Instants a Castello - 3 - Valencia - Març 2012

nstants a Castelló

Març 2

01

2

Pluja Sobre el CorYolanda Quiralte Gómez

Museu del Taulell, un lloc amb història artística

Llotja del Cànem 5º aniversari com a seu

de l’UJI

La Marjaleria. Un lloc amb identitat pròpia i genuïna.

Eco

atatpapel

El arte de diseñar

Llámanos 646 228 146

[email protected]

síguenos en facebook

EVENTOS

Invitaciones únicas “a la carta”

Detalles y regalos originalesOTROS

Venta de artesanía actual

Formación de diseño y NTICs

Formación de manualidades

Venta y distribución de materialDISEÑO

Imagen corporativa

Folletos, catálogos y cartelería

Diseño y programación web

Aplicaciones para smartphones

6 Museu del Taulell Manolo Safont

16 Política

19 Economia per a no econòmics

20 “Pluja sobre el cor” de

Yolanda Quiralte Gómez

24 Recomanacions literaries

25 Relats

“L’home inquiet” de Henning Mankell

“Sense notícies de Gurb” de Eduardo Mendoza

“El Vampir” per Miguel Vives Jiménez

“L’Espera” per Javi Piñana Sancho

27 Esports. Futbol Sala

32 5º aniversari de la Llotja del Cànem

36 Darcy Lange, pioner del video documental

39 Festivals Benicàssim. Costa de Fuego i Rottotom

Sumari

Instants 3

40 Cine, les nostres recomanacions

38 Ana Buitrago, Dança

42 Racons: La Marjaleria.

52 Les nostres rutes

56 Receptes de cuina

57 Agenda.

Emi Tirado Bodelón. Directora. [email protected]

Lledó Soler Gual. Subdirectora. [email protected]

David Tellols García. Director ComercialPedro Javier Alvaro Sánchez. Community Manager

Équipo redacció [email protected] Martín VidalToni Hernández MonzonisDiego Amela ChivaDavid Tellols GarcíaJosep Roselló IvarsJavi Piñana SanchoLledó Soler GualEmi Tirado Bodelón

EconomiaAlejandro Martín Vidal

EsportsToni Hernández Monzonis

CineDiego Amela Chiva

RutesDavid Tellols García

Publicitat [email protected] Tellols García. Director ComercialLledó Soler Gual. SubdirectoraEmi Tirado Bodelón. Directora Col.laboraciones Política

Héctor Folgado Miravet (PP)Enrique Navarro Andreu (PSPV), Ali Brancal Mas (BLOC -Compromís), t

Disseny i Maquetació. [email protected] Tirado Bodelón. DirectoraLledó Soler Gual. Subdirectora

Marketing online. [email protected] J. Alvaro Sánchez. Community ManagerJavier Piñana Sancho

Pàgina web: www.instantsacastello.com

Blog: www.instantsacastello.com/blog

Facebook: www.facebook.com/InstantsCastello

nstants a Castelló

FotografíaLledó Soler Gual. SubdirectoraEmi Tirado Bodelón. DirectoraDavid Tellols García. Director ComercialJavier Piñana Sancho

Propietat Imatges secció cine:

No habrá paz…: hildyjohnson.ferfoto.esThe Artist: makiatthemovies.blogspot.comLos idus de marzo: allmoviephoto.comJohn Carter: disneysoul.comPublica la associació “Instants a Castelló”

Instants 4

Un lloc amb identitat pròpia i genuïna.

Artana

Lluna Estilistes

Tlf 964600002Catalunya 36Onda (Castelló)

Consulta algunos de

nuestros tratamientos

en facebook

.

MUSEO DEL TAULELL MANOLO SAFONT

Un lloc amb història artística

Des del segle XIX i XX, la ceràmica ha tingut una especial importancia en la nostra provincia i un dels centres mes representatius té el seu lloc en Onda (Castelló).Nombroses fabriques en Onda han treballat en el mòn de la ceràmica i, especialment, en el del taulell. La diversitat de models que s’han produït en les últimes decades, han donat lloc a un sense � de coleccions que hui en dia s’ exposen en el Museu del Taulell Manolo Safont.

Instants 8

L’ aniga seu que abans custodiava las nombrosses coleccions, va quedar obsoleta degut al gran bagatge

històric-arísic que el museu supo-

sava. Per això, es va decidir construir un nou edifici per a desenvolupar amb plenitud les missions fundamen-

tals que allò suposa. El nou museu d’ Onda permet desenvolupar amb total integritat les seues nombroses acivi-tats, que no sols son la mera exposició de coleccions sinò que poseeix una zona que coninua elaborant pro-

ductes ceràmics així com una escola de ceràmica que realitza diverses acivitats a lo llarg del any. El propi alcalde de la ciutat qualifica a la insitució com un potencial centre

de conservació, invesigació i difusió per a la historia de la ceràmica i la seua industria en la nostra Comunitat. Per a allò, este museu ha asumit un nou concepte: com a museu viu i

aciu, en contraposició al merament historicista i tradicional; com a museu

amb un paper supralocal, en contra-

posició a un museu localista; com a museu específic i monogràfic d’

invesigació, però que a la vegada siga un museu-banc de dades i com “ labo-

ratori ” i “ conservatori ”, que inves-

igue sobre la ceràmica i que conserve el patrimoni cultural, arísic, etnològic e industrial procedent del mòn de la ceràmica i com a lloc úil de desenvolupament per a les empreses

i lloc de trobada social.Els fons del Museu, cifrats en mes de

vuitanta mil objectes, abarquen desde la época romana fins l’ actuali-tat, destacant-se les coleccions de

azulejeria contemporànea, dels segles XIX i XX, així com objectes etnològics industrials i les sèries docu-

mentals d’ aquesta època.Instants a Castelló vol oferir-los un viatge per la història de la nostra industria ceràmica i que poden disfru-

tar de un dels llocs mes emblemàics i amb gran història arísica en la nostra provincia.

Instants 9

MANOLO SAFONT, EL ARTISTA QUE VA DONAR NOM AL MUSEU

Manuel Safont Castelló (Onda, 1928-2005), mes conegut com a Manolo Safont, va ser un pintor i ceramista del segle XX. La seua trajectòria professional esta basada sobretot en una constant cerca del color, el relleu i la textura. La seua arísica vida fará que siga considerat com una de las figures mes representaives de la ilusió plásica ceràmica. Desde els seus inicis, es va dedicar a treballar en el mòn de la ceràmica artesanal, creant el seu propi taller individual en Onda i realitzant la seua primera exposició en la aniga sala Esilo en Castelló. Dedicat també a realitzar elements decoraius per a despatxos, durant l’ època del franquisme, degut als seus ideals en contra de la dictadura, els seus disssenys el van conduïr cap a l’ abstracció encara que sense perdre la forma i els colors, que ja comencen a indre importància en la seua trajectòria.

La pintura tradicional el porta cap a finals del fran-

quisme, quan l’ abstracció ja forma part de la seua obra. Es a finals dels 90, quan el propi arista, realit-

zará murals de gran tamany encarregats per la Uni-versitat Jaume I de Castelló.Manolo Safont es, dins i fòra de la nostra provincia, un personatge del art que ha estat sempre al servici de la cultura i un dels percussors de la Escola Ceràmica de Onda i d’ altres iniciaives culturals. Conegut en Onda pels seus llargs i arrissats bigots i la seua melena gris i arrissada, el seu inalterable mode

de vesir, sempre de roig, la seua paricular obsessió, i de negre, la seua permanent sonrisa, Manolo Safont ha sigut un dels aristes mes internacionals i revolucionaris que Onda ha ingut el privilegi de conèixer.

El museo del Taulell Manolo Safont conserva, com a fruit d’ una gran labor de preservació desde la seua fundació en 1968, unes excel.lents coleccions. Els fons, cifrats en mes de 20.000 peces abarquen desde l’ època clàssica fins l’ actualitat, destacant- se, entre altres, les coleccions de taulellería dels segles XIX i XX així com objectes etnològics industrials.

Coleccions de TaulelleríaL’ aplicació de ceràmica en la arquitectura es remonta a les prim-

eres cultures sedentaries del vall del Nilo i Mesopotamia. En el III mileni a.C, les plaques de fang eren cuites en forns i se li’s aplicava un vidriat per a revesiment. En època visigoda, la presencia de ceràmica en la construcció es relegada a zones como arqueries, cúpules i entrevigat de falsos sostres, totes de poc pes.Els primers indicis de taulellería hispanomusulmana valenciana corresponen al període almohade, apareix aplicada sobretot en fonts i andanes de pais i jardins.

Tota una història que oferir-lis

Instants 10

TAULELLERÍA MEDIEVAL GÒTIC- MUDÈJARRecrea temes iconogràfics, geomètrics i vegetals, de arrelam musulmana. A parir del segle XV l’ influència estéica góico- crisiana incorpora temes decoraius gremials desinats a la noblessa i al clergat.En els inicis del segle XVI, l’ influència renacenista i la producció ceràmica de Andalucía i Toledo moiven l’ adopció de deco-

racions derivades de llaceries musulmanes. També es produeixen els taulells de corda seca i arista d’esil mudèjar a imitació dels sevillans.

TAULELLERÍA RENACENTISTA, SEGLE XVI- XVII

En el segle XVI fins a mitjans del XVII es realitzen peces similars als taulells sevillans i toledans, de procedència italiana. Valencia importará taulells talaverans i sevillans primer i poc després els imitará, produïnt una ceràmica un tant repeiiva i monòtona, dins de la corrent tardorrenacenista o manierista.

TAULELLERÍA BARROCA INICIAL, SEGLE XVII- XVIIIDesde mitjans del segle XVII fins la segona década del XVIII, es una simple reinterpretació de formes tardorrenacenistes,

amb dependència técnica i esilísta de Catalunya. S’ inverirán els fons foscos i els colors predominants serán el blau, el verd, el groc fosc i taronja, contrastats sobre fons blanc de estany.

Instants 11

Amb formes i formats nous i originals. Es caracteritza pel canvi de format, adoptant-se el pam valencià i el enrequeri-ment de la paleta de colors. Aquest canvi va acompanyat d’ una eclossió de moius vegetals mes naturalistes i moius cults.

TAULELLERÍA BARROCA PLENA

Es tracta d’ un període de extraordinària brillantor en tots els senits, la taulellería valenciana no te rival a Espanya. La taulellería es nutreix de repertoris texils i grabats. Els principals grups decoraius els podem agrupar en rocalls, bandes diagonals, cantons decorats, cenefes…i com novetat apareixen els dissenys per a cuines, sense parangó en la taulellería europea.

TAULELLERÍA ROCOCÓ

S’ inicia a finals del XVIII, corre-

spon a la progressiva regularit-zació i simetrizació de les formes. Importants i decisives in- novacions técnicocromàiques significarán un trencament amb la producció precedent. Es el moment de l’aparició de altres centres fòra de València, entre els que destaca Onda.

TAULELLERÍA NEOCLÀSICA

Instants 12

Els taulells barrocs i rococó son la prova evident de que la producció ceràmica camina junt a la evolució de la soci-etat. Es va crear, degut al ascens de la burguesia, una nova ipología taulellera, com peces úniques per a la deco-

ració de paviments, sòcols o cuines.

TAULELLERÍA PROFANA

Les composicions per a cuina es concebien com un espill del àmbit culinari, les figures serán peces uniques que els pintors ceràmics copiaven dels que veien, sense disposar de ningún grabat ni font arísica, lo quan les feia encanta-

dores degut a la seua coidianeitat. Es sumen també els taulells complets de gènere, amb variada representació iconogràfica que indrá coninuitat al llarg del segle XIX.

TAULELLS DE CUINA I GÈNERE, SEGLE XVIII-XIX

Els panels devocionals alcancen el seu gran protagonisme. Resultaba freqüent en els pobles valencians decorar les estacions dels calvaris amb una capelleta o casalici de taulells, escenifi-

cant la Passió. Les lapides sepulcrals es caracter-

itzarán pels grans formats i les grans escenifica-

cions relacionads amb la mort i el Camp Sant.

TAULELLERÍA DEVOCIONAL, SEGLE XVII-XX

TAULELLERÍA DE SÈRIE, SEGLE XIX

Asisim al vertader desenvolupament de l’ industria taulellera, destacant-se el centre productor d’ Onda dins del panorama espanyol. Apareix la mecanització i amb tot, evoluciona el prensato del fang de forma manual cap al prensat en pols de terra amb prenses mecàniques. Amb allò, disminuirá el tamany, grossor i el pes de les peces. Al llarg de la centuria, també asisim a una gradual evolució en la ornamentació. Els moius florals i vegetals neoclàssics son subplantats i transformats per models historicistes i eclécics, s’ asisteix també a un revival de temes anteriors, gòics, renacenistes i barrocs, desta-

cant-se lo neoàrab.

Instants 13

Estes peces estan treballades amb els mètodes que va introduir la industrialització i mecanització en la producció ceràmica.

Els grans arquitects de moda, Gaudí entre altres, uilitzen la ceràmica en als seus projectes e inclòs l’ arriven a dissenyar, lo cual influeix enormement en la producció. Els avanços tecnològics, amb l’ aparició de la electricitat, van ser decissius en la industrializació del taulell, repercuint en el abaratament de costos, millorant la seva qualitat i aumentant la seua producció. El repertori modernista abarcará, desde la cuidada formalització geomètrica dels moius d’ orige vegetal i animal, fin a la proliferació de dissenys geomètrics abstractes, solucionats amb intes planes.

TAULELLERIA MODERNISTA, PRIMER TERÇ SEGLE X

La Guerra Civil va suposar un decaïment de la acivitat industrial taulellera, podem parlar d’ un períod d’ estancament en tots els senits. La dècada dels 50 va significar un creixement de la industria taulellera, una dismi-

nució de la qualitat, tant tècnica com estèica. L’ introducció de la serigraía a mitjans dels 60 va tren-

car de forma drásica amb tot el repertori formal anterior.

TAULELLERÍA DESDE LA GUERRA ALS ANYS 70

Instants 14

Ademés de les coleccions taulelleres en sí mateix, el Museu del Taulell “ Manolo Safont” també poseeix en les seues instalacions altra sèrie d’ exposions per a poder visitar o coleccions d’ autor.

Son els premis que otorga la Societat Espanyola de Ceràmica i Vidre als projectes mes innovadors en tecnología i disseny. S’ otorguen coincidint amb Cevisama i, aquesta exposició de premis que es porta celebran desde l’ any 1977, es pot gaudir en el Museu d’ Onda i així conèixer l’evolució d’ aquestos premis a disints projectes. Els Premis Alfa d’ Or son reconeguts com una referència

en el mòn de la tecnología i la ceràmica del panorama espanyol.

COLECCIÓ DE PREMIS ALFA D’ OR

La decoració es caracteritza per la profussió d’ elements geomètrics i en menys medida, vegetals. En quant als colors, cap destacar, el “ roget d’ Onda” i el blau de cobalt. Es destaquen sobretot les peces de pisa blanca de La Campana, que es caracteritzen per estar inspirades en el ple esil modernista.

COLECCIÓ DE PISES

Las coleccions d’etnología industrial, quanificada en milers de peces, s’agrupen básicament en les sèries d’ elements i úils de treball i en les documentacions de les anigues fábriques. Consitueix una de las facetes mes importants del Museu, permetent un apropament a l’ evolució técnica habuda en tot el procés d’ elaboració i disseny dels taulells de la nostra zona.Per altra part, la recuperació d’ una quanitat de documentació de fábriques desaparegudes, amb fotografies i dibuixos es la base per a l’estudi de la història econòmica i social de las fabriques i de les produccions.

COLECCIÓ DE ETNOLOGÍA INDUSTRIAL

Instants 17

Ademés de lo anterior mencionat, la necessitat d’ introduir les corrents arísicas en el mòn de la ceràmica en un moment de plena expansió en la industria taulellera en Castelló, pero sobretot en Onda, va fer possible la creació de la Escola Provincial de Ceràmica d’ Onda, on van imparir clases presigiosos professors com Juan Bauista Alós Peris,

Vicente Abad, Rafael Guallart ( pintura i dibuix), Jose Maria Marínez ( escultura) i Rafael Gaya ( química) i que hui en dia coninua funcionant.

Text: Lledó Soler Gual.

Fotos: Equip F. Instants.

Enrique Navarro AndreuSenador per Castelló del PSPV

Instants 16

POLÍTICA

Este és el 4a any de la crisi. Per tant el govern socialista va gesionar més de 3 anys de crisi enfront dels 3 mesos del Parit Popular. Si el govern del Parit Popular ha de gesionar ara un dèficit del 8,5, el PSOE va haver de gesionar un del 11,1 en 2009.Al maig de 2010 va haver de prendre mesures molt dures: - Congelar per un any les pensions després d'haver fet la major pujada de la història. - Rebaixar el 5% del sou dels funcionaris, després d'haver-los fet recuperar el poder adquisiiu de l'etapa d'Aznar. - Reduir dràsicament les inversions en infraestructures, després d'haverEstes mesures VAN EVITAR QUE ESPANYA FORA INTER-

VINGUDA. Però el Parit Popular va votar en contra. Es va realitzar una reforma laboral dialogant i intentant

consensuar. Per cert els sindicats van convocar nombro-

ses jornades de protesta i una vaga general.A més, des del 15 M. va haver-hi un moviment de protesta que va omplir les places d'Espanya. Per cert ara quasi desapareguts.En resum, amb la mateixa crisi, amb mesures d'ajust dur, amb una reforma laboral contestada pels sindicats i amb el 15 M, el govern del PSOE va saber manindre la pau social en els carrers respectant i garanint el dret a manifestar-se, i va saber evitar, amb prudència i propor-

cionalitat, que les protestes no es converiren en distur-

bis.Per tant no ha canviat la crisi, sinó la forma de governar i les decisions; perquè mentres el govern socialista va manindre els drets i políiques socials, el govern de Rajoy està casigant els treballadors, a les classes mitjanes i als col·lecius més dèbils.El govern no pot excusar la seua responsabilitat. El que ha de fer és buscar solucions i ser prudent en les ordenes la policia i en els retalls tan brutals en educació, sanitat i drets laborals.Ah¡ El Parit Popular té el suport del PSOE en políiques aniterroristes, de defensa, en políica exterior i en la flexibilització del dèficit davant de Brussel·les, enfront del nul suport del Parit Popular en l'anterior legislatura.

NI LA CRISI NI L’AUSTERITA HAN COMENÇAT ARA

Ali Brancal MasPortaveu adjunta del BLOC-Compromís

en l’Ajuntament de Castelló

Instants 17

LA CULTURA A L’ABAST DE TOTS

Héctor Folgado MiravetDiputat Provincial de Cultura.

Voldria aprofitar aquest espai per explicar-vos un nou projecte

que, des de l’àrea de Cultura de la Diputació de Castelló, hem

impulsat per tal de fer que les iniciatives culturals dels creadors

de la nostra província arribaren a tots els nostres pobles. El

Catàleg naix com la primera xarxa integral de serveis i

contractacions d’espectacles artístics de Castelló. Un temps

després de llançar aquesta iniciativa, puc contar-vos amb

satisfacció la gran acceptació que ha tingut entre l’industria

cultural de la nostra província.

Són vora 500 les companyies i espectacles inscrits al nostre

catàleg. Dansa, teatre, música, màgia, circ... són moltes i molt

diverses les disciplines que integren aquesta xarxa d’actuacions.

Aquesta nova eina és, sens dubte, la major aposta de la

Diputació de Castelló per dur la cultura fins a l'últim racó de la

província, sense importar el nombre d'habitants del municipi.

En aquestes últimes setmanes he tingut l’oportunitat de

reunir-me amb tots els regidors de Cultura dels municipis que

integren la província de Castelló, per tal d’explicar-los aquest

il·lusionant projecte. La resposta ha segut més que positiva. En

aquest sentit, una de les principals bases d'aquesta iniciativa

consisteix en que els municipis puguen rebre subvencions

proporcionals al nombre d'habitants, prevalent als que tenen

menys veïns i, per tant, menys recursos econòmics per a

programar qualsevol tipus d’espectacle cultural.

El Catàleg permetrà disposar d’una marca única en la que, per

primera vegada, apareguen les companyies castellonenques sota

un mateix paraigües. Un espai d’oportunitats on donar veu i fer

visible els nombrosos treballs dels nostres creadors i una

ferramenta imprescindible per facilitar l’encontre d’artistes,

tècnics i promotors. Només puc agrair la resposta que el món de

la cultura de la nostra província ha tingut cap a aquest projecte,

el qual confie siga prompte el projecte cultural de tots els

castellonencs.

Què fem el 8 de març? Seria de molta supèrbia decidir públicament què toca i què no toca fer en una commemoració del «8 de març». A unes persones els pot paréixer que, després de córrer com a llebres tota la setmana per arribar a les moltes responsabilitats familiars i laborals, tal vegada fer córrer les dones no seria la millor manera de visibilitzar el que es desitja per a elles. A altres persones els pareixerà que caldria deixar els actes reivindicaius per a un altra ocasió, o un altre dia. Com que hi ha tantes maneres de veure i de definir el que ens interessa a les dones, des del BLOC-Compromís volem que tot allò que es faça, es cree, es decidisca, sobre el que afecta les dones inga transcendència més enllà d’un dia o d’una setmana. I els homes i les dones del BLOC treballem per tal que es faça efeciva la igualtat d’oportunitats. No només al món sencer, ni com a concepte general, que també, sinó que exigim i exigirem mesures concretes, efecives, en cada àmbit on inguem veu. I fer-ne, de cada dia de l’any, el dia de les dones.

DONES i EFICÀCIA

ECONOMIA PARA NO ECONÓMICOS

Instants 19

Estos primers mesos de l'any han sigut acius quant al que reformes es referix. Si en el mes de Gener li tocava el torn a la Reforma Fiscal aprovada a finals de Desembre de 2011, durant el mes de febrer s'ha fet el propi amb la Reforma Laboral.En la Reforma Fiscal s’han aprovat les següents mesures:1.- Augmenten els ipus imposiius del IRPF: S'introduïx, en els exercicis 2012 i 2013, un recàrrec 'de solidaritat' en el IRPF que augmenta la fiscalitat de les rendes de les persones ísiques siguen del treball o del capital, de manera que a parir del mes de gener passat es va poder notar una baixada en el saldo net de la nòmina del treballador.2.- Augmenta la retenció dels productes financers en el IRPF: Els productes financers que tenen retenció i que tributen en la base de l'estalvi (tots menys els plans de pensiones), han vist incre-

mentada la retenció en un 2% (augment del 19% al 21%) excepte en territoris forals on es manté inalterable (19%).3.- IBI: S'incrementa, en els exercicis 2012 i 2013, el ipus imposiiu de l'IBI. L'increment aprovat varia en funció de quan va ser revisat el valor cadastral de l'immoble (veja quadro adjunt).4.- Altres mesures:a) S'ha recuperat la deducció per vivenda habitual del IRPF en les mateixes condicions que exisien fins al 31 de desem-

bre de 2010. Esta mesura s'aplica amb caràcter retroaciu des de gener de 2011.b) S'ha establit un IVA superreduït del 4% per a l'adquisició de primera vivenda a parir de 2012.c) S'ha incrementat un 1% les pensions a parir de l'1 de gener de 2012.d) S’ha incrementat un 1% la base màxima de coització.Quant a la Reforma Laboral que recentment ha aprovat el govern central, la podem resumir en els apartats següents:1.- Modificació de les condicions laborals: quan l'empresa acumule nou mesos consecuius de caiguda d'ingressos o vendes, es podran modificar les condicions laborals dels seus treballadors com el salari, la jornada, el sistema de rendiment, modificació de categoria professional, etc.2.- Contractes temporals: El termini màxim per a encadenar contractes temporals serà de 24 mesos.3.- Emprenedors: Es preveen ajudes a emprenedors en la contractació de la primera ocupació per a empreses de menys de 50 treballadors, incloent una deducció de 3.000EUR per a la contractació del primer treballador menor de 30 anys que esiga en desocupació, podent l'empleat cobrar el 25% de la prestació per desocupació i l'ocupador deduir-se el 50% del cost per a l'empresa.4.- Contractació jóvens: Es posa en marxa un contracte de formació fins als 30 anys amb un període de prova d'un any, tenint l'empresa una bonificació en la quota a la Seguretat Social de 1.000EUR en el primer any de contracte, 1.100EUR en el segon i 1.200EUR en el tercer.5.- Acomiadaments: A parir de 2013 s'establix una indemnització de 33 dies per any treballat a parir amb un màxim de 24 mesos quan l'acomiadament és improcedent, i de 20 dies per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats si l'empresa al·lega causes organitzaives, econòmiques, tècniques o de producció, amb perduda de vendes o resultat nega-

iu durant 3 mesos seguits.6.- Convenis: Es limita la pròrroga automàica i indefinida dels convenis que caduquen en el cas que no hi haja acord a dos anys, i si no hi ha acord, s'acudirà a un arbitratge.7.- Aturats: Els aturats apuntats a les llistes dels servicis públics d'ocupació i que esiguen cobrant una prestació podran realitzar servicis d'interés general en benefici de la comunitat a través de convenis amb les Administracions Públiques.

Text: Alejandro Martin Vidal

Instants 20

LITERATURA

YOLANDA QUIRALTE GÓMEZ

P. Treballes com a professora d'educació especial i per a tu és una labor vocacional. Ser escriptora ho consider-

aries un hobbie?

R. No, per descomptat que no! Per a mi escriure és la meua vida, posar la meua ànima al servei dels altres. És el

que més m'agrada fer. No podria viure sense les lletres ja que són totalment imprescindibles per a mi.

P. Fins on t'agradaria arribar professionalment? Quins plans tens com escriptora?

R. Mai m'he plantejat fins a on podria arribar, simplement visc el dia a dia. Cada llibre nou que comence, naix amb la il·lusió que ho llegeixi el màxim nombre de persones, i no per vendre més o menys ja que això és relaiu. El que realment m'ompli, és saber que els lectors que compren els meus llibres s'emocionen, s'enamoren, ho viuen i això els fa desconnectar i gaudir amb ell. Els meus plans? Escriure, escriure, escriure (riu). Esic treballant en la segona part de la saga Quintana que va començar amb “Pluja sobre el cor”. Alhora em trobe corregint un relat paranormal que eixirà en breu dins d'una antologia genial “davall l'ombra d'un àngel caigut” i maquinant la segona part de Mauro, un personatge al que encara no coneixeu, però que sé que agradarà, perquè està molt, però que molt boig. Si tot marxa bé, en breu començarem les seues galerades i en pocs mesos, ja estarà a la venda!!

Vaig a permetre'm el luxe de fer una anotació personal, benvol-gut lector. Yolanda Quiralte Gómez és una vella amiga de l'adolescència i per a mi és un gran plaer poder oferir-los i gaudir amb ella aquesta entrevista. Des de jove ha sigut una dona emprenedora i familiar que coninua lluitant pels seus somnis. Va estudiar a la Universitat de València i treballa a Castelló, la seua ciutat natal, com a professora d'educació especial i logope-

da. Per a ella escriure és “com una vareta màgica que obri un món de noves possibilitats, d'històries d'amor i viatges a altres èpoques”. Ha estat nominada al “I Premio Colmillo de Oro” i va guanyar un concurs de micro relats, el qual es va publicar fa poc en Cent mini relats d'amor i un desig saisfet. Amb un esil

senzill i directe va publicar en 2007 la seua primera novel·la, On està la lluna? i al setembre de 2011 va nàixer Pluja

sobre el cor, el primer llibre d'una sèrie sobre la Família Quintana.

Instants 21

P. Per a tu escriure és “como una vareta màgica” Per què te vas decidir per la novel.la romànica? Quin altre gènere t’agradaria probar?R. Sempre m'ha agradat llegir, molt, molíssim i li’l dec a la meua mare, Ángela, qui des que vaig nàixer, s'assentava al meu costat a les nits i em llegia una estoneta inculcant-me així l'hàbit de la lectura. Quan vaig ser una miqueta més major, amb uns 6 o 7 anys, la meva mare va començar a llegir-me “Donetes” en francès ja que és la seua llengua

materna, i vaig quedar enganxada amb la història. Eixa va ser la meua primera novel·la de int romànic senimen-

tal. A parir d'ací va ser un no parar (riu). I saps lo bó que té la novel·la romànica? Doncs que té molts subgèneres amb el que no he de canviar de gènere base. Puc escriure històrica-romànica, bèl·lic-romànic, suspens-romànic…

P. Respecte a altres autors. Quins són les novel·les que més t'han marcat en la teua vida? I els autors que són per a tu un referent, si els tens?R. Com et deia la novel·la “Donetes” va indre un pes important a l'hora de decantar-me pel gènere, però també Orgull i Perjuí de Jane Austen que és un referent fonamental en la romànica. D'altra banda Els buscadors de petx-ines de Rosamunde Pilcher, va ser un llibre que em va marcar fa molíssims anys. He llegit tant que no puc decantar-me per una novel·la en concret. Autors? Molts, o millor dit, moltes, ja que el món romànic “quasi” és nostre. Adoro per exemple a les meues com-

panyes Menchu Garcerán, Lydia Leyte, Ana R.Viu, Anna Casanovas, o Mar Carrión. Una altra autora meravellosa, aquesta vegada de novel·la eròica, Noelia Amarillo, em té totalment fascinada.

P. On està la lluna? Novel·la ambientada en el S.XXI, Pluja sobre el cor al segle XIX. Que època t'inspira més per als relats d'amor?R. L'època em dóna més o menys igual, l'important és la història d'amor, els personatges. Quan un personatge crida a la teua porta, és ell, el que et murmura on vol viure, en quin segle, com vol vesir… i ací comença l'embolic (riu) perquè si decideix enamorar-se en l'època romana per exemple, et tornes boja amb la documentació!

P. Per què uilitzes un esil senzill i directe? R. Mira, et vaig a comptar una cosa. Com saps sóc mestra d'educació especial i fa uns anys, just quan va eixir a la venda la meua primera novel·la On esta la lluna?, estava desinada a l'Escola d'Adults. Tenia un grup d'alumnes d'edat mitjana 70 anys, que estava començant a llegir i van decidir triar la meua novel·la com “el seu primer llibre de veritat”. Quina saisfacció Emi, escoltar-los dir que l'havien pogut llegir, que l'havien entès, gaudit, viscut i fins i tot plorat! Per a mi va ser com una revelació. Escriure d'una forma honesta i senzilla és fonamental per a mi perquè vull que els meus alumnes seguisquen llegint-me, m'agradaria que tot el món entenguera les meues novel·les. No m'agraden els artefactes. M'agraden les paraules, i les paraules han de ser compreses perquè inguen senit.

P. Pluja sobre el cor podria portar-se a la gran pantalla rememorant el cinema clàssic de directors com William Wyler, John Ford o Billy Wilder, entre uns altres?R. Mare meua, tant de bo! Ja m'agradaria a mi. Fixa't que sempre he pensat que On està la lluna? és més

cinematogràfica que Pluja sobre el cor, però si d'alguna cosa esic segura és que Mauro sí ho és. Fins a massa (no puc parlar més).

Instants 22

LITERATURA

P. Quin país o lloc de l'Europa del S.XIX té més afinitat amb els espais i llocs descrits en Pluja sobre el cor? Cada lector pot situar-se en un lloc diferent a un altre?R. Sí, definiivament Pluja podria emmarcar-se a Espanya, però vaig voler deixar que cada lector s'imaginés un lloc diferent, aquell lloc on ells triarien enamorar-se. És evident que té tall victorià, però no vaig voler situar-la a Londres. Hi ha moltes i grans autores que ja s'encarreguen d'això i són, les meues mes-

tres!!

P. Llavors. Els Quiralte són en la ficció els Quintana?R. Tenim diverses coses en comú com la unitat familiar, els valors, el respecte als majors i... el mal geni (riu).

Els Quintana són una família de nom i cognom espanyol, que pertany a l'alta societat de la ciutat on viuen, la qual ambientes en un lloc de la vella Europa, l'únic espai real del que tenim referència directa.

PLUJA SOBRE EL COR

P. La família Quintana sorgix de la realitat, o és pura imaginació de l'escriptora?R. De debò vols saber d'on sorgeix? Doncs mira, una nit en el sofà de casa, asseguda com els indis i amb el portàil davant, vaig pensar “Yolanda, tu podries escriure una novel·la victoriana?” I em vaig posar a teclejar. El cognom és un joc de paraules amb el meu, una espècie d'homenatge als “*QUI” i especialment al meu avi, qui sempre em deia ple d'orgull: “Ets una *Quiralte, no ho oblidis”. Des que ell es va anar, aquesta frase em fa senir-ho més a prop i em fa voler ser cada dia millor persona.

P. Pot l'amor canviar a algú tan radicalment com ho ha fet amb Oscar Quintana o ell fingia ser al principi alguna cosa que no era?R. Ell sempre va saber que hi havia un poc més que les aparences socials que dominaven l'època. Al final sóc de les quals pensen que l'única cosa que té força en aquest món, que l'única cosa que té valor i que et dóna energia per canviar o per evolucionar, o simplement per despertar-te feliç cada maí és l'amor, no creus que és l'única cosa capaç de moure el món? És la màgia més potent de l'Univers, l'única cosa que ho cura tot. L'amor als altres i a un mateix (riures) que de vegades ens oblidem de voler-nos un poquet més.

P. El que per a Oscar seria un exemple a seguir com a figura paterna canvia d'Alonso a Víctor?R. No, per a res. Óscar admira al seu pare i li té un gran respecte, i d'altra banda, Víctor representa al seu tutor, una espècie de suport i confident. De totes maneres… (riu) eres roïna, vols irar-me de la llengua (riu) però no pense desvetllar res més d'aquesta relació. Els lectors hauran d'esbrinar-ho!

Instants 23

P. Pluja sobre el cor. És el primer d'una saga? Ens podries avançar alguna anècdota dels Quintana i amics?R. Sí, és una saga d'unes quatre novel•les. La segona, que com t'he comentat abans és el projecte en el què esic ara, narra la història del patriarca dels Quintana, l'avi d'Óscar, Gaspar Quintana, posseïdor d'un gran secret que marca la vida dels seus descendents. Només puc avançar-te que el final de Pluja és la “l’anella que enfila” la segona part de la saga que portarà per nom probablement “El meu secret”. Una altra de les què inc clares, serà la història d'amor d'Amelia, la germana menuda d'Óscar, una dona revolucionària que s'obsina a estudiar medicina en una època en què les dones només brodaven i bevien te. La quarta em té boja, perquè hi ha dos personat-ges que em “criden”. Em tenen bogeta, ja vorem qui guanya.

Yolanda és una dona treballadora i ens ho demostra en aquesta entrevista en la qual ens parla

de tots els projectes que té en ment i que segur es faran realitat. Des de “Instants” els convidem

al fet que coneguin la història de la família Quintana i segueixin els passos de Yolanda Quiralte

Gómez a qui li desitgem molta sort en la seua carrera com a escriptora.

Text: Emi Tirado Bodelón

Fotos: cedides per Yolanda Quiralte Gómez

P. En quin altre projecte que no ens hages mencionat estas ara?R. Bé, a part de tots els que t'he explicat al llarg de l'entrevista, inc una coseta pendent. És la història d'amor dels meus avis materns. Està basada en les cartes d'amor que el meu avi li va escriure a la meva àvia i que han aparegut fa relaivament molt poc i són una absoluta meravella. És una història màgica i molt especial per a mi, per això inc especial cura amb ella. L'acarono, la retque, la somie…

P. Algun missatge per al lector?R. Si un molt clar: MOLTES GRÀCIES!!!!! Ja va ser impressionant amb On està la lluna?, però amb Pluja sobre el cor ha sigut màgic. Des de la presentació en Argot, on no cabia ni un ànima més, a les vendes, les críiques, els centenars de mails que m'arriben comentant la novel•la, les webs… Una autènica bogeria. MIL GRÀCIES!!!!

Instants 24

LITERATURA

Encara que confesso no ser un seguidor d'aquest ipus de novel·la, haig de reconèixer que L'home inquiet em va enganxar des del primer moment, no espereu trobar en ella al deteciu infal·lible, amb punys de ferro i ir precís, no, Wallander és un

inspector de policia suec, a punt de jubilar-se, la vida del qual no és precisament la dels herois novel·lescos, només és un bon policia, amb un gran olfacte i conscienciós fins a la sacietat, que vell, només i carregat de problemes, únicament espera acabar la seu a carrera de la millor forma possible i mantenir un bon contacte amb els seus amics, la seua filla i el seu nét.De sobte, i de la forma mes inesperada, es troba embolicat en una misteriosa desaparició relacionada amb les úlimes cuades de la Guerra Freda i que implica als alts comandaments de la marina sueca, a poc a poc es va complicant la trama fins a arribar a un final que, com mana el genere, sorprén el lector.

L’home inquiet Henning Mankell

Miguel Vives Jiménez

“La visió del món que tenia Wallander era prou senzilla. No volia convertir-se en un

home esquerp i amargat i envellir en soletat...”

Eduardo Mendoza ens ofereix una obra hilarant de ciència-ficció que sairitza l'època en la qual viu. És senzillament, un dels llibres més diverits que he ingut el plaer de llegir, potser amb el pas dels anys algun dels personatges al quals fa referència no siguen reconeguts pels lectors mes joves, però de totes maneres segur que proporciona, com a mínim, un somriure coninu en el lector.En aquesta història, que es pot llegir en unes poques hores, un extraterrestre es llança a la cerca del seu company desaparegut (Gurb), aquesta odissea transcorre per la ciutat de Barcelona posterior als jocs olímpics de 1992. El nostre heroi trobarà moltes coses que desconeixia per complet, arribant a ser un amant de la cervesa i els xurros, i experimentarà per primera vegada l'amor que té cap a la seva veïna (humana). Una història molt entreinguda de la qual pot gaudir qualsevol persona que s'apropi a ella.

Sense noícies de GurbEduardo Mendoza

Emi Tirado Bodelón

Relats

Instants 25

Cap a una bona estona que havien passat les quatre de la mainada, i ell coninuava passejant amb aire segur pels om- brius carrers. Recordava uns altres temps, en els quals només necessitava trobar a un despistat en qualsevol carreró fosc, arrencar-li la gola i beure la seva sang per calmar el seu insaciable sigueu. Però ara no, ara tot eren normes, no es podien delatar, això els posaria a tots en perill i violar les normes significava la pitjor de les morts possibles per a un vampir.En aquesta època resultava diícil alimentar-se, únicament podia aterrir a les seues vícimes, de manera que la seua ment es tornarà dèbil, i llavors podia controlar-los, bevia part de la seva sang intentant no deixar marques massa evidents i després la vícima despertava marejada i solament recordava un horrible malson. Però para això primer tènia que caure presa del pànic, en cas contrari els seus poders de control mental no feien efecte algun.Mentre passejava pensaiu va vore una finestra oberta en un segon pis, sense dubtar-ho un moment es va colar per ella amb un salt sobrehumà, agitant les corines i creant un corrent d'aire gèlid que va despertar a la jove que dormia a l'habitació.Aquesta el va mirar entre espantada i sorpresa i va observar com els seus ulls s'injectaven en sang mentre li mostrava els seus horribles ullals:- Uff, encara sort, només és un vampir -va sospirar alleujada- Per un moment vaig pensar que eren els de el banc que venien a executar-me la hipoteca… Camina, ira, ira, que són les cinc del maí, jo haig de mainar i tu et posaras a brillar d'un moment a un altre, i no esic jo per a romanços ximples de xiquetes de quinze anys ara.El vampir, famolenc i desesperat, va sorir per on havia entrat remugant -Pesta de crisi i pesta de Crepúsculo !

El Vampir Por Miguel Vives Jiménez

Va tornar a mirar el seu rellotge, i va comprovar que no havien passat ni tres minuts des de l'úlima vegada que ho fes. Això li va recordar encara més la seua impaciència i la tardança de la seva nóvia, a la qual portava esperant quasi quaranta minuts

Va buscar el seu nombre en el mòbil i fins a va tenir intenció de marcar-ho, perquè, ja coneixia la resposta: ja quasi esic, isc de seguida….com la ulima vegada, cap a quasi vint minuts. Va aprofitar per mirar l'hora en l'aparell, un altre minut…Va caminar inquiet d'un costat a un altre de la vorera, i va mirar de nou el seu rellotge, dos minuts més…Es va entretenir mirant els llibres que es mostraven en el bonic aparador d'un quiosc, això va semblar mantenir-ho entre-

ingut durant una bona estona, va mirar de nou el seu rellotge, altres dos minuts…Va sospesar la possibilitat d'entrar en una cafeteria per prendre alguna cosa mentre esperava, però una vegada en la porta va rebutjar la idea, quan demanés, ella li trucaria per telèfon preguntant on dimonis estava, va mirar de nou el rellotge, altres dos minuts…

Un gos que no semblava abandonat es va acostar per jugar amb ell, o tal vegada demanar-li una mica de menjar, es va diverir veient com menejava la cua i saltava feliç mentre el li mostrava el periòdic que li havia entreingut durant els primers vint minuts, però prompte el gos va eixir corrent a la trucada d'un nen amb una corretja verda a la mà, dos minuts mes…

Hola Juan! Portes molt de temps esperant?Que va carinyo! Si acabe d'arribar.

L’Espera Por Javi Piñana Sancho

LITERATURA

Instants 26

“Els minuts comptats són els autènics botxins. No som pitjors per haver crescut. Ni són nocius els temps per haver-nos canviat. Alguns coninuem esperant, mantenint la paraula que un dia ens vam atrevir a donar-vos, com s'espera la pluja sense teulada. D'on vam estar, vinc. D'on tu em deies 'no te'n vages mai', vinc...”En companyia de la guitarra de Sani Huguet, Antonio Arbeloa va presentar el passat 6 de març el seu llibre, 'Diálogo per a verdugos', editat per Acen. Un recital de poesia on el poeta va estar acompanyat de grans amics, com Lorenzo Ramírez prologuista del llibre i l'actriu Concha Pascual que va recitar un dels poemes.En este llibre Antonio Arbeloa plasma records i vivències de la nostra terra, amb poemes que fan recordar la poesia d'Alberi o Neruda. Però a més per a Antonio té un significat molt especial, ja que dedica dos poemes als seus dos amors, la seua filla de 13 anys i el seu fill de 4. Sens dubte va ser una presentació plena d'emoció i seni-

ments.

DIÁLOGO PARA VERDUGOS

Text: Emi Tirado Bodelón.

Fotos: Equip F. Instants

S'imaginen un esport que continga regles del Bàsquet, Handbol, Waterpolo i Futbol? Doncs si, existeix. A més ha sigut durant molts anys sant i senya a la província de Castelló. De fet la geogra�a provincial ha arribat a albergar quatre equips d'aquesta disciplina esportiva en la màxima categoria durant diverses temporades. Encara que avui dia, i en concret des de fa poques dates, ja no té cap representant en la elit d'aquest esport en la primera divisió. Estem parlant del futbol sala.

El futbol sala a Castelló, del Zenit al Nadir

Instants 28

SPORTS

Ens trobem davant un esport al que se li podria aplicar allò de “tot depèn del mirall amb que es mira”. Dic això perquè durant anys tant uruguaians com a brasilers s'han atribuït la paternitat d'aquesta disciplina esporiva. A part d'aquesta rivalitat quant al seu naixement, actualment tampoc existeix encara un organisme únic a nivell interna-cional que agluini aquest esport, ja que tant la FIFA

com la AMF no s'han posat d'acord per unificar-se.En el que no hi ha discussió possible és que este esport es comença a pracicar a Uruguai en 1930 amb moiu de la celebració del primer mundial de futbol en aquest país.

Amb moiu de la disputa d'aquest esdeveniment la popularitat del futbol en esta nació sud-americana va començar a créixer a un ritme, que el nombre de camps de joc disponibles en aquella època no podia cobrir.Conscient d'això un professor, cridat Juan Carlos Ceriani, va observar que els xiquets jugaven al futbol en les pistes dels col·legis desinades a la pràcica del bàsquet per la falta d'espai. Ceriani en un afany de reglamentar estes troba-

des improvisades entre els alumnes del seu col·legi crec el primer regla-

ment d'aquest esport. Per a això Ceriani va adoptar les regles d'al-tres disciplines esporives que es

pracicaven en pistes de reduïdes dimensions. Del Bàsquet adopte la quanitat de jugadors, cinc, el temps de joc, quaranta minuts i la ubicació en el camp dels jugadors.Del Handbol crec l'obligació de no poder disparar a porta des de qual-sevol ubicació i les mesures del terreny de joc. Cal indre en compte que hi ha normes que han canviat molt des de la redacció del primer reglament als nostres dies. També es diu que adopte la porteria. La veritat és que en un primer mo-

ment, les porteries d'este esport es podien pintar en la paret degut a la falta d'espai disponible, inclús es van arribar a uilitzar les de Water-polo, en alguns llocs on es pracica-

Nascut a l'ombra del germà major

Instants 29

va aquesta disciplina esporiva. En úlim lloc s'adopte per als porters la normaiva vigent en l'època per als porters del Waterpolo. També cal ressenyar que aquest esport a adoptat durant el seu desenvolupament aplicacions tàciques de l'Hokey pains o d'altres esports de sala com els bloquejos o les situacions d'estratègia en les faltes.

Paternitats atribuïdes

El professor Ceriani pertanyia a una organització denominada “Associació de joves crisians”. Aquesta pertanyia al seu torn a la Confederació Llaina americana del mateix nom. Per aquesta raó molts professors d'educació ísica d'aquesta associació, que realitzaven intercanvis entre els centres d'estudis, van indre l'oportunitat de conèixer aquest esport a Uruguai.Aquests ho van difondre pels seus respecius països. Però van anar els brasilers, en concret Habib Maphuz, qui argumentant que l'esport que el va vore a Uruguai es jugava de forma anàrquica i sense regles va crear un nou reglament en 1949 . A parir de ací l'esport adquireix una gran popularitat i seran els brasilers els que ho donen a conèixer, primer als països del seu entorn i posteriorment a la resta. En 1971 es crea FIFUSA el primer organisme internacional d'aquesta disciplina esporiva.

Després de la celebració en 1964 del primer campionat sud-americà d'este esport, el futbol sala arriba a Espanya pocs anys després. De nou dos ciutats espanyoles tracten de fer-se amb el guardó de bressols del futbol sala hispà. Concretament La Corunya on

els gallecs diuen que se celebra el primer parit en 1971 i Madrid on

segons ells, té lloc la primera trobada en 1972.La veritat és que el primer equip espa-

nyol conegut naix en el ymca madri-

leny. Aquest esta format per una asso-

ciació de jóvens crisians homònima de les que van fundar este esport a Uruguai i Brasil.En 1977 se celebra el primer campionat oficial de Castella i poc després a Galícia. No obstant això i a pesar de crear-se un organisme a nivell nacional adscrit a la federació Espanyola de Futbol perquè les disintes federacions territorials del país crearen campionats d'aquest esport, la resposta va ser negaiva. A pesar d'això i molt a poc a poc finalment les territorials van ser incorporant campionats en les seues respecives zones d'influència.El punt d'inflexió en la definiiva implantació d'este esport a Espanya va indre molt a veure la implicació personal de dos periodistes a principis dels anys huitanta del passat segle. Estos van ser José María García i Juan Manuel Gozalo. Van fundar dos clubs i van pracicar este esport donant-li l'esquenada definiiva per a la seua implantació al nostre país.

El futbol sala arriba a Espanya

Instants 30

ESPORTS

Precisament en eixos anys va indre lloc en la nostra província la que podríem denominar sense por d'equivocar-nos com l'edat d'or del futbol sala Castellonenc. El futbol sala arribe a indre quatre represen-

tants en la primera lliga de primera divisió oficiosa que va indre lloc al nostre país. Cal indre en compte que la lliga nacional de futbol sala com la coneixem en l'actualitat es funda en 1990. I fins a 1994 no s'unifiquen totes les categories amb la creació del comité nacional de futbol sala.A pesar d'això i fins fa escasses dos setmanes la província de Castelló sempre ha ingut representació en l'elit del futbol sala nacional i internacional. És a dir, en els úlims trenta anys sempre hi ha hagut almenys un equip provincial en les categories més importants del país.A principis dels noranta la divisió d'honor de futbol sala estava dividida en diversos grups. En aquell moment hi havia tres equips provincials en la màxima categoria: El Macer de Almassora i el Balnul de Nules que estaven enquadrats en el mateix grup i el Niquelados Mape del Vila-Real que estava en un altre. Este va ser el cant del cisne en el que al nombre de representants es referix, del futbol Sala provincial.

El futbol sala en la provÍncia

Instants 31

Amb l'esdevindre del temps tan sols quedaria el Macer en la divisió d'honor. Este es passaria a denominar com bisontes de Almassora primer per a canviar nom i ubicació mes vesprada pel de bisons de Castelló. Finalment en 1994 adopte el nom que té actualment: Platges de Castelló.

Durant 14 anys va ser sant i senya del futbol sala en la província. Posseïx diverses lligues i campionats d'Europa i del món. Com a tota la resta la crisi acabe per afectar-li de manera virulenta i va passar els úlims anys de lluitar pel ítol de lliga, a pair per a manindre la categoria que finalment va perdre el passat any. Com a epitafi tenim la història de l'equip que havia acompanyat des del 2004 als castellonencs en la divisió d'honor. El Povet de Benicarló. La escuadra del Baix Maestrat inclús va lluitar en alguna de les úlimes cam-

panyes en el play off pel ítol. Però els problemes econòmics han fet que aquest equip, ja míic en el futbol sala provincial, haja desaparegut quinze dies abans de publicar este reportatge. Comptat i debatut, una vegada més la cruel realitat econòmica s'imposa a la il·lusió i esforç d'una enitat esporiva. La nostra provín-

cia va ser pionera del futbol sala al nostre país i durant tres dècades ha sigut una de les cites de referència a nivell tant nacional com internacional.Esperem que com L’Au Feníx, ressorgisca de les seues cendres i prompte puguem indre un altre representant provincial en la categoria d'or del futbol sala a nivell estatal.

Text: Toni Hernández Monzonis.

Fotos: Vicente Pérez.

Instants 32

ESPECTÁCULOS

LA LLOTJA DEL CÀNEMCOMPLIX EL SEU QUINT ANIVERSARI COM A SEU DE LA UNIVERSITAT JAUME I EN LA CIUTAT

Instants 33

Instants 34

ESPECTÀCLES

Amb moiu del quint aniversari de la Llotja del canem com a seu de la de la UJI en la ciutat, este històric edifici va obrir les seues portes al públic deixant-nos contemplar una xicoteta joia que destaca en una ciutat que no es caracteritza per un urbanisme ordenat i respectuós.La Història del edifici de la Llotja del Canem va començar en 1604, any en què es va finalitzar el míic Fadrí, quan el consell municipal es va plantejar comprar la casa situada en el cantó del carrer Còlon i Cavallers, i que es trobava en un pèssim estat de conservació. L'objeciu del consistori era ampliar la xicoteta plaça de l'Herba que es trobava delimiteu per este immoble, l'Església de Santa Maria, el palau de la Vila - construït en el segle XVI- i la casa Abadia, per a indre així més espai per a les acivitats comercials i mercanils que es realitzaven en esta zona la ciutat, on des de 1312 es duia a terme el mercat dels dilluns. El municipi compra la casa Jaume Gombau

i en 1605 inicia els treballs d'afonament per a ampliar la plaça. No obstant això sorgix la idea d'alçar en el solar un porxe per a la venda de fruita, seguint al corrent d'alçar llot-

ges com en altres ciutats. Així en 1606 s'inicia els treballs de construcció de la Llotja, que van finalitzar en 1617, a causa de la crisi econòmica que deri-vada de l'expulsió dels moris-

cos en 1609. L'edifici obra de l'arquitecte va ser un immoble de base rectangular, d'una sola planta i amb dos fatxades o- bertes de forma semblant,

amb dos grans arcs recolzats

sobre columnes toscanes i

amb un gran escut de la Vila entre els arcs del carrer Sabat-ers. Esta Llotja d'esil renaixen-

ista, va començar a usar-se per al comerç de fruites, però finalment es va decidir al comerç del cànem, acivitat bàsica en l'economia castellonenca de l'època i de la que deriva el nom de l'edifici.En 1792 i davant del ruïnós estat de l'edifici, l'ajuntament de Castelló va vendre a Joan de Matheu, comerciant

francés, el dret a alçar un pis sobre la llotja a canvi d'encarregar-se a perpetuïtat del manteniment de l'edifici public i el pagament de 200 lliures. De Matheu havia comprat a Josep Antolí la casa adjacent a la llotja en el carrer Cavallers i era així mateix propietari de la casa conigua en Còlon, amb la qual cosa no es limita a alçar un pis, sinó que a més integra les dos vivendes annexes. L'edifici de la Llotja adquirix així una caracterísica molt peculiar: el baix és propietat municipal i d'ús públic, mentres que el pis superior és una vivenda familiar de propi-etat privada. La nova construcció mostra unes fatxades tardo-barroques amb pintures al·legòriques del morellà Joaquim Oliet Cruella.Amb el pas del temps, la part publica es va quedant xicoteta com a llotja i en 1867 l'ajuntament estudia el seu trasllat a un altre lloc. En 1906, el municipi ven la vella llotja, que passa a mans pariculars.

Instants 35

Els nous propietaris duen a terme, en 1910, la penúlima intervenció arquitectònica de l'edifici, de caràcter eclècic i esil academicista i que implica el tancament dels arcs i la construcció d'un entresòl per a desinar la planta baixa a una boiga u la resta de l'edifici a vivenda. Dins d'esta reforma es du a terme també la decoració pictòrica, a càrrec de de Vicente Castell, qui conserva les al·legories d'Oliet però reestructura tota amb la incorporació de moius pompe-

ians. Al llarg del segle XX, l'immoble paix un procés de degradació i abandó i a pesar que en 1984, es declara monu-

ment històric, es destruïxen les pintures d'Oliet.La universitat de Castelló va adquirir l'edifici en 1999 i recuperar-ho per a la ciutat com a centre de desenvolupament cultural i educaiu. L'edifici va estar fins a 2005 com a sala d'exposicions mentres es resolia el concurs per a la seua rehabilitació definiiva. El projecte guanyador va buscar recuperar la màxima fidelitat d'esils que ha viscut l'edifici i que se suposen el seu principal caracterísica. Les obres de rehabilitació es van inaugurar en 2007 i acollint finalment la seu la ciutat de la Universitat Jaume I i les oficines de la Societat d'Amics i Anics alumnes de la UJI

Text: Javi Piñana Sancho.

llotja.uji.es.

Fotos: llotja.uji.es.

Instants 34

ESPECTÁCULOS

Darcy lange pioner del vídeo documental

Instants 37

El nou projecte exposiiu del EACC està dedicat a l’obra

de Darcy Lange, examinant la trajectòria arísica d'este pioner neozelandés del vídeo. Nascut en Nova Zelanda, la pràcica de Lange (1946-2005) va comprendre tant l'escultura com el vídeo, la fotografia, el cine i inclús el flamenc. A finals dels 60, Darcy Lange va realitzar les seues primeres escultures i en 1971 abandona la seua carrera com a escultor, inclinant-se pel mig cinema- togràfic, uilitzant tant la fotografia com el vídeo conjuntament per a explorar i documentar vídeos i pel·lícules davall el tema general de «people at work» (gent en el treball), treballant al Regne Unit, Espanya i

Nova Zelanda. En 1972 va començar a realitzar vídeos documentant el treball en fàbriques i mines angleses. En 1975 va realitzar l'obra Cantavieja, on reflecix el treball del camp en el context rural, durant la seua estancia a EspanyaAl poc, va tornar a Nova Zelanda, on va prosseguir documentant l'existència dels treballadors, esta vegada

en Taranaki, la seua ciutat natal i, a finals de la dècada dels setanta, la lluita dels acivistes maoris per conquistar els drets sobre la terra en la zona que va de Basion Point a Ngaihine, al nord de Auckland.Des d'un punt de vista temàic, «people at work» situa el treball de Lange dins d'un tronc de cine documental i fotografia de caràcter social i d'una genealogia ideològica comparida, que remet als fotògrafs Dorothea Lange y Lewis Hine de la FSA nord-àmerica (Farm

Security Administraion) dels anys trenta del passat segle. Aquelles peces seminals li van converir en un dels primers aristes a incorporar el pla seqüència per a registrar en temps real les accions de persones afanyant-se en les seues labors quoidianes. La seua incansable experimentació amb les possibilitats estructurals de la imatge en moviment i la imatge fixa va desembocar en un ús paral·lel de la fotografia, el film i el vídeo, presos simultàniament.El poder que el primer vídeo portàil tenia -front al cine o la fotografia- d'oferir feedback en vivo i gravat permeia uilitzar-ho com a mitjà al servici de la críica i l'anàlisi, com un generador de canvi social. Lange va intensificar la relació amb els subjectes de les seues gravacions mostrant-los el material gravat. En els seus estudis de treball en escoles de

Birmingham y Oxfordshire, Lange va gravar professors en les aules i després les reaccions d'estos i dels alumnes davant de les cintes. En aquells inicis del vídeo hi havia manca de mitjans electrònics d'edició, la qual cosa impedia converir la cinta en un producte acabat, una circumstància que va esimular el desenvolupament d'una estèica pròpia . Lange mai va concebre eixes cintes com a obres acabades, sinó com «invesigacions» i com «un procés educacional».Les reaccions dels seus subjectes enfront de les cintes es van converir en part integrant del seu corpus arísic guiant-li en el seu desenvolupament. Al desvetllar el procés, els vídeos de Lange es converixen, per si mateixos, en estudis sobre la gravació de vídeo com a acivitat laboral.Lange va ser un pioner, del nou vídeo documental, però les seues imatges gravades en molts casos en pla seqüència tenen una bellesa i una pausa que hui en dia en el món que vivim on la imatge passa a tota velocitat a través dels mitjans de comunicació indrien una diícil ubicació.


EACC

Fotos:

Treballadors Maoris

EACC

ESPECTÁCULOS

Instants 38

Ana Buitrago, Dança

El cercle Espaisonor va coninuar la seua programació d’ hivern el passat divendres 24 de febrer, amb l ‘espectacle de dança “Apuntes mínimos” de la ballarina Ana Buitrago.“Apuntes mínimos” es un espectacle de dança en el que un cos llançat sobre diversos llenços no te mes pretensió que la de despullar-se en la seua carnalitat i estar com a paisatge, com respiració. Un cos lloc, un cos fragment que transita en la disconinuitat per images, signes i significats, permiint-se exisir al adentrar- se en els temps i geografies del estar.Aquestos “Apuntes mínimos” son un joc de moviment, quietud i paraula que transita entre la concreció i l’ abstracció. Una invitació a comparir un espai d’ inimitat i complicitat a través de la exposició d’ una muliplicitat de “ fer i estar” desde un cos que es cuesiona, s’ observa, es posa en joc, es confesa o s’ ausenta. Ana Buitrago realitza les seues propies coreograíes e inter- vencions tant en solitari com en colaboració amb altres aristes. Ha desenvolupat la seua labor pedagògica en diversos espais d’ invesigació i universitats espanyoles, holandeses, ruses i brasi- leres. Ha sigut codirectora arísica de La Porta de Barcelona, es-

tructura amb la que segueix col.laborant puntualment.En l’ actualitat Ana Buitrago viu en Granada e imparteix tallers i laboratoris d’ invesigació al voltant de cuesions relacionades amb la presència i les ferramentes compo- siives en la creació arísica.


Fotos: EACC

Instants 39

Guns Roses i Marilyn Manson son pel moment , els caps de cartell es aquest nou fesival dedicat al heavy i que després del FIB y el Rototom completaran un intens esiu de música a Benicàssim.Costa de fuego es un nou projecte de Maraworld,

organizadors del FIB. Encara que de moment sols es coneixen dos grups, el fesival comptará amb bandes consagrades i bandes emergents tant nacionals com

internacionals. El fesival, que es celebrará els dies 20 i 21 comptará amb mes de 50 bandes damunt els escenaris. La promoció del llançament a 80 € de abonaments de 2 dies –amb 4 de camping gratuït- consta de 5.000 entrades, que es manindrán fins que s’ esgoten.

Benicàssim es pasa al Heavy

EL European reggae contest va arribar a la seua fase final durant el passat mes de Febrer. Després d’ unes compeidores votacions que s’ han

portat per diferents zones d’ Europa, tres bandes han accedit a la semifinal ibèrica i indrán la oportunitat d’ actuar en directe per a decidir quina es la millor banda del any en la zona ibèrica. La semifinal es durá a terme el 12 de maig en Barce-

lona, en un esdeveniment que portará moltes sorpreses. Las tres bandas que indran l’ oportunitat d’actuar a Barcelona seran:

Chalwa Band & King Konsul (Euskal Herria), Universal Rockers

(Barcelona), Zamaramandi (Vigo)

ROTTOTOM 2012


thedailycrabbie.com

Instants 40

CINE

(idem). 2011. España. Director: Enrique Urbizu. Guió: Enrique Urbizu i Michel Gartzambide. Intèrprets: José Coronado, Juanjo Artera, Helena Miquel. Guanyadora del Goya 2012 a la millor pel.lícula.

No habrá paz para los malvados s'alça com a màxim exponent contem-

porani del film noir espanyol. Sota la sàvia batuta del seu director, Enrique Urbizu, la pel•lícula rebutja els excessos manieristes tan en voga en aquests temps de postmodernitat i abraça l'escenari costumista nacional, insuflant-li l'atmosfera viciada del noir clàssic i amb un aniheroi que la seva moral beu directament del western de John Ford.

Santos Trinidad (un grandiós José Coronado), policia borratxo i busca-raons, passeja pels suburbis amb elegància animal (“era un home fosc”, diu un tesimoni en idenificar-li), sempre acompanyat del metàl•lic so d'unes espueles imaginàries i amb el revòlver a punt. Un arma que no és només extensió del seu cos, sinó la materialització del foc de la jusícia, per sobre de les lleis dels homes. Perquè encara que Santos persegueix i mata únicament per eliminar qualsevol tesimoni que pugui delatar-

li per un assassinat, acaba per desaricular ell a soles una cèl•lula terrorista islàmica. El personatge de Coronado és un vigilant amoral, perillós però necessari. És la força bruta que aniquila als malvats del ítol. Per això Urbizu li dedica aquest úlim plànol, prostrat en una cadira de càmping però amb la solemnitat de l'estàtua d'un guerrer. Sempre atent. Sempre

NO HABRÁ PAZ PARA LOS MALVADOSEl fuego de la justicia

Santos Trinidad (José Coronado): Justicier implacable.

THE ARTISTNo es genial…pero es necesaria

(idem). 2011. Francia. Director: Michel Hazanavicius. Guió: Michel Hazanavicius. Intèrprets: Jean Dujardin, Bérénice Bejo, James Cromwell, John Goodman. Guanyadora del Oscar 2012 a la millor

pel.lícula.

És The Artist una bona pel•lícula? Absolutament. És una pel•lícula que mereix la pluja de guardons amb què ha estat agraciada? Servidor discrepa en aquesta qüestió. Almenys en part. La pel•lícula de Hazanavicius homenatja el cinema hollywoodiens de l'era silent amb dignitat, construint un divertiment encomiable però també irregular.

No em malinterpreten, l'obra conté plànols que apro�ten amb brillantor l'absència de so (Peppy Miller abraçada al vestit del seductor George Valentin, l'actor vessant licor sobre el seu propi re�ex o el somni en el qual Valentin comença a escol-tar els sons que li envolten), a més de certs instants que al•ludeixen amb simpatia a clàssics imperibles (Valentin vestit com Fantomas o l'escena del desdejuni que emula a Ciudadno Kane). Però és precisament la genialitat d'aquests instants el que converteixen la resta de la pel•lícula en un relat més aviat temperat, mantenint-nos sempre a costa d'un altre instant inoblidable. Per això, The Artist és esclava de les seves pròpies pretensions, donant la sensació de que en el seu cor hi havia més bones intencions de les quals van sortir a relluir. Encara així, l'agosarada proposta ja mereix el nostre fervor incondicional, esperant que aquesta sigui la primera d'una llarga llista de pel•lícules que demostrin que és possible una altra forma de fer cinema.

Jean Dujardin y Bérénice Bejo son esteles del cinema mut.

Text: Diego Amela Chiva

makiatthemovies.blogspot.com

hildyjohnson.ferfoto.es

Instants 41

Superada la ressaca de premis de

l'Acadèmia les nostres pantalles tornen a

la normalitat i assisteixen a l'estrena de

nominats ressagats i sobredimensionats

blockbusters replets de pirotècnia en 3D.

Els fanàtics del cinema amb caríssims

efectes especials gaudiran per partida

doble aquest mes: Disney produeix John

Carter, cinta dirigida per Andrew

Stanton (responsable de la inoblidable

WALL-E) que ens presenta a un soldat

nord-americà que, inexplicablement, és

traslladat a un planeta Mart poblat immers

en una guerra civil. D'altra banda,

Jonathan Liebesman estrena Ira de

Titanes, seqüela de la Furia de Titanes

protagonitzada per Sam Worthington i

que no sembla aportar res nou al seu

avorrible predecessora. Més interessant

sembla la volta de George Clooney

darrere de les càmeres després de la seva compromesa Buenas noches y buena suerte: amb Los idus de Marzo, Clooney

destapa la rebotiga de la maquinària política contemporània, a través dels ulls d'un jove idealista que treballa en la campanya

d'un prometedor candidat. I una altra de les quals va passar sense glòria pels últims Oscars és Tan fuerte, tan, cerca, última

pel·lícula de Stephen Daldry, respectat director de Las horas, que s'aproxima a la desolació d'un nen superdotat després de

la mort del seu pare en els atemptats de l'11-S.

En relació al cinema espanyol, celebrem la volta a les pantalles de Nacho Vigalondo amb el seu Extraterrestre, desenfrenada

comèdia romàntica amb invasió alienígena com a teló de fons. Una nova reformulació del gènere per part del director

càntabre després de la fantàstica Los cronocrímenes. Paco Plaza torna a la exitosa saga de terror REC (aquesta vegada sense

la seva partener Jaume Balagueró), amb REC 3 Génesis. En aquesta ocasió, els infectats àvids de carn assaltaran un banquet

de noces amb disc-mòbil inclosa. També torna

a les nostres pantalles l'espanyol Rodrigo

Cortés, director de la multipremiada Buried i

que ha desembarcat a Hollywood estrenant

Luces rojas, amb el llegendari Robert De

Niro com a protagonista.

Per als amants del cinema més minoritari,

aquest mes s'estrena Intocable, reeixida cinta

francesa d'Olivier Nakache i Eric Toledano,

retrat de l'amistat entre un milionari

tetraplègic i un immigrant expresidiari. I des

de Gran Bretanya ens arriba Redención, un

avalat títol dirigit per Paddy Considine que

compta amb una colpidora interpretació de

Peter Mullan com un violent i alcohòlic

home desesperat.

ESTRENOS

Ryan Gosling descobreix la veritat sobre la política en Los idus de Marzo

El futur del planeta Mart està en mans de John Carter (Taylor Kitsch)Text: Diego Amela Chiva

disneysoul.com

allmoviephoto.com

Instants 38

La Marjaleria

Vivim en una època on la modernitat ha deixat de costat algunes formes de vida tradicional. Estem en el segle XXI, i Castelló i el conjunt de la Comunitat Valenciana han passat per anys d’àrdua ocupació del medi ambient i de la natura a mans de la construcció fomentada per la bombolla immobiliària. Però hi ha llocs en la nostra ciutat que es resisteixen a desaparéixer a aquesta tendència i han conservat una identitat ben pròpia i genuïna. Molts membres de les darreres generacions de castellonencs no han conegut les cerques de les angules i els caragols, com segura-ment tampoc no hauran viscut el plaer de reunir-se a alqueries o vendes. Ni hauran sentit mai a parlar de Vicente el

Perrico ni de Vicenta La Petrolina, ni s’imaginarien que a terrenys de la Plana es plantava arròs. No obstant això, Castelló també va tindre dins dels seus dominis tots aquests elements, i encara es troben presents en la memòria de la ciutadania.

Instants 44

RACONS

“En los años sesenta [del siglo XX] es va produir la destrucció de tot allò arrelat al medi”, comenta Josep, un

bon coneixedor de la Marjaleria, que ha heretat del seu pare. Això sí, no està convençut si tot el que ha ocor-

regut des d’aleshores ha compensat el que ha ocorregut després per aquella urbanització, ja que aquells canvis que trastocaren la natura marjalera tenien com a objeciu “atraure un turisme que mai hi ha exisit”. Aquest tesimoni jusifica aquesta postura amb l’argument que “el turisme de qualitat vol natura i no formigó” i consi-dera que el fenomen urbanísic que s’hi ha desenvolupat ha allunyat la platja de la Marjaleria a causa de l’absència de sol provocada per la presència de “torres a vora mar”.Quin canvi respecte de la Marjaleria que féu de l’agricultura tot un mitjà de vida. El diccionari defineix una marjal com a “un aiguamoll litoral”, justament el que es pot trobar en el sud-est de la capital de la Plana, un terreny humit proper a la mar. I és que fins a finals de la dècada dels seixanta, el conreu de l’arròs fou rendible. L’imaginari col.leciu d’aquest indret presenta fotografies dels llauradors amb les cames dins de l’aigua, amb les mans en les plantacions i amb un entorn que hui en dia podria ser valorat com a idíl.lic. I tot açò té un

començament abans de la Guerra Civil espanyola, moment en què es perce-

beren les bones condicions

dels terrenys de la Marjaleria per a aquest conreu. Després d’un procés d’aplanament, les parcel.les més grans es desin-

aren a aquest fruit, que rebia l’atenció dels llauradors a parir del mes de març de cada any. A principis de maig es desenvolupava la sembra, i el període de temps comprés entre el final d’agost i el prin-

cipi de setembre era el de la collita. A parir de l’hivern, l’arròs quedava en un segon pla en el treball del camp dels marjals, i s’iniciaven les tasques relacionades amb la taronja. L’auge de l’agricultura en aquest indret va provocar l’aparició de les primeres cooperaives d’aquesta mena allà per l’any 1935.

en la Marjaleria La majoria d'agricultors es dedicaven també a l'apicultura

Instants 45

Instants 46

RACONS

El baix preu de l'arròs i la manca d'aigua van fer que la comercialització de la taronja fora la millor forma de guanyar diners al camp.

Instants 47

Això sí, el preu dels jornals dels treballadors del camp era elevat en comparació amb el de l’arròs, circumstància que va provocar que molts terrenys passaren a dedicar-se al propi consum dels seus propietaris, o per a la comer-

cialització de la taronja. La manca d’aigua també fou, en aquell moment, un altre moiu per a l’abandó del culiu d’aquesta planta gramínia. En aquest senit, les terres en què es treballà l’arròs foren sotmeses a un procés de sanejament mitjançant l’ús de canalitzacions en forma de canonades. L’aparició d’avanços que faciliten la feina en el camp, amb tecnologia com ara vehicles, eines o adobs químics, ingué també com a conseqüència el desplaçament coninuat dels treballadors cap a altres sectors econòmics. En aquells temps, es trobava en voga la indústria, i la Feriberia arribà a la Plana, amb la consegüent demanda de treballadors per a la seua planta. “Durant tot aquest temps, s’ha viscut un gran canvi, que hi ha afectat la vida rural i la fauna, sobretot”, va prosseguir Josep, perquè “la zona d’arròs era d’una gran riquesa per la seua fauna, amb animalets que ja no hi són”.A parir de la dècada dels setanta, els conreus es dedicaren a plantacions pròpies de tomaques, creïlles i bajoques, que es reparien entre les famílies que col.laboraven en les feines agrícoles. En aquesta línia, es considerava una pràcica que fomentava el repariment d’aquests aliments entre gent humil, aqueixa que anava els diumenges i les jornades fesives a les ípiques alqueries i treballava les parcel.les mentre es preparava la paella que es men-

jaria a migdia.Però l’esplendorós passat no es correspon amb un present tan clar. Josep admeté les millores en alguns aspectes de la vida quoidiana, amb la millora de les comunicacions com a un dels aspectes posiius, ja que “ara arribem més ràpids als llocs però per a aconseguir-ho també s’hi ha destrossat natura”, apunta d’igual forma com a contra-

punt. De totes maneres, la conservació del patrimoni natural no sembla esdevenir una prioritat per als habitants actuals de la Marjaleria, d’acord amb el seu tesimoni, a causa que “la gent ha passat molt perquè consideraven això progrés”.

El desenvolupament de les comunicacions que són conseqüència del progrés, han guanyat terreny a la naturalesa. Esta era l'antiga carretera de la mar, la que unia La Plana amb el Grau.

Instants 48

RACONS

Un dels canals que permeten canalitzar l’aigua de la font

Instants 49

El món rural de la Marjaleria fou un punt d’encontre també per als més menuts de la casa, ja que la presència de raïm o de dàils representava una bona excusa perquè els xiquets s’acostaren al Palmeral a fer-se amb aquests fruits. Una vegada engolits, es dirigien seguidament al Molí la Font a banyar-se. Aquest indret està format per un anic molí industrial que va vore la llum durant el segle XIV, envoltat pel paratge de la Font de la Reina i a uns escassos 20 metres del deu de nom idènic.El Molí està situat de forma transversal a la Sèquia Major i envoltada per diversos canals que permeten canalitzar l’aigua de la font cap a una tolla en què s’ha desenvolupat una gran varietat de flora i fauna. Entre les espècies que habiten el paratge destaquen els baladres, les canyes, diverses espècies de rates penades, raboses, samarucs, fartets i llobarros, entre altres. Precisament, l’esmentat samaruc és una espècie endèmica de la Comu-

nitat Valenciana i té una de les seues colònies més importants al Molí de la Font mateix.

Un altre esil de vida

El Samaruc espècie endèmica de la Comunitat Valenciana, i té una de les seues colònies més importants en el mateix Molí la Font

http://es.wikipedia.org

Un dia festiu de reunió entre famílies i amics A �nals dels 50 la neu va cobrir la marjal, deixant un bell paisatge, a pesar de les perdudes en la collita.

Coninua

RINCONES

Instants 50

En plena Marjaleria, amb 10.782 metres quadrats, es troba aquest parc localitzat en el punt on es creua el meridià 0º amb el paral•lel 40º. Entre la seua gran varietat d’espècies, es poden vore ametlers, oms, lledoners o llorers, entre la flora. Pel que fa a la fauna, destaquen nombroses aus com a puputs o pit-rojos, així com mosteles.

Parc del Meridià

Text: Josep Roselló Ivars.

Fotogra�a: Equip F. Instants.

Instants 51

Casa el Karagols

Els teus moments de Tasca

al centre de Castelló.

Carrer Carcaixent

Instants 52

RUTES

Esimats lectors, aquest mes ens diritgim a la Serra d’ Espadà, exactament al poble d’ Artana, situat en la vall que porte el seu mateix nom, vall d’ Artana. Aquest xicotet poble de la Serra està situat a La Plana Baixa a 28 km, direc-

ció Betxí. Les primeres restes històriques que es troben en Artana daten dels ibers i romans , però van ser els musulmans, els que deixaren mes petjada en la zona, ja que van comviure amb la religió crisiana fins 1606 amb l´expulsió dels moriscs.

A la entrada del poble a mà dreta voreu un entrador amb diversos rètolss, teniu que anar en direcció Cami del Pi, seguint aquest camí a uns 2,5 km en cotxe passant les pedreres de les penyes, encontrareu la nostra primera parada, les penyes aragoneses, aquest magnific paratge situat al Parc Natural de la Serra Espadà es un enorme penya-segat format per roques de arenisca de color negre vermellós a mode de puzle que dona la sensació. Impre-

sionant sensacio !! de que vaja a desmoronar-se en qualsevol moment. Donades les condicions ecològiques de la zona es un lloc idoni perque aniden les aus i en especial les aus “rapaces”, amb el ratoner, el mussol reial, el gaig i el carabo comú entre d´altres.

ARTANARutes per David Tellols García

Instants 53

El penya-segat coninua i se va estreny-

ent entre boscos de pi roig i sureres, donant lloc a una ruta que uneix Artana amb Onda i Betxí on podrem trobar zones d´escalada de diversos nivells, tant de principiants com nivell avançat. Al peu de les Penyes hi ha un “merendero” on poder esmorçar disfrutant d´aquestes maravilloses vistes.

Artana está situat en un “monicul” gobernat pel seu castell a lo alt el seu orige es romà i podreu trobar restos de diverses torres de l’ època, va ser conquistat per Jaume I en 1942 i ampliat i reformat pels moriscs, inclús es pot apreciar un aljub i diversos arcs moriscs, per desgracia soles queden les ruines ja que va ser dinamitat durant les guerres Carlistes, encara així es comfirma com la nostra segona visita ja que apart de la seua importància històrica ens ofereix unes excelents vistes de la zona.

Instants 54

RUTES

Famolencs per el “trajin” de la putjada al castell ens dirijim a la nostra tercera parada del dia, lérmitori de Santa Crisina, on pararem a dinar i descansar. Eixint del poble per el cami que el voltetja direccio Eslida (está senyalitzat), trobarem una senda de terra que després está asfaltada serpentejant entre oliveres, al final trobarem lérmitori de Santa Crisina, situat enmig de la ruta dáigua data del segle XVIII i está molt ben restaurada, junt a lérmitori hi ha una font i amb el “azud” que veieu en la foto, dáigua cristalina i déxcel.lent qualitat que li dona a lérmitori un toc paradisïac molt peculiar i original, al seu voltant trobareu una zona recreaiva amb taules i bancs, on podreu dinar i passar el vespre sense preocupacions disfrutant dáquest paisatge exuberant. També hi ha un restaurant, dinars a bon preu, carns a la brasa i arroços, els meus companys i jo (als que agraïsc que m’ acompanyen i em guien per aquestes rutes) ens sentem a dinar en el restaurant aprofitant el sol i el bon dia.

Instants 55

Ben dinats i abans de que caiga el vespre, ens diritgim al poble per fer un passeig i així baixar el dinar, la ruta que ens han recomenat es un camí que voltetja el “monicul” on está situat Artana (2,5 aprox.), aquest ha sigut adaptat per a minusvalits per on poder passetjar i gaudir d´aquest paissatge únic en tota la provincia.

Amb aquest passeig donem per finalitzada la ruta esperant que hageu gaudit, nosaltres i vos emplacem a que ens acompanyeu en la següent, que transcurrirá per Eslida, on trobarem coves, trinxeres i un dels millors “carajillos” de la provincia.

Text: David Tellols García

Fotogra�a: Equip F. Instants.

Instants 56

COCINA

ElaboracióPer un costat, bollim aigua en un perol i en un altre fiquem gel a l’agiua per a que quede molt freda.Trossegem la colflor al gust, la introduïm uns segons en l’aigua bollint i seguidamente, la fiquem en l’aigua en gel, d’aquesta manera la col ens quedará cruixent i no es fará blana ni es desfará a l’hora de cuinar-la, açò podeu fer-ho amb qualsevol ipus de verdura abans de cuinarla. Sofregim la col lentament i la reirem quan quede ben daurada. Posteriorment, trossegem la ceba i el pernil en daus menuts i ho sofregim, una vegada esigue fet el sofregit farem la betxamel, fiquem la farina al sofregit, afegin la llet poc a poc fins que quede una betxamel compacta, durant la cocció de la betxamel afegirem una cullera menuda de curcuma, sal i pebre al gust.En una safata distribuïm la col i la cobrim amb la betxamel, grainem durant uns minuts, afegim formatge rallat i tornem a grainar. Emplatem amb un fil de crema de vinagre a mode decoraiu i a la taula.

INGREDIENTS 200 grams de colflor

1 ceba

Llet

Farina 100 grams de pernil en daus

Curcuma

gel

formatge rallat

Sal

Pebre

David Tellols García (Castelló)

Colflor grainada

INGREDIENTS 25-3o figues seques

farina (la que admita)lleche (la que admeta)

la corfa d’un llima ratllat

2 o3 culleres grosses de sucre (i més per a enlluir-les després)

anís sec2 ous

rent royal

Elaboració:

Es trauen les cues de les figues seques i es deixen a remull amb aigua un parell d'hores abans. Quan siguen molt hidratades, es tallen per la meitat. A banda, es fa una pasta barretjant la farina, els dos ous batuts, la corfa ratllada de la llima, el sucre, la llet , un dit d'anís sec i el rent. La pasta ha de indre la consistència d'unes nailles aproximadament, és a dir, fluida però no liquida del tot. Es deixa reposar fins que bufe. Llavors, es iren les figues i es barretja tot bé. Es posa una paella al foc amb prou oli, quan siga molt calent, agafarem amb l'ajuda d'una cullera sopera una figa amb pasta suficient perquè quede molt embolicada; ens podem ajudar d'una altra cullera sopera, i anar passant-la i assegurar-nos que la pasta rodeja la figa. Tirem la figa en l'oli bullint, quan comence a coure's per un costat i abans de que la pasta que està dalt de tot siga del tot cuita, la girem, així la figa s'unfla i el bunyol s'arredonix. Quan la figa esiga ho posem sobre paper absorbent i li irem un poc de sucre pel damunt. Anem repeint l'operació amb totes les figues, fins a indre tots. Si posem a l'oli de fregir un tros de corfa de llima, a l'oli li costa més de cremar-se.

Mari Cruz Jiménez (Onda)

Figues Albardaes

ElaboracióFregim la tomata en una paella i li afegim un poc de sal al gust. Quan la tomata está fregida, s’ afegeix la pebrera, els pinyons i els ous a trocets que anteriorment haurem bollit. Es fa tota la mescla en la paella i s’afegeix la tollina, que no haurá de cuinar-se perque ja está en conserva. Es buiden els ximets llevant un poc de molla, acò es realitzarà llevant- li la part superior al ximet.Els plenem amb la mescla que indrem preparada en la paella. Una vegada farcits i a punt de fregir-los, es remullen en un poc de llet però sense aplegar a que es fagen mollets. Per un altra part, haurem batut un ou i els ximets remullats en llet passaran a mullar-se per l’ ou i en una paella amb abun-

dant oli, els coloquem per a fregir. En cinc minuts, ja estarán fregits, esperem a que es gelen i disposats per a servir.

INGREDIENTS Tollina

Ous

Tomata

Pebrera roja en conservaPinyons

Ximets de pà Sal

Oli per a fregir

Agusina Ortuño Vera (Castelló)

Ximos Magdaleneros

Instants 57

AGENDAESPORTS

Campionat d’Espanya de Natació per a persones amb discapacitat Dissabte 10 , Diumenge 11 de Març. Castelló.

XXXII Gran Concurs Open Pesca Marítima Magdalena 2012, Dissabte 10 , Diumenge 11 de Març Piscina Olímpica Municipal

Trofeu Magdalena de Pilota Valenciana Dilluns 12 de Març. 16:30 hores Nou Trinquet Municipal

"Volta a Peu" a Castelló. XII Trofeu Lluis Adsuara, Diumenge 18 de Març

XXIII Campionat Mundial de Boli, Plaça del Boli. Diumenge 18 de Març

II Taller "Esport i Salut" per a majors de 55 anys, Dimarts 6 de Març. 18:00 hores Patronat d’Esports.

Castelló

Festes de la Magdalena, 10 al 18 de març.

CULTURA I ESPETÀCLES

Exposició. La dolça eina de la nostra festa 22 març al 22 d’abril. Museu d’Etnologia de Castelló

Obra “Celestina, la tragicomedia” per la Companyia Atalaya, 18 de febrer 20:00 h. Paraninf UJI

Exposició. Trobades d’una vida Fins al 7 d’abril. Centre municipal de cultura

Exposició. Fotgrafría Associació AMART1 Març al 30 març. Llibreria Babel

Exposició. “Los aborigenes y la memoria del ensueño”Fins al 15 d’abril. Sala Bancaixa Sant Miquel

Exposició pintura. Dones migrades Fins al 17 d’abril. Centre municipal de cultura

Exposició. “Bolivia: las mujeres sabias”Fins al 25 de març. Ajuntament Penyiscola

Exposició. Dones i discapacitat: Fins al 25 de març. Centre les limeres , Vall d´uixo

Exposició fotografía. Macro arte de Tony Titrado Fins al 31 de març. Sala Bancaixa Abadia

Asparkía: dinou artistes per a vint anys Fins al 30 de març. Paraninf Universitat Jaume I

Llibres i tipografíes. Manuel Silvestre Fins al 30 de març. Sala Bancaixa Hucha

Senderisme: Les crestes del Bartolo Diumenge 25 de Març

Instants 54Instants 58

AGENDA

JUJU en concert, 23 de març. 20:00 h. Paraninf Universitat Jaume I

Eri Ymamoto en concert, 23 de març. 20:00h. Casino Antic de Castelló

Tovadorets en concert, 25 de març. 12:30 h. Pati centre cultural les aules.

Jam Session, 25 de març. 16:00 h. Pub la consulta del doctor.

Five �ngers with parasol, 29 de març. 23:30 h. Pub Terra.

VIII jornades de Còmic de Castelló-comics_12

Pybus Groove Quartet en concert, 30 de març. 20:00 h. Casino Antic de Castelló

Scott hamilton Quartet en concert, 24 de març. 23:00 h. Casino Antic de Castelló

Manel en concert, 9 de març. 20:00 Paraninf Universitat Jaume I

Xarrada col.loqui, “Dos monstruos juntos”. Boris Izaguirre , 21 de març. 19:30 h. Teatre principal de Castelló

Presentació, temp de valents. Basilio Trilles, 22 de març. 19:30 h. Llibrería Babel

Conferència, dones en la guerra de la independència. Carmen Corona, 23 de març. 19:30 h. Ateneu de Castelló

Microtallers de llenguatges fotogrà�cs Carme Ripolles, 24 de març. 11:00 h. Centre social San Isidre.

Sorolla i el impresionisme castellonenc Vicente Latre Davie, 26 de març. 19:30 h. Centre social Sant Isidre.

Monòleg amb Pau Blanco, 27 de març. 22:00 h. Pub la consulta del dotcor.

Plataforma per la tercera República, 28 de març. 19:00 h. Llibreria Babel.

Mesa rodona. la dona viñeteada. Pepa Casado, Mireia Perez, Elisa G, 28 de març. 19:00 h. Edi�ci Hucha.

Exposició de pintura. Terres altes, de Carles Abad

17 març �ns al 30 de març. Casa de l'Oli

Exposició de pintura de Roberto Capella “un paseo por el japon feudal” 9 al 25 de març del 2012. Casa de l'Oli

Falles a Borriana, 3 al 19 de març.

Proceso de fotograbado, para el.laborar trepas metàliques per Fotograbados Anon

23 de març 19:00 h Museu del taulell

Borriana

Onda

Vila-real

curs d’inciació al clown 10, 14, 24 i 31 de març de 17.00 a 21.00 hores. Casal JoveVinàros

Instants 59

Las acaciasDirecció: Pablo GiorgelliGuió: Pablo Giorgelli i Salvador roselliIntèrprets: Germán de Silva, Hebe Duarte i Nayra Calle Mamani85 min - Color, Argentina, Espanya. 2011.

Per encàrrec, un camioner ha de portar una dona desconeguda des d'Asunción (Paraguai) �ns a Buenos Aires (Argentina). La dona porta un xiquet en els seus braços Son 1.500 kilòmetres de viatge per davant.

Dissab te, 24 de març - 19.30 h i 22.30 Dimunge, 25 de maç - 19.30 hParaninf, Universitat Jaume I3€

VIII Jornades de Còmic de CastellóTrash entre amicsel director de cinema Nacho Vigalondo Los cronocrímenes (2007) i Extraterrestre (2011), raúl Minchinela responsable de Re�exions de Repronto, Rubén Lardín escriptor i guionista: Imbécil y desnudo (ed. Leteo, 2008) i Señor Ausente, aka Daniel fernández autor d’El Blog Ausente comentaran en directe i amb la col•laboració del públic una pel•lícula exploitation de superherois apòcrifs.

Trash entre amics és una proposta de cine perfomance que torna l'experiència de veure pel·lícules a la sala cine afegint un ingredient que no té la cervellet domestica ni les descàrregues d'internet: complicitat. habilita un dialogue constant, en temps real, entre pel·lícula i el public. Les sessions alternen la rialla amb la critica. Agafem l'esperit de les reunions cinè�les i ho convertixen en una celebració: el public participa, riu, crida... la pel·lícula triada, que tancara els còmics CS 12- VIII jornades de Còmic de Castelló, és la rata penada de Rene Cardona (Mexic, 1968).

Diumenge 1 d’abril – 19.30 hParaninf, Universitat Jaume I

Albert NobbsDirecció: Rodrigo GarcíaGuió: Glenn Close, John Banville Intèrprets: Glenn Close, Mia Wasikowska, Aaron Johnson, Jonathan Rhys Meyers, Brendan Gleeson, Maria Doyle Kennedy, Janet McTeer, Brenda Fricker, Pauline Collins, Bronagh Gallagher113 min - color, Gran Bretanya, Irlanda

En el segle XIX, en un luxós hotel de Dublín, una dona es veu obligada a fer-se passar per un home per a poder sobreviure. Adaptació de l'obra teatral de Broadway, 'The singular life of Albert Nobbs'. Glenn Close interpreta en 'Albert Nobbs' a una dona atrapada en un triangle amorós inusual. Disfressada com a home per a poder treballar i sobreviure en la Irlanda del segle XIX, uns 30 anys després d'adoptar el vestuari d'un home, es troba perduda en una presó pròpia.

Divendres 16 22:30 h Dissabte 17 19:30-22:30 hDiumenge 18 19:30-22:30 hTeatre Municipal de Benicàssim

Cine per a Març

Instants 60

AGENDA

Tuesday, After Christmas Direcció: Radu MunteanGuió: Radu Muntean, Alexandru Baciu, Razvan RadulescuFotografía: Tudor LucaciuRepart: Mimi Branescu, Mirela Oprisor, Maria Popistasu, Dragos Bucur, Victor Rebengiuc100 min - color - Drama

Paul y Adriana són casats des de fa deu anys i tenen una �lla de huit, Mara. Des de fa sis mesos, Paul manté una relació extraconjugal amb Raluca, dentista. Paul, que intenta distribuir el seu temps durant els pocs dies que queden abans de Nadal entre Raluca, la busca dels regals i les vetlades en família, decidix fer una última visita amb Mara al consultori de Raluca. Un imprevist en l'agenda d'Adriana provoca que les dos dones es troben per primera vegada. A pesar de no donar peu a una confrontació, esta trobada col·locarà Paul enfront d'una difícil elecció.

Martes, 20 Marzo– 20.00 hMiercoles, 21 Marzo– 22.00 hJueves, 22 Marzo– 20.00 hEACC, Castellón

Declaració de guerra Dirección: Valérie DonzelliGuió: Valérie Donzelli, Jérémie Elkaïm DURACIÓN : Inèrprets: Valérie Donzelli, Jérémie Elkaïm, Gabriel Elkaïm, César Desseix, Brigitte Sy, Elina Löwensohn, Michèle Moretti, Phillipe Laudenbach, Bastien Bouillon, Béatrice de Staël, Anne Le Ny, Frédéric Pierrot100 min- color. Francia

Una parella, Romeo i Julieta. Un xiquet, Adam. Una lluita, la malaltia. I, sobretot, una gran història d'amor, la seua. Aclamada pel·lícula que té el seu origen en la vivència de la pròpia directora. Declaració de guerra representarà o�cialment a França en els Oscar

Divendres 23 22:30 h Dissabte 24 22:30 hDiumenge 25 22:30 hLloc: Teatre Municipal de Benicàssim

J.Edgar Direcció: Clint EastwoodGuió: Dustin Lance Black DURACIÓ : Intèrprets: Leonardo DiCaprio, Naomi Watts, Josh Lucas, Judi Dench, Armie Hammer, Ed Westwick, Dermot Mulroney, Lea Thompson, Je�rey Donovan, Michael Gladis, Stephen Root137 min - color, USA

Al llarg de la seua vida, J.Edgar Hoover va arribar a ser l'home més poderós dels Estats Units. Durant els seus quasi 50 anys com a director del FBI (O�cina Federal d'Investigació), no va haver-hi res que li impedira protegir al seu país. Hoover va sobreviure a huit presidents i a tres guerres, lluitant contra amenaces reals i imminents i botant-se les regles sovint amb el � de mantindre fora de perill als seus compatriotres.

Divendres 30 22:30 h Dissabte 31 19:30-22:30 hLloc: Teatre Municipal de Benicàssim

Regalos PersonalizadosCamisetas, tazas. carcasas de móvil o ipad, bolsas y más

Diseño de tatuajes, exlibris y otros

http://www.zazzle.es/aminuscula

[email protected]

Instants a Castello - 3 - Valencia - Març 2012

Documents

Transcript of Instants a Castello - 3 - Valencia - Març 2012