100 arquitectura històrica | 101

arquitectura històrica secció a càrrec d’Antonio Armesto i Salvador Tarragó

La coincidència de la publicació de les il·lustracions del projecte de Josep Puig i Cadafalch i de Josep Goday i Casals per al col·legi de l’Inmaculado Corazón de María i l’església corresponent, a Buenos Aires, abans del 1910, en un article de Ramón Gutiérrez (“Modernistas y modernismo en la arquitectura rioplatense”)1 i, alhora, del llibre de Santiago Alcolea i Gil Puig i Cadafalch2 ha estat el desencadenant del present article, atès l’interès que ens ha despertat el tema.

L’ambició del projecte d’aquesta església i la semblança de la planta amb la idea que per a la Sagrada Família tenia Gaudí (el qual, si hagués pogut iniciar ell mateix el projec-te del temple expiatori barceloní, l’hauria orientat segons la diagonal de l’illa de cases, com afirma Isidre Puig i Boa-da)3 han estat les raons principals per a estudiar-lo.

Però no hi ha dubte que el projecte té una significació per ell mateix, més enllà de l’excusa que ha atret la nostra atenció inicial. Questió que s’ens ha fet més palesa gràcies a la feliç trobada de la memòria del projectees amb totes les plantes, seccions i perspectives que no figuraven a les dues publicacions referides. la valoració de la importàn-cia del projecte se’ns ha fet més palesa, ateses la seva com-plexitat i riquesa, a més de l’ambició dels seus autors.

L’encàrrec de l’orde dels pares missioners claretians, fundada a Vic (Osona), consistia en una església i una re-sidència per ells. Els arquitectes donaren a la primera una forma quadrada i la situaren en un primer pis, i el col·legi el repartiren entre la planta baixa, sota l’església (on tam-bé hi localitzaven la sagristia, l’arxiu, vestíbul, sala de con-ferències, biblioteca, sala capitular i d’altres dependències menors). A dos edificis laterals a l’església, de dues plantes, se situaven els despatxos de direcció, cel·les de dormitoris per als religiosos, menjadors i cuina.

Els dos plànols que fan més entenedora la complexitat de l’església són el de la secció i l’axonometria, que expli-quen la superposició de dos cossos d’edifici molt complets, cadascun amb estructures diferenciades, l’una de pedra i l’altra metàl·lica, amb una d’intermèdia d’estructura mixta.

The coinciding of the publishing of the illustrations from Josep Puig i Cadafalch’s and Josep Goday i Casals’s project for the Inmaculado Corazón de María school and its corresponding church, in Buenos Aires, before 1910, in an article by Ramón Gutiérrez (“Modernistas y modernismo en la arquitec-tura rioplatense”1) and, at the same time, of the book by Santiago Alcolea i Gil Puig i Cada-falch,2 was the trigger for this article, owing to the way the subject aroused our interest.

The ambition of the project for this church and the similarity of its layout with the idea for the Sagrada Família held by Gaudí (who, if he could have begun the project of Barcelona’s temple himself, would have oriented it along the diagonal of the block, as affirmed by Isidre Puig i Boada3) have been the main reasons for studying it.

But there is no doubt that the project has great significance in itself, beyond the excuse that it attracted our initial attention. Being au fait with the whole collection of layouts, sections and perspectives not in-cluded in the two publications mentioned, the valuation of the project’s importance has become more evident to us, given its complexity and richness, in addition to the ambition of its creators.

The commission from the order of Claretian missionary priests, founded in Vic, in Cata-lonia, consisted of a church and a residence. The architects gave the first a square form and situated it on the first floor and then distributed the school between the ground floor, under the church (where they also situ-ated the sacristy, the archive, lobby, confer-ence room, chapter house and other minor rooms). In the church’s two side buildings, both two-storey, were the management of-fices, dormitory cells for the members of the order, dining rooms and kitchen.

The two plans that best reveal the complex-ity of the church are those of the section and the axonometry, which explain the superposing of two very complete building bodies, each with differentiated structures, one of stone and the other metallic, with an intermediate structure that is mixed.

La coincidencia de la publicación de las ilustraciones del proyecto de Josep Puig i Cadafalch y de Josep Goday i Casals para el colegio del Inmaculado Corazón de María y la iglesia correspondiente, en Buenos Aires, antes de 1910, en un artículo de Ramón Gutiérrez (“Modernistas y modernismo en la arquitectura rioplatense”1) y, al mismo tiempo, del libro de Santiago Alcolea i Gil Puig i Cadafalch2 ha sido el desencadenante del presente artículo, visto el interés que el asunto nos ha despertado.

La ambición del proyecto de esta iglesia y la semejanza de la planta con la idea que para la Sagrada Familia tenía Gaudí (el cual, si hubiera podido iniciar él mismo el proyecto del templo expiatorio barcelonés, lo habría orientado según la diagonal de la manzana, como afirma Isidre Puig i Boada)3 han sido las razones principales para estudiarlo.

Pero no hay duda de que el proyecto tiene una significación por sí mismo, más allá de la excusa que ha atraído nuestra atención inicial. Al ser conocedores de la colección entera de las plantas, secciones y perspecti-vas que no figuraban en las dos publicacio-nes referidas, la valoración de la importancia del proyecto se nos ha hecho más patente, vistas su complejidad y riqueza, además de la ambición de sus autores.

El encargo de la orden de los padres misioneros claretianos, fundada en Vic, en Cataluña, consistía en una iglesia y una resi-dencia. Los arquitectos dieron a la primera una forma cuadrada y la situaron en un primer piso, y el colegio lo repartieron entre la planta baja, bajo la iglesia (donde también localizaban la sacristía, el archivo, vestíbulo, sala de conferencias, biblioteca, sala capitu-lar y otras dependencias menores). En dos edificios laterales a la iglesia, de dos plantas, se situaban los despachos de dirección, celdas de dormitorios para los religiosos, comedores y cocina.

Los dos planos más reveladores de la com-plejidad de la iglesia son el de la sección y la axonometría, que explican la superposición de dos cuerpos de edificio muy completos, cada uno con estructuras diferenciadas, una de piedra y otra metálica, con una interme-dia que es mixta.

La Sagrada Família de Buenos AiresJosep Puig i Cadafalch, Josep Goday i Casals

The Sagrada Família of Buenos Aires

La Sagrada Familia de Buenos Aires

1. Dins Fernando Álvarez, José Ramón Alonso Pereira i d’altres, Julián García Núñez. Caminos de ida y vuelta. Un español en Argentina, un indiano en España. Buenos Aires: Fundación Carolina / Centro de Documentación de Arquitectura Latinoamericana (CEDODAL), 2005, pàg. 72.

2. Barcelona: Lunwerg / Institut Amatller d’Art Hispànic (IAAH), pàg. 70 i 71. La troballa a última hora, a l’Institut Amatller d’Art Hispànic, de l’article “Memoria descriptiva del proyecto de iglesia votiva dedicado al Inmaculado Corazón de María que ha de erigirse en la ciudad de Buenos Aires”, dels mateixos autors, a la revista Pequeñas Monografías de Arte (Madrid, any 3, núm. 35, octubre del 1910), ens ha obligat a refer l’article de cap i de nou.

3. Isidre Puig i Boada, La Sagrada Familia. Síntesis del arte de Gaudí. Barcelona: Omega, 1952, pàg. 22.

1Axonometria de l’esglèsia tallada per diversos angles variables en alçada

2Secció transversal paral·lela als carrers

100 arquitectura històrica | 101

1 2

102 arquitectura històrica | 103

Les plantes de les “Sagrades Famílies”

La planta quadrada de l’esglèsia neogòtica de Buenos Ai-res, de 46 m de costat, hauria estat tota envoltada per un claustre, a semblança de la de Barcelona. Amb l’entrada principal situada precisament al xamfrà sud-oest, a tra-vés d’una escalinata d’uns 5 m d’alçada, l’esglèsia disposa de quatre portes interiors, que s’obren al claustre formant creu. La resta dels edificis té poc interès.

La planta quadrada està ordenada per un doble encre-uament, el de les diagonals i el dels eixos del quadrat, que originen un gran espai central octogonal, contornejat per altres tantes columnes nervades de pedra, molt potents, atès que tot el projecte és d’estil neogòtic.

Aquest espai central, amb un altar amb baldaquí dedi-cat a la Mare de Déu, ordena de manera determinant el conjunt de l’edifici en alçada, en superposar-hi un cimbo-ri de dues plantes de forma esglaonada, que s’aixeca teles-còpicament partint d’una base ampliada, representada pel claustre. Al final, la forma de piràmide esglaonada octo-gonal de cinc plantes de l’església queda rematada per una fletxa afiladíssima, que arriba als 105 m d’alçada.

The ground plans of the two Sagrades Famílies

The square ground plan of Buenos Aires, 46 m long, is completely surrounded by a cloister nave, similar to that of Barcelona. With the main entry situated precisely on the south-west bevelled corner, via a flight of steps some 5 m in height. It has four interior doors, which open onto the cloister forming a cross. The rest of the buildings hold little interest.

The square layout is ordered by a double crossover, that of the diagonals and that of the square’s axes, which originate a great octagonal central space, contoured by a very powerful set of stone ribbed columns, the entire project being neo-Gothic in style.

This central space, with an altar with a canopy dedicated to the Virgin Mary, also categorically orders the whole of the build-ing in elevation, by superimposing upon it a stepped dome, which rises telescopically from an extended base, represented by the cloister. The church’s telescopic shape is topped by two octagonal pyramids that are truncated, superimposed and finished with a very sharp spire that reaches a height of 105 m.

Las plantas de las “Sagradas Familias”

La planta cuadrada de Buenos Aires, de 46 m de lado, estaría completamente rodeada por una nave claustro, a semejanza de la de Barcelona. Con la entrada principal situada precisamente en el chaflán sudoeste, a través de una escalinata de unos 5 m de altura. Dispone de cuatro puertas interiores, que se abren al claustro formando cruz. El resto de los edificios tiene poco interés.

La planta cuadrada está ordenada por un doble cruce, el de las diagonales y el de los ejes del cuadrado, que originan un gran espacio central octogonal, contorneado por otras tantas columnas nervadas de piedra, muy potentes, dado que todo el proyecto es de estilo neogótico.

Este espacio central, con un altar con balda-quino dedicado a la Virgen, también ordena de forma determinante el conjunto del edi-ficio en altura, al superponerle un cimborrio de forma escalonada, que se levanta telescó-picamente partiendo de una base ampliada, representada por el claustro. Al final, la forma telescópica de la iglesia queda rematada por dos pirámides octogonales truncadas, superpuestas y culminadas a su vez por una aguja afiladísima, que llega a los 105 m.

3Planta hipotètica possible de la Sagrada Família, si Gaudí l’hagués pogut començar desde l’inici

4Planta de l’esglèsia de la Sagrada Família de Barcelona

3 4

102 arquitectura històrica | 103

1Axonometria de l’esglèsia. Tallada per diversos angles variables en alçada

2Secció transversal paral·lela als carrers

7

5Planta primera de l’esglèsia a Buenos Aires

6Planta segona a nivell d’arcuacions de l’esglèsia

7Planta baixa i de la cripta de l’esglèsia.A l’esquerra, carrer de Lima, i el de sota, Plaza de la Constitución

5 6

104 arquitectura històrica | 105

Façana

L’alçat de l’església de l’Inmaculado Corazón de María, centrat en la diagonal de la porta d’entrada, ofereix una simetria total de pisos de fletxes octogonals, a 50 i 55 m d’alçada, seguits d’una sèrie d’agulles intermèdies molt primes i, finalment, la de 105 m.

Les de 55 i 50 m corresponen, en planta, a una mena de corona de falques disposades radialment, la punta de les quals la componen els pilars centrals, base de les tor-res més altes, que delimiten un octògon, i les bases de les falques esmentades serien les torres exteriors, cinc metres més baixes.

Pel que l’axonometria, la secció i la façana permeten apreciar, la planta baixa i la primera serien de pedra; el primer pis del cimbori, mixt de pedra i ferro, i la planta superior, completament metàl·lica.

La tipologia de temple de Puig i Goday, com la de Gau-dí per a la Sagrada Família de Catalunya, és una mica més complexa i rica que l’esquema universal de temple, havent incorporat ja la lliçó del gòtic, un paradigma del qual el representa el projecte inacabat de la catedral de Reims, amb l’agulla central de 120 m d’alçada.

Façade

The elevation of the Inmaculado Corazón de María church, centred on the diagonal of the entrance door, offers a total symmetry of octagonal spired floors, at 50 and 55 m high, followed by a series of very thin intermediate spires and, finally, the spire measuring 105 m.

Those measuring 55 and 50 m correspond in layout to a kind of crown of wedges in a radial layout, the tips of which are com-posed by the central pillars, the bases of the highest towers, which form an octagon, and the bases of the said wedges would be the exterior towers, five meters shorter.

As far as the axonometry, the section and façade allow appreciation, the ground floor and the first floor would be of stone; the first floor of the dome, a mixture of stone and iron, and the upper floor completely metallic.

The typology of the Puig and Goday temple, like that of Gaudí for the Sagrada Família in Catalonia, is rather more complex and rich than the universal temple pattern, having already incorporated the lesson of the gothic, a paradigm of which is represented by the unfinished project of the cathedral at Reims, with its central spire measuring 170 m high.

Fachada

El alzado de la iglesia del Inmaculado Cora-zón de María, centrado en la diagonal de la puerta de entrada, ofrece una simetría total de pisos de agujas octogonales, a 50 y 55 m de altura, seguidos de una serie de agujas intermedias muy delgadas y, finalmente, la de 105 m.

Las de 55 y 50 m corresponden en planta a una especie de corona de cuñas dispuestas radialmente, la punta de las cuales está com-puesta por los pilares centrales, base de las torres más altas, que delimitan un octógono, y las bases de dichas cuñas serían las torres exteriores, cinco metros más bajas.

Por lo que la axonometría, la sección y la fachada permiten apreciar, la planta baja y la primera serían de piedra; el primer piso del cimborrio, mixto de piedra y hierro, y la planta superior, completamente metálica.

La tipología de templo de Puig y Goday, como la de Gaudí para la Sagrada Familia de Cataluña, es algo más compleja y rica que el esquema universal de templo, habiendo incorporado ya la lección del gótico, uno de cuyos paradigmas lo representa el proyecto inacabado de la catedral de Reims, con la aguja central de 170 m de altura.

9

8Altar Ioruba camerunes, segons les fons, amb la muntanya sagrada al mitg, amb un palatet a sobre per les ofrenes

9La catedral de Reims acabada amb set agulles, el cimbori de 120 m, segons dibuix de A. Villas

8

104 arquitectura històrica | 105

10Un dels primers projectes de Gaudí per la Sagrada Família de planta de creu grega, cap 1893

11Alçat del temple de Puig i Goday vist per la cantonada d’entrada

12La Sagrada Família segons dibuix de Lluís Benet i Gañi, 1945-1950

12

10 11

106 arquitectura històrica | 107

El gran espai central octogonal

Puig i Goday elaboraren una perspectiva molt acurada del gran espai central, amb un altar cobert per un bal-daquí que segueix la mateixa llei formal dominant en el paroxisme gegantí extern de fletxes apiramidades.

Les naus, convergents cap al centre, tenen una llum d’uns 5 m entre els pilars i donen lloc una gran plaça octogonal d’uns 13 m de diàmetre, a més d’un doble de-ambulatori circular de 2 m i 3 m de pas, respectivament, entre l’espai central i la nau claustral exterior, d’uns 4 m d’amplada.4

Aquest espai central octogonal fa uns 20 m d’alçada i està tancat perimetralment per un cor alt, amb la façana interior d’uns 18 m de diàmetre, fet que atorga als pilars centrals una profunditat i una espacialitat qualificadores.

De l’exemple anglès d’espai octavat de la catedral d’Ely, força semblant al projectat per Puig i Goday, no sabem quina referència en tenien realment els autors.

The great central octagonal space

Puig and Goday produced a very careful perspective of the great central space, with an altar covered by a canopy that follows the same formal law dominant in the gigan-tic external paroxysm of pyramid-shaped spires.

The naves, which converge towards the centre, have a span of some 5 m between the pillars giving rise to a great octagonal area measuring some 13 m in diameter, as well as a double circular ambulatory with a passageway measuring between 2 m and 3 m respectively, between the central space and the exterior cloistral nave, some 4 m wide.4

This octagonal central space is some 20 m high and is closed around the perimeter by a high choir, with an interior façade of some 18 m in diameter, which confers upon the central pillars qualifying depth and spatiality.

As for the English example of octagonal space at the cathedral of Ely, quite similar to the project by Puig and Goday, we do not know what references they really had regarding it.

El gran espacio central octogonal

Puig y Goday elaboraron una perspectiva muy esmerada del gran espacio central, con un altar cubierto por un baldaquino que sigue la misma ley formal dominante en el paroxismo gigantesco externo de agujas apiramidadas.

Las naves, convergentes hacia el centro, tienen una luz de unos 5 m entre pilares y dan lugar una gran plaza octogonal de unos 13 m de diámetro, además de un doble deambulatorio circular de 2 m y 3 m de paso, respectivamente, entre el espacio central y la nave claustral exterior, de unos 4 m de anchura.4

Este espacio central octogonal tiene unos 20 m de altura y está cerrado perimetralmente por un coro alto, con la fachada interior de unos 18 m de diámetro, hecho que otorga a los pilares centrales una profundidad y una espacialidad calificadoras.

Del ejemplo inglés de espacio octavado de la catedral de Ely, bastante parecido al proyectado por Puig y Goday, no sabemos qué referencia realmente tenían.

4. Aquestes dimensions ens semblen estretes, si no ens hem equivocat, deduïdes com estan de l’alçària total escrita a la memòria.

4. These dimensions seem narrow to us, if we are not wrong, deduced as they are from the total height given in the specifications.

4. Estas dimensiones nos parecen estrechas, si no nos equivocamos, deducidas como están de la altura total que de ellas se ofrece en la memoria.

13 14

106 arquitectura històrica | 107

13Fragment del portal d’entrada principal segons dibuix del arquitectes

14Vista parcial dels pinacles de l’esglèsia projectada

15Interior de l’espai central octogonal

16Creuer de la catedral anglesa d’Ely, amb les voltes de fusta

15 16

108 arquitectura històrica | 109

La dimensió urbanística de l’església

El solar del projecte de Puig i Goday es localitzava a la cantonada dels carrers de Lima i de Cochabamba, davant de la plaça de la Constitución, avui dia a frec de la sortida de l’autopista de San Cristóbal, on es troba una altra esglé-sia, construïda per l’arquitecte Merry.5

Disposem de dues vistes exteriors de conjunt de l’esglé-sia elaborada. La primera, feta amb molta traça, la qual cosa ajuda a fer-nos càrrec de la dimensió urbana que po-dia haver significat aquesta església en un paisatge urbà, però excessivament arboritzat. N’accentua el caràcter monumental amb la presència de figuretes humanes, que ajuden a il·lustrar l’escala gegantina del projecte.

La catedral neogòtica de La Plata, amb els seus 110 m d’alçada, bastida el 1885 al centre d’una ciutat quadriculada i plana, juntament amb la Sagrada Família de Barcelona, amb els seus campanars de 170 m al mig de l’Eixample de Cerdà, podrien haver estat la referència per al projecte que comentem. La mateixa voluntat dels nostres arquitec-tes, que l’agulla més alta del campanar fos visible per als vaixells des del mar, ja l’havia tinguda l’enginyer francès Pierre Benoît, autor de la catedral de La Plata.

The urban design dimension of the church

The plot for Puig and Goday’s project was situated on the street corner of Lima and Cochabamba, in front of the Plaza de la Constitución, today close to the exit from the San Cristóbal motorway, where another church can be found, built by the architect Merry.5

We have two exterior overall views of how the finished church would have looked. The first is very skilfully done, which helps us to realise the urban dimension that this church could have meant in an urban, but excessively tree-filled landscape. It accentu-ates its monumental character with the presence of little human figures, which help illustrate the gigantic scale of the project.

The neo-Gothic cathedral of La Plata, stand-ing 100 m high, built in 1885 at the centre of a grid-like and flat city, as well as the Sagrada Família in Barcelona, with its 170 m high bell towers in the midst of Cerdà’s Eixample, could have been the reference point for the project that we are discussing. The same desire of our architects for the highest spire of the bell tower to be visible from boats in the sea, had already been the dream of French engineer Pierre Benoît, designer of the cathedral in La Plata.

La dimensión urbanística de la iglesia

El solar del proyecto de Puig y Goday se localizaba en la esquina de las calles de Lima y de Cochabamba, delante de la plaza de la Constitución, hoy día cerca de la salida de la autopista de San Cristóbal, donde se encuentra otra iglesia, construida por el arquitecto Merry.5

Disponemos de dos vistas exteriores de conjunto de la iglesia elaborada. La primera, hecha con gran habilidad, que ayuda a hacernos cargo de la dimensión urbana que podía haber significado esta iglesia en un paisaje urbano, pero excesivamente arborizado. Acentúa su carácter monumen-tal con la presencia de figuritas humanas, que ayudan a ilustrar la escala gigantesca del proyecto.

La catedral neogótica de La Plata, con sus 110 m de altura, construida en 1885 en el centro de una ciudad cuadriculada y plana, junto con la Sagrada Familia de Barcelona, con sus campanarios de 170 m en pleno Ensanche de Cerdà, podrían haber sido la referencia para el proyecto que comentamos. La misma voluntad de nuestros arquitectos de que la aguja más alta del campanario fuera visible para los barcos, desde el mar, la había tenido ya el ingeniero francés Pierre Benoît, autor de la catedral de La Plata.

5. Ramón Gutiérrez, op. cit., pàg. 72.

19

18Secció i alçat des del carrer Lima del edifici lateral

19Perspectiva del contingut monumental en un marc urbà idealitzar al mitg d’una gran plaça

18

108 arquitectura històrica | 109

La segona perspectiva exterior, més fantasiosa, reflecteix la imatge de l’església des d’un mar de barquetes minús-cules, atès l’intens tràfec del port de Buenos Aires, un dels més importants de l’Amèrica Llatina. Estava previst que les cobertes de les agulles fossin il·luminades, a base d’unes teules de vidre i amb una potent instal·lació elèc-trica a sota. El conjunt sembla més adient per a il·lustrar una escenografia d’una òpera que no pas per a explicar la seriositat del projecte (fet que reflecteix el desconeixe-ment de la capital argentina per part dels autors).

En efecte, al nostre parer, la proposta dels arquitectes catalans té importància, entre d’altres aspectes, per la seva estructura mixta de pedra i ferro, inspirada, segons expli-quen a la memòria, en les grues nord-americanes, atiran-tades per la base. L’estructura metàl·lica superior recolza i s’atiranta en les vuit columnes centrals de pedra i folrades de bronze, a través de la construcció entramada de pe-dra i ferro del primer pis del cimbori. La major part dels elements decoratius de l’esmentat cimbori gegantí central estaven previstos fer-los de fosa. s

Salvador Tarragó

The second exterior perspective, more dreamlike, reflects the image of the church from a sea of tiny boats, given the intense traffic of the port of Buenos Aires, one of Latin America’s most important. It was planned that the tops of the spires would be lit up, based on glass tiles and a powerful electrical installation underneath. Overall it seems more appropriate for illustrating the stage set of an opera than for explaining the seriousness of the project (a fact that reflects the authors’ ignorance of Argenti-na’s capital).

In effect, in our opinion, the proposal by these Catalan architects is important, among other aspects, because of its mixed stone and iron structure, inspired, they explain in the text, by North American cranes, braced by the base. The upper me-tallic structure is supported on and braced to the eight central columns of stone clad in bronze, through the stone and iron meshwork construction of the dome’s first floor. And the greater part of the decorative elements of the aforementioned gigantic central dome must have been designed for casting. s

Salvador Tarragó Translated by Debbie Smirthwaite

La segunda perspectiva exterior, más fan-tasiosa, refleja la imagen de la iglesia desde un mar de barquillas minúsculas, dado el intenso trasiego del puerto de Buenos Aires, uno de los más importantes de la América Latina. Estaba previsto que las cubiertas de las agujas estuvieran iluminadas a base de unas tejas de cristal y con una potente ins-talación eléctrica debajo. El conjunto parece más adecuado para ilustrar una escenografía de una ópera que para explicar la seriedad del proyecto (hecho que refleja el descono-cimiento de la capital argentina por parte de los autores).

En efecto, a nuestro parecer, la propuesta de los arquitectos catalanes tiene importancia, entre otros aspectos, por su estructura mixta de piedra y hierro, inspirada, según explican en la memoria, en las grúas norteamerica-nas, atirantadas por la base. La estructura metálica superior se apoya y se atiranta en las ocho columnas centrales de piedra y forradas de bronce, a través de la construc-ción entramada de piedra y hierro del primer piso del cimborrio. Y la mayor parte de los elementos decorativos del mencionado cimborrio gigantesco central debieron estar pensados para fundición. s

Salvador Tarragó Traducido por Esteve Comes i Bergua

20Alçat desde la plaça del Constitución del altre edifici lateral

21Vista noturna des del mar amb un marc fantasiós

21

20