1

La meva maleta Consorci Badalona Sud

Servei de Dinamització i Intervenció Comunitària, Cibercaixa, Punt d’Atenció a Nouvinguts

LA MEVA MALETA

Com és la vida al sud de Badalona? Com són els teus veïns i veïnes? Com és la teva vida quotidiana?

gener 2012

El primer número de La meva maleta (abril 2011) va estar dedicat al viatge que un grup de joves va fer des del Pakistan fins a Badalona. Era un viatge molt especial. No venien de vacances o per un període curt de temps. Venien, seguint les seves famílies, a conèixer la nostra forma de viure, el nostre idioma, els nostres costums i compartir els seus amb nosaltres.

Ens van explicar com va ser el seu viatge, què portaven a la maleta, les semblances i diferències entre la vida d’aquí i la d’allà, les dificultats, els seus desitjos i els seus aprenentatges.

Ara ja porten un temps vivint a Badalona i participant de diferents projectes socioeducatius. Però la vida és un viatge que no s’acaba mai. Ara han omplert la maleta d’altres coneixements i experiències. En aquesta edició de La meva maleta ens parlen de la seva vida al sud de Badalona. Dels seus veïns i veïnes, dels seus companys i companyes de classe, de les coses que els agraden i els seus somnis de futur.

Durant 3 mesos hem estudiat català i informàtica. De fet, hem anat molt més enllà, utilitzat l’idioma i les noves tecnologies com a eines de socialització i participació. El nostre objectiu és que el jovent tingui no només els coneixements lingüístics i tècnics, sinó també les competències socials i culturals per poder desenvolupar-se i participar com a jove en la vida del seu barri, de la seva comunitat.

Durant aquest trimestre hem après català, processador de textos, recerca per Internet, adreça electrònica... però amb una metodologia participativa i des d’una perspectiva intercultural i de gènere, adreçada al respecte i la convivència.

Els nois i les noies, ens conten ara, què porten a la maleta per viure aquí, al sud de Badalona.

CULTURES, IDENTITATS, TERRITORISpag. 3

Textos   estrets   dels   exercicis   de  català   i   informàtica,   realitzats  durant   els   mesos   d’octubre,  novembre  i  desembre  del  2011

GÈNERE, VIOLÈNCIA DE GÈNEREpag. 12

Vida quotidiana pag. 4

Julian Beever, un artista de carrer pag. 8

Cuines del món a lʼàula pag. 9

Una excursió per Barcelona pag. 10

Una passejada molt nadalenca pag. 11

Una princesa diferent pag. 13

La flor i la música a Chattar pag. 14

Dia internacional contra la violència de gènere pag. 15

2

CULTURESIDENTITATS

TERRITORIS

3

Sóc l'Ayesha. Tinc 18 anys. Sóc del Pakistan. Visc a Badalona al barri de Sant Roc. Fa 2 anys que visc aquí. Al meu país estudiava 4t de l'ESO. Ara estudio català. En el futur estudiaré un grau administratiu. Quan sigui gran vull ser administrativa i treballar en una escola.

La meva llengua materna és l’urdú. Parlo urdú amb les meves amigues i la meva família. Ara jo també parlo una mica de català. Visc aquí amb la meva família. Sóc alegre i simpàtica. Físicament, alta i prima.

El meu barri és un barri intercultural. Hi ha gitanos, pakistanesos, marroquins, catalans... És la primera vegada que visc a un barri amb tantes cultures. M 'agrada molt la cuina de Londres. Del meu país el meu plat preferit és l’arròs amb pollastre, que nosaltres anomenen biryani i les patates. Cada matí esmorzo un chapati i un got de cafè.

Llegeixo llibres romàntics. La música que més m’agrada és l'índia. Però l’espanyola també m’agrada una mica. M’agrada llegir llibres en català. Em vesteixo segons l’estil del Pakistan. En general no m'agrada el cinema, però les pel·lícules que més m’agraden són les bollywood de l’Índia.

Estic contenta de conèixer la cultura de Catalunya i d’Espanya.

LA M

EVA

MAL

ETA

Cultures, identitats, territoris

Ayesha

RimshaCada matí esmorzo té amb una tostada. Després me'n vaig a la classe de català. A la meva classe hi ha persones de diferents països: dones marroquines i colombianes i homes xinesos, espanyols i pakistanesos. Torno a casa després de 3 hores.

M'agrada escotar música. La música que més m’agrada és la música pop pakistanesa i índia. També m'agrada molt llegir llibres, sobretot novel·les romàntiques. Llegeixo en diferents llengües.

Després de la classe torno a casa. Quan arribo, dino i miro la tele. M'agraden molt les sèries i també les pel·lícules del Pakistan, del l'Índia i d'Amèrica.

M’agrada molt tastar diferents sabors i maneres de cuinar. Sobretot m’agrada la cuina italiana i xinesa.

4

LA M

EVA

MAL

ETA

Em dic Haleema. Tinc 19 anys. Sóc del Pakistan. Visc a Badalona, al barri Gorg. A mi m'agradaria tornar al meu país, enyoro molt la meva terra. El meu barri és pràcticament espanyol. Som l'única família pakistanesa.

HaleemaSóc una persona intel·ligent, simpàtica, trista i seriosa. La meva llengua materna és panjabi. Parlo panjabi, urdú, anglès, una mica castellà i crec que força català. Sóc musulmana. Sóc religiosa i practico cada dia.

Cada matí esmorzo chapati, que està fet amb farina de blat de moro. Amb el chapati menjo coses diferents com llentilles, verdures o carn. Després rento els plats. Em vesteixo i vaig a classe de català o d’informàtica. Estudio amb nois i noies pakistanesos, però també tenim companys i companyes d’Espanya. A mi m'agradaria fer al curs de monitora sociocultural i també un curs de cuina. La cuina que més m’agrada és la asiàtica, molt picant. Però voldria aprendre a cuinar qualsevol tipus de menjar. El meu pare treballava a la construcció. Ara no té feina i està a l'atur. La meva mare és mestressa de casa.

A mi m'agrada molt llegir, tota mena de llibres, però sobretot novel·les històriques i novel·les romàntiques. La música que més m’agrada és la clàssica. No m’agradan el cinema. Em vesteixo segons l’estil del Pakistan. Em compro qualsevol tipus de roba, no m’importen les marques ni les etiquetes.

Sóc una persona alegra, simpàtica i una mica nerviosa. Sóc alta i prima, com la meva germana. El meu pare treballa a una fabrica i la meva mare és mestressa de casa. Els meus germans estudien a l’escola. Jo ara estic estudiant català, perquè vull anar a l’institut. En el futur m'agradaria treballar d’administrativa.

Cada matí esmorzo un chapati amb un got de té i un ou. Després me'n vaig a estudiar català a l’escola. Tinc dues escoles, una a Sant Adrià i una altra a Badalona. No necessito agafar el metro perquè les escoles estan molt aprop de la meva casa. Aprenc català amb noies i nois pakistanesos i també amb una noia catalana, que no va estudiar català a l’escola.

La música que més m'agrada és la música pop de l'Índia i del Pakistan. Normalment porto roba del meu país, però de vegades també em vesteixo amb roba espanyola.

MaryumEm dic Maryum. Tinc 20 anys. Visc al barri Sant Roc. Des de que estic a Espanya, sempre he viscut a Badalona. Soc pakistanesa. Parlo urdú i panjabi. Urdú amb les meves amigues i amb la meva família. A mi m'agradaria anar a viure a Nova York.

5

LA M

EVA

MAL

ETA

Shanza AdilEm dic Adil. Sóc del Pakistan. Visc a Badalona, al barri Gorg. Tinc 17 anys. M'agrada fer esport, sobretot jugar a futbol i cricket. També m’agrada molt mirar la tele i escoltar música. Parlo català, urdú i panjabi. Català amb els meus companys de classe i panjabi amb la meva família. L’urdú és una llengua del Pakistan i el panjabí la llengua d’una regió del Pakistan que es diu Panjab. La majoria dels pakistanesos que vivim a Badalona, som del Panjab.

El meu pare treballa a una botiga d'alimentació. Jo de vegades l’ajudo. La meva mare és professora, però no ha treballat mai com a mestra. Sempre ha treballat a casa.

A mi m’agradaria estudiar, pot ser un grau administratiu. El menjars que més m’agraden són l’arròs amb pollastre, els macarrons i les patates. De Barcelona el que més recordo és del parc Güell i el Cosmocaixa. Vam anar d’excursió l’any passat amb Diego i Carol. M’agrada fer excursions, perquè així coneixem la cultura de Badalona i Barcelona.

Cada matí jo esmorzo una tostada amb té o llet. Llegixo llibres de poesia, novel·les romàntiques i tristes. M'agrada la música suau i romàntica. Normalment prefereixo escoltar música romàntica d'Amèrica, l'Índia i el Pakistan. Jo estudio català. A la meva classe hi ha persones de diferents països, com la Xina, Marroc o Colòmbia. Com a la meva classe, al meu barri viuen persones de diferents cultures. El meu menjar preferit és la cuina tradicional del Pakistan. Però també m’agrada la xinesa i la italiana. La meva forma de vestir és pakistanesa, tot i que també compro roba aqu í a Catalunya. Les pel·lícules que més m ’ag raden són l es í nd ies i l es americanes.

ChangaizSóc Changaiz. Tinc 18 anys. Sóc del Pakistan. Visc al barri Sant Roc de Badalona. Fa un any que visc aquí. Al meu país estudiava 4t de l’ESO, però vaig venir abans d’acabar el curs. Aquí, de moment, estudio català. M’agrada molt estudiar català. A més a més, la meva xicota és catalana. Sóc simpàtic, alt i prim.

M'agrada molt escoltar música de l'Índia i ballar. La meva fruita preferida és el suc de mango. És molt típic del Pakistan i l’Índia, però no és molt conegut aquí a Badalona. Tot i que ara es pot comprar, per exemple a les botigues del carrer Xile.

6

LA M

EVA

MAL

ETA

Em dic Bushra. Sóc del Pakistan. Visc a Badalona. Del Pakistan vaig venir directa a aquesta ciutat. M'agrada molt viure aquí. M’agraden molt els espanyols i les espanyoles. Estic estudiant català. M’agrada molt parlar amb la gent català i crec que he millorat una mica. El que més m’agrada d’estudiar és anar d’excursió. Les sortides que més m’agraden són les del parc. M’agrada passejar i parlar en el parc amb les meves amigues. Abans d’anar a classe cada matí esmorzo chapati i un ou, també netejo la casa. Un dia m’agradaria tenir una casa molt bonica, gran i amb un jardí.

A més a més de passejar, m’agrada llegir novel·les romàntiques i coses sobre la història d’Espanya i Catalunya. També m’agraden molt les pel·lícules romàntiques, crec que són molt divertides.

Jo em vesteixo a l’estil del Pakistan, però m’agrada molt la moda espanyola. De vegades em poso alguna joia. M’agraden les joies i m’agrada anar a comprar-les. Escolto música de tot arreu, però sobretot índia i pakistaní. El menjar que més m’agrada és el del meu país i el meu plat preferit és el biryani, arròs amb pollastre.

Bushra

7

LA M

EVA

MAL

ETA

Els carrers són per caminar, passejar, anar en contxe, moto, bici... però també poden ser com un museu, un espai per a l’art. Una professora de català ens va ensenyar aquest artista. A mi em va agradar molt i vull compartir-ho amb vosaltres. Es diu Julian Beever. És una artista anglès que pinta al carrer. Ho fa molt bé. Les seves pintures són en 3D, tres dimensions.

En tota la meva vida no he vist res que s’assembli als seus dibuixos. En aquesta foto podeu veure una de les seves pintures al carrer. Hi ha un senyor que cau i un altre que li dona la ma per a que no caigui! Sembla de veritat!

Julian Beever, un artista de carrer! per Farwa

8

LA M

EVA

MAL

ETA

KheerEl biryani ho mengem una vegada a la setmana, normalment el d issabte o e l d iumenge. A nosaltres ens agrada molt. Es pot menjar amb la mà, segons la manera tradicional o amb la cullera. A l’hora de menjar ens reunim tota la família. Per beure ens agrada la coca-cola.

Avui hem portat menjar a classe per a compartir. Nosaltres hem portat aquest biryani. Ho ha fet la meva mare. És ella la que cuina a casa. És un arròs amb pollastre però es pot fer amb verdures o gambes.

Kheer és una mena d’arròs amb llet, però fet a la manera pakistanesa. És molt típic del sud d’Àsia. Kheer significa llet en sànscrit. Es pot menjar qualsevol dia.

Posa llet en una olla. Quan la llet està calenta afegeix l’arròs. Una vegada l’arròs estigui cuit, posa el sucre. A fege ix fes tucs , coco , ametlles... Remou amb una cullera per barrejar bé, durant 5 minuts. Apaga el foc. Afegeix fruits secs i deixa refredar a la nevera i que aprofiti!

Biryaniper Ayeshaper Rimsha

Aquest matí he cuinat chaat. A les persones del Pakistan ens agrada molt . És un plat molt especial, que es menja en dies com la festa del de xai o eid ul fitar. A mi m'agrada molt chaat amb tamarindo. També m’agrada molt la somosa. Fer chaat és molt fàcil. Només has de bullir els cigrons amb les patates, durant 10 minuts. Després has de tallar ceba i tomàquet en trossets petits. Afegeixes una miqueta de sal i picant. Ho poses tot a una olla, barreges i ja.

Chaatper Farwa

Cuines del món a l’àula

9

“ E m d i c S a m r a . S ó c Pakistanesa. Ara visc a Badalona ja fa 1 any i 5 mesos.

Sóc musulmana i us vaig a explicar com vaig celebrar la festa del xai amb les meves amigues”

La festa del xai va ser el 6 de novembre. És un dia molt especial per a nosaltres. Aquell dia jo vaig estar amb la família, però el dia 10 de novembre ho vaig celebrar amb les meves amigues.Vam anar a Barcelona. Sònia, Sònia, Zeenat, Arossa, Haleema i Bushra. Vam quedar a les 12 hores a casa de Sònia. Halima i Bushra també vam venir. Vam menjar dahi Bhalla i Samosa i vam beure un suc de mango. A les 14 hores vam anar a agafar el metro a l'estació de Sant Adrià. Vam arribar fins al Paral·lel. Després nosaltres vam anar caminant fins al Maremàgnum. Vam mirar molts peixos i ens vam fer moltes fotos, juntes i individuals.

Desprès vam caminar fins a la Rambla del Raval. Nosaltres vam mirar moltes coses. Arossa es va comprar una rosa de color vermell. Després vam anar a una joieria d’un noi espanyol. El noi li va preguntar a Arossa si la rosa era per ell. Arossa va

respondre: “no, no és per a tu”. Nosaltres vam riure molt. Després vam anar a altres botigues. Les joies són molt bones i molt boniques.

Vam continuar passejant fins a la plaça Catalunya. Ens vam fer moltes fotos amb els coloms. Vam mirar la font, on també ens vam fer fotos. Bushra, Zeenat i jo vam anar al McDonald a comprar dues hamburgueses de peix i dues coca coles. Vam menjar totes juntes a la plaça de Catalunya. Vam fer bromes i vam riure molt. Després vam agafar el metro, la línia 3 i després vam canviar a la línia 2 fins a casa. Ens ho vam passar molt i molt bé.

Una excursió per Barcelonacelebrant la festa del xaiper Samra

LA M

EVA

MAL

ETA

10

LA M

EVA

MA

LETA Escolta l’itinerari al nostre bloc:

www.icomunitariacbs.wordpress.com1Hola sóc Aysha. Hes nascut al Palistan, però ara visc a Badalona. Són les10:30 hores del matí. Avui, dia 19 de desembre hem sortit de la Cibercaixa per fer una excursió abans que s’acabi l'any. El rellotge que ens marca l'hora és el de la Universitat de Barcelona. Si, som a la plaça Universitat, que pren el seu nom precisament de la universitat de Barcelona, que es troba aquí a la plaça. Aquest edifici va ser constuït al 1873, per un arquitecte que es diu Elias Rogent. És l'edifici més antic de la universitat. Es pot estudiar matemàtiques i filologia. La plaça separa l'Eixample del barri del Raval. Nosaltres continuem cap al barri gòtic, perquè el nostre objectiu és visitar la Fira de Santa Llúcia. És la primera vegaga que hi anem!

Plaça Universitat

2La nostra següent parada és la font de Canaletes. Sóc Maryum, també he nascut al Pakistan i visc a Badalona. La font està situada al principi de la Ramblas, de la Rambla de Canaletes, que s'anomenen així per la font. La font actual es va construir al segle XIX, però abans ja hi havia una font i com l'aigual baixava per unes canaletes, es va posar aquest nom a la font.

Aquesta font és famosa perquè l'afició del Barça celebra aquí totes les víctories. Sabeu per què? Doncs perquè als anys 30, quan no hi havia tele, la gent anava a conèixer els resultats dels partits a la redacció del diari La Rambla, que posava una pissarra davant la font amb el resultat escrit.

La font de Canaletes

A pocs metres de la font de Canaletes, entrant pel carrer Canuda, trobem la plaça Villa Madrid. Hola sóc Adil. Com els meus companys i companyes també he nascut al Pakistan, a la regió del Panjab, però ara visc al barri Gorg de Badalona. La plaça Villa Madrid és molt bonica, té un jardí i un petit parc per als més menuts i menudes. També hi ha uns restes arqueològics. Són unes tumbes de l'època romana, quan Barcelona s'anomenava Barcino. 3

Plaça Villa Madrid

Arribem al portal de l'Àngel. Sóc Changaiz. He nascut al Pakistan però fa 1 any que visc a Badalona. El Portal de l'Àngel és un carrer que connecta la plaça Catalunya amb la Catedral. És un carrer de vianants, és ple de botigues per comprar roba, llibres, rellotges.... També hi ha bars i algun restaurant. Normalment hi ha gent fent espectacles al carrer.

4 Portal de l’Àngel

Hola sóc Samra. Ara hem arribat a la plaça de la catedral de Barcelona. És molt gran i està plena de gent. La catedral de Barcelona és d'èstil gòtic. Es va construir durant els segles XII, XIII, XIV i XV. Està dedicada a Santa Eulàlia, la patrona de Barcelona. Al claustre de la catedral viuen 13 oques. Es diu que quan Santa Eulàlia va ser executada, tenia 13 anys i que estava al camp cuidan de d'unes oques blanques. Ara, com estem al Nadal, la plaça està ocupada per la Fira de Santa Llúcia.

5 La catedral de BarcelonaHola sóc Sònia. A la plaça de la Catedral hi ha la fira de Santa Llúcia. És una fira que es celebra cada mes de desembre, per Nadal. Fa molts anys que es celebra la fira, es diu que el primer any va ser el 1786. Santa Llúcia és la patrona de les modistes i totes aquelles persones que treballen amb fill i agulla. També de totes les persones que tenen problemes de vista. Per això, el dia 13 de desembre, el dia de Santa Llúcia, totes les persones li demanen contra els mals de vista. A la fira es pot comprar figuretes per decorar el Betlem, el caga tió, arbres de Nadal...

Nosaltres hem arribat a la fi de la nostra excursió. Ara passejarem una miqueta pel barri gòtic i després tornarem a Badalona.

6La fira de Santa Llúcia

UNA PASSEJADA MOTL NADALENCA

11

GÈNEREviolència de gènere

12

LA M

EVA

MA

LETA

GÈNERE, VIOLÈNCIA DE GÈNERE

UNA PRINCESA DIFERENT

Hi havia una vegada una princesa. Ella tenia els cabells llargs, molt llargs, tant que li arribaven fins al turmell. La princesa era molt maca. Només hi havia un problema, que no sabia que era princesa.

Ella treballava a casa d'una senyora. La senyora era molt maleducada i malhumorada. La pobre princesa feia totes les feines de la casa, treballava a totes hores, sense descans. Un dia li va demanar permís a la senyora per sortir al carrer i fer una passejada. La senyora li va dir: “No, es clar que no pots sortir. No sortiras mai de casa”.

La princesa passava els seus dies entre plats i cassoles. Només treballava i mirava el carrer, la gent, per la finestra. La princesa volia sortir al carrer, jugar amb els animals i ajudar a la gent necessitada. Un dia la princesa no va poder soportar-ho. Va obrir la porta i va sortir a fer una caminada amb el gos de la casa. Oh, quina emoció.... Però, quan la senyora es va adonar del que havia passat... “A la teva habitació”, i va tancar la porta amb clau.

La princesa començà a plorar i plorar, fins que no va poder més. Quan va arribar al punt més profund de la seva tristesa, va agafar tota la força del món i no va plorar més!

El dia que va sortir a passejar amb el gos, la va veure un noi, un príncep. El príncep la va buscar i buscar per totes les places, parcs, per tots els carrers. Però sense èxit. Clar, la princesa estava tancada a la seva habitació. Un ocellet amic de la princesa, li va cantar a l’orella, que la princesa dels cabells llargs fins al turmell estava tancada a casa, per una malvada senyora.

Quan ell va conèixer que la princesa estava tancada en un habitació, va anar directe i veloç, a la seva casa. Ell pensa, com ajudaré a la princesa? Va cridar per la finestra. La princesa el va escoltar i sense dubtar li va llençar els cabells, en una llarga trena. El príncep va pujar a la finestra escalant per la trena, fins arribar a la seva habitació. Junts, van agafar forces per escapar-se. I així va ser com la princesa va ser princesa. Es van enamorar només veure’s.

Van anar a viure amagats, en un altre lloc, lluny de la malvada senyora. Per ser completament feliços, només els mancava una cosa. La princesa i el príncep van anar a casa de la senyora i la princesa li va dir: “Si, sóc una noia, però no tens dret a tancar-me a casa a una habitació. Jo tinc un cor i vull jugar, passejar i anar a la platja, sortir amb els amics i les meves amigues”.

La senyora malvada i malhumorada, que havia trobat molt a faltar a la princesa, va reflexionar i va dir: “ A mi també m' agrada aquest príncep. I a més a més t’he trobat a faltar. Així que... et pots casar amb aquest príncep i convertir-te en princesa”.

Finalment la senyora, que ja no era malvada i malhumorada, va donar permís i el príncep i la princesa es van casar. Van viure junts i molt feliços. I sabeu què? Van tenir una filla, però mai més ni ella ni cap altra nena, va estar tancada a una habitació. A partir d’aquell moment, totes les princeses eren diferents. Ja no vivien tancades en cap castell.

per Ayesha, Maryum i Farwa

13

Hi havia una vegada un noi i una noia. El noi era una mica alt i una mica prim, i es deia Ragab. La noia, una mica baixa i una mica grassa i es deia Nawal. Tots dos vivien a la mateixa ciutat, Gujrat, una ciutat en la regió del Panjab, al Pakistan. Un dia van anar d’excursió a Islamabad. A Gujrat s’ha avorrien una miqueta i volien viure aventures. Van anar a visitar el par Chattar. És un parc molt gran, amb arbres i una església. Al parc hi havia moltíssima gent. Sota un arbre van trobar a un home molt vell, amb una gran barba blanca. L’ancià es deia Iqra i els va dir a l’orella: “si oloreu aquesta flor un desig es convertirà en realitat”. Ragab i Nawal van olorar la flor i de sobte... Tot el parc es va quedar aturat, perquè es sentia una música. La gent començà a ballar. Era música de l’Índia. A Ragab i a Nawal els agradava molt la música moderna de l´Índia i van començar a ballar. Tota la gent que mirava, també van començar a ballar. L’home de la barba blanca els hi va dir: “Mai més us tornareu a avorrir”.

La flor i la músicaa ChattarLA

MEV

A M

ALET

A

per Adil

14

LA M

EVA

MA

LETA

25 de novembre

Dia internacional contra la violència de gènere

El 25 de novembre el grup de joves va participar dels actes del Dia internacional contra la violència de gènere organitzats per la Comissió de dones Badalona Sud.

El mercat de Sant Roc va esdevenir un espai d’informació per visibilitzar, sensibilitzar i prevenir la violència mascllista vers les dones.

15

LA MEVA MALETA

Consorci Badalona Sud

Servei de Dinamització i Intervenció Comunitària, Cibercaixa Punt d’atenció a nouvinguts

+ info del projecte:

SDICpl. Sant Roc, 40 Badalona 08918a/e:intervenciocomunitaria@badalonasud.caticomunitariacbs.wordpress.com