La formació de la classe obreraHistòria – 4t d’ESO

Il Quarto Stato, GIUSEPPE PELLIZZA DA VOLPEDO (1901)

la burgesia el proletariat

La societat de classes La condició obrera

relacions d’explotació

la condició de vida i de treball

vivenda burgesa

barri obrer

obrers a la mina i a la fàbrica

El moviment obrer

ludismeAssociació d’ estibadors

primeres associacionsprimerssindicats

La Carta del Poble

cartisme

socialisme utòpicprohibició d’associacions obreres

Robert Owen

primera meitat segle XIX

Charles Fourier

El moviment obrer

Segona meitat segle XIX

Revolució 1848, París

El Manifest Comunista

marxisme

Internacionals Obreres

anarquisme

Comuna de París1871

sindicats nacionals

M. BakuninF. EngelsK. Marx

Tal i com hem estudiat, l’eliminació de l’Antic Règim no va suposar una millora de la situació de les classes socials més desafavorides.

Amb la restricció del dret de vot per la implantació del sufragi censatari, els parlaments quedaren com institucions de representació dels interessos la nova classe hegemònica: la burgesia.

Així doncs, les lleis no van portar la igualtat social sinó que van afavori els interessos de la burgesia i l’aristocràcia en el poder.

Condicions de partida del moviment obrer

La SOCIETAT INDUSTRIAL(societat de classes)

Desigualtats socials i econòmiques

Marginació política deles classes populars

CONFLICTIVITATSOCIAL

CONDICIONSLABORALS

REVOLUCIÓINDUSTRIAL

empitjora

genera

incrementa

incrementa

La nova societat de classes

BURGESIA

-Controlen el poder polític ieconòmic i són els propietarisdels mitjans de producció.

-Són una classe heterogènia:• Alta burgesia• Mitjana burgesia• Petita burgesia

ANTIGA ARISTOCRÀCIA PROLETARIAT PAGESIA

Van continuar lligatsa la tradició del camptot i que el sistemacapitalista els acabàconvertint en ASSALARIATS DEL CAMP

•Estan obligats a vendreLa seva força de treball

A canvi d’un salari.

•Condicions de vidaMiserables

•Població urbana (propde les fàbriques)

Les organitzacions obreres El moviment obrer fou la resposta de la classe

treballadora a la situació creada per la industrialització i el capitalisme.

Els governs reaccionaren a les demandes de millora de les primeres organitzacions obreres amb la repressió i amb lleis que les prohibien.

COM PODIEN CANVIAR, DONCS, LA SITUACIÓ? Mitjançant el llarg procés de lluita, els obrers adquiriran

consciència col.lectiva de pertanyença a una mateixa classe amb interessos comuns.

EL LUDISME: La revolta contra les màquines

Moviment protagonitzat per artesans, obrers i camperols en contra de la introducció de maquinària

Cronologia: s’inicia a finals del segle XVIII a Anglaterra. S’extén posteriorment a altres països, al compàs de la industrialització.

Les accions segueixen la tradició de lluita popular:

Exterioritzen les protestes destruint maquinària.Els escrits i l’atac a les màquines com a mesura per pressionar els patrons

CAUSA: defensa de l’ofici i del salari, temor a la pèrdua del treball i de rebre salaris menors

REACCIÓ DELS GOVERNS: repressió i pena de mort ja que consideraven la destrucció de màquines i fàbriques un atemptat a la propietat privada

TEXT HISTÒRIC: Escrit dels ludites

“Senyor: se m’ha informat que vostè és propietari d’unes quantes d’aquelles detestables màquines esquiladores. Sàpiga que si no són retirades al final de la setmana entrant, encarregaré a un dels meus lloctinents que la destrueixi. I si vostè té l’audàcia de disparar contra qualsevol dels meus homes, ells tenen ordres d’assassinar-lo a vostè i d’incendiar la casa.”

Signat: Ned Ludd, general de l’exèrcit dels justiciers (1812)

Les associacions de socors i d’ajuda mútua

Origen: neixen de la solidaritat i la cooperació (ajuda mútua) entre treballadors a principis del segle XIX

Reprodueixen el sistema gremial: germandats i confraries entre persones del mateix ofici i especialitat

• La finalitat serà permetre la supervivència en situacions de no treball

• Com? Auxiliant els associats i les seves famílies en cas d’accident, malaltia o mort

• L’ajuda era sufragada amb les quotes dels membres

PROCÉS… … Similar en tots els països occidentals … De ser associacions circumstancials passaran a ser

permanents i seràn l’origen dels sindicats.

Les TRADE UNIONS

L’any 1824 a Anglaterra els obrers aconseguiren que s’anul·lessin les lleis que

prohibien les associacions obreres

Això permeté la formació de cooperatives i sindicats d’ofici

TRADE UNIONS

Primer es van organitzar per oficis i especialitat, i posteriorment, van esdevenir un sindicat nacional als anys ‘30.

PROCÉS DEL SINDICALISME OBRER

Els sindicats d’oficis circums-tancials esdevingueren permanents amb la formació dels sindicats a nivell estatal durant la segona meitat del segle XIX

PAÏSOS - CRONOLOGIA Gran Bretanya: Trade Unions

Congress (TUC) 1868 França: Confedération Générale

du Travaill (CGT) 1895 Estats Units: American Federation

of Labor (AFL) 1886 Alemanya Associació General de

Treballadors Alemanys (1863)

OBJECTIUS: aconseguir la millora de les condicions de vida i de treball amb accions de lluita per la jornada laboral de vuit hores, etc.El Primer de Maig des de 1890 es convertirà en dia de lluita obrera internacional en record dels màrtirs de Chicago

El CARTISME

Origen: Elaboració Carta del Poble el 1838 dirigida al Parlament britànic i promoguda per l’Associació de Treballadors de Londres

Aquesta carta és la que donarà nom al moviment cartista

Es dirigiren fins a tres cartes (1838, 1842, 1848), totes desateses

OBJECTIUS POLÍTICS: La reforma electoral i la democratització són l’única manera de garantir la participació dels obrers en l’elaboració de lleis per aconseguir millorar les seves condicions de vida

Míting cartista a Kennington el 10 d’abril de 1848

Les peticions dels cartistes

ELS SIS PUNTS:

• Sufragi universal: dret de vot per als homes majors de 20 anys• Formar part del Parlament sense necessitat de ser propietari• Vot secret • Igualtat representativa territori/població• Renovació anual del Parlament per evitar la corrupció• Sou per als parlamentaris i dedicació exclusiva a l’activitat parlamentària

ProtagonistesFou un ampli moviment de masses de treballadors:

Un milió de firmes recolzaren la 1a petició el 1839 i gairebé tres milions el 1842.

TEXT HISTÒRIC: Carta amb les peticions

“Demanem que en l’elaboració de les lleis pugui ser escoltada la veu de tots. Cumplim

amb els deures d’homes lliures; volem, doncs, tenir drets. És per això que sol.licitem

el sufragi universal. Aquest sufragi, per a estar lliure de la corrupció dels rics i de la

violència dels poderosos, ha de ser secret. (…) Les eleccions freqüents són essencials:

sol.licitem parlaments anuals. Demanem que per formar part del Parlament, l’únic

requisit sigui l’aprovació dels electors i que tots els diputats siguin remunerats a càrrec

del tresor públic per compensar el temps dedicat al servei de la nació.”

Petició dels cartistes de Birmingham, 1838

TEXT HISTÒRIC: Cartisme

El 1838, Stephers, un dirigent cartista, es dirigia així a 200.000 seguidors:

“El cartisme, amics meus, no és un problema polític, segons el qual es tractaria d’aconseguir el dret al vot, etc.; sinó que el cartisme és una qüestió de forquilla i ganivet, és a dir, la Carta significa una bona vivenda, bon menjar i beguda, un bon passar i una jornada de treball breu”

La revolució de 1848 L’ onada revolucionària a Europa tingué significat

polític i també social, en un context de crisi econòmica

La classe treballadora participà amb protestes i motins, junt a la petita burgesia liberal contra els interessos de l’alta burgesia

Les demandes es centraven en:

Milllorar les condicions i acabar amb la desigualtat econòmica i social

-Sufragi universal (masculí)-Assistència social als desafavorits-Dret al treball-Llibertat d’associació obrera

ELS FONAMENTS IDEOLÒGICS DEL MOVIMENT OBRER

L’ ANARQUISMEEL MARXISMEEL SOCIALISME UTÒPIC

EL SOCIALISME UTÒPIC Les primeres reflexions crítiques amb el capitalisme

Formen un grup de pensadors heterogeni, encara que tenen trets comuns

Ideen projectes dedicats a crear la societat ideal, amb relacions entre els homes en pau i harmonia, on no hi haurà explotació

A aquesta societat ideal s’hi arribava per la voluntat dels homes i de manera pacífica

Denuncien la injusta societat industrial (la desigualtat) però no n’analitzen les causes

Robert OwenSaint-Simon

Charles Fourier

Falansteris

Proudhon

TEXT HISTÒRIC. Els falansterisEl treball societari per exercir una atracció tan forta sobre el poble haurà de ser completament diferent de les formes repugnants que ens el fan tan odiós en l’estat actual. Caldrà que la indústria compleixi les condicions següents:

1. Que cada treballador associat sigui retribuït per dividend i no per salari.

2. Que cadascú, home, dona, o xiquet, siguui retribuït en proporció a les tres facultats: capital, treball i talent.

3. Que les sessions industrials siguin canviades unes vuit vegades al dia ja que l’entusiasme no es pot mantenir més d’una hora i mitja o dues hores en l’exercici d’una funció agrícola o manufacturera.

CH. Fourier, L’harmonia universal i el falansteri, 1804

EL MARXISME

1. El materialisme històric i la lliuta de classes com a motor de la història (anàlisi de passat)

2. La crítica de l’economia capitalista i la determinació de la causa de l’explotació obrera: la plusvàlua (treball impagat) (anàlisi del present)

3. La conquesta del proletariat del poder polític (revolució proletària), i establiment de la societat comunista sense classes socials (projecte de futur)

Tal i com ja hem estudiat a classe, el Marxisme té tres idees bàsiques que no podem deslligar:

El Manifest Comunista

Després de la publicació, juntament amb Engels, del Manifest Comunista (1848), les seves teories van tenir una gran repercusió entre les masses obreres

QUÈ ÉS EL MATERIALISME HISTÒRIC?L’ anàlisi del passat

PER A MARX L’ECONOMIA (les circumstàncies materials) ÉS LA BASE DE LA SOCIETAT

AQUEST PRINCIPI EL FORMULA AMB L’ ESTUDI DE LES SOCIETATS ANTERIORS

L’ economia és la que condiciona la ideologia, el sistema polític, la producció artística

TEXT HISTÒRIC. El marxisme

Tota la història de la societat humana, fins avui, és una història de lluita de classes. Lliures i esclaus, patricis i plebeus, barons i serfs de la gleva, mestres i oficials, en una paraula, opressors i oprimits, sempre enfrontats, obstinats en una lluita ininterrompuda, de vegades oculta i d’altres franca i oberta, en una lluita que condueix en cada etapa a la transformació revolucionària de tot el règim social o a l’extermini de les dues classes bel·ligerants.

Marx, K. I Engels, F., Manifest comunista

La lluita de classes:

Marx analitza la història de la humanitat com una succesió de modes de producció i d’ explotació i dominació d’ unes classes per altres (opressors i oprimits)

El pas d’ un sistema a una altre es produirà quan l’antagonisme entre les classes acabin destruint-lo mitjançant una revolució

Les relacions de producció (tipus de relació entre amo i esclau, senyor i serf, capitalista i obrer) en la societat esclavista, feudal i capitalista determinaria l’apropiació de l’excedent- i és l’ origen de les desigualtats socials i la lluita de classes.

L’ ANARQUISME

M. BakuninProudhon Kropotkin

L’anarquisme no té una doctrina tan homogènia com l’elaborada per Marx i Engels pel socialisme marxista.

Darrere de l’anarquisme trobem un seguit de propostes diferents, i poc connectades entre sí, que responen al pensament individual dels seus ideòlegs.

La principal font d’inspiració de les idees llibertàries seria, a la primera meitat del segle XIX, l’obra del francès Proudhon.

Una part del moviment obrer estigué fortament influït pel seu pensament.

Proudhon va ser el primer a afirmar que “la propietat és un robatori” i va criticar la democràcia liberal burgesa, el paper de l’Estat i les organitzacions polítiques.

principi

Creença en la capacitat de l’ individu en aconseguir la seva llibertat i establir una societat

igualitària

anarquista (etimològicament “sense comandament”)

Rebuig de la societat capitalista basada en la propietat privada i en

l’explotació dels treballadors

Rebuig de l’autoritat i negació de l’Estat, al que

consideren una forma d’opressió per a la llibertat

humana.

defensa de la propietat col.lectiva dels mitjans de

producció

proposen la seva destrucció i substitució per

un model social de col.lectivitats (comunes)

federades lliurement

Defensa de l’espontaneïtat de les masses, l’individualisme i l’acció directa.

Rebutgen la jerarquia i propugnen la democràcia directa

La revolució no hauria d’estar dirigida per cap partit,

sinó per l’alçament espontani del poble

TEXT HISTÒRIC. L’ anarquismeNosaltres volem la llibertat i creiem impossible l’existència, al mateix temps, de poder i de llibertat. El mal, als ulls dels anarquistes, no està en la forma de govern. Està en la idea mateixa de govern, en el principi de l’autoritat en si.

Els anarquistes ens proposem d’ensenyar al poble a viure sense govern. El poble també aprendrà a prescindir dels propietaris, ja que no hi ha llibertat sense igualtat.

Declaració de Piotr Kropotkin davant un tribunal de justícia (1883)