La motivació i la seva importància en el procés d'aprenentatge de llengües segones (L2)

Aprendre llengües al segle XXI | Consorci per a la Normalització Lingüística | Barcelona ,17 de juny de 2012

Llorenç Comajoan Colomé Grup de recerca en educació, llenguatge i literatura (GRELL, UVic) Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB)

Objectius de la sessió

Conèixer els principals enfocaments actuals d’investigació en motivació i segones llengües

Conèixer algunes aplicacions dels enfocaments teòrics

Reflexionar entre la teoria i la pràctica i aplicar-ho al cas del català

Nil: Estic tip d’ensenyar sempre les mateixes coses i que mai les aprenguin els meus alumnes. Tinc alumnes que a vegades vénen, altres no vénen i que passen una mica d’això del català. Al final, aquest any he decidit fer les coses de manera diferent. Recordo que quan jo anava al col.le tot el que era un repte per a mi m’agradava i em feia esforçar més. Per tant, aquest any, el primer dia de classe vaig dir als alumnes que això del català no era fàcil, que molt poques persones arribaven als nivells alts i que possiblement molts d’ells es quedarien a mig camí. Em pensava que així millorarien, però saps què? Va ser un desastre. A mig curs, quasi no em quedava cap alumne. En realitat, em sembla que això del català els interessa ben poc.

Laia: ̶ Ja no sé què fer. L’any passat em van donar un curs d’Intermedi 3, que és el que més m’agrada i vaig començar les classes amb molt d’entusiasme. A més, vaig fer servir nous materials que havia provat l’any passat i que m’havien agradat molt. Vaig començar el curs amb una energia que ni t’ho pots imaginar. Uf, però la resposta dels alumnes va ser decebedora! Vaig intentar fer tasques engrescadores a l’aula, però només havies de veure les cares d’avorriment. Excepte un o dos alumnes, la resta van passar de tot. I mira que jo m’hi esforçava, eh! No sé ni si han après res. M’imagino que al cap i a la fi el català els interessa ben poc.

(Adaptat d’Ambrose et al. 2010)

Per què parlem de motivació?

Perquè ho diu el Marc? Perquè és un tema molt estudiat? Perquè és un component indispensable per a l’èxit en

l’aprenentatge de llengües? Perquè ja ho hem provat tot i ens queda això? Perquè és un component individual que podem

canviar?

Motivació: Estudis i dades sobre motivació i aprenentatge de segones llengües a Catalunya

1. Estudis experimentals Mercè Bernaus (amb Gardner, etc.)

2. Articles de recerca i divulgació Joan Mallart (Revista Catalana de Pedagogia)

3. Estudis centrats en l’aprenentatge de català: Bernaus et al. (2004)

Peña (2008)

Bernadó, Comajoan i Bastons (2008)

4. Dades de les fitxes d’inscripció del CNPL (Personals, Professionals, Socials)

Puigdomènech & Solé i Comardons, 2002

Informe final CNL (2006)

Estudi (Bernadó, Comajoan & Bastons, 2008)

Preguntes d’investigació 1. Quins motius tenen els estudiants de català de nivell llindar (3

primers anys d’estudi)?

2. Com es relacionen els motius dels estudiants amb les següents variables: nivell, L1, temps de residència, edat i centre.

Participants 282 estudiants Nivells

A1 (62%), A2 (25%), B1 (13%)

Edat 26-35 (40%), 36-45 (26%), 16-25 (21.5%), 46-55 (10.5%), 56 i més (2%)

Temps de residència a Catalunya Nouvinguts (53%), residents (33%), nascuts a Catalunya (14%)

Centre CPNL Badalona-Sant Adrià (47%) CPNL Vic (42%) EOI Barcelona-Vall d’Hebron (12%)

• Què és la motivació? Concepte que integra diversos components (Gardner, 2001)

Motivació = Esforç + Desig + Actitud (afecte)

• Les persones estan motivades per fer una cosa si esperen tenir èxit i valoren el resultat. Com més vegi la persona que pot tenir èxit més motivada estarà.

• Les persones estan motivades quan tenen un objectiu / valor clar. Els objectius que son específics i presenten un repte són els que motiven més.

• Les persones que decideixen fer una cosa estan més motivades que les que estan obligades a fer una cosa.

• Però tot això serveix per a la motivació a l’aula? • Complexitat de l’aula

• Llengua com a fenomen social

Motivació: teories i més teories (Dörney, 2001)

1. Enfocament “tradicional”: el model socioeducacional (Gardner i Lambert)

Motivació integrativa

2. Nous enfocaments

Teoria autodeterminista (Noels)

Motivació intrínseca i extrínseca

Sistema motivacional del jo en L2 (Dörnyei)

Jo ideal en L2

Enfocaments en l’estudi de la motivació en segones llengües (L2) (Ortega, 2009)

Objectius Mesurar la quantitat de motivació

Determinar l’efecte de la quantitat en l’assoliment en L2

Trobar les variables o antecedents de la motivació

Canàdà, anys 60-70: Robert Gardner i Wallace Lambert

Model socioeducacional: la motivació es quantifica a partir de 3 dimensions:

Intensitat motivacional: esforç que posem a aprendre una llengua (“M’esforço a fer els deures de francès cada dia”.).

Actituds vers l’aprenentatge de la segona llengua (“M’agrada aprendre anglès”). plaer

Desig d’aprendre (“En realitat, tinc poques ganes d’aprendre francès”). inversió

1. Enfocament “tradicional”

El model socieducacional de Gardner

Quins són els antecedents de la motivació? La integrativitat: interès genuí a aprendre la segona llengua per

tal d’apropar-se a la comunitat que la parla (Gardner, 2001). D 1: Actituds favorables vers els parlants de la segona llengua.

D 2: Interès general a aprendre llengües estrangers i etnocentrisme baix

D 3: Orientació integradora: raons per aprendre la segona llengua relacionades amb les ganes d’interactuar amb els membres de la segona llengua.

Quin tipus de motivació facilita l’aprenentatge d’una segona llengua? La motivació integrativa. Quan es compleixen 3 condicions. C 1: La integrativitat és alta

C 2: La quantitat de motivació és alta.

C 3: Les condicions vers la situació d’aprenentatge és alta (professors, currículum, aules, etc.).

Però... Hi ha altres tipus d’antecedents?

Sí, n’hi ha molts.

3 de centrals

Integrativitat

Orientacions (raons per aprendre la segona llengua)

Actituds (vers la comunitat L2, parlants L2, situació d’aprenentatge)

Etnovitalitat: presència sociopolítica de la llengua en la comunitat

Contacte intergrupal

Autoconfiança en l’ús de la llengua

Orientacions

Orientacions (raons per aprendre l’L2)

Instrumental

Coneixement

Viatge

Amistat

Integrativa

Les orientacions són sempre les mateixes? No. Les orientacions depenen de

qui aprèn què en quin entorn (Clément i Kruidenier, 1983)

Majoria vs. minoria; context bilingüe vs. monolingüe

Bernaus et al. (2004): diferents orientacions per al català, castellà i l’anglès a Catalunya

Predisposicions Vers L2, els parlants L2 i el context d’aprenentatge

Les actituds estan relacionades amb la motivació?

Sí. Les actituds de l’alumnat (a l’institut) tenen un efecte en la motivació per aprendre L2 a la universitat (Gardner et al., 1999) Sí, però poden ser diferents per a les diferents llengües (Bernaus et al., 2004)

Actituds

Resultats de l’estudi de Bernadó, Comajoan i Bastons (2008). Quines són les orientacions principals?

Superar l’ansietat lingüística

Feina

Estudis

Usar-lo en el dia a dia

Motivació intrínseca general

Integrar-se

Fer amics a l’aula

Motivació: Resultats de l’anàlisi factorial

6 factors (46.2% de la variança) Factor 1. Motivació intrínseca general

ítem 26 “m’agrada el català”, ítem 8 “trobo que el català és una llengua interessant”

Factor 2. Feina

ítem 17 “per millorar les meves possibilitats de feina aquí”, ítem 27 “per trobar una feina millor”

Factor 3. Ansietat lingüística

ítem 37 “per treure’m la por de parlar-lo”, ítem 24 “per treure’m la vergonya a l’hora de parlar-lo”

Factor 4. Motivació integradora

ítem 6 “perquè la meva adaptació sigui més ràpida”

Factor 5. Motivació intrínseca: Relacions socials dins l’aula

ítem 14 “perquè al mateix temps que aprenc puc fer amics a classe”

Factor 6. Estudis

ítem 42 “el necessitaré pel que vull estudiar”

Motivació: Resultats segons grups

Grups: Nivell (A1, B1), Temps de residència (nouvingut, establert, nascut a Catalunya o arribat abans dels 10 anys), edat (jove, adult, gran) i centre (CNL, EOI)

Factor 1. Motivació intrínseca general

No hi ha diferències entre els grups

Factor 2. Feina

Diferències segons el temps de residència i l’edat

Factor 3. Ansietat lingüística

Diferències segons el centre

Factor 4. Motivació integradora

Diferències segons tots els grups

Factor 5. Motivació intrínseca: Relacions socials dins l’aula

Diferències segons l’edat i el centre

Factor 6. Estudis

Diferències segons el temps de residència

Motivació: conclusions

Hi ha una varietat de motivacions.

No hi ha un factor de l’ús quotidià del català.

Apareix l’ansietat lingüística com a factor.

2. Nous enfocaments De la quantitat (i integrativitat) a la qualitat

Del Canadà a altres entorns (de l’estudi centrat en el context social a l’estudi del context d’ensenyament)

Nous desenvolupaments teòrics: la teoria de l’autodeterminació

Estudia la relació entre les forces internes i externes de l’individu a l’hora de tenir força (motivació) per fer alguna cosa.

Fins a quin punt fem les coses perquè les autodeterminem (són voluntàries) o no?

Aplicació de la teoria d’autodeterminació a les llengües (Dörney, Noels, Clément)

Nous enfocaments

Motivació intrínseca: “motius per aprendre una L2 que deriven del plaer inherent de l’individu i l’interès en l’activitat, es fa l’activitat a causa de la satisfacció espontània associada amb l’activitat” (Noels, 2001, p. 45)

Motivació extrínseca: “els motius que són instrumentals per a alguna conseqüència a part de l’interès inherent en l’activitat” (Noels, 2001, p. 46 )

Internalització de la motivació extrínseca

Amotivació

Motivació intrínseca i extrínseca

Autodeterminació en L2.

Hi ha una connexió entre l’autodeterminació i la motivació en L2: els alumnes que senten que tenen més llibertat (poden triar més) estan més motivats.

Els entorns en què hi ha poca llibertat de tria (hi ha més control per part dels professors, per exemple), hi ha poca motivació intrínseca.

Quina relació hi ha entre motivació intrínseca i la motivació integrativa? Noels (2001):

La motivació integrativa i la intrínseca estan relacionades recíprocament.

Zoltán Dörney (2008). Estratègies de motivació a l’aula de llengües. Barcelona: Editorial UOC (original en anglès, CUP, 2001)

I a l’aula, què puc fer?

1. Crear les condicions

bàsiques de motivació

2. Generar la motivació inicial

3. Mantenir la motivació

4. Fomentar l’autoavaluació retrospectiva

positiva.

Pràctica docent

motivacional

Condicions bàsiques per a la motivació (Dörnyei, 2001 [2008])

1. Conducta adient del docent i bona relació amb els alumnes

2. Ambient a l’aula agradable i de suport

3. Grup d’alumnes cohesionat amb normes de conducta adequades

1. Crear les condicions bàsiques per a la motivació

E1. Demostra el teu entusiasme pel material de l’assignatura, explica’ls per què i com afecta el teu caràcter.

E2. Pren-te molt seriosament l’aprenentatge dels alumnes.

E3. Relaciona’t personalment amb els alumnes.

E5. Genera un ambient agradable i de suport a l’aula.

E4. Estableix una relació de col.laboració amb les mares i pares dels alumnes.

E6. Fomenta el desenvolupament de la cohesió en el grup.

E7. Formula normes de grup de manera explícita i fes que els alumnes les comentin i les acceptin.

2. Generar la motivació inicial

2.1. Potenciar les actituds i els valors lingüístics dels alumnes

2.2. Fer créixer l’esperança d’èxit dels alumnes.

2.3. Reforçar l’orientació envers els objectius per part dels alumnes.

2.4. Adaptar els materials docents als alumnes perquè els siguin rellevants.

2.5. Generar creences realistes entre els alumnes

3. Conservar i protegir la motivació 3.1. Fer que l’aprenentatge sigui estimulant i amè

3.2. Presentar les tasques de manera motivadora

3.3. Fixar objectius concrets per als alumnes

3.4. Protegir l’autoestima dels alumnes i fer que augmenti la confiança en ells mateixos.

3.5. Permetre als alumnes que conservin una imatge social positiva

3.6. Fomentar la cooperació entre els alumnes.

3.7. Generar autonomia en els alumnes

3.8. Fomentar estratègies automotivadores per als alumnes

4. Arrodonir l’experiència dels alumnes: encoratjar una autoavaluació positiva

4.1. Fomentar atribucions motivadores

4.2. Donar realimentació motivadora

4.3. Fer augmentar la satisfacció dels alumnes

4.4. Oferir recompenses i notes de manera motivadora

4. Estratègies sociolingüístiques

• E1. Proporciona dades sociolingüístiques concretes als teus alumnes. No exageris ni infravaloris l’ús del català.

• E2. Fomenta la curiositat sociolingüística en els teus alumnes.

• E3. Relaciona l’aprenentatge del català amb el respecte a la diversitat lingüística i la interculturalitat.

• E4. Reforça el paper actiu que tenen els teus alumnes en el context sociolingüístic.

• E5. Sigues realista amb les motivacions i actituds dels teus alumnes.

Què hi trobem a faltar? 3. Tingues present la situació sociolingüística catalana i la relació que pot tenir amb la motivació.

3. Cap a un nou model?

Cas de l’anglès a Hongria. Els aprenents d’anglès se senten motivats perquè s’identifiquen amb la comunitat angloparlant?

Potser la motivació instrumental i l’actitud vers la situació d’aprenentatge són més importants en contextos de llengua estrangera?

Els estudis demostren que els aprenents de llengües estrangeres estan motivats perquè desitgen interès i contacte amb una comunitat “estrangera” (global).

El jo L2 (the L2 self) (Dörnyei, 2005, 2009)

Els éssers humans prenen les decisions sobre com actuar fent referència a un jo “ideal”.

El jo ideal sovint es manifesta en imatges i sentits concrets.

Sistema motivacional del jo en L2. Té tres components:

Jo “ideal” L2. (Ideal L2 self. És motivador perquè normalment els éssers humans volen reduir la distància entre el que són i el seu jo ideal.

Jo “hauria de” L2 (ought-to self)

Experiència d’aprenentatge de l’L2.

Nova definició d’integrativitat

No és el desig d’identificar-se amb els membres de l’L2 (poc rellevant en llengua estrangera)

És les ganes de reduir la distància entre el jo actual i l’ideal.

Perfil de màxima motivació: 1. Integrativitat redefinida = jo ideal L2

2. Instrumentalitat alta

3. Actituds positives vers l’L2 i les llengües estrangeres en general

Implicacions pràctiques de la teoria del jo ideal

Condicions per tal que els jo ideal L2 sigui un motivador efectiu: L’aprenent ha de tenir una autoimatge futura que sigui elaborada i viva que sigui percebuda com a plausible i congruent

amb les expectatives dels agents de l’entorn que s’activi regularment i que contingui informació elaborada sobre les

conseqüències de no aconseguir l’objecitiu.

Com podem... crear la visió reforçar la visió? materialitzar la visió? activar el jo ideal L2? dissenyar un pla d’acció?

En Nil

Problema: Crea poques expectatives d’èxit.

Estratègies:

Intentar alinear els objectius, l’avaluació i la instrucció

Identificar reptes assequibles

Donar oportunitats d’èxit durant el curs

Articular les expectatives i justifica-les

Donar retroalimentació

Educar els alumnes sobre les seves atribucions d’èxit o fracàs

La Laia

Problema: El valor que dóna a les coses que fa (tasques, etc.) no és el mateix que el que li donen els seus alumnes.

Estratègies Establir connexions amb els interessos dels

alumnes.

Dissenyar tasques reals

Identificar els valors i recompensar allò que tingui valor.

Demostrar entusiasme

Per acabar... 1. Una classe motivada és una classe que aprèn més i amb

més plaer.

2. Fes petites indagacions sobre el paper de la motivació a l’aula. Informa’t sobre la recerca en motivació.

3. Analitza la teva pràctica des del punt de vista de la motivació

4. Incorpora alguna estratègia motivadora: per saber si funciona, s’ha de provar. Incorpora noves estratègies de mica en mica. Si funciona, prova’n més.

Si no funciona, reflexiona sobre què ha anat malament i per què.

5. Adapta les estratègies a la teva situació concreta (context sociolingüística del centre, famílies, etc.).

Moltes gràcies Llorenç Comajoan Colomé

(llorenc.comajoan@uvic.cat