JA42 - Andratx...Pt. central 4291.6,3805 ... e aquell puig hacia nom la Dragonera e no es tenia ab...

IDENTIFICACIÓ

Catàleg del P

atrimon

i Històric d'A

ndratx

PÀGINA 1 de 6

1 LOCALITZACIÓ

CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓBé CatalogatBé d'Interès CulturalCatàleg MunicipalIncoat BCIncoat BICPatrimoni de la Humanitat

2

GRAU DE PROTECCIÓIntegralParcialAmbiental

www.elements-arq.com

JA42COVA DES MOROJaciment ArqueològicTalaiòtic - ModernProtecció. Integral

REF CADASTRAL. 07005A001000010000RQ

CODI. JA 42NOM. COVA DES MORO

ADREÇA. Illa de Sa DragoneraCODI POSTAL.

ELEMENTS PROTEGITS

TIPUS D'ACCÉSFàcilDifícilamb vehicle de tracció totalamb vaixell

GRAU D'ACCESSIBILITATAccessibleParcialment accessibleInnaccessible

ZONAAndratxCamp de MarDragoneraPort d'AndratxSa ComaSant ElmS'ArracóRústica

TIPUS DE BÉArquitectura civil privadaArquitectura civil públicaArquitectura industrialArquitectura militarArquitectura religiosaBéns d'interès paisatgístics i ambiental

Béns o llocs etnològicsConjunt històricEscultura monumental religiosa i heràldicaJaciment arqueològicJardí històricZona paleontològica

3

POLÍGON. 01PARCEL·LA. 01

COORDENADES UTM. Pt. central442291.6692, 4382493.2905

Conservació íntegra de les eventuals estructures i nivells arqueològics existents dins l'àrea de la delimitació del bé i l'àrea del seu entorn de protecció.

AUTORIA. CRONOLOGIA. Talaiòtic, Postalaiòtic, Romà, Medieval Islàmic, Medieval Cristià, Modern, Contemporani.

CLASSIFICACIÓ DEL SÒL

DESCRIPCIÓ

ESTIL. Cova natural

DESCRIPCIÓ.Entorn: A la vessant dreta del torrent de Sa Cova, a uns 230 metres de les cases principals del Parc es localitza la boca d’entrada a la cova a uns 36 m.s.n.m. envoltada de dos aljubs i una caseta que configuren el sistema hidràulica d’extracció i emmagatzament d’aquest recurs. La torrentera es troba plena de vegetació de garriga, mates, etc... Extensió: Uns 142 m² aproximats, de zona arqueològica envoltant la boca d'accés a la cova i uns 1.700 m² amb l'entorn de protecció del jaciment arqueològic. Jaciment: Monument aïllat compost per una cova natural de tendència vertical, que progressivament va delimitant una sala descendent d’estructura aproximadament acampanada i unes dimensions mitjanes a la base d’uns 30 x 25 metres. L’accés es realitza per una fissura de 13 metres de desnivell, actualment superada per una escala feta de pedra que facilita l’arribada a la part més profunda, que es troba a uns quasi un 30 metres de profunditat on localitzam un llac amb aigua, actualment salobrosa i modificat a mitjans del segle XX. És notable la presència d’abundants espeleotemes, molts d’ells objecte de vandalisme. Als peus del llac es poden apreciar una gran quantitat de fragments ceràmics de totes les èpoques, encara que ressalten les sigil·lates romanes, ceràmiques comunes i vidriades. Als costats i racons de la cova, no afectats per les remodelacions i construcció de l’accés amb l’escala a l’any 1958, es poden apreciar nivells arqueològics fèrtils i restes de carbons i fustes cremades de la possible necròpolis que documenta Font Obrador a la dècada dels anys 60.Funcionalitat: Funerària, Obtenció de recursos hídrics.Estat de conservació: Dolent. La classificació exacta del monument és pendent de la realització d’intervencions arqueològiques.

UrbàUrbanitzable

RÈGIM DE PROPIETATConsell InsularFundacionsGovern BalearGovern CentralInstitucions EclesiàstiquesMunicipalParticularAltres

4


HISTÒRIA.Aquesta cova es troba documentada des d’època medieval, on el Libre dels feyts menciona com En Berenguer Gairan informa al rei En Jaume “ e aquell puig hacia nom la Dragonera e no es tenia ab la terra ferma de Mallorques, e que hi havia un pou d’aigua dolç, e quen ell hi fo una vegada, los seus mariners ne tragueren aigua”. Un dels fets principals es dona a l’any 1595 on Binimelis documenta unes possibles obres a l’accés de la cova per ta de reblir dita font i impedir l’accés als moros. Informació corroborada per Ensenyat narrant que les obres es desenvoluparen l’any 1580 tancat l’entrada amb grans blocs de pedra per impedir fer aiguda als moros. Anys més tard, l’Arxiduc visita la cova i documenta la destrucció de part de les estalagmites de la cova i l’existència de “numerosas vasijas de barro quebradas, añicos en los que muchos han dejado sus iniciales en color rojo”. La constatació de l’existència d’un jaciment arqueològic dins la cova la realitza per primer cop el doctor Font Obrador, publicant l’any 1960 la seva prospecció del interior de la cova on verifica el següent “ efectivamente, hoy la cueva ha sido limpiada casi por completo hasta la roca, todavía hemos apreciado cantidad de asas y cuellos de ánforas y fragmentos de barniz amarillo con restos de decoración geomètrica en negro, así como cerámicas vidriadas de bonitos colores, vestigios de recipientes para el acopio de agua. Interesante es la abundància de huesos humanos, principalment, costillas de ninos y adultos, y los restos de madera carbonitzada, indicios seguros de una violada necròpolis. “. La següent publicació de la cova la realitza Jose Antonio Encinas l’any 1971 on exposa la troballa d’una lllumeta grega, ceràmica gris decorada i campanianes, junt amb una moneda de bronze, possiblement romana. El mateix any, aparegué una llumeta romana intacta a la boca de la cova. També es constaten restes de materials ceràmics i numismàtics d’època fenícia, romana, islàmica i catalana. I amb un estudi posterior, del professor Vicenç identifica aquesta moneda amb un semis de la seca ibèrica de ITUCI.

Cat

àleg

del

Pat

rim

oni

His

tòri

c d'

An

drat

x

PÀGINA 2 de 6

Sòl rústic comú

codi

JA01Es Puig Blanc Jaciment ArqueològicTalaiòtic, Romà, Medieval. Protecció. Integral

Rústic protegit

AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció)

ANEI (Àrea natural d'especial interès)

ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic)

JA04Es Talaiot de BiniorellaJaciment ArqueològicTalaiòtic Protecció. Integral

JA05Son SampolaJaciment ArqueològicRomà Protecció. Integral

JA06S'HortetJaciment ArqueològicMedieval IslàmicProtecció. Integral

JA09S'Hort de Son EsteveJaciment ArqueològicMedieval IslàmicProtecció. Integral

JA20Ca Na LluisaJaciment ArqueològicTardo-púnic / RomàProtecció. Integral

JA26Molí de S'Hort de S'EstretJaciment ArqueològicMedievalProtecció. Integral

JA29La TrapaJaciment ArqueològicMedievalProtecció. Integral

JA30Cala en BassetJaciment Arqueològic

Protecció. Integral

JA22Sa Font NovaJaciment ArqueològicMedieval IslàmicProtecció. Integral

JA24Font d'es BosquetJaciment ArqueològicMedieval IslàmicProtecció. Integral

JA32Es Fossaret de Son FortunyJaciment Arqueològic


JA42Cova des MoroJaciment Arqueològic


BIBLIOGRAFIA.·A.A.V.V. (1994): Carta arqueològica de les Illes Balears. Municipi d’Andratx. Govern de les Illes Balears. Conselleria de Cultura, Educació i Esports. Direcció General de Cultura. Servei de Patrimoni..·BORDOY BORDOY, M.J.; LLADÓ CAPÓ, J.C.; MARTÍNEZ GALLARDO, S.; MÁS FLORIT, C. (2006). El patrimoni arqueològic dÁndratx: breu aproximació. En I Jornades déstudis locals dÁndratx. Palma: Ajuntament dÁndratx.·ENCINAS J.A. (1971). Notas arqueológicas sobre la “Cova de la Font”. Speleon n 18.·FONT OBRADOR, B. (1960). Prospecciones arqueológicas en la isla Dragonera. Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana. 31. Palma.·GINÉS, A; GINÉS, J. (2010). La Cova de Sa Font (o Cova des Moro) i l’origen del topònim de l’illa de Sa Dragonera: una hipòtesi espeleológica. Endins, n 34. Palma.·MASCARÓ PASARIUS, Josep (1967): Inventario de los monumentos megalíticos y restos prehistóricos y protohistóricos de Mallorca. En A.A.V.V. Monumentos Prehistóricos y

Protohistóricos de la Isla de Mallorca. Madrid.·MASCARÓ PASARIUS, Josep (1985). El patrimonio arqueológico del término de Andratx. En Diari Baleares. 24, 25, 26, 27 i 28 de gener de 1985.·VICENÇ I BATLE, A. (1992): Contribució al coneixement de la circulació monetària a l'època antiga al terme municipal d'Andratx. Premis Andratx 1992. Inèdit


OBSERVACIONS. Declarat Parc Natural amb el Decret 7/1995, de 26 de gener, (BOCAIB núm. 18, de l'11 de febrer de 1995).Modificat pel decret 52/2002, de 5 d'abril (BOIB núm. 44, d'11 d'abril de 2002).

Catàleg del P

atrimon

i Històric d'A

ndratx

DIRECTRIUS D'INTERVENCIÓ6

OBRES PERMESESMantenimentConsolidacióRecuperació/RestauracióCondicionamentReestructuracióReconstruccióAmpliacióRehabilitacióEnderroc


PÀGINA 3 de 6

5 ESTAT DE CONSERVACIÓ

DEL CONJUNT DE BÉBóDolent. MitjàRuïna

DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICABóDolentMitjàRuïna

DE L'ESTRUCTURABóDolentMitjàRuïna

DE LA FAÇANABóDolentMitjàRuïna

DE LES TEULADESBóDolentMitjàRuïna

DELS INTERIORSBóDolentMitjàRuïna

DELS ESPAIS COMUNS

BóDolentMitjàRuïna

DE L'ENTORN

BóDolentMitjàRuïna

codi

















MantenimentConsolidacióRecuperació/RestauracióCondicionamentReestructuracióReconstruccióAmpliacióRehabilitacióEnderroc

MantenimentConsolidacióRecuperació/RestauracióCondicionamentReestructuracióReconstruccióAmpliacióRehabilitacióEnderroc

INTERVENCIONS PREFERENTS.Conservació, Consolidació, Restauració, Excavació Arqueològica i Actuacions adscrites a la seva posada en valor. Realització d'un treball específic de prospecció i neteja per tal de delimitar l'espai arqueològic i documentar les seves característiques tipològiques i cronològiques. Incloure dins el Pla Rector del Parc Natural la inclusió d'un projecte integral arqueològic d'aquest conjunt.

INTERVENCIONS ADMISSIBLES.

Únicament estaran permeses actuacions relacionades amb la neteja de vegetació, excavació arqueològica, consolidació, restauració i actuacions adscrites a la seva posada en valor, tot seguint les estipulacions de la Llei 12/98 i el Decret 144/2000. Quedant els espais de zones arqueològiques amb el nivell de protecció integral, en tant que són Béns d’Interès Cultural. Qualsevol tipus d’actuació permesa segons la llei 12/98 haurà de dur un projecte específic firmat per arqueòlegs i/o restauradors per a que sigui aprovat segons la normativa vigent per l’administració competent. Tot tipus d’intervenció dins la zona de protecció i la zona de control arqueològic d’un jaciment arqueològic i en els béns immobles amb cautela arqueològica, estarà condicionada a la realització d’un estudi arqueològic, regulat a l’article 28.11 d’aquesta norma, elaborat per part de tècnics especialitzats (arqueòlegs), comptant amb l’autorització del Consell Insular de Mallorca previ a l’atorgament de la llicència municipal d’edificació i ús del sòl. L’estudi, signat pel tècnic especialitzat, conclourà la viabilitat de la intervenció en aquell espai i haurà d’ésser adjuntat a l’expedient de l’obra o la instal·lació sol·licitada

ENTORNS DE PROTECCIÓ

L’entorn de protecció del bé és el que queda gràficament representat en l’apartat 11. Documentació Gràfica de la fitxa de catàleg. Aquesta àrea delimitada estarà condicionada a la realització d’un estudi arqueològic, regulat a l’article 28.11 d’aquesta norma, elaborat per part de tècnics especialitzats (arqueòlegs), comptant amb l’autorització del Consell Insular de Mallorca previ a l’atorgament de la llicència municipal d’edificació i ús del sòl. L’estudi, signat pel tècnic especialitzat, conclourà la viabilitat de la intervenció en aquell espai i haurà d’ésser adjuntat a l’expedient de l’obra o la instal·lació sol·licitada.Les intervencions en aquests entorns de protecció dels bens no poden alterar el caràcter arqueològic, arquitectònic i paisatgístic de l’àrea ni pertorbar la visualització del bé. En aquests entorns es prohibeix qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori així com qualsevol abocament d’escombraries, runa o deixalles.

Si durant l’execució d’una obra a un immoble o una parcel·la tant propera a una zona arqueològica o a resultats d’una troballa casual, es troben objectes o restes arqueològiques, el promotor i la direcció facultativa de l’obra paralitzaran immediatament els treballs, prendran les mesures adequades de protecció i en comunicaran el descobriment, en el termini de 48 hores, al consell insular o l’Ajuntament.


TIPUS

INTERVENCIONS (data)7


ConservacióConsolidacióEsbucamentEstudi documentalIntervenció arqueològicaNova construcció Reforma (1580 - s.XX)RehabilitacióRestauracióAltres

PROTECCIÓ9

USOS8

OBSERVACIONS.Segons documentació històrica l'any 1580 es va dur a terme el tancament de l'entrada a la cova des Moro per impedir que els moros poguessin realitzar aiguada.A mitjans segle XX es realitzaren feines dins la Cova per tal d'ubicar un motors d'aigua i un accès a la llacuna.

CATEGORIADISPOSICIÓDATAREVISIÓ

Integral

2014

TIPUS DE PROTECCIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic

ANTERIORSAltresAgrícola-ramaderAgroturismeAdministratiuAssociacionsBancComercialCulteDecoratiuDefensiuDesocupatEspai de lleureFornFunerariHabitatgeIndustrialRestaurantObra d'enginyeriaMilitarSanitariServeis-Administració pública

OBSERVACIONS.

Cat

àleg

del

Pat

rim

oni

His

tòri

c d'

An

drat

x

PÀGINA 4 de 6

codi


ACTUAL

















En relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa la classificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries del Planejament d'Andratx per a la zonificació on es trobi el bé.

OBSERVACIONS.Jaciment recollit a la Carta Arqueològica amb la fitxa 04/42Carta Arqueològica- Govern Balear. Conselleria de Cultura, Educació i Esports. Direcció General de Cultura. Servei de Patrimoni. 1994

CATEGORIADISPOSICIÓDATAREVISIÓ

Zona ArqueològicaTIPUS DE PROTECCIÓ Bé d'Interès Cultural (B.I.C.)

BOE. Decret 2563/196610/09/1966


Catàleg del P

atrimon

i Històric d'A

ndratx

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA10


PÀGINA 5 de 6

codi

















DOCUMENTACIÓ GRÀFICA11


Cat

àleg

del

Pat

rim

oni

His

tòri

c d'

An

drat

x

PÀGINA 6 de 6

codi

















JA42 - Andratx...Pt. central 4291.6,3805 ... e aquell puig hacia nom la Dragonera e no es tenia ab...

Documents

Transcript of JA42 - Andratx...Pt. central 4291.6,3805 ... e aquell puig hacia nom la Dragonera e no es tenia ab...