La Casa de Cultura seu d’, una exposició retrospectiva i ... · el sentiment de solitud i una...

6
EL PUNT AVUI DIMARTS, 16 D’OCTUBRE DEL 2018 | Cultura i Espectacles | 39 Joan Margarit va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona el llibre de memòries Per tenir casa cal guanyar la guerra (Proa), més que com una successió de fets i anècdotes, com un “epíleg”de la seva obra completa, per tant amb una clara intencionalitat poè- tica. Amb un humor excel- lent, Margarit va conversar amb Carme Fenoll i, des d’Es- còcia per Skype, amb l’excon- sellera Clara Ponsatí. X.C. ————————————————————————————————— L’epíleg de l’obra poètica de Margarit La historiadora de l’art Sònia Agüera va remarcar ahir pa- ral·lelismes entre Josep Al- bertí i Van Gogh –entre es- crits del primer i les Cartes a Theo del segon– durant la taula rodona sobre el pintor guixolenc que va tenir lloc a la Fundació Valvi de Girona, on hi ha la mostra Josep Albertí. La vida amb els cinc sentits. També hi van participar Al- fons Hereu, Francesc de la Peña i Josep M. Serra. X.C. ————————————————————————————————— Josep Albertí, el ‘Van Gogh’ de Sant Feliu “Vaig néixer a Girona el 1958 i us vaig dir adeu el dissabte 17 de febrer del 2018. Ha estat prou bé.” Aquesta última frase que va deixar escrita Pep Iglé- sias i Trias (Girona, 1958- 2018) al recordatori del seu enterrament conden- sa en poques paraules el ca- ràcter vital i el sentit de l’humor que tant van mar- car la seva vida i la trajectò- ria professional d’aquest fotoperiodista gironí que va treballar en mitjans com ara el Diari de Girona, El Punt Avui, El País o La Vanguardia. Ara, tot just vuit mesos després de la se- va mort, la Casa de Cultura és l’escenari d’una mostra retrospectiva que el ma- teix fotògraf gironí va co- mençar a organitzar i amb la qual es vol oferir una imatge global, però alhora acurada, de la seva figura i sobretot de la seva faceta com a fotoperiodista. D’un fons de cent qua- ranta mil fotografies que va donar a Inspai, el Centre de la Imatge de la Diputa- ció de Girona, l’exposició, titulada Anacronisme, 1978-2009, està formada per un total de 124 fotogra- fies de diferents formats, en blanc i negre i en color, que es podrà veure fins al 17 de novembre a la Casa de Cultura abans no em- prengui un intens progra- ma de les Exposicions Iti- nerants de la Diputació de Girona. Un llegat que esde- vé un referent del fotope- riodisme de premsa local i de la fotografia freelance que tindrà, a més, un nou volum de la col·lecció Qua- derns de Fotografia, que edita Inspai, i que conté unes quatre-centes imat- ges del seu fons fotogràfic, a més de textos a càrrec d’autors com ara Imma Merino, Eva Vázquez i Eu- dald Camps. La presenta- ció del llibre tindrà lloc avui, a les 19 h a la Casa de Cultura. Paral·lelament, durant l’horari d’obertura de la sa- la es pot participar de ma- nera lliure en l’activitat Emociona’t amb Pep Iglé- sias: a través d’una sèrie d’autoretrats seus s’hau- ran de representar les emocions que transmeten les fotografies a qui les mi- ra. També hi ha la possibili- tat de crear una història a partir de les fotografies de l’exposició i compartir-les a les xarxes socials. Tot Pep Iglésias J. Camps Linnell GIRONA La Casa de Cultura, seu d’una exposició retrospectiva i de la presentació d’un llibre que recull la trajectòria professional i vital del fotògraf gironí Plantada castellera de les Fires de Girona (2005), monument a l’amistat dels pobles situat Kíev (Ucraïna, 1991) i sèrie d’autoretrats del mateix Pep Iglésias PEP IGLÉSIAS / INSPAI També s’ha editat un llibre, el novè volum de la col·lecció Quaderns de Fotografia

Transcript of La Casa de Cultura seu d’, una exposició retrospectiva i ... · el sentiment de solitud i una...

Page 1: La Casa de Cultura seu d’, una exposició retrospectiva i ... · el sentiment de solitud i una mi-rada esperançadora i serena. Montserrat Abelló fou una poeta i traductora catalana.

EL PUNT AVUIDIMARTS, 16 D’OCTUBRE DEL 2018 | Cultura i Espectacles | 39

Joan Margarit va presentarahir a la Llibreria 22 de Gironael llibre de memòries Per tenircasa cal guanyar la guerra(Proa), més que com unasuccessió de fets i anècdotes,com un “epíleg”de la sevaobra completa, per tant ambuna clara intencionalitat poè-tica. Amb un humor excel-lent, Margarit va conversaramb Carme Fenoll i, des d’Es-còcia per Skype, amb l’excon-sellera Clara Ponsatí. ■ X.C.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’epíleg del’obra poèticade Margarit

La historiadora de l’art SòniaAgüera va remarcar ahir pa-ral·lelismes entre Josep Al-bertí i Van Gogh –entre es-crits del primer i les Cartes aTheo del segon– durant lataula rodona sobre el pintorguixolenc que va tenir lloc a laFundació Valvi de Girona, onhi ha la mostra Josep Albertí.La vida amb els cinc sentits.També hi van participar Al-fons Hereu, Francesc de laPeña i Josep M. Serra. ■ X.C.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Josep Albertí,el ‘Van Gogh’de Sant Feliu

“Vaig néixer a Girona el1958 i us vaig dir adeu eldissabte 17 de febrer del2018. Ha estat prou bé.”Aquesta última frase queva deixar escrita Pep Iglé-sias i Trias (Girona, 1958-2018) al recordatori delseu enterrament conden-sa en poques paraules el ca-ràcter vital i el sentit del’humor que tant van mar-car la seva vida i la trajectò-ria professional d’aquestfotoperiodista gironí queva treballar en mitjanscom ara el Diari de Girona,El Punt Avui, El País o LaVanguardia. Ara, tot justvuit mesos després de la se-va mort, la Casa de Culturaés l’escenari d’una mostraretrospectiva que el ma-teix fotògraf gironí va co-mençar a organitzar i ambla qual es vol oferir unaimatge global, però alhoraacurada, de la seva figura isobretot de la seva facetacom a fotoperiodista.

D’un fons de cent qua-ranta mil fotografies queva donar a Inspai, el Centrede la Imatge de la Diputa-ció de Girona, l’exposició,titulada Anacronisme,1978-2009, està formadaper un total de 124 fotogra-fies de diferents formats,en blanc i negre i en color,que es podrà veure fins al17 de novembre a la Casade Cultura abans no em-prengui un intens progra-

ma de les Exposicions Iti-nerants de la Diputació deGirona. Un llegat que esde-vé un referent del fotope-riodisme de premsa local ide la fotografia freelanceque tindrà, a més, un nouvolum de la col·lecció Qua-derns de Fotografia, queedita Inspai, i que contéunes quatre-centes imat-ges del seu fons fotogràfic,a més de textos a càrrecd’autors com ara ImmaMerino, Eva Vázquez i Eu-

dald Camps. La presenta-ció del llibre tindrà llocavui, a les 19 h a la Casa deCultura.

Paral·lelament, durantl’horari d’obertura de la sa-la es pot participar de ma-nera lliure en l’activitatEmociona’t amb Pep Iglé-sias: a través d’una sèried’autoretrats seus s’hau-ran de representar lesemocions que transmetenles fotografies a qui les mi-ra. També hi ha la possibili-tat de crear una història apartir de les fotografies del’exposició i compartir-lesa les xarxes socials. ■

Tot Pep IglésiasJ. Camps LinnellGIRONA

La Casa de Cultura, seu d’una exposició retrospectiva i de la presentaciód’un llibre que recull la trajectòria professional i vital del fotògraf gironí

Plantada castellera de les Fires de Girona (2005), monument a l’amistat dels pobles situat Kíev (Ucraïna, 1991) i sèried’autoretrats del mateix Pep Iglésias ■ PEP IGLÉSIAS / INSPAI

També s’haeditat un llibre,el novè volum dela col·leccióQuaderns deFotografia

tespuna
Rectangle
tespuna
Rectangle
Page 2: La Casa de Cultura seu d’, una exposició retrospectiva i ... · el sentiment de solitud i una mi-rada esperançadora i serena. Montserrat Abelló fou una poeta i traductora catalana.

Diari de GironaDIMARTS, 16 D’OCTUBRE DE 201838

Besalú, Caldes de Malavella,Campdevànol, Castelló d'Empú-ries, Girona, Hostalric, Lloret deMar, Palamós, Pals i Verges.

GIRONACinema A 2/4 de 9 de la nit alCinema Truffaut projecció de«Mater» de Pablo d’Alo Abbadins de la programació de Tem-porada Alta.

FIGUERESClub de lectura A les 7 de latarda a la biblioteca Fages deCliment club de lectura de poe-sia amb «Auca de mi mateix»conduït per Lluís Bosch.

GIRONAPresentació A les 7 de la tar-da a la Llibreria 22, presentaciódel llibre «Un estiu» de FrancescParcerisas. Amb la col·laboracióde la Facultat de Lletres de laUniversitat de Girona.

GIRONAEnvelliment A 2/4 de 6 de latarda a l’Aula Magna de la Casade Cultura conferència «El signi-ficat d’envellir: determinantspsicosocials, canvis i oportuni-tats» amb Judit Pont, doctora enPsicologia Social.

Divulgació A les 7 de la tardaal CaixaForum conferència ambel títol «L’espionatge a la guerracivil espanyola» amb Joan MariaThomàs, investigador i catedrà-tic d’Història Contemporània ala Universitat Rovira i Virgili.

Filosofia A partir de les 7 dela tarda a la Casa de Culturaconferència «Els fills catalans deDarwin. Ramon Turró i PompeuGener» amb Alba Padró dins delcurs d’introducció a la filosofiacatalana.

OLOTLletres A les 7 de la tarda al’Arxiu Comarcal de la Garrotxaconferència «Pompeu Fabra: laconstrucció d’una llengua» a cà-rrec d’Isidor Marí, filòleg i expre-sident de la Secció Filològica del’Institut d’Estudis Catalans.

PLATJA D’AROMusica A 2/4 de 5 de la tarda,a la biblioteca Mercè Rodoreda,dins del cicle de xerrades «Comsona la música», conferència «Elcant coral, la veu: de l’orígen del’home a l’actualitat» a càrrecd’Esther Pardo.

GIRONAConcert A les 10 de la nit alSunset Jazz Club concert de Ru-ben Berengena Trio.

Recital A 2/4 de 7 de la tardaa la Biblioteca Carles Rahola,«Tot sembla tan senzill». CelesteAlías ha musicat poesies deMontserrat Abelló i les cantaamb la complicitat del guitarris-ta Santi Careta. Cançó i la litera-tura d'Abelló, que bascula entreel sentiment de solitud i una mi-

rada esperançadora i serena.Montserrat Abelló fou una poetai traductora catalana.

GIRONAMúsica A les 7 de la tarda al’Espai Marfà taller de tècniquesde veu i de cant amb JordiHoms.

SANTA CRISTINA D’AROCaminada A 2/4 de 10 delmatí des de l’oficina de turismecaminada per a tothom per al’entorn de Santa Cristina.

LLAGOSTERALa Cuina del Bolet Fins l’11

de novembre, 16a edició de lacampanya gastronòmica de laCuina del Bolet de Llagostera onhi participen un total de 8 res-taurants del municipi. La cam-panya gastronòmica de la Cuinadel Bolet està organitzada con-juntament per l'Àrea de Promo-ció Local de l'Ajuntament i l'As-sociació de Restaurants de Lla-gostera. Els restaurants que hiparticipen són: Els Tinars, Ca laMaria, Mas Roure, Can Cassoles,El Carril, Ca l'Artau, Cal Degollati la Taverna d'en Pou. Els preusdels menús oscil·len entre els 24i els 70 euros on el bolet es elprincipal protagonista.

LLORET DE MARLa cuina del peix de l’art

Fins el pròxim 31 d’octubre ce-lebració de les jornades gastro-nòmiques de la cuina del peix del’art de Lloret de Mar amb elsrestaurants i hotels: 58, HotelSanta Marta, Al Freskito, Àtics lacarpa, Can Bolet, el Port de laCala, el Rossell, el Trull, FenalsInternacional, Freu-Gran HotelMonterrey, Giorgio, l’arrosseriade Fenals, la Lonja, les Petxines-Hotel Excelsior, Marsol-HotelMarsol, Mas Romeu, Masia CanSabata, Papalus, Studio 66,Sybius cala Canyellas, Xaloc iconvidat especial aula d’aplica-ció dels CFGM de la família hos-taleria de Lloret de Mar.

PLATJA D’AROLa Cuina del Cargol Fins el

pròxim 25 de novembre, cele-bració de la campanya gastronò-mica de la Cuina del Cargol a di-versos restaurants i establi-ments del municipi.

BLANESExposició Al vestíbul de la bi-blioteca comarcal i dins l’any Pe-drolo, exposició «Like. Una selvacom la teva», un projecte d’in-vestigació d’Ivan Oliver. Es potvisitar de dilluns a divendres, de9.30 a 14 h i de 16 a 20.30 h. Dis-sabtes, de 9.30 a 14 h. Fins al

pròxim 27 d’octubre.

CADAQUÉSExposició «Cadaqués, universd'artistes. De Meifrèn a Dalí» ésel títol de l’exposició que es po-drà visitar fins al pròxim 28

d'octubre, al Museu de Cada-qués. La mostra gira a l'entornde la història del museu i de lesseves col·leccions que es trobaíntimament lligada amb la relle-vància de Cadaqués com univers

d'artistes. L'exposició està divi-dida en dos grans àmbits: Cada-qués univers d'artistes, amb 24obres procedents de col·leccionsparticulars, per explicar la relle-vància històrica de Cadaqués enl'art i Museu de Cadaqués, 40anys de vida, que inclou una se-lecció de 54 obres del fons delmuseu, entre olis, dibuixos,aquarel·les, i escultures a mésde 18 fotografies de Robert Des-charnes i Enrique Sabater deSalvador Dalí.

CASTELL D’AROFotografia Al Castell de Be-nedormiens, exposició de foto-grafia «Keep it wild» de Patriciade Solages. Es pot visitar capsde setmana i festius d’11 a 13 h ide 18 a 21 h. Es podrà visitar finsel pròxim 21 d’octubre.

CASTELLÓ D’EMPÚRIESExposició El Museu d’Histò-ria Medieval de Castelló d’Empú-ries acull, fins el 31 de desem-

bre, l’exposició «Carles Fages deCliment. L’Arcàdia empordane-sa». L’exposició repassa la bio-grafia del poeta empordanès, al-hora que mostra el conjunt del’obra literària de Fages de Cli-ment en diversos apartats quepalesen la diversitat i la sevaprolífica capacitat de creació li-terària: la poesia, la prosa i elteatre, els gèneres que conreà alllarg de tota la seva vida.

FIGUERESExposició El Museu de l’Em-pordà acull, fins al 4 de novem-

bre, l’exposició «Els Dalí de Fi-gueres. La família, l'Empordà il'art». La mostra, és fruit de l'ex-haustiva investigació que durantquatre anys ha realitzat la histo-riadora Mariona Seguranyes. Entotal, s'exposaran 135 peces, en-tres les quals hi ha 13 olis, 27 di-buixos i 62 documents originals.

GIRONAExposició Al Museu d’Històriadels Jueus s’hi pot visitar, fins al 4

de novembre, «Diàspores jueves,camins europeus», una exposicióde la Biblioteca Nacional d’Israel.El jueu ha estat, des de temps re-mots, un poble itinerant, en unviatge constant provocat per la in-tolerància i els fets històrics ad-versos. En la seva llarga dispersió,ha travat relació amb les cultures inacions en les quals s’ha vist im-mers. Hi ha aportat la seva cultu-ra immensa i la seva tradiciómil·lenària. I ha contribuït així a laforja de la història i de la societatmundial actual. L’exposició, pro-duïda per la National Library of Is-rael, i promoguda per la AEPJ, faincís en les diferents etapes dediàspora del Poble Jueu i n’explicales característiques i els momentsmés importants.

Exposició La Casa Masó acull,fins el 10 de novembre, l’exposi-ció «La casa noucentista: arqui-tectura unifamiliar a Catalunya(1913-1932)». La mostra presentauna selecció de les 18 cases mésrepresentatives del Noucentismeper mostrar fins a quin punt elsubstrat polític i cultural que vadonar forma al moviment noucen-tista també va crear una determi-nada arquitectura i decoraciód’interiors al servei de la novaburgesia catalana.

Exposició La Fundació VALVIacull, fins el 10 de novembre,l’exposició «Josep Albertí (1913-1993). La vida amb els cinc sen-tits». Es podran veure obres delsanys 70 i 80 majoritàriament inè-dites de la col·lecció de Francescde la Peña Vilà, molt amic de l’ar-tista. Una pintura de caire expres-sionista que encaixa amb la seva

forta personalitat, el seu caràcterdesconfiat, egocèntric, solitari iamb un pèl de bogeria.

Exposició Fins el 31 d’octubre

a la Casa de Cultura de Girona s’hipot visitar l’exposició «El procés apunta de bic», de Jordi Magrià.Conegut a les xarxes com a Bic-man, Magrià presenta un conjuntde retrats de polítics presos o exi-liats i il·lustracions sobre el procéspolític català. Es tracta d’una rei-vindicació dels drets i llibertats através d’obres realitzades ambbolígraf Bic, una tècnica que nopermet errors i exigeix una grancapacitat de concentració.

Exposició El Museu del Cinemaacull l’exposició «Cromos, pel·lícu-les i estrelles». Aquesta col·lecció,pertanyent a Albert Rossich, mos-tra àlbums i cromos del cinema dela primera meitat del segle XX i ésde gran qualitat i singularitat, perquè són els més inèdits i descone-guts. Fins al 27 de gener.

Exposició El Taller del Barri (C/Francesc Xavier Dorca, 20) acullfins el pròxim 20 d’octubre l’ex-posició de pintura «Cat-Art-Si» deXevi Serra. Moviments, línies, ta-ques directes sense por ni com-passió. El llapis i el pinzell són elsque dicten sobre el paper l'esboçsense conflictes a l'hora de buscarles emocions dels models.

Exposició Dins l’Any Montse-rrat Abelló, la Biblioteca Públicade Girona Carles Rahola acullfins el 31 d’octubre una exposi-ció a la Sala de Lectura de laplanta baixa. Traça un recorre-gut per la trajectòria vital i lite-rària de la poeta. L'autora hapublicat els llibres de poesia«Vida diària» (1963), «Foc a lesmans» (1990) o «Dins l'esferadel temps» (1998).

Exposició El Bòlit, Centred'Art Contemporani acull fins al

20 d’octubre l’exposició «Comefare parlare un muro» d’AndrésSiri. Presentació en format ex-positiu de la recerca d'AndrésSiri durant la seva residència elsmesos de febrer i març a la Fon-dazione per l'Arte de Roma, enel marc del projecte europeuThe Spur. «Come fare parlare unmuro» és un projecte que creaun diàleg entre el patrimoni his-tòric i l'art contemporani, ambl'objectiu de mantenir, represen-tar i reflectir la memòria. Ambla tècnica del «frottage», l'artis-ta documenta el pas del tempsque ha quedat a la superfíciedels murs de la ciutat.

Exposició Fins el pròxim 21

de novembre es podrà visitar ala Casa de Cultura, l’exposició«Viladesau. El príncep de la te-nora». Aquesta mostra proposaun viatge per la trajectòria per-sonal i professional, tan en laseva faceta d’instrumentista,com de compositor del músicmés influent en la història de lamúsica de cobla de la segonameitat del segle XX.

Exposició A la Casa de Cultu-ra, fins el 17 de novembre espot veure l’exposició «Videserrants. Postguerres i exilis delsgermans Pi i Sunyer». Es pot vi-sitar de dilluns a divendres, d’11del matí a 8 de la tarda i dissab-tes d’11 del matí a 6 de la tarda.

Exposició L’Estació Espai Joveacull, fins el 19 d’octubre, l’ex-posició «Retrats orgànics. Escul-tures» d'Aitor Climent Barba. Laproposta expositiva consisteixen una seqüència de nou retratssobre material vegetal que ver-sen sobre la diversitat humana.

Aquests tenen un transfonscomú, el suport matèric de pro-cedència vegetal, que emmarcaels diferents rostres destacant-ne la singularitat i al mateixtemps reivindica l'equitat i res-pecte entre tots els pobles.

LA JONQUERAExposició El Museu Memo-rial de l’Exili (MUME) de La Jon-quera acull, fins al pròxim 25

de novembre, l’exposició «Exi-lis, fronteres, desarrelaments»de Carles Vergés i Víctor Sunyol.Una proposta en què els treballspictòrics (Carles Vergés) i l’es-criptura (Victor Sunyol) es com-plementen a fi de plantejar unaaproximació emotiva, quasi líri-ca, però, alhora, també rigorosade l’experiència de l’exili. El seutreball té una base documental(fotografies, dibuixos, pel·lículesi fonts orals) relacionada amb laRetirada republicana i les vivèn-cies als camps del Rosselló onforen ubicats centenars de mi-lers d’aquelles persones queemprengueren l’èxode a causade la desfeta republicana a Ca-talunya el febrer de 1939.

LA BISBAL D’EMPORDÀExposició El Terracotta Mu-seu acull fins al 18 de novem-

bre l'exposició temporal «Mado-la. Vestigis». Una mostra ambuna selecció de peces dels úl-tims deu anys de la producció dela ceramista Madola (Maria Àn-gels Domingo Laplana, Barcelo-na, 1944). Un dels punts mésdestacats de l'exposició serà lainstal·lació d'una obra formadaper trenta-quatre pintures quel'artista dedica als polítics cata-lans que es troben en situacióde presó preventiva.

OLOTExposició Fins el pròxim 25

de novembre, el Museu delsSants acull la mostra «Els som-riures de la Mare de Déu delTura». Aquesta exhibició permetconèixer la talla de l’evolució dela patrona d’Olot, des de la so-brietat de la talla romànica a lariquesa de la transformació ba-rroca, caracteritzada per riquesindianes, sedes adomassades ibrodats de fil d’or.

Exposició La Sala Oberta delMuseu de la Garrotxa d’Olotacull, fins el 10 de febrer, l’ex-posició «Josep Berga i Boada. Eldespertar de les coses i delsadormits». Aquesta exposicióvol apropar al públic l’obra i lavida de Berga i Boada, exemplede modernitat absoluta però so-vint menystingut per la historio-grafia. L’entrada a l’exposició ésgratuïta.

PALAFRUGELLExposició El Museu Can Ma-rio de Palafrugell, de la Funda-ció Vila Casas, acull, fins el prò-

xim 25 de novembre, l’exposi-ció del fotoperiodista Miquel De-wever Plana «Exposar-Editar»,en el marc de la X Biennal de Fo-tografia Xavier Miserachs

PALOL DE REVARDITExposició Al Castell de Palol,exposició d’escultura de JordiGich. Dissabtes de 10 del matí a2 del migdia i de 6 a 8 de la tar-da i diumenges, de 10 del matí a2 del migdia. Fins al 4 de no-

vembre.

PLATJA D’AROExposició De 7 del matí a les 9del vespre al Parc dels Estanys,exposició «Manel Àlvarez - Wal-king Trough - Escultura de GranFormat». Cicle d’Exposicions aCastell-Platja d’Aro 2018. Fins al

31 de gener.

Mercats

Projeccions

Música

Tallers

Conferències

Gastronomia

Marxes

Lletres

Exposicions

Agenda i Cartellera Els actes per publicar a l’agenda s’han d’enviaramb 72 hores d’antelació com a mínim a l’adreça

de correu [email protected]

AVUI DESTAQUEM

Girona

Inauguració de l’exposició «Pep Iglésias. Anacronismes» A les 7 de la tarda a la Casa de Cultura, inauguració de l’exposició«Pep Iglésias. Anacronismes (1978-2009)». La mostra consta de trentafotografies en blanc i negre i en color, juntament amb dues projeccionsd’imatges, amb les quals INSPAI mostra un treball previ de selecció iplasmació de les fotografies més rellevants del fons Pep Iglésias.

Girona

Els xefs Joan Roca i MassimoBottura parlen de malbaratament A les 7 de la tarda, a l’Auditori Josep Irla (Generalitat de Catalu -nya), Joan Roca (El Celler de Can Roca) i Massimo Bottura (OsteriaFrancescana, Mòdena) conversaran sobre les conseqüències i elsimpactes socials del malbaratament alimentari, la seva problemàti-ca a escala global i, en definitiva, la gestió deficient dels aliments.

Girona

La transgressió de CarmenAmaya, en una exposició La biblioteca Carles Rahola acull, fins al 27 d’octubre, l’expo-sició «Carmen Amaya: essència, presència i mite». Selecció de fo-tografies personals i familiars de Carmen Amaya, una de les gransartistes catalanes del segle XX i una de les ballarines més destaca-des del flamenc per la seva transgressió amb un ball únic.

jamargant - 16/10/2018 08:32 - 79.159.61.30

Page 3: La Casa de Cultura seu d’, una exposició retrospectiva i ... · el sentiment de solitud i una mi-rada esperançadora i serena. Montserrat Abelló fou una poeta i traductora catalana.

Cultura i SocietatESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ

[email protected] ELECTRÒNIC

Diari de Girona

l’obra, iniciades l’any passat. La in-tervenció, ara finalitzada i que espresenta al públic, «ha permès re-cuperar la pràctica totalitat de lapolicromia original».

La presentació es farà dissabtevinent a les . h al Museu d’Arti inclourà una visita comentada acàrrec d’Isabel Juan, historiadorade l’art, i de l’equip de restauració,format per Laia Roca i Esther Hor-no. L’acte, gratuït amb prèvia ins-cripció, finalitzarà amb un vermutals jardins del museu.

Des de finals del segle XIX, el re-taule formava part dels fons del'antic Museu Provincial de Giro-na, llavors instal·lat a l'església deSant Pere de Galligants. Amb laformació del nou Museu d'Art deGirona, l'obra va ser trasllada i ins-tal·lada a l'exposició permanentdel nou museu a l'antic PalauEpiscopal.

Una pesta molt mortalLa ciutat va adoptar mesures deprevenció contra la pesta ja el, però no va passar res fins al d'abril de , quan va morirl'infermer de l'hospital de SantaCaterina després d'haver compratunes robes infectades a un soldatde Tortosa.

Fins al de febrer de , lesautoritats del Principat no van res-tablir el trànsit lliure de personesi mercaderies de les altres pobla-cions amb Girona.

L’historiador de la UdG JosepClara ha calculat en un treball quela mortalitat de la pesta de espot acostar al miler de persones,si bé exposa que altres estima-cions anteriors donaven per bonala xifra de . víctimes per a unaciutat d’uns . habitants.

EL REPRESENTANT A ESPANYA IPORTUGAL DE L’AGÈNCIA GETTYIMAGES, Daniel Glukman, va partici-par ahir a la Casa de Cultura de Giro-na a la inauguració de l’exposició enhomenatge al malaguanyat fotògrafgironí Pep Iglésias (1958-2018). Gluk-man va introduir Iglésias al món de lafotografia al Madrid de finals delsanys setanta, i hi va mantenir unallarga amistat. Durant l’acte es vapresentar el llibre Pep Iglésias. Ana-cronismes 1978-2009, de la col·leccióQuaderns de Fotografia de la Diputa-ció de Girona. El que va ser cap de fo-tografia del Diari de Girona va llegarel seu fons a l’arxiu d’imatges INESPAIde la Diputació, que ara ha organitzataquesta exposició, que és també unaexposició sobre fotoperiodisme.

MARC MARTÍ

Glukman, al’exposició dePep Iglésias

ENTREVISTA ALS GUANYADORS DEL PREMI PLANETA

SANTIAGOPOSTEGUILLO

GUANYADOR DEL PREMI PLANETA

EFE BARCELONA

■ L'escriptor valencià SantiagoPosteguillo, guanyador del PremiPlaneta amb la novel·la històricaYo, Julia, ha volgut solucionar latendència de la història, «semprenarrada per homes», d'oblidar elprotagonisme de les dones, per-què «hi ha molts personatges fe-menins que no s'han explicat».

Yo, Julianarra la història de Ju-lia Domna, dona de l'emperadorromà Septimi Sever, que, segonsva arribar a dir la seva biògrafa,«inexplicablement no tenia niuna novel·la ni una pel·lícula».

Aquestes paraules de la biò-grafa, va dir ahir Posteguillo, l’en-demà de rebre el premi, en unaentrevista, el van portar a inves-tigar sobre «una dona que vaaconseguir instaurar tota una di-nastia imperial».

Segons el seu parer, «no estracta d'inventar dones de relle-vància on no n'hi va haver, sinóque es tracta de revisar si n'hi ha-via i no han estat explicades».

El guanyador del Planeta rela-ta que «de les emperadriusque va poder tenir Roma, Júlia vaser la més poderosa, la que méstítols i dignitats va rebre i que vaarribar a ser considerada ‘maredels cèsars, dels exèrcits, de la pà-tria’».

L'inici de la novel·la se situa afinal del regnat de Còmmode,«emperador llunàtic, cruel i san-guinari», i per aclarir als lectorspocs avesats en l'antiga Roma,l'acció comença en el final de lapel·lícula Gladiator, encara que«Còmmode no va tenir el finalèpic que li concedeixen els nord-americans al film».

Després de la seva mort, diver-sos homes es posicionen per en-dur-se el poder i tots estan pen-sant en quan començarà la par-tida, però no entenen que per aJúlia la partida ja ha començat. Lanovel·la està essencialment escri-ta en tercera persona, però «ambel joc d’alguns moments narratsen primera persona».

AYANTA

AYANTABARILLI

FINALISTA DEL PREMI PLANETA

EFE BARCELONA

■«Adeu, que me'n vaig a escriureel Planeta», s'acomiadava de laseva família Ayanta Barilli cadadia durant cinc anys quan es tan-cava amb el manuscrit d'Un marvioleta oscuro, la novel·la amb laqual ha quedat finalista del PremiPlaneta: «és un somni aconse-guir-ho perquè m'he criat ambell».

Barilli () s'ha convertit enla primera guanyadora filla d'unaltre premiat amb el Planeta, Fer-nando Sánchez Dragó (),que es va alçar amb ell amb Laprueba del laberinto () i amés va ser finalista dos anysabans amb El camino del cora-zón.

«Igual que la meva ‘cançó debressol’ va ser el soroll del meu

pare en la màquina quan escriviaGárgoris i Habidis. M'he criatamb el Premi Planeta al meu vol-tant. Des del primer moment vaigpensar a presentar-m’hi, encaraque, és clar, no tenia cap seguretatd'aconseguir-ho»,va revelar laperiodista, actriu, directora i ges-tora teatral en una entrevista.

El procés de creació de la sevanovel·la, la història de la seva be-sàvia, àvia, mare i ella mateixa, vaser «curiosa», revela, perquè vacomençar pel final: «vaig escriurel'últim capítol i després vaig anarfent els altres, una mica a cegues,sense saber què em trobaria, peròamb una confiança absoluta en lahistòria», detalla.

Per escriure aquesta «barrejade ficció i realitat» es va recolzaren una caixa de cartes i docu-ments que havia heretat de l’àviai que quan va rebre va decidir dei-xar tancada deu anys perquè nopodia enfrontar-s’hi.

Quan finalment ho va fer es varevelar un món que la va acostara les seves arrels i li va permetrereviure en el paper una dona quedes que va morir, quan ella eramolt petita, l'ha acompanyada«com una presència viva».

«La història ha deixaten l’oblit moltspersonatges femenins»

«Vaig escriure la mevanovel·la amb el somnidel premi Planeta»

[email protected]

Diari de Girona

jamargant - 17/10/2018 08:03 - 79.159.61.30

ctroyano
Rectangle
Page 4: La Casa de Cultura seu d’, una exposició retrospectiva i ... · el sentiment de solitud i una mi-rada esperançadora i serena. Montserrat Abelló fou una poeta i traductora catalana.

DIMECRES, 17 D’OCTUBRE DE 201836 37

DdG GIRONA

■El Retaule de Sant Sebastià ques’exhibeix en exposició perma-nent al Museu d’Art de Girona harecuperat els colors originals quetenia a mitjan segle XVI quan,Joan Tramulles, un dels escultorsmés destacats del barroc català, elva enllestir com una ofrena de laciutat al sant després de la pestade .

El Museu d’Art acollirà dissabtel’acte de presentació de la peçarestaurada, una obra que prové dela capella de l’antic hospital deSanta Caterina, i pertany al Fonsd’Art de la Diputació de Girona.

Josep Tramulles va rebre l'en-càrrec de realitzar un exvot de laciutat de Girona a Sant Sebastià, iva treballar en aquesta obra entre i .

El Museu d’Art ha informat enun comunicat que la Diputació deGirona ha finançat les campanyesde restauració i conservació de

Girona va encarregar l’obra a JosepTramulles, un dels escultors mésdestacats del barroc català, després dela pesta de 1650 La peça, exposada alMuseu d’Art, prové de la capella del’antic hospital de Santa Caterina

El Museu d’Art presenta el «Retaule deSant Sebastià» amb els colors originals

Un equip de restauració format per Laia Roca i Esther Horno ha retornat els colors originals al «Retaule deSant Sebastià» del Museu d’Art de Girona, que es presentarà aquest dissabte en un acte obert a tothom. Desde finals del segle XIX, el retaule formava part dels fons de l'antic Museu Provincial de Girona, llavorsinstal·lat a l'església de Sant Pere de Galligants. La peça es va integrar al nou Museu d'Art de Girona.

Abans i desprésd’una peça de més

de 350 anys

ACN/DdG GIRONA

■ El Col·legi de Periodistes vol re-conèixer la carrera del periodistaNarcís Planas, que va ser directordel Diari de Girona, i per això li en-tregarà la Mosca del Col·legid’aquest any. La institució també

lliurarà el guardó a l'il·lustradorJoan Antoni Poch, més conegutcom a JAP, que va publicar diària-ment una vinyeta a El Punt Avui,fins que aquest juny es va jubilar. Amés, la Universitat de Girona(UdG) rebrà la Mosca de Sant Nar-cís per haver difós la realitat de lasocietat gironina més enllà de lesseves fronteres naturals al llarg dels anys d'història.

Narcís Planas també va col·labo-rar en ràdios i televisions i va co-mençar la seva trajectòria perio-

dística des de ben petit, amb tansols anys. A més, va ser el presi-dent del consell assessor de la re-vista Bonart.

Més enllà de la seva feina a El

Punt Avui, en JAP també va dedicargran part de la seva vida a ser pro-fessor de català a l'institut RamonMuntaner de Figueres.

Pel que fa a la UdG, el Col·legi haoptat per donar-li la Mosca de SantNarcís després que durant anyss'hagi ocupat de ser un motor eco-nòmic del territori.

La gala d'entrega dels premis,

que aquest any arriben a la sevaa edició, es farà el dijous d'oc-tubre a la Sala d'exposicions de laCasa de Cultura de Girona, on ac-tualment hi ha la mostra del fotò-graf gironí Pep Iglésias.

Però els guardons més popularsde la nit dels periodistes són laMosca Grossa (positiva) i la MoscaBorda (negativa). En l'apartat de laMosca Grossa, els candidats sónl'excap de comunicació dels Mos-sos d'Esquadra, Patrícia Plaja; elresponsable de premsa de l'Agèn-cia Catalana de l'Aigua, Xavier Du-ran, i el cap de premsa de la UnióEsportiva Olot, Oriol Boix.

Per contra, com a nominats a laMosca Borda, hi ha el Sistemad'Emergències Mèdiques, MarcBataller, l'Oficina de Comunicaciódel Departament de Salut i el coor-dinador de comunicació de l'Ajun-tament de Girona, Oriol Mas.Aquest any, el guardó que s'entre-garà és obra de l'escultora garrot-xina Isabel Banal.

Les Mosques delCol·legi de Periodistessón per a NarcísPlanas i JAPLa UdG rebrà la Mosca deSant Narcís per difondre larealitat de la societat gironinamés enllà de les seves fronteres L’artista Isabel Banal presenta el

trofeu amb Joan Ventura. ANIOL

RESCLOSA

jamargant - 17/10/2018 08:03 - 79.159.61.30

ctroyano
Rectangle
ctroyano
Rectangle
Page 5: La Casa de Cultura seu d’, una exposició retrospectiva i ... · el sentiment de solitud i una mi-rada esperançadora i serena. Montserrat Abelló fou una poeta i traductora catalana.

XAVIER ANTICH

@xavierantich

«Enhorabona@llibreria22, i per

molts anys: 40 anysde llibres, cultura,

ciutat i país. Gràciesper tot el que heu fet.

Per acompanyar-nos, per ser-hi. Pertot el que ens heu

donat. I per 40 anysmés, com a mínim!✊»

MIQUEL ÀNGEL LLAUGER

@mallauger

«Una sala d'esperad'aeroport, esperant

per embarcar.Retard. 98 persones.62 s'entretenen amb

ginys electrònics.1llegeix una revista.1

llegeix un diari.1llegeix un llibre.1

compta.»

SANTI GIMÉNEZ

@acaradeperro

«S’ha de tenir unavida peculiar per

passar un dissabte al’assemblea del

Barcelona i votar enblanc»

ARNAU TORDERA

@arnautordera

«Bona nit! Demàvisito Girona,

m'encanta caminarper la capital del

país»

AL TWITTER

LA FOTO DEL DIA

LA FINESTRA

La Dos

Diari de GironaDIJOUS, 21 D’OCTUBRE DE 20182

GASTRONOMIA GIRONINS CANDIDATS A MILLOR CUINER DE L’ANY

La primera jornada del FòrumGastronòmic de Girona serà el dia

en què es donarà a conèixer el nom delCuiner 2018 Fòrum Gastronòmic, unguardó que des del 2009 enalteix i reco-neix la tasca dels cuiners emergents queofereixen propostes culinàries de quali-tat, utilitzen productes de proximitat,fan una cuina sostenible i difonenaquests valors. Serà el 18 de novembre,en una sessió especial a l’Auditori - Pa-lau de Congressos, quan demostrin endirecte les seves qualitats els cinc fina-listes d’enguany: Núria Bonet (Ca la Nú-ria, Bellver i Puigcerdà), Jordi Coromina(L’Horta, Tavertet), Juanjo Marqués (Ma-ran, Girona), Arnau Muñío (Direkte, Bar-celona) i Pau Pons (L’Artesana del Poble-nou, Barcelona).

TELEVISIÓSORAYA DONA EL PREMI DE «TU CARAME SUENA» AL SANTUARI GAIA

La cantant Soraya es va endur di-vendres el premi de 3.000 euros

de la quarta gala del programa Tu carame suena, una dotació que ha deciditcedir a la Fundació Santuari Gaia, el cen-tre de resta i recuperació d’animals deCamprodon. És la segona vegada quel’entitat rep el premi del programa d’An-tena 3, ja que l’any 2015 l’actor PabloPuyol també va donar els diners que ha-via guanyat amb la seva actuació al re-fugi, que rescata animals de granja vícti-mes de l’explotació, el maltractament ol’abandonament. El cofundador del san-tuari, Ismael López, ha agraït el gest i haassenyalat que «el moviment de dretsanimals necessita més persones queamb gestos així donin visibilitat al quepassa als animals d’aquest país».

LLENGUA L’HOSPITAL D’OLOT SE SUMA A LA CE-LEBRACIÓ DE L’ANY POMPEU FABRA

L'hospital d'Olot se suma a la ce-lebració del 150è anviersari del

naixement de Pompeu Fabra i durant laFabrada l'Arxiu Comarcal de la Garrotxaexposarà el premi Pompeu Fabra a l'im-puls de la llengua catalana que va rebrel'any 2012. El d'Olot és l'únic centre sani-tari català que ha rebut aquesta distin-ció per dissenyar una modalitat de vo-luntariat per la llengua que incentivaval'ús del català en l'àmbit sanitari. Divuitprofessionals de l’hospital van impulsarel projecte i van ser clau a l’hora de ferdel català la llengua vehicular al centre.Una de les darreres col·laboracions en-tre l’hospital d’Olot, el Consorci de Nor-malització Lingüística i el Servei de Ca-talà d’Olot - la Garrotxa ha estat la Guialingüística de català i salut.

L’Ajuntament de Girona ha acabat posant un senyal de prohibit banyar-se a la font quadrada de grans dimensions del parcCentral. Aquest estiu hi ha sovintejat la gent, que a totes hores coincidia amb les altes temperatures, i s’ha aprofitat l’accés fà-cil a l’interior d’aquesta font per remullar-s’hi. S’hi podia veure gent llançant-s’hi de caps, refrescant-se les cames o amb l’ai-gua fins a la cintura. La mesura no hauria de provocar que la gent es continui banyant a la font, però sí que deixa clar que que-da prohibit entrar-hi.

Prohibit banyar-se a la font del parc Central de Girona

TAPI CARRERASPEP IGLÉSIAS

Jordi Arbonès (Nif)

LLETRES

ESCRIPTOR

questa setmana s’ha inau-gurat l’exposició Anacro-nismes (-) a laCasa de Cultura de Giro-

na. La mostra fotogràfica serveix perpresentar al públic el llibre pòstum del’autor i del mateix títol. Un recull acu-radament editat dins de la col·leccióQuaderns de fotografia de la Diputa-ció. El fotoperiodista va morir el febrerd’aquest any i ha deixat un llegat im-mens, a partir del qual es pot seguir laseva capacitat d’atrapar, fixar i, també,ironitzar, sobre una etapa històricaimportant. L’obra d’Iglésias és poli-èdrica. És un autor que, a banda d’ha-ver treballat en premsa, ha tingut lacapacitat i la gosadia d’internar-se enel món del retrat i, també, en l’experi-mentació. L’ordre acurat de les fotos alllibre ens remet a la joventut. Mostrauna seqüència de fets i personatgesque abasten un gran ventall de situa-cions. Hores viscudes amb intensitat il’apropament a molta gent, polítics,artistes i pensadors, als quals Iglésiessabia copsar amb mestria durant unsanys en què la vida postfranquistas’estremia enmig d’infinites contra-diccions. La mirada d’Iglésies, repu-blicà de socarrel, és necessària a l’ho-ra de buscar material fotogràfic queens ajudi a comprendre i completar elque hem viscut. El llibre és un fabulóstestimoni que també ha de servir a lesnoves generacions a l’hora de buscarreferències útils que aportin imatgesaclaridores sobre un temps, durant elqual s’estava conformant una societatque, en molts aspectes, ha desembo-cat en la realitat actual. En un tempsque el fotoperiodisme està força me-nystingut, cal reivindicar la trajectòriaprofessional i l’obra d’Iglésias, no no-més com un àlbum bell, sinó com allòque és: un brindis a la vida.

A

«Ha deixat un llegat immens, apartir del qual es pot seguir laseva capacitat d’atrapar, fixari, també, ironitzar sobre una

etapa històrica important»

jamargant - 22/10/2018 08:01 - 79.159.61.30

ctroyano
Rectangle
Page 6: La Casa de Cultura seu d’, una exposició retrospectiva i ... · el sentiment de solitud i una mi-rada esperançadora i serena. Montserrat Abelló fou una poeta i traductora catalana.

Diari de GironaDILLUNS, 22 D’OCTUBRE DE 201842

Blanes, Cadaqués, Olot, SantaColoma de Farners, Torroella deMontgrí

GIRONATrobada filosòfica A partir deles 8 del vespre al centre cívic deSant Narcís trobada de filosofia ireflexió «El Pou» amb Josep MariaCarbó.

Trobada A les 7 de la tarda alCaixa Forum Girona, trobada ambl’escriptora Espido Freire, la fla-mant premi Azorín de novel·laamb «Llamadme Alejandra», queexplica la història de l’última tsa-rina, una dona valenta i llegendà-ria. L’activitat formar part del noucicle «Universos literaris».

GIRONATorneig de dramatúrgia A les8 del vespre a la sala la Planetatorneig de dramatúrgia entreCristina Clemente i Roger Torns.

SANT FELIU DE GUÍXOLSConcert A 2/4 de 9 de la nit alTZVR concert de Young Mountain.

GIRONAClub de lectura A 2/4 de 9 de lanit a la biblioteca Ernest Lluchclub de lectura amb «Els dies sen-se Glória» de Sílvia Alcàntara.

Presentació A les 7 de la tarda,a l’Espai 22, presentació del llibrede la revista de fotografia LF. In-tervindran Tino Soriano, MiquelRuiz, fotògrafs i Lídia Penelo di-rectora de la revista.

OLOTContes A les 6 de la tarda a labiblioteca Marià Vayreda sessióde contes «Mestre Fabra, caçadorde paraules».

GIRONAFamiliar A les 6 de la tarda a labiblioteca Carles Rahola taller fa-miliar «Tanca els ulls».

BANYOLESFesta major de Sant Martirià

Tot el dia Jornada de portes ober-tes als Museus de Banyoles. - De les 10 del matí a les 2 delmigdia a la Muralla Tomata i xo-colota: jocs en família amb l’ac-tuació de Jordi Tonietti i Cia. i elsgegants i capgrossos de Banyo-les.- A 2/4 de 12 del migdia a l’enve-lat de la plaça de les Rodes Con-cert: festa de la música per a co-bla. - A les 5 de la tarda a la plaça Ma-jor Sardanes.- A 2/4 de 8 del vespre al parc dela Draga (darrere el pavelló) Balldel drac «L’últim truc».- A les 8 del vespre al parc de laDraga (darrere el pavelló) Castell

de focs artificials. - A 2/4 de 9 del vespre al recintede barraques Concert del Cor Ge-riona. - A les 9 del vespre a l’envelat dela plaça de les Rodes Ball de fi defesta.

LLAGOSTERALa Cuina del Bolet Fins l’11

de novembre, 16a edició de lacampanya gastronòmica de laCuina del Bolet de Llagostera onhi participen un total de 8 res-taurants del municipi. La cam-panya gastronòmica de la Cuinadel Bolet està organitzada con-juntament per l'Àrea de Promo-ció Local de l'Ajuntament i l'As-sociació de Restaurants de Lla-gostera. Els restaurants que hiparticipen són: Els Tinars, Ca laMaria, Mas Roure, Can Cassoles,El Carril, Ca l'Artau, Cal Degollati la Taverna d'en Pou. Els preusdels menús oscil·len entre els 24i els 70 euros on el bolet es elprincipal protagonista.

LLORET DE MARLa cuina del peix de l’art Fins

el 31 d’octubre celebració de lesjornades gastronòmiques de lacuina del peix de l’art amb els res-taurants i hotels: 58, Hotel SantaMarta, Al Freskito, Àtics la carpa,Can Bolet, el Port de la Cala, elRossell, el Trull, Fenals Internacio-nal, Freu-Gran Hotel Monterrey,Giorgio, l’arrosseria de Fenals, laLonja, les Petxines-Hotel Excel-sior, Marsol-Hotel Marsol, Mas Ro-meu, Masia Can Sabata, Papalus,Studio 66, Sybius cala Canyellas,Xaloc i convidat especial aulad’aplicació dels CFGM de la famí-lia hostaleria de Lloret de Mar.

PLATJA D’AROCargols Fins el pròxim 25 de

novembre, celebració de lacampanya gastronòmica Platillode Banyuts amb els cargols coma protagonistes. Amb els se-güents establiments: DGust, ElRacó de l’Epi, M&B, La Proa, LaTisana, Terrassa de S’Agaró, The-Grill BB i Villa Elena.

BANYOLESExposició El Museu Darderde Banyoles acull, de forma

permanent, l’Espai d’Interpre-tació de l’Estany, un equipamentmuseístic de nova generació,equipat amb les tecnologies més modernes i amb un discurs ex-positiu innovador. Una mirada alpassat, al present i al futur deles ciències naturals. - També de forma permanent

es pot visitar, a l’espai del sote-rrani del Museu Darder, unacol·lecció que ens permet enten-dre i recrear com era la visióque al s. XIX i principis del s. XXes tenia de les ciències naturals.Més informació a: www.museus-debanyoles.cat

BLANESExposició Al vestíbul de la bi-blioteca comarcal i dins l’any Pe-drolo, exposició «Like. Una selvacom la teva», un projecte d’in-vestigació d’Ivan Oliver. Es potvisitar de dilluns a divendres, de9.30 a 14 h i de 16 a 20.30 h. Dis-sabtes, de 9.30 a 14 h.

CADAQUÉSExposició «Cadaqués, universd'artistes. De Meifrèn a Dalí» ésel títol de l’exposició que es po-drà visitar fins al pròxim 28

d'octubre, al Museu de Cada-

qués. La mostra gira a l'entornde la història del museu i de lesseves col·leccions que es trobaíntimament lligada amb la relle-vància de Cadaqués com universd'artistes. L'exposició està divi-dida en dos grans àmbits: Cada-qués univers d'artistes, amb 24obres procedents de col·leccionsparticulars, per explicar la relle-vància històrica de Cadaqués enl'art i Museu de Cadaqués, 40anys de vida, que inclou una se-lecció de 54 obres del fons delmuseu, entre olis, dibuixos,aquarel·les, i escultures a mésde 18 fotografies de Robert Des-charnes i Enrique Sabater deSalvador Dalí.

CASTELLÓ D’EMPÚRIESExposició El Museu de laCiència i la Tècnica de Catalunya- La Farinera, acull de forma

permanent una exposició queincorpora tota una sèrie de su-ports a la visita: maquetes, au-diovisuals, mostres... que per-meten conèixer d'una maneraamena i experimental els diver-sos continguts del museu. Així,es poden veure les seccions «Demolí fariner a Farinera», «Lafont d’energia», «El blat, la fari-na i el pa» i «El procés produc-tiu». Per a més informació i ho-raris, visiteu el web del museu:www.ecomuseu-farinera.org.

Exposició El Museu d’Histò-ria Medieval de Castelló d’Empú-ries acull, fins el 31 de desem-

bre, l’exposició «Carles Fages deCliment. L’Arcàdia empordane-sa». L’exposició repassa la bio-grafia del poeta empordanès, al-hora que mostra el conjunt del’obra literària de Fages de Cli-ment en diversos apartats quepalesen la diversitat i la sevaprolífica capacitat de creació li-terària: la poesia, la prosa i elteatre, els gèneres que conreà alllarg de tota la seva vida.

FIGUERESExposició El Museu de laTècnica de l’Empordà, a Figue-res, acull, de forma perma-

nent, una exposició de pecesque formen part del fons delmateix museu, i és una de lesmillors col.leccions dedicades ales màquines que simbolitzen eltemps de la Revolució Industrial.Horari: De dimecres a dissabtede 10 h a 13 h i de 16 h a 19 h.Diumenges de 10.30 h a 13 h. Di-marts de 16 h a 19 h.

Exposició El Museu de l’Em-pordà acull, fins al 4 de novem-

bre, l’exposició «Els Dalí de Fi-gueres. La família, l'Empordà il'art». La mostra, és fruit de l'ex-haustiva investigació que durantquatre anys ha realitzat la histo-riadora Mariona Seguranyes. Entotal, s'exposaran 135 peces, en-tres les quals hi ha 13 olis, 27 di-buixos i 62 documents originals.

GIRONAExposició Al Museu d’Històriadels Jueus s’hi pot visitar, fins al 4

de novembre, «Diàspores jueves,camins europeus», una exposicióde la Biblioteca Nacional d’Israel.El jueu ha estat, des de temps re-mots, un poble itinerant, en unviatge constant provocat per la in-tolerància i els fets històrics ad-versos. En la seva llarga dispersió,ha travat relació amb les cultures inacions en les quals s’ha vist im-mers. Hi ha aportat la seva cultu-ra immensa i la seva tradiciómil·lenària. I ha contribuït així a laforja de la història i de la societatmundial actual. L’exposició, pro-duïda per la National Library of Is-rael, i promoguda per la AEPJ, faincís en les diferents etapes dediàspora del Poble Jueu i n’explica

les característiques i els momentsmés importants.

Exposició Fins el 17 de no-

vembre es pot visitar a la Casa deCultura, l’exposició «Pep Iglésias.Anacronismes. 1978-2009». Lamostra consta d’un conjunt detrenta fotografies en blanc i negrei en color, juntament amb duesprojeccions d’imatges, amb lesquals INSPAI mostra un treballprevi de selecció i plasmació deles fotografies més rellevants queintegren el fons Pep Iglésias. Desd’un punt de vista testimonial ipatrimonial, serveixen per expli-car el nostre context social, cultu-ral i polític més immediat, peròtambé el més llunyà, a través delsviatges del fotògraf.

Exposició La Casa Masó acull,fins el 10 de novembre, l’exposi-ció «La casa noucentista: arqui-tectura unifamiliar a Catalunya(1913-1932)». La mostra presentauna selecció de les 18 cases mésrepresentatives del Noucentismeper mostrar fins a quin punt elsubstrat polític i cultural que vadonar forma al moviment noucen-tista també va crear una determi-nada arquitectura i decoraciód’interiors al servei de la novaburgesia catalana.

Exposició La Fundació VALVIacull, fins el 10 de novembre,l’exposició «Josep Albertí (1913-1993). La vida amb els cinc sen-tits». Es podran veure obres delsanys 70 i 80 majoritàriament inè-dites de la col·lecció de Francescde la Peña Vilà, molt amic de l’ar-tista. Una pintura de caire expres-sionista que encaixa amb la sevaforta personalitat, el seu caràcterdesconfiat, egocèntric, solitari iamb un pèl de bogeria.

Exposició Fins el 31 d’octubre

a la Casa de Cultura de Girona s’hipot visitar l’exposició «El procés apunta de bic», de Jordi Magrià.Conegut a les xarxes com a Bic-man, Magrià presenta un conjuntde retrats de polítics presos o exi-liats i il·lustracions sobre el procéspolític català. Es tracta d’una rei-vindicació dels drets i llibertats através d’obres realitzades ambbolígraf Bic, una tècnica que nopermet errors i exigeix una grancapacitat de concentració.

Exposició El Museu del Cinemaacull l’exposició «Cromos, pel·lícu-les i estrelles». Aquesta col·lecció,pertanyent a Albert Rossich, mos-tra àlbums i cromos del cinema dela primera meitat del segle XX i ésde gran qualitat i singularitat, perquè són els més inèdits i descone-guts. Fins al 27 de gener.

Exposició Dins l’Any Montse-rrat Abelló, la Biblioteca Públicade Girona Carles Rahola acullfins el 31 d’octubre una exposi-ció a la Sala de Lectura de laplanta baixa. Traça un recorre-gut per la trajectòria vital i lite-rària de la poeta.

Exposició Fins el 21 de no-

vembre es pot visitar a la Casade Cultura, l’exposició «Vilade-sau. El príncep de la tenora».

Exposició A la Casa de Cultu-ra, fins el 17 de novembre espot veure l’exposició «Videserrants. Postguerres i exilis delsgermans Pi i Sunyer». Es pot vi-sitar de dilluns a divendres, d’11del matí a 8 de la tarda i dissab-tes d’11 del matí a 6 de la tarda.

Exposició La Biblioteca Car-les Rahola de Girona acull, fins

el pròxim 27 d’octubre, l’expo-sició «Carmen Amaya: essència,presència i mite». Selecció de fo-

tografies personals i familiarsde Carmen Amaya, una de lesgrans artistes catalanes del se-gle XX i una de les ballarinesmés destacades del flamenc perla seva transgressió amb un ballúnic i intemporal. La mostratambé inclou retrats d'estudi,cartells, programes i fotografiesde diverses actuacions que enspermeten endinsar-nos en elsaspectes més íntims de la sevapersonalitat i descobrir les clausde la seva genialitat.

LA JONQUERAExposició El Museu Memo-rial de l’Exili (MUME) de La Jon-quera acull, fins al pròxim 25

de novembre, l’exposició «Exi-lis, fronteres, desarrelaments»de Carles Vergés i Víctor Sunyol.Una proposta en què els treballspictòrics (Carles Vergés) i l’es-criptura (Victor Sunyol) es com-plementen a fi de plantejar unaaproximació emotiva, quasi líri-ca, però, alhora, també rigorosade l’experiència de l’exili. El seutreball té una base documental(fotografies, dibuixos, pel·lículesi fonts orals) relacionada amb laRetirada republicana i les vivèn-cies als camps del Rosselló onforen ubicats centenars de mi-lers d’aquelles persones queemprengueren l’èxode a causade la desfeta republicana a Ca-talunya el febrer de 1939.

GIRONAConcurs Instagram La Dipu-tació de Girona ha posat en mar-xa el concurs fotogràfic a Insta-gram «Què li passa, al clima?».El concurs consisteix a publicar,a la xarxa Instagram, fotografiesamb les etiquetes #ECTAdapt i#nom del municipi on s’hagipres la fotografia, que tinguincom a motiu el canvi climàtic al’Espai Català Transfronterer(comarques de Girona i departa-ment dels Pirineus Orientals). - El concurs és una de les activi-tats de difusió i sensibilitzaciódel projecte de cooperaciótransfronterera «ECTAdapt -Contribuir a l’adaptació de l’Es-pai Català Transfronterer alsefectes esperats del canvi climà-tic» que es porta a terme, con-juntament, per la Diputació deGirona, el Consell d’IniciativesLocals per al Medi Ambient (CIL-MA) i el Consell Departamentaldels Pirineus Orientals. El con-curs serà vigent durant totaquest any 2018, i està dividit enquatre períodes, que correspo-nen a les estacions de l’any.- Un jurat escollirà les tres mi-llors fotografies de cada estacióde l’any. Per tant, hi haurà trespremis per cada estació (hivern,primavera, estiu i tardor).

PLATJA D’AROPremis de Recerca L’Ajunta-ment de Castell-Platja d’Aro mit-jançant la Biblioteca Mercè Ro-doreda convoca el setè PremiJordi Comas de Recerca Local,dotat amb 4.500 euros, per almillor projecte inèdit d’investi-gació que pugui esdevenir, pos-teriorment, un treball de recer-ca sobre Castell-Platja d’Aro iS’Agaró en qualsevol àmbit(geografia, història, economia,turisme, aspectes socials, es-portius, culturals, mediambien-tals, biografies, folklore...). Laconvocatòria ja és oficial i lespropostes es poden lliurar fins

al 31 d’octubre a la biblioteca.El veredicte es farà públic la se-gona quinzena de desembre i eltreball final cal lliurar-lo abansno acabi l’any 2019.

Mercats

Conferències

Teatre

Lletres

Tallers

Música

Gastronomia

Festes

Exposicions

Convocatòries

Agenda i Cartellera Els actes per publicar a l’agenda s’han d’enviaramb 72 hores d’antelació com a mínim a l’adreça

de correu [email protected]

AVUI DESTAQUEM

Banyoles

«Un déu salvatge» puja a escenaamb motiu de Sant Martirià A les 7 de la tarda al Teatre Municipal, representació d’«Un déusalvatge». Espectacle emmarcat dins els actes de la Festa Major deSant Martirià de Banyoles. Dues parelles es reuneixen per resoldreun problema: el fill d’una d’elles ha colpejat amb un pal el fill de l’al-tra. Però, lluny de trobar la pau, la situació es va tensant. Preu: 12 €

Girona

Exposició «Pep Iglésias.Anacronismes. 1978-2009» La Casa de Cultura de Girona acull, fins al 17 de novembre, l’ex-posició «Pep Iglésias. Anacronismes. 1978-2009». La mostra constade trenta fotografies, juntament amb dues projeccions d’imatges,amb les quals INSPAI mostra un treball previ de selecció i plasmacióde les fotografies més rellevants que integren el fons Pep Iglésias.

Olot

«Els somriures de la Mare de Déudel Tura» al Museu dels Sants Fins al 25 de novembre, el Museu dels Sants acull la mostra «Elssomriures de la Mare de Déu del Tura». Aquesta exhibició permetconèixer l’evolució de la patrona d’Olot, des de la sobrietat de la ta-lla romànica a la riquesa de la transformació barroca, caracteritza-da per riques indianes, sedes adomassades i brodats de fil d’or.

jamargant - 22/10/2018 08:01 - 79.159.61.30