La reforma de la Diagonal

1
ELS NOSTRES EXPERTS tenim opinió 6 MAIG/JUNY 2010 D es de la visió de la mobili- tat i del transport públic, la proposta de reforma de la Diagonal té aspectes interessants que caldria remarcar des d’aquesta òptica. En aquests moments, la distribució d’espais en la vialitat d’aquesta avin- guda comporta una sèrie de disfuncions que diculten alhora el moviment dels vianants, dels vehicles privats i del transport públic, bàsicament en el cas dels autobusos urbans. A causa de la dicultat de coordinació semafòrica amb la trama ortogonal de l’Eixample, les velocitats comer- cials de tots els mitjans de transport són baixes, especialment en el cas dels autobusos. La utilització actual dels dos passejos com a pàrquing per a motos i vial per a ciclistes fa poc amigable el fet de caminar per aquest entorn, igual que el passeig per les estretes voreres és perillós i poc reco- manable per anar a comprar a les nombroses botigues de l’avinguda. En aquest estat de coses és lògic que, aprotant el projecte d’unió dels dos tramvies, s’estudiés una reforma inte- gral de l’avinguda per tal d’adaptar-la més als usos actuals i fer-la més ami- gable per als vianants, donant-li una clara prioritat al transport públic. Tanmateix, aquest fet no implica pas que la solució nal tingui a veure amb el dilema tramvia sí o tramvia no, ja que ha quedat molt clar que, en la situació actual del projecte, del que es tracta és de veure quina estructura es vol donar a la futura ordenació, mentre que la solució a donar a la implant- ació del transport públic queda per a futurs estudis de detall. Abans, però, caldrà resoldre una qüestió primordial: què se’n farà dels vehicles que ocupen actualment la via? Segons els estudis de mobilitat realit- zats per l’Ajuntament de Barcelona, en el moment en què es portarà a terme l’obra, en qualsevol de les seves pos- sibles opcions, estaran en servei bona part de les ampliacions del metro i s’haurà donat un tomb al tema de les Rodalies, per la qual cosa es preveu una disminució del trànsit privat semblant al que es va produir amb la inauguració de les rondes o la implantació de la Per tal de dotar de major capacitat la trama de l’Eixample i compensar la disminució producte de la remod- elació de la Diagonal, es proposen diferents solucions d’una mínima afec- tació quant a obres i cost que caldria realitzar abans d’iniciar la reforma, una vegada constatada la seva ecà- cia. Aquestes solucions consisteixen a donar continuïtat als carrers de l’Eixample que actualment estan tal- lats per la Diagonal, com Còrsega o Provença, i invertir el sentit de marxa al nal del carrer d’Urgell i a l’avinguda de Sarrià, entre d’altres, per tal de resoldre les sortides i entrades a la ciutat per la Diagonal. El recent estudi de TMB de reor- ganització del bus a Barcelona, sota el nom de RetBus, aporta dades que serveixen per poder valorar ns a quin punt una reforma radical de la vialitat pot afectar positivament els desplaça- ments per la ciutat, i no només a la Diagonal. Creiem que cal entendre aquesta actuació com un pas més cap a la millora de la mobilitat en l’entorn metropolità central. En denitiva, tot un seguit de solucions tecnològiques, en les quals els enginy- ers industrials hi tenim molt a dir i que en cas que es tornés a replantejar una reforma, exposarem convenientment a les autoritats. La reforma de la Diagonal Josep Maria Rovira / Vicedegà del COEIC i president de la Comissió de Transport i Mobilitat “La utilització actual dels dos passejos com a pàrquing per a motos i vial per a ciclistes fa poc amigable el fet de caminar per aquest entorn”

description

Article de fulls dels enginyers del COEIC.

Transcript of La reforma de la Diagonal

Page 1: La reforma de la Diagonal

ELS NOSTRES EXPERTS

tenim opinió

6 MAIG/JUNY2010

Des de la visió de la mobili-tat i del transport públic, la proposta de reforma de la

Diagonal té aspectes interessants que caldria remarcar des d’aquesta òptica.En aquests moments, la distribució d’espais en la vialitat d’aquesta avin-guda comporta una sèrie de disfuncions que di! culten alhora el moviment dels vianants, dels vehicles privats i del transport públic, bàsicament en el cas dels autobusos urbans. A causa de la di! cultat de coordinació semafòrica amb la trama ortogonal de l’Eixample, les velocitats comer-cials de tots els mitjans de transport són baixes, especialment en el cas dels autobusos. La utilització actual dels dos passejos com a pàrquing per a motos i vial per a ciclistes fa poc amigable el fet de caminar per aquest entorn, igual que el passeig per les estretes voreres és perillós i poc reco-manable per anar a comprar a les nombroses botigues de l’avinguda.En aquest estat de coses és lògic que, apro! tant el projecte d’unió dels dos tramvies, s’estudiés una reforma inte-gral de l’avinguda per tal d’adaptar-la més als usos actuals i fer-la més ami-gable per als vianants, donant-li una clara prioritat al transport públic.Tanmateix, aquest fet no implica pas que la solució ! nal tingui a veure amb el dilema tramvia sí o tramvia no, ja que ha quedat molt clar que, en la situació actual del projecte, del que es tracta és de veure quina estructura es vol donar a la futura ordenació, mentre que la solució a donar a la implant-ació del transport públic queda per a futurs estudis de detall.Abans, però, caldrà resoldre una qüestió primordial: què se’n farà dels vehicles que ocupen actualment la via?Segons els estudis de mobilitat realit-

zats per l’Ajuntament de Barcelona, en el moment en què es portarà a terme l’obra, en qualsevol de les seves pos-sibles opcions, estaran en servei bona part de les ampliacions del metro i s’haurà donat un tomb al tema de les

Rodalies, per la qual cosa es preveu una disminució del trànsit privat semblant al que es va produir amb la inauguració de les rondes o la implantació de la

Per tal de dotar de major capacitat la trama de l’Eixample i compensar la disminució producte de la remod-elació de la Diagonal, es proposen diferents solucions d’una mínima afec-tació quant a obres i cost que caldria realitzar abans d’iniciar la reforma, una vegada constatada la seva e! cà-

cia. Aquestes solucions consisteixen a donar continuïtat als carrers de l’Eixample que actualment estan tal-lats per la Diagonal, com Còrsega o Provença, i invertir el sentit de marxa al ! nal del carrer d’Urgell i a l’avinguda de Sarrià, entre d’altres, per tal de resoldre les sortides i entrades a la ciutat per la Diagonal.El recent estudi de TMB de reor-ganització del bus a Barcelona, sota el nom de RetBus, aporta dades que serveixen per poder valorar ! ns a quin punt una reforma radical de la vialitat pot afectar positivament els desplaça-ments per la ciutat, i no només a la Diagonal. Creiem que cal entendre aquesta actuació com un pas més cap a la millora de la mobilitat en l’entorn metropolità central.En de! nitiva, tot un seguit de solucions tecnològiques, en les quals els enginy-ers industrials hi tenim molt a dir i que en cas que es tornés a replantejar una reforma, exposarem convenientment a les autoritats.

La reforma de la DiagonalJosep Maria Rovira / Vicedegà del COEIC i president de la Comissió de Transport i Mobilitat

“La utilització actual dels dos passejos com a pàrquing per a motos i vial per a ciclistes fa poc amigable el fet de caminar per aquest entorn”