CroscatLA REVISTA DE SANTA PAU – NÚM. 20 – ANY 2018

ED I TOR IAL Croscat – núm. 20

32

SERVE I S

20Any 2019

Serveis mèdicsAmbulatori Santa Pau .........972 680 264Servei d’Urgències..............................112Ambulatori Can Blanc..........972 274 093Hospital Comarcal...............972 261 800Farmàcia … .........................972 680 159

Serveis socialsConsell Comarcal ................972 274 900Consorci d’AccióSocial de la Garrotxa ...........972 266 644Mossos, Bombers,Emergències ........................972 266 644

Serveis religiososParròquia.............................972 680 016

Serveis comunicacionsTaxis .............972 680 467 / 629 560 286TEISA..................................972 260 196

Serveis oficines públiquesAjuntament..........................972 680 002Ajuntament Can Blanc ........872 980 144

www.santapau.catJutjat de pau ........................972 680 002

Centres culturalsEscola Joan Maragall ...........972 680 059Llar d’Infants ...................... 649 925 971Centre Cívic de Santa Pau ...972 680 549Centre Cívic Can Blanc .......691 687 083

Aigües de CatalunyaServei d’avaries ....................900 194 998gestioabonats@aiguesdecatalunya.com

SumariEditorial ..............................................................3

Fesol d’or ............................................................4

De tot una mica ..................................................7

Pubilla i Hereu de Santa Pau............................8

De tot una mica.......................................................9

Aplecs i Festes de Santa Pau............................10

Contes i Llegendes .............................................14

Benvinguts / En el record.................................15

De tot una mica. .................................................16

Cap de Turc.........................................................17

Cultura ................................................................18

L’Escola Joan Maragall.....................................19

Les Entitats. .......................................................22

Notícies municipals. ..........................................29

Esports................................................................31

Cultura ................................................................35

E-Tram ................................................................36

De tot una mica ..................................................38

La botiga de Can Pere........................................39

Les dones i la ciència.........................................40

De tot una mica ..................................................43

Consells del metge. ............................................44

El jutge informa .................................................46

Escacs / Sopa de lletres.....................................47

CROSCATLA REVISTA DE SANTA PAU2A ÈPOCA

EDITA:AJUNTAMENT DE SANTA PAU

COL·LABORADORS:Albert Reixach, Carme Salvador, Francesc Ricart,Francesc Collelldevall, Tura Soler, Esther Badosa,Joan Brosa, Imma Clos, Pep Companys, AlbertBadosa, Martí Collelldevall, Rosa M. Fluvià, CarlesRamon, Jordi Puig, Margarita Colldecarrera, MariaPilar Segura, Equip docent de l’Escola Joan Maragalli Comissió de la Festa Major.

DISSENY GRÀFIC:MAGDA DISSENY, SL - Magda Pujolàs

IMPRIMEIX:Gràfiques Garrotxa, SL

DIPÒSIT LEGAL:GI-1072-2001 Ajuntament de Santa Pau

PORTADA: CARAMELLES A SANTA PAUFOTOGRAFIA: FERRAN TERUEL

Si voleu col·laborar amb la revista CROS CAT de Santa Pau obé voleu aportar-hi els vos tres comentaris i/o suggeriments,us po deu adreçar a:revistacroscat@santapau.cat

AGRAÏMENT:Volem agrair a l’Ajuntament de Santa Pau, a la Diputació deGirona, i a tota aquella gent que ens ha facilitat informaciói ajuda de manera desinteressada, la seva col·laboració, queha fet possible l’edició d’aquesta revista.Moltes gràcies!

Ed

ito

ria

l

“És molt agraïda la terra”. Segurament la frase culminant del’aparició concedida fa unes setmanes al poble dins del primetime de la televisió pública catalana sintetitza bona part delque la revista Croscat aspira a reivindicar. Ho intentarà sortintde nou al carrer superat del tot l’estiuet de sant Martí i amb

l’arribada irreversible de l’hivern, o sigui després d’un dels esdeveniments queestà a punt de convertir-se en una referència del calendari santapauenc, la cursade Sant Martí, i que precedeix el Pessebre Vivent prenadalenc.

Aquest nou exemplar recull tot el que s’ha viscut a Santa Pau durant el darrerany. Molta gent pensarà que res d’especial. I segurament tindrà raó. Tanmateix,la sensació de roda imparable no ens ha de fer perdre de vista que la roda nogira sola i que s’ha d’alimentar de l’energia de tots. Ho tenen ben present elsresponsables de les campanyes de donació de sang al municipi, els quals adver-teixen amb preocupació que, sigui pel factor que sigui, el nombre de volunta-ris va davallant. També hi ha certa inquietud a propòsit del reciclatge i la tria irecollida selectiva de residus: malgrat els esforços fets, la col·laboració veïnalresulta indispensable pel bon funcionament del sistema. Alguns hi afegirien unadarrera preocupació. I és que les entitats van molt mancades de gent ambempenta, jove d’edat (o com a mínim d’esperit) amb ganes de fer coses i tirarendavant projectes conjunts.

Feta la constatació, qui s’atreveix a identificar-ne les causes (assenyalar respon-sables no val la pena)? Els temps canvien i avancem com a noves formes de socia-bilitat que passen pels teclats, les pantalles i les imatges amb filtre? Fa no gairesanys en alguns pobles es van endegar campanyes que duien per lema “Apagala televisió”, amb el benentès que el pas següent era baixar al carrer i partici-par. El salt que s’ha produït des d’aleshores fins ara, quan la programació televi-siva ja no és ni molt menys decisiva en els hàbits de moltes cases, ha estat encaramés important i ens ha distanciat inexorablement d’aquest impuls de sortir i fercoses conjuntes? Hi ha qui suggerirà que sempre ens passa això, que ens exaltamassa el nou i, en canvi, ens desenamorem molt ràpid del vell. De tota manera,no es tracta d’una qüestió només de modes, sinó segurament d’una manera novad’interpretar el sentit del jo i el nosaltres, d’alimentar-los i, sobretot, de justi-ficar-los.

Podem anar-hi pensant. Si voleu, queda damunt de la taula com a tema deconversa dels àpats d’aquestes festes. I, si no, que sigui per rumiar-hi mentrepassem les pàgines de la revista i ens encaminem cap a l’inici d’un nou any.Un nou any que, és clar, us desitgem ple de moments culminats i de bona sort,almenys com per arribar a pensar que la terra agraïda sempre et torna el queli dones.

CONSELL DE REDACCIÓ DE LA REVISTA CROSCAT

La terraagraïda, el jo iel nosaltres

112

4

Croscat – núm. 20

5

FESOL D ’ORTURA SOLER

– Com et va sorgir l'afició per la fotogra-fia? Recordes la primera vegada que vasfer una foto? Parlem d'anys? Saps ambquin aparell va ser?

L’afició a la fotografia va començarquan vaig fer la comunió solemne, unscosins del meu pare em van regalar unamàquina de fotografiar l’any 1971. Lamàquina era una Instamàtic marca Ferra-nia. A partir d’aquí vaig començar a ferles primeres fotos. Del primer rodet norecordo que fes cap foto que es poguésaprofitar.

– Quina és la fotografia de la que estàsmés orgullós d'haver fet? On la tensguardada o publicada?

La fotografia que recordo que mésem va agradar va ser una que vaig fer ala lluna plena amb un telescopi de

construcció casolana. La tinc guardadaper casa i emmarcada.

– Que t'agradaria haver retratat i no haspogut fer?

Uff… potser un aurora boreal.

– Que has retratat que t'estimaries mésno haver fet?

Una vegada vaig haver de fotografiarun silo (sitja) de borra de filatura on hihavia hagut un accident mortal. Jo anavaacompanyat d’un jutge.

– Els mòbils i les càmeres digitals hanmillorat o han empitjorat el món de lafotografia? És bo que tothom sigui o espensi ser fotògraf?

Els mòbils i les càmeres digitals handestrossat l’essència i l’encant de lafotografia. Abans era un art ara és unarutina si no surt bé a la primera surt a la6 ó 7. És qüestió d’anar provant.

– És veritat que una imatge val més quemil paraules o és un tòpic que no es potaplicar de forma generalitzada?

Abans sí que una imatge valia mésque mil paraules, però ara moltes estanretocades o trucades, ja no saps si laimatge és real o no.

– La fotografia és paciència no? Quinaés la foto que has estat més estona perpoder-la materialitzar?

Molta paciència vol la fotografia sivols captar una cosa molt concreta. Laque més em va costar va ser el bateig deles nebodes bessones que quan una estavaquieta l’altra es movia.

– Que proposaries canviar a Santa Pauper poder-lo fotografiar de la manera

que més t'agradaria? Veus risc de modificació delpaisatge i alteració de la bellesa natural per l'allau devisitants?

Tornar als orígens de la població a l’època medie-val, això vol dir sense cap cotxe a la vila vella ni rètolsmoderns.

És evident que el paisatge es modifica per fenomensnaturals, la construcció és malmet… El ser humà tambéhi contribueix (no només els visitants si no també elsautòctons).

– Que t'agrada més fotografiar: personatges, natura,animals...?

M’agrada tot, però el que he fet més son reportat-ges de bateigs comunions etc… potser s’assembla mésamb fotografiar personatges.

– T'agradaria ser reporter gràfic o fotoperiodista?M’agrada més la fotografia de reportatge.

– Quan veus una fotografia, saps amb un cop d'ull siestà manipulada?

Amb els programes d’avui dia és molt difícil detec-tar-ho.

– Vivim massa de cares a la imatge?Crec que sí, avui dia es dona molta importància a

l’estètica.

– A quin personatge famós t'agradaria fer una sessiófotogràfica? A quí no voldries retratar ni que et pagués?

Home! em poses amb un compromís hi ha moltspersonatges que m’agradaria, a qui no m’agradaria nique em pagués seria en Donald Trump.

– T'has presentat a concursos de fotografia? Tens capfotografia premiada?

No m’he presentat mai a cap concurs, sí que hefet exposicions.

FESOL D ’OR 2 018

FESOL D ’OR

JAUME PUJOLÀS PRAT15-08-1958

El guardonat amb el fesold'or JAUME PUJOLÀS PRAT,va nèixer el dia de lamare de Déu d'Agost del1958 a Santa Pau. Vacursar els estudis prima-ris i professionalment ésmecànic torner. Les sevesaficions, al marge de lafotografia són l'excursio-nisme i ara també elsDrons.

“Els mòbils i les càmeresdigitals han destrossat

l’essència de la fotografia”

“El que no faci passadapel Photoshop que tiri

la primera pedra”

FESOL D ’OR 2 018

JACINT GARRIGOLAS COLL19-11-1959

El guardonat amb el fesold’or JACINT GARRIGOLASva neixer el 19 denovembre del 1959.Va cursar el batxilleratprimari i a part de lafotografia, com ja saptothom, les seves aficionssón el senderisme, elbricolatge, les manuali-tats i el cinema.

– Com et va sorgir l'afició per la fotogra-fia? Recordes la primera vegada que vasfer una foto? Parlem d'anys? Saps ambquin aparell va ser?

L' afició, afició, va sortir a l’anar decompanys amb en Jaume…, com que ellagafava la filmadora, jo tiraba fotos…

– Recordes la primera vegada que vasfer una foto? Parlem d'anys? Saps ambquin aparell va ser?

Buff, de la primera maquina de fotos,parlem de molts anys, era unaWERLISSA, de les que donava Xocola-tes Gluki, al completar l’àlbum decromos que sortia en les rajoles dexocolata... éren una relíquia, perquèpenseu que el carret que portaven, erade paper, axió no ho ha pas visttothom…

– Quina és la fotografia de la que estàs

més orgullós d'haver fet? On la tensguardada o publicada?

Aquesta pregunta és difícil. Una de laque hem sento molt orgullós, és la deSanta Pau de nit, amb el perfil del castelli el campanar, amb un cel enteranyinatde núvols, que te una lluminositat fantàs-tica. Tot i que reconec que la idea ensortir de casa, era jugar amb la llunaplena d'aquella nit. Però els núvols esvan posar al mig i va sortir una fotogra-fia meravellosa. Algúns em van dir queera la millor fotografia que havien vistmai de Santa Pau…Actualment es la portada de fons del meufaceebok.

– Que t'agradaria haver retratat i no haspogut fer?

Un dels somins, de qualsevol fotògraf,aficionat, o profesional és retratar lesfabuloses aurores boreals del nord

El mes d’octubre es va celebrar a la seu social deTelefònica a Madrid, l’acte de lliurament de premis ales bones pràctiques en transparència, rendició decomptes i bon govern durant el 2017. La FagedaFundació va ser guardonada junt amb nou empresesmés d’Espanya i Iberoamèrica, sent la única empresacatalana distingida.

Els premis són convocats per Telefònica i la revistaCompromiso Empresarial.

La Fageda ha merescut el premi per: “la primeraorganització no lucrativa que ha assumit voluntària-ment el compromís de publicar un informe anual degovern corporatiu per retre comptes de com acompleixels compromisos i bones pràctiques de bon govern”.

FESOL D ’ORFESOL D ’OR

6

Croscat – núm. 20

7

FESOL D ’OR 2 018

d'Europa, Islàndia, Suècia, Finlàndia, Noruega. Quiles ha vist, i fotografiat, diu que es pixar colònia, ambperdó, tot i que no vol dir que si vas a aquests llocs teles trobis.

– Que has retratat que t'estimaries més no haver fet?Ara mateix, diria que no tinc cap fotografia tan tan

negativa.

– Els mòbils i les càmeres digitals han millorat o hanempitjorat el món de la fotografia? És bo que tothomsigui o es pensi ser fotògraf?

Bé, les fotos dels mòbils, crec que per un costat fanfácil la fotografia i cal reconèixer que avui dia, algunsaparells, no tenen res a envejar d'una gran màquina.Tot i que no es el mateix! Però tal com diu segons quí:nosaltres fem fotos… Perquè, fotògraf, només es aquellque té un NIF, que diu fotògraf, i que fa que cobri elque vol per les seves fotos.

– És veritat que una imatge val més que mil parauleso és un tòpic que no es pot aplicar de forma genera-litzada?

Si, una imatge, val més que mil paraules, pot trans-metre pel simples fet de mirar-la: por, felicitat, pau,guerra, alegria, tristor i 50.000 coses més.

Coses que amb bla, bla, bla, no aconseguiries trans-metre.

La fotografia és paciència no? Quina és la foto quehas estat més estona per poder-la materialitzar?

Sí, la fotografia requerix molta paciència, per això,diuen que la paciència es la mare de la ciència. Peròsempre tenim un però… La fotografia de campionat,la que fa que et treguis el barret, aquesta te la trobes.Una llum d'aquelles que només dura un plis, un click,i és un instant irrepetible… La fotografia més llargafeta per mi: una circumpolar. I què és una circumpo-lar? Doncs tal com diu el seu nom: és una fotografiade l'estrella polar i se’n diu “circum” perquè amb unaexposició prou llarga de 40/45 minuts, s’aconsegueixel cercle d’estrelles. Jo tinc una circumpolar de 60/70minuts aproximadament, és una mica llarg d'explicar.

– Que proposaries canviar a Santa Pau per poder-lofotografiar de la manera que més t'agradaria? Veusrisc de modificació del paisatge i alteració de la bellesanatural per l'allau de visitants?

Aquesta sí que la tinc clara la resposta. Tot i que potserels veïns pertinents, em tiraran als lleons. Jo deixarianet de tota classe de vehicles, durant tot el cap de

setmana, des de la plaça de Dalt fins el Portal del Mar.El poble guanyaria un 1000 x 1000. La massificació,crec que ja és un problema, no greu, sinó molt greu.Deixant a part els possibles beneficis d'aquesta mas-sificació, el comportament incívic de molta gent, gràciesa Déu, no de tothom, però en el cas de la Fageda d'enJordà, és molt difícil que entre tanta gent no hi hagi unmica d' incivisme. Entren com a xais, pero no són xais…són cridaners, llencen les fulles al aire i trenquen total-ment la pau i l'harmonia d'un lloc tan màgic. I si parlemdel Croscat, l'incivisme arriba fins el punt d'escriure,gratant la paret de greda, per escriure el nom o un “tequiero”. I a Santa Pau, que tothom arriba amb el cotxefins allà on els passa pel barret… ja és un altre punt ia part.

–Que t'agrada més fotografiar: personatges, natura,animals...?

Natura, desde paisatges, de tota clase muntanyes ,rius, mar, cels, neu, sol, albades, postes de sol, la ViaLàctia, llamps. I animals, desde la papallona més petitai maca a la bestiola més gran que et pugis trobar... ocells,

guilles, granotes, visons americans, cabirols, senglars, itot el que generosament es posi a tret d'un clic.

– T'agradaria ser reporter gràfic o fotoperiodista?Si em preguntes triar entre cobrir notícies o repor-

ter gràfic, amb tot el que pot abarcar, trio reporter. Unreportatge de muntanyes nevades, unes imatges de saltsd'aigua, o una colla d’animals voltant.

I per anomenar un de fàcil i actual: els perillososinvasors, els verspers asiàtics, dels quals tinc un a sobrede casa, i sovint penjo fotos al Face.

– Quan veus una fotografia, saps amb un cop d'ull siestà manipulada? Vivim massa de cara a la imatge?

No de cap manera, i dubto que avui dia ho puguiasegurar ningú , a simple vista. Totes le fotos es podenmanipular, revelar o editar, pujar o baixar de color,retallar, ampliar, etc. Això, no es considera manipula-ció, afegir o treure coses, ja és un altre tema. El queno faci una pasada pel Photoshop per aclarir o pujarde color, que tiri la primera pedra!

– A quin personatge famós t'agradaria fer una sessiófotogràfica? I a qui no voldries retratar ni que etpagués?

Tal com he dit, no soc de retrats personals, per tantno sabria a qui triar, potser un crac de fotografia ...per estar amb ell, per aprendre. El que si que tinc clar,no faria cap pas, ni per futbolistes, ni polítics, ni poten-tats poderosos. Com diu la dita, mai diguis mai, i eldiner pot amb tot, simplement seria un clic més, igualpodria canviar l'equip de fotografia!

–T'has presentat a concursos de fotografia? Tens capfotografia premiada?

Sí. I ara pecaré de modest. Tinc premis de fotogra-fia desde molt temps ençà: 1.995 un premi a la millorllum, 1.996, premi a la millor fotografia, tots dos sóndel CEO (Centre Excursionista Olot. I Més recent-ment, un primer premi i un segon, en dos anysdiferents, al poble veí de Mieres.

DE TOT UNA M ICA

La Fageda Fundació premiadaper la seva transparència

8

ENTREV I STA

Carles Masias i Ramírez

HEREU DE SANTA PAU 2 018

– Quin sentit tenen per a tu les figuresde l’Hereu i de la Pubilla?

• Crec que tenen un sentit més simbòlicque útil. Crec que és una tradició moltmaca i molt important en els temps queestem vivint on es vol tornar a acabaramb la tradició catalana. Tot i que ara ésmolt maca crec que abans a l'edatMitjana era una tradició molt jeràrquicai injusta amb la qual no estic completa-ment d'acord.

– Què en penses de la societat actual?

• Crec que la societat actual és una socie-tat accelerada, super informada i engan-yosa alhora. Vivim a un ritme molt alt,tot avança molt ràpidament i quan has

après alguna cosa ja hi ha quelcom mésnou i millor; a més l'accés a la informa-ció no significa que estiguem més infor-mats sinó que internet està ple de lesanomenades ''fake news'' i amb bastantafreqüència ens creiem aquesta informa-ció enganyosa. L'últim esdeveniment que està passant ique em preocupa és el creixement del'extrema dreta a Europa i Espanya.

– Què creus que poden fer els joves pera la societat futura?

• Crec que hem de ser els responsablesde normalitzar i organitzar aquesta novasocietat en la qual vivim on la tecnolo-gia avança molt més ràpid que la legis-lació.

CARLES MASIAS I

RAMÍREZ

Va néixer el 14 deSetembre de l'any 1999a Olot

ESTUDIS:Actualment estic estudi-ant Enginyeria Industriala l'Escola TècnicaSuperior d'EnginyeriaIndustrial de Barcelona,Escola que forma part dela Universitat Politècnicade Catalunya.

AFICIONS:L’esport, llegir i tots elstemes relacionats amb latecnologia i lainformàtica.

– Quin sentit tenen per a tu les figures de l’Hereu i de la Pubilla ?

• Avui dia, crec que les figures d’hereui pubilla són una representació de lacultura i les tradicions catalanes. A més,ser hereu i pubilla et brinda la oportuni-tat de conèixer nous llocs, gent nova,noves tradicions a part de representar elpoble on vius.

– Què en penses de la societat actual?

• Crec que ha canviat en molts aspectes,i que, tot i que en molts ha millorat, crecque encara li falta molt per millorar. Perexemple, crec que avui dia encara hi hamoltes desigualtats, injustícies, corrup-ció, pobresa i fam, violència... i crec, queen el segle que estem, tot això no hauriade passar però passa. Tot i que crec, o simés no, tinc l’esperança, que això en unfutur canviarà.

– Què creus que poden fer els joves pera la societat futura?

• Crec que les noves generacions cadavegada creixen amb les idees més clares,i som els joves qui hem de canviar totsels problemes que pateix aquesta socie-tat, i crec que les noves generacionscreixen amb moltes ganes de canviar-ho.

– Tens alguna personatge que admiris o et sentis atret/ta ? Per què ?

• No admiro a ningú en especial, peròadmiro aquelles persones que sempreestan felices i gaudeixen fent el que fan.

– Quin tipus de música t’agrada ?

• M’agraden bastants tipus de música,depenen del moment escolto un tipus demúsica o altre; gaudeixo sempre escol-tant musica si em se la lletra.

ABRIL AGUILAR IVERDAGUER

Va néixer el 27 d'octubre1998

ESTUDIS:3r ADE, UAB

AFICIONS:Escoltar música, llegir,estar amb els amics,caminar…

Abril Aguilar i Verdaguer

PUB I L L A DE SANTA PAU 2 018

TURA SOLER

– Tens alguna personatge que admiris o et sentis atret?Per què?

• Avui en dia no, quan era més petit si, però amb elpas dels anys vaig veient que molts d'ells no són tanperfectes com em creia. En general admiro la gentintel·ligent que vol canviar el món, cap a bé i que apart de lucrar-se ells mateixos també pensin en el futurde la humanitat i del nostre planeta.

– Quin tipus de música t’agrada?

• No tinc cap classe concreta de música que m'agrada,tant puc escoltar Sopa de Cabra com una cançó deReageton o Trap. És a dir, depèn del dia i de la situa-ció escolto diferents tipus de música segons el que mésem bé de gust.

HEREU DE SANTA PAU 2 018

ENTREV I STA Croscat – núm. 20

DE TOT UNA M ICA

L’últim dia de l’any i l’últim dia de feina al capda-vant de la farmàcia del poble. La Maria Teresa Solerha estat a la vora de 40 anys atenent als veïns de SantaPau i el dia 31 de gener de 2018 va posar punt i finala la seva tasca professional com a farmacèutica aSanta Pau.

Sempre es diu que és millor gastar-se els diners enun altre cosa que abans de fer-ho a la farmàcia... perquè

és sinònim de que no gastes molt bona salut (malgratque també et pots comprar una crema per a conser-var-te jove o uns bons caramels d’eucaliptus, entrealtres coses), però que faria un poble sense una bonaapotecaria?

Des d’aquestes pàgines volem donar-li les gràcies ala Maria Teresa per la seva dedicació durant tots aquestsanys, i desitjar-li lo millor en la seva nova etapa.

Final d’etapa

9

APLECS I F ESTES DE SANTA PAU Croscat – núm. 20

1110

APLECS I F ESTES DE SANTA PAU

Festa del Roser de Sant Miquel de La Cot6 de maig 2018

El passat diumenge 6 de maig es vacelebrar la festa del roser de Sant Miquel deLa Cot, amb una missa solemne a les 12 delmig dia i amb una cantada dels goigs del Roseral final de la cerimònia.

Tot seguit, coca i moscatell per a tothom.Per acabar un gran sorteig amb molts regals.

Aplec de Sant Abdon i Sant Senén28 de juliol 2018

“Conta la llegenda que quan dalt del Puigsa-creu set campanars veuras, l’olla d’or trobaràs.”

Aquest era l’eslogan del programa d’aquestany de l’aplec de Sant Abdon i Senén, il·lustrat

amb un dibuix de Joan Oller amb les siluetesdels set campanars que realment es veuen desde l’ermita, situada dalt del Puigsacreu. Unaseixantena de persones van complir el 28 de

Aplec del Santuari de la Mare de Déu dels Arcs1 i 2 de setembre 2018

L’ aplec de Santa Maria dels Arcs, queaquest any es va celebrar els dies 1 i 2 de setem-bre, va començar amb el tradicional concursde “Botifarra”, Memorial Jesús de Can Patuí,en aquesta ocasió es compleix la XXXVIII edició.Al vespre es va celebrar el ball al mas Patxet.

Diumenge, dia 2 de setembre, a les 12 del

migdia es celebrà la missa solemne acompan-yada per l’orquestra La Principal amb lacol·laboració del Cor Parroquial de Santa Pau.

Després de la missa es van ballar duessardanes vermut i a les cinc de la tarda va tenirlloc una audició de sardanes a càrrec de lacobla La Principal d’Olot.

Festa Major de Sant Miquel de La Cot6 i 7 d’octubre 2018

Els dies 6 i 7 d’octubre es va celebrar lafesta major de Sant Miquel, organitzada perl’Ajuntament de Santa Pau i la Comissió deFestes de La Cot, la qual va coincidir amb la25ª TROBADA DE NOUS I VELLS AMICS DELPOBLE.

El dissabte dia 6 a les 6 de la tarda, la Coralde la Gent Gran d’Olot ens obsequià amb unconcert de cançons populars del seu repertorii també es va recitar i cantar una poesia fetapel President de les Lletres Garrotxines el Sr.Narcís Monsó anomenada QUAN L’HOMES’ADORM el qual varem tenir el plaer de gaudir

de la seva presencia i al finalitzar el concert ensva recitar algunes poesies mes escrites per ell.

Mentre els fesols acabaven de fer xup-xupdins l'olla, vàrem gaudir de la quarta edició deldivertit joc batejat com a «CORRE CONILL DESANT MIQUEL I LA PASTANAGA» joc en elqual es varen poder guanyar interessantspremis. Acabat el joc en Josep Colom del masOlivera de La Cot ens va obsequiar, com ja favaris anys, amb una degustació d’uns excel-lents fesols que ens anuncien un molt bon anyd’aquest cultiu, regats amb un molt bon vinovell.

juliol amb la tradició de pujar a l’ermita onsempre es troben tresors, que no són l’ollad’or, evidenment, sinó els premis que dona lapopular virolla i el berenar, amb bons embotits,que ofereixen els pabordes del Camó

Aquest any la missa, va tornar a ser oficiadapel pare carmelita Francesc Jordà, amb lacol·laboració d’en Gil Anglada, en Gil dels Gats,

i va servir per recordar la Teresa i la NúriaFajula, les dues germanes del Camó quesempre participaven en l’aplec i que malahu-radament van morir a començament d’any.L’aplec va comptar també amb la col·labora-ció espontània i per sorpresa d’Antonio Clave-rias, “el cantador” d’Olot que va amenitzar ladiada amb el seu cant.

VINT-I-CINC ANYS DE SAGALS I MOSSESDE LA COT

El dia 12 de maig els Sagals i Mosses deLa Cot van celebrar un any més una novatrobada. Ho varen fer amb un bon sopar. Haset la vint-i-cinquena edició d’una festa quereuneix els alumnes que entre els anys 50 i 70van estar escolaritzats al col·legi de La Cot.

Com ja és tradició, durant la festa es vaescollir “El Sagal” i “La Mossa” d’honor.Enguany els afortunats van ser el Sr. FranciscoPagès i la Sra.Angelina Grabulosa per ser elsde més edat que tenim a aquestes trobades.

APLECS I F ESTES DE SANTA PAU Croscat – núm. 20

1312

APLECS I F ESTES DE SANTA PAU

Festa del Roser del Sallent14 d’octubre 2018

Els dia 14 d’octubre es celebrà la Festa delRoser, la Festa Major del Veïnat del Sallent.

Diumenge, dia 14, es celebrà la MissaSolemne amb la participació de la Coral deSanta Pau.

A la sortida es va haver-hi coca i vi dolç pera tothom. Tot seguit es va fer el dinar de germa-nor organitzat per l’Associació del Veïns deSant Vicenç del Sallent.

Aplec de Santa Llúcia de Trenteres16 de desembre 2018

El dijous 13 de desembre (diada de santaLlúcia) i el diumenge 16, es van celebrar elsactes de l’aplec de Santa Llúcia a l’ermitasituada al veïnat de Trenteres, dedicada a lasanta protectora de la vista i també patronadels pobres, dels cecs, dels nens malalts, delscamperols, i de molts oficis en els que la vistaés un requeriment important com els electri-cistes, els xòfers, els afiladors, els modistes,els dissenyadors gràfics o els escriptors.

Enguany va ser un aplec passat per aigua.Tant el dijous com el diumenge la pluja va feracte de presència i els actes religiosos en vanhaver de celebrar dins l’església. La diada dela santa el Cor de la Gent Gran d’Olot va ferun petit concert de cançons nadalenques i vaacompanyar la missa. El diumenge la cobla LaPrincipal de Banyoles va haver de suspendrela ballada de sardanes i es va canviar per unpetit concert de nadales a dins l’ermita, abans

i després de la missa.

Com és tradicional, un bonnombre de devots de santa màrtirvan fer ofrena de llantions a lasanta i, als voltants de l’ermita, esvan situar diverses parades deproductes tradicionals de la nostracontrada: farinetes de fajol, farro,fesols, torrons d’Amer i ramets devesc, entre altres.

El diumenge dia 7 a 2/4 d’11, es va fer unaaudició de 4 sardanes a càrrec de l’orquestraFoment de la Sardana a les 12 del migdia, escelebrà una Missa Solemne dirigida pel jarecuperat, de la seva intervenció quirúrgica,mossèn Dídac Faig i amb l’acompanyamentmusical de l'esmentada orquestra. Com cadaany, després de la missa, es va oferir coca imoscatell per a tothom i seguidament es va dura terme un fabulós sorteig amb nombrososregals.

Acte seguit, al restaurant Can Xel, es va ferel dinar de germanor amb les trobades deVELLS I NOUS AMICS. També s’entregà a totsels assistents un recull de noves “HISTÒRIESDE LA COT” de Francesc Ricart.

Com ja fa alguns anys, van ser escollits persorteig, dos representants de la festa, un homei una dona, que es posaren per nom l'HereuMiquel i la Pubilla Roser, noms que correspo-nen a les dues festes de La Cot, la de SantMiquel i la del Roser, aquest any varen seratorgades al Sr. Jaume Pujol i a la Sra. SílviaCurós.

Finalment per acabar d’arrodonir la jornada,tinguérem un gran ball amenitzat per enManelic de Pera.

Muntanya, amb una bona afluència de partici-pants que van poder gaudir d’un circuit moltben preparat pels organitzadors de la cursa.

El dia va ser esplèndid, el que va contribuira que tant els assistents a l’aplec com els parti-cipants de la cursa gaudissin de la diada.

Aplec de Sant Martí12 de novembre 2018

La Diada de Sant Martí, enguany, va coinci-dir amb la celebració del tradicional aplecdedicat al sant homònim. Els pabordes del’ermita van organitzar la diada celebrant pelmatí una missa oficiada per mossèn Dídac.

També va haver-hi un esplèndid esmorzar i elpopular joc de la “Virolla”. A la tarda, una balladade sardanes i com a cloenda la degustació decastanyes torrades.

Durant el matí va tenir lloc la VIII Cursa de

JÚLIA DANÉS GRABULOSA

25/08/2018CESC RAMA PLANELLA

29/09/2018

MARC PLANAS AGUILERA

8/03/2018MARCEL CARBÓ PEDROSA

16/05/2018RUBÉN MORENO GONZÁLEZ

3/02/2018GUILLEM MASIAS CANAL

20/04/2018

BLAI MARTÍNEZ BROSA

23/09/2018VINYET SANTAEULÀRIA JIMÉNEZ

05/09/2018

E N E L R E C O R D

REBUJENT PUIGMIGJÀ BRUNO

06/01/2018

DELGÀ COLLELL REMEI

07/01/2018

ORRI BEGUDAN FRANCISCO

10/01/2018

GRABULEDA SOY JOSÉ

28/02/2018

RUBIES GUILLAMET ANA M.12/04/2018

COMPTA PIJUAN CARMEN

13/04/2018

CANALIAS ROVIROLA ANA

16/05/2018

BOADA PANOSA MARIA

01/06/2018

FABREGA SALA PILAR

11/07/2018

MASDEVALL OLIVET MARIA

24/07/2018

PLANA RIERA JUAN

30/08/2018

WEVRINK MARIJKE

21/09/2018

COLL COLLELLDEVALL SALVADOR

24/09/2018

LOPEZ ORTEGA RAFAEL

04/10/2018

SAGUES COSTA CARMEN

16/11/2018

SAGUES MASSEGUR ESTEBAN

19/11/2018

PLANELLA PLANELLA FRANCISCO

07/12/2018

15

De l ’1 de gener de 2018 f ins desembre de 2018

14

CONTES I L L EGENDES BENV INGUTS Croscat – núm.18

HUG CORCOY MARTI

1/11/2018

•••

Durant els anys quaranta la misèria de la postgue-rra va fer que s’aprofités fins l’últim pam de terra conre-able. Però per a les tasques agrícoles la maquinària eraescassa, antiquada i molt cara; per tant, es va conti-nuar treballant la terra com un segle enrere, o siguiamb bèsties de tir.

Però sempre plou sobre mullat i resulta que enaquella guerra maleïda van morir també milers d’ani-mals de peu rodó i ara la majoria d’agricultors es veienobligats a pagar vertaderes fortunes per una parella demules. Recordo que durant uns quants anys unaassociació benèfica(¿?) es dedicava en totes les fires avendre butlletes per a una gran rifada, en la qual elprimer premi no era un tractor o un cotxe, sinó unaparella de magnífiques mules.

Naturalment, qui tenia eugues de cria feia el seuagost. En les nostres comarques era a la vall deCamprodon on tenien els millors mulats, és a dir elcreuament entre una euga i un burro. Fou en aquellavila on un pagès, a fi d’ incrementar el rendiment delseu bestiar, va decidir-se a fer una costosa inversió queva consistir en la compra d’un guarà català. La bonaconformació d’ aquell semental semblava justificarl’elevat preu que en va pagar. L’animal es va aclimatarmolt bé en aquell entorn i el seu propietari esperavasatisfet l’arribada de la temporada de cria.

Però en aquesta vida sempre surten problemes d’allàon menys es pensa i va resultar que aquell animal tanmaco –i pagat a preu d’or– es negava a aparellar-seamb cap femella que no fos de la seva espècie. Jo perso-nalment crec que aquell burro no tenia res de “burro”i el seu instint li deia que no valia la pena aparellar-se amb una euga, ja que tots els seus fills naixerienestèrils. Però si el burro no era burro, el seu amotampoc no tenia res de tonto, i després de passar-seunes quantes nits sense dormir va trobar la solució.Aquesta va consistir en la compra d’un gros mirall.

I per què el devia voler, el mirall? Doncs, el va posara la paret de la quadra i així quan aquell animal s’hiveia reflectit creia trobar-se davant de la mateixaprincesa de les burres. Aleshores només calia tapar-liels ulls perquè no despertés dels seus somnis amoro-sos, i posar-lo en disposició d’acomplir la seva missió.Va ser així com cada primavera, a la vall de Campro-don, naixien una dotzena i escaig de mulats fills d’aquellburro racista.

Aquest relat, tot i que està inclòs en aquesta seccióde contes i llegendes, és cent per cent verídic. A lamanera de les històries, però, també conté si voleu unapetita gran moral: demostra que la necessitat despertala imaginació.

•••

FRANCESC RICART I COLL

El burro racista

CAP DE TURC Croscat – núm. 20

1716

DE TOT UNA M ICA

La sang és un productebiològic que caduca i, pertant, no ens serveix de resacumular-la. El procés idealper garantir sang per a totsels malalts que ho necessi-ten és el degoteig constantde donacions. Cada dia aCatalunya es necessiten

1000 unitats de sang i hem d’estar preparats per aaquestes necessitats previstes, però també, per poderfer front a qualsevol emergència imprevista.

Tenint en compte tot això, el Banc de Sang i deTeixits (BST) ha calculat que tenir sang per a 10 diesés la situació idònia per a Catalunya per poder cobrirles necessitats habituals i les possibles eventualitats.

Però per què no tenir-ne per a uns quants dies mési estar més tranquils? El director assistencial del BST,el dr. Enric Contreras, explica perquè aquesta no és lasolució: “Si tinguéssim sang per a quinze dies, acaba-ria caducant, i les reserves per a deu dies garanteixen

poder fer front a totes les situa-cions imprevistes sense malbara-tar cap donació”. El BST haestablert una escala per a dimensionar les reserves desang i establir els paràmetres de campanyes i de neces-sitats ideals amb tots els centres hospitalaris, mante-nint l’equilibri idoni. “És la sang la que ha d’esperar elpacient, i no a l’inrevés” subratlla el dr. Contreras.

La Flama del Canigó

“Trenquem el Cuc”

DONAC IÓ DE SANG

A Santa Pau es fan dues campanyes a l’any:una al març i una altre al setembre.

L’any 2016 van ser 75 donants. L’any 2017,en van ser 79. L’any 2018: 65 donants

Les delegades a Santa Pau són: Maria PilarSegura i Maria Carme Casals

Ja fa uns anys que la Comissió de la Festa Majorva crear la figura del Cap de Turc com a pregoner dela festa. De Cap de Turc ho han estat personatges repre-sentatius del nostre municipi i la majoria de les associa-cions i grups. I enguany, hem estat nosaltres, el grupde playback els qui ens hem sentit contents de sernomenats els pregoners de 2018.

Com a grup, tenim les nostres arrels a la Festa Major,i això fa que els nostres llaços amb la festa siguin fortsi entranyables. Tot va sorgir en un sopar d’hereus ipubilles en que es va sentir la frase: “L’any vinent hofarem nosaltres per la Festa Major a Santa Pau” mentrealguns membres de la comissió estàvem veient unaactuació d’un grup de playback. I així va començar lanostre aventura, penjant cartells arreu per convidar afer grup, perseguint (molts de vosaltres en sous testi-monis) a la gent perquè s’animés a participar, i… tot iels entrebancs, ens en vam sortir, el grup es va anar fentmés gran i finalment es va aixoplugar sota el paraigüesde l’associació dels Marxosos de Santa Pau. Enguanyva fer set anys de la nostra primera actuació a la festa!

I al ser els pregoners, vam voler fer un pregó quetingués l’alegria pròpia de la Festa, no descuidant unamica de nostàlgia romàntica per alguns actes i aspectesrelacionats amb la festa major que estan en la memòriacomuna de tots nosaltres. Qui, dels que van néixer abansdels anys 1970, no havia anar a l’envelat? Qui no haviaaprofitat les cançons lentes i les baixades de llum perfer anar les mans una mica més avall de la cintura?

Vam voler retre homenatge a les actuacions d’humo-ristes que van crear escola, a les sofertes “vedettes” queanaven de poble en poble per fer-nos sentir en el nostrepropi “Folies-Bergere”, als cantautors i cantautores quevan recórrer la nostra geografia catalana i que ja enscantaven en català. També vam fer una picada d’ulleta grups del nostre propi municipi, que com nosaltres,participen o participaven en els actes de la festa. Quino recorda l’entrada de la vespa a l’envelat en un vodevilrepresentat pel grup Terrabruna?

I tot lligant una cosa amb l’altra a base de cançons,monòlegs i diàlegs, no vam voler deixar de banda actesidentitaris de la festa com l’elecció de l’hereu i pubilla,la missa solemne o el passant de les autoritats, i fermenció als balladors d’en Sidro i l’Antònia i del balldels pabordes i a les cantaires dels goigs... etc.

Amb la perspectiva que ens dona el temps transcor-regut des de la festa, estem contents d’haver expres-sat de la millor manera que sabem fer com a grup, és adir, havent fet un petit espectacle de playback, el queper a nosaltres significa la Festa Major. ALEGRIA, UNPUNT JUST DE DISBAUXA, CELEBRACIONS IÀPATS AMB AMICS I FAMILIARS I MOLTA MÚSICAI ESPECTACLES!

I el proper any, un nou Cap de Turc que ens agafaràel testimoni, i nosaltres, com el grup VulcanismeMusical, desitgem tornar a estar presents dins dels actesde la nostra propera Festa Major.

Fins a la Festa Major’19!

Grup de playbackVulcanisme Musical

GRUP DE PLAYBACK VULCANISME MUSICAL

Aquesta tradició, cada cop més forta al nostre territori, s’iniciàl’any 1955 i té com a simbolisme la unió de les terres de parla catalana.

El foc de la Flama del Canigó no s’apaga mai: durant tot l’any restaal Castellet de Perpinyà fins que, el 22 de juny, és portat al cim delCanigó. Al punt de mitjanit, el foc de la Flama es distribueix entre elspresents. Tot seguit, comença el recorregut en que es va escampant idesdoblant per encendre les fogueres de Sant Joan de centenars depoblacions.

A la Garrotxa arribà el 23 de juny a la seva capital, Olot, i des d’allíun grup de valents voluntaris van portar, corrent, la Flama del Canigóa Santa Pau.

Òmnium Cultural és l’entitat encarregada, des de fa temps, de gestio-nar la logística de la portada de la Flama des del Canigó als pobles deCatalunya.

El mes de desembre va tenir lloc, a Santa Pau, latrobada de la gran família del programa de radio OlotTrenquem el Cuc.

El número d’assistents sempre és una incògnita.Col·laboradors, amics i admiradors es donen cita al grandinar sense saber que hi haurà, però així i tot, tothomen surt tip de les viandes i satisfet de la companyia. Quèmés es pot demanar ?

Que sigui per molts anys !

PREGÓ DE L A F ESTA MAJOR 2 018

Com ha canviat, al llarg dels anys,l’educació a l’escola Joan Maragall?

Lluny de ser una retrospectiva de com ha evolucio-nat la metodologia d’ensenyament i aprenentatge aCatalunya durant les últimes dècades, aquest escritúnicament pretén donar una pinzellada dels principalscanvis, tant a nivell metodològic com logístic, a lesdiferents aules i espais de l’escola del nostre poble.

De fet, la idea d’aquest tema, en gran mesura, és fruitdels comentaris que, any rere any, fan alguns pares imares durant les reunions d’aula que tenen lloc cadainici de curs. Alguns d’ells havien estat alumnes de lanostra escola i resulta molt divertit escoltar-los comcomenten els diferents canvis que hi veuen. Aquests fanreferència, per exemple, tant a la manera d’ensenyar,com a la pròpia distribució dels alumnes a les aules,passant pels materials que s’utilitzen. Malgrat les evidentsdiferències entre la manera d’ensenyar i aprendre enrelació a 40 o 50 anys enrere, l’educació té els mateixosobjectius principals, com per exemple, el de contribuiren el procés de socialització dels nens i nenes a la socie-tat. Malgrat això, a l’escola tradicional es prioritzava,sobretot, la memorització d’uns continguts preestablerts.

Ara bé, la manera d’arribar a aquests objectiuscreiem que ha evolucionat significativament. Tot seguit,i amb l’ajuda d’algunes mestres i alumnes que havienestat a l’escola des dels seus inicis, analitzarem quinshan estat els principals canvis. També explicarem, agrans trets, quines són les raons per les quals en l’actua-litat els nostres alumnes aprenen sense llibres de text,s’han incorporat noves metodologies d’aprenentatge(projectes, tallers, racons) o per què les taules dels nensi nenes estan agrupades de forma distinta a les aules.

L’escola com a tal es va inaugurar l’any 1976, és adir, ara fa 42 anys. També és cert que es va fer unaampliació l’any 1996 i que en l’actualitat està a puntd’iniciar-se una segona ampliació. Cal recordar que laubicació anterior de l’escola era entre l’actual edifici

de l’Ajuntament (educació infantil i tres cursos deprimària), Sant Roc (quart) i el castell (els més grans).Anteriorment, l’escola estava íntegrament a l’edifici del’Ajuntament. Pel que fa al número d’alumnes, aquestha oscil·lat molt. En aquests 10 últims anys, hem passatd’uns 50 alumnes als 133 que tenim en l’actualitat.

Des de fa uns anys, a l’escola estem implementantuna nova metodologia educativa fonamentada en laperspectiva constructivista (entén l’aprenentatge nocom una reproducció de la realitat, sinó com unaintegració entre el que els alumnes ja saben i els nousconeixements, amb la guia del professorat) que incor-pora recursos com: l’aprenentatge a partir de projec-tes, racons, tallers i el procés lectoescriptor a partir delprojecte de “la màgia de llegir i escriure”. Cal tenir encompte, però, que l’escola està immersa en un procésviu i obert a les necessitats i inquietuds dels nostresalumnes, amb l’objectiu de formar persones que es facinpreguntes i puguin fer, si és el cas, coses noves en llocde repetir les que altres generacions han fet.A continuació, a tall d’exemple, mostrem una taulaamb les principals diferències, des del nostre punt devista, entre l’escola tradicional i l’escola actual:

EQUIP DOCENT DE L’ESCOLA JOAN MARAGALL

Curs 1978-79 - 2n d’EGB

Curs 1978-79 - 2n d’EGB

16

Dissabte dia 6 d’octubre es va celebrar a l’església deSanta Maria dels Arcs de Santa Pau, l’entrega dels PremisSalvador Reixach per a Treballs de Recerca de batxillerat ide Projectes Finals de cicles formatius.

Trenta quatre treballs es van presentar en aquesta ocasió,tots d’una alta qualitat, en les modalitats de:

– Estudis Comarcals, Socials, Comunicació i Humani-tats, Arts Aplicades i Disseny per a batxillerat.– Arts i Comunicació, Emprenedoria i Empresa, Anàli-sis i Gestió, per a cicles formatius.Un total de 12 centres docents van recolzar als alumnes

participants, sent felicitats pel jurat del premis, juntamentamb els tutors per la bona feina i l’excel·lència dels treballspresentats.Aquest centres són:

INS Bosc de la Coma, INS Montsacopa, INS La Garrotxai l’Escola d’Art Superior de Disseny, tots d’Olot.

Instituts: Josep Brugulat i Pere Alsius, de BanyolesCastell d’Estela, d’AmerCendrassos, de FigueresFrederic Martí Carreras, de PalafrugellMontilivi, de GironaMontsoriu, d’ArbúciesPalamós, de Palamós

Per a més informació sobre els treballs presentats ipremiats, podeu consultar la web del PEHOC, Patronatd’Estudis Històrics d’Olot i Comarca www.pehoc.cat

CULTURA Croscat – núm. 20ESCOL A JOAN MARAGALL

19

El mes d’agost, dins dels actes de la FestaMajor de Santa Pau, al Centre Cívic, es vafer la presentació del llibre “Terra de Crims”.

Es tracta d’un llibre compost de deurelats, tots dins la temàtica de novel·la negra,escrits per deu escriptors diferents. Un delsautors és la santapauenca Tura Soler.

La proposta de l’editor va ser triar deuparaules o locucions del lèxic català querepresentessin trets de la nostra cultura irepartir-ho entre els deu escriptors. Cadas-cun dels participants havia de desenvoluparuna trama d’intriga al voltant de la paraulaque li toqués en sort.

Partint d’aquesta idea, es va configurarel llibre “Terra de Crims”.

Les paraules van ser: senyera, qui pagamana, L.L, castanyada, anxaneta, fuet, lletra-ferit, Barça-Madrid, caganer, rumba catalana.A la Tura li va tocar la paraula: anxaneta.

La Tura, que pel seu ofici ja està avesadaal gènere literari d’intriga, va desenvoluparuna trama que comença a Licodia Eubea,ciutat siciliana agermanada amb Santa Pau,i acaba a Catalunya. Colles castelleres,mossos d’esquadra i casos policials senseresoldre, donen vida a un relat que mantél’expectativa fins al final. Condició bàsicaper a la novel·la d’intriga.

Junt amb la Tura Soler, a la presentació,es va comptar amb l’assistència d’altrescoautors i de l’editor JR Armadàs, els qualsva expressar la seva satisfacció per la rebudaque se’ls hi va donar.

Acte de lliuramentdels XVIII PremisSalvador Reixach

Presentació delllibre deTerra de Crims

Diuen que la societat actual és la (societat) del conei-xement i canvia tan ràpid que ens produeix un certdesconcert i vertigen a l’hora de donar-hi resposta enel dia a dia. En l’àmbit educatiu i més concretamentdes de la nostra petita i singular escola, lluny d’afron-tar aquest canvi constant amb passivitat o indiferència,procurem afrontar-lo amb passió i afany d’innovació,la qual cosa implica voluntat de canviar i d’adaptació.

No obstant això, adaptar-se a una societat tancanviant no és una tasca precisament senzilla. A partde les ganes i l’empenta personal, és necessària la forma-ció i el coneixement per tal d’emprendre pràctiquesinnovadores ajustades a les necessitats de tots i de cadas-cun dels alumnes. És per això, que segons la pròpiaAssociació de Mestres Rosa Sensat (un dels referentspedagògics del nostre país): “innovar no és fàcil, ansal contrari, és molt difícil, ja que demana iniciativa,esforç, responsabilitat, temps, imaginació, creativitat,preparació, treball en equip... i voluntat, ja que sovintde manera innata sorgeix una resistència al canvi tantper part de les persones com per part de les institucionsi de la societat”.

Des de la nostra escola, entenem el procés educa-tiu com una gran oportunitat per formar nens i nenesque d’aquí uns anys seran el motor de la nostra socie-

tat. Per a fer-ho, treballem sense llibres de text peràrees d’aprenentatge, amb metodologies dinàmiquesque ens permeten aprendre els continguts d’una maneramés vivencial i manipulativa, amb l’objectiu que totsels alumnes estiguin més motivats. Això implica, entred’altres coses: una distribució flexible tant de l’aulacom de l’horari escolar, un paper actiu dels alumnesen la presa de decisions, fer agrupacions d’alumnes dediferents edats, afrontar les activitats curriculars demanera més lúdica partint d’un context real i properper als alumnes, potenciar les habilitats socials i eltreball de tipus cooperatiu i proporcionar-los els recur-sos necessaris perquè siguin ells els que construeixinels seus propis aprenentatges.

En aquest sentit, pensem que tant el professoratcom les famílies podem contribuir en aquest procés deconstant evolució i innovació, amb l’objectiu d’ajudara tots i cada un dels infants, a ser bones persones iciutadans actius d’aquesta societat. És per això queaprofitem aquestes línies per encoratjar tota la comuni-tat educativa a seguir amb les mateixes ganes i il·lusióper fer de la nostra escola un indret on els infantspuguin créixer en tots els sentits, ser feliços i passarmoments inoblidables.

Seguim!

Algunes reflexions...

20

COMPARATIVA ESCOLA TRADICIONAL VS. ESCOLA ACTUAL

Es considera que són una esponjaque absorbeix tota la informació quese li dona però sense capacitat dereflexió. Representen una figuraobedient i passiva.

ESCOLA TRADICIONAL ESCOLA ACTUAL

Tenen un paper actiu en la pressade decisions; per tant, poden inter-venir, opinar, decidir, proposar i,sobretot, participar.

És qui té tota la raó i alhora tota lainformació possible. No deixa parti-cipar els alumnes, sobretot en lesdecisions més rellevants. Repre-senta una figura autoritària i ésl’absolut transmissor del coneixe-ment.

Ajuda, guia i acompanya l’alumnatdurant tota la seva etapa educativa.Tot i que domina el contingut, no esconsidera l’únic transmissor delconeixement. També representa unelement facilitador de l’aprenentatgei figura més propera als alumnes.

Bàsicament es proposen activitatsexpositives i mecàniques que constende còpies de textos ja creats i llarguesexplicacions. Hi ha una normativa iuna disciplina molt clara. El centre del’acció educativa és la pròpia assig-natura. Els horaris són rígids i nodeixen lloc a la improvisació.

Es proposen tant activitats estructu-rades com més creatives. Es poten-cia l’experimentació i la vivenciació.L’alumnat és el centre de l’accióeducativa. Els horaris són més flexi-bles i fragmentats. Es prioritza unaeducació integral incidint a temestransversals i presents en la vidaquotidiana.

Es parteix d’una programació siste-matitzada i prèviament estructuradai no es té en compte l’opinió delsalumnes.

Es potencia la intervenció delsalumnes en tot moment i es parteixdels seus interessos i coneixementsper articular l’acció educativa.

El més important és el resultat obtin-gut per l’alumne sense tenir encompte el procés ni si l’aprenentatgeha estat eficaç. L’avaluació la fasempre el professor. Es focalitza l’ava-luació fonamentalment sobre lapuntuació de l’alumne i la compara-ció amb els altres.

Per avaluar l’alumne, es tenen encompte els processos que ha seguitper realitzar una tasca i no nomésels resultats obtinguts. Es procurapositivitzar el concepte d’error ja queequivocar-se forma part de l’apre-nentatge. Es comparteixen i, sis’escau, es pacten els criteris d’ava-luació amb els alumnes. Es treballal’autoavaluació (avaluació d’unmateix) i la coavaluació (avaluaciócompartida entre alumnes).

EL PAPER DELS ALUMNES

EL PAPER DEL MESTRE

METODOLOGIA

PROCÉS D’ENSENYAMENT

I APRENENTATGE

PROCÉS D’AVALUACIÓ

ESCOL A JOAN MARAGALL Croscat – núm. 20

21

ESCOL A JOAN MARAGALL

Associació Amics del Pessebre ViventREPRESENTACIÓ DEL PESSEBRE VIVENT

Enguany el Pessebre Vivent de SantaPau es va celebrar els dies 7 i 8 dedesembre amb una gran afluència degent. Prop de 3.000 persones es vanpassejar per l’escenari natural del nuclimedieval i van poder gaudir amb latrentena d’escenes del Pessebre quees van escenificar.

Més de 130 persones, entre col-laboradors i figurants van fer possible,un cop més, la posada en escena delpessebre vivent, manifestació culturalde forta tradició a Catalunya.

Associació de Veïns de Santa Pau Conjunt MedievalDIADA DE CORPUS

Un any més, l’Associació de Veïnsde Santa Pau Conjunt Medieval vaorganitzar la confecció de la catifa deflors per a la celebració de la diada deCorpus diumenge dia 3 de juny.

Des del dia anterior els veïns vanrecollir flors per a poder construir elparterre floral que es va confeccionaral mig de la plaça Major, davant l’esglé-sia parroquial, i que va servir com acatifa per a la Processó del Corpus.

LES ENT I TATS Croscat – núm. 20

2322

LES ENT I TAS

El mes de febrer, com mana la tradició, membresdel Casal de la Gent Gran varen anar a fer una calço-tada. El lloc triat per aquesta ocasió va ser Sant Martíde Fous.

El mes de maig, el dies 19 i 20, varen fer una excur-sió a la Vall de Boí. El primer dia visitaren Vielha onvan passar la nit. El segon dia van fer una excursióal Parc Nacional de Aigües Tortes i després de dinarvisitaren les esglésies romàniques de Sant Joan, SantaMaria i Sant Climent.

Els mes de setembre varen estar una setmana a laNormandia i la Bretanya. Durant set dies varen visitarmolts poblets i centres històrics. El Mont Sant Michelva ser un lloc molt emblemàtic, de la mateixa maneraque la visita que varen fer al museu que manté viu elrecord del desembarcament a França durant la IIGuerra Mundial, situat al poblet d’Arromanches a laregió de Normandia.

El Casal de la Gent Gran

El Centre Cívic d’Olot vaorganitzar un campionat deParxis del 25 al 27 d’abril pera tots els socis dels centres cívicsde la Garrotxa. Del Casal de laGent Gran de Santa Pau es vapresentar la Dolors Mirabet.Després de diverses partidesamb diferents jugadors va aconseguir el segon lloc delcampionat.

El primer diumenge de maig es va celebrar la FestaHomenatge a la Vellesa. Després de la missa i el vermutes va fer un dinar popular a Can Xel, per deferènciade l’Ajuntament de Santa Pau, per a tots els avis delmunicipi que vulguin participar. Els homenatjatsd’aquesta edició han estat l’Anna Tubert Bassols ien Joan Capdevila Collelldemunt.

SORTIDES

FESTA DE LA VELLESA

ALTRES ACTIVITATS

El mes de desembre sol ser un mes on normalments’acaba el cicle anual de moltes coses, però en el grupdels Marxosos de Santa Pau, ja hem començat el ciclede preparatius pel actes de l’any vinent, i el primer i ambmés empenta és el Carnaval 2019!. Tot i això, sempreés agradable fer una picada d’ullet a les activitats quehem fet durant l’any.

La nostra primera gran cita fou el CARNAVAL, vamparticipar en els carnavals de Platja d’Aro, d’Olot i deSant Joan les Fonts. Enguany, el lema de la nostracarrossa va ser “Peter Pan i les fades a l’illa de l’aigua ”i el vestuari es composava de disfresses de Peter Pan, deWendy (amb unes ales de papallona amb una il·lumina-ció que les contornejava) i de pirates amb el seus llorosde colors. La música carnavalera que sempre ensacompanya, i les coreografies tan ben assajades ens vanfer viure uns moments màgics i divertits que ens vantraslladar al mon de la il·lusió i la fantasia!

Al setembre, tampoc vam faltar a la nostra cita de laBatalla de les Flors dins els actes de les Festes del Tura

d’Olot, on vam participar amb la nostra carrossa“Cantant sota la pluja”, carregada de flors de colors quedonaven colors a un decorat amb un gran piano de cuai uns paraigües que simbolitzaven la pluja.

També com cada any, hem portat a terme les activi-tats que ens ajuden amb les despeses que tenim, són la

venda de roses a Olot per Sant Jordi,la venda de castanyes per les datesal voltant de Tot Sants i el tradicio-nal Joc de la Quina per Nadal.

Afegir que de l’associació, és elparaigua també del grup VulcanismeMusical que enguany ha fet, a partdel PlayBack de la festa Major, unparell d’actuacions més. L’objectiud’aquest grup és fer passar una bonaestona als santapauencs i santa-pauenques durant la nostra festamajor, tenint com a fil conductor lamúsica i l’espectacle. Enguany, 7anys després de la seva primera

actuació, la comissió d ela festa els ha distingit ambl’honor de ser el Cap de Turc 2018 de la nostra festaMajor, i per tant amb l’encàrrec de donar el tret desortida d ela festa amb el pregó.

Aquest pregó, com no podia ser d’una altra manera,va tenir com a fil conductor un seguit d’actuacions ambplayback que ens van recordar les festes majors d’unsquants anys enrere… possiblement podríem dir queva ser un pregó estil “vintage”.

Agraïm de d’aquí tot el suport que rebem de la gent,i us animem a que participeu en les nostres activitats.No us ho penseu més, ja és hora de dir: SOM-HI! USHI ESPEREM!

Els Marxosos de Santa Pau

LES ENT I TATS Croscat – núm. 20

2524

LES ENT I TATS

!

!

!!"#$!"#$%&&'!"(&)%*+(,-).!/%!0#1-#!"#.!

%&'(2!3)4#,-*!)!3)5(.*!

)"*+*&2!36!789::!;!!#!!7<9::!;!!

!

!

!

!!"#2!=(>#&!*(>)#&!/%!0#1-!"%,%!)!!0#1-#!?@1A*!B!C#!=#!D.#+#!

%&'($!3)4#,-*!

)"*+*&2!7<97E!;!!#!!7F97E!;!

!

3)#!/G)1)>)2!!3)4#,-*H!7I!/%!*%-%4J,%!/%!K:7<!

!

"%,!#+.1-#,L*G;)!2!?11#!C(&&!F8K!M<:!77F!!

!

!"#"$%&'%$"%(')*%(+")%&'%,")*"%-".%

/0.)*"1')*%&'%,")*"%-".%

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

!

!

! ! ! ! ! !

! ! !

! ! !! !! ! !!

!

!

!

! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !

! !

! !! !! ! !

!

! !! ! ! ! ! !

!

! ! ! ! ! ! ! !!

!

% % % % % % % %

% % % %

ACTIVITATS 2018

LES ENT I TATS Croscat – núm. 20

2726

LES ENT I TATS

El mes de març, a Santa Pau, es va retrobar un vellatradició, cantar Caramelles. La cantada va anar a càrrecdel grup Associació de la Gent Gran del Casal Cívicd’Olot, on alguns dels integrants són veïns de SantaPau. La iniciativa i l’organització va partir del grupsantapauenc Santa Pau Activa, amb la col·laboració del’Ajuntament.

Desprès d’un petit recital de cançons, es va esceni-ficar la tradicional cantada de corrandes. Els cantairesproveïts amb una perxa i un cistell ben guarnits, anavenrecollint els ous que s’oferien des de dalt dels balconsengalanats per a l’ocasió.

Com a cloenda es va sortejar entre els assistents trescistells amb els ous recollits, pa i llonganisses. Produc-tes representatius de temps passats quan, “els dissab-tes de Glòria, grups de nois i noies anaven per les masies

a cantar, començant al capvespre i acabant a lamatinada a la plaça Major. Els masos obrien les portesals cantaires i els obsequiaven amb ous, llonganisses,begudes i de vegades diners. La dita era: els ous pelsescolans i els dinerons pels capellans.“ (text cedit pel senyorGASPAR NOGUÉ)

Santa Pau ActivaCANTADA DE CARAMELLES

Colla de Santa PauAPLEC DEL ROSER A

SANTA MARIA DE FINESTRES

La Colla de Santa Pauconjuntament amb la Collade Sant Aniol de Finestres,diumenge dia 27 de maigvan organitzar l’aplec delRoser a l’ermita de SantaMaria de Finestres.

La sortida es va concen-trar al bar de Can Pauet, aSanta Pau. Caminada,esmorzar i a les 12 delmigdia Missa Solemnecantada amb la tradicionalofrena de flors.

Dilluns de Pasqua, un any més, la Colla de SantaPau va posar en marxa la popular Truitada a Sant Juliàdel Mont.

En aquesta ocasió mossèn Dídac Faig no va poderassistir-hi per oficiar la missa degut a problemes desalut.

TRUITADA A SANT JULIÀ DEL MONT

LA SENYERA A SANTA MARIA DE FINESTRES

L’onze de setembre, la Colla va dipositar la senyeraper a commemorar la Diada Nacional de Catalunya.

TORNABODA DE LA FESTA MAJOR

La Colla de Santa Pau, com ve sent habitual, vaajudar a l’organització del berenar de la Tornaboda dela Festa Major que va tenir lloc als prats del Santuaridels Arcs.

ANÈCDOTA: dues entitats del poble amb el mateixnúmero de loteria.

Aquest any, la Colla de Santa Pau i el Poliespor-tiu van coincidir en el mateix numero de loteria:6 6 7 0 4

NOT ÍC I ES MUN IC I PALS Croscat – núm. 20LES ENT I TATS

28 29

El Club Escacs Santa Pau

El Club Escacs Santa Pau, va començar l´any 2018jugant la Copa Catalana, que aquest any es jugava Olot,paper discret del Equip que no va poder alinear alsmillors jugadors. Recordar que el Santa Pau esta juganta Primera Categoria Provincial, una Categoria difícil,però ho vam donar tot.

Seguidament, 21 de Gener, comença la LligaCatalana, a Primera Categoria, l’objectiu era mante-nir-se a aquesta categoria, forta per nosaltres.

Ja la primera ronda ens va tocar anar a competira Tordera, d’allà son aquestes fotos, l’equip va perdreen aquest desplaçament, pero els ànims amunt !. Finsal total de nou encontres vàrem disputar i el desenllaçfinal va esser que manteníem la Categoria, (l’equipqueda a vuitè de 10 equips).

Altres desplaçamentsdel equip: Girona, Banyo-les, Sant Gregori, Blanes,i vàrem rebre a casa alSanta Eugènia, al Lloret,Olot, i un altre Girona.Aquest son els tornejos on

el Santa Pau participa com equip.

TORNEIG DEL IV CIRCUIT D’ESCACS ACTIUS

Homologat per la Federació Catalana d’Escacs,(amb un total de vuit seus a la província: Blanes, Figue-res, Olot, Girona...) en el que la participació va arribara 60 esportistes, la segona millor participació de tot alCircuit, per nosaltres tota una fita .

TORNEIG DE FESTA MAJOR 2018 Es varen organitzar dos tornejos, un per mainada,

i un per jugadors Sèniors, entre els dos tornejos vàremacollir a mes de 50 participans.

TROBADA A LA CATALUNYA NORDAmb l’ajuda econòmica

de la Federació Catalanaes va fer la Terceratrobada amb la CatalunyaNord. Aquest any 16esportistes de Catalunyavaren anar a competir aIlle sur Têt, l’organitzaciód’aquest event corria acàrrec del Club EscacsSanta Pau. (Podeu veurel’emblema del Club sotael cartell)

A títol d’esdeveniments individuals, alguns jugadorsdel Club s’han desplaçat pel territori català per compe-tir amb l’estendard del Club, llocs com Hostalric, Figue-res Blanes, Banyoles…

I l’any vinent, a la Copa i a la Lliga, tornarem alluitar a PRIMERA CATEGORIA.!!!!!!

Gràcies a tots per el vostre suport, sense vosaltresels escacs no serien coneguts a Santa Pau.

MEMORIA ESPORTIVA CLUB ESCACS SANTA PAU 2018

Partida Pagès – Badosa, on l’Albert es va imposar després de mésde tres hores de joc.

Podi de sèniors i mainada.

Molts dissabtes fem classes gratuïtes al local social del ClubPer qualsevol informació, dirigiu-vos a:

Albert Badosa / 699 864 268 / abadosa@escacs.cat

GENER 2018

• Sessió informativa i formativa per a efectuar tràmitselectrònics amb l’administració.

• Formació per als treballadors de l’ajuntament pelsnous canvis en la operativa de l’administració pública.

• Presa de possessió com a nou regidor d’en MartíCollelldevall, ocupant el lloc que malauradament vadeixar el recordat Jordi Darné.

FEBRER

• Primers Pressupostos Participatius de l’Ajuntamentde Santa Pau.

• Xerrada a Ca la Guapa sobre seguretat a càrrec delsMossos d’Esquadra.

• Actuacions per a la millora de recollida de deixallesdel municipi.

ABRIL

• Obres de portada d’aigua de la xarxa municipal acinc masies situades entre la Fageda d’en Jordà i elveïnat del Corb de les Preses.

• Treballs de millora en els edificis municipals de SantPere i Santa Agnès i Centre cívic de Ca la Guapa

MAIG

• Substitució de lluminàries de vapor de sodi per llumi-nàries de tecnologia LEED, en els carrers: Mirador, Escolai Roqueta.

• Tractament específic contra el mosquit tigre en totsels embornals del municipi.

JULIOL

• Inici de les brigades i prebrigades joves d’estiu almunicipi.

• Inici del casal esportiu multiespop i casal esportiu deCan Xel.

• Inici de la contractació pel període d’un mes, de tresjoves del municipi dins el programa “Pesca la primerafeina”.

• Sessions informatives, a l’ajuntament i al Centre cívicde Ca la Guapa, sobre els avantatges de la nova plata-forma del CATSALUT “La meva salut”.

AGOST

• Obres de millora del paviment de la plaça de Baix ial centre del nucli antic.

• Inici de les obres del Bicicarril

SETEMBRE

• Nova actuació per l’estalvi i l’eficiència energètica.Substitució en diferents punts del municipi de projec-tors de 400/500 W per projectors de LEEDS de 180 W.

• Inici de les obres per portar aigua de la xarxa munici-pal als veïnats de Pujolars i Can Font.

OCTUBRE

• Obres de pavimentació de la carretera del veïnat deCan Font.

NOVEMBRE

• Ple extraordinari amb l’aprovació, amb tots els votsfavorables, per modificar 6 punts a la baixa l’ordenançafiscal de l’IBI.

• Inici de les feines de neteja de la colada basàltica ala llera del riu Ser que hi ha al costat del poble, amb lacol·laboració del PNZVG.

• Presentació de “Escape Village”, nova experiènciaper a conèixer Santa Pau basada en fets històrics i perso-natges que van viure al poble al segle XIV.

• Compra de l’edifici de Can Torra, aprovat en plemunicipal per unanimitat de tots els assistents. L’importde la compra ha estat de 265.000€ finançats amb recur-sos propis.

www.santapau.cat

ESPORTS Croscat – núm. 20

30 31

JOSEP COMPANYS I GÜELL

Cada vegada més minutsal voltant d’una taula quea sobre la gespa…

La temporada passada vaser bastant similar a lad’anys anteriors, ambalgunes incorporacions, quesempre són esperançadoresperò sense més història, pertant no hi dedicarem méstemps.

Ens agradaria destacaralguns premis o reconeixements que cada any entreguem a algun jugador per haverdestacat amb alguna cosa dins el camp, aquest any en Joan Muñoz va ser el màximgolejador amb 14 gols, el físic pot fallar però l’instint golejador això mai es perd,també un enorme reconeixement a la constància de Xavi Mas, que no va fallar acap dels entrenaments del llarg de la temporada.

Com he dit abans en la part esportiva poca cosa podem apuntar, ens centraremen la part de les trobades amb amics i família per fer cohesió de grup i guanyar pes.

La temporada, com és de costum comença a la casa de colònies de la Canovaamb els jugadors i familiars, un dia de convivència per començar amb força la tempo-rada. També destacar el sopar de Nadal, i el sopar d’estiu al Mas Patxet. Tiberis queno en faltin. Per acabar la temporada de la millor manera toca la gran sortida cultu-ral-esportiva-gastronòmica que vam realitzar l’últim cap de setmana del passat mesde Juny.

Tornant una mica als orígens de la primera sortida, ara ja fa 9 anys, el divendresva estar destinat a passar una tarda-vespre amb els companys d’una societat gastro-nòmica de Bera de Bidasoa. Igualment com en la primera visita tot va començaramb un partit de futbol, aquesta vegada de futbol-8. Com que els anys no perdo-nen, calia recuperar forces i que millor que un sopar de germanor per recordar vellstemps i també fer una repassada a l’actualitat.

L’activitat estrella del dissabte va ser una sortida amb caiac en el marc de la badiade la Concha. Sens dubte va ser un matí refrescant, farcit d’anècdotes i del que seguren parlarem molt de temps.

Tampoc vam deixar de degustar la gastronomia de la zona i el seu tradicionaltapeo. El diumenge va estar dedicat al retorn cap a Santa Pau, parant a Vilagrassaa dinar i aprofitant per assaborir els seus cargols.

Si tot va bé, l’any que ve hi tornarem. El destí ja es veurà més endavant…

En adicions anteriors, enaquesta mateixa revista, jahavíem explicat que lesdarreres temporades delprimer equip de futbolhavien estat bones, ques’estava fent un bon treballi un dia o altre arribaria elpremi més que merescut.Aquest premi va arribar un

Esp

orts

VETERANS

EQU I P 2 a CATAL ANA : UN ASCENS H I STÒR IC

Benvolguts,Després de molts anys i per raons personals i també per falta de motivació dels membres de la comis-

sió de Festa Major, hem optat per fer un pas al costat i deixar pas a noves idees i nous membres.Per aquest motiu es realitzarà una reunió a l'Ajuntament el pròxim dia 22 de febrer de 2019 a les 19.30h

per tots els interessats que vulguin prendre el relleu.Us animem a tots a iniciar una nova etapa!Des de l'equip de la comissió actual us volem agrair el suport de totes les entitats i persones que han

fet possible que Santa Pau hagi pogut celebrar la Festa Major durant tots aquests anys.

A reveure,

COMISSIÓ DE LA FESTA MAJOR SANTA PAU: ESTHER, MARTÍ, ANNA, TERESA, ROSA MARI I JANINA.

Nota de la Comissió de la Festa Major de Santa pau

Participants del curset 2018

Aquest any s’ha jubilat la Dolors Frigolé que, desde l’any 1996 ha estat treballant a l’Oficina de Turismede Santa Pau. Vint-i-dos anys donant a conèixer lahistòria del poble i les excel·lències del seu entorn ales persones que es dirigien al punt d’informació ubicatal portal de Sant Antoni.

Una altre persona que s’ha jubilat aquest any és laMontse Vila, la cartera. La Montse ha estat quinze anysrepartint el correu per tot el municipi ja fes sol, plujao fred.

Els nostres millors desitjos per a totes dues en laseva nova etapa!

Jubilacions

Cursos d’informàtica

ESPORTS Croscat – núm. 20

3332

ESPORTS

27 de maig a la tarda, al camp dels Sant Gregori i al’últim partit de la lliga de la temporada 2017/18. Unatemporada, un equip i un gran conjunt de persones,que passaran a la història del club i del municipi, perhaver aconseguit l’ascens a la 2a catalana, categoria onmai cap equip del C.P. Santa Pau havia jugat.

La temporada passada va ser espectacular i des del’inici ja es podia preveure que aquesta era la nostra quela cosa acabaria bé. L’equip va començar molt fort, fentun bon joc i sempre instal·lat a la part alta de la catego-ria, però vàrem haver desparar fins l’últim partit delliga per celebrar el tant esperant ascens. Un bon grupd’aficionats ens vam desplaçar fins el camp del SantGregori per donar força i suport als nostres jugadors iva valer la pena, oi tant que sí! Va ser un partit dominatdes de l’inici fins al final per els visitants i al final del90 minuts vam poder celebrar al mateix camp la victò-ria i l’esperat ascens. Com s’acostuma a fer en aques-tes ocasions l’ajuntament va voler fer un reconeixementa la fita aconseguida pels jugadors, tècnics i junta direc-tiva i se’ls va rebre a l’ajuntament. Desprès d’uns quantsparlaments no podia falta el cava per acabar-ho decelebrar tots plegats. I d’aquesta manera acabava unatemporada històrica que costarà tornar a repetir.

Comença una nova temporada, sabem que és unacategoria difícil, on ens enfrontarem a equips moltpotents, amb grans pressupostos i que molts ja estanacostumats a competir a 2a catalana. També hi ha impor-tants canvis a l’equip cosa que encara ho fa més compli-cat. Malgrat això, la temporada no comença gensmalament, el primer partit al camp del Sant Jaume deLlierca, perdem per la mínima, donant una bona imatge,però ens manca intensitat. Les següents jornades són

bones, s’aconsegueixen dos victòries contundents a casai dos empats, això fa que la cosa es posi molt de cara,sempre és positiu començar sumant, aquest punts ja note’ls treu ningú. Llavors comença una “travessa peldesert” i els resultats ja no acompanyen, ja sigui permala sort o pel fet d’enfrontar-nos amb equips que alfinal de temporada estaran al cap damunt de la classi-ficació.

A dia d’avui l’equip es troba penúltim amb 11 punts,cal continuar treballant i lluitant amb l’objectiu de salvarla categoria, amb ganes, entrega i coratge segur queningú ens guanya.

Us esperem els dissabtes a la tarda al Municipal “PituPadrosa” per recolzar i animar a l’equip.

Amunt Santa Pau!

Ferran Ruiz Martí, un jove Santapauenc que prometa la cantera del Real Madrid.

Va iniciar la seva carrera futbolística amb el C.P:Santa Pau, al Municipal “Pitu Padrosa”, on hi va jugardes de l’any 2007 fins el 2013, de ven petit ja se li veienaptituds, era hàbil i llest, per això el Girona C.F. elva fitxar. La seva progressió ha estat tan bona que simires a la web oficial del Real Madrid, a l’equip CadetA, podrem veure el seu nom i la seva fotografia.

Aquest estiu va fer les maletes i s’ha instal·lat a “laFàbrica”, escola de futbol formatiu del Madrid. Allà éson entrena, estudia i resideix conjuntament amb altrescompanys vinguts d’arreu d’Espanya i del món. Elpodríem definir com un lateral amb arribada, amb ungran físic i contundent. De fet aquesta ja era la posició

JOVES PROMESES

que ocupava quan jugava amb el Girona F.C. les darre-res cinc temporades.

Aquesta progressió i evolució, han fet també, queja hagi anat convocat dos vegades i debutat amb laselecció Espanyola. Si no hi ha res de nou aquest mésde gener volarà cap a Turquia per disputar un torneiginternacional.

Ferran ha estat convocat amb la selecció Espanyolaper jugar el Torneig Internacional Copa AEGEAN quees juga del 13 al 20 de gener a Turquia. És la seva 1aconvocatòria oficial com internacional.

Lluc Plana Juanola (10-05-2005), una jove promesadel món del ciclisme. Actualment corre a l’escola ciclistaOlot Infantil, Carles Torrent en categoria Infantil, endiferents modalitats, BTT, carretera, ciclocròs, i Pista.És l’actual campió de Catalunya en Pista (velòdrom)en la seva categoria. Va participar en la Tramunkids,una prova de gran referent el món de la BTT a Gironaon es va proclamar campió de la prova en categoriaInfantil.

El dia 30 dedesembre va compe-tir al campionat deCatalunya celebrat ala Garriga on vaquedar en terceraposició.

Un èxit personalque culmina la grantasca formativa del’escola de ciclismeOlot Infantil, CarlesTorrent.

Pau Torrent Ortiz nascut l’any 2002 a Santa Pau,practica les modalitats de ciclisme en pista i carretera.Segueix el passos del seu oncle i entrenador, CarlesTorrent, medallista olímpic l’any 2004 a Atenes en lamodalitat de pista.

Desprès de molts anys entrenant, de molts quilome-tres a les cames i molt de sacrifici, els resultats acabenarribant.

L’any 2017 en el seu primer any de cadet, va aconse-guir un tercer lloc als campionats d'Espanya en perse-cució per equips (modalitat de pista), disputats a Tafalla,Navarra.

Durant l'any 2018, al seu segon any de cadet, haampliat el seu palmarès i en les proves de la copa d'Espa-nya de pista en la modalitat de velocitat ha aconse-guit els següents resultats:

1r copa d'Espanya de pista a València.1r copa d'Espanya pista Galapagar (Madrid).3r copa d'Espanya pista Palma de Mallorca.Amb aquests tres resultat va resultar ser el Campió

de la General de la Copa d'Espanya de Pista categoriacadet en la modalitat de velocitat.

En els campionats d'Espanya que es van disputara Tafalla (Navarra) va aconseguir la medalla de bronzeen la prova de persecució per equips repetint la posicióde l’any anterior

Va participar als campionats d'Espanya de carreteraa la localitat de Baños de Molgas (Galícia) En la modali-tat de contrarellotge per equips van quedar cinquens.

I en la prova en línia va quedar el 47.Als campionats de Catalunya en la prova en línia

disputada a Sant Julià de Vilatorta (Osona) va quedaren la tercera posició.

També cal destacar la victòria aconseguida en el2n memorial Luis Mayo disputat a Castelldefels. Eltercer lloc a la cursa del Prat de Llobregat.

I els títols al Campionat de Catalunya de pista dispu-tats al Velòdrom d'Horta on va quedar Campió deCatalunya en la modalitat de Velocitat, Subcampió de

C ICL I SME / B TT

A Santa Pau s’ha fet…

Amb aquest poema la veïna de Santa Pau, RosaFluvià Aiguabella, va guanyar el tercer premi de poesiaque el Casal de la Gent Gran d’Olot va organitzar perla diada de Sant Jordi.

La Rosa, va quedar finalista al concurs de narrativacurta Colada de Lletres 2018 organitzat per l’Associa-ció Garrotxa Cultural. Per aquest relat es va inspiraren el parc d’esbarjo que hi ha prop de casa seva. Prope-rament, el seu relat conjuntament amb els altres finalis-tes, així com el del guanyador, seran publicats com allibre.

LA COLOMA

Una coloma que vola pel meu teulat Se’n va i torna airosa sense parar,diu que em porta missatges de llibertat,de fe amb clara esperança pel demà.Jo prou voldria creure’t au prodigiosaperò tinc les mans lligades amb molta força.No puc dir el que penso he de callar,hem fa mal el que diuen, he d’escoltar.Ai si fos com tu au, ai si ales tingues joal teu univers em quedariad’un vol per sempre més.Vola vola colometa vola ben alt,no t’aturis coloma, porta’ns la pau.Fes que tornin a casa els empresonatsque la justícia els torni la llibertat.I si a terres llunyanes te’n vas sens treva,para’t a Catalunya que és casa teva.Fes que seguim ballant la nostra sardanaels costums i la llengua que ens agermana.Ai si fos com tu au, ai si al cel volés lliureescamparia de roses groguesla terra on vull viure

CULTURA Croscat – núm. 20

34

ESPORTS

35

Catalunya en la modalitat de Madison i tercera posicióen les proves de fons.

Un futur esperançador i molt prometedor.

El jove triatleta santapauenc Martí Palma ha compe-tit amb el CN Olot aquesta temporada, en categoriaCadet Masculí.

Aquesta ha estat la primera temporada de dedica-ció exclusiva al triatló, sense compaginar-ho amb lescompeticions de natació.

Aquest any en Martí s’ha proclamat Subcampió deCatalunya de Triatló per grups d'edat a Sant Pol de Mari va aconseguir el tercer lloc al campionat de Catalu-nya d'Aquatló cadet a Cunit.

També va ser Segon en categoria Junior al Triatlód'Empuriabrava i Sisè absolut.

Cal destacar també la bona actuació d’en Martí alscampionats d’Espanya de Triatló a Banyoles on el fetde sortir en la segona sèrie el va deixar sense opcionsd’obtenir una posició de mèrit. Tot i així va liderar ensolitari la seva sèrie en el sector de ciclisme i va baixarper primera vegada de 3’ el quilòmetre al sector d’atle-tisme.

Durant aquest any s’ha anat ampliant el número departicipants en els diferents grups existents, i hemaconseguit ampiar un grup més en les edats méstempranes.

Així els grups han quedat així:

GRUP INFANTIL:5 nens (Edats de 3 a 5 anys) Grup NouGRUP PRIMARIA A: 8 nens (edats de 6 a 9 anys)Hem ampliat, abans (6 nens).

GRUP PRIMÀRIA B: 7 nenes (edats de 10 a 12 anys) Mateix grup (Començen a competir).

GRUP SÈNIOR: 12 (Adults)Grup ampliat 2 persones.

GRUP INFANTIL: Jugar, psicmotricitat i aprendre copsbasics jugant.Entrenen 1 dia a la semana 1h.

GRUP PRIMÀRIA: Aprendre tots els cops basics, conti-núen jugant però ja entrenen segons l’últim mètode detennis Green.Entrenen 1 dia a la semana 1.30h.

GRP PRIMARIA B: Aprendre resta cops bàsics i totsels cops de perfeccionament.Comencen a competir interclubs i campionats d’un dia.Entrenen 2 dies per semana (1.30 h x 2)Aquest 2018 han fet un estage de 3 dies i 4 interclubs.

GRUP ADULTS: Divertir-se I perfeccionar la tècnicajugant a Tennis.Entrenen 2 dies per semana (1.30h x 2)Aquest 2018 hen fet 1 campionat de dobles entre nosal-tres.

DADES INTERÈS:En Lluc Mir, continua progresant, en aquest 2018 haguanyat ja algun torneig absolut, tot i que ell encara éscadet.En el rànquing està: 2on de Catalunya i 10esè d’Espa-nya (Categoria Cadet).

TR I ATLÓ

TENN I S

•••

Croscat – núm. 20

36 37

L’Ajuntament més properpels ciutadans gràcies a l’e-TRAM

L’ e-TRAM és el mòdul de gestió municipal de sol·licituds i tràmits per Internet integrat a la plataforma delConsorci AOC. L’accés es pot realitzar des del web municipal: www.santapau.cat

PROCEDIMENT

PAS 1 Dintre del web de l’Ajuntament trobareu el catàleg de tràmits on-line (www.santapau.cat/seuelectrò-nica/tràmits municipals). Trieu el que vulgueu i s’obrirà una pestanya. Llegiu la descripció del tràmit que vulgue fer i cliqueu “Emple-neu sol·licitud”.

PAS 2Ompliu el formulari amb les vostres dades. Sigueu precisos amb la informació. Al final de tot es podràtriar rebre una notificació via SMS i/o correu electrònic. Un cop omplert, cliqueu el botó “Continua”. S’obrirà una nova pàgina on trobareu tota la informació resumida. Verifiqueu que estigui correcte i, siés així, cliqueu el botó “Enviar sol·licitud”.

PAS 3 Rebreu una notificació al correu electrònic i/o mòbil on hi constarà el número de registre del vostre tràmit.Aquest és el número amb el qual sempre haureu d’identificar-vos per fer les consultes.

PAS 4 Un cop fets aquests passos haureu d’esperar resposta per part de l’Ajuntament.

És indispensable disposar d’un certificat digital instal·lat al vostre ordinador o bé donar-se d’alta alservei IDCAT Mòbil.

REQUISITS

El certificat digital idCAT permet operar amb les administracions publiques i assegura la integritat i laconfidencialitat de les transaccions electròniques que envieu per Internet. També us permetrà, per exemple,signar document i correus electrònics amb garanties.

Per obtenir el vostre certificat digital primer de tot cal que empleneu el formulari que trobareu a la pàginaweb www.idcat.cat

QUÈ ÉS UN CERTIFICAT DIGITAL?

Posteriorment us haureu d’apropar a una entitat de registre de l’idCAT per validar les vostres dades. A la comarca de la Garrotxa trobareu aquest servei a l’Ajuntament d’Olot i al Consell Comarcal. Un cop validades les dades personals podreu descarregar-vos al vostre ordinador el certificat digital idCAT.

L'idCAT Mòbil és el nou sistema d'identificació i signatura electròniques a través de dispositius mòbilsque el Consorci AOC, en col·laboració amb l'Administració de la Generalitat de Catalunya, ofereix a laciutadania i que es pot utilitzar per a fer tràmits amb les administracions i ens que integren el sector públicde Catalunya.

A V A N T A T G E S– Permet identificar-vos i signar des de qualsevol mòbil, tauleta o ordinador. – No cal recordar cap contrasenya ni PIN. – No requereix la instal·lació de cap tipus de programari. - És un sistema segur i no caduca pel transcurs del temps. – És gratuït.

Per obtenir-lo :Accediu al següent enllaç: https://idcatmobil.seu.cat/

Cal disposar dels documents:– 1. DNI: Document Nacional d'Identitat – 2. TSI: Targeta Sanitària Individual del CatSalut (Servei Català de la Salut)

… i no us descuideu el mòbil.

QUÈ ÉS UN idCAT MÒBIL?

Per qualsevol dubte al respecte de l’ús d’aquest servei, us podeu adreçar a les oficines municipals en horari d’atenció al públic:de dilluns a divendres de 9:00 a 14:00 hores,

on us atendran i us guiaran en l’ús d’aquest nou canal de comunicación amb el vostre Ajuntament.

GarrotxaSi voleu aportar un donatiu per a Càritas o fer-vos-en socis, us podeu dirigir a l’Ajuntamenton us indicaran com adreçar els vostre donatiu o la vostra inscripció.

V O L U N TA R I AT

L A BOT IGA DE CAN PERE Croscat – núm. 20

3938

DE TOT UNA M ICA

Aquest any 2018, després de 150 anysha tancat la botiga de Can Pere. Va serfundada l’any 1868. Va obrir les sevesportes a la plaça del Marquès de Monis-trol, o plaça del Prat, i les ha tancat a laplaça de Baix. El pas del temps fa que elsnoms canviïn, però això són condicio-nants i modes del moment.

Si volem buscar els orígens de Can Pereens hem de remuntar al fundador de labotiga, Pere Plana i Badia (1821-1897)que es casà l’any 1845 amb MagdalenaSoler i Torrent (1823-1878) de Banyoles.Ells foren la primera generació en gestio-nar la botiga.

El seu fill Jacint Plana Soler (1850-1931), casat amb Justa Jordà Monjó(1866-1934), feren hostal al mateix tempsque botiga.

L’any 1921 s’hi va fer una renovació,des de llavors se’n va dir la botiga nova.

L’actual botiga va ser dissenyada perJoan Plana Jordà (1892-1986), fill d’enJacint i la Justa, prenen de model una quehi havia al carrer Nou de Girona. L’any1935, morts els pares, fou enderrocadala casa vella hi es va edificar l’actual casai botiga que ara trobem a la plaça de Baix.

Joan Plana Jordà es casà amb Encar-nació Feixas Santanach (1893-1978) l’any1918. Varen tenir quatre fills, la MariaCarme, en Jacint, en Pere i en Jaume.

El segon fill, Jacint es casà amb l’Ange-lina Duran i Forga (1923-2009) i conti-nuaren al front de la botiga de Can Pere.Tingueren dos fills, en Joan i la Carme.

La Carme Plana i Duran ha estatl’última responsable de la històrica botiga.

Una botiga històrica

JOAN PLANA JORDÀ, A LA BOTIGA.

JACINT I CARME PLANA.

Fira de Sant Antoni 2018Els actes de la fira van començar el dissabte 20 de

gener amb un concert al Centre cívic a càrrec de l’acor-dionista Zdzislaw Grygus i l’actuació a la mitja partdel mag Sanyes, jove promesa que va guanyar laprimera edició del talent Volcànic organitzat l’estiupassat per Olot TV. Al final no varen faltar les farine-tes de fajol, la ratafia Russet i el sorteig del porc deSant Antoni.

El diumenge 21 les parades van ocupar bona partdels carrers i places de la vila. A partir de les 11 laxaranga Only Marching Band, acompanyada del gegantBatoies i dels batoiers de Batet de la Serra van iniciaruna animada cercavila fins la plaça Major. També a les11 es va celebrar a l’església parroquial una MissaSolemne en honor a Sant Antoni Abat, patró de la fira.A la sortida el cor parroquial va cantar els goigs deSant Antoni i es va fer la benedicció d’animals.

A les 12 del migdia es va donar el tret de sortida ala Fesolada 2018 que va comptar amb 16 restaurantsde la zona que van oferir diversos plats elaborats ambfesols de Santa Pau, i quatre productes convidats: lacastanya de Viladrau, la Fira del Fajol de Batet de laSerra, el vermut Yzaguirre i els iogurts de la Coopera-tiva La Fageda. En una taula central es podia trobaraigua (Aigua Sant Aniol), pa i vi per poder acompan-yar i complementar els diversos tastets de la Fesolada.

A la placeta de davant l’ajuntament hi havia unainteressant i molt acurada exposició de fotografiesde Joan Brossa sobre el conreu del fesol de Santa Paui eines relacionades amb els fesols.

El lliurament del Fesol d’Or va cloure la fesolada.Els fotògrafs aficionats Jaume Pujolàs i Prat i JacintGarrigolas i Coll van ser els guardonats per la constantcol·laboració en actes i entitats del municipi i per haverdeixat constància en les seves fotografies d’aquestdinamisme. Entre els dos han recollit, al llarg dels anys,un interessant fons documental d’imatges del nostrepoble. La Diputada d’ERC al Congrés de Diputatsde Madrid, Teresa Jordà va presidir l’acte.

Cursa pel cor de la Fageda

Solidaris a Ca la Guapa

El dia 19 de maig es vacelebrar una nova edició de lacursa per la Fageda, organitzadaper l’Ajuntament amb lacol·laboració del Club Polies-portiu de Santa pau.

Els participants podienescollir entre 4 modalitats:caminar per la Fageda 14,5 km,corre per la Fageda 14,5 km,fer mitja marató de muntanya

de la Fageda 21 km o fer la carrera de muntanya de laFageda de 29 km.

Durant tot el dia va haver-hi activitats perquè tanels participants a la cursa com els acompanyants,poguessin gaudir d’una bona jornada. Inflables pelsmés petits, ponis per a passejar i pels més agosaratsuna gran tirolina. A tots els participants sèniors quevaren inscriure’s a la cursa se’ls va obsequiar amb unasamarreta tècnica.

El 16 de juny es va organit-zar a l Centre Cívic de Ca laGuapa una jornada solidaria pera recaudar fons per la lluitacontra la leucèmia. Durant totel dia es van programar activi-tats amb aquesta finalitat. Totsels diners obtinguts van anar ala fundació Josep Carreras,concretament per l’Institut deRecerca contra la Leucèmia

Josep Carreras (IJC).

LES DONES I L A C I ÈNC IA Croscat – núm. 20

40

LES DONES I L A C I ÈNC IA

41

ESTHER BADOSA I ROMAÑÓ

Le

s d

on

es i

la

ciè

nc

iaMoltes dones han lluitat al llargs dels

anys per demostrar que podien assolirels seus objectius personals, i sobretot,quan aquests eren diferents als quemarcava la societat de l’època en que vanviure. S’ha de dir, que un dels rols mésben definits a la societat ha estat el delpaper de les dones: casar-se, tenir fills idedicar-se a la cura de la seva família.Evidentment, des d’aquí, expressem elnostre màxim respecte per a qualsevolobjectiu o rol en que una dona es sentirealitzada. Però en aquesta secció , volemfer un esment especial a aquelles donesque en el seu temps, van ser capaces derebel·lar-se a les normes establertes illuitar per tirar endavant les seves inquie-tuds. Interessos que anaven a tots elscamps del coneixement humà: artístics,científics, tecnològics, humanístics...

Enguany destacarem algunes donesque van ser pioneres en la ciència, unmon que fins fa pocs anys es consideravaterreny masculí i per això no trobemmolts referents femenins a la història-Hem d’agrair l’esforç que van fer en prode la igualtat en aquest camp, ja que laseva lluita ha permès que cada vegadamés les dones ocupin posicions mésimportants en el mon de la ciència.Evidentment, amb l’espai de que dispo-sem, no podem fer referència a totes lesdones que voldríem, i per això hemcercat alguns exemples per donar unapinzellada general en diferents àmbits.

PRIMERES DONES AMB ESTUDISUNIVERSITARIS (S. XVIII)

La Laura Bassi va ser la primera encompletar estudis universitaris científicsen Física i la segona en obtenir el docto-rat durant el segle XVIII, però teniadificultats per exercir la seva professiója que necessitava l’autorització del senatper poder fer conferències públiques ialtres tasques relacionades amb la sevaprofessió. Per aquesta científica, el seucasament amb un altre científic va ajudar-la, ja que des d’aquell moment era ell quihavia de donar les autoritzacions. AEspaña la primera llicenciada enmedecina i la segona en doctorar-se vaser la Barcelonina Dolors Aleu, quemalgrat finalitzar els seus estudis al 1879,no va tenir el permís per fer l’examen dellicenciatura fins el 1882.

PREMIS NOBEL

Si un dels gallardons més importantsen els diferents àmbits del coneixementcientífic són el premis Nobel, cal desta-car que fins avui, 844 galardonats hanestat homes i solament 50 han estatdones. Les dones reconegudes amb elNobel ho han estat en diferents àmbits:14 en Literatura, 16 de la Pau, 12 enFisiologia i Medecina, 4 de Química, 3de Física i 1 d’Economia.

Sens dubte, la figura femenina mésemblemàtica en el camp de la ciència ésla Marie Curie (1867-1934), Llicenciadai Doctora en Física i Química, va serpionera en els estudiar les radiacions i laradioactivitat, que la va portar a ser laprimera dona a qui es va concedir un

premi Nobel de Física al 1903, compartit amb el seumarit i un altre científic. Més endavant, al 1911, vaobtenir un segon premi Nobel en l’àmbit de la Químicapel descobriment de dos nous elements radioactius,el poloni i el radi. Destacar, que la seva filla, la IrèneJuliot-Curie (1897-1956) juntament amb el seu marit,va obtenir al 1953 el premi Nobel de Química pel seutreball amb nous elements radioactius.

La Dorothy Crowfoot-Hodgkin, va estudiar Químicaa Oxford, casada i amb tres fills, es va dedicar semprea la investigació, i va elucidar l’estructura de l’insulina(l’èncim que ens ajuda a degradar el sucre dins el nostrecos). Aquesta investigadora va afavorir que es poguésrealitzar a partir de la seva investigació bàsica, unarecerca aplicada i finalment el desenvolupament tecno-lògic ja que el descobriment va servir de base per fabri-car derivats pel tractament de la diabetis. Al 1964, amb54 anys, va obtenir el premi Nobel en Químicaper ladeterminació de l’estructura de moletes substànciesbioquímiques emprant la tècnica dels raigs X.

Gertrude B. Elion, Bioquímica i Farmacòloga (1918-1999), ha salvat milions de vides al descobrir el primertractament contra la leucèmia. Als anys 30 del segleXX, cap laboratori contractava dones en els seus equips,i a més a més, en una entrevista la van rebutjar dientque la seva presència podria distreure els treballadors(que per suposat eren tot homes). Finalment, durant lasegona guerra mundial, va treballar com a química analí-tica en una empresa d’alimentació, després com inves-tigadora en una farmacèutica i a la fi va aconseguirtreballar als laboratoris Burroughs Wellcome, on va ferel seu gran descobriment. També va col·laborar en el

desenvolupament de l’aciclovir que s’utiliza contra elvirus de l’herpes i del fàrmac AZT pel tractament delsida. Al 1988 va compartir amb George Hitchings i enJames Black el premi Nobel de Medecina i Fisiologia.

RECERCA APLICADA

Altres científiques molt importants, malgrat noobtenir PREMIS NOBEL han estat dones que a partirdels coneixements han fent un pas més enllà, i vandesenvolupar invents, noves maneres de tractar elstemes , o que han permès assolir reptes tant importantscom l’arribada de l’home a la lluna.

La Mária Telkes (1900-1995) es coneguda com lareina del Sol i es va dedicar al desenvolupament del’energia solar. Aquesta doctora en Físicoquímica, vaesmerçar els seus esforços en invents tan pràctics i útilsen la vida quotidiana com els forns, les cuines i lacalefacció solar.

La Frances Glessner Lee (1878-1962), va desafiarles normes socials en la seva època. Ella va estudiarquelcom tan poc femení com és la criminologia aBoston, i després de divorciar-se, va haver d’esperar adisposar de l’herència del seu pare i del seu germà, perdedicar-se a seva vocació. Als 52 anys, va revolucionarla ciència forense a l’utilitzar maquetes de crims realsque construïa ella mateixa, i amb les que ensenyava ala policia i els alumnes de criminologia com havien deanalitzar els detalls del lloc del crim, amb el que anome-nen ciència forense i que s’ha fet tant famosa amb lesseries CSI.

I si afegim al fet de ser dona, la discriminació racial,no ens podem deixar de parlar de la Katherine Johnson,la Doroth Vaugan i la Mary Jackson que van ser les

Fotografies corresponents a la Marie Curie (1), la Rosalind Franklin (2),Frances Glessner Lee (3), Katherine Johnson, Mary Jackson i Doroth Vaugan(4,5 i 6 respectivament) i un dels fotogrames del documental “On són lesdones? (7).

Laura Bassi

Dolors Aleu

Mária Telkes

Croscat – núm. 20

42

LES DONES I L A C I ÈNC IA

43

dones afroamericanes que van calcular les millors rutesd’anada i tornada a la lluna, fent possible l’èxit de lamissió Apollo XI, amb la que en Neil Amstrong vatrepitjar la lluna el 20 de Juliol del 1969. La seva histò-ria ha quedat reflectida en el llibre i la pel·lícula “Figuresamagades”, on es mostra la dificultat que va represen-tar als anys 60 per aquestes ments privilegiades el seureconeixement científic, en una societat que les obligavaa utilitzar lavabos separats als de les dones blanques.

DONES OBLIDADES

Contràriament al reconeixement de les anteriors,hi ha el cas d’una dona que no surt en majúscules ala història de la ciència per omissió, malgrat contri-buir científicament en els treballs que van portar al’obtenció d’ un premi Nobel. La Rosalind Franklin(1920-1958) Química i Cristal·lògrafa anglesa, no hatingut el reconeixement que es mereixia per ser l’autorade la fotografia que va permetre dilucidar l’estructurade l’Àcid Desoxiribonucleic (ADN) a en James Watson,en Francis Crick i en Mauricie Wilkins, a qui van donarel Nobel per aquest descobriment al 1962.

ACTUALMENT

Tot i que les dones s’han incorporat amb força ales carreres científiques, representant un 70% delsalumnes, aquest percentatge disminueix al 50% perles que accedeixen al doctorat i solament d’un 15 a un20% arriben a càrrecs de comandament.

La Maria García que dirigeix l’Institut de CiènciesFotòniques de BCN, la Isabel Fabregat que és presi-denta de la Societat Espanyola de biologia Cel·lular ila Teresa Tarregó cap de l’empresa biotecnològicaPROTEOS, destaquen que quan més alt o més respon-sabilitat té el càrrec, menys presència femenina hi ha.Apunten que potser les causes d’aquest fet poden estarrelacionades amb el rol que s’assumeix de la dona ambla família i sobretot amb els fills i el fet de que les dones

potser tenen menys ambicions professionals. Noobstant, les tres coincideixen en que és possible uncompromís entre la vida familiar i la professional dinsl’àmbit científic. Val la pena veure l’interesant documen-tal sobre el tema: “On són les dones?” (podeu veure-ho al següent enllaç: http://punttic.gencat.cat/article/son-les-dones-en-les-posicions-de-responsabilitat)

EL DIA INTERNACIONAL DE LES DONE SI LESNENES A LA CIÈNCIA

EL 2015, l’Assemblea General de les Nacions Unidesva proclamar l’11 de febrer com el Dia Internacio-nal de les dones i les nenes en la Ciència, per promourela participació plena i en condicions d’igualtat de lesdones i les nenes. No obstant, el camí té molts entre-banc, i per arribar a la igualtat d’oportunitats entrehomes i dones, cal un compromís social i polític fermper part de la societat i de les administracions perti-nents. Possiblement si s’arriba a aquesta igualtat noS’hauran d’engegar iniciatives com aquestes.

MIRANT AL FUTUR

Cal encoratjar a totes aquelles dones i nenes, quevocacionalment volen dedicar-se a la ciència, a quesegueixin el seu camí, i que no renunciïn a rés, ni enel seu àmbit professional ni en l’àmbit personal ifamiliar. I tots, hem de posar el nostre granet de sorraperquè sigui possible. Només amb aquest esperit es potnormalitzar el paper de la dona a la ciència.

DE TOT UNA M ICA

Racó de les dites

Visita del “Foraster”el més de juny

Cada terra fa sa guerraReferint-se a que cada país té els seus costums,diferents d’altres països.

Feina feta no té destorbAquesta dita ens recomana que la feina s’hade fer de seguida.

El que no vulguis per a tu no vulguisper a ningúÉs com dir que tal faràs tal en trobaràs…

No és or tot el que lluRes és el que sembla, no ens podem refiar deles aparences.

Val més menjar poc i pair béPrendre’s les coses amb calma i no volercopsar-ne massa de cop… és un bon consell.

Al cul del sac hi ha l’engruna…més tard o més d’hora haurem de donarcomptes dels nostres actes.

Perola vella, bony o forat…és allò de que quan ens fem vells tot es vaespatllant.

MARGARIDA COLLEDECARRERA I FEIXES

El programa de TV3 El Foraster va triar Santa Pauper a produir el primer capítol de la nova temporadaprevista emetre’s a la tardor. En Quim Masferrer, alcapdavant del seu equip va passar uns dies a Santa Pauper fer la gravació.

El dia 10 de juliol es va fer la gravació del monòlegal pavelló municipal. El programa es va emetre perTV3 el dia 7 de novembre de 2018.

TV3 ha escollit Santa Pau per fer la promoció de lanova temporada del programa. El mes d’octubre es vafer la gravació de l’espot.

Premi per un vídeode Santa Pau

turístic al Festival Internacional Terres de Catalunya.Aquest festival és el primer especialitzat en aquesta

temàtica que s’organitza a Catalunya i l’Estat espanyol.L’encàrrec va ser donat a l’empresa Leeksonfilms

Produccions SL, d’Olot.Per a veure’l: http://www.santapau.com/

Exposició agermanamentSanta Pau i Licodia Eubea

En motiu de celebrar-se el 30aniversari de l’agermanament deSanta Pau amb la població sicilia-na de Licodia Eubea, es va feruna petita exposició dels viatgesque varen fer els sicilians a SantaPau i els que varen fer els santa-pauencs a les terres sicilianes.

Les converses entre elsajuntaments de Licodia i SantaPau s’iniciaren l’any 1987. L’anysegüent, el 1988, coincidint amb la festa major de SantaPau, es va fer l’agermanament dels dos pobles. Primeres va traslladar una delegació siciliana a les terres catala-nes i a l’any 1990, va ser una delegació de Santa Paula que va visitar Licodia Eubea.

A en aquest primer encontre han seguit altres inter-canvis de visites i actes culturals per a recordar queSanta Pau i Licodia Eubea històricament tenen puntsen comú.

Bateig d’un parc

Amb el nom de “Parc 1’octubre” es va batejar elparc que hi ha a la zona del Pujolí. El parc ben situaten un entorn molt tranquil, conté un equipament pera fer exercici físic, pensat majoritàriament per a gentque li calgui fer un exercici moderat.

A en aquest parc de salut s’ha afegit una tirolina ialtres aparells d’esbarjo per als més joves. S’ha creatun entorn per a poder gaudir-lo des del més gran almés petit de la família.

El vídeo promocional “Estic entre volcans” encarre-gat per l’Ajuntament i el Patronat de Turisme de SantaPau per a promocionar les excel·lències del nostremunicipi va ser guardonat amb el premi al millor film

Identificació i signatura electrònica:

idCATMòbilper fer els tràmits més àgils amb l’administració pública catalana.

Per a més informació: www.santapau.cat

•••

CONSELLS DEL METGE Croscat – núm. 20

44

CONSELLS DEL METGE

45

Programa de detecció precoçde càncer de còlon i recte

JORDI PUIG I PLANELLES

El càncer de còlon i recte és un dels més freqüents entreels homes i les dones de més de 50 anys. La majoria devegades es desenvolupa a partir de petites lesions(pòlips) de l’interior del còlon o intestí gros, que es podenacabar transformant en un càncer.Si es detecta a temps,és més fácil de tractar.

La majoria de vegades el càncer no produeix cap molès-tia fins que la malaltia està avançada. Si presenteu sangen les deposicions, canvis en els hàbits intestinals ,pèrdua de pes o cansament inexplicables o malestarabdominal persistent, heu de consultar el vostre metge.

Per prevenir-lo hem de saber que existeixen factors derisc, que incrementen les possibilitats de desenvoluparel càncer. Hi ha factors de risc modificables (certs hàbitsque es poden modificar) tabac, consum excessiu d’alco-hol, dieta inadequada ,falta d’exercici físic, l’obesitat.Però també hi ha factors de risc que no es poden modifi-car com l’edat o aspectes hereditaris (antecedentsfamiliars).

A qui va adreçat?Homes i dones de 50 a 69 anys.

Com? El mètode de cribatge és la prova de detecció de sangoculta en femta (PDSOF) amb periodicitat biennal. Lesfarmàcies lliuraran i recolliran la prova a les personesque participin en el programa.

Comunicació dels resultats-PDSOF:

PDSOF negativa, el resultat serà comunicat per correuordinari i se li informarà que el programa el tornarà aconvidar al cap de 2 anys.

PDSOF positiva, es citarà la persona a la consulta decribatge per informar-lo del resultat de la prova i se liindicarà la realització d’una colonoscòpia.

Programa de detecció precoçde càncer colonorectal

Població diana:50 a 69 anys, ambdós sexes

Carta d’invitació

Participació

Prova de sang oculta(PDSOF)

Visita enConsulta de Cribatge

ColonoscòpiaTractament/seguimentsegons correspongui

Programa de noual 10 anys

Participació

Nova invitacióals 2 anys

Carta reinvitació

Programa de nouals 2 anys

Normal Patològica

Si

No

Si

--

+

ESCACS

Croscat – núm. 20

46

EL JUTGE I N FORMA

47

CARLOS RAMÓN FERNÁNDEZ

ALBERT BADOSA I ROMAÑÓ

Va néixer a L'Havana, Cuba el 19 denovembre de 1888 i va morir a NovaYork, 8 de març de 1942 . Fou el tercercampió del món, títol que ostentà entreels anys 1921 i 1927, i un dels millorsjugadors de tots els temps. Era àmplia-ment reconegut per la seva excepcio-nal capacitat de jugar finals a la perfec-ció, i per la seva rapidesa de joc. Deguta les seves fites, a la superioritat quedemostrava sobre el tauler, i al seurelativament simple estil de joc, fouanomenat “La màquina d'escacshumana”.Descendia, per línia paterna, d'una

família catalana arrelada a Cuba de feia molts anys i, de part demare, de catalans emigrats. Des de la infantesa, parlà català ambla mare i els familiars de la línia materna.Va aprendre a jugar als escacs als quatre anys, veient com jugavael seu pare amb els amics. Va progressar ràpidament, i als 13 anysva guanyar al millor jugador cubà del moment, Juan Corzo, i es vaproclamar campió de Cuba. Va estudiar als EUA, jugant paral-lelament torneigs llampec, un dels quals guanyà per davant delllavors campió del món Emmanuel Lasker.

Aquesta posició pertany a la partida:

Partida: Jose Raúl Capablanca - BenitoHiginio (1914). Els dos bàndols tenen elmateix material, el blanc acaba de fer De5+,i el negre tapa amb f6, Capablanca troba unasenzilla combinació en la que guanya material,i el negre abandona…

RESSENYA H I STÒR ICA : José Raúl Capablanca i Graupera

Solució: 1.Dxd6!!, Dxd6; 2.c7, i el negre abandona 1-0

SOPA DE LLETRES: ESTRIS DE CUINA

CASSOLAOLLAESPREMEDORACULLEROTGANIVETCORRÓTRINXANTTALLANTCOLADORRATLLADORTUPÍPASSAPURÉSETRILLSALERWOK

IMMA CLOS I DUSARAN

Solució:

PASSATEMPS

CARLOS RAMÓN FERNÁNDEZJutge de Pau titular

MOVIMENTS DE REGISTRE CIVIL 2017 EN XIFRESSECCIÓ I: INSCRIPCIONS DE NAIXEMENTS: 9

CERTIFICATS LITERALS DE NAIXEMENTS: 67SECCIÓ II: INSCRIPCIONS DE MATRIMONIS: 13

CERTIFICATS LITERALS DE MATRIMONIS: 15SECCIÓ III: INSCRIPCIONS DE DEFUNCIONS: 5

CERTIFICATS LITERALS DE DEFUNCIONS: 5ANOTACIONS MARGINALS DE DEFUNCIONS PRODUÏDES EN DIVERSOS LLOCS,DE PERSONES NASCUDES A SANTA PAU: 27

REGISTRE D’ENTRADES I SORTIDES: 220

POSADA AL DIA DELS ÍNDEXS GENERALSDE LES TRES SECCIONS DEL REGISTRE CIVIL

AVÍS IMPORTANTPer a més comoditat per a tots els usuaris, es recomana a quí necessiti un document del registre civil o Jutjatde Pau faci la petició prèvia, bé per telèfon o per correu electrònic.Tel. 972 680 002 – Fax 972 680 456Jutge de Pau: jp.santapau@xij.gencat.cat / Registre Civil: registrocivil.santapau@justicia.es

La figura dels jutges de pau va ser una institució que, en les beceroles del constitu-cionalisme a l’Estat, va voler apropar la justícia a cada municipi, iniciativa bàsica en unmoment en que les dificultats de les comunicacions feien més imprescindible aquestaproximitat material.

Això ocorria en ple bienni progressista, en un moment convuls políticament, enple procés industrialitzador de Catalunya.

El decret dictat d’acord amb la Llei d’enjudiciament civil del mateix any, establia lescaracterístiques d’aquella figura que fins a l’actualitat s’han mantingut amb petitesmodificacions, tot i el llarg període que es va integrar dins de la creació d’uns òrgansintermedis amb l’anomenada Llei de justícia municipal de 1870.

Actualment, el jutge de pau és el primer esglaó de l'Administració de Justícia. Técompetències en l’àmbit civil i de registre civil (naixements, matrimonis i defuncions).

Són homes i dones al servei dels seus veïns, que amb sentit comú i bon criteri adminis-tren justícia.

ALBERT BADOSA ROMANYÓJutge de Pau substitut

S’ha finalitzat la tasca de restauració dels Índex de Registre Civil de Santa Pau. En el transcurs d’aquest any s’ha completat els índex de les tres seccions del Regis-

tre: naixements, matrimonis i defuncions, al temps que s’ha fet una nova enquader-nació per cadascun dels llibres.

Aquests registres comencen l’any 1876 i ha estat un treball laboriós i meticulós perpart del jutge de pau titular.

Justa Equitat,Una mica d’Amor,Seré, franc, fort.Tendra Bondat.Ínclit el cor,Comanda suauImposant la Pau.Així, ho jutges tot!

JOSEP VENDRELL I TORRES,JUTGE DE PAU DEL MASNOU, MARESME

La blanca claror de la gebradas’emmiralla a l’aurora del matí,una dansa d'estels a la carenase’n va dins la fosca de la nit.

El fregadís del silencidesperta els faigs adormitshi ha a l'espai l'última nota

del mussol que se’n va al llit.

Al mati surt de la brancal’esquirol tot ben mudat

salta per la drecera el cabirolclenxinat amb vestit nou.

La Fageda està de festa,al Turó de ca l’Arcaire

hi ha esmorzar per a tothomcanten el pit-roig i el pardal

perquè avui és Nadal.

ROSA FLUVIÀ I AIGUABELLA