INTERIOR  HOLANDÈS  I    JOAN  MIRÓ  

Documentació  de  l’obra  

Títol: Interior holandès I. Autor: Joan Miró i Ferrà (1893 – 1983). Cronologia: 1928. Estil: surrealisme. Tècnica: oli. Suport: tela. Dimensions: 92 cm x 73 cm. Localització actual: Museum of Modern Art, Nova York.

Tema: L’any 1928 Miró viatjà a Holanda

i, fortament impressionat per alguns pintors holandesos del segle XVII, pintà una sèrie en què els interpretava a la seva manera. Interior holandès I prengué com a referència El tocador de llaüt, de Sorgh.

Context  històric  Els primers anys del període d’entreguerres, els anomenats «feliços vint», van coincidir amb un gran desenvolupament econòmic als Estats Units, que es veié truncat el 1929 pel crac de la Borsa de Nova York. Durant els anys següents, marcats per la Gran Depressió, es produí la ruïna de moltes empreses, l’augment desorbitat de l’atur, les vagues i les manifestacions obreres, i un estat de pessimisme generalitzat respecte del futur. A la nova URSS s’havia instal·lat l’Estat comunista, fet que generà por en la burgesia europea, que temia una revolució obrera amb els mateixos resultats que a Rússia. Aquesta circumstància va propiciar el sorgiment de governs dictatorials. A Itàlia arribà al poder Benito Mussolini, i a Alemanya, Adolf Hitler. La Gran Depressió nord-americana va obligar a retirar capitals d’Europa. Els més afectats per la mesura van ser els bancs alemanys, molts dels quals van fer fallida i arrossegaren en la seva caiguda nombroses empreses. El règim nazi responsabilitzà de la situació els jueus. Quan esclatà la guerra, aquesta comunitat patí el genocidi als camps de concentració.

Context  històric  

Mentrestant, molts pagesos, obrers, burgesos i intel·lectuals donaven suport al règim de Hitler. Aquest dictador, amb la seva política militarista contrària al que s’havia establert en el Tractat de Versalles, preparava el que ja es considerava inevitable: la Segona Guerra Mundial. Aquest és el context de referència de la gènesi de l’obra Interior holandès I, però convé matisar que la dilatada vida de Joan Miró va fer que aquest artista visqués molts altres esdeveniments històrics importants, com l’esclat de les bombes d’Hiroshima i Nagasaki, la guerra freda, les revolucions cubana i maoista, la primavera de Praga, l’era Kennedy, el maig del 1968 a França, l’arribada de l’home a la Lluna, la mort de Franco i l’establiment de la democràcia a l’Estat espanyol.

Anàlisi  formal  Elements  plàs<cs  

En Interior holandès I, Miró ja havia fixat el seu llenguatge singular: la gramàtica de signes que resumeixen, de manera poètica, les característiques d’un ésser o d’un objecte, i amb el qual s’acostarà al que fan servir els infants i els pobles primitius. Totes les claus de la seva pintura ja es troben definides en una de les seves primeres obres: Pagès català amb guitarra (1924). En el seu univers pictòric, els personatges més importants són les dones, els ocells, els estels i el món dels petits éssers del camp mediterrani. Això ha portat alguns estudiosos a qualificar de panteista la visió que Miró presenta del món. El pintor es fixa com a objectiu despullar l’obra de tot el que no sigui essencial, a fi de quedar-se únicament amb el signe.

Pagès català amb guitarra, 1924

Elements  plàs<cs  Anàlisi  formal  

A l’economia de traços afegeix una gamma cromàtica limitada, de colors brillants, on dominen el blau, el vermell, el groc, el verd, el blanc i el negre. En aquest quadre impera la idea fauvista de la juxtaposició de plans de color pur. Destaquen, per l’especial caràcter definidor de la pintura mironiana, la silueta d’ameba i la línia força accentuada. Joan Miró, juntament amb Hans Arp, va ser un dels artistes que més bé van desenvolupar les formes biomòrfiques, arrodonides, inspirades en la natura. Amb el pas del temps, decidí experimentar amb tot tipus de materials i es deixà portar pel que ell anomenava «estímul matèric». Aquest desig d’experimentació va fer que conreés totes les disciplines possibles: pintura, dibuix, collage, escultura, obra gràfica, ceràmica, decorats de teatre.

Elements  plàs<cs  Anàlisi  formal  

Miró modifica el quadre de Sorgh per de fer-lo respondre a la seva pròpia gramàtica cromàtica i formal. Així, els colors són molt brillants, purs i plans i les formes es distorsionen per adquirir un aspecte com d’ameba. Per a Miró, per exemple, un home és un <<conjunt d’orelles, cabells, mans, boca>>, i per això les seves figures s’estenen pel quadre d’una manera molt particular. Tres grans bandes de color configuren l’habitació. A Interior holandès I podem apreciar un Miró que ha assentat el seu llenguatge pictòric, que ja conté molts dels elements que després seran una constant a la seva obra: les línies de relació que connecten personatges i objectes, els vigorosos traços negres que travessen les taques de color, i els elements naturals i rurals (animals de pagès, sol...).

Detalls de l’Interior holandès I, 1924

Composició  Anàlisi  formal  

L’obra Interior holandès I és deutora del concepte espacial del cubisme. Miró s’inspirà en El tocador de llaüt (1661), de Hendrick Mar- tensz Sorgh; en conserva el referent de les formes i la composició, però el color esdevé autònom. L’acció del quadre de Sorgh es desenvolupa amb motius ex- trets del regne de la memòria i de l’inconscient, i posa de manifest la capacitat del pintor per plasmar la metamorfosi dels objectes naturals. Hi distingim el llaüt, però el tocador s’ha convertit en una bioforma expandida. El gos i el gat, la finestra i el paisatge són encara identificables, cosa que no succeeix amb la dona, que, juntament amb la taula, s’ha vist reduïda a una forma essencial. D’altra banda, l’afegiment d’altres elements que restauren l’equilibri general de l’obra demostra una elaboració acurada, duta a terme mitjançant nombrosos esbossos previs. El fet que la disposició i el tractament dels personatges i els objectes no responguin a un ordre jeràrquic, obliga l’espectador a fer un recorregut visual dels uns als altres, semblant als moviments harmònics de la composició musical a la qual fa referència el llaüt.

Es<l  Anàlisi  formal  

Interior holandès I constitueix una mostra de pintura surrealista. El surrealisme nasqué a França en el primer quart del segle xx com a resposta al desgast de les provocacions dadaistes, que ja es feien per inèrcia. El líder d’aquest nou moviment fou el poeta André Breton, que, juntament amb Francis Picabia, es desmarcà del moviment que encapçalava Tristan Tzara.

La revista Litterature, fundada el 1919, esdevingué l’òrgan de comunicació de les noves idees. Les teories de Sigmund Freud van ser determinants per als objectius dels surrealistes, que volien traslladar a l’obra d’art les imatges de l’inconscient, sense el fre de la consciència. El mètode triat fou l’automatisme. En el Primer manifest surrealista (1924) es defineix el moviment com un «automatisme psíquic pur», mitjançant el qual «s’intenta expressar el funcionament real del pensament sense la intervenció reguladora de la raó, aliè a tota preocupació estètica o moral». Per afavorir la pràctica de l’automatisme, Breton va promoure l’ús del dejuni, l’insomni i les drogues psicoactives. En aquest sentit, Miró va declarar haver creat una de les seves obres més conegudes, El carnaval de l’Arlequí, amb les al·lucinacions produïdes per la manca de menjar i de beguda.

El carnaval d’Arlequí, 1924-25

Es<l  Anàlisi  formal  

Malgrat que André Breton va dir que Miró era «el més surrealista de tots nosaltres», el pintor català va mantenir una certa distància respecte del grup i no va ser mai un surrealista ortodox. Des d’un punt de vista estilístic, el seu caràcter surrealista s’aprecia en el desbordament d’una fantasia que li permet recrear un món imaginari. Es va formar en una ideologia «noucentista», que aviat va combatre, però que li proporcionà l’amor per l’artesania, el treball ben fet i el catalanisme. En arribar a París freqüentà les tertúlies del cafè Dome, on es trobava amb Breton, Michel Leiris, Tristan Tzara, Paul Eluard i d’altres. En la persona de Miró es concentren tot un seguit d’influències: el Bosch, Archimboldi, Picasso (amb qui el va unir una forta amistat), els colors brillants dels fauvistes, les formes fragmentades del cubisme o les bidimensionals del romànic català, la literatura de Mallarmé, Rimbaud o els místics espanyols (als quals era molt aficionat), etc.

El jardí, 1975

Es<l  Anàlisi  formal  

Al llarg de la seva carrera, Miró va patir nombroses crisis, en què va manifestar el desig d’afavorir una nova forma d’expressió. En aquest sentit, pensava que calia «matar, assassinar i violar» els mètodes convencionals de la pintura. D’altra banda, la seva influència es fa evident en detalls de l’obra de Picasso i Dalí. També en l’abstracció nord-americana (Pollock, Motherwell, Rothko...), que utilitzà l’automatisme, la llibertat de traç, la força dels signes i els grans camps de color..., i en l’avantguarda espanyola (Tàpies, Brossa, Guinovart, Saura, Miralles...), influïda no solament en l’àmbit estètic, sinó també en l’ètic.

Logo de Turespaña, 1982

Con<ngut  i  significat  Interpretació  

El 1928, Miró viatjà als Països Baixos, d’on va portar una sèrie de postals del segle XVII que li serviren per a l’execució dels seus Interiors holandesos (I i II). La inquietud que consumia la seva ànima d’artista també es va reflectir en molts altres focus d’interès, que van acaparar la seva atenció al llarg de tota la seva vida. Amb Picasso i Juli González, va col·laborar en l’Exposició Internacional de París del 1937, en què va presentar el mural Pagès català en rebel·lia. Així mateix, va manifestar la seva oposició al franquisme en la realització de l’esbós (pochoir) d’un cartell: Aidez l’Espagne. Entre el 1957 i el 1959 va realitzar el mural de la Lluna i el del Sol per a l’edifici de la UNESCO a París, i també el mural del Palacio de Congresos y Exposiciones de Madrid. Actualment, la seva obra es pot contemplar a la Fundació Miró de Barcelona i als principals museus d’art contemporani del món.

Funció  Interpretació  

En aquest quadre, Miró parteix del passat però l’ignora deliberadament. La seva intenció no és, en cap moment, destruir el sentit de l’obra del segle XVII, sinó oferir al públic la possibilitat d’accedir a una relectura d’aquesta obra, fent servir el llenguatge de la modernitat pictòrica.

El mateix any que va pintar els Interiors Holandesos, Miró va fer una exposició a la Galeria Bernheim, que representaria la seva consagració. Ho vengué tot i els crítics el consideraren com un dels artistes més importants del moment. Miró mantingué una gran autonomia dintre del surrealisme. No volia submergir-se en l’inconscient profund, sinó recuperar la innocència d’una infantesa feliç. Per aquest motiu va prestar molta atenció a l’art dels no instruïts –nens i mallats mentals- i n’admirava la llibertat i exuberància.

Soirée snob chez la princesse, 1944

La masia, 1922

Extret de CROSAS, J. Història de l’Art. Batxillerat. Castellnou edicions, 2010 LLUCAY, T. Visualart. Ed. Vicens Vives, 2009