Institut El Carme

1

COL·LEGI EL CARME (LLEIDA) MésQueXefs! 2015

ÍNDEX Què trobareu en aquest projecte?

0. Títol del projecte. 1. Breu resum: fitxa sobre el projecte. 2. Objectius d’aprenentatge i objectius de servei del projecte. 3. Justificació i finalitat del projecte. 4. Descripció de la proposta:

4.1. Temporalització del projecte 4.2. Descripció de les activitats. 4.3. Etapes del projecte.

5. Realització de la proposta (no és possible fins el 18 de juny). 6. Avaluació i resultats de la proposta. (no és possible fins el 18 de juny). 7. Defensa de la proposta. 8. Nom del grup i dels participants. 9. Entitats que han col·laborat.

10. Documents consultats: webs, llibres, revistes...

Continguts a treballar:

Alimentació saludable Piràmide dels aliments Origen i composició dels aliments, Grup d’aliments Aigua i fibra Malbaratament d’aliments Concepte de malnutrició Dieta mediterrània Estacionalitat dels aliments Els sentits i l’alimentació La diversitat cultural en l’alimentació L’activitat física.

2


0. Títol del projecte

MésQueXefs!

3


1. Breu resum del projecte. Fitxa informativa

Nom del projecte

“MésQueXefs!” (Alimentació i activitat física)

Breu síntesi del projecte

Els alumnes de 3r d’ESO dissenyen i porten a la pràctica un projecte d’Aprenentatge i Servei basat en els continguts del Programa TAS de la Fundació Alícia, amb l’objectiu principal d’aprendre a millorar els seus propis hàbits d’alimentació i salut i alhora fer un servei a alumnes més petits del mateix centre educatiu (5è d’EP) per tal que durant el seu darrer curs d’educació primària, durant el curs 2015-16, puguin començar els propers estudis secundaris amb bones condicions físiques i alimentàries. L’alumnat de 5è realitzarà el projecte, en format exprés, i de forma globalitzada durant la darrera setmana del curs.

Necessitat i finalitat del projecte

SERVEI COMUNITARI (ApS) Aprendre a millorar els hàbits alimentaris i d’activitat física. Ensenyar a alumnes més petits (10-12 anys) a millorar els seus hàbits en alimentació i activitat física.

Entitats que impulsen l'experiència

Fundació Alícia Col·legi El Carme

Entitats que col·laboren i/o participen

Fundació Alícia Col·legi El Carme

Participants: nivell educatiu i àmbit

3r d’ESO – 5è d’EP

Objectius d'aprenentatge

- Participar en l’elaboració d’un pla de treball per a la millora de la condició física i l’alimentació. - Participar en classes teòriques i pràctiques sobre alimentació i activitats física. - Promoure la participació i la responsabilitat dels alumnes en la seva pròpia alimentació. - Millorar la pràctica de l’activitat física com a mitjà de millora de salut i qualitat de vida. - Conèixer i respectar altres cultures gastronòmiques.

Objectius de Servei - Apropar els hàbits que fan referencia a la nutrició a alumnes de 5è d’educació primària a models saludables. -Promoure la participació i la responsabilitat dels alumnes en la seva pròpia alimentació. - Potenciar entre els alumnes el coneixement teòric i pràctic dels aliments, preparació de plats i tècniques culinàries. -Donar a conèixer les diferents cultures gastronòmiques i valorar la seva importància dins del nostre col·lectiu. -Servir de model i interactuar amb alumnes més petits del mateix centre educatiu.

Ubicació en el currículum (escola)

Educació per la ciutadania, Tutoria, Educació Física, Ciències Naturals, Tecnologia, Visual i Plàstica, Ciències Socials, Matemàtiques, Anglès.

4


2. Objectius d’aprenentatge i objectius de servei del projecte.

OBJECTIUS D’APRENENTATGE No presentarem en la nostra proposta un llistat dels objectius d’aprenentatge, ja que aquests van ser programats pels professionals de la Fundació Alícia i figuren en els guions de cada una de les sessions del treball transversal que hem realitzat durant el trimestre. OBJECTIUS DE SERVEI Els objectius de servei som els que hem programat nosaltres per ensenyar als nens i nenes de 5è d’EP de la nostra escola, en 18 activitats, durant sis dies lectius (35 hores). Són els següents:

1. Conèixer la piràmide dels aliments i com utilitzar-‐la. 2. Conèixer la piràmide de l’activitat física. 3. Aprendre diferents tècniques culinàries. 4. Comprendre que les tècniques culinàries ens ajuden a assimilar millor els aliments. 5. Prendre consciència de la importància d’un bon esmorzar per millorar el rendiment escolar. 6. Descobrir quins són els aliments que no poden faltar a l’esmorzar. 7. Descobrir com de senzill i ràpid pot resultar fer un bon esmorzar. 8. Elaborar un esmorzar com cal. 9. Conèixer la procedència d’aliments processats 10. Saber llegir les etiquetes dels aliments processats. 11. Elaborar una recepta i dissenyar una etiqueta per “comercialitzar” el seu producte 12. Comprovar que la publicitat és una característica principal dels aliments processats que

provenen de la indústria alimentària 13. Conèixer el concepte de nutrient. 14. Conèixer la funció dels nutrients. 15. Classificar els aliments en 7 grups diferents. 16. Distingir quins aliments són més complets. 17. Aprendre a elaborar una recepta amb una munió d’ingredients. 18. Conèixer quins són els àpats que s’han de fer cada dia. 19. Conèixer els aliments que s’han de menjar en els àpats principals i en quines proporcions. 20. Aprendre a fer un menú de tres plats i postra per l’hora de dinar de manera ràpida, fàcil i

saludable. 21. Aprendre a treballar en grup. 22. Aprendre tot el procés que implica la cuina: seleccionar, preparar, recollir, netejar, etc. 23. Aprendre a interpretar i seguir una recepta. 24. Agafar gust per la cuina i motivar-‐se per fer-‐ho a casa. 25. Conèixer les xifres reals a Catalunya sobre el malbaratament d’aliments. 26. Elaborar a casa amb la família una recepta amb aliments sobrants. 27. Fomentar bons hàbits d’alimentació. 28. Estimular el pensament crític.

5


29. Destacar la importància de l’exercici diari. 30. Millorar les relacions entre companys i el clima de l’aula. 31. Fomentar el treball en grup. 32. Conèixer les característiques principals de la dieta mediterrània.

33. Respondre un test per saber si es segueix la dieta mediterrània i conèixer quins aspectes hem

de millorar o mantenir. 34. Aprendre el significat de l’estacionalitat dels aliments 35. Aprendre de manera lúdica els productes de cada una de els temporades. 36. Construir un joc Memory en anglès sobre l’estacionalitat de 40 fruites i verdures. 37. Elaborar una recepta amb fruites i hortalisses de temporada. 38. Prendre consciencia dels sentits que intervenen en el tast. 39. Trobar plaer en el menjar com a factor important per la salut. 40. Aprendre que la part més important del gust es troba en el sentit de l’olfacte. 41. Constatar que les diferències culinàries entre cultures no són tan importants, només es

basen en la manera d’elaborar els aliments. 42. Aprendre a valorar la diversitat cultural del món a través de la cuina. 43. Prendre consciència de les problemàtiques relacionades (la gana, l’escassetat d’aigua, la

sobrealimentació…). 44. Aprendre com les preferències alimentàries canvien molt depenent del lloc on es viu. 45. Relacionar la climatologia, la cultura, la religió i els factors econòmics amb l’alimentació. 46. Comparar dos receptes de cuina: una catalana i una altra libanesa 47. Aprendre a fer receptes de diferents part dels món. 48. Potenciar la curiositat per provar plats de cultures diferents. 49. Conèixer l’estratègia alimentària i veure com ha canviat amb el temps. 50. Descobrir com funciona la despesa energètica, i de quins factors depèn. 51. Reflexionar sobre l’energia que es gasta amb diferents activitats i l’energia que s’obté amb

diferents tipus d’aliments. 52. Conèixer la piràmide de l’activitat física. 53. Conèixer què són les begudes energètiques i els seus perills. 54. Estalviar un euros fent els propis suplements per millorar el rendiment. 55. Saber elaborar suplements amb ingredients naturals. 56. Introduir els alumnes en les activitats a l’aire lliure aprofitant el seu entorn natural més

proper. 57. Fomentar el moviment amb grup d’amics en i fora de l’horari escolar. 58. Conèixer la importància de l’activitat física per la nostra salut. 59. Acomiadar les jornades del projecte d’ApS de forma festiva. 60. Fomentar l’activitat física. 61. Introduir-‐se al món de la dansa com una manera diferent de fer activitat física. 62. Que tothom aprengui el nou ball i treguin tota la seva vergonya i facin esport de manera

divertida. 63. Que siguin ells mateixos i es diverteixen una bona estona. 64. Que se n’adonin de que no tan sols es tracta de ballar, ballar és un art i mai s’ha de perdre

l’essència. 65. Estimular de forma lúdica l’activitat física durant el temps de l’esbarjo al pati. 66. Afavorir la integració i el treball en equip.

6


3. Justificació i finalitat del projecte.

L’objectiu principal del projecte consistia en millorar aquells aspectes que calia potenciar en la nostra alimentació i activitat física.

Per tal de d’aconseguir-ho vam pensar que el més adient era aplicar el que vam treballar en una sessió de tutoria, la sessió tractava sobre les millors maneres que els alumnes tenim d’aprendre. Quina era la millor manera d’aprendre?

Segons Edgar Dale i la seva piràmide de l’aprenentatge, el millor mètode d’aprenentatge és aprendre fent, l’experiència activa. Aquest va ser el nostre punt de partida. Explicar el què havíem après amb les sessions dissenyades en el programa TAS.

Ho teníem fàcil. Havíem après sobre el tema (sessions TAS) i a més el nostre tutor tenia força experiència amb la metodologia Aprenentatge i Servei (ApS), fa anys que l’aplica al centre (el departament d’ensenyament de Catalunya l’anomena: Servei Comunitari). Aquest posa l’accent en els valors instrumentals i no tant en els valors finalistes de l’educació més tradicional. Vol educar per la vida i vol mostrar que el que cal millorar.

El nostre centre és pioner a la ciutat de Lleida en aquesta metodologia i el nostre tutor forma part del grup ICE a Lleida que potencia aquesta pedagogia basada en la detecció de necessitats de l’entorn i la implicació dels participants en la ciutadania. Sembla ser que serà matèria obligada per a tots els alumnes de l’ESO a Catalunya a partir del curs 2017-18.

A favor nostre l’arrelada tradició a la nostra escola d’organitzar activitats per al més petits i el fet de ser una escola petita, de barri i força familiar.

El projecte ens va semblar motivador, fer de formadors d’alumnes més petits durant unes 30 hores aproximadament. Es tractava de donar un servei alhora que implicava aprenentatge, un còctel explosiu i molt potent que tenia molts aspectes positius. Principalment feia que els dos aspectes tinguessin més valor que per separat.

Calia revisar els requisits i les recomanacions que ens feia TAS en la sessió número 6. “Definim la nostra proposta” per tal si s’ajustaven al nostre projecte. Es complien tots. ( a l’apartat 6. defensa del projecte ampliem la informació).

7


4. Descripció de la proposta

4.1. Temporalització del projecte.

1. TEMPORALITZACIÓ DEL PROJECTE Data Accions Responsables Participants

2. OBJECTIUS D’APRENENTATGE 12/02 fins 22/05 (2015)

Realització de les 22 sessions del programa Trimestral de TAS

Professorat del curs i Tutor

Grup classe 3r ESO

3. PLANIFICACIÓ 18 de febrer Anàlisi dels resultats del diagnòstic a classe de

tutoria Tutor Grup classe 3r ESO

27 de febrer 1. Elecció d’una proposta definitiva. Tutor Grup classe 3r ESO

10 de març 2. Planificació de la proposta (1) Tutor Grup classe 3r ESO 17 de març 3. Planificació i preparació del projecte (2) Tutor Grup classe 3r ESO 24 de març 4. Planificació i preparació del projecte (3) Tutor Grup classe 3r ESO 31 de març 5. Planificació i preparació del projecte (4) Tutor Grup classe 3r ESO 14 d’abril 6. Planificació i preparació del projecte 5) Tutor Grup classe 3r ESO 21 d’abril 7. Planificació i preparació del projecte (6) Tutor Grup classe 3r ESO 28 d’abril 8. Planificació i preparació del projecte (7) Tutor Grup classe 3r ESO 5 de maig 9. Planificació i preparació del projecte (8) Tutor Grup classe 3r ESO 12 de maig 10. Redacció del projecte (1) Tutor Grup classe 3r ESO 17 de maig 11. Redacció del projecte (2) Tutor Grup classe 3r ESO 20 de maig 12. Revisió final del text del projecte (3) Tutor Equip de redacció 22 de maig Enviament de la projecte final a la Fundació

ALICIA Tutor

4. OBJECTIUS DE SERVEI 11/06 fins 18/06 (2015)

Realització de les 15 sessions del projecte MésQueXefs!

Alumnes de 3r ESO (per grups)

Grup classe 5è EP

5. AVALUACIÓ 22 de juny Avaluació del projecte Tutor, equip professors, alumnes 3rESO

6. DIFUSIÓ 23-‐25 de juny Recopilar les imatges del projecte (fotos,

vídeos) i les reflexions dels alumnes. Enviar a la Fundació Alícia la segona part del projecte (objectius de servei)

Tutor Tutor

Equip TIC 3r ESO

29-‐30 de juny Publicació i enquadernació final del projecte Difusió a la web facebook de l’escola, a la premsa i tv local, i a la Universitat de Lleida (ICE) secció projectes ApS.

Tutor

8


HORARI D’ACTIVITATS projecte MésQueXefs! juny 2015 5è d’EP

DIVENDRES 12 juny DILLUNS 15 juny DIMARTS 16 juny

9-‐10 XERRADA INAUGURAL (saló d’actes)

1. LA PIRÀMIDE D’ALIMENTS Cru o cuit?

4. COMPOSICIÓ DELS

ALIMENTS Agrupant aliments

10-‐11 2. ALIMENTACIÓ SALUDABLE El joc de l’esmorzar

13. ACTIVITAT FÍSICA (1) Buscant l’equilibri

11-‐11.30 17. ACTIVITAT FÍSICA (5) El pati, un espai pel moviment!

16. ACTIVITAT FÍSICA (4) Classes de dansa


11.30-‐12

10. L’ESTACIONALITAT DELS

ALIMENTS Fruites i hortalisses de temporada

5. EL GRUP D’ALIMENTS Un menú complet

11. ELS SENTITS EN L’ALIMENTACIÓ Curs de tastadors

12-‐13

DIMECRES 17 juny DIJOUS 18 juny DIVENDRES 19 juny

9-‐10

12. LA DIVERSITAT CULTURAL Buscant les diferències

9. LA DIETA MEDITERRÀNIA

8.CINEFÒRUM “Lluvia de albóndigas 2”

FESTA

CLOENDA FINAL DE PROJECTE 10-‐11

6. L’AIGUA I LA FIBRA

7. EL MALBARATAMENT Aquí no es llença res!

11-‐11.30 16. ACTIVITAT FÍSICA (4)

Classes de dansa


15. ACTIVITAT FÍSICA (3) Caminada pel riu Segre Gimcana de les jornades

Sorpreses

11.30-‐12

8. CONCEPTE DE MALNUTRICIÓ “Lluvia de albóndigas 2”

14. ACTIVITAT FÍSICA (2) Suplements casolans

12-‐13 3. ORIGEN DELS ALIMENTS Els aliments processats

9


4.2. Descripcio de les activitats

Veure l’ANNEX núm 1.

“Les tècniques culinàries. CRU o CUIT?” “El pati un espai en moviment!”

“El joc de l’esmorzar”

“Els aliments processats”

“Suplements casolans” “Agrupant aliments”

“Menú complet” “L’aigua o la fibra” “Buscant l’equilibri”

“Aquí no es llança res!”

“Lluvia de albóndigas 2” “Classes de dansa!” “Testant la dieta” “Fruites i hortalisses

de temporada” “Curs de tastadors” “Busca les diferències”

“Caminada pel riu Segre-8km”

“Gimcana al Parc de l’Aigua”

10


4.3. Etapes del projecte.

1. Esbós del projecte 2. Planificació i organització del projecte

3. Execució del projecte 4. Valoració del projecte i propostes futures

Etapa 1: Esbossem el projecte

1. Recordem si comptem amb algun precedent interessant Hem fet o estem realitzant ja activitats físiques o accions de millora de la nostra alimentació dins de l’escola? Si, fa un parell de cursos, els nostres excompanys que ja han deixat l’escola, van participar en la primera edició del projecte TAS amb la fortuna de ser finalistes. Del premi vam poder gaudir, en aquell moment fèiem primer d’ESO i l’escola es va omplir durant una setmana de professionals que ens van permetre participar en uns tallers gratuïts sobre alimentació i activitat física, van ser una font important de motivació i la llavor que va fer néixer l’actual projecte. En quant el nostre tutor ens va proposar participar en la segona edició vam mostrar moltes ganes tot i que ens va dir que la Champions no la guanya cap equip dues vegades seguides, nosaltres vam voler acceptar el repte i amb molta il·lusió fer tot el possible per treballar i aprendre a fer un projecte i com no poder guanyar un premni que també serà llavor d’altres promocions: “Una cuina completa per l’escola”. Hem organitzat en alguna ocasió activitats físiques o esports? Si al nostre centre existeix la tradició d’organitzar sovint activitats esportives i recreatives pels alumnes d’educació infantil i primària. Som una escola concertada on cursen estudis alumnes des dels 0 anys fins els 16, això fa que en ocasions i per no perdre el sentit d’escola s’organitzin activitats conjuntes. Solen ser dies festius i celebracions lúdiques i esportives com la festa de Santa Teresa o la jornada d’atletisme per Sant Josep. També organitzem jocs no competitius per la campanya contra la Fam, dia de l’esmorzar i dinar solidaris. Hem proposat algun tipus d’activitat per viure de forma més activa i saludable? Si des de les diferents matèries, especialment a educació física hem demanat poder sortir del centre i conèixer i aprofitar els recursos esportius i naturals del nostre barri. És aquesta una experiència de partida o de continuïtat? De continuïtat, ja s’ha convertit en habitual treballar l’alimentació i l’activitat física. Cal dir que part de l’èxit és degut a entitats que ho potencien com ALICIA o com ACTEL fruits de Lleida, amb la qual fam fer un taller de cuina durant el passat mes de novembre. Cal insistir en el

11


tema ja que és molt important per la nostra salut millorar els nostres hàbits d’alimentació i d’activitat física. Demanem a les associacions i entitats que s’impliquin al màxim per tal de facilitar i donar eines i dinàmiques als nostres professors que estan desbordats de feina. Si ells veuen un treball professional, ben fet, com és el cas del projecte TAS, no deixen passar la ocasió d’aprofitar-lo. 2. Determinem quina necessitat volem atendre Estem disposats a millorar? Si. Ho volem fer? Si. Una cosa és fer el que ens vingui de gust i una altra és fer quelcom útil. Correcte. De fet ja sabem què hem de millorar. El resultat de l’informe d’hàbits inicials que vam fer al començament del projecte ens va deixar ben clar que tenim moltes coses a millorar. Sabem que no consumim massa fruites ni verdures, que mengem carn en excés i poc peix i que el 40% no compleix les recomanacions d’activitat física. Unes dades molt útils. No són tan negatives com pensàvem però ens han fet reflexionar. 3. Determinem quines accions podem portar a la pràctica Què podíem fer? El nostre centre ha estat pioner, a la ciutat de Lleida, en una metodologia basada en l’aprenentatge i Servei (ApS). A quart d’ESO ja fa uns quants cursos que es fa un servei comunitari d’una hora setmanal a les residències de gent gran del barri i a la llar de jubilats. A 1r, 2n i 4t també fan projectes sobre l’Apadrinament de Patrimoni, molt innovador a Lleida on no es coneix cap centre que ho faci. Tots surten de l’aula i fan quelcom significatiu i útil per la societat. I nosaltres? A 3r d’ESO també volem fer el un projecte útil; ho és per nosaltres, però volem que ho sigui per algú més. Volem que no es quedi a l’aula i que sigui bonic i que impacti en d’altres persones. Davant les nostres peticions el nostre tutor va contactar amb el professorat de primària del mateix centre i els hi va proposar que els alumnes de tercer fessin de formadors d’alumnes més petits durant una setmana d’escola. A 6è no va poder ser perquè ja s’havien compromès amb d’altres activitats amb els alumnes de 4t d’ESO per treballar la Lleida romana. Ho vam proposar als tutors de 5è i ens van dir que per ells encantats de rebre’ns. Ja ho teníem! Una bona forma de posar en pràctica tot el que la Fundació Alicia havia dissenyat per nosaltres. La millor manera de demostrar que milloràvem els nostres hàbits era poder ensenyar el que hem estudiat durant tot el treball interdisciplinar. Un repte molt bonic, fer de mestres de nens i nenes de primària i que el nostre coneixement no es quedés a la nostra aula. Impactar en ells i apoderar-nos els uns amb els altres. Era el moment de ser creatius i buscar quines activitats podíem dissenyar. Vam parlar amb els alumnes i professors de 5è nivell per tal d’esbrinar les seves necessitats i ens vam posar a pensar. No quedava tant temps.

12


4. Pensem què podríem aprendre Què aprendríem d’aquest projecte? Quin profit trauríem d’aquests aprenentatges en la nostra vida? Què ens aportarà tot plegat a nivell personal? Què podíem fer pels altres? Són reflexions que el professor ens fa raonar en veu alta. Després ens va explicar la filosofia de l’Aprenentatge i Servei i tot allò positiu que en trauríem i ens va convèncer. Ens va dir que era molt important la trobada amb d’altres persones i més si eren d’altres edats i condicions. Ens va dir que ensenyaríem el què hem aprés i que els nens també aprendrien amb nosaltres i segurament ens sorprendríem de coses que els petits ens poden oferir. Ens va afirmar que això si és fer Ciutadania i que aquesta no es podia fer a classe obrint el llibre. Finalment ens va assegurar que tant els nens com nosaltres obtindríem un benestar personal que ni havíem pensat que es podria donar i que seria una experiència que difícilment oblidaríem. Els motius eren suficients per tirar endavant amb il·lusió. 5. Arribem a acords Quin dels continguts treballats des de la Fundació ALÍCIA elegiríem per portar-lo a terme? Eren molts i només teníem una setmana de 25 hores (horari intensiu). De seguida vam organitzar una pluja d’idees i anotar a la pissarra digital tot el que ens venia al cap fos viable o no. Van sortir moltes activitats i curiosament no totes eren sobre alimentació, n’hi havia molts d’activitat física tot i que la nutrició ha tingut més pes durant les 23 sessions del projecte TAS. Excursions a peu, en bicicleta, en piragua, escalada, balls... per un costat i molta cuina per l’altre. Calia decidir què feia cada grup d’alumnes. No és fàcil quan tres grups volen fer el mateix, les discussions pugen de to. Què fer? pedra, paper, estisores?, una moneda?, negociació?. Pobre tutor! Acabarà decidint i ningú estarà content. Finalment poca discussió i moltes ganes de començar. Cada grup assumirà unes responsabilitats. El tutor ens comenta cada grup farà un mínim de dues activitats diferents. La resta del temps estarem preparant, estudiant i practicant o avaluant tot el què hem de fer. Finalment decidim tractar els següents temes: Alimentació saludable, la piràmide dels aliments, l’origen i la composició dels aliments, el grup d’aliments, l’aigua i la fibra, el malbaratament d’aliments, el concepte de malnutrició, la dieta mediterrània, l’estacionalitat dels aliments, els sentits i l’alimentació, la diversitat cultural en l’alimentació i l’activitat física. Però són conceptes molt teòrics, cal convertir-los en activitats que agradin als nens. Es tracta de la darrera setmana del curs i és millor treballar amb tallers pràctics i divertits. Ara ens cal buscar informació per dissenyar les activitats que més ens agradin. Per sant Google! Ens posem en marxa.

13


Etapa 2: Planifiquem i organitzem el projecte

1. Redefinim el projecte

Ens queda algun dubte per resoldre? Evidentment que si, però els dubtes inicials que teníem han anat evolucionant i ara ja sabem què farem. Estem més tranquils i més il·lusionats, la cosa ja va en sèrio. I al nostre curs li van els reptes. Els esquemes que TAS ens facilita pe seguir els passos d’un projecte ens ajuden a no perdre’ns. 2. Organitzem el treball que durem a terme • Quins requisits formals necessitarem: permisos, autoritzacions, al·lèrgies alimentàries o d’altres, assegurances...? En primer lloc cal tenir informat a l’equip directiu del que volem fer (directora i titular del centre, cap d’estudi...). I especialment cal que ens autoritzi a fer-ho. Caldrà fer canvis d’horaris, signar sol·licituds...Cal també informar els pares del què es vol fer i per fer les coses bé assegurar-nos que si els passa alguna cosa als nens i nenes de 5è fent algun dels esports o cuinant, hi haurà darrera una assegurança d’accidents. De la mateixa manera cal tenir signats tots els permisos legals d’autorització de dades i de consentiment per a publicació d’imatges/vídeos fets per nosaltres. • Com ens distribuirem les responsabilitats? El projecte és en equip, tots junts, però una cosa és la participació i una altra l’organització. Vam decidir fer grups de tres persones, en total 10 grups. Els alumnes de 5è són dos grups A i B. Els grups son heterogenis, no estan classificats en nivells d’aprenentatge. Les activitats serien les mateixes pels dos grups i en alguna cas les podíem fer als dos grups alhora. Vam pensar també que alguns de nosaltres assumiríem també altres tasques a mes´de els activitats, com per exemple organitzar l’acte inaugural pel equip de consell de classe (delegats), saber qui faria les fotografies i editaria els vídeos finals o qui revisaria el projecte escrit. Pensar en un concurs de logo pel projecte, pensar una dinàmica general durant la setmana per agrupar els alumens de 5è . Qui enviaria notícies del què fèiem ala premsa local o a les xarxes socials de la nostra escola. En fi calia tenir present tots els aspectes per fer que el projecte i la vivència dels nens fos de qualitat. • Quantes reunions caldran per coordinar el treball, tant les de tota la colla, com les dels equips? La planificació del projecte la vam fer en 12 sessions de classe. L’equip directiu ens va proporcionar mitja hora setmanal per fer el projecte i el tutor ens va deixar fer-ho a l’hora de ciutadania. • Tenim ja un calendari de treball definitiu que no calgui modificar més? Tenim les tasques recollides, els terminis per fer-les i les dates de reunions. Si ja el eniem tot i que segur que caldria fer canvis per imprevistos, un grup que ha de sortir a Barcelona

14


a recollir un premi, una jornada que cal celebrar a la parròquia del barri, bé sempre hi ha coses que provoquen modificacions però tot de fàcil solució quan la gent té ganes de trebalr i que tot surti bé. 3. Elaborem un pressupost Quin cost té el projecte? En aquest projecte cas vam decidir no fer pressupost sinó demanar als participants material els més sostenible possible. Si vam escriure una circular demanant col·laboració als comerços del barri (necessitàvem productes per les receptes) però els alumnes de 5è podien portar entre tots els alimenst i estris. Una cuina si ens hagés anat bé. Portar els microones de casa és una mica cansat. El nostre tutor ens va dir que calculéssim el que costava tot simplement per curiositat però a final de curs la feina ens ofega i aquest és un repte que no vam acceptar. Despeses, ingressos... no ens ha inspirat el tema. Si ens va servir col·laborar classificamt aliments en la nau industrial que tenen per la campanya del Gran Recapte. També col·laborar dins dels supermercat demanant els productes. Les dues experiències ens van ensenyar molt i ens van fer reflexionar sobre l’escassetat d’aients que tenen bona part dels nostrs veïns. 4. Repassem el que hem après fins ara Què hem aprés? Molt més del que ens pensàvem. Tant les sessions de TAS com d’alytresa ccions dissenyades per reforçar-les van ser indispensabls per l’èxit del projecte.

15


AQUESTS DOS APARTATS NO ELS PODEM FER FINS FINALITZAR EL PROJECTE

Etapa 3: Executem el projecte 1. Assegurem l’aplicació

2. Relacionem-nos amb els alumnes de 5è 3. Registrem, comuniquem i difonem el projecte 4. Repassem el que hem après durant el projecte

Etapa 4: Valorem el projecte 1. Avaluem els resultats del projecte realitzat

2. Repassem les “lliçons apreses” Què hem après de tota aquesta experiència? Quines coses noves sabem ara? Què ens ha aportat individualment, en què hem madurat com a persones? 3. Projectem perspectives de futur I ara... què? Arribat aquest punt, ens podríem plantejar continuar el projecte, o bé endegar-ne un altre i passar el testimoni a un altre grup. 4. Celebrem l’experiència viscuda Com ha anat la festa per celebrar-ho?

16


5. Realització de la proposta.

NO ÉS POSSIBLE JA QUE

LA PROPOSTA ES REALITZARÀ

LES DUES DARRERES SETMANES DEL CURS (8-‐18 de juny de 2015)

Si hem inclòs l’organització horària:

(ESPAI I TEMPS)

a l’apartat 4. Descripció de la proposta

NO PODEM ADJUNTAR FOTOGRAFIES DE LA REALITZACIÓ.

(Us les tramitarem abans de acabar el mes de juny)

17


6. Avaluació i resultats de la proposta.

NO ÉS POSSIBLE JA QUE

LA PROPOSTA ES REALITZARÀ

LES DUES DARRERES SETMANES DEL CURS (8-‐18 de juny de 2015)

(Us la tramitarem abans de acabar les classes)

18


7. Defensa de la proposta.

És original?

SI! FORÇA! A les terres de Lleida no hi ha gaires experiències ni projectes d’Aprenentatge i Servei i menys del tema elegit (alimentació-activitat física) ni de la modalitat (acompanyament a l’escolarització entre dues etapes educatives com Primària i Secundària).

És viable? És fàcil de dur a terme? SI! MOLT!!! Tenim la complicitat de l’Equip directiu i de l’equip de professors, tant els de primària com els nostres a secundària. L’ajuda rebuda pel programa TAS, en relació a l’aprenentatge, ha estat clau. És fàcil dur-lo a terme ja que els alumnes de primària són del nostre centre i no cal fer expedicions diàries a altres centres educatius. La flexibilitat que suposa en tots els aspectes és fonamental.

És sostenible? (Econòmicament/mediambientalment) SI! MOLT!! Econòmicament no ha suposat gaire esforç ja que el centre disposa d’un petit pressupost per a projectes (fotocòpies, materials...), també al centre hi ha molts dels materials que podem necessitar. Pel tema dels aliments no ha hagut problema ja que tothom col·labora portant de casa el que li toca i no són productes cars. El material relacionat amb l’activitat física tampoc suposa cap despesa. S’ha intentat que tot surti bé amb pocs recursos. Mediambientalment el mateix. S’ha procurat reciclar i reutilitzar i evitar possibles malbarataments tan d’aliments com de materials.

Es reproduïble? Es podria reproduir a qualsevol centre, o a la majoria, tenint en compte que n’hi ha de rurals, de concertats, de públics, de privats...?

SI! MOLT!!! Tots els centres de secundària ho poden reproduir. En el cas més difícil, en el que estiguin a quilòmetres de distància d’un altre centre de primària, ho poden aplicar a alumnes de 1r d’ESO o de qualsevol curs, fins i tot alumnes petits ho poen prepara per a alumnes més grans.

19


Creieu que permetrà obtenir els resultats desitjats?

SI! MOLT!! No tenim cap dubte que els resultats s’obtindran per a les dues parts del projecte tant per l’alumnat organitzador (3r ESO) com pel destinatari del servei (5è EP). Els beneficis són mutus. Ha estat una feina molt útil, no és que s’hagi fet per obtindré un benefici personal sinó més aviat per ajudar altres persones però realment les satisfaccions les hem viscut qui ho hem portat a terme. De fet hem après moltes coses i tan sols cal veure les cares dels nens i nenes per saber que ho recordaran sempre.

Està adaptada a l’edat de les persones que l’han de dur a terme?

SI! MOLT!!! Des del moment en el que es decideix fer-ho a 5è d’EP, les activitats s’han dissenyat tenint en compte l’edat i seguint els consells dels seus professors. És fàcil adaptar aquest tipus d’activitats a diferents edats. tots hem cursat primària i recordem els diferents continguts de les matèries, de fet les activitats sobre nutrició i activitat física es repeteixen cada curs augmentant el nivell de dificultat.

20


8. Participants del projecte ApS.

Alumnes de 3r d’ESO (32 al. ) Alumnes de 5è d’EP (A i B) (38 al.) 3r ESO A Aleixos Rodriguez, Jose Brando Sánchez, Aarón Burrueco Guedes, Laura Calvo Visús, Marta Capdevila Gutiérrez, Andrea Carrillo Castro, Alba Chavero Ribes, Nerea Gabarroca Garcia, Alba Garcia Pulido, Alan Garcia Pulido, Melina Godia Calderó, Marc González Sanz, David Isern Rosa, Pau Jimenez Lopez de la Nieta, Eric Larroca Calero, Robert Martinez Navarra, Ares Melgosa Granados, Anaïs Montardit Pérez, Nerea Ocaña Aponte, Ariadna Olmo Jardí, Oriol Ortega Calero, Marcos Pino Torruella, Jordi Piñol Zamorano, Meritxell Ramirez Consuegra, Alex Rodríguez Lazo, Alejandro Saez Melcior, Mª Alba Souto Berrio, Enrique Torres Viozquez, Laia Vidal Rosell, Adrià Villahoz Mesalles, Eric Zamora Cotonat, Alba Zapata Manrique, Joel

5è EP A Alba Vidal, Sergi Bernadó Gallofré, Júlia Burrueco Guedes, Eloi Consuegra Cervós, Adrià Escolà Moreno, Alba Garcia Muñoz, Izan Martinez Navarra, Carla Medina Gomez, Abril Modol Pena, Ares Montero Artacho, Eric Monzón Ruiz, Natalia Novell Duaso, Adria Ocón Pons, Jana Pifarré Mateo, Dana Reig París, Pol Ruiz Cristobal, Paula Sosa Salomon, Marc Trujillo Redondo, Izan Vilamajó Loriente, Laura 5è EP B Bardia Pallerola, Maria Boloix Rodriguez, Lídia Bosch Perez, Marta Bueno Castro, Mario Castillo Barrachina, Iker Céspedes Peinado, David Contreras Ramos, Saray Dolcet Jove, Francesc Drudis Ibañez, Laia Gil Coll, Eric Gómez De Luna, Pau Herranz Ruiz, David Lopera Peña, Laura López Sierra, Ferran Martinez Sanchez, Alejandro Pi Gracia, Roger Ponz Falcón, Blanca Pueyo Isidro, Guillem Silla Garcia, Jonathan

21


9. Entitats que han col·laborat.

22


10.Documents consultat: webs, llibres, revistes...

WEBGRAFIA

FUNDACIÓ ALICIA

www.alicia.cat www.programatas.com https://plataforma.programatas.com

DEPARTAMENT DE SALUT

http://www.gencat.cat/salut/acsa/ http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir3633/doc35258.html Receptes contra el malbaratament: (ALICIA) https://nollencemnimica.wordpress.com/dedecaleg/ Decàleg contra el malbaratament. Vídeo Begudes energètiques: https://www.youtube.com/watch?v=gX3UNXN4ywc Vídeo 30+5 https://www.youtube.com/watch?v=RWHUhahd7qc Fitxes de productes vegetals de temporada (ALICIA) http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir2915/doc34505.html L’alimentació saludable a l’etapa escolar http://salutweb.gencat.cat/web/.content/home/ambits_tematics/per_perfils/centres_educatius/menus_escolars/programa_revisio_programacions_menus_escolars_catalunya_preme/documents/arxius/guialimentacio.pdf Consell sobre alimentació http://canalsalut.gencat.cat/ca/home_ciutadania/vida_saludable/alimentacio/ vídeo importància de l’aigua http://cdn.s1.eu.nice264.com//converted_work10/5/6/56ef97454acc311cdefe/56ef97454acc311cdefe_12d0f9bf2961b2ae401be7ba45dbc314.mp4 vídeo piràmide aliments http://cdn.s3.eu.nice264.com//converted_work11/b/b/bb3959cc402e9e817f2c/bb3959cc402e9e817f2c_12d0f9bf2961b2ae401be7ba45dbc314.mp4 vídeo sobre la importància de l’activitat física http://cdn.s8.eu.nice264.com//converted_work5/0/6/0633de79af43b10307ad/0633de79af43b10307ad_12d0f9bf2961b2ae401be7ba45dbc314.mp4 test d’activitat física http://pafes.cat/pafes-‐interactiu/test-‐dactivitat-‐fisica/

23


test dieta mediterrània http://pafes.cat/pafes-‐interactiu/test-‐dieta/

BIBLIOGRAFIA CAMPOS MUNNÉ, ANNA; GARCIA LLORENS, MERCÈ; MARTÍNEZ LUQUE, MANUELA; Cuinar tot jugant. receptes per a un taller de cuina. Associació de Mestres Rosa Sensat. Barcelona, 2007. MONTORO, MARIAN. Pequeño Gran Chef 64 receptas mediterrànies saludables y divertides para ninos y niñas. Editorial joventut. Barcelona, 2014. ROSET ELIAS, M.ASSUMPCIÓ (coord.), PUIGDUETA LUCAS, ISABEL; PARELLADA GARRELL, ADA; GONZALVO HERAS, BLANCA. Cuinem. Tallers de cuina a l’escola (6-‐12). Editorial Graó. Bibliteca de Guix. 163. Barcelona, 2008. (S’han adaptat d’aquest llibre les activitats número 1,2,3,4,10,11,12 del dossier de treball).

HEMEROTECA Revistes: Making Of. Juny 2014. Guia didàctica de la pel·∙lícula “Lluvia de albóndigas 2”. (S’ha adaptat d’aquesta revista l’ activitat número 8 del dossier de treball). Men’s Healt. Coach Nutrició (suplement intern). (S’ha adaptat d’aquesta revista l’ activitat número 14 del dossier de treball).

24


Annex 1. Descripció de les activitats

MésQueXefs!

COL·LEGI EL CARME LLEIDA

maig 2015

25


Ares, Ariadna i Anaïs

1. LA PIRÀMIDE DELS ALIMENTS.

Les tècniques culinàries. Cru o cuit? Sessió teòrica dedicada a la presentació de la piràmide d’alimentació de les quatre cares i de la piràmide de l’activitat física que són l’eix al voltant del qual gira tot el nostre projecte d’ApS, També s’aprofundirà en la manera de cuinar un aliment. Distingirem entre menjar un mateix aliment cuit o menjar-‐lo escalfat i explicarem la importància de les tècniques culinàries en la nostra alimentació. OBJECTIUS DE SERVEI

• Conèixer la piràmide dels aliments i com utilitzar-‐la. • Conèixer la piràmide de l’activitat física. • Aprendre diferents tècniques culinàries. • Comprendre que les tècniques culinàries ens ajuden a assimilar millor els aliments.

MATERIALS • Ordinador i projector. • Sessió teòrica sobre la piràmide: Piràmides fotocopiades, estisores i cinta adhesiva o pega

(opcional, per muntar les piràmides). • Sessió teòrica sobre els tècniques culinàries: fitxa. • Activitat de tast: plats de plàstic, tovalló i cullera o forquilla (per cada alumne), microones, 10

pomes Golden (4 crues i 6 cuites). Fitxa d’observació (llapis, goma...) • Avaluació: tècniques culinàries a casa. Fitxa.

ESPAI • Bloc teòric: a l’aula. • Investigació: a casa. • Activitat de tast: a l’aula.

TEMPS (1h. a l’aula) + ( ½ h. a casa) • Explicació teòrica i muntatge de les piràmides: 30 minuts. • Explicació teòrica sobre tècniques culinàries a l’escola: 10 minuts. • Activitat de tast: 20 minuts.

AGRUPACIÓ • Bloc teòric: grup classe. • Investigació: individual (família). • Activitat de tast: 5 grups de 4 alumnes.

PROCÉS Moment 1: Explicació de la piràmide dels aliments i de l’activitat física. (15’)

26


Moment 2: Comentari de la importància que tenen les tècniques culinàries en la nostra alimentació. Cal anomenar les diferents tècniques. Es comença un concurs per grup donant un llistat d’aliments que poden ser cuinats de diferents maneres i un llistat de les diferents tècniques. La feina es fa en equip i de forma consensuada. (15’) Moment 3: En aquesta part de l’activitat, tastem dues maneres diferents de menjar el mateix aliment: la poma crua i la poma cuita. Cal observar els canvis i recollir-‐los en una fitxa que es proporcionarà a l’alumnat. (30’) Moment 4: Finalment els hi donem feina per fer en família a casa. Cal que observin el plat del sopar i fer-‐ne un seguiment amb una fitxa que es portaran a casa. (30’)

AVALUACIÓ • Es demana als nens i nenes que observin com s’elabora un plat per sopar a casa. • Cal que després omplint la següent fitxa:

QUINES TÈCNIQUES CULINÀRIES FEU SERVIR A CASA PER SOPAR

Nom: Data: Nom del plat per sopar: Ingredients del plat per sopar: Subratlla les tècniques culinàries que heu fet servir per elaborar el plat de sopar: Tallar Bullir Fregir Rostir

Coure al bany maria Saltar Cuinar a la planxa Estofar

Coure al vapor Triturar Coure al forn ...

• Es demana als nens i nenes ompli la fitxa de l’activitat “Tastem dues maneres de menjar un

aliment”. DIFERÈNCIES POMA CRUA POMA CUITA Color Textura (tova, dura)

Aroma (+ o – potent)

Gust (+ o – dolç)

Quina t’agrada més?

Unes altres característiques

27


• Es demana als nens i nenes ompli la fitxa de l’activitat “Treballem les tècniques culinàries a l’escola”. ALIMENT TÈCNIQUES CULINÀRIES Patata

Bistec

Rap

Mongetes

Poma

Ous

Tomàquets

28


Marta, Melina i Andrea

2. L’ALIMENTACIÓ SALUDABLE

El joc de l’esmorzar: concurs de suc de taronja L’esmorzar és un moment molt important del dia però no tothom sap com fer-‐ho bé. Per això hem cregut convenient dedicar una sessió a aprendre què és el millor que es pot prendre durant aquest moment. I cal que després es converteixi en un hàbit que no suposi cap esforç ni incomoditat, per això hem pensat en fer el concurs de sucs de taronja que hem aprés em les activitats TAS.

OBJECTIUS DE SERVEI • Prendre consciència de la importància d’un bon esmorzar per millorar el rendiment escolar. • Descobrir quins són els aliments que no poden faltar a l’esmorzar. • Descobrir com de senzill i ràpid pot resultar fer un bon esmorzar. • Elaborar un esmorzar com cal.

MATERIALS • Ordinador i projector. • 2 espremedors de suc manuals. • 2 gerres. • Mitja taronja per alumne. • 1 ganivet. • Material de neteja. • Cronòmetre. • cartró per tauler d’1m per 1 m. • retoladors de colors. • cinta adhesiva. • 25 cartolines blanques de 15 cm x 15 cm. • 25 cartolines verdes de 15 cm x 15 cm. • 25 cartolines grogues de 15 cm x 15 cm. • un dau gros.

ESPAI • Bloc teòric, joc i recepta: aula.

TEMPS (1 hora) • Explicació teòrica: 5 minuts. • Joc: 30 minuts. • Concurs suc de taronja: 15 minuts. • Reflexió final: 10 minuts.

AGRUPACIÓ • Explicació teòrica: grup classe. • Joc: 25 alumnes (5 grups de 4 alumnes). • Concurs Suc de taronja: 2 grups. • Reflexió final: individual.

29


PROCÉS Moment 1: iniciem l’activitat fent una explicació de la importància d’esmorzar cada dia abans de sortir de casa i de fer un petit mos a l’escola durant el temps d’esbarjo. (5’) Expliquem quins aliments ha de contenir un esmorzar saludable. Moment 2: Comencem la dinàmica del joc de l’esmorzar i en el que cal que participi tota la classe. El missatge ha de quedar clar: hem d’esmorzar cada dia i cal que coneguem quins aliments hem de prendre per esmorzar. (30’) Moment 3: Concurs de suc de taronja. Es divideix la classe en dos grups, i cada grup es posa al voltant d’una taula diferent. Cada grup té un espremedor i una gerra, i cada alumne té mitja taronja. El primer alumne ha d’esprémer la seva mitja taronja, abocar el suc a la gerra i passar l’espremedor al seu company, i així consecutivament fins que tots els alumnes del grup hagin espremut la seva mitja taronja. Guanya el grup que aconsegueixi fer el suc de totes les mitges taronges amb menys temps. (15’) Moment 4: Recollir i netejar.(5’) Moment 5: Reflexió final i avaluació. (5’)

AVALUACIÓ • Es pot fer una mica de debat final. • També es pot acabar la sessió fent una mica de reflexió amb els alumnes mitjançant una fitxa

que caldrà ompli de forma escrita:

L’ESMORZAR SALUDABLE Quants dies a la setmana vens a classe sense esmorzar? Què esmorzes normalment? A mig matí, tens gana? Què portes? DEURES. A casa i pel proper dia, cada alumne haurà de dissenyar i preparar un esmorzar equilibrat, tenint en compte que s’han d’incloure ingredients dels tres grups: làctics (llet, iogurts, formatge, etc.), fruites i farinacis (pa, cereals, galetes, torrades, etc.). Quan el tinguin fet, s’hauran de fer una foto amb l’esmorzar preparat i enviar la foto al seu tutor. Es pot fer un mural amb totes les fotografies. Es decidirà entre tots quin és el més equilibrat i original de la classe.

30


Laura, Alba C, Oriol

3. L’ORIGEN DELS ALIMENTS

Els aliments processats. La gran quantitat que hi ha d’aliments ens obliga a classificar-‐los. Una de les maneres de fer-‐ho és basant-‐se en el seu origen, d’on provenen, dels animals o dels vegetals. Això sembla fàcil però ens trobem que els aliments processats sovint ens arriben a casa en un producte ja elaborat. A l’aula analitzarem etiquetes i elaborarem una recepta pròpia.

OBJECTIUS DE SERVEI • Conèixer la procedència d’aliments processats • Saber llegir les etiquetes dels aliments processats. • Elaborar una recepta i dissenyar una etiqueta per “comercialitzar” el seu producte • Comprovar que la publicitat és una característica principal dels aliments processats que

provenen de la indústria alimentària

MATERIALS • Ordinador i projector. • Per l’activitat de comprensió:

o Fitxes d’estudi de les etiquetes, llapis, bolígrafs, pegament... o Etiquetes de productes processats

• Per l’activitat de manipulació d’aliments: • Per a les receptes: Hem hagut de extreure les fitxes de els receptes ja que el pes del

document excedia el màxim permès. ESPAI

• Comprensió: aula. • Manipulació d’aliments: aula amb pica d’aigua.

TEMPS (1 ¼ hora) • Activitat de comprensió: 20 minuts • Manipulació d’aliments: 20 minuts • Disseny d’una etiqueta: 20 minuts

AGRUPACIÓ • Activitat de comprensió: grup classe. • Manipulació d’aliments: (5 grups de 4 alumnes).

PROCÉS Moment 1: Dies abans de l’activitat cal demanar als nois i noies que portin, a l’escola, etiquetes d’aliments processats d’aperitius (dolços i salats) o de brioxeria industrial.

31


Moment 2: S’explicarà què és un aliment processat i els diferents ingredients que conté. Es farà una lectura de les etiquetes. Trobarem noms que no sabem que volen dir. Caldrà buscar-‐ho. (20’) Moment 3: Una vegada acabada la part de comprensió s’iniciarà la segona part de l’activitat, basada en la manipulació i elaboració d’una recepta. (30’) Moment 4: Recollir i netejar. (5’) Moment 5: Un cop finalitzada la sessió de cuina, en petits grups l’alumnat dissenyarà una etiqueta per “comercialitzar” el seu producte. (20’)

AVALUACIÓ • Confecció i disseny d’ una etiqueta per “comercialitzar” el seu producte. Cada grup de

dissenyadors presentarà el seu projecte a la resta, tot argumentant el perquè del disseny. Caldrà fer la reflexió que al mercat hi ha molts productes exactament iguals procedents de la indústria alimentària però que tenen etiquetes diferents

FITXA D’ESTUDI DE LES ETIQUETES

Nom comercial del producte: Nom genèric del producte:

Relació d’ingredients

D’origen animal

D’origen vegetal

Quins ingredients no coneixes? Creus que seria possible cuinar aquest producte a casa?

32


Alba Z, Nerea M, Aaron

4. COMPOSICIÓ DELS ALIMENTS

Agrupant aliments La idea és introduir en els alumnes el concepte de nutrient a través de classificar els aliments en grups. Explicarem les funcions de cada un dels nutrients que componen els diferents aliments. Els nois aprendran que hi ha aliments més complets que d’altres.

OBJECTIUS DE SERVEI • Conèixer el concepte de nutrient. • Conèixer la funció dels nutrients. • Classificar els aliments en 7 grups diferents. • Distingir quins aliments són més complets. • Aprendre a elaborar una recepta amb una munió d’ingredients.


o Guixos de set colors diferents: groc, verd clar, verd fosc, blanc, rosa, vermell, violeta o cèrcols de fer gimnàstica.

o Gomets adhesius. o Bolígraf. o Pissarra.



• Comprensió: aula. • Joc actiu: gimnàs. • Manipulació d’aliments: aula amb pica d’aigua.

TEMPS (1 ½ hora) • Activitat de comprensió i joc actiu: 50 minuts. • Manipulació d’aliments: 40 minuts.

AGRUPACIÓ • Comprensió: grup classe. • Joc actiu: (2 grups de 10 alumnes). • Manipulació d’aliments: (5 grups de 4 alumnes).

PROCÉS Moment 1: Cal començar la classe amb la part teòrica, en la qual cal explicar la importància de classificar els aliments en grups que ens ajudin a memoritzar els nutrients. (5’)

33


Moment 2: Explicar el funcionament del joc i començar a jugar. (20’) Moment 3: Quan ja han après a classificar els aliments en els diferents grups d’aliments, iniciarem la sessió de cuina. (50’) Moment 4: Recollir i netejar. (5’) Moment 5: Reflexió final i avaluació. (5’)

AVALUACIÓ • Reflexió del que han après de forma individual i escrita. Es preguntarà als nois i noies:

-‐ Quins aliments de la recepta corresponen al grup de: els cereals?; les verdures?; les fruites?; les fècules?; les carns, els peixos i els ous?; els greixos? -‐ Us agraden els ingredients que s’han emprat per fer la recepta? Considereu que són bons? Dels ingredients que hem utilitzat, n’hi ha algun que no l’havíeu tastat mai abans? -‐ Què us sembla la combinació d’ingredients? trobeu que es tracta d’una recepta agradable de menjar? Creieu que es vostres pares i mares ela agradaria el plat que hem preparat? Per què?

34


Laura, Alba C, Oriol, Marta, Melina, Andrea

5. ELS GRUPS D’ALIMENTS

Un menú complet. L’objectiu principal és fer entendre que l’alimentació equilibrada no se centra en un sol plat, sinó que és aquella que contempla tots els grups d’aliments al llarg d’una jornada. De totes formes a l’aula i per manca de temps només es demanarà elaborar un menú complet per l’hora de dinar.

OBJECTIUS DE SERVEI • Conèixer quins són els àpats que s’han de fer cada dia. • Conèixer els aliments que s’han de menjar en els àpats principals i en quines proporcions. • Aprendre a fer un menú de tres plats i postra per l’hora de dinar de manera ràpida, fàcil i

saludable. • Aprendre a treballar en grup. • Aprendre tot el procés que implica la cuina: seleccionar, preparar, recollir, netejar, etc. • Aprendre a interpretar i seguir una recepta. • Agafar gust per la cuina i motivar-‐se per fer-‐ho a casa.

MATERIALS

• Ordinador i projector. • Per l’activitat de comprensió:

o Fitxa amb els aliments representatius del grup d’aliments. Llapis, retoladors...

• Per l’activitat de manipulació d’aliments: Ingredients per fer el plat (els porten els alumnes). Estris de cuina (els porten els alumnes). Estris de neteja (utilitzen els de l’escola). Davantal (cada alumne es porta el seu).

ESPAI • Comprensió: aula. • Manipulació d’aliments: aula amb pica d’aigua.

TEMPS (1 ½ hora) • Activitat de comprensió: 20 minuts. • Manipulació d’aliments: 60 minuts. • Recollir i netejar: 10 minuts.

AGRUPACIÓ

• Comprensió: grup classe. • Manipulació d’aliments: (5 grups de 4 alumnes).

35


PROCÉS Moment 1: En una sessió anterior caldrà treballar una explicació teòrica sobre els grups d’aliments. Moment 2: Repartirem les receptes dels diferents plats a elaborar. (5’) Moment 3: Iniciem l’elaboració de les receptes a l’aula.(60’) Moment 4: Recollir i netejar. (10’) Moment 5: Presentació dels plats als companys i reflexió final i avaluació. (15’)

AVALUACIÓ • Un cop finalitzada la sessió de cuina, els alumnes presentaran el seu plat de forma oral a la

resta de companys de classe i explicaran com ho han elaborat.

36


Eric J, Jordi, Eric V

6. L’AIGUA I LA FIBRA L’aigua i les fibres són dos elements molt importants pel nostre organisme, cal per tant ser conscients de la seva necessitat i conscienciar-‐se sobre la importància del seu consum.

OBJECTIUS DE SERVEI

• Conèixer quines funcions porta a terme l’aigua pel nostre cos i valorar la seva importància. • Conèixer què són les fibres, on es troben, els diferents tipus i per a que serveixen.

MATERIALS • Per l’activitat de comprensió:

o Ordinador, projector i pantalla. o Vídeo:

http://cdn.s1.eu.nice264.com//converted_work10/5/6/56ef97454acc311cdefe/56ef97454acc311cdefe_12d0f9bf2961b2ae401be7ba45dbc314.mp4

ESPAI

• Comprensió: aula.

TEMPS (1/4 hora) • Activitat de comprensió: 15 minuts.

AGRUPACIÓ

• Comprensió: grup classe.

PROCÉS Moment 1: Es començarà introduint la importància de l’aigua i la fibra pel nostre organisme projectant un vídeo. (5’) Moment 2: Es farà un recompte de l’aigua que els alumnes veuen durant un dia.(5’) Moment 3: Valoració i Reflexió final sobre els resultats. (5’)

AVALUACIÓ • S’indicarà la mitja de vasos que veuen els alumnes de classe al dia i es faran propostes de

millora.

37


Pepe, Robert, Marc

7. EL MALBARATAMENT D’ALIMENTS

Aquí no es llença res! Aprofitar al màxim els aliments que habitualment consumim és la millor forma de disminuir el malbaratament, que a Catalunya s’estima és de 34,9 kg d’aliments per persona i any, uns 120€ que van directes al cubell de els escombraries i amb els quals podrien menjar mig milió de persones l’any. Cal dir PROU al malbaratament d’aliments. OBJECTIUS

• Conèixer les xifres reals a Catalunya sobre el malbaratament d’aliments. • Elaborar a casa amb la família una recepta amb aliments sobrants.


o Fitxa amb les xifres reals a Catalunya d’aliments que es llancen en bon estat. o Enquesta sobre el malbaratament que es passarà a les famílies.

http://familiaiescola.gencat.cat/ca/decaleg_de_pares_i_mares/enquesta_autoconeixement/enquesta/malbaratament_alimentari/

• Per l’activitat de manipulació d’aliments: llistat de receptes sobre el malbaratament. Ingredients corresponents a la recepta elegida. Càmera de fotos.

ESPAI • Comprensió: aula. • Manipulació d’aliments i enquesta: casa de l’alumne.

TEMPS (1/4 hora) • Activitat de comprensió: 15 minuts. • manipulació d’aliments: en funció de la recepta elegida.

AGRUPACIÓ • Comprensió: grup classe. • manipulació d’aliments: família.

PROCÉS Moment 1: S’introduirà el tema del malbaratament d’aliments i es presentaran dades oficials a Catalunya. Es parlarà de la planificació de les compres, dels consells de conservació, de les dates de caducitat, de la nevera i el congelador i de la forma de cuinar. (10’) Moment 2: Repartirem les receptes dels diferents plats a elaborar a casa per les famílies i s’enviarà l’enllaç de l’enquesta pels pares. Caldrà imprimir els resultats. (5’) Moment 3: En una sessió posterior a classe es presentaran els plats elaborats i es reflexionarà sobre els resultats de l’enquesta.

AVALUACIÓ. Un cop finalitzada la sessió de cuina a casa, els alumnes presentaran el seu plat de

forma oral a la resta de companys de classe i explicaran com ho han elaborat en família i què han après. Es farà un recompte dels resultats de l’enquesta sobre el malbaratament i s’extrauran conseqüències.

38


Eric J, Jordi, Eric V

8. EL CONCEPTE DE MALNUTRICIÓ

Cinefòrum:” Lluvia de albóndigas 2”

Hem volgut tractar el problema de malnutrició amb una activitat força atractiva pels nens com es veure una pel·∙lícula d’animació sobre el tema. La raó és fer més atractius els continguts que havíem de treballar i creiem que el cinema ajuda a reflexionar sobre les actituds i les conseqüències dels comportaments dels personatges però sense patir-‐ho en el propi cos. OBJECTIUS DE SERVEI

• Fomentar bons hàbits d’alimentació. • Estimular el pensament crític. • Destacar la importància de l’exercici diari. • Millorar les relacions entre companys i el clima de l’aula. • Fomentar el treball en grup.

MATERIALS • Pel visionat del film: canó projector, pissarra digital, dvd, ordinador. • Per l’activitat del cinefòrum: paper i bolígraf.

ESPAI

• Pel visionat del film: aula. Per l’activitat del cinefòrum: paper i bolígraf.

TEMPS (2h.) • Visionat de la pel·∙lícula: 90 minuts. • cinefòrum i activitats: 30 minuts.

AGRUPACIÓ • Visionat de la pel·∙lícula: grup classe • cinefòrum i activitats: grup classe i grups de 4 alumnes.

PROCÉS Moment 1: S’introduirà el tema i la sinopsis de la pel·∙lícula. (5’) Moment 2: Es veurà la pel·∙lícula. (90’) Moment 3: Finalment s’establirà un debat sobre els aspectes que més han agradat del film i s’entregaran activitats escrites sobre la pel·∙lícula. Si no es poden acabar cal fer-‐les a casa. (25’)

AVALUACIÓ • Un cop finalitzada la sessió es donarà especial atenció a les reflexions i anàlisi que faran els

alumnes sobre les qüestions d’alimentació i activitat física i també sobre l’amistat. Es valorarà el grau de participació i la realització d’activitats escrites.

39


ACTIVITATS CINEFÒRUM

1. Troba els personatges de la pel·∙lícula en aquesta sopa de lletres:

C O M I D A N I M A L E S Ñ S F D S R I M L S H R M F C H E S T E R V A M B I K X G Y A U K Z Y M U K E D S L F W M V Q I S W A J W O P B L O S A P Y R Q O I P T U J I V R Z L M R S S T E V E J N B O K T B Y L I T A L H K T A C I I M Ñ J B V W M I L H E M A A Q K A N B U H Q I F U S N A B B E N T Y B A R B Z N E D Y H O L A L M A R A Y

2. Durant la pel·∙lícula apareixen un total de 39 espècies de comidanimales. De tots els

“comidanimales” quin t’ha agradat més? Crea tu un, pinta’l, i dóna-‐li un nom. Explica en una frase quin aliment i quin animal el formen.

3. Per grups, visiteu l’hort de la nostra escola. en una llibreta anoteu què s’està conreant en ell. Després entre tota la classe, feu una proposta per millorar-‐lo. Què hauria d’haver plantat, on, com hauria de ser.

4. Uniu amb fletxes els aliments i els animals que estan en castellà amb la seva traducció en anglès.

Apple Arroz Strawberry Pez Elephant Manzana Rice Caballo Salad Pájaro Horse Fresa Snake Elefante Fish Perro Pepper Pollo Bird Ensalada Dog Agua Chicken Pimiento Water Serpiente

5. A la pel·∙lícula, Chester V. enganya a Flint, Què penseu de les mentires? Heu mentit algun cop?

6. Dinàmica sobre l’amistat. Qui és qui? Tothom tanca els ulls, el mestre pega a la front de cada alumne un gomet amb el nom d’un alumne de classe. Ningú pot llegir en veu alta els noms dels gomets. Llavors, cada alumne haurà de preguntar a una altra persona sobre coses que saben dels seus companys. Només es podrà contestar si o no. en cas de dir que no, canvia el torn de la persona.

40


Adrià, Laia, Pau, Nerea C.

9. LA DIETA MEDITERRÀNIA Uns estudis nord-‐americans dels anys seixanta consideren que és la dieta més adequada per al manteniment de la salut. Els seus productes han estat sempre el pa, l’oli i el vi, totalment mediterranis al llarg de la història. Amb l’arribada de productes americans (tomàquets, mongetes, pebrots, patates...) la dieta es va enriquir molt. OBJECTIUS DE SERVEI

• Conèixer les característiques principals de la dieta mediterrània. • Respondre un test per saber si es segueix la dieta mediterrània i conèixer quins aspectes hem

de millorar o mantenir.


o Test sobre la dieta mediterrània http://pafes.cat/pafes-‐interactiu/test-‐dieta/

o Ordinadors, bolígraf i llibreta.

ESPAI • Comprensió: aula d’ordinadors

TEMPS (½ hora) • Activitat de comprensió: 5 minuts. • Test i resultats: 25 minuts.

AGRUPACIÓ • Activitat de comprensió: grup classe. • Test i resultats: individual.

PROCÉS Moment 1: S’introduirà el tema de la dieta mediterrània. (5’) Moment 2: Anirem a l’aula d’informàtica per tal de contestar els test sobre com seguim la dieta mediterrània. (15’) Moment 3: S’anotaran els resultats a la llibreta i s’acordarà com millorar-‐los. (10’)

AVALUACIÓ • Reflexió final tant en grup com de forma individual dels resultats del test.

41


Adrià, Laia, Pau, Nerea C.

10. L’ESTACIONALITAT DELS ALIMENTS

Fruites i hortalisses de temporada. Avui dia tenim fruites i hortalisses durant tot l’any i no sembla necessari saber de quina temporada són els productes. És important sabre quins aliments són propis de cada temporada, llegir el paisatge del nostre territori ens ajuda a saber què hem de comprar i com elaborar un plat per tal de triar i ser autònoms en la nostra alimentació.

OBJECTIUS DE SERVEI • Aprendre el significat de l’estacionalitat dels aliments • Aprendre de manera lúdica els productes de cada una de els temporades. • Construir un joc Memory en anglès sobre l’estacionalitat de 40 fruites i verdures. • Elaborar una recepta amb fruites i hortalisses de temporada.

MATERIALS

• Ordinador i projector. • Per l’activitat de comprensió i creació del memory:

o Gràfic amb calendari de l’estacionalitat dels aliments treballats. o 40 cartolines de 10 cm x 10 cm d’un mateix color. o Fotografies de verdures i fruites. o Cola d’enganxar o Ceres de colors o Tisores



• Per l’activitat de comprensió i creació del memory: aula • Manipulació d’aliments: aula amb pica d’aigua.

TEMPS (1 ½ hora) • Per l’activitat de comprensió i creació del memory: 20+20’ • Manipulació d’aliments: 40 minuts. • Recollir i netejar: 10 minuts.

AGRUPACIÓ • Comprensió: grup classe. • Manipulació d’aliments: (5 grups de 4 alumnes).

42


PROCÉS Moment 1: Es comença explicant el tema de l’estacionalitat dels aliments en l’actualitat intentant comparant-‐lo amb el passat. (5’) Moment 2: Repartirem 4 cartolines per nen/a. de 10cm x 10cm. Retallaran les fotografies de les verdures i les fruites que enganxaran en les cartolines on també escriuran al costat els mesos que els pertoquen (30’) Moment 3: Iniciem el joc amb les cartolines cap per avall. (20’) Moment 4: Iniciem l’elaboració de les receptes a l’aula.(30’) Moment 5: Recollir i netejar. (5’)

AVALUACIÓ • Valorarem la qualitat del joc creat, l’encert en les respostes del joc i l’adequació de la recepta

al tema tractat.

43


Alba Z, Nerea M, Aaron

11. EL SENTITS DE L’ALIMENTACIÓ

Curs de tastadors. Els aliments són necessaris per a que el nostre organisme funcioni correctament però i el nostre plaer sensorial? Volem plantejar activitats per a conscienciar els nois i noies que el plaer dels sentits també és necessari ja que ens ajuden a detectar matisos dels aliments que mengem. Tastar diferents gustos els permetrà acceptar més fàcilment alguns més accentuats.

OBJECTIUS DE SERVEI • Prendre consciencia dels sentits que intervenen en el tast. • Trobar plaer en el menjar com a factor important per la salut. • Aprendre que la part més important del gust es troba en el sentit de l’olfacte.

MATERIALS

• Ordinador i projector. • Per l’experiment de la vista:

o 1 litre de llimonada, 1 litre de gasosa, 1 litre de llet, 1 litre de tònica, 2 litres d’aigua, o colorants alimentaris: groc, vermell, verd i marró. o 20 palletes de refresc. o 20 tovallons. o 40 gots, 4 gerres i 2 safates. o 20 fitxes de tast.

• Per l’experiment de l’olfacte:

o 100 grams de sucre. o 50 grams de canyella en pols. o 5 plats.

• Per l’experiment del gust i de la llengua:

o 1 llauna d’anxoves. o mig litre de suc de llimona. o una presa de xocolata amb 99% de cacau o 100 grams de cacau amarg en pols. o 2 peres madures. o 2 litres d’aigua. o 15 plats, 20 gots, 20 culleres, 20 tovallons, 20 escuradents.

ESPAI • Pel bloc experimental: aula • Manipulació d’aliments: aula amb pica d’aigua.

TEMPS (1 ½ hora) • Aspectes teòrics: grup classe. (10’) • Pel bloc experimental: Si els materials per tastar estan preparats amb anterioritat. (75’) • Recollir i netejar: (5’).

44


AGRUPACIÓ • Aspectes teòrics: grup classe. • Pel bloc experimental: Es pot fer al grup classe però agrupant-‐los en 5 grups de 4 alumnes.

PROCÉS Moment 1: Es comença preguntant als nens i nenes on creuen que es troba el gust i s’explica la part teòrica. (10’) Moment 2: Activitat La vista enganya. Els direm que el gust està a la vista i presentarem l’experiment de canvi de color en diferents líquids amb colorants diferents que caldrà que tastin amb unes palletes. Després hauran de anotar les conclusions en una fitxa de tast. Cal tastar els gots per ordre i no comentar en veu alta el resultat. Els gots contindran: llimonada amb colorant taronja (confusió amb taronjada); tònica amb colorant vermell (confusió amb bíter); gasosa amb colorant groc (confusió amb llimonada) i llet amb colorant marró (confusió amb cacau). Quan tothom acaba es corregeix la fitxa i s’estableixen les conclusions. (25’) Moment 3: Activitat de l’olfacte. Passem a un altre experiment que cal fer de forma individual i que no es tracta d’un concurs. No volem saber què hi ha al plat sinó provar els sentits. El que hi ha a la barreja és molt bo, no cal patir. Cal que es tapin el nas amb la mà esquerra i, amb la mà dreta, agafarà un pessic de barreja i se la introduiran a la boca. Sense destapar-‐se el nas han de pensar què tenen a la boca. Si ho saben es destapen el nas, pensen si noten alguna sensació diferent i no desvetllen el resultat a la resta ja que l’experiment perdria sentit. Es reparteix després un plat per grup amb la barreja, fan l’experiment i anoten els resultats a la fitxa. el professor comenta les conclusions. (25’) Moment 4: Activitat dels quatre gustos. Es comença explicant la dinàmica sense res al davant. Després els nois/es tasten els productes que li posen al plat (un petit bocí), pensen en el gust que tenen i en quina part es localitza el gust en la llengua. Després omplen la fitxa. Es reparteixen tres plats entre els grups on hi hagi els quatres productes. Finalment el professor establirà les conclusions. (25’) Moment 5: Recollir i netejar. (5’)

AVALUACIÓ • Farem una avaluació a manera de conclusions, els nens contestaran les preguntes següents:

-‐Què és un tast? -‐Quina importància té el gust en un àpat? -‐Quins són els 4 sentits que intervenen en un tast? -‐Per quin dels quatre sentits no ens hem de deixar emportar? -‐Quin és el sentit fonamental?

45


FITXA: EL TAST Som bons tastadors? Treballem els sentits que intervenen en el tast i vegem quin és el nostre nivell de “gust”. 1.VISTA: Provem les begudes i intentem saber què són. Beguda Què et diu la vista? Què et diu el gust? Groga

Verda

Vermella

Marró

Quina importància té la vista a l’hora de tastar?

FITXA: EL TAST 1.AROMA: Què treballa sol el nas? Què et sembla que és amb el nas tapat? Què notes quan destapes el nas?

L’aroma és el treball conjunt del _______________________ i del_______________________

46


FITXA: EL TAST

3.EL GUST: Quants en tenim? Aliment Quin gust té? En quina part de la llengua

n’has detectat e gust? Anxova

Llimona

Xocolata

Pera

Escriu, en parts d’aquesta llengua, on has trobat el gust dels diversos aliments tastats.

47


Meri, Alba G, M.Alba

12. LA DIVERSITAT CULTURAL Busca les diferències La realitat del nostre entorn fa obligat fer una activitat relacionada amb la cuina en altres cultures i ensenyar els nois a ser tolerants i acceptar les persones que venen d’altres llocs del món i que cal que s’integrin a la nostra vida. Així podrem nosaltres també sentir la seva cultura i tastar els seus plats i la seva cuina.

OBJECTIUS DE SERVEI • Constatar que les diferències culinàries entre cultures no són tan importants, només es

basen en la manera d’elaborar els aliments. • Aprendre a valorar la diversitat cultural del món a través de la cuina. • Prendre consciència de les problemàtiques relacionades (la gana, l’escassetat d’aigua, la

sobrealimentació…). • Aprendre com les preferències alimentàries canvien molt depenent del lloc on es viu. • Relacionar la climatologia, la cultura, la religió i els factors econòmics amb l’alimentació. • Comparar dos receptes de cuina: una catalana i una altra libanesa • Aprendre a fer receptes de diferents part dels món. • Potenciar la curiositat per provar plats de cultures diferents.

MATERIALS

• Ordinador i projector. • Per al bloc teòric:

o presentacions ppt, fitxes de treball, llapis, goma...

• Per a les receptes: Hem hagut de extreure les fitxes de els receptes ja que el pes del document excedia el màxim permès.

ESPAI • Pel bloc teòric: aula • Elaboració de receptes: aula amb pica d’aigua.

TEMPS (2 hores) • Aspectes teòrics: grup classe. (30’) • Per les receptes: (50’) • Recollir i netejar: (10’). • Avaluació: (30’)

AGRUPACIÓ • Aspectes teòrics: grup classe.

48


• Per les receptes: 4 grups de 6 alumnes.

PROCÉS Moment 1: La primera part de l’activitat es farà amb el grup classe, es passarà una presentació digital sobre l’alimentació en les diferents cultures (15’) Moment 2: Es donarà l’inici per l’elaboració de les dues receptes elegides, una de la cultura catalana i l’altra de la cultura libanesa. (25’) Moment 3: Després de provar-‐les, es compararà de forma oral el resultat de les dues receptes. Moment 4: Recollir i netejar. (10’) Moment 5: Avaluació i reflexió. Es repartiran fotografies de famílies de diferents parts del món i caldrà buscar les diferències i similituds amb les de la fotografia inicial de l’activitat. (20’) Moment 6: Es passarà un qüestionari sobre les cuines al món. (10’) AVALUACIÓ

• Farem una activitat-‐avaluació a manera de conclusions, el professor generarà una discussió amb els nens sobre el tema tractat i en la que es compararà (semblances i diferències) la fotografia de la família Revis dels EUA amb la fotografia que ha tocat a cada grup. Es parlarà sobre tot de costums, aliments tabús, nivell econòmic, aspectes culturals, clima, vegetació, hàbits

• Es passarà un qüestionari de 10 preguntes amb respostes múltiples sobre les cuines i cultures del món.

Qüestionari. Cuines i cultures. Posa’t a prova! 1. Quins aliments ens van arribar d’Amèrica? a) Albergínies, arròs i canella b) Espinacs, sucre i taronges c) Tomàquet, cacau i patates d) Cereals, vi i oli d’oliva

2. Quina religió no permet el consum de porc? a) Religió cristiana b) Religió islàmica c) Religió hindú d) Cap de les anteriors 3. Quins són els països que no utilitzen coberts per a menjar? a) Alguns països d’Àfrica i zones de la Índia b) Tots els països nòrdics c) Països que toquen el Mediterrani d) Països Centre i Sud-americans 4. La dieta de cada individu depèn de: a) Les tradicions culturals i religioses b) El nivell econòmic c) La disponibilitat d’aliments d) Totes les anteriors

5. Quin del següents països inclou insectes com les formigues i saltamartins a la seva dieta? a) Canadà b) Mèxic c) Xina d) França

49


6. Vegetals i més vegetals, peix i arròs són la base fonamental en la dieta dels... a) Australians b) Egipcis c) Japonesos d) Indis 7. Una norma bàsica per contribuir a no malgastar l’aigua seria: a) Rentar les fruites sota l'aixeta oberta b) Rentar el cotxe amb mànega a pressió c) Preferir una banyera llarga a una dutxa curta d) No deixar l’aixeta oberta mentre es fan altres coses 8. Una de les causes del dèficit hídric en gran part del continent africà es relaciona amb: a) Els processos de colonització. b) La falta de corrents d'aigua dolça. c) La presència de grans cadenes muntanyenques. d) La presència de grans deserts com el Sàhara, el Kalahari i el de Namíbia.

9. Quina cuina es caracteritza per utilitzar diferents espècies com el curri, el cardamom i la cúrcuma? a) Cuina Grega b) Cuina Índia c) Cuina Mexicana d) Cuina Tailandesa 10. D’on ve la nostra cultura alimentària? a) Qüestions biològiques b) Gustos alimentaris c) Barreja de diferents aspectes (culturals, religiosos, econòmics...) d) Només de les tradicions familiars

Joel Z, Marcos, Alex, David, Alejandro, Alan

50


13. L’ACTIVITAT FÍSICA (1) Buscant l’equilibri. Aquesta sessió té relació amb la cara de la piràmide que fa referència a l’activitat física (Et mous prou?), i està dedicada a treballar l’estratègia alimentària i la despesa energètica, és a dir, a trobar l’equilibri entre allò que es menja i l’activitat física que es fa per tal de tenir una vida saludable. OBJECTIUS DE SERVEI

• Conèixer l’estratègia alimentària i veure com ha canviat amb el temps. • Descobrir com funciona la despesa energètica, i de quins factors depèn. • Reflexionar sobre l’energia que es gasta amb diferents activitats i l’energia que s’obté amb

diferents tipus d’aliments. • Conèixer la piràmide de l’activitat física.

MATERIALS

• Ordinador i projector. • 1 pilota tova. • Joc de taula. • Cacahuets, enciam i sucre. • vídeo importància activitats física:

http://cdn.s8.eu.nice264.com//converted_work5/0/6/0633de79af43b10307ad/0633de79af43b10307ad_12d0f9bf2961b2ae401be7ba45dbc314.mp4

• test d’activitat física http://pafes.cat/pafes-‐interactiu/test-‐dactivitat-‐fisica/

ESPAI

• Pel bloc teòric: aula • Per les activitats físiques: gimnàs o aula. • Per les activitats informàtiques: aula d’informàtica.

TEMPS (1 hora) • Aspectes teòrics: grup classe. (25’) • Activitat física: (25’). • Recollida material (5’)

AGRUPACIÓ • Aspectes teòrics: grup classe. • Pels taller d’energia: 4 grups de 6 alumnes.

PROCÉS Moment 1: Estratègia alimentària (joc mataconills) (10’)

51


Moment 2: Explicació de la despesa energètica. (10’) Moment 3: Activitat física – càlcul de despesa energètica. (25’) Moment 4: Recollida material (5’) Moment 5: Test d’activitat física. Valoracions del resultat del test. (10’)

AVALUACIÓ • Es verbalitzaran les conclusions de les activitats realitzades recalcant la importància de

l’equilibri.

Joel Z, Marcos, Alex, Pepe, Robert, Marc

JOC INICIAL: MATACONILLS Els alumnes inicien el taller fent un joc, que s’anomena Mataconills. Material: 1 pilota Regles del joc:

-‐ Es comença el joc tirant la pilota a l’aire. -‐ El jugador que tingui la pilota és el caçador, i els altres tindran el paper de conills. -‐ El caçador haurà de llençar la pilota per intentar matar els conills, que moriran quan la pilota els toqui. Quan estiguin morts, hauran de seure a terra. -‐ El paper de caçador anirà canviant durant el joc, ja que, cada vegada que es llença la pilota, l’agafarà una altra persona, que haurà de tornar-‐la a llençar per matar més conills. -‐ El joc finalitza quan només queda un caçador.

Durada: 10 minuts aproximadament Quan s’acaba el joc, es reflexiona amb els alumnes

52


14. L’ACTIVITAT FÍSICA (2) Suplements casolans per millorar el rendiment En els darrers temps han proliferat les marques que fabriquen productes que es consideren suplements per millorar el rendiment esportiu. Aquests (barretes energètiques, gels, begudes isotòniques, i ara també gominoles energètiques) s’han generalitzat i es consumeixen sense pensar si són realment necessaris per a persones que no són professionals en la pràctica esportiva. Volem ensenyar com es poder elaborar de forma natural i al mateix temps abaratir el seu cost.

OBJECTIUS DE SERVEI • Conèixer què són les begudes energètiques i els seus perills. • Estalviar un euros fent els propis suplements per millorar el rendiment. • Saber elaborar suplements amb ingredients naturals.

MATERIALS

• Per l’activitat de comprensió: Vídeo de les begudes energètiques https://www.youtube.com/watch?v=gX3UNXN4ywc

• Per a les receptes: o Recepta 1-‐ Remei per hidratar: 400 ml d’aigua, 100 ml beguda refrescant sense gas,

sal. o Recepta 2-‐ Suc recuperador: 50 ml iogurt baix en grassa, 50 ml de llet desnatada, 2

culleradetes de cacau en pols, 1 plàtan, una picossada de sal, 1 culleradeta de mel. Batedora.

ESPAI • Elaboració de receptes: aula

TEMPS (1 hora) • Activitat de comprensió: (5’) • Per les receptes: (45’) • Recollir i netejar: (10’).

AGRUPACIÓ • Activitat de comprensió: grup classe. • Per les receptes: 4 grups de 6 alumnes.

PROCÉS Moment 1: Iniciarem l’activitat justificant la proposta amb un vídeo. (5’) Moment 2: Es donarà l’inici per l’elaboració de les dues receptes elegides, un remei per hidratar-‐se bé i un suc recuperador. (45’) Moment 3: Recollir i netejar. (10’)

AVALUACIÓ • Es demanarà que el dia de la caminada pel riu Segre i la gimcana al Parc de l’aigua es

valoraran els grups que portin suplements casolans. David, Alejandro, Alan, Meri, Alba G, M. Alba

53


15. L’ACTIVITAT FÍSICA (3) Caminada pel riu Segre i Gimcana al Parc de l’aigua L'obesitat infantil a Espanya s'ha duplicat en els últims 15 anys. La pèrdua de la dieta mediterrània i la vida sedentària dels nens expliquen aquest augment que, segons les previsions, continuarà creixent de forma escandalosa els pròxims anys. Les noves tecnologies tindran alguna cosa a veure? la televisió? la consola dels jocs? el mòbil? OBJECTIUS DE SERVEI

• Introduir els alumnes en les activitats a l’aire lliure aprofitant el seu entorn natural més proper.

• Fomentar el moviment amb grup d’amics en i fora de l’horari escolar. • Conèixer la importància de l’activitat física per la nostra salut. • Acomiadar les jornades del projecte d’ApS de forma festiva.

MATERIALS

• Ordinador i projector. • Per al bloc teòric: Vídeo 30+5 https://www.youtube.com/watch?v=RWHUhahd7qc • vídeo sobre la importància de l’activitat física:

http://cdn.s8.eu.nice264.com//converted_work5/0/6/0633de79af43b10307ad/0633de79af43b10307ad_12d0f9bf2961b2ae401be7ba45dbc314.mp4

ESPAI • Pel bloc teòric: aula • Caminada pel riu: ruta des del col·∙legi fins la partida copa d’or on ens aturarem a l’alçada del

riu Segre sota el pont de l’AVE.

TEMPS (3 hores) • Aspectes teòrics: grup classe. (10’) • Caminada pel riu (170’)

AGRUPACIÓ • Grup classe.

PROCÉS Moment 1: Motivació sobre la necessitat de l’activitat física, es passaran dos vídeos i es donaran les consignes de la caminada (objectius, normes...) (10’) Moment 2: Sortirem del col·∙legi per iniciar la caminada i celebrar el comiat del projecte. Moment 3: Ens aturarem per fer un esmorzar saludable i tindrem cura deixar ben neta la zona. Moment 4: Jocs d’aigua. Moment 5: Tornada cap a l’escola amb aturada al Parc de l’Aigua per fer una gimcana. Moment 6: Arribada al centre i acomiadaments fins el proper curs. AVALUACIÓ. Deixarem una enquesta de valoració per a que l’alumnat de 5è d’EP pugui valorar el

projecte que hem realitzat durant el divendres dia 19 de juny. Nosaltres aquell dia no estem al centre ja que sortim a acomiadar el curs amb la resta de companys de l’ESO.

Ares, Alba G, Andrea

54


16. L’ACTIVITAT FÍSICA (4) Classes de dansa! Que millor per relaxar-‐nos i perdre tensions que començar a ballar? Serà un exercici molt divertit i per a tots, ens relacionarem tots i fora la vergonya!! Dedicarem una sessió a practicar una dansa contemporània que fomenti l’activitat física i doni als alumnes una altra opció que els permetrà moure’s en el seu temps lliure. OBJECTIUS

• Fomentar l’activitat física. • Introduir-‐se al món de la dansa com una manera diferent de fer activitat física. • Que tothom aprengui el nou ball i treguin tota la seva vergonya i facin esport de manera

divertida. • Que siguin ells mateixos i es diverteixen una bona estona. • Que se n’adonin de que no tan sols es tracta de ballar, ballar és un art i mai s’ha de perdre

l’essència. MATERIALS

• Xarxes per aconseguir la música. • Coreografía montada • No cal cap eina més (cos i veu).

ESPAI

• Pati i gimnàs.

TEMPS (2h.) Necessitaríem una hora per ensenyar i l’altra per practicar. En total dues hores. L’han

de dominar.

AGRUPACIÓ • tres grups. No importa el nombre d’alumnes.

PROCÉS Moment 1: Els hi representem la nostra coreografia, la mostrem. Moment 2: Ens dividim per grups i ho expliquem pas per pas, i la tècnica. Moment 3: Comencem a practicar-‐ho quan tothom tingui les idees clares. Moment 4: Resoldrem dubtes i aclarirem el que costa. Moment 5: Si se pot quedar gravat com a record, ho farem, bona feina! AVALUACIÓ

• Representació de la dansa per grups. • Farem una espècie de fitxa per avaluar els nens, tot positiu, per així, d’aquesta manera

motivar-‐los i fer que l’activitat no es sigui avorrida.

55


17. L’ACTIVITAT FÍSICA (5) El pati, un espai pel moviment! A les escoles i instituts el futbol és el joc preferit tot i que també es juga a d’altres coses. Per tant que el futbol no monopolitzi tota la estona, nosaltres introduirem altres tipus de jocs no esportius com saltar la corda, el joc del mocador, a fet i amagar, a cementiri...

OBJECTIUS

• Estimular de forma lúdica l’activitat física durant el temps de l’esbarjo al pati. • Afavorir la integració i el treball en equip.

MATERIALS

• pilotes toves, cordes, neumàtics, paracaigudes, mocadors... ESPAI

• pati

TEMPS (20’) AGRUPACIÓ

• grups.

PROCÉS Moment 1: Explicarem els jocs i caldrà elegir-‐ne un. Més tard podem rotar el grup d’alumnes pels diferents jocs. (20’).

56


Institut El Carme

Documents

Transcript of Institut El Carme