89

La població civil: una arma per a la guerra. Un altre moviment migratori: els refugiats de guerra a Viladecans, 1936-19391

El títol parafraseja un llibre de Ives Lacoste, La geografi a un arma para la guerra (1976), on aquest geògraf explica com un fet, tant a simple vista innocu, com poden ser les muntanyes o els rius es puguin convertir en una arma per a la guerra, un arma al servei del poder.

Igual que la geografi a sempre ha estat utilitzada política, i en molts casos militarment – només cal veure com s’han creat molts estats - la població civil sempre ha patit, i pateix actualment, les con-seqüències de les guerres i de la violència. Tots els confl ictes bèl·lics al llarg de la història han provo-cat moviments de població. Aquest és un fet crònic i extensible a tots els països i a totes les èpoques.

Malauradament, el tema dels refugiats de guerra, dels desplaçats per confl ictes econòmics, socials, polítics o culturals sempre està d’actualitat arreu del planeta. Sense anar més lluny, aquest estiu hem vist com el problema de la guerra civil de Síria ha comportat el desplaçament de milers dels seus ciutadans cap a Europa fugint de la brutalitat i crueltat que comporta la guerra. Una violència que no només es practica en el camp de batalla sinó que es trasllada als carrers, places i espais dels pobles i ciutats buscant l’afectació de la població civil. Aquesta és una actuació premeditada que té per objectiu atemorir l’adversari i dóna exemple del que passarà si no es cedeix a les pretensions de l’altre bàndol. La repressió de la població civil, tradicionalment, ha estat utilitzada en totes les guerres com una arma per a obtenir l’obediència i submissió de l’altra part de la població.

Catalunya, on el cop d’estat militar i feixista del 18 de juliol de 1936 no va tenir èxit i va acabar provocant una revolució i una guerra, es va convertir en terra d’acollida i de solidaritat per a moltes famílies de la resta de l’estat espanyol que fugien de la barbàrie, de les bombes i de la repressió. Així Viladecans, com moltes al-tres localitats catalanes, a partir del novembre de 1936, va començar a acollir desplaçats, evacuats, en defi nitiva refugiats procedents dels diversos fronts de guerra.

S’ha estimat en un milió i escaig el nombre de persones refugiades i desplaçades que hi havia a Catalunya al ge-ner de 1939, pràcticament entre el 28-30 % de la pobla-ció catalana de 1936. Una xifra brutal. D’aquestes, unes 590.000 persones eren població civil d’origen no català; unes 30.000 dependents directament del govern de Cata-lunya als serveis dels refugiats, sanitaris i d’assistència de Catalunya; unes 205.000 persones – forces d’ordre públic, militars i funcionaris – al servei del Govern de la República; uns 150.000 catalans que fugiren cap a la fron-tera francesa, dels quals dos terços tornaran al cap de poques setmanes i unes 35.000 persones incontrolades que fugien pel territori.2 Davant la magnitud de les xifres de desplaçats i de les prestacions que s’havien d’oferir a

1 Sobre els refugiats de guerra a Viladecans, vegeu una aproximació en l’article de Manuel Luengo Carrasco, “Els refugiats de guerra de Viladecans, 1936-1938” dins de Viladecans. Punt de Trobada, núm. 70, d’octubre de 2013, pàg. 10-112 Serrallonga i Urquidi, Joan. Refugiats i desplaçats dins la Catalunya en guerra (1936-1939), Base Històrica, 7, Editorial Base, Barcelona, 2004, pàg. 69. Del mateix autor: «Refugiats de guerra a Catalunya. La recerca de solucions per resoldre l’èxode de la població civil», dins de Solé Sabaté, Josep Maria i Villarroya, Joan (directors). Breu Història de la Guerra Civil a Catalunya, Edicions 62, Barcelona, 2005, pàg. 674-675; també «Els refugiats i desplaçats a Catalunya durant la Guerra Civil», dins de L’ordit, núm. 3, juny de 2010, pàg. 13-22

Manuel Luengo Carrasco

Veïnes viladecanenques, en una de les platges del terme,

a mitjan de la dècada dels anys trenta. Encara eren temps

d’il·lusions i esperances en un futur millor amb la República.

Autoria fotogràfi ca desconeguda. AMVA, Col·lecció Esperança

Escolà Solina

90

VIII Trobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà. Els moviments migratoris

tota aquesta allau de persones, el govern de la República va haver de defi nir el concepte de refu-giat com a «(...) toda persona que sin ser combatiente o varón sano, mayor de veinte años y menor de

cuarenta y cinco haya tenido que mudar de residencia por causa de la presente guerra, no sea hostil

al régimen, carezca de medios de subsistencia y no este acogida por otra de su familia o amistad».3

Gràcies al treball de Joan Serrallonga podem conèixer quina va ser l’evolució de la població refugia-da en les poblacions de delta del Llobregat i la seva comparació amb el Baix Llobregat, entre des-

embre de 1936 i desembre de 1938.4 Tanmateix, les dades que Serrallonga aporta per Viladecans són sensiblement inferiors a les que nosaltres aportarem en aquesta co-municació. Malgrat aquesta diferència hem optat per no corregir-les, per tal de mantenir la coherència del quadre estadístic (Quadre 1).5,6,7

Gemma Tribó estableix tres fases en l’arribada dels re-fugiats: una primera, de setembre de 1936 a agost de 1937, quan els refugiats procedeixen, majoritàriament, de l’evacuació de la ciutat de Madrid i pobles de l’entorn; una segona, entre setembre de 1937 i març de 1938, quan els refugiats arriben del nord d’Espanya i, fi nalment, una ter-cera entre abril de 1938 i gener de 1939, quan es produeix una onada massiva de refugiats dels pobles de l’Aragó i de l’Ebre.8 Aquestes fases es poden veure, fàcilment, en el quadre 1 i es podran observar, també, en el quadres espe-

cífi cs que la comunicació aportarà per Viladecans.

3 Ordre del ministeri de Sanitat i Assistència Social, del 2 de març de 1937, publicada a la Gaceta de la República, núm 62, de 3 de març de 1937, pàg. 10514 Julio Clavijo Ledesma en la seva tesi doctoral La política sobre la població refugiada durant la guerra civil (1936-1939), presentada en la Universitat de Girona, 2003, en les pàgines 466-492 relaciona els dies d’estada i refugiats a les poblacions de la província de Barcelona entre febrer-agost de 1937 i 1938, utilitzant fons documentals conservats a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Aquest autor dóna les mateixes dades de refugiats, per a totes les poblacions del delta, entre febrer i agost de 1937 i 1938 fet que fa sospitar de la inexactitud de les mateixes. Si afi nem més l’anàlisi: per al febrer de 1937 dóna per Viladecans el nombre de 75 refugiats, xifra que contrasta molt sensiblement amb els 10 i 17 refugiats que dóna Serrallonga per als mesos de desembre de 1936 i abril de 1937, res-pectivament. I, fet que contrasta encara més amb les 952 pessetes que el Consell Municipal de Viladecans ha de cobrar en concepte de subsidi d’ajuda als refugiats del mes de febrer de 1937, a 2 pessetes per dia i refugiat. En el cas de què haguessin estat 75 els refugiats acollits a Viladecans el febrer de 1937, el Consell Municipal hauria d’haver reclamat al Comitè d’Ajuda als Refugiats del govern català la quantitat de 4.500 pessetes, cosa que no va ser així. Les dades sobre les quantitats reclamades pel Consell Municipal de Viladecans al Comitè d’Ajuda als Refugiats de la Generalitat de Catalunya estan extretes dels llibres d’actes de les sessions plenàries del Consell Municipal de Viladecans, conservats a l’Arxiu Municipal de Viladecans (AMVA). Les dades que nosaltres aportaren en aquesta comunicació coincideixen més amb les dades aportades per Joan Serralonga (2004, pàg. 214), que explica que les estimacions del volum de refugiats de guerra són fruit de la recerca feta a l’Arxiu Nacional de Catalunya (Sant Cugat del Vallès), a l’Arxiu General de l’Administració (Alcalá de Henares), a l’Arxiu Històric Nacional (Madrid), a l’Arxiu Administratiu Municipal de Barcelona), a l’Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona així com en arxius comarcals i locals catalans i «(...) en publicacions contrastades amb altres fons quan ha estat possible» (Serrallonga, 2004, pàg. 213). Gemma Tribó i Traveria a «Evacuats, desplaçats o refugiats de gue-rra a Molins de Llobregat (19361-939)» dins de Guerra civil i franquisme a Molins de Rei, Col·lecció Llorenç Sans d’Estudis del Baix Llobregat, 11, Publicacions de l’Abadia de Montserrat – Ajuntament de Molins de Rei, Barcelona, 2001, a les pàg. 78-79, publica un quadre de distribució dels refugiats a la comarca del Baix Llobregat, a partir de documentació conservada a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, al llarg dels mesos de novembre de 1936 i abril i agost de 1937. Les dades donades per a l’abril de 1937 coincideixen, bàsicament, amb les dades aportades per Serrallonga.5 Serrallonga, 2004, pàg. 214. En la introducció a l’annex 1 (pàg. 213), Serrallonga explica que la població correspon a la de 1936, extreta de Població de Catalunya. 1936, publicació del servei Central d’Estadística de la Generalitat de Catalunya. Els mesos de no-vembre de 1936 i agost de 1937 a Tribó, 2001, pàg. 78-79. Durant el període revolucionari de 1936 a 1939, Sant Boi i Sant Climent de Llobregat van canviar el seu nom per Vilaboi i Cirerer de Llobregat, respectivament6 Begues no pertany al territori del delta però s’ha inclòs per cortesia, al ser el lloc de celebració de la Trobada7 Per a l’abril de 1937, Tribó publica 15 refugiats per a Castelldefels i 180 per a Sant Boi de Llobregat8 Tribó, 2001, pàg. 82

Full de la relació dels refugiats de guerra de 31 de juliol de

1938. AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans

Quadre 1a. Refugiats de guerra acollits en les poblacions del delta del Llobregat, desembre de 1936 a desembre de 1937.

Vegeu notes 5, 6 i 7.

91

En les localitats del delta del Llobregat, la població refugiada comença a incrementar-se notablement a fi nals de 1937 i, sobretot, a l’agost de 1938, quan ja s’ha iniciat la batalla de l’Ebre. Els municipis del delta, Begues inclòs, suposen el 36 % de la població total del Baix Llobregat, respecte al cens de 1936 i entre novembre de 1936 i agost de 1938 acolli-ran entre el 27-32 % de la població total refugiada del Baix Llobregat. Vilaboi, nom amb el qual es co-neixerà Sant Boi de Llobregat, durant els anys de la revolució, sempre és el poble– que de manera abso-luta - acull més refugiats, 1.030 a l’agost de 1938, a excepció del desembre de 1937 que ho serà Gavà, amb 312 refugiats. En dades relatives, en funció del nombre d’habitants de la població, les localitats van canviant entre Begues, Sant Climent i Castelldefels, curiosament els pobles més petits (Gràfi c 1).

A l’agost de 1938, quan ja s’ha incrementat nota-blement el nombre de refugiats a la nostres viles, només les localitats de Gavà, Sant Boi de Llobre-gat, Cirerer del Llobregat (Sant Climent de Llobre-gat) i Viladecans superen la mitjana de refugiats del Baix Llobregat. No obstant, amb les dades dels 466 refugiats, que s’han pogut comptabilitzar per a Viladecans, al desembre de 1938, la nostra ciutat no només superaria la mitjana del Baix Llobregat sinó que seria el primer municipi, en proporció a la seva població, en acollir desplaçats per la gue-rra. Aquests 466 refugiats suposaven el 12,28 % de la seva població total (Quadre 2).9 Un nombre prou signifi catiu de ciutadans si tenim en compte la població existent a la nostra vila el 1936. El pa-dró municipal d’habitants acabat de confeccionar a 30 d’abril de 1936, ens donava un cens de 3.797 veïns i veïnes.10 Respecte a l’anterior padró, a 1 de desembre de 1930, la població s’havia incrementat en 793 persones, es a dir un 26,4 %. Un augment considerable en només cinc anys. La majoria dels refugiats viladecanencs arribaran l’any 1938 (411), quan ja les conseqüències de la guerra es fan notar en l’economia, en la subsistència quotidiana o en la moral i quan el cansament i la desil·lusió comencen a fer estralls entre la gent, que cada dia veu com el front de guerra s’acosta més. En aquesta fase fi nal de la guerra, molt possiblement, les dades sobre els refugiats s’haurien d’incrementar amb tots aquells que arriben de manera espontània i pels seus pro-pis mitjans i que per tant no consten en els registres ofi cials.11 D’altra banda, el ritme de l’arribada dels refugiats és paral·lel als moviments bèl·lics i a les grans batalles o ofensives de l’exèrcit rebel, que gradualment va guanyant territori a la República (Gràfi c 2).

Les primeres persones acollides a Viladecans són el paradigma dels refugiats: una dona vídua i la seva fi lla adolescent. La Teresa Martínez Cordero, de 57 anys, vídua, de professió «sus labores» i la Maria Luisa Aguado Martínez, de 17 anys, soltera, mecanògrafa. Totes dues vénen de Madrid. Així, els

9 Totes les dades sobre els refugiats de guerra de Viladecans surten del buidatge de les relacions de refugiats de guerra dels mesos de 31 de juliol, 31 d’agost i 30 de setembre de 1938, conservades a l’Arxiu Municipal de Viladecans (AMVA). Tots els quadres, a excep-ció d’aquells que s’esmentin, són d’elaboració pròpia a partir de l’explotació estadística de les relacions citades10 Es dóna una diferència de tres veïns per sobre de les dades ofi cials: 3.794. Sobre la població de Viladecans en la dècada de 1930, vegeu l’article de Manuel Luengo Carrasco, en Viladecans. Punt de Trobada, núm. 76 d’abril de 2014, pàg. 13-1411 A fi nals d’abril de 1938, el Comissariat d’Ajuda als Refugiats de la Generalitat de Catalunya acorda doblar les possibilitats teòri-ques d’acollida dels refugiats a les poblacions de la segona línia del front i es van fer uns càlculs en base a què les poblacions poguessin acollir fi ns al 20 % de la seva població (Serrallonga, 2005, pàg. 674)

Gràfi c 1. Refugiats de guerra acollits en les poblacions del delta del

Llobregat, desembre de 1936 a desembre de 1938

Quadre 1b. Refugiats de guerra acollits en les poblacions del delta del

Llobregat, agost de 1938 a desembre de 1938

Quadre 2. Nombre i evolució dels refugiats de guerra acollits en Vila-

decans, entre novembre de 1936 i desembre de 1938

M. Luengo. Població civil: arma per a la guerra. Un altre moviment migratori: refugiats de guerra a Viladecans, 1936-1939

92

VIII Trobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà. Els moviments migratoris

primers refugiats (15) que arriben al nostre poble procedien exclusivament de Madrid i ho fan entre el novembre i desembre de 1936 i continuaran, amb un degoteig, fi ns al juliol de 1937. L’arribada d’aquests primers desplaçats correspon cronològicament a l’intent d’ocupar Madrid, en el darrer trimestre de 1936, per part de les tropes rebels (Quadre 3).12,13

La següent tongada de refugiats es donarà el 20 d’agost (13 refugiats) i el 16 de novembre de 1937 (27): els primers procedents de Santander i els se-gons de diverses ciutats d’Astúries. La seva arriba-da també coincidirà amb la caiguda en mans dels facciosos de Santander (26 d’agost) i del front del nord: Gijón i Avilés seran ocupades pels militars re-bels entre el 19 i 21 d’octubre de 1937.

Però, serà al llarg de l’any 1938 quan el gruix dels refugiats arribin a Viladecans. Per aquestes dates ja es porta divuit mesos de guerra amb el patiment que això comporta, la carestia d’aliments que ja es fa visible en els comerços i botigues, les lleves de fi lls del poble que marxen i no tornen, els bombar-dejos de l’aviació feixista que terroritzen la població civil i l’esforç per mantenir, encara i malgrat tot, una moral alta. És, en aquest context, que es produeix l’arribada de la majoria dels refugiats, fet aquest que causarà alguns problemes de convivència entre la població autòctona.

El 1938, Viladecans acollirà 411 refugiats. Aquests desplaçaments, com els anterior, també són con-seqüència de l’avançada de l’exèrcit revoltat. L’arribada té tres dates claus. El 19 de març es pro-dueix una primera onada de desplaçats: es rep 76 refugiats provinents dels pobles de Sástago, Plenas i Moyuela (Saragossa) i de Híjar i Alcanyís (Terol). Entre l’1 i el 13 de maig arribaran un total de 92 refugiats que vénen de Calaceit, Fondespatla, la Vall

del Tormo (Terol), Lécera, Escatrón i Belchite (Saragossa), però també de Caseres i Benifallet (Tarragona). Finalment, entre el ju-liol i agost de 1938, es rebran un total de 112 refugiats més, ma-joritàriament procedents de Calaceit i la Torre del Comte (Terol) i La Fatarella (Tarragona). Tots aquests desplaçament són pro-vocats per l’ofensiva facciosa sobre l’Aragó, entre el març i abril de 1938 - 22 de febrer ocupació de Terol; 10 de març, caiguda de Belchite; 17 de març, conquesta de Casp; 27 de març, caiguda de Fraga i 31 de març, ocupació de Calaceit -, i, la darrera gran ofensiva republicana entre juliol i agost, coneguda com a batalla de l’Ebre, que s’allargaria fi ns a mitjan novembre. Encara, a pocs dies d’iniciar-se la campanya franquista sobre Catalunya, entre el 2 i el 9 de desembre arribarien 20 persones més, procedents de Calaceit. Els darrers en arribar, el 9 de desembre de 1938, són els sis germans Isabel, Manuel, Josep, Àngela, Miquel i Marcel·lina Roig Ber, de 17, 15, 11, 9, 7 i 4 anys, procedents de Calaceit (Te-rol).14

12 En relació a la localitat de Sant Jaume, a Catalunya hi ha diverses poblacions amb aquest nom (d’Enveja, a les Terres de l’Ebre; dels Domenys, Baix Penedès; de Frontanyà, Berguedà; de Lierca, a la Garrotxa; Ses Oliveres, nucli de població del municipi de Piera, l’Anoia; de Viladrover, nucli de població del municipi del Brull, Osona; o d’Arsèguel, a l’Alt Urgell). Per la relació de llocs de proce-dència i pels llocs de darrera residència del refugiats tendeixo a pensar que són de Sant Jaume d’Enveja, de les Terres de l’Ebre, però no hem pogut confi rmar aquesta sospita13 Les quatre persones que vénen d’Olot són naturals de Ballobar (Osca)14 Aquests noms ja no estan mecanografi ats en les relacions que el Consell Municipal havia d’enviar al Comissariat d’Assistència als Refugiats del govern català, sinó que estan manuscrits a llapis, al revers de la darrera pàgina dels fulls ofi cials de la relació de setembre de 1938. El dramatisme del moment explica la falta de rigor administratiu: som a menys de dues setmanes de l’ofensiva franquista

Grup de milicians de Gavà i Viladecans preparats per

anar al front de guerra, l’any 1936. Autoria fotogràfi ca

desconeguda. AMVA, Col·lecció Manel Cabistany Solé

Gràfi c 2. Nombre i evolució dels refugiats de guerra acollits en Vila-

decans, entre novembre de 1936 i desembre de 1938 i la seva relació

amb l’evolució del confl icte bèl·lic

93

Calaceit serà el lloc de procedència del qual ens vindran més desplaçats: un total de 140 perso-nes de 194 que arriben de diversos pobles de Terol. Tanmateix, l’Aragó serà la comunitat que aportarà més evacuats: 314 sobre els 466 que Viladecans acollirà. Això, no és una casualitat, els padrons municipals d’habitants de 1930 i 1936 ja refl ecteixen com els pobles del Matarran-ya i, en concret Calaceit, són els que aporten el major nombre de veïns vinguts de fora de Cata-lunya (131 i 135 de Cala-ceit per als anys 1930 i 1936, respectivament).15 Entre els que arriben en aquests temps de gue-rra es poden trobar les famílies Pitarque David, Campanales Pérez, Pé-rez Sorribes, Piñol Cuchí, Lombarte o Galindo, totes originaries de Calaceit i que cerquen l’empara dels seus amics i familiars vinguts anys enrere a la nostra vila (Gràfi cs 3 i 4).

Si analitzem l’estructura demogràfi ca de la població desplaçada podem constatar, el que d’altra mane-ra ja es obvi quan es produeixen migracions con-seqüència de confl ictes bèl·lics. El 62 % dels refu-giats (291) que arriben a Viladecans són dones i la majoria dels refugiats (52 %, 243) són menors de 19 anys. Un 10 % són homes i dones de més de 55 anys. D’altra banda, de la franja d’edat d’entre els 20 i 39 anys, només hi consten 12 homes fet que deno-ta la seva incorporació massiva als fronts de guerra (Gràfi c 5) En relació a la seva activitat econòmica o professional, la majoria dels refugiats són escolars, les dones majoritàriament es dediquen a les labors domèstiques de la casa i els homes són treballadors del camp; només trobem, aïlladament, algunes per-sones dedicades als serveis: la Maria Luisa Aguado, mecanògrafa, un barber, un del comerç o un fuster (Quadre 4 i gràfi c 6).16,17

Com a dades anecdòtiques, podem dir que alguns dels desplaçats tindran veïnatge català per haver nascut ja a Viladecans, com la Carmen Palomo Ro-

sobre Catalunya i a poc més de dos mesos de l’ocupació de Viladecans i de les poblacions del delta15 Vegeu la ponència presentada per Xavier Calderé, Àngels González i Manuel Luengo en aquesta mateixa Trobada: «Canvi de paisatge i paisanatge: les dues onades migratòries del segle XX a Viladecans»16 A la Maria Luisa Aguado la trobarem treballant per a la conselleria municipal d’Assistència Social, a instàncies del conseller Joan Vidal i Fusté, fent d’auxiliar administrativa amb una remuneració “no com a sou” de 25 pessetes/mensuals a l’abril de 1937 i de 50 pessetes/setmanals a partir del juny de 1937 tenint en compte les seves circumstàncies familiars i els seus estudis17 Entre els «escolars» no es contemplen els menors de tres anys

Quadre 3. Data d’arribada a Viladecans i darrera població de residència de les persones refugia-

des, novembre de 1936 a desembre de 1938

Gràfi c 3. Residència anterior dels refugiats de Viladecans, novembre

1936 – desembre 1938

Quadre 4. Activitat professional de les persones refugiades a Vilade-

cans entre novembre de 1936 i desembre de 1938

M. Luengo. Població civil: arma per a la guerra. Un altre moviment migratori: refugiats de guerra a Viladecans, 1936-1939

94

VIII Trobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà. Els moviments migratoris

dríguez, fi lla de Julián i Elvira que procedents de Madrid van arribar a Viladecans, el 16 de novembre de 1937; o, la Luisa Molinos Pérez, que juntament amb sa mare i tres germans més, de 9, 8 i dos germans de 6 anys, van arribar el 20 de maig de 1938 procedents de Belchite. Les relacions dels refugiats de guerra també denoten l’ambient ideològic d’algunes de les famí-lies desplaçades, així podem veure com alguns dels fi lls pe-tits –d’entre 1 i 4 anys– es diuen Durruti, Acracio, Electra, Vic-toria, Armonía, Bonaventura o Libertario.

Per allotjar i garantir la subsis-tència de tota aquesta allau de persones, que en molts casos venien amb el que portaven a sobre, el Consell Municipal de Viladecans no va tenir pocs maldecaps.

El Consell Municipal de Vilade-cans, durant tots els anys de la revolució i la guerra, esta-rà format per membres d’ERC (4/3), de la CNT (4/3), de la UGT-PSUC (2/3) i en menor mida per la Unió de Rabassaires (1). El president del Consell serà sem-pre en Llorenç Puig i Tomàs, d’ERC, que aguantarà un fràgil equilibri polític al disposar dels mateixos regidors que la CNT i, a partir dels fets de maig de 1937, que la UGT-PSUC.18 En-tre el 24 d’octubre de 1936 i el 26 de juliol de 1937, el Consell Municipal s’estructura en con-selleries concretes, creant-se la d’Assistència Social, que serà l’encarregada de gestio-nar l’arribada i la subsistèn-cia dels refugiats de guerra. Aquesta conselleria sempre estarà en mans de membres de l’UGT-PSUC. Dins d’aquest període d’estructuració en con-selleries, el primer conseller d’Assistència Social serà en Manuel Palasí i Fenollosa.

Malgrat que no es fi ns al juliol de 1937 quan, de manera continuada, les actes del Ple del Consell Municipal comencen a recollir acords sobre els refugiats de guerra, ja coneixem que els primers refugiats arriben a Viladecans a mitjan de novembre de 1936.

18 Vegeu Luengo Carrasco, Manuel. «Els homes de la República i la Revolució, 1931-1939 (II)», dins de Viladecans. Punt de Troba-da, núm. 68, de juliol de 2013, pàg. 12-13

Treballadores de Viladecans en la fàbrica col·lectivitzada César Dú-

bler, de Sant Boi, l’any 1936. Autoria fotogràfi ca desconeguda AMVA,

Col·lecció Marieges Yáñez

Gràfi ca 4. Localitats de procedència dels refugiats de Viladecans, no-

vembre 1936 – desembre 1938

95

A principis de 1937, la situació econòmica de la pobla-ció comença a ser precària. El 22 de gener, el Consell Municipal aprova la targeta de racionament familiar i aquest mateix mes multa diversos comerciants de la localitat per alterar el preu de venda de produc-tes de primera necessitat. Prèviament, al 8 d’agost ja s’havia ordenat a tots els carnissers que presen-tessin relació jurada dels ramats de què disposaven per tal d’assegurar l’abastament de la població.

L’esforç perquè la població no quedi desproveï-da i per controlar els preus dels productes de primera necessitat serà una constant dels mem-bres del Consell Municipal. Així, a l’abril de 1937, a partir de les valoracions realitzades per una comissió presidida pel conseller de Proveïments, Josep Arrufat i Gasa (ERC) i formada pels con-sellers d’Economia (Marià Sanjuan i Cuchí, CNT), Cultura (Josep Garrigosa i Valls, UGT-PSUC) i Sanitat (Josep Orenga i Ferrer, UR) sobre l’escassetat i l’increment dels preus de productes de primera necessitat, s’acorda el següent: que tots els ciutadans que disposin de targeta de racio-nament tindran la mateixa ració; que tots els establiments comercials, sindicats, cooperatives i centres de distribució de la població estan obligats a reconèixer els mateixos drets a tots els veïns de la localitat, respecte de l’adquisició dels productes; que tot el gènere que entri a la po-blació ha de ser comunicat a la conselleria municipal de Proveïments, requisat el que es trobi en els establiments sense que s’hagi comunicat i multat el titular de l’establiment amb una sanció no inferior a 500 pessetes. La importància d’aquest acord ve donada pel fet de què s’imprimiren 1.000 exemplars per donar coneixement a un veïnatge no superior a les 4.000 persones.

Al llarg del mes de maig, el conseller Arrufat denunciarà diverses vegades l’actitud del Sindicat Agrícola que fa cas omís de l’acord i que treballadors del mateix sindicat procedeixen a arrencar patates i posar-les a la venda sense la comunicació prèvia a la conselleria de Proveïments. Aquest fet comportarà que, a mitjan de juny, a proposta del conseller d’Agricultura (Elies Miravet i Rochera, CNT) s’acordi que els guardes rurals realitzin la vigilància dels camps per tal d’evitar l’arrancada de les patates sense permís.

Al juliol de 1937, hi ha diverses interpel·lacions del conseller Juan Carrique Meca (CNT) defensant el control de la venda de carbó així com el pa, per tal d’assegurar l’abastament de la població local, i en aquest sentit el 4 de setembre, el Consell Municipal acorda citar els establiments comercials i a la Cooperativa «(...) per tal d’harmonitzar en lo possible la distribució del racionament».

En aquesta línia de controlar la producció local i la seva distribució està la proposta del conseller Vicenç Maestre i [Olzina/Alsina] (UGT-PSUC), el 29 d’octubre, d’intentar la venda obligada de verdu-res «(...) per tal que el poble quedés ben atès en dites matèries alimenticies». També, l’acord muni-

Gràfi ca 5. Piràmide d’edat dels refugiats de guerra de Viladecans, novembre 1936 – desembre 1938

Gràfi ca 6. Activitat professional de les persones refugiades a Vilade-

cans entre novembre de 1936 i desembre de 1938

HomesDones

M. Luengo. Població civil: arma per a la guerra. Un altre moviment migratori: refugiats de guerra a Viladecans, 1936-1939

96

VIII Trobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà. Els moviments migratoris

cipal del 17 de desembre de 1937, «(...) per evitar abusos de l’exportació de productes agrícoles i quedi atès primerament el poble és acordat sigui la venda pels del poble els matins, i per la tarda, po-ble i foraster», prohibint-se la venda als camps i que aquesta només es faci dins de la localitat.

Un fet d’enduriment de la situació econòmica local

és l’acord del 24 de desembre de 1937, pel qual s’aprofi ta el fet que s’ha de renovar les targetes de racionament, per comunicar que no s’estendrà la mateixa a tots aquells veïns que no estiguin al corrent dels arbitris municipals.

Aquesta és la situació de penúria que es troben els refugiats que van arribant a Viladecans i que al novembre de 1937 s’estima en uns 55, registrats ofi cialment; encara molt pocs, en rela-ció als que vindran a partir del primer semestre de 1938. Malgrat això, i amb la perspectiva que el nombre de refugiats s’incrementarà substancialment, a principis de juliol de 1937, el conseller d’Assistència Social, Joan Vidal i Fusté (UGT-PSUC) demana que s’estudiï la forma més adient per realitzar un estalvi econòmic en les despeses que suposen l’acolliment dels refugiats: entre el fa-cilitar-los les dues pessetes diàries per persona o bé que aquest import l’administri el municipi «a base de menjador popular». Aquest subsidi de dues pessetes/diàries i per persona l’avançava l’ajuntament i després l’havia de cobrar del Comitè / Comissariat d’Ajuda al Refugiat de la Gene-ralitat de Catalunya. Aquest fet suposava sempre un problema econòmic per al municipi perquè els pagaments, com era d’esperar, anaven, normalment, endarrerits. Encara que per a l’any 1937, aquest import semblava relativament assumible per part de l’administració municipal. No ho serà tant per a l’any 1938, en què la despesa del subsidi – entre bestretes reintegrables i peticions mu-nicipals de cobraments dels subsidis avançats – s’incrementa de manera espectacular fi ns arri-bar a una xifra proporcional al 56 % del pressupost municipal ordinari de aquell any. (Quadre 5).19

Entre octubre i novembre de 1937, davant la comunicació de la conselleria de Governació i Assistèn-cia Social de la Generalitat de la imminència de l’arribada d’un bon nombre de refugiats, a l’entorn d’uns 200, es produeixen acords i contraacords municipals sobre la manera d’allotjar els desplaçats: si aquests han d’estar hostatjats en els diversos edifi cis que les organitzacions polítiques i sindicals havien incautat – postura del conseller delegat de Sanitat i Assistència Social, Josep Orenga (UR) i del conseller Antonio Maldonado Prados (UGT- PSUC) -, o bé si s’havien d’instal·lar en els domicilis de les persones més acomodades - postura de l’alcalde Llorenç Puig (ERC) - «(…) que per llur si-tuació poguessin mantenir els refugiats ja que no és cap secret per ningú les difi cultats que hi ha per a trobar queviures». Per acords posteriors, deduint que la postura acordada és la manifestada per l’alcalde, per la qual cosa, el 20 d’octubre, es crea una Comissió Prorefugiat per tal d’estudiar la distribució dels refugiats entre les cases «(...) de les persones més acomodades». La comissió estarà presidida pel ciutadà alcalde Llorenç Puig (ERC) i formada pels consellers Josep Carreras i Reguan (CNT), Joan Costa i Jané (UGT-PSUC) i pel mateix conseller delegat de Sanitat i Assistència Social, malgrat no estar-hi d’acord amb la decisió presa.

Aquest acord de distribuir els refugiats entre les cases particulars «acomodats» comportarà que pels volts del 25 d’octubre de 1937 hi hagué una manifestació de dones «(…) bastant nombrosa» contràries a l’acord municipal i que aquestes es mostressin «(…) del tot incorrectes proferint crits i amenaces [contra l’alcalde Llorenç Puig] arribant-se àdhuc a una desmoralització tan gran que poc hi ha faltat, per que les paraules es converteixin en fets». Aquest fet és aprofi tat pel conseller Oren-ga per retreure al president del Consell la decisió acordada i no troba pertinent que els refugiats «(...) siguin repartits per les cases que precisament la meitat del temps es troben tancades per tro-bar-se els propietaris de les mateixes treballant als camps molts cops tot el dia». Davant d’aquesta reacció, els consellers municipals d’ERC i la CNT són partidaris de mantenir l’acord, i les Joventuts Llibertàries manifestaran la seva protestat per «(…) la manifestació subversiva de que fou víctima l’Alcalde amb motiu del repart dels refugiats». El conseller Vicenç Maestre continua oferint el local 19 Imports trets dels acords del Consell Municipal a favor de Ramon Martí Roca, del Centre Jurídic Subirachs, per tal que, en repre-sentació del Consell Municipal de Viladecans cobri de la Generalitat de Catalunya les quantitats mensuals referenciades en concepte de subsidi de dos pessetes/diàries per persona refugiada. Les dades dels pressuposts municipals ordinaris de 1937 i 1938 també estan tretes de les actes d’acords del Consell Municipal de Viladecans

Quadre 5. Despeses de subsidi per assistència als refugiats de guerra a Viladecans (1937-1938)

97

del partit i instant a la resta d’organitzacions a què facin el mateix «(...) ultra donar-hi cabuda a famílies nombroses, reduiria la llista formada». El conseller Orenga acaba renunciant a formar part de la Comis-sió Prorefugiat i adverteix que posarà en coneixe-ment del conseller de Governació de la Generalitat l’acord pres pel Consell Municipal. La comissió per a distribuir els refugiats es mantindrà amb el suport de la resta de partits, i en un acord del 26 d’octubre es parla de 97 contribuents afectats per a hostatjar igual nombre de refugiats «(...) quan l’hora arribi», a banda que els partits polítiques i entitats sindicals continuen oferint els seus locals per als refugiats, majoritàriament quan aquests siguin famílies.

Finalment, el 16 de novembre de 1937, es convoca sessió del Consell Municipal per a resoldre el re-partiment dels 70 refugiats que han de venir proce-dents del nord d’Espanya i que han estat destinats a Viladecans per part de la conselleria de Governació de la Generalitat de Catalunya. Els representants dels partits polítics i organitzacions sindicals en-tenen que aquest nombre de refugiats és possible atendre’ls en els seus locals i es nomena una nova comissió per tractar del repartiment; comissió que, aquesta vegada sí, estarà presidida pel conseller delegat d’Assistència Social Josep Orenga (UR) i integrada pels consellers Josep Arrufat (ERC), Vicenç Maestre (UGT-PSUC) i Juan Carrique (CNT). De l’anàlisi de les llistes de refugiats, però es dedueix que el nombre que va arribar van ser força inferior: uns 27, això sí, la majoria procedent de les províncies d’Astúries i Santander (Quadre 3). En relació al subsidi que cobraven els refugiats, la comissió acordarà auxiliar-los amb una pes-seta/diària, a mes d’avançar-los les dues pessetes que reben de la Generalitat.

L’any 1938 serà llarg i dur. Es porten molts mesos de guerra i a partir de l’abril, Catalunya serà front de guerra. L’èxode de refugiats ja serà de terres més properes quan no de procedència catalana, i serà més massiu que en dates anteriors. La població està castigada per l’escassedat d’aliments, pels bombardejos de l’aviació feixista, per l’ocupació constant de territori per part dels enemics de la República i la repressió posterior que exerceixen. Tot això, en conjunt, farà que l’any 1938, serà un any molt complicat per a sobreviure en els pobles de la reraguarda catalana.

A Viladecans, com possiblement en molts pobles catalans, es continua lluitant per controlar la pro-ducció i la distribució dels productes locals i perquè la població no quedi desabastida es van dictant ordres en aquest sentit. D’altra banda, l’arriba massiva dels refugiats es fa sentir en l’economia dels municipis. Així per suportat «la gavela» municipal que representa la subvenció voluntària d’una pesseta diària als refugiats que s’estan a Viladecans, s’estableix, el 4 de febrer de 1938, un segell «Prorefugiat» que gravarà els següents documents: els fulls de ruta, una pesseta/dia; els salcon-duits per viatjar, una pesseta; les peticions per adquirir benzina, 0,05 pessetes/litre i fi nalment, l’1 % de l’import de cada factura per cobrar, s’entén per part dels proveïdors del Consell Municipal.

El març de 1938, es dóna per fracassada l’ordre de venda obligada de verdures i hortalisses. Molt possiblement el mercat negre començarà a funcionar. A partir d’aquest moment, la venda d’aquests productes serà controlada per agents de vigilància municipal. A l’abril, es determina que no es poden arrencar les patates sense que abans hagi estat informada l’alcaldia i al juny es torna a reafi rmar la mesura de no lliurar les targetes de racionament als morosos d’impostos i repartiments municipals. Al juliol, el conseller delegat d’Abastament, Josep Iturrioz i Rebull (ERC) demana la col·laboració de la resta de membres del Consell Municipal per a depurar qualsevol abús que es doni amb les tar-getes de racionament «(...) per tal de fer obra sana i d’equitat». A fi nals d’aquest mes, el conseller delegat per als refugiats de guerra – molt probablement Alfredo Fernández Piñero (CNT) – també dóna comptes al Consell de les gestions realitzades per aclarir la situació social i econòmica dels refugiats «(...) per tal d’evitar abusos en la percepció dels subsidis». La referència a aquests acords municipals parlant d’abusos entre la població autòctona respecte a les targetes racionament i entre els refugiats respecte als subsidis és signifi cativa del nivell d’angoixa i misèria que es devia donar entre els veïns i els refugiats de la localitat.

Molt possiblement, l’abús que es feia dels subsidis va portar al govern de Catalunya, a l’octubre de 1938, a canviar el subsidi econòmic per aliments i així els ajuntaments hauran de descomptar

Certifi cació fi nal de la llista de refugiats de guerra, a 31 de juliol de

1938, amb la signatura de l’alcalde president del Consell Municipal

de Viladecans, Llorenç Puig, amb el segell de l’alcaldia. AMVA, Fons

Ajuntament de Viladecans

M. Luengo. Població civil: arma per a la guerra. Un altre moviment migratori: refugiats de guerra a Viladecans, 1936-1939

98

VIII Trobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà. Els moviments migratoris

l’import dels aliments donats a les dues pessetes/diàries per refugiat que fi ns a aquell moment aportava la Generalitat. Coneixem que, des d’abril a setembre de 1938, la Comissaria d’Assistència als Refugiats va aportar al Consell Muni-cipal de Viladecans la quantitat de 20.318 pessetes, en concepte d’assistència en queviures, per als refugiats acollits a Viladecans. Ignorem si aquesta quan-titat s’hauria de descomptar de les bestretes demanes pel Consell mateix al llarg del any, pel mateix concepte, però en diners (Quadre 6).20

Conforme va passant l’any, la situació va empitjorant. A fi nals de setembre, es prohibirà que la venda de productes agrícoles no es faci en cap altre lloc que no siguin els jardins de la Casa de la Vila; al novembre, el conseller Iturrioz demana de l’alcaldia que es dirigeixi al Sindicat Agrícola «(...) per tal de que faci 500 quilos de patates» per a ser venuda entre la població no agrícola i, el

conseller Miquel Milà i Domènech (PSUC) demana que la Col·lectivitat Agrícola posi a disposició de la població els tocinos de què disposa. A primers de desembre de 1938, amb l’hivern i les tropes franquistes a sobre, la situació econòmica devia ser explosiva quan el Consell Municipal amenaça amb cridar a la «Força Pública» per a poder assegurar l’abastament de productes agrícoles per al veïnatge.

El 25 de gener de 1939, les tropes franquistes del Cos d’Exèrcit Marroquí, sota el comandament del falangista general Yagüe ocupen Viladecans. La guerra s’ha acabat. A Catalunya, s’acabarà escas-sament, quinze dies desprès, quan el 10 de febrer l’exèrcit franquista arriba a la frontera francesa. L’ocupació de Catalunya és total. La repressió comença en el moment de l’ocupació dels pobles. Molt probablement alguns dels refugiats acollits a Viladecans marxaran cap a l’exili, amb la corrua de població catalana que també es dirigeix cap a la frontera francesa fugint de la repressió feixista. Alguns després tornaran a entrar, creient en la «bondat» de la justícia de Franco. D’altres passaran pels camps de concentració francesos. També hi haurà que esperaran a l’exèrcit d’ocupació i una vegada depurats tornaran al seus pobles d’origen sense conèixer, o sí, el futur que els espera. I, fi -nalment, altres s’integraran al poble, passaran a ser veïns i veïnes d’una població que els va acollir en temps de poques alegries i moltes esperances. Malauradament, l’any 1939 i molts dels següents tampoc no serien gaire còmodes per a una bona part de la població.

20 Ofi ci de 12 de desembre de 1938, del delegat de la 1a Vegueria detallant l’import pagat al Consell Municipal de Viladecans per part de la Comissaria d’Assistència als Refugiats – Serveis d’Assistència Social de la Generalitat de Catalunya, en concepte d’assistència, en queviures, per als refugiats acollits a Viladecans. Arxiu Municipal de Viladecans (AMVA), «Relació dels refugiats de les zones de guerra que han produït estades en aquesta població durant el mes de» (juliol a novembre de 1938)

Quadre 6. Despeses de subsidi, en que-

viures, per assistència als refugiats de

guerra a Viladecans, 1938