OUIOUE GARCIA I

MOU-TE, NO PARIAS, SEDUEIX-MEEVA BELMONTE

Mou-te, mira’m, sedueix-me. Per6,sobretot, no parlis. No hi ha mane-ra més directa ni m6s poderosaque el cos per expressar ali6 quees paseeja pels caps m~!s inquiets.La dansa contempor~mia, comla poesia, sap que 6s més im-pol¢ant suggeñr que dir,per aix¿) comunica millar.

I com no confia en lacreació d espectacles aipartir de dramatúrgies tan-cades, el core6graf AlexisEupierre situa l’art del moví-

mear al lloc <~de la subjectivitat,l’abstracto~, on resideix, al16 queno s’explica amb paraules, per0que sedueix. 1 tot alx6 té moltaveure amb la lectura personal, ina-lienable i única de qui mira, del

voyeur. La seva visió és la mdsimportant, perqu6 ,,cons-traeix una narrativa a par-tir de la seva pr6pia expe.ri6ncia~~, diu Alexis.~M’intriga la lectura quefa la gent dels meus espec-

tacles., odmet el core6graf:que s’acaba converUnt en va-

yeur del voyeur que acudeix a veu-re els seus muntatges, en un cerc-le viciós enriquidor. La seva últi-ma creadó, Vttrinas, ~!s un bah re-flex d’aqu~tateoria: ,~Aques- Si es vol exportar lates vitrines

culturam~ la dansasón un hoc catalana,d’exposició i éS el millar transportrepresentaci6de l’t!sser hu-mO, com ha ¿s respal esc6nio,.

Aleshoras: si la dansa ataca enun cos a co*, ~s portátil i, a més,universal, !aer qu~ no es fa servir

com a mitja, per exportar la cultu-ra catalana? En termes prhctics,donar suport a les gires arreu delmón de les companyies catalanes

podría ser mésefectiu que, perexemple, una Fi-ra de Frankfurt.Per6, encara que8S comen(~a avancar en aauest

sentir, com admet Alexis, la dansano és la disciplina favorita ni d’ad-ministracions poc informades ni deprogramadors covards.

La seva recerca d’un Ilenguatgepropi amaga una aventura perso-nal que va comenqar quan, de petit,l’avia li posara música per calmarels nervis d’un nen amb ganes defer massa coses alhora. EII ballava iella va ser la seva primera especta-dora. També li podia haver donatun Ilibre, pero els nens -i les avies-també saben que ana elemental,pñmitiu i bfisic sempre funciona.Per6 aixo només és el comenqa-ment d’una història per descobrirque el cos també paria. 1 mal diumentides. / Continua a la pdgtna 6

O.J.D.:

E.G.M.:

Fecha:

Sección:

Páginas:

18349

No hay datos

22/12/2006

CULTURA

1,6

1 LA CALDERA

LA LLENGUADE QUI NO

VOL PARLARRERE UN LLENGUATGE PODERÓS IINFAL.LIBLE, EL COREOGRAF ALEXISEUPIERRE VA RECÓRRER ESTATSUNITS I ALEMANYA. DESPRÉS VATORNAR PER DIR ALL0 QUE VOLIA DIR

Ve de la primera I~~~a.Si no s’hagu6s trabar amb una pro-fessora que va descubrir les seresqualitats, ara Alexis Eupierre sedasoci61eg, antropoleg o actor fielcor de la ciutat. Les vocacions nosurten de sota les pedres i, desprésde decidir anar a classes de dansaper posar-se en forma, va fer lesproves per a I’lnstitut del Teatre.

Ara és ell qui dóna classes a es-coles de tot el món, pero mal demanera continuada. No el veurema la nomina de I’Institut del Tea-tre. No vol perdre les ganes d’en-senyar. I és que, amb un bah pro-fessor de poasia, la visió de la lite-ratura i la vida canvien. Amb ladansa passa el mateix.

Per6 com que del professor re-gla en m/t a aquell que passeja peljardí llegint poemes en veu alta hiha un bon tros, després d’un parelld’anys a I’Institut del Teatre. Ale-xis va decidir marxar a buscar nc-ves maneres de Ilegir, i de parlar.~~No hi havia escoles oficials, niprogrames a nivell universitarb,,recorda. Per aix6 es va marcar unpla organitzat d’audicions a esco-les europoes inord-america-nes. Va anar~~per ficar-hi elnas~~ i li va tocarla grossa ambuna beca a laJuil~iard Schoolde Nova York.

L’arribada a

Alexis vol ((construirla narrativa des de la

subjectivitat», sempreen aquest ordre

l " . .altre cont nent h va descobnr unacosa: ~(És un altre planeta,~. L perno perdre la seva manera de parlarautoctona, va eomenc#r a sentir lanecessitat de crear les sevespr6pies histbries i va fer el salt quefan tots els int6rprets critics (opunyeters, dep6n de qui ha miri):passar de narrador a escriptor, deballañ a core6graf. I va comengara cercar nous vocabularis. Per

ARJA HITZENBERGER I

1998. Esva estrenar Deformaciones-repeti-ciones-espejos i va ser una de les primeresgrans peces de la companyia Lapsus.

aixb, a la vegada que es formava al’escola, comenqfi a passejar-sepels circuits alternatius de la NovaYork de comenqaments del 90.Alla va incorporar al seu abecedarila improvisació i el treball d’artis-tes visuals. A les seres peces, sem-pre que pot, hi ha elements per re-forgar el moviment, com la paran-la, el vídeo o la tecnología.

Després de sis anys a Nova Yorkva marxar a Alemanya, on hi vapassar dos anys més, amb una bo-na llista de muntatges a les esque-nes i la Ilengua del cos ben apresa.Va tornar a casa i, amb d’altres, vafundar La Caldera, un dels espaismés efervescents de Barcelona.L’any 1997, Lapsus, la seva compa-nyia, estren~ el seu primer espec-tacle. L’any que ve faren deu anys.

De les lecturas passades va treu-re la seva manera de fer, com fetotots, recomposant el que hem vist,Uegit i sentit en un nou llenguatgepropi. Als Estats Units, quan ell vaarribar, la tend6nda parara enabstracte, cercava el detall, eonei-xia cada milimetre del cos huma ijugava amb el tempo. Aquí, la dan-

sa sorgia delteatre i era nar-rativa, La sínte-si de tot aixo ésque ell vol,~eonstruir unanarrativa desde la subjeetivi-tat,. En aquestordre. Per aixo

és tan important la lectura de I’es-pectador envers la intenció de I’au-tot, sobrevalorada durant massatemps. Amb tot aix6, traeta temescontemporenis, partint d’una ideaa.mplia, com la identitat, que vaacotant a mesura que avanga lareina d’una manera gairebé ,~es-pontania,. Com la poesia.

Encara que la companyia ja portagairebé una decada treballant, no té

JOS[P AZNAR

2OO1. Un lloc de sensacions, tamanys i ob-jectes va donar forma a Zoom fa cinc anys, unmuntatge que va veure la llum a I’Espai.

L’ésser hum¿ a la vitrinaLa vitrina, com I’es-pai escenie, mostm.A I’úttim espectaclede la companyiaLapsus el que esmostren són les po-laritats --ciar i obs-cur; petit i gran- através del movimentde dos cossos. Es vapoder veure a LaCaldera la setmanapassada. Gema Díazi Emili Gutiérrez re-presenten, a duo, laprimera part d’unprojecte en forma detrilogia que pretén

buscar la continffitatque tanta falta fa almón de la dansa.

Al mes de malg, alMercat de les Rors,I’Alexis estrenar~una vemió amb cincballarins, que vol in-corporar objectes ielements visuals.L’any 2008 ~trinasreapareixera en for-ma d’espectacle fi-nal on es combinar/lun solo d’Alexis, elduo i el quintet.

Pero Vitrinus norespon al significat

de la p araula espec-tade. Es, com el des-criu Alexis, ~~subtil,petit, tranquib. Enuna 6poca de consu-misme -visual, audi-tiu, econ6mic-addictiu i frenefie,Alexis no s’esperavaque aquest tipas depe~a tingués una ac-ceptaci6 tan bona.Potser perque, si elion es alxi, neces-

sitem moments pe-tits que ens escalfinel cos, sobretot si ne-va fins i tot a Alcoi.

ROS RIBAS

2002. El Festival de Sitges va ser el marcon es va estrenar In situ, una altra de les pe-ces de la companyia d’Alexis Eupierre.

un grup de baila-rias fixes. ,¢Nom’interessa el fuo-cionariat, primerperque no puc pa-gar uns sous fixos isegan perqu6 vullinterprets inquiets,no mecanics, quetreballin també aaltres Ilocs i puguinaprendre coses di-ferents., explica elcoreograf.

Les coses hancanviat des que vamarxar per cercarnaves paraules. Hohan fet en el fons:~~Vivim una ~pocamo[t creativa, hi hauna pedrera moltinteressant i esveuran els resul-tats en uns anys,,augura. I en la for-ma: ~,Encara quequeda molt camiper recórrer, el su-porta la dansa perpart de les admi-nistracions semblaque comenga aevolucionar cap amilloo,, diu. Tot iaixi, el principalproblema amb qubes traben compa-nyies com Lapsusés la manca de di-ners, que provocamanca d’infraes-troctures i, pertant, la inexisten-cia d’un circuit da-finit. Per aix6 -lamanca d’espais-, ala dansa no hi hatemporades, comal teatre. ,,,Si lescompanyies féssimtemporades sence-res només podrienactuar tres grups a

tata la eiotat)h calcula.Aquesta manca de continuitat de

la programació de dama a Catalu-nya, que fa que la durada mitja d’unespectacle en cartell sigui de tresdies, no deixa que els muntatges re-posin, com el han vi. Amb el temps,,d’int6rpret coneix millar les peces,es pot continuar treballant per estarmés a prop d’all6 que es volia din,,explica el coreograf.

Perb que ona pega no resisteiximés de tres dies en cartell t~ una se-gana conseqü~ncia. Quan, grficiesal boca orella, un espectacte co-menqa a crear interés, ja no hi és.Quan ha vals, desapareix. Per aix6el coreograf ha de cercar un Ilen-guatge infaHible i poderós que se-daeixi, en segons, a qui sigui capaqde deixar-se fer sense dir ni piu.

MANU TRILLO ’

2003. Amb un solo d’Alexis inehls, I’espec-tacle Amarduele-un dels U[tims del coreograf-es va poder veure per pmnet~a vegada a Gijón.

O.J.D.:

E.G.M.:

Fecha:

Sección:

Páginas:

18349

No hay datos

22/12/2006

CULTURA

1,6

2 LA CALDERA