www.alcoberro.info

1

John Stuart MILL - Comentari de text

La felicitat que constitueix el criteri utilitarista del que s correcte en una conducta no s la prpia felicitat de l'agent, sin la de tots els afectats. Entre la felicitat de l'agent i la dels altres, l'utilitarista obliga a aquell a ser tan estrictament imparcial com un espectador desinteressat i benvol.

John Stuart MILL (1806-1873), L'utilitarisme

PAU. Batxillerat experimental. 1995-1996

1.- Expliqueu breument al voltant de 40-80 paraules les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]

Mill defineix en aquest fragment qu cal entendre per felicitat des duna concepci utilitarista. No es tracta, segons ell, de fixar-se en la felicitat que lacte realitzat proporciona a qui realitza lacci, sin que cal prendre en consideraci la felicitat agregada, s a dir, la que aconsegueixen sumativament tots aquells a qui aquesta acci afectar. Per tal que aquesta noci de felicitat es pugui fer efectiva, Mill afirma que qui realitza lacci ha de ser capa de distanciar-se imparcialment de la seva prpia acci com si tan sols en fos un espectador extern.

2. Qu vol dir, en el text, ser tan estrictament imparcial com un espectador desinteressat i benvol? (Tingueu en compte els aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explcitament en aquest text.) [3 punts]

Amb aquesta expressi, Mill apunta a lactitud imparcial que sespera de qui actiu mogut pel principi valoratiu utilitarista del mxim benestar (felicitat) per al mxim nombre. Un espectador desinteressat i benvol, s a dir, just, haur de valorar equitativament els interessos de tots. Per assolir la imparcialitat, actuar com un rbitre imparcial i no inclinar-se per les prpies preferncies a lhora de buscar la felicitat de tots s una de les dificultats ms severes que planteja el criteri de felicitat utilitarista. Efectivament, lutilitarisme pretn fer passar la convenincia i la felicitat collectives per davant de linters i la felicitat individuals, per ho fa a partir de la consideraci de la igual consideraci de drets de tots els interessats en una acci, perqu un utilitarista s un demcrata i, en conseqncia, es guia pel principi distributiu segons el qual cadasc val per un i noms per un de manera que els interessos i les demandes de tots han de ser avaluats exactament a partir del mateix criteri dutilitat comuna. El comproms social de lutilitarisme queda reflectit en la coneguda frmula el mxim benestar (felicitat) per al mxim nombre. El problema dun plantejament com aquest, s clar, rau en el fet que qui realitza lacci ha destar dacord a fer passar interessos aliens per sobre dels seus interessos individuals. I no tan sols aix, sin que ha de ser tan estrictament imparcial com un espectador desinteressat i benvol. Quan els humans actuem, per, no ens comportem com autmats de clcul moral, que puguem avaluar de manera desapassionada i distant les conseqncies dels nostres actes. Tots sabem que, en la immensa majoria dels casos, all que fem afecta en major o menor mesura els qui ens envolten, per el simple fet de saber-ho no sempre esdev un motiu prou fort que aconsegueixi modificar el curs de la nostra acci fins al punt de restar-nos beneficis personals a nosaltres mateixos. Vet aqu la dificultat prctica ms important de lutilitarisme. Els darwinistes socials han assenyalat amb insistncia que per una pura ra de supervivncia tendim a buscar beneficis i preferncies per als qui ens sn ms propers (individualisme de nucli dur). Actuant en profit propi o prioritzant les interessos del

www.alcoberro.info

2

nostre nucli immediat (famlia, amics...) creiem maximitzar les nostres possibilitats de supervivncia personals. Per qui actus aix encara no estaria fent tica, sin que restaria al pur nivell de la necessitat. Lacci moral demana captenir-nos duna manera que no pot ser ja purament biolgica. El clcul de la felicitat exigeix un punt de vista objectivista i, per tant, supera el relativisme de les pures emocions subjectives. La dificultat per tal de ser imparcials i objectius com rbitres neutrals de les accions humanes es veu incrementada pel fet que Mill pretn que el seu criteri utilitarista tingui vigncia ms enll dels actes concrets i puntuals. s a dir, contra un utilitarisme dels actes (que aconsellaria avaluar prdues i guanys de felicitat o de benestar en cada acte concret i que fou defensat en especial per Jeremy Bentham), Mill proposa un utilitarisme de les regles, que ens permeti anar ms enll i no tan sols avalu la utilitat dels actes concrets sin que estableixi tamb normes morals que es puguin traduir en actes tils, s a dir, que proporcionin felicitat a la majoria. La imparcialitat una igual presa en consideraci dels drets i/o dels arguments de tots els interessats en una acci s una regla igualitria i permet que la teoria utilitarista ofereixi una doble alternativa respecte a altres teories tiques rivals. 1.- Per una banda la demanda utilitarista dimparcialitat en la consideraci dels diversos interessos en litigi senfronta a les teories emotivistes de caire empirista i hume. Per a lemotivisme tots i cadascun dels diversos sentiments (o passions en el sentit angls del mot) valen exactament igual i no poden ser comparats entre si. Lutilitarista, en canvi, creu que es pot avaluar imparcialment el valor social de les diverses emocions preguntant-nos si donen ms felicitat a un ms gran nombre dindividus. Les emocions poden ser contradictries; el criteri utilitarista, en canvi, troba una moneda de canvi que permet avaluar les emocions objectivament atenent a si donen (o no) ms felicitat, o benestar, a ms gent. 2.- La imparcialitat tamb ofereix un argument contra algunes filosofies deontologistes (especialment darrel kantiana o socialista/marxista) que privilegien criteris intervencionistes de justcia reparadora. En una tica socialista o kantiana seria just donar ms a qui ho necessita ms simplement perqu la situaci de necessitat crea un dret subjectiu. La teoria utilitarista, en canvi, creu adient ajudar davant una necessitat en funci de maximitzar el benestar (felicitat) global. Aix, per exemple, un utilitarista acceptaria que els impostos redistribueixin la riquesa per no noms en benefici dels ms desafavorits (que reben uns diners o uns serveis) sin en benefici de la societat en general i tamb, doncs, en favor dels qui a canvi de pagar impostos reben tamb altres serveis, garanties dels seus drets legtims, pau social, etc. Per a un utilitarista s la utilitat social i no la llei (formal) el criteri ltim de la justcia. En definitiva, lespectador desinteressat i benvol de lutilitarisme s el promotor de condicions de ms benestar per a ms gent. 3. Compareu el concepte de felicitat de Mill amb el concepte de felicitat dalgun altre filsof. [3 punts]

Una de les teories tiques amb qu lutilitarisme s ms fcil de relacionar s ltica hedonista dEpicur (341-270 aC). Com el filsof grec, Stuart Mill tamb considera que en la recerca i la satisfacci del plaer hi ha la font de la felicitat. Des dun punt de vista fora general, doncs, podrem dir que lutilitarisme de Mill s tamb una teoria hedonista, ja que es fonamenta, com ltica dEpicur, en la noci de plaer (hedon, en grec). Assolir el plaer s conseqncia duna vida ordenada, portada amb un clcul acurat de les conseqncies de les nostres accions per tal de maximitzar la felicitat i disminuir el dolor.

Ara b, textos com el que estem comentant ens fan veure que hi ha una diferncia molt important entre lhedonisme epicuri i el milli. I s que, segons el filsof grec, lobtenci de la felicitat i lexercici del plaer s una qesti estrictament individual. Epicur viu en el perode hellenstic, quan la polis est desintegrant-se i propugna un autodomini de les passions que anomena atarxia. Alhora Epicur desaconsellava, de fet, prctiques

www.alcoberro.info

3

orientades al benefici social, com lactivitat poltica, perqu la considerava una font de dolor i tan sols considera beneficis, per a lobtenci de la felicitat, el cultiu de lamistat entre els savis, aix si en pla digualtat.

Desprs de llegir el text de Mill que encapala aquest comentari, queda clar que la perspectiva utilitarista s ben diferent. Segons el filsof angls, ni tan sols lobtenci de la mxima felicitat individual no seria de deb felicitat si es dons en un context dinfelicitat collectiva. Un home no pot ser mai feli tot sol perqu si cadasc val per un i noms per un, com exigeix la metodologia utilitarista, la felicitat dun no seria valuosa intrnsecament en un mar de dissorts. Mill t una frase molt coneguda a tal efecte: Ms val ser un Scrates insatisfet que un porc satisfet. Un home feli en un context infeli seria equivalent a un porc satisfet; en canvi un ciutad inquiet, preocupat per la millora de la societat, podria ser infeli com Scrates (que com se sap fou condemnat a mort) per la seva utilitat intrnseca la quantitat de felicitat que produeix a la comunitat quan obliga a reflexionar, quan innova i quan presenta noves propostes, etc. seria infinitament superior a la del porc satisfet. La felicitat utilitarista s clarament un sentiment social, que cerca de fer encaixar la felicitat individual en un marc de mxima felicitat plural i que no permet en cap cas que la primera passi per sobre de la segona. La felicitat de lutilitarista no s de cap manera la de lhome solitari, sin la del qui assoleix el major benestar per al ms gran nombre. Tamb es pot contraposar la felicitat utilitarista a la que ens proposa, per exemple, Nietzsche: el superhome nietzschi com ens diu en el seu poema Noms boig, noms poeta i en tants textos de Zaratustra noms se sent feli quan saparta de la massa. La felicitat del Superhome passa pel cam del solitari i est feta de menyspreu a la gent com que ell considera nihilista i mancada de judici, mentre que lutilitarista se s