www.lariuada.cat | any 4 | número 20 | Juliol del 2014 | mitJà Pratenc de comunicació PoPular bimestral gratuït

la RiuadaA FONS PÀG. 2-3

l L’ARE Eixample Sud i el vial port-aeroport, les principals

XARXES PÀG. 4

La Platja del Prat aquest any no lluirà la bandera blava. L’ajuntament justifi·ca aquesta mesura a qües·tions jurídiques. Entitats ecologistes denuncien que aquests distintius sols es·tan lligats a interessos tu·rístics privats.

La Platja del Prat pot guardar la bandera Blava

ACTUALITAT PÀG. 5

El Departament d’Ense·nyament ha decidit canviar el nom i la plantilla de l’es·cola Pompeu Fabra. L’Es·cola reobrirà amb un equip directiu i un professorat nou. enmig de protestes de la comunitat educativa.

Tancament administratiu al Pompeu Fabra

ACTUALITAT PÀG. 7

Es recupera al Calendari Pratenc una nova festivitat estival. La primera edició d’aquest esdeveniment ha aconseguit satisfer les es·pectatives i dóna força per un plantejament més an·bicios en els pròxims anys. L’organització ha manifes·tat malestar per les negoci·acions amb l’ajuntament.

Neix la Festa de la Sega i el Batre, la festa del Pal

Els plans urbanístics, un perill pel futur de l’espai agrícola del Prat

Espais entre l’Avinguda Onze de Setembre i Can Bonic, on es preveu desenvolupar la segona fase de l’ARE Eixample Sud. E.R.

Tejedor hauria cobrat dietes no justificades

l 44 alcaldes de la Federació de Municipis de Catalunya implicats en el

ESPECIAL PÀG. 4

Imatge d’un dels plànols elaborat pels treballadors de l’hospital. J.V.

ACTUALITAT PÀG. 4

El conseller de territori i sostenibilitat ha annun·ciat que la L9 del metro arribarà al Prat durant el primer semestre de 2016. Aquesta obra ar·ribarà al Prat sense que totes les estacions pro·gramades entrin en fun·cionament.

El metro arribarà al Prat al 2016

l Fins a 12.870€ són les dietes entre 2011 i 2012 que va cobrar l’alcalde del Prat de la FMC

ESPECIAL PÀG. 5

Professionals i usuaris planten cara a les retallades

2 la Riuada juliol de 2014 www.lariuada.cat

A FONS

Un dels principals afectats per l’ARE és la família de Cal

Peret del Serra, la primera masia que trobem entrant des de Carretera Marina i que durant molts anys va lluir una pancarta pro·mocionant els pollastres Raça Prat. En Joan Parés explica com des del s.XIX cinc generacions de la seva família han viscut en aque·lla masia. “A nosaltres ens foten fora. Potser la masia no l’acaben enderrocant i se la queda l’Ajuntament, però sigui per expropiació o dins d’un pla haurem de marxar”. Tot i ser un mas del s.XVII i estar protegida dins del catàleg de patri·moni la possibilitat d’en·derroc és molt gran, sense anar més lluny a la 1ª fase de l’ARE va anar a terra Cal Costelleta Petit i propera·ment serà el torn de Cal Pau Pi, totes del s.XIX. El Prat té el trist rècord d’ha·ver enderrocat 25 masies en els darrers 23 anys.

Els de Cal Peret del Ser·ra s’han negat a entrar en la Junta de Compensa·ció que es va constituir el passat març de 2014 entre diversos propietaris i que encapçala Lluís Barba, cap d’urbanisme de l’Ajunta·

ment. Aquest organisme depenent del Consorci del Prat Nord s’entén com una “entitat urbanística col·laboradora” per facilitar el desenvolupament de l’ARE i només es pot constituir si un 60% dels propietaris en són favorables. En cas con·trari el procediment per aplicar l’ARE no seria de “col·laboració” sinó “d’ex·propiació” com es preveu en l’ARE Ronda Sud·Ae·roport. Parés lamenta que “els únics que no volem som nosaltres i un parell més, la resta estan d’acord en vendre·s’ho.”

Propietaris favorables a l’ARE

Mª Àngels Codina, mem·bre de la Junta, explica que “l’ARE no el tries, la Ge·neralitat l’aprova i estàs t’agradi o no t’agradi”. Els objectius que tenen com a Junta són: “defensar els

nostres interessos, fer la reparcel·lació i consolidar la propietat inscrivint·la en el registre.” Per això han reactivat el procés de reparcel·lació de terrenys rústics a urbans “per si algú volgués construir en un futur” i perquè “un cop queda inscrit en el registre ja no t’ho poden tocar”. Per ella l’ARE no es tirarà

enrere, tot i així pensa que el projecte no és imminent i que això “dependrà del mercat, la demanda i els promotors que puguin es·tar interessats”.

Pau Rosell, també mem·bre de la Junta, afirma que: “Si tira endavant els que no estiguin d’acord s’hauran d’afegir tard o d’hora, les despeses de reparcel·lació

s’han de pagar entre tots.” Certament, a l’art. 5 de l’edicte de constitució de la Junta s’especifica que els propietaris que no s’incor·porin o es neguin a execu·tar el planejament “la seva finca podria ser expropiada o objecte de reparcel·lació” i “el pagament de les des·

peses d’urbanització” es farien adjudicant a la Junta finques de la seva propie·tat fins cobrir despeses.

Rosell està d’acord amb l’ARE: “prefereixo ven·dre com urbanitzable que mantenir·ho mort com agrícola”. Segons ell la clau està en que els pagesos del Prat ho estan deixant, com va haver de fer ell mateix fa uns anys. Es queixa de la manca d’ajudes al sector, les excessives despeses, el poc pes de la cooperativa, i en resum d’un treball “molt esclau amb moltes hores de treball i perdre diners”. Parés, tot i ser el principal afectat entén certs casos:

REDACCIÓ ANÀLISI

Es reactiva la 2a fase de l’ARE Eixample Sud

El futur de la zona agrícola en perillEls camins de la Bunyola i la Marina són especialment concorreguts per endinsar·se en el Delta camí de la platja. Segurament moltes persones que els gaudeixen no saben que bona part dels terrenys agrícoles i paisatges naturals que es troben entremig d’aquests camins podrien desaparèixer en un període no molt llarg de temps.

La 2ª fase de l’ARE Eixample Sud que preveu la construcció de 1.200 habitatges en els terrenys ubicats entre la part de llevant del barri de la Barceloneta i el riu Llobregat, i la construcció de la carretera de connexió port·aeroport que travessaria la zona agrícola a pocs metres, amenacen el futur d’aquest espai.

45hectàrees

Si prosperessin els dos projectes aquest seria el nombre d’hectàrees que es veurien afectades. Una ter·cera part del sector agrícola de la Marina.

La masia afectada de Cal Peret del Serra. E.R.

Plànol de la zona afectada per l’ARE Eixample Sud i el vial port-aeroport. la Riuada

Els habitants de Cal Peret del Serra, els únics de la zona, es veurien obligats a marxar

La manca de relleu generacional de la pagesia accelera el procès

25masies

enderrocades

És el nombre de masies que han anat a terra els dar·rers 23 anys. L’ARE Eixample Sud ha suposat la destrucció de Cal Costelleta Petit, pre·veu enderrocar Cal Pau Pi i amenaça Cal Peret del Serra.

juliol de 2014 la Riuada 3

 A FONS www.lariuada.cat

El Pla Director de l’ARE Eixample Sud diu que a la zona “no concor·

ren importants valors natu·rals, paisatgístics, arqueo·lògics, històrics o culturals”. José Garcia, vicepresident de DEPANA, contrària·ment argumenta que “tots aquests valors són presents per qualsevol que observi el terreny”. La seva entitat va presentar el passat 22 de maig un recurs contra la modificació del pla ur·banístic de l’ARE en haver·se aprovat sense avaluació ambiental. L’entitat consi·dera que estan obligats “no només per aquests valors” sinó també “en estar dins d’una àrea IBA (Important Bird Area) i en haver envait zones del Parc Agrari amb una protecció especial”.

Una de les coses més relle·vants segons Garcia és que en el pla director d’aquest ARE “no s’esmenta en cap moment que a uns 150 me·tres al sud es construirà una autovia de 4 carrils. Entre aquesta i l’ARE, 15 hectàrees conreades quedaran segre·gades de la zona agrícola, fent·les inviables”. Aquesta

carretera prevista de la que parla és la connexió del vial port·aeroport provinent del nou pont en construcció sobre el riu i que travessaria la zona agrícola de banda a banda.

Sense informacióUna de les masies que

quedaria dins d’aquesta zona intermitja seria Can Bonic, tant a ells com a la

veïna masia de Cal Senyo·ret, l’aturada del projecte en aquests anys els havia fet despreocupar·se. El propie·tari de la primera Enric Da·lit ho confirma : “Hi va ha·ver una etapa que semblava que era imminent, pensaves que en pocs anys ho fotrien tot, després la veritat és que ha estat 6 anys parat, però sembla que ho estan reac·tivant”. De moment ningú els ha informat, queden fora

de l’ARE i l’única evidència que tenen és que el pont de la carretera s’està construint i antics rumors de fa anys de que potser la soterraven. Res precís. Dalit es malfia: “De moment no ens afecta l’ARE però amb aquest Ajunta·ment no saps mai el que t’afectarà. Abans teníem 3 o 4 finques i ara només ens en han deixat una. Estem en un país on amb nosaltres foten el que volen”.

Segons Garcia, la combi·nació de l’ARE i la carretera farà que “el total del sector afectat sumi unes 45 Ha que suposa una tercera part de l’últim sector agrícola de la Marina del Prat”. Un espai que ja va reduir·se especta·cularment amb les amplia·cions de port, aeroport i el desviament del riu. Aquest, junt amb la zona de la Ri·bera, és la darrera zona on es mantenen masies habi·tades, camps de conreu en actiu i reserves naturals, tot allò que durant segles ha ca·racteritzat el Delta i que avui li dona valor. L’execució de les infraestructures previstes no semblen evidents, que·den anys per veure l’ARE i la carretera construïdes, però avui mateix s’estan planifi·cant obres i prenen decisi·ons que hipotequen el seu futur i poden deixar la porta oberta a la seva desaparició irreversible.

REDACCIÓ

Una carretera de quatre carrils pel mig dels campsSOCIETAT

La connexió port-aeroport continua sense definir-se

2.666el nombre

d’habitatges de l’ARE

150 metres al sud de l’ARE es preveu la construcció d’una autovia.

Les ARE (Àrea Residen·cial Estratègica) van ser impulsades pel go·

vern del tripartit l’any 2008 amb l’objectiu de reactivar el sector immobiliari i sa·tisfer una teòrica demanda d’habitatge. El decret preve·ia crear entre 2009·2012 uns 100 eixamples nous amb 90.000 pisos, la meitat de caràcter protegit, construïts per promotors públics i pri·vats, i gestionats per consor·cis formats entre els ajun·taments i la Generalitat. El cost de redacció dels plans urbanístics i estudis d’im·

pacte ambiental va ser de més de 25 milions d’euros.

Els efectes de la crisi eco·nòmica i l’esclat de la bom·bolla van suposar que de les 73 ARE impulsades a Catalu·nya actualment totes s’hagin suspès o s’estiguin revisant, excepte les de l’Hospitalet i el Prat que continuen enda·vant. Diverses associacions del camp de Tarragona que van aturar via contenciós administratiu els ARE a les seves poblacions, estudien presentar al Parlament una petició per acabar amb la resta en entendre que “les

necessitats d’habitatge de la societat són absolutament diferents en plena crisi que en el zenit de la bombolla immobiliària.”

L’excepció pratenca

El Consorci Prat Nord, cre·at per gestionar l’Eixample Nord aturat des de fa anys, és l’organisme encarregat d’administrar els dos ARE previstos al sud de la ciutat.

L’ARE Eixample Sud ocu·pa més de 37 Ha. i preveu la construcció de 2.666 habi·

tatges i 30.000 m2 d’activi·tats comercials. Actualment s’han entregat només 78 pisos de la 1ª fase a la zona entre Les Palmeres i les Ca·ses de la Seda, i s’estan cons·truint 240 més promoguts per l’immobiliària Vèrtix, xifres molt allunyades dels 1.400 planejats en aquesta zona. Aquests són fins ara

els únics pisos construïts dels 90.000 previstos a totes les ARE d’arreu de Catalu·nya. La 2ª fase d’aquest ARE, que s’ha començat a reacti·var i analitza aquest article, és la que afecta la zona agrà·ria entre Onze de Setembre, la Barceloneta i el riu Llo·bregat.

El segon ARE denominat Ronda Sud·Aeroport, ocu·paria 8,5 Ha. al sud de La Granja i Sant Cosme, preveu 776 habitatges i 10.000 m2 d’activitats comercials, però la seva execució encara és una incògnita.

El fracàs de les ARE a Catalunya

“Hi ha gent gran amb ter·renys que ningú treballa, els fills no es dediquen a fer de pagès. Si els prome·ten diners, està clar, s’ho treuen de sobre, tindran calers i un pis pel fill.”

El problema està en que aquest no és el seu cas: “La meva família es vol quedar. És casa seva, on són feliços i estan bé. Volen continuar amb els pollastres, conre·ant el camp i vivint de la terra”. No entenen que sent la única família que habita dins l’àrea estiguin obli·gats a marxar, ni tampoc la suposada demanda d’ha·bitatges i precisament allà “quan al Prat Nord hi ha un espai enorme on edifi·car i on no molestarien a ningú”. Per ell :“La única solució és que això quedi congelat, la Generalitat re·capaciti i aturi l’ARE”.

Plànol de la zona afectada per l’ARE Eixample Sud i el vial port-aeroport. la Riuada

Dels 73 AREs a Catalunya només continuen els del Prat i L’Hospitalet

Imatge del nou pont sobre el riu Llobregat on connectarà l’autovia. E.R.

4 la Riuada juliol de 2014 www.lariuada.cat

ACTUALITAT

El metro arribarà a El Prat el primer semestre del 2016. El conseller de Ter·ritori i Sostenibilitat Santi Vila confirma el termini re·fermat a finals de l’any pas·sat. Segons plans anteriors, les obres haurien d’haver acabat enguany.La L9 és la obra més cara de Catalunya. Pressupostada en 2.700 milions d’euros, ha anat sumant sobrecos·tos fins a multiplicar per 6 l’import inicial. Les estaci·ons i els túnels ja estaven construïts, i ara es repre·nen les obres paralitzades des de fa gairebé tres anys. L’octubre començaran les proves dels trens automà·tics sense conductor.

El Prat quedarà unit amb metro fins l’aeroport i Zona Universitària i tindrà 6 estacions. Queden des·cartades les estacions de la terminal de càrrega i la de La Ribera. Aquesta va costar 50 milions d’euros i es troba enmig d’un des·campat del Prat Nord, on s’havia projectat una nova zona residencial que actu·alment no té cap pronòstic d’urbanització.Més enllà del desconten·tament per les continues demores, els veïns del Prat han patit les incomoditats de les obres. L’ajuntament ha destinat 1,3 milions d’euros en la urbanització de les zones afectades.

REDACCIÓ

El tram sud de la L9, pel 2016SANITAT

Imatges de l’Hospital de Bellvitge. E.I.

La Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció ha informat que al·

calde del Prat, Lluís Teje·dor, hauria cobrat fins a 12.870€ nets entre els anys 2011 i 2012 de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), on ostenta el càrrec de vicepresident, en con·cepte de dietes no justifi·cades. Aquesta informació ha estat recollida pels Mos·sos d’Esquadra a l’atestat policial en el marc del Cas Mercuri, que va suposar la imputació de l’alcalde de Sabadell Manuel Bustos per presumptes delictes contra l’administració pú·blica.Segons la informació facilitada a la roda de premsa pels portaveus de la plataforma, 44 al·caldes, entre els que es

troba Lluís Tejedor, hau·rien rebut dietes sense justificar com a membres de la FMC en el període 2011·2012. El cobrament de dietes s’ha detectat des de l’any 2004 en que

Manuel Bustos entra a la presidència però de mo·ment no s’han investigat ni han transcendit xifres concretes d’aquests anys anteriors al 2011. En el període investigat Teje·

dor és el segon en quanti·tat de cobraments només superat pel propi Bustos que cobrava 23.964€. Els Mossos van arribar a la conclusió que membres del consell executiu rebi·

en una quantitat fixa «no per assistència a reuni·ons, intervencions, actes o desplaçaments, sinó pel rang que ostenten dins de l’organisme». Un fet que estatutàriament no estaria permès i seria una forma de cobrar sous encoberts. donant·se la paradoxa de que fins i tot es van arribar a cobrar entre el juny i el setembre de 2011, període en que el comitè executiu de la FMC s’havia dissolt fins al seu nou nomenament

en estar en període elec·toral. Aquest fet, que s’ha recollit en una nova peça a l’atestat del Cas Mercu·ri, podria constituir un delicte de malversació de fons públics pels impli·cats.La Plataforma, que es presenta com acusació popular al Cas Mercu·ri, es troba actualment analitzant la informació a través del seu equip ju·rídic. En cas que es com·provin els sobresous han anunciat que «demana·ran la imputació formal dels 44 alcaldes impli·cats», i paral·lelament «la dimissió com a càrrecs públics» dels mateixos, donant·se un període d’anàlisi i de conclusió com a molt tard fins la setmana vinent.

REDACCIÓ

L’alcalde Lluís Tejedor (ICV) hauria cobrat 12.870€ en dietes no justificades

POLÍTICA

En un primer moment Tejedor es va negar a tornar els diners

L’alcalde del Prat podria acabar imputat si es confirmen els sobresous

TERRITORI REDACCIÓ

La platja del Prat perd la bandera blavaEnguany la Bandera Bla·va no onejarà a la platja del Prat. El motiu és que el passeig no està regula·ritzat d’acord amb la Llei de Costes, i consta com a carretera local situada dins del domini públic marítim terrestre. L’Ajun·tament assegura que fa un temps que ja iniciat el tràmit de regularitza·ció, i atribueix la pèrdua del distintiu a una qües·tió jurídica. Assegura que la qualitat de la platja no ha empitjorat. El tram de platja que disposa de més equipaments · situ·

at davant de la pineda de Can Camins· ha tingut Bandera Blava durant tres anys malgrat la irregula·ritat del passeig. Ecolo·gistes en Acció denuncia que aquests distintius no tenen cap aval tècnic, ci·entífic ni administratiu de la Unió Europea, i estan promoguts per associaci·ons privades vinculades a empreses turístiques que, precisament, valoren més els equipaments i serveis amb interès turístic i co·mercial que no pas la con·servació de la natura o la qualitat ambiental.

Lluís Tejedor en un ple del consistori pratenc . J.V.

juliol de 2014 la Riuada 5

 ACTUALITAT www.lariuada.cat

Els dies 3 i 19 de Juny, dues concentracions al Prat van mostrar el re·buig de la ciutadania a la monarquia. L’abdica·ció del rei Joan Carles i la posterior proclamació del rei Felip VI han portat a la evidencia d’un model d’Estat que compta, avui en dia, amb un suport so·cial més que discutible.

En la primera convoca·tòria, unes 300 persones es van concentrar a la Plaça de la Vila coinci·dint amb la abdicació del rei Joan Carles, en aques·ta concentració es van veure nombroses estela·

des i també la presència de banderes republica·nes espanyoles fet que indica la varietat de reac·cions que ha provocat la decisió. Tot i aquesta va·rietat totes les persones coincidien en defensar un canvi de model polí·tic i reclamar la sobirania popular com a element de decisió. A la plaça hi van assistir múltiples re·presentants de partits polítics, molts dels quals acceptaren la monar·quia durant la transició i també múltiples repre·sentants de moviments socials.

Usuaris i professionals de l’Hospital de Bellvit·ge, juntament amb el veïnat, porten setmanes mobilitzant·se contra el tancament de llits. La “Rebel·lió Bellvitge”, com s’ha batejat a les xarxes socials, va esclatar el 20 de juny, quan la negati·va de pacients i familiars a traslladar·se va evitar tancament d’una unitat de la planta 12, que en·cara continua oberta. El dia 11 de juliol, marcat també en el calendari de la direcció de l’Hospital, s’ha repetit el “motí”, que ha evitat el tancament

d’una unitat de trauma·tologia a la planta 10. En total, la direcció havia previst el tancament de 203 llits durant l’estiu. Han bloquejat 22 llits d’una altra unitat, però el col·lapse de les urgències ha fet que se n’obrissin

44 de manera temporal. Cada dimecres, des·de fa més de dos anys, usuaris de Bellvitge es concentren davant de l’Hospital per a recollir signatures ·ja en porten més de 36.000· i difon·dre informació sobre la salut pública. La seva acció, informant als pa·cients i plantant·se als passadissos, ha rebut el suport dels treballadors. Dies abans, treballadors suplents van patir una reducció de jornada, com a conseqüència de la primera mesura de les retallades d’11 milions

d’euros del pressupost de l’Hospital.El conflicte ha arribat al Parlament de Catalunya. Les trobades de repre·sentants dels treballa·dors de Bellvitge amb la Comissió de Salut van comportar la comparei·xença del Conseller Boi Ruiz el 10 de juliol. ERC i CiU van votar en contra d’una moció, que comp·taba amb el suport de la resta de grups parlamen·taris, que demanava no aplicar la retallada pre·vista per aquest any de 60 milions d’euros als hospitals catalans.

SOCIETAT REDACCIÓ

El Departament d’Ense·nyament de la Genera·litat farà un “tancament administratiu” a l’escola Pompeu Fabra el dia 31 d’agost per reobrir l’en·demà amb un altre nom i plantilla nova. Amb aquesta mesura, mai utilitzada fins ara, Ense·nyament esquiva la nor·mativa per assignar un nou equip directiu, que ja està decidint la planti·lla pel curs vinent. Que·daran sense efectes les propostes de continuïtat dels interinatges i places provisionals i les places de funcionariat perdran la condició de definitiva, fets que poden compor·tar desplaçaments i ces·saments de mestres a El Prat. Ensenyament justifi·ca la decisió pels resultats pocs satisfactoris d’una auditoria pedagògica i de les proves de les compe·tències bàsiques. Aques·

tes avaluacions no tenen en compte que el centre acaba de ser catalogat de “màxima dificultat”, que reconeix un entorn socio·econòmic desafavorit.

La regidora d’educació, Pilar Eslava, ha explicat que l’ajuntament acom·panya i es corresponsa·bilitza d’aquesta decisió

per a millorar la igualtat de drets de l’alumnat. L’ajuntament no ha con·cretat a La Riuada –mal·grat ho ha sol·licitat· en què consisteix la millora.

Docents de El Prat, amb el suport de mares i pares de l’alumnat i sindicats, s’han mobilitzat con·tra aquesta mesura que

consideren injusta i ar·bitrària i que no resol els problemes de manca de recursos i desequilibri de repartiment de l’alumnat entre els centres. El 25 de juny hi va haver una ma·nifestació, i el 2 de juliol una intervenció al ple, i han recollit més de1.200 signatures.

REDACCIÓ

Tancament administratiu de l’Escola Pompeu Fabra

EDUCACIÓ LABORAL

Reobre les portes el bar de l’ArtesàEl Bar del Centre Artesà va entrar en funcionament el passat dia 20 de Juny. En aquestes primeres tres setmanes de funciona·ment han estat moltes les persones que s’han apro·pat a l’establiment; entre curiosos que volien veure quin aspecte tenia el nou local, nous clients atrets per la nova línia del negoci o bé el retorn de múltiples persones que han tornat a fer·se seu el bar i la terrassa del Centre Artesà. Aquesta nova reorientació ha des·tapat moltes sorpreses així com un aspecte nou; el qual ha suscitat una di·versitat infinita d’opinions. Una de les característiques en que la nova gestió ha centrat més esforços és en la cuina, es vol que la ofer·ta del Bar vagi més enllà de les begudes i disposi d’una cuina variada i de proximi·tat, usant quan sigui possi·ble els productes propers a casa nostra.

La direcció havia previst per aquest estiu el tancament de 203 llits durant l’estiu.

SOCIETAT

Honeywell sentenciada per l’amiantEls afectats per l’amiant compten amb una reso·lució judicial favorable de gran importància. Ha es·tat el Tribunal Suprem qui ha provat que Honeywell, l’antiga Jurid Iberica, ubi·cada al Prat, no complia amb les seves obligacions en matèria de salut laboral. El 8 de maig, el Suprem va desestimar el recurs pre·sentat per l’empresa con·tra dues resolucions, que ja havien estat ratificades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Ho·neywell haurà d’indemnit·zar amb 138.179,70 euros i 153.369,87 euros en con·cepte de danys i perjudi·cis a les dues vídues de víctimes de l’amiant que havien treballat a l’antiga planta al Prat. El 13 de juny, una nova sentència del Jut·jat Social 6 de Barcelona, confirma la manca de me·sures de seguretat contra Honeywell que va causar la mort d’un treballador.

El Prat rebutja Felip VI

Bellvitge es rebel·la contra les retallades de la Generalitat

SOCIETAT REDACCIÓ

Manifestació contra la llei Gallardón al Prat. E.I.

6 la Riuada www.lariuada.cat

OPINIÓ juliol de 2014

la Riuada | bimestral gratuït d’informació local

dipòsit legal: GI·352·2010 | tiratge: 6.000 exemplars edita i distribueix: Associació Pratenca de Comunicació Popular (APCP)publicitat: publicitat@lariuada.catEls comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fer·nos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a redaccio@lariuada.cat o visitar www.lariuada.cat

La tira

clau de voltaPau Azag

Tu no ets del Prat si no has vist mai l’esquelet de l’edifici del Mercadona.

Tu no ets del Prat si no has conegut la Fabriqueta.

Tu no ets del Prat si no co-neixes ningú de Garrovillas.

Tu no ets del Prat si no has vist mai la pintada a Sant Cosme “Ancarde Franquis-ta”.

Tu no ets del Prat si no t’has colat mai al Cala Gogo.

Tu no ets del Prat si no has conegut la banda del Pere-jil.

Tu no ets del Prat si no has anat mai a pendre algo al Water.

Tu no ets del Prat si no l’hi has dit Carrefour al Pryca i Pryca al Carrefour.

Tu no ets del Prat si no has trepitjat mai quitrà de la platja quan estava prohibit banyar-se.

Tu no ets del Prat si no has escopit mai des de l’amfiteatre del Capri (és una marranada).

Tu no ets del Prat si no t’has comprat mai xuxes al quiosc de la plaça del ma-tadero.

Tu no ets del Prat si no t’ha punxat mai la Tresina.

Tu no ets del Prat si no t’ha insultat mai el Nuri.

Tu no ets del Prat si no

t’han atracat mai a la Zoni-lla.

Tu no ets del Prat si no vas anar a veure la balena de la platja.

Tu no ets del Prat si no has estat al Bar Limon.

Tu no ets del Prat si no has comprat cigarretes soltes ala Rafi.

Tu no ets del Prat si no has caigut a la plaça del Llibre.

Tu no ets del Prat si no has agafat el 65 al matadero.

Tu no ets del Prat si no dius vaig al Borren a com-prar carren per fer al forren.

Tu no ets del Prat si no saps que van robar les ar-mes de la comissaria de la Guardia Civil.

Tu no ets del Prat si no has pensat mai que l’alcalde s’asembla al Mr Bean.

Tu no ets del Prat si no has olorat els ferums de la Seda o la Paperera.

Tu no ets del Prat si el Meli no et va demanar mai el re-llotge.

Tu no ets del Prat si no re-cordes el rètol Danone a la Masia.

Tu no ets del Prat si no has llegit mai se casa la Jenny al pont de l’Autovia.

Tu no ets del Prat si has vist mai les obres de la Plaça Catalunya acabada.

Tu no ets del Prat si no has fet servir mai una Riuada per no trepitjar el terra fregat.

I tu, ets del Prat?

Tu no ets del Prat si...

l’apuntFèlix Llop

A principis de juny vaig anar a una concentració antimonàrquica a la Plaça de la Vila amb motiu de l’abdicació del rei Juan Car-los I. El que m’hi vaig trobar em va sobtar d’allò més, en-tre la gentada s’hi van poder veure un bon munt de mem-bres de partits polítics. Pocs cops s’ha vist a El Prat, una mobilització tant àmplia i unitària. Hi eren presents totes les forces polítiques: convergents, psoeistes, psu-cqueros, esquerra… Una sola excepció donava la nota i trencava l’harmonia unitària de l’acte, hi manca-

va el PP.Una àmplia representació

que per mi és simptomàti-ca de l’esgotament de l’anomenat consens de la transició espanyola, que va unir a totes les forces po-lítiques democràtiques a l’entorn d’una reforma pacta-da pel feixisme. Precisament un dels punts més polèmics dels quals era l’acceptació explicita de la monarquia per part d’aquestes mateixes forces polítiques.

A la plaça hi eren natu-ralment els republicans de tota la vida, secundats tam-bé pels nous republicans de darrera hora i els que ara ho tornen a ser, com pot ser el cas d’ICV. Enrere sembla que han quedat els anys en què els dirigents “comunistes”

es deixaven fotografiar or-gullosos amb la bandera bi-color monàrquica heretada del franquisme. Sembla que han quedat també enrere els anys en què en Carrillo de-clara que el comunisme era compatible amb la monar-quia democràtica. En fi! Que sembla que els vells psuque-ros finalment s’han decidit a treure la pols a les seves velles banderes espanyoles republicanes.

Més impactant encara era la presència a la plaça de manifestants que a hores d’ara i a l’estela del procés sobiranista no se ben bé el que són: si són republicans o segueixen sent monàr-quics. Tan indecisos estan a CIU que a la votació del congrés sobre la polèmica

llei d’abdicació, finalment es van abstenir tot i l’anunci anterior del seu secretari general Duran i Lleida en el sentit d’un vot positiu.

Els que sí que hi van votar a favor i sense embuts, tot fent un front comú amb el PP (com sempre passa amb els temes importants), van ser els representants del PSC-PSOE. Allà hi eren presents, tots cofois, tot just pocs dies abans d’anar al congrés fer bona la seva defensa de la monarquia compatible amb la reivindicació de les seves arrels republicanes. Impac-tant la posició d’aquest par-tit, que va fer bona aquella màxima marxista elaborada per Groucho que deia: «si no li agraden els meus principis en tinc uns altres».

Bipolaritat republicana

veure per creure

Les àrees de joc dels parcs in-fantils del Prat estan lluny de ser un lloc agradable per al joc dels infants. Sorprèn que en un parc ple d’arbres els espais de joc in-fantils estiguin completament exposats al sol i no disposin de cap ombra. En dies d’estiu on el sol brilla amb contundència, aquests espais no semblen la millor opció on portar els petits de la casa a jugar.

Jugant al sol

Joan Valls

juliol de 2014 la Riuada 7

 XARXES www.lariuada.cat

LABORAL REDACCIÓ

Teatre solidari amb la vaga de PanricoL’acte en solidaritat amb els treballadors i treba·lladores en vaga de Panri·co del 14 de juny va anar més enllà de la difusió del conflicte laboral i l’aportació a la caixa de resistència. El dia abans, l’assemblea de treballa·dors i treballadores de la planta de Santa Perpètua de la Mogoda va decidir finalitzar la vaga indefi·nida. A dalt de l’escenari del Ribera Baixa, es va fer balanç, a flor de pell, de la vaga més llarga de la his·tòria recent a Catalunya. Un representant dels i les vaguistes començava el relat pel final. Explicava que la seva dona serà aco·miadada amb l’aplicació de l’ERO, avalat, en gran

part, per l’Audiència Na·cional espanyola. Abraça·des i aplaudiments en re·coneixement a una lluita exemplar.Darrera de l’organitza·ció de l’acte hi ha el grup de teatre pratenc Veu en Off, que va representar “El Dios Mercado”, obra que adapta una narració de “la paràbola del dipò·sit de l’aigua”. Exemplifi·ca, de manera simple, els mecanismes de privatit·zació dels recursos i con·centració de la riquesa i les seves contradiccions. Un text nítid és l’eix cen·tral de l’obra, acompa·nyat d’una diversitat de suports escènics: música, dansa i elements audiovi·suals.

SOCIETAT REDACCIÓ

La nova Escola Municipal de Música genera dubtes

L’ajuntament ha decidit reo·rientar l’educació municipal al Prat amb la creació d’una Escola Municipal de Música. A partir d’ara, centrarà els es·forços econòmics en nodrir un escola municipal, elimi·nant les subvencions a les bandes de música. Aquesta decisió deixa en un situació molt difícil a les bandes per fer front a les seves despeses corrents. El seu finançament municipal deixa de ser un import fix i a partir d’ara de·pendrà dels projectes que es presentin anualment. De les tres bandes de música, úni·cament la Unió Filharmòni·ca ha decidit unir·se al pro·jecte de l’Escola Municipal de Música, proposició decli·nada per les altres dues.

La nova escola municipal a la Torre Balcells té un cost pressupostat d’1,2 milions

d’euros. L’import de les quo·tes s’ha doblat de mitjana, fet que ha suscitat nombro·ses queixes. Alguns alumnes han passat de pagar 50 eu·ros a 95 euros mensuals, tot i que els serveis oferts són diferents. De moment, no hi ha bonificacions ni modula·cions socials de les quotes. El model de gestió de la entitat també ha creat certes des·confiances. Es tracta d’un ens públic però el servei està externalitzat a una empresa privada. L’únic treballador públic de l’entitat és el direc·tor, i la resta del personal és contractat per una empresa que s’encarrega de la presta·ció del servei. L’ajuntament també contracta a empreses privades els serveis d’altres espais municipals com cen·tres cívics, esportius i escoles bressol.

El passat 28 de juny es va celebrar la Festa de la Sega i el Batre, la pri·

mera pedra per a recuperar una festivitat popular al juny i una antiga tradició local, el joc de la cucanya. La data escollida coincideix amb l’antiga Festa Major del Prat (per Sant Pere) on de ma·nera coincident es feien les tasques de recollida al camp. Un grup de joves del teixit social i cultural del Prat han iniciat enguany la recupe·ració d’aquesta festivitat, dotant·la també d’un caire més reivindicatiu i volent que sigui un espai d’auto·organització del jovent i les entitats del poble.

La jornada va començar dissabte al matí amb una simbòlica dissolució de l’ajuntament i la proclama·ció de l’alcalde de festes. Cinc personatges represen·tants dels poders fàctics van recórrer alguns indrets del Prat inaugurant o fent·se fotos amb al gent. Seguida·ment es va donar pas a una paella popular, seguida d’un quinto, una versió catalana del bingo. Després de dinar tingué lloc la part central a la

festa, la grimpada del pi. Per impossibilitats logístiques i negatives de l’ajuntament, finalment els organitzadors van pujar no un pi pelat com estava previst, sinó un arbre del Fondo d’en Peixo. La jornada la va tancar un sopar a l’Skateparc amb ac·tuacions musicals i una nit de punxadiscs que acabà bruscament quan a les 3 de matí un operari de l’ajunta·ment desconnectà la llum

bruscament apagant l’equip de so i material de barres.

Els problemes amb el consistori s’han fet notables en l’organització d’aquesta festivitat. Els organitzadors consideren que l’ajunta·ment “ha posat pals a les rodes a la festa” i usa criteris “partidistes” per a cedir els espais públics. Aquest con·flicte va acabar amb diver·ses entitats (AV Casc Antic, Conxita Busquets, Anton

Vilà, etc) entrant instàncies al consistori perquè cedís espais per a la festa, tot i així l’ajuntament es negà en rodó a deixar per exemple, el carrer Jaume Casanovas.

Més enllà dels proble·mes, des de la Comissió de la Festa de la Sega i el Batre, es considera tot un èxit la jornada, Una primera pe·dra, diuen, que ha de servir per a fer l’any vinent la paret sencera.

REDACCIÓ

Es celebra la ‘primera’ festa de la Sega i el Batre

Moment de brindis per la festa durant el dinar popular. X.I.

SOCIETAT

Joves del teixit social recuperen l’antiga festa major

Anagrames de ScrabbleLa seu de l’escola, Torre Muntadas. A.D.

| Número 8, objectiu: 339 punts

8 la Riuada juliol de 2014 www.lariuada.cat

XARXES

- Per què et vas fer delegat sindical?Jo veia que calien unes re·ivindicacions d’infermeria. Vaig trobar SATSE que do·nava resposta a la profes·sió. Vaig entendre que la lluita l’havien de fer perso·nes joves. Vaig anar parti·cipant poc a poc i al final, ja estàs ficat. I això que sóc tímid!

- Et saps les xifres de les retallades a l’Hospital de Bellvitge de memòria. Ens pots fer un resum repre-sentatiu?Segons dades del propi Hospital, el 2008 compta·va amb uns 800 llits. Quan vaig començar a treballar aquí en teníem gairebé mil. Ara són 613. Algunes plantes s’han reconvertit en despatxos i aules per a que no es puguin tornar a fer servir.El 2010 hi havia aproxi·madament 4.000 professi·onals, i ara en som 3.500. Hem perdut quatre qui·ròfans, una UCI de cirur·gia cardíaca i un quiròfan d’urgències. De les 18.000 intervencions quirúrgiques anuals del període 2009·2010, hem passat a fer·ne 16.000. Tenim una llista d’espera de 12.000 paci·ents, de les més llargues de Catalunya, dels quals 600 porten més de tres anys es·perant.

- Com repercuteixen les retallades a la qualitat del servei?Durant molts anys teníem el premi Top 20 dels mi·llors hospitals, en diverses especialitats mèdiques, i ara no. Reconeixia la qua·litat i l’eficiència, perquè fèiem molt amb poc. És un hospital de tercer nivell, de

màxima complexitat i tec·nificació.

- I en el dia a dia a nivell professional?La pressió a infermeria és brutal. I aquí a Bellvitge els malalts són complicats i necessiten moltes cures, són d’un perfil semicrític. La manca de personal i la pressió ha estat una cons·tant a infermeria, però s’ha aguditzat. Estudis demos·tren que es poden produir més errors quants més pa·cients hi ha per cada infer·mera.

- Quines aportacions feu els professionals per a mi-llorar la sanitat pública?Necessitem dades detalla·des dels pressupostos, que

no ens donen. A nivell de protocols assistencials, hi ha proves duplicades o que no serveixen. I es podria re·duir la despesa farmacèuti·ca, que és una gran part del pressupost. També en ma·terial. Fem moltes reuni·ons, ens escolten, però no apliquen pràcticament cap de les nostres propostes.I en l’estructura directiva, hi ha molts càrrecs i que tenen tasques solapades. La gerència fa retallades abusives a nivell laboral que ells no s’apliquen.

- Les informacions que surten a la premsa són in-teressades?El Departament de Salut maquilla les estadístiques, perquè no comparen amb abans de les retallades. Fan millorar els números de les llistes d’espera incremen·tant les operacions ràpides que no necessiten llit, com la cirurgia major ambu·latòria. Però pacients que

necessiten un llit s’estan esperant. Pacients de la llista d’espe·ra que ens tocaria fer a Be·llvitge amb més quiròfans, UCIs, llits i professionals, s’estan portant a les clíni·ques privades Plató i Sagrat Cor. Avui m’han comen·tat que s’han reduït més de mil pacients de la llista d’espera derivats a la pri·vada. Se’ls està donant una activitat que podríem fer nosaltres amb menys di·ners i més qualitat. Trans·fereixen recursos públics a la sanitat privada, que fan negoci de la salut i on els comptes són més opacs.

- Està sortint a la llum molta informació, no te-niu por?Jo no tinc por. Molta gent sí, però l’estan perdent perquè estem al límit. Els caps de servei de Bellvitge s’han mullat i han escrit una carta conjunta al ge·rent. La salut del pacient

està en perill. Hi ha amenaces i coacci·ons als treballadors, i ho podem demostrar. A al·guns, els diuen que els han vist en les protestes durant horari laboral i que això és una falta greu. Fins i tot a usuaris. El director mèdic i la directora d’infermeria van passar pacient per pa·cient de la planta 12.1, que volien tancar, per a inten·tar convèncer·los de que es traslladessin. Els deien que si es quedaven estarien sols perquè no hi havia profes·sionals per a atendre’ls.

- Com veus el futur de les retallades?Van atacant calculant els temps: Can Ruti, després Vall d’Hebron, i Bellvitge,... Però ara sembla que se’ls està anant de les mans. Boi Ruiz, cap de la patronal d’hospitals privats, no pot ser conseller de Salut. Jo sóc optimista, crec que el farem dimitir.

REDACCIÓ

“Transfereixen recursos públics a la sanitat privada. Fan negoci de la salut. ”Ramon Montoya, president de la junta de personal de l’Hospital de Bellvitge

ENTREVISTA

Ramon Montoya al despatx de SATSE. E.I.

La gent està perdent la

por perquè està al límit.

Hospital en peu de guerra

Ramon Montoya és un infermer pratenc que treballa a Bellvitge des del 1995 i és delegat del sindicat d’infermeria SATSE. Fa tres anys i mig que és president de la junta de personal -equivalent al comitè d’empresa-, justament des de que van començar les retallades. En les mobilitzacions de les darreres setmanes, no ha parat d’explicar a la premsa la situació de l’Hospital.

LLegiu L’entrevista sencera a: www.lariuada.cat

contrapunt

Dietètica i nutrició

Està socialment estès que quan algú posa en pràctica una dieta és per aprimar-se i arribar en plenitud al mo-ment d’ensenyar la carn a les platges amb un mínim de dignitat segons manen els estrictes cànons estètics. Vaja, allò que anomenem “operació bikini”. En la polí-tica però, la dietètica té més a veure amb l’efecte contra-ri, portar la nutrició a nivells extrems, menjar fins a reben-tar, “operació michelín”, més aviat. Heus aquí alguns con-sells dietètics per a polítics:

Triar un bon dietista. Que el teu proveïdor sigui discret és un requisit fonamental per tal que una bona dieta sigui profitosa. En el moment que aquell qui ens subministra esdevé un assidu dels tribu-nals, l’hem ben espifiat. En el cas nostrat, si el que feia les receptes de l’alcalde era un tal Manuel Bustos, allò que va començar com una dieta ben sucosa pot acabar deri-vant en una dolorosa reduc-ció d’estómac.

Fer-se l’orni. Un cop ens han enganxat amb les mans empastifades, espolseu-vos tot bri de culpabilitat. Dieu que pensàveu que la dieta era per aprimar-vos i que us han aixecat la camisa, enca-ra que sembli estrany que de 44 alcaldes “estafats”, cap d’ells veiés res anòmal quan van comprovar que s’havien engreixat massa ‘quilos’ en pocs mesos.

No us precipiteu. No aneu massa ràpid en les de-claracions i en les defenses histèriques de la vostra dieta, perquè avui l’actualitat ens pot avançar pel carril de la dreta. Quan menys t’ho es-peres et veus contradit pels caps del partit. A vegades és millor callar que quedar re-tratat, però en aquest consell sembla que fem una mica tard, oi Teje?