www.lariuada.cat | any 4 | número 23 | març del 2015 | mitjà Pratenc de comunicació PoPular bimestral gratuït

la Riuada

XARXES PÀG. 7

La rua de Carnestoltes ar-riba a La Capsa per primer any. El canvi es justifica per més seguretat en el recor-regut. Alguns comerciants s’han queixat del canvi.

El Carnestoltes canvia recorregut

L’Ajuntament planteja una reforma en profun-ditat en el projecte del futur Teatre de l’Artesà. Diverses entitats recla-men un ús més polivalent de l’espai i una preserva-ció íntegra del patrimoni arquitectònic actual de l’edifici.El projecte total d’obres es preveu que tingui un cost de 12 milions d’euros.

Les obres de l’Artesà a concurs

ACTUALITAT PÀG. 4

L’Ajuntament inverteix 650.000 euros en la com-pra de l’explotació avíco-la.El consistori ha justificat la compra com una ga-rantia de supervivència per l’espècie de pollastres autòctons. El pagament serà efectuat en cinc anys.

L’Ajuntament compra la Granja de Potablaves

ACTUALITAT PÀG. 4

Els comentaris racistes d’Antonio Gallego gene-ren la resposta de molts ciutadans pratencs que es reuneixen per respondre al discurs racista i xenòfob del regidor del PP.

Declaracions racistes del regidor del PP Antonio Gallego

El Delta del Llobregat, un territori en un fràgil equilibri

El mirador d’avions a la capçalera de la pista d’aterratge és un espai de molta concentració de persones tots els dies de l’any. K.F.

Sant Cosme sense nom a la futura L9 del metro

l El canvi ha estat aprovat amb l’acord de l’ATM i l’Ajuntament del Prat

l El nom de Parc Nou substitueix el del barri

La commemoració del 20è aniversari de la sig-natura del Pla Delta ha comportat la difusió des de l’Ajuntament d’una versió interpretativa a través d’exposicions, vídeos i articles a la re-vista municipal, que ha aixecat molta polèmica pel seu caràcter propagandístic i no esmentar

cap aspecte negatiu. El consistori s’atribueix tots els beneficis del Pla Delta, i es mostra com el promotor d’una suposada “sostenibilitat”, i no com a part dels evidents impactes que va produir en el territori, que no sempre han estat positius. L’ampliació del port i l’aeroport han

suposat retrocessos irreversibles en la fesomia del Delta que no es poden amagar, i encara s’han de desenvolupar alguns projectes que amenacen un territori ja prou saturat i en un equilibri molt inestable. En aquest A Fons mos-trem una altra cara de la versió oficial.

ACTUALITAT PÀG. 4

Rètol de la futura estació ubicat al Carrer Riu Llobregat de Sant Cosme. J.R.

A FONS PÀG. 2 ACTUALITAT PÀG. 5

2 la Riuada març de 2015 www.lariuada.cat

A FONS

En motiu del 20è ani-versari de la signatura del Pla Delta, l’Ajun-

tament va inaugurar, en el marc de la passada Fira dels Galls, l’exposició «Tal com érem, tal com som», que va estar al Cèntric fins el 31 de gener. Com a reforç la revista ElPrat, que edita el consistori, va dedicar aquell desembre un article mono-gràfic on recollia les línies mestres d’una interpretació oficial del Pla, que destaca per obviar tots els aspectes negatius del seu impacte.

L’alcalde Lluís Tejedor deia a la revista “Tant el port com l’aeroport neces-sitaven créixer i modernit-zar-se, i ho haurien fet amb la implicació de l’Ajunta-ment o sense”. Aquesta afir-mació és la base d’un relat on l’Ajuntament, enlloc de ser instigador i part activa, com va ser, hi està per «mar-car premisses en temes de sostenibilitat» i «batallar i negociar per frenar projec-tes que haurien significat la pràctica desaparició de El Prat.»

Aquest paper del con-sistori limitat a aconseguir «contrapartides», fa que es distanciïn de qualsevol as-pecte negatiu, atribuïble sempre a les altres admi-nistracions, i s’atorguin en exclusiva els beneficis del Pla Delta, que a priori, sem-blarien les úniques conse-qüències del Pla, quan en

cap moment s’expliquen ni els costos mediambien-tals ni les actuacions que es podien haver evitat, ni les promeses que no es van complir, ni les hipoteques que ens deixa de cara al fu-

tur. Si a més, les fotografies i vídeos promocionals con-trasten els aspectes més ne-gatius del Delta d’abans i els més estètics d’ara, qualsevol que desconegués el territo-ri pensaria que el Pla Delta l’ha millorat. Certs aspectes qüestionen aquest relat op-timista.

La platja pel banyLa recuperació de la plat-

ja, després de dècades de ser un punt negre a la costa catalana, és un dels guanys que la població ha gaudit gràcies a la depuradora, però la seva recuperació, amb o sense Pla Delta, ja era obligada per la directiva eu-ropea 91/271/CEE de trac-tament d’aigües residuals urbanes. A més, el manteni-ment de la línia de costa per la regressió constant que produeix l’escullera de la

ZAL, ha obligat a que el Port hagi de fer una aportació anual de 100.000 m3 de sor-ra, un peatge de per vida in-sostenible i que caldrà veure si s’acomplirà. Ara mateix la manca d’aportació ja ha do-nat problemes, trencant el tub de la dessaladora i obli-gant a tancar la zona del Se-màfor per refermar la costa i evitar l’entrada del mar.

Un riu desviatEl Llobregat és l’únic riu

de Catalunya amb una bona part de la llera d’accès urbà cimentada, un procés anti-natural que va afectar l’hà-bitat de nombroses espè-cies que van desaparèixer. El motiu va ser un projecte fallit de canal de rem impul-sat pel consistori que es va demostrar inviable.

L’ús públic del riu ha-via estat tradicional des de feia dècades, i només es va abandonar a partir dels

anys 60 en convertir-se en un dels més contaminats. Com en el cas de la platja, el que era un dret dels pra-tencs s’ha convertit en un benefici del Pla. Val a dir que en aquesta recuperació també influeixen factors ex-terns com les depuradores d’aigües amunt.

El desviament del riu 2,5 km al sud cedint els ter-

renys al Port, va ser una de les obres més polèmiques. Símbol de la resistència his-tòrica contra el Pla, molts ho veien innecessari però es va exigir al consistori a canvi de la depuradora i permetre’l entrar a les tau-les de concertació del Pla. El Tribunal Suprem va de-clarar-lo il•legal un cop les obres estaven quasi finalit-

zades.Un total de 300H de zones

humides van desaparèixer pel Pla. Entre les recreades artificialment, l’ús de la de-puradora s’ha desestimat en no ser de prou qualitat Tampoc funciona des de fa anys, la barrera per frenar la salinització, principal pro-posta de millora de la quali-tat dels aqüífers.

REDACCIÓ

El Pla Delta i la revisió oficial de l’impacte més greu al territori

TERRITORI

L’Ajuntament difon una versió on no hi ha cap aspecte negatiu

L’Ajuntament explica un relat on només s’atribueixen els beneficis del Pla i amaga el seu cost

Obres de refermament de la línia de costa i reparació del tub de la dessaladora a la zona del Semàfor. K.F

La recuperació de la platja, amb o sense Pla Delta, era obligada per les directives europees

20.000pins van ser talats per construir la tercera pista de l’aeroport

El Llobregat és l’únic riu de Catalunya amb la llera cimentada

100.000metres cúbics ha d’aportar anualment el Port per evitar la regressió de la platja

Aspecte de la llera del riu cimentada. K.F

març de 2015 la Riuada 3

 A FONS www.lariuada.cat

La 3ª pista de l’aero-port va ser l’altra gran desfeta pel territori.

La seva construcció sobre la pineda i les capçaleres de La Ricarda i el Remolar van suposar la tala d’uns 20.000 pins, el 70% d’una de les millors pinedes del litoral català, catalogada per la Unió Europea com hàbitat prioritari. L’actual pineda de Can Camins és una ombra del que va ser. La promesa de fer-la pú-blica es veu molt llunyana i ni tan sols la seva visita és possible des de fa més d’un any.

L’ampliació de l’aero-port ha estat l’impacte més greu sobre la fauna i flora del Delta. Sobta l’argu-ment oficial defensant la recolonització d’espècies vegetals i animals quan en molts casos aquesta ha fra-cassat per la pressió de les infraestructures i l’afluèn-cia humana (xacrat menut, perdiu de mar). Espècies com la gavina corsa han quedat arraconades i sen-se protecció, i el principal emblema de la fauna del-taica, el corriol camanegre, ha passat de 105 parelles l’any 1989 a tenir-ne cinc a tot el Delta. La construcció de la nova terminal va aca-bar amb la darrera parella d’aligots de maresma, i la de la parada de taxis a la zona de Can Sabadell, sen-se declaració ambiental, va destruir el darrer connec-

tor biològic entre el Remo-lar i els Reguerons.

Una de les pèrdues més

evidents ha estat la dràsti-ca desaparició de terrenys agrícoles, que posa a la pa-gesia local en l’estadi pre-vi a la desaparició. L’any 1994 en l’acta d’aprovació

del Pla Delta es parlava de 900H de conreu i 90 de sòl rústic protegit, el darrer cens agrari de l’any 2009, rebaixa la xifra de conreus a 102H. El projecte de l’ARE Prat Sud i la construcció de l’autovia port-aeroport amenaça un terç del que queda. Eurovegas va evi-denciar que la suposada protecció del Parc Agrari no és suficient davant pro-jectes especulatius. Ni els horts lúdics o els mercats de pagès, són la sortida als problemes de la pagesia.

És igual d’abrumadora la pèrdua de patrimoni. Des de 1994 s’han enderrocat 30 masies al Prat, 14 con-

seqüència directa del Pla. Gairebé el 50% de les que hi havia. Davant d’aquesta xifra la reconstrucció dels Carrabiners, Semàfor, i una part de la Ricarda, sense projecte d’ús després de 5 anys, és un balanç desola-dor.

Menys feina, més contaminació

Tampoc la promesa de llocs de treball va ser certa, l’atur ha passat en 20 anys de 4.995 a 5.881 persones per una població sem-blant. De fet, el Pla Delta va encarir el sòl, i el preu de l’habitatge, i va accelerar el tancament de fàbriques i

la venda de camps en pro-cessos especulatius. A més, l’augment del trànsit aeri, marítim i rodat ha conver-tit el Prat en un dels pobles més contaminats.

L’ús públic creixent ha convertit el camí de la platja en una rambla semi-urbana que ha assumit la desaparició de la majoria de camins. Aquesta massi-ficació ha agreujat el pro-cés d’enjardinament del Delta, amb la majoria dels espais regulats per horaris, i a la llarga pot constituir la principal amenaça a l’ines-table equilibri entre espais naturals, espècies i pressió humana.

REDACCIÓ

L’empremta sobre un Delta saturatTERRITORI

L’afectació del Pla Delta s’ha fet evident a tots els àmbits

300hectàrees de

zones humides van

desaparèixer

14 masies

s’han enderrocat pel

Pla Delta

D’unes 1.000 hectàrees de terreny agrícola l’any 1994 hem passat a poc més de 100 a l’actualitat

Vista aèria del Delta del Llobregat abans del desenvolupament del Pla Delta.

Les amenaces continuen després d’EurovegasL’urbanista Katrin Gol-da-Pongratz va presen-tar el gener a Barcelona el llibre de fotografies “Paisatges de Pressió”, on repassa possibles em-plaçaments d’Eurovegas. Parla de l’economia com a força geològica i mostra com el territori ja no pre-cedeix al mapa, com an-tigament, sinó a l’inrevés. El delta del Llobregat és un “actiu” en l’economia global.

Després d’Eurovegas, el Delta va deixar de ser no-tícia, es van treure els do-massos dels balcons i gai-rebé tothom va deixar les assemblees i protestes. Els nous petits Eurovegas no tenen grans maquetes ni noms mediàtics, però sí la mateixa arrel. Mal-grat la pèrdua constant d’espais agrícoles i natu-rals, hi ha poca consci-ència social i menys res-sò als mitjans. Els nous projectes no han tingut

resposta ciutadana, ni el camp de Golf de l’aero-port, aturat per manca d’inversors; ni l’Outlet de

Viladecans; ni l’eix port-aeroport o els accessos viaris i ferroviaris al port. L’Eixample Sud del Prat no trascendeix, tot i afec-tar l’última gran zona agrícola. El nou Pla Director Eco-nòmic del delta, que afec-ta unes 400 Ha (la meitat que Eurovegas, i que van demandar els ajunta-ments quan va marxar el projecte) tampoc ha rebut atenció. Sumem-li

el Pla Especial del Parc Agrari, el Pla Director de la Granvia o el Pla Espe-cial dels Espais Naturals. Cap altra comarca pateix aquesta pressió, amb plans que es superposen als mapes. Aquest desen-volupament caòtic, que nega el territori i el pai-satge, no és només Eu-rovegas, el Pla Delta o el PGM, sembla formar part de l’ADN de la Metròpoli.

Cap altra comarca pateix aquesta pressió, amb plans que es superposen als mapes

4 la Riuada març de 2015 www.lariuada.cat

ACTUALITAT

L’Ajuntament ha com-prat la Granja Torres per 650.000 € amb la intenció de possibilitar la produc-ció de pollastes potablava. L’import serà abonat a ter-minis al llarg de cinc anys. Aquest fet no comportarà un canvi aparent en la ges-tió de la granja, la família Torres, actual propietària, continuarà sent qui gestio-narà les instal·lacions.L’ajuntament fixarà els mí-nims de producció que la granja haurà d’assolir així com uns compromisos de qualitat. El rescat de la granja ha es-tat necessari a causa de la inviabilitat econòmica de

l’explotació. La producció del pollastre potablava es troba totalment estacio-nalitzada, la gran part dels exemplars es venen per

nadal. Aquest fet dificulta enormement el manteni-ment de l’explotació avíco-la al llarg de tot l’any. Fins al moment, les campanyes

de desestacionalització i d’internacionalització del producte han fracassat sense poder augmentar el mercat del potablava.

REDACCIÓ

L’ajuntament rescata la Granja Torres per assegurar la producció de potablaves

TERRITORI

Imatge actual de la Granja Torres. P.V.

SOCIETAT REDACCIÓ

Les declaracions xenòfobes d’Antonio Gallego porten cua El regidor popular Anto-nio Gallego va el seu escrit mensual, com a portaveu del grup popular, per fer un atac envers a les persones migrants que resideixen al nostre municipi i respon-sabilitzant-los de moltes de les penúries que sofreix el global de la població. A partir d’aquestes decla-racions un seguit de perso-nes del Prat procedents de diversos col·lectius s’han reunit per presentar una resposta coordinada al que consideren atacs a la con-vivència. S’està impulsant la creació d’una platafor-ma que pugui donar res-posta de forma coordinada a aquest tipus d’accions i

que serveixi per fer accions de denúncia. El regidor no és el primer cop que es troba en el centre de la polèmica. El PP al Prat ha emprat de forma reiterada la propaganda xenòfoba com esquer electoralista. El 2008 el PP del Prat va ser advertit pel Síndic de Greu-ges del racisme emprat en la campanya, per propa-ganda com: «menos inmi-gración y màs aparcamien-tos». Aquest regidor també ha estat protagonista per la seva poca consideració cap al teixit associatiu del Prat, el que també ha rebut en diverses ocasions, com és el cas de la denúncia a membres de la PAH.

SANITAT

L’ICS cessa el gerent de Bellvitge

L’Institut Català de la Salut (ICS) ha destituït el gerent de l’Hospital de Bellvitge, Alfredo García Díaz. Se-gons l’ICS, la decisió es pren per “motius de reor-ganització i gestió”.

L’Hospital de Bellvitge està protagonitzant un ci-cle intens de mobilitzaci-ons, que van tenir el seu punt àlgid durant l’estiu passat, quan diversos paci-ents ingressats es van negar a ser traslladats d’unitats perquè la direcció de l’hos-pital volia tancar algunes plantes durant l’estiu.

Fonts sindicals han expli-cat que durant l’estiu, l’ICS ja s’havia plantejat la desti-tució de García Díaz arran de les mobilitzacions. Amb aquesta decisió, l’ICS esta-ria intentant pacificar els conflictes a Bellvitge. Testi-monis de les protestes han celebrat aquesta decisió, que reconeixen com a fruit de la seva lluita.

REDACCIÓ

El nom de Sant Cosme desapareix de la futura línia 9 del metro

SOCIETAT

Els canvis de les parades van ser pactats per l’ATM i el consistori

La línia 9 del metro entrarà en funcio-nament el febrer del

2016, segons va anunciar el conseller Santi Vila el pas-sat novembre. A més del re-tard de 9 anys de les obres i de l’endeutament públic que està suposant, un dels fet més controvertits ha es-tat el criteri per escollir els noms de les 9 parades del nostre terme, (tres a l’ae-roport i sis al poble) de les quals només s’ha mantin-gut la de Mas Blau, respec-te el projecte inicial.

El canvi més polèmic és la desaparició del nom de Sant Cosme i la seva subs-titució pel de Parc Nou, tot i que l’estació es troba al c.Riu Llobregat, que traves-sa pel mig el barri, i a cen-tenars de metres del parc. Ni aquest ni cap dels altres

canvis s’ha consultat amb el veinat.

L’estació de Pl. Catalunya renomenada com a Cèn-tric, vol evitar una possible confusió amb la parada de la plaça de Barcelona, tot i que l’elecció del nom de

l’equipament té una clara intencionalitat política.

També resulta xocant el canvi de nom de la parada de l’Av. Montserrat per Les Moreres, un nom sense cap predicament entre els ve-ïns i que amb el mateix cri-

teri que l’anterior es podria haver denominat Capsa o Estruch, com s’havia con-templat.

La parada anul·lada del costat del Carrefour, que s’havia dit Prat Nord o Cen-tre Direccional, finalment es dirà La Ribera, i queda-rà com Prat estació la del costat del tren que es deia Intermodal.

Acord amb l’ATML’Ajuntament del Prat

diu que els noms «s’ana-litzen des de la globalitat de la xarxa i una comissió d’experts els posen”, i que els va escollir “la Comissió del nomenclàtor de la L9» que «va recollir els sugge-riments i va debatre la pro-posta escollida”.

Aquesta comissió de

l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), va aprovar els noms el juliol de 2014, però segons fonts de la mateixa no va ser una decisió unilateral, ja que només s’aprovaven des-prés de “un acord entre la Comissió i l’Ajuntament en qüestió”.

La desaparició del topò-nim de Sant Cosme s’ha vist per alguns veïns com un cas d’estigmatització davant una realitat que in-comoda i una reafirmació dels tòpics que combaten des de fa dècades.

Parc Nou, Moreres i Cèntric els noms més controvertits

Obres de la L9 al costat de l’estació de tren. K.F

març de 2015 la Riuada 5

 ACTUALITAT www.lariuada.cat

El 49% del capital de l’AE-NA ja està en mans priva-des. La meitat de les acci-ons pertanyen a onze grans inversors, entre els quals el fons britànic TCI n’és el principal amb el 7,5% de la companya. També hi ha fons d’arreu del món com Abu Dhabi, Singapur, No-ruega, Canadà i Austràlia. El tram minorista, format per 89.000 petits inversors, incloent-hi empleats, tan sols compta amb un 5,7%. Al contrari d’altres privatit-zacions en què els minoris-tes eren el 40%, el govern ha volgut apostar pels in-versors institucionals.

En el primer dia de co-tització, les accions es van revaloritzar el 21%, batent rècords. Amb un sol dia, els grans inver-sors d’AENA van guanyar uns 800 milions. Les acci-ons van sortir a la venda a un preu de 58 euros, i s’han arribat a cotitzar a prop dels 80. La demanda

inicial va superar l’oferta, i això ha fet que els pri-mers dies s’hagi mogut un volum gran d’accions. Els valors tan alts perju-diquen els inversors mi-noristes.

L’èxit de la col·locació d’accions és que l’ope-radora s’ha convertit en una de les empreses que millor tracta als seus in-versors. S’ha compromès a pagar, en efectiu, la meitat dels beneficis del 2015, que es preveuen de 576 milions. Amb la pri-vatització parcial d’AE-NA, l’Estat espanyol ha ingressat 4.263 milions.

ECONOMIA

Grans inversors estrangers entren a AENA

REDACCIÓ

Cinc són els projec-tes que han passat la primera fase del

concurs per l’adjudicació de les obres de rehabilita-ció del teatre de l’Artesà. El Teatre del Centre Artesà porta tancat des del 1988, després d’anys de lloguer l’ajuntament l’adquirí el 2003 amb el compromís de reformar-lo. Després d’anys de demores, espe-res i silencis l’ajuntament sembla que ha pres l’inici-ativa a pocs mesos de les eleccions municipals del mes de maig.

El concurs de licitació de les obres especifica els requeriments del projecte així com algunes especi-ficacions tècniques i de definició. L’ajuntament en aquest document remarca que té la intenció que l’Ar-tesà esdevingui el teatre del Prat. Aquest fet fa pregun-tar sobre el paper que juga-rà el teatre Modern com a

equipament en el futur. El valor estimat del contracte de l’Artesà és de 770.000€ mentre que el cost estimat que tindran les obres de re-habilitació del teatre serà al voltant de 12M€.

La informació despresa dels plans de rehabilita-ció ha sembrat una certa polèmica, en especial dins dels col·lectius que han impulsat la reforma com és el cas d’Amics del Prat.

Gran part de la polèmica es centra al voltant dels usos i de la profunditat de la reforma. L’ajuntament proposa una reforma inte-gral que suposi gairabé la construcció d’un nou edi-fici que sols conservi els elements protegits. Aquest nou equipament, segons fonts de l’ajuntament, dis-posaria de: un espai inte-grat entre l’entrada i el bar, uns camerinos, una sala

petita i una sala gran. Les veus contràries a aquest projecte reclamen que el futur equipament dispo-si d’una gran sala diàfana que pugui ser emprada per diversos usos com és el cas de concerts o balls. També es reclama que es conservi el màxim d’elements ori-ginals possibles per poder mantenir l’esperit original de l’edifici.

REDACCIÓ

L’adjudicació de la rehabilitació de l’Artesà en fase final

SOCIETAT TERRITORI

Redueixen els horaris dels espais naturals

Des de febrer, tres dels es-pais del Parc del Riu tornen a l’horari d’obertura ha-bitual i que, a causa de les retallades pressupostàries i d’informadors, s’havia vist reduït. Primer va ser el tan-cament de la Pineda de Can Camins. Després la retira-da del servei d’informació a l’entrada dels Carabi-ners. Més tard la reducció d’horaris, amb amenaça de tancament al juliol i a l’agost. Fa uns tres anys que els ciutadans han vist com els horaris d’obertura dels espais naturals s’han reduït. Ara, amb la contra-ctació per part de l’Ajun-tament, de personal de plans d’ocupació que faran feines d’atenció i control d’entrades, l’horari en què es poden visitar els espais s’ha ampliat amb obertura a les nou del matí tot i que encara resta per recuperar una hora al tancament i els serveis d’informadors.

TERRITORI

El temps no ajuda a la Carxofa

La producció de la car-xofa del Prat ha sofert les inclemències del temps d’aquest hivern. En moltes de les explotacions agrí-coles del nostre entorn la producció no arribarà al 60% del que és habitual. Les plantes han sofert un excés de precipitacions, un excés de vent i una forta fluctuació de les tempera-tures. Els pagesos també comenten que aquest any moltes de les carxofes que arribaran als consumidors no tindran l’aspecte d’al-tres anys sinó que l’aspecte exterior potser es presenta malmès. Aquest fet però no afecta en absolut al sabor ni a les propietats d’aques-ta apreciada flor. La tem-porada de la carxofa se si-tua a l’hivern, normalment trobem carxofa del Prat des del desembre fins ben en-trada la primavera. Aquest fet també depèn d’altres factors com el fred.

El pressupost de l’ajun-tament del Prat per l’any 2015 puja a 80,7 milions d’euros, sumant les des-peses corrents i les inver-sions. Un fet destacat és que el 45% dels recursos provenen de dos imposto vinculats a les grans in-fraestructures i empreses. L’ajuntament recapta 29 milions d’euros de l’IBI de característiques especials de l’aeroport i el port i 7,4 milions de l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE), que paguen les em-preses que facturen més d’un milió d’euros. El Prat concentra més d’un terç

del total d’IBI especial que es recapta a Catalunya.

Segons les dades del Ministeri d’Hisenda i ad-ministracions públiques referents a l’any passat, els ingressos del Prat van ser de 1.287 euros per ha-bitants, un 34% superior

a la mitjana de la resta de municipis del Baix Llo-bregat amb més de 20.000 habitants, tot i tenir una renda per càpita un 2,5% inferior. Al Prat, l’IBI i l’IAE, que aporten 560 euros per habitant al Prat. Quantifi-cant a grans trets l’impac-te sobre els habitants del Prat, en comparació a la comarca, el 70% d’aquests recursos serveixen per a què els ciutadans tinguin més serveis públics i el 30% per a què paguin menys impostos. Amb la mateixa pressió fiscal de l’entorn, l’ajuntament ingressaria uns 7 milions més.

ECONOMIA

Les infraestructures nodreixen les finances locals

REDACCIÓ

El 45% dels pressupostos municipals es financen amb l’aeroport i grans empreses

Els grans inversors guanyen 800 euros en la primera jornada

6 la Riuada www.lariuada.cat

OPINIÓ març de 2015

la Riuada | bimestral gratuït d’informació local

dipòsit legal: GI-352-2010 | tiratge: 6.000 exemplars edita i distribueix: Associació Pratenca de Comunicació Popular (APCP)publicitat: publicitat@lariuada.catEls comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fer-nos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a redaccio@lariuada.cat o visitar www.lariuada.cat

La tira Moderneta la clau de volta

Ramon Roig

Si la precampanya és així...

Estem en la precampanya de les eleccions municipals. S’inaugura la plaça Catalu-

nya, es fan actuacions urbanísti-ques d’última hora i la revista mu-nicipal, que normalment ja és una ensabonada, es converteix en una exaltació propagandística del go-vern municipal.

Ara, parlem del Prat. Això és el que ven ICV després de 4 anys sen-se preocupar-se per la participació ciutadana en els afers públics. Re-cordo la intervenció d’una plata-forma a un ple municipal en què un tinent d’alcalde va desautoritzar-la al·legant que la legitimitat suprema la tenen els representants electes. Parlem del Prat però quan ells vo-len i com ells volen. Desconec quin tipus de peticions i debats haurà rebut l’alcalde en la seva incursió en el món terrenal trobant-se amb els veïns, però dedueixo que els temes d’interès general pels ciuta-dans no deuen anar més enllà de queixes sobre les caques de gos o els sorolls. Són totalment legítimes aquestes protestes, però el cert és a la ciutadania ens manca la cultura i mecanismes per a intervenir en les qüestions de fons que afecten al municipi. És el que passa després de dècades d’un ajuntament verti-cal i hermètic.

Hi ha tres candidatures que s’es-

tan perfilant per a les eleccions municipals de les quals em sento molt avergonyit. Cosa que no ex-clou la meva aversió cap a la resta de partits. La primera, per ordre d’antiguitat, és la del present alcal-de. Llegeixo el codi ètic d’ICV-EUA i em quedo de pedra en el punt en què “els càrrecs públics d’ICV no podran superar el límit de tres mandats consecutius”. I encara m’indigno més quan veig “els càr-recs públics i interns d’ICV impu-tats formalment per causes de cor-rupció, així com per altres delictes contraris als principis fonamentals que defensa ICV, seran apartats”. Com s’explica que el Tejedor es tor-ni a presentar com a cap de llista, quan porta 32 anys al càrrec i està imputat pel cas de les dietes de la FMC? O és que ICV inclou en els seus principis el finançament ma-fiós? No és una pregunta retòrica! Crec que la resposta té a veure amb l’obediència i silenci dels seus mili-tants i simpatitzants i en l’autorita-risme d’aquesta figura.

En segon lloc, voldria comentar el PP, que encara no ha triat can-didat però que està encapçalada per un escalador que ha arribat a portaveu adjunt a Madrid. El currí-culum de Gallego va sortir publicat al diari Público, amb la seva –tris-tament- cita cèlebre “menys immi-gració il·legal i més aparcaments”

i la més recent frase nazi “primer els de casa”. A aquestes alçades, ja no hi ha gaire cosa a dir d’aquesta escarabat feixista que ha portat a judici a membres de la PAH i que porta tota la vida fent-se el matxito amb els moviments socials, inclo-ses les feministes que es manifes-taven a favor de l’avortament.

La novetat és la irrupció de Po-demos, que afegeix més especta-cle lamentable al circ electoral. En l’assemblea de preparació de la candidatura que van celebrar a una discoteca local –potser es van fer uns quants gintònics durant l’es-deveniment-, els mossos d’esqua-dra van acudir en ser avisats pel sector oficialista per tal de fer fora a representants del sector crític. Aquest és el punt més àlgid d’un culebrón que s’ha pogut seguir a través de comentaris i comunicats a les xarxes socials. Des de dins, els crítics denuncien la nova casta del partit anti-casta, i els guanyadors de la pugna interna, propers al lí-der Iglesias, s’aferren a un codi ètic que no cola.

No aspiro a arreglar la deriva autocràtica, casposa i feixista de la política municipal. Però tinc una demanda molt humil per tots aquells partits que es presentin a les eleccions: no em feu passar més vergonya.

veure per creure

L’Ajuntament del Prat té la mà trencada en fer grans campanyes publicitàries. Aquest cop l’escàndol ve pel sorteig d’un hort lúdic mu-nicipal. Sí, aquesta és la gran dada. l’Ajuntamet ha fet una enorme campanya per a ad-judicar un únic hort lúdic per població compresa entre 18 i 60 anys.

Vendre fum amb els horts

març de 2015 la Riuada 7

 XARXES www.lariuada.cat

SOCIETAT REDACCIÓ

L’ús de la bicicleta, fomentat i alhora sancionat

El Prat és un municipi idoni per anar en bicicleta perquè és pla. El seu ús és més gene-ralitzat que anys enrere, fet que ha habituat als cotxes i vianants a conviure amb les bicis, però encara és feble el reconeixement de la bicicleta en la mobilitat urbana.Una ordenança municipal del 2012 va incloure la regu-lació de les bicicletes, i ubica el seu trànsit preferentment a les calçades senyalitzades, en les quals la velocitat dels vehi-cles motoritzats és de 30 km/hora, i els escassos carrils bici de la ciutat. També limita l’ús de les bicis amb relació als vianants en voreres i parcs. D’altra banda, l’ajuntament va intensificar la vigilància i les sancions policials durant l’estiu passat davant de l’aug-ment de l’accidentalitat. Segons Bicibaix, associació comarcal d’usuaris de bici-cletes, les solucions han de tenir en compte la mobilitat

en un sentit global per tal de distribuir equitativament els diferents mitjans de trans-port, fet que requeriria reduir la presència del vehicle mo-

toritzat privat. L’associació valora positivament algunes mesures com el Bicibox, els camins del Delta i els actes de promoció, però reclama més senyalitzacions, itineraris i ampliar les voreres, més bi-cicarrers al centre urbà i con-nectar millor en bici el Prat amb Barcelona. Per Bicibaix, no existeix un conflicte entre vianants i ciclistes sinó siner-gies, i remarca els beneficis socials de la bicicleta.

SOCIETAT REDACCIÓ

L’Esplai el Globus es trasllada i deixa el barri de Sant JordiEl Centre d’Esplai El Globus ha canviat de local. L’esplai deixa el barri de Sant Jordi on havia nascut i viscut des de l’any 1984, i continuarà la seva tasca educativa als voltants de la carretera de la Marina.

El Globus es va fundar l’any 1984 per cobrir les necessi-tats educatives dels infants de 3 a 16 anys del barri Sant Jordi, una zona de la ciutat amb moltes famílies immi-grades i on els infants i jo-ves no tenien gaires ofertes per viure el seu temps d’oci. L’ajuntament hi va col-

laborar amb la cessió d’uns locals i l’aportació d’uns plans d’ocupació juvenil. En aquella època també naixia el Movibaix i l’Esplai El Globus va ser una de les entitats que van participar a l’assemblea constituent.Amb el canvi l’entitat vol cobrir millor les necessitats socioeducatives que es ge-neren a la zona, i donar ser-vei a la comunitat més pro-pera amb la finalitat d’oferir igualtat d’oportunitats i d’acompanyar processos de desenvolupament per-sonal tant d’infants i joves i les seves famílies.

Aquest any, l’itinerari de la rua de Carnes-toltes s’ ha vist alte-

rat acabant a La Capsa en lloc de la Plaça de la Vila com havia estat fins ara. El canvi ha comportat polè-mica entre veïns i comerci-ants del casc antic, que han perdut una tradició que feia molts anys que durava.

El canvi de recorregut ha estat suggerit per la Co-missió de Carnestoltes a l’Ajuntament del Prat, al-legant motius de segure-tat, amb l’objectiu d’evitar aglomeracions, entre com-parses i públic assistent, en aquells carrers de pas estret, com ara Ferran Puig i la concentració de gent a la Plaça de la Vila, espai on acabava, fins ara, l’itinera-ri de la rua. Segons fonts de l’Ajuntament del Prat, la capacitat de la Plaça de la Vila gira al voltant de les 3.000 persones, i la Comis-sió de Carnestoltes ja tenia una estimació d’assistents superior a aquesta xifra. Tanmateix, segons declara-cions de David Vicioso a El Prat Ràdio, la policia ja ha-via avisat altres anys, en els

informes de valoració de Carnestoltes, que el recor-regut pel carrer Ferran Puig podria resultar perillós.

La polèmica arrel del canvi d’itinerari ha estat clara, sobretot a les xarxes socials. Segons declaraci-ons recollides d’alguns ve-ïns del casc antic del Prat “aquí s’està patint una pèr-dua cultural, ja no ens dei-xen fer res i moltes coses se les emporten fora [del bar-

ri]”. És habitual, entre els veïns, la comparativa de la ruta del Prat amb la de Sit-ges, on els carrers són més estrets i ningú sembla pre-ocupat pels perills de les aglomeracions. Les quei-xes dels comerciants, a tí-tol individual, també s’han unit a les dels veïns, veient una pèrdua d’ingressos respecte anys anteriors.

La comissió de Carnes-toltes, la funció de la qual

és establir els criteris de treball al voltant dels dife-rents actes celebrats, està oberta a totes les compar-ses i entitats que vulguin formar-ne part. Inclou múltiples entitats i col-lectius: des de les AMPA’s de les escoles fins tècnics i regidors de cultura, pas-sant per entitats molt vari-ades com Amics Pota Bla-va, Casa de Sevilla, On Son els Ous?, entre d’altres.

REDACCIÓ

El Carnestoltes canvia de ruta per motius de seguretat

Carrossa del rei Carnestoltes Soartprat.

CULTURA

Alguns veïns del casc antic es mostren disconformes

Anagrames de Scrabble

Carril bici a la Carretera de la Bunyola P.G.

| Número 11, objectiu: 418 punts

Es controla l’ús de la bici, però cal canviar el model de mobilitat

8 la Riuada març de 2015 www.lariuada.cat

XARXES

contrapunt

Disfresses

Ja ha passat Carnestol-tes, època de l’any on ca-dascú juga a ser una altra persona, fingir un altre caràcter o lluir un cos que no és el seu. La gent ho fa un cop o dos l’any, però en política la disfressa és peça habitual de l’atrezzo dels discursos i argumenta-ris. Darrerament hem vist als plens del Prat algunes mostres:

Els guerrers de l’antifaç, o aquells polítics aficionats a les gestes d’ “El Zorro”, l’heroi justicier de la Califòrnia del segle XIX que defensava el po-ble humil de les injustícies a les quals eren sotmesos per part dels poderosos. Al gener van ser els partits que governen El Prat (ICV i PSC) els que van fer ser-vir la màscara de justiciers davant la perversa Gene-ralitat demanant que torni el finançament autonòmic per a les escoles bressol.

I clar, els que són posats a la picota com a culpa-bles, els regidors de CIU, utilitzen el vestit verd de Robin Hood, aquell heroi medieval anglès que ro-bava als rics per donar als pobres. Des del seu punt de vista els rics són els de l’ajuntament i els pobres la Generalitat, i per tant plantegen que siguin els primers, els Sheriffs de Nottingham, els qui ho pa-guin tot. Enmig de tot ple-gat hi ha el PP, transformat en el voltor oportunista que espera des del cel la fi d’alguna presa moribunda per alimentar-se de vots. Així ho demostraven vo-tant a favor de la moció de febrer contra la precarietat sanitària a les urgències de Bellvitge tot i ser còmpli-ces de les retallades, jus-tificant que la Generalitat gasta tots els diners en de-legacions internacionals.

- Com t’ha influït prove-nir d’una família d’exhibi-dors?A mi m’encantava treba-llar al Capri, veure les pel-lícules una i altra vegada fins al punt de aprèndre’m els diàlegs.

- Què has après del teu pare?El meu pare va ser la meva principal influència, sobre-tot perquè a part de ser ex-hibidor era cineasta, va ser una figura molt important per mi.

- Com veus que, en un po-ble com El Prat, encara quedi un cinema com el Capri?Jo crec que és miraculós que encara estiguem vius. Has de lluitar amb les dis-tribuidores per obtenir les millors pel·lícules, contra la televisió, contra la pirateria. Tot i així la meva germana està fent una molt bona fei-na, no només resistint, ho està portant molt bé.. Tam-bé tenim la sort que al Prat hi ha una bona quantitat de públic cinèfil,. Ara la fina és arribar als 50 anys, només ens en falten tres.

Vas gravar algunes escenes de Pactar con el Gato al Kasal Okupat Alta Tensió. Com valores aquella expe-riència?Molt positivament, està-vem buscant un espai al Prat, vam demanar l’Artesà però al costat del KOP no hi havia color. Els murals d’en Gorilo eren la Capella Sixtina del graffiti. Va ser un plaer gravar alla, molt bo-nic i molt bon ambient, de fet fins i tot vam gravar-hi escenes que realment no passaven allà.- Quina acollida han tin-

gut les teves obres escrites, com aquesta última: El muntatge cinematogràfic: del guió a la pantalla, en el món del cinema?Estic molt content i és ex-cepcional que sigui així perquè es tracta d’un llibre molt tècnic. El vaig escriu-re en català i em van dir que no, que havia de ser en castellà. No ha estat dolent perquè així ha pogut anar a Mèxic (el vam presentar allà) i a la resta i a la resta de l’Estat Espanyol, i just avui m’han dit que ha tingut prou ventes com per poder publicar-lo en català. És un llibre que vaig comen-çar ara fa 23 anys, és curi-ós perquè pots trobar-hi exemples de les Olimpíades del 92, exemples que no he volgut retocar.

- Com a docent, com veus les futures generacions?Les veig molt bé, sobretot les que hi ha a l’ESCAC. A veure, i ha altres escoles, però l’’ESCAC és la que fa més pràctiques, i en aquest sentit és de les més útils. Des de que existeixen les escoles de cinema el cine-ma català a fet un salt i ara és un centre de producció dels més importants d’Es-panya. Si que és cert que hi ha un excés d’oferta, molts estudiants que crec que el mercat no els podrà acollir, i això em provoca certa an-goixa

- Et poso en un compromís si et pregunto què opines de la pirateria?No, en absolut! Jo estic en contra de la pirateria. Estic a fabor de que es guanyin espais pels drets lliures per a les pel·lícules que obtin-guin creative commons. Estic a favor de que les pel-

lícules siguin de domini pú-blic quan hagin passat una sèrie d’anys però en contra de que una feina d’un artis-ta es pugui piratejar. i que aquest artista no guanyi els diners que li tocarien.

- El Prat, en el seu moment, va ser un dels bressols del cinema amateur a l’Es-tat. Creus que actualment l’activitat cinematogràfica pratenca segueix vigent?Jo veig que El Prat s’està tor-nant més professional ara mateix, hi ha una nova for-nada, Erika i Xavi, Murillo i companyia, Jaume Martí, Toni García, que està fent animació, i documentaris-tes com Sergi Sandúa.Hi veig molta voluntat profes-sional quan a la meva èpo-ca hi havia molta voluntat amateur.

- Penses que seria interes-sant que els cineastes del Prat formessin una orga-nització, tal i com va passar

amb el cinema amateur als anys 70?Ara em perdo una mica en el temps, però això va pas-sar en la època franquista. Hi havia una associació d’aquelles que eren obliga-tòries, i dins d’ ella hi havia la associació de cineastes amateurs, on hi eren els històrics del Prat. en algun moment, però, hi ha un buit, i als 90 la cosa torna a tirar endavant amb el pro-jecte Peraustrínia. i a partir d’aquí molta gent va tre-ballar en animació. Asso-ciar-se s empre té resultats positius.

- Tens algun projecte de futur? Algun en relació al Prat?Tinc un projecte en ment des de fa molts anys. Trac-ta d’un jovenet lleidatà que vol aprendre l’’ofici de va-quer i se’n va al Prat, s’ena-mora d’una noia, i acaba muntant un cinema. La his-tòria del meu avi.

REDACCIÓ

«Al Prat hi ha molta voluntat professional, a la meva època la voluntat era amateur»Joan Marimón

ENTREVISTA

Joan Marimón durant un instant de l’entrevista. K.F.

El KOP era la capella sixtina del graffitti

La cara afable del cinema pratencNascut al Prat l’any 1960 inicia la seva carrera al cinema Capri fortament influenciat per la seva família. Amb voluntat d’estudiar cinema des de petit cursa Història de l’Art per una assignatura en particular: història del cinema. Al Prat ha estat guionista de Peraustrinia 2004, i l’any 2007 realitza Pactar con el Gato. La seva última obra és “El guión cinematográfico. Del guión a la pantalla”.

LLegiu L’entrevista a: www.lariuada.cat

| Director i guionista pratenc. Autor de ‘El montaje cinematográfico’.