La narrativa medieval fins barroc

LA NARRATIVA

MEDIEVAL

L’Humanisme

La novel·la cavalleresca

Literatura moral i religiosa

La historiografia. Les 4 cròniques

Ramon Llull

LA NARRATIVA MEDIEVAL

Ramon Llull

• S.XIII. Mallorquí d’una biografia àmplia (va viure prop de 80 anys), pensador, filòsof, escriptor, científic, poeta... Llull va viatjar per tot el món conegut per discutir amb savis i relacionar-se amb papes i reis.

• Va dedicar-se amb passió a predicar la fe cristiana, sobretot al nord d’Àfrica.

• Va escriure un total de 243 obres, més totes aquelles que no ens han arribat.

• Al trenta anys abandona la cort, on residia amb la família i marxa, segons un manament de Déu, a escampar la fe cristiana als infidels, per això utilitzarà el llatí, el català i l’àrab.

Ramon Llull

• A Vida coetània, Llull explica tota la seva il·luminació i la seva coherència filosòfica amb tres objectius:

1. Compondre un sistema filosòfic (art) basat en la raó per lluitar contra els errors dels infidels.

2. Exercir una labor missional i de conversió de pagans.

3. Sol·licitar al Papa i a reis la creació d’escoles per tal que els missioners poguessin aprendre llengües i l’art.

• Llull reconeixia les llengües com a vehicle de comunicació. Va ser el primer en escriure en una llengua romànica obres filosòfiques i religioses en prosa.

• Llull fixà el català literari que un segle més tard seria reglamentat i polit pels escriptors de la Cancelleria Reial.

• El lèxic català de Llull és poc dialectal i sense provençalismes (a excepció de les seves obres en vers)

Contextualització històrica

Crònica de Jaume I o llibre dels feits I

Crònica de Bernat Descloto llibre dels rei En Pere

Crònica de Ramon Muntaner

Crònica de Pere III el Cerimoniós



1. Les quatre gran cròniques de la literatura catalana es van redactar a finals del segle XIII i durant el segle XIV, coincidint amb l’expansió catalana pel Mediterrani.

2. Són narracions en prosa per a ser llegides i escoltades.

3. Sempre parlen d’episodis bèl·lics.4. Algunes d’elles són fruit de les

experiències viscudes pels seus narradors.

5. Podríem dir que són com els corresponsals de guerra actuals.

6. L’objectiu de les cròniques era justificar les decisions polítiques dels governants catalans.

7. Els cronistes tenien un fort sentit patriòtic.


Crònica de Jaume I o llibre dels feits

• Narració autobiogràfica de les gestes més importants d’aquest rei.

• Escrita en dues etapes diferents (1244 i 1274).

• Explica en primera persona les conquestes de València i Mallorca.

• Es presenta el rei com un heroi, però també dóna detall de la seva vida quotidiana.

• Tot sembla pensar que va ser dictada directament pel monarca.

• Estil i llenguatge col·loquial i popular.


• Es conserven poques dades d’aquest autor.

• Sembla ser que va ser un membre de la cort del rei.

• Va tenir accés a la documentació de la Cancelleria Reial.

• La va redactar entre el 1283 1288.

• El protagonista és el rei Pere II el Gran.

• Se centra en la conquesta de Sicília, la invasió francesa i l’alliberament.

• Estil rigorós i objectiu.

Crònica de Bernat Descloto llibre dels rei En Pere


• És la que relata el període més llarg: des de l’engendrament de Jaume I (1208) fins a la coronació d’Alfons el Benigne (1328).

• Muntaner és també protagonista del que explica.

• Explica l’expedició dels catalans a l’Orient comandats per Roger de Flor.

• Va ser escrita per ser llegida en veu alta.

• Té recursos joglarescos i un llenguatge viu i col·loquial.

Crònica de Ramon Muntaner


• Va ser escrita entre 1349 i el 1385.

• Parla dels regnats de Pere III i el seu pare, Alfons III el Benigne.

• Dirigida pel mateix monarca.

• El rei no és un heroi. Els fets es relaten objectivament.

• Relata els episodis de la reincorporació del regne de Mallorca i la guerra contra el nobles rebels d’Aragó i València.

Crònica de Pere III el Cerimoniós



Francesc Eixemenis

Sant Vicent Ferrer

Anselm Turmeda


• El feudalisme entra en decadència.

• Hi ha una fragmentació del món cristià i desprestigi del papat (Cisma d’Occident 1378-1417).

• L’obra dels autors religiosos pretén recuperar la confiança en els valors religiosos.



• Eiximenis va néixer a Girona (1327). Fill d’una família burgesa i benestant. Va entrar a l’ordre franciscà.

• Va viatjar moltíssim i entrà en contacte amb nombroses universitats.

• L’any 1408 el Papa el nomena bisbe. Va morir l’any següent envoltat d’honors.

• És autor d’una extensa obra amb voluntat didàctica i divulgadora.

• L’obra és senzilla i directa, amb exemples i anècdotes divertides. Sempre de caràcter religiós. Intenció absolutament didàctica.

• La seva obra va ser molt llegida i traduïda a diverses llengües.

• L’obra més destacada és Lo Crestià. Una enciclopèdia destinada al poble.

• Relata una visió molt interessant de l’època.


Francesc Eixemenis

• Va néixer a València (1350). Frare dominicà, un gran intel·lectual amb molt poder a la cort del Papa Benet XIII

• Pren part activa en el Cisma d’Occident.

• Inicia una tasca de predicador per Europa.

• Participa activament en el Compromís de Casp (Mort de Martí l’Humà sense successió).

• En la seva obra es detecta una intenció de reformar el costums morals de la societat.

• Escriu sermons, textos per a ser llegits (predicar).

• Predica sempre en llengua catalana i tot i que el seu auditori no era sempre català, diuen que l’entenien. Obrava miracles.

• Feia servir molta gestualitat i moltes onomatopeies, així com a altres recursos teatrals.


Sant Vicent Ferrer

• Va néixer a Mallorca a mitjan s.XIV.

• Frare franciscà que renegà del cristianisme, es va convertir a l’islam i va arribar a ser un personatge molt venerat pel món Islam i prohibit per la Inquisició.

• S’ha perdut el text original de Turmeda, ens ha arribat la versió francesa del s.XVI. És la Disputa de l’ase contra frare Anselm Turmeda sobre la natura e noblesa dels animals (1418)


Anselm Turmeda


Els llibres de cavalleriesi les novel·les cavalleresques

Curial e Güelfa

Joanot Martorelli Tirant lo Blanc




• Aquests tipus de novel·les tenen els seus origen en unes narracions en vers franceses (romans courtois), gènere cortesà d’ideals cavallerescos. Molt diferents de les cançons de gesta que els joglars cantaven en places i castells i que només parlaven de gestes de cavallers contra sarraïns.

• Els protagonistes dels romans són cavallers errants vinculats a la cort del rei Artús. Cavallers com Tristany, Lancelot, Perceval o Ivain. Abandonen la cort i han de superar tot un seguit de proves per retornar victoriosos i restablir la pau.

• Intervenen elements meravellosos i màgics. Hi té també molta importància la incorporació de la dama, per tant de l’amor.

• Es van fer traduccions dels grans romans i van introduir-se a Catalunya i van donar peu a obres originals en català d’aquesta tradició.

• Seguint la tradició artúrica apareixen els llibres de cavalleries, generalment escrites en castellà. Amadís de Gaula i Palmarín de Inglaterra són les més importants.

• Aquests llibres narren les aventures d’un cavaller errant amb gran valor i força, en un món màgic i exòtic, vencent tot tipus d’enemics.

• Ambient de somni i inversemblant en tota la història.• Van tenir molt èxit al s.XV. Es mitificava la figura del cavaller que en

la vida real es perdia.• La recerca de l’honor perdut fa que molts escriptors basin les seves

obres en les biografies d’alguns cavallers anacrònics de l’època.

• Fruit d’aquest interrelació entre ficció i realitat neix la novel·la de cavalleries. Aquestes no s’assemblen als llibres de cavalleries, perquè el protagonista malgrat ser fort i valent també, és més humà.

• No hi ha prodigis ni elements màgics. Tot ocorre en paratges reals i coneguts, en un temps pròxim, amb referència a personatges històrics reals. Són novel·les versemblants.

• La literatura comença a inspirar-se en la realitat i per tant és creïble.

Els llibres de cavalleriesi les novel·les cavalleresques


• És una de les dues novel·les cavalleresques catalanes.• És anònima, de mitjan segle XV.• Està estructurada en tres llibres: 1. L’educació i formació de

Curial. 2. El torneig de Melú. 3. Captiveri a Terra Santa i retorn a Montferrat.

• Novel·la molt realista tant pel tractament del personatge principal com per la contextualització històrica i geografia (Itàlia, Alemanya, Grècia, França...).

• El nom dels personatges són contemporanis, són familiars i creïbles. Apareixen personatges històrics com el rei Pere II el Gran que també participa en el torneig de Melú.

• La novel·la inclou alguns elements mitològics, però l’autor no ho fa per perdre realisme sinó per demostrar els seus coneixements de cultura clàssica. (Tret modern, renaixentista)

• L'ascensió social d’un jove de classe baixa a cavaller i la incorporació de aspectes humorístics donen també modernisme a l’obra.


Curial e Güelfa

• Joanot Martorell, valencià, és l’autor de Tirant

• A Don Quijote de la Mancha, Miguel de Cervantes la salva de les flames.

• Va tenir problemes amb molts cavallers de l’època però el més important va ser amb Ausiàs March (cunyat seu) per culpa d’una herència.

• Martorell va morir el 1468 però Tirant no va ser publicat fins el 1490, sembla ser que no la va deixar acabada i que va ser Martí Joan de Galba qui la va acabar i publicar.


Joanot Martorelli Tirant lo Blanc

• Tirant a AnglaterraTirant, un jove bretó, es dirigeix a Anglaterra per assistir a les noces del rei.Pel camí troba a l’ermità, Guillem de Varoic, que l’aconsella sobre l’ofici decavaller. A Londres és armat cavaller i considerat el millor cavaller de lesfestes.• Tirant a Sicília i RodesRetorn a Bretanya. Rodes està assetjada pels turcs (fet real 1444) Tirant esdirigeix a Rodes amb el fill del rei de França. Tirant allibera l’illa. En aquestmoment ja no és un cavaller errant i es converteix en un militar.• Tirant a l’Imperi grecTirant arriba a Constantinoble per ajudar a l’emperador a lluitar contra elsturcs que han iniciat la invasió de l’imperi turc. (En la realitat Constantinoblecau realment a mans dels turcs el 1453).• Tirant al nord d’ÀfricaLa nau de Tirant naufraga a les costes d’Àfrica i es fet captiu. Participa en unseguit de campanyes i acaba convertint al cristianisme una gran quantitat desarraïns.• Tirant allibera l’Imperi grecTirant venç els turcs i reconquereix tot l’Imperi. L’emperador l’accepta com agendre (es casa amb Carmesina) i el nomena hereu atorgant-li el títol deCèsar de l’Imperi.


Tirant lo Blanc. Argument

• VersemblançaVoluntat de reflectir la realitat i donar realisme als personatges, al marcgeogràfic i històric que els envolta.Cavaller fort i valent que supera tots els obstacles, però l’autor es fa saber

queaixò és deu a la seva formació cavalleresca i guerrera i té qualitats quejustifiquen la seva superioritat: forma física (l’alè) i la intel·ligència

(l’enginy).

• RealitatEl cavaller és un home real que de vegades cau malalt. És un personatgeinspirat en la realitat, tot el que fa i és es pot explicar sense màgia ni

fantasia.

• Ironia/seriositatLa ironia és un altre element de modernitat de l’obra. Tot i que Martorell mai no tracta amb ironia els aspectes considerats importants i solemnes. Elsepisodis militars i les proeses del cavaller són narrades seriosament. Però enels aspectes de la vida quotidiana, amor, intrigues... intervé en clau irònica ihumorística.


Tirant lo Blanc. Característiques de novel·la moderna


La Cancelleria Reial

Bernat Metge

L’Humanisme

• L’Humanisme és un corrent de pensament centrat en l'ésser humà que va des de finals del s. XIV i tot el s. XV

• La vida deixa de ser teocèntrica per passar a ser antropocèntrica.

• El pas de l’edat mitjana al Renaixement és un dels canvis més importants que ha fet mai la història del pensament.

• El primer centre humanista de Catalunya va ser la Cancelleria reial (institució oficial on es redactaven documents reials) i el primer humanista: Bernat Metge.


L’Humanisme

• Organisme de govern dels reis de la Corona d’Aragó.

• Funcions: diplomàtiques (amb altres reis), legislativa, recaptació d’impostos, informes secrets, iniciatives culturals...

• Pere el Cerimoniós va reorganitzar la Cancelleria per convertir-la en veritable òrgan de govern.

• A la Cancelleria s’hi usaven tres llengües ‘oficials a la Corona’: llatí, aragonès i català.

• Uniformitat del català usat pels escrivans de la Cancelleria, convertint-la en un referent acadèmic i model literari.

• La llengua catalana és reconeguda i acceptada incondicionalment en tot el domini lingüístic.

La Cancelleria Reial

L’Humanisme

• Va néixer a Barcelona l’any 1340 i va ser l’introductor de les idees humanistes a Catalunya.

• Funcionari de la Cancelleria Reial i secretari del rei Joan I.

• Va ser acusat d’haver mort el rei junt amb altres treballadors de la Cancelleria.

• De la seva estada a la presó rebem Lo Somni, la seva obra més valorada.

• Pretén defensar la seva innocència, es tracta d’un diàleg entre ell i el rei sobre l’amor, la naturalesa de l’ànima i les dones.

• Lo somni consta de quatre llibres (immortalitat de l’ànima, preguntes sobre la mort, sàtira contra el gènere femení i elogi a les dones).

• Pretén guanyar-se la confiança del nou rei per tornar a treballar a la Cancelleria. (Martí I l’Humà).

Bernat Metge

L’Humanisme

Període històric s. XV al XVI que s’inicia a Itàlia

S. XVIEl Renaixement

Influeix a Europa en tots els àmbits

culturals

Retorn dels valorsde l’antiguitat

clàssica

Refús de l’èpocamedieval

Retorn de l’Humanisme en filosofia,

filofogia i teologia amb l’ús del llatí

S. XVIEl Renaixement

Llengües vulgars

El Renaixement va coincidir amb un

període de canvis que van reflectir en la

concepció i creació de l’Estat modern. Les

llengües vulgars superen la seva

condició d’inferioritat respecte el llatí.

L’Humanisme

Sent un interès excepcional per l’home

–que representa l’equilibri entre àngel i bèsties- i a la vegada

pel món.Es passa d’una visió

teocèntrica pròpia del món medieval, a una visió antropocèntrica,

que caracteritzarà aquest segle.

Destaca la reforma protestant de l’Església amb

l’Erasme de Rotterdam.

Producció literària catalana

El model medieval literari continua vigent, alguns autors segueixen escrivint en llatí o castellà.

La poesia renaixentista va seguir tres línies:• Línia medieval(influenciada per March)• Influència italiana• Caire popular i

tradicional

Autors destacats: Pere Serafí, Joan Timoneda.

S. XVIIEl Barroc

S. XVIIEl Barroc

Es desenvolupa a Europa a finals del XVI

i al llarg del XVII

Oposició amb el moviment anterior

Desencanti valors en crisi

El barroc és l’evolució del renaixement

Evasió a través de l’art.

Recargolament, artifiositat

Exagerada, recarregament i enfarfegament

La fugacitat de la vidaEl pas del temps

que destrueix la bellesa.El gust per la monstruositat

i pel grotescIl·lusions òptiquesNeguit, desencís i disconformitat

El culteranisme

Cercava l’expressió de la bellesa absoluta a

través de l’exageració de les formes

emprades en el Renaixement.

Autor català: Francesc de Fontanella influït per Garcilaso de la

Vega.

El rector de Vallfogona

Francesc Vicent Garcia va néixer a Tortosa.

Va ser conegut literàriament com el rector de Vallfogona,

rectorat que va ocupar.Poeta destacat per la

seva diversitat i varietat d’obra.

Va representar dues actituds literàries: una

elegant i retòrica i l’altra satírica, irònica, burlesca i escatològica.

El Vallfogonisme

El gust per la ironia il’humor va donar lloc

al Vallfogonisme,corrent que va

augmentar la fama delrector.

La seva obra:L’Harmonia del Parnàs.

La producció literària esva centrar principalment

en el Principat. A València i les Balears

Les produccions sónescasses i en castellà.

S. XVIIEl Barroc

La Renaixença

El Modernisme. Joan Maragall. Poesia

Noucentisme. Josep Carner

La poesia de preguerra i postguerra. Poesia d’avanguarda

Salvat-Papasseit

Seguirem...

La narrativa medieval fins barroc

Education

Transcript of La narrativa medieval fins barroc