DESEMBRE 2011 Núm. 350 Preu 2,30PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

la Palanca

La Palanca fa 30 anys

Artesa es converteix en plató de TV3

la PalancaPUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

4

5

Artesa es converteix en plató de TV3

La setmana del 28 de novembre al 2 dedesembre, Artesa de Segre va ser prota-gonista del programa “Divendres” de TV3.Molta gent a la Pl. Ajuntament i el diven-dres... un autocar ple cap a St. Joan Despí.

Fotos: Ajuntament d’Artesai Bartomeu Jové

28

13

45

la Palanca 3

7

34

22

11

42

15

41

37

46

26

31

17

24

L’AGENDAMETEOROLOGIA

EDITORIALQue s’acabi l’any!... o no

NOTICIARI

MUNICIPIS

LA NOGUERA

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

IN MEMORIAM

PARLEN LES ENTITATSPremi Culturàlia 2011En resposta a les preguntes de la Noemí FarréLa llibertat i els límits dels nostres fillsActivitats del Centre Cultural de Santa MariaBaldomar vol un millor servei de netejaMissa del Gall a Salgar

30 ANYSLa informació més propera compleix 30 anys

TEMA DEL MESArtesa es converteix en plató de TV3

VIDA SOCIAL

ESPORTSCursa a l’estany d’Ivars i Vila-sanaRuta del Cister amb BTTEls fondistes d’Artesa a la Marató de CastellóMaria Macià, campiona “special” de bàsquetÈxit de públic al campionat de Body Form KidsCUDOS a la Marató de Barcelona-2012

OPINIÓDescalços pel parc

DE COLLITA PRÒPIASer de poble està de modaPARTITS POLÍTICS

FA 25 ANYS

CARTES A LA REDACCIÓ

PROGRAMA D’ACTES DE NADAL

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

DÈRIA GASTRONÒMICALa cuina del Muntanya

IMATGES D’AHIRL’Estudiantina de Carnaval. 1957

8

32

4 la Palanca

L’AGENDA

Fonts: Registre Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestatd’Artesa de Segre i Ajuntaments de Foradada i deVilanova de Meià.

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Fonts: Ajuntaments d’Artesa de Segre, de Foradada i de Vilanova de Meià, i Servei Meteorològic de Catalunya.

METEOROLOGIA

PENDENT DE PUBLICARMunicipi de Vilanova de Meià

Matrimonis:16 d’octubre:Francesc Cardona i Fonoll (veí de Vilanova de Meià),Albina Salud i Terré (veïna de Vilanova de Meià)

NOVEMBREMunicipi d’Artesa de Segre

Naixements:Dia 11: Kavan Souza i Brito, fill de Marco A. i d’Ana P.Dia 17: Natalie Gouvea i Rodrigues, filla de Marcio i de KarineDia 25: Ilyas Arrass, fill de Rachid i de NassiaDia 26: Laia Brescó i Porta, filla de Josep i de Montserrat

Defuncions:dia 1: Bartolomé Collado i Bailén (59 anys), natural deCarchelejo (Jaén)dia 6: Julián Díaz i Salud (53 anys), natural d’Artesa de Segredia 10: Carme Fonoll i Anguera (79 anys), naturald’Agramuntdia 16: Carme Capell i Garriga (84 anys), natural d’Anya

Mercè Caelles i Clua (96 anys), natural de laBaronia de Rialbdia 27: Antònia Porta i Torres (98 anys), natural d’Anyadia 28: José Pérez i González (75 anys), natural de Gra-nadaAntoni Brescó i Torrent (96 anys), natural d’AlentornMunicipi de Vilanova de Meià

Matrimonis:dia 26: Marc Brunet i Sala (veí de St. Quirze del Vallès),

Patrícia Prat i Giménez (veïna de St. Quirze del Vallès)Defuncions:

dia 22: Antònia Sarri i Huguet (94 anys), natural de Vilanovade Meià

Activitats de Nadal a Artesa de Segre:Veure pàg. 41

18 de gener:A les 17:30h, a la Biblioteca Municipal d’Artesa, L’ho-ra del conte amb l’Alba (veure pàg. 13)

20 de gener:Festivitat de Sant Sebastià

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana: 12°Temperatura màxima: 22° (dies 1, 2, 11 i 13)Temperatura mínima: 2,5° (dia 27)Dies amb precipitacions: 9Precipitació màxima: 40 mm (dia 15)Total precipitacions: 86,5 mmb) Observatori BaldomarTemperatura mitjana: 10,3°Temp. màx. i mín.: manquen dadesDies amb precipitacions: 21Precipitació màxima: 42,3 mm (dia 15)Total precipitacions: 91,6 mm

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana: 9,9°Temperatura màxima: 20,5° (dia 11)Temperatura mínima: -0,9° (dia 29)Dies amb precipitacions: 21Precipitació màxima: 49,7 mm (dia 15)Total precipitacions: 130,4 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 7Precipitació màxima: 45 mm (dia 15)Total precipitacions: 92 mm

NOVEMBRE

la Palanca 5

Dipòsit Legal: L-283-1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

COORDINACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i Gili

COL·LABORADORSJordi Alins, Biblioteca Municipal d’Artesa, NicBoliart, Ton Bonet, Ramon I. Canyelles, AntoniEspañol, Josep M. Espinal, Noemí Farré,David Fusté, Josep Galceran, Josep ManelGil, Joan Giribet, Myriam Gutiérrez, PaquitaMartí, Iolanda Masanés, Eva Maza, RamonMonfà, Martí Regué, Josep M. Sabartés,Ferran Sánchez, Pere Serra, Marta Serret,Noemí Torras, Albert Vidal, Anna M. Vilanova

MAQUETACIÓLa Palanca

IMPRIMEIXNorprint. Artesa de Segre

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 3025730 Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58correu electrònic: revista@lapalanca.cat

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La Palanca

TIRATGE825 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL22 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)40 euros (Europa) i 45 euros (Amèrica)

www.lapalanca.cat

-Premi Tasis-Torrent al millor reportatge pu-blicat a la Premsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerencde l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge lo-cal de promoció turística 2004.

Membre de l’ACPC

NOTA: La Palanca està oberta a totes lescol·laboracions, però només s’admetran elsescrits signats amb el nom de l’autor o au-tors. Amb tot, la revista es reserva el dret depublicar-los.La Palanca no fa seves, necessàriament, lesopinions i criteris expressats pels seus col·la-boradors.

EDITORIAL

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat deCatalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal de laNoguera i l’Ajuntament d’Artesa de Segre.

Que s’acabi l’any!... o noEl número 0 de La Palanca –la primera revista– va veure la llumara fa 30 anys, el mes de desembre de 1981. Per tant, tenim unbon motiu per estar contents, tant els que la fem possible comels que la llegiu. En aquest període de temps tot ha evolucionatmolt, inclosa la revista. Per altra banda, aquest 2011 ja ens està resultant una micafeixuc i això ja no ens fa sentir tan feliços. Que il·lusos els queens pensàvem fa un any que la crisi ja tocava a la fi i que el 2011començaríem a recuperar-nos; poc a poc, això sí. Durant aquest any, la majoria de nosaltres hem fet un cursaccelerat de macroeconomia: que si el deute sobirà, que si laprima de risc, que si la zona euro... Potser no hi entenem ni unborrall de tot plegat, però la sensació que això no s’ha acabat ique fins i tot el pitjor pot estar per arribar no ens la treu ningú. Bé,sempre hi ha els optimistes de mena, que ho veuen tot molt mi-llor que la resta. A les zones rurals sempre tenim més recursos i pot semblarque no ens afecta tant. La dura realitat, però, és que arreu hi hafamílies que comencen a tenir seriosos problemes per tirar en-davant. Això, de manera directa o indirecta, ens acaba afectant atots. Per si no n’hi ha prou amb la situació personal de molta gent,a sobre ens van caient les retallades en els serveis que ens ofe-reixen les diferents administracions (sanitat, ensenyament, ben-estar social...). Retallades –diuen– necessàries per a sortir-nos-en amb èxit. El cas és que sempre ens toca als mateixos pagarels plats trencats, quan som els que tenim la part de culpa méspetita. I les grans fortunes? I els evasors d’impostos? I la banca?I la classe política?... Així doncs, ara mateix tenim sentiments contraposats. Satis-fets dels 30 anys de la revista i preocupats per la incertesa delfutur. Diríem que el que predomina és el sentiment de que s’aca-bi l’any, però... serà millor el 2012? Nosaltres, en la nostra líniade mirar d’aportar sentiments positius, ens inclinem per l’espe-rança. Ara bé, amb això no n’hi ha prou. Hi hem de posar tantcom puguem de la nostra part. Pel que fa a l’equip de persones que ens esforcem per a quècada mes continuï sortint una revista al carrer, continuarem tre-ballant per millorar La Palanca, i més havent arribant a aquestanova fita dels 30 anys. En aquest sentit, us demanem que enscontinueu ajudant i, si algú té ganes d’adquirir un compromísmés fort, de feina mai no ens en falta. En fi, malgrat les circumstàncies, mirem de ser optimistes. Quetingueu unes bones festes de Nadal i que l’any 2012 sigui millordel que les previsions auguren.

la Palanca 7

NOTICIARI

Primer Cap de Setmana de la CiènciaLes demostracions i experiments científics al pavelló van atraure 650 persones

Assemblea de municipis per la independència

Nova cruïlla al final de l’avinguda Ma Anzizu

Associació de Municipisper la Independència vacelebrar la reunió consti-

tutiva el 14 de desembre a Vic,ajuntament del qual va sorgir la ini-ciativa. La trobada va reunir repre-sentants dels 155 ajuntaments ca-talans que s’hi han adherit, entreells el d’Artesa, i va escollir elsmembres de la junta, la directiva ila seu.

La trobada també va servir permarcar les primeres línies d’actua-ció i fer un esbós sobre el contin-gut dels estatuts de l’entitat. El pre-sident serà l’alcalde de Vic, JosepMaria Vila d’Abadal, ja que el seuva ser el primer ajuntament en quèes va originar la idea. Amb l’objectiu de treballar per laindependència de Catalunya, Vilad’Abadal va explicar a la reunió que

tot i que la independència econò-mica té més suports que la política,una no és possible sense l’altra.Entre els integrants de la junta di-rectiva també hi ha l’alcalde deBalaguer, Josep Maria Roigé. La propera reunió, per la qualencara no s’ha fixat una data, co-mençarà a treballar punts més con-crets sobre les primeres accions del’entitat.

L’

es obres d’urbanització delfinal del carrer JesúsSantacreu i de la cruïlla de

l’avinguda Maria Anzizu amb elscarrers Cosme i Damià i Verge deSalgar construiran dues illetes perorganitzar la circulació, una a unnivell superior i amb doble sentit,per prioritzar el pas cap a l’avingu-da Maria Anzizu, que suporta méstrànsit, i l’altra a nivell inferior i no-més de pujada, cap al carrerCosme i Damià. Els treballs ja hancomençat, tenen un pressupostproper als 76.000 euros i perme-tran renovar també l’enllumenat.

L

Les obres permetran reorganitzar el trànsit

a primera edició del Cap deSetmana de la Ciència, or-ganitzat pel Lokal, va atrau-

re 650 persones que van descobriri entendre molts dels fenòmens ci-entífics que succeeixen al nostreentorn sense que en siguem cons-cients. L’activitat consistia en demostrardiversos fenòmens, molts d’ells dela vida quotidiana, com ara reacci-ons amb mescla de líquids, experi-ments amb el buit, fenòmens deluminescències que permeten veu-re allò que l’ull humà és incapaç decopsar, congelacions amb nitrogenlíquid o l’explosió d’una bomba d’hi-

drogen, entre altres. Les demostracions es van ferdos dies, el primer per escolars i elsegon, pel públic en general. El pri-mer dia s’hi van acostar 350 alum-nes de cinquè i sisè de primària,d’ESO, Batxillerat i Cicles Forma-tius, i els organitzadors van desta-car el grau d’atenció i interès delsescolars, fins al punt que moltsd’ells van repetir l’endemà. I és queel dissabte era el dia en què elsexperiments estaven oberts a tot-hom, per la qual cosa no només elsalumnes que ho havien visitat di-vendres, sinó també familiars seusi altres ciutadans.

L

Els experiments s’inspiraven en la vida quotidiana

8 la Palanca

MUNICIPIS

Homenatge a Mn. Marià a la Torre de Fluvià

Rubén Martínez presenta el seu nou llibrel passat 8 d’octubre, els ve-ïns de Vilanova de Meiàvàrem poder gaudir de la pre-

sentació del segon llibre de RubénMartínez Castejón. Tal i com ens ex-plicà el seu autor, aquest nou títol,“Tinieblas de seda”, està ambientaten les muntanyes del Montsec i enmoltes de les seves poblacions veï-nes. La història ens endinsa en unanova obra de misteris, assassinats ipersonatges ficticis de Vilanova deMeià, Artesa de Segre, Camarasa,Tremp... que formen part d’aquestatrepidant novel·la.

Durant la presentació, el Rubénva anar argumentat petits trets moltcaracterístics del llibre i, sobretot,una especial menció a llocs moltrecondits d’aquests bells paratges,

E el seu entorn natural, el seu clima,on ell destaca sobretot el temps detardor i hivern, la boira, les coves,etc. En general, tot un seguit dedetalls que fan que, a mesura queel lector avança en la lectura, estrobi immers en mil i una situacions. Per a tots els presents a l’acteva tornar a ser una gran satisfac-ció que el Rubén decidís de noupresentar aquest segon èxit en elpoble de les seves arrels com ésVilanova de Meià.

Text i fotos: Iolanda Masanés

l 6 de desembre, a la Torrede Fluvià vam fer un dinar percommemorar les noces d’or

del mossèn Marià, que va ser orde-nat sacerdot el desembre del 1960,ara fa 51 anys, que ja són anys. Voldria destacar 3 virtuts del mos-sèn: la seva bondat, la seva amistati la seva gran qualitat humana. Al dinar hi van assistir molts veïns iveïnes del poble. L’Anna, una veïnamés del poble que és cuinera, ens vapreparar una arròs “caldós” molt bo. Per molts anys, mossèn.

Sebastià Boixadera Brescó

E

la Palanca 11

LA NOGUERA

Polèmica de campanesÉs un altre cas entre els innumerables casos de polè-mica entre la tradició d’un poble i els costums i ideesactuals, Camarasa està en polèmica per les sevescampanes. L’Ajuntament va decidir silenciar les cam-panes durant la nit a partir del setembre, degut a unesqueixes que havien rebut perquè afectaven el descansdels veïns. Ara, s’han recollit unes 315 firmes per aque torni aquesta tradició del poble.

Recuperació del centre històricBalaguer té previst concloure per aquestes dates lesobres del projecte de remodelació del centre històric,corresponent a l’última fase del Pla de Barris. El pro-jecte ha inclòs la urbanització dels carrers Sant Pere,Sant Joan i Abadia, i la construcció de dos edificis ones pretén ubicar un seguit d’empreses.

Biomassa a VilaplanaL’Ajuntament de la Baronia de Rialb ha donat llumverda a la construcció d’una planta de biomassa alnucli de Vilaplana, amb la qual s’escalfaran els quatrehabitatges del poble, una casa rural i tres masies. L’ob-jectiu, a més de l’estalvi energètic, és netejar el sota-bosc de la zona, alimentant la planta amb restes devegetació.

Unir esforços per a l’ocupacióAspid, Càritas, Creu Roja i la regidora de Serveis ales Persones i Ocupació de Balaguer en representa-ció de l’Ajuntament, han fet els primers passos periniciar el treball en xarxa de cara a sumar esforços enl’àmbit formatiu i ocupacional, compartint així recur-sos i instal·lacions per a la realització de les activitatsque s’organitzin a Balaguer.

Tiurana de llegendaLa comtessa de Tiurana és un conte que ha escritEduard Batlle i narra la història de com l’antiga pobla-ció de Tiurana va ser engolida per les aigües del pan-tà de Rialb en forma de llegenda. El llibre es va pre-sentar el 4 de desembre amb la presència de l’alcal-de, Àngel Villarte.

Les Aspres del MontsecEl dimarts 6 de desembre es va celebrar a Os de

Balaguer la Fira de les Aspres del Montsec, organit-zada per l’Associació d’Empresaris i Comerciants LesAspres del Montsec, que reuneix socis de la NogueraAlta i del Montsec. Hi van assistir unes 1.000 perso-nes. Tots els expositors presentaven productes de laterra: oli, torrons, mel, sal, formatges... També hi ha-via estands d’ONG com Creu Roja, Intermón... I tam-bé activitats per als infants com una pista de ponis, untren elèctric, un planetari inflable i altres. S’hi van po-der degustar tastets de productes com ara torradesamb mel o oli, assortit d’embotits, torrons, etc.

Firaví i GesvínicEl 28 de novembre va tenir lloc a Ponts la primeraedició del Firaví, dedicada al sector de l’hostaleria i larestauració. En aquesta trobada s’hi va aplegar repre-sentació de 28 cellers de la DO Costers del Segre i unceller convidat de la DO Penedès. Va acollir uns 250assistents, entre ells professionals de l’hostaleria dela demarcació de Lleida i Andorra, empresaris del sec-tor turístic i persones vinculades al món del vi. Durantla jornada va inaugurar-se l’establiment Gesvínic, re-gentat pel sommelier pontsicà Jaume Gaspà, organit-zador de l’esdeveniment. El local pretén ser un refe-rent del món del vi a les Terres de Ponent i a Catalunya.

Anna M. Vilanova

la Palanca 13

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

Novetats de desembreADULTS

Moon River. Una novel·la sobrel’amor i la por de perdre’l. VicençVillatoro. Ed. ColumnaA l’espera del resultat d’una analí-tica, en Pere seu en un banc a lagaleria mig buida de la tercera plan-ta de l’Hospital Clínic el matí d’undiumenge onze de setembre, i tétot un dia buit al davant. “Puc seu-re?”...

Tot el que hauries de saberabans d’estimar-me. Premi Pin iSoler de Novel·la. Gerard Guix. Ed.ColumnaUna trama narrada al llarg d’un mis-teriós viatge amb cotxe al centred’Europa ple de flashbacks sorpre-nents.

L’ombra del teu somriure. MaryHiggins Clark. Ed. Edicions 62La reina del suspens ens torna acaptivar amb un thriller apassio-nant. Un antic secret familiar ame-naça molts anys després amb res-sorgir.

La gavina. Sándor Márai. Ed.Empúries-SalamandraÉs una de les novel·les més excep-cionals de Sándor Márai, publica-da en uns anys de solitud i resig-nació en què l’escriptura se li feiadifícil. D’una manera fragmentària,ens parla de la combinació entretemps històric i individual, de laintemporalitat i de la lluita de l’indi-vidu per sobreviure en un món do-minat per les estadístiques i l’ano-nimat.

Pirineu. 50 excursions als llacsmés emblemàtics. Jordi LongásMayayo. Ed. Cossetània Edicions

55 campanars singulars. Patri-moni català. Delfí Dalmau iArgemir. Ed. Farell

NOVEL·LA JUVENIL

En Noah Barleywater fuig decasa. John Boyne. Ed. EmpúriesNarrativaSeguint l’estela d’El noi del pijamade ratlles, el seu llibre més cèlebre,l’autor construeix, de la mà d’un al-tre nen inoblidable, una llegendaplena de màgia i superació queseduirà els lectors de totes lesedats.

INFANTIL

Les princeses també es tirenpets. Ilan Brenman i IonitZilberman. Ed. Anima Llibres Edi-torialEl pare de Laura va agafar el llibresecret de les princeses i li va con-tar a la filla una cosa que no sabianingú... Acompanya aquesta nenai descobreix aquest secret que lagent desconeix.

Activitats de la Biblioteca

- Dimarts 3 de gener, a les 18h a la Dàlia Blanca, L’Hora del Conte. En Joan Reverté ens oferiràl’espectacle infantil El Rei que tenia el nas vermell.- Dimecres 18 de gener, Reunió del Club de Lectura de la Biblioteca. Parlarem del llibre Dublinescade Enrique Vila-Matas. Si esteu interessats en participar, passeu per la biblioteca i us informarem.- Dimecres 18 de gener, a les 17:30h, L’Hora del Conte amb l’Alba. En acabar pintarem un dibuix!

Biblioteca Joan Maluquer i ViladotC/ Escoles, 6

25730 ARTESA DE SEGREbiblioteca.artesadesegre@gencat.cat

Tel: 973400754http://

bibliotecaartesadesegre.blogspot.com

La meva primera guia d’ocells.Inclou un CD amb el cant delsocells. José Luis Gallego. Ed. laGalera

DVD

- Un camp de batalla de la guerracivil al front del Segre. ElMerengue i la Lleva del Biberó(1938)- Terra de frontera: Els Pirineuscatalans entre dues guerres(1938-1945)- La reconstrucció de postguer-ra: Construir entre runes

la Palanca 15

IN MEMORIAM

Memorial d’en Baldomer Porta Gou

El passat dia 13 de novembre de2011 va morir a Barcelona el fill deBaldomar, Baldomer Porta Gou, elmés gran de Cal Porta, als 97 anys.Tot seguit, una breu biografia. Va néixer a Barcelona el 17 demaig del 1914. De ben petit el vanportar a Baldomar, d’on eren elsseus pares, la Maria Gou Marsà iel Baldomer Porta Batalla. Va estudiar el Batxillerat a Artesai el seu admirat mestre, senyorGarret, li va inculcar unes ideesmolt lliberals, republicanes i cata-lanistes. Es va afiliar al BOC (Bloc ObrerCamperol), que va passar a ser,més tard, el POUM (Partit ObrerUnificat Marxista), però el seu ide-ari sempre era defensar la PàtriaCatalana. Durant un permís del servei mili-tar, que feia a Maó, va esclatar laguerra. Un escamot de la FAI vaanar a Baldomar amb intenció decremar l’església. Ell s’hi va enfron-tar, barrant-los el pas, i aquest fetgairebé li costa la vida, ja que esta-ven a punt de afusellar-lo, però grà-cies a les súpliques dels veïns deBaldomà el varen deixar anar.

El van enviar a continuar el ser-vei militar a Lleida, on feia de locu-tor, redactor i periodista, fins quese’n va anar voluntari al front perlluitar contra els feixistes. Al frontd’Osca va ser ferit greument debala i va passar a Serveis Auxili-ars. En acabar la guerra, va tornar aBaldomà i es va posar a estudiarMagisteri mentre feia de pagès. Elmateix dia que havia de prendrepossessió de la plaça de mestreque havia guanyat, el van detenir iempresonar per les seves ideescontraries al règim. Va estar noumesos a la presó Model deBarcelona, on feia de mestre delsaltres presos. Un cop el van deixar anar, es vacasar amb la Lídia Pampalona, deTudela, amb qui va tenir tres fills:la Isabel, el Mero i la Lídia. La fa-mília va viure molts anys a SantPere de Torelló i després aBarcelona. Per a completar el petit sou demestre, i com que havia après an-glès i francès, va aconseguir treba-llar com a traductor, feina que feiaa casa, escrivint a màquina fins aaltes hores de la nit. Només us cal posar el seu nomal cercador del Google i veureu eltreball que va fer, que va ser im-mens: va traduir de l’anglès (i algu-nes obres del francès) al castellàmoltíssimes obres literàriesimportantíssimes i amb molta difi-cultat afegida, perquè traduïa obresd’Isaac Asimov, de física aplicada,de matemàtiques, enciclopèdies deciències, etc. Aquest treball el feia com a com-plement, ja que sempre va fer demestre. Un homenatge, doncs, a laseva labor i a la seva erudició, jaque fins pocs anys abans de morir,

anava a la universitat com a oienta estudiar matemàtiques. Ho vadeixar de fer quan els anys li van ferdifícil la mobilitat, però a casa, ambel seu ordinador, estudiava ale-many i esperanto. Seguidament, una petita llistad’algunes de les obres més impor-tants de la Editorial Bruguera queva traduir, però n’hi van havermoltíssimes més i va treballar tam-bé per altres editorials. Segur quea casa vostra teniu alguna d’aques-tes novel·les:- La Amenaza de Andrómeda (Michael Crichton)- Éxodo (Leon Uris)- Mila 18 (Leon Uris)- Armageddon (Leon Uris)- La ruta de Zinzin (Fletcher Knebel)- Doble Imagen (Helen MacInnes)- Júpiter (Isaac Asimov)- Un anillo alrededor del sol (IsaacAsimov)- Los anillos de Saturno (IsaacAsimov)- El hombre del traje gris (SloanWilson)- Háblame de horror (RobertBloch)- La Revolución Biológica (GordonRattray)- Todos los dioses y diosas (KayMartin)- Matar un ruiseñor (Harper Lee)- Historia universal de las sectas ysociedades secretas (Jean-CharlesPichon)- Hijo de Judá (Dan Levin) Que aquest escrit serveixi comun petit homenatge a la gran per-sona, tan treballadora i tan intel·-ligent, que era el meu oncleBaldomer Porta Gou (el meu esti-mat tiet Mero).

Maribel Porta Porta

Nota de condolL’equip humà de Prefabricats Lleida ens volem unir al dolor de la família d’en Julian Díaz, que durant tantsanys ha col·laborat amb nosaltres, per la seva pèrdua tan inesperada.

la Palanca 17

PARLEN LES ENTITATS

Premi Culturàlia 2011l dissabte 26 de novembrees va celebrar al Restaurantla Granja de Tàrrega la 14a

gala dels Premis Culturàlia, guar-dons concedits a les persones ientitats que es destaquen pels seusmèrits socials i culturals. Entre els guardonats d’aquestaedició, el premi a l’Àmbit Comarcalfou per al Grup de Recerques de lesTerres de Ponent. Aquest grup neixl’any 1976 i s’inspira en la necessitatde crear un espai de trobada on elsinvestigadors locals i els professio-nals puguin col·laborar conjuntamenten la recerca històrica. Durant aquests 35 anys d’histò-ria han celebrat diverses jornadesde treball que han anat publicant,inicialment en fascicles de 30 a 50pàgines en format de miscel·lània ides de fa uns anys s’editen elsmonogràfics de la “Sèrie blava” queamb uns volums de 300 a 400 pà-gines recullen les actes d’aquestestrobades anuals. El Grup de Recerques continuaevolucionant i amb ell els projectesque es generen al seu voltant. Així,a banda de les jornades monogrà-fiques de treball i de l’edició de la“Sèrie blava”, s’ha creat una novacol·lecció de publicacions, la CUMLAUDE, en reconeixement a la in-vestigació, el fons documental i bi-bliogràfic del Grup de Recerques,centrat en la historiografia local.Des del grup, s’intenta que aques-ta nova col·lecció sigui tot un refe-rent, per així donar vida a una edi-ció de treballs d’alt nivell científic ipedagògic que sigui capaç de re-conèixer la investigació de tota unavida i la necessitat de socialitzar totsaquests coneixements. Adaptant-se a les noves tecnolo-gies, el Grup de Recerques de lesTerres de Ponent presenta la sevapàgina web http://w w w . v e r d u d i g i t a l . n e t /grupderecerquesdeponent/ com unaeina d’informació, de consulta peda-gògica i com un espai de trobada isocialització de la recerca històrica.

La gala Culturàlia també va pre-miar Josep Giribet a la Creació Ar-tística, Antoni Prats a la TrajectòriaPersonal, la Fal·lera Geganteracom a Entitat i Pagès Editors en elguardó d’Àmbit Intercomarcal.Llibre sobre la jornada a Artesade Segre El mes de juliol del 2010, per ter-cer cop al llarg de la seva història ala nostra ciutat, el Grup de Recer-ques celebrava la 40a jornada detreball amb el títol “Rituals i Simbo-lismes, de la Prehistòria a l’actuali-tat”. En aquella ocasió, com és tra-dició en cada una d’aquestes tro-bades, es va destacar la figura d’al-guna persona relacionada amb latasca d’investigació i aportació alconeixement del territori. Emaquesta ocasió, el reconeixementva recaure en la figura de l’artesencRafel Gomà. En aquests moments s’està ulti-mant l’edició delllibre que recolliràels treballs apor-tats en aquellaocasió, el qual espresentarà en unacte organitzat atal efecte, aArtesa de Segre,la primavera del

E

2012.42a Jornada del GRTP aVilagrassa El passat dia 27 de novembre,l’endemà de que el Grup de Recer-ques recollís el premi Culturàlia aTàrrega, es va celebrar a l’Ajunta-ment de Vilagrassa la 42a Jornadade Treball. En aquesta ocasió eltema va ser “Estudis sobreVilagrassa i romànic tardà a lesTerres de Lleida” La Jornada va ser força densade contingut amb un altíssim nivellper part dels ponents. Els treballses recolliran en una publicació queserà presentada l’any 2013, quetambé inclourà treballs de PrimBertran, Oriol Saula, Francesc Fité,Núria Giralt, Josep Maria Miró iRamon I. Canyelles.

Fotografia: Albert PontText: Ramon I. Canyelles

PARLEN LES ENTITATS

18 la Palanca

En resposta a les preguntes de la Noemí FarréQuè li passa a Catalunya?Intentarem donar-te una humil res-posta. Som-hi.Per què tanta por a ser inde-pendents?Perquè duem tres-cents anysd’ocupació, hem patit dos genoci-dis -1714 i 1939- i, a tall d’exem-ple, la ciutat de Barcelona ha estatla ciutat que més vegades ha estatbombardejada en tota la història dela humanitat. I aquests fets gene-ren por i inseguretat.Conformisme?El conformisme està relacionat ambla manca d’ambició, i la repressiópatida genera por, feblesa i igno-rància. El conformisme no és mésque un símptoma més, és el novoler afrontar els problemes de carai mirar a una altra banda.La classe política s’ha dedesvetllar?No, la classe política fa el que lagent li encomana. Cada partit fa unprograma electoral i hi ha un bonventall de partits. La gent els votasegons els programes. Si no elscompleixen, l’electorat en prendrànota o no, però els polítics no entenen tota la responsabilitat. Hi haun refrany àrab que diu: “Si et men-teixen una vegada és culpa del quet’ha mentit. Si aquesta persona etmenteix una altra vegada, és culpateva”.Ens fan falta líders?Pensem que no. Les societats cul-tes i madures no necessiten líders.Si els tenen, millor; però aquestaés una altra excusa per no volermirar els problemes de cara. Lespersones adultes han de tenir clarquin tipus de societat volen i actu-ar en conseqüència. A tall d’exem-ple, la ciutat de Donostia (SantSebastià) té un alcalde que fins 15dies abans de les eleccions muni-cipals ningú coneixia. Això vol dirque, quan un país té un projecte

clar i compartit, els lideratges pas-sen a segon terme.Ens podem permetre que Es-panya rebi de Catalunya 60milions d’’uros diaris?Sí. En democràcia es governa is’actua en funció de majories soci-als i polítiques. I la majoria de cata-lans, per acció o per omissió, per-meten aquest robatori. Dóna un copd’ull als resultats de les últimeseleccions a Catalunya i veuràs quela suma de vots al PP i al PSOEavalen la pèrdua d’aquests 60 mili-ons d’euros diaris. La pregunta queens podem fer és: Fins quan po-drem aguantar aquest espoli?Qui no voldria veure créixerel seu país unes 7 vegadesmés?Molta gent. Per la senzilla raó quemolta gent no considera Catalunyaun país, o el seu país. Llavors, din-tre de la seva escala de valors,Catalunya els importa un rave.Realment sentir-se espanyola Catalunya, compensa?Tu mateixa has utilitzat el verb sen-tir, que ve de sentiment. Els senti-ments i la racionalitat no tenen per-què confluir. Per a molta gent la in-dependència de Catalunya és unatac directe al seu sistema de cre-ences, per molt que els pugui per-judicar a nivell econòmic. Tot i quenombrosos estudis avalen que Es-panya ens roba, hi ha catalans queho neguen.Per acabar:Una majoria important de gent car-rega els neulers als polítics. Aixòés una mostra més de covardia iignorància. Els polítics hi són per-què la gent els vota, i mireu que ales eleccions hi ha un ampli ventallde partits polítics que s’hi presen-ten. Els polítics fan el que la gentels hi encomana. Per exemple, elspartits polítics que estan més es-quitxats per casos de corrupció són

els més votats; suposem que lasocietat alguna responsabilitat entindrà. Tornant al tema de la indepen-dència de Catalunya, ja hi ha par-tits que es presenten a les elecci-ons on al seu programa hi figura laindependència (ERC, SI oReagrupament), en alguns el con-cert econòmic (CiU), en altres méspolítiques socials (ICV), en altres noho sabem (PSOE) i en altres ata-car la immersió lingüística i l’orde-nament jurídic de la Generalitat(PP), per dir-ne alguns exemples. Llavors és l’electorat qui decideixquin tipus de país vol, i és qui hade fiscalitzar si el partit al qual havotat l’ha enganyat o no. Conside-rem que és fals que tots els políticssón iguals i ens equivoquem deposar-los tots al mateix sac, perquèels polítics tenen un projecte i unmodel de país, i faran, o no, en fun-ció de la força que les urnes els hihan donat i en funció del suport dela gent. Per això, la Comissió 300 anysapostem per la política, per la in-dependència de Catalunya, per lademocràcia –per això vam organit-zar la consulta per la independèn-cia–, per la participació popular –per això fem actes participatius–,motius pels quals convidem a totapersona que es vulgui sumar alnostre projecte, perquè consideremque la política és un art molt noble.Només menyspreen la política lesforces i els interessos immobilistes.Com va dir el gran assagista JoanFuster: “Tota política que no fem no-saltres, serà feta contra nosaltres”. La Comissió 300 anys fem feinades del 2008. Una cordial saluta-ció i el nostre agraïment per les te-ves reflexions Noemí.

Comissió 300 anys

revista @ la la la la lapalanca palanca palanca palanca palanca . cat

la Palanca 19

PARLEN LES ENTITATS

La llibertat i els límits en els nostres fillsl 25 de novembre, al menjadorescolar, les dues AMPAs del’Escola i de l’Institut van facili-

tar una xerrada organitzada per Ben-estar Social i realitzada per M. ÀngelsPuig. Hi vam assistir unes 35 perso-nes i va estar una vivència molt profito-sa donades les moltes aportacions delspares. La docent ens va donar algunes pau-tes de reflexió sobre la pròpia vida i larelació amb els nostres fills:- Nosaltres som realment lliures?- Som feliços?- Quins condicionants ens afecten? Octavio Paz deia que “la llibertat ésuna elecció constant entre el SÍ i el NO”,i que cal “ser respectuosos amb no-saltres mateixos” per tal de respectarals altres i sentir-nos realment lliures. Altres idees que es van treballar alvoltant de la llibertat van ser:- L’acceptació de la diferència i el valorde ser diferent- Augmentant el nostre autoconeixe-ment i autoestima guanyem més lliber-tat, per tant, la llibertat la podem “apren-

dre”.- L’afectivitat potencia l’individu en totsels seus aspectes: cal, doncs, relacio-nar-nos des de l’amor. I respecte als nostres fills, què po-dem fer per a què ells siguin realmentlliures?:- Cal ser coherents en l’educació entreel que diem i el que fem (ull!, perquèsom models que els nens copien!).- Cal ensenyar-los a ser lliures de pe-tits, però assumint responsabilitats.- Cal ensenyar a “pescar i no a donarel peix”, o sigui, hem de ser guies i nodonar-los-hi tot “mastegat”.- Cal que no ens desesperem davantles seves actituds “adolescents”: elsnois són esponges, i més endavant allòtreballat traurà el seu fruit.- Cal que nosaltres mateixos ens sen-tim realment lliures. Respecte als límits, tots vam coinci-dir que són molt necessaris, tot i queen general tots som una mica “tous”amb els nostres fills: remordiments pertreballar massa hores, cansats, vamestar educats en la “culpa” i ara els li

volem estalviar, la TV, la sobrepro-tecció... Realment els hi fem un favor evitant-los-hi frustracions? O més aviat afavo-rim que més endavant, quan tinguin elsprimers contratemps, pateixin crisisd’angoixa, depressions...? Els prejudicis, les falses creences, lesnormatives, l’alteració de l’autoestima,els condicionaments socials... ens fantrontollar. Cal situar-nos, conèixer-nosi, si cal, s’ha de saber dir NO; i, si espot, millor dir-ho a temps. En realitat, el que cal és educar en laresiliència, que és la capacitat de re-cuperació que tenim les persones da-vant situacions negatives de la vida. Avui en dia ha canviat el model edu-catiu dins la família. L’autoritarisme jano funciona i és més difícil educar, peròels límits continuen sent bons i neces-saris, protectors. Ara els nens són molt més dialogantsi molts cops hi sortim guanyant si “anemper l’esquerra”. Els enfrontaments di-rectes espatllen les relacions i, a vega-des, fins i tot pot anar bé una mica desentit de l’humor. Com a pares caldrà sempre buscarl’equilibri, la confiança i límits que espuguin complir/sostenir (repactant sical).

AMPA Institut Els PlanellsAMPA Escola Els Planells

E

Per seguir reflexionant...Pel·lícules:- ¿Y tú qué sabes? (física quàntica)- Mamá en huelgaContes:- L’elefant que estava lligat a un petit

pal (Jorge Bucay)- La historia del mago D (Friedberg)...un niño llamado cascarrabias...Llibres:- Dónde están las monedas, de J. Garriga- Los límites del amor, de Walter Riso

PARLEN LES ENTITATS

20 la Palanca

Activitats del Centre Cultural de Santa Mariaatansen les festes nadalen-ques i tothom comença aguarnir els carrers, places,

balcons, finestres... i el Centre Cul-tural de Santa Maria de Meià tambété una “pessebrenca” tradició. Aquest passat diumenge 4 dedesembre, els socis del CentreCultural vàrem organitzar la tra-dicional pujada a l’ermita de SantSebastià. El motiu era col·locar-hi el pessebre que durant totsaquests dies de festes presidiràaquest punt de la Vall de SantaMaria. A les dotze del migdia ens vàremretrobar tots dalt l’ermita i, tot se-guit, vàrem anar muntant el pes-sebre. Un cop tot acabat i aprofi-tant el magnífic dia que feia, es

S’

va repartir coca i mistela per a tot-hom. Tots els membres del Centre Cul-

tural desitgem a tothom un BONNADAL.Text i fotos: Jordi Fontanet Torruella

www.lapalanca.cat

la Palanca 21

PARLEN LES ENTITATS

Baldomar vol un millor servei de netejaany passat ens vam quei-xar que l’esporga al nos-tre poble es va fer tard i

també que les branques van que-dar a terra per les festes. Aquest any, per evitar justamentel mateix, el 27 de juliol vam parlaramb l’alcalde per coordinar millortot el tema de la neteja del poble.El dia 9 d’octubre vam escriure al’Ajuntament perquè ja ens agrada-ria començar a esporgar, donat queels arbres que tenim són dels quedeixen caure la fulla primer i les pla-ces ja començaven a estar brutes.El 21 de novembre vam tornar a in-sistir en aquest tema, perquè lesplaces ja estaven molt brutes i lesfulles tapen els embornals. Així ma-teix, vam avisar que no volíem tor-nar-nos a trobar com l’any passat,amb branques per terra durant lesfestes. El dimecres dia 23 de no-vembre va començar l’esporga iuna setmana després, el 30 de no-

vembre i l’1 de desembre, vam avi-sar de nou l’Ajuntament perquè horecullís quan abans millor i no tenirles branques al terra la durant elpont. Evidentment, la foto demostraque no s’ha fet cas de les nostresreclamacions. L’Ajuntament d’Ar-tesa té una persona destinada a laneteja dels pobles, però els fets noho corroboren. El dia 6 de desem-

bre, diferents veïns del poble enscomuniquen que volen netejar laPlaça Major perquè és un desastrei també un perill. Ho acaben fent is’agraeix. És una vergonya i és molt lamen-table, aquest és el tracte que rebemtots els veïns de Baldomar des del’Ajuntament d’Artesa.

Junta veïnal de Baldomar

L’

Missa del Gall a Salgara Missa del Gall es cele-brarà el dia 24 de desem-bre a les 22h (10 de la nit)

al santuari de Salgar. Els assis-tents també podran gaudir de

coca i mistela amb el caliu del foc.Invitem a participar-hi a tot el po-ble des dels més petits al mésgrans! Invitem aquelles persones que

toquen la guitarra a col·laborarper fer més engrescadora la vet-llada.

AEiG Mare de Déu del Pla

L

22 la Palanca

30 ANYS

La informació més propera compleix 30 anysLa Palanca es consolida com a publicació dedicada a explicar tant el dia a dia com elpassat d’Artesa i la seva comarca des d’una perspectiva i un punt de vista propis

ls dies que falten per tancarl’any gairebé es podencomptar amb els dits d’una

mà. Un any més, que per La Pa-lanca és ja el 30è. Des d’aquelldesembre de 1981, les pàginesd’aquesta revista han deixat cons-tància de la vida d’Artesa i comar-ca, una vida feta de present peròtambé marcada pel seu passat, quesempre ha tingut un lloc destacaten aquesta publicació. La Palanca va néixer arran de lavoluntat d’un grup de jovesartesencs que volien plasmar enuna revista mensual les seves in-quietuds culturals i periodístiques.Aquest és encara ara, 30 anys des-prés, el pal de paller de la publica-ció que teniu a les mans. Informar sense deixar-se endurper la voràgine del dia a dia, unafeina que cobreixen altres mitjansamb una periodicitat més curta,sobre tot diaris, i fer-ho des d’unpunt de vista local, recollint les peti-tes coses que passen al nostre vol-tant reforçant el sentiment de poble. En uns moments difícils per lapremsa en paper, La Palanca con-

tinua pensant en el futur i treballaper renovar-se i adaptar-se alsnous temps sense perdre la sevaidiosincràsia, tal com ha fet al llargd’aquests 30 anys. La revista haincorporat canvis importants, tantde contingut com de forma, perexemple amb el repartiment de sec-cions o amb la incorporació del co-

lor, però no ha perdut trets carac-terístics que la fan diferenciar-se dela resta de publicacions. Tot plegat ho deu als lectors queli donen sentit número rera núme-ro, als quals volem donar veu, nique sigui de manera simbòlica, permitjà de la petita enquesta que te-niu a continuació.

E

La revista forma part de centenars de llars artesenques

la Palanca 23

30 ANYS

Núria Tomàs11 anys, estudiantQuè t’agrada més?Les fotos de les festes quees fan a Artesa.Què hi trobes a faltar?No m’agraden les fotos an-tigues. Més d’actuals.Què aporta al poble?Explica què passa. A mim’agrada molt, la llegeixosempre i la demano per-què no la tenim a casa.

Íngrid Solé29 anys, administrativaQuè t’agrada més?Les fotos i les notíciesd’actualitat.Què hi trobes a faltar?Una secció de receptes decuina fetes amb productestípics del territori.Què aporta al poble?És informació de proximi-tat que si no la llegeixesaquí no la trobes enlloc.

Ester Serés48 anys, mestraQuè t’agrada més?Les seccions d’actualitatd’Artesa i dels pobles.Què hi trobes a faltar?Entrevistar persones quedestaquin en algun aspec-te de la seva professió.Què aporta al poble?Promociona Artesa i arri-bar a la gent que viu fora ivol mantenir el contacte.

Josep Giribets68 anys, jubilatQuè t’agrada més?Et pots assabentar del quepassa al poble.Què hi trobes a faltar?M’agrada tal com és. Laveritat és que no hi canvi-aria res.Què aporta al poble?Serveix per informar i éscom un arxiu. A casa lesguardem totes.

Vicent Fornons33 anys, professorQuè t’agrada més?El noticiari.Què hi trobes a faltar?Estaria bé un espai d’ofer-tes laborals al municipi iun de compra/venda o in-tercanvi.Què aporta al poble?La revista ofereix informa-ció des d’una perspectivapropera i plural.

Arnau Farràs16 anys, estudiantQuè t’agrada més?El Còmic i les seccionsd’entreteniment.Què hi trobes a faltar?Passatemps i articles fetspel jovent i per al jovent.Què aporta al poble?És una font d’història lo-cal. És la revista d’Artesai està molt bé que la tin-guem per informar-nos.

Montse Duran60 anys, administrativaQuè t’agrada més?A part de la informació, lahistòria, com la secció Fa25 anys.Què hi trobes a faltar?Potser algun espai méssobre el passat d’Artesa.Què aporta al poble?És una eina molt bona depromoció, tant de les ac-tivitats com del comerç.

Joan Nogués85 anys, empresari jubilatQuè t’agrada més?Gairebé tot. Me l’empas-so de punta a punta.Què hi trobes a faltar?Ho trobo bé, però semprees podria escriure més.Què aporta al poble?Molta informació interes-sant. Avui dia és una bonarevista. Les tinc totes desde la primera.

24 la Palanca

TEMA DEL MES

Artesa es converteix en plató de TV3La visita del programa ‘Divendres’ va mostrar el poble i els seus atractius a tot Catalunya

rtesa és famosa per la coca de samfaina i laboira, té altres atractius que no gaudeixend’aquesta popularitat. Tots ells es van posar de

manifest la setmana del 28 de novembre al 2 de de-sembre gràcies a la visita del programa Divendres deTV3, que va emetre en directe des de la plaça de l’Ajun-tament i va enregistrar imatges de diferents punts delmunicipi. El pas de les càmeres per les nostres terres vadeixar testimoni del llegat cultural, tradicional, gastro-nòmic i patrimonial d’Artesa i el va transmetre a la res-ta de Catalunya de manera amena i entenedora. Tot ique cada setmana es visita una població diferent i queel programa, de dues hores de durada, té moltes al-tres seccions a part de les connexions amb el poble,crida l’atenció el fet que els espais emesos des d’Artesavan ser dels més vistos de la setmana i, en el cas delsvisionats a través del web, es van situar entre els mésvistos del mes. Un dels quins van arrasar és l’espai ‘Paraules enruta’, emès dilluns a quarts de sis de la tarda i que vacomptar amb la participació de persones de totes lesedats que van comentar els trets més distintius delparlar d’Artesa. El conductor era Màrius Serra, queprèviament s’havia documentat sobre el tema, i la sec-

ció consistia en comentar aquestes paraules i expres-sions amb veïns i veïnes. A banda de les anècdotes i de la comicitat d’algu-nes expressions, aquesta secció va posar de mani-fest la vivesa i el futur del parlar artesenc, ja que mentreen les connexions amb altres pobles són les personesgrans les qui més paraules pròpies coneixen, en el casd’Artesa la presència d’un grup d’infants i joves va dei-xar testimoni que són expressions molt utilitzades. El llegat històric i cultural es va reflectir en la visita ales coves d’Antona, que van ser l’excusa per parlar dela declaració de l’art rupestre com a patrimoni de laUnesco, i amb una entrevista a Josep Maria Solé, his-toriador lleidatà i director de l’Institut d’EstudisIlerdencs, sobre l’escola militar de Tudela. Josep I.Canyelles també va parlar de la història de les cam-panes d’obús al municipi i rodalies. La gastronomia vatenir el seu moment no només amb la secció de lescoques, on es van explicar alguns dels secrets de laseva preparació, sinó també amb la carn de conill, queva servir perquè la doctora Folch expliqués els bene-ficis de la carn blanca. També van ser davant lescàmeres la protectora d’animals o el pintor de cartellsde cinema. La setmana es va tancar amb la visita demig centenar d’artesencs al plató.

A

la Palanca 25

TEMA DEL MES

“Peran pels llocs”El gruix principal del magazín Divendres es fa des delsestudis que TV3 té a Sant Joan Despí, tot i que elprograma també dedica un espai molt important a lasecció que un dels seus dos presentadors fa des d’unalocalitat catalana, que va variant cada setmana. Així,Xavi Coral coordina des del plató les intervencions delsdiferents col·laboradors amb la del seu company,Espartac Peran, que se’n va “pels llocs”. Tot plegatpromociona el territori i dóna a conèixer pobles sovintdesconeguts pel gran públic. El cas d’Artesa no va seruna excepció, el programa va parlar de molts dels petitstresors que amaga el nostre poble. Aquí teniu un re-sum en imatges d’alguns dels temes vinculats ambArtesa que es van veure en algunes connexions.

Dilluns: Xavier Tudela, organitzador de la capital dela cultura catalana, va parlar de l’art rupestre i Antona.

Dimarts: Els Amics dels Animals de la Noguera vaexplicar històries de gossos abandonats però amb fi-nal feliç.

Dimecres: Les coques de samfaina i la manera comes preparen van ser una de les seccions més vistes.

Dijous: Josep Maria Solé va explicar la importànciahistòrica del llegat de la Guerra Civil que hi ha a Tudela.

Divendres: Mig centenar d’artesencs i artesenquesde totes les edats van veure de ben a prop com es faDivendres.

26 la Palanca

VIDA SOCIAL

Celebració dels 50 anys

Vet aquí un grup de nois i noies que ens vàrem trobarper fer una gran festa. Què tenim en comú? Doncsque tots hem nascut l’any 1961. Què volem compar-tir? Aquest bell poema.Feliços 50!!!

Missatge trobatEntre el soroll i la pressa fes el teu camísense oblidar que el silenci és pau.Mentre puguis i sense abaixar el cap,sigues amic de tothom.Digues la teva veritat sense córreri que tothom l’entengui.Escolta els altres encara que siguin pesatsi una colla d’ignorants: ells també tenen quelcom a dir.No et comparis pas als altres:podries sortir-ne bufat o amargat,perquè un altre sempre pot ser més bo o menys bo que tu.Alegra’t dels teus èxitsi no t’encaparris dels teus fracassos.Estima la feina que fas per senzilla que sigui:és una riquesa concreta en un món de vaguetats.Mira bé el que fas, perquè el món és enganyós:però no oblidis tampoc que hi ha molta gent bonaque lluiten per un ideal,i que hi ha més herois del que tu penses.Sigues sincer i no fingeixis amistat;no tractis l’amor amb cinisme,puix que, malgrat el que pugui venir i els desenganys,l’amor torna a néixer, com l’herba que trepitges.Inclina’t davant l’inevitable pas dels anyssense enyorar la joventut i els seus gustos.Convenç-te que hom no es fa fort en un diai no et deixis portar per les quimeresque només cansen i et deixen arraconat,més enllà de tota austeritat,sigues bo amb tu mateix.Tu ets tan fill com els arbres i els estels.Hi tens un lloc en aquest món.Encara que no tu creguis,l’univers fa camí endavant.Tingues pau en Déu, sigui qui sigui per tu,i fent la feina i esperant en el soroll i la confusió, no perdis la pau.Malgrat les vilanies, les dificultats i els somnis escapçats,la vida és bella.No ho oblidis i seràs feliç.

Poema trobat a l’església de St. Pau a Baltimore, l’any 1693

la Palanca 27

VIDA SOCIAL

Celebració dels 65 anys

Som la collita de 1946 i celebrem els 65 eixerits com a gínjols!

28 la Palanca

ESPORTS

Cursa a l’estany d’Ivars i Vila-sanal 22 de novembre es va ce-lebrar la 3a cursa a l’estanyd’Ivars i Vila-sana, un lloc

emblemàtic i molt pla on córrer es-devé gairebé un plaer (bé, això per aqui ho tingui acostumat, eh!). Les dues curses que els orga-nitzadors proposaven, una de 5 kmi una de 10, van aplegar més de500 corredors, entre ells algunsartesencs a qui els últims temps elsvan agradant aquestes activitats,com el Marc, el Josep, la Maite, elCampe, el Francisco, el Xavi, elBenjamí, el Ferran… i d’altres, comla Noemí, que va fer molt bona cur-sa i va ser de les primeres dones. De tot això en som testimonisaltres cudorencs que vam anar amb

les bicis fins a Ivars d’Urgell per apoder-los animar!!! Felicitats a tots pel vostre granpaper i bon profit pels croissants

que us vau menjar de la pastisse-ria de cal Bernaus!!

CUDOS

E

Ruta del Cister amb BTTl 5 i 6 novembre vam fer laRuta del Cister amb BTT,que segueix el sender GR-

175 que uneix els monestirs de Po-blet, Vallbona de les Monges i San-tes Creus. El dia 5 havíem quedata les 7 del mati per sortir cap alBelltall, l’inici i el final de la nostraruta. Allà, 16 combatius ciclistescomençàrem la ruta, dins la gela-da boira, cap a Forés, on es va es-morzar. Vam baixar fins a Rocafortde Queralt, on començava el pri-mer coll de la jornada i el més dur,la pujada al Coma Verd, que es vafer molt dura per les rampes i pelfang. Llàstima de la boira, que nova deixar gaudir de la vista. Vaminiciar un ràpid descens fins a tro-bar un rierol, que per la pluja bai-xava més gran i on algú va posar

els dos peus. Des d’allà, a fins San-tes Creus, on vam dinar. El recor-regut continuà cap al Pla de SantaMaria, Figuerola del Camp, coll dePrenafeta, Prenafeta i Montblanc,on es començà a fer de nit i encaraens faltaven uns quants quilòme-tres per Poblet, on vam arribar denit i esgotats. Després d’una dutxa ràpida,cap a sopar. Amb la gana que te-níem, ens durà ben poc. Un denosaltres va esperar que acabes-sin de repartir-lo a la resta d’al-berguistes per preguntar-li a lacuinera si podíem repetir. Ens vadir que ens podíem acabar el quehi havia a les safates, que aviatvan quedar buides. Després, so-bretaula i cap a dormir. El dia 6 a les 8 del matí, tocava

llevar-se i esmorzar. Allà a les 10 jatornàvem a pedalar cap a Poblet,on vam fer una ràpida visita. Desd’allà, amb vent i amenaça d’aigua,fins a la serra del Tallat, amb vistesespectaculars de l’Urgell i elMontsec. Després, un ràpid des-cens fins a Vallbona de les Mon-ges i cap al Belltall, final del recor-regut. Allà vam dinar i, desprésd’una bona sobretaula, cap a Artesafalta gent! Total: 111 km i 2.800 me-tres de desnivell acumulat. Volem agrair a l’Helga i la Finael seu suport i paciència, senseelles hauria estat molt més difícil.També agrair la participació delsdos joves ciclistes. Salut i a pedalar.

CUDOS

E

la Palanca 29

ESPORTS

Maria Macià, campiona ‘special’ de bàsquet

S is equips de tot l’Estat vandisputar els dies 22 i 23d’octubre a Madrid el I Tor-

neig FASVOL – Special Olympicsde bàsquet unificat, que es va ad-judicar finalment l’equip Acell AraLleida- Asvolcall, en el qual col·-labora com a voluntària l’artesencaMaria Macià. El conjunt està inte-grat per vuit jugadors ambdiscapacitat intel·lectual de la pro-víncia, i ha demostrat molt bonacapacitat de resposta, més encaratenint en compte que es vaconstituir en tres mesos. L’artesenca Maria Macià, amb l’equip campió d’Espanya

Els Fondistes d’Artesa, a la Marató de CastellóEls corredors artesencs van ferels 42 quilòmetres després de setmanes de preparació

uatre corredors dels Fondis-tes d’Artesa de Segre vanportar el nom de la nostra

localitat fins a Castelló el passat 11de desembre, amb motiu de la ce-lebració de la segona edició de lamarató d’aquesta capital. JordiAumedes, Gerard Castells, JordiFernández i Roger Llorens vancompletar amb bons registres detemps els 42 quilòmetres d’una cur-sa que havien estat preparant desde finals d’estiu. El temps més ràpid el va marcarJordi Aumedes, amb 2 hores i 51minuts, seguit de Roger Llorens,que amb 2 hores i 59 minuts vaaconseguir per primera vegadacompletar aquesta distància enmenys de tres hores, Gerard Cas-tells, amb 3 hores i 15 minuts, i Jordi

Fernández, amb 3 hores i 27 minuts. La cursa coincidia amb el cam-pionat d’Espanya de Marató i vacongregar atletes d’alt nivell. El pri-

mer classificat va ser CarlesCastillejo, amb 2 hores i 10 minuts,i la primera dona, la keniana JeminaJagalat, amb 2 hores i 28 minuts.

Q

Els corredors artesencs, just abans de la sortida

ESPORTS

30 la Palanca

CUDOS a la Marató de Barcelona-2012ls maies parlen d’una profe-cia, que el 22 de desembrede 2012, la Terra rebrà un

raig molt potent del sol, anomenattempesta solar, que sembla quefarà malbé totes les instal·lacionselèctriques. La societat no tornaràa ser la mateixa, l’evolució tecno-lògica s’aturarà i tornarem a valo-rar altres formes de vida, no enspreocuparem tant per les cosesmaterials i més per l’espiritual. Hi podem creure o no. Quan hipensem, no sabem què faríem.Portar els nens a l’escola a peu ino amb el cotxe, fer 300 metres, pot

ser catastròfic per les nostres atro-fiades articulacions. A veure si pen-sem més en una petita acció eco-lògica i caminem, prescindint deposar un motor en marxa. Què et queda per fer aquestany? Tindre un fill... buf!, quinamandra. Escriure un llibre... un al-tre atemptat ecològic. Plantar unarbre... home, pot ser una bonaactivitat per una tarda de diumen-ge avorrida. El CUDOS vol propo-sar-te quelcom més excitant, allòque sempre has somiat fer i et sem-bla impossible. Entre tots ho faremrealitat. Volem potenciar la secció

d’atletisme i no hi ha res millor quefer-ho sense complexos. Et propo-sem participar el 25 de març de2012 a la Marató de Barcelona,abans de la fi del món. Serem soli-daris amb nosaltres mateixos, fa-rem un bon grup que finalitzarà els42.195 m. Qui no pot fer 50.000passes en el temps que faci falta? Nosaltres ho volem fer amb tu,Artesa de Segre es mereix un bongrapat de participants.

CUDOS

E

Èxit de públic al campionat de Body Form Kidsrtesa va acollir el 3 de desem-bre el campionat deCatalunya de Body Form

Kids, en què van participar una se-tantena d’infants d’entre 3 i 11 anysde Barberà del Vallès, Berga, Ripolleti Artesa. L’esdeveniment, organitzatpel Club de Lleure Altis en el marcde la Federació Catalana de FísicCulturisme, va despertar gran expec-tació tot i ser una disciplina esportivapoc coneguda, i el van presenciarunes dues-centes persones.

A

El certamen va aixecar molta expectació

la Palanca 31

Descalços pel parcal com ens tenen acostu-mats, el Grup de Teatre lo-cal ens va oferir, el segon

cap de setmana de novembre, unaaltra “delicatessen” sobre el temafamiliar, sempre superant-se en larecerca de l’excel·lència. Aquestavegada, també en la fonètica de ladicció han millorat la tècnica, fent-se de retruc més entenedors pelpúblic, cosa que, amb la qualitat del’obra i el seguit de converses moltoriginals i ocurrents, era moltd’agrair per la gent. Entre altres molts detalls, l’obrade Neil Simon va tenir força èxit alseu dia per la suau crítica irònica,sense sarcasme, sense fer sang,de la societat de Nova York delsanys 60. Sols de Nova York? Tam-bé pel missatge final, que ve a dirque, malgrat que els problemes si-guin greus, econòmics, d’incomu-nicació, de solitud escollida... a lafi, l’amor sempre triomfa. Això a lagent que s’hi pot veure reflectida,sempre els agrada. El canvi de la mare i la filla des-prés d’una nit de disbauxa és es-pectacular. Abans la mare era prim-mirada, clàssica, amb migranyes, idesprés esdevé mundana, menyscrítica i desimbolta. La filla, molt

enamorada la primera part, despréses capfica i acaba enamorada al-tre cop. Vam trobar interessant l’encreua-ment de consells savis entre lesdues dones. La Júlia li diu: “Has degaudir de la vida, necessites sen-tir-te estimada”. I la mare, quanvenen maldades, li aconsella: “Sivols conservar un home per sem-pre, l’has de fer sentir important”. La gent havia d’estar molt aten-ta, perquè els diàlegs i les situaci-ons còmiques es succeïen senseinterrupció, i és que el ritme del’obra és molt dinàmic. Ens va agra-dar el teló musical que separava elsactes, els llums i les fosques per acanviar els plans, els petits detallsque guarneixen les escenes, comel ramet de flors de la Júlia en elsopar quan estava enfadada. De-talls que evidenciaven una sensi-bilitat i que, per uns moments, etfan oblidar la precarietat de mitjans.Es copsa una imaginació a l’alça-da del text de Simon. Dels actors, ens va agradar queel repartidor de SEUR triomfa sen-se dir un mot. La bis còmica del’operari de la Telefònica. El VíctorVelasco, romàntic arruïnat, quesempre està en els detalls i cons-

T tantment s’inventa una situació llu-nyana de la seva realitat, fa honoral Charles Boyer, fins i tot amb elbigotet. La mare que, amb els dos pa-pers ben diferents, se’n surt ambun notable. El Pau Balcells, queestà constantment en acció, quedesenvolupa el paper amb sobrie-tat i sembla realment viure tot el queli passa, és un advocat molt con-vincent. La Júlia que cada vegadaes supera més i sempre llueix,especialment en la primera part del’obra i en algunes ocasions delgran disgust. Per cert, sembla queno es va assabentar de perquè es-tava enfadada. En la dinàmica i la interpretació,es nota la bona labor del Joan Rocacom a director, així com de l’equiptècnic, tot una llarga llista de gentque treballa al darrere i que plegatsfan possible la magnifica obra queens van fer gaudir. Per molts anysa tots i que la cosa no decaigui. Són actors aficionats, però algúque no els conegui, que els veu perprimera vegada, podria emportar-se la certesa de que són professio-nals.

Text: Bartomeu JovéFoto: Josep M. Espinal

OPINIÓ

32 la Palanca

DE COLLITA PRÒPIA

Ser de poble està de modaurant la dècada dels seixan-ta, els petits pobles catalansvan sofrir una autèntica des-

població, un èxode cap a la ciutat,principalment a Barcelona. Els mo-tius no podien ser més legítims;noves oportunitats professionals,educatives, de serveis, de trans-port... En definitiva, guanyar-se lavida! I així va ser com pobles petitsvan anar perdent els pocs serveisde què gaudien: la petita botiga, elforn, l’escola, el capellà, etc. I a l’ho-ra que els pobles es despoblaven,les poques persones que hi queda-ven anaven perdent la sevaautoestima, fet al qual hi va ajudar elcinema de l’època: pel·lícules on lapersona de poble era ridiculitzadacom a “paleto” sense cultura ni futurque només s’emmirallava amb l’he-roi de ciutat. De fet, ser “urbanita” erasinònim d’èxit, de progrés, de ben-estar, etc. Ara, 40, 50 anys després, lescomunicacions, les transformaci-ons tecnològiques han canviat elpanorama i la visió que se’n té dels

D

petits pobles ha variat notablement.I així, aquesta última dècada, hasortit el fenomen “neorural”: perso-na de procedència urbana (de ciu-tat) que s’estableix al poble. Evi-dentment no és una pràctica tangeneralitzada, però sí que cadavegada més famílies fugen de lagran ciutat per retrobar-se en unàmbit més tranquil i acollidor. D’al-tres han trobat en el petit poble el llocideal per refugiar-se cada cap desetmana i deixar, encara que noméssigui per unes hores, l’estrès urbà. Ara s’està redescobrint el gustper les pomes, els tomàquets, l’oli(d’oliva), el vi (de raïm), els ous (decorral), la carn...! S’està valorant laqualitat de vida, la tranquil·litat, el

contacte humà, la proximitat ambla natura, etc. Ara la ciutat és no-més pels dies feiners, per l’estrès,els cotxes, i la contaminació. També avui dia alguns pares deciutats petites volen que els seusfills s’escolaritzin en nuclis rurals(ZER), al·legant un ensenyamentmés individualitzat i un entorn méssa. I de fet, ja diversos estudis re-velen la millora de les puntuacionsen l’alumnat d’escoles rurals. I ésque no és el mateix estar 28 nensen una aula que 8. Mai l’aprenen-tatge pot ser igual, per molt bonesintencions que s’hi posin. En definitiva, ara: l’aire, l’aigua, laterra, les plantes, els animals de l’àm-bit rural (una mica més malmès) ensofereixen un món per potenciar; l’es-port, la producció ecològica, l’oci, elturisme... Sembla que ens hem re-conciliat amb els nostres orígens i aratots som de poble! I és que sembla ser que ser depoble està de moda!!

Noemí Farré Cortadelles

PARTITS POLÍTICS

La nova ERCl Congrés Nacional del pas-sat 1 d’octubre va compor-tar la renovació de la direc-

ció d’ERC, encapçalada per OrtiolJunqueras. Així, després d’un ciclede problemes interns i davalladeselectorals, el partit s’enfrontava demanera immediata a les eleccionsdel passat 20-N. Les perspectives no eren mas-sa bones i el temps de reacció, pertal donar a conèixer el tarannà dela nova ERC, era mínim. Tot i així,la coalició ERC-RCat-Catalunya Sí,que comptava amb el suport de mésde cent personalitats de la societatcivil vinculades a l’independentisme,va revalidar els 3 diputats que ERCva aconseguir a Madrid el 2008.

La Secció Local d’Artesa de Segrevol agrair molt sincerament la fideli-tat dels votants que han continuatconfiant en nosaltres. Tot i no haveraconseguit representació a Lleida,que només compta amb 4 diputats,estarem ben representats pels nos-tres companys de Barcelona (AlfredBosch i Joan Tardà) i la companyade Girona (Teresa Jordà). L’independentisme català faràsentir la seva veu a la capital del’Estat i les prioritats d’ERC serantreballar per la justícia social i el dretd’autodeterminació, i defensar la ra-dicalitat democràtica i els valors re-publicans. Per altra banda, volem aprofitarl’ocasió per a dir un parell de coses

al grups del PSC-PSOE i del PPd’Artesa. La primera és que opina-rem sobre allò que ells diguin quannosaltres ho creguem oportú o ade-quat, s’esperin o no la “resposta”. Ila segona és que no podem estarcada més replicant moltes de lescoses que diuen els uns o els al-tres sobre la política municipal, en-tre altres motius per no cansar lagent amb les nostres picabaralles.En el seu moment ja en puntualit-zarem algunes de les que es vandeixant anar, però ara no toca. Bones Festes a tothom i, malgratla crisi, us un Bon Any 2012.

Secció Local d’Artesa de Segre

E

... cada vegada més famí-lies fugen de la gran ciu-tat per retrobar-se en unàmbit més tranquil i aco-llidor. (...) Ara la ciutat ésnomés pels dies feiners...

la Palanca 33

PARTITS POLÍTICS

El blog del PSC-PMer fi tenim la variant inaugu-rada i acabada, per fi podempassar la carretera pel pas

de vianants sense haver d’esperareternament, per fi s’han acabat lescorrues de camions i per fi les fa-mílies que viuen al costat de la carrete-ra poden viure sense tant soroll i dor-mir millor. També són de molt agrair elsbaixants als passos de vianants. Tan sols hem trobat a faltar unacosa. Quan es porta a terme un pro-jecte d’enquitranat, el més car de totés el trasllat de la maquinària. Noentenem perquè des de l’Ajuntamentno s’ha repassat alguns carrers queestan en molt mal estat, com perexemple el carrer Poliesportiu, sobre-tot tenint en compte que les màqui-nes varen arribar fins a la cantona-

P da! Dels que estan pavimentats i delsque no tenen ni ciment, en parlaremmés endavant. Per altra banda aplaudim la ideade la promoció del mercat dels diu-menges. Bé, la promoció dins la prò-pia ciutat, perquè l’únic flamant car-tell és a l’entrada per la carreterad’Agramunt, i no n’hi ha cap més!Potser caldria demanar algun permísa Carreteres (sabem que no és fà-cil...) per tal de posar-los a totes lesentrades de la variant, així ningú s’hopassaria de llarg! També proposemafegir-ne un al costat del que hi ha a lacarretera de Tremp, o bé substituir-lo. Volem felicitar també la feina fetai la bona idea de tenir una cap depremsa. Per fi el municipi surt detant en tant a les notícies. Però la

nostra pegunta és: qui s’ocuparàd’aquesta feina quan a la personaque ho fa actualment se li acabi elcontracte? Un regidor, per evitarmés costos? O bé tornarem a que-dar en l’anonimat? Finalment ens agradaria fer unaproposta de cara a la recuperació develles tradicions, és possible tornara ballar el ball de la Raimundeta, perexemple, per la Festa Major? Torna-rem a veure els castellers al carrerBisbe Berbaus? I els carros guarnitsper les Caramelles? Només ens queda desitjar-vosunes bones festes nadalenques iun millor any 2012.

Agrupació Local d’Artesa de Segre

Pròsper 2012 i “altres” cosesstem en temps de festes na-dalenques, de retrobamentsfamiliars, dies plens d’espe-

rança, la mateixa que han dipositatla major part dels ciutadans en elPartit Popular, el qual ha iniciat unnou govern al servei de tots els es-panyols. Nosaltres, volem donar lesgràcies a totes les persones del nos-tre municipi que van dipositar la sevaconfiança en el nostre partit, estemconvençuts que no els defraudarem. Reprenent les festes de Nadal,des del Partit Popular ens pregun-tem si no s’ha trigat massa a pen-jar la il·luminació nadalenca alsnostres carrers. Se n’han ressentiteconòmicament els nostres comer-ços per la falta d’il·luminació? Elsestudis de consum demostren queuns carrers ben guarnits i alegresinciten clarament el consum. Unexemple ben clar és l’eix comercialde Lleida, en el qual durant el pontde la Puríssima ja tenien tots elsllums posats i els carrers estavende gom a gom. Perquè nosaltrescreiem que tota despesa destina-da a impulsar els nostres comer-

E ços no és despesa sinó inversió. I ja que parlem de despeses iinversions, podríem comentar l’úl-tima modificació del pressupostmunicipal de l’any 2011. Una modi-ficació on la paraula reina és “al-tres”, (altres contractes, altres ser-veis, altres remuneracions, altresdepeses, etc...). Ja tenim prou fei-na en pagar-ne “uns” que ara n’afe-gim “d’altres”! Ara fora bromes, al-tre cop més es demostra la falta detransparència en els comptes mu-nicipals, fet que ens preocupa i ques’està convertint en un mal costumde l’actual consistori municipal. Tot seguint amb els últims esde-veniments municipals, la properaobra d’envergadura que finalitzaràen breu, és l’ampliació del CAP,obra subvencionada per la Diputa-ció de Lleida i la Generalitat deCatalunya, una obra de la qual ensbeneficiarem tots els veïns del nos-tre municipi. A més, és d’agrair quealmenys una de les grans obres delnostre municipi es comenci i s’aca-bi dins d’una mateixa legislatura.Com a desig de prosperitat pel

2012, esperem que la particular “Sa-grada Família” situada a la plaça delAjuntament, s’acabi en la major bre-vetat possible, tot i que es rumorejaque per Pasqua ja ha de funcionar...seran més ràpids que Gaudí?! A principis d’aquest mes ens vavisitar el programa “Divendres” deTV3. Un programa que ha ajudat aconèixer el nostre municipi a totCatalunya. Es va potenciar la cul-tura, la gastronomia, el turisme ialtres àmbits d’interès d’Artesa deSegre, i el divendres ens van con-vidar a assistir com a públic al pla-tó del programa. De ben segur queaquesta visita serà beneficiosa enels propers temps a tot el municipi. I ja per acabar, tots els que for-mem part dels Populars d’Artesa deSegre, us desitgem unes bonesfestes envoltats de la família i elsamics, un pròsper 2012 i la volun-tat que entre tots unim esforços pertirar endavant el nostre municipi.

Junta Local del Partit Populard’Artesa de Segre

34 la Palanca

FA 25 ANYS

Desembre de 1986a revista compleix el seu cin-què aniversari i es renova.Consell de Redacció: Joan

Aranès Clua*, Josep M. EspinalAubet, Jesús Martí Fernàndez,Eusebi Guimet Berengueres,Bartomeu Jové Serra*, IgnasiMases Armengol*, Ramon OrpinellVilaroig, Teresa Serentill Brescó iDaniel Xixons Ribalta. Col·-laboradors: Jaume Armengol, Bru-net d’Artesa, Joan Clua, Joan Ma-llol, Ferran Sánchez, JesúsSantacreu, Pere Serra i Sícoris.Consell d’Administració: Josep M.Martínez Casas* i Ramon ReguéMontserrat*. Fotos: Sisquet i Joan.Composició: Magda Fontanet Ribe-ra i Montserrat Solé Antonijuan. Lespersones assenyalades amb l’as-terisc són les que s’han mantingutdes del principi. PORTADA. Un parell de fotosamb el president Pujol lliurant pre-mis a l’Institut de Formació Profes-sional d’Artesa il·lustren la portadad’aquest mes. EDITORIAL. Balanç nadalenc ésel títol que serveix d’excusa per aparlar de la renovació de l’equiphumà de La Palanca, però tambéés el típic repàs de com van lescoses arreu del món i a casa nos-tra. Acaba desitjant als lectors “Coma tòpic irrenunciable (...) un bonNadal i un feliç Any Nou”. LOCAL. En aquesta ocasió laInformació Municipal no es limita arecollir la relació de factures i de lli-cències d’obres (només 2) aprova-des en el mes de novembre, sinóque inclou el text Sobre l’agricultu-ra de muntanya, on s’explica elstermes legals pels quals un termemunicipal pot ser declarat zona demuntanya i també que en el Ple de11-07-1986 es va demanar la de-claració com a zona de muntanyad’una part del terme municipald’Artesa, acollint-se a alguns as-pectes de la normativa vigent. Poques informacions en el Noti-ciari Local. Destaca la decisió de laGeneralitat de destinar 5 milions de

L ptes. a la carretera C-1313 pel que fa a latravessera d’Artesa.Per altra banda, es faespecial èmfasi a laparticipació de doscol·laboradors de LaPalanca, FerranSánchez i RossendMarsol, en un progra-ma de TV3 de forçaaudiència: Vostè jut-ja. Finalment, unabona part del noticia-ri va dedicat a l’Insti-tut de FP, que haviarecollit 2 premisCIRIT de la mà delpresident Pujol el 13de desembre. Tambées fa esment de di-versos premis d’in-vestigació obtingutsanteriorment perl’institut i de diferentsactivitats que duu aterme. CAMP. Pla Integrat de Desenvo-lupament Agrari per al secà de laNoguera és el títol de l’article queens presenta el primer capítol deles conclusions dels estudis realit-zats sobre el tema. En aquesta pri-mera part es parla de la diagnoside la comarca, que al final es re-sum així: Cal fomentar la integra-ció dels joves a les empreses agrà-ries, lluitar contra les adversitats delclima, millorar l’alternativa de con-reus, incrementar els rendimentsunitaris, millorar l’organització deles empreses, augmentar el valorafegit dels productes (participacióen la industrialització i la comercia-lització) i pensar en recursos com-plementaris (turisme). NADAL. L’article El Nadal etern...ahir, avui, sempre, del recordatSícoris, ens transporta en el temps,ja que fa esment d’aquells nadalsen què l’endemà de Sant Esteve aArtesa tenia lloc la Fira de Nadal.En ella es contractava els mossosper a tot l’any, “els d’aixada i els de

mules”. Francament interessant perals que ens agraden les tradicions. OPINIÓ. Daniel Xixons fa un crí-tica, sense títol, per tal de “...posarde manifest la impressió que homté de poc acolliment dels diversoscorrents d’opinió...”, en relació alcontingut de la revista. Observo queXixons apareix com a nou membredel Consell de Redacció. CANÇÓ. En les pàgines centrals,Antoni Garí i Teresa Serentill ensofereixen una interessant Entrevis-ta a Raimon, realitzada amb motiude la seua actuació a Balaguer el 5de desembre. La primera part ésuna original descripció del desen-volupament del recital, intercalantcomentaris amb fragments de lescançons interpretades. Despréstrobem el contingut de l’entrevista,una primera part de la qual fa refe-rència a la vessant artística, men-tre que el final és clarament polític:“Jo dic País Valencià i la banderaés la quatribarrada”. NADAL. Un altre article sobre

la Palanca 35

FA 25 ANYS

LA FITXA

Número: 60Data: desembre de 1986Preu: 100 ptes.Pàgines: 24

aquest tema, ara de Jesús Martí:Nadal... temps per a pensar? Elcontingut, però, molt diferent del’anterior, ja que es tracta d’una crí-tica sobre l’evolució del Nadal i so-bre el materialisme. CINEMA. Miquel Mota ens parlade la por en el cinema i distingeixtres tipus de pel·lícules: cinema depor, cinema de terror i “thriller”. Apartir d’aquí comenta algunes deles pel·lícules i dels directors mésdestacats del gènere. LA GUERRA CIVIL. Quelcommés sobre la Guerra Civil (i 3) ésla tercera i última entrega sobreaquest tema. En una primera partse’ns presenta una petita mostrade les actes dels arxius munici-pals d’abans i després de la guer-ra, on les diferències van mésenllà del simple fet d’estar redac-tades en català i castellà respec-tivament. La segona part se cen-tra en els primers anys de la post-guerra, principalment en els con-sells de guerra, i ens recorda queArtesa va ser “adoptada” (pelCaudillo, recordeu) per un Decretde 13-03-1942. PREMSA. La Palanca ingressa

a l’ACPC ens informa d’aquest fet,tot i que no hi figura la data. Sí quees parla de l’assistència a l’assem-blea de l’Associació Catalana de laPremsa Comarcal (ACPC) celebra-da a Lleida el 13 de desembre. DE LA VELLA ARTESA. L’aucadel nostre poble (o d’Artesa, segonsels mesos) del Brunet d’Artesa con-tinua amb l’acurada descripció, ini-ciada el mes anterior, de la repre-sentació de l’obra de pastorets“L’estel de Natzaret” a càrrec de lasecció dramàtica de la Dàlia Blan-ca, incloent-hi fragments de diàlegsi de cançons. Pel que fa a la resta,només parla de Cal Victo. ALPINISME. L’activitat alpinistadel CENG és un nou article de JoanAranès i Clua (CENG). En aquestaocasió ens explica l’evolució de lesactivitats del grup des de les prime-res xerrades a la terrassa del Bar

Moles, l’estiu de 1978, fins a la con-secució de diferents projectes, cadavegada més ambiciosos. En aca-bar, fa una crida a la participació idesmenteix que “la muntanya éscosa de mascles”. Acompanya l’ar-ticle l’única foto de tota la revista,exceptuant la portada, tot i que cos-ta de distingir les persones que hiapareixen. CARTES A LA REDACCIÓ. Unbreu carta signada per “Un lector”corregeix una dada apareguda enla revista anterior respecte a laGuerra Civil. HUMOR. Els personatgesQuimet i Cosme tanquen el contin-gut de les pàgines d’aquest mesamb tres acudits de temàtiques di-ferents. CONTRAPORTADA. La Palancadesitja un “Bon Nadal” als seus lec-tors amb un dibuix que ocupa lapàgina sencera i del qual no ensabem l’autor. Es tracta del PareNoel que es dirigeix cap a Artesaamb el seu trineu arrossegat perrens, que porta carregat de “palan-ques”.

Ramon Giribet i Boneta

Efemèrides a recordar de l’any 1986- 13 de desembre: L’Institut de FP d’Artesa recull 2 premis CIRIT.- Desembre: La Palanca celebra el seu cinquè aniversari. El número 0 va aparèixer el desembre de 1981.

la Palanca 37

CARTES A LA REDACCIÓ

La primera vegadastàs neguitós, nerviós,sorprés, encuriosit... Per pri-mera vegada estàs a punt

de tenir una experiència que nosaps com anirà, si seràs capaç derendir el que esperes i que els al-tres esperen. Això et produeix unneguit, uns nervis que es fan forçaevidents. La curiositat es perd quanets al moment de començar. Vinga,som-hi! Les 9:00 del matí,comença la marató deDonòstia. El 27 de novembre del2011 era marcat al calen-dari. El Ruben, insistent-ment, havia aconseguitengrescar-m’hi. Plegatsanem buscant nous com-panys i companyes quevulguin compartir aques-ta experiència. Tot va serdebades. Només ens vaacompanyar el que sem-pre està disposat a donarun cop de mà: el nostrepresident, l’Antonio. Si per a nosaltres és la primeraexperiència amb els 42.195 m, pera l’Antonio és la vintena, tot un ex-perimentat. Tenim el suport del’Helga i la Fina. Mai els hi agrairemprou. La infraestructura és comple-ta, els dies s’acosten i la seguretati la incertesa es van combinant, de-penent de l’estat d’ànim. Tres setmanes abans reservemels dorsals i l’hotel. Som cinc, doncsdues habitacions. Sortim el dissab-te 26 a les set del matí. A les dotzeja som a l’hotel, molt acollidor i agra-dable. Tot va bé, no es tracta d’es-tar incòmode. Al migdia sortim adonar un volt per la “Concha” i mi-rem d’endevinar per on passa lamarató. Tot voltant per la ciutat, una se-nyora gran ens para: “Sois catala-nes”. Doncs sí, senyora, expliquemal que venim i molt amablement ensacompanya fins a un restaurantd’allò més autòcton. Vàrem dinarde meravella: força menjar, duesampolles de vi... i desapareixen to-

tes les pors, fins i tot el mal de colldel Ruben. A les sis del matí, amunt; a lesset, esmorzar; a les nou ja som ala línia de sortida (bé, un grapat demetres endarrerits). Els bons vanal davant, nosaltres –és clar– aldarrera. El temps no és important,només volem acabar i, si pot ser,amb elegància.

Els primers vint quilòmetres elsfem els tres junts. A partir d’aquestpunt jo vaig perdent ritme i ells dosvan tirant. D’això es tracta: cadas-cú al seu ritme i jo tranquil; primerperquè no em veig amb cor d’anarmés ràpid del que puc anar i, se-gon, els meus companys –mésforts– no aniran pendents de mi.Acabo fent una bona part de lamarató sol, lluitant amb mi mateix,amb temps d’observar el voltant, osigui les cares dels altres corredors.Sempre som els mateixos, ara tuem passes, ara sóc jo, ara et donoun glop d’aigua, ara unes paraulesd’ànim. Al km 36 trobo un noi assegut alvoral, es queixa del turmell, no potmés. Li faig un crit: “Joder, colega,no vas a dejarlo ahora”. “No puedomás, me duele mucho”. “Nada,nada, vamos”. Fem dos quilòme-tres junts, tranquils, molt tranquils,però satisfets. Desprès torno a cór-rer tot sol, força animat. He tornata agafar el ritme, ja no hi ha qui em

pari. Si durant la segona meitat dela cursa em van passar molts parti-cipants, ara sóc jo qui en passa unavintena. Això no és important, no-més tinc ganes d’acabar, de felici-tar els companys que m’esperen al’arribada, d’agafar la samarreta i lamedalla que certifiquen haver aca-bat aquesta mítica distància, donar-li un petó a la Fina, que ha patit molt

més que jo, i agrair laseva solidaritat. Quina alegria, tot s’haacabat, un somni realitzatque sempre anirà ambmi. Potser n’hi hagin d’al-tres, però aquesta és laprimera vegada. No re-cordem sempre la prime-ra vegada? Potser no ésla millor, però ben segurés la més recordada. Per als amants de lesestadístiques, us diré queel meus companys vanfer 3h 43’ i jo 30 minutsmés. Ja sé que potser

algú dirà que amb aquest temps noval la pena fer una marató. Bé, ami no m’interessa aquesta opinió,ni la persona que la faci, jo sóc fe-liç. Coincidint amb aquesta cursa esva celebrar la mitja marató deTarragona, on la presència de cor-redors d’Artesa de Segre va sernombrosa. No voldria oblidar nin-gú, per tant no els anomenaré, peròdestacaré la participació de laMaite, el Ferran i el Velasco, per ellstambé era la primera vegada. Feli-citats. Artesa té neguit de córrer, és peraixò que el CUDOS està preparantper l’últim dia de l’any una Sant Sil-vestre, prova que se celebra nor-malment la nit del 31 de desembre.Nosaltres, però, la correrem al matí.Animeu-vos a participar a aquestafesta. No és una cursa i està ober-ta a totes les edats.

Ramon GutiérrezCUDOS

E

la Palanca 39

CARTES A LA REDACCIÓ

A Rosa Cuders JouBenvolguda Rosa, sempre és molttrist acomiadar una persona quedurant tants anys ha ajudat tothom;moltes persones que en tu han po-gut trobat aquella ajuda que, enmoments molts crítics de salut, ne-cessitaven el més gran suport. Vaig llegir el teu comiat en unapassada edició de La Palanca i laveritat és que m’arribà al fons delcor. És molt dur deixar el teu pobleon has crescut, on has après unafeina i on el que més t’agradava erapoder servir a la teva gent.

Però no dubtis pas que a Artesahas deixat una forta petjada i tambéun gran record. Tots, per moltíssimasort, sabem qui és la Rosa del CAP iaixò esperem que et sigui de gransatisfacció. Moltes vegades no calallargar-se per donar explicacions decom és una persona, quina és la sevatrajectòria professional o altres virtutsque pugui tenir; perquè en tu, unasola expressió pot resumir-ho tot: “etsuna gran persona” i et desitgem queet vagi molt bé en la teva nota etapade treball i la nova localitat on t’han

destinat. Jo tan sols vull dir-te que, en nomde tots aquells que ara seguramentdeuen pensar que haurien d’haver-te respost a la teva carta de comiati no han pogut fer-ho bé per feina,bé perquè no els és fàcil escriure od’altres motius, en nom de tots:moltes gràcies, Rosa, per haver-nos ajudat durant tants anys i percom, tu dius, estar al nostre costat.Una forta abraçada i sort!

Iolanda Masanés

ProtestaDurant el ball de Festa Major deldivendres a la tarda, alguns mem-bres de la Comissió de Festes ensva demanar que ens alcéssim delsseients que ocupàvem, que erenles cadires que s’havien utilitzat enel concert. A tots els pobles de les rodalies,

Ponts o Agramunt, els seients ques’utilitzen en el concert es deixen ala gent sense cap problema. I se’ns va dir que si no ens alçà-vem, cridarien els membres deseguretat del pavelló, i hi van anar aparlar. També se’ns va dir perquè nocompràvem “palcos”, però en dema-

naven 75 euros. És clar que és mas-sa car si dels sis seients, tres s’hand’estar d’esquena als músics. Cal reconèixer que això no vatornar a passar ni als balls de dis-sabte ni de diumenge.

Magí Melgosa

Vols rebre informació de les activitatsque es realitzen a Artesa de Segre i municipi?

Envia’ns un correu aturisme@artesadesegre.cato a través de la pàgina web

www.artesadesegre.catAjuntament d’Artesa de Segre

la Palanca 41

PROGRAMA D’ACTES DE NADAL

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

42 la Palanca

Mes de novembreSESSIONS DEL PLE

Ple ordinari (7 de novembre) i ex-traordinari (21 de novembre)

S’acorda desestimar l’al·legaciópresentada pel Sr. Joan C. ErolesSolanes, en representació del GrupMunicipal de CiU, en relació ambl’expedient d’aprovació del comptegeneral, així com s’aproven elscomptes generals del pressupostmunicipal i de l’emissora municipalde ràdio, exercici 2010.A favor: 7 vots (ERC)En contra: 4 vots (CiU)

S’acorda adjudicar a Caixabank SAla concertació de l’operació depréstec a llarg termini per un importde 595.000 euros per al finança-ment de les actuacions: mobiliaribiblioteca, sala polivalent i depen-dències municipals annexes delCasal Cultural, Casal Cultural 2afase i Túmul megalític de Seró.A favor: 7 vots (ERC)En contra: 4 vots (CiU)

S’acorda adjudicar a BBVA SA laconcertació de l’operació de prés-tec a llarg termini per un import de365.287 euros per al finançamentde l’actuació “Espai Transmissordel Túmul Megalític de Seró”.A favor: 7 vots (ERC)En contra: 4 vots (CiU)

S’aproven, per unanimitat, les se-güents certificacions d’obra:- Certificació núm. 8, per 15.291,65euros, de l’obra “Escola de Música”realitzada per Carrers i Obres SL.- Certificació núm. 3, per 16.243,42euros, de l’obra “Reforma i condi-cionament interior de la Casa Con-sistorial d’Artesa de Segre” realit-zada per Construccions MontsecSCCL.- Certificació núm. 7, per229.764,99 euros, de l’obra “Am-pliació i reforma del Centre d’Aten-ció Primària” realitzada per Carrersi Obres SL.

S’acorda, per unanimitat, aprovarl’acceptació dels ajuts i normativade les actuacions incloses en elPUOSC 2011 de les obres se-güents:- Pavimentació de l’accés a lesmasies de Vall-llebrera. Subvenció:17.471,67 euros (MN)- Bàscula municipal, cobriment deldipòsit, enllumenat públic al carrerCalvari i arranjament de la teuladade l’església a Seró. Subvencions:60.000 (MN) i 53.500 (DL). - Construcció local social, bar-res-taurant i vestidors piscina aAlentorn. Subvencions: 100.000(ET) i 60.000 (MN). - Mobiliari Biblioteca, sala poliva-lent i dependències municipals an-nexes del Casal Cultural. Subven-ció: 385.255,82 (PG).- Pavimentació del nucli antic, pla-ça Major. Subvenció: 62.851,30(PG).

S’aprova, per unanimitat, la conces-sió del servei d’abastament d’aiguaa Alentorn a favor de l’empresaSOREA SA.

S’aprova, per unanimitat, la Mociósobre l’Associació d’Ajuntamentsper la Independència.

S’aprova inicialment la modificacióde crèdit 1/2011.A favor: 7 vots (ERC)En contra: 4 vots (CiU)

APROVACIONS FETES DURANTEL MES

S’aproven les següents llicènciesd’obra:- Per fer tanca de delimitació del patidel solar situat al C/ Fassina, dar-rera de d’immoble situat a la Ctra.Baldomar 12, a Artesa de Segre.- Per enrajolar terra i arrebossarparets de l’immoble situat al C/ Es-glésia 5, a Artesa de Segre.- Per arrebossar la façana posteri-or de l’immoble situat a la Pl. Es-

glésia 12, a Baldomar.- Per realitzar les obres pavimen-tació d’habitatge i revestiments defaçana, per acabar l’obra sol·-licitada (exp. 60/2006) de construc-ció d’un edifici unifamiliar, addicio-nant dues plantes a cobert existent,ubicat al C/ Major 8, a Tudela deSegre.- Per reformar cuina de l’habitatgesituat al C/ Calvari 39, a Artesa deSegre.- Per tapar forats i esquerdejar ambmorter 40 m2 de paret de l’immobleen ruïna situat al C/ Catalunya s/n,a Vall-llebrera.- Per treure teules de l’immoble si-tuat al C/ Prat de la Riba 49, aArtesa de Segre.- Per fer la vorada remuntable peraccedir a la porta de l’immoble si-tuat al C/ Prat de la Riba 17, aArtesa de Segre.- Per treure teules i llates i col·locarpanell sandvitx color marró, de lacoberta de la cabana situada en laparcel·la 134, polígon 4, aBaldomar.- Per a la reparació de la part supe-rior d’un mur de contenció, de pe-ces de ciment existent, del pati dela parcel·la situada al C/ la Font s/n, a Baldomar.- Per fer la cuina nova, anivellar ter-ra i enrajolar, i replanar parets del’immoble situat al C/ Església 27,a Colldelrat.- Per obrir una rasa aproximada-ment de 17 m de llarg per 0,40 md’ample i 1 m de profunditat, per ala instal·lació d’una canonada degas per subministrar gas naturalcanalitzat a nous clients, al C/ Bal-mes 23, a Artesa de Segre.- Per a la rehabilitació i ampliaciód’habitatge unifamiliar, a l’emplaça-ment situat al C/ Costa la Segla 4-6, a Baldomar.- Per obrir puntualment la voreraper solucionar una avaria en la xar-xa de baixa tensió, al C/ Roca delCudós, a Artesa de Segre.

S’aprova la llicència d’instal·lació

la Palanca 43

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

d’un gual de 3 m lineals a l’edificisituat a la Pl. Catalunya 4, aAlentorn.

S’aprova la següent autoritzaciód’escomesa d’aigua potable:- A l’habitatge situat al C/ EnricGranados 6 2n 1a, a Artesa de Segre.- A l’habitatge situat al C/ EnricGranados 6 2n 4a, a Artesa de Segre.

S’aproven les següents llicènciesde primera ocupació:- Pels 3 habitatges de l’edificiplurifamiliar entre mitgeres, situat alC/ Amadeu 12, cantonada C/ Eres,a Artesa de Segre.- Pels 7 habitatges (bx-2a, bx-3a, 1r-1a, 1r-2a, 1r-3a, 2n-2a, 2n-3a), del’edifici plurifamiliar ubicat al C/ Rocdel Cudós 11-13, a Artesa de Segre.

S’aproven les següents llicènciesd’obertura d’establiment:- Per la instal·lació i obertura de l’ac-tivitat d’un establiment de botiga demobles, a situar a la Ctra. de Tremp39 baixos, a Artesa de Segre.- Per la instal·lació i obertura de l’ac-tivitat d’un establiment dedicat acentre d’estètica i massatges cor-porals, a situar a la Pl. Progrés 2,altell 2, a Artesa de Segre.- Per la instal·lació i obertura de l’ac-tivitat d’un establiment d’aparta-ment turístic situat a la Torretad’Anya, C/ Afores s/n, a Anya.

S’aprova la relació de factures,majors de 120,20 euros, pendentsd’aprovació, corresponents a l’exer-cici comptable 2011, que pugen laquantitat de 666.578,61 euros.

INFORMES D’ALCALDIA

Es farà una contractació, mitjançantel procediment de contracte menor,de l’obra “Pavimentació del camíd’accés a les masies de Vall-llebre-ra”, que té un pressupost de25.389,89 euros, i de l’obra “Ade-quació de les instal·lacions d’aiguapotable a la població d’Alentorn”,que té un pressupost de 18.209,01euros.

S’informa sobre la desestimació dela mesura cautelar de suspendre laincorporació del romanent de tre-soreria que consta al compte ge-neral, mitjançant un informe emèsper Secretaria-Intervenció.

Eva Maza i Batlle

Dates arecordar

Renovació del DNIFins pròxim avís per part de la Policia, no estornarà a renovar el DNI a l’Ajuntament d’Artesade Segre.

Recollida d’objectes voluminososPobles agregats: dimecres 25 de generArtesa de Segre: dimecres 25 de gener (no-més en casos molt justificats, que no puguinanar directament a la deixalleria)Cal trucar per informar del lloc de recollida i delsobjectes (tel. 973 40 00 13).

Ajuntament d’Artesa de Segre

la Palanca 45

DÈRIA GASTRONÒMICA

La cuina del Muntanyancetem nova secció. Parla-rem de gastronomia, alimen-tació i enologia i de tot el que

envolta això que, a més de ser unanecessitat vital, és un plaer. El fil con-ductor seran els restaurants i els cui-ners, però també les petites empre-ses i particulars de casa nostra queprodueixen i elaboren aliments. Comencem per tot un clàssic:l’hostal-restaurant Muntanyad’Artesa. La cuina que hi fan és lade tota la vida: receptes tradicionalsamb productes de la terra, sensemassa floridures, però amb un resul-tat excel·lent. Qui vol tastar els platsde la padrina, hi té un lloc que és totauna garantia de qualitat, i a un preuassequible per a totes les butxaques. El negoci és familiar i són ja 3, lesgeneracions que l’han tirat endavant.Van començar l’any 1956 l’EstanislaoMonsonís i la seva esposa TeresaBoixadera a la carretera de Ponts, 36.Ell al davant de la sala i ella als fo-gons. El restaurant és conegut po-pularment com cal Lao, agafant elnom del fundador. El restaurant va prosperar i l’any1966 s’hi va incorporar el seu fill, elMariano, que s’havia foguejat en di-ferents locals de Barcelona. L’any1967 es va incorporar al restaurantel Jaume Estrada, que a la vora dela padrina Tereseta va aprendre els

seus trucs i actualment continua coma fidel cap de cuina. L’esposa delMariano, la M. Àngels Valls va afe-gir-s’hi el 1973, ajudant a la cuina iencarregant-se de la gestió de leshabitacions de l’hostal. L’any 1975 el vell Muntanya es vaquedar petit i van decidir construir unnou local al que llavors eren els aforesd’Artesa (cra. d’Agramunt, 84), mésgran i ampli i amb més aparcament.L’any 2008 van reformar el restauranti l’hostal, on actualment tenen disponi-bles 23 habitacions dobles. La 3a generació va arribar ambl’Albert, que ha treballat al restaurantdes de ben petit i ha completat la

seva formació amb estudisd’hostaleria a Lleida. Els plats més significatius que hi ela-boren són: la paella mixta, l’escudella,el gaspatxo, els caragols guisats, elpollastre rostit, el ternasco, la graella-da de peix, els peus de porc a la jardi-nera, la perdiu a la vinagreta, la vede-lla rostida, el bacallà amb samfaina il’espatlla de cabrit al forn. El menú di-ari a 10,5 euros, dissabte a 12,5 i diu-menge a 15 euros. El preu de la cartaoscil·la entre els 20 i 30 euros. En definitiva, un local modern,amb un tracte familiar i una cuina fi-del a la tradició catalana.

Text i fotos: Miquel Regué i Gili

E

La recepta: Paella Mixta (per Jaume Estrada)Ingredients per a 4 persones: 320 g d’arròs, 1 ceba, 1 pebrot vermell, 1 pebrot verd,1/4 de conill trossejat, 300 g de costella de porc, 1 sípia mitjana, 8 anelles de cala-mars, 8 musclos, 4 gambes, 4 escamarlans, pèsols, oli, sal i pebre, brou de carn.

En primer lloc, daurem a la paella les gambes i els escamarlans amb un xic d’oli, i elsreservem. Fem el mateix amb la carn, que salpebrem, fins que quedi ben rossa.Després, sofregim a foc lent la ceba amb l’oli i hi afegim el pebrot a trossos petits.Seguidament, la sípia trossejada i les anelles de calamars. Als pocs minuts de coc-ció, hi incorporem la carn que havíem reservat i l’arròs, i els barregem amb el sofre-git, per tal que el gra quedi solt i agafi el gust. A continuació hi fiquem el brou bencalent, entre el doble i el triple del volum d’arròs, segons ens agradi més o menyscaldós. Als deu minuts de cocció, hi afegim els pèsols i el marisc. L’últim toc elpodem donar al forn, uns deu minuts més. Per guarnir, posem unes tires de pebrotescalivat i uns gallons de llimona. La paella ja està a punt de menjar.

Sobre l’arròsL’arròs és un dels aliments més universals. És un cereal que aporta energia (hidrats de carboni) i que necessita molta aiguaper a ser cultivat. El seu origen el trobem a l’Àsia meridional; a la Xina ja es consumia fa uns 7000 anys. A Occident, però, nova ser introduït fins al segle VIII dC, pels àrabs, que n’estengueren el seu cultiu. La primera referència escrita sobre l’arròs aCatalunya apareix al Llibre de Sent Soví (1324), receptari pioner a la Península. La paella té centenars de versions, ambcarn, peix, bolets, hortalisses, etc. És un reclam gastronòmic que té molt èxit i agrada a tothom.

46 la Palanca

IMATGES D’AHIR

L’Estudiantina de Carnaval. 1957

ant sols feia 18 anys ques’havia acabat la Guerra Ci-vil i les festes de Carnaval

estaven prohibides. L’administracióposava traves als organitzadors. Lagent volia fer el Carnestoltes sem-blant al model d’abans de la guer-ra i, per l’altre costat, s’havien decelebrar les festes sense màscaresi sense disfresses. Per decret, elsque manaven no deixaven fer elCarnestoltes com abans. En aquell any –era igual l’anyanterior que l’any següent–, els noisi noies es van disfressar sempre acara descoberta, depenia de la ima-ginació de cadascú. N’hi havia que

es disfressaven de pagès, o ambun barret de Napoleó, etc. Així, méso menys mal o ben vestits, tot eljovent de llavors es trobava al tarden una sessió de ball al Cafè delCadiraire, on s’havia llogat una or-questra, generalment de músics decasa, per acabar la festa. Ho organitzaven gent d’Artesaamb iniciatives carnestolenques.Eren el Francesc Camats Rebolle-da, l’avi Camats; el RossendoMarsol de cal Bepeta, entre altres. Les noies de l’Estudiantina són,començant per l’esquerra: laMagda Ariet de cal Jan, que viu aAgramunt; la Julita Colom, de cal

Puig de Galí; l ’Anita, de calBaltesar; la Natàlia Tarré, de calMussoles; la Filo Ferrer, de calsXolladors; la Josefina Herrero, fillad’un Guàrdia Civil (la noia parlavabé el català); la Francesca Riart, deca l’Estrella; i l’Assumpció Rigat, decal Pere Blanc, esposa de JosepPallarés. Tot i les dificultats legals, el jo-vent feia el possible per a gaudirde les festes més significatives. Lafoto està feta al davant de cal Pa-tac, a la plaça Major.

Bartomeu Jové i SerraFoto cedida per Magí Serra i Piqué

T

Fe d’erratesTot i la fe d’errates publicada el mes passat, resulta que en la foto de fa dos mesos encara ens havíemdescuidat M. Carme Guiu (és la foto de la canalla de la carretera de Tremp). Demanem disculpes i, almateix temps, agraïm les informacions que ens arriben per tal de complementar la informació.

LA FOTO

La branca de Ràngers i Noies Guies del CAU va organitzar una recollida de joguines, aliments i materialescolar en què van col·laborar més d’un centenar de famílies. (Foto: Ajuntament d’Artesa de Segre)