LA HISTÒRIA DEL CINEMA

GRUP 7:Júlia Jaumot, Bernat De Paz, Aina Olivart, Andrea Fuentes, Jordi Montolio i Laia Moras

1.El Pre-cinema Ésser humà: interès per captar i represetar la realitat Els primers en fer-ho van ser els prehistorics que va

començar a fer representacions amb ombres. Al segle XVI apareix la cambra oscura, (projecció

d’imatges externes dins una cambra fosca) és la precursora de la fotografia.

Al segle seguent apareix la llantera màgica precursora de les sessions del cinema (projecció imatges en una superficie plana)

Al segle XIX es crea un dels invents més importants: la fotografia.

Cambra oscura Llantera màgica

Inventors: construeixen aparells que permeten produir la il·lsió del moviment: el Taumàtrop, el Fenaquistoscopi,el Zoòtrop i el Praxinoscopi.

El Teatre òptic, construït per Emile Reynaud s’apropa al que serà el cinema: era la projecció dels primers dibuixos animats.

Els tres elements que constituiran el cinema: la persistència de la visió, la fotografia i la projecció. Però en falten dos més :la pel.lícula perforada i el mecanisme d'avanç intermitent que la mou.

1.El Pre-cinema

En moltes sales de diversió s'instal·len Kinetoscopes d'Edison (caixes que contenien una sèrie de bobines que permetien veure una pel.lícula).

La invenció del cinema no pot ser atribuïda, específicament, a ningú. Va ser el resultat d'una sèrie d'invents de diferents persones.

1.El Pre-cinema

Kinetoscopes d’Edison

2.L’època muda Cinema: neix el 28 de desembre de 1895. Els germans

Lumièr: mostren públicament les seves pel·lícules.

Efecte d'una locomotora: El fan amb un Cinematògraf.

Neix la cinematografia, però la gent se’n cansa i perd l'èxit inicial.

Les pel.lícules: moments quotidians. Georges Méliès: salva el cinema. És el primer

inventor de ficcions, la ciència-ficció. "Viatge a la Lluna" (1902) i "Viatge a través de

l'impossible" (1904). Efectes importants: 1. Fer desaparèixer coses o fer-les aparèixer de

nou.2. La sobrimpressió d'una imatge sobre una altra3. Les dobles exposicions o l'ús de maquetes.

2.L’època muda

Georges Méliès

Principis de segle XX: cinema és indústria, s’estén pel món

Fructuós Gelabert: pare de la cinematografia (1897)

Pel·lícules mudes: ús de rètols

2.L’època muda

3.Mestres del mut

David Wark Griffith va ser el gran fixador del llenguatge cinematogràfic:

1. Dividia el film en seqüències2. Mostrava accions en paral.lel3. Canviava l'emplaçament i l'angle de la càmera4. Variava els plans5. Fa ús del flash-back6. Va assumir que el muntatge era l'estri expressiu

més important del cinema: creu que serveix per emocionar l'espectador.

4.Època sonora 6 d’octubre de 1927→ Primer pel·lícula amb veu→ El

Cantor de Jazz (Alan Crosland) L’actor Al Jonson va fer una escena cantant.

A partir d’aquí el món del cinema ha de fer moltes inversions per tal de que els directors, actors i cineastes tinguessin els coneixements i els medis necessaris per fer pel·lícules sonores

Aquesta època va coincidir amb el Crac del 29 al EEUU i milers de ciutadans americans van recórrer al cinema per fugir dels problemes americans, fet que Hollywood va aprofitar per fomentar el cinema sonor.

Cinema sonor: va ser un boom i va tenir molt d’èxit. Encara que va augmentar pocs anys després quan va sorgir el cinema en color amb “La fira de les vanitats(1935), encara que no arriba realment a l’èxit fins al 1939 amb “El que el vent s’endugué”

Més tard: el cinema d’animació i els trucatges es van anar implantant als gustos del públic. Però per descomptat els booms més importants en la història del cinema son primer el so i després el color.

4.Època sonora

Pelicula “El que el vent s’endugué”

5. La postguerra Un cop acabada la Guerra, apareix a Itàlia l'anomenat

cinema “neorealista”: és un cinema testimonial sobre la realitat del moment, fet amb pocs mitjans materials però amb molta humanitat, preocupat pels problemes de l'individu del carrer

El "cinema negre" (policíac) va ser un dels gèneres que més va rodar a les ciutats.

Als EEUU, les pel.lícules tenen un to pessimista on els personatges reflecteixen els patiments i angoixes passades al llarg de la guerra o bé s'inspiren en la comèdia o el musical perquè el públic necessita "oblidar".

1947 (inici de la guerra freda) alguns cineastes van a l’exili: Chaplin, Welles

Els anys 50: nova època de benestar que va canviar l'estil de vida.

1. L'adquisició de televisors suposa un fort competidor per al cinema.

2. El número d'espectadors disminueix i cal trobar diferents maneres per recuperar-lo. La millor forma serà donar espectacularitat.

3. Aleshores, la pantalla creix, es projecta en color i el so esdevé estèreo.

5. La postguerra

Charles Chaplin

Apareixen els musicals

Fan aparició nous mites de la pantalla que trenquen els esquemes de comportament social convencionals, com ara Marylin Monroe

Els joves esdevenen en un públic potencial important; és l'època del rock. És també la dècada dels grans melodrames i de la consolidació dels gèneres, com en el cas del thriller.

5. La postguerra

A finals dels anys 50:1. El cinema francès es trobava estancat pels

productes clàssics que surtien dels seus estudis. Una nova generació de realitzadors fan que surtin del estancament i ho fan amb la ‘nouvelle vague’ un cinema igualment fet amb pocs mitjans però amb força innovacions estètiques.

5. La postguerra

Als anys 60: nous cinemes

1. Suècia: cinema introspeccionista

2. Itàlia: cinema poètic

3. Gran Bretanya: free cinema

4. Alemanya federal: cineastes afectats per la influència del “maig del 68”

5. Països subdesenvolupats: cinema del 3r món

6. EEUU: cinema underground, anticomercial, antihollywood i d’avatguarda

5. La postguerra

6.Les darreres dècades

A finals dels anys 70:1. recuperació de la superproducció des del punt de

vista de la qualitat i de la rendibilitat. Georges Lucas -autor de "La guerra de les galàxies" (1977)- i Steven Spielberg, realitzador de "Trobades en la tercera fase" (1977)

2. Altres directors aposten per un cinema igualment comercial però tractat amb un estil de realització molt personal i creatiu. Ford Copppola, Scorsese, Brian de Palma…

Georges Lucas Steven Spielberg

Els anys 80

1. L'aparició i introducció del vídeo, i l'augment dels canals televisius per vies diferents, fan que el públic vegi més cinema que mai.

2. Cal cercar de nou espectacularitat: pel.lícules amb força efectes especials, actors musculosos esdevenen herois de la pantalla, etc. Enfront d'aquest cinema consumista apareixen autors més preocupats pels temes polítics.

A Espanya, la possibilitat d’un cinema sense censura va provocar la "moguda madrilenya“.

6.Les darreres dècades

Dècada dels 90:

1. La crisi d'idees s'apoderà del cinema nordamericà Així que decidí inspirar-se en els herois del còmic, aprofitant-se dels nous procediments per a la creació d'efectes especials.

2. Retornen gèneres com la comèdia clàssica, els grans drames, els dibuixos animats, el fantàstic o el western-

3. Apareixen gèneres tradicionals als quals se'ls ha de sumar la sexualitat com a ingredient important en diversos films i l'aparició d'un nou grup d'actors joves coneguts com a la "generació X", a més d'actors infantils intèrprets de pel.lícules familiars.

6.Les darreres dècades