La Segona República a Catalunya (1931-La Segona República a Catalunya (1931-1936)1936)

((1923-1930): Dictadura de Primo de Rivera: fi de les avantguardes catalanes.

1926: manifestacions d’estudiants universitaris en contra de la dictadura detencions a Madrid.

Oposició també de l’exècit: reformes que no assimilaren.

1929: Primo de Rivera es troba sense el suport de l’exèrcit ni del Rei s’exilia.

1930: - Acció catalana → Acció catalana republicana.

-Legalització de la CNT (Confederació Nacional del Treball- sindicalisme obrer)

- Els sectors liberals que havien donat suport a la monarquia, ara també es passaven al republicanisme: Niceto Alcalá-Zamora o José Sánchez Guerra y Martínez ➧ mateix ideal republicà ➩ abolició de la monarquia → descentralització del poder.

La II República va ser proclamada el 14 d'abril de 1931. El president provisional, Niceto Alcalá-Zamora, va difondre per ràdio el discurs de proclamació, on resumia la intenció republicana.

Idees:

- Superar els problemes d’una Espanya endarrerida i dur a terme una revolució burgesa.

- Ampliació de la cultura, alfabetització...

La Segona República a Catalunya (1931-1936)La Segona República a Catalunya (1931-1936)

• Problemes:- Exèrcit, església i oligarquia no estaven d’acord amb les reformes que pretenia la

República.- Ideari burgès: al contrari que ERC, que sí que seria més obrerista, pels seus orígens ➩

excessiva barreja d’ideals.- Context internacional: situació desfavorable a la República:

→ Alemanya (a punt d’arribar Hitler al poder); Itàlia (Mussolini), França (fregant una Guerra Civil), Àustria (govern gairebé feixista), etc.

1936 : Conviu República amb la guerra civil.

— Cop d’estat de les dretes (1936) = Espanya es divideix ideològicament: hi ha gent que romàn fidel a la República.

─ Govern: dos governs depenent del territori:

President govern: Largo Caballero (socialista) –substituït més tard per Juan Negrín= Espanya

Un altre govern a l’exili.

─ Es dóna l’autonomia al País Basc = lehendakari José Antonio Aguirre.

─ Arriben les Brigades Internacionals per lluitar al costat de la República, contra Franco.

1937: les tropes del bàndol nacional –de Franco- comencen a avançar i a guanyar terreny al govern de la República, que s’ha traslladat a Barcelona.

1939: president Manuel Azaña dimiteix: França i el Regne Unit ja havien reconegut l’Espanya de Franco, com havien fet en anys anteriors feixistes i nazis ➬ el govern republicà ha d’exiliar-se a França ➩ final de la Guerra Civil ➩ victòria imminent de Franco.

Panorama historicocultural (1939-1946)Panorama historicocultural (1939-1946)

• La victòria dels franquistes a la guerra civil, es va fer notar considerablement a l’àmbit cultural de les terres catalanes:

─ Se suprimiren els centres i institucions culturals o bé se substituïren.

— També la llengua catalana quedà limitada a l’ús privat i familiar, fou una llei implantada pel general Eliseo Álvarez Arenas.

─Procés d’"espanyolització" general de la cultura i prohibició de l’ensenyament o exhibició del conjunt de formes i signes iconogràfics inequívocament catalans.

• Als intel·lectuals catalans, dues opcions:

a) incorporar-se al nou règim canviant les seves ideologies i renunciant a la pròpia llengua o,

b) com feren molts, exiliar-se.

• Cultura catalana ➩ sofrí un brusc canvi.

Postguerra i canvi polític:

- Va fer desaparèixer de forma traumàtica persones i institucions significatives,

- Procés de folklorització cap a la cultura castellana.

- Silenci de la gent que estava en contra.

• González Oliveros, governador civil de Barcelona, objectius en el terreny cultural:

"Atención preferentísima ha de merecerme la cultura en todas sus graduaciones. Cuarenta años de progresiva desespañolización (salvo el breve, próspero y sosegado período dictatorial) exigen un esfuerzo inmediato y continuo de signo contrario".

→ Tota una sèrie de campanyes en contra de la llengua catalana: a poc a poc, deixà a la societat totalment mancada de mitjans per poder difondre la seva pròpia cultura.