6 Butlletí de la SEAS, 226 – Gener-febrer 2000

VIURE EL PAÍS

A CROSA DE SANTDALMAI I EL CLOT DEL’OMERA,DOS VOLCANS CATALANSATÍPICS

Isaac Camps i Gamundi

Si bé els volcans de l’entornd’Olot són prou coneguts pels ex-cursionistes i ciutadans en gene-ral, potser a més d’un el sorpren-drà de saber que a tot Catalunyahi ha prop d’una setantena de ma-nifestacions de vulcanisme geolò-gicament recents —quatre d’ellesdescobertes o «redescobertes»l’any passat— que abastarien unperíode que va d’uns 10,6 milionsd’anys les més antigues (MiocèSuperior) a Vilamacolum (AltEmpordà), a tan sols 11.000 anysa la Pomareda (Garrotxa), quanl ’espècie humana ja habitavaaquells paratges.

Tots aquests antics volcans estroben dispersos en un triangleque tindria els vèrtexs en les po-blacions de Sant Joan les Fonts,Cadaqués i Blanes. A la resta delsPaïsos Catalans observem sis aflo-raments més: un a Cofrents (Vallde Cofrents), un altre de molt re-duït a Picassent (l’Horta), els mag-nífics illots dels Columbrets i dospetits afloraments miocens a la

serra de Tramuntana (Mallorca).Així mateix, s’especula amb lapossibilitat que n’hi hagués poguthaver algun als ports de Beseit.

El vulcanisme català està rela-cionat amb l’obertura d’un siste-ma de fosses que corre paral·lel ala costa mediterrània de la penín-sula Ibèrica, des del cap de Gatafins a la regió d’Eifel (Ale-manya),passant per l’Alvèrnia occitana.

Si bé la majoria de volcans mi-ocens, o el que en resta després demil·lennis d’erosió, no presentamés valor que el científic —que noés poc—, us en volem presentardos de quaternaris i convidar-vosa visitar-los.

Són força atípics en el país perla seva gènesi, ben conservats, pocconeguts i amb un gran valor pai-satgístic: la Crosa de Sant Dalmaii el Clot de l’Omera.

La majoria d’edificis eruptiuscatalans són de tipus estrombolià,amb el típic perfil cònic truncat oesbocat construït a partir de lajuxtaposició de piroclastes de pro-jecció aèria (bombes, lapil·li, escò-ries...) i, en molt menor mesura,per colades de lava. En canvi, laCrosa i el Clot són dos volcans for-mats principalment per faseseruptives hidromagmàtiques,fruit de la interacció del magmaamb les aigües subterrànies, su-

7Butlletí de la SEAS, 226 – Gener-febrer 2001

perficials o meteòriques. Aquestainteracció pot tenir lloc a dos ni-vells:

a) Parlem de fases freàtiquesquan el magma ascendent escalfal’aigua subterrània suprajacent sen-se entrar-hi en contacte directe.Aquesta aigua es vaporitza ràpida-ment i violentament, i la pressió defluids sobre els porus de la roca ésde tal magnitud que arrenca i pro-jecta amb una violenta explosió laroca del substrat i el conducte. Elresultat és un cràter ample i baix quesobreexcava el substrat, rodejat

d’una anella de roca esmicolada obretxes d’explosió.

b) Si hi ha contacte directe entreel magma i l’aigua s’esdevé unaerupció freatomagmàtica en sentitestricte. El mecanisme és similar al’anterior, però en aquesta ocasió,quan la tapadora de roca no aguan-ta més la pressió i es produeix l’ex-plosió, també es projecten materialsdel substrat barrejats o intercalatsamb materials pròpiament magmà-tics de diversa tipologia, com cen-dres, escòries i ignimbrites; però maicolades de lava com a tals en cap

Vista parcial del cràter de la Crosa de Sant Dalmai. Al fons s’aprecia la voraforestal, mentre que el seu interior és ocupat per conreus. Foto: Isaac Camps.

8 Butlletí de la SEAS, 226 – Gener-febrer 2000

dels dos casos. Generalment, l’aiguafreàtica o meteòrica, poc o molt,sempre serà present en el medi enun moment o altre de la història delvolcà i això fa que sovint s’interca-lin episodis estrombolians ihidromagmàtics.

La Crosa de Sant DalmaiLa Crosa de Sant Dalmai és un

volcà típicament freatomagmàtic i,per tant, atípic a Catalunya. D’en-trada destaquen les dimensions delcràter, de 1.300 m de diàmetre i 75de fondària, i la superfície cobertapels materials projectats, de 6 km2.

Podem arribar a la Crosa des dela N-II (Girona-Barcelona) i seguirel trencall cap a Vilobí d’Onyar. Tra-vessem el poble i, sortint a mà dre-ta, prenem la GI-533. Al cap d’uns2,5 km som al poble de Sant Dalmai(terme de Bescanó), enmig de la pla-na i al peu d’un turó ample de per-fil baix i cònic: és el volcà. Si conti-nuem per la carretera, una micamés amunt podem deixar el cotxea mà esquerra en un gredera aban-donada. És un bon lloc per aobservar els materials. Veureu ques’alternen capes constituïdes perfragments basàltics, amb capes defragments de granits i roquesmetamòrfiques i capes mixtes, fruitdels diferents tipus d’erupcionshidromagmàtiques que s’han suc-ceït. A mà dreta hi ha una pista querecomanem fer a peu i que s’endin-sa a la Crosa, enmig d’un atapeïtbosc de sureres i alzines. Finalment

arribem al fons del cràter, ocupatper fèrtils conreus.

La seva magnitud és tal que cos-ta adonar-nos que estem encer-clatsdins d’una anella, però si caminemcap al centre de la plana, veuremque estem tancats sense sortida en360º; d’aquí el nom de Crosa, declot, sot.

Aquest cul-de-sac recollia les ai-gües de pluja i s’hi formava un es-tany avui dessecat. El volcà, a més,amaga una altra petita sorpresa, di-fícil de veure des de dintre estant, iés que hi ha un petit cràter esbocat,adossat al llavi nord. Correspon auna petita fase estromboliana tar-dana. Aconsellem que feu una pas-sejada, voregeu el cràter pel seucim, intentant abastar amb la vistala magnitud del volcà. Un dels mi-llors punts de vista pot ser el turódel Llop, la màxima altitud del con,on hi ha una ermita romànica.

El Clot de l’OmeraEl Clot de l’Omera és un volcà

freàtic adossat als rasos de Llorà(Rocacorba), amb un cràter lleu-gerament el·líptic de 380 × 240 m iuns 25 m de fondària. Se li calculauna edat de 0,12 milions d’anys.

Per a arribar-hi podem sortir deGirona per la GI-531 cap a SantGregori. Passat aquest poble troba-rem un trencall a mà dreta que ensporta a Canet d’Adri, vila posseï-dora d’un altre volcà inte-ressant,el puig d’Adri, però que podem dei-xar per a un altre dia, i continuar

9Butlletí de la SEAS, 226 – Gener-febrer 2001

rectes fins a Sant Pere de Llorà. Alcap d’un parell de qui-lòmetres lacarretera voreja el cràter del Clot;tan sols cal mirar cap a l’esquerraper a contemplar un clot cultivat en-voltat de bosc. La mateixa carrete-ra ens ofereix una bona secció delsmaterials projectats per l’erupció: estracta d’una bretxa d’explosió cons-tituïda per blocs d’esquist del sòcold’unes mides d’entre 30-40 cm,però també de fins a un metre.També s’intercalen algunes capesde materials més fins, abundats enels nivells superiors. Podeu enfilar-vos pel vessant dels rasos per aobtenir una bona visió de conjunt.

La carretera deixa el sector bos-cós que envolta el cràter i s’obre alpla de Sant Joan, una fèrtil planacultivada sobre una colada basàlti-ca que ressegueix el curs de la rierade Llémena (o més aviat al revés).No té res a veure amb el Clot, sinóamb un altre volcà proper: el puigde la Banya del Boc, de caràctermolt diferent, però no menys inte-ressant, ni que sigui pel seu nomtan sonor.

BibliografiaI. CAMPS, «La Crosa de Sant

Dalmai», Descobrir Catalunya (1998),núm. 12., pàg. 22.

F. COLOMBO i J. MARTÍ,«Depósitos volcano-sedimentarios»,dins Sedimentología, vol. I, CSIC,Madrid 1992, pàgs. 273-347.

D. FERRÉS et al., «Els nous vol-cans del Parc Natural de la ZonaVolcànica de la Garrotxa», Revista deGirona (1998), núm. 188, pàgs. 32-41.

X. GASSIOT, «La zona volcànicade Catalunya», Ciència (1982), núm.13, pàgs. 10-19.

J. M. MALLARACH, Els volcans,Ed. Diputació de Girona/Caixa deGirona, Girona 1989 («Quaderns dela revista de Girona», 10).