La poesia (II)

27
La poesia

Transcript of La poesia (II)

Page 1: La poesia (II)

La poesia

Page 2: La poesia (II)

Característiques generals de la poesia

Brevetat

MÓN INTERIOR DEL POETA

versificació

Manca d´història

emocióEstat d´ànim

Page 3: La poesia (II)

musicalitat RITME

LLENGUATGE ELABORAT

COMPLEXITAT

Page 4: La poesia (II)

Els versos● Un vers és cada una de les línies de què

consta un poema.● Les combinacions de versos formen les

estrofes.● I la suma de les estrofes dóna com a

resultat el poema

Page 5: La poesia (II)

Què cal tenir en compte per analitzar mètricament un vers?

1) En català comptem les síl.labes dels versos fins

a l´última síl.laba tònica.

ex. La nit em clava (4)

el seu ullal (4)

i el coll em sagna (4)

Page 6: La poesia (II)

2)Els contactes entre vocals poden afectar el còmput si.làbic:

HIAT Dues vocals en contacte són pronunciades en síl.labes diferents.ex.És el seu plor o/ era l´aigua

SINALEFA Dues vocals en contacte són pronunciades en un únic cop de veu.ex.agafa la terra humida

ELISIÓ Una de les dues vocals en contacte (habitualment, una vocal neutra) se suprimeix.ex.la nit sense esma camina

Page 7: La poesia (II)

Versos d´art menor (fins a 8 síl.labes)

monosíl.labsCloupanyl´anynou.

bisíl.labsToc TocQui és?La Mort

trisíl.labsRonda propel felíde l´enyor

tetrasíl.labsI amb el desglaç,l´estoig s´esquerda:ja en surt un braçDe tija verda

pentasíl.labsAquell temps sentí,amorós deliti ara, trist de mi,muir de gran despit

hexasíl.labsQuan bastiran llurs casesllurs mans tindran l´amoramb què pastaven fang

Page 8: La poesia (II)

heptasíl.labsCrit de flama, clam de vent,en la finestra poruga, de ben de matí, quan sentel tremolor de la fuga.

octosíl.labsCap a l´estany assolellat,l´ànega passa atrafegada,potes i bec d´un or barat, neta com roba de bugada.

Page 9: La poesia (II)

Versos d´art major (més de 8 síl.labes)

Enneasíl.labsUn floc ma vida en el teu cabell

Decasíl.labsVeles e vents han mos desigs complir

Hendecasíl.labsTronava la tempesta per valls i cims

Dodecasíl.labsEn llemosí sonà lo meu primer vagit

Alexandrí (6+6)Bella ciutat d´ivori, feta de marbre i or

Page 10: La poesia (II)

Altres característiques dels versos

● Versos isosil.làbics: tenen el mateix nombre de síl.labes al llarg de tot el poema.

● Versos anisosil.làbics: tenen diferent nombre de síl.labes al llarg del poema.

● Versos masculins: acaben en paraula aguda.● Versos femenins: acaben en paraula plana o

esdrúixola

Page 11: La poesia (II)

La rimaLa rima és una coincidència de sons (no pas de grafies) total o parcial entre mots de versos diferents, a partir de l´última síl.laba tònica.

Rima consonantEs repeteixen tant sons vocàlics com consonànticsPerò un fresc perfum de llorer d´elevavaAltiva segadora, que per beure´n la saba

Rima assonantNomés es repeteixen els sons vocàlicsLa nit em clavaI el coll em sagna

Page 12: La poesia (II)

El ritme

El ritme d´un vers s´obté mitjançant la repetició de combinacions de síl.labes tòniques i àtones.Mil banderes de ginestaguarneixen el meu terrat

Page 13: La poesia (II)

Les figures retòriquesPotser va caure per malalta;

potser per viure entre la gent;

potser amb l´afany de ser més alta

si se l´enduia un cop de vent.

Aigua i res més, i quantes coses,dins d´aquesta aigua i d´aquest blau covard,i valent i esgarrifat...! Perles i roses, i ganivets i besos, i l´atzarde llavis prims i de mirades closes.

Com un peix sense bicicletaCerco el meu cor entre les ones

Page 14: La poesia (II)

Els meus p i t s són dos oce l l s engab i a t s

...dels meus fills el riureés salt de dofins

Un núvol blancpel cel camina

Al bar de vidre hi ha callades ombres

Page 15: La poesia (II)

Potser va caure per malalta;

potser per viure entre la gent;

potser amb l´afany de ser més alta

si se l´enduia un cop de vent.

Aigua i res més, i quantes coses,dins d´aquesta aigua i d´aquest blau covard,i valent i esgarrifat...! Perles i roses, i ganivets i besos, i l´atzarde llavis prims i de mirades closes.

Com un peix sense bicicletaCerco el meu cor entre les ones

(anàfora)

(comparació)

(polisíndeton)

Page 16: La poesia (II)

Els meus p i t s són dos oce l l s engab i a t s

...dels meus fills el riureés salt de dofins

Un núvol blancpel cel camina

Al bar de vidre hi ha callades ombres

(metàfora)

(hipèrbaton)

(personificació)

(epítet)

Page 17: La poesia (II)

Metàfora Consisteix a anomenar un ésser, un objecte, un fet amb el nom d´un altre amb el qual manté una relació de semblança (A=B)

Els fils daurats de la tarda(els raigs de sol)

Comparació Relació de semblança entre dos mots. Els dos conceptes apareixen relacionats a través del nexe com o del verb semblar (A és com B)

I així, com una rosa, s´obrí la fossa

Personificació Assigna característiques humanes a objectes o altres éssers que no poden tenir-les

Ona suau, escuma que somriu?

Page 18: La poesia (II)

Al.literació És la repetició d´un mateix so en un determinat grup de paraules per crear una sensació determinada

Ni a l´àliga li valen les d´or potentes ales.

Anàfora És la repetició d´una o més paraules al començament d´alguns versos.

Diners fan bé, diners fan mal,Diners fan l´home infernal

Hipèrbole Exageració de les característiques d´un objecte, d´un ésser viu o d´un fet

S´utilitza molt en el llenguatge quotidià:”En Pere s´ofega en un got d´aigua”, “T´ho he dit mil cops”

Page 19: La poesia (II)

Hipèrbaton Canvi de l´ordre habitual de les paraules en l´oració.

Canten les gotes damunt la teulada (les gotes canten damunt la taulada)

Polisíndeton Repetició de la conjunció i o ni. Augmenta l´expressivitat del discurs i serveix per alentir-lo.

I arriba a les taronges i en cull i se n´emporta.

Epítet Adjectiu que indica una característica que de forma inherent ja té el nom al qual acompanya.Dóna una informació innecessària sobre el nom.

La paraula humana ses notes colliria.Agafà el fosc carbó de les mines.

Page 20: La poesia (II)

Les estrofes Apariat o

rodolíDos versos de rima consonant

Tercet Conjunt de tres versos.

Quartet/Quarteta

Conjunt de quatre versos. Si són d´art menor tindrem una quarteta, si són d´art major, un quartet

Quintet/Quinteta

Conjunt de cinc versos (amb dues rimes consonàntiques diferents). Si els versos són dart menor tindrem una quinteta, si són d´art major, un quintet.

Sextet/sexteta

Conjunt de sis versos (amb dues o tres rimes). Si els versos són d´art menor tindrem una sexteta, si són d´art menor, un sextet.

Page 21: La poesia (II)

Les estrofes

Octava o cobla

Grup de vuit versos, normalment decasíl.labs.

Dècima Grup de deu versos, normalment heptasíl.labs.

Page 22: La poesia (II)

Les composicions

1. L´aucaQuaranta-vuit dibuixos o gravats sota els quals hi ha quaranta-vuit rodolins, sovint heptasíl.labs.

Té com a precedent un joc d´atzar del segle XVIII, de quaranta-vuit figures, entre les quals hi havia l´oca.

Page 23: La poesia (II)
Page 24: La poesia (II)

Les composicions

2. El romançEs tracta d´un nombre variat i indeterminat de versos heptasíl.labs. Els versos parells tenen rima assonant i els versos senars no tenen rima.

Page 25: La poesia (II)

No toqueu el rei En Jaume, 7-

que la terra s´entrarà! 7a

Per l´esvoranc del sepulcre 7-

passen com fures les mans: 7a

la primera que el tocava 7-

amb l´espasa es va tallar. 7a

Per lo cap ve que l´estiren; 7-

ja segueix tot enrampat 7a

vestit amb l´hàbit de monjo, 7-

los cabells rossos penjant, 7a

la destra sobre l´espasa, 7-

los ulls oberts i emboirats... 7a

Page 26: La poesia (II)

Les composicions

3. El sonet● Conformat per dos quartets i dos tercets.● És la composició per excel.lència de la

literatura occidental.● És d´origen italià (Petrarca)● Gairebé sempre isosil.làbic.

Page 27: La poesia (II)

Anaves damunt l´herba de la prada

i volava el teu braç adolescent,

i pel filat de la raqueta alçada

travessava la llum del sol ponent.

La pau dominical tan desesmada

i ta faç d´angeleta i el rabent

joc seriós m´encisen la diada.

D´un rector reformat pàl.lidament

et veia filla; entorn del presbiteri

collies roses; contes de misteri

amaves i el blancatge i els infants.

Jo, oficial, de Singapur venia.

Alt, vermellenc, et feia cortesia...

Carros de fenc passaven odorants