LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA - eic.cat · La incineració i el futur de les polítiques de...

LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA

LA G

ESTI

Ó DE

RES

IDUS

DE

CATA

LUNY

A

La incineració i el futur de les polítiques de gestió de residus

Jordi PayetFerran Relea

Josep Maria SalaJosep Maria Serena

Concha Zorrilla

Associació / Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Agraïments:

Jordi Renom

Presentada març 2009

Enginyers Industrials de Catalunya - La Gestió de residus de Catalunya

diagnosi09annex.qxd 24/2/09 09:33 Página 3


4


ÍNDEX

1. PRESENTACIÓ DEL DOCUMENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .71.1 Canvi cultural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .71.2 Canvi normatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .71.3 Canvi tecnològic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .71.4 Canvi climàtic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .81.5 Un marc de crisi energètica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .81.6 El dèficit de les infraestructures en el marc del nou model . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9

2. LA NOVA DIRECTIVA DE RESIDUS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .112.1 Definicions rellevants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .112.2 Jerarquia en la gestió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .122.3 Principis d’autosuficiència i proximitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .132.4 Objectius de reutilització i recuperació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .132.5 Programes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14

2.5.1 Programes de prevenció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .142.5.2 Programes de gestió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14

2.6 Valorització energètica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .152.7 Incineració de residus municipals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .152.8 Finalització de la consideració d’un residu com a residu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .162.9 Subproductes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16

3. LES LLEIS DE CATALUNYA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .17

4. LA GENERACIÓ DE RESIDUS A CATALUNYA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .194.1 La generació de residus municipals a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .194.2 La generació de residus industrials no especials a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .244.3 Les xifres en el context exterior . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .26

5. MODEL DE GESTIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS A CATALUNYA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27

6. SISTEMES DE TRACTAMENT DE RESIDUS MUNICIPALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .316.1 Residus-recurs: El reciclatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .31

6.1.1 Tractaments mecànics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .316.1.2 Tractaments biològics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .32

6.2. Valorització secundària: Els tractaments de la fracció resta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .336.2.1 Escenaris amb absència d’abocadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .346.2.2 Escenaris amb dipòsit controlat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .366.2.3 Anàlisi comparativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .376.2.4 Influència dels costos d’abocador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .38

6.3. RESIDU ENERGIA: La Incineració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .396.3.1 Una revisió històrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .396.3.2 La incineració amb recuperació d’energia en els últims anys . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .42

6.4 Deposició de residus municipals en abocador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .456.4.1 Abocadors de bales i abocadors tradicionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .46

6.5. La incineració amb aprofitament energètic enfront del dipòsit controlat . . . . . . . . . . . . . .476.5.1 Compatibilitat de la incineració amb el reciclatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .476.5.2 Països més avançats: alt % d’incineració amb recuperació d’energia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .476.5.3 Generació d’energia amb reducció de les emissions d’efecte hivernacle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .486.5.4 La cessació de l’activitat implica la cessació de la contaminació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .486.5.5 Reducció efectiva del residu de més del 96% en pes i en volum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .486.5.6 Mínima utilització d’espai i ocupació de sòl . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .486.5.7 Lixiviats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .496.5.8 La crisi energètica i l’aprofitament de recursos autòctons . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .49

6.6 En resum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .50


5


7. ALTRES TRACTAMENTS TÈRMICS DE VALORITZACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .51

8. UNA MIRADA ALS MODELS EUROPEUS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .538.1 Pla suec de residus 2005-2010 (Resum) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .55

8.1.1 INTRODUCCIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .558.1.2 HISTÒRIC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .558.1.3 OBJECTIUS DE QUALITAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .568.1.4 DISPOSICIÓ DELS RESIDUS DOMÈSTICS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .578.1.5. CAPACITAT DE TRACTAMENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .60

8.2 Gestió de residus sòlids municipals a Alemanya (informe 2006) . . . . . . . . . . . . . . . . . . .618.2.1 Capacitat de tractament i quantitat de residus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .638.2.2 Canvi climàtic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .668.2.3 Previsió per al 2020 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .67

8.3 Pla de gestió de residus austríac 2006 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .688.3.1 Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .688.3.2 Situació de la gestió de residus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .698.3.3 Escenari 2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .74

9. LA FISCALITAT I LA GESTIÓ DE RESIDUS: IMPOSTOS SOBRE DISPOSICIÓ FINAL . . . . . . . . . . . . . .77

10. LA CAPACITAT DE TRACTAMENT ENFRONT DE LA GENERACIÓ DE RESIDUS A CATALUNYA. BALANÇOS . . . .7910.1 Les determinacions del Pla Territorial Sectorial

d’Infraestructures de Residus Municipals (PTSIRM) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7910.2 La situació a la regió metropolitana de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7910.3 La generació de resta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7910.4 El dèficit d’infraestructures de final de línia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .80

11. POSSIBLES SOLUCIONS AL DÈFICIT D’INFRAESTRUCTURES DE FINAL DE LÍNIA . . . . . . . . . . . . .8311.1 Reducció de les aportacions a les plantes de final de línia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8311.2 Construcció de noves plantes de tractament de residus no recollits selectivament . . . . .8311.3 Construcció de noves plantes de final de línia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .83

12. VALORACIÓ FINAL I RECOMANACIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8512.1 Amb relació al marc normatiu europeu i al model de gestió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8512.2 Amb relació als models europeus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8512.3 Amb relació a la controvèrsia existent a la societat catalana

sobre els efectes negatius de la incineració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8612.4 Amb relació a la capacitat de tractament de les instal·lacions de final de línia . . . . . . . .87


6


1. PRESENTACIÓ DEL DOCUMENTEl Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, com a entitat de dret públic preocupada peraquelles temàtiques tècniques que afecten la societat i l’exercici de la nostra professió, hemanalitzat la gestió dels residus de Catalunya realitzant una diagnosi del moment i debatentaspectes rellevants en la matèria, amb l’objectiu d’oferir propostes que ajudin a modelar la políticai l’economia ambiental del nostre país.

Són sis les raons que fan que la reflexió sobre aquesta matèria sigui objecte de la més gran actualitat:un canvi cultural, un canvi normatiu, un canvi tecnològic, un canvi climàtic, un nou marc energètic,i el dèficit de les infraestructures.

1.1 Canvi culturalLa quantitat de residus creix. Els nostres dipòsits controlats, principalment a l’entorn metropolità,s’acaben i això marca el final del model de gestió basat en “abocar i oblidar-se’n”.

Les opcions de gestió es mantenen limitades per la nostra legislació: les incineradores, els dipòsitscontrolats i les plantes de compostatge.

Davant d’aquesta situació, la gestió moderna dels residus aposta per tractar adequadament lesdiferents fraccions que constitueixen la brossa urbana, per tal de reduir la proporció de recursos quees rebutgen i tornar a introduir en el cicle productiu tots aquells materials que encara poden ser útils. Aquest canvi cultural vol transformar la UE en una societat del reciclatge, que tracta d’evitar lageneració de residus i que utilitza el residu com a recurs.

1.2 Canvi normatiuEl canvi normatiu més rellevant a escala de la UE es produeix ben recentment amb l’aprovació, eljuny de 2008, de la nova Directiva de residus1.

La nova Directiva de residus, que revisa la Directiva 2006/12/CEE, té com a objectiu aclarir conceptesclau com ara les definicions de residus i la definició de reciclat, que explica els conceptes devalorització i eliminació; dóna un nou enfocament respecte a la prevenció de residus, tenint encompte no solament la fase de residu sinó tot el cicle de vida dels productes i materials; i proposauna nova jerarquia de gestió.

La nova Directiva aclareix quant és eficient la incineració de residus municipals i quan es potconsiderar per si mateixa una operació de valorització.

La nova Directiva reforça el principi rector a escala europea de qui contamina paga, i generalitza iamplia el principi de la responsabilitat del productor que constitueix un dels mitjans per promoure eldisseny i la fabricació de béns tenint en consideració l’ús eficaç dels recursos durant tot el cicle devida, inclosa la reparació, la reutilització, el desmuntatge i el reciclatge.

1.3 Canvi tecnològicEls avenços tecnològics recents permeten incrementar el potencial de recuperació dels residus i fanviable les operacions de valorització i disposició de manera segura des d’un punt de vista ambientali de protecció de la salut.

Aquests avenços tecnològics es manifesten sobretot en el camp de les recollides diferenciades en origen, enla selecció mecànica i automatitzada que identifica materials i colors a través de sistemes de lectura òptica,en processos biològics aeròbics i anaeròbics, en l’eficiència energètica de les plantes modernes, i en el

1. Vegi’s la Directiva 2008/103/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008 per la qual es modifica

la Directiva 2006/66/CE, relativa a les piles i acumuladors i els residus de piles i acumuladors.


7


control de les emissions, que permeten aprofitar millor els materials presentsen els residus, de manera que sigui possible transformar la gestió de residusen una gestió de materials.Les dioxines han de deixar de ser un problema amb els sistemes dedepuració de gasos actuals. Segons el Ministeri alemany de MediAmbient2, entre l’any 1990 i el 2000, les emissions de dioxines de lesplantes d’incineració de residus a Alemanya es van reduir en un factorde gairebé mil vegades, i suposa en l’actualitat menys de l'1% de lesemissions derivades de l’activitat humana.També han aparegut noves aplicacions de processos industrials en el campde la gestió dels residus per tal d’obtenir combustibles alternatius de residuso d’obtenir energia a través de la gasificació, piròlisi, despolimerització, iplasma, i a les quals cal estar atent per veure’n la viabilitat tècnica,ambiental i econòmica.

1.4 Canvi climàticEn la gestió de residus, l’emissió neta de gasos d’efecte hivernacle és la

suma de les emissions directes (els abocadors, les plantes incineradores, les operacions de recollidai triatge) i les emissions indirectes. Les indirectes provenen de l’energia i dels productes secundarisobtinguts de les plantes incineradores i de reciclatge i substitueixen la producció d’energia decombustibles fòssils i l’ús de primeres matèries per a la fabricació de plàstic, paper, etc.

El 2005 l’emissió de gasos d’efecte hivernacle procedent de la gestió dels residus representava el 2,6%del total d’emissions de gasos d’efecte hivernacle als quinze estats membres de la UE-15.

El nou paper que jugaran els abocadors, les incineradores amb recuperació d’energia i les plantesde reciclatge en el desplegament de plans i programes, així com les polítiques empreses en la gestió

dels residus, canviaran l’escenari de generació d’aquests gasos.Els recents indicadors estructurals de la UE mostren que l’úsd’abocadors representa un 34% a la UE-15 i un 41% a la UE-27, peròa causa del creixement previst en la generació, les projeccions mostrenencara un increment d’ús de l’abocador fins al 2017.

La clau és una millor gestió dels residus municipals que permeti reduir les emissions de gasos d’efectehivernacle, ja que amb elevats nivells de reciclatge i fent possible la incineració amb recuperaciód’energia podríem aconseguir que la contribució a l’efecte hivernacle fos negativa. En altres paraules, lagestió dels residus municipals pot contribuir al compliment dels objectius del Protocol de Kyoto.

1.5 Un marc de crisi energèticaL’esgotament de l’escenari mundial amb preus baixos de l’energia (que s’imposarà malgrat lesconjuntures especulatives) comportarà noves consideracions sobre les fonts autòctones deproveïment energètic.

Davant la qüestió sobre què fer amb els residus no aptes per al reciclatge (els que no es recullenen origen de manera selectiva), entenem que abans de la seva deposició en abocadors calaprofitar-ne el contingut energètic per pal·liar els requeriments energètics globals de fonts norenovables, evitar els problemes d’emissions precursores del canvi climàtic i de la contaminaciólocal i el consum de recursos naturals escassos.

L’ús de productes que finalment es convertiran en residus porten associats una motxilla energèticaque conté l’energia necessària per a la seva producció; és a dir, aquella que consumeix durant laseva vida útil i la que conté el propi material.


8

Segons el Ministeri alemany deMedi Ambient2, entre l’any

1990 i el 2000, les emissionsde dioxines de les plantesd’incineració de residus a

Alemanya es van reduir en unfactor de gairebé mil vegades, isuposa en l’actualitat menys del'1% de les emissions derivades

de l’activitat humana

L’ús d’abocadors representa un 34% a la UE-15 i un

41% a la UE-27

2. Vegi’s aquesta Directiva a l’annex del recull d'articles sobre la incineració del Ministeri Federal del Medi Ambient,

Conservació de la Natura i Seguretat Nuclear


L’energia requerida per al procés de producció sol ser més gran que la pròpia del material del residu iper això, en general, el reciclatge és la millor manera de recuperar energia d’una part molt important delresidu i ha de ser prioritari davant de la recuperació energètica sempre que sigui viable.

Però a mesura que els costos de la selecció i la recuperacióaugmenten i el balanç cost-benefici energètic i ambiental supera eldel reciclatge, el rebuig només es pot destinar a recuperacióenergètica o bé a eliminació.

La reglamentació europea de residus estableix clarament les prioritatsd’acció en matèria de residus: en primer lloc, la prevenció i la reducciói, després, la preparació per a la reutilització (el reciclatge), altresvaloritzacions (particularment la valorització energètica) i l’eliminació.

Tecnologies de valorització energètica com la transformació elèctrica amb possibilitat de cogeneració,co-combustió en centrals tèrmiques, transformació tèrmica per a la producció de calor, i l’ús directede combustibles recuperats, són totes elles actualment aplicables iutilitzades arreu. D’altres com la gasificació, la piròlisi o el plasma sóntecnologies immadures que estan en fase emergent.

Sumant l’energia procedent dels residus municipals, industrials,forestals i ramaders, ens podríem estalviar en tot l’Estat entre un 8% iun 9% de l’energia primària consumida a Espanya. Això significariaestalviar-nos trenta-quatre milions de tones d’emissions3 de CO2 cadaany, en la línia de millora dels processos productors del canvi climàtic.Aquests són valors que no cal menystenir.

1.6 El dèficit de les infraestructures en el marc del nou modelDesprés d’aplicar les mesures de prevenció, minimització i reducció, i de l’assoliment dels objectiusde recollida diferenciada i reciclatge, són necessàries encara opcions com el pretractament delsresidus no recollits selectivament i la disposició del rebuig de manera ambientalment adequada.

Atesa la finalització imminent de la vida útil dels principals dipòsits controlats de Catalunya, així com lapèrdua de la capacitat de tractament de les incineradores existents com a conseqüència de l’incrementdel poder calorífic que comporta el tractament previ de la resta, a curt i mitjà termini només es podengarantir les capacitats de tractament necessàries a través de la construcció de nous dipòsits il’increment de capacitat de valorització energètica.

Encara que el model de gestió dels residus municipals a Catalunyaassumeix com a tractament de final de línia tant els dipòsits controlats comles incineradores amb aprofitament energètic, la realitat és que no sen’estan construint de noves i l’opció preferent són els dipòsits controlats.

És, doncs, indispensable accelerar la finalització de les instal·lacions detractament actualment en promoció per assolir les capacitats detractament previstes i ampliar-les quan calgui.

Donem suport a qualsevol actuació en la creació de nous dipòsits controlats que admetin ladeposició de residus industrials no perillosos, sobretot en aquells casos que permetin recuperaràrees en procés de restauració, i de noves instal·lacions de valorització energètica.


9

3. Recuperación ecoeficiente de residuos. Su potencial en España. Alvaro Feliu, Luis Otero. (2007)

El reciclatge és la millor manerade recuperar energia d’una partmolt important del residu i hade ser prioritari davant de larecuperació energètica sempreque sigui viable

Sumant l’energia procedent delsresidus municipals, industrials,forestals i ramaders, enspodríem estalviar entre un 8% iun 9% de l’energia primàriaconsumida a Espanya

Només es poden garantir lescapacitats de tractamentnecessàries a través de laconstrucció de nous dipòsits il’increment de capacitat devalorització energètica


2. LA NOVA DIRECTIVA DE RESIDUSLa nova Directiva simplifica la legislació comunitària de gestió de residus atès que substituirà tresdirectives actualment en vigor: la Directiva marc sobre els residus, la Directiva sobre els productesperillosos i la Directiva sobre els olis usats.

Aquesta nova Directiva expressa, a través del Parlament Europeu i del Consell, la necessitat deregular expressament determinats trets bàsics de la gestió de residus com ara:

• La necessitat de disminuir la generació de residus, amb el reforç de les disposicions sobreprevenció, amb l’obligació que els estats membres creïn programes nacionals de prevenció.

• L’establiment de nous objectius de reciclatge que hauran de ser assolits pels estats membres peral 2020, inclosos un percentatge de reciclatge del 50% en els residus domèstics i similars i del70% en els residus de la construcció.

• L’establiment d’una jerarquia clara en la gestió en cinc categories, segons la qual la prevenció ésla millor opció, seguida de la reutilització, el reciclatge, altres formes de valorització –inclosa lavalorització energètica– i l’eliminació segura com a darrer recurs.

• La Directiva fixa per primera vegada els llindars d’eficiència energètica a partir dels quals laincineració de residus municipals es pot considerar com una operació de valorització energètica.

• Aclareix diverses definicions importants i determina quan s’ha de considerar residu qualsevolsubstància o objecte resultant d’un procés de producció.

• Incideix en el principi de la responsabilitat del productor.

El text de la Directiva de residus que va aprovar el Parlament Europeu encara no s’ha establert quanentrarà en vigor. El passat 20 d’octubre el va aprovar el Consell i es va publicar el 19 de novembre.A partir de la seva publicació els estats tenen un termini màxim de 24 mesos per transposar laDirectiva a la legislació nacional. Durant aquest termini no es poden dictar actes que siguin contrariso en dificultin l’aplicació.

2.1 Definicions rellevantsPrevenció: mesures adoptades abans que una substància, material o producte s’hagi convertit enresidu, per reduir:

• a quantitat de residu, fins i tot mitjançant la reutilització dels productes o l’allargament de la vidaútil dels productes.

• els impactes negatius sobre el medi ambient i la salut humana de la generació de residus, o• el contingut de les substàncies nocives en materials i productes.

Reutilització: operació per la qual un producte o els seus components que no són residus s’utilitzende nou per a la mateixa finalitat per a la qual es van concebre.

Tractament: operacions de valorització o eliminació, inclosa la preparació prèvia a la valorització oeliminació.

Valorització: qualsevol operació el resultat principal de la qual sigui que un residu serveixi per a unafinalitat útil en substituir altres materials que d’una altra manera haguessin estat utilitzats per compliruna funció particular, o la preparació del residu per complir aquesta funció en la mateixa instal·lacióo en l’economia general. L’annex II d’aquesta Directiva estableix una llista no tancada d’operacionsde recuperació (la incineració de residus municipals per sobre d’uns llindars energètics ésconsiderada recuperació).


11


Preparació per a la reutilització: operacions de comprovació, neteja o reparació mitjançant les qualsproductes o components de productes que han esdevingut residus es preparen per poder serreutilitzats sense cap altra transformació prèvia.

Reciclatge: operació de valorització mitjançant la qual els residus són transformats en productes,materials o substàncies per a les seves finalitats originals o d’altres. Inclou la transformació dematerials orgànics però no inclou la recuperació d’energia ni la transformació en materials que hande ser utilitzats com a combustibles o per a operacions de reompliment.

Regeneració d’olis usats: qualsevol operació de reciclatge per a la producció d’olis basemitjançant el refinament d’olis, concretament eliminant els contaminants, els productes d’oxidaciói els additius que contenen.

Eliminació: qualsevol operació que no es pugui considerar recuperació, fins i tot quan tingui com aconseqüència secundària l’aprofitament de substàncies o energia. A l’annex I d’aquesta Directivas’inclou una llista no tancada d’operacions d’eliminació.

2.2 Jerarquia en la gestióEls residus no es poden concebre en la seva totalitat com una font d’energia definitiva, ja que laprioritat general de la gestió de residus és precisament la seva prevenció. Encara que actualment lareducció de la generació de residus no rep tota l’atenció que es desitjaria (demanda social iecoinnovació insuficients), els forts condicionants que imposa la sostenibilitat, tant en l’àmbit localcom global, i, en particular, els derivats d’una evolució negativa de la disponibilitat energètica amb la

crisi que ja hem patit i que és difícil que desaparegui, poden acabarforçant una transició d’una economia lineal d’usar i tirar a unaeconomia circular, basada en l’ecodisseny per a la prevenció,reutilització, remanufacturació i reciclatge. Aquesta reconversióeconòmica comportaria una dràstica reducció de la generació deresidus industrials i del consum no reciclable i, en conseqüència, delpotencial de recuperació energètica.

L’energia de procés emprada en la fabricació d’un producte normalment és molt més gran quel’energia material del seu residu. Per això, en general, el reciclatge és la millor manera de recuperarenergia d’una part molt important dels residus i ha de ser prioritari, dins del seu rang de viabilitat,davant les opcions de recuperació energètica recollides en aquest document. Amb freqüència, elbenefici ambiental més gran del reciclatge de residus radica precisament en l’estalvi d’energiaprimària que suposa recuperar una part de la motxilla energètica. Des d’aquest punt de vista,reciclatge i recuperació energètica, encara que integren tecnologies molt diferents, sónfonamentalment dues cares de la mateixa moneda.

L’àmbit de major interès en la recuperació energètica es produeix quanel balanç cost-benefici energètic i ambiental d’aquestes activitatssupera el de les operacions de reciclatge.

En l’escenari previsible d’un cost creixent de l’energia, l’aprofitamentdel contingut energètic dels residus presentarà un creixent interèsdavant d’altres opcions.

Tanmateix, la recuperació energètica de residus és ja actualment unaopció que no es pot ignorar.


12

Cal una transició d’una economialineal d’usar i tirar a una economia

circular, basada en l’ecodissenyper a la prevenció, reutilització,

remanufacturació i reciclatge

El reciclatge és la millor manerade recuperar energia d’una partmolt important dels residus i ha

de ser prioritari, dins del seu rangde viabilitat, davant les opcions

de recuperació energètica


La nova Directiva regula expressament la jerarquia en la gestió (a diferència de l’anterior directiva).La següent jerarquia en la gestió dels residus és d’obligatori compliment excepte en aquells casosque raons justificades des d’un punt de vista de cicle de vida sobre els impactes de la generació igestió del residu aconsellin separar-se’n:

• prevenció• preparació per a la reutilització• reciclatge• altres vies de valorització, com la valorització energètica• eliminació

2.3 Principis d’autosuficiència i proximitatS’estableix l’obligació per als estats membres, cooperant amb altres estats membres si és necessario aconsellable, d’establir una xarxa adequada d’instal·lacions d’eliminació i d’instal·lacions per a larecuperació de residus municipals (aquesta menció és nova respecte a la directiva anterior quenomés mencionava les instal·lacions d’eliminació i justifica, per tant, la necessitat d’establir un plad’infraestructures de residus municipals).

Es permet apartar-se del Reglament de trasllats i limitar les importacions de residus destinades arecuperació en plantes incineradores de residus municipals quan s’estableixi que aquestesimportacions poden donar com a resultat que els residus nacionals hagin de ser eliminats o tractatsde manera no coherent amb els plans de gestió. Aquestes decisions s’han de comunicar a laComissió del Parlament Europeu.

2.4 Objectius de reutilització i recuperacióLa nova Directiva estableix uns objectius de preparació per a la reutilització i la recuperació per acerts residus. A més, s’estableix l’obligació per a tots els estats membres de realitzar la recollidaselectiva dels residus, com a mínim de paper, metalls, plàstic i vidre.

Els objectius són els següents:

Abans del 2020 s’ha d’augmentar com a mínim fins un 50% la preparació pera la reutilització i el reciclatge de residus de matèries, com ara, almenys, elpaper, els metalls, el plàstic i el vidre dels residus domèstics, inclosa la matèriaorgànica o d’un altre origen en la mesura que aquests fluxos de residus siguinsimilars als residus domèstics.

Tal com s’especifica en les definicions anteriors, aquest 50% fa referència aoperacions de transformació de materials en productes i no inclou larecuperació d’energia ni la transformació en materials que han de ser utilitzatscom a combustibles o per a operacions de reompliment.

Abans del 2020 s’ha d’augmentar fins un mínim d’un 70% la preparacióper a la reutilització, el reciclatge i la resta de recuperació de materials,incloses les operacions de reompliment que utilitzin els residus com asuccedanis d’altres materials, dels residus no perillosos procedents de laconstrucció i demolició, amb exclusió dels materials presents de maneranatural definits a la categoria 17 05 04 del Catàleg Europeu de Residus.

Abans del 2020 s’had’augmentar com a mínimfins un 50% la preparacióper a la reutilització i elreciclatge de residus dematèries, com ara, almenys,el paper, els metalls, elplàstic i el vidre delsresidus domèstics, inclosala matèria orgànica o d’unaltre origen en la mesuraque aquests fluxos deresidus siguin similars alsresidus domèstics.


13


2.5 Programes Es preveuen dos tipus de programes que han d’elaborar els estats membres: els de prevenció i elsde gestió. Aquests programes s’han d’avaluar i revisar, si escau, com a mínim cada sis anys.

2.5.1 Programes de prevencióEs fixa l’obligació d’establir programes de prevenció que poden ser una part integrant dels programesde gestió. En el darrer cas, les mesures de prevenció han d’estar clarament identificades.

S’han de fixar objectius concrets de prevenció que serveixin per deslligar el creixement econòmic iels impactes associats a la generació de residus.

S’han de fixar punts de referència qualitatius i quantitatius per poder avaluar el progrés i determinarobjectius i indicadors quantitatius i qualitatius.

La Comissió establirà guies per al desenvolupament d’aquests programes, i crearà un sistema percompartir informació sobre millors pràctiques en prevenció.

2.5.2 Programes de gestió Els plans de gestió de residus han de presentar una anàlisi actualitzada de la situació de la gestiódels residus en l’àmbit geogràfic corresponent, així com una exposició de les mesures que s’haginde prendre per millorar la preparació per a la reutilització, el reciclatge, la valorització i l’eliminaciódels residus de manera respectuosa amb el medi ambient; així mateix, han d’avaluar comcontribueixen a assolir els objectius establerts a la Directiva.

Han de contenir, com a mínim, la informació següent:

• tipus, quantitat i font dels residus generats en el territori; els residus que es prevegi que estransportaran des del territori nacional o cap al territori nacional i una avaluació de l’evolució futuradels fluxos de residus; sistemes existents de recollida de residus i principals instal·lacionsd’eliminació i valorització, inclosa qualsevol mesura especial per a olis usats; residus perillosos ofluxos de residus que siguin objecte de legislació comunitària específica;

• una avaluació de la necessitat dels nous sistemes de recollida; el tancament d’instal·lacionsexistents de residus; infraestructures addicionals d’instal·lació de residus per garantir els principisde proximitat i autosuficiència i, si escau, inversions corresponents; informació suficient sobre elscriteris de localització per a la identificació de l’emplaçament i sobre la capacitat de les futuresinstal·lacions d’eliminació o les principals instal·lacions de valorització; si cal, polítiques generalsde gestió de residus, incloses les tecnologies i els mètodes de gestió de residus previstos, opolítiques sobre residus que plantegin problemes de gestió específics.

Poden incloure, també, els elements següents:

• aspectes organitzatius relacionats amb la gestió de residus, inclosa una descripció del repartimentde responsabilitats entre els operadors públics i privats que s’ocupen de la gestió dels residus; unaavaluació de la utilitat i la conveniència de l’ús d’instruments econòmics i d’instruments d’un altrecaire per afrontar diferents problemes amb relació als residus, tenint en compte la necessitat demantenir el correcte funcionament del mercat interior; campanyes de sensibilització i informacióadreçades al públic en general o a un grup concret de consumidors; llocs històricamentcontaminats per l’eliminació de residus i mesures per a la seva rehabilitació.


14


Els plans s’han de subjectar als requisits de la Directiva d’envasos i als de l’estratègia per reduir elsresidus biodegradables destinats a abocador que preveu la Directiva d’abocadors.

2.6 Valorització energèticaLa Directiva estableix un criteri més clar de quan la incineració de residus municipals pot serconsiderada una operació de valorització energètica.

Així, en la llista d’operacions de valorització s’especifica quan el tractament tèrmic (incineració) deresidus municipals pot ser considerat una operació de valorització i quan ha de ser considerat,perquè no compleix els llindars d’eficiència energètica establerts, una operació d’eliminació.

Malgrat que un dels objectius de la negociació de la Directiva, en un inici, va ser poder establirobjectius per distingir clarament la valorització de l’eliminació, especialment en casos de tractamenttèrmic de residus, la Directiva només estableix un criteri clar per definir la valorització energètica delsresidus municipals. Per a la resta de residus, tot i que és previsible un tractament semblant, nos’estableixen llindars i, per tant, de moment s’ha de seguir treballant amb els criteris fixats pelTribunal de Justícia de la UE per distingir ambdues operacions.

2.7 Incineració de residus municipalsLa incineració de residus municipals es considera una operació de valorització quan l’eficiènciaenergètica sigui igual o superior a:

• 0,60 tractant-se d’instal·lacions en funcionament i autoritzades conforme a la legislaciócomunitària aplicable des d’abans de l’1 de gener del 2009;

• 0,65 tractant-se d’instal·lacions autoritzades després del 31 de desembre del 2008, en quès’aplica la fórmula següent:

Eficiència energètica = (Ep -(Ef + Ei)) / (0,97 x (Ew + Ef))en què:

Ep és l’energia anual produïda com a calor o electricitat, que es calcula multiplicant l’energia enforma d’electricitat per 2,6 i la calor produïda per a usos comercials per 1,1 (GJ/any).Ef és l’aportació anual d’energia al sistema a partir dels combustibles que contribueixen a laproducció de vapor (GJ/any).Ew és l’energia anual continguda en els residus tractats, calculada utilitzant el poder caloríficnet inferior dels residus (GJ/any).Ei és l’energia anual importada excloent Ew i Ef (GJ/any).0,97 és un factor que representa les pèrdues d’energia degudes a les cendres de fons i la radiació.Aquesta fórmula s’aplicarà de conformitat amb el document de referència sobre les millorestècniques disponibles per a la incineració de residus.

Ja hem dit que la Directiva estableix que els trasllats de residus municipals per a la seva valoritzacióenergètica poden ser limitats, per la qual cosa s’aparten del règim establert en el Reglament detrasllats que estableix la lliure circulació de residus en el mercat interior per a la seva valorització.Aquestes limitacions, però, han de ser comunicades a la Comissió.


15


2.8 Finalització de la consideració d’un residu com a residuL’article 6 disposa que s’han d’establir criteris per determinar quan un residu que ha estat sotmès aoperacions de recuperació, inclòs el reciclatge, ha de deixar de ser considerat residu.

Per fixar aquests criteris s’ha de tenir en compte: a) si la substància o objecte és utilitzat normalment per a finalitats específiques,b) si existeix mercat o demanda per a aquesta substància o objecte,c) si compleix els requeriments tècnics per al seu ús específic i compleix la normativa i estàndardsaplicables als productes,d) si el seu ús no causa efectes negatius sobre el medi o la salut de les persones.

Els criteris han d’incloure, quan s’escaigui, valors límits per als contaminants i han de tenir encompte els possibles efectes negatius sobre el medi ambient. Com a mínim s’han d’establir criterisper als conglomerats, paper, vidre, metall, pneumàtics i tèxtils.

Quan un residu deixa de tenir la consideració de residu també perd aquesta consideració per alcompliment dels objectius de les directives d’envasos, RAES, VFU i piles.

Mentre aquests criteris no estiguin definits, els estats membres poden decidir cas per cas quan unresidu ha deixat de ser residu tenint en compte la jurisprudència aplicable i han de notificar aquestesdecisions a la Comissió.

2.9 Subproductes L’article 5 disposa que qualsevol substància o objecte resultant d’un procés de producció que notenia com a objectiu principal la producció d’aquesta substància o objecte, pot no ser consideratresidu quan es compleixen les condicions següents:

• l’ús posterior de la substància o objecte és cert,• pot ser usat directament sense cap altra transformació fora de la pràctica industrial habitual,• la substància o objecte es produeixen com una part integral del procés de producció,• el seu ús ulterior és legal, és a dir, la substància o objecte compleixen els requeriments pertinents

per als productes i la protecció ambiental i de la salut, i no poden conduir a efectes negatius sobreel medi o la salut de les persones.

Sobre aquesta base, la Comissió ha de determinar els criteris que han de complir objectes isubstàncies específiques per poder ser considerats subproductes.


16


3. LES LLEIS DE CATALUNYAA Catalunya disposem de dues lleis marc sobre residus que concreten el model de gestió de residusque ha d’operar a Catalunya, d’acord amb les normatives europees i les tendènciessocioeconòmiques imperants:

• Llei 8/2008, de 10 de juliol4, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i delscànons sobre la disposició del rebuig dels residus

• Llei 9/20085, de 10 de juliol, de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora delsresidus

Els principals aspectes que es poden destacar d’aquestes normes amb relació a l’objecte d’aquestdocument, són els següents:

1. Harmonització de la legislació envers els requisits europeus i estatals. Es modifiquen diversospreceptes amb l’objectiu d’harmonitzar la llei catalana amb la normativa estatal i europeaaplicable, i s’inclouen nous mecanismes per optimitzar tant la planificació que el Govern duu aterme per a la gestió dels residus com les accions de reducció, recollida selectiva i formació iconscienciació establertes per aquesta llei.

2. Creació de la figura del Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus. La Llei 9crea la figura del Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals, quepermet fixar criteris de localització precisos per a les instal·lacions de gestió de residus, d’acordamb el que disposa la Directiva 2006/12/CE de residus, i que contribueix a dotar de coherènciala planificació territorial de la gestió dels residus i la planificació urbanística. En el mateix sentit,es determina que en la planificació urbanística s’inclogui la gestió dels residus que s’originen enl’àmbit territorial respectiu i s’estableixin les prescripcions pertinents.

3. Nou procediment per a l’elaboració dels plans i programes de residus. La Llei 9 modifica elprocediment per a l’elaboració dels plans i programes per tal d’incloure-hi una avaluacióambiental i, d’acord amb el que disposa el Conveni d’Aarhus, fa possible l’accés a la informaciósobre les mesures establertes, i també la consulta i la participació del públic, per garantir la sevacontribució en la planificació de la gestió dels residus a Catalunya.

4. Protecció del sòl enfront de la contaminació. Ateses les disposicions estatals de protecció del sòlenfront de la contaminació, i sens perjudici d’una regulació futura dels sòls contaminats aCatalunya, s’ha considerat necessari d’incloure a la Llei 6/1993 eines que han de permetre alGovern el compliment dels objectius de la política de protecció del sòl.

5. Ampliació de la regulació del fons econòmic. La llei modifica la regulació del fons econòmic, queamplia l’àmbit d’actuació.

6. Obligatorietat de la recollida selectiva a tot Catalunya. Pel que fa a la gestió dels residusmunicipals, s’estableix la recollida selectiva dels residus municipals a tota la població deCatalunya, d’acord amb el Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya. Es disposa,també, que els ens locals consignin els crèdits necessaris en els seus pressupostos per garantirel finançament de la recollida selectiva dels residus municipals.


17

4. Vegi’s l’annex.



7. Obligatorietat de tractaments per a la fracció resta prèvia a les operacions d’eliminació. S’estableixque, prèviament a qualsevol tractament d’eliminació, la fracció resta ha de ser tractada perrecuperar tot allò que sigui valoritzable i sigui viable tècnicament i econòmica.

8. Ampliació de l’àmbit d’actuació del Fons6 de Gestió de Residus. S’amplia l’àmbit d’actuació delFons de Gestió de Residus, que ara pot instrumentar la cooperació econòmica de la Generalitaten el foment de les operacions de prevenció, valorització i optimització d’altres categories deresidus, una vegada garantit el finançament de les infraestructures de gestió de residusmunicipals.

9. Adequació del servei públic de disposició del rebuig dels residus especials. Finalment, s’adequala redacció de la Llei 6/1993 a la realitat actual, que ha demostrat que la necessitat del serveipúblic de disposició del rebuig dels residus especials es limita a les operacions de dipòsitcontrolat i incineració.

10.Nous cànons sobre la incineració de residus municipals i la deposició controlada de residus dela construcció, complementàriament al cànon existent que grava la destinació dels residusmunicipals a instal·lacions de dipòsit controlat, tant de titularitat pública com privada, situadesa Catalunya. Amb aquesta llei s’amplia l’objecte de regulació del cànon per fer-lo extensiu a lesoperacions d’incineració dels residus municipals i a la deposició controlada dels residus de laconstrucció.


18




19

REC

OLL

IDA

SEL

ECTI

VA B

RU

TA (

RSB

)FR

AC

CIÓ

R

ESTA

GEN

ERA

CIÓ

4. LA GENERACIÓ DE RESIDUS A CATALUNYACatalunya, amb una població d’uns 7 milions d’habitants, genera més de 4 milions de tones deresidus municipals, prop de 6 milions de tones de residus industrials (indústries i depuració d’aigüesresiduals) i prop d’11 milions de tones de residus de la construcció. D’altra banda, també es generenaproximadament 3,7 milions de tones d’excedents ramaders.

4.1 La generació de residus municipals a CatalunyaSegons les dades de l’Agència de Residus de Catalunya, en total, l’any 2007, es van generar4.311.370 tones de residus municipals. Atès que la població va augmentar un 1,06%, la quantitatde residus municipals generats l’any 2007 va augmentar un 1% respecte a l’any 2006. La ràtio degeneració per habitant i dia es manté en 1,64 kg/habitant/dia per tercer any consecutiu.

Comparativa generació de residus municipals 2006/2007 (tancament de dades a 19 de juny de 2008)

2007 2006 INCREMENT SOBRE 2006

HABITANTS 7.210.508 7.134.697 1,06%

TOTAL (en tones) TOTAL (en tones) INCREMENT SOBRE 2006

MATÉRIA ORGÀNICA 302.724,0 256.076,8 18,22%

VIDRE 201.683,6 183.229,9 10,07%

PAPER i CARTRÓ 408.733,7 419.947,6 -2,67%

ENVASOS LLEUGERS 103.873,4 94.852,7 9,51%

VOLUMINOSOS 180.099,0 161.877,2 11,26%

PODA 64.871,4 67.237,9 -3,52%

PILES 575,7 519,5 10,82%

MEDICAMENTS 546,1 479,6 13,86%

TÈXTIL 6.513,2 5.893,8 10,51%

ALTRES A DEIXALLERIES 184.344,5 174.025,5 5,93%

TOTAL RSB 1.453.964,6 1.364.140,4 6,58%

% RSB/RES MUNICIPALS 33,72% 31,95%

ESCOMBRARIES RESTA 2.857.405,5 2.905.089,0 -1,64%

% RESTA /RM 66,28% 68,04%

TOTAL RES MUNICIPALS 4.311.370,1 4.269.433,9 0,98%

RATIO (kg/hab/dia) 1,64 1,64

Font: Agència de Residus de Catalunya



La recollida selectiva l’any 2007 va ser de 1.453.965 tones, xifra que és un 33,7% dels residusgenerats. Això suposa un increment del 6,6% respecte a l’any 2006. La tendència de la recollidaselectiva de residus continua a l'alça.


La recollida selectiva de l’orgànica (restes de menjar) va incrementar un 18,2% respecte a l’any2006. És la part dels residus recollits selectivament que va augmentar més. L’any 2007 es van recollir302.724 tones de matèria orgànica.



20



21

La recollida selectiva del vidre va incrementar un 10,1% respecte a l’any 2006. L’any 2007 es vanrecollir 201.684 tones de vidre.

La recollida selectiva del paper i el cartró va disminuir lleugerament un 2,7% respecte a l’any 2006.L’any 2007 es van recollir 408.734 tones de paper i cartró.



La recollida selectiva d’envasos va incrementar un 9,5% respecte a l’any 2006. L’any 2007 es vanrecollir 103.873 tones d’envasos.

Hi ha una clara tendència a augmentar la recollida selectiva delsresidus i, per tant, disminueix el volum de la resta d’escombrariesque necessiten tractaments de final de línia. La recollida selectivava augmentar el 2007 un 6,6% respecte a l’any 2006 i la resta

d’escombraries va disminuir un 1,6%.



22


Per determinar l’índex de la recollida selectiva neta es parteix del valor obtingut de la recollidaselectiva i es descompten, si es coneixen, els valors mitjans dels impropis continguts per a cadafracció d’acord amb les caracteritzacions. Aquests valors es mostren en la columna “criteri recollidaselectiva neta” i seran els que s’utilitzaran en aquest estudi, tot i que hi poden haver majorscontinguts d’impropis sense documentar.

ANY 2007 R. SELECTIVA R. SELECTIVA BRUTA NETA

CATALUNYA Recollida % Recollida Criteri Recollida Recollida %RecollidaSelectiva (t) Selectiva bruta Selectiva Neta Selectiva Neta(t) Selectiva Neta(t)

Orgànica 302.724 76,2% 230.676

Orgànica (metanització) - -

Vidre 201.684 98,0% 197.650

Paper i cartró 408.734 99,0% 404.646

Envasos 103.873 75,0% 77.905

Voluminosos 180.099 100,0% 180.099

Poda Vegetal 64.871 100,0% 64.871

Piles 576 100,0% 576

Medicaments 546 10,0% 55

Tèxtil 6.513 100,0% 6.513

Altres residus en deixalleries 184.345 100,0% 184.345

Altres materials recuperats a instal. - - -

TOTAL 1.453.965 33,72% - 1.347.335 31,25%

GENERACIÓ RM 4.311.370 4.311.370



23


4.2 La generació de residus industrials no especials a Catalunya

Els residus declarats procedents de l’activitat productiva el 2007 van ser de 5.396.084 tones, delsquals es van valoritzar 3.912.160 tones (el 73% dels residus industrials generats).

RESIDUS INDUSTRIALS DECLARATS EN FUNCIÓ DEL TRACTAMENT SEGONS DECLARACIÓ 2007 (t)Tipus de tractament INDÚSTRIES

Especials No especials Total general %

Valorització en origen 138.278,22 222.707,24 360.985,46 6,69%

Valorització externa 226.928,12 3.015.860,77 3.242.788,89 60,10%

Valorització com a subproducte 19.521,78 253.791,72 273.313,50 5,07%

Total valorització material 384.728,12 3.492.359,73 3.877.087,85 71,85%

Valorització energètica 14.376,92 20.695,15 35.072,07 0,65%

TOTAL VALORITZACIÓ 399.105,03 3.513.054,88 3.912.159,91 72,50%

Deposició controlada 90.138,41 1.058.619,75 1.148.758,16 21,29%

Incineració 94.319,79 10.594,46 104.914,26 1,94%

Fisicoquímic 111.392,45 75.173,39 186.565,83 3,46%

TOTAL DISPOSICIÓ DEL REBUIG 295.850,65 1.144.387,60 1.440.238,25 26,69%

Emmagatzematge 9.914,35 7.738,36 17.652,71 0,33%

Gestió insuficient 2,00 4.268,90 4.270,90 0,08%

Gestió no especificada 2.282,04 19.480,03 21.762,07 0,40%

TOTAL ALTRES 12.198,40 31.487,29 43.685,69 0,81%

TOTAL 707.154,08 4.688.929,77 5.396.083,85 100,00%



24


Els residus de fangs de depuradora declarats el 2007 procedents de les depuradores d’aigüesresiduals urbanes van ser de 528.326 tones, dels quals aproximadament el 60% es van valoritzar(materialment per compostatge i aplicació directa, 59%, i energèticament, 1%) i el 40% es vandipositar en dipòsits controlats, incineració i tractaments fisicoquímics.


RESIDUS INDUSTRIALS DECLARATS EN FUNCIÓ DEL TRACTAMENT SEGONS DECLARACIÓ 2007 (t)Tipus de tractament FANGS DE DEPURADORES D'AIGÜES RESIDUALS URBANES

Especials No especials Total general %

Valorització en origen 0,00 27.118,36 27.118,36 5,13%

Valorització externa 140,82 268.084,17 268.224,99 50,77%

Valorització com a subproducte 0,00 12.967,06 12.967,06 2,45%

Total valorització material 140,82 308.169,59 308.310,41 58,36%

Valorització energètica 0,00 5.231,96 5.231,96 0,99%

TOTAL VALORITZACIÓ 140,82 313.401,55 313.542,37 59,35%

Deposició controlada 135,65 58.090,97 58.226,62 11,02%

Incineració 165,61 6.317,40 6.483,01 1,23%

Fisicoquímic 579,74 144.066,40 144.646,14 27,38%

TOTAL DISPOSICIÓ DEL REBUIG 881,00 208.474,77 209.355,77 39,63%

Emmagatzematge 225,00 388,80 613,80 0,12%

Gestió insuficient 0,00 0,00 0,00 0,00%

Gestió no especificada 0,28 4.814,06 4.814,34 0,91%

TOTAL ALTRES 225,28 5.202,86 5.428,14 1,03%

TOTAL 1.247,10 527.079,18 528.326,28 100,00%



25


4.3 Les xifres en el context exterior

Perspectiva internacional

Els indicadors sobre generació i gestió de residus se situen per a Catalunya en el mateix ordre demagnitud que la resta de països desenvolupats: l’OCDE estima per als trenta països membres, demitjana:30% de recollida selectiva de residus municipals7

50-60% de recuperació de residus industrials

Perspectiva autonòmica

En l’àmbit de les comunitats autònomes de l’Estat espanyol es troben, com a mitjana, els indicadorssegüents:12% de recollida selectiva de residus municipals8

65% de recuperació de residus industrials

A Catalunya, els valors són els següents:34% de recollida selectiva de residus municipals73% de recuperació de residus industrials

Però cal tenir present que en aquest moment a Europa, en matèria de gestió de residus, existeixenquatre velocitats:

• Els estats líders, que disposen de normativa pròpia, que s’avancen a la normativa comunitària, ovan molt més enllà dels mínims exigits.

• Els estats que van incorporant les obligacions de les directives en terminis més o menys relaxats.

• Els endarrerits de la UE-15 que s’acullen als emplaçaments de les directives i els que l’ampliaciódels nous membres els ha centrat tot i ser els cués en el grup anterior.

• El grup dels nous estats membres.

Si en el present els resultats de Catalunya són millors en el context espanyol i comparables als delspaïsos desenvolupats en el context internacional, pel que fa a la projecció de futur cal assenyalar queCatalunya disposa d’un programa de gestió que preveu aconseguir l’objectiu del 50% de reciclatge

previst a la Directiva per abans del 2020, abans del 2012. En vista delsresultats que mostra la taula, el 2007 sembla que és possible arribar-hi.Però la realitat és molt més complexa i amb necessitatsd’infraestructures que reclamen una atenció immediata com es veurà alllarg d’aquest estudi.


26

Els indicadors sobre generaciói gestió de residus se situenper a Catalunya en el mateix

ordre de magnitud que la restade països desenvolupats

7. Font: OCDE Environmental Data. Compendium 2006-2007

8. Font: Memoria Medio Ambiente en España 2006, Ministeri de Medi Ambient



27

5. MODEL DE GESTIÓ DELS RESIDUSMUNICIPALS A CATALUNYA

Els trets essencials de l’actual model de gestió dels residus municipals a Catalunya es basen endos aspectes.

Per una banda, en la recuperació i la valorització de les fraccions segregades estenent lesrecollides selectives al conjunt de Catalunya i tractant la resta de fraccions de residus abans de laseva eliminació.

Els models de segregació de residus es determinen en funció de diferents paràmetres del territori,que inclouen el volum i la distribució de la població, el model urbà, les activitats comercials i deturisme, etc.

Desplegament dels models de recollida selectiva

Núm. Fraccions principals recollides separadament

Model de segregació municipis FORM Vidre Paper/Cartró Envasos Lleugers Resta

Model 5 fraccions 903

Model Residu Mínim 6

Recollida Conjunta

Model Multiproducte 27

Recollida Conjunta

Per una altra banda, en l’establiment d’una xarxa d’instal·lacions de tractament i eliminació deresidus que, sobre la base dels principis generals de proximitat i suficiència, compleixi les directivescomunitàries, particularment pel que fa a la reducció de residus biodegradables, i faci front al’exhauriment a curt termini de la vida útil d’instal·lacions estratègiques de gestió de residus,especialment en l’àmbit de la regió metropolitana.

L’aplicació d’aquest model implica:• L’adaptació de les plantes de tractament al canvi de característiques dels residus municipals que

comporta l’aplicació del model.• L’increment dels rendiments de recuperació de materials per mitjà de l’automatització dels

processos de tria i selecció.• La preparació adequada del rebuig procedent de les plantes de recuperació per tal de minimitzar

els impactes en l’etapa de tractament final.• La minimització dels impactes ambientals que es puguin produir a les instal·lacions de tractament,

en especial pel que fa a olors, sorolls i aigua residual de procés.



A Catalunya (de manera pràctica i atès que el model vigent no està 100% implantat) conviuen encarapràctiques del model de gestió amb sistemes de deposició directa a dipòsit i, conseqüentment, com

a esquema de gestió de residus real que es presenta en el gràfic adjunt (Fig.1),s’incorpora un flux directe des de la fracció resta a disposició (abocador+incineració).

La Llei d'incineració de Catalunya (Fig.2) només permet incinerar els residusque han estat prèviament tractats per extreure’n totes les fraccions valoritzables.Solament les fraccions que no són susceptibles de valorització es poden destinara la disposició (dipòsit controlat o incineració amb recuperació d’energia) delrebuig, tot i que a Catalunya hi ha algun corrent que considera que l’obligaciód’efectuar la recollida de manera selectiva ja eximeix de la següent obligació queés valoritzar tots els residus municipals susceptibles de ser valoritzats.

A Alemanya només les incineradores podien complir les prescripcions per a ladeposició en dipòsit controlat. Els tractaments mecanicobiològics(MBT) esvan desenvolupar com alternativa a la incineració prévia a la deposició enabocadors (Fig.3)


28

La Llei d'incineració deCatalunya (Fig.2) només

permet incinerar els residusque han estat prèviament

tractats per extreure’n totesles fraccions valoritzables.

Solament les fraccions queno són susceptibles de

valorització es podendestinar a la disposició


A Alemanya la incineració representa el 25% deltractament dels seus residus municipals. I dins de la UE-15, per sobre del 20% d’incineració trobem Portugal,Àustria, Holanda, Bèlgica, França, Luxemburg, Suècia iDinamarca. Els nivells de reciclatge de Dinamarca,Suècia, Luxemburg, Bèlgica, Àustria, Alemanya iHolanda, superen el 40%. A Catalunya la incineraciórepresenta el 13% de la disposició total de residusmunicipals, mentre que el 43% va a dipòsits controlats.El nivell de reciclatge és del 35%.

A Alemanya la incineració no està considerada com adisposició, i pel que fa a l’àmbit europeu caldrà atendrela nova Directiva que reconeix la incineració de residuscom una forma de valorització a condició que escompleixi determinats criteris d’eficiència energètica.

D’altra banda, a Alemanya s’endureixen elsrequeriments per a les MBT. Les plantes han de sertancades i els límits d’emissió es corresponen als límitsde l’oxidació tèrmica regenerativa (RTO).


29

Fig.3Fig.2

Fig.1



30


6. SISTEMES DE TRACTAMENT DE RESIDUS MUNICIPALSSobre els sistemes de tractament de residus municipals hi ha una extensa bibliografia, i per aquestmotiu en aquest apartat només s’exposen els principals sistemes de tractament.

Es dediquen diversos apartats a la incineració amb recuperació d’energia i al dipòsit controlat per lacontrovèrsia de la que són objecte a Catalunya.

Així mateix, es tracten separadament altres tractaments tèrmics de valorització energètica que,malgrat no ser tecnologies madures, cal seguir de prop per a un futur.

6.1. Residus-recurs: El reciclatgeEl reciclatge inclou les operacions de valorització mitjançant les quals els residus són transformatsen productes, materials o substàncies per a les finalitats originals o d’altres. Inclou la transformacióde materials orgànics.

6.1.1 Tractaments mecànicsAquests s’utilitzen en les plantes de selecció d’envasos i com a tractament previ en les plantes detractament de resta.

L’objectiu sempre és maximitzar la recuperació de materials reciclables i extreure els materialsimpropis voluminosos o que poden produir problemes als processos posteriors continguts alsresidus d’entrada.

En les plantes de tractament de resta, el tractament mecànic, a més de separar els materialsreciclables, té com a objectiu separar el flux d’entrada en tres corrents diferenciats: materialsreciclables, matèria orgànica i rebuig.

El materials separats són, fonamentalment:• Envasos de PEAD• Films de PEBD• Envasos de PET• Envasos de PVC• Plàstic barreja• Tetra Brick• Paper-cartró• Alumini• Acer• Fusta

Les tècniques que s’apliquen són:• Obertura de bosses• Separació per mida• Separació per forma (plans i rodants)• Separació per densitat• Separació per la resposta al camp elèctric o magnètic• Separació per sistemes òptics


31


6.1.2 Tractaments biològicsEls tractaments biològics s’apliquen al tractament de la matèria orgànica.

En funció de les característiques d’entrada i origen, així com del destí o aplicació final d’aquesta, seselecciona sistema més idoni.

La matèria orgànica procedent d’una recollida selectiva en origen (FORM) té menys impropis i, pertant, molta més qualitat que la separada per processos mecànics de la fracció resta (MOR).

Per altra banda, per evitar possibles contaminacions, el compost resultat del tractament biològic dela FORM pot ser utilitzat com a fertilitzant, mentre que el resultat de l’estabilització de la MOR noméspot ser destinat a restauració o a altres usos poc exigents.

Les tècniques que bàsicament s’inclouen són:

• Estabilització aeròbia: és bàsicament compostatge, tractament bioquímic amb presència d’oxigenque permet l’estabilització de la matèria orgànica i que no genera biogàs.

El procés està constituït per dues fases consecutives: descomposició i maduració.

En la primera, diferents poblacions de bactèries i fongs descomponen els constituents de lamatèria orgànica, hidrats de carboni, proteïnes i lípids. En el medi aerobi, les reaccions sónexotèrmiques, de manera que en condicions físiques adequades, es produeix un augment de latemperatura de la massa en descomposició que pot superar els 70ºC. Si la temperatura es mantédurant el temps suficient, es destrueixen els organismes patògens, larves, ous… Aquesta és labase de les propietats d’higienització del procés. L’augment de temperatura i la necessàriarenovació d’aire per mantenir concentracions adequades d’oxigen afavoreixen l’evaporació del’aigua, la qual cosa provoca un refredament. I l’assecatge del producte.

S’ha de mantenir el control sobre el procés, de manera que el descens de la temperatura il’assecatge no comencin fins que l’etapa de descomposició i higienització s’hagin completat.També s’han d’evitar les temperatures massa altes com per produir una esterilització del medi i laconseqüent aturada de l’activitat biològica.

• Assecatge biològic: procés similar al compostatge tradicional però que es proposa estabilitzar lamatèria orgànica amb l’objectiu d’obtenir un residu estabilitzat per a un tractament posterior(compostatge gris).

• Digestió anaeròbia o biometanització: Encara que aquest sistema s’ha de considerar un procés devalorització energètica amb producció de biogàs, s’ha inclòs en aquest apartat com a alternativaal tractament de la fracció orgànica.

Es tracta d’un procés de tractament bioquímic en absència d’oxigen de la matèria orgànicabiodegradable, amb generació de biogàs. Aquest gas conté una altra proporció de metà enconcentració superior al 60% i un PCI d’aproximadament 5.500 kcal/m3.


32


La digestió anaeròbia està caracteritzada per l’existència de tres fases diferenciades:

Etapa hidrolítica: es produeix en condicions aeròbiques i consisteix en el trencament delscompostos orgànics complexos, com els lípids, proteïnes i hidrat de carboni, en molècules solublesfàcilment biodegradables, com sucres, àcids grassos de cadena llarga, aminoàcids, alcohols, etc.

Etapa acidogènica: els compostos solubles obtinguts de l’etapa anterior són transformats per lesbactèries acidogèniques en àcids grassos de cadena curta (butíric, propiònic, valèric...) iposteriorment en àcid acètic, hidrogen i diòxid de carboni. L’ús de l’oxigen dissolt en aigua per partd’aquestes bactèries provoca que s’esgoti, i es transformin les condicions aeròbiques inicials enanaeròbiques.

Etapa metanogènica: constitueix l’última etapa del procés en què les bactèries metanogèniquestransformen el compostos intermedis en metà i CO2.

Els processos de digestió anaeròbica poden classificar-se en dos grups depenent de latemperatura òptima de creixement dels microorganismes:

Mesofílics Temperatura òptima: 35-40ºCTermofílics Temperatura òptima: 55ºC

Avui en dia, no hi ha un consens generalitzat sobre si un augment de la temperatura d’operacióamb el conseqüent increment de l’activitat biològica compensa el major cost que suposaaconseguir i mantenir aquestes condicions.

Atenent al contingut de sòlids en el procés de digestió, les tecnologies es classifiquen en dos gransgrups: digestió per via humida i digestió per via seca. En el primer cas, el contingut en matèriaseca dels residus està per sota del 20%, generalment entre el 3% i el 15%, i en el segon cas estàentre el 20% i el 40%.

Els processos termofílics són habitualment més viables quan el procés requereix menors quantitatsd’energia. Així, la majoria dels sistemes de digestió humida es realitzen en condicions mesòfiles(amb un major volum per escalfar), mentre que els processos de digestió seca es realitzengeneralment en condicions termòfiles.

6.2. Valorització secundària: Els tractaments de la fracció resta

El tractament de la fracció resta és un procés de tractament de les fraccions que no són recollidesselectivament.

Descriurem aquí els esquemes bàsics que poden servir per fer una aproximació a la diversitat decombinacions que finalment es poden escollir.

S’inclouen només els processos que estan més estesos i provats en el mercat sense que aixòimpedeixi la possibilitat d’adoptar alternatives actualment menys desenvolupades com per exempleels bioreactors, que són dipòsits on es controla la digestió semblantment a un reactor biològic. Elsbioreactors es poden considerar com una alternativa als processos de biometanització.


33


Les dades sobre balanços de massa, energia, poder calorífic, etc., prenen en consideració unacomposició mitjana de la fracció resta dels residus de Catalunya basada en una separació prèvia enorigen com a resultat de la recollida selectiva del paper, envasos lleugers, vidre i matèria orgànica.

Quant al rendiment i eficiència de les tecnologies, s’ha considerat l’estat de desenvolupament actual.

Es tenen en compte dos escenaris bàsics en funció de l’existència o l’absència d’abocador:

6.2.1 Escenaris amb absència d’abocadors

En funció del tipus de pretractament tenim:

Hi ha una etapa prèvia de classificació mecànica per a la recuperació de materials reciclables.

L’objectiu fonamental és l’obtenció de la major quantitat d’energia possible, de manera directa,aprofitant l’elevat PCI d’aquesta fracció.


34


El pretractament separa la fracció resta en tres fluxos:

• Fracció de materials reciclables que es poden tornar a introduir al cicle productiu: metalls fèrrics,alumini i materials plàstics.

• Fracció humida que conté la major part de la matèria orgànica de la fracció resta. Aquesta fracciós’estabilitza per processos biològics aeròbics per reduir la quantitat de carbó biodegradable i estransforma en CO2, vapor d’aigua i un producte estabilitzat destinat a incineració. Tot i que lacomplexitat dels processos de digestió anaeròbica amb orgànica procedent de la resta ho fandesaconsellable, també s’ha considerat la degradació de la matèria orgànica per processosanaeròbics amb producció de metà com a combustible secundari per a la producció d’energiaelèctrica.

• Fracció seca amb contingut no recuperable de paper/cartró fustes, tèxtils i cel·lulosa, vidre i matèriaorgànica que es pot destinar a abocador, directe o després d’un procés de compactat i embalatge.Com que té un alt poder calorífic (sobre els 3.200 kcal/kg), també es pot considerar la incineracióen llit fluït, o bé la valorització energètica a través d’un tractament complementari per a l’obtencióde RDF per poder transportar-lo fins a plantes cimenteres.

El poder calorífic inferior (PCI) a l’entrada a la planta d’incineració de l’esquema 2 (que seria barrejade les fraccions seca i humida anteriorment descrites) és clarament inferior al de l’escenari 1, acausa de la pèrdua de carboni que es produeix en l’estabilització de la matèria orgànica.

Aquest esquema permetria la recuperació material de la matèria orgànica per a usos poc exigents;tècnicament, també es pot preveure la possibilitat que l’esmena orgànica es destini a dipòsit ja queestà estabilitzada.


35


Inclou el pretractament de la fracció resta per mitjà del bioassecatge amb una eliminació més intensade la humitat total i una pèrdua de C biodegradable. El residu sec s’incinera posteriorment.

En aquest cas, la producció d’energia és clarament inferior al seu equivalent sense bioassecatge(escenari 1): 410 kWh/kg vs. 470 kWh/kg. Aquesta solució té sentit si les instal·lacions d’assecatgei incineració estan desacoblades físicament, amb distints emplaçaments d’assecatge queconflueixen en una mateixa planta d’incineració. En aquest cas, es reduirien costos de transport ifacilitaria la gestió dels materials.

Els escenaris 1 i 2 són els més utilitzats a Centreeuropa. L’escenari 3 amb bioassecatge previ s’utilitzabàsicament a Itàlia.

6.2.2 Escenaris amb dipòsit controlatEn cas de disposar d’un dipòsit controlat, el destí dels fluxos separats per pretractament mecànic potdonar lloc a diferents esquemes:

• La fracció humida estabilitzada es destina a dipòsit controlat o a usos poc exigents. Aquest cas espot assimilar a l’esquema 2 descrit anteriorment però amb existència d’abocador.

• Fracció seca com a combustible alternatiu.

La fracció seca es destina a la producció de combustible alternatiu per a cimenteres o altresconsumidors industrials, i es realitza una classificació posterior per incrementar el PCI fins a 5.000kcal/kg. La selecció introduïda en la fracció seca obtinguda de la primera classificació mecànica estàorientada a assolir alts valors de PCI i humitat reduïda requerits per les cimenteres.

La fracció humida estabilitzada es destina a dipòsit controlat o a usos poc exigents.


36


• Procés sense valorització energètica.

Tant la fracció seca com la humida estabilitzada es destinen a dipòsit controlat. En aquest esquemano hi ha cap tipus de valorització energètica que destini les fraccions no recuperades a dipòsit o aesmena orgànica per a usos no exigents.

Dins d’aquest escenari, es pot preveure la possibilitat d’embalar la fracció seca combustible; elsresidus embalats ofereixen una major estabilitat biològica i mecànica i poden, si escau,emmagatzemar-se per a ús energètic posterior.

A curt termini, els dipòsits de bales, especialment durant el període actiu dels dipòsits, poden oferiravantatges relacionats amb l’aspecte visual de l’entorn, el qual apareixerà considerablement més netperquè disminuirà la quantitat de volants i la presència d’aus, rosegadors i insectes; així mateix, esreduiran considerablement les olors. Per tant, aquest tipus d’instal·lacions poden ser més fàcilmentacceptades per la comunitat de l’entorn.

6.2.3 Anàlisi comparativaEls escenaris més realistes depenen de la possibilitat d’incinerar tot o part de la fracció resta,amb un tractament mecànic previ, que incrementi la recuperació de material ja obtinguda ambla recollida selectiva.

Per una banda, si és possible incinerar, el cost de l’escenari amb pretractament mecànic és el méspetit, per la qual cosa no té sentit econòmic cap tractament d’estabilització oassecatge de la fracció resta.

Els escenaris d’incineració amb estabilització prèvia de la matèria orgànica obé amb un bioassecatge tenen una escassa justificació econòmica i ambiental,ja que en ambdós casos es produeix una reducció de l’energia primària delsresidus que produeix la recuperació energètica, al mateix temps queaugmenten els costos com a conseqüència de les inversions. Els efectesambientals serien pràcticament els mateixos.


37

Si és possible incinerar, el cost de l’escenari ambpretractament mecànic ésel més petit


Per una altra banda, si la incineració no és viable, per diferents causes, l’abocament, després del’estabilització biològica, sembla la solució més adequada des del punt de vista econòmic. Els costossón aproximadament els mateixos que els de la incineració, encara que estan molt influenciats pelpreu de l’abocador.

L’abocador en bales ofereix alguns avantatges fonamentalment estratègics ja que permetl’aprofitament de les infraestructures existents o fàcilment adaptables, a preus semblants als del’abocament en massa.

Els escenaris basats en la utilització de residu derivat del fuel (RDF) o combustible sòlid recuperat(CSR) en cimenteres o altres aplicacions industrials tèrmiques han de ser analitzats detalladament,ja que els resultats obtinguts es basen en una retirada completa i simultània en la producció de totala producció de CSR/RDF. Això implica que a l’entorn de les plantes de gestió de residus hi hauria

d’haver plantes cimenteres o industrials autoritzades per a la utilitzaciód’aquests combustibles.

Aquesta circumstància no concorre en cap de les cimenteres espanyoles, queno estan autoritzades explícitament per a aquest tipus de residus encara quesí per a altres (alguns fins i tot de caràcter perillós). Però és previsible quealguna rebi l’autorització necessària.

Per conèixer la viabilitat d’aquests escenaris s’ha de tenir en comptel’existència de cimenteres o utilitzadors industrials a les proximitats que siguincapaços d’emprar altres combustibles alternatius als habituals i, per tant,puguin absorbir aquests materials.

La fabricació de clínquer permet una substitució important de l’energia primària del coc per CSR oRDF en els precalcinadors del forn de clínquer i/o en el cremador principal. La producció de clínquernecessària per absorbir la totalitat de CSR o RDF produïts, en absència d’altres residuspotencialment valoritzables, dependrà de la producció de CSR en cada escenari.

Seria necessari disposar d’instal·lacions de clínquer de gran capacitat per absorbir quanitatssignificatives d’aquests combustibles alternatius. No obstant això, les solucions parcials d’aquestsescenaris, combinats amb l’abocament de residus estabilitzats o amb abocadors de bales, poden seruna solució equivalent, econòmicament, als escenaris de valorització energètica.

6.2.4 Influència dels costos d’abocadorLa legislació vigent obliga que els preus de depòsit en abocadors incloguin latotalitat de les despeses en què incorren els gestors com a conseqüència del’ús d’aquesta forma d’eliminació de residus, fins i tot els costos posteriors alfinal de la vida útil d’aquests, durant un període que es pot prolongar, almenys,durant trenta anys o durant un temps superior.

Alguns d’aquests costos s’hauran d’incloure en una definició que encara noestà suficientment afinada, com els derivats de la responsabilitat

mediambiental i de les exigències creixents amb relació a l’abocament i els seus efectes derivats.L’única manera de poder acotar aquests costos és restringint progressivament el dipòsit enabocador dels residus biodegradables no estabilitzats, presumiblement molt més enllà del queestableix la Directiva dels abocaments i en el Reial decret 1481/2001.

Actualment hi ha una gran dispersió en els preus d’abocaments, en diferents regions d’Espanya, queen nombrosos casos es deu al fet de no imputar alguns costos que legalment haurien de ser inclosos.Malgrat això, és probable que en el futur es pugui seguir mantenint un ventall ampli de preus, no ja


38

L’abocador en balesofereix alguns avantatges

fonamentalmentestratègics ja que permet

l’aprofitament de lesinfraestructures existentso fàcilment adaptables, a

preus semblants als del’abocament en massa

La legislació vigent obligaque els preus de depòsit en

abocadors incloguin latotalitat de les despeses en

què incorren els gestors


per la imputació parcial de despeses sinó perquè les condicions dels residus previs a l’abocamentpermetin reduir les despeses dels abocadors.

L’ús de l’abocador és diferent en cada escenari dels anteriorment esmentats,per la qual cosa la repercussió del preu d’abocament també serà diferent:• En els escenaris que tenen en comú l’absència d’abocadors, la

participació de l’abocament és molt escassa, limitada al rebuig de l’afí decompost quan existeix recollida selectiva de matèria orgànica. En aquestsescenaris no s’ha considerat l’abocament d’escòries de les plantesd’incineració, encara que el cost de gestionar-les estigui referenciat en elpreu de l’abocador.

• En els escenaris basats en la utilització de l’abocador per rebre, com amínim, part dels residus estabilitzats, la influència del cost d’abocamentés considerablement més important i es pot situar entorn del 50% d’un hipotètic increment delpreu.

• En els escenaris basats en la utilització de bioreactors, el cost d’abocament és també important,ja que s’assumeix que el residu estabilitzat obtingut després del tractament en el bioreactor ha deser dipositat a l’abocador. Tanmateix aquesta opció no s’ha experimentat suficientment com pertenir una perspectiva aproximada de costos.

Cal remarcar que l’impacte directe del preu del dipòsit dependrà de la magnitud real del rebuig ambrelació als fluxos inicials, que hauran d’analitzar-se detalladament.

6.3. RESIDU ENERGIA: La IncineracióJa s’ha fet esment que el canvi normatiu més rellevant recentment produït ala UE en matèria de residus conceptualitza els continguts de valoritzacióenergètica i aclareix quan la incineració de residus municipals es potconsiderar per si mateixa una operació de valorització.

Des de la publicació de la Directiva IPPC es treballa en termes d’aplicar lesmillors tècniques possibles, viables tant econòmicament com tècnica en lesactivitats industrials cobertes per la Directiva.

Les plantes d’incineració existents avui dia no són només plantesincineradores; són plantes d’energia d’alta tecnologia.

La incineració de residus ofereix l’oportunitat, entre d’altres que han estat comentades en lapresentació del document, d’augmentar l’aprofitament energètic compartint la incineració de residusen centres combinats de calor i energia elèctrica associats als aquí anomenats district heating.

A continuació fem una breu ressenya històrica d’una forma de gestionar els residus des de fa mésde dos-cents anys. Analitzem els avenços per aconseguir les millors tècniques disponibles i,finalment, comparem els avantatges amb relació a la disposició en dipòsits controlats.

6.3.1 Una revisió històricaEls residus i la salut pública

Els pioners de la salut pública, ja el 1803, observaven que tant les epidèmiesde febre groga com de còlera afectaven més durament els llocs on hi haviaabocaments, carrers bruts, animals morts..., perquè s’inhalava el veríexistent en aquests emplaçaments. Per tant, les malalties de tota classe erenmés comunes en ciutats que en els llocs menys densament poblats. D’aquíes va concloure que “la congregació de matèries vegetals i animals, amb elsseus constants efluvis, era perjudicial per a la salut dels habitants”.


39

L’única manera de poderacotar aquests costos ésrestringint progressivamentel dipòsit en abocador delsresidus biodegradables noestabilitzats

La incineració de residusofereix l’oportunitatd’augmentar l’aprofitamentenergètic compartint laincineració de residus encentres combinats de calori energia elèctrica associatsals aquí anomenats districtheating

Les malalties de tota classeeren més comunes enciutats que en els llocsmenys densament poblats


En aquella època va néixer el Moviment Internacional de Reforma Sanitària. Es desenvolupà un noucredo, basat en polítiques preventives, dirigit a “l’eliminació de molèsties” abans que l’olor poguésmatar, costés diners i reduís el quocient de felicitat.

La incineració

El 1874, com a conseqüència d’una epidèmia de còlera, es va construir la primera incineradora deresidus a Leeds (Anglaterra) per a residus urbans. L’invent d’Alfred Fryer, anomenat destructor, vaser dissenyat per purificar la matèria orgànica.

El 1893 Fryer havia construït “destructors” en cinquanta-sis ciutats angleses, la majoria dels qualsequipats amb calderes que transformaven la calor dels forns en vapor d’aigua. Alguns usavenaquest vapor per generar electricitat o com a força motriu per fer anar les màquines. El 1912 ja hihavia tres-centes incineradores angleses, setanta-sis de les quals generaven potència.Normalment cremaven escombraries a temperatures bastant altes que produïen relativament pocfum i no necessitaven cremar carbó o hidrocarburs per mantenir la combustió, amb la qual cosaes reduïa el rebuig –deien els promotors– a un agregat inofensiu, biològicament inert, que ocupavajust un terç del seu volum original.

El 1877, un inventor de Stamford va presentar un “cremador de rebuig” dissenyat per ell mateix quedisposava de dues cambres, una per cremar les escombraries i l’altre per destruir els gasos de sortida.

El 1885 es va construir a Governor’s Island, al port de Nova York, la primera incineradora dels EstatsUnits d’Amèrica. (El 1882 Edison va inventar la làmpada d’incandescència que s’estenia als edificisdel centre de negocis de Nova York i posava en valor els residus). El mateix any 1885, Federic Morse,un parent de Samuel Morse, l’inventor del telègraf, va construir la primera incineradora permanent.


40

Forn per la cremació d’escombraries.

Font: Fat of the Land. Benjamin Miller

Incineració amb recuperació d’energia.

Font: Fat of the Land. Benjamin Miller


El 1892 operaven ja una dotzena d’incineradores, i una dècada més tard el 15% de les ciutats mésgrans d’Amèrica usaven incineradores. El 1924, aquesta proporció quasi es va doblar, però adiferència de les incineradores angleses, molt poques generaven energia elèctrica (la generaciód’energia elèctrica imposa protocols estrictes de funcionament i una valuosa disciplina als operadorsde la incineradora). Una altra diferència remarcable era que mentre que els “destructors” anglesoseren dissenyats i construïts per entitats municipals durant llargs períodes d’explotació, les plantesamericanes van ser construïdes per interessos típicament privats pensant en els beneficis a curttermini; cremaven a més baixa temperatura i, per tant, produïen més fums i olors i, al final delprocés, deixaven molts residus no cremats. Aquests problemes operatius provocaven sovintaturades, increment de costos d’explotació i freqüents queixes del veïnat.

La disposició dels residus. Deposició enfront d’incineració

En les dècades posteriors a la Segona Guerra Mundial, el nombre d’incineradores als Estats Unitsvan decréixer, des de més de tres-centes fins a seixanta-set el 1970. L’encariment de la mà d’obra,el baix preu dels combustibles i l’abundància de sòl van ser les raons principals. Una altra raód’aquest decrement va ser la percepció que el fum de les xemeneies no era simplement un indicadord’una economia saludable. En cinc anys, el 1952, van morir quatre mil londinencs a causa de“l’esmog” (smoke + fog = smog). Aquesta mortalitat va fer pensar als habitants de la ciutat que lesxemeneies podien ser perilloses.

El 1967 una nova llei de la ciutat de Nova York va prohibir els cremadors requerits als edificis ambmés de dotze apartaments si els seus propietaris no certificaven el control de les seves emissions.

Mentre que el nombre d’incineradores disminuïa, el nombre d’abocadors creixia. El 1970 hi haviamés de vint mil abocadors als Estats Units, molts d’ells incontrolats, que contaminaven el sòl i lesaigües subterrànies i amb emissió de contaminants a l’aire, gasos d’efecte hivernacle, amb el metài el diòxid de carboni, a més d’hidrocarburs poliaromàtics, com el benzè, l’estirè i el toluè, iorganoclorats com el clorur de vinil i el tricloroetà.

Residu - a - energia

El 1977, en plena crisi energètica promoguda per l’Organització de Països Exportadors de Petroli, elpresident Jimmy Carter va establir un milionari contracte programa per al desenvolupamentd’energies alternatives com ara les instal·lacions “residu-a-energia”.

La campanya del president Carter per reduir la dependència externa del petroli tenia dos eixos. Una través de l’estalvi energètic i l’altre amb el desenvolupament d’energies alternatives. Van aparèixerles subvencions i va néixer un conjunt genèric de tecnologies conegudes com a “recuperació derecursos”. Es necessitarien dotzenes d’aquestes plantes en tot el país i particularment a la ciutat deNova York, el golf Pèrsic de les escombraries.

Es rebien centenars d’ofertes per prendre de les mans part o tots els residus de la ciutat i molta gentmaldava per tenir l’oportunitat d’explotar el seu propi “mineral urbà” .

Més tard va entrar en valor el concepte reciclatge davant el concepte de recuperació d’energies, peròel “final tecnològic de les coses” va ser més complicat del que semblava. Es va plantejar una granvarietat d’instal·lacions de recuperació de recursos com, per exemple, un hidropulper que produísun “eco-fuel” per a les calderes, però una explosió d’aquest combustible va acabar amb lesaspiracions de molta “eco-gent”.

Una volta per Europa mostrava, a París, la planta incineradora més gran, que tractava 3.000tones/dia de residus per produir vapor per al sistema de calefacció municipal; a Alemanya,incineradores amb forns de graella; i a Suïssa, una planta generadora de vapor per alimentar unafàbrica de xocolata veïna a la planta.


41


La qüestió de les dioxines

És remarcable l’evolució de la qualitat de les emissions en funció de l’augment de lesexigències tecnològiques i el canvi de concepte incineració/destrucció cap al concepteincineració/aprofitament energètic.

Dioxines és el nom comú d’una família de compostos organoclorats, que mai s’han volgut fabricarde manera intencionada, però que se sintetitzen quan anells benzènics (compostos que formenpart de materials com ara la fusta, el paper o productes derivats del petroli) es combinen ambclor (que es troba a la naturalesa en forma de sals en plantes, aigua, sòl i productes com el paperblanquejat, pesticides i plàstics clorats). Les dioxines es van identificar per primera vegada coma producte intermedi en la fabricació de pesticides i herbicides com el DDT o l’agent taronja. Laseva “mala” reputació internacional va créixer com a resultat d’una explosió a una plantafarmacèutica a Seveso, Itàlia, el 1977.

El 1978 es van detectar dioxines en les emissions d’una incineradora a Suècia. Un cop alertats de lapresència de dioxines en l’ambient, els investigadors van començar la recerca de dioxines endiversos processos industrials (paper, pesticides, producció de ciment) i en processos de combustiócom ara les cigarretes, graelles de carbó, focs forestals, camions, cotxes i incineradores de residushospitalaris per tal de determinar els nivells de referència en aire, aigua, aliments i greixos humans.A tot arreu on van buscar-les, les hi van trobar.

Aleshores, es van proposar alternatives en què els residus urbans serien separats en els seuselements constituents, una mena de línia d’assemblatge de “Modern times” de Charles Chaplin al’inrevés; algun dels elements serien separats, especialment dels plàstics clorats, abans que la restaes convertís en un combustible derivat de residus per ser cremat. Els CDR substitueixen lespropostes de gestió de residus a través de les incineradores centralitzades per altres sistemes degestió que demanen la participació dels ciutadans en la qüestió dels seus propis residus. L’alternativava ser anomenada reciclatge per separació en origen.

6.3.2 La incineració amb recuperació d’energia en els últims anysLa majoria de les millores enunciades a continuació formen part de les millors tècniques disponibles(MTD) per a incineració de residus validades per la Unió Europea.


42


6.3.2.1 Millores de la qualitat de la combustió

En els equips d’incineració més actuals es realitza l’optimització i el control de les condicions decombustió per combinació de:• Control de subministrament, distribució i temperatura de l’aire, que inclou la barreja de gas i oxidant.• Control de nivells de temperatura de combustió i distribució.• Control del temps de residència del gas.

6.3.2.2 Millores en la depuració dels gasos

Les plantes incineradores amb recuperació d’energia han reduït substancialment les seves emissionsa l’atmosfera. A continuació es recullen les principals millores de la depuració dels gasos aplicatsdurant l’última dècada a les plantes d’incineració de residus municipals:• Mesures primàries de reducció de NOx juntament amb sistemes de destrucció dels NOx formats

amb l’ús de diversos reactius i catalitzadors (SCR o SNCR).• Reduir les emissions de dioxines mitjançant:

• Selecció de tècniques per millorar el coneixement i el control delsresidus, incloses, en particular, les seves característiques decombustió.

• Tècniques primàries (relacionades amb la combustió) per destruirdioxines en els residus i possibles precursors de dioxines.

• Dissenys d’instal·lacions i controls d’operació que eviten les condicionsque afavoreixen l’augment de generació de dioxines.

• L’ús de la combinació adequada d’una o més de les següents mesures de reducció de dioxines:- Absorció per injecció de carbó actiu, o altres reactius juntament amb filtres de mànigues.- Absorció utilitzant llits fixos amb una taxa de reposició d’adsorbent adequada.- SCR multicapa, dimensionament per controlar emissions de dioxines.- Filtres de mànigues catalítics (únicament quan s’inclouen altres mesures per al control

d’emissions de metalls i Hg).- Utilitzar carbó actiu o altres adsorbents efectius per a l’absorció de dioxines i Hg.- Optimitzar la recirculació i reutilitzar l’aigua residual de la pròpia instal·lació, per exemple,

utilitzant aigua de purga de la caldera com a subministrament per a un scrubber humit,i reduir el consum d’aigua de xarxa de l’scrubber.

6.3.2.3 Millores d’eficiència energètica a les plantes modernes

Entre les millores d’eficiència energètica aplicades a les plantes modernes i validades com a MTDper la Unió Europea estan:

1. Situar noves instal·lacions en què l’ús de calor/vapor generat a la caldera pugui ser maximitzat através de qualsevol combinació de:

• Generació d’electricitat amb subministrament de calor o vapor per al seu ús.• Subministrament de calor o vapor per a l’ús de xarxes de distribució district heating.• Subministrament de processos de vapor per a diverses utilitats, principalment industrials.• Subministrament de calor o vapor per ser utilitzat en sistemes de refrigeració.

2. Optimitzar els paràmetres de vapor (subjectes als requeriments de l’usuari del vapor o calorproduïda).

3. Seleccionar una turbina adequada per:• Subministrar electricitat i calor.• Obtenir una alta eficiència elèctrica.

4. Minimitzar la demanda d’energia produïda en la instal·lació.

5. Situar les noves instal·lacions en llocs en què l’ús de consum combinat de calor i electricitat (CHP)i/o calor i/o vapor es pugui maximitzar, de manera que es pugui exportar l’excedent d’energiaglobal d’1,9 MWh per tona de RM (basat en el poder calorífic inferior mitjà de 2,9 MWh per tona).


43

Les plantes incineradoresamb recuperació d’energiahan reduït substancialmentles seves emissions al’atmosfera


Per exemple, a la planta incineradora amb recuperació d’energia de Sant Adrià del Besòs, operadaper TERSA, s’ha millorat substancialment l’eficiència de recuperació de l’energia dels residus.

ANY 2002 2006

Energia recuperada9

(kWh per tona de residu) 432 491

6.3.2.4 Millores en el control d’emissions de les plantes modernes

Conforme a l'actual normativa aplicable s’ha de mesurar en continu:Partícules, HCl, SO2, CO, CxHy, NOx, HF, temperatura en forn, O2, pressió, temperatura de sortida degasos, contingut en humitat.

A més, s’han mesurar regularment els metalls pesants i les dioxines.En l’actualitat, a les plantes més modernes es comença a implantar la mesura en continu de mercurii la presa de mostres automàtica de dioxines.

6.3.2.5 Dioxines

Les dioxines no són ja un problema amb els sistemes de depuració de gasosutilitzats a les incineradores actuals.

Per exemple, segons el Ministeri alemany de Medi Ambient10, entre l’any 1990i el 2000, les emissions de dioxines de les plantes d’incineració de residus aAlemanya es van reduir en un factor de gairebé mil vegades, i suposen enl’actualitat menys de l’1% de les emissions derivades de l’activitat humana,com es pot veure a la taula següent:

Emissions anuals en g UT (unitat de toxicitat)ANY 1990 2000Extracció i processament de metalls 740 40Incineració de residus 400 0,5Centrals elèctriques 5 3Plantes d’incineració industrials 20 <10Instal·lacions de combustió domèstiques 20 <10Trànsit 10 <1Cremació 4 <2Emissions totals a l’aire 1.200 <<70

La legislació alemanya del 1990 que va forçar aquesta disminució d’emissions es va convertir en laDirectiva europea 2000/76/CE de la Unió Europea relativa a la incineració de residus, traslladada aldecret espanyol com a Reial decret 653/2003.

6.3.2.6 Altres emissions a l’atmosfera

Des de l’entrada en vigor de la Directiva 2000/76 sobre incineració de residus (RD 653/2003), elslímits d’emissió són molt exigents per a les instal·lacions d’incineració de residus, com es posa demanifest a la taula següent.

9. Inclou l’energia exportada en forma de vapor a l’empresa DISTRICLIMA, SA.10. “Waste Incineration – A Potential Danger? Bidding Farewell to Dioxin Spouting”, Federal Ministry for theEnvironment, Nature Conservation and Nuclear Safety (September 2005). Vegi’s aquesta Directiva a l’annex del reculld'Articles sobre la incineració del Ministeri Federal del Medi Ambient, Conservació de la Natura i Seguretat Nuclear


44

Les dioxines no són ja unproblema amb els sistemes

de depuració de gasosutilitzats a les

incineradores actuals.



45

11. “Waste management options and climate change”, European Commission, AEA Technology:

http://ec.europa.eu/environment/waste/studies/pdf/climate_change.pdf.

12. “Municipal Solid Waste Management in 2006” Bundesministerium für Umwelt, Naturschutz und Reaktorsicherheit

(Ministeri alemany de Medi Ambient):

http://www.bmu.bund.de/files/pdfs/allgemein/application/pdf/bericht_siedlungsabfallentsorgung_2006_engl.pdf.

6.4 Deposició de residus municipals en abocadorEls abocadors en què es diposita escombraria sense tractament previ emeten grans quantitats deCH4, gas d’efecte hivernacle amb un potencial d’escalfament global vint-i-una vegades superior aldel CO2. Aquestes quantitats poden ser majors o menors en funció dels sistemes de control degasos de l’abocador.

En un estudi de la Comissió Europea sobre gestió de residus i canvi climàtic11, es conclou que laseparació en origen dels residus sòlids municipals en combinació amb el reciclatge (de paper,metalls, tèxtils i plàstics) i el compostatge i la digestió anaeròbia de la fracció biodegradable ocasionamenys emissions de gasos d’efecte hivernacle que qualsevol altre tractament de residu en massa.Els avantatges del reciclatge de paper i el compostatge enfront de la deposició en abocador depenende l’eficiència amb la qual l’abocador controli les seves emissions però, fins i tot amb el màximcontrol d’emissions, l’estalvi en emissions associat al reciclatge de paper i al compostatge és de 50-280 kg de CO2 per tona de residu.

A l’hora de decidir quina és la millor via de gestió per a un residu, a banda del tema de les emissionsde gasos d’efecte hivernacle, també s’han de tenir en compte altres factors com l’eficiència en l’úsdels recursos, l’ocupació del territori, els impactes derivats de la fabricació de paper a partir de fibraverge, o l’estabilitat, la fertilitat i la retenció d’humitat dels sòls en els quals s’utilitza el compost. Totsaquests factors, en conjunt, fan preferibles el reciclatge de paper i el compostatge a qualsevol tipusde disposició final en abocador.

Per a altres materials diferents del paper, com ara el vidre, el plàstic, els metalls o els tèxtils, l’estalvien emissions d’efecte hivernacle associat al seu reciclatge es mou entorn del 30-95 kg de CO2 pertona de residu si es compara amb la deposició en abocador i independentment de com aquestestigui sent explotat.

No obstant això, hi ha una sèrie de rebuigs de tots aquests processos per als quals la valoritzacióenergètica és una bona sortida. Si bé és cert que la incineració d’aquests rebuigs provoca l’emissióde gasos d’efecte hivernacle, quan es recupera l’energia que posseeixen s’estan substituint altresfonts d’energia, la qual cosa evita les emissions que s’hi associen. En funció del tipus de fontsubstituïda, l’estalvi d’emissions serà major o menor.

A l’estudi anteriorment esmentat, també es conclou que és possible aconseguir una major reduccióde les emissions dels gasos d’efecte hivernacle en un escenari en què es combina reciclatge,incineració amb recuperació d’energia (generant electricitat i calor) i tractament mecànic-biològicque en un en què s’opta per maximitzar el tractament biològic i no incinerar. En el cas ambincineració amb recuperació d’energia, es produiria un estalvi de 490 kg de CO2 per tona de residu,mentre que en el cas sense incineració s’estalviarien 440 kg de CO2 per tona de residu.

A una conclusió semblant arriba també el Ministeri alemany de Medi Ambient en un estudi de l’any 200611.

A més, és necessari considerar les emissions derivades del transport del residu als abocadors, quelògicament estaran allunyats dels nuclis urbans.


6.4.1 Abocadors de bales i abocadors tradicionals Els abocadors de bales són un tipus d’abocador en què el material que es diposita és empaquetatprèviament en bales. Aquest tipus de deposició presenta una sèrie d’avantatges amb relació alsabocadors tradicionals en què els residus són abocats en massa. Aquests avantatges són els següents:• Major facilitat i neteja en el transport i gestió dels residus. A més, els processos de descomposició

de la matèria orgànica present en els residus es tornen més lents, amb la qual cosa es redueixenles emissions de biogàs i de lixiviats durant l’etapa de manipulació.

• Menor presència de vectors sanitaris (gavines, rates...) a l’abocador, ja que no hi ha residu a laintempèrie. • Menor presència d’olors a les rodalies.• Millores en l’operació de l’abocador, ja que s’evita la dispersió de materialsolt per l’acció del vent, i la qual cosa també fa que l’aspecte de l’abocadorsigui millor.

Tot i que hi ha una experiència limitada que no permet una comparació a llargtermini entre els dipòsits amb els requeriments vigents per la directiva europeai els de bales, la recent experiència pràctica en l’àmbit metropolità mostra:

• La fracció biodegradable inicial, quan aquesta es troba entre el 2-20%,evoluciona fins a la seva estabilització biològica.• Absència quasi total de lixiviats pel baix contingut de matèria orgànica fermentabledels residus dipositats, un cop segellat el dipòsit.

• El possible lixiviat que es generi té un contingut en sals solubles molt inferior al de qualsevol dipòsitcontrolat de gestió de residus no embalat.

A continuació presentem unes fotografies de diversos dipòsits en massa i en bales. Com es potobservar, els abocadors en bales tenen un aspecte exterior notablement millor.


46

És possible aconseguir unamajor reducció de les

emissions dels gasos d’efectehivernacle en un escenari en

què es combina reciclatge,incineració amb recuperació

d’energia (generantelectricitat i calor) i

tractament mecànic-biològic

Abocadors en bales

Abocadors tradicionals

Els abocadors de bales presenten unasèrie d’avantatges:

Major facilitat i neteja en el transport igestió dels residus

Menor presència de vectors sanitaris(gavines, rates...) a l’abocador, ja que no

hi ha residu a la intempèrie

Menor presència d’olors a les rodalies

Millores en l’operació de l’abocador, ja ques’evita la dispersió de material solt per

l’acció del vent, i la qual cosa també faque l’aspecte de l’abocador sigui millor



47

6.5. La incineració amb aprofitament energètic enfront del dipòsit controlat

6.5.1 Compatibilitat de la incineració amb el reciclatgeÉs important destacar que en els països on es registren les majors proporcions de reciclatge(Dinamarca, Alemanya, Suècia, Suïssa o els Països Baixos) és on la incineració amb recuperaciód’energia presenta una major implantació.

De fet, en un sistema integral de gestió dels residus, la incineració amb recuperació d’energia permetla valorització d’aquells residus que són difícilment reciclables i acabarien en abocador.

Mitjançant el procés d’incineració no solament s’eliminen els residus. Aquest procés permetrecuperar una sèrie de productes valuosos:- Metalls: ferralla i alumini per al reciclatge.- Escòries: després d’un tractament adequat i de les anàlisis pertinents, es poden utilitzar com amaterial de reblert en obra civil.

6.5.2 Països més avançats: alt % d’incineració amb recuperació d’energiaEls països europeus més avantguardistes en gestió dels residus tenen una elevada taxa d’incineracióamb recuperació d’energia.

A Suïssa, tot material que no és reciclable però és combustible ha de serincinerat.El gràfic anterior clarament identifica que països com Holanda, AlemanyaBèlgica, Luxemburg, Suècia o Dinamarca opten per la incineració enfront del’ús de dipòsits controlats i tots ells tenen alts nivells de reciclatge.

Els països europeus mésavantguardistes en gestiódels residus tenen unaelevada taxa d’incineracióamb recuperació d’energia


En línia amb que s’acaba de comentar, Espanya és un dels països de la UnióEuropea on menys s’incinera.

6.5.3 Generació d’energia amb reducció de lesemissions d’efecte hivernacleAtès que la major part dels residus urbans es pot considerar biomassa neutreen CO2, aquestes plantes tenen una contribució considerable en la reducciód’emissions a l’atmosfera de gasos d’efecte hivernacle.

Ja en l’actualitat les plantes europees d’incineració amb recuperació d’energiasubministren electricitat a uns 16 milions d’habitants (la població dels PaïsosBaixos) i calefacció a 4,7 milions d’habitants (la població gairebé total deFinlàndia). Això significa la substitució de fins a 32 milions de tones decombustibles fòssils i evita, així, l’emissió de fins a 32 milions de tones de CO2

cada any.

A més, s’evita la corresponent emissió de metà als abocadors, que té un potenciald’escalfament global vint-i-una vegades superior al del CO2.

6.5.4 La cessació de l’activitat implica lacessació de la contaminació La deposició de residus municipals en abocador contribueix a l'efectehivernacle. D’altra banda, els dubtes que existeixen sobre la durabilitat delsmaterials constituents de la capa impermeabilitzant impossibiliten garantir quees pugui contenir indefinidament els contaminants, tret que es realitzi unaintensa gestió post-clausura durant dècades o fins i tot segles.

Les exigències actuals sobre la reducció obligatòria de la matèria orgànica al’entrada dels dipòsits orientades a accelerar l’estabilització dels materials enel dipòsit permetrà pal·liar aquestes servituds, però el seu complimentrequerirà encara molts esforços i temps.

En canvi, la incineració de residus, gràcies al fet que està sotmesa a controlscontinuats exigents, és un procés que pot ser interromput en cas quequalsevol incident o desajust restringeixi la seva operació segura;consegüentment, la cessació de l’activitat cessarà la contaminació

6.5.5 Reducció efectiva del residu de més del96% en pes i en volumLa important reducció de la quantitat de residu, tant en volum com enmassa, així com el reciclatge dels seus subproductes, redueixen de maneraimportant la quantitat de residus a dipositar en abocador.

6.5.6 Mínima utilització d’espai i ocupació de sòlÉs important ressaltar que els abocadors ocupen grans extensions de terrenyque queden totalment inhabilitats per a qualsevol altra activitat.


48

Espanya és un dels països dela Unió Europea on menys

s’incinera

La deposició de residusmunicipals en abocador

contribueix a l'efectehivernacle

Per posar un exemple, elsresidus produïts en un any peruna població d’uns 2 milions

d’habitants (1,5 kg de residu perhabitant i dia) ocuparien unasuperfície d’uns 75.000 m2,equivalent a deu camps de

futbol de la grandària delCamp Nou, o, el que és el

mateix, uns dos-cents en vintanys. En trenta-cinc anys

s’hauria utilitzat una superfícieequivalent a la de l’Eixample

esquerra barcelonina

Per a un mateix períoded’explotació, considerant per

exemple quinze anys, elsrequeriments d’ocupació de sòl

d’un abocador són superiors,entre cinc i sis vegades, al

d’una incineradora.

A Catalunya, a més, amb lagran majoria de la població

concentrada al voltant de l’àreametropolitana de Barcelona, hi

ha una gran pressió sobre elterritori, la qual cosa comportagrans dificultats i rebuig social

a la promoció d’infraestructuresde tot tipus.


Per posar un exemple, els residus produïts en un any per una població d’uns 2 milionsd’habitants (1,5 kg de residu per habitant i dia) ocuparien una superfície d’uns 75.000 m2,equivalent a deu camps de futbol de la grandària del Camp Nou, o, el que és el mateix, uns dos-cents en vint anys. En trenta-cinc anys s’hauria utilitzat una superfície equivalent a la del’Eixample esquerra barcelonina.

Per a un mateix període d’explotació, considerant per exemple quinze anys, els requerimentsd’ocupació de sòl d’un abocador són superiors, entre cinc i sis vegades, al d’una incineradora. Així,per a una capacitat de tractament de 400.000 tones/any, un abocador requeriria 35 Ha, mentre queuna incineradora consumiria entre 5 i 6 Ha.

A Catalunya, a més, amb la gran majoria de la població concentrada al voltant de l’àrea metropolitanade Barcelona, hi ha una gran pressió sobre el territori, la qual cosa comporta grans dificultats i rebuigsocial a la promoció d’infraestructures de tot tipus.

Les incineradores han estat implantades, fins i tot, dins les grans ciutats europees, com París,Londres, Berlín, Bonn, Amsterdam, Zuric, Estocolm, Copenhaguen, Brussel·les, Viena, Colònia,Frankfurt..., entre d’altres.

6.5.7 LixiviatsEls residus contenen diferents tipus de substàncies perilloses i biològicament degradables, quereaccionen biològicament i químicament en un abocador de la mateixa manera que ho farien en unreactor. Com a resultat, a més d’emetre a l’atmosfera el metà resultant de la degradació, l’aigua depluja que passa a través dels residus es converteix en un lixiviat potencialment contaminant del sòli les aigües subterrànies, que cal tractar amb tecnologies adequades, disponibles però costoses, ique estaran actives al llarg del període de generació de lixiviats.

Els dubtes sobre la durabilitat dels materials que constitueix la capa impermeabilitzant delsabocadors impossibiliten poder garantir que es puguin contenir indefinidament els contaminants. Peraixò és necessari realitzar una intensa gestió post-clausura durant dècades o, fins i tot, segles.

Per altra banda, el procés d’incineració pot detenir-se en qualsevol moment en cas que no es puguioperar de manera segura, i amb la cessació de l’activitat cessarà la contaminació.

6.5.8 La crisi energètica i l’aprofitament de recursos autòctonsÉs un fet incontrovertible que el temps de l’energia barata ha acabat al món per diverses dècades.La volatilitat de preus del petroli que s’experimenta aquests darrers temps és, en bona part,conjuntural però, a mesura que l’activitat econòmica es refaci, l’oferta no podrà respondreadequadament a la demanda, i això provocarà subsegüents tensions en els preus.

Tots els països estan revisant els seus programes energètics. I encara que malauradament a la UEno existeix una política energètica comuna, la preocupació principal en tots els països industrialitzatsés assolir la seguretat de subministrament, la màxima cobertura energètica en recursos autòctons ila revisió en profunditat de les pautes de consum i d’eficiència energètica.

Un estudi recent publicat per la Fundació Gas Natural13 estima que el potencial energètic derecuperació de residus no reciclables se situa a Espanya entre el 8 y el 9 % de l’energía primàriaconsumida el 2006.


49

13. Recuperación ecoeficiente de residuos. Su potencial en España. Alvaro Feliu , Luis Otero. (2007)


D’aquest potencial aproximadament el 22% deriva de residus urbans, un 24% de residus d’origenindustrial i comercial, i el 54% restant procedeix de residus forestals i agropecuaris. El potencial delsRSU no reciclables, segons aquestes dades, equival a 2,7 Mtep.

La política d’aprofitament de tot tipus de recursos propis i renovables quesiguin viables, juntament amb tota mena d’iniciatives de racionalització de l’úsdels recursos energètics, està al capdavant de les revisions dels plansenergètics nacionals dels països industrialitzats.

El contingut energètic dels residus residus suposa una reducció parcial derecursos fòssils als quals pot substituir. D’altra banda, el seu contingut enbiomassa li dóna un caràcter parcial de renovable que cal aprofitar.

Són aquestes, entre d’altres, les raons per les quals la jerarquia de prioritatsde gestió de residus ha estat revisada a la UE amb la nova Directiva de residus,i també perquè la incineració s’ha considerat definitivament valoritzacióenergètica (subjecte a unes condicions tècniques precises d’eficiència).

No hem d’oblidar, a més, que la valorització energètica de residus es troba inclosa en el règimespecial de generació elèctrica (RD 661/2007 i ordre ITC 3801/2008) per al foment de les fontsrenovables i alternatives de generació elèctrica.

A Catalunya aquesta qüestió és igual de necessària que al conjunt d’Espanya, atesa la migradesa derecursos autòctons i la dependència dels recursos fòssils al·lòctons.

El Pla de l’Energia 2006-2015 (DTI Generalitat de Catalunya) vigent avalua que la contribucióenergètica dels RSU no reciclables a Catalunya suposa un equivalent de 0,147 Mtep en energiaprimària, que és clarament inferior al seu potencial (que se situa en aproximadament tres vegadesmés si prenem com a referència l’estudi citat).

Tot plegat fa que la valorització energètica dels residus esdevingui una oportunitat de cobrir una partde les necessitats energètiques del nostre país.

6.6 En resumL’aplicació en els darrers anys de les millors tecnologies disponibles sobre la incineració dels residusque no poden ser reciclats, junt amb la prescripció d’estàndards de qualitat ambiental cada vegadamés i més estricte, fa que s'hagin eliminat els riscos associats a la incineració de residus ambaprofitament energètic.

Les plantes d’incineració existents avui dia són plantes d’energia d’alta tecnologia en què elsproblemes detectats en els anys 70 s’han eliminat.

Com s’indica en el document publicat pel Ministeri alemany de Medi Ambient, actualment escomporten com a embornals de contaminació.

La directiva europea reconeix la incineració com una sistema millor que l’ús de dipòsits controlatsdins de la jerarquia de gestió de residus.

Els països europeus més avançats ja estan aplicant la jerarquia recollida a la directiva i nomésutilitzen el dipòsit controlat com a última alternativa possible.


50

La valorització energètica deresidus es troba inclosa en elrègim especial de generació

elèctrica (RD 661/2007 iordre ITC 3801/2008) per al

foment de les fontsrenovables i alternatives de

generació elèctrica


7. ALTRES TRACTAMENTS TÈRMICS DE VALORITZACIÓA la taula següent es presenta un resum amb l’estat d’aplicació de les distintes tecnologies, aplicadesal tractament de residu municipal (RM).

Tècniques de tractament tèrmic RM sense tractar RM i CDR pretractat

Graella de moviment alternatiu Àmpliament utilitzada Àmpliament utilitzada

Travelling grates Aplicable Aplicable

Graella oscil·lant Aplicable Aplicable

Graella de rodets Aplicable Àmpliament utilitzada

Graella refrigerada per aigua Aplicable Aplicable

Graella més forn rotatiu Aplicable No s’aplica habitualment

Incineració Forn rotatiu Aplicable Aplicable

Forn rotatiu refrigerat per aigua No s’aplica habitualment Aplicable

Forn de llit fix No s’aplica habitualment No s’aplica habitualment

Forn estàtic No s’aplica habitualment No s’aplica habitualment

Llit fluïditzat bombollejant No s’aplica habitualment Aplicable

Llit fluïditzat circulant Aplicat molt limitadament Aplicable

Llit fluïditzat Revolving Type Aplicable Aplicable

Piròlisi Aplicat molt limitadament Aplicat molt limitadament

Gasificació Aplicat molt limitadament Aplicat molt limitadament

Font: Integrated Pollution Prevention and Control Reference Document on the Best Available Technique for Waste

Incineration, 2006. CE.

Els processos de valorització tèrmica que descomponen els residus per efecte de la calor en absènciad'oxigen o en atmosferes pobres i que produeixen com a resultat un gas combustible syngas, barrejade CO, H2, CH4, etc., es denominen gasificació, termòlisi i piròlisi, en funció del contingut en oxigeni la temperatura assolida.

Els processos de piròlisi com els de gasificació amb llit fluid i gasificació amb plasma estan en fasede desenvolupament, i existeixen plantes pilot industrials. No s'han considerat en l'estudi per anecessitat d'haver de resoldre el problema dels residus urbans en un període molt curt de temps iperquè aquestes tecnologies no són prou madures ni contrastades en l'actualitat per a la valoritzaciótèrmica dels residus domèstics.

La tecnologia de gasificació de llit fix i combustió en etapes està desenvolupada al Japó pelsconstructors Nippon Steel, JFE, Sumitomo i Hitachi. Aquestes plantes són gasificadors de llit fixtipus alt forn, seguits d'una cambra de postcombustió en la qual es combustiona el syngas. Lalegislació japonesa obliga a vitrificar les escòries, la qual cosa es realitza en la part baixa del forn.No s'han considerat en l'estudi perquè no hi ha referències fora del Japó, els costos d'inversió id'operació són entre un 20-30% superiors als de la incineració i el seu rendiment energètic ésinferior al de la incineració.


51



52


8. UNA MIRADA ALS MODELS EUROPEUSEls països europeus apliquen polítiques de gestió de residus seguint les directrius europees que esconcreten en diferents documents de planificació a mitjà o llarg termini.

La traducció concreta de les directives per a cada un dels països pot diferir en la velocitat d’aplicació,l’accent en determinats aspectes o en els sistemes de tractament possibles en funció de lesexperiències, les necessitats, el desenvolupament tecnològic així com en la percepció social enfrontde les diferents alternatives.

A títol d’exemple comparem els models alemany, suec i austríac que es poden considerarparadigmàtics per al model català.

Com s’observa a la figura, i a manera d’apunt, el model francès ha treballat menys el vector reciclatgeque altres països, fins i tot menys que en el cas espanyol; per tant, malgrat tenir nivells d’incineracióamb recuperació d’energia elevats enfront de l’ús de dipòsits controlats, no l’hem recollit com unmodel avançat en el marc europeu.

El cas alemany és d’obligada referència pel reconegut compromís amb la sostenibilitat i lapreservació del medi ambient. I Suècia o Àustria tenen una població comparable a la de Catalunyai estan entre els països europeus capdavanters en aquest sector.

El trets principals dels respectius plans es poden concretar de la manera següent:

• En els tres països la contenció de la generació dels residus i l’increment dels fluxos reciclats enorigen són els primers objectius. El 2004 el nivell de recuperació alemany de materials ja superavael 57% i s’entenia que s’havia arribat a una certa estabilització. En el cas suec, el nivell dereciclatge el 2004 estava entorn del 33% amb una previsió del 50% per al 2010. Àustria, l’any2004, va obtenir un percentatge de recuperació en origen del 53% i, com en el cas alemany, esconsidera que no ha de créixer sensiblement.

• En tots els casos s’ha instrumentat el principi de responsabilitat del productor en la gestió delsresidus a través de sistemes de gestió integrats (SIG) que impliquen diferents productes segons elpaís; són generalitzats els envasos i els RAE.

• També en tots els casos, amb més o menys èmfasi, s’aporten mesures per evitar la presència deproductes perillosos en els residus domèstics.

• Els tres posen de relleu la preocupació pel dèficit d’instal·lacions de tractament, quemajoritàriament s’associa amb els residus comercials assimilables a domèstics però que sónresponsabilitat del sector privat.

• Pel que fa al tractament de la fracció indiferenciada (resta), el primer objectiu és eliminar l’entradade matèria orgànica en els dipòsits per evitar els efectes a llarg termini dels lixiviats i de lesemissions de metà. En el cas d’Alemanya la prohibició es va fer efectiva a partir de l’1 de juny del2005 després que finalitzés la moratòria de dotze anys de la norma aprovada el 1993. A Suècia lamesura es va adoptar el 1999 per ser implementada abans del 2009. Àustria també fa efectiva laprohibició el 2009. A Àustria, la previsió és que el 2009 tots els fluxos destinats a dipòsit tindranun tractament previ.


53


Les restriccions a l’entrada de matèria orgànica en els dipòsits equival a tractar la resta perestabilitzar l’orgànica continguda o fer-la pràcticament inert prèviament al dipòsit, o bé a utilitzarincineradores amb o sense tractament previ en funció del país per tractar aquesta fracció.Depenent del nivell de reciclatge de cada país, aquesta fracció representa entre el 40% i el 70%dels residus municipals.

• Pel que fa a la incineració, els tres països han adoptat els criteris de la UE. Alemanya va aprovarels seus límits d’emissió el 1990 per ser implementats abans de sis anys. Suècia va adoptar ladirectiva europea el 2000 establint un període transitori per adaptar les instal·lacions existents finsal 2005.

• Els tres països utilitzen majoritàriament la incineració enfront dels tractaments mecànics-biològics.Segons el document alemany, el 2007 la capacitat d’incineració es xifrava en 17,9 milions de tenfront dels 7,1 milions de t destinades a tractament mecànic-biològic. El 2004 la capacitatd’incineració a Suècia se situava entorn dels 5 milions de t/any enfront dels 525.000 t/anyaproximats de tractament biològic. A Àustria, més del 70% de la fracció resta és incinerada enfrontdel 29% de tractament mecànic-biològic.

A continuació hem realitzat un resum amb més concreció dels models alemany, suec i austríac (*)que il·lustren la convergència de les polítiques d’aquests estats membres de la UE.

(*)

Model alemany: Municipal solid waste management in 2006. No waste landfilled without pretreatment in Germany since

1 June 2005. http://www.bmu.de/english/waste_management/downloads/doc/38629.php

Model suec: Strategy for sustainable waste management . Sweden’s Waste Plan.

http://naturvardsverket.se/Documents/bokhandeln/620-1249-5.htm

Model austríac: Federal Waste Management Plan 2006.

http://www.bundesabfallwirtschaftsplan.at/article/articleview/52746/1/13192/


54


8.1 Pla suec de residus 2005-2010 (Resum)

8.1.1 INTRODUCCIÓActualment, la gestió de residus és més eficient en relació amb la preservació dels recursos, i témenys efectes adversos que deu anys enrere.

La utilització de dipòsits s’ha reduït, i la recuperació de material, els tractaments biològics i laincineració amb recuperació d’energia s’han incrementat com a resultat de la separació en origen iels canvis en els tractament dels residus.

La quantitat d’energia i els materials recuperats s’han incrementat substancialment.

Aquests fets també han tingut un efecte positiu en l’impacte ambiental. Els gasos d’efecte hivernaclehan caigut i, en general, s’ha produït un decreixement de les emissions de substàncies perilloses aixícom de metalls pesants i contaminants orgànics.

L’èxit inclou:• Els residus domèstics destinats a dipòsit han passat de 1.380.000 t el 1994 a 380.000 t el 2004.• Aproximadament 1,3 milions de tones de materials i 5,7 TWh d’energia en forma de calor i

electricitat s’han recuperat dels residus domèstics el 2004. Això representa un increment del140% i 70%, respectivament, des del 1994.

• L’ús dels dipòsits per a altres residus no domèstics ha disminuït en un 56% des del 1994 fins al2004, passant de 4,7 milions de tones a 2,1 milions de tones. Aquests residus ara són recuperatscom a materials o en forma d’energia.

• Les emissions procedents de la incineració han disminuït, malgrat l’important increment de lesquantitats de residus incinerats.

Els principals instruments han estat:• La inclusió dels productors com a responsables dels productes fins al final de la seva vida útil

(envasos, diaris, pneumàtics, automòbils, RAEE...).• Restriccions a l’entrada dels dipòsits i introducció de taxes.• Adopció d’objectius de recuperació i reciclatge.• Adopció de mesures estrictes per als residus perillosos, els dipòsits i la incineració.

8.1.2 HISTÒRICLa gestió de residus a Suècia es va iniciar els anys 60 amb l’Environment Protection Act 1969 quefixava el marc d’actuació en matèria de residus.

El 1975, el govern suec va establir el principi de responsabilitat del productor sobre la gestiósostenible i eficient dels residus. Així mateix, emfatitzava que els residus havien de ser consideratscom una font de recursos que havia de ser conservada mitjançant el reciclatge i la reutilització.

Com a conseqüència, el govern subvencionava instal·lacions que incloïen la separació mecànica iel triatge per a la recuperació de diferents materials dels residus. Durant els inicis dels anys 80 esvan construir prop de vint instal·lacions d’aquest tipus. No obstant això, a causa dels problemesd’operació i de les dificultats de trobar mercat per als materials recuperats, diverses d’aquestesinstal·lacions es van tancar. Aquesta experiència va permetre conèixer el pretractament, laincineració, el compostatge, i van posar de relleu la necessitat d’establir un mercat per alsmaterials reciclats.


55


En els anys 80 es van desenvolupar estratègies per reduir l’impacte ambiental de la gestió de residusi s’efectuaren estudis sobre la capacitat energètica dels residus.

Ja en els anys 90, es va concloure que l’increment dels residus presentava una problemàtica méselevada de gestió que la importància que podia prendre com a font de recursos. És per això que esvan iniciar les polítiques de prevenció i reducció de la seva perillositat a través del control delsproductes químics que contenen.

En aquesta línia, els municipis adquirien més responsabilitat amb l’adopció de plans específics.

Per incrementar el reciclatge, el govern suec va proposar l’any 1990 la implantació de sistemesque permetessin la separació en origen. A banda, es va posar de relleu el principi del “ecocicle”com a principal instrument per aconseguir la recuperació de material i, per tant, undesenvolupament sostenible.

Així mateix, es va adoptar el principi de responsabilitat del productor fins al final de la vida útil delproducte, que incloïa fins i tot el tractament i la disposició final. Inicialment, la responsabilitat va serintroduïda en l’embalatge i els diaris; posteriorment es va estendre a pneumàtics i vehicles i,recentment, als aparells elèctrics i electrònics.

El 1997, el programa de gestió de finalització de la vida útil dels productes en una societat sostenibleproposava un seguit de mesures per incrementar el reciclatge dels residus i la disminució de laperillositat d’aquests.

L’ampli ventall de directives europees que regulen els dipòsits van ser adoptades el 1999 i es preveiaque fossin implementades abans del 2009. La directiva sobre incineració va ser adoptada l’any 2000i preveia que totes les instal·lacions s’haguessin adaptat abans del desembre del 2005. Ambduesdirectives eren considerades centrals per reduir l’impacte de la gestió de residus a Suècia.

8.1.3 OBJECTIUS DE QUALITATL’objectiu final de la política ambiental és assegurar que la generació següent trobi els principalsproblemes ambientals solucionats. Per aconseguir-ho, cal:

• No incrementar la quantitat de residus que es produeixen. • Maximitzar l’ús dels recursos inherents als residus.• Minimitzar l’impacte i els riscos per a la salut dels residus.• Minimitzar l’impacte sobre el clima.

Aquests objectius es concreten en tres línies d’actuació:

Objectius del reciclatge

• Reduir la quantitat de residus que va a l’abocador al 50%, comparat amb les quantitats recollidesel 1994.

• El 2010, es preveu que almenys el 50% dels residus domèstics es reciclin mitjançant larecuperació de materials. La matèria orgànica sotmesa a tractament biològic s’entén com arecuperada.

• El 2010, almenys el 35% dels residus d’alimentació domèstics o procedents de restaurants,càterings, etc., hauran de ser reciclats mitjançant tractament biològic. L’objectiu inclou tant elcompostatge casolà com l’obtingut en plantes industrials.

• Abans del 2015, almenys el 60% del fòsfor contingut en els fangs de depuradora hauran de serreciclats com a fertilitzant.


56


Amb relació a la reducció de l’impacte climàtic

El principal objectiu en el període 2008-2012 és aconseguir una reducció de les emissions de gasosd’efecte hivernacle d’almenys un 4% respecte a les emeses el 1990.

Entre altres actuacions, es preveu minimitzar el metà i el diòxid de carboni per mitjà del reciclatge ila valorització dels residus en forma de materials i energia que evitin l’ús de dipòsits; i promovent lasubstitució de materials verges per materials reciclats que redueixin, per exemple, els combustiblesfòssils per la generació d’energia i, en conseqüència, l’emissió de diòxid de carboni.

Amb relació a obtenir un ambient no tòxic

El propòsit és que el medi ambient ha d’estar lliure de substàncies i metallsprovinents de l’acció humana que poden perjudicar aquest i la biodiversitat natural.

S’han establert sis objectius transitoris per aconseguir un ambient no tòxic,relacionats amb el coneixement, la informació, la retirada gradual de lessubstàncies perilloses, la reducció dels riscos per a la salut i el medi ambient,els valors guia i les solucions sobre el terreny.

La gestió de residus implica una gran quantitat de substàncies perilloses, quepoden trobar-se per separat, com a contaminants en altres residus o creadesa partir d’alguns tractaments, com poden ser les dioxines resultants de la incineració. En aquest cas,ja s’hi ha treballat, i les emissions de dioxines el 2004 eren un 99% menys que l’any 1985.

Per aconseguir cicles naturals no tòxics, és essencial que els residus perillosos s’identifiquin i estractin de la manera correcta. Si a llarg termini es volen obtenir residus menys perillosos, s’han dedeixar d’utilitzar substàncies perilloses en els nous productes.

8.1.4 DISPOSICIÓ DELS RESIDUS DOMÈSTICSAproximadament el 90% dels residus domèstics són reciclats (2004) d’alguna manera.Aproximadament la meitat d’aquests es reciclen mitjançant la recuperació de material o eltractament biològic, i l’altre 50% mitjançant incineració amb recuperació d’energia. Menys del 10%dels residus van a dipòsit.

Treated quantity of household waste in 2004 Tonnes Kg/person %

Material recovery 1,384,760 153,7 33,2

Biological tratment 433,830 48,1 10,4

Incineration with energy recovery 1,944,290 215,8 46,7

Landfilling 380,000 42,2 9,1

Hazardous waste 25,700 2,9 0,6

Total 4,168,580 462,7 100

Quantities of household waste treated in 2004

Com es pot veure en el següent gràfic, la incineració i particularment la recuperació de material aixícom els tractaments biològics s’han incrementat ràpidament en els últims anys. Els dipòsits hancaigut d’1,4 a 0,4 milions de tones des del 1994 al 2004.


57

Si a llarg termini es volenobtenir residus menysperillosos, s’han de deixard’utilitzar substànciesperilloses en els nousproductes


Recuperació de materials

Les quantitats recuperades des del 1994 fins al 2004 s’han incrementat en un 140%. El 2004 elpercentatge de recuperació de material se situava en un 33%; no obstant això, en els últims anys larecuperació de materials està més estabilitzada.


58


Tractament biològic

Aproximadament la meitat de la capacitat de les instal·lacions sueques de metanització ocompostatge tracten residus procedents de la indústria, bàsicament de la paperera.

Només el 10% dels residus domèstics van ser tractats biològicament el 2004. D’aquest 10%, lameitat prové de parcs i jardins i una tercera part de les restes de menjar.

Incineració

Pràcticament tota l’energia que produeix la incineració es recupera, iesdevé una part molt important en la producció d’aigua calenta per acalefacció d’àrees residencials. Això és possible a causa de la demanda decalefacció durant una gran part de l’any i també perquè moltes zonesurbanes tenen previstes les xarxes de distribució de la calefacció centralurbana (district heating).

Aproximadament el 40% dels residus industrials són incinerats, sigui eninstal·lacions pròpies de la indústria o en plantes externes. La majoria d’aquestsresidus provenen de la indústria paperera i de la fusta i els seus productes.

Amb relació als residus domèstics, el 2004 van ser incinerats 1,9 tm deresidus, que representen pràcticament el 50%. L’energia recuperada de laincineració dels residus s’ha incrementat de 4,3 a 9,3 Twh entre 1994 i el2004. S’estima que comptabilitzant només els residus domèstics, l’incrementés de 3,4 Twh a 5,7 Twh durant el mateix període.

Les restriccions dels dipòsits i l’augment de les taxes van doblar la quantitatde residus tractats amb incineració neta amb recuperació d’energia entre el1994 i el 2004.

Les plantes existents el 2004 (vint-i-nou unitats) han incrementat la seva capacitat,deu unitats més han iniciat operació, i estan planificades altres en un futur.

Dipòsit

L’ús de dipòsits s’ha reduït dràsticament: s’ha passat, aproximadament, de 6,1 milions de tones el1994 a 2,5 milions el 2004. Actualment el residu industrial és el que predomina en aquestesinstal·lacions (vegi’s la taula següent).

Type of waste 1994 1998 2002 2003Household and similar waste 1,380 1,065 825 575Park and garden waste 80 45 38 33Construction and demolition waste 900 740 530 370Waste from treatment of municipal sewage 610 490 215 155Waste from treatment of industrial sewage 190 210 95 49Sector-specific industrial waste 490 425 390 275Non-sector-specific industrial waste 1,060 1,010 970 820Special waste 90 203 185 187Other 620Total 6,080 4,900 3,770 2,935

Landfill quantities (ktonnes/year) at facilities primary engaged in waste treatment


59

Pràcticament tota l’energiaque produeix la incineracióes recupera, i esdevé unapart molt important en laproducció d’aigua calentaper a calefacció d’àreesresidencials

Les restriccions delsdipòsits i l’augment de lestaxes van doblar la quantitatde residus tractats ambincineració neta ambrecuperació d’energia entreel 1994 i el 2004.


(*) Quantities landfilledin 1994 do not include plan reactors and bio cells

Com ja s’ha comentat, el brusc descens de l’ús de dipòsits com a disposició final dels residus ésdegut, principalment, a la implementació de les mesures més estrictes dels estàndards ambientalsprovinents de les regulacions europees.

8.1.5. CAPACITAT DE TRACTAMENTDes de finals de la dècada dels 90, la quantitat de residus destinats a la incineració i el tractament biològicha crescut considerablement respecte a la baixada de la disposició final en abocadors. Aquesta distribucióestà causada principalment per les prohibicions d’abocament a dipòsit dels residus combustibles (2002)i residus orgànics (2005) i pels impostos sobre l’abocament en dipòsits a partir del gener del 2000.

Per tal de complir les prohibicions d’abocament, és necessari un augment en la capacitat de lesplantes de reciclatge, tractament biològic i incineració. Actualment la distribució de disposició delsresidus és la següent:

Com a conclusió, Suècia compta amb quaranta-una plantes incineradores, amb una capacitatd’incineració entorn dels 5 milions de Tm/any. Cal destacar les plantes de Göteborg, Estocolm,Malmö i Upsala, dimensionades per més de 400.000 tm/any cadascuna d’elles.

Pel que fa a les plantes de tractament biològic, Suècia compta amb onze instal·lacions demetanització, amb una recepció de 244.374 Tm/any; i vint-i-dues instal·lacions de compostatge quetracten 273.952 Tm/any.


60


8.2 Gestió de residus sòlids municipals a Alemanya (informe 2006)Una nova era: a partir de l’1 de juny del 2005 es va prohibir entrar residus sense tractament alsdipòsits. A partir d’aquella data va finalitzar l’entrada de residus municipalsamb matèria orgànica i aproximadament dos-cents dipòsits van ser tancats perno complir els estàndards fixats. Aquest fet va marcar el final de centúries degestió de residus basades en el “llençar i oblidar”.

Al final dels anys 80 es parlava de muntanyes de residus i en una crisi pergestionar-los. Mentre les quantitats de residus augmentaven, les opcions detractament es mantenien limitades. No hi havia disposició pública perconstruir noves instal·lacions de tractament (incineradores, dipòsits oecoparcs). En general, hi havia una actitud de rebuig cap a les novesinstal·lacions, especialment les incineradores per la por als problemes desalut i medi ambient que se’n poguessin derivar. Al mateix temps era clarque, malgrat els avenços introduïts en els dipòsits (captació del biogàs,tractament de lixiviats…), omplir-los amb residus municipals sense un tractament previ adequatgenerava un impacte ambiental a llarg termini que calia monitoritzar i vigilar.

Els dipòsits convencionals representen la major font de metà. S’ha comptabilitzat que en el passatvan representar prop del 25% del total d’emissions de metà a Alemanya. El metà com a gashivernacle és vint-i-una vegades més potent que el CO2.

A principis dels 90 es van aprovar les instruccions tècniques per al tractament de residus municipalsque regulen l’ús dels dipòsits i obliguen a tractar totes les entrades prèviament a la seva disposicióper assegurar que siguin estables i quasi inerts. Aquestes normes van entrar en vigor el 1993.

En aquell moment el desenvolupament tecnològic de les instal·lacions de tractaments mecànics-biològics no podien assegurar els estrictes requeriments prescrits per als dipòsits. Aquestsrequeriments només podien ser assolits pels tractaments tèrmics com la incineració. Per donartemps a les infraestructures de tractament a adaptar-s’hi, es va aprovar una moratòria que vapermetre l’entrada de material sense tractar als dipòsits per un període de dotze anys (2005). Durantaquest temps es van produir nombroses accions tendents a l’adaptació:- Entre el 1990 i el 2000 es va passar de 8.273 dipòsits a 333.- L’evolució des del 2000 fins al 2009 és la prevista en el gràfic següent:


61

En general, hi havia unaactitud de rebuig cap a lesnoves instal·lacions,especialment lesincineradores per la por alsproblemes de salut i mediambient que se’npoguessin derivar


També el 1990 va entrar en vigor una nova ordenança de control de la immissió que restringia i feiamés estrictes els valors permesos d’emissió de les incineradores. Per tal que les instal·lacionsexistents s’hi adaptessin, es va establir un període transitori de sis anys.

Els estrictes valors d’emissió permesos va provocar que les incineradores escomportessin com a embornals de pol·lució amb relació al seu entorn. Lescondicions imposades a la incineració fan que els compostos orgànics esdestrueixin i les substàncies perilloses s’inertitzin o bé s’extreguin en elsprocessos de depuració dels gasos (scrubbers).

En termes de subproductes, el metalls es separen per recuperar-los, lesescòries es poden reutilitzar reprocessant-les i l’energia obtinguda s’utilitza pera producció d’aigua calenta o electricitat. Només petites quantitats de residusdels processos de depuració han d’anar a eliminació i usualment a dipòsit.

Un altre fet que va redefinir el model de gestió dels residus va ser eld’introduir els productors com a responsables dels productes fins al final dela seva vida útil, i els comerços com a responsables de la recuperació i eltractament dels seus residus.

El primer de març del 2001 va entrar en vigor una nova ordenança sobre les condicions delsdipòsits de residus que, entre altres aspectes, transposava la directiva europea sobre dipòsits a lallei germana. Malgrat que la legislació del 1990 ja preveia la necessitat del tractament dels residusabans del dipòsit, amb la nova legislació els requeriments adquireixen més força i fanresponsables directes del compliment tant els operadors dels dipòsits com els tenidors delsresidus. I es reafirma la data màxima de juny del 2005 a partir de la qual definitivament la matèriaorgànica ha de ser tractada abans del dipòsit.


62

El model alemany vaintroduir els productors

com a responsables delsproductes fins al final de

la seva vida útil, i elscomerços com a

responsables de larecuperació i el tractament

dels seus residus


Així mateix, es considera que amb el desenvolupament de les tecnologies de metanització icompostatge, els tractaments mecànics-biològics són una alternativa a la incineració, però s’obliga atractar les emissions per oxidació tèrmica a fi i efecte d’harmonitzar-se amb els requeriments exigitsa les incineradores.

8.2.1 Capacitat de tractament i quantitat de residusDes del 1990, la quantitat de residus produïda a Alemanya ha canviat relativament poc. Tanmateix,la quantitat de material reciclat ha augmentat sensiblement a causa, especialment, de l’incrementde les recollides selectives. El 1990 les recollides selectives representaven menys del 15%, mentreque el 2004 superaven del 57%. Les fraccions recollides selectivament amb un grau més elevat derecuperació són el vidre, el paper, els envasos lleugers i la fracció orgànica.

A més, els avenços tecnològics en la separació mecànica ha fet possible una recuperació addicional apartir de la fracció resta. A això cal afegir que la recuperació de la fusta i dels residus d’origen comercialincrementaran en un futur els nivells de recuperació material. Malgrat els alts nivells de recuperació,sembla clar que més del 40% dels residus generats precisen d’instal·lacions de disposició.


63



64

Waste arisings (1000 t) 2000 2001 2002 2003 2004Municipal solid waste (MSW) 50.132 49.397 52.772 49.622 48.433of wichTotal domestic waste 37.667 36.285 46.660 43.931 43.149

of wichHousehold waste and commercial wastes similar to domestic waste collected by public waste management authorities 18.030 16.466 17.090 15.824 15.558Bulky waste 2.568 2.676 2.933 2.608 2.589Compostablewastes collected in organic waste bins 3.531 3.753 3.465 3.447 3.661Biodegradable garden and park wastes - - 4.163 3.845 4.172Other fractions collected separately - glass, paper, cardboard,lightweight packaging, electronic appliances, others 13.491 13.364 18.769 17.994 16.899

Total other MSW 12.465 13.112 6.112 5.691 5.284of wich

Commercial wastes similar to domestics waste which are not collected by public waste management authorities (without 7.335 8.109 5.092 4.718 4.143household and bulky wastes)Garden and park wastes 4.380 4.239 216 210 316Sweepings 680 694 727 669 710Market wastes 71 71 76 83 96

L’estimació de les quantitats de residus que han de ser tractats a partir del juny del 2005 són les quees mostren a la taula següent:

Estimated waste arisings from 1 June 2005 ownwards

Mixed domestic waste (‘grey bin’) and bulky waste 16,210,470 Mg/aCommercial waste for disposal 4,160,940 Mg/aScreening residues and contraries from composing facilities 1,292,820 Mg/aHigh calorific value fractions from MBT facilities 2,397,300 Mg/aTotal quantity requiring disposal 24,506,190 Mg/aCommercial wastes previously landfilled (Prognos) min. 5,000000 Mg/aSum total 29,506,190 Mg/a

(LAGA survey of 31 August 2004)

Les instal·lacions de tractament previstes per al 2007 són setanta-dues incineradores i seixanta-sisinstal·lacions de tractament mecànic-biològic amb les capacitats següents:

A més, es considera que hi haurà una capacitat de fòrums de co-combustió d’aproximadament 2,4milions de tones.

Mechanical-biological

treatment

Planned facilities (total): 66

Planned capacity: 7.1 million t

Available capacity: 5.5 million t

Waste incineration

Planned facilities (total): 72

Planned capacity: 17.9 million t

Available capacity: 16.3 million t


Amb relació a les instal·lacions d’incineració, la planificació està completa.

Pel que fa a les instal·lacions de tractament mecànic-biològic, les capacitats esperades tenen certretard ja que les capacitats reals es troben per sota de les planejades a causa dels problemesd’operació per mantenir la capacitat de tractament en operació de forma continuada. S’estanresolent aquestes dificultats des del 2007.

En el cas de la capacitat de co-combustió, les previsions no s’han complert tant en el cas de lestèrmiques com en els forns de ciment.

Es considera que la gestió de residus competència de l’Administració disposa d’instal·lacionssuficients i hi ha un planejament ben dissenyat i segur per als propers anys, però el coll d’ampollarau en els residus d’origen comercial així com en les fraccions de mig poder calorífic procedents deles plantes mecànic-biològiques.

Els residus heterogenis que abans anaven a dipòsit provinents del comerç, els voluminosos i els deles instal·lacions de MBT estan creixent des de l’1 de juny del 2005 arran de les restriccions al’entrada en els dipòsits. El procedents de les plantes MBT es poden estimar en 2,5 milions de Tm,fins i tot l’orgànica estabilitzada (50% de la capacitat de tractament de MBT) amb un poder caloríficmitjà que se situa entorn de 16 Mj/t.

Els operadors de les tèrmiques i les cimenteres solen ser refractaris a utilitzar aquests combustiblesderivats dels residus, i posen en dubte l’homogeneïtat, la composició, la presència de contaminantso el comportament en la combustió. Tanmateix existeixen, a tall d’exemple, a Alemanya, Itàlia i elPaís Basc, experiències molt positives d’aprofitament d’aquests fluxos14.

En canvi, els residus homogenis com els pneumàtics usats, l’oli residual, els greixos, els plàstics…,amb poders calorífics per sobre de 20 Mj/t, tenen fàcilment entrada en les centrals tèrmiques icimenteres.

Per agreujar més el problema, els residus d’origen comercial cada vegada són més elevats iclarament són de millor qualitat com a combustibles que els procedents de les plantes de MBT.

A continuació s’apunten possibles solucions per donar cobertura al tractament dels residuscomercials, voluminosos i subproductes procedents de les plantes de MBT:

• Millorar la informació per arribar a avaluar la dimensió del problema i guanyar en transparència.• Incrementar les instal·lacions de tractament allà on hi ha necessitat. I completar les que estan en

construcció al més aviat possible.• Incrementar la capacitat d’incineració. Les incineradores actuals estan dissenyades per tractar els

residus domèstics; per tant, la capacitat és insuficient per als d’origen comercial. Es considera que serà possible, i relativament aviat, expandir les capacitats de les incineradoresentre 1 i 2 milions de t construint noves unitats i incrementant la capacitat de les actuals. Elproblema és assegurar la necessitat de les capacitats a llarg termini.

• Incrementar la segregació, la separació i la recuperació de materials.


65

14. Vegi’s els informes de l’ERFO (European Recovery Fuel Organisation) sobre la qüestió SRF in Europe Facts and Figures.


Altres solucions que cal tenir en compte passen per seguir treballant en la utilització de cimenteresi tèrmiques, considerar l’estucatge provisional com una possibilitat de regular fluxos, exportar residusi fer possible que les plantes de biomassa utilitzin aquests combustibles procedents dels residus...

Com a conclusió es pot dir que la situació varia en funció de la regió, però no es pot parlar d’unaemergència. La gestió dels residus domèstics està assegurada, però en canvi pot arribar a ser unproblema la gestió dels residus comercials i per això cal fer un esforç tant per augmentar larecuperació en origen com per completar i ampliar les instal·lacions de tractament.

8.2.2 Canvi climàticUna gestió sostenible de la gestió de residus conserva els recursos i mitiga el canvi climàtic.

El tractament dels residus previ al dipòsit, juntament amb l’explotació del potencial d’energiaprocedents dels residus i la substitució d’altres combustibles, contribueix a la conservació delsrecursos i, per tant, a la mitigació del canvi climàtic.

El tractament dels residus previ al dipòsit redueix directament i significativament l’emissió de metà icontribueix a complir els objectius nacionals sobre l’emissió de gasos amb efecte hivernacle previstosal Protocol de Kyoto.

D’acord amb els càlculs de l’Agència Federal del Medi Ambient, les emissionsde metà procedents dels dipòsits han caigut, almenys, d’1,5 milions de tonesel 1990 a 0,5 milions el 2004. Això representa una reducció de 21 milions detones de CO2 equivalent. Aquesta fita ha estat possible reduint el matèriabiodegradable que va als dipòsits, incrementant els nivells de tractamenttèrmic en incineradores enfront de l’ús de dipòsits i captant pràcticament totel gas produït en els dipòsits.

A partir del juny del 2005, en què la matèria orgànica no entra als dipòsits, espreveu una nova disminució d’emissions de metà de 0,1 milions per al 2008i de 0,4 milions per al 2012, que representen 2,1 i 8,4 milions de CO2

equivalent, respectivament. Aquestes fites representen més del 90% dereducció d’emissions de metà en dipòsits des del 1990.

El pretractament per si mateix contribueix a la mitigació del canvi climàtic, i si es considera que el50% del residu municipal és d’origen biogènic, el seu ús per a obtenció d’energia és neutral a mésde contribuir a la substitució de combustibles fòssils.

L’Agència Federal ambiental calcula que, a més de la reducció per les restriccions de l’ús delsdipòsits, almenys uns altres 3,7 milions de tones de CO2 per any poden ser estalviades ambprocessos d’obtenció d’energia dels residus. Aquests càlculs comprenen 2,2 milions de tonesprocedents de la co-combustió de les fraccions d’alt poder calorífic com a combustible alternatiuprocedent de les instal·lacions de pretractament dels residus, més 1,5 milions de tonesaproximadament procedents de la combustió de residus en incineradores dels 3 milions de tones deresidus que haguessin anat a dipòsit.


66

El tractament dels residusprevi al dipòsit redueix

directament isignificativament l’emissió

de metà i contribueix acomplir els objectius

nacionals sobre l’emissióde gasos amb efecte

hivernacle previstos alProtocol de Kyoto


L’efecte de la previsió de la reducció de les emissions de CO2 per co-combustió equival al 22% dels10 milions de tones de CO2 que han de ser estalviades pels sectors de la indústria i l’energia enl’esquema previst per al 2012. L’efecte de la incineració directa representa un 17% de l’estalvi en elmateix esquema.

8.2.3 Previsió per al 2020L’objectiu formulat el 1999 pel Ministeri federal de Medi Ambient per al 2010 diu que abans del2020 les tecnologies de tractament dels residus han d’estar prou a l’abast i avançades de maneraque tots els residus domèstics d’Alemanya puguin ser recuperats ambientalment i totalment demanera segura.

Aquesta declaració, a la pràctica, implica la desaparició dels dipòsits com a instal·lació de disposicióde residus. Per altra banda, s’insta a desenvolupar els sistemes que permetin augmentar lareutilització, la recuperació de materials, que inclogui la responsabilitat de productors i venedors finsal final del cicle de vida dels productes, la política de producte i de producció, la política de l’ús deproductes químics i les polítiques de conservació de recursos i de protecció del clima.


67


8.3 Pla de gestió de residus austríac 2006

8.3.1 IntroduccióEls principis en què es basa aquest pla per fixar el objectius són:• Prevenir o reduir el màxim els efectes nocius i danys en els humans, animals, plantes i, en general,

en els recursos naturals.• Minimitzar la pol·lució atmosfèrica i l’emissió de gasos hivernacle derivats dels tractaments.• Recuperar residus de manera respectuosa amb el medi ambient i sempre que sigui econòmicament

viable. Aprofitar els recursos (matèries primeres, aigua, energia…).• En cas de reciclar, assegurar que els materials recuperats no representen un risc superior al que

suposaria produir-los de nou amb material primari.• Assegurar que els residus no aprofitats són tractats sense perill per a les generacions futures.

Aquests objectius s’han d’aconseguir sota els principis següents:• Prevenció. Reduir la quantitat i perillositat dels residus.• Recuperació. Els residus han de ser recuperats, només en la mesura que sigui ecològicament útil

i tecnològicament factible, i només si el extra cost resultant no és desproporcionat amb relació aaltres processos de tractament, i si el mercat per les substàncies, productes o energia recuperadaexisteix o pot ser creada.

• Disposició. Els residus no recuperats han de ser tractats d’acord amb la seva composició, a travésde processos biològics, tèrmics o físics. El residu sòlid ha d’acabar sent tant inert com siguipossible i disposat de manera segura.

El Pla descriu la situació, les característiques i les línies d’actuació per a cada un dels grupssegüents:

• Domèstica i assimilable• Fraccions seleccionades en origen (paper, plàstic, vidre...)• Voluminosos• Perillosos domèstics• Fracció orgànica recollida selectivament• Autocompostatge• Fracció vegetal• Residus procedents de mercats• Residus procedents de restaurants i cuines• Residus procedents de la neteja viària i papereres• Fangs de depuradora• Residus procedents de comerç i assimilable industrial• Materials d’excavació• Residus procedents de demolició i construcció• Cendres, escòries i materials pulverulents• Residus procedents del final de la vida útil dels vehicles• Residus de fusta• Hospitalaris• Animals• Perillosos• Altres residus


68


8.3.2 Situació de la gestió de residusEl Pla de Gestió austríac engloba els residus domèstics, els provinents dels moviments de terres, elsresidus de demolicions, així com els comercials i industrials assimilables als domèstics. A efectescomparatius amb altres països, en aquest resum bàsicament es fa referència només als domèstics iassimilables que fonamentalment són els considerats com a municipals.

El pes relatiu de cada un d’aquests grups i les quantitats segons el tipus de residus i origen esmostren en els gràfics següents.


69


Natinwide waste quantities in 2004 broken down into the groups of waste defined by Austrian standard ÖNORM S2100; allfigures in tonnes (primary and second)


70

Group designations pursuant to ÖNORMS 2100 (2005)

Waste fromhouseholds and

similarestablishments

Waste materialfrom trade and

industry

Excavationmaterials

Waste fromdemolition

andconstruction

Selectedsecondary

waste

Otherwaste

TotalVolume

11. Food and beverage waste 77,000 759,000 836

12. Waste from vegetable and animal fat products 28,000 271,000 299,000

13. Waste from animal husbandry animal fat products

14. Skins and leather waste 119,000 119,000

17. Waste wood 121,300 320,000 5,080,700 5,522,000

18. Cellulose, paper and cardboard waste 601,000 756,000 185 1,543,000

19. Other waste from the processing and refinement of animal and 302,000 302,000vegetable products

31. Waste of mineral origin(not including scrap metal) 191,000 61,000 21,848,000 5,509,000 1,373,000 4,615,000 33,597,000

35. Scrap waste 131 1,124,000 677,000 1,932,000

39. Other waste of mineral origin and waste

51. Oxydes, hydroxydes, wastes salts 144,000 144,000

52. Acid, lye and concentrate waste 69,000 69,000

53. Waste from plant treatment agentsand pesticides and waste frompharmaceutical products 2,000 2,000and disinfectants

54. Waste from mineral oil and coalrefining products 152,000 253,000 253,000

55. Waste from organic solvents, paints,lacquers, adhesives, cement and resines 76,000 76,000

57. Plastic and rubber waste 106,000 518,000 624,000

58. Textile waste (natural and chemicalfiber products) 23,000 12,500 11,500 47,000

59. Other waste from chemical conversionand syntesised products 26,000 26,000

91. Solid municipal waste includingsimilar industrial waste 2,292,400 37,000 1,100,000 360,000 1,650,000 5,440,000

92. Waste for organic treatment 606,000 606,000

94. Waste from water and sewage treatment,including all types of water use 1,909,000 1,909,000

95. Liquid waste from waste treatments plants 26,000 26,000

97. Waste for organic treatment 61,000 61,000

Hazardous households waste, other waste fromhouseholds and similar estabishments 59,000 59,000

Sum total (rounded) 3.4m 2.3m 22m 6.6m 2m 18m 54m



71

Main fractions in tonnes in kg per capita

Individual fractionsVolume

in tonnes (rounded off)

% of packaging

Amb relació al 1999, la quantitat global s’ha incrementat prop dels 5 milions de tones, i en el casparticular del residus domèstics aquests s’han incrementat en un 10% durant cinc anys.

Els gràfics següents il·lustren la distribució dels residus domèstics i assimilables segons fraccions.

Residual waste 1,382,600 169

Bulky waste 236,400 29

Waste, materials, collected separately 1,212,100 148

Biogenic waste, collected separately 546,300 67

Hazardous household wastes, collected separately 41,300 5

Total 3,418,700 418

Waste from households and similar estabishments - Nationwide volume by main fractions in 2004

Residual waste 1,382,600

Biogenic waste 546,300

Bulky waste 236,400

Waste paper 601,100 81,900

Waste glass 190,700 190,700

Lightweight fraction 127,000 127,000

Waste wood 121,300 1,600

Scrap metal - household scrap 98,800

Scrap metal 32,400 32,400

Textiles 23,100

Other waste materials, collected separately 17,700 2,400

Hazardous household wastes 41,300

Total 3,418,700 436,000

D’acord amb aquests gràfics, el percentatge de separació en origen se situa en un 53% dels residusdomèstics i assimilables.



72

Main fractions 1999in tonnes

2004in tonnes

Changein tonnes

Changein %

Main fractions 1999 2004

L’increment de la generació de residus el 2004 en relació amb el 1999 es concreta a la taula següent:

Total volume of waste from householdsand similar establishments 3,096,000 3,418,700 +322,700 +10.4

Residual waste 1,315,00 1,382,600 +67,600 +5.1

Bulky waste 218,500 236,400 +17,900 +8.2

Separately collected waste from

households and similar establishments 1,562,400 1,799,700 +237,300 +15.2

Hazardous household wastes 23,200 41,300 +18,100 +78.0

Waste materials, collected separately* 1,061,200 1,212,100 +150,900 +14.2

Biogenic waste 478,000 546,300 +68,300 +14.3

(*) excluding sorted waste materials from mechanical-biological treatment and splitting

De la taula anterior es pot deduir que de l’augment global del 10,4%, les fraccions indiferenciadeshan augmentat només un 5,6%, mentre que les fraccions separades en origen han augmentat un15,2%. Quant als sistemes de tractament, el canvi del 2004 en relació amb el 1999 queda reflectita la taula següent:

(Mechanical)-biological pre-processing of residual waste 6.3% 11.2%

Thermal treatment of residual and bulky waste 14.7% 28.3%

Treatment of separately collected hazardous household wastes 0,8% 1,2%

Recycling of separately collected waste materials and waste materials from splitting 34,3% 35,6%

Biotechnical recovery of separately collected biogenic waste 15,4% 16,0%

Untreated in landfills 28,5% 7,7%

Waste from households and similar establishments. Recovery and disposal in a comparison between 1999 and 2004 (first

treatment phase after splitting)

Observant aquesta darrera taula, el més significatiu que se’n deriva és la davallada dels fluxos sensetractar cap a dipòsit i l’increment dels tractaments tèrmics.


El model de tractament el 2004 queda il·lustrat en el gràfics següents:

Waste from households and similar establishments - waste generation, rcovery and disposal in 2004


73



74

Main fractions Volume in tonnes forecast for 2009

8.3.3 Escenari 2009L’escenari el 2009 es basa en el supòsit que tant la composició com el nivell de recollida selectiva il’autocompostatge tindran variacions poc significatives amb relació al 2004.

La previsió pel que fa a quantitats i esquema de tractament és la següent:

Residual waste 1,520,000

Bulky waste 260,000

Waste, materials, collected separately 1,260,000

Biogenic waste, collected separately 600,000

Hazardous household wastes, collected separately 60,000

Total (rounded off) 3,700,000

Waste from households and similar establishments. Forecast tonnes of waste in 2009


Waste from households and similar establishments - Scenario for 2009

Comparant els esquemes de tractament 2004/2009, s’observa que en el 2009:

• Tots els fluxos destinats a dipòsit estan prèviament tractats.• Se suprimeix el tractament previ a la incineració.• Se simplifica el tractament mecànic-biològic de la fracció resta.

La disminució de l’ús de dipòsit com a tractament de cua bàsicament es compensa amb unincrement del tractament tèrmic.


75



76


9. LA FISCALITAT I LA GESTIÓ DE RESIDUS:IMPOSTOS SOBRE DISPOSICIÓ FINAL

Alguns aspectes rellevants a l’hora de fomentar la jerarquia de gestió de residus són la transparènciainformativa en el coneixement de les dades de quantitats, costos i tarifes de la disposició final i laimposició d’impostos.

Per tal de promoure el reciclatge, que està més amunt en la jerarquia de gestió de residus, i enalguns casos per estimular la prevenció i internalitzar les externalitats ambientals, la major part depaïsos europeus apliquen impostos sobre el dipòsit controlat i, alguns, sobre la incineració.

Alguns exemples d’impostos aplicats a cada tona de residus entrats, generalment a dipòsit controlat,en valors del 2004, són:

• Àustria: entre 11 i 73 E en funció de la naturalesa del residu.• Bèlgica: 52 E amb recuperació d’energia, 55 E sense recuperació a Flandes i 35 E a la regió valona• Dinamarca: 50E

• Finlàndia: 15 E per a residus no perillosos, 270 E per a residus perillosos• França: 9 E (reemplaçat per un impost general sobre activitats contaminants)• Gran Bretanya: 19 E• Irlanda: 19 E• Itàlia: entre 10 i 50 E, en funció de les regions• Països Baixos: 65 E• Suècia: 40 E

Veiem en canvi que no en tots els països és d'aplicació el cànon sobre laincineració i, en el seu cas, aquest és inferior al cànon de deposició:

• Àustria: 7 E/t. entrada en vigor 2006• Bèlgica: no s'aplica• Dinamarca: 37 E/ t. amb producció elèctrica• Finlàndia: no s'aplica• França: no s'aplica• Gran Bretanya: no s'aplica• Irlanda: no s'aplica• Itàlia: 20% de la taxa d'abocament• Suècia: no s'aplica

Aquests cànons són independents de les tarifes de tractament en els dipòsits controlats, que podenoscil·lar entre 90-193 E (en preus del 2004) a Alemanya, 50-70 E a Itàlia,58–130 E a Àustria, 22-90 E a Suècia i 38–91 E a França.

A Catalunya s’ha establert un cànon de 10 E/tona per a residus urbans entrats a dipòsit controlat, 5 E/tonaper a residus urbans entrats a incineració amb aprofitament d’energia i 3 E/tona per a residus de laconstrucció entrats a dipòsit controlat.

En tant que la incineració amb aprofitament energètic es pot considerar una operació de valorització,jeràrquicament situada per sobre de la deposició, caldria repensar l’aplicació d’un impost sobreaquesta per la finalitat per a la qual ha estat creada. Encara més quan l’energia produïda disposad’una tarifa diferencial com a font d’energia renovable i podria ser-ho com a font d’energia decombustible neutra en CO2.


77

En tant que la incineracióamb aprofitament energètices pot considerar unaoperació de valorització,jeràrquicament situada persobre de la deposició,caldria repensar l’aplicaciód’un impost sobre aquestaper la finalitat per a la qualha estat creada



78


10. LA CAPACITAT DE TRACTAMENTENFRONT DE LA GENERACIÓ DE RESIDUSA CATALUNYA. BALANÇOS

10.1 Les determinacions del Pla Territorial Sectorial d’Infraestructuresde Residus Municipals (PTSIRM)

El Pla Territorial segueix la lògica territorial dels plans directors urbanístics:• Estima un creixement demogràfic segons l’Idescat.• Estableix una prognosi de creixement en la generació basada en sèries històriques. • Dimensiona les instal·lacions per aconseguir els objectius de valorització PROGREMIC el 2012.

Pel que fa als residus industrials, el Programa de Gestió de Residus Industrials de Catalunya(PROGRIC) també estima les necessitats de tractament en un horitzó 2012.

Per determinar les necessitats de tractament, el Pla Territorial divideix Catalunya en vint-i-nouzones. Per cada una d’elles s’efectua un estudi complet i s’estableixen les infraestructuresnecessàries i l’horitzó temporal en què han d’estar operatives de manera que es compleixi elprincipi de proximitat i suficiència.

10.2 La situació a la regió metropolitana de BarcelonaLa regió metropolitana conté els àmbits territorials de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el VallèsOccidental, el Vallès Oriental, el Maresme, l’Alt Penedès, el Garraf més el Baix Llobregat. És l’àmbitde Catalunya amb la densitat de població més elevada, i disposa d’unes infraestructures en el límitde la seva capacitat i/o vida útil. Per aquest motiu centrarem l’estimació de dèficits d’infraestructuresen aquest àmbit.

10.3 La generació de restaD’acord amb les prognosis contingudes en el PTSIRM, la generació de resta durant el desplegamentdel Pla seria:

Any Generació de resta Tn/any

2008 1.823.345

2009 1.725.302

2010 1.607.076

2011 1.464.226

2012 1.277.662


79


El 2010 es preveu que entraran en funcionament les següents infraestructures planificades en elPTSIRM que asseguraran que tota la resta sigui tractada:• Centre de tractament de resta del Vallès Occidental (Vacarisses) per a una capacitat de

245.000 tones/any.• Centre de tractament de resta del Maresme (Mataró) per a una capacitat prevista de 190.000 tones/any.• Centre de tractament de resta del Vallès Oriental (Granollers) per a una capacitat prevista de

130.000 tones/any.• Centre de tractament de resta dels Hostalets de Pierola per a una capacitat de 300.000 a

400.000 tones/any.• Actuacions a la planta incineradora de Sant Adrià del Besòs per tal d’adaptar-la al rebuig de les

plantes de tractament Ecoparc 3, que tracta uns materials amb un poder calorífic més alt que elresidu en massa que fins al moment rebia.

• Aquest mateix tractament es fa a la incineradora de Mataró per tal de mantenir la capacitat de lesinstal·lacions existents i evitar la disminució de tones entrades.

En aquest àmbit territorial també està prevista la construcció d’un dipòsit de 40 tm/any a l’AltPenedès-Garraf i un altre de 600.000 tm/any per fer front a les necessitats de l’àrea metropolitana.Ambdós estan pendents d’ubicació.

10.4 El dèficit d’infraestructures de final de línia En l’àmbit de la regió metropolitana de Barcelona, les instal·lacions de final de línia han detractar el rebuig de bona part dels centres de tractament de resta (entre un 55-65% de lesentrades), el rebuig procedent de les plantes de tractament de les recollides selectives i elsresidus industrials no especials.

A la regió metropolitana, els dipòsits en funcionament són:• El dipòsit controlat de Vacarisses (Vallès Occidental), que rep residus municipals, industrials no

perillosos i fangs inertitzats, amb unes entrades anuals de 700.000 tm/any i una previsió detancament per al 2010.

• El dipòsit controlat de Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental), que rep la mateixa tipologiade residus i que en el ritme actual d’entrades, entorn de les 200.000 tm/any, pot exhaurir la sevacapacitat a partir dels propers tres anys (2012).

• El dipòsit de bales de Cerdanyola, que rep entorn de les 250.000 tm/any de residus municipals ique té previst el seu tancament el 2010.

• El dipòsit de Can Mata, als Hostalets de Pierola, que tracta entorn d’1.000.000 de tm/any deresidus municipals i industrials no perillosos i que pot disposar d’una capacitat que seguint l’actualritme d’entrades no aniria més lluny del 2013.


80



81

Rebuig Resta.55% entrada

ecoparcs.Tm/a

Rebuig FORM.23,8% recollida

selectiva. Tm/a

Rebuig Envasos.25% recollida

selectiva. Tm/a

Totalmunicipals.

Tm/a

Tractamentincineradore

s. Tm/a

Totalmunicipala dipòsit.

Tm/a

Industrial adipòsit

PROGRIC.Tm/a

Total adipòsit.Tm/a

Les necessitats de tractament calculant només un rebuig del 60% dels ecoparcs, el rebuig delsimpropis d’orgànica selectiva (23,8%) i dels envasos (25%), més els industrials, són les següents:

2009 1.035.181 102.265 81.975 1.219.421 460.000 759.421 1.380.000 2.139.421

2010 964.246 123.864 99.717 1.187.827 460.000 727.827 1.380.000 2.107.827

2011 878.536 146.245 121.791 1.146.571 460.000 686.571 1.380.000 2.066.571

2012 766.591 173.178 149.043 1.088.812 460.000 628.812 1.380.000 2.008.812

Considerant els successius tancaments dels abocador existents, els dèficits s’avaluen en:

2010 908.000 t./any 2013 2.000.000 t./any

En conclusió, tot i que es posin en funcionament les plantes de tractament de la resta previstessegons els plans i programes establerts, i es mantingui la capacitat d’incineració existent a les plantesde Sant Adrià del Besòs i Mataró, a partir del 2013 pot haver-hi un dèficit de capacitat de tractamentde residus d’aproximadament 2 milions de tones a l’any. D’aquestes, prop de la meitatcorrespondrien a residus d’origen domiciliari i la resta procedirien de les activitats econòmiques,comercials i industrials de teixit urbà.

L’estudi de tecnologies alternatives a la vella cultura dels dipòsits controlats de final de línia ens portaa solucions mixtes amb la incorporació de tractaments tèrmics amb recuperació energètica. Laincineració forma part de les millors tecnologies de tractaments tèrmics disponibles a curt termini.

El Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Residus Municipals (PTSIRM) preveu un períoded’implantació entre el 2005i el 2012. Ja s’han assenyalat les actuacions consolidades, en curs iprevistes al Pla, però això implica que les darreres plantes no estaran en servei fins al 2015. Lacapacitat finalment disponible dependrà del compliment dels objectius de reciclatge previstos.

Cal tenir present que sigui quina sigui la solució escollida per fer front al dèficit estimat, es necessitaun període d’entre tres i sis anys per posar-la en funcionament, la qual cosa justifica la urgència enla presa de decisions pel que fa a la planificació.



82


11. POSSIBLES SOLUCIONS AL DÈFICITD’INFRAESTRUCTURES DE FINAL DE LÍNIA

11.1 Reducció de les aportacions a les plantes de final de líniaL’aplicació de les mesures de prevenció, minimització i reducció contingudes en els programes degestió de residus de Catalunya, i l’assoliment dels objectius de recollida diferenciada i reciclatge, ensfaran disminuir les necessitats de capacitat disponible de les instal·lacions per a la disposició delrebuig de manera ambientalment segura.

11.2 Construcció de noves plantes de tractament de residus no recollits selectivamentLa nova Directiva i la llei catalana demanen garantir que tots els residus siguin sotmesos aoperacions de valorització.

A Catalunya, amb caràcter general, el tractament dels residus no recollitsselectivament s’efectua en plantes MBT en les quals, com a màxim, espot assegurar una recuperació del 50%. El 50% restant és rebuig querequereix la disposició en plantes de tractament finalista.

Algunes de les plantes tenen dificultats per aconseguir la capacitat detractament prevista i el nivell d’exigència dels indicadors ambientals éscada vegada més gran. (A Alemanya moltes plantes MBT no són capacesde complir els nous estàndards ambientals).

Caldrà obrir un procés de reflexió sobre l’eficiència tècnica, ambiental i econòmica d’aquestsprocessos perquè puguin complir els objectius de reduir les necessitats dels tractaments de finalde línia.

11.3 Construcció de noves plantes de final de líniaAtesa la finalització imminent de la vida útil dels principals dipòsits controlats de Catalunya, a curt imitjà termini només es poden garantir les capacitats de tractament necessàries a través de laconstrucció de nous dipòsits i l’increment de capacitat d’incineració.

Per resoldre aquest dèficit caldria pensar en l’ampliació de les plantes incineradores existents ipreveure noves instal·lacions a la regió metropolitana (que inclou l’àrea metropolitana, el Maresme,el Vallès Oriental i Occidental, el Baix Llobregat i el Garraf).

El model de gestió dels residus municipals a Catalunya assumeix com a tractament de final de líniatant els dipòsits controlats com les incineradores amb aprofitament energètic.

Caldrà promoure nous processos de tractaments tèrmics de valorització perquè puguin ser aplicatsa la gestió de residus quan la seva maduresa permeti l’aplicació comercial. També caldrà avaluarl’opció dels emmagatzematges temporals, en cas que fos necessari, durant el període de posada enfuncionament de les noves plantes.

A curt i mitjà termininomés es poden garantirles capacitats detractament necessàries através de la construcció denous dipòsits i l’incrementde capacitat d’incineració


83



84


12. VALORACIÓ FINAL I RECOMANACIONS

12.1 Amb relació al marc normatiu europeu i al model de gestióEl model català és homologable als models europeus pel que fa a jerarquia de gestió, objectius deprevenció i nivells de reciclatge.

Els objectius de recuperació fixats a la llei catalana són més ambiciosos queels fixats a la Directiva marc. Mentre que a Catalunya es preveu assolir-losel 2012, la nova Directiva els fixa per al 2020. Tanmateix, serà difícilaconseguir aquests objectius.

Els nivells de recuperació material són acceptables, i seguint amb lespolítiques actives de prevenció i foment del reciclatge és possible aconseguirl’objectiu establert de reciclatge del 50% el 2012.

Tanmateix, cal modificar el marc normatiu català per adaptar-lo a la novaDirectiva que prioritza la valorització enfront de l’eliminació i considera laincineració com una operació de recuperació energètica i no d’eliminació.

També caldrà adaptar la legislació catalana a la norma europea pel que fa a quan una substànciaresultant d’un procés de producció pot no ser considerada residu, i quan un residu que ha estatsotmès a operacions de recuperació, inclòs el reciclatge, ha de deixar de ser considerat com a residu.

Catalunya, igual que la major part de països europeus, aplica un impost sobreels dipòsits controlats per estimular la prevenció i internalitzar les externalitatsambientals. Alguns, també Catalunya, l’apliquen sobre la incineració. Però lanova jerarquia establerta per la Directiva ha de fer reconsiderar aquest darrerimpost sobre la incineració. I una raó per fer-ho és que l’obtenció d’energia apartir de residus està primada com a energia renovable.

12.2 Amb relació als models europeusPel que fa als tractaments, el model català cal que s’harmonitzi amb la directiva europea incorporantel procés d’incineració com a operació de valorització energètica i reduint l’opció del dipòsit com aúltim recurs de tractament.

A Catalunya només es permet incinerar els residus que han estat prèviament tractats. La novaDirectiva i la llei catalana demanen garantir que tots els residus siguin sotmesos a operacions devalorització. Els models europeus més avançats consideren la incineració com a operació devalorització. Alguns d’ells, fins i tot, consideren innecessari el tractament previ.

Els models europeus també exigeixen tractament previ als dipòsits controlats, però algunesd’aquestes plantes de tractaments previs tenen dificultats per aconseguir la capacitat de tractamentprevista i el nivell d’exigència dels indicadors ambientals és cada vegada més gran. A Alemanyas’endureixen els requeriments per a les plantes de tractament mecànic-biològic; les plantes han deser tancades i els límits d’emissions són més estrictes.

Cal modificar el marcnormatiu català per adaptar-lo a la nova Directiva queprioritza la valoritzacióenfront de l’eliminació iconsidera la incineració comuna operació de recuperacióenergètica i no d’eliminació

La nova Directiva establertaha de fer reconsiderar eldarrer impost sobre laincineració


85


És important, com ja s’ha dit, repensar sobre l’eficiència tècnica, ambiental ieconòmica d’aquests processos perquè puguin complir efectivament lareducció de tractaments a final de línia.

12.3 Amb relació a la controvèrsia existent a la societatcatalana sobre els efectes negatius de la incineracióDes de l’entrada en vigor de la Directiva 2000/76 sobre incineració de residus(RD 653/2003), els límits d’emissió són molt exigents per a les instal·lacionsd’incineració de residus.

Les plantes d’incineració existents avui dia són plantes d’energia d’altatecnologia en què els problemes detectats en els anys 70 s’han eliminat.

A més, les dioxines ja no són un problema amb els sistemes de depuració degasos utilitzats a les incineradores actuals. Segons el Ministeri alemany deMedi Ambient15, entre l’any 1990 i el 2000, les emissions de dioxines de lesplantes d’incineració de residus a Alemanya es van reduir en un factor degairebé mil vegades, i suposa en l’actualitat menys de l’1% de les emissionsderivades de l’activitat humana.

És important destacar, també, que els països on es registren les majors proporcionsde reciclatge (Dinamarca, Alemanya, Suècia, Suïssa o els Països Baixos) és on laincineració amb recuperació d’energia presenta una major implantació.

En línia amb l’esmentat anteriorment, Espanya, amb un 7%, és un dels païsosde la Unió Europea dels 15 on menys s’incinera. La incineració a Catalunyarepresenta el 14%.

La important reducció de la quantitat de residus, tant en volum com en massa,així com el reciclatge dels seus subproductes, redueix de manera considerablela quantitat de residus a dipositar en abocador.

Les incineradores han estat implantades fins i tot dins les grans ciutatseuropees, com París, Londres, Berlín, Bonn, Amsterdam, Zuric, Estocolm,Copenhaguen, Brussel·les, Viena, Colònia, Frankfurt..., entre d’altres.

I donada la situació de crisi energètica en la qual ens trobem, en un territori ambinsuficients fonts energètiques tant renovables com no renovables, l’abocamentde materials amb poder calorífic és una pèrdua d’oportunitat de generació per al'aprofitament energètic d’aquestes.

Sumant l’energia procedent dels residus municipals, industrials, forestals iramaders, ens podríem estalviar en tot l’Estat entre un 8% i un 9% de l’energiaprimària consumida a Espanya. Això significaria estalviar-nos trenta-quatre milionsde tones d’emissions3 de CO2 cada any, en la línia de millora dels processosproductors del canvi climàtic. Aquests són valors que no cal menystenir.


86

Alguns models europeus consideren la

incineració com aoperació de valorització,

però fan innecessari eltractament previ

Els límits d’emissió sónmolt exigents per a les

instal·lacionsd’incineració de residus

A més, les dioxines ja nosón un problema amb elssistemes de depuració de

gasos utilitzats a lesincineradores actuals

És important destacar,també, que els països on

es registren les majorsproporcions de reciclatgeés on la incineració amb

recuperació d’energiapresenta una major

implantació

I donada la situació de crisienergètica en la qual ens

trobem, en un territori ambinsuficients fonts

energètiques tant renovablescom no renovables,

l’abocament de materialsamb poder calorífic és una

pèrdua d’oportunitat degeneració per a l'aprofitament

energètic d’aquestes

15. “Waste Incineration – A Potential Danger? Bidding Farewell to Dioxin Spouting”, Federal Ministry for the Environment,

Nature Conservation and Nuclear Safety (September 2005).


12.4 Amb relació a la capacitat de tractament deles instal·lacions de final de líniaA partir de 2013 pot haver-hi un dèficit de capacitat de tractament de residusd’aproximadament 2 milions de tones a l’any. D’aquestes, prop de la meitatcorrespondrien a residus d’origen domiciliari i la resta procedirien de lesactivitats econòmiques, comercials i industrials de teixit urbà.

L’estudi de tecnologies alternatives a la cultura dels dipòsits controlats de finalde línia ens porta a solucions mixtes amb incorporació de tractaments tèrmicsamb recuperació energètica. La incineració forma part de les millorstecnologies de tractaments tèrmics disponibles a curt termini.

Atesa la finalització imminent de la vida útil dels principals dipòsits controlatsde Catalunya, a curt i mitjà termini només es poden garantir les capacitats detractament necessàries a través de la construcció de nous dipòsits il’increment de capacitat d’incineració.

Cal tenir present que sigui quina sigui la solució escollida per fer front al dèficitestimat, es necessita un període d’entre tres i sis anys per posar-la enfuncionament, la qual cosa justifica la urgència en la presa de decisions pelque fa a la planificació.

Cal, també, completar les instal·lacions de tractament en curs sense dilacions,assolir les capacitats de tractament previstes en les plantes existents i ampliar-les quan calgui.

Així mateix, cal donar suport a qualsevol actuació en la creació de nousdipòsits controlats que admetin la deposició de residus industrials no perillososi donar suport a les àrees de restauració amb disposició de bales.

A més, cal incrementar la segregació en origen, la tria i el reciclatge per reduirla quantitat de residus que necessiten tractament, tant si es tracta de residusmunicipals com d’industrials no perillosos.

També cal analitzar en detall la capacitat de tractament de residus comercials.En aquest sentit, és necessari que els generadors de residus i la indústria degestió de residus s’impliquin en la segregació i el processament per tal depotenciar les opcions de recuperació material i energètica.

Caldrà estar atent i promoure nous processos de tractaments tèrmics devalorització perquè puguin ser aplicats a la gestió de residus quan la sevamaduresa permeti l’aplicació comercial, i prosseguir les polítiques de mitigaciódel canvi climàtic en la gestió de residus.

Per resoldre aquest dèficit caldria pensar en l’ampliació de les plantesincineradores existents i preveure noves instal·lacions a la regió metropolitana(que inclou l’àrea metropolitana, el Maresme, el Vallès Oriental i Occidental, elBaix Llobregat i el Garraf).

Per acabar, aquest document pretén demanar que es traspassi la legislacióeuropea a la legislació catalana i que s’actuï en funció de les recomanacionsde la Directiva; és a dir, que es construeixin les plantes de valoritzacióenergètica necessàries per resoldre els dèficits d’infraestructures que tenim enaquests moments.

A partir de 2013 pot haver-hi un dèficit de capacitatde tractament de residusd’aproximadament 2milions de tones a l’any

La incineració forma partde les millors tecnologiesde tractaments tèrmicsdisponibles a curt termini

Cal una ràpida presa dedecisions pel que fa a laplanificació

Cal, també, completar lesinstal·lacions de tractamenten curs sense dilacions,assolir les capacitats detractament previstes en lesplantes existents i ampliar-les quan calgui

És necessari que elsgeneradors de residus i laindústria de gestió deresidus s’impliquin en lasegregació i elprocessament per tal depotenciar les opcions derecuperació material ienergètica


87


REFERÈNCIES Directiva 2008/103/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, per la qual esmodifica la Directiva 2006/66/CE, relativa a les piles i acumuladors i els residus de piles i acumuladors.

- Llei 8/2008, de 10 de juliol1, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i delscànons sobre la disposició del rebuig dels residus.

- Llei 9/20082, de 10 de juliol, de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus.

Programa de Gestió dels Residus Municipals de Catalunya PROGREMIC 2007-2012. Aprovació inicial.

Prgrama de Gestio dels Residus Industrials de Catalunya. PROGRIC 2007-2012. Aprovació inicial.

Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Residus Municipals. PTSIRM 2005-2012. Aprovació inicial.

Quaderns d’Arxiu de la Fundació Bosch i Cardellach. Els residus als darrers 200 anys. Els recursosde la terra. Jordi Renom Sotorra.

Municipal Solid Waste Management in 2006”, Bundesministerium für Umwelt, Naturschutz undReaktorsicherheit (Ministerio alemán de Medio Ambiente)http://www.bmu.bund.de/files/pdfs/allgemein/application/pdf/bericht_siedlungsabfallentsorgung_2006_engl.pdf

El tractament de la fracció resta. Fundación Instituto para la Sostenibilidad de los Recursos. Agènciade Residus de Catalunya, Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus,Fomento de Construcciones i Contratas, Hera Holding, Urbaser.

Fiscalitat i Gestió de Residus: Impostos sobre Disposició Final. Agència d’Ecologia Urbana deBarcelona.

Recuperación energética ecoeficiente de residuos. Potencial en España. Fundación Gas Natural.Álvaro Feliu Jofre, Luis Otero Massa. 2007.

(*) Model alemany: Municipal solid waste management in 2006. No waste landfilled withoutpretreatment in Germany since 1 June 2005.http://www.bmu.de/english/waste_management/downloads/doc/38629.php

Model suec: Strategy for sustainable waste management. Sweden’s Waste Plan.http://naturvardsverket.se/Documents/bokhandeln/620-1249-5.htm

Model austríac: Federal Waste Management Plan 2006.http://www.bundesabfallwirtschaftsplan.at/article/articleview/52746/1/13192/


89




Et pots descarregar el Recull d’articles i la Diagnosi (que inclou íntegra la nova directiva de residus)

d’aquest Monogràfic a:

http://www.eic.cat/wps/portal/monografics


91


ANNEX

DIRECTIVA 2008/98/CE DEL PARLAMENTOEUROPEO Y DEL CONSEJO

de 19 de noviembre de 2008sobre los residuos


DIRECTIVAS

DIRECTIVA 2008/98/CE DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO

de 19 de noviembre de 2008

sobre los residuos y por la que se derogan determinadas Directivas

(Texto pertinente a efectos del EEE)

EL PARLAMENTO EUROPEO Y EL CONSEJO DE LA UNIÓNEUROPEA,

Visto el Tratado constitutivo de la Comunidad Europea, y enparticular su artículo 175, apartado 1,

Vista la propuesta de la Comisión,

Visto el dictamen del Comité Económico y Social Europeo (1),

Visto el dictamen del Comité de las Regiones (2),

De conformidad con el procedimiento establecido en elartículo 251 del Tratado (3),

Considerando lo siguiente:

(1) La Directiva 2006/12/CE del Parlamento Europeo y delConsejo, de 5 de abril de 2006, relativa a los residuos (4)establece el marco legislativo para la manipulación deresiduos en la Comunidad. En ella se definen conceptosclave como residuos, valorización y eliminación y seestablecen los requisitos esenciales para la gestión deresiduos, en particular la obligación de que las entidadeso empresas que lleven a cabo operaciones de gestión de

residuos tengan una autorización o estén registradas, laobligación de que los Estados miembros tengan planes degestión de residuos, y otros principios fundamentales,como la obligación de manipular los residuos de maneraque no causen un impacto negativo en el medio ambiente y la salud, el fomento de la aplicación de la jerarquía de residuos y, de conformidad con el principio«quien contamina paga», el requisito de que los costesde la eliminación de los residuos recaiga sobre el poseedor de los residuos o el anterior poseedor, o el productordel producto del que proceden los residuos.

(2) La Decisión 1600/2002/CE del Parlamento Europeo y delConsejo, de 22 de julio de 2002, por la que se estableceel Sexto Programa de Acción Comunitario en Materia deMedio Ambiente (5) exhorta a que se desarrolle o revise lalegislación sobre residuos, lo que incluye que se distingaclaramente entre residuos y no residuos y se desarrollenmedidas relativas a la prevención y gestión de residuos,incluido el establecimiento de objetivos.

(3) La Comunicación de la Comisión de 27 de mayo de2003, titulada «Hacia una estrategia temática para la prevención y el reciclado de residuos», señalaba la necesidadde evaluar las actuales definiciones de valorización y eliminación, así como la necesidad de una definición dereciclado de aplicación general y de un debate sobre ladefinición de residuo.

(4) En su resolución de 20 de abril de 2004 sobre la mencionada Comunicación (6), el Parlamento Europeo llamaba a la Comisión a examinar la posibilidad de quela Directiva 96/61/CE del Consejo, de 24 de septiembrede 1996, relativa a la prevención y al control integradosde la contaminación (7) abarcase todo el sector de losresiduos. También se pedía a la Comisión que diferenciase claramente entre reciclado y eliminación y que aclarase la distinción entre residuos y no residuos.

ES22.11.2008 Diario Oficial de la Unión Europea L 312/3

(1) DO C 309 de 16.12.2006, p. 55.(2) DO C 229 de 22.9.2006, p. 1.(3) Dictamen del Parlamento Europeo de 13 de febrero de 2007 (DO

C 287 E de 29.11.2007, p. 135), Posición Común del Consejo de20 de diciembre de 2007 (DO C 71 E de 18.3.2008, p. 16), Posición del Parlamento Europeo de 17 de junio de 2008 (aún nopublicada en el Dirario Oficial) y Decisión del Consejo de 20 deoctubre de 2008.

(4) DO L 114 de 27.4.2006 p. 9.

(5) DO L 242 de 10.9.2002, p. 1.(6) DO C 104 E de 30.4.2004, p. 401.(7) DO L 257 de 10.10.1996, p. 26. Directiva sustituida por la Directiva

2008/1/CE del Parlamento Europeo y del Consejo (DO L 24 de29.1.2008, p. 8).

(5) En sus conclusiones de 1 de julio de 2004, el Consejollamaba a la Comisión a presentar una propuesta derevisión de ciertos aspectos de la Directiva 75/442/CEE,derogada y sustituida por la Directiva 2006/12/CE, a finde aclarar la distinción entre residuos y no residuos yentre recuperación y eliminación.

(6) El primer objetivo de cualquier política en materia deresiduos debe ser reducir al mínimo los efectos negativosde la generación y la gestión de los residuos para la saludhumana y el medio ambiente. La política en materia deresiduos debe tener también por objeto reducir el uso derecursos y favorecer la aplicación práctica de la jerarquíade residuos.

(7) En su Resolución de 24 de febrero de 1997 sobre unaestrategia comunitaria de gestión de residuos (1), el Consejo confirmó que la prevención de residuos debe constituir la primera prioridad de la gestión de residuos, y quedeben preferirse la reutilización y el reciclado de materiala la valorización energética de los residuos, en la medidaen que son las mejores opciones ecológicas.

(8) Por lo tanto, es necesario revisar la Directiva2006/12/CEE con objeto de aclarar conceptos clave,como las definiciones de residuos, valorización y eliminación, reforzar las medidas que deben tomarse respectoa la prevención de residuos, introducir un enfoque quetenga en cuenta no sólo la fase de residuo sino todo elciclo de vida de los productos y materiales, y centrar losesfuerzos en disminuir el impacto en el medio ambientede la generación y gestión de residuos, reforzando así elvalor económico de los residuos. Considerando ademásque es importante favorecer la valorización de los residuos y la utilización de materiales valorizados a fin depreservar los recursos naturales. En aras de una mayorclaridad y legibilidad debe derogarse la Directiva2006/12/CE y sustituirse por una nueva directiva.

(9) Dado que las operaciones más significativas de gestión deresiduos están ahora cubiertas por la legislación comunitaria de medio ambiente, es importante que la presenteDirectiva se adapte a esta situación. Poner énfasis en losobjetivos medioambientales establecidos en el artículo 174 del Tratado permitiría centrarse más en elimpacto en el medio ambiente de la generación y gestiónde residuos a lo largo del ciclo de vida de los recursos.Por consiguiente, el fundamento jurídico de la presenteDirectiva debe ser el artículo 175.

(10) Debe aplicarse una regulación eficaz y coherente sobre eltratamiento de residuos, salvo determinadas excepciones,a los bienes muebles de los que el poseedor se desprendao tenga la obligación o intención de desprenderse.

(11) La condición de residuo de suelos excavados no contaminados y demás material en estado natural utilizados ensitios distintos de aquellos en los que se excavaron debeconsiderarse de acuerdo con la definición de residuo y lasdisposiciones sobre subproductos o sobre el fin de lacondición de residuo de la presente Directiva.

(12) El Reglamento (CE) no 1774/2002 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 3 de octubre de 2002, por el quese establecen las normas sanitarias aplicables a los subproductos animales no destinados al consumo humano (2), dispone, entre otras cosas, unos controles proporcionados para la recogida, el transporte, la transformación, el uso y la eliminación de todos los subproductos animales, incluidos los residuos de origen animal,impidiendo que presenten un riesgo para la salud animalo humana. Por consiguiente, es necesario aclarar elvínculo que existe con dicho Reglamento para que noexista duplicación de normas y se excluyan del ámbito deaplicación de la presente Directiva los subproductos animales cuando están destinados a usos que no son considerados operaciones con residuos.

(13) A la luz de la experiencia obtenida a través de la aplicación del Reglamento (CE) no 1774/2002, es convenienteaclarar el ámbito de aplicación de la normativa sobreresiduos y de sus disposiciones sobre residuos peligrosos,cuando se trata de subproductos animales regulados porel Reglamento (CE) no 1774/2002. Si los subproductosanimales plantean un riesgo potencial para la salud, elinstrumento jurídico adecuado para abordar ese riesgo esel Reglamento (CE) no 1774/2002, y deben evitarse solapamientos innecesarios con la legislación de residuos.

(14) La clasificación de los residuos como residuos peligrososdebe basarse, entre otros fundamentos, en la normativacomunitaria sobre productos químicos, en particular larelativa a la clasificación de los preparados como peligrosos, incluidos los valores límites de concentración utilizados a tal efecto. Los residuos peligrosos deben estarregulados en el marco de especificaciones estrictas conel fin de prevenir o limitar, en la medida de lo posible,los efectos negativos derivados de una gestión inadecuadaque podrían afectar al medio ambiente y suscitar riesgospara la salud humana. Además, es necesario mantener elsistema según el cual los residuos y residuos peligrosos sehan clasificado con arreglo a la lista de residuos establecida por última vez mediante la Decisión 2000/532/CEde la Comisión (3), con vistas a fomentar la clasificaciónarmonizada de los residuos y garantizar la determinaciónarmonizada de los residuos peligrosos dentro de la Comunidad.

ESL 312/4 Diario Oficial de la Unión Europea 22.11.2008

(1) DO C 76 de 11.3.1997, p. 1.

(2) DO L 273 de 10.10.2002, p. 1.(3) Decisión 2000/532/CE, de 3 de mayo de 2000, que sustituye a la

Decisión 94/3/CE por la que se establece una lista de residuos deconformidad con la letra a) del artículo 1 de la Directiva 75/442/CEEdel Consejo relativa a los residuos y a la Decisión 94/904/CE delConsejo por la que se establece una lista de residuos peligrosos envirtud del apartado 4 del artículo 1 de la Directiva 91/689/CEE delConsejo relativa a los residuos peligrosos (DO L 226 de 6.9.2000,p. 3).

(15) Es necesario distinguir entre el almacenamiento inicial delos residuos a la espera de su recogida, la recogida deresiduos y el almacenamiento de residuos a la espera desu tratamiento. Los establecimientos o empresas que producen residuos durante sus actividades no deben considerarse dedicados a la gestión de residuos y sometidos aautorización para el almacenamiento de sus residuos a laespera de la recogida de los mismos.

(16) El almacenamiento inicial de los residuos en el ámbito dela definición de recogida se entiende con el significado deactividad de almacenamiento en espera de su recogida eninstalaciones en las cuales se descargan los residuos parapoder prepararlos para su transporte posterior a otrolugar para su valorización o eliminación. Debe establecerse una distinción entre el almacenamiento inicial deresiduos en espera de recogida y el almacenamiento deresiduos en espera de tratamiento, para los fines de lapresente Directiva, en función del tipo de residuos, eltamaño y el periodo de tiempo del almacenamiento yla finalidad de la recogida. Esta distinción deben hacerlalos Estados miembros. El almacenamiento de residuosprevio a la valorización por un periodo de tres años omás y el previo a la eliminación por un periodo de unaño o más están sujetos a la Directiva 1999/31/CE delConsejo, de 26 de abril de 1999, relativa al vertido deresiduos (1).

(17) Los sistemas de recogida de residuos que no se llevan acabo profesionalmente no deben estar sometidos a registro, ya que presentan un riesgo menor y contribuyen a larecogida separada de residuos. Ejemplos de lo anteriorson los sistemas de recogida de residuos de medicamentos en las farmacias, los sistemas de devolución de productos de consumo a las tiendas y los sistemas comunitarios en los centros educativos.

(18) En la presente Directiva deben incluirse definiciones deprevención, reutilización, preparación para la reutilización, tratamiento y reciclado con el fin de dejar claroel ámbito de aplicación de tales conceptos.

(19) Las definiciones de valorización y eliminación tienen quemodificarse a fin de asegurar una distinción clara entrelos dos conceptos, basada en una auténtica diferencia encuanto al impacto en el medio ambiente, debida a lasustitución de recursos naturales en la economía y quereconozca los beneficios potenciales para el medio ambiente y la salud humana de la utilización de los residuoscomo recurso. Además deben elaborarse directrices paraaclarar los casos en que esta distinción es difícil de aplicaren la práctica o en los que la clasificación de la actividadcomo valorización no corresponda al impacto medioambiental real de la operación.

(20) La presente Directiva debe aclarar también cuándo eseficiente energéticamente la incineración de residuos sólidos urbanos y pueda considerarse una operación devalorización.

(21) Las operaciones de eliminación consistentes en descargasen mares y océanos, con inclusión de la inserción en ellecho marino están también reguladas por convenios internacionales, en particular la Convención para la prevención de la contaminación marítima por vertimiento dedesperdicios y otras materias, hecha en Londres el 13 denoviembre de 1972, y su Protocolo de 1996 tal y comoha sido modificado en 2006.

(22) No debe haber confusión alguna entre los diversos aspectos de la definición de residuos y, en caso necesario,deben aplicarse los procedimientos apropiados a los subproductos que no sean residuos, por una parte, y a losresiduos que dejen de ser residuos, por otra. Para especificar determinados aspectos de la definición de residuos,esta Directiva debe aclarar:

— cuándo son subproductos y no residuos las sustanciaso los objetos que resultan de un proceso de producción no dirigido fundamentalmente a producir talessustancias u objetos. La decisión de que una sustanciano es residuo puede solamente adoptarse con unplanteamiento coordinado, que debe actualizarse periódicamente, y cuando sea compatible con la protección del medio ambiente y de la salud humana. Si sepermite el uso de un subproducto en virtud de unaautorización ambiental o de normas ambientales generales, esto puede ser utilizado por los Estadosmiembros como instrumento para decidir que no esprevisible que se produzca ningún impacto adversoglobal para la salud humana o el medio ambiente; unobjeto o sustancia sólo debe considerarse como subproducto cuando se reúnan determinadas condiciones. Dado que los subproductos forman parte de lacategoría de productos, la exportación de subproductos debe cumplir los requisitos previstos en la normativa comunitaria pertinente; y

— cuándo determinados residuos dejan de serlo, estableciendo criterios de fin de la condición de residuo queofrezcan un alto nivel de protección del medio ambiente y un beneficio ambiental y económico; posibles categorías de residuos para las cuales se debenelaborar especificaciones y criterios respecto de fin dela condición de residuo son, entre otros, los residuosde la construcción y la demolición, algunas cenizas yescorias, la chatarra, los áridos, los neumáticos, lostextiles, el compost y el papel y el vidrio usados; paraque el residuo deje de serlo la operación de valorización puede ser tan simple como comprobar que losresiduos cumplen los criterios de fin de la condiciónde residuo.

(23) Para verificar o calcular si se consiguen los objetivos dereciclado y valorización establecidos en la Directiva94/62/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de20 de diciembre de 1994, relativa a los envases y residuos de envases (2), Directiva 2000/53/CE del Parlamento


(1) DO L 182 de 16.7.1999, p. 1. (2) DO L 365 de 31.12.1994, p. 10.

Europeo y del Consejo, de 18 de septiembre de 2000,relativa a los vehículos al final de su vida útil (1), Directiva 2002/96/CE del Parlamento Europeo y del Consejo,de 27 de enero de 2003, sobre residuos de aparatoseléctricos y electrónicos (RAEE) (2) y en la Directiva2006/66/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de6 de septiembre de 2006, relativa a las pilas y acumuladores y a los residuos de pilas y acumuladores (3) y demás normas comunitarias pertinentes, las cantidades deresiduos que han dejado de serlo deben contar comoresiduos reciclados y valorizados cuando se cumplanlos criterios de valorización y reciclaje previstos en dichasnormas.

(24) Sobre la base de la definición de residuos, a fin de fomentar la certidumbre y la coherencia, la Comisiónpuede adoptar directrices para especificar en determinados casos cuándo las sustancias o los objetos se convierten en residuos. Dichas directrices sobre el inicio de lacondición de residuos pueden elaborarse para los aparatos eléctricos y electrónicos y los vehículos, entre otrosobjetos.

(25) Es conveniente que los costes se asignen de tal maneraque reflejen el coste real que suponen para el medioambiente la generación y la gestión de residuos.

(26) El principio de quien contamina paga es un principiorector a escala europea e internacional. El productor delos residuos y el poseedor de los residuos debe gestionarlos de forma que garantice un alto nivel de proteccióndel medio ambiente y de la salud humana.

(27) La introducción de la responsabilidad ampliada del productor en la presente Directiva constituye uno de losmedios para apoyar el diseño y fabricación de bienesque tengan plenamente en cuenta y faciliten el uso eficazde los recursos durante todo su ciclo de vida, incluidos sureparación, reutilización, desmontaje y reciclado sin perjudicar a la libre circulación de bienes en el mercadointerior.

(28) La presente Directiva debe contribuir a ir transformandola UE en una «sociedad del reciclado», que trate de evitarla generación de residuos y que utilice los residuos comoun recurso. En particular, el Sexto Programa de AcciónComunitario en Materia de Medio Ambiente insta a laadopción de medidas destinadas a garantizar la separación en origen, la recogida y reciclado de flujos prioritarios de residuos. De acuerdo con este objetivo, y convistas a facilitar o mejorar su potencial de valorización,los residuos se recogerán por separado siempre que seaviable desde el punto de vista técnico, medioambiental yeconómico, antes de someterlos a las operaciones devalorización que proporcionen el mejor resultado medioambiental global. Los Estados miembros deben incentivar la separación de los compuestos peligrosos de todoslos flujos de residuos cuando sea necesario para lograruna buena gestión medioambiental.

(29) Los Estados miembros deben apoyar el uso de reciclados(tales como el papel recuperado), con arreglo a la jerarquía de residuos y con el objetivo de una sociedad delreciclado, y no deben apoyar el vertido o la incineraciónde dichos reciclados siempre que sea posible.

(30) Para aplicar los principios de precaución y acción preventiva incluidos en el artículo 174, apartado 2 del Tratado, es necesario establecer objetivos medioambientalesgenerales para la gestión de residuos en la Comunidad.En virtud de estos principios corresponde a la Comunidad y los Estados miembros establecer un marco paraprevenir, reducir y, en la medida de lo posible, eliminardesde el principio las fuentes de contaminación o demolestias mediante la adopción de medidas en las quese eliminen los riesgos reconocidos.

(31) La jerarquía de residuos establece en general un orden deprioridad de lo que constituye la mejor opción globalpara el medio ambiente en la legislación y la políticaen materia de residuos, aunque puede resultar necesarioapartarse de dicha jerarquía para determinados flujos deresiduos cuando esté justificado por motivos de factibilidad técnica, viabilidad económica y protección del medioambiente, entre otros.

(32) A fin de que la Comunidad en su conjunto pueda serautosuficiente en la eliminación de residuos y en la valorización de residuos urbanos mezclados recogidos dehogares privados y que los Estados miembros avancenhacia ese objetivo individualmente, es necesario preveruna red de cooperación en materia de instalaciones deeliminación e instalaciones para la valorización de residuos urbanos mezclados recogidos de hogares privados,teniendo en cuenta las circunstancias geográficas y lanecesidad de instalaciones especializadas para determinado tipo de residuos.

(33) A efectos de la aplicación del Reglamento (CE) no1013/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo, de14 de junio de 2006, relativo al traslado de residuos (4),los residuos urbanos mezclados, mencionados en el artículo 3, apartado 5 de ese Reglamento seguirán considerándose como tales incluso cuando se hayan sometidoa una operación de tratamiento de residuos que no hayaalterado sustancialmente sus propiedades.

(34) Es importante que los residuos peligrosos sean etiquetados de acuerdo con las normas comunitarias e internacionales. No obstante, cuando dichos residuos se recojanpor separado de los hogares, ello no debe dar lugar a quese obligara a las familias a rellenar la documentaciónexigida.


(1) DO L 269 de 21.10.2000, p. 34.(2) DO L 37 de 13.2.2003, p. 24.(3) DO L 266 de 26.9.2006, p. 1. (4) DO L 190 de 12.7.2006, p. 1.

(35) En consonancia con la jerarquía de residuos y con objetode reducir la emisión de gases de efecto invernaderooriginados por la eliminación de residuos en vertederos,es importante facilitar la recogida separada y el tratamiento adecuado de los biorresiduos, para producir compost seguro para el medio ambiente y otros materialesbasados en los biorresiduos. La Comisión, previa evaluación de la gestión de los biorresiduos, presentará, si procede, propuestas de medidas legislativas.

(36) Podrán adoptase normas técnicas mínimas relativas aaquellas actividades de tratamiento no cubiertas por laDirectiva 96/61/CE cuando haya pruebas de que supongan un beneficio en términos de protección de la salud yel medioambiente y cuando el enfoque coordinado de laaplicación de la presente Directiva garantice la protecciónde la salud y el medioambiente.

(37) Es necesario precisar el alcance y el contenido de laobligación de establecer planes de gestión de residuos,así como integrar en el proceso de desarrollo o revisiónde los planes de gestión de residuos la necesidad de teneren cuenta los impactos medioambientales de la generación y gestión de residuos. También deben tenerse encuenta, cuando proceda, los requisitos de planificaciónde gestión de residuos establecidos en el artículo 14 dela Directiva 94/62/CE y la estrategia para la reducción deresiduos biodegradables destinados a vertederos mencionada en el artículo 5 de la Directiva 1999/31/CE.

(38) Los Estados miembros podrán introducir autorizacionesmedioambientales o normas medioambientales generalespara determinados productores de residuos siempre queno se perjudique el correcto funcionamiento del mercadointerior.

(39) De conformidad con el Reglamento (CE) no 1013/2006,los Estados miembros podrán adoptar las medidas necesarias para evitar los traslados de residuos que no seajusten a sus planes de gestión de residuos. No obstantelo dispuesto en dicho Reglamento, debe permitirse quelos Estados miembros limiten los traslados entrantes deresiduos destinados a los incineradores clasificados comovalorización, cuando se haya determinado que los residuos nacionales tendrían que ser eliminados o que dichosresiduos tendrían que ser tratados de forma incompatiblecon sus planes de gestión de residuos. Se reconoce quedeterminados Estados miembros quizá no puedan disponer dentro de su territorio de una red que incluya toda lagama de instalaciones de valorización final.

(40) A fin de mejorar la manera en que se llevan a cabo enlos Estados miembros las actuaciones sobre prevenciónde residuos y de facilitar la circulación de las mejoresprácticas en este campo, es necesario reforzar las disposiciones sobre prevención de residuos y establecer laobligación de que los Estados miembros preparen pro

gramas de prevención de residuos concentrándose en losimpactos medioambientales clave y teniendo en cuenta elciclo de vida completo de productos y materiales. Esasmedidas deben tener como objetivo romper el vínculoentre el crecimiento económico y los impactos medioambientales asociados a la generación de residuos. Los interesados, así como el público en general, deben tener laoportunidad de participar en la elaboración de los programas, y han de tener acceso a estos, una vez elaborados, de acuerdo con la Directiva 2003/35/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 26 de mayo de 2003,por la que se establecen medidas para la participación delpúblico en la elaboración de determinados planes y programas relacionados con el medio ambiente (1). Debendesarrollarse objetivos en materia de prevención de residuos y de desvinculación que comprendan, en la formaapropiada, la reducción de los impactos nocivos de losresiduos y de las cantidades de residuos generadas.

(41) Con objeto de avanzar hacia una sociedad europea delreciclado con un alto nivel de eficiencia de los recursos,deben establecerse objetivos para prepararse para la reutilización y el reciclado de residuos. Los Estados miembros mantienen enfoques diferentes respecto de la recogida de residuos domésticos y residuos de naturaleza ycomposición similar. Por tanto, conviene que dichos objetivos tengan en cuenta los diferentes sistemas de recogida de residuos en los distintos Estados miembros. Losflujos de residuos de otra procedencia, similares a losresiduos domésticos, incluyen los residuos mencionadosen el punto 20 de la lista establecida por la Decisión2000/532/CE de la Comisión.

(42) Los instrumentos económicos pueden desempeñar unpapel fundamental en el logro de los objetivos de gestióny prevención de residuos. Los residuos tienen a menudovalor como recurso, y una mayor aplicación de los instrumentos económicos puede maximizar los beneficiosambientales. Por consiguiente, debe fomentarse el usode dichos instrumentos en la escala apropiada, a la vezque se hace hincapié en que los Estados miembros, cadacual por su parte, puedan decidir sobre su uso.

(43) Algunas disposiciones sobre la manipulación de residuos,establecidas en la Directiva 91/689/CEE del Consejo, de12 de diciembre de 1991, relativa a los residuos peligrosos (2) deben modificarse para eliminar aspectos obsoletos y mejorar la calidad del texto. En aras de la simplificación de legislación comunitaria, estas disposicionesdeben integrarse en la presente Directiva. Con objetode aclarar la aplicación de la prohibición de efectuarmezclas establecidas en la Directiva 91/689/CEE y paraproteger el medio ambiente y la salud humana, las exenciones a la prohibición de mezclas deben cumplir ademáscon las mejores técnicas disponibles definidas en la Directiva 96/61/CE. Debe derogarse, por lo tanto, la Directiva 91/689/CEE.


(1) DO L 156 de 25.6.2003, p. 17.(2) DO L 377 de 31.12.1991, p. 20.

(44) En aras de la simplificación de la legislación comunitaria,y para reflejar los beneficios medioambientales, las disposiciones pertinentes de la Directiva 75/439/CEE del Consejo de 16 de junio de 1975 relativa a la gestión deaceites usados (1) deben integrarse en la presente Directiva. Por consiguiente, debe derogarse la Directiva75/439/CEE. La gestión de los aceites usados debe efectuarse conforme al orden de prioridades de la jerarquíade residuos y debe darse prioridad a las opciones quebrinden el mejor resultado medioambiental global. Larecogida separada de aceites usados sigue siendo crucialpara su adecuada gestión y para la prevención de dañosal medio ambiente a causa de su incorrecta eliminación.

(45) Los Estados miembros deben prever la imposición desanciones eficaces, proporcionadas y disuasivas a las personas físicas y jurídicas responsables de la gestión deresiduos, como los productores, poseedores, negociantes,agentes, transportistas y recogedores, establecimientos yempresas que lleven a cabo operaciones de tratamientode residuos y sistemas de gestión de residuos que infrinjan las disposiciones de la presente Directiva. Los Estadosmiembros podrán también tomar medidas para recuperarlos costes del incumplimiento y de las actuaciones dereparación, sin perjuicio de la Directiva 2004/35/CE delParlamento Europeo y del Consejo, de 21 de abril de2004, sobre la responsabilidad ambiental por lo que serefiere a la prevención y la reparación de daños medioambientales (2).

(46) Las medidas necesarias para la ejecución de la presenteDirectiva deben aprobarse con arreglo a la Decisión1999/468/CE del Consejo, de 28 de junio de 1999,por la que se establecen los procedimientos para el ejercicio de las competencias de ejecución atribuidas a laComisión (3).

(47) Conviene, en particular, conferir competencia a la Comisión para que establezca criterios relativos a una serie decuestiones, tales como las condiciones bajo las que unobjeto se habrá de considerar subproducto, el fin de lacondición de residuo, la determinación del residuo que sehabrá de considerar peligroso, así como el establecimiento de normas detalladas sobre la aplicación y losmétodos de cálculo para verificar el cumplimiento delos objetivos de reciclaje establecidos en la presente Directiva. Conviene, asimismo, conferir competencias a laComisión para que adapte los anexos según los avancestécnicos y científicos y para que precise la aplicación dela fórmula para las instalaciones de incineración mencionada en el anexo II, R1. Dado que estas medidas son dealcance general, y están destinadas a modificar elementosno esenciales de la presente Directiva completándola connuevos elementos no esenciales, deben adoptarse conarreglo al procedimiento de reglamentación con controlprevisto en el artículo 5 bis de la Decisión 1999/468/CE.

(48) De conformidad con el punto 34 del Acuerdo interinstitucional «Legislar mejor» (4), se alienta a los Estadosmiembros a establecer, en su propio interés y en el dela Comunidad, sus propios cuadros, que muestren, en lamedida de lo posible, la concordancia entre la presenteDirectiva y las medidas de transposición, y a hacerlospúblicos.

(49) Dado que el objetivo de la presente Directiva, a saber, laprotección del medio ambiente y la salud humana, nopuede ser alcanzado de manera suficiente por los Estadosmiembros y, por consiguiente, debido a la dimensión o alos efectos de la Directiva, puede lograrse mejor a nivelcomunitario, la Comunidad puede adoptar medidas deacuerdo con el principio de subsidiariedad consagradoen el artículo 5 del Tratado. De conformidad con elprincipio de proporcionalidad enunciado en dicho artículo, la presente Directiva no excede de lo necesariopara alcanzar dicho objetivo.

HAN ADOPTADO LA PRESENTE DIRECTIVA:

CAPÍTULO I

OBJETO, ÁMBITO DE APLICACIÓN Y DEFINICIONES

Artículo 1

Objeto y ámbito de aplicación

La presente Directiva establece medidas destinadas a proteger elmedio ambiente y la salud humana mediante la prevención o lareducción de los impactos adversos de la generación y gestiónde los residuos, la reducción de los impactos globales del uso delos recursos y la mejora de la eficacia de dicho uso.

Artículo 2

Exclusiones del ámbito de aplicación

1. Queda excluido lo siguiente del ámbito de aplicación de lapresente Directiva:

a) los efluentes gaseosos emitidos en la atmósfera;

b) la tierra (in situ) incluido el suelo no excavado contaminadoy los edificios en contacto permanente con la tierra;

c) suelo no contaminado y demás material en estado naturalexcavado durante las actividades de construcción cuando setiene la certeza de que el material se utilizará a efectos deconstrucción en su estado natural en el sitio del que seextrajo;


(1) DO L 194 de 25.7.1975, p. 23.(2) DO L 143 de 30.4.2004, p. 56.(3) DO L 184 de 17.7.1999, p. 23. (4) DO C 321 de 31.12.2003, p. 1.

d) los residuos radiactivos;

e) explosivos desclasificados;

f) materias fecales, si no están contempladas en el apartado2.b), paja y otro material natural, agrícola o silvícola, nopeligroso, utilizado en la agricultura, en la silvicultura o enla producción de energía a base de esta biomasa, medianteprocedimientos o métodos que no dañen el medio ambienteo pongan en peligro la salud humana.

2. Queda excluido lo siguiente del ámbito de aplicación de lapresente Directiva en la medida en que ya está cubierto por otranormativa comunitaria:

a) aguas residuales;

b) subproductos animales, incluidos los productos transformados cubiertos por el Reglamento (CE) no 1774/2002, excepto los destinados a la incineración, los vertederos o utilizados en una planta de gas o de compostaje;

c) cadáveres de animales que hayan muerto de forma diferenteal sacrificio, incluidos los que han sido muertos con el fin deerradicar epizootias, y que son eliminados con arreglo alReglamento (CE) no 1774/2002;

d) residuos resultantes de la prospección, de la extracción, deltratamiento o del almacenamiento de recursos minerales, asícomo de la explotación de canteras cubiertos por la Directiva2006/21/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 15 demarzo de 2006, sobre la gestión de los residuos de industrias extractivas (1).

3. Sin perjuicio de las obligaciones impuestas en virtud deotra normativa comunitaria aplicable, se excluirán del ámbito deaplicación de la presente Directiva los sedimentos reubicados enel interior de las aguas superficiales a efectos de gestión de lasaguas y de las vías navegables, de prevención de las inundaciones o de mitigación de los efectos de las inundaciones o lassequías o de recuperación de tierras, si se demuestra que dichossedimentos no son peligrosos.

4. Las disposiciones específicas particulares o complementarias de las de la presente Directiva, destinadas a regular lagestión de determinadas categorías de residuos, podrán establecerse mediante directivas específicas.

Artículo 3

Definiciones

A efectos de la presente Directiva se entiende por:

1) «residuo»: cualquier sustancia u objeto del cual su poseedorse desprenda o tenga la intención o la obligación de desprenderse;

2) «residuo peligroso»: residuo que presenta una o varias de lascaracterísticas peligrosas enumeradas en el anexo III;

3) «aceites usados»: todos los aceites minerales o sintéticos,industriales o de lubricación, que hayan dejado de ser aptospara el uso originalmente previsto, como los aceites usadosde motores de combustión y los aceites de cajas de cambios, los aceites lubricantes, los aceites para turbinas y losaceites hidráulicos;

4) «biorresiduo»: residuo biodegradable de jardines y parques,residuos alimenticios y de cocina procedentes de hogares,restaurantes, servicios de restauración colectiva y establecimientos de consumo al por menor, y residuos comparablesprocedentes de plantas de transformación de alimentos;

5) «productor de residuos»: cualquier persona cuya actividadproduzca residuos (productor inicial de residuos) o cualquier persona que efectúe operaciones de tratamiento previo, de mezcla o de otro tipo que ocasionen un cambio denaturaleza o de composición de esos residuos;

6) «poseedor de residuos»: el productor de residuos o la persona física o jurídica que esté en posesión de residuos;

7) «negociante»: toda empresa que actúe por cuenta propia enla compra y posterior venta de residuos, incluidos los negociantes que no tomen posesión físicamente de los residuos;

8) «agente»: toda empresa que disponga la valorización o laeliminación de residuos por encargo de terceros, incluidoslos agentes que no tomen posesión físicamente de los residuos;

9) «gestión de residuos»: la recogida, el transporte, la valorización y la eliminación de los residuos, incluida la vigilanciade estas operaciones, así como el mantenimiento posterioral cierre de los vertederos, incluidas las actuaciones realizadas en calidad de negociante o agente;

10) «recogida»: operación consistente en juntar residuos, incluida su clasificación y almacenamiento iniciales con elobjeto de transportarlos a una instalación de tratamientode residuos;


(1) DO L 102 de 11.4.2006, p. 15.

11) «recogida separada»: la recogida en la que un flujo de residuos se mantiene por separado, según su tipo y naturaleza,para facilitar un tratamiento específico;

12) «prevención»: medidas adoptadas antes de que una sustancia, material o producto se haya convertido en residuo,para reducir:

a) la cantidad de residuo, incluso mediante la reutilizaciónde los productos o el alargamiento de la vida útil de losproductos;

b) los impactos adversos sobre el medio ambiente y lasalud humana de la generación de residuos, o

c) el contenido de sustancias nocivas en materiales y productos;

13) «reutilización»: cualquier operación mediante la cual productos o componentes que no sean residuos se utilizande nuevo con la misma finalidad para la que fueron concebidos;

14) «tratamiento»: las operaciones de valorización o eliminación, incluida la preparación anterior a la valorización oeliminación;

15) «valorización»: cualquier operación cuyo resultado principalsea que el residuo sirva a una finalidad útil al sustituir aotros materiales que de otro modo se habrían utilizadopara cumplir una función particular, o que el residuo seapreparado para cumplir esa función, en la instalación o enla economía en general. En el anexo II se recoge una listano exhaustiva de operaciones de valorización;

16) «preparación para la reutilización»: la operación de valorización consistente en la comprobación, limpieza o reparación, mediante la cual productos o componentes de productos que se hayan convertido en residuos se preparanpara que puedan reutilizarse sin ninguna otra transformación previa;

17) «reciclado»: toda operación de valorización mediante la cuallos materiales de residuos son transformados de nuevo enproductos, materiales o sustancias, tanto si es con la finalidad original como con cualquier otra finalidad. Incluye latransformación del material orgánico, pero no la valorización energética ni la transformación en materiales que sevayan a usar como combustibles o para operaciones derelleno;

18) «regeneración de aceites usados»: cualquier operación dereciclado que permita producir aceites de base medianteel refinado de aceites usados, en particular mediante laretirada de los contaminantes, los productos de la oxidación y los aditivos que contengan dichos aceites;

19) «eliminación»: cualquier operación que no sea la valorización, incluso cuando la operación tenga como consecuencia secundaria el aprovechamiento de sustancias o energía.En el anexo I se recoge una lista no exhaustiva de operaciones de eliminación;

20) «mejores técnicas disponibles»: las mejores técnicas disponibles tal y como se definen en el artículo 2, apartado 11, dela Directiva 96/61/CE.

Artículo 4

Jerarquía de residuos

1. La siguiente jerarquía de residuos servirá de orden deprioridades en la legislación y la política sobre la prevencióny la gestión de los residuos:

a) prevención;

b) preparación para la reutilización;

c) reciclado;

d) otro tipo de valorización, por ejemplo, la valorización energética; y

e) eliminación.

2. Cuando se aplique la jerarquía de residuos contemplada enapartado 1, los Estados miembros adoptarán medidas para estimular las opciones que proporcionen el mejor resultado medioambiental global. Ello puede requerir que determinados flujosde residuos se aparten de la jerarquía, cuando esté justificadopor un enfoque de ciclo de vida sobre los impactos globales dela generación y gestión de dichos residuos.

Los Estados miembros garantizarán que el desarrollo de la legislación y política de residuos sea un proceso plenamentetransparente, en el que se observen las normas nacionales relativas a la consulta y participación de los ciudadanos y las partesinteresadas.

Los Estados miembros tendrán en cuenta los principios generales de precaución y sostenibilidad en el ámbito de la protecciónmedioambiental, viabilidad técnica y económica, protección delos recursos, así como el conjunto de impactos medioambientales, sobre la salud humana, económicos y sociales, de acuerdocon lo dispuesto en los artículos 1 y 13.


Artículo 5

Subproductos

1. Una sustancia u objeto, resultante de un proceso de producción, cuya finalidad primaria no sea la producción de esasustancia u objeto, puede ser considerada como subproducto yno como residuo con arreglo al artículo 3, punto 1, únicamentesi se cumplen las siguientes condiciones:

a) es seguro que la sustancia u objeto va a ser utilizado ulteriormente;

b) la sustancia u objeto puede utilizarse directamente sin tenerque someterse a una transformación ulterior distinta de lapráctica industrial normal;

c) la sustancia u objeto se produce como parte integrante de unproceso de producción; y

d) el uso ulterior es legal, es decir la sustancia u objeto cumpletodos los requisitos pertinentes para la aplicación específicarelativos a los productos y a la protección del medio ambiente y de la salud, y no producirá impactos generalesadversos para el medio ambiente o la salud humana.

2. Basándose en las condiciones establecidas en el apartado1, podrán adoptarse medidas para determinar los criterios quedeberán cumplir las sustancias u objetos específicos para serconsiderados como subproductos y no como residuos, talcomo se contempla en el artículo 3, punto 1. Dichas medidas,concebidas para modificar elementos no esenciales de la Directiva complementándola, se adoptarán con arreglo al procedimiento de reglamentación con control al que se hace referenciaen el artículo 39, apartado 2.

Artículo 6

Fin de la condición de residuo

1. Determinados residuos específicos dejarán de ser residuos,en el sentido en que se definen en el artículo 3, punto 1,cuando hayan sido sometidos a una operación, incluido el reciclado, de valorización y cumplan los criterios específicos que seelaboren, con arreglo a las condiciones siguientes:

a) la sustancia u objeto se usa normalmente para finalidadesespecíficas;

b) existe un mercado o una demanda para dicha sustancia uobjeto;

c) la sustancia u objeto satisface los requisitos técnicos para lasfinalidades específicas, y cumple la legislación existente y lasnormas aplicables a los productos; y

d) el uso de la sustancia u objeto no generará impactos adversos globales para el medio ambiente o la salud.

Los criterios incluirán valores límite para las sustancias contaminantes cuando sea necesario y deberán tener en cuenta todoposible efecto medioambiental nocivo de la sustancia u objeto.

2. Las medidas concebidas para modificar elementos noesenciales de la presente Directiva, complementándola, relativasa la adopción de los criterios contemplados en el apartado 1 yque especifiquen el tipo de residuo al que se aplicarán dichoscriterios, se adoptarán de conformidad con el procedimiento dereglamentación con control contemplado en el artículo 39,apartado 2. Deberán tenerse en cuenta criterios de fin de lacondición de residuo al menos, entre otros, para los áridos, elpapel, el vidrio, el metal, los neumáticos y los textiles.

3. Los residuos que dejen de ser residuos de conformidadcon los apartados 1 y 2, dejarán también de ser residuos aefectos de los objetivos de valorización y reciclaje establecidosen las Directivas 94/62/CE, 2000/53/CE, 2002/96/CE y2006/66/CE y demás normas comunitarias pertinentes cuandose cumplan los criterios de valorización y reciclaje previstos endichas normas.

4. Cuando no se hayan establecido criterios a escala comunitaria en virtud del procedimiento contemplado en los apartados 1 y 2, los Estados miembros podrán decidir caso por caso siun determinado residuo ha dejado de serlo teniendo en cuentala jurisprudencia aplicable. Notificarán dichas decisiones a laComisión de conformidad con la Directiva 98/34/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 22 de junio de 1998, por laque se establece un procedimiento de información en materiade las normas y reglamentaciones técnicas y de las reglas relativas a los servicios de la sociedad de la información (1) cuandodicha Directiva lo requiera.

Artículo 7

Lista de residuos

1. Las medidas destinadas a modificar elementos no esenciales de la presente Directiva, relativas a la actualización de la listade residuos establecida en la Decisión 2000/532/CE de la Comisión, se adoptarán con arreglo al procedimiento de reglamentación con control indicado en el artículo 39, apartado 2. Dichalista incluirá a los residuos peligrosos y tendrá en cuenta elorigen y la composición de los residuos y, cuando sea necesario,los valores límite de concentración de la sustancias peligrosas.La lista de residuos será vinculante para la determinación de losresiduos que han de considerarse residuos peligrosos. La inclusión de una sustancia u objeto en la lista no significará que debaconsiderarse residuo en todas las circunstancias. Una sustancia uobjeto se considerará residuo únicamente cuando corresponda ala definición del artículo 3, punto 1.


(1) DO L 204 de 21.7.1998, p. 37.

2. Cualquier Estado miembro podrá considerar un residuocomo residuo peligroso cuando, aunque no figure como talen la lista de residuos, presente una o más de las característicasindicadas en el anexo III. Cuando así ocurra, el Estado miembronotificará estos casos a la Comisión sin demora. Los registraráen el informe indicado en el artículo 37, apartado 1, y lepresentará toda la información oportuna. A la luz de las notificaciones recibidas, la lista será revisada para decidir su modificación.

3. Cuando un Estado miembro tenga pruebas de que undeterminado residuo que figure en la lista como peligroso nopresenta ninguna de las características indicadas en el anexo III,podrá considerar dicho residuo como residuo no peligroso.Cuando así ocurra, el Estado miembro notificará estos casos ala Comisión sin demora y le presentará todos los datos necesarios. A la luz de las notificaciones recibidas, la lista será revisadapara decidir su modificación.

4. La reclasificación de residuos peligrosos en residuos nopeligrosos no podrá realizarse por medio de una dilución omezcla cuyo objeto sea la disminución de las concentracionesiniciales de sustancias peligrosas por debajo de los límites quedefinen el carácter peligroso de un residuo.

5. Las medidas concebidas para modificar elementos noesenciales de la presente Directiva, relativas a la revisión de lalista a fin de decidir sobre su modificación en virtud de losapartados 2 y 3, se adoptarán de conformidad con el procedimiento de reglamentación con control indicado en el artículo 39, apartado 2.

6. Los Estados miembros podrán considerar un residuocomo residuo no peligroso de conformidad con la lista mencionada en el apartado 1.

7. La Comisión velará por que la lista de residuos y cualquierrevisión de dicha lista respeten, en la forma apropiada, losprincipios de claridad, comprensión y accesibilidad para losusuarios, y especialmente para las pequeñas y medianas empresas (PYME).

CAPÍTULO II

REQUISITOS GENERALES

Artículo 8

Responsabilidad ampliada del productor

1. Para mejorar la reutilización, la prevención, el reciclado yla valorización de los residuos, los Estados miembros podránadoptar medidas legislativas o no legislativas para garantizar quecualquier persona física o jurídica que desarrolle, fabrique, procese, trate, venda o importe productos de forma profesional (elproductor del producto) vea ampliada su responsabilidad deproductor.

Dichas medidas podrán incluir, entre otras cosas, la aceptaciónde los productos devueltos y de los residuos que queden después de haber usado dichos productos, así como la subsiguientegestión de los residuos y la responsabilidad financiera de estasactividades. Estas medidas podrán incluir la obligación de ofrecer información accesible al público sobre en qué medida elproducto es reutilizable y reciclable.

2. Los Estados miembros podrán adoptar las medidas adecuadas para incentivar el diseño de productos de manera quereduzcan su impacto medioambiental y la generación de residuos durante la producción y subsiguiente utilización de losproductos, y para asegurar que la valorización y eliminaciónde los productos que se han convertido en residuos se desarrollede conformidad con los artículos 4 y 13.

Dichas medidas podrán incentivar, entre otras cosas, el desarrollo, la producción y comercialización de productos aptos parausos múltiples, duraderos técnicamente y que, tras haberse convertido en residuos, se adaptan a una valorización adecuada ysin riesgos y una eliminación compatible con el medio ambiente.

3. Cuando se aplique la responsabilidad ampliada del productor, los Estados miembros tendrán en cuenta la viabilidad técnica y económica y el conjunto de impactos medioambientales,sobre la salud humana y sociales y, respetando la necesidad degarantizar el correcto funcionamiento del mercado interior.

4. La responsabilidad ampliada del productor se aplicará sinperjuicio de la responsabilidad de la gestión de residuos establecida en el artículo 15, apartado 1 y sin perjuicio de lalegislación en vigor sobre flujos de residuos específicos y productos específicos.

Artículo 9

Prevención de residuos

Previa consulta con las partes interesadas, la Comisión presentará al Parlamento Europeo y al Consejo los informes siguientes,acompañados, si procede, de propuestas de medidas necesariasen apoyo de las actividades de prevención y de la aplicación delos programas de prevención de residuos previstos en el artículo 29 que incluyan:

a) a finales de 2011, un informe provisional sobre la evoluciónde la generación de residuos y del alcance de la prevenciónde residuos, incluyendo la definición de una política de diseño ecológico de los productos para abordar tanto la generación de residuos como la presencia en los mismos desustancias peligrosas, con objeto de promover tecnologíascentradas en productos duraderos, reutilizables y reciclables;


b) a finales de 2011, la formulación de un plan de acción paraotras medidas de apoyo a escala europea encaminadas especialmente a modificar los actuales modelos de consumo;

c) a finales de 2014, el establecimiento de unos objetivos deprevención de residuos y de desvinculación para 2020, basados en las mejores prácticas disponibles, incluida en casonecesario la revisión de los indicadores previstos en el artículo 29, apartado 4.

Artículo 10

Valorización

1. Los Estados miembros adoptarán las medidas necesariaspara garantizar que todos los residuos se sometan a operacionesde valorización, de conformidad con los artículos 4 y 13.

2. Cuando sea necesario para cumplir lo dispuesto en elapartado 1 y para facilitar o mejorar la valorización, los residuosse recogerán por separado si resulta viable técnica, medioambiental y económicamente, y no se mezclarán con otros residuos u otros materiales con propiedades diferentes.

Artículo 11

Reutilización y reciclado

1. Los Estados miembros tomarán las medidas que procedanpara fomentar la reutilización de los productos y las actividadesde preparación para la reutilización, promoviendo el establecimiento y apoyo de redes de reutilización y reparación, el uso deinstrumentos económicos, los requisitos de licitación, los objetivos cuantitativos u otras medidas.

Los Estados miembros tomarán medidas para fomentar un reciclado de alta calidad y, a este fin, establecerán una recogidaseparada de residuos, cuando sea técnica, económica y medioambientalmente factible y adecuada, para cumplir los criterios de calidad necesarios para los sectores de reciclado correspondientes.

Sin perjuicio del artículo 10, apartado 2, antes de 2015 deberáefectuarse una recogida separada para, al menos, las materiassiguientes: papel, metales, plástico y vidrio.

2. Con objeto de cumplir los objetivos de la presente Directiva y de avanzar hacia una sociedad europea del reciclado conun alto nivel de eficiencia de los recursos, los Estados miembrosdeberán adoptar las medidas necesarias para garantizar que selogran los siguientes objetivos:

a) antes de 2020, deberá aumentarse como mínimo hasta un50 % global de su peso la preparación para la reutilización yel reciclado de residuos de materiales tales como, al menos,

el papel, los metales, el plástico y el vidrio de los residuosdomésticos y posiblemente de otros orígenes en la medidaen que estos flujos de residuos sean similares a los residuosdomésticos;

b) antes de 2020, deberá aumentarse hasta un mínimo del70 % de su peso la preparación para la reutilización, elreciclado y otra valorización de materiales, incluidas las operaciones de relleno que utilicen residuos como sucedáneos deotros materiales, de los residuos no peligrosos procedentesde la construcción y de las demoliciones, con exclusión delos materiales presentes de modo natural definidos en lacategoría 17 05 04 de la lista de residuos.

3. La Comisión establecerá normas detalladas sobre la aplicación y los métodos de cálculo para verificar el cumplimientode los objetivos establecidos en el apartado 2 del presente artículo teniendo en cuenta el Reglamento (CE) no 2150/2002 delParlamento Europeo y del Consejo, de 25 de noviembre de2002, relativo a las estadísticas sobre residuos (1). Estas normaspodrán incluir períodos de transición para los Estados miembros que, en 2008, reciclen menos del 5 % de cada una de lascategorías de residuos a que se refiere el apartado 2. Estasmedidas, destinadas a modificar elementos no esenciales de lapresente Directiva, se adoptarán con arreglo al procedimiento dereglamentación con control previsto en el artículo 39, apartado2, de la presente Directiva.

4. Como muy tarde el 31 de diciembre de 2014, la Comisión examinará las medidas y los objetivos contemplados en elapartado 2 con el fin de reforzar, en caso necesario, los objetivos y examinar el establecimiento de objetivos par otros flujosde residuos. El informe de la Comisión, junto con una propuesta si procede, se enviará al Parlamento Europeo y al Consejo. En dicho informe, la Comisión tendrá en cuenta las repercusiones ambientales, económicas y sociales pertinentes del establecimiento de dichos objetivos.

5. Cada tres años, con arreglo al artículo 37, los Estadosmiembros informarán a la Comisión sobre su situación en loque se refiere al logro de los objetivos. Si no se cumplen losobjetivos, este informe incluirá los motivos de dicho incumplimiento y las medidas que el Estado miembro piensa adoptarpara alcanzar dichos objetivos.

Artículo 12

Eliminación

Los Estados miembros garantizarán que, cuando no se lleve acabo la valorización según lo dispuesto en el artículo 10, apartado 1, todos los residuos se sometan a operaciones de eliminación seguras que cumplan las disposiciones del artículo 13sobre la protección de la salud humana y el medio ambiente.


(1) DO L 332 de 9.12.2002, p. 1.

Artículo 13

Protección de la salud humana y el medio ambiente

Los Estados miembros adoptarán las medidas necesarias paraasegurar que la gestión de los residuos se realizará sin poneren peligro la salud humana y sin dañar al medio ambiente y, enparticular:

a) sin crear riesgos para el agua, el aire o el suelo, ni para lafauna y la flora;

b) sin provocar incomodidades por el ruido o los olores; y

c) sin atentar contra los paisajes y los lugares de especial interés.

Artículo 14

Costes

1. De acuerdo con el principio de quien contamina paga, loscostes relativos a la gestión de los residuos tendrán que correr acargo del productor inicial de residuos, del poseedor actual o delanterior poseedor de residuos.

2. Los Estados miembros podrán decidir que los costes relativos a la gestión de los residuos tengan que ser sufragadosparcial o totalmente por el productor del producto del queproceden los residuos y que los distribuidores de dicho producto puedan compartir los costes.

CAPÍTULO III

GESTIÓN DE RESIDUOS

Artículo 15

Responsabilidad de la gestión de residuos

1. Los Estados miembros adoptarán las medidas necesariaspara garantizar que cualquier productor inicial de residuos uotro poseedor realice el tratamiento de residuos por sí mismoo encargue su realización a un negociante o a una entidad oempresa que lleve a cabo operaciones de tratamiento de residuos, o su organización a un recolector de residuos público oprivado, con arreglo a los artículos 4 y 13.

2. Cuando los residuos sean transferidos desde el productorinicial o poseedor a alguna de las personas físicas o jurídicasmencionadas en el apartado 1 para el tratamiento inicial, comonorma general no habrá exención de la responsabilidad de llevara cabo una operación de valorización o de eliminación completas.

Sin perjuicio del Reglamento (CE) no 1013/2006, los Estadosmiembros podrán especificar las condiciones de responsabilidad

y decidir en qué casos el productor inicial conserva la responsabilidad de toda la cadena de tratamiento o en que la responsabilidad puede ser compartida o delegada entre los actores dela cadena de tratamiento.

3. Los Estados miembros podrán decidir con arreglo al artículo 8 que la responsabilidad de la organización de la gestiónde los residuos competerá parcial o totalmente al productor delproducto del que proceden los residuos y que los distribuidoresde dicho producto podrán compartir esta responsabilidad.

4. Los Estados miembros adoptarán las medidas necesariaspara garantizar que dentro de su territorio los establecimientoso empresas que recogen o transportan residuos con carácterprofesional entregan los residuos recogidos y transportados ainstalaciones adecuadas de tratamiento respetando las disposiciones del artículo 13.

Artículo 16

Principios de autosuficiencia y proximidad

1. Los Estados miembros tomarán las medidas oportunas, encooperación con los demás Estados miembros cuando sea necesario o aconsejable, para establecer una red integrada y adecuada de instalaciones de eliminación de residuos y de instalaciones para la valorización de residuos municipales mezcladosrecogidos de hogares privados, incluso cuando dicha recogidatambién abarque tales residuos procedentes de otros productores, teniendo en cuenta las mejores técnicas disponibles.

No obstante lo dispuesto en el Reglamento (CE) no 1013/2006,los Estados miembros, para proteger su red, podrán limitar lostraslados entrantes de residuos destinados a los incineradoresque estén clasificados como valorización, cuando se haya establecido que dichos traslados tendrían como consecuencia quelos residuos nacionales tendrían que ser eliminados o que estosresiduos tendrían que ser tratados de una manera que no fuesecompatible con sus planes de gestión de residuos. Los Estadosmiembros notificarán dicha decisión a la Comisión. Los Estadosmiembros también podrán limitar las salidas de residuos pormotivos medioambientales enunciados en el Reglamento (CE) no1013/2006.

2. Dicha red estará concebida de tal manera que permita a laComunidad en su conjunto llegar a ser autosuficiente en materiade eliminación de residuos, así como de valorización de losresiduos mencionados en el apartado 1, y que permita a losEstados miembros avanzar hacia ese objetivo individualmente,teniendo en cuenta las circunstancias geográficas o la necesidadde instalaciones especializadas para determinados tipos de residuos.

3. La red deberá permitir la eliminación de los residuos o lavalorización de los residuos mencionados en el apartado 1 enuna de las instalaciones adecuadas más próximas, mediante lautilización de las tecnologías y los métodos más adecuados paraasegurar un nivel elevado de protección del medio ambiente yde la salud pública.


4. Los principios de proximidad y autosuficiencia no significan que cada Estado miembros deba poseer la gama completade instalaciones de valorización final en su territorio.

Artículo 17

Control de residuos peligrosos

Los Estados miembros adoptarán las medidas necesarias paravelar por que la producción, la recogida y el transporte deresiduos peligrosos, así como su almacenamiento y tratamiento,se lleven a cabo en unas condiciones que aseguren la proteccióndel medio ambiente y de la salud humana con el fin de cumplirlas disposiciones del artículo 13, incluidas las medidas paragarantizar la trazabilidad desde la producción hasta el destinofinal y el control de residuos peligrosos para cumplir los requisitos de los artículos 35 y 36.

Artículo 18

Prohibición de efectuar mezclas de residuos peligrosos

1. Los Estados miembros tomarán las medidas necesariaspara asegurar que los residuos peligrosos no se mezclen conotras categorías de residuos peligrosos ni con otros residuos,sustancias o materiales. La mezcla incluye la dilución de sustancias peligrosas.

2. No obstante lo dispuesto en el apartado 1, los Estadosmiembros podrán permitir mezclas, siempre que:

a) la operación de mezclado sea efectuada por una entidad oempresa que haya obtenido una autorización con arreglo alartículo 23;

b) se cumplan las disposiciones del artículo 13 y no aumentenlos impactos adversos de la gestión de residuos sobre lasalud humana y el medio ambiente; y

c) la operación se haga conforme a las mejores técnicas disponibles.

3. Con sujeción a criterios de viabilidad económica y técnica,cuando los residuos peligrosos se hayan mezclado de maneracontraria a lo dispuesto en el apartado 1, se llevará a cabo,cuando sea posible y necesario, una separación para dar cumplimiento a lo dispuesto en el artículo 13.

Artículo 19

Etiquetado de residuos peligrosos

1. Los Estados miembros adoptarán las medidas necesariaspara garantizar que los residuos estén envasados y etiquetadoscon arreglo a las normas internacionales y comunitarias vigentes, durante su recogida, transporte y almacenamiento temporal.

2. Siempre que se traslade un residuo peligroso en el interiorde un Estado miembro, éste irá acompañado de un documentode identificación, que podrá estar en formato electrónico, conlos datos adecuados que se precisan en el anexo IB del Reglamento (CE) no 1013/2006.

Artículo 20

Residuos peligrosos producidos por los hogares

Los artículos 17, 18, 19 y 35 no se aplicarán a los residuosmezclados producidos por los hogares.

Los artículos 19 y 35 no se aplicarán a las fracciones separadasde residuos peligrosos producidos por los hogares hasta que nosean aceptados para su recogida, eliminación o valorización porun establecimiento o una empresa que haya obtenido una autorización o se haya registrado de conformidad con los artículos23 o 26.

Artículo 21

Aceites usados

1. Sin perjuicio de las obligaciones sobre la gestión de residuos peligrosos establecidas en los artículos 18 y 19, los Estados miembros tomarán las medidas necesarias para asegurarque:

a) los aceites usados se recogen por separado, siempre que seatécnicamente factible;

b) los aceites usados se tratan de conformidad con los artículos4 y 13;

c) cuando sea técnicamente factible y económicamente viable,no se mezclarán los aceites usados de distintas característicasni se mezclarán tampoco con otros tipos de residuos osustancias, si dicha mezcla impide su tratamiento.

2. A efectos de la recogida separada de los aceites usados yde su tratamiento correcto, los Estados miembros, con arreglo asus condiciones nacionales, podrán aplicar normas adicionales,tales como requisitos técnicos, normas de responsabilidad delproductor, instrumentos económicos o acuerdos voluntarios.

3. Si los aceites usados están sometidos, con arreglo a lalegislación nacional, a los requisitos de regeneración, los Estadosmiembros podrán exigir que dichos aceites usados se sometan aregeneración si ello fuera factible técnicamente, y, cuando seapliquen los artículos 11 o 12 del Reglamento (CE) no1013/2006, podrán restringir los traslados transfronterizos deaceites usados desde su territorio a instalaciones de incineracióno coincineración para dar prioridad a la regeneración de aceitesusados.


Artículo 22

Biorresiduos

Los Estados miembros adoptarán medidas, en la forma conveniente, y con arreglo a los artículos 4 y 13, para impulsar:

a) la recogida separada de biorresiduos con vistas al compostajey la digestión de los mismos;

b) el tratamiento de biorresiduos, de tal manera que se logre unalto grado de protección del medio ambiente;

c) el uso de materiales ambientalmente seguros producidos apartir de biorresiduos.

La Comisión realizará una evaluación sobre la gestión de biorresiduos con miras a presentar, si procede, una propuesta. Laevaluación examinará la pertinencia de establecer requisitos mínimos para la gestión de biorresiduos y criterios de calidad parael compost y el digestato procedentes de biorresiduos, con el finde garantizar un alto nivel de protección de la salud humana yel medio ambiente.

CAPÍTULO IV

AUTORIZACIONES Y REGISTROS

Artículo 23

Expedición de autorizaciones

1. Los Estados miembros exigirán a cualquier entidad o empresa que tenga intención de llevar a cabo el tratamiento deresiduos que obtenga una autorización de la autoridad competente.

Estas autorizaciones especificarán, al menos, lo siguiente:

a) los tipos y cantidades de residuos que pueden tratarse;

b) para cada tipo de operación autorizada, los requisitos técnicos y de cualquier otro tipo aplicables al sitio correspondiente;

c) las medidas de seguridad y precaución que deberán tomarse;

d) el método que se utilizará para cada tipo de operación;

e) las operaciones de supervisión y de control que puedanresultar necesarias;

f) las disposiciones relativas al cierre y al mantenimiento posteriorque puedan ser necesarias.

2. Las autorizaciones podrán concederse para un períododeterminado y podrán ser renovables.

3. Cuando la autoridad competente considere que el métodode tratamiento previsto es inaceptable desde el punto de vista dela protección del medio ambiente, en particular cuando el método no se ajuste a lo dispuesto en el artículo 13, denegará laexpedición de la autorización.

4. Cualquier autorización para incineración o coincineracióncon valorización energética tendrá como condición que estavalorización de energía se produzca con un alto nivel de eficiencia energética.

5. Siempre que se respeten los requisitos del presente artículo, cualquier autorización obtenida con arreglo a otra normativa nacional o comunitaria podrá combinarse con la autorización requerida en virtud del apartado 1 para formar unaúnica autorización, cuando ello evite la duplicación innecesariade información y la repetición del trabajo por parte del operador o de la autoridad competente.

Artículo 24

Exenciones de los requisitos de autorización

Los Estados miembros podrán eximir de los requisitos establecidos en el artículo 23, apartado 1, a las entidades o empresasque realicen las siguientes operaciones:

a) la eliminación de sus propios residuos no peligrosos en ellugar de producción, o

b) la valorización de residuos.

Artículo 25

Condiciones para la concesión de exenciones

1. Cuando un Estado miembro desee conceder las exencionesa las que se refiere el artículo 24, establecerá, con respecto acada tipo de actividad, normas generales que especifiquen lostipos y cantidades de residuos a los que pueda aplicarse laexención, así como los métodos de tratamiento que deban emplearse.


Se elaborarán dichas normas de forma que garanticen que eltratamiento de los residuos se efectúa de conformidad con lodispuesto en el artículo 13. En el caso de las operaciones deeliminación contempladas por el artículo 24, letra a), dichasnormas deberán tener en cuenta las mejores técnicas disponibles.

2. Además de las normas generales previstas en el apartado1, los Estados miembros establecerán condiciones específicaspara las exenciones aplicables a residuos peligrosos, incluyendotipos de actividades, así como otros requisitos necesarios parallevar a cabo las diferentes formas de valorización y, cuandoproceda, valores límite para el contenido de sustancias peligrosas en los residuos y valores límite de emisión.

3. Los Estados miembros informarán a la Comisión de lasnormas generales adoptadas en virtud de los apartados 1 y 2.

Artículo 26

Registro

Si las entidades o empresas y los negociantes o agentes citados acontinuación están exentos de los requisitos de autorización, losEstados miembros se asegurarán de que las autoridades competentes llevan un registro de:

a) las entidades o empresas que recogen o transportan residuoscon carácter profesional;

b) los negociantes o agentes;

c) las entidades y empresas exentas de los requisitos de autorización con arreglo al artículo 24.

Siempre que sea posible, los datos en posesión de la autoridadcompetente se utilizarán para obtener la información necesariapara el procedimiento de registro con el fin de reducir las cargasadministrativas.

Artículo 27

Normas mínimas

1. Podrán adoptarse normas técnicas mínimas para las actividades de tratamiento que requieran una autorización con arreglo al artículo 23 cuando se demuestre que mediante dichasnormas mínimas se obtendrá un beneficio en términos de protección de la salud humana y del medio ambiente. Estas medidas, destinadas a modificar elementos no esenciales de la presente Directiva, completándola, se adoptarán con arreglo alprocedimiento de reglamentación con control contemplado enel artículo 39, apartado 2.

2. Dichas normas mínimas se referirán únicamente a lasactividades de tratamiento de residuos que no estén cubiertaspor la Directiva 96/61/CE o no sean adecuadas para estar cubiertas por dicha Directiva.

3. Dichas normas mínimas:

a) se referirán a los principales impactos medioambientales deltratamiento de residuos,

b) garantizarán que los residuos sean tratados con arreglo alartículo 13,

c) tendrán en cuenta las mejores técnicas disponibles,

d) incluirán, en la forma apropiada, elementos relativos a lacalidad del tratamiento y requisitos relativos a los procesos.

4. Se adoptarán normas mínimas para las actividades querequieran estar registradas en virtud del artículo 26, letras a) yb), cuando se demuestre que mediante dichas normas mínimasse obtendrá un beneficio en términos de protección de la saludhumana y del medio ambiente o se evitarán perturbaciones delmercado interior, incluidos los elementos relativos a la cualificación técnica de los recogedores, transportistas, negociantes eintermediarios.

Estas medidas, destinadas a modificar elementos no esencialesde la presente Directiva, completándola, se adoptarán con arreglo al procedimiento de reglamentación con control contemplado en el artículo 39, apartado 2.

CAPÍTULO V

PLANES Y PROGRAMAS

Artículo 28

Planes de gestión de residuos

1. Los Estados miembros garantizarán que sus autoridadescompetentes establezcan, de conformidad con los artículos 1,4, 13 y 16 uno o varios planes de gestión de residuos.

Estos planes, por separado o en combinación, cubrirán todo elterritorio geográfico del Estado miembro.

2. Los planes de gestión de residuos presentarán un análisisactualizado de la situación de la gestión de residuos en la entidad geográfica correspondiente, así como una exposición de lasmedidas que deban tomarse para mejorar la preparación para lareutilización, el reciclado, la valorización y la eliminación de losresiduos de forma respetuosa con el medio ambiente, y evaluarán en qué medida el plan contribuye a la consecución de losobjetivos establecidos por la presente Directiva.


3. Estos planes incluirán, en la forma apropiada y teniendoen cuenta el nivel geográfico y la cobertura del área de planificación, al menos los elementos siguientes:

a) el tipo, cantidad y fuente de los residuos generados dentrodel territorio, los residuos que se prevea que van a transportarse desde el territorio nacional o al territorio nacional yuna evaluación de la evolución futura de los flujos de residuos;

b) sistemas existentes de recogida de residuos y principales instalaciones de eliminación y valorización, incluida cualquiermedida especial para aceites usados, residuos peligrosos oflujos de residuos objeto de legislación comunitaria específica;

c) una evaluación de la necesidad de nuevos sistemas de recogida, el cierre de las instalaciones existentes de residuos,infraestructuras adicionales de instalación de residuos, conarreglo al artículo 16, y, si fuera necesario, las inversionescorrespondientes;

d) información suficiente sobre los criterios de ubicación parala identificación del emplazamiento y sobre la capacidad delas futuras instalaciones de eliminación o las principales instalaciones de valorización, si fuera necesario;

e) políticas generales de gestión de residuos, incluidas las tecnologías y los métodos de gestión de residuos previstos, opolíticas sobre residuos que plantean problemas de gestiónespecíficos;

4. Estos planes podrán incluir, teniendo en cuenta el nivelgeográfico y la cobertura del área de planificación, los elementossiguientes:

a) los aspectos organizativos relacionados con la gestión deresiduos, incluida una descripción del reparto de responsabilidades entre los operadores públicos y privados que se ocupan de la gestión de residuos;

b) una evaluación de la utilidad y conveniencia del uso deinstrumentos económicos y de instrumentos de otro tipopara afrontar diferentes problemas de residuos, teniendo encuenta la necesidad de mantener el correcto funcionamientodel mercado interior;

c) campañas de sensibilización e información dirigidas al público en general o a un grupo concreto de consumidores;

d) lugares de eliminación de residuos contaminados históricamente y medidas para su rehabilitación.

5. Los planes de gestión de residuos se ajustarán a los requisitos establecidos en el artículo 14 de la Directiva 94/62/CE yen la estrategia para reducir los residuos biodegradables destinados a vertederos, mencionada en el artículo 5 de la Directiva1999/31/CE.

Artículo 29

Programas de prevención de residuos

1. Los Estados miembros elaborarán, con arreglo a los artículos 1 y 4, programas de prevención de residuos a más tardarel 12 de diciembre de 2013.

Estos programas estarán integrados en los planes de gestión deresiduos previstos en el artículo 28 o en otros programas depolítica medioambiental, según proceda, o funcionarán comoprogramas separados. Si cualquiera de dichos programas se encuentra integrado en los planes de gestión de residuos o enotros programas, las medidas de prevención de residuos deberándistinguirse claramente.

2. En los programas contemplados en el apartado 1 se establecerán objetivos de prevención de residuos. Los Estadosmiembros describirán las medidas de prevención existentes yevaluarán la utilidad de los ejemplos de medidas que se indicanen el anexo IV u otras medidas adecuadas.

La finalidad de dichos objetivos y medidas será romper elvínculo entre el crecimiento económico y los impactos medioambientales asociados a la generación de residuos.

3. Los Estados miembros determinarán puntos de referenciacualitativos o cuantitativos específicos adecuados para las medidas de prevención de residuos adoptadas, con el fin de controlary evaluar los avances en la aplicación de las medidas, y podrándeterminar objetivos e indicadores cualitativos o cuantitativosconcretos, distintos a los mencionados en el apartado 4, a losmismos efectos.

4. Los indicadores relativos a las medidas de prevención deresiduos podrán adoptarse con arreglo al procedimiento de reglamentación contemplado en el artículo 39, apartado 3.

5. La Comisión creará un sistema de intercambio de información sobre las mejores prácticas en materia de prevención deresiduos y elaborará unas directrices para ayudar a los Estadosmiembros en la preparación de los Programas.


Artículo 30

Evaluación y revisión de los planes y programas

1. Los Estados miembros se asegurarán de que los planes degestión de residuos y los programas de prevención de residuosse evalúen, como mínimo, cada seis años y se revisen en laforma apropiada y, cuando corresponda, con arreglo a los artículos 9 y 11.

2. Se invita a la Agencia Europea del Medio Ambiente a queincluya en su informe anual una revisión de los progresosalcanzados en la realización y aplicación de dichos programas.

Artículo 31

Participación del público

Los Estados miembros garantizarán que los interesados pertinentes, las autoridades y el público en general tengan la oportunidad de participar en la elaboración de los planes de gestiónde residuos y en los programas de prevención de residuos ytengan acceso a ellos, una vez elaborados, de conformidad conla Directiva 2003/35/CE o, si procede, de la Directiva2001/42/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 27 dejunio de 2001, relativa a la evaluación de los efectos de determinados planes y programas en el medio ambiente (1). Pondránlos planes y programas en un sitio de internet accesible alpúblico.

Artículo 32

Cooperación

Los Estados miembros cooperarán, en la forma apropiada, conlos demás Estados miembros interesados y con la Comisiónpara preparar los planes de gestión de residuos y los programasde prevención de residuos conforme a lo dispuesto en los artículos 28 y 29.

Artículo 33

Información que deberá presentarse a la Comisión

1. Los Estados miembros informarán a la Comisión de losplanes de gestión de residuos y de los programas de prevenciónde residuos contemplados en los artículos 28 y 29, una vezadoptados, y de cualquier revisión sustancial de los planes yprogramas.

2. La Comisión, de conformidad con el procedimiento dereglamentación contemplado en el artículo 39, apartado 3,aprobará el formato para notificar la adopción y las revisionessustanciales de los citados planes y programas.

CAPÍTULO VI

INSPECCIONES Y REGISTROS

Artículo 34

Inspecciones

1. Las entidades o empresas que lleven a cabo operaciones detratamiento de residuos, las que recojan o transporten residuoscon carácter profesional, los agentes y negociantes y los establecimientos y empresas que produzcan residuos peligrosos estarán sujetos a inspecciones periódicas adecuadas efectuadas porlas autoridades competentes.

2. Las inspecciones de las operaciones de recogida y transporte cubrirán el origen, la naturaleza, la cantidad y el destinode los residuos recogidos y transportados.

3. Los Estados miembros podrán tomar en consideración losregistros efectuados con arreglo al sistema comunitario de gestión y auditoría medioambientales (EMAS), especialmente en loque se refiere a la frecuencia e intensidad de las inspecciones.

Artículo 35

Registros

1. Las entidades o empresas mencionadas en el artículo 23,apartado 1, los productores de residuos peligrosos y las entidades y empresas que recojan o transporten residuos peligrososcon carácter profesional o actúen como negociantes y agentesde residuos peligrosos llevarán un registro cronológico en el quese indique la cantidad, naturaleza, origen y, si procede, el destino, la frecuencia de recogida, el medio de transporte y elmétodo de tratamiento previsto de los residuos. Asimismo, facilitarán esta información a las autoridades competentes cuandose les solicite.

2. En el caso de los residuos peligrosos, se guardará la información registrada durante, al menos, tres años, excepto en elcaso de las entidades y empresas que transporten residuos peligrosos, que deberán guardarla durante, como mínimo, 12 meses.

A petición de las autoridades competentes o de un anteriorposeedor, deberán facilitarse los documentos que acreditenque se han llevado a efecto las operaciones de gestión.

3. Los Estados miembros podrán exigir a los productores deresiduos no peligrosos que cumplan lo dispuesto en los apartados 1 y 2.


(1) DO L 197 de 21.7.2001, p. 30.

Artículo 36

Cumplimiento y sanciones

1. Los Estados miembros adoptarán las medidas necesariaspara prohibir el abandono, el vertido o la gestión incontroladade residuos.

2. Los Estados miembros establecerán disposiciones sobre lassanciones aplicables por infracción de lo dispuesto en la presente Directiva y tomarán todas las medidas necesarias paragarantizar su aplicación. Las sanciones serán efectivas, proporcionadas y disuasorias.

CAPÍTULO VII

DISPOSICIONES FINALES

Artículo 37

Presentación de informes y revisión

1. Cada tres años los Estados miembros remitirán a la Comisión información sobre la aplicación de la presente Directivaen forma de un informe sectorial en versión electrónica. Esteinforme contendrá también información sobre la gestión de losaceites usados y sobre los progresos realizados en la aplicaciónde los programas de prevención de residuos, y, según proceda,información sobre medidas, como prevé el artículo 8 sobreresponsabilidad ampliada del fabricante.

El informe se elaborará sobre la base de un cuestionario oesquema establecido por la Comisión de conformidad con elprocedimiento contemplado en el artículo 6 de la Directiva91/692/CEE del Consejo, de 23 de diciembre de 1991, sobrela normalización y racionalización de los informes relativos a laaplicación de determinadas directivas referentes al medio ambiente (1). El informe se remitirá a la Comisión en el plazo denueve meses a partir del fin del período de tres años queabarque.

2. La Comisión enviará este cuestionario o esquema a losEstados miembros seis meses antes del comienzo del períodoa que se refiera el informe sectorial.

3. La Comisión publicará un informe sobre la ejecución de lapresente Directiva en un plazo de nueve meses tras la recepciónde los informes sectoriales de los Estados miembros según lodispuesto en el apartado 1.

4. En el primer informe, que se presentará a más tardar el12 de diciembre de 2014, la Comisión revisará la aplicación dela presente Directiva, incluidas las disposiciones sobre eficienciaenergética, y presentará, si procede, una propuesta de revisión.El informe también evaluará los programas, objetivos e indica

dores de prevención de residuos vigentes en los Estados miembros y examinará la conveniencia de establecer a escala comunitaria programas, incluyendo los programas sobre responsabilidad del productor para flujos de residuos específicos, objetivos,indicadores, así como medidas referentes a las operaciones dereciclado, de valorización de materiales y de energía que puedancontribuir a lograr de forma más eficaz los objetivos establecidos en los artículos 1 y 4.

Artículo 38

Interpretación y adaptación a los avances técnicos

1. La Comisión podrá elaborar directrices para la interpretación de las definiciones de valorización y eliminación.

En caso necesario, se especificará la aplicación de la fórmularelativa a instalaciones de incineración mencionada en el anexoII, R 1. Podrán tenerse en consideración las condiciones climáticas locales, tales como la intensidad del frío y la necesidad decalefacción en la medida en que repercutan sobre las cantidadesde energía que puedan utilizarse o producirse técnicamente enforma de electricidad, calefacción, refrigeración o vapor. También podrán tenerse en cuenta las condiciones locales de lasregiones ultraperiféricas reconocidas en el artículo 299, apartado 2, párrafo cuarto, del Tratado y de los territorios mencionados en el artículo 25 del Acta de adhesión de 1985. Estamedida, concebida para modificar elementos no esenciales de laDirectiva complementándola, se adoptarán con arreglo al procedimiento al que se hace referencia en el artículo 39, aparta-do 2.

2. Los anexos podrán modificarse a la luz de los avancestécnicos y científicos. Estas medidas, concebidas para modificarelementos no esenciales de la Directiva complementándola, seadoptarán con arreglo al procedimiento de reglamentación concontrol al que se hace referencia en el artículo 39, apartado 2.

Artículo 39

Comité

1. La Comisión estará asistida por un comité.

2. En los casos en que se haga referencia al presente apartado, serán de aplicación el artículo 5 bis, apartados 1 y 4 y elartículo 7 de la Decisión 1999/468/CE, observando lo dispuestoen su artículo 8.

3. En los casos en que se haga referencia al presente apartado, serán de aplicación los artículos 5 y 7 de la Decisión1999/468/CE, observando lo dispuesto en su artículo 8.

El plazo contemplado en el artículo 5, apartado 6, de la Decisión 1999/468/CE queda fijado en tres meses.


(1) DO L 377 de 31.12.1991, p. 48.

Artículo 40

Incorporación al Derecho nacional

1. Los Estados miembros pondrán en vigor las disposicioneslegales, reglamentarias y administrativas necesarias para darcumplimiento a lo establecido en la presente Directiva antesdel 12 de diciembre de 2010.

Cuando los Estados miembros adopten dichas disposiciones,éstas incluirán una referencia a la presente Directiva o iránacompañadas de dicha referencia en su publicación oficial. LosEstados miembros establecerán las modalidades de la mencionada referencia.

2. Los Estados miembros comunicarán a la Comisión el textode las principales disposiciones de Derecho interno que adoptenen el ámbito regulado por la presente Directiva.

Artículo 41

Disposiciones derogatorias y transitorias

Quedan derogadas las Directivas 75/439/CEE, 91/689/CEE y2006/12/CE a partir del 12 de diciembre de 2010.

No obstante, a partir del 12 de diciembre de 2008, se aplicaránlas siguientes disposiciones:

a) El artículo 10, apartado 4, de la Directiva 75/439/CEE sesustituye por el texto siguiente:

«4. La Comisión fijará el método de medición de referencia para la determinación del contenido de PCB/PCT en losaceites usados. Tal medida, destinada a modificar elementosno esenciales de la presente Directiva completándola, seadoptará con arreglo al procedimiento de reglamentacióncon control previsto en el artículo 18, apartado 4, de laDirectiva 2006/12/CE del Parlamento Europeo y del Consejo,de 5 de abril de 2006, relativa a los residuos (*).

___________(*) DO L 114 de 27.4.2006, p. 9.»

b) La Directiva 91/689/CEE queda modificada como sigue:

i) En el artículo 1, el apartado 4 se sustituye por el textosiguiente:

«4. A efectos de la presente Directiva se entenderá por“residuo peligroso”:

— residuos clasificados como residuos peligrosos y quefiguran en la lista establecida mediante la Decisión2000/532/CE de la Comisión (*) sobre la base de

los anexos I y II de la presente Directiva. Tales residuos deberán tener una o más propiedades de lasenumeradas en la lista del anexo III. Dicha lista tendráen cuenta el origen y la composición de los residuosy, cuando corresponda, los valores límite de concentración. Se examinará periódicamente y, si hubieralugar, se revisará. Estas medidas, destinadas a modificar elementos no esenciales de la presente Directivacompletándola, se adoptarán de conformidad con elprocedimiento de reglamentación con control previstoen el artículo 18, apartado 4, de la Directiva2006/12/CE del Parlamento Europeo y del Consejo,de 5 de abril de 2006, relativa a los residuos (**);

— cualquier otro residuo que, a juicio de un Estadomiembro, presente cualquiera de las propiedades quese enumeran en el anexo III. Tales casos se notificarána la Comisión y se revisarán con objeto de adaptar lalista. Estas medidas, destinadas a modificar elementosno esenciales de la presente Directiva completándola,se adoptarán de conformidad con el procedimiento dereglamentación con control previsto en el artículo 18,apartado 4, de la Directiva 2006/12/CE;

___________(*) DO L 226 de 6.9.2000, p. 3.(**) DO L 114 de 27.4.2006, p. 9.»

ii) El artículo 9 se sustituye por el texto siguiente:

«Artículo 9

Las medidas necesarias para adaptar los anexos de lapresente Directiva al progreso científico y técnico ypara revisar la lista de residuos contemplada en el artículo 1, apartado 4, destinadas a modificar elementosno esenciales de la presente Directiva, incluso completándola, se adoptarán con arreglo al procedimiento de reglamentación con control previsto en el artículo 18, apartado 4, de la Directiva 2006/12/CE.»

c) La Directiva 2006/12/CE queda modificada como sigue:

i) En el artículo 1, el apartado 2 se sustituye por el textosiguiente:

«2. A los efectos del apartado 1, letra a), se aplicará laDecisión 2000/532/CE de la Comisión (*) en la que figura la lista de residuos pertenecientes a las categoríasenumeradas en el anexo I de la presente Directiva. Seexaminará periódicamente y, si hubiera lugar, se revisará.Estas medidas, destinadas a modificar elementos no esenciales de la presente Directiva completándola, se adoptarán de conformidad con el procedimiento de reglamentación con control previsto en el artículo 18, apartado 4,de la Directiva 2006/12/CE.

___________(*) DO L 226 de 6.9.2000, p. 3.»


ii) El artículo 17 se sustituye por el texto siguiente:

«Artículo 17

Las medidas necesarias para adaptar los anexos de lapresente Directiva al progreso científico y técnico, destinadas a modificar elementos no esenciales de la presenteDirectiva, se adoptarán con arreglo al procedimiento dereglamentación con control previsto en el artículo 18,apartado 4.»

iii) En el artículo 18, el apartado 4 se sustituye por el textosiguiente:

«4. En los casos en que se haga referencia al presenteapartado, se aplicarán el artículo 5 bis, apartados 1 a 4, yel artículo 7 de la Decisión 1999/468/CE, observando lodispuesto en su artículo 8.»

Las referencias hechas a las Directivas derogadas se entenderáncomo referencias a la presente Directiva y conformes a la tablade correspondencias que figura en el anexo V.

Artículo 42

Entrada en vigor

La presente Directiva entrará en vigor a los veinte días de supublicación en el Diario Oficial de la Unión Europea.

Artículo 43

Destinatarios

Los destinatarios de la presente Directiva son los Estadosmiembros.

Hecho en Estrasburgo, el 19 de noviembre de 2008.

Por el Parlamento EuropeoEl Presidente

H.-G. PÖTTERING

Por el ConsejoEl PresidenteJ.-P. JOUYET


ANEXO I

OPERACIONES DE ELIMINACIÓN

D 1 Depósito sobre el suelo o en su interior (por ejemplo, vertido, etc.)

D 2 Tratamiento en medio terrestre (por ejemplo, biodegradación de residuos líquidos o lodos en el suelo, etc.)

D 3 Inyección en profundidad (por ejemplo, inyección de residuos bombeables en pozos, minas de sal o fallasgeológicas naturales, etc.)

D 4 Embalse superficial (por ejemplo, vertido de residuos líquidos o lodos en pozos, estanques o lagunas, etc.)

D 5 Vertido en lugares especialmente diseñados (por ejemplo, colocación en celdas estancas separadas, recubiertas yaisladas entre sí y el medio ambiente)

D 6 Vertido en el medio acuático, salvo en el mar

D 7 Vertido en el mar, incluida la inserción en el lecho marino

D 8 Tratamiento biológico no especificado en otros apartados del presente anexo que dé como resultado compuestos omezclas que se eliminen mediante cualquiera de las operaciones numeradas de D 1 a D 12

D 9 Tratamiento fisicoquímico no especificado en otro apartado del presente anexo y que dé como resultado compuestos o mezclas que se eliminen mediante uno de los procedimientos numerados de D 1 a D 12 (por ejemplo,evaporación, secado, calcinación, etc.)

D 10 Incineración en tierra

D 11 Incineración en el mar (*)

D 12 Almacenamiento permanente (por ejemplo, colocación de contenedores en una mina, etc.)

D 13 Combinación o mezcla previa a cualquiera de las operaciones numeradas de D 1 a D 12 (**)

D 14 Reenvasado previo a cualquiera de las operaciones numeradas de D 1 a D 13

D 15 Almacenamiento en espera de cualquiera de las operaciones numeradas de D 1 a D 14 (excluido el almacenamiento temporal, en espera de recogida, en el lugar donde se produjo el residuo) (***)


(*) Esta operación está prohibida por la normativa de la UE y por los convenios internacionales.(**) Si no hay otro código D apropiado, pueden quedar incluidas aquí las operaciones iniciales previas a la eliminación, incluida la

transformación previa, tales como, entre otras, la clasificación, la trituración, la compactación, la peletización, el secado, la fragmentación, el acondicionamiento o la separación, previas a cualquiera de las operaciones numeradas de D 1 a D 12.

(***) Almacenamiento provisional significa almacenamiento inicial en el sentido del artículo 3, punto 10.

ANEXO II

OPERACIONES DE VALORIZACIÓN

R 1 Utilización principal como combustible u otro modo de producir energía (*)

R 2 Recuperación o regeneración de disolventes

R 3 Reciclado o recuperación de sustancias orgánicas que no se utilizan como disolventes (incluidos el compostaje yotros procesos de transformación biológica) (**)

R 4 Reciclado o recuperación de metales y de compuestos metálicos

R 5 Reciclado o recuperación de otras materias inorgánicas (***)

R 6 Regeneración de ácidos o de bases

R 7 Valorización de componentes utilizados para reducir la contaminación

R 8 Valorización de componentes procedentes de catalizadores

R 9 Regeneración u otro nuevo empleo de aceites

R 10 Tratamiento de los suelos que produzca un beneficio a la agricultura o una mejora ecológica de los mismos

R 11 Utilización de residuos obtenidos a partir de cualquiera de las operaciones numeradas de R 1 a R 10

R 12 Intercambio de residuos para someterlos a cualquiera de las operaciones enumeradas entre R 1 y R 11 (****)

R 13 Almacenamiento de residuos en espera de cualquiera de las operaciones numeradas de R 1 a R 12 (excluido elalmacenamiento temporal, en espera de recogida, en el lugar donde se produjo el residuo) (*****)


(*) Se incluyen aquí las instalaciones de incineración destinadas al tratamiento de residuos sólidos urbanos sólo cuando su eficienciaenergética resulte igual o superior a:— 0,60 tratándose de instalaciones en funcionamiento y autorizadas conforme a la legislación comunitaria aplicable desde antes

del 1 de enero de 2009;— 0,65 tratándose de instalaciones autorizadas después del 31 de diciembre de 2008.aplicando la siguiente fórmula:Eficiencia energética = (Ep –(Ef + Ei)) / (0,97 × (Ew + Ef))donde:Ep es la energía anual producida como calor o electricidad, que se calcula multiplicando la energía en forma de electricidad por 2,6y el calor producido para usos comerciales por 1,1 (GJ/año).Ef es la aportación anual de energía al sistema a partir de los combustibles que contribuyen a la producción de vapor (GJ/año).Ew es la energía anual contenida en los residuos tratados, calculada utilizando el poder calorífico neto de los residuos (GJ/año).Ei es la energía anual importada excluyendo Ew y Ef (GJ/año).0,97 es un factor que representa las pérdidas de energía debidas a las cenizas de fondo y la radiación.Esta fórmula se aplicará de conformidad con el documento de referencia sobre las mejores técnicas disponibles para la incineraciónde residuos.

(**) Esto incluye la gasificación y la pirólisis que utilizan los componentes como elementos químicos.(***) Esto incluye la limpieza del suelo que tenga como resultado la valorización del suelo y el reciclado de materiales de construcción

inorgánicos.(****) Si no hay otro código R apropiado, pueden quedar incluidas aquí las operaciones iniciales previas a la valorización, incluido el

tratamiento previo, tales como, entre otras, el desmontaje, la clasificación, la trituración, la compactación, la peletización, el secado,la fragmentación, el acondicionamiento, el reenvasado, la separación, la combinación o la mezcla, previas a cualquiera de lasoperaciones enumeradas de R 1 a R 11.

(*****) Almacenamiento temporal significa almacenamiento inicial en el sentido del artículo 3, punto 10.

ANEXO III

CARACTERÍSTICAS DE LOS RESIDUOS QUE PERMITEN CALIFICARLOS DE PELIGROSOS

H 1 «Explosivo»: se aplica a las sustancias y los preparados que pueden explosionar bajo el efecto de la llama o queson más sensibles a los choques o las fricciones que el dinitrobenceno.

H 2 «Oxidante»: se aplica a las sustancias y los preparados que presentan reacciones altamente exotérmicas al entraren contacto con otras sustancias, en particular sustancias inflamables.

H 3-A «Fácilmente inflamable» se aplica a:

— las sustancias y los preparados líquidos que tienen un punto de inflamación inferior a 21 °C (incluidos loslíquidos extremadamente inflamables)

— las sustancias y los preparados que pueden calentarse y finalmente inflamarse en contacto con el aire atemperatura ambiente sin aporte de energía

— las sustancias y los preparados sólidos que pueden inflamarse fácilmente tras un breve contacto con unafuente de ignición y que continúan ardiendo o consumiéndose después del alejamiento de la fuente deignición

— las sustancias y los preparados gaseosos que son inflamables en el aire a presión normal

— las sustancias y los preparados que, en contacto con el agua o el aire húmedo, desprenden gases fácilmenteinflamables en cantidades peligrosas.

H 3-B «Inflamable»: se aplica a las sustancias y los preparados líquidos que tienen un punto de inflamación superior oigual a 21 °C e inferior o igual a 55 °C.

H 4 «Irritante»: se aplica a las sustancias y los preparados no corrosivos que pueden causar una reacción inflamatoriapor contacto inmediato, prolongado o repetido con la piel o las mucosas.

H 5 «Nocivo»: se aplica a las sustancias y los preparados que por inhalación, ingestión o penetración cutánea puedenentrañar riesgos de gravedad limitada para la salud.

H 6 «Tóxico»: se aplica a las sustancias y los preparados (incluidos las sustancias y los preparados muy tóxicos) quepor inhalación, ingestión o penetración cutánea pueden entrañar riesgos graves, agudos o crónicos e incluso lamuerte.

H 7 «Cancerígeno»: se aplica a las sustancias y los preparados que por inhalación, ingestión o penetración cutáneapueden producir cáncer o aumentar su frecuencia.

H 8 «Corrosivo»: se aplica a las sustancias y los preparados que pueden destruir tejidos vivos al entrar en contactocon ellos.

H 9 «Infeccioso»: se aplica a las sustancias y los preparados que contienen microorganismos viables, o sus toxinas, delos que se sabe o existen razones fundadas para creer que causan enfermedades en el ser humano o en otrosorganismos vivos.

H 10 «Tóxico para la reproducción»: se aplica a las sustancias y los preparados que por inhalación, ingestión openetración cutánea pueden producir malformaciones congénitas no hereditarias o aumentar su frecuencia.

H 11 «Mutagénico»: se aplica a las sustancias y los preparados que por inhalación, ingestión o penetración cutáneapueden producir defectos genéticos hereditarios o aumentar su frecuencia.

H 12 Residuos que emiten gases tóxicos o muy tóxicos al entrar en contacto con el aire, con el agua o con un ácido.

H 13 (*) «Sensibilizante»: se aplica a las sustancias y los preparados que, por inhalación o penetración cutánea, puedenocasionar una reacción de hipersensibilización, de forma que una exposición posterior a esa sustancia opreparado dé lugar a efectos nocivos característicos.

H 14 «Ecotóxico»: se aplica a los residuos que presentan o pueden presentar riesgos inmediatos o diferidos para uno omás compartimentos del medio ambiente.


(*) En la medida en que se disponga de métodos de ensayo.

H 15 Residuos susceptibles, después de su eliminación, de dar lugar a otra sustancia por un medio cualquiera, porejemplo, un lixiviado que posee alguna de las características antes enumeradas.

Notas

1. Las características de peligrosidad «tóxico» (y «muy tóxico»), «nocivo», «corrosivo», «irritante», «cancerígeno», «tóxico parala reproducción», «mutagénico» y «ecotóxico» se asignan con arreglo a los criterios establecidos en el anexo VI de laDirectiva 67/548/CEE del Consejo, de 27 de junio de 1967, relativa a la aproximación de las disposiciones legales,reglamentarias y administrativas en materia de clasificación, embalaje y etiquetado de las sustancias peligrosas (1).

2. Cuando proceda, se aplicarán los valores límite establecidos en los anexos II y III de la Directiva 1999/45/CE delParlamento Europeo y del Consejo, de 31 de mayo de 1999, sobre la aproximación de las disposiciones legales,reglamentarias y administrativas de los Estados miembros relativas a la clasificación, el envasado y el etiquetado depreparados peligrosos (2).

Métodos de ensayo

Los métodos que deberán aplicarse se describen en el anexo V de la Directiva 67/548/CEE y en otras notas pertinentes delCEN.


(1) DO 196 de 16.8.1967, p. 1.(2) DO L 200 de 30.7.1999, p. 1.

ANEXO IV

EJEMPLOS DE MEDIDAS DE PREVENCIÓN DE RESIDUOS CONTEMPLADAS POR EL ARTÍCULO 29

Medidas que pueden afectar a las condiciones marco de la generación de residuos

1. La aplicación de medidas de planificación u otros instrumentos económicos que fomenten una utilización eficiente delos recursos.

2. La promoción de la investigación y el desarrollo destinados a obtener tecnologías y productos más limpios y conmenos residuos, así como la difusión y utilización de los resultados de estos trabajos de investigación y desarrollo.

3. La elaboración de indicadores significativos y efectivos de las presiones medioambientales relacionadas con lageneración de residuos con miras a contribuir a la prevención de la generación de residuos a todos los niveles,desde las comparaciones de productos a escala comunitaria hasta las intervenciones por parte de las autoridadeslocales o medidas de carácter nacional.

Medidas que pueden afectar a la fase de diseño, producción y distribución

4. La promoción del eco-diseño (la integración sistemática de los aspectos medioambientales en el diseño del productocon el fin de mejorar el comportamiento medioambiental del producto a lo largo de todo su ciclo de vida).

5. La aportación de información sobre las técnicas de prevención de residuos con miras a facilitar la aplicación de lasmejores técnicas disponibles por la industria.

6. La organización de la formación de las autoridades competentes en lo que se refiere a la inserción de requisitos deprevención de residuos en las autorizaciones expedidas en virtud de la presente Directiva y de la Directiva 96/61/CE.

7. La inclusión de medidas para evitar la producción de residuos en las instalaciones a las que no se aplica la Directiva96/61/CE. En su caso, estas medidas podrían incluir evaluaciones o planes de prevención de residuos.

8. La realización de campañas de sensibilización o la aportación de apoyo de tipo económico, apoyo a la toma dedecisiones u otros tipos de apoyo a las empresas. Estas medidas tienen más posibilidades de ser especialmenteefectivas cuando están destinadas y adaptadas a pequeñas y medianas empresas, y se aplican a través de redes deempresas ya establecidas.

9. El recurso a acuerdos voluntarios, paneles de consumidores/productores o negociaciones sectoriales con objeto deque los sectores comerciales o industriales correspondientes establezcan sus propios planes u objetivos de prevenciónde residuos, o de que corrijan los productos o embalajes que generen residuos.

10. La promoción de sistemas de gestión medioambiental acreditables, incluida las normas EMAS e ISO 14001.

Medidas que pueden afectar a la fase de consumo y uso

11. Instrumentos económicos, como incentivos a las compras «limpias» o la implantación de un pago obligatorio a cargode los consumidores por un artículo o elemento determinado de envasado que normalmente se hubiera suministradogratis.

12. Campañas de sensibilización e información dirigidas al público en general o a un grupo concreto de consumidores.

13. La promoción de etiquetas ecológicas acreditables.

14. Acuerdos con la industria, tales como el recurso a grupos de estudio sobre productos como los constituidos en elmarco de las Políticas Integradas de Productos, o acuerdos con los minoristas sobre la disponibilidad de informaciónacerca de la prevención de residuos y de productos con menor impacto medioambiental.

15. En relación con las compras del sector público y las empresas, la integración de criterios medioambientales y deprevención de residuos en los concursos y contratos, de acuerdo con el manual sobre la contratación pública concriterios medioambientales publicado por la Comisión el 29 de octubre de 2004.

16. La promoción de la reutilización o la reparación de productos desechados adecuados o de sus componentes,especialmente mediante medidas educativas, económicas, logísticas o de otro tipo, como el apoyo a los centros yredes autorizados de reparación y reutilización, o su creación, en especial en las regiones con elevada densidad depoblación.


ANEXO V

TABLA DE CORRESPONDENCIAS

Directiva 2006/12/CE Presente Directiva

Artículo 1, apartado 1, letra a) Artículo 3, punto 1

Artículo 1, apartado 1, letra b) Artículo 3, punto 5

Artículo 1, apartado 1, letra c) Artículo 3, punto 6

Artículo 1, apartado 1, letra d) Artículo 3, punto 9

Artículo 1, apartado 1, letra e) Artículo 3, punto 19

Artículo 1, apartado 1, letra f) Artículo 3, punto 15

Artículo 1, apartado 1, letra g) Artículo 3, punto 10

Artículo 1, apartado 2 Artículo 7

Artículo 2, apartado 1 Artículo 2, apartado 1

Artículo 2, apartado 1, letra a) Artículo 2, apartado 1, letra a)

Artículo 2, apartado 1, letra b) Artículo 2, apartado 2

Artículo 2, apartado 1, letra b), inciso i) Artículo 2, apartado 1, letra d)

Artículo 2, apartado 1, letra b), inciso ii) Artículo 2, apartado 2, letra d)

Artículo 2, apartado 1, letra b), inciso iii) Artículo 2, apartado 1, letra f), y apartado 2, letra c)

Artículo 2, apartado 1, letra b), inciso iv) Artículo 2, apartado 2, letra a)

Artículo 2, apartado 1, letra b), inciso v) Artículo 2, apartado 1, letra e)





Artículo 5 Artículo 16

Artículo 6 —





Artículo 11 Artículos 24 y 25









Directiva 2006/12/CE Presente Directiva

— Artículo 39, apartado 2

Artículo 18, apartado 2 —



Artículo 20 —



Anexo I —

Anexo II A Anexo I

Anexo II B Anexo II

Directiva 75/439/CEE Presente Directiva

Artículo 1, apartado 1 Artículo 3, punto 18

Artículo 2 Artículos 13 y 21

Artículo 3, apartados 1 y 2 —






Artículo 5, apartado 4 Artículos 26 y 34


Artículo 7, letra a) Artículo 13

Artículo 7, letra b) —


Artículo 8, apartado 2, letra a) —

Artículo 8, apartado 2, letra b) —


Artículo 9 —



Artículo 10, apartados 3 y 4 —

Artículo 10, apartado 5 Artículos 19, 21, 25, 34 y 35

Artículo 11 —






Artículo 14 —

Artículo 15 —

Artículo 16 —

Artículo 17 —


Artículo 19 —

Artículo 20 —

Artículo 21 —

Artículo 22 —

Anexo I —





Artículo 1, apartado 4 Artículo 3, apartado 2, y artículo 7



Artículo 2, apartados 2 a 4 Artículo 18

Artículo 3 Artículos 24, 25 y 26


Artículo 4, apartados 2 y 3 Artículo 35





Artículo 7 —

Artículo 8 —

Artículo 9 —

Artículo 10 —

Artículo 11 —

Artículo 12 —

Anexos I y II —

Anexo III Anexo III


LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYALA

GES

TIÓ

DE R

ESID

US D

E CA

TALU

NYA

LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA - eic.cat · La incineració i el futur de les polítiques de...

Documents

Transcript of LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA - eic.cat · La incineració i el futur de les polítiques de...