- 42

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

0,39732/R 24,080000,0165A012M000 =xOficial 1a muntadorh

0,32126/R 19,470000,0165A0140000 =xManobreh

Subtotal... 0,71858 0,71858Materials:

8,230008,230001,000BD7F4370 =xTub de PVC de 200 mm de diàmetre nominal de formacióhelicoïdal amb perfil rígid nervat exteriorment, autoportantamb unió elàstica amb massilla adhesiva de poliuretà

m

Subtotal... 8,23000 8,23000

0,010781,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 8,95936

0,00%DESPESES INDIRECTES

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

JUSTIFICACIÓ DE PREUS Pàg.: 24Data: 31/05/13

PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

8,95936COST EXECUCIÓ MATERIAL

€10,35m Tub de PVC de 250 mm de diàmetre nominal de formacióhelicoïdal amb perfil rígid nervat exteriorment, autoportant,unió elàstica amb massilla adhesiva de poliuretà i col·locat alfons de la rasa

FD7F6375 Rend.: 1,000P- 43

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

0,39732/R 24,080000,0165A012M000 =xOficial 1a muntadorh

0,32126/R 19,470000,0165A0140000 =xManobreh

Subtotal... 0,71858 0,71858Materials:

9,620009,620001,000BD7F6370 =xTub de PVC de 250 mm de diàmetre nominal de formacióhelicoïdal amb perfil rígid nervat exteriorment, autoportantamb unió elàstica amb massilla adhesiva de poliuretà

m

Subtotal... 9,62000 9,62000

0,010781,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 10,34936

0,00%DESPESES INDIRECTES

10,34936COST EXECUCIÓ MATERIAL

€12,37m Tub de PVC de 300 mm de diàmetre nominal de formacióhelicoïdal amb perfil rígid nervat exteriorment, autoportant,unió elàstica amb massilla adhesiva de poliuretà i col·locat alfons de la rasa

FD7F7375 Rend.: 1,000P- 44

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

0,42381/R 24,080000,0176A012M000 =xOficial 1a muntadorh

0,34267/R 19,470000,0176A0140000 =xManobreh

Subtotal... 0,76648 0,76648Materials:

11,5900011,590001,000BD7F7370 =xTub de PVC de 300 mm de diàmetre nominal de formacióhelicoïdal amb perfil rígid nervat exteriorment, autoportantamb unió elàstica amb massilla adhesiva de poliuretà

m

Subtotal... 11,59000 11,59000

0,011501,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 12,36798

0,00%DESPESES INDIRECTES

12,36798COST EXECUCIÓ MATERIAL

€20,88m Tub de PVC de 400 mm de diàmetre nominal de formacióhelicoïdal amb perfil rígid nervat exteriorment, autoportant,unió elàstica amb massilla adhesiva de poliuretà i col·locat alfons de la rasa

FD7FA375 Rend.: 1,000P- 45

Unitats Preu Parcial Import€

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

JUSTIFICACIÓ DE PREUS Pàg.: 25Data: 31/05/13

PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREUMà d'obra:

0,47678/R 24,080000,0198A012M000 =xOficial 1a muntadorh

0,38551/R 19,470000,0198A0140000 =xManobreh

Subtotal... 0,86229 0,86229Materials:

20,0000020,000001,000BD7FA370 =xTub de PVC de 400 mm de diàmetre nominal de formacióhelicoïdal amb perfil rígid nervat exteriorment, autoportantamb unió elàstica amb massilla adhesiva de poliuretà

m

Subtotal... 20,00000 20,00000

0,012931,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 20,87522

0,00%DESPESES INDIRECTES

20,87522COST EXECUCIÓ MATERIAL

€103,45u Pericó de registre de formigó prefabricat de 60x60x100 cm,per a instal·lacions de serveis, col·locat sobre solera deformigó HM-20/B/40/I de 15 cm de gruix i reblert lateral ambterra de la mateixa excavació

FDK262G7 Rend.: 1,000P- 46

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

12,81500/R 23,300000,550A012N000 =xOficial 1a d'obra públicah

21,41700/R 19,470001,100A0140000 =xManobreh

Subtotal... 34,23200 34,23200Maquinària:

17,84800/R 44,620000,400C1503000 =xCamió gruah

Subtotal... 17,84800 17,84800Materials:

5,6377455,930000,1008B064500B =xFormigó HM-20/B/40/I de consistència tova, grandàriamàxima del granulat 40 mm, amb >= 200 kg/m3 de ciment,apte per a classe d'exposició I

m3

45,2200045,220001,000BDK214F5 =xPericó de registre de formigó prefabricat de 60x60x100 cm,per a instal·lacions de serveis

u

Subtotal... 50,85774 50,85774

0,513481,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 103,45122

0,00%DESPESES INDIRECTES

103,45122COST EXECUCIÓ MATERIAL

€82,92u Pericó de registre de fàbrica de maó de 45x45x50 cm, per avalvuleria de canons de reg, amb parets de 15 cm de gruixde maó calat de 290x140x100 mm, arrebossada i lliscadainteriorment amb morter mixt amb una proporció en volum1:2:10, sobre solera de maó calat de 10 cm de gruix i reblertlateral amb terra de la mateixa excavació

FDK282C9 Rend.: 1,000P- 47

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

JUSTIFICACIÓ DE PREUS Pàg.: 26Data: 31/05/13

PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREU46,60000/R 23,300002,000A0122000 =xOficial 1a paletah

19,47000/R 19,470001,000A0140000 =xManobreh

Subtotal... 66,07000 66,07000Materials:

0,001251,250000,001B0111000 =xAiguam3

0,33056103,300000,0032B0512401 =xCiment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 R segonsUNE-EN 197-1, en sacs

t

10,079060,2100047,9955B0F1K2A1 =xMaó calat R-25, de 290x140x100 mm, per a revestir,categoria I, HD, segons la norma UNE-EN 771-1

u

5,44882110,300030,0494D070A4D1 =xMorter mixt de ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L,calç i sorra de pedra granítica amb 200 kg/m3 de ciment,amb una proporció en volum 1:2:10 i 2,5 N/mm2 deresistència a compressió, elaborat a l'obra amb formigonerade 165 l.Criteri d'amidament: m3 de volum necessari elaborat al'obra.

m3

Subtotal... 15,85969 15,85969

0,991051,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 82,92074

0,00%DESPESES INDIRECTES

82,92074COST EXECUCIÓ MATERIAL

€30,43u Bastiment i tapa per a pericó de serveis, de fosa grisa de420x420x40 mm i de 25 kg de pes, col·locat amb morter

FDKZ3154 Rend.: 1,000P- 48

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

8,15500/R 23,300000,350A012N000 =xOficial 1a d'obra públicah

6,81450/R 19,470000,350A0140000 =xManobreh

Subtotal... 14,96950 14,96950Materials:

0,1399033,310000,0042B0710150 =xMorter per a ram de paleta, classe M 5 (5 N/mm2), en sacs,de designació (G) segons norma UNE-EN 998-2

t

15,1000015,100001,000BDKZ3150 =xBastiment i tapa per a pericó de serveis de fosa grisa de420x420x40 mm i de 25 kg de pes

u

Subtotal... 15,23990 15,23990

0,224541,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 30,43394

0,00%DESPESES INDIRECTES

30,43394COST EXECUCIÓ MATERIAL

€63,65u Bastiment i tapa quadrada de fosa dúctil, per a pericó deserveis, recolzada, pas lliure de 535x535 mm i classe B125segons norma UNE-EN 124, col·locat amb morter . Article:ref. HPHPUE de la serie Pastes d'unió de HISPALAM

FDKZJGB4FA36 Rend.: 1,000P- 49

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

JUSTIFICACIÓ DE PREUS Pàg.: 27Data: 31/05/13

PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREU9,32000/R 23,300000,400A012N000 =xOficial 1a d'obra públicah

7,78800/R 19,470000,400A0140000 =xManobreh

Subtotal... 17,10800 17,10800Materials:

0,84800160,000000,0053B0710150FA36 =xPasta d'unió amb base ciment per a la col.locació entancaments o zonas humides de maons de gran format, ref.HPHPUE de la serie Pastes d'unió de HISPALAM

t

45,4400045,440001,000BDKZJGB0 =xBastiment rectangular i tapa quadrada de fosa dúctil per apericó de serveis, recolzada, pas lliure de 535x535 mm iclasse B125 segons norma UNE-EN 124

u

Subtotal... 46,28800 46,28800

0,256621,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 63,65262

0,00%DESPESES INDIRECTES

63,65262COST EXECUCIÓ MATERIAL

€1.062,79u Armari metàl.lic amb xapa d'acer inoxidable de 2 mm, tancade triple anclatge amb grau de protecció IP-44. IK-10, modelARELSA o similar, per incloure programador de reg.

FHGAU010 Rend.: 4,547P- 50

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

21,18320/R 24,080004,000A012H000 =xOficial 1a electricistah

18,16582/R 20,650004,000A013H000 =xAjudant electricistah

Subtotal... 39,34902 39,34902Materials:

894,46000894,460001,000BHGAU010 =xArmari metàl.lic per incloure programador de reg.u

94,1600094,160001,000BHGWU001 =xPetit material auxiliar de connexió i muntatge per a armarisde protecció i control d'enllumenat públic

u

33,8348684,587150,400D060Q021 =xFormigó de 225 kg/m3, amb una proporció en volum 1:3:6,amb ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 R igranulat de pedra calcària de grandària màxima 20 mm,elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l.Criteri d'amidament: m3 de volum necessari elaborat al'obra.

m3

Subtotal... 1.022,45486 1.022,45486

0,983732,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 1.062,78761

0,00%DESPESES INDIRECTES

1.062,78761COST EXECUCIÓ MATERIAL

€140,63u Subministrament i col.locació de rotector de canó de regfabricat amb polietilé de color verd

FJS1X002 Rend.: 1,000P- 51

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

JUSTIFICACIÓ DE PREUS Pàg.: 28Data: 31/05/13

PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

€1.105,95u Canó per a reg, totalment metàl.lic model NELSON modeloSR100, 24º pressa 2 ´´ HBSP, de Regaber o equivalent.Inclou tobera amb rosca femella de 2´´, trajectoria de 24º,alcanç de 30 a 58 m. Per a reg sectorial de 40 a 360º ambrotació lenta. Inclou bàcul de 2 m per muntatge elevat. Ambbase de formigó de 40x40x40cm. Inclou tobera de 23 mm,per alcanç de 45 m a 8 bars de pressió amb un cabal de57,2 m3/h. Totalment instal.lat.

FJS21011 Rend.: 1,000P- 52

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

12,04000/R 24,080000,500A012M000 =xOficial 1a muntadorh

10,34000/R 20,680000,500A013M000 =xAjudant muntadorh

Subtotal... 22,38000 22,38000Materials:

1.083,230001.083,230001,000BJS21010 =xCanó per a reg, totalment metàl.lic model NELSON modeloSR100

u

Subtotal... 1.083,23000 1.083,23000

0,335701,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 1.105,94570

0,00%DESPESES INDIRECTES

1.105,94570COST EXECUCIÓ MATERIAL

€56,92u Electrovàlvula 1´´ 24 CAV de nylon reforçat i diafragma deEPDM cabal de operació entre 0,025 i 7 m3/h, pressió detreball 0,2-10 bar, pressió màxima 12 bar, opera amb aiguade baixa qualitat orifici de pas de comandament 2mm treballentre temperatures de 0-66 ºC. Tres víes de control hidràulicamb desguas intern i selector manual (closed-auto-manual).Amb filtre d'anelles 120 mesh per instal.lar en pericó.Instal.lada i provada.

FJSB2221 Rend.: 1,000P- 53

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

18,06000/R 24,080000,750A012M000 =xOficial 1a muntadorh

Subtotal... 18,06000 18,06000Materials:

35,2500035,250001,000BJSB2220 =xElectrovàlvula per a instal·lacio de reg, d'1´´ de diàmetre, dematerial plàstic, amb solenoide de 24V, per a una pressiómàxima de 16 bar i amb regulador de cabal

u

3,340003,340001,000BJSWE100 =xElectrovàlvula 1´´ 24 CAV de nylon reforçat i diafragma deEPDM

u

Subtotal... 38,59000 38,59000

0,270901,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 56,92090

0,00%DESPESES INDIRECTES

56,92090COST EXECUCIÓ MATERIAL

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

JUSTIFICACIÓ DE PREUS Pàg.: 29Data: 31/05/13

PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

€183,54u Valvuleria per a canó de reg a instal.lar en pericó soterrat,consistent en: 1 Vàlvula hidràulica GAL de 3´´ de roscafemella, de ferro PN16 model GAL 3´´ ROSCA S/V3V deRegaber o equivalent, i 1 valvula de comporta de 3´´, enfundició ductil GGG50, amb tancament elàstic per comportarecoberta de EPDM, i revestiment de pintura epoxi.Totalment instal.lada.

FJSBB521HB96 Rend.: 1,000P- 54

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

36,12000/R 24,080001,500A012M000 =xOficial 1a muntadorh

Subtotal... 36,12000 36,12000Materials:

146,88000146,880001,000BJSBB520HB9Q =xValvuleria per a canó de reg a instal.lar en pericó soterratu

Subtotal... 146,88000 146,88000

0,541801,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 183,54180

0,00%DESPESES INDIRECTES

183,54180COST EXECUCIÓ MATERIAL

€183,54u Vàlvula ventosa de triple efecte amb disseny dinàmic peralta velocitat de descarrega d'aire, inclos en fluxe d'aigua apressió. Segellat per garantir tancament hermetic. ModelD-040-G Minibarak de Regaber o equivalent. Totalmentinstal.lada en pericó.

FJSBB521HB9Q Rend.: 1,000P- 55

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

36,12000/R 24,080001,500A012M000 =xOficial 1a muntadorh

Subtotal... 36,12000 36,12000Materials:

146,88000146,880001,000BJSBB520HB9Q =xValvuleria per a canó de reg a instal.lar en pericó soterratu

Subtotal... 146,88000 146,88000

0,541801,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 183,54180

0,00%DESPESES INDIRECTES

183,54180COST EXECUCIÓ MATERIAL

€5.490,23u Capçal de filtració format per a 4 filtres automàtics ARKALSKS 2 polzades de neteja automàtica, anelles de 130micres, col.lectors d'entrada i sortida de 4 polzades, vàlvulesde contrarentat Flushgal 2 polzades, programador de rentatREG-8, col.lectors de drenatge i aigua de rentat, solenoide,suports, manómetre, filtra de pressa, presostat diferencial iaccessoris. Inclou pericó. Totalment instal.lat i provat.

FJSDC10G Rend.: 1,000P- 56

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

JUSTIFICACIÓ DE PREUS Pàg.: 30Data: 31/05/13

PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

€112,45u Tala controlada directa d'arbre < 6 m d'alçària, arrencant lasoca, aplec de la brossa generada i càrrega sobre camiógrua amb pinça, i transport de la mateixa a planta decompostatge (no mes lluny de 20 km)

K21R1165 Rend.: 1,025P- 57

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

6,82595/R 26,910000,260A012P000 =xOficial 1a jardinerh

6,05990/R 23,890000,260A013P000 =xAjudant jardinerh

Subtotal... 12,88585 12,88585Maquinària:

33,51941/R 44,620000,770C1503000 =xCamió gruah

33,35854/R 45,590000,750CR11B700 =xTractor de 73,5 kW (100 CV) de potència, amb braçdesbrossador

h

0,78888/R 3,110000,260CRE23000 =xMotoserrah

Subtotal... 67,66683 67,66683Materials:

4,5000045,000000,100B2RA9SB0 =xDeposició controlada a planta de compostage de residusvegetals nets no especials amb una densitat 0,5 t/m3,procedents de poda o sega, amb codi 200201 segons laLlista Europea de Residus (ORDEN MAM/304/2002)

t

27,2000085,000000,320B2RA9TD0 =xDeposició controlada a planta de compostage de residus detroncs i soques no especials amb una densitat 0,9 t/m3,procedents de poda o sega, amb codi 200201 segons laLlista Europea de Residus (ORDEN MAM/304/2002)

t

Subtotal... 31,70000 31,70000

0,193291,50%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 112,44597

0,00%DESPESES INDIRECTES

112,44597COST EXECUCIÓ MATERIAL

€989,14pa Partida alçada d'abonament íntegre en concepte d'ajuts delram de paleta a les instal.lacions del sistema de reg

PPAUX001 Rend.: 1,000P- 58

€4.185,65PA Partida alçada a justificar en concepte de SEGURETAT ISALUT d'acord amb ESS

PPAUXXX1 Rend.: 1,000P- 59

€1.548,77PA Control de qualitat realitzat per laboratori d'assaig qualificatconsistent en la comprovació in situ de les propietats delpaviment de gespa artificial, per al compliment de l'establerta l'informe UNE 41958 IN

PPAUXXX3 Rend.: 1,000P- 60

€1.652,85PA Partida a justificar. Control de qualitat realitzat per laboratorid'assaig qualificat consistent en la comprovació in situ de lespropietats dels paviments

PPAUXXX4 Rend.: 1,000P- 61

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

JUSTIFICACIÓ DE PREUS Pàg.: 31Data: 31/05/13

PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

€4.083,22u Formació de caseta de mides 2,50x1,50x2,20 mambfonamentació correguda de formigó armatHA-25/20/B/IIa, solera de formigó de 12 cm de gruix, paretde bloc prefabricat amb cara vista, coberta panell sandwitch.Porta d'accés. Inclou gestió de runes.

X0000001 Rend.: 1,000P- 62

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

Pàg.:QUADRE DE PREUS NÚMERO 1 1Data: 31/05/13

NÚMERO CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

€72,63u41631A71 Cala d'inspecció en paviment camp actual, amb excavació de terres amb mitjans manuals imecànics i càrrega manual de runa sobre contenidor

P- 1

(SETANTA-DOS EUROS AMB SEIXANTA-TRES CENTIMS)

€74,68m3E31522G1 Formigó per a rases i pous de fonaments, HA-25/P/20/IIa, de consistència plàstica i grandàriamàxima del granulat 20 mm, abocat des de camió

P- 2

(SETANTA-QUATRE EUROS AMB SEIXANTA-VUIT CENTIMS)

€83,15m3E3C515H3 Formigó per a lloses de fonaments, HA-25/B/20/IIa, de consistència tova i grandària màxima delgranulat 20 mm, abocat amb cubilot

P- 3

(VUITANTA-TRES EUROS AMB QUINZE CENTIMS)

€11,29m2E3CBMAJJ Armadura per a lloses AP500 SD amb malla electrosoldada de barres corrugades d'acer ME15x15 cm D:12-12 mm 6x2,2 m B500SD UNE-EN 10080

P- 4

(ONZE EUROS AMB VINT-I-NOU CENTIMS)

€26,61m2E3CDD100 Encofrat amb tauler de fusta per a lloses de fonamentsP- 5(VINT-I-SIS EUROS AMB SEIXANTA-UN CENTIMS)

€21,86mEFB1A425 Tub de polietilè de designació PE 100, de 75 mm de diàmetre nominal, de 10 bar de pressiónominal, sèrie SDR 17, UNE-EN 12201-2, soldat, amb grau de dificultat mitjà, utilitzant accessorisde plàstic i col·locat al fons de la rasa

P- 6

(VINT-I-UN EUROS AMB VUITANTA-SIS CENTIMS)

€31,98mEFB1E425 Tub de polietilè de designació PE 100, de 110 mm de diàmetre nominal, de 10 bar de pressiónominal, sèrie SDR 17, UNE-EN 12201-2, soldat, amb grau de dificultat mitjà, utilitzant accessorisde plàstic i col·locat al fons de la rasa

P- 7

(TRENTA-UN EUROS AMB NORANTA-VUIT CENTIMS)

€1,93mEG22RE1K Tub corbable corrugat de PVC, de 65 mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de laflama, resistència a l'impacte de 6 J, resistència a compressió de 250 N, muntat com a canalitzaciósoterrada

P- 8

(UN EUROS AMB NORANTA-TRES CENTIMS)

€1,59mEG319324 Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada, amb designació RV-K, tripolar, desecció 3 x 1,5 mm2, amb coberta del cable de PVC, col·locat en tub

P- 9

(UN EUROS AMB CINQUANTA-NOU CENTIMS)

€8.151,76uEJ7129J5 Suministre i instal.lació de dipòsit prefabricat de formigó armat, model TEHORSA o similar, decapacitat 45 m3, amb registre, tapa de registre, passamurs d'entrada i sobreixidor. Inclou transport,imprimació i segellat perimetral de la junta amb dos ponts d'unió.

P- 10

(VUIT MIL CENT CINQUANTA-UN EUROS AMB SETANTA-SIS CENTIMS)

€34,52uEN317324DZRC Vàlvula de bola manual amb rosca, de dues peces amb pas total, de bronze ref. R259X008 de laserie Vàlvules d'esfera de GIACOMINI , de diàmetre nominal 1´´1/4, de 10 bar de PN i preu alt,muntada en pericó de canalització soterrada

P- 11

(TRENTA-QUATRE EUROS AMB CINQUANTA-DOS CENTIMS)

€245,64uEN3A2324 Sistema de boies per omplenat automàtic de nivell de dipòsit per a reg. Permet mantenir un nivellmínim de cabal continuat. Inclou boies, vàlvula de tall de 3´´ i petit material de muntatge. Totalmentinstal.lat i en funcionament.

P- 12

(DOS-CENTS QUARANTA-CINC EUROS AMB SEIXANTA-QUATRE CENTIMS)

€565,04uENOU0504 Programador modular SI-RR, de 6 estacions que pot ser ampliat fins a 12 estacions, tripleprograma, retard entre estacions programable: 0-99 segons per programa, transformador intern.Totalment instal.lat a l'interior de la caseta, inclós connexions d'electricitat i aigua

P- 13

(CINC-CENTS SEIXANTA-CINC EUROS AMB QUATRE CENTIMS)

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

Pàg.:QUADRE DE PREUS NÚMERO 1 2Data: 31/05/13

NÚMERO CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

€10.160,40uENX246B5 Subministrament i muntatge de grup de pressió per a reg, compacte segons DIN 1988, composatde: 2 bombes centrifugues multietapes verticals de la serie MVIE 5204, amb carcasa, camisa,rodets i difusors en AISI304, per aigua neta, temperatura màxima de 70ºC, per un cabal perbomba de 50 m3/h amb una columna de 80 m. Potencia elèctrica 18,5 kw a 2970 rpm. ambprotecció IP-54. Inclos muntatge en bancada antivibratoria. Inclou quadre de protecció i maniobraelèctrica amb variadors de frequència integrats. Connectat a la xarxa de servei i a la xarxaelèctrica. Totalment instal.lat. Model Wilo Confort Vario COR-2 MVIE 5204/VR o equivalent.

P- 14

(DEU MIL CENT SEIXANTA EUROS AMB QUARANTA CENTIMS)

€5.641,10uENX246B8 Subministrament i muntatge d'equip de tractament d'aigües de reg amb control i regulació de pH iclor residual amb sistema de filtració en circuit de recirculació, composat per: 1 equip electrònicCilit PCR pH-CI DW de lectura continua digital de valor de clor i pH, 1 electrode de mesura de clor,1 electrode de pH, 1 contenidor DUNA amb cartutxo filtrant, 2 bombes dosificadores Cilit DP 2.10INEX, per un cabal màxim de 2 l/h, 2 dipòsits de 100 l CILIT LB 128 INEX, 2 sondes de nivellmínim LB 128 INEX, 1 bomba de recirculació CILIT M-80 TRI per un cabal de 10 m3/h i 10 m.c.a. iun filtre CILIT PATENT SUPER_MANUAL 10 M, per un cabal nominal de 10 m3/h. Inclou petitmaterial i canonades per la recirculació. Totalment instal.lat i connexionat elèctricament.

P- 15

(CINC MIL SIS-CENTS QUARANTA-UN EUROS AMB DEU CENTIMS)

€936,71uEQZ1X001 Subministre i col.locació d'un joc de porteries fixes per futbol 11 tipus MONDO PF001 o equivalent,amb arquets travessers, mides interiors 7,32 m x 2,44 m, fabricades amb alumini extrusionat desecció circular nervada de 120 mm de diàmetre, dotada a la part de darrera de doble canal per lafixació dels arquets i ganxos per les xarxes, incloent xarxes de nylon 100x100 i 4 mm de gruix.

P- 16

(NOU-CENTS TRENTA-SIS EUROS AMB SETANTA-UN CENTIMS)

€85,52uEQZ1X004 Subministre i col.locació d'un joc d'anclatges per a porteries fixes per futbol 11 (el joc inclou 2unitats d'anclatge), d'una profunditat de 50 cm, fabricat amb PVC tancat per un dels seus extrems iamb tapa també de PVC. Col.locat amb falques per eliminar holgures i garantir la verticalitat.

P- 17

(VUITANTA-CINC EUROS AMB CINQUANTA-DOS CENTIMS)

€103,39uEQZ1X005 Subministre i col.locació d'un joc de banderins (un joc inclou 4 unitats) de corner abatibles, tipusMONDO PF610 o equivalent.

P- 18

(CENT TRES EUROS AMB TRENTA-NOU CENTIMS)

€108,90uEQZ1X006 Subministre i col.locació d'anclatge per a postes de protecció de fons, compost per un tub d'acerde secció quadrada de 90 mm i llargada variable, tancat per l'extrem inferior. Subministrat ambuna capa de protecció a l'esmalt. Col.locat amb falques per eliminar holgures i garantir laverticalitat.

P- 19

(CENT VUIT EUROS AMB NORANTA CENTIMS)

€1,83m2EQZ1X007 Subministre i col.locació de xarxa per a protecció de fons de camp de futbol de nylon de 4 mm degruix i trama de 100x100, col.locada sobre postes existents, inclou cable per tensar, mosquetons itot el material necessari per a la seva col.locació.

P- 20

(UN EUROS AMB VUITANTA-TRES CENTIMS)

€184,34m2EQZ1X008 Subministre i col.locació de poste metàl.lic de 6 m d'alçada per a protecció de fons a base de perfild'acer de secció rectangular de 120x120x6 mm, pintat i fixat al terra mitjançant anclatges ambespàrrecs roscats, inclou placa de suport de 200x200x10 mm i 4/D 16x300 mm amb tres aros de20 mm de diàmetre interior soldats per la subjecció de xarxes de nylon i teles metàl.liques, acabatamb una mà d'imprimació alcídica i dos d'acabat amb esmalt sintètic.

P- 21

(CENT VUITANTA-QUATRE EUROS AMB TRENTA-QUATRE CENTIMS)

€16,65mF21B3001 Desmuntatge de barana metàl·lica, amb mitjans mecànics i càrrega sobre camióP- 22(SETZE EUROS AMB SEIXANTA-CINC CENTIMS)

€181,60uF21H1C41 Desmuntatge de llumenera, columna exterior, accessoris i elements de subjecció, de < 12 md'alçària, com a màxim, enderroc de fonament de formigó a mà i amb compressor, aplec per aposterior aprofitament i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor

P- 23

(CENT VUITANTA-UN EUROS AMB SEIXANTA CENTIMS)

€88,58uF21QBB01 Retirada de porterires futbol 11, enderroc de daus de formigó, i càrrega manual i mecànica del'equipament i la runa sobre camió o contenidor

P- 24

(VUITANTA-VUIT EUROS AMB CINQUANTA-VUIT CENTIMS)

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

Pàg.:QUADRE DE PREUS NÚMERO 1 3Data: 31/05/13

NÚMERO CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

€75,93uF21QBB02 Retirada de porterires futbol 7, enderroc de daus de formigó, i càrrega manual i mecànica del'equipament i la runa sobre camió o contenidor

P- 25

(SETANTA-CINC EUROS AMB NORANTA-TRES CENTIMS)

€54,72uF21QBB03 Desplaçament marcador electrònicP- 26(CINQUANTA-QUATRE EUROS AMB SETANTA-DOS CENTIMS)

€9,13m3F2225123 Excavació de rasa de fins a 1 m d'amplària i fins a 2 m de fondària, en terreny compacte, ambretroexcavadora i càrrega mecànica del material excavat

P- 27

(NOU EUROS AMB TRETZE CENTIMS)

€11,07m3F222H422 Excavació de pou aïllat de fins a 2 m de fondària, en terreny compacte, amb mitjans mecànics icàrrega mecànica del material excavat

P- 28

(ONZE EUROS AMB SET CENTIMS)

€1,18m2F227R00F Repàs i piconatge d'esplanada, amb compactació del 95% PMP- 29(UN EUROS AMB DIVUIT CENTIMS)

€11,93m3F228AB0F Rebliment i piconatge de rasa d'amplària més de 0,6 i fins a 1,5 m, amb material seleccionat de lapròpia excavació, en tongades de gruix de fins a 25 cm, utilitzant picó vibrant, amb compactaciódel 95 % PM

P- 30

(ONZE EUROS AMB NORANTA-TRES CENTIMS)

€1,32m3F2412063 Transport de terres, amb camió de 12 t i temps d'espera per a la càrrega amb mitjans mecànics,amb un recorregut de fins a 1 km

P- 31

(UN EUROS AMB TRENTA-DOS CENTIMS)

€41,42m3F9231J10 Subbase de grava de pedrera de pedra granítica, grandària màxima de 50 a 70 mm, amb estesa ipiconatge del material

P- 32

(QUARANTA-UN EUROS AMB QUARANTA-DOS CENTIMS)

€14,02m2F9G8CTA0 Paviment de formigó amb additiu, per a paviment continu, de 15 cm de gruix, escampat des decamió, amb acabat texturat i compactació amb martell vibrant

P- 33

(CATORZE EUROS AMB DOS CENTIMS)

€52,25tF9H11H31 Paviment de mescla bituminosa contínua en calent de composició semidensa S-12, amb betumasfàltic de penetració, de granulometria semidensa i granulat granític, estesa i compactada al 98%de l'assaig marshall(GRUIX 3 CM)

P- 34

(CINQUANTA-DOS EUROS AMB VINT-I-CINC CENTIMS)

€53,12tF9H11J31 Paviment de mescla bituminosa contínua en calent de composició grossa G-20, amb betumasfàltic de penetració, de granulometria grossa per a capa base i granulat granític, estesa icompactada al 98% de l'assaig marshall.(4 CM GRUIX)

P- 35

(CINQUANTA-TRES EUROS AMB DOTZE CENTIMS)

€0,87m2F9J12P70 Reg d'imprimació amb emulsió bituminosa catiònica tipus C60BF6 IMP(ECL-1), amb dotació 1,5kg/m2

P- 36

(ZERO EUROS AMB VUITANTA-SET CENTIMS)

€26,15m2F9PG80SF Subministre i col.locació gespa artificial tipus ACTISPORT - PRESTIGE - EVOLUCION XM 60mm,o similar, producte patentant d'última generació. Fil de polietilè Monofilament de pèl recte, bicolor iamb sistema nervat central còncava que facilita l'estabilitat i la recuperació vertical demostrable delfil, homologat FIFA 2*. Resistent als U.V, aportació de fibra de 11.000 Dtex - 120/240 microns.Longitud de fibra 60mm, texturitzada sobre doble suport primari de polipropilè termoestablereforçat, amb forats de drenatge de 4mm cada 10x10cm. Pes total de la gespa 2.344 gr/m2 aprox.Total de puntades de 8,190 m2 (+/- 10%) aprox. Llastrat amb sorra sílice i cautxú en una proporcióde 18 kg/m2 de sorra de sílice rentada i assecada (granulometria arrodonida i de 0,5 - 1,2) per 14kg/m2 de cautxú (granulometria 0,5 - 1,8). Inclou p.p. de marcatge de línies de joc de Futbol-11,amb el mateix material de color blanc de 10cm d'ample, i de color groc per el joc de Futbol-7,complint amb la reglamentació de la R.F.E.F., amb les juntes encolades amb cola de poliuretà.

P- 37

(VINT-I-SIS EUROS AMB QUINZE CENTIMS)

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

Pàg.:QUADRE DE PREUS NÚMERO 1 4Data: 31/05/13

NÚMERO CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

€3,13mF9Z1U010 Tall de paviments de qualssevol tipus amb disc de diamantP- 38(TRES EUROS AMB TRETZE CENTIMS)

€3,63m2F9Z4MA16 Armadura per lloses de formigó AP500 SD amb malla electrosoldada de barres corrugades d'acerME 15x15 cm D:6-6 mm 6x2,2 m B500SD UNE-EN 10080

P- 39

(TRES EUROS AMB SEIXANTA-TRES CENTIMS)

€71,25mFD5H1AC3 Canal de formigó polímer sense pendent, d'amplària interior 200 mm i de 240 a 300 mm d'alçària,sense perfil lateral, amb reixa d'acer galvanitzat nervada classe A15, segons norma UNE-EN1433, fixada amb tanca a la canal, col·locada sobre base de formigó amb solera de 100 mm degruix i parets de 100 mm de gruix

P- 40

(SETANTA-UN EUROS AMB VINT-I-CINC CENTIMS)

€156,90uFD5P6685BT0T Pericó sorrenc de formigó polímer, col.locat a la canaleta de recollida d'aigües pluvials. Incloureixeta galvanitzada i cistell extraible. Iclou tub de OVC de 110 mm per a posterior connexiósifònica amb la xarxa de sanejament, totalment col.locada i en funcionament, recolzada al pericó,col.locat sobre base de formigó amb solera de 150 mm degruix i parets de 150 mm de gruix.

P- 41

(CENT CINQUANTA-SIS EUROS AMB NORANTA CENTIMS)

€8,96mFD7F4375 Tub de PVC de 200 mm de diàmetre nominal de formació helicoïdal amb perfil rígid nervatexteriorment, autoportant, unió elàstica amb massilla adhesiva de poliuretà i col·locat al fons de larasa

P- 42

(VUIT EUROS AMB NORANTA-SIS CENTIMS)

€10,35mFD7F6375 Tub de PVC de 250 mm de diàmetre nominal de formació helicoïdal amb perfil rígid nervatexteriorment, autoportant, unió elàstica amb massilla adhesiva de poliuretà i col·locat al fons de larasa

P- 43

(DEU EUROS AMB TRENTA-CINC CENTIMS)

€12,37mFD7F7375 Tub de PVC de 300 mm de diàmetre nominal de formació helicoïdal amb perfil rígid nervatexteriorment, autoportant, unió elàstica amb massilla adhesiva de poliuretà i col·locat al fons de larasa

P- 44

(DOTZE EUROS AMB TRENTA-SET CENTIMS)

€20,88mFD7FA375 Tub de PVC de 400 mm de diàmetre nominal de formació helicoïdal amb perfil rígid nervatexteriorment, autoportant, unió elàstica amb massilla adhesiva de poliuretà i col·locat al fons de larasa

P- 45

(VINT EUROS AMB VUITANTA-VUIT CENTIMS)

€103,45uFDK262G7 Pericó de registre de formigó prefabricat de 60x60x100 cm, per a instal·lacions de serveis,col·locat sobre solera de formigó HM-20/B/40/I de 15 cm de gruix i reblert lateral amb terra de lamateixa excavació

P- 46

(CENT TRES EUROS AMB QUARANTA-CINC CENTIMS)

€82,92uFDK282C9 Pericó de registre de fàbrica de maó de 45x45x50 cm, per a valvuleria de canons de reg, ambparets de 15 cm de gruix de maó calat de 290x140x100 mm, arrebossada i lliscada interiormentamb morter mixt amb una proporció en volum 1:2:10, sobre solera de maó calat de 10 cm de gruixi reblert lateral amb terra de la mateixa excavació

P- 47

(VUITANTA-DOS EUROS AMB NORANTA-DOS CENTIMS)

€30,43uFDKZ3154 Bastiment i tapa per a pericó de serveis, de fosa grisa de 420x420x40 mm i de 25 kg de pes,col·locat amb morter

P- 48

(TRENTA EUROS AMB QUARANTA-TRES CENTIMS)

€63,65uFDKZJGB4FA36 Bastiment i tapa quadrada de fosa dúctil, per a pericó de serveis, recolzada, pas lliure de 535x535mm i classe B125 segons norma UNE-EN 124, col·locat amb morter . Article: ref. HPHPUE de laserie Pastes d'unió de HISPALAM

P- 49

(SEIXANTA-TRES EUROS AMB SEIXANTA-CINC CENTIMS)

€1.062,79uFHGAU010 Armari metàl.lic amb xapa d'acer inoxidable de 2 mm, tanca de triple anclatge amb grau deprotecció IP-44. IK-10, model ARELSA o similar, per incloure programador de reg.

P- 50

(MIL SEIXANTA-DOS EUROS AMB SETANTA-NOU CENTIMS)

€140,63uFJS1X002 Subministrament i col.locació de rotector de canó de reg fabricat amb polietilé de color verdP- 51(CENT QUARANTA EUROS AMB SEIXANTA-TRES CENTIMS)

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

Pàg.:QUADRE DE PREUS NÚMERO 1 5Data: 31/05/13

NÚMERO CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

€1.105,95uFJS21011 Canó per a reg, totalment metàl.lic model NELSON modelo SR100, 24º pressa 2 ´´ HBSP, deRegaber o equivalent. Inclou tobera amb rosca femella de 2´´, trajectoria de 24º, alcanç de 30 a 58m. Per a reg sectorial de 40 a 360º amb rotació lenta. Inclou bàcul de 2 m per muntatge elevat.Amb base de formigó de 40x40x40cm. Inclou tobera de 23 mm, per alcanç de 45 m a 8 bars depressió amb un cabal de 57,2 m3/h. Totalment instal.lat.

P- 52

(MIL CENT CINC EUROS AMB NORANTA-CINC CENTIMS)

€56,92uFJSB2221 Electrovàlvula 1´´ 24 CAV de nylon reforçat i diafragma de EPDM cabal de operació entre 0,025 i 7m3/h, pressió de treball 0,2-10 bar, pressió màxima 12 bar, opera amb aigua de baixa qualitatorifici de pas de comandament 2mm treball entre temperatures de 0-66 ºC. Tres víes de controlhidràulic amb desguas intern i selector manual (closed-auto-manual). Amb filtre d'anelles 120mesh per instal.lar en pericó. Instal.lada i provada.

P- 53

(CINQUANTA-SIS EUROS AMB NORANTA-DOS CENTIMS)

€183,54uFJSBB521HB96 Valvuleria per a canó de reg a instal.lar en pericó soterrat, consistent en: 1 Vàlvula hidràulica GALde 3´´ de rosca femella, de ferro PN16 model GAL 3´´ ROSCA S/V3V de Regaber o equivalent, i 1valvula de comporta de 3´´, en fundició ductil GGG50, amb tancament elàstic per comportarecoberta de EPDM, i revestiment de pintura epoxi. Totalment instal.lada.

P- 54

(CENT VUITANTA-TRES EUROS AMB CINQUANTA-QUATRE CENTIMS)

€183,54uFJSBB521HB9Q Vàlvula ventosa de triple efecte amb disseny dinàmic per alta velocitat de descarrega d'aire, inclosen fluxe d'aigua a pressió. Segellat per garantir tancament hermetic. Model D-040-G Minibarak deRegaber o equivalent. Totalment instal.lada en pericó.

P- 55

(CENT VUITANTA-TRES EUROS AMB CINQUANTA-QUATRE CENTIMS)

€5.490,23uFJSDC10G Capçal de filtració format per a 4 filtres automàtics ARKAL SKS 2 polzades de neteja automàtica,anelles de 130 micres, col.lectors d'entrada i sortida de 4 polzades, vàlvules de contrarentatFlushgal 2 polzades, programador de rentat REG-8, col.lectors de drenatge i aigua de rentat,solenoide, suports, manómetre, filtra de pressa, presostat diferencial i accessoris. Inclou pericó.Totalment instal.lat i provat.

P- 56

(CINC MIL QUATRE-CENTS NORANTA EUROS AMB VINT-I-TRES CENTIMS)

€112,45uK21R1165 Tala controlada directa d'arbre < 6 m d'alçària, arrencant la soca, aplec de la brossa generada icàrrega sobre camió grua amb pinça, i transport de la mateixa a planta de compostatge (no meslluny de 20 km)

P- 57

(CENT DOTZE EUROS AMB QUARANTA-CINC CENTIMS)

€989,14paPPAUX001 Partida alçada d'abonament íntegre en concepte d'ajuts del ram de paleta a les instal.lacions delsistema de reg

P- 58

(NOU-CENTS VUITANTA-NOU EUROS AMB CATORZE CENTIMS)

€4.185,65PAPPAUXXX1 Partida alçada a justificar en concepte de SEGURETAT I SALUT d'acord amb ESSP- 59(QUATRE MIL CENT VUITANTA-CINC EUROS AMB SEIXANTA-CINC CENTIMS)

€1.548,77PAPPAUXXX3 Control de qualitat realitzat per laboratori d'assaig qualificat consistent en la comprovació in situ deles propietats del paviment de gespa artificial, per al compliment de l'establert a l'informe UNE41958 IN

P- 60

(MIL CINC-CENTS QUARANTA-VUIT EUROS AMB SETANTA-SET CENTIMS)

€1.652,85PAPPAUXXX4 Partida a justificar. Control de qualitat realitzat per laboratori d'assaig qualificat consistent en lacomprovació in situ de les propietats dels paviments

P- 61

(MIL SIS-CENTS CINQUANTA-DOS EUROS AMB VUITANTA-CINC CENTIMS)

€4.083,22uX0000001 Formació de caseta de mides 2,50x1,50x2,20 m ambfonamentació correguda de formigó armatHA-25/20/B/IIa, solera de formigó de 12 cm de gruix, paret de bloc prefabricat amb cara vista,coberta panell sandwitch. Porta d'accés. Inclou gestió de runes.

P- 62

(QUATRE MIL VUITANTA-TRES EUROS AMB VINT-I-DOS CENTIMS)

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

Pàg.:QUADRE DE PREUS NÚMERO 1 6Data: 31/05/13

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

QUADRE DE PREUS NÚMERO 2 Pàg.: 1Data: 31/05/13

NÚMERO CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

u41631A71 Cala d'inspecció en paviment camp actual, amb excavació de terres ambmitjans manuals i mecànics i càrrega manual de runa sobre contenidor

P- 1 €72,63

Altres conceptes 72,63 €

m3E31522G1 Formigó per a rases i pous de fonaments, HA-25/P/20/IIa, de consistènciaplàstica i grandària màxima del granulat 20 mm, abocat des de camió

P- 2 €74,68

B065960C Formigó HA-25/P/20/IIa de consistència plàstica, grandària màxima delgranulat 20 mm, amb >= 275 kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposicióIIa

€69,74000

Altres conceptes 4,94 €

m3E3C515H3 Formigó per a lloses de fonaments, HA-25/B/20/IIa, de consistència tova igrandària màxima del granulat 20 mm, abocat amb cubilot

P- 3 €83,15

B065960B Formigó HA-25/B/20/IIa de consistència tova, grandària màxima del granulat20 mm, amb >= 275 kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposició IIa

€66,57000

Altres conceptes 16,58 €

m2E3CBMAJJ Armadura per a lloses AP500 SD amb malla electrosoldada de barrescorrugades d'acer ME 15x15 cm D:12-12 mm 6x2,2 m B500SD UNE-EN10080

P- 4 €11,29

B0A14200 Filferro recuit de diàmetre 1,3 mm €0,02224

B0B34238 Malla electrosoldada de barres corrugades d'acer ME 15x15 cm D:12-12 mm6x2,2 m B500SD UNE-EN 10080

€9,79200

Altres conceptes 1,48 €

m2E3CDD100 Encofrat amb tauler de fusta per a lloses de fonamentsP- 5 €26,61

B0A31000 Clau acer €0,17262

B0D21030 Tauló de fusta de pi per a 10 usos €1,25987

B0D31000 Llata de fusta de pi €0,40240

B0D71130 Tauler elaborat amb fusta de pi, de 22 mm de gruix, per a 10 usos €1,33100

B0DZA000 Desencofrant €0,07890

Altres conceptes 23,37 €

mEFB1A425 Tub de polietilè de designació PE 100, de 75 mm de diàmetre nominal, de 10bar de pressió nominal, sèrie SDR 17, UNE-EN 12201-2, soldat, amb grau dedificultat mitjà, utilitzant accessoris de plàstic i col·locat al fons de la rasa

P- 6 €21,86

BFB1A400 Tub de polietilè de designació PE 100, de 75 mm de diàmetre nominal, de10 bar de pressió nominal, sèrie SDR 17, segons la norma UNE-EN 12201-2

€2,51940

BFWB1A42 Accessori per a tubs de polietilè de densitat alta, de 75 mm de diàmetrenominal exterior, de plàstic, 10 bar de pressió nominal, per a soldar

€9,24300

BFYB1A42 Part proporcional d'elements de muntatge per a tubs de polietilè de densitatalta, de 75 mm de diàmetre nominal exterior, de 10 bar de pressió nominal,soldat

€0,29000

Altres conceptes 9,81 €

mEFB1E425 Tub de polietilè de designació PE 100, de 110 mm de diàmetre nominal, de10 bar de pressió nominal, sèrie SDR 17, UNE-EN 12201-2, soldat, amb graude dificultat mitjà, utilitzant accessoris de plàstic i col·locat al fons de la rasa

P- 7 €31,98

BFB1E400 Tub de polietilè de designació PE 100, de 110 mm de diàmetre nominal, de10 bar de pressió nominal, sèrie SDR 17, segons la norma UNE-EN 12201-2

€5,12040

BFWB1E42 Accessori per a tubs de polietilè de densitat alta, de 110 mm de diàmetrenominal exterior, de plàstic, 10 bar de pressió nominal, per a soldar

€14,71500

BFYB1E42 Part proporcional d'elements de muntatge per a tubs de polietilè de densitatalta, de 110 mm de diàmetre nominal exterior, de 10 bar de pressió nominal,soldat

€0,61000

Altres conceptes 11,53 €

mEG22RE1K Tub corbable corrugat de PVC, de 65 mm de diàmetre nominal, aïllant i nopropagador de la flama, resistència a l'impacte de 6 J, resistència acompressió de 250 N, muntat com a canalització soterrada

P- 8 €1,93

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

QUADRE DE PREUS NÚMERO 2 Pàg.: 2Data: 31/05/13

NÚMERO CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

BG22RE10 Tub corbable corrugat de PVC, de 65 mm de diàmetre nominal, aïllant i nopropagador de la flama, resistència a l'impacte de 6 J, resistència acompressió de 250 N, per a canalitzacions soterrades

€0,89760

Altres conceptes 1,03 €

mEG319324 Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada, ambdesignació RV-K, tripolar, de secció 3 x 1,5 mm2, amb coberta del cable dePVC, col·locat en tub

P- 9 €1,59

BG319320 Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada, ambdesignació RV-K, tripolar, de secció 3 x 1,5 mm2, amb coberta del cable dePVC

€0,90780

Altres conceptes 0,68 €

uEJ7129J5 Suministre i instal.lació de dipòsit prefabricat de formigó armat, modelTEHORSA o similar, de capacitat 45 m3, amb registre, tapa de registre,passamurs d'entrada i sobreixidor. Inclou transport, imprimació i segellatperimetral de la junta amb dos ponts d'unió.

P- 10 €8.151,76

BJ7129J2 Dipòsit prefabricat de formigó armat de capacitat 40 m3 €8.151,76000

Altres conceptes 0,00 €

uEN317324DZRC Vàlvula de bola manual amb rosca, de dues peces amb pas total, de bronzeref. R259X008 de la serie Vàlvules d'esfera de GIACOMINI , de diàmetrenominal 1´´1/4, de 10 bar de PN i preu alt, muntada en pericó de canalitzaciósoterrada

P- 11 €34,52

BN317320DZRC Vàlvula d'esfera 1´´1/4 mascle-femella amb enllaç i accionament mitjançantpalometa, cromada. Pas estandar , ref. R259X008 de la serie Vàlvulesd'esfera de GIACOMINI

€17,48000

Altres conceptes 17,04 €

uEN3A2324 Sistema de boies per omplenat automàtic de nivell de dipòsit per a reg.Permet mantenir un nivell mínim de cabal continuat. Inclou boies, vàlvula detall de 3´´ i petit material de muntatge. Totalment instal.lat i en funcionament.

P- 12 €245,64

BN3A2320 Sistema de boies per omplenat automàtic de nivell de dipòsit per a reg. €214,44000

Altres conceptes 31,20 €

uENOU0504 Programador modular SI-RR, de 6 estacions que pot ser ampliat fins a 12estacions, triple programa, retard entre estacions programable: 0-99 segonsper programa, transformador intern. Totalment instal.lat a l'interior de lacaseta, inclós connexions d'electricitat i aigua

P- 13 €565,04

Sense descomposició 565,04 €

uENX246B5 Subministrament i muntatge de grup de pressió per a reg, compacte segonsDIN 1988, composat de: 2 bombes centrifugues multietapes verticals de laserie MVIE 5204, amb carcasa, camisa, rodets i difusors en AISI304, peraigua neta, temperatura màxima de 70ºC, per un cabal per bomba de 50m3/h amb una columna de 80 m. Potencia elèctrica 18,5 kw a 2970 rpm. ambprotecció IP-54. Inclos muntatge en bancada antivibratoria. Inclou quadre deprotecció i maniobra elèctrica amb variadors de frequència integrats.Connectat a la xarxa de servei i a la xarxa elèctrica. Totalment instal.lat.Model Wilo Confort Vario COR-2 MVIE 5204/VR o equivalent.

P- 14 €10.160,40

BNX246B0 Subministrament i muntatge d'equip de tractament d'aigües de reg €9.125,54000

Altres conceptes 1.034,86 €

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

QUADRE DE PREUS NÚMERO 2 Pàg.: 3Data: 31/05/13

NÚMERO CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

uENX246B8 Subministrament i muntatge d'equip de tractament d'aigües de reg ambcontrol i regulació de pH i clor residual amb sistema de filtració en circuit derecirculació, composat per: 1 equip electrònic Cilit PCR pH-CI DW de lecturacontinua digital de valor de clor i pH, 1 electrode de mesura de clor, 1electrode de pH, 1 contenidor DUNA amb cartutxo filtrant, 2 bombesdosificadores Cilit DP 2.10 INEX, per un cabal màxim de 2 l/h, 2 dipòsits de100 l CILIT LB 128 INEX, 2 sondes de nivell mínim LB 128 INEX, 1 bomba derecirculació CILIT M-80 TRI per un cabal de 10 m3/h i 10 m.c.a. i un filtreCILIT PATENT SUPER_MANUAL 10 M, per un cabal nominal de 10 m3/h.Inclou petit material i canonades per la recirculació. Totalment instal.lat iconnexionat elèctricament.

P- 15 €5.641,10

Sense descomposició 5.641,10 €

uEQZ1X001 Subministre i col.locació d'un joc de porteries fixes per futbol 11 tipusMONDO PF001 o equivalent, amb arquets travessers, mides interiors 7,32 mx 2,44 m, fabricades amb alumini extrusionat de secció circular nervada de120 mm de diàmetre, dotada a la part de darrera de doble canal per la fixaciódels arquets i ganxos per les xarxes, incloent xarxes de nylon 100x100 i 4mm de gruix.

P- 16 €936,71

Sense descomposició 936,71 €

uEQZ1X004 Subministre i col.locació d'un joc d'anclatges per a porteries fixes per futbol11 (el joc inclou 2 unitats d'anclatge), d'una profunditat de 50 cm, fabricatamb PVC tancat per un dels seus extrems i amb tapa també de PVC.Col.locat amb falques per eliminar holgures i garantir la verticalitat.

P- 17 €85,52

Sense descomposició 85,52 €

uEQZ1X005 Subministre i col.locació d'un joc de banderins (un joc inclou 4 unitats) decorner abatibles, tipus MONDO PF610 o equivalent.

P- 18 €103,39

Sense descomposició 103,39 €

uEQZ1X006 Subministre i col.locació d'anclatge per a postes de protecció de fons,compost per un tub d'acer de secció quadrada de 90 mm i llargada variable,tancat per l'extrem inferior. Subministrat amb una capa de protecció al'esmalt. Col.locat amb falques per eliminar holgures i garantir la verticalitat.

P- 19 €108,90

Sense descomposició 108,90 €

m2EQZ1X007 Subministre i col.locació de xarxa per a protecció de fons de camp de futbolde nylon de 4 mm de gruix i trama de 100x100, col.locada sobre postesexistents, inclou cable per tensar, mosquetons i tot el material necessari per ala seva col.locació.

P- 20 €1,83

Sense descomposició 1,83 €

m2EQZ1X008 Subministre i col.locació de poste metàl.lic de 6 m d'alçada per a protecció defons a base de perfil d'acer de secció rectangular de 120x120x6 mm, pintat ifixat al terra mitjançant anclatges amb espàrrecs roscats, inclou placa desuport de 200x200x10 mm i 4/D 16x300 mm amb tres aros de 20 mm dediàmetre interior soldats per la subjecció de xarxes de nylon i telesmetàl.liques, acabat amb una mà d'imprimació alcídica i dos d'acabat ambesmalt sintètic.

P- 21 €184,34

Sense descomposició 184,34 €

mF21B3001 Desmuntatge de barana metàl·lica, amb mitjans mecànics i càrrega sobrecamió

P- 22 €16,65

Altres conceptes 16,65 €

uF21H1C41 Desmuntatge de llumenera, columna exterior, accessoris i elements desubjecció, de < 12 m d'alçària, com a màxim, enderroc de fonament deformigó a mà i amb compressor, aplec per a posterior aprofitament i càrregamanual de runa sobre camió o contenidor

P- 23 €181,60

Altres conceptes 181,60 €

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

QUADRE DE PREUS NÚMERO 2 Pàg.: 4Data: 31/05/13

NÚMERO CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

uF21QBB01 Retirada de porterires futbol 11, enderroc de daus de formigó, i càrregamanual i mecànica de l'equipament i la runa sobre camió o contenidor

P- 24 €88,58

Altres conceptes 88,58 €

uF21QBB02 Retirada de porterires futbol 7, enderroc de daus de formigó, i càrregamanual i mecànica de l'equipament i la runa sobre camió o contenidor

P- 25 €75,93

Altres conceptes 75,93 €

uF21QBB03 Desplaçament marcador electrònicP- 26 €54,72

Altres conceptes 54,72 €

m3F2225123 Excavació de rasa de fins a 1 m d'amplària i fins a 2 m de fondària, en terrenycompacte, amb retroexcavadora i càrrega mecànica del material excavat

P- 27 €9,13

Altres conceptes 9,13 €

m3F222H422 Excavació de pou aïllat de fins a 2 m de fondària, en terreny compacte, ambmitjans mecànics i càrrega mecànica del material excavat

P- 28 €11,07

Altres conceptes 11,07 €

m2F227R00F Repàs i piconatge d'esplanada, amb compactació del 95% PMP- 29 €1,18

Altres conceptes 1,18 €

m3F228AB0F Rebliment i piconatge de rasa d'amplària més de 0,6 i fins a 1,5 m, ambmaterial seleccionat de la pròpia excavació, en tongades de gruix de fins a 25cm, utilitzant picó vibrant, amb compactació del 95 % PM

P- 30 €11,93

Altres conceptes 11,93 €

m3F2412063 Transport de terres, amb camió de 12 t i temps d'espera per a la càrrega ambmitjans mecànics, amb un recorregut de fins a 1 km

P- 31 €1,32

Altres conceptes 1,32 €

m3F9231J10 Subbase de grava de pedrera de pedra granítica, grandària màxima de 50 a70 mm, amb estesa i piconatge del material

P- 32 €41,42

B0332300 Grava de pedrera de pedra granítica, de 50 a 70 mm €37,11950

Altres conceptes 4,30 €

m2F9G8CTA0 Paviment de formigó amb additiu, per a paviment continu, de 15 cm de gruix,escampat des de camió, amb acabat texturat i compactació amb martellvibrant

P- 33 €14,02

B9G8C0A0 Formigó amb additiu per a paviment continu €11,55000

Altres conceptes 2,47 €

tF9H11H31 Paviment de mescla bituminosa contínua en calent de composició semidensaS-12, amb betum asfàltic de penetració, de granulometria semidensa igranulat granític, estesa i compactada al 98% de l'assaig marshall(GRUIX 3 CM)

P- 34 €52,25

B9H11H31 Mescla bituminosa contínua en calent tipus AC 32 base B 35/50 S, ambbetum asfàltic de penetració, de granulometria semidensa per a capa base igranulat granític

€51,04000

Altres conceptes 1,21 €

tF9H11J31 Paviment de mescla bituminosa contínua en calent de composició grossaG-20, amb betum asfàltic de penetració, de granulometria grossa per a capabase i granulat granític, estesa i compactada al 98% de l'assaig marshall.(4 CM GRUIX)

P- 35 €53,12

B9H11J31 Mescla bituminosa contínua en calent tipus AC 22 base B 35/50 G, ambbetum asfàltic de penetració, de granulometria grossa per a capa base igranulat granític

€51,91000

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

QUADRE DE PREUS NÚMERO 2 Pàg.: 5Data: 31/05/13

NÚMERO CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

Altres conceptes 1,21 €

m2F9J12P70 Reg d'imprimació amb emulsió bituminosa catiònica tipus C60BF6IMP(ECL-1), amb dotació 1,5 kg/m2

P- 36 €0,87

B0552470 Emulsió bituminosa catiònica amb un 60% de betum asfàltic, per a regd'imprimació tipus C60BF6 IMP(ECL-1) amb un contingut de fluidificant >2%

€0,67500

Altres conceptes 0,20 €

m2F9PG80SF Subministre i col.locació gespa artificial tipus ACTISPORT - PRESTIGE -EVOLUCION XM 60mm, o similar, producte patentant d'última generació. Filde polietilè Monofilament de pèl recte, bicolor i amb sistema nervat centralcòncava que facilita l'estabilitat i la recuperació vertical demostrable del fil,homologat FIFA 2*. Resistent als U.V, aportació de fibra de 11.000 Dtex -120/240 microns. Longitud de fibra 60mm, texturitzada sobre doble suportprimari de polipropilè termoestable reforçat, amb forats de drenatge de 4mmcada 10x10cm. Pes total de la gespa 2.344 gr/m2 aprox. Total de puntadesde 8,190 m2 (+/- 10%) aprox. Llastrat amb sorra sílice i cautxú en unaproporció de 18 kg/m2 de sorra de sílice rentada i assecada (granulometriaarrodonida i de 0,5 - 1,2) per 14 kg/m2 de cautxú (granulometria 0,5 - 1,8).Inclou p.p. de marcatge de línies de joc de Futbol-11, amb el mateix materialde color blanc de 10cm d'ample, i de color groc per el joc de Futbol-7,complint amb la reglamentació de la R.F.E.F., amb les juntes encolades ambcola de poliuretà.

P- 37 €26,15

B9PG800F Gespa artificial última generació €22,08150

Altres conceptes 4,07 €

mF9Z1U010 Tall de paviments de qualssevol tipus amb disc de diamantP- 38 €3,13

Altres conceptes 3,13 €

m2F9Z4MA16 Armadura per lloses de formigó AP500 SD amb malla electrosoldada debarres corrugades d'acer ME 15x15 cm D:6-6 mm 6x2,2 m B500SD UNE-EN10080

P- 39 €3,63

B0A14200 Filferro recuit de diàmetre 1,3 mm €0,02006

B0B34234 Malla electrosoldada de barres corrugades d'acer ME 15x15 cm D:6-6 mm6x2,2 m B500SD UNE-EN 10080

€2,62800

Altres conceptes 0,98 €

mFD5H1AC3 Canal de formigó polímer sense pendent, d'amplària interior 200 mm i de 240a 300 mm d'alçària, sense perfil lateral, amb reixa d'acer galvanitzat nervadaclasse A15, segons norma UNE-EN 1433, fixada amb tanca a la canal,col·locada sobre base de formigó amb solera de 100 mm de gruix i parets de100 mm de gruix

P- 40 €71,25

B064300C Formigó HM-20/P/20/I de consistència plàstica, grandària màxima delgranulat 20 mm, amb >= 200 kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposicióI

€6,31180

BD5H1AC3 Canal de formigó polímer sense pendent, d'amplària interior 200 mm i 240 a300 mm d'alçària, sense perfil lateral, amb reixa d'acer galvanitzat nervadaclasse A15 segons norma UNE-EN 1433, fixada amb tanca a la canal

€54,96750

Altres conceptes 9,97 €

uFD5P6685BT0T Pericó sorrenc de formigó polímer, col.locat a la canaleta de recollidad'aigües pluvials. Inclou reixeta galvanitzada i cistell extraible. Iclou tub deOVC de 110 mm per a posterior connexió sifònica amb la xarxa desanejament, totalment col.locada i en funcionament, recolzada al pericó,col.locat sobre base de formigó amb solera de 150 mm degruix i parets de150 mm de gruix.

P- 41 €156,90

B064300C Formigó HM-20/P/20/I de consistència plàstica, grandària màxima delgranulat 20 mm, amb >= 200 kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposicióI

€2,77719

BD5P6685BT0T Pericó sorrenc de formigó polímer €125,66000

Altres conceptes 28,46 €

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

QUADRE DE PREUS NÚMERO 2 Pàg.: 6Data: 31/05/13

NÚMERO CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

mFD7F4375 Tub de PVC de 200 mm de diàmetre nominal de formació helicoïdal ambperfil rígid nervat exteriorment, autoportant, unió elàstica amb massillaadhesiva de poliuretà i col·locat al fons de la rasa

P- 42 €8,96

BD7F4370 Tub de PVC de 200 mm de diàmetre nominal de formació helicoïdal ambperfil rígid nervat exteriorment, autoportant amb unió elàstica amb massillaadhesiva de poliuretà

€8,23000

Altres conceptes 0,73 €

mFD7F6375 Tub de PVC de 250 mm de diàmetre nominal de formació helicoïdal ambperfil rígid nervat exteriorment, autoportant, unió elàstica amb massillaadhesiva de poliuretà i col·locat al fons de la rasa

P- 43 €10,35

BD7F6370 Tub de PVC de 250 mm de diàmetre nominal de formació helicoïdal ambperfil rígid nervat exteriorment, autoportant amb unió elàstica amb massillaadhesiva de poliuretà

€9,62000

Altres conceptes 0,73 €

mFD7F7375 Tub de PVC de 300 mm de diàmetre nominal de formació helicoïdal ambperfil rígid nervat exteriorment, autoportant, unió elàstica amb massillaadhesiva de poliuretà i col·locat al fons de la rasa

P- 44 €12,37

BD7F7370 Tub de PVC de 300 mm de diàmetre nominal de formació helicoïdal ambperfil rígid nervat exteriorment, autoportant amb unió elàstica amb massillaadhesiva de poliuretà

€11,59000

Altres conceptes 0,78 €

mFD7FA375 Tub de PVC de 400 mm de diàmetre nominal de formació helicoïdal ambperfil rígid nervat exteriorment, autoportant, unió elàstica amb massillaadhesiva de poliuretà i col·locat al fons de la rasa

P- 45 €20,88

BD7FA370 Tub de PVC de 400 mm de diàmetre nominal de formació helicoïdal ambperfil rígid nervat exteriorment, autoportant amb unió elàstica amb massillaadhesiva de poliuretà

€20,00000

Altres conceptes 0,88 €

uFDK262G7 Pericó de registre de formigó prefabricat de 60x60x100 cm, per ainstal·lacions de serveis, col·locat sobre solera de formigó HM-20/B/40/I de15 cm de gruix i reblert lateral amb terra de la mateixa excavació

P- 46 €103,45

B064500B Formigó HM-20/B/40/I de consistència tova, grandària màxima del granulat40 mm, amb >= 200 kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposició I

€5,63774

BDK214F5 Pericó de registre de formigó prefabricat de 60x60x100 cm, per ainstal·lacions de serveis

€45,22000

Altres conceptes 52,59 €

uFDK282C9 Pericó de registre de fàbrica de maó de 45x45x50 cm, per a valvuleria decanons de reg, amb parets de 15 cm de gruix de maó calat de 290x140x100mm, arrebossada i lliscada interiorment amb morter mixt amb una proporcióen volum 1:2:10, sobre solera de maó calat de 10 cm de gruix i reblert lateralamb terra de la mateixa excavació

P- 47 €82,92

B0111000 Aigua €0,00125

B0512401 Ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 R segons UNE-EN 197-1,en sacs

€0,33056

B0F1K2A1 Maó calat R-25, de 290x140x100 mm, per a revestir, categoria I, HD, segonsla norma UNE-EN 771-1

€10,07906

Altres conceptes 72,51 €

uFDKZ3154 Bastiment i tapa per a pericó de serveis, de fosa grisa de 420x420x40 mm ide 25 kg de pes, col·locat amb morter

P- 48 €30,43

B0710150 Morter per a ram de paleta, classe M 5 (5 N/mm2), en sacs, de designació(G) segons norma UNE-EN 998-2

€0,13990

BDKZ3150 Bastiment i tapa per a pericó de serveis de fosa grisa de 420x420x40 mm ide 25 kg de pes

€15,10000

Altres conceptes 15,19 €

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

QUADRE DE PREUS NÚMERO 2 Pàg.: 7Data: 31/05/13

NÚMERO CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

uFDKZJGB4FA36 Bastiment i tapa quadrada de fosa dúctil, per a pericó de serveis, recolzada,pas lliure de 535x535 mm i classe B125 segons norma UNE-EN 124,col·locat amb morter . Article: ref. HPHPUE de la serie Pastes d'unió deHISPALAM

P- 49 €63,65

B0710150FA36 Pasta d'unió amb base ciment per a la col.locació en tancaments o zonashumides de maons de gran format, ref. HPHPUE de la serie Pastes d'unióde HISPALAM

€0,84800

BDKZJGB0 Bastiment rectangular i tapa quadrada de fosa dúctil per a pericó de serveis,recolzada, pas lliure de 535x535 mm i classe B125 segons norma UNE-EN124

€45,44000

Altres conceptes 17,36 €

uFHGAU010 Armari metàl.lic amb xapa d'acer inoxidable de 2 mm, tanca de triple anclatgeamb grau de protecció IP-44. IK-10, model ARELSA o similar, per incloureprogramador de reg.

P- 50 €1.062,79

BHGAU010 Armari metàl.lic per incloure programador de reg. €894,46000

BHGWU001 Petit material auxiliar de connexió i muntatge per a armaris de protecció icontrol d'enllumenat públic

€94,16000

Altres conceptes 74,17 €

uFJS1X002 Subministrament i col.locació de rotector de canó de reg fabricat amb polietiléde color verd

P- 51 €140,63

Sense descomposició 140,63 €

uFJS21011 Canó per a reg, totalment metàl.lic model NELSON modelo SR100, 24ºpressa 2 ´´ HBSP, de Regaber o equivalent. Inclou tobera amb rosca femellade 2´´, trajectoria de 24º, alcanç de 30 a 58 m. Per a reg sectorial de 40 a360º amb rotació lenta. Inclou bàcul de 2 m per muntatge elevat. Amb basede formigó de 40x40x40cm. Inclou tobera de 23 mm, per alcanç de 45 m a 8bars de pressió amb un cabal de 57,2 m3/h. Totalment instal.lat.

P- 52 €1.105,95

BJS21010 Canó per a reg, totalment metàl.lic model NELSON modelo SR100 €1.083,23000

Altres conceptes 22,72 €

uFJSB2221 Electrovàlvula 1´´ 24 CAV de nylon reforçat i diafragma de EPDM cabal deoperació entre 0,025 i 7 m3/h, pressió de treball 0,2-10 bar, pressió màxima12 bar, opera amb aigua de baixa qualitat orifici de pas de comandament2mm treball entre temperatures de 0-66 ºC. Tres víes de control hidràulicamb desguas intern i selector manual (closed-auto-manual). Amb filtred'anelles 120 mesh per instal.lar en pericó. Instal.lada i provada.

P- 53 €56,92

BJSB2220 Electrovàlvula per a instal·lacio de reg, d'1´´ de diàmetre, de material plàstic,amb solenoide de 24V, per a una pressió màxima de 16 bar i amb reguladorde cabal

€35,25000

BJSWE100 Electrovàlvula 1´´ 24 CAV de nylon reforçat i diafragma de EPDM €3,34000

Altres conceptes 18,33 €

uFJSBB521HB96 Valvuleria per a canó de reg a instal.lar en pericó soterrat, consistent en: 1Vàlvula hidràulica GAL de 3´´ de rosca femella, de ferro PN16 model GAL 3´´ROSCA S/V3V de Regaber o equivalent, i 1 valvula de comporta de 3´´, enfundició ductil GGG50, amb tancament elàstic per comporta recoberta deEPDM, i revestiment de pintura epoxi. Totalment instal.lada.

P- 54 €183,54

BJSBB520HB9Q Valvuleria per a canó de reg a instal.lar en pericó soterrat €146,88000

Altres conceptes 36,66 €

uFJSBB521HB9Q Vàlvula ventosa de triple efecte amb disseny dinàmic per alta velocitat dedescarrega d'aire, inclos en fluxe d'aigua a pressió. Segellat per garantirtancament hermetic. Model D-040-G Minibarak de Regaber o equivalent.Totalment instal.lada en pericó.

P- 55 €183,54

BJSBB520HB9Q Valvuleria per a canó de reg a instal.lar en pericó soterrat €146,88000

Altres conceptes 36,66 €

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

QUADRE DE PREUS NÚMERO 2 Pàg.: 8Data: 31/05/13

NÚMERO CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

uFJSDC10G Capçal de filtració format per a 4 filtres automàtics ARKAL SKS 2 polzadesde neteja automàtica, anelles de 130 micres, col.lectors d'entrada i sortida de4 polzades, vàlvules de contrarentat Flushgal 2 polzades, programador derentat REG-8, col.lectors de drenatge i aigua de rentat, solenoide, suports,manómetre, filtra de pressa, presostat diferencial i accessoris. Inclou pericó.Totalment instal.lat i provat.

P- 56 €5.490,23

Sense descomposició 5.490,23 €

uK21R1165 Tala controlada directa d'arbre < 6 m d'alçària, arrencant la soca, aplec de labrossa generada i càrrega sobre camió grua amb pinça, i transport de lamateixa a planta de compostatge (no mes lluny de 20 km)

P- 57 €112,45

B2RA9SB0 Deposició controlada a planta de compostage de residus vegetals nets noespecials amb una densitat 0,5 t/m3, procedents de poda o sega, amb codi200201 segons la Llista Europea de Residus (ORDEN MAM/304/2002)

€4,50000

B2RA9TD0 Deposició controlada a planta de compostage de residus de troncs i soquesno especials amb una densitat 0,9 t/m3, procedents de poda o sega, ambcodi 200201 segons la Llista Europea de Residus (ORDEN MAM/304/2002)

€27,20000

Altres conceptes 80,75 €

paPPAUX001 Partida alçada d'abonament íntegre en concepte d'ajuts del ram de paleta ales instal.lacions del sistema de reg

P- 58 €989,14

Sense descomposició 989,14 €

PAPPAUXXX1 Partida alçada a justificar en concepte de SEGURETAT I SALUT d'acordamb ESS

P- 59 €4.185,65

Sense descomposició 4.185,65 €

PAPPAUXXX3 Control de qualitat realitzat per laboratori d'assaig qualificat consistent en lacomprovació in situ de les propietats del paviment de gespa artificial, per alcompliment de l'establert a l'informe UNE 41958 IN

P- 60 €1.548,77

Sense descomposició 1.548,77 €

PAPPAUXXX4 Partida a justificar. Control de qualitat realitzat per laboratori d'assaigqualificat consistent en la comprovació in situ de les propietats dels paviments

P- 61 €1.652,85

Sense descomposició 1.652,85 €

uX0000001 Formació de caseta de mides 2,50x1,50x2,20 m ambfonamentació corregudade formigó armat HA-25/20/B/IIa, solera de formigó de 12 cm de gruix, paretde bloc prefabricat amb cara vista, coberta panell sandwitch. Porta d'accés.Inclou gestió de runes.

P- 62 €4.083,22

Sense descomposició 4.083,22 €

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

PRESSUPOST Pàg.:31/05/13 1Data:

OBRA PRESSUPOST U07501

CAPÍTOL TREBALLS PREVIS01

DESCRIPCIÓNUM. CODI UA IMPORTAMIDAMENTPREU

1 K21R1165 u Tala controlada directa d'arbre < 6 m d'alçària, arrencant la soca,aplec de la brossa generada i càrrega sobre camió grua ambpinça, i transport de la mateixa a planta de compostatge (no meslluny de 20 km) (P - 57)

1,000112,45 112,45

2 F21B3001 m Desmuntatge de barana metàl·lica, amb mitjans mecànics icàrrega sobre camió (P - 22)

82,00016,65 1.365,30

3 F21H1C41 u Desmuntatge de llumenera, columna exterior, accessoris ielements de subjecció, de < 12 m d'alçària, com a màxim,enderroc de fonament de formigó a mà i amb compressor, aplecper a posterior aprofitament i càrrega manual de runa sobrecamió o contenidor (P - 23)

6,000181,60 1.089,60

4 F21QBB01 u Retirada de porterires futbol 11, enderroc de daus de formigó, icàrrega manual i mecànica de l'equipament i la runa sobre camióo contenidor (P - 24)

2,00088,58 177,16

5 F21QBB02 u Retirada de porterires futbol 7, enderroc de daus de formigó, icàrrega manual i mecànica de l'equipament i la runa sobre camióo contenidor (P - 25)

2,00075,93 151,86

6 F21QBB03 u Desplaçament marcador electrònic (P - 26) 1,00054,72 54,72

7 41631A71 u Cala d'inspecció en paviment camp actual, amb excavació deterres amb mitjans manuals i mecànics i càrrega manual de runasobre contenidor (P - 1)

6,00072,63 435,78

CAPÍTOLTOTAL 01.01 3.386,87

OBRA PRESSUPOST U07501

CAPÍTOL MOVIMENTS DE TERRES I FONAMENTS02

DESCRIPCIÓNUM. CODI UA IMPORTAMIDAMENTPREU

1 F222H422 m3 Excavació de pou aïllat de fins a 2 m de fondària, en terrenycompacte, amb mitjans mecànics i càrrega mecànica del materialexcavat (P - 28)

133,92011,07 1.482,49

2 F2225123 m3 Excavació de rasa de fins a 1 m d'amplària i fins a 2 m defondària, en terreny compacte, amb retroexcavadora i càrregamecànica del material excavat (P - 27)

435,9009,13 3.979,77

3 F228AB0F m3 Rebliment i piconatge de rasa d'amplària més de 0,6 i fins a 1,5m, amb material seleccionat de la pròpia excavació, en tongadesde gruix de fins a 25 cm, utilitzant picó vibrant, amb compactaciódel 95 % PM (P - 30)

385,47011,93 4.598,66

4 F2412063 m3 Transport de terres, amb camió de 12 t i temps d'espera per a lacàrrega amb mitjans mecànics, amb un recorregut de fins a 1 km(P - 31)

184,3501,32 243,34

5 E31522G1 m3 Formigó per a rases i pous de fonaments, HA-25/P/20/IIa, deconsistència plàstica i grandària màxima del granulat 20 mm,abocat des de camió (P - 2)

49,92074,68 3.728,03

6 F227R00F m2 Repàs i piconatge d'esplanada, amb compactació del 95% PM (P- 29)

4.845,0001,18 5.717,10

7 E3C515H3 m3 Formigó per a lloses de fonaments, HA-25/B/20/IIa, deconsistència tova i grandària màxima del granulat 20 mm, abocatamb cubilot (P - 3)

5,40083,15 449,01

8 E3CBMAJJ m2 Armadura per a lloses AP500 SD amb malla electrosoldada debarres corrugades d'acer ME 15x15 cm D:12-12 mm 6x2,2 m

27,00011,29 304,83

Euro

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

PRESSUPOST Pàg.:31/05/13 2Data:

B500SD UNE-EN 10080 (P - 4)

9 E3CDD100 m2 Encofrat amb tauler de fusta per a lloses de fonaments (P - 5) 27,00026,61 718,47

CAPÍTOLTOTAL 01.02 21.221,70

OBRA PRESSUPOST U07501

CAPÍTOL PAVIMENTS03

DESCRIPCIÓNUM. CODI UA IMPORTAMIDAMENTPREU

1 F9231J10 m3 Subbase de grava de pedrera de pedra granítica, grandàriamàxima de 50 a 70 mm, amb estesa i piconatge del material (P -32)

204,00041,42 8.449,68

2 F9G8CTA0 m2 Paviment de formigó amb additiu, per a paviment continu, de 15cm de gruix, escampat des de camió, amb acabat texturat icompactació amb martell vibrant (P - 33)

2.040,00014,02 28.600,80

3 F9Z4MA16 m2 Armadura per lloses de formigó AP500 SD amb mallaelectrosoldada de barres corrugades d'acer ME 15x15 cm D:6-6mm 6x2,2 m B500SD UNE-EN 10080 (P - 39)

2.040,0003,63 7.405,20

4 F9Z1U010 m Tall de paviments de qualssevol tipus amb disc de diamant (P -38)

648,2003,13 2.028,87

5 F9J12P70 m2 Reg d'imprimació amb emulsió bituminosa catiònica tipusC60BF6 IMP(ECL-1), amb dotació 1,5 kg/m2 (P - 36)

4.845,0000,87 4.215,15

6 F9H11J31 t Paviment de mescla bituminosa contínua en calent decomposició grossa G-20, amb betum asfàltic de penetració, degranulometria grossa per a capa base i granulat granític, estesa icompactada al 98% de l'assaig marshall.(4 CM GRUIX) (P - 35)

465,12053,12 24.707,17

7 F9H11H31 t Paviment de mescla bituminosa contínua en calent decomposició semidensa S-12, amb betum asfàltic de penetració,de granulometria semidensa i granulat granític, estesa icompactada al 98% de l'assaig marshall(GRUIX 3 CM) (P - 34)

348,84052,25 18.226,89

CAPÍTOLTOTAL 01.03 93.633,76

OBRA PRESSUPOST U07501

CAPÍTOL GESPA04

DESCRIPCIÓNUM. CODI UA IMPORTAMIDAMENTPREU

1 F9PG80SF m2 Subministre i col.locació gespa artificial tipus ACTISPORT -PRESTIGE - EVOLUCION XM 60mm, o similar, productepatentant d'última generació. Fil de polietilè Monofilament de pèlrecte, bicolor i amb sistema nervat central còncava que facilital'estabilitat i la recuperació vertical demostrable del fil, homologatFIFA 2*. Resistent als U.V, aportació de fibra de 11.000 Dtex -120/240 microns. Longitud de fibra 60mm, texturitzada sobredoble suport primari de polipropilè termoestable reforçat, ambforats de drenatge de 4mm cada 10x10cm. Pes total de la gespa2.344 gr/m2 aprox. Total de puntades de 8,190 m2 (+/- 10%)aprox. Llastrat amb sorra sílice i cautxú en una proporció de 18kg/m2 de sorra de sílice rentada i assecada (granulometriaarrodonida i de 0,5 - 1,2) per 14 kg/m2 de cautxú (granulometria0,5 - 1,8). Inclou p.p. de marcatge de línies de joc de Futbol-11,amb el mateix material de color blanc de 10cm d'ample, i de colorgroc per el joc de Futbol-7, complint amb la reglamentació de laR.F.E.F., amb les juntes encolades amb cola de poliuretà. (P -37)

4.845,00026,15 126.696,75

CAPÍTOLTOTAL 01.04 126.696,75

Euro

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

PRESSUPOST Pàg.:31/05/13 3Data:

OBRA PRESSUPOST U07501

CAPÍTOL SANEJAMENT05

DESCRIPCIÓNUM. CODI UA IMPORTAMIDAMENTPREU

1 FD5H1AC3 m Canal de formigó polímer sense pendent, d'amplària interior 200mm i de 240 a 300 mm d'alçària, sense perfil lateral, amb reixad'acer galvanitzat nervada classe A15, segons norma UNE-EN1433, fixada amb tanca a la canal, col·locada sobre base deformigó amb solera de 100 mm de gruix i parets de 100 mm degruix (P - 40)

190,00071,25 13.537,50

2 FD7F7375 m Tub de PVC de 300 mm de diàmetre nominal de formacióhelicoïdal amb perfil rígid nervat exteriorment, autoportant, unióelàstica amb massilla adhesiva de poliuretà i col·locat al fons dela rasa (P - 44)

147,60012,37 1.825,81

3 FD5P6685BT0T u Pericó sorrenc de formigó polímer, col.locat a la canaleta derecollida d'aigües pluvials. Inclou reixeta galvanitzada i cistellextraible. Iclou tub de OVC de 110 mm per a posterior connexiósifònica amb la xarxa de sanejament, totalment col.locada i enfuncionament, recolzada al pericó, col.locat sobre base deformigó amb solera de 150 mm degruix i parets de 150 mm degruix. (P - 41)

8,000156,90 1.255,20

4 FDK262G7 u Pericó de registre de formigó prefabricat de 60x60x100 cm, per ainstal·lacions de serveis, col·locat sobre solera de formigóHM-20/B/40/I de 15 cm de gruix i reblert lateral amb terra de lamateixa excavació (P - 46)

8,000103,45 827,60

5 FDKZJGB4FA36 u Bastiment i tapa quadrada de fosa dúctil, per a pericó de serveis,recolzada, pas lliure de 535x535 mm i classe B125 segonsnorma UNE-EN 124, col·locat amb morter . Article: ref. HPHPUEde la serie Pastes d'unió de HISPALAM (P - 49)

8,00063,65 509,20

6 FD7F4375 m Tub de PVC de 200 mm de diàmetre nominal de formacióhelicoïdal amb perfil rígid nervat exteriorment, autoportant, unióelàstica amb massilla adhesiva de poliuretà i col·locat al fons dela rasa (P - 42)

47,5008,96 425,60

7 FD7F6375 m Tub de PVC de 250 mm de diàmetre nominal de formacióhelicoïdal amb perfil rígid nervat exteriorment, autoportant, unióelàstica amb massilla adhesiva de poliuretà i col·locat al fons dela rasa (P - 43)

47,50010,35 491,63

8 FD7FA375 m Tub de PVC de 400 mm de diàmetre nominal de formacióhelicoïdal amb perfil rígid nervat exteriorment, autoportant, unióelàstica amb massilla adhesiva de poliuretà i col·locat al fons dela rasa (P - 45)

8,35020,88 174,35

9 FJSDC10G u Capçal de filtració format per a 4 filtres automàtics ARKAL SKS 2polzades de neteja automàtica, anelles de 130 micres, col.lectorsd'entrada i sortida de 4 polzades, vàlvules de contrarentatFlushgal 2 polzades, programador de rentat REG-8, col.lectorsde drenatge i aigua de rentat, solenoide, suports, manómetre,filtra de pressa, presostat diferencial i accessoris. Inclou pericó.Totalment instal.lat i provat. (P - 56)

1,0005.490,23 5.490,23

CAPÍTOLTOTAL 01.05 24.537,12

OBRA PRESSUPOST U07501

CAPÍTOL XARXA DE REG I ABASTAMENT06

DESCRIPCIÓNUM. CODI UA IMPORTAMIDAMENTPREU

1 EJ7129J5 u Suministre i instal.lació de dipòsit prefabricat de formigó armat,model TEHORSA o similar, de capacitat 45 m3, amb registre,tapa de registre, passamurs d'entrada i sobreixidor. Inclou

1,0008.151,76 8.151,76

Euro

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

PRESSUPOST Pàg.:31/05/13 4Data:

transport, imprimació i segellat perimetral de la junta amb dosponts d'unió. (P - 10)

2 PPAUX001 pa Partida alçada d'abonament íntegre en concepte d'ajuts del ramde paleta a les instal.lacions del sistema de reg (P - 58)

1,000989,14 989,14

3 EFB1A425 m Tub de polietilè de designació PE 100, de 75 mm de diàmetrenominal, de 10 bar de pressió nominal, sèrie SDR 17, UNE-EN12201-2, soldat, amb grau de dificultat mitjà, utilitzant accessorisde plàstic i col·locat al fons de la rasa (P - 6)

82,35021,86 1.800,17

4 EFB1E425 m Tub de polietilè de designació PE 100, de 110 mm de diàmetrenominal, de 10 bar de pressió nominal, sèrie SDR 17, UNE-EN12201-2, soldat, amb grau de dificultat mitjà, utilitzant accessorisde plàstic i col·locat al fons de la rasa (P - 7)

296,89031,98 9.494,54

5 EG319324 m Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada,amb designació RV-K, tripolar, de secció 3 x 1,5 mm2, ambcoberta del cable de PVC, col·locat en tub (P - 9)

545,0001,59 866,55

6 EG22RE1K m Tub corbable corrugat de PVC, de 65 mm de diàmetre nominal,aïllant i no propagador de la flama, resistència a l'impacte de 6 J,resistència a compressió de 250 N, muntat com a canalitzaciósoterrada (P - 8)

545,0001,93 1.051,85

7 FJSB2221 u Electrovàlvula 1´´ 24 CAV de nylon reforçat i diafragma de EPDMcabal de operació entre 0,025 i 7 m3/h, pressió de treball 0,2-10bar, pressió màxima 12 bar, opera amb aigua de baixa qualitatorifici de pas de comandament 2mm treball entre temperaturesde 0-66 ºC. Tres víes de control hidràulic amb desguas intern iselector manual (closed-auto-manual). Amb filtre d'anelles 120mesh per instal.lar en pericó. Instal.lada i provada. (P - 53)

6,00056,92 341,52

8 FJSBB521HB9Q u Vàlvula ventosa de triple efecte amb disseny dinàmic per altavelocitat de descarrega d'aire, inclos en fluxe d'aigua a pressió.Segellat per garantir tancament hermetic. Model D-040-GMinibarak de Regaber o equivalent. Totalment instal.lada enpericó. (P - 55)

1,000183,54 183,54

9 FJS21011 u Canó per a reg, totalment metàl.lic model NELSON modeloSR100, 24º pressa 2 ´´ HBSP, de Regaber o equivalent. Incloutobera amb rosca femella de 2´´, trajectoria de 24º, alcanç de 30a 58 m. Per a reg sectorial de 40 a 360º amb rotació lenta. Incloubàcul de 2 m per muntatge elevat. Amb base de formigó de40x40x40cm. Inclou tobera de 23 mm, per alcanç de 45 m a 8bars de pressió amb un cabal de 57,2 m3/h. Totalment instal.lat.(P - 52)

6,0001.105,95 6.635,70

10 FJSBB521HB96 u Valvuleria per a canó de reg a instal.lar en pericó soterrat,consistent en: 1 Vàlvula hidràulica GAL de 3´´ de rosca femella,de ferro PN16 model GAL 3´´ ROSCA S/V3V de Regaber oequivalent, i 1 valvula de comporta de 3´´, en fundició ductilGGG50, amb tancament elàstic per comporta recoberta deEPDM, i revestiment de pintura epoxi. Totalment instal.lada. (P -54)

6,000183,54 1.101,24

11 FHGAU010 u Armari metàl.lic amb xapa d'acer inoxidable de 2 mm, tanca detriple anclatge amb grau de protecció IP-44. IK-10, modelARELSA o similar, per incloure programador de reg. (P - 50)

0,0001.062,79 0,00

12 EN317324DZRC u Vàlvula de bola manual amb rosca, de dues peces amb pas total,de bronze ref. R259X008 de la serie Vàlvules d'esfera deGIACOMINI , de diàmetre nominal 1´´1/4, de 10 bar de PN i preualt, muntada en pericó de canalització soterrada (P - 11)

1,00034,52 34,52

13 EN3A2324 u Sistema de boies per omplenat automàtic de nivell de dipòsit pera reg. Permet mantenir un nivell mínim de cabal continuat. Inclouboies, vàlvula de tall de 3´´ i petit material de muntatge.Totalment instal.lat i en funcionament. (P - 12)

1,000245,64 245,64

Euro

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

PRESSUPOST Pàg.:31/05/13 5Data:

14 ENX246B5 u Subministrament i muntatge de grup de pressió per a reg,compacte segons DIN 1988, composat de: 2 bombescentrifugues multietapes verticals de la serie MVIE 5204, ambcarcasa, camisa, rodets i difusors en AISI304, per aigua neta,temperatura màxima de 70ºC, per un cabal per bomba de 50m3/h amb una columna de 80 m. Potencia elèctrica 18,5 kw a2970 rpm. amb protecció IP-54. Inclos muntatge en bancadaantivibratoria. Inclou quadre de protecció i maniobra elèctricaamb variadors de frequència integrats. Connectat a la xarxa deservei i a la xarxa elèctrica. Totalment instal.lat. Model WiloConfort Vario COR-2 MVIE 5204/VR o equivalent. (P - 14)

1,00010.160,40 10.160,40

15 ENX246B8 u Subministrament i muntatge d'equip de tractament d'aigües dereg amb control i regulació de pH i clor residual amb sistema defiltració en circuit de recirculació, composat per: 1 equip electrònicCilit PCR pH-CI DW de lectura continua digital de valor de clor ipH, 1 electrode de mesura de clor, 1 electrode de pH, 1contenidor DUNA amb cartutxo filtrant, 2 bombes dosificadoresCilit DP 2.10 INEX, per un cabal màxim de 2 l/h, 2 dipòsits de 100l CILIT LB 128 INEX, 2 sondes de nivell mínim LB 128 INEX, 1bomba de recirculació CILIT M-80 TRI per un cabal de 10 m3/h i10 m.c.a. i un filtre CILIT PATENT SUPER_MANUAL 10 M, perun cabal nominal de 10 m3/h. Inclou petit material i canonadesper la recirculació. Totalment instal.lat i connexionatelèctricament. (P - 15)

1,0005.641,10 5.641,10

16 FDK282C9 u Pericó de registre de fàbrica de maó de 45x45x50 cm, per avalvuleria de canons de reg, amb parets de 15 cm de gruix demaó calat de 290x140x100 mm, arrebossada i lliscadainteriorment amb morter mixt amb una proporció en volum 1:2:10,sobre solera de maó calat de 10 cm de gruix i reblert lateral ambterra de la mateixa excavació (P - 47)

6,00082,92 497,52

17 FDKZ3154 u Bastiment i tapa per a pericó de serveis, de fosa grisa de420x420x40 mm i de 25 kg de pes, col·locat amb morter (P - 48)

6,00030,43 182,58

18 FJS1X002 u Subministrament i col.locació de rotector de canó de reg fabricatamb polietilé de color verd (P - 51)

6,000140,63 843,78

19 ENOU0504 u Programador modular SI-RR, de 6 estacions que pot ser ampliatfins a 12 estacions, triple programa, retard entre estacionsprogramable: 0-99 segons per programa, transformador intern.Totalment instal.lat a l'interior de la caseta, inclós connexionsd'electricitat i aigua (P - 13)

1,000565,04 565,04

20 X0000001 u Formació de caseta de mides 2,50x1,50x2,20 mambfonamentació correguda de formigó armat HA-25/20/B/IIa,solera de formigó de 12 cm de gruix, paret de bloc prefabricatamb cara vista, coberta panell sandwitch. Porta d'accés. Inclougestió de runes. (P - 62)

1,0004.083,22 4.083,22

CAPÍTOLTOTAL 01.06 52.869,81

OBRA PRESSUPOST U07501

CAPÍTOL EQUIPAMENT ESPORTIU08

DESCRIPCIÓNUM. CODI UA IMPORTAMIDAMENTPREU

1 EQZ1X001 u Subministre i col.locació d'un joc de porteries fixes per futbol 11tipus MONDO PF001 o equivalent, amb arquets travessers,mides interiors 7,32 m x 2,44 m, fabricades amb aluminiextrusionat de secció circular nervada de 120 mm de diàmetre,dotada a la part de darrera de doble canal per la fixació delsarquets i ganxos per les xarxes, incloent xarxes de nylon100x100 i 4 mm de gruix. (P - 16)

1,000936,71 936,71

2 EQZ1X004 u Subministre i col.locació d'un joc d'anclatges per a porteries fixesper futbol 11 (el joc inclou 2 unitats d'anclatge), d'una profunditat

2,00085,52 171,04

Euro

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

PRESSUPOST Pàg.:31/05/13 6Data:

de 50 cm, fabricat amb PVC tancat per un dels seus extrems iamb tapa també de PVC. Col.locat amb falques per eliminarholgures i garantir la verticalitat. (P - 17)

3 EQZ1X005 u Subministre i col.locació d'un joc de banderins (un joc inclou 4unitats) de corner abatibles, tipus MONDO PF610 o equivalent.(P - 18)

2,000103,39 206,78

4 EQZ1X006 u Subministre i col.locació d'anclatge per a postes de protecció defons, compost per un tub d'acer de secció quadrada de 90 mm illargada variable, tancat per l'extrem inferior. Subministrat ambuna capa de protecció a l'esmalt. Col.locat amb falques pereliminar holgures i garantir la verticalitat. (P - 19)

1,000108,90 108,90

5 EQZ1X007 m2 Subministre i col.locació de xarxa per a protecció de fons decamp de futbol de nylon de 4 mm de gruix i trama de 100x100,col.locada sobre postes existents, inclou cable per tensar,mosquetons i tot el material necessari per a la seva col.locació.(P - 20)

236,1601,83 432,17

6 EQZ1X008 m2 Subministre i col.locació de poste metàl.lic de 6 m d'alçada per aprotecció de fons a base de perfil d'acer de secció rectangular de120x120x6 mm, pintat i fixat al terra mitjançant anclatges ambespàrrecs roscats, inclou placa de suport de 200x200x10 mm i4/D 16x300 mm amb tres aros de 20 mm de diàmetre interiorsoldats per la subjecció de xarxes de nylon i teles metàl.liques,acabat amb una mà d'imprimació alcídica i dos d'acabat ambesmalt sintètic. (P - 21)

12,000184,34 2.212,08

CAPÍTOLTOTAL 01.08 4.067,68

OBRA PRESSUPOST U07501

CAPÍTOL SEGURETAT I SALUT09

DESCRIPCIÓNUM. CODI UA IMPORTAMIDAMENTPREU

1 PPAUXXX1 PA Partida alçada a justificar en concepte de SEGURETAT I SALUTd'acord amb ESS (P - 59)

1,0004.185,65 4.185,65

CAPÍTOLTOTAL 01.09 4.185,65

OBRA PRESSUPOST U07501

CAPÍTOL CONTROL DE QUALITAT10

DESCRIPCIÓNUM. CODI UA IMPORTAMIDAMENTPREU

1 PPAUXXX3 PA Control de qualitat realitzat per laboratori d'assaig qualificatconsistent en la comprovació in situ de les propietats delpaviment de gespa artificial, per al compliment de l'establert al'informe UNE 41958 IN (P - 60)

1,0001.548,77 1.548,77

2 PPAUXXX4 PA Partida a justificar. Control de qualitat realitzat per laboratorid'assaig qualificat consistent en la comprovació in situ de lespropietats dels paviments (P - 61)

1,0001.652,85 1.652,85

CAPÍTOLTOTAL 01.10 3.201,62

Euro

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

RESUM DE PRESSUPOST Pàg.:31/05/13 1Data:

NIVELL 2: CAPÍTOL Import

Capítol 01.01 TREBALLS PREVIS 3.386,87Capítol 01.02 MOVIMENTS DE TERRES I FONAMENTS 21.221,70Capítol 01.03 PAVIMENTS 93.633,76Capítol 01.04 GESPA 126.696,75Capítol 01.05 SANEJAMENT 24.537,12Capítol 01.06 XARXA DE REG I ABASTAMENT 52.869,81Capítol 01.08 EQUIPAMENT ESPORTIU 4.067,68Capítol 01.09 SEGURETAT I SALUT 4.185,65Capítol 01.10 CONTROL DE QUALITAT 3.201,62

01 Pressupost U075Obra 333.800,96

333.800,96

NIVELL 1: OBRA Import

Obra 01 Pressupost U075 333.800,96333.800,96

Euro

Instal.lació de gespa artificial al camp de futbol municipal de Can Batlle

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE 1Pag.

333.800,96PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL....................................................................................................

20.028,066 % Benefici Industrial SOBRE 333.800,96....................................................................................................................................

13 % Despeses generals SOBRE 333.800,96....................................................................................................................................43.394,12

Subtotal 397.223,14

21 % IVA SOBRE 397.223,14....................................................................................................................................83.416,86

TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE 480.640,00€

Aquest pressupost d'execució per contracte puja a la quantitat de:

( QUATRE-CENTS VUITANTA MIL SIS-CENTS QUARANTA EUROS )

Antoni Ruiz Ruiz Sandra Lirio Muñoz

Arquitecte tècnic Arquitecte

Juny 2013