www.lariuada.cat | NÚMERO 3 | DESEMBRE DEL 2010 | MITJÀ PRATENC DE COMUNICACIÓ POPULAR BIMESTRAL GRATUÏT

la Riuada

✔ De mitjana, un lloguer costa uns 900 € i comprar un pis nou ronda els 300.000 €, mentre que hi ha més de 2.000 pisos buits

ACTUALITAT PÀG. 4

XARXES PÀG. 7

Un grup de mares i pares de l’Escola del Parc ha creat el projecte Trencaclosques, un espai per a refl exionar, proposar i compartir expe-riències sobre l’educació dels infants.

Trencaclosques, un nou espai educatiu

ACTUALITAT PÀG. 5

L’Ajuntament ha rebutjat les al·legacions que Depa-na ha presentat contra el projecte del Parc del Riu. Els ecologistes adverteixen que la creació d’un canal de rem pot malmetre el medi ambient i es qüesti-onen si el poble necessita aquest equipament.

Els ecologistes s’oposen al projecte del Parc del Riu

ACTUALITAT PÀG. 5

Aquests itineraris, en mar-xa des d’aquest estiu al Prat, no tenen en compte els desplaçaments a la fei-na, ja que els accessos al Mas Blau i al Polígon Pra-tenc, on molta gent hi va a treballar en bicicleta, no estan resolts.

La xarxa de bici-carrers oblida els accesos al Mas Blau i a la ZAL

ACTUALITAT PÀG. 4

El descuit de la construc-tora i de l’administració i l’incompliment del proto-col a l’hora d’executar les obres maten un eucaliptus de prop de 60 anys.

Arranquen un arbre de 60 anys amb les obres delCèntric

Hi ha molts habitatges buits a la ciutat, com és el cas del carrer de Madoz, on s’ubica aquesta casa tapiada. R.C.

L’antic KOP, a mig enderrocar

A FONS PÀG. 2

La situació de crisi aguditza el problema de l’habitatge al Prat

XARXES PÀG. 7

Els artistes visuals necessiten espais on treballar i lamenten l’exclusió del Cèntric

✔ Ja s’ha complert un any des del desallotjament✔ El solar és un munt de runa en desús

2 la Riuada desembre de 2010 www.lariuada.cat

A FONS

L’especulació immobi-liària i fi nancera dels darrers anys al vol-

tant del sector de la cons-trucció va suposar un in-crement sense precedents dels preus, que ha anat agreujant les difi cultats per accedir a un habitatge de la gran majoria de la po-blació.

Segons l’informe «Estudi de les necessitats d’habi-tatge del Prat de Llobregat a l’horitzó de l’any 2011», encarregat l’any 2002 pel consistori pratenc a l’ac-tual secretària d’Habitatge de la Generalitat, Carme Trilla, aquell any el metre quadrat a la nostra ciutat estava valorat en 2.093 €, el preu mitjà d’un habitat-ge nou era de 238.602 €, entre 120.000 i 180.000 € el de segona mà, i el lloguer mensual basculava entre els 360 i els 480 €.

En l’informe presentat per l’Ajuntament del Prat el febrer del 2010 per l’ela-boració del Pla Local d’Ha-bitatge per als propers cinc anys, les dades de l’incre-ment dels preus són con-tundents, amb uns valors per metre quadrat de 3.801 € per habitatge nou i 3.443 € pel de segona mà, una mitjana de preus de com-pra de 354.146 € i 290.256 € respectivament, i una mitjana en els lloguers de 900 € mensuals. Una situa-ció, com reconeix el propi informe, de la qual «se’n deriven uns desequilibris qualitatius i, el que és més important, la presència d’una exclusió residenci-al».

Preus encara massa altsTot i la lleugera davallada

dels preus produïda per la recessió en el sector de la construcció, calculada al Prat en un 7% respecte al 2008 segons un informe

del Departament d’Estu-dis del Fòrum empresarial del Llobregat, aquests con-tinuen presentant valors encara inassolibles per la majoria de la població. Se-gons la mateixa font, el vo-

lum de l’estoc d’habitatges nous que no s’han pogut vendre a la nostra comarca és actualment d’uns 8.600 immobles. La compra ha esdevingut impossible en una situació general en

què el deteriorament del mercat laboral ha disminu-ït dràsticament les rendes familiars, fet al qual s’afe-geix el tancament radical de les entitats bancàries a qualsevol fi nançament per

a la compra d’un habitatge. Els crèdits i les hipoteques que fa pocs anys es signa-ven avui són pràcticament impossibles.

El lloguer ha esdevingut la forma més buscada per

accedir a un habitatge, però a la nostra població aquesta situació de baixada de les vendes ha comportat un augment dels preus dels lloguers de fi ns al 13% res-pecte a tres anys abans. El parc d’habitatge de lloguer local continua sent insufi -cient i ho continuarà sent en els propers anys, segons l’informe del Pla Local. La borsa d’habitatges de llo-guers de l’empresa muni-cipal Prat Espais S.L, crea-da l’any 2005 per gestionar l’habitatge, amb un consell conformat per l’alcalde i al-tres regidors del consistori, continua sense complir les expectatives de “contactar amb propietaris d’habitat-ges desocupats perquè pu-guin ser llogats a un preu més assequible”. Segons dades de l’Idescat de l’any 2001, a la nostra població hi havia un total de 2.294 immobles desocupats. Fins l’any 2011, però, aquest in-forme no s’actualitza, i fa impossible conèixer a ho-res d’ara la situació.

Des del 2008 la Secretaria d’Habitatge de la Generali-tat ha donat ajudes per pa-gar el lloguer per valor d’un milió d’euros a 458 famílies pratenques, el que repre-senta gairebé un 10% de les ajudes atorgades a tota la comarca.

Joves amb pocs recursosEl perfi l del pratenc que

demana accedir a un habi-tatge, segons Prat Espais, és el de parelles de joves d’entre 25 i 39 anys, veïnes actuals del municipi, amb uns ingressos mensuals nets d’uns 1.600 € entre els dos. En el cas dels deman-dants d’habitatge protegit, és el de joves d’entre 20 i 34 anys amb uns 1.200 € nets. Val a dir que aquestes dar-reres xifres parteixen de les condicions necessàries per

REDACCIÓ

L’habitatge al Prat, un dret inassolible

Els habitatges tapiats del carrer Mossèn Cinto Verdaguer són un exemple de pisos desocupats al Prat. R.C.

HABITATGE

La crisi econòmica aguditza una problemàtica que ve de lluny

Any 2002

Any 2010Metre Quadrat

3.622 €

2.093 €

Lloguer

900 €

420 €

Compra pis nou

354.146 €

238.603 €

290.256 €

150.000 €

Compra 2a mà

Increment dels preus de l’habitatge

Font xifres 2002: Estudi de les necessitats d’habitatge del Prat de Llobregat a l’horitzó de l’any 2011. Carme Trilla (2002)Font xifres 2010: Pla d'Habitatge Local de l'Ajuntament del Prat, febrer 2010.

2.294 pisos buits*

*Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) 2001.

Tot i la lleugera davallada dels preus, aquests continuen sent inassolibles per a la majoria de la població

Segons dades de l’Idescat de l’any 2001, al Prat hi havia un total de 2.294 immobles desocupats

desembre de 2010 la Riuada 3

A FONS www.lariuada.cat

poder accedir-hi, obviant el gran nombre de població que queda exclosa per ni-vell de renda, per situació laboral o d’altres causes. La majoria de persones inclo-ses en aquests grups d’edat són actualment les més castigades laboralment, amb una afectació superior de l’atur i unes condicions de treball més precàries, en què hi abunda la tem-poralitat dels contractes i els sous baixos. Molts d’ells no arriben generalment ni a tenir uns ingressos de 1.000 euros mensuals, una xifra que fa implantejable l’opció d’emancipar-se.

Tot i existir una ajuda específi ca de 210 € men-suals per a joves d’entre 22 i 30 anys denominada Renda Bàsica d’Emanci-pació, només 400 persones se n’han benefi ciat, ja que per edat i/o per l’alt nivell d’economia submergida, treballant sense nòmina, molts es veuen obligats a allargar l’estada a casa dels pares, compartir pisos per damunt la seva capacitat, i explica per què augmen-ten els casos d’ocupacions il·legals, impagaments, i els desnonaments subse-güents.

A la darrera dècada, al Prat de Llobregat s’hi han fet només dues promocions d’habitatges de protecció ofi cial mitjançant acords entre l’Incasol i l’Ajunta-ment: l’any 2003 els 30 pi-sos de lloguer de Cal Gana i l’any 2007 els 205 del Prat Sud-Remolar, dels quals 62 eren de lloguer i 143 de compra. En tots dos casos es va prioritzar l’accés dels joves i van haver-hi milers de sol·licitants. Els pisos de compra del Remolar eren de 2, 3 o 4 habitacions, amb pàrquing, i tenien un preu aproximat de 158.432 €. Els de lloguer eren d’uns 40 metres quadrats, i variava el preu entre els 250 o 300 € mensuals del Remolar, amb pàrquing inclòs, i els 120 € inicials de Cal Gana, que actualment ha pujat a 160 i 230 € segons els con-tractes. En tots dos casos el màxim d’estada inicial era de cinc anys. Moltes perso-nes es van queixar perquè

no van poder accedir als sortejos en no arribar al mínim de renda. La majoria dels veïns ac-tuals de Cal Gana, entre-vistats per la Riuada, han valorat com a punt positiu el preu assequible dels pi-sos. En canvi, critiquen la

gestió d’Adigsa en la tar-dança en arreglar els des-perfectes. Alguns d’ells lamenten que són pisos de baixa qualitat amb els mí-nims imprescindibles, que no estaven del tot acabats i que els materials utilitzats són defi cients. A Cal Gana

totes les parets i sostres són de pladur i els edifi cis no tenen persianes. A més, tot és elèctric i quan marxa la llum es queden sense els serveis bàsics. Pel que fa a les dimensions, tot i que reduïdes, són considera-des sufi cients per aquelles

persones que viuen soles o en parella, però canvia l’opinió quan es tracta de famílies amb fi lls.

Els veïns de Cal Gana van denunciar als inicis l’exis-tència de molts pisos buits. Poc a poc la situació es va anar solucionant. Abans de vèncer els 5 anys de con-tracte alguns llogaters havi-en marxat i d’altres van po-der renovar-lo l’any 2008. Un fet denunciat per molts veïns és l’existència avui dia de molts pisos buits. De fet, en la nostra visita vam poder comprovar com almenys 4 portes estaven reforçades amb ferro per evitar ocupacions, mentre que a la primera planta, tot i no haver-n’hi cap, un veí assegurava que només cinc dels deu pisos estaven habitats. Per tant, com a mínim un 30% dels pisos de Cal Gana estan buits, un fet incomprensible davant la situació actual de l’habi-tatge al Prat.

REDACCIÓ

Els pisos de protecció o� cial són insu� cientsHABITATGE

Els pisos de lloguer de Cal Gana es van sortejar l’any 2003. O.R.

Deu pisos de Cal Gana estan buits tot i l’elevada demanda

Les expectatives de crei-xement urbanístic s’han vist aturades per la crisi i la forta recessió en el sector de la construcció. Els plans urbanístics locals s’han hagut d’adequar a aques-ta conjuntura no previs-ta quan es van planifi car, posposant-los fi ns que ar-

ribin temps més propicis i retardant, per tant, el crei-xement dels pisos de pro-tecció ofi cial.

Les apostes del govern municipal en aquest sen-tit es basen en l’Eixample Nord, que comprèn 200 hectàrees entre les vies del tren i la Pota Sud, i l’Eixam-

ple Sud, d’unes 50 hectàrees per sota de l’avinguda Onze de Setembre. En aquests terrenys el compromís con-sistorial ha estat reservar la meitat del sòl per a la cons-trucció d’habitatges prote-gits.

El ball de xifres sobre el nombre d’habitatges dels

dos plans no ha deixat de variar des de que van ser anunciats l’any 2006. La previsió actual parla d’11.500 habitatges, dels quals 8.500 aniran al Nord i 3.000 al sud. Els terminis inicials preveien l’inici de les obres del Prat Nord l’any 2008 i l’acabament dels pri-mers pisos l’any següent. En el cas de l’Eixample Sud es-tava previst iniciar les obres el 2009-2010 i acabar els primer pisos el 2011-2012.

L’actual Pla Local d’Ha-

bitatge planifi ca per als propers cinc anys la cons-trucció d’uns 1.900 pisos a la ciutat, molt per sota de les expectatives inicials. D’aquests, 1.120 haurien de ser de protecció ofi cial.

Endeutament municipalLes arques institucionals

estan sota mínims. L’Ajun-tament del Prat, amb un dels pressupostos més grans de Catalunya, va in-crementar l’any 2009 el seu endeutament un 37,1% res-

pecte l’anterior, molt per sobre de la mitjana comar-cal del 13,5%, i va assolir la xifra de 32.548 milers d’eu-ros, només superada per l’Hospitalet, Sant Boi, Gavà i Castelldefels. Tenint en compte que un dels princi-pals generadors de riquesa municipal està directament relacionat amb el sector constructor i les requalifi -cacions de terrenys, l’estan-cament del sector suposa un greu inconvenient per al consistori.

REDACCIÓ

L’especulació urbanística condiciona l’accés a l’habitatge

HABITATGE

4 la Riuada desembre de 2010 www.lariuada.cat

ACTUALITAT

El 28 d’octubre del 2009 a les 6.15 de la mati-nada, es feia efectiu

el desallotjament del Kasal Okupat del Prat (KOP) Alta Tensió. Un espai de set anys de vida, que havia convertit una antiga i abandonada nau de Fecsa-Endesa, en un lloc obert al poble. Un any després, el solar acumula un runes, pols i rates.

El KOP-Alta Tensió fou okupat el 25 de gener del 2003, quan un centenar de persones accediren a l’im-moble abandonat. Els ma-nifestants acabaven d’aban-donar voluntàriament un altre espai que també esta-va okupat: el Cinema Mon-mari, que van deixar perquè s’hi pogués instal·lar l’actu-al Casal d’Avis.

Començaven llavors set anys de plantejaments po-lítics i activitats diverses que van fer de l’espai un punt de trobada per a bona part del jovent de la ciutat, però, sobretot, que va aglu-tinar entitats i col·lectius que treballaven des d’àm-bits i òptiques diferents en la transformació de la societat. Centenars d’actes van omplir durant set anys l’espai des de múltiples ves-sants, des de la denúncia de l’especulació, passant per les reivindicacions de ca-ràcter laboral, defensa del Delta, etc. Un refl ex d’això són el llarg llistat d’entitats locals que el van utilitzar. Una diversitat i una riquesa

que feien del Kasal un espai obert a la ciutat i a qui hi volgués participar.

L’espai, però, va veure troncat el seu futur. Fecsa-Endesa, després de nom-broses denúncies fracassa-des per la via civil, va decidir emprendre la via penal per a desallotjar l’espai. Com ja és habitual en desallot-jaments, l’empresa feia ús de la llei hipotecària per a desallotjar-ne els inquilins. Una via que obligava a pa-gar milers d’euros només per a tenir dret a la defensa. Això suposaria a la pràctica deixar sense possibilitats de defensar-se l’assem-blea del KOP. En paral·lel al procés judicial, s’inicià una campanya contra el desa-llotjament del l’espai, en la qual els okupes criticaren la complicitat de l’Ajunta-ment, donant permisos a l’empresa per a enderrocar l’edifi ci mesos abans de la sentència, imposant multes per a informar els veïns, fent identifi cacions, negant per-misos per penjar pancartes, etc. L’Ajuntament negà tota relació.

El 29 d’octubre a la mati-nada, els Mossos d’Esqua-dra van entrar a l’espai; Cinc activistes s’encadenaren al terrat en protesta, sobre els quals encara pesen denún-cies per desobediència i re-sistència a l’autoritat.

Un any després, l’espai està en desús. A mig ender-rocar i sense vida.

REDACCIÓ

Un any després, el solar de l’antic Kasal Okupat del Prat segueix ple de runa

Imatge de l’estat actual de l’interior del KOP-Alta Tensió. C.F.

SOCIETAT

L’espai i l’edi� ci, propietat de Fecsa-Endesa, es mantenen encara ara en desús

Ja fa més d’un any que van forçar-nos a tancar la porta del Kasal. Un any, però, que en absolut ha suposat el nostre punt i � nal, només una pausa obligada per aturar-se, analitzar i escollir quins nous camins volíem emprendre cadascun de nosaltres personalment i en col·lectiu. I és que seria erroni pensar que ens van desallotjar del Kasal perquè hi haguessin plans urbanístics que ho demanaven, evidència n’és que l’espai està totalment abandonat. L’únic motiu va ser polític, i és que nosaltres molestavem i molestem avui també. Molestem, com molesten tots aquells que plantegen alternatives

a l’actual model econòmic i social. Més encara si decididament apostem per dir-ho clar i català, trencant tòpics, oberts a la població, a noves idees i projectes. Cons-cients que la nostra riquesa és la diversi-tat, la suma i la il·lusió per transformar la societat. Ens va quedar clar quan ens denegaven permisos per penjar pancartes o per fer activitats a l’espai públic, ens identi� ca-ven gratuïtament, ens multaven per avi-sar el veïnat, o ens han intentat silenciar de forma recurrent tots aquests anys.Tots els que durant anys vam estar-hi tre-ballant tenim clara una cosa: la batalla no és l’espai sinó les idees. És això el que ens va dur � ns allà, el que ens va fer sortir per la força i el que fa que avui seguim llui-tant i treballant. L’actual conjuntura ens

demostra que no podem fer ni un pas en-darrere. El capitalisme, de la mà de bancs, multinacionals i governs, ens ha dut a una crisi econòmica salvatge, i on, per pos-tres, ens toca a les classes populars pagar amb retallades socials els plats trencats. Els nostre territori continua sent trinxat, l’especulació no s’atura i el Delta segueix sent moneda de canvi per a futures des-trosses en nom del progrés. La llengua i cultura catalanes segueixen minoritzades i minoritàries, en una situació crítica que necessita actuacions immediates.Avui tenim clar que la lluita és l’únic camí. Que només si ens organitzem i teixim xarxes de complicitat, podrem avançar i construir un futur en llibertat. Unim-nos. I no defallim, que tot està per fer i tot és possible.

”La batalla no és l’espai, sinó les idees”

Xavi Iroz, exmembre de l’assemblea del KOP- Alta Tensió

Re� exió

S’ha perdut una part del patrimoni verd. El patrimo-ni d’una ciutat són els edi-fi cis i la cultura del poble, però també els seus arbres, testimonis vius de la seva història.

L’Eucalyptus ubicat a la Eucalyptus ubicat a la Eucalyptusplaça Mestre Estalella, un exemplar de més de 60 anys d’antiguitat, amb un valor Norma Granada (sistemàti-

ca de valoració econòmica d’arbres i arbustos elabo-rada per l’Asociación Es-pañola de Parques y Jardi-nes Públicos) d’uns 6.500€, s’ha assecat. Aquest arbre ha patit 3 anys d’obres, el descuit de la constructora i de l’administració i l’in-compliment del protocol a l’hora d’executar obres amb elements vegetals.

Segon els tècnics muni-cipals, la compactació del terreny degut a les obres ha produït l’asfi xia radicular de l’arbre, que ha estat substi-tuït per dos exemplars de Ginkgo biloba de 6 metres Ginkgo biloba de 6 metres Ginkgo bilobad’alçada. Hi ha altres casos similars a les obres de la Plaça Catalunya, però de moment els arbres afectats encara són vius.

REDACCIÓ

Els descuits en la construcció del Cèntric maten un arbre de 60 anys

MEDI AMBIENT

L’eucaliptus de la plaça de l’escorxador abans de ser arrencat. E.R.

desembre de 2010 la Riuada 5

ACTUALITAT www.lariuada.cat

L’Ajuntament ha anun-ciat a so de bombo i platerets la construc-

ció del nou Parc Fluvial del Prat, que inclou dos equi-paments esportius: una base de rem i un centre de pàdel. I ho ha fet obviant les denúncies de l’entitat eco-logista Depana, que va pre-sentar al·legacions contra la Modifi cació Puntual del Pla General Metropolità al Parc del Riu que han estat rebutjades. El Consistori es justifi ca dient que aquesta modifi cació es planteja en un territori que no afecta la llera del riu, però els eco-logistes adverteixen que la construcció del canal de rem sí afectarà a la llarga el medi ambient.

«El desenvolupament de l’activitat esportiva del rem comportarà un drenatge periòdic de la zona navega-ble i l’eliminació de vegeta-ció aquàtica com la boga, el jonc i el canyís, a fi d’evitar la intercepció de les em-barcacions amb aquests elements naturals», explica José García, vicepresident de Depana, que també re-marca que «en aquestes zones de vegetació regene-rada de la nova llera s’han començat a reproduir es-

pècies d’aus protegides, com el martinet menut, la polla blava i l’ànec blanc». Per això els ecologistes cre-uen que és poc adequat l’ús esportiu en aquest àm-bit de la ribera: «Cal tenir en compte que una de les funcions ecològiques de qualsevol curs hidrogràfi c, sobretot a la part baixa de la desembocadura, és la sedimentació que permet la formació dels deltes i el manteniment de les lleres». García recorda el compro-mís que l’Estat espanyol va adquirir davant la Unió

Europea d’incloure la nova llera dins la Zona Especial de Protecció per a les Aus (ZEPA) i la Reserva Natural.

Cal un canal de rem?Una altra de les raons

que planteja Depana per a oposar-se a aquest projec-te és que «no respon a una necessitat bàsica del muni-cipi» i que la nova base de rem signifi caria un ús pri-vatiu de l’espai, un equipa-ment que no estarà destinat a tots els pratenc. «L’ús que cal reforçar a la zona és el de l’espai lliure per al gaudi

de la ciutadania», reclama García. Per això entenen que l’actual ordenació que el PGM atorga a la zona del Parc del Riu ja és l’adequa-da.

Un altre dels perills que adverteixen a llarg termini és que la promoció d’una activitat com el rem al Prat generi una proliferació de nous equipaments espor-tius a la llera del Llobregat.

L’informe aportat a la documentació del projec-te, però, no contempla les possibles afeccions sobre el medi natural de la zona

que es poden derivar de l’execució de l’activitat de rem al Llobregat ni dels impactes generats per les obres d’artifi cialització de la llera. Per aquest motiu, Depana denuncia la falta d’una «diagnosi prou ex-haustiva del medi i d’una anàlisi a fons de les possi-bles afectacions».

El Parc fl uvialEl projecte del nou Parc

Fluvial del Prat ocupa un espai de 7,5 hectàrees en-tre la ronda de Llevant, la planta de la Nissan i el riu, entre els ponts de Mer-cabarna i de l’autovia. La zona integrarà la xemeneia de l’antiga paperera Tor-ras Hostench, una base de rem, un centre de pàdel, aparcament, zones de jocs infantils, etc. El centre de rem constarà d’hangars per a guardar-hi els bots, aparcaments, vestidors, aules, ofi cines, gimnàs i un embarcador. La instal·lació ocuparà uns 1.800 metres quadrats, tal com recull l’acord signat l’any 2005 entre el secretari general de l’Esport de la Generalitat, l’alcalde del Prat i el presi-dent de la Federació Cata-lana de Rem.

REDACCIÓ

L’Ajuntament rebutja les al·legacions de Depana contra el Parc del Riu

MEDI AMBIENT

Les actuacions al Llobregat no s’aturen, com el nou pont cap al ZAL. R.C.

MEDI AMBIENT REDACCIÓ

Exigeixen una moratòria urbanística al deltaDesprés de tota la polèmica sobre el Barça Parc al lito-ral de Viladecans, es conti-nuen planifi cant projectes urbanístics en ple delta del Llobregat. Per això, la pla-taforma Salvem Oliveretes ha exigit a la Generalitat en les seves al·legacions a la modifi cació del Pla Gene-ral Metropolità al munici-pi de Viladecans que no es

projecti cap pla urbanístic al Delta del Llobregat fi ns que no s’aprovi el Pla es-pecial dels espais naturals del Delta. En el mateix plec d’al·legacions, el col-lectiu ecologista també titlla d’innecessari el nou pla per al Parc del Delta de Viladecans, ja que afecta igualment zones naturals i agrícoles.

El Memorial Democràtic, institució per a la recupera-ció de la memòria històri-ca, ha publicat un recull de simbologia franquista a Ca-talunya. Al Prat hi consten 48 símbols feixistes, tots ells plaques del Ministerio de la Vivienda; 32 plaques les va retirar l’Ajuntament el maig passat, arran de la Campanya «Esborrem el feixisme, dignifi quem els carrers», però encara en resten una quinzena.

El recull, però, no fa es-ment d’aquells carrers amb noms franquistes. Aquesta és una de les principals rei-vindicacions de la Platafor-ma Antifeixista del Prat.

El cens d’Interior ignora els carrers franquistes

POLÍTICA

La xarxa de bici-carrers descuida la mobilitat obli-gada (desplaçaments a la feina) a l’hora d’assegurar els accessos tant al Mas Blau com al Polígon Pra-tenc.

Aquests itineraris, confi -gurats des d’aquest estiu, estan pensats no només per «cobrir els desplaça-ments interns», sinó tam-bé «la mobilitat obligada» (trasllats a la feina, per exemple), segons fonts del Consistori. El cas és que, per ara, la connexió de la xarxa cap al Polígon Pra-tenc pel pont de Merca-barna està tallada per un semàfor prop de la rotonda de la Nissan que encara es-pera l’escomesa elèctrica, i a l’accés al Mas Blau encara «s’han d’acabar de solucio-nar les obres de la línia 9, perquè la gent hi pugui ar-ribar bé». El segon pont cap a la ZAL s’estima que estarà enllestit a fi nals de 2011.

La xarxa de bici-carrers punxa en accessos al Mas Blau i a la ZAL

MOBILITAT

El Partit Popular va iniciar una campanya contra la zona blava a fi nals d’estiu. «Azules para gobernar y no para aparcar», deien les pancartes. Curiosament, al ple municipal de juny es va votar la gestió de la zona blava a l’Avinguda Montser-rat entre els carrers Frederic Soler i Jaume Casanovas per part de Prat Espais, i l’opinió

del portaveu dretà Antonio Gallego era ben diferent: «S’impulsa a l’Avinguda Montserrat entenem que per afavorir el comerç i la rotació de vehicles i facilitar la gestió de tràmits i l’activi-tat comercial d’aquest en-torn». A més de votar a favor de la proposta, va preguntar per què no es feia també al carrer Lleida o a la Carrete-

ra Marina, «dues zones de volum comercial». Vist el re-buig popular contra l’apar-cament de pagament, el PP ha trobat una forma fàcil d’aconseguir vots recollint signatures i convertint-se en veu política contrària a la zona blava, tot i no haver defensat això als plens. A la campanya electoral de 2007 el PP també prometia no habilitar més zones blaves, tot i que després ha estat d’acord en que Prat Espais les gestioni.

POLÍTICA

El PP ataca les zones blaves buscant rèdits electorals

REDACCIÓ

6 la Riuada desembre de 2010 www.lariuada.cat

OPINIÓ

la Riuada la Riuada | bimestral gratuït d’informació local

DIPÒSIT LEGAL:DIPÒSIT LEGAL: GI-352-2010 | TIRATGE: 6.000 exemplars EDITA I DISTRIBUEIX:EDITA I DISTRIBUEIX: Associació Pratenca de Comunicació Popular (APCP)PUBLICITAT:PUBLICITAT: 654 07 17 43 | publicitat@lariuada.catEls comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fer-Els comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fer-nos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a nos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a nos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a redaccio@lariuada.cat o visitar redaccio@lariuada.cat o visitar redaccio@lariuada.cat www.lariuada.cat

la Riuada la Riuada la Riuada la Riuada

veure per creureveure per creure

Sembla que quan interessa Sembla que quan interessa els polítics són capaços de els polítics són capaços de solucionar en un sol dia un solucionar en un sol dia un problema que arrosseguem. problema que arrosseguem. Parlem de la falta de llocs que Parlem de la falta de llocs que no siguin privats on expres-no siguin privats on expres-sar-nos públicament sense sar-nos públicament sense por de patir l’acció punitiva por de patir l’acció punitiva de l’autoritat i l’actuació de de l’autoritat i l’actuació de les e� cients brigades muni-les e� cients brigades muni-cipals d’«arrencacartells».cipals d’«arrencacartells».

Espais Espais publicitarispublicitaris

clau de voltaclau de volta

Aida CortésAida Cortés

El Papa va baixar del cel i va El Papa va baixar del cel i va aterrar al Prat, i també des aterrar al Prat, i també des del Prat va pujar als cels amb del Prat va pujar als cels amb un comiat esperpèntic des un comiat esperpèntic des d’un hangar. Berlanga no ho d’un hangar. Berlanga no ho hauria esceni� cat millor. Mai hauria esceni� cat millor. Mai a cap autoritat de cap estat a cap autoritat de cap estat i de cap religió se li han do-i de cap religió se li han do-nat aquests honors per part nat aquests honors per part d’aquest estat teòricament d’aquest estat teòricament aconfessional. aconfessional.

Des d’un avió, abans de trepitjar terra catalana, com trepitjar terra catalana, com a acte d’agraïment ens va a acte d’agraïment ens va deixar anar unes boniques deixar anar unes boniques paraules, referint-se a que a paraules, referint-se a que a l’Estat espanyol es dóna «un l’Estat espanyol es dóna «un laïcisme i un anticlericalisme laïcisme i un anticlericalisme agressiu similar al dels anys agressiu similar al dels anys trenta». Deixant clar, què és trenta». Deixant clar, què és el que pensa de la nostra so-el que pensa de la nostra so-cietat. cietat.

Quina revelació, al Papa no li agraden els anys 30 i no li agraden els anys 30 i està preocupat perquè ara està preocupat perquè ara hi ha coses que li recorden. hi ha coses que li recorden. No li agrada l’època en què No li agrada l’època en què es proclamà la República Ca-es proclamà la República Ca-talana, en què es proclamà talana, en què es proclamà l’Estat Català, en què s’ense-l’Estat Català, en què s’ense-nyava a les escoles en català nyava a les escoles en català i amb criteris progressistes, i amb criteris progressistes, nens i nenes junts. En què no nens i nenes junts. En què no hi havia monarquia. En què hi havia monarquia. En què les dones es podien divorci-les dones es podien divorci-ar, en què hi havia una certa ar, en què hi havia una certa llibertat sexual.llibertat sexual.

Doncs, mira, el Papa no és l’únic a qui no li agradava és l’únic a qui no li agradava l’estat de coses; n’hi hagué l’estat de coses; n’hi hagué

uns quants que s’alçaren amb el «movimiento nacio-nal» i aconseguiren instaurar «l’ordre» que deu ser més del seu grat. Un «Caudillo por la gracia de dios» (quin humor més negre que deu tenir el paio!) que va durar 40 anys; a les escoles a aprendre en castellà i perseguir el català, a resar i cantar el Cara al sol, i Cara al sol, i Cara al sola estudiar-se la llista dels reis gots de memòria. Les dones a casa a fer cas al marit, i res de petonejar-se o divorciar-se o estimar qui vulguis.

Doncs mira, què voleu que us digui, jo més aviat els enyoro els anys 30. I per la canya de la classe obrera, encara més. I senyor Papa, el principal promotor de l’anti-clericalisme a Catalunya (i a tot arreu suposo) és aquesta església que s’ha posat sem-pre al costat del poder, del caciquisme, de la repressió, del masclisme, de l’homofò-bia, i tot això mentre anaven abusant sexualment, econò-mica i moralment de tothom qui arrambaven.

I, francament, si segueixen abusant dels nens, criticant els preservatius, discrimi-nant les dones, negant-nos el dret al propi cos i a la se-xualitat lliure, deixant anar perles com les de la COPE, i aguantant el seu espanyo-lisme ranci, doncs servidora serà la primera anticlerical de la llista.

Quina revelacióQuina revelació

l’apuntl’apuntCarlos García, membre del consell de redacció de ‘Kaosenlared’Carlos García, membre del consell de redacció de ‘Kaosenlared’

Kaosenlared és un portal a Kaosenlared és un portal a Internet d’informació lliure, al-Internet d’informació lliure, al-ternativa i anticapitalista que ternativa i anticapitalista que pretén mostrar les diferents pretén mostrar les diferents iniciatives que porten a terme iniciatives que porten a terme els que no tenen altre altaveu els que no tenen altre altaveu que el seu propi missatge. És que el seu propi missatge. És l’eina comunicativa dels i les l’eina comunicativa dels i les que arriben a la batalla amb les que arriben a la batalla amb les mans nues, perquè no creuen mans nues, perquè no creuen en les regles del joc que impo-en les regles del joc que impo-sa la dictadura capitalista.sa la dictadura capitalista.

Des de la seva fundació, a Terrassa, ha estat un mitjà en Terrassa, ha estat un mitjà en constant creixement, amb vo-constant creixement, amb vo-cació d’aplegar grans grups cació d’aplegar grans grups de la ciutadania al voltant d’un de la ciutadania al voltant d’un projecte informatiu que neix projecte informatiu que neix des de la base, autogestionat des de la base, autogestionat i amb vocació de servei públic, i amb vocació de servei públic, i amb vocació de servei públic,

amb la idea clara de desmun-tar les mentides que el capita-lisme utilitza per justi� car les seves atrocitats i com a vàlvula d’escapament dels qui rebut-gem aquest règim.

Cada cop el nostre (vostre) mitjà s’ha convertit en un mo-dest pol de creació de corrents pol de creació de corrents polde pensament lliure, hetero-dox, i on es pot mostrar el des-contentament d’uns sectors socials contínuament desafa-vorits i obviats. El nostre ob-jectiu ara és arribar als sectors que encara no han percebut els perjudicis que l’ordre capi-talista els imposa.

En aquest sentit i després de participar en una de les ex-periències d’autogestió, coor-dinació i cooperació informa-tiva més revolucionàries dels darrers anys, amb la creació darrers anys, amb la creació

de l’agència d’informació 29S (formada exclusivament per mitjans alternatius i populars) i sobretot per una sorprenent reacció popular a la vaga ge-neral, a Kaosenlared li va tocar el rebre. L’entrevista en la qual la Senyora Escarp (dama de ferro i regidora de mobilitat i seguretat de l’ajuntament de Barcelona) diu obertament que les pàgines com la nostra s’han de tancar, no va ser més de la expressió més explícita del que ja portava fent-se de manera tàcita contra la nostra i contra d’altres webs anticapi-talistes. Ens volen exterminar! Matar-nos i, sobretot, matar el missatger, perquè no els agra-den les noves que porta de les llunyanes terres anticapitalis-tes. Són 10 anys de resistència als discursos de l’imperi, sobre als discursos de l’imperi, sobre

l’anarquisme, el marxisme, el socialisme, el paci� sme, l’oku-pació, l’autodeterminació, la repressió, l’especulació, la corrupció, la mà� a... 10 anys donant la cara i promovent, amb la paraula, allò que ells no poden fer ni amb les «for-ces de paci� cació»: continuar construint democràcia directa i una autèntica llibertat d’ex-pressió.

Nosaltres hem pres la ban-dera de la defensa de la lliber-tat d’expressió, però aquesta declaració d’intencions no ens afecta només a nosaltres. La llei Sinde i la llei de responsa-bilitats civils, que es reformarà en breu, són una gran amena-ça cap a aquells i aquelles que no tenim dret a parlar, perquè no parlem amb la llengua dels poderosos.poderosos.

Criminalitzar la Criminalitzar la resistènciaresistència

La tiraLa tira Cristina Martín Collado

desembre de 2010 la Riuada 7

XARXES www.lariuada.cat

Trencaclosques és una iniciativa que ha nascut dins l’AMPA (Associació de Mares i Pares d’Alum-nes) de l’Escola del Parc per tal d’ampliar el tipus i el nombre d’activitats que s’ofereixen a les famílies del centre. El seu objec-tiu principal és aprendre, compartir i refl exionar so-bre com educar els infants, alhora que contribuir a mi-llorar l’escola creant una comunitat a través de la cultura de la participació i el treball en xarxa.

Aquesta agrupació pro-grama diferents activitats, entre les quals hi ha teatre-fòrums, cafès-tertúlia i ta-llers en família. També crea espais de debat, virtuals o presencials, sobre l’Educa-ció. Per a més informació es pot consultar l’adreça de l’AMPA de l’Escola del Parc: http://ampaceipdel-parc.blogspot.com.

L’AMPA de l’Escola del Parc engega el projecte Trencaclosques

ENTITATS

El Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM) ha presentat un programa de reproducció assistida de Tortuga babaua (Caret-ta caretta) del qual se’n po-drien obtenir els primers resultats d’aquí a cinc anys. Aquest projecte, el primer a tot el món, està dividit en diferents fases. En la pri-mera, ja fi nalitzada, s’han obtingut resultats que s’han publicat en diferents revistes científi ques. La se-gona es durà a terme amb exemplars que, a causa de lesions patides, no són ap-tes per a la reintroducció al seu medi natural.

Programa pioner de recuperació de tortugues

MEDI AMBIENT

Els creadors visuals del Prat fa més de quinze anys que demanen a

l’Ajuntament que els faciliti espais a preus assequibles per desenvolupar la seva feina, ja que actualment no hi ha cap lloc habilitat en tot el poble on hi puguin treballar. Alguns d’aquests artistes pratencs van tornar a plantejar aquesta neces-sitat en la trobada que van tenir amb representants del consistori, el passat 2 d’octubre.

«És realment important poder tenir un espai, no només per poder fer les te-ves creacions, sinó també per poder relacionar-te i compartir idees amb altres artistes locals», demana en Xavi Esteban, un artis-ta audiovisual que actual-ment té «la sort» de tenir un local, però que reconeix que «els preus del mercat immobiliari posen molt di-fícil poder pagar un lloguer al Prat».

Professionalitzar el sectorCom ell, la Stella Rubio, il-lustradora i artesana, tam-bé obrirà un local propi el mes de març, però recor-da totes les difi cultats que comporta el fet d’haver de treballar a casa: «La creació necessita d’un espai artístic especial i lliure per poder produir allò que t’inspiri. No em resulta professional ni em ve de gust haver de convidar algú interessat a comprar obra a la intimi-tat del saló de casa meva; prefereixo un espai desti-nat a això». Un dels motius principals que mouen la Stella a demanar un espai per a creadors, doncs, és «la reivindicació de la pro-fessionalització del sector» i recorda que «crear no és

un passatemps, sinó una professió».

De fet, per als artistes que s’inicien en la profes-sió, el Pla Jove del Prat, el document estratègic que planifi ca les polítiques de Joventut del municipi fi ns al 2012, en el programa

d’accions concretes per a incentivar les producci-ons artístiques proposa «el lloguer i cessió d’espais i equips, a la Capsa i a d’al-tres possibles equipaments culturals, com a estudis de creació». Aquest propòsit, que no s’ha acomplert en-

cara, descarta però aquells professionals que ja no són joves, però que tenen les mateixes mancances. L’il·-lustrador, pintor i creador audiovisual David Sarrà tot just s’ha iniciat ara en aquest món i reconeix que «no trobo cap problema

pel que fa als circuïts per a exposar», tot i que «evi-dentment seria molt bo poder tenir un lloc on po-der treballar amb formats més grans i on intercanviar idees amb companys».

El Prat compta amb sales d’exposicions, com la del Centre Cultural Torre Bal-cell, la del Centre d’Art Tor-re Muntadas i la del Centre Cívic Jardins de la Pau, que acullen obres d’artistes lo-cals; aquests recursos fa-ciliten la projecció de les obres dels artistes, però no la creació d’aquestes obres. Pel que fa a La Capsa, Cen-tre de Cultura Contempo-rani, centra la seva activi-tat i oferta en la música. La Stella, però, ha advertit alguns canvis que pren de manera positiva, com el fet que aquest sigui el se-gon any consecutiu que el cartell de la Fira dels Galls el fan artistes locals o que ara hi hagi convocatòries obertes per a exposar al Torre Muntadas.

REDACCIÓ

Els artistes visuals del Prat reclamen a l’Ajuntament espais on treballar

CULTURA

Lamenten que no els hagin inclòs en el projecte del Cèntric

Una de les preguntes sorgides durant la tro-bada d’artistes visuals va ser les raons per les quals no s’ha apro� tat la creació del Centre Cultural de la Plaça Catalunya per a incloure aquests espais que els artistes locals neces-siten, tenint en compte que aquest equipa-ment és un edi� ci de tres plantes que tindrà una gran biblioteca, l’arxiu municipal, el mu-seu del Prat, un auditori, una sala d’exposici-ons i una sala de noves tecnologies. «Teníem l’esperança que en aquest gran equipament ens tindrien en compte, i que seria un lloc on no només es guardaria i s’ex-

posaria, sinó també es crearia», es lamenta el Xavi Esteban. Una desil·lusió que també comparteixen molts dels seus companys de professió, que veuen que altres municipis sí tenen projectes destinats a potenciar els creadors locals. Però sembla que l’Ajunta-ment no té cap intenció de resoldre aques-ta demanda del poble, ja que un altre dels espais nous, La Ricarda, serà un equipament dedicat al medi ambient, amb una sala d’ex-posicions de 800 metres quadrats sobre el canvi climàtic que pretén ser un referent a tot Catalunya.

El nou Cèntric descarta els creadors locals

8 la Riuada desembre de 2010 www.lariuada.cat

XARXES

—La teva família està allà?—Sí. Estan a la capital [Al-Aaiun], on està passant tot això ara.—Hi has contactat?—Sí, amb la meva germana i el meu germà. A la meva germana la van apallissar i el meu germà està ama-gat, perquè la policia està entrant casa per casa per agafar sospitosos i interro-gar-los.—Com te n’has informat?—Primer per telèfon. Em van explicar què havia pas-sat, però no em podia creu-re la gravetat de la situació, perquè mai havia passat això, vull dir que ha passat, però sempre com en secret, «que no es vegi».—Hi ha morts i ferits?—No se sap. La meva família sap que falta tal o qual per-sona, però no sap on són. Fins fa poc hi havia toc de queda... Ara la gent gran pot sortir, però els joves no.—Com veus el tractament dels mitjans marroquins?—Si m’ensenyes només el fi nal de la pel·lícula sempre pensaré que el dolent és el bo de la peli. Ensenya’m el principi. Per què la gent ha sortit amb pedres i llença bombones de gas? Perquè alguna cosa ha passat. Això és el que volem saber.—I com és que ha saltat?—Gràcies a persones com Aminatu Haidar la gent s’ha atrevit a manifestar-se. I ha sigut més per un tema eco-nòmic que polític. La gent vol llocs de treball, perquè tots els que s’ofereixen són per als colons marroquins, i els sahrauís de la meva ge-neració que han acabat els seus estudis estan allà tirats. —Per què ara i no abans?—Els meus pares van lluitar tota la seva joventut contra França, Marroc o Espanya.

Estaven cansats, i l’any 91 van dir: «fem un referèn-dum». Crèiem en la pau. A l’Al-Aaiun, recordo una cua llarguíssima de llums de cot-xes de colons marroquins que venien a votar. Érem uns 70.000 sahrauís i veni-en... no sé, 250.000 marro-quins? Aquest va ser el gran fracàs, que vam acceptar la treva i avui hi ha milions de colons al nostre territori. En aquella època el Marroc podia donar més. La nova generació sahrauí ha viscut i estudiat amb marroquins i el 70% ja no pensa en la in-dependència. Si ens donen els nostres drets estem bé. —Llavors el referèndum és

contraproduent?—És que ja no és la solució, perquè qui dirà ara qui és sahrauí i qui no? Han passat 35 anys. Hi ha gent que s’ha casat amb marroquins, hi ha fi lls marroquins, hi ha molta barreja. La solució és que surti el Marroc del Sàhara.—Què li diries al govern es-panyol?—No fa falta que siguin els amics del Sàhara, com diuen ells, de fet són responsables perquè es tracta d’una exco-lònia espanyola. Només s’ha de ser humà, simplement. Es tracta de drets humans, podríem estar parlant d’An-gola o qualsevol altre país. Són responsables pels con-tractes de pesca a les costes del meu país, per exemple. —Què li recomanes a Mo-hamed VI?—No pel Sàhara, sinó per tota la zona, que se’n vagi del Govern i deixi governar a altres. Allò és una dictadura. Esperava molt d’ell, perquè quan estudiava a Rabat el

veia una persona jove i pen-sava «quan arribi al poder les coses seran diferents», i, al contrari, és un ninot d’empreses franceses.—Quines són les riqueses del Sàhara que fan que els governs callin?—Si em preguntes a mi et diré que la gent, però per a d’altres estan els fosfats, la pesca, les platges... Perquè la gent aquí tingui un nivell de vida, nosaltres ens podem morir. Però són els nostres recursos. No sé. I que ens quedem estancats, també és un objectiu de molts països involucrats.—I la lluita del Polisario? —Em sembla bé. Però en qualsevol revolució hi ha molts errors també. Els ma-teixos que van fer la revolu-ció al 75 no renoven els càr-recs. Hi ha un munt d’ajuts que no arriben al poble. Hi ha una pila de personatges que tenen empreses a Al-gèria, França... Si no fos per aquests errors potser ara

estaríem bé. I ara estan pen-sant en guerra i em fa molta pena. Perquè els dirigents no estaran allà amb les ar-mes, estaran a França, i els que lluitarem som jo i altres. Si el govern espanyol no far res, això acabarà esclatant.—Tens pensat tornar-hi?—Home, això sempre, però també tinc la meva vida aquí i, no sé, és com una cosa rara. M’agradaria tor-nar-hi sense por.—Creus que l’integrisme pot afectar la situació?—Afectarà. On hi ha pobresa i no hi ha drets és un camp abonat per a l’integrisme. No vaig veure radicalisme religiós mentre vaig viure allà. Però no sé fi ns quan serà així.—Quin titular t’agradaria llegir a ‘la Riuada’?—El fi nal del confl icte del Sàhara. Sigui amb el Mar-roc, independents o com sigui. M’és igual la moneda o la bandera, l’important és anar tranquil pel carrer.

REDACCIÓ

«La meva família sap que falta tal o qual persona, però no sap on són» Hassan | Emigrant sahrauí

ENTREVISTA

Hassan viu amb preocupació la situació actual. R.C.

No cal que el govern espanyol sigui l’amic del Sàhara, només s’ha de ser humà, simplement»

Tan lluny i tan a prop d’Al-Aaiun

Aquest jove sahrauí de 36 anys nascut a Tant-Tan, poble marroquí a 300 quilòmetres d’Al-Aaiun, fa catorze que viu a l’estat espanyol; 6 a Canàries i 8 a Catalunya, dels quals uns quants els ha passat al Prat. Aquest llicenciat en economia, treballava � ns fa poc de cambrer al bar Pau Casals. Ara comparteix amb nosaltres el seu punt de vista sobre la situació de l’excolònia.

LLEGIU L’ENTREVISTA A: www.lariuada.cat

contrapuntcontrapunt

Important festesImportant festes

Des de fa uns anys un té la Des de fa uns anys un té la sensació de veure com mica sensació de veure com mica mica es van important tradi-mica es van important tradi-cions, festivitats totalment cions, festivitats totalment alienes a la nostra cultura. La alienes a la nostra cultura. La majoria sense gaire rerefons majoria sense gaire rerefons cultural, fruit d’un interès pu-cultural, fruit d’un interès pu-rament comercial.rament comercial.

Fa un dies descobríem com l’Ajuntament del Prat volia fer l’Ajuntament del Prat volia fer dia festiu el 14 de febrer (Sant dia festiu el 14 de febrer (Sant Valentí, dia dels enamorats a Valentí, dia dels enamorats a molts països anglosaxons). molts països anglosaxons). Ho feia, per no variar ara sí la Ho feia, per no variar ara sí la tradició, a remolc de Barce-tradició, a remolc de Barce-lona. Tornem, però, al dia en lona. Tornem, però, al dia en sí. Dia dels enamorats? Una sí. Dia dels enamorats? Una excusa més per gastar que excusa més per gastar que sumem al dia del pare o de sumem al dia del pare o de la mare. Aquest cop, però, la la mare. Aquest cop, però, la qüestió resulta irritant si hom qüestió resulta irritant si hom recorda que els catalans ja te-recorda que els catalans ja te-nim Sant Jordi per a tal «gas-nim Sant Jordi per a tal «gas-to». El nostre, però, amb una to». El nostre, però, amb una aurèola a cultura, que des de aurèola a cultura, que des de la humilitat podríem etique-la humilitat podríem etique-tar com a més pro� tosa.tar com a més pro� tosa.

Però no ens centrem no-més en l’anècdota de Sant més en l’anècdota de Sant Valentí. Si busquem uns Valentí. Si busquem uns mesos abans, trobarem al mesos abans, trobarem al calendari l’1 de novembre calendari l’1 de novembre - 31 d’octubre. Abans la Cas-- 31 d’octubre. Abans la Cas-tanyada o tot Sants, ara per a tanyada o tot Sants, ara per a molts Halloween. No cal ser molts Halloween. No cal ser gaire astut per veure que nit gaire astut per veure que nit de festa i disfresses surt més de festa i disfresses surt més a compte que panellets i cas-a compte que panellets i cas-tanyes, almenys al sector de tanyes, almenys al sector de l’oci nocturn. Altra vegada, l’oci nocturn. Altra vegada, però, importem una tradició però, importem una tradició anglosaxona, en tapem una anglosaxona, en tapem una de pròpia i oblidem un Car-de pròpia i oblidem un Car-nestoltes que encara queda nestoltes que encara queda a mesos vista. I ja no parlem a mesos vista. I ja no parlem del «Papa Noël», mascota de del «Papa Noël», mascota de la Coca-Cola, i de l’oblidat Tió, la Coca-Cola, i de l’oblidat Tió, que alguns necis titllaven de que alguns necis titllaven de tradició violenta.tradició violenta.

Que ningú s’equivoqui. Ja està bé enriquir la nostra Ja està bé enriquir la nostra cultura, d’això els catalans en cultura, d’això els catalans en som experts. Portem mil anys som experts. Portem mil anys barrejant i construint. El que barrejant i construint. El que ens hauria de fer re� exionar ens hauria de fer re� exionar és � ns a quin punt estem en-és � ns a quin punt estem en-riquint o, pel contrari, estem riquint o, pel contrari, estem simplement ballant al ritme simplement ballant al ritme del consumisme desenfre-del consumisme desenfre-nat. nat.

«Som lo que sembrem i lo que celebrem!».que celebrem!».