Paraules i dibuixos,expressions i sentiments,

somnis i idees.

Jocs Florals 2012Benvinguts. Passeu-hi

Equip de mestres del cicle dels GransJuny’12

C ada any escriuen.

R era cada paraula..., una idea

E nguany, fa molts anys que ho fan

A ntic és aquest vici d’escriure.

R era cada paraula..., un sentiment

A casa mevaA casa meva per les nits sempre hi ha sorolls... Jo no sé que és però no em vull aixecar per saber què és, perquè tinc por.Són sorolls estranys, de dia ja no hi són...Els hi dic i els hi torno a dir als meus pares, però ells diuen que no és res, que només és la meva imaginació.Un dia vaig decidir sortir de l’habitació a veure què era i una mica abans d’anar a dormir vaig preparar tot el necessari per descobrir què eren aquells sorolls tant estranys.Va arribar l’hora, jo estava molt espantada...Vaig encendre el llum de l’habitació i vaig anar caminant pel passadís fins arribar al menjador que era just d’allà d’on venien els sorolls, però no es veia res, vaig buscar per tota la casa i res, per un moment, vaig pensar que potser sí que seria la meva imaginació, però després vaig dir:

- Això no és imaginació meva, què passa aquí!!

Buscant i rebuscant per la finestra del menjador, vaig veure un llum que s’apropava i s’encenia, em vaig apropar i vaig veure que era la llum d’un fanal del carrer espatllada, del que saltaven guspires que feien uns sorolls estranys, com els espetecs...

Inés Chivite Ruano, 9 anys

Il·l.: Denis De Sabre, 11 anys Maria Herrero Gracia, 11 anys

Camaleó

C ua prènsil

À gil

M imetisme

A les fulles humides beu

L lengua llarga

E ngoleix insectes

O bservador arreu

Alan Peidró Balastegui, 11 anys

Il·l.: Inés Chivite Ruano, 9 anys

CompteCompte!!!!!!

Amb el comteque està comptant

mentre li llegeixen un contei li passen el compte.

Pol Colomé Cuenca, 10 anys

Il·l.: Albert Puig Rodriguez, 10 anys

Demà es jubila el meu llapisSóc el Daniel, un nen bastant simpàtic i tinc un llapis amb el que jo escric, que ja està bastant vell. Els anys que té són un trimestre i dues setmanes, per un llapis és molt de temps d’escriure i, per això, demà s’ha de jubilar.

Jo me l’estimava molt el meu llapis, junts hem passat moltes estones bones escrivint poesies, històries, contes i també hem fet feines i feines i més feines junts. Però... bé ja és hora de què et jubilis. I llapis nou estrenaré!!

Daniel Luque García, 9 anys

Il·l.: Martí Rivero Garcia, 10 anys Pablo Galván Calderón, 10 anys

Il·l.: MarinaTejedorRuiz,11anys

DetectiuMisteriós,

de vegades porta un gos.

Intrigat,ha de descobrir un cas.

Intel·ligent,té molt bona ment.

Interrogant,ha de preguntar.

Discret,mai no se sap el que està fent.

Oportú,ara et toca a tu.

Sílvia Alcón López, 10 anys

Il·l.: BernatCanet,12anys EloiRoig,11anys

El Cartell

C ada vegada,

A la paret enganxat,

R aro i divertit,

T ’ho mires,

E l mires una vegada més,

L a foto és molt divertida i

L es paraules també.

Marc Díaz Barbé, 10 anys

El CèrcolSóc una rodona mal feta,

alguns diuen que no serveixo per a res,però al costat de l’u,

sóc un deu.Qui sóc?

Valèria Benitez Enciso, 10 anys

Il·l.: MiquelGarciaGarcia,11anys

El gatSóc el gat

que es passeja pel terrat,el que va pels carrerons

i el que es fica pels racons,i el que passeja pels jardins

i el que caça ratolins,el que persegueix ocellets

i el que persegueixen els gossets.

Berta Fernàndez Colomé, 9 anys

Il·l.: AlbaPerez,10anys

El gosEl gos és preciósi molt eixerit, si tu estàs tristell et fa feliç.

Si jugues amb ell, t’ho passaràs bé.

Si tu estàs malalt,s’ho passa fatal.

Francesc Cristóbal Alcantud, 9 anys

Il·l.: Eduard Duch Gonzalez, 10 anys

El llapisUn llapisUn llapis grocUn llapis groc i negreUn llapis groc i negre molt llargUn llapis groc i negre molt llargque es trenca per la meitat.

Dídac Dot Huertas, 10 anys

Il·l.: Joana Girona, 11 anys

El llibre

É s divertit.

L legir és emocionant.

L a imaginació.

L aberint de lletres.

I nvenció.

B osc d’imatges.

R ellegir.

É s per aprendre.

Lúcia Mateos Solís, 9 anys

Il·l.: Alba Puig Rodriguez, 10 anys

El tempsAbandonem el passat,vivim el present,i ara pensem en el futur.Quines sorpreses ens esperen, per viure més enllà,d’aquest present???

Toni Belenguer Farrerons, 12 anys

Il·l.: Andrea Garcia Ruiz-Alejos, 9anys

Els objectesEls objectes són directes,

veus una taula i no et fiques a rumiar,potser et serveix per esmorzar, dinar i sopar.

Els objectes no s’han d’adormir,no els has de seguir,

si els segueixes et pots atordir.Per això dic, que no has de pensar!

Un llit és per dormitari no se li ha de donar

més voltes sense parar.

Carlos Larrosa Mújico, 11 anys

Il·l.: Alex Lopez, 10 anys

Els petonsHi ha petons molt amargs,

són els de cada dia, aquells que estàs obligat a fer.

També estan els més dolços,els que fas sense voler.

Després està el petó tímid,aquell que no goses fer,

estàs al costat ino et vols ni apropar

per por de fer-ho malament.

El petó que no t’esperesés aquell més ignorant,te’l fan sense adonar-te i no el pots ni aprofitar.

Helena Font Vilàs, 12 anys

Il·l.: Alba Coloma Pajares, 9 anys

EstimarEstranya sensació,plena d’il·lusió.

Amb timidesa i tendresa,et fan el primer petó.

Clàudia Cabezos Ruiz, 10 anys

Il·l.: Síereia Alcón López, 11 anys

Futur

F utur

Un misteri

T u no ho saps

Únic en el seu moment

R es no ha passat, encara....

Tamara Lozano Díaz, 11 anys

Il·l.: Anna Venegas Mangas, 9 anys

Instrucciones per a riureRiure és fàcil, tot i que a primera vista pot ser complicat.

Primer de tot recordi el que necessita:

Agafi un mocador per si durant el projecte, els seus ulls produeixen unes gotes d’aigua que també es poden dir llàgrimes i busqui un lloc acollidor.

Abans de començar recordi que si té mals de boca o alguna cosa semblant ha de consultar el seu metge abans de provar a riure.

Ara el que necessita és un professional que l’ajudi amb el projecte.

A continuació agafi una gravadora per gravar la seva primera rialla ja que la pot vendre per molts diners. Demani al professional que faci coses “tontes”, sense sentit i molt divertides que també es poden dir “ tonteries”.

Ara , mentre el professional treballa, mogui la boca poc a poc i pensi en co-ses bones. Segurament es deu pregun-tar si fa mal pensar. No , senyors, no és difícil, és dir-se coses a un mateix. No es preocupi, no semblarà “ tonto” i a més és molt útil ja que pot dir coses dels demés.

Ja té el primer pas: el principi de la seva rialla. Bé, ara no pari fins que senti mal de panxa.

Aquesta forma d’expressar-se que li po-dem dir “rialla” és molt útil per riure’s d’una altra persona o del que es desitgi.

Si veu que aquest projecte no funciona ha de tornar a començar.

Per saber que ha fet totes les passes bé, quan rigui se li han de veure les dents i si és possible la campaneta.

Clàudia Gomàriz Querol, 11 anys

Il·l.: Aaaaa Aaaaa Aaaaa, 9 anys

La clauD’entrar a casa ets la mestressa,

d’obrir portes la deesa.

Amb dents petites i afiladesperò sense donar mossegades.

André Espelt Camps, 11 anys

Il·l.: Miranda Ricart Lopez, 10 anys

La diversitat d’un textUn text pot ser molt divers. Pot tenir vàries frases i cada frase pot tenir varis temes i cada tema es pot escriure d’una manera diferent. Ara us explicaré unes maneres d’escriure un text:

Hi havia una vegada una manera d’escriure textos llargs o curts, siguin de por o de riure, com:

Còmic: Dibuixos en vinyetes, poca lletra i normalment, de manga.Novel·la: Un llibre intrigant de romanços o misteris i també pot ser de por.Revista: En realitat, una revista pot ser qualsevol cosa de les que us he dit i diré.Contes clàssics: És clar els contes més coneguts; qui no coneix la Caputxeta Vermella o els Tres Porquets?

I vet aquí un gat i vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.

Il·l.: Júlia Sobrino Vigara, 10 anys

Hi ha una altra manera d’escriure i rimar, la poesia:

Curtes petitetes o molt grandetes,sobre l’aigua, sobre el cel,sobre llibres o mosquetes,pot anar de compartir o de tenir molta gelosia, va de riure, de tragèdies o tristeses,molt boniques, és clar,però algun dia, s’havia d’acabar.

A ra veureu com fer un bon acròstic. Què és?

C açar lletres i dominar-les és fonamental.

R es! No us ho he explicat i ja heu començat

Ò ndia, molt bé! Així es tracta de posar una lletra rera l’altra,

S ense una bona motivació no es pot completar.

T ic, tac, ràpid acaba, que ja quasi és l’hora.

I ntentem acabar-lo, ja quasi està.

C aram, hem aconseguit fer-ho. Visca!!!!!!

Sí, un acròstic perfecte.

Mireu aquesta frase i digues el més curiós:

AMOR A ROMA

Intenteu-lo llegir de dreta a esquerra.Sorpresa!... es llegeix igual d’un costat que de l’altre.

Les coses també es poden fer en forma de carta.

Espanya Catalunya Hospitalet Escola Patufet Sant Jordi 2/2/2012

Hola a qui estigui llegint,aquesta carta, digueu: no pot resultardivertit un text curt en forma de carta? Adéu ens veiem a la propera lliçó.

Mireu això pot resultar divertit de llegir!:

Els Els textosEls textos es poden Els textos es poden escriure Els textos es poden escriure així.

O una recepta divertida:

Recepta de textos:

Ingredients: Poesia, conte, mig, acròstic i un paper fresc.Preparació: Es barreja la poesia, el conte i l’acròstic i es suca amb paper fresc.Recomanació: Depèn de com t’agradin els llibres pots triar el tema.

També hi ha acudits i endevinalles, per exemple:

Què s’ha d’endevinar quan et plantegen una endevinalla? Què és el que et pregunten quan et fan una endevinalla? Una endevinalla

També us ensenyaré un cal·ligrama:

Sí, és un cal·ligrama que hi posa: cal·ligrama. Però no sé a que ve la forma.

M’agradaria dedicar aquest text als 25 anys de Patunyetes, anant a correfocs i petant petards i també als 25 anys d’escola pública.

Visca els Patunyetes i visca els 25 anys d’escola pública!!! Us he ensenyat tot tipus de text: contes, poesies, acròstics, endevinalles, cal·ligrames, cartes, receptes... També es poden explicar coses que saps, com he fet ara. Encara existeixen molts més textos per descobrir. Fins els propers Jocs Florals.

Pol Colomé Cuenca, 10 anys

cal·ligrama, cal·ligrama, cal·ligrama, cal·ligrama, cal·ligrama

La llunaA la nit em vaig despertar, quan vaig sentir la lluna plorar.Jo amoïnat li vaig preguntar:per què plores? per molestar?Ella va dir que estava de dol,perquè s´havia anat el seu amic sol.

Adrià Sánchez Puig, 12 anys

Il·l.: Khushi Espelt, 10 anys

La portaSegurament quan vas a casa teva, no trobes cap orifici per entrar-hi dins!!!Un senyor molt intel·ligent va inventar una paret mòbil, que es podia moure cap endavant i cap endarrera, que priva a la demés gent de no entrar a casa teva.

Usualment la paret mòbil té una obertura on pots introduir un objecte allar-gat amb unes formes diverses a la punta que al treure’l, la paret, es bloqueja de moviment.

És un objecte útil, perquè a l’arribar al llindar només has de buscar entre el bolso o butxaca i intentar trobar l’objecte allargat. Quan el trobis has d’allargar l’extremitat superior preferida i introduir l’objecte per l’obertura corresponent, i després girar cap a la dreta i estirar enèrgicament cap a dins o cap a enfora deixant passar el cos a l’interior.

Adrià Sánchez Puig, 12 anys

Il·l.: Laia Niubó Perelló, 10 anys

La soledatÉs una sensacióque m’envaeix quan estic sola.

No la puc evitar,s’uneixcom si fos part de mi,em controla.

Quan està al meu costatho veig tot borrós,gris,com si la llum es suprimís sense deixar rastre.

El cel s’ennuvola il’únic que veuen els meus ullssón ombres,ombres que s’allunyen de mi i em deixen solaal costat de la soledat.

Un sentiment que em corca el cor, el destrueix, deixant-me així,sense alè.

Sara Díaz Costas, 12 anys

Il·l.: Anna Venegas Mangas, 10 anys

La ZEn Zacaries va al zoo.En Zefirin troba un tros de zinc.En Zenobi mira el zodíac del dia.En Zenon escolta el zumzeig de les onesEn Zoé estudia zoologia.En Zailo mira una zebra en zona prohibida.La zeta...

Helena Centelles Gil ,12 anys

Il·l.: Pol Colomé Cuenca, 10 anys

L’amorL’amor no s’oblida

i sempre viurà.M’encanta la vida

amb la mort, res puc fer.

La vida és tendraperò l’amor ho és més.

Carla Tejedor Arruga , 9 anys

Il·l.: Brithman Joel Vélez, 10 anys

L’assassinat del pallassoHi havia una vegada un pare i un fill a París que anaven a veure el gran circ de Lluneil (havien guanyat les entrades en un sorteig de la tele) i quan van veure la quantitat de gent que ni havia a la carpa van al·lucinar.

Allò semblava la Rambla fusionada amb un partit de Barça vs Madrid. Haurien d’haver-hi unes 500 persones per fila i això que hi havia 28 files total, en conclusió, i perquè quedi clar, el circ (que estava just davant de la Torre Eiffel) estava ple de gom a gom menys 3 seients de la primera fila que eren els seus. Just quan es van seure va sortir el presentador i va dir:

- Senyors i senyores, nois i noies, us presento el circ de Lluneil!!!!.

I, llavors, van començar a sortir pallassos, equilibristes, domadors de lleons, senyors amb monocicle, senyors llença-flames i quan va sortir l’últim personatge va explotar una bomba de confetti i el presentador es va transformar en un pallasso, però aquest pallasso era diferent: tenia els colors més vius que els altres pallassos i en comptes de tenyir el nyas de color vermell, el tenia blau i llavors va dir:

- Hola a tots, em dic el Gran Pallasso Talabilú i avui veuran...

En aquell moment tots els artistes se’n van anar de la pista i en Talabilú va començar a explicar

Il·l.: CarlosLarrosaMújico,12anys

acudits durant 15 minuts. A en Pere (que era el fill) el que més li va agradar va ser un que deia:

- En què es diferencien una moto i un wàter? que a la moto et sentes per córrer i al wàter corres per sentar-te! Però de sobte es va sentir un “PUM!” i després, un “AGHH” i després, van veure un pallasso estès al terra i amb un bassal de sang al costat...

Primer, ningú es va moure, però després tothom va anar corrents cap a les sortides (menys en Pere, el pare i la cunyada que van trucar a la policia que va venir de seguida) i també a una ambulància que es va endur el pallasso a l’hospital. Tot i que una hora després van comunicar que el pallasso havia mort.

El primer que va fer la policia va ser precintar la zona i preguntar com havia passat tot. Després van trobar un forat a la carpa i van deduir que el tir havia estat des de fora, però de quina paret?

Llavors un policia va esbrinar que el tir s’havia fet des de la Torre Eiffel i van trobar un tros de pell de lleopard enganxat a un ferro de la Torre i van saber que l’assassí era l’home forçut perquè no estava entre els artistes i el van trobar a punt de pujar a un avió amb una pistola Nortaff 5G i una tecnologia de rajos infrarojos. I va explicar com havia pogut encertar al pallasso i va confessar que el pallasso l’estava amenaçant de dir a la policia que tenia una xarxa de narcotraficants al mercat negre i llavors havia decidit matar-lo. Un cop acabada la investigació van deixar marxar al Pere i al seu pare i van tornar a casa.

Cesc Almarcha Ruiz , 10 anys

Il·l.: Alan,11anys

L’eclipsi

E spectacular

C laríssim

L lunàtic

I maginatiu

P reciós

S orprenent

I mmens

Joan Martínez González, 9 anys

Il·l.: Martí Batallé, 10 anys

Les 4 coses que necessito per viureHola! Sóc en......, un nen que em falta alguna cosa, més ben dit em faltava alguna cosa. Jo cada dia anava a passejar, i sempre seia al mateix banc. Aquí falta alguna cosa. Falta que us digui quants anys tinc. Va, a veure si ho endevineu! Quants en tinc??? 8!!!!!Bé, ara us explico el que va passar...Com ja us he dit, cada dia anava a passejar i seia sempre al mateix banc. Però un dia, quan vaig seure, vaig notar un aire molt rar, però vaig pensar que era el vent, que bufava molt fort. Però això passava cada dia i, és clar, jo al final vaig començar a sospitar i a sospitar. Vaig decidir que, potser algú em volia dir alguna cosa. Així que vaig anar al prat a pensar una mica. Quan vaig ser allà, em vaig estirar, vaig sospirar i ... Em vaig quedar adormit.En el meu somni vaig somniar que em faltava alguna cosa per viure. En un instant va intervenir en el meu somni un tipus de cavall que em va dir:A tu, el que et fa falta és amor. Amor? Sí, amor!De sobte, em vaig despertar. Jo no ho acabava d’entendre, així que quan vaig anar a casa, vaig agafar el diccionari i vaig buscar la paraula amor.Al diccionari hi posava: sentiment, sentiment bo.De seguida ho vaig entendre, però tot i tenir amor, em continuava faltant alguna cosa.Vaig tornar al prat i... aquesta vegada vaig tenir una visió, però en la visió va sortir un piano i una trompeta que em van dir: A més a més d’amor, per viure, necessites estimar, confiança i sempre el pensament de què ho superaràs. Jo em vaig posar a plorar. Ràpidament, vaig anar i vaig començar a fer les quatre coses que els meus amics cavall, trompeta i piano em van dir.RECORDEU EL QUE HAN DIT: AMOR. CONFIANÇA I PENSAMENT DE QUÈ HO SUPERARÀS.

Khushi Espelt Camps, 10 anys

Il·l.: Carme Moncayo Mena, 10 anys

Les personesLes persones totes són,de venes, carn i ossos,tot un món,però tenim sentimentsi és que tots som diferents.

Tots tenim dificultatsi també moltes habilitats, i tots ens equivoquem,i fem coses bé, o malament.

Anna López Saviron i Aida Ballesteros Vives, 9 anys

Il·l.: Helena Romero Estivill, 10 anys

L’estoigEl meu estoig

no fa pas goig, està molt desordenat;no hi trobo ni la gomani el llapis ni la ploma.

No puc aguantar,l’hauré d’ordenar.

Helena Romero Estivill, 10 anys

Il·l.: Martí Solé Gonzalez, 12 anys

L’home de l’àticA l’àtic hi viu un home gran, una miqueta llunàtic. He preguntat als veïns de l’escala la història d’aquell home. Em van dir que havia estat soldat a la guerra de l’Ebre i que es diu Manel, té vora els 90 anys, viu sol amb el seu gos que li fa companyia, no té néts ni fills i es passa tot el dia raspallant el gos.Un dia després de l’escola, com que em picava la curiositat de conèixer-lo, vaig decidir anar a visitar-lo.Vaig obrir la porta de l’escala, vaig anar fins a l’ascensor i hi vaig entrar. Vaig pitjar el botó on hi havia una gran “A”.Vaig començar a pujar, primer pis..., segon pis..., tercer pis..., quart pis... i àtic. Vaig sortir, hi havia corrent d’aire, estava fosc, em va agafar una esgarrifança. Vaig arribar a la porta quer era la porta 3, vaig trucar amb el puny, ja que el timbre no funcionava, vaig estar esperant una estona, però ningú va obrir.Aleshores, vaig marxar cap a casa i a la nit vaig pensar en l’home de l’àtic.Al dia següent, que era dissabte, vaig tornar a veure l’home ...Vaig pujar a l’àtic altra vegada, hi havia corrent d’aire i la finestra estava tancada, vaig anar fins la porta 3. Aquesta vegada la porta estava oberta, i de dins sortia un aire fred. Vaig decidir entrar-hi. De cop vaig notar un aire fred a l’esquena i PUUUMMM!!!!, la porta es va tancar.Dins la penombra vaig veure una ombra que es movia, vaig buscar l’interruptor del llum però no el vaig trobar.Vaig caminar endavant, vaig caure a terra i vaig notar com si un gos em llepés la cara i, efectivament, era el gos.Es va encendre el llum, i l’home em va ajudar a aixecar i em va demanar explica-cions, i li vaig dir que tenia curiositat per conèixer-lo.A partir d’aquell dia anava cada tarda a veure’l. Fins que un dia vaig observar una ambulàn-cia al davant de l’edifici. Quan vaig arribar a casa, la mare em va dir que l’home s’havia mort. Vaig estar trist durant dies. A par-tir d’aquell dia el gos va viure amb nosaltres, perquè ell sempre deia que quan faltés, algú se l’havia de quedar i jo, per recordar-lo, me’l vaig voler quedar.

Nil Lluveras Rovira ,12 anys

Il·l.: Lucìa Quiros Casas, 9 anys

Poema per a túEl teu cor és calentla teva ànima fredaels teus ulls són plens de tristesai també hi són de bellesa.

Alba Coloma Pajares , 9 anys

Il·l.: Cesc, 10 anys

Poesia/CartaHola No! sóc en Sí.

T’agradaria anar al cine? És clar que sí.

Hola No! Sóc en Sí.T’agradaria adoptar un pingüí?

Sí, també Sí.Hola, de nou, No!

T’agradaria comprar un pin?Síííííííííííííí

Il·l.: Marco A. Soares Das Neoés, 9 anys

Il·l.: Nora Gaive Batet, 10 anys

Súper HulkEn l’edat futurista, John Hulk va veure el videojoc “Rayos y Centellas”, i el va comprar, però quan el va provar, va rebre un tele-missatge d’un home que li va dir:

- Tu ets l’escollit, seràs el nostre conillet d’Índies, hem fet una màquina per transferir superpoders, i tu la provaràs, ens veiem al laboratori de la ciutat “Cotxe Volador”.

- Tallem!- i va començar el videojoc, però John Hulk ja no volia jugar, perquè estava emocionadíssim, ja que li anaven a donar superpoders!.

John Hulk va arribar al laboratori de “Cotxe Volador” i ... un moment, estava jugant al monopoli!

D’acord, ara de debò, ejem, es va posar dins d’una cabina, i va començar la transformació, emmmmm, BUM! POW! PUM! KABUM! BAM! PIUUU! IATATATATA! BUAM! KA... ejem, perdó, m’he entusiasmat, BUUUUUMMMM! SPI...

Una setmana després, PIU PIU PIU PIU PIU! BUM! BA... UFF, ja està, després de la transformació, van provar els seus superpoders i es van quedar bocabadats, van sortir millor del que es pensaven!

- Últimes notícies- deia el presentador.- Un enorme meteorit es dirigeix a Futura York i ... un moment, què és això? - És una au?- És un avió?- No! És... No sé qui, però, què fa ara?- S’està dirigint al meteorit! Espera, ho està aconseguint! Ha enviat al meteorit a la *****!!!!

Ui, perdó, he dit una paraulota XD. Ara entrevistarem al boig que ens ha salvat.

- Ejem, hola a tots- va dir el boig que, en realitat, era John Hulk.

- Ha estat una sort que el meteorit fos petit i...- deia John Hulk, quan l’entrevistador el va interrompre.

- I com et dius?- va preguntar l’entrevistador, i John Hulk va respondre:

- És un secret, però podeu dir-me...

Ara prepareu-vos que aquí és on comença l’acció...

“Fa molts anys (d’acord, no tants anys), hi havia un nen amb cap de cacauet, literalment, i quan anava a l’escola, com que aquells nens els encantaven els cacauets, se l’intentaven menjar.

Quan es va fer gran, es va convertir en un científic malvat, i volia revenjar-se.

El Doctor Cacauet va trucar al timbre de les cases, va reciclar malament, i fins i tot es va colar a la cua del partit, però res, el món no es destruïa, i l’únic que va aconseguir era convertir-se en un fugitiu.

Després, va crear un tauró robot gegant, que va utilitzar com a base secreta.

Va planejar tot tipus d’invents malvats però tot sortia malament, fins que va crear el “transformacacauet 3000”.

Quan de sobte va aparèixer Súper Hulk.

- Tot s’ha acabat Doctor Cacauet! - Es pot saber què és aquesta andròmina?- És el “Transformador cacauet 3000”, ara t’ho explico- deia el Doctor Cacauet.- Quan era petit “bla, bla, bla,...” i ara, transformaré a tothom en cacauet i me’ls menjaré a tots!- Buajaja!- va dir el Doctor Cacauet, i Súper Hulk va dir:- És el pla més estúpid que he escoltat.Però el Doctor Cacauet ja havia estirat de la maneta, i Súper Hulk va escapar ràpidament, però l’invent va explotar i va enviar al Doctor Cacauet a un altre planeta i, per falta d’aire, el seu cap va petar.

Dídac Dot Huertas, 9 anys

Il·l.: Carlos Larrosa Mujico, Alex Corbella Joan Tomas

Un secret per a tuTinc un secret per a tu

al meu interior que no li puc dir a ningú.

Potser pensesque és un monstre,

o un cuc,però el que és en realitat,

és un petó per a tu.

Marina Tejedor Ruiz, 11 anys

Il·l.: Armand Tortosa, 9 anys

Una escalada de 24 kilòmetres i un monstre de les neusHi havia una vegada uns senyors, un es deia Òscar, un altre es deia Màrio i 3 nens: el Biel, el Dani i la Carmeta.Van anar a una muntanya a buscar flors per l’homeopatia. Van començar a caminar, pel camí van veure cabres “munteses”, llops i mussols.Pel camí van agafar 10 plantes Kalium Fosforicum i, al costat d’elles, hi havia 2 relíquies estranyes i les van agafar, els hi van fer fotos i les van enviar a un laboratori, mentre anaven enviant-les sonava:

- “Detectando imagen perdida!! Brsss!! Detectando! Detectando! Es de un hombre de las nieves”- va dir el mòbil.

Van seguir caminant fins que es van trobar una cascada, van mirar cap amunt. Allà hi havia una cova de gel i, des de la cova de gel cap a dalt, el terra, era ple de neu i de petjades gegants. Van seguir caminant i es van trobar la cova i una roca, uns van entrar i els altres es van quedar darrera la roca. Els que hi van entrar, van anar fins al fons i allà hi havia el Monstre de les Neus, van sortir corrent i el Monstre els va perseguir i pel camí, uns caçadors li van tirar una fletxa al braç. Però l’Òscar, el Màrio i els 3 nens: el Biel, la Carmeta i la Daniela li van donar Kalium fosforicum i es van fer amics per sempre i, des de llavors, van anar a buscar plantes homeopàtiques.

Biel Benítez Cano, 9 anys

Il·l.: NilBeascoechea,11anys

Una forta tempestaUna vegada en un dia d’estiu a la tarda estàvem a la piscina.Se’n va anar el sol i va començar a ennuvolar-se, núvols, núvols i més.

Quan vaig arribar a casa vaig mirar pel balcó i per entre els núvols vaig veure llamps petits i va començar a ploure tant que semblava boira, la pluja.

Va estar tota la nit ploventi fins i tot va pedregar!Al dia següent feia un aire molt fresquet i fins i tot, alguns arbres...estaven tirats al terra!

Pau Cañizares López, 9 anys

Il·l.: Jordi San Nicolas Cosano, 10 anys

Una història petitaLa Rita és una nena petita, té cinc anysi la pobra encara no sap obrir panys.

Viu a Badalona, al costat de la platja de l’ “Ona”. Li agrada escriure a l’ordinador, l’únic que la pantalla li fa por. Ella vol ser escriptora però els seus pares li diuen: - Encara no és hora!.

Sempre ha desitjat anar a París, però els seus pares no li donen permís.

El seu peluix preferit és una granota, però a la pobra no li queda ni una pota.

Li agrada menjar, l’únic que, el que fa la mare, li dóna ganes de vomitar.

Ella vol aprendre a llegir, però encara no sapel llibre com fer-lo servir.

La Rita està molt enfadada,s’ha anat a l’habitació i“APA” a fer-se la defraudada.

Helena Romero Estivill, 10 anys

Il·l.: IreneVendrellMiras,11anys

Xoriços contra lassanyaHi havia un temps en el que els xoriços, els panellets, la llet i les lassanyes vivien en pau però tota aquella pau es va trencar quan va arribar l’arròs. Relliscar! Relliscar! Tot era relliscar amb l’arròs.

Un dia, a l’assemblea menjadenca, es va decidir que l’arròs se’n anés per sempre del país de la nevera i del rebost. La llet, els panellets i la lassanya estaven d’acord, però el xoriço no estava d’acord, així es que va començar la guerra: L’arròs i el xoriço contra la llet, els panellets i la lassanya.

La guerra va durar molts neveradies. Les llets es buidaven, els panellets s’esmicolaven i a la lassanya se li apropava la data de caducitat; l’arròs es deshidratava i el xoriço s’acabava i així va seguir tot fins que un dia es va obrir la nevera i es va il·luminar tot i quan es va tancar la porta es va veure com un cilindre sucós i quan ja es va poder veure bé es va veure que era un caneló.

El caneló va veure aquella baralla i va cridar ben fort: PROU!!!

I tot es va parar. El caneló va voler una explicació i amb tranquil·litat li van explicar fins l’últim detall.

El caneló va dir:- Doncs, tinc una idea. A partir d’ara l’arròs es posarà un picarol a cada gra.I així es va fer i a partir d’aquell dia ja no van haver-hi més relliscades.

Marc Garcia Barber, 11 anys

Il·l.: Francesc Cristòbal Alcantud, 9 anys

PATUNYETES25è Aniversari

D olents

I ncandescents

A stuts

B usca-raons

L letjos

E nrabiats

S orollosos

Clàudia Gomàriz Querol, 11 anys

Il·l.: Clàudia Gomàriz Querol, 11 anys

PatunyetesAquests Patunyetes, com estan,que els hi corre el ritme per la sang,mentre pel foc van saltironant.

Amb la Satània van acompanyats,vint-i-cinc anys i aquí estan,amb els timbals,tres visques per aquests Patunyetes,i que celebrin molts més anys!

Aquests Patunyetes, com estan,que els hi corre el ritme per la sang, mentre pel foc van saltironant.

Gisela Moreno Martínez, 11 anys

Il·l.: Gisela Moreno Martínez, 11 anys

L’espurnaL’espurna surt de la maça,

l’espurna dóna vida al correfoc,l’espurna és divertida,

l’espurna fa foc,quan acaba el correfoc,

l’espurna torna al seu lloc.

Armand Tortosa Beas, 9 anys

Il·l.: Armand Tortosa Beas, 9 anys